núm. 15 juliol 2005
La Unitat de Suport Diürn,
especial per a dies festius
XII Fòrum Barcelona
de Seguretat Viària
Els Jocs de Quebec,
a tocar
13a entrega de postals
col·leccionables
 www.bcn.es/guardiaurbana
Sector de Seguretat i Mobilitat
B a La imatge
a rc el o n
2
El passat 22 de juny, els 75 nous agents de la promoció 75 de la Guàrdia Urbana finalitzaven
el curs d'acollida i s'incorporaven com a agents en pràctiques als seus destins
B Índex
a r a
c el o n
4 Editorial
- Arriba la Carta Municipal
5 De portada
- Nou llibre de civisme per a nens i nenes
8 A fons
- Nova USD, reforç de servei als festius
9 Notícies GuB
- Una nova aplicació de gestió d’incidències
- Lliurament de galons als vuit nous sergents
- Consells de seguretat viària per a motos
11 Bravo Charlie November
- Cop a una xarxa de falsificació de roba
- Més vigilància sobre gossos
12 Som notícia
13 Formació
- Actuar en situacions d’emergència
3
14 Seguretat viària
- Unió de forces contra la sinistralitat
- Més corresponsabilitat i regles específiques
GuB 16 L’expert opina
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona - Entrevista a Carme Miralles, experta en mobilitat
Edita: Guàrdia Urbana. 18 Parlem de
Ajuntament de Barcelona - L’Eixample, el mirall de ciutat
Ajuntament de Barcelona
Guàrdia Urbana
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 20 Taula rodona
08004 - Barcelona - Els nous usos de les platges urbanes
ccmail: GU_REVISTA
24 Recorda
Consell Editorial: Evelio Vázquez, Eva Llo- - La conducció i cura dels vehicles policíacs
rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Ser-
gi Amposta, Jordi Riera, Juani Gómez, Màrius 25 Marc Legal
Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez - La modificació del dret de família
Director: Evelio Vázquez
26 El reportatge
Serveis editorials: Op-team SIC SL - Cloenda del programa d’educació viària
28 Un apunt d’història
Navas de Tolosa, 270, 5-3 - Ribé i l’atemptat a la sala Pompeia als 20
08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 29 La nostra gent
www.op-team.com - Esport i servei, combinables a la GU
Coordinació: Mònica Navas
30 Activitats esportives i socials
(nicanavas@op-team.com)
- Competir als Jocs
Projecte gràfic i maquetació: - Urbans motoristes agermanats
Joan Serra - Tir al plat a Tarragona
Redacció i fotografia: - Guàrdies al futbol sala
Susana Suárez, Laia Ruiz
32 El tauler
Col·laboradors en aquest número:
Joaquim Arandes, Salvador Auberni, Maribel 34 Els nostres convidats
Cruset, Manel Cumelles, Joan Rabaixet, Carles - Daniel Sánchez Llibre, president del R.C.E. Espanyol
Reyner
35 Desconnecta
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL
Dipòsit legal: B-52.027-2001 - Passatemps i humor
B a Editorial
a rc el o n
El nou text reconeix al
cos de la Guàrdia Urbana
funcions de policia
judicial de proximitat
Des de la perspectiva de la seguretat i la mobi-
litat, el nou text suposa també el reforç de l’autori-
tat local i de l’alcalde en aquestes matèries. D’a-
questa manera el consistori podrà aplicar mesures
com la immobilització cautelar d’un vehicle i la in-
tervenció del permís de conduir en cas d’infraccions
greus i reiterades. Pel que fa a la seguretat ciuta-
dana s’assegura i regula la participació dels cossos
Arriba la Carta i forces de seguretat de l’Estat ai-
xí com dels membres del Poder
4 Judicial i del Ministeri Fiscal en
els òrgans consultius i de Partici-
Municipal pació Ciutadana de l’Ajuntament
a través de la Junta Local de Se-
guretat.
l passat divendres 17 de juny el La Carta Municipal fixa també les competències
Eplenari de l’Ajuntament va aprovar de la Guàrdia Urbana, reconeixent-li, i aquesta és la
l’avantprojecte de la Carta Municipal, novetat, funcions de policia judicial de proximitat.
fruit d’un acord previ entre l’alcalde Un cop l’Estat modifiqui la Llei Orgànica del Poder
Joan Clos, el conseller de Relacions Judicial per crear la Justícia de Proximitat –tal i
Institucionals, Joan Saura i el ministre com demana la Carta– els agents podran auxiliar
d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla. A partir els jutjats, els tribunals i el ministeri fiscal així com
d’ara només resta l’aprovació del Consell de efectuar les diligències de prevenció o la custòdia
Ministres, que es preveu a finals de juliol i la dels detinguts.
posterior tramitació parlamentària al Congrés dels
Diputats a partir de setembre. Serà aleshores quan Després d’anys i anys de reivindicacions d’un
la carta podrà adquirir rang de llei. marc legal que doti Barcelona de més autonomia fi-
nancera i política, i de complexes negociacions en-
La nova "Llei de Barcelona" permetrà a l'Ajunta- tre les diferents administracions i entre els diferents
ment involucrar-se en la gestió de diferents infra- partits polítics, finalment la nostra ciutat tindrà
estructures estatals, com ara ports i aeroports, així una llei pròpia d’acord amb el paper que desenvo-
com un augment en la participació en els impostos lupa dins l’Estat i com a capital de Catalunya.
estatals a través del reconeixement d’un Règim Fi-
nancer Especial que li atorgarà més capacitat de Una altra bona notícia per a Barcelona –i tam-
decisió en la gestió dels seus ingressos. bé per a la Guàrdia Urbana- ha estat la incorpora-
ció al mes de juny de 89 nous agents de la darrera
promoció i la convocatòria al maig de 100 noves
places que s’afegeixen a les 516 acumulades des de
l’any 2000. D’aquesta manera es preveu que a finals
d’any la plantilla del Cos compti amb més de 2.500
efectius preparats per fer front als reptes i a les res-
ponsabilitats que li atorga la Carta Municipal.
B De portada
a rc el o na
Nou llibre decivisme
per a nens i nenes
El Saló de Cent de l’Ajuntament va ser l’escenari de la presentació del projecte del
primer llibre de mobilitat i civisme fet per i per a infants. A l’acte hi van assistir
200 alumnes, participants al programa d’Educació Viària a les Escoles de la Guàrdia
Urbana, que han col·laborat en la publicació, juntament amb els seus monitors.
ls nens i les nenes
Eque han participat
en l’elaboració del
llibre "Mobilitat i
civisme. El llibre dels nens i 5
les nenes de Barcelona" van
ser els grans protagonistes
de la jornada que es va
celebrar el passat 28 d’abril
a l’Ajuntament de Barcelo-
na. Els monitors d’educació
viària van acompanyar els
seus alumnes a la presen-
tació, que va ser dirigida pel
presentador del programa
INFO K del canal 33, Manuel Alías. Els guàrdies van resoldre els dubtes dels nens i de les
Les estrelles convidades a la presentació del nenes abans de l’acte
projecte van ser Els Lunnis, els populars personatges
infantils de TVE, que van enviar una delegació per El llibre és una iniciativa
felicitar als participants i amenitzar la jornada.
Aquest llibre s’ha realitzat amb una selecció de d’educació viària que es
les aportacions dels alumnes dels diferents centres presenta dins de l’Any del
participants. La iniciativa forma part d’un projecte
que s’ha engegat enguany amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura
Llibre i la Lectura i és la primera d’aquestes
característiques a tota la comunitat europea. de primària –tenen entre sis i dotze anys– i s’han
La idea ha estat fer reflexionar els menors sobre dividit en tres grups d’edat per tal d’elaborar la seva
els seus desplaçaments diaris a través de dibuixos, aportació al projecte. Els més petits, de sis i set anys,
auques i redaccions. En total, 13.000 alumnes de han explicat, a través de dibuixos, conductes i
primària de 103 escoles de tots els districtes de situacions que veien pel seu carrer en les seves
Barcelona han participat en l’activitat amb un total accions de mobilitat diàries. Els de segon cicle de
de 6.701 aportacions. El llibre recull les 200 millors primària, entre vuit i nou anys, han plantejat idees
contribucions i es repartirà gratuïtament a les per millorar el seu barri i el seu recorregut de casa
escoles participants abans d’acabar el present curs a l’escola. Per últim, els nens i nenes més grans –a
escolar per ajudar a altres nens de la ciutat a partir de nou anys–, han explicat com actuen i com
reflexionar també sobre la seguretat i el civisme. es desplacen ells per la ciutat.
Els alumnes que hi han treballat cursen el cicle El projecte ha comptat amb diversos padrins.
B De portada
a r a
c el o n
Els infants no es van perdre cap detall de la celebració Xavier Vilaró va destacar
la feina dels monitors del
6 Entre ells, el regidor de la Comissió de Seguretat i
Mobilitat, Jordi Hereu, que va ser el primer en pujar Servei d’Educació Viària
a l’escenari amb quatre nens i nenes. Hereu va en aquest projecte
felicitar els alumnes de primària per la participació
en el llibre, posant especial atenció al
grup dels petits. Per la seva banda, el
cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Recomanacions bàsiques per a la seguretat:
Vilaró, va pujar amb els nens i nenes Per a vianants
de vuit i nou anys, a qui va agrair la - La vorera és el lloc per on circulen els vianants.
seva participació, assegurant que - Utilitza els passos de vianants i semàfors.
"s’havia captat molt bé l’esperit de - Abans de creuar mira a dreta i esquerra.
convivència i respecte que el - Creua sempre en línia recta, mai en diagonal.
projecte vol transmetre". Vilaró va Per a usuaris de cotxe
destacar la feina dels monitors com a - Els nens menors de 12 anys han de seure als seients del darrere o
precursors del llibre. Per la seva ban- del davant amb una cadireta especial.
da, la regidora d’Educació, Marina - S’ha d’utilitzar el cinturó de seguretat, tant davant com darrere.
Subirats, va apadrinar els més grans, - No llançarem res per la finestra.
- Per pujar i baixar del cotxe ho farem per la porta que dóna al
entre deu i dotze anys, i va recordar la costat de la vorera.
importància de posar en pràctica tot
allò que s’ha après durant l’elaboració Per a usuaris de bicicleta
del llibre i les sessions amb els - Hem de circular al costat de la vorera. No farem ziga- zagues.
monitors. - Adequa la velocitat al paviment i vigila en els revolts.
- A l’hora de realitzar un canvi de direcció, l’has de fer amb temps,
Els veritables protagonistes, però, claredat i senyalitzant la maniobra.
van ser els infants, que van explicar - No oblidis portar el casc i roba clara o reflectant per ser vist.
en primera persona com havien es- - Està prohibit enganxar-te a un vehicle i circular per les voreres.
collit el tema de la seva intervenció, Per a usuaris de moto
allò que volien transmetre a través - Passa les revisions puntualment.
dels seus dibuixos, auques i rodolins i - Duu a sobre la documentació.
els comportaments incívics que vol- - Porta sempre els llums d’encreuament encesos.
drien canviar. - Porta sempre el casc, homologat i cordat, igual que el teu passatger
si portes.
L’alcalde, Joan Clos, va tancar - Fixa’t en el moviment dels altres vehicles i dels vianants. Fes atenció
l’acte amb un parlament on va expli- especial als infants i a la gent gran.
car als menuts els signes que omplen
les parets del Saló de Cent i la importància de la global des d’un punt d’actuació local.
convivència entre cultures diferents. La xarxa de PAU Education implica als joves de
La publicació d’aquest llibre fet per i per a tota la Unió Europea en la seguretat viària i ha estat
infants coincideix amb l’Any del Llibre i la Lectura al l’eina de connexió entre les escoles participants i
territori espanyol, però a més, forma part del l’organització a l’hora de fer arribar el material
programa educatiu que des de 1956 desenvolupa la educatiu.
Guàrdia Urbana a les escoles de la ciutat. Mai abans L’objectiu primordial tant del programa educatiu
s’havia realitzat un projecte d’aquest tipus que, a com del llibre ha estat conscienciar els infants que
més, ha rebut el suport de la Unió Europea. poden fer molt per millorar el seu entorn i la seva
La col·laboració entre la Unió Europea i la seguretat quan es mouen per la ciutat. Un objectiu
Guàrdia Urbana s’ha establert a través de PAU que la Guàrdia Urbana porta gairebé 50 anys
Education, una entitat que treballa en projectes fomentant des del seu Servei d’Educació Viària amb
d’arreu del món i com a assessora en matèria el Programa d’Educació Viària a les Escoles. 

educativa d’organitzacions internacionals com
UNESCO, UNICEF i la Comissió Europea. Precisament
una de les principals especialitats d’aquesta entitat
és la seguretat viària, i per això va crear en l’àmbit
internacional una plataforma anomenada youth- 7
on-the-road, que promou iniciatives creades per
joves i desenvolupades a nivell local en cent
ciutats europees. En aquesta ocasió li ha tocat el
torn a Barcelona, que s’inscriu d’aquesta manera
en el projecte de potenciació de l’educació viària
L’objectiu primordial és
conscienciar als infants A dalt, un moment de l’acte, presentat per Manuel
que poden fer molt per Alías. A baix, foto de família dels monitors d’educació
viària i els alumnes, amb l’alcalde, el regidor de
millorar el seu entorn Seguretat i Mobilitat i el cap de la Guàrdia Urbana
Ba a A fons
r c el o n
L’1 de juliol va entrar en funcionament la Unitat de Suport Diürn, com a reforç del
servei en dies festius i cap de setmana. La USD comptarà amb una plantilla de 40
agents i pretén convertir-se en ajuda i complement en els àmbits de trànsit, poli-
cia administrativa i seguretat ciutadana.
El servei als festius es
reforça amb la USD
renent com a
Preferent l’èxit i El regidor de Seguretat i
l’eficiència de Mobilitat i el cap de la Guàrdia
l’organització Urbana, Xavier Vilaró, a la
8 centralitzada de la nit, presentació de la USD
la Guàrdia Urbana ha
posat en marxa el
projecte de la Unitat de en l’organigrama de la
Suport Diürn (USD), un Divisió Territorial. Funcio-
servei fonamentalment na molt coordinadament
operatiu que va amb la Divisió de Coordi-
començar la seva activi- nació. Els comandaments
tat l’1 de juliol. de la USD planificaran
La creació d’aquesta unitat respon a la voluntat setmanalment els serveis a cobrir. La unitat s’ha
de l’organització d’optimitzar els recursos per donar ubicat a la Zona Franca, i aprofita els recursos
una millor resposta a les demandes ciutadanes mòbils existents a aquelles dependències, que no
durant el cap de setmana i els festius, dies en els s’utilitzen el cap de setmana.
La USD arrenca amb una
plantilla prevista de 40 Personal motivat
agents, tres caporals, un Una de les característiques principals del perso-
nal que s’integri a aquesta nova unitat és la impli-
sergent i un inspector cació en la seva feina. Es vol apostar per un equip
de professionals poc variable, que van sol·licitar
quals es concentren un gran nombre d’actes lúdics, voluntàriament aquest destí i que treballaran amb
esportius i reivindicatius a la ciutat. Per oferir un flexibilitat horària i unes premisses d’agilitat de
millor servei en aquests casos i reforçar l’actuació resposta molt exigents. La USD prestarà servei de
dels companys de cap de setmana en altres reforç a totes les unitats i especialment en els actes
campanyes i intervencions, es crea un grup perma- de ciutat, però sense oblidar donar suport a les
nent i estable de 40 agents, tres caporals, un unitats territorials en el cap de setmana. Concen-
sergent i un inspector. trarà esforços en la disminució de l’accidentalitat
Neix amb un caràcter eminentment àgil, poten- (garantint la seguretat viària i la disciplina), denun-
ciant la mobilitat dels agents en escúter i apostant ciant les infraccions administratives que més afec-
per l’efectivitat, capaç de respondre eficientment i ten la qualitat de vida (actes incívics, ocupacions de
en un temps mínim a les demandes no planificades. l’espai públic, sorolls) i actuant contra els delictes in
Organitzativament aquesta unitat es fa dependre fraganti que més alarma social provoquen. 

B Notícies GuB
a r a
c el o n
Una nova aplicació
de gestió d’incidències
L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa durant el mes d’abril un nou servei
de gestió de les incidències, reclamacions i suggeriments ciutadans, complementa-
ri al telèfon del civisme que va arrencar el passat mes de febrer. La nova aplicació
de gestió pren el nom d’IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments).
’IRIS és un nou pas en la millora del nou de la resolució de la demanda i facilitarà la consul-
Lservei d’atenció ciutadana, després de la ta de l’estat de la petició en qualsevol moment del
posada en funcionament del 900 226 226, circuit per l’organització interna de l’Ajuntament.
el telèfon de civisme. L’objectiu d’aquesta A la Guàrdia Urbana es van programar quatre 9
aplicació informàtica comuna a tots els serveis sessions formatives a l’abril per a tot el personal. En
municipals és centralitzar la gestió dels processos total, 57 persones van rebre formació del nou IRIS,
d’atenció a través de tots els canals de contacte a que funciona des del 25 d’abril per a tot l’Ajunta-
disposició dels ciutadans: telèfon, internet, intranet ment. La implantació, però, ha estat progressiva, i
i mitjans escrits. de moment, l’IRIS conviu amb l’antic Programa de
L’IRIS permetrà agilitar i accelerar la derivació gestió de queixes i suggeriments (ITC), fins que
de les peticions als serveis municipals responsables totes les queixes de l’ITC hagin estat tancades. 

Lliurament de galons
als sergents ascendits
l passat mes d’abril es van lliurar els
Egalons als vuit nous sergents que
han superat la última fase de
promoció. La Direcció de la Guàrdia
Urbana va voler celebrar un acte oficial i
senzill de reconeixement als ascendits (per
ordre de promoció): Francisco Herrera
Lozano, Agustín Hernando Maldonado,
José Álvarez Araujo, Rodolfo Barón Martí-
nez, Eduard Fornells Pérez, Ángel Tomás
Santos Gómez, Manuel Sierra Parra i
Ángel Sagues Gil. L’acte, celebrat a l’edifi-
ci de Prefectura, va ser presidit pel cap de la Guàr- D’esquerra a dreta, els nous sergents Ángel Sagues Gil,
dia Urbana, Xavier Vilaró; l’intendent major i segon Manuel Sierra Parra, Ángel Tomás Santos Gómez, Eduard
cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez; i l’inten- Fornells Pérez, Rodolfo Barón Martínez, José Álvarez Araujo,
dent de la Divisió de Seguretat, Jesús Hernando. 
 Agustín Hernando Maldonado i Francisco Herrera Lozano.
B Notícies GuB
a r a
c el o n
Coherent amb el seu afany pedagògic i preventiu d’accidents i conductes perillo-
ses dels conductors de vehicles, la Guàrdia Urbana participa en uns vídeos de segu-
retat viària per a motoristes emesos a Canal 25. El programa es diu “Motomania” i
està adreçat integrament als usuaris de motos i ciclomotors.
Consells de seguretat
viària per a motos
10
a col·laboració va néixer fa més de set anys, L’intendent Josep Royuela, de la Unitat de Circulació, en
Lquan l’escola de mecànica per a motos una seqüència d’un vídeo emès a Motomania
Motomania va voler fer un programa televi-
siu relacionat amb el món de la motocicleta El programa de Canal 25
al 100%. Després de molts esforços, fa cinc mesos
es va mostrar el programa pilot a diferents cadenes Motomania s’emet els
i va interessar a Canal 25, que se’n va fer càrrec de diumenges a partir de les
la seva emissió. Aquesta emissora manté relacions
amb altres cent cadenes d’àmbit nacional i s’ha 17.30 durant mitja hora
compromès a ampliar la retransmissió de Motoma-
nia a un mínim de 50 canals de la resta de l’Estat en Ja fa dos mesos que el programa s’emet, i ja ha
els pròxims mesos. ampliat la seva emissió a tres cadenes més relacio-
El programa consta de vàries seccions relaciona- nades amb Canal 25. Fins al moment, s’han tractat
des amb les motos, com "Tu moto a punto" o temes com la posició correcta dels braços en
"Novedades del mercado", i la secció on col·laboren conduir una moto, com evitar els angles morts dels
la Guàrdia Urbana i Gemocat (Gestió del Motoci- vehicles o com evitar vicis en la conducció. Podeu
clisme Català): "Seguridad Vial". consultar-los a la pàgina web del programa
Segons Abraham Moya, responsable del projec- www.motomania.es.
te, la col·laboració amb la Guàrdia Urbana va Motomania té una durada de mitja hora i s’emet
començar fa més de dos anys amb la participació cada diumenge a partir de les 17.30 al Canal 25 de
conjunta a les 24 Hores de Montmeló, que va ser Barcelona. Els dissabtes, a les 14.30, aquesta cade-
l’origen d’una bona relació que encara dura. L’enca- na reemet l’edició de la setmana anterior.
rregat de donar els consells de seguretat als vídeos El responsable està decidit a continuar la
és l’intendent de la Unitat de Circulació, Josep col·laboració amb la Guàrdia Urbana, tot i el creixe-
Royuela. D’aquest membre de la Guàrdia Urbana, ment del programa i l’ampliació de l’emissió a d’al-
Moya lloa la seva capacitat i el seu esperit de tres cadenes de l’estat perquè considera que “ens
cooperació. coneixem i treballem molt bé junts”. 

B a Bravo Charlie November
a rc el o n
Cop a una xarxa
de falsificació de roba
La denúncia dels representants legals de marques afectades per la falsificació dels
seus productes va posar sobre avís a la Guàrdia Urbana de les activitats fraudu-
lentes que es podien produir a un local i un domicili del carrer Assaonadors. Es va
muntar un dispositiu que va confirmar les sospites i va acabar amb la xarxa.
es sospites de venda de euros i 1.300 euros en
Lproductes  de primeres metàl·lic,  atribuïbles en una
mar-ques falsificats en primera hipòtesi a la venda
un domicili del carrer d’aquests productes fraudu-
Assaonadors van portar la lents. Tanmateix, es va inter- 11
Guàrdia Urbana a començar venir gènere de dues botigues
un operatiu de vigilància a la properes que presumptament
zona. El dispositiu va culminar provenien de la xarxa de falsi-
el tres de juny amb la presen- ficadors descoberta a aquests
tació de proves suficients al immobles d’Assaonadors.
jutjat de guàrdia i l’obtenció de dues ordres d’entra- L’operació va suposar la detenció de set persones,
da i escorcoll al domicili i un magatzem situat al amb edats compreses entre els 17 i els 42 anys. Totes
carrer Seca.  En l’operació, els agents van intervenir elles van ser acusats d’un delicte contra la propietat
prop de 3.600 peces de roba, bosses de mà i colònies industrial i intel·lectual. La intervenció va significar
amb un valor estimat al mercat de prop de 300.000 el desmantellament de la xarxa de falsificadors. 

Més vigilància a gossos
l maig, la Guàrdia Urbana va realitzar una baixa, cessió o canvi de residència; també de la
Acampanya de vigilància intensiva de identificació de l’animal mitjançant el xip subcuta-
l’acompliment de la legislació sobre ti- ni i, en cas de ser un gos de raça perillosa, l’obten-
nença de gossos, seguint el Pla de Civisme ció de la llicència administrativa, els certificats
2005 de l’Ajuntament. d’aptitud i de capacitat física i la tinença de l’asse-
La campanya es va centrar en informar als gurança de responsabilitat civil.
ciutadans amb animals de companyia –principal- Tots els efectius de la Guàrdia Urbana han
ment gossos– de les obligacions i responsabilitats dedicat especial atenció al compliment d’aques-
adquirides amb els seus animals, sobretot als espais tes normes durant la campanya d’enguany. A més,
públics. Així, les principals actuacions de la Guàrdia es van posar en marxa 24 patrulles especials
Urbana van adreçar-se a informar sobre comporta- –dues per districte més la Secció Canina i la Divi-
ments incívics com no recollir les deposicions dels sió Nocturna– que van rebre el suport dels equips
gossos. També es va informar, per exemple, de de recollida d’animals de l’Agència de Salut Públi-
l’obligatorietat d’inscriure l’animal al cens munici- ca de Barcelona i van centrar la seva atenció en
pal i realitzar-ne les pertinents comunicacions de els gossos considerats de races perilloses. 

Ba a Som notícia
r c el o n
El programa "Entre línies" de TV3 va L’equip de periodistes del canal televisiu va
contactar amb la Guàrdia Urbana per filmar diverses actuacions d’agents a les
realitzar un reportatge de les intervencions cruïlles de l’avinguda Diagonal amb el
del Cos de policia municipal sobre l’activi- carrer Casanova i la mateixa avinguda amb
tat dels netejavidres a la ciutat. el carrer Lepant.
12
El passat mes de maig assistir a una trobada amb el regidor de
54 policies del Departament de Policia de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, al Saló de
Nova York van visitar la ciutat de Barcelona. Cròniques de l'Ajuntament. La seva visita va
Durant la seva estada, van tenir temps per ser seguida per un fotògraf d’El Periódico.
El dimecres 4 de maig, un altre equip la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella. Les imat-
de TV3 va filmar diverses escenes per ges es van emetre al programa "Els Matins
la zona de Les Rambles sobre l’actuació de de TV3", conduït pel periodista Josep Cuní.
Ba r n a Formació
c el o
Actuar en situacions
d’emergència
La publicació de la instrucció 013/2004 sobre les actuacions que s’han de portar a
terme en situacions d’emergència ha implicat la creació d’una Comissió de Forma-
ció en Situacions d’Emergències i la posada en marxa a la Guàrdia Urbana d’un pro-
grama de formació per afrontar aquests moments extrems.
a comissió té com a funció principal recollir
L La totalitat de la plantilla
les necessitats formatives de les diferents
unitats i la posterior programació de contin- operativa haurà realitzat
guts per poder establir protocols d’interven- 13
ció per intervenir amb eficàcia i eficiència en situa- al juny la formació en
cions d’emergència. A més, per aconseguir una ac- situacions d’alerta
tuació coordinada, s’ha elaborat també un pla es-
pecífic de formació adreçat a tots els
nivells de personal. Així, dins de l’ac-
tual període de Formació Policial
Permanent es duu a terme la ins-
trucció específica d’actuació de la
Guàrdia Urbana en situacions d’e-
mergència, un curs que al mes de
juny haurà d’haver realitzat la tota-
litat de la plantilla operativa.
Objectius específics
A partir del Pla Municipal Bàsic
d’Emergències elaborat per l’Ajunta-
ment es van treballar els diferents plans especials La Guàrdia Urbana ha d’actuar de manera coordinada i
anomenats Plans Municipals Específics d’Emergèn- àgil davant de situacions d’emergència
cia. És en aquests plans municipals en els quals es
basa el programa de formació que s’està desenvo- qüestió en formació tindrà dues fases. La primera
lupant actualment a la Guàrdia Urbana. consta de la formació específica adreçada a l’esca-
L’objectiu general que es persegueix amb la for- la superior, executiva i intermèdia, i de la formació
mació és que tothom conegui i assumeixi les nor- de caporals i agents amb una metodologia activa i
mes bàsiques d’actuació i la coordinació amb els al- participativa. D’altra banda, la segona fase estarà
tres estaments intervinents en tota situació d’e- dedicada a sessions pràctiques i de seguiment, amb
mergència. En un segon estadi, també es pretèn l’objectiu específic de mantenir un grau d’activació
conèixer i preveure possibles reaccions i efectes en que possibiliti la reacció immediata, ordenada i efi-
les persones com a conseqüència de l’emocionalitat caç del personal davant les emergències, així com
que es viu en situacions adverses extremes. El re- d’assumir el rol a desenvolupar en cadascuna de les
cordatori i actualització de coneixements d’aquesta fases d’activació davant l’emergència. 

Ba a Seguretat viària
r c el o n
La nova responsable municipal del Pla Municipal de Seguretat Viària 2004-2007
és Mercè Navarro. Aquest pla representa l’acord entre les entitats i actors de la se-
guretat viària a la ciutat, encapçalat pel Sector de Seguretat i Mobilitat junt amb
la Guàrdia Urbana.
Unió de forces
contra la sinistralitat
a reducció de l’accidentalitat és una de les
Lgrans prioritats de l’Ajuntament. Amb l’objec-
tiu d’aglutinar esforços en aquesta línia es va
crear un pla interdepartamental que implica
14 la participació de diferents institucions, empreses i
agents socials que actuen per ampliar la seguretat
viària municipal. Al capdavant es troba Mercè Na-
varro, la responsable del Pla Municipal de Segure-
tat Viària (PMSV), depenent de la Direcció de Ser-
veis de Mobilitat encapçalada per Àngel López.
Les directrius no són noves i el diagnòstic ja és
conegut pels professionals avesats en seguretat
viària: s’ha de millorar la conducta dels usuaris a
través de l’educació i la formació per la mobilitat,
la informació i la comunicació per prevenir acci-
dents. En aquesta reeducació, es contempla impar- Mercè Navarro és la nova responsable del Pla de Seguretat
tir disciplina viària als usuaris per augmentar la Viària al Sector de Seguretat i Mobilitat
consciència de responsabilitat. També el treball
conjunt amb els fabricants de vehicles per produir
vehicles més segurs i crear sistemes més eficients; i Guàrdia Urbana i les seves campanyes de sensibilit-
la millora de les infrastructures i la via pública. Una zació. Coneixen i pretenen mantenir la feina del
filosofia de treball que Navarro professa: "les ini- Cos enfocada a potenciar la conscienciació ciuta-
ciatives aïllades són menys efectives que les que dana envers qüestions de seguretat i mobilitat, per
impliquen un treball en equip". exemple, amb el Programa d’Educació Viària a les
Existeix el convenciment en la Direcció de Ser- escoles, que compleix 50 anys al 2006.
veis de Mobilitat que la clau del funcionament del Des d’aquesta àrea, es pretèn continuar treba-
Pacte per la Mobilitat és la representativitat que llant en la millora de les pautes de comportament
ofereix a totes les entitats i els actors socials. Al de- del conjunt de la societat civil a través de l’educa-
partament, són conscients del paper rellevant de la ció dels infants i d’altres col·lectius, com la gent
gran o els motoristes, dos grups de població sensi-
blement afectats pels atropellaments i els accidents
“Les iniciatives aïllades de trànsit amb víctimes a la ciutat.
Totes aquestes polítiques s’engloben dins el Pla
són menys efectives que Municipal de Seguretat Viària. Un pla que ara en-
les que impliquen un capçala per Mercè Navarro, professional de l’Admi-
nistració amb un bagatge social i una orientació a
treball en equip” la comunicació clau per als objectius de millora. 

Més corresponsabilitat i
regles específiques
El XII Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, celebrat el 22 de juny, apunta cap a la
valoració responsable del risc i la disciplina com a factors de millora de la segure-
tat viària. Els experts van coincidir en la necessitat de crear un reglament específic
de trànsit urbà i seguir treballant en reforçar la seguretat dels punts de risc.
l XII Fòrum Barcelona de Seguretat Viària va
E El XII Fòrum Barcelona
debatre en el marc de les Drassanes Reials
les tendències en la gestió de la mobilitat a de Seguretat Viària es va
les grans ciutats. Un dels punts claus de les celebrar enguany a les 15
reflexions va ser la valoració de l’efectivitat dels ac-
tors viaris. La Guàrdia Urbana és precisament un Drassanes Reials
d’aquests actors, i va participar a la jornada amb les
exposicions de l’intendent major i cap de la Divisió tat viària als llocs de més accidentalitat a la ciutat
de Trànsit, Diego Rodríguez Borrega i el sotsins- amb petites inversions en el disseny i senyalització
pector i cap de la Unitat d’Accidents, Manuel Haro. de les vies.
Durant la jornada, es va plantejar la necessitat En aquesta línia, es va anunciar també la creació
de treballar en la conscienciació ciutadana per la d’un grup de treball conjunt entre l’Ajuntament de
valoració responsable del risc. Es tractaria de millo- Barcelona, el de Madrid i la Fundació RACC per tal
rar aquest factor humà, no lineal, que influeix de de proposar un canvi normatiu específic per als
manera evident en les conseqüències de la mobili- centres urbans. 

tat –estudis recents demostren que suposa entre el
70% i el 90% dels factors de risc d’accidentalitat–.
Un altre dels punts forts del debat va ser la dis-
ciplina viària. Les dades confirmen que els elements
de control i disciplina dissuasius -com els radars, les
fotodenúncies, la presència policial o els sistemes
tecnològics- són efectius en el descens dels índexs
d’accidentalitat. Cal, doncs, contemplar aquest ti-
pus de sistemes de denúncia com un clar element
de seguretat viària. Una alternativa, que tant Rodrí-
guez com Haro van destacar en les seves presenta-
cions, és el treball de la Guàrdia Urbana sobre els L’intendent major, Diego Rodríguez Borrega i el sotsins-
punts de risc, que ha aconseguit millorar la segure- pector, Manuel Haro, van participar al XII Fòrum
Ara també radars urbans
Barcelona continua apostant pel control Durant el mes de juliol, s’han instal·lat 7
amb radars fixes, a més dels accessos a de nous a: Av. Meridiana/Río de Janeiro;
les vies de penetració a la ciutat. Av. Diagonal/Torre Melina; Via Augusta
Actualment compta amb 22 punts de (final dels túnels); Ronda del Mig (4, dos
control instal·lats i 8 radars a les rondes. a cada sentit ) i Av. Diagonal/Gran Via.
Ba a L’expert opina
r c el o n
Carme Miralles és la directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, i
imparteix classes com a professora de geografia a la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB). Experta en mobilitat, transport i espai públic, Miralles creu en la
regulació de l’àrea pública per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
“Regular l’espai és
clau per viure millor”
16
- GUB: Com defineixes la ciutat de Barcelona en Carme Miralles és la directora de l’Institut d’Estudis
la seva fisonomia viària? Regionals i Metropolitans
- Carme Miralles (CM): Barcelona és una ciutat
molt compacta, amb un entramat de carrers molt
eficient i amb una política pública aplicada a la “Barcelona és una vil·la
regulació d’aquest espai públic també molt molt compacta, amb una
eficient. La qualitat del nostre espai públic depèn
de la forma, però també de com l’hem regulat, de política de regulació de
com el vivim, etc. l’àrea pública eficient”
- GUB: Creus que valorem prou la nostra ciutat?
- CM: Nosaltres no ens adonem de tot el que tenim
a la ciutat, només ens adonem quan sortim fora. la ciutat sinó també a la perifèria. Ens adonem
La qualitat de l’espai públic jo crec que ha estat un quan ens venen a visitar els nostres amics, que
eix estratègic de la ideologia progressista al nostre queden meravellats, i nosaltres a vegades no els
país, perquè aquesta qualitat no es nota tan sols a entenem perquè nosaltres veiem el que tenim a la
“Cada ciutat ha d’adoptar
la seva forma i el seu
mètode propis a l’hora de
gestionar l’espai"
totes aquestes activitats requereixen regulació
perquè l’espai públic es escàs i l’àrea verda forma
part d’aquesta regulació.
- GUB: Creus que era necessari per a la ciutat?
- CM: He de dir que la regulació de l’espai públic a
Barcelona no comença amb l’àrea verda, ja que
aquest ja fa més de 20 anys que s’està regulant i
sort d’això. L’àrea verda és un pas més i jo crec que
hem de donar passos cap endavant.
Miralles va ressaltar la idea que cada ciutat ha de crear el En altres ciutats hi ha moltes regulacions. Existei-
seu propi model de regulació de la mobilitat xen algunes on no pots entrar si no pagues, a d’al- 17
tres que no hi pots aparcar, etc. La regulació de
l’espai públic és una condició necessària per
nostra ciutat com una cosa normal. mantenir la nostra qualitat de vida. A més, a un
- GUB: Creus que es podrien importar algunes mes de la seva implantació, penso que podem dir
mesures d’altres ciutats europees en matèria de que la mesura ha estat un èxit. Jo no havia vist mai
mobilitat a Barcelona? aparcament per als residents a l’Eixample a les 11
- CM: Totes les ciutats són diferents, les mesures del matí. Per tant la regulació fins i tot ens permet
de com regulem l’espai públic depenen de les aparcar.
característiques de cada ciutat. Cadascuna ha Per a mi, la clau de l’àrea verda és que discrimina
d’estudiar què han fet les altres ciutats i analitzar positivament als veïns, i això és molt important.
el que és el millor per a la seva. A més hi ha esca- - GUB: Com s’expliquen, doncs, les queixes?
les territorials, ratios d’automòbils i de pàrquings - CM: Tu penses que hi ha hagut queixes i males-
molt diferents, etc. Cada ciutat ha d’adoptar en la tar? Jo crec que a vegades el mitjans de comunica-
regulació de l’espai públic, la seva forma i el seu ció creen categories de realitats inexistents. Per a
mètode propi. mi, hi ha hagut unes protestes mínimes que van
- GUB: Una de les mesures recentment adoptades durar dos dies, però s’ha de deixar un temps i
a Barcelona és l’àrea verda d’aparcament. Creus després és quan es pot valorar com ho accepta el
que contribuirà a evitar el col·lapse en l’aparca- ciutadà.
ment? - GUB: Des del teu punt de vista, què funciona
- CM: L’àrea verda ja és una realitat, per tant hem millor les campanyes sancionadores o les preven-
de parlar-ne en present. Totes les ciutats amb una tives?
elevada qualitat de vida regulen el seu espai - CM: Ambdues es complementen entre si. L’efecti-
públic. Les formes de regulació de l’espai públic vitat d’una mesura aïllada d’altres no es pot valo-
poden ser diverses, però totes ho regulen. L’espai rar. Hi ha mesures més eficients que d’altres, però
públic és un bé escàs perquè volem fer-hi moltes crec que totes les mesures han de ser comple-
coses i algunes són incompatibles, per tant l’hem mentàries. El que sí és cert, és que hem de posar
de regular. Si el carrer esdevé un pàrquing, no es límits a la conducció perquè tots els necessitem. Jo
pot circular, si esdevé un lloc per a prendre el cafè crec que la majoria dels ciutadans condueixen bé,
no es poden fer altres coses... per tant, hem de el que hem de fer és analitzar la minoria que no ho
poder fer totes aquestes coses però totes elles en fa, perquè desprès ho paguem tots i amb el més
paral·lel. A l’espai públic s’ha de poder estar, valuós que tenim: la nostra pròpia vida. 

conviure, s’ha de poder circular, anar en bici, etc. I
Ba a Parlem de
r c el o n
L’Eixample,
el mirall de la ciutat
La UT-2 és una de les unitats que més esforços dedica al trànsit, ja que l’Eixample
canalitza prop de la meitat del volum de vehicles que rep de la ciutat. A més, ha
estat dels primers en implantar el sistema d’àrea verda d’aparcament per a veïns i
ja ha pogut comprovar els seus efectes positius.
’Eixample és un districte central a Barcelona,
L És un districte densament
que comprèn barris amb personalitat pròpia
com Sant Antoni, Fort Pienc, Sagrada Famí- poblat, on s’organitzen
18 lia, Dreta de l’Eixample i Esquerra de l’Ei- nombrosos actes lúdics,
xample. Aquesta àrea canalitza aproximadament el
50% del volum del trànsit de la ciutat i, conse- esportius i reivindicatius
qüentment, registra un
alt nombre d’accidents
(3.233 al 2004), concen-
trats a prop de 50 punts
de risc detectats. Per
això, la Guàrdia Urbana a
aquest districte dedica
molts recursos en matèria
de trànsit i, per exemple,
coordina un bon nombre
d’efectius cada any du-
rant l’Operació Nadal per
agilitar les entrades i sor-
tides dels eixos comer-
cials.
És també un districte
densament poblat, on s’organitzen un elevat nom- L’Eixample comprèn els barris de Sant Antoni, Fort Pienc,
bre d’activitats a la via pública. A banda de les fes- Sagrada Família, Dreta i Esquerra de l’Eixample
tes majors, l’Eixample rep també les visites dels ma-
nifestants que acudeixen a la majoria de les cites
reivindicatives convocades a la ciutat, acull moltes La plantilla de la UT-2 la conformen 170 perso-
de les proves esportives i actes lúdics populars bar- nes, que donen servei a aproximadament 262.000
celonins més concorreguts i és un districte molt ac- habitants (262.044 segons dades del cens de 2003).
tiu en qüestions comercials i d’oci. Aquest aspecte Aquesta unitat va ser una de les primeres en comp-
genera també un volum intensiu d’activitat per a la tar amb una patrulla ciclista, per optimitzar la vi-
Guàrdia Urbana en el control de les normatives pel gilància dels parcs, illes interiors, carrils bici i, en
que fa al control de vetlladors i terrasses, l’ús de les general, zones per a vianants. Precisament la vi-
voreres per part de tallers mecànics, els permisos gilància del compliment de les normes de con-
d’ocupació de la via pública i les llicències i horaris vivència cívica en aquests espais de lleure és una
de tancament de locals. altra de les prioritats de la unitat, que dedica molt
amb altres cossos policials és molt satisfactòria. En
els últims mesos es venen realitzant operacions
conjuntes en l’àmbit de la seguretat ciutadana,
vinculades a robatoris, furts, estrebades i l’aplicació
de la llei d’estrangeria. També s’actua darrerement
contra la prostitució als espais públics, controlant
que no comporti un ús incorrecte de la via pública
i que no s’exerceixi en locals amb una llicència
d’activitat distinta a la que correspon.
És destacable també el treball conjunt dels cos-
sos policials en matèria de control d’explotació de
menors i immigrants, amb la unitat especialitzada
de menors de MMEE i la unitat especialitzada en
xarxes il·legals d’immigració del CNP, la UCRIF.
De la coordinació amb el cos de Mossos d’Es-
quadra, Reina destaca l’enteniment existent entre
totes les escales de tots dos cossos, que per edat
han compartit ja un pla formatiu conjunt a l’Esco- 19
la de Policia de Catalunya. L’intendent augura una
coordinació efectiva entre ambdós cossos i destaca
la bona predisposició tant per part de la Guàrdia
La seva centralitat fa de l’Eixample un dels primers dis- Urbana com dels Mossos per treballar plegats per a
tricte en implantar mesures municipals una ciutat més segura. 

esforç a les campanyes informatives sobre sorolls i
sobre la tinença de gossos i animals de companyia,
i l’eradicació de la venda ambulant. En aquest àm-
bit, la UT-2, juntament amb la UT-10, UT-1, Cos de
Policia Nacional i Mossos d’Esquadra, es coordinen
i s’organitzen actuant intensivament a les zones
d’especial concurrència d’aquestes activitats al seu
districte i a les zones límitrofs amb d’altres. Per
exemple, al 2004 va realitzar un total de 5.385 de-
comissos, dels quals 960 van ser de CDs i 591 de
DVDs il·legals (un total de 76.432 unitats intervin-
gudes en aquestes operacions). L’intendent de la La UT-2 es coordina amb la UT-1 i la UT-10 en les actua-
unitat, Josep Reina, assegura que la col·laboració cions en zones al límit del seu territori
L’àrea verda, l’últim gran repte de l’Eixample
La seva posició com a escenari d’assaigs per als residents amb la implantació
per a moltes de les iniciatives municipals ha d’aquest sistema. Superats els primers
portat l’Eixample a ser el primer (junt amb moments de reticència veïnal, com
Ciutat Vella) en adoptar l’àrea verda com a assenyalava el passat mes de juny el
eina de gestió de la mobilitat. El districte, regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi
que absorbeix bona part del trànsit que Hereu, "l’Eixample registra ara entre un 7
arriba i surt de Barcelona, amb una densa i un 13% d’espais buits d’aparcament per
activitat comercial i d’oci, ha vist als residents a les zones designades com a
augmentades les possibilitats d’aparcament àrea verda a aquest districte".
B a Taula rodona
a rc el o n
Els nous usos de les
platges urbanes
Durant els mesos d’estiu, els 4,2 km de platges urbanes de Barcelona són un equi-
pament a ple rendiment. La Guàrdia Urbana hi és present amb un servei especial
als mòduls instal·lats a peu de sorra i amb patrulles uniformades i de paisà, i ha
d’actuar en coordinació amb d’altres serveis municipals.
l passat 28 de maig es va iniciar la tempo-
E El caporal Ramos va
rada alta a les platges de Barcelona, que
enguany serà més llarga que en estius ante- assenyalar la intervenció
20 riors, ja que es perllongarà fins al 25 de intensiva sobre venda
setembre. El dispositiu especial desplegat per la
Guàrdia Urbana durant aquest període compren la ambulant il·legal
ubicació d’agents fixes als punts d’atenció i infor-
mació gestionats per l’Institut Municipal de Parcs i
Jardins, patrulles uniformades i agents de paisà a El caporal Marcos
les platges i zones d’influència. Ramos, de la UT-1
Precisament, la col·laboració entre els guàrdies
destinats al litoral barceloní durant l’època estival i
les organitzacions municipals responsables del
manteniment, la neteja i la seguretat a les platges es va comentar el
va ser el punt d’arrencada de la desena taula rodo- paper mediador de la
na proposada per la revista GuB. Guàrdia Urbana en
Al debat, hi van participar els caporals Marcos molts dels conflictes
Ramos, de la UT-1 i Juan Francisco Méndez, de la generats a aquests
UT-10; i l’agent Luis Sánchez Casado, de la UNOC. espais, la vigilància
També, de Parcs i Jardins, Montse Rivero, cap del necessària per evitar
Programa de Gestió Integral del Litoral de Barcelo- l’actuació de delinqüents i persones que exerceixen
na i Ignasi Ferrusola, responsable de Conservació activitats il·legals aprofitant la concurrència de
de Platges. banyistes; i tot l’engranatge necessari per coordi-
La taula rodona es va centrar en analitzar els nar els serveis de manteniment i gestió de les plat-
nous usos ciutadans ges.
de les platges i la El caporal Marcos Ramos, de Ciutat Vella, va
normativa i recursos assenyalar que precisament en aquesta època la
existents per canalit- intervenció més freqüent de la Guàrdia Urbana és
zar-los d’una manera per venda ambulant il·legal de begudes o l’exercici
cívica. En aquest punt, d’activitats sense permís o llicència, com l’oferta de
tatuatges o massatges in situ.
Montse Rivero, de Parcs i Jardins, va mostrar-se
d’acord en la dificultat de detectar aquestes activi-
tats però va explicar als assistents que per a ella es
El caporal Juan Francisco tractava de “l’exercici d’una activitat lucrativa en
Méndez, de la UT-10 una zona marítimo-terrestre”, situació que exigeix
Equipament de les platges de Barcelona
4,2 km de platges 6 punts d’atenció i informació 8 dutxes adaptades
15 torres i cadires de vigilància 36 lavabos públics (31 adaptats)
166 dutxes sortidors 3 cadires de bany adaptades
330 papereres 3 vestidors adaptats 12 prensadors de llaunes
15 fonts d’aigua potable 29 elements lúdics i esportius
1.500 para-sols 1.980 gandules 1.300 metres de passeres
21
el pagament d’un cànon que “probablement no Montse Rivero demana un
paguen” les persones que es dediquen a aquestes
activitats. sistema per saber què
Luis Sánchez Casado va presentar la situació de passa a les platges a la
les platges a la nit, on segons l’agent, es donen
majoritàriament furts a grups de persones en acti- nit sense Parcs i Jardins
tud festiva, persones èbries o parelles que busquen
llocs foscs i íntims, que és, segons l’agent, "la clien-
tela més habitual de les platges durant la nit". mesures dissuassòries com el tancament d’alguns
Al debat, es va parlar de les diferents tècniques accessos a les platges per a vehicles de gran tonat-
que els agents havien descobert als lladres per sos- ge i caravanes, o la vigilància intensiva dels punts
treure bosses i motxilles, des d’arrossegar-les amb habituals d’assentaments per a aquestes celebra-
pals o estris semblants, a distància, fins a llançar-se cions.
una bossa i recollir-ne dues, o arribar a cavar una Per tal de millorar la comunicació i la gestió
espècie de trinxera per la sorra per apropar-se a les d’aquests espais, Montse Rivero va demanar "esta-
persones sense que s’adonin i agafar la bossa silen- blir alguna manera per saber què passa a ‘casa
ciosament. nostra’ a la nit", en relació a que es creés algun
tipus de canal d’informació per assabentar els
responsables de l’Ins-
La nit i el dia titut Municipal de
Parcs i Jardins sobre
També a la nit existeix ocasionalment la aquest tipus d’in-
problemàtica de les macrofestes espontànies, que cidències a les platges
convoquen grups nombrosos de gent i celebren durant la nit.
festes multitudinàries sense cap tipus de permís ni
prevenció ni mesures higièniques. La Guàrdia Urba-
na actua llavors realitzant el decomís del material i Montse Rivero, cap del
imposant una sanció per ocupació de la via pública, Programa de Gestió
tot i que darrerement el nombre de concentracions Integral del Litoral
d’aquest tipus ha disminuït amb l’aplicació de barceloní
Ba r n a Taula rodona
c el o
De fet, Parcs i Jardins és l’entitat responsable de A la taula es va proposar
gestionar les platges urbanes, coordinant i facili-
tant l’actuació de la Guàrdia Urbana i els Bombers, la creació d’una policia
però també de la Direcció de Neteja, la Direcció de específica de platja
Serveis d’Infraestructures Urbanes, la Direcció
d’Educació Ambiental, la Direcció d’Iniciatives i durant la temporada alta
Vigilància Ambiental de
l’Agència de Salut Pública;
els districtes de Ciutat Vella i
Sant Martí, l’Institut Munici-
pal de Persones amb Dismi-
nució, Creu Roja de Barcelo-
na, B:SM, Barcelona de
Serveis Municipals, Barce-
lona Activa, Transports Me-
tropolitans de Barcelona,
Port Olímpic de Barcelona i
22 l’Agència Catalana de l’Aigua
de la Generalitat de Catalun-
ya. Amb la Guàrdia Urbana,
es coordinen als cincs
mòduls ubicats  a Sant Martí
al Bogatell, la Mar Bella i la Nova Mar Bella; i a Durant la temporada de bany, la Guàrdia Urbana destina
Ciutat Vella a la platja de Sant Sebastià i la Barce- agents al servei de patrulla ciclista de les platges
loneta. Allà comparteixen ubicació amb els serveis
de socorrisme i d’informació ciutadana.
semblant al de la resta de territoris del districte,
coordinat des de les unitats corresponents. En
Manteniment del servei aquest punt, el responsable de Conservació de Plat-
ges de Parcs i Jardins, Ignasi Ferrusola, va plantejar
A més d’actuar en casos de furts, robatoris, ven- reforçar les dotacions de paisà durant l’època de
da ambulant i accés d’animals a la zona de sorra, la més afluència de banyistes a les platges, per tal de
Guàrdia Urbana hi destina un dispositiu de patrulles mantenir permanentment un mínim d’agents
(a peu o en bici) durant aquests mesos. La resta de camuflats.
l’any, els responsables de les unitats de Sant Martí i Per la seva banda, Montse Rivero va anar més
Ciutat Vella assisteixen a reunions periòdiques per enllà i va proposar la creació "d’una policia especí-
tal d’analitzar l’actuació de cada any, millorar la fica de platja durant la temporada alta" però va
coordinació dels serveis desplaçats i pensar noves dubtar si el reforç convindria de paisà o amb
mesures per a l’op- uniforme, per poder guanyar també en dissuassió
timització d’aquests de la comissió de delictes. Rivero i Ferrusola van
espais. D’altra banda, plantejar la necessitat de rebre més informació
fora de la temporada sobre l’organització de la Guàrdia Urbana respecte
de bany, a les platges de les platges, perquè, segons la cap del Programa
es manté un servei de Gestió Integral del Litoral barceloní, "per a
nosaltres és extremadament difícil saber si el
servei correspon a la nit, les territorials, els de cap
de setmana o a qui".
Ignasi Ferrusola, En aquest sentit, Rivero valora molt positiva-
responsable de ment el model de gestió que ha creat el servei de
Conservació de Platges Neteja, que n’ha centralitzat la gestió "creant el
L’agent Luis Sánchez obstant això, Ferrusola ha explicat com, alguna
Casado, de la UNOC vegada en sol·licitar l’actuació a la Guardia Civil, els
han advertit que aquest no és territori seu. Per això,
el responsable de Conservació de Platges va dema-
seu propi dispositiu nar un agent de la Guàrdia Urbana amb moto
de platges". aquàtica per solventar aquest tipus d’actuacions
Un altre dels punts perilloses en aquest radi a l’aigua.
importants a l’hora de De fet, l’Ajuntament no s’ha plantejat crear un
gestionar l’equipa- dispositiu integral de protecció i vigilància de les
ment urbà que són les platges, independent de l’ordenació en unitats
platges és definir els territorials i unitats nocturnes de la Guàrdia Urba-
límits d’actuació de na. Com van assenyalar els assistents a la desena
cada organització. Per exemple, Ignasi Ferrusola va taula rodona de la revista, aquesta és una idea que
comentar la casuística de les intervencions a l’ai- potser s’hauria de madurar des dels estaments
gua, on suposadament els 200 primers metres a municipals i el Consistori, i que caldria valorar amb
partir de la vora són de domini municipal. No tots els agents implicats. 

ISO 14001 per a la gestió de les platges urbanes 23
Barcelona gestiona 4,2 km de platges per a l’ús al mateix mes de 2006). Aquest sistema forma part
dels ciutadans. A l’abril de 2003, el Sistema de del Pla d’Innovació Municipal, en la línia estratègi-
Gestió Mediambiental (SGMA) de les platges de ca de la Qualitat en l'espai públic i en l'àrea de
Barcelona va rebre el certificat ISO 14001 (vàlid fins millora de la qualitat del medi ambient.
Cinc banderes blaves al 2005
Enguany, les platges de la Barceloneta, la socorrisme i primers auxilis; accessos fàcils
Nova Icària, Bogatell, la Mar Bella i la i la prohibició de circulació de vehicles;
Nova Mar Bella han estat distingides amb la fonts d’aigua potable i lavabos públics,
bandera blava que certifica el bon estat de senyalització adient, la prohibició d’accés a
la platja per a l’ús dels banyistes. Aquesta gossos i la realització de campanyes i
certificació l’atorga la Fundació Europea activitats d’educació ambiental. A més,
d’Educació Ambiental (ADEAC-FEEE). La l’any 2004 el litoral barceloní va rebre la
seva obtenció significa que la platja pot distinció temàtica en Informació i Educació
garantir aigua neta, la neteja de la sorra i Ambiental, i al 2002, la de salvament,
la recollida de les deixalles; vigilància, socorrisme i primers auxilis.
B a Recorda
a rc el o n
La instrucció número 18/05 sobre conducció i cura dels vehicles marca algunes di-
rectrius bàsiques en situacions d’estacionament, patrullatge, persecució, i serveis
d’urgència, i assenyala algunes de les obligacions dels agents respecte dels recur-
sos mòbils del Cos.
La conducció i cura
dels vehicles policíacs
questa instrucció deroga les
Aanteriors circulars 10/84,
63/91 i 5/95 i estableix, per
exemple, el que s’ha de
comprovar en iniciar el servei en un
24 vehicle. Així, l’agent assignat com a
conductor haurà de comprovar l’estat
del vehicle i l’equipament, observar si
presenta anomalies en la carrosseria,
habitacle o accessoris; avaries mecà-
niques; neteja; nivell de líquids i pres-
sió dels pneumàtics. En el cas d’obser-
var alguna deficiència greu o perillo-
sa ho haurà de comunicar al cap de
torn i fer-lo constar en el llibre de registre del vehi- És important aparcar correctament si el servei ens ho per-
cle. Cap membre de la patrulla manipularà els ele- met, per actuar com a exemple per als ciutadans
ments mecànics del vehicle. Tanmateix, en cas de
punxada, els agents podran substituir el pneumàtic te que el seu ús no constitueix una prioritat de pas
punxat per la roda de recanvi. exclusiu i per tant, prendre precaucions en les cruï-
En les maniobres d’estacionament és on es do- lles i passos perillosos per eliminar riscs d’accidents.
nen el major nombre de comunicats d’accident per En les persecucions amb vehicles policíacs, exis-
part de les nostres patrulles i és, per tant, un punt teixen criteris molt restrictius quant a la valoració
crític per als vehicles. Recomanem, doncs, tenir del risc, els danys que s’hagin produït, i la segure-
molta cura en les maniobres d’estacionament i es- tat dels ciutadans i dels agents. Per exemple, cal
tacionar correctament sempre que sigui possible, comunicar immediatament a la Central de Coman-
per tal d’actuar com a exemple per als ciutadans. dament que s’ha iniciat una persecució per coordi-
En la conducció, i com a norma general, s’haurà nar moviments d’altres patrulles o que s’ha de sor-
de circular a velocitat reduïda per tal de poder ob- tir del terme municipal, i utilitzar l’arma de foc no-
servar l’entorn eficaçment i a la vegada poder ser més en casos on des del vehicle perseguit s’efectuïn
advertits de qualsevol incident per la ciutadania. En trets (instrucció 14/05 de 4 d’abril) i l’escenari no
aturar el vehicle, els guàrdies hauran d’adoptar me- ho faci perillós per als vianants i conductors.
sures bàsiques d’autoprotecció com portar l’armilla Finalment, es pretén convidar a una reflexió
reflectant, escollir un lloc idoni per a l’aturada, personal als agents que patrullen per la via públi-
guardar la distància i adoptar situació de seguretat ca, per tal que prenguin consciència que "el més
i autoprotecció específica. important és arribar" i que la seva responsabilitat
En un servei d’urgència, s’ha de limitar l’ús de la professional comporta la valoració de les eventuals
sirena i els llums prioritaris a aquells casos que exi- situacions de perill que es poden originar, abans
geixen un desplaçament ràpid, i cal tenir en comp- d’iniciar la persecució d’un vehicle. 

B Marc legal
a rc el o na
La modificació del
dret de família
El passat dia 21 d'abril, el Congrés de Diputats va aprovar la modificació de diver-
sos articles del Codi Civil, relacionats amb el Dret de Família. Malgrat que la refor-
ma va ser vetada el dia 30 de juny al Senat, l'1 de juliol el Congrés aixecava el vet
i l'aprovava. En destaquem les principals modificacions.
Per Joan Rabaixet La nova regulació preveu
a nova regulació permet que el matrimoni se els matrimonis entre
Lcelebri entre persones del mateix o de dife- persones del mateix 25
rent sexe, amb plenitud i igualtat de drets i
obligacions qualsevol que sigui la seva com- o de diferent sexe
posició.
A partir d’aquesta substancial modificació, el le- tat que el jutge, excepcionalment i sense mutu
gislador ha substituït en els diferents articles del acord dels progenitors, pugui –per protegir l’interès
Codi Civil les referències a "marit i muller", per "els dels menors– acordar la seva guarda i custòdia
cònjuges o els consorts". compartida.
Com un pas més en l’equiparació dels drets dels Aquesta reforma ha estat contestada des de di-
matrimonis homosexuals i heterosexuals, es preveu ferents associacions, fet que podria comportar la
la possibilitat que les parelles homosexuals siguin seva modificació al Senat.
part en procediments d’adopció. Es preveu la futura creació d’un Fons de Garan-
Durant la vigència del matrimoni, els cònjuges tia de Pensions pel pagament d’aliments recone-
han de compartir les responsabilitats domèstiques i guts i impagats a favor de fills menors d’edat. 

la cura i atenció d’ascendents, descen-
dents i altres persones dependents al
seu càrrec.
En els casos de separació i divorci, el
legislador, aprofundint en la filosofia ja
apuntada a l’anterior text de l’any
1981, elimina la necessitat d’invocar
causes culpables o conductes desho-
nestes en els processos matrimonials.
El procés de separació passa a ser
opcional, podent acudir-se directa-
ment al procés de divorci. En ambdós
casos ha d’haver transcorregut un ter-
mini mínim de tres mesos des de la ce-
lebració del matrimoni, llevat que exis-
teixi risc per a la integritat física o mo-
ral de qualsevol dels membres del ma-
trimoni o de llurs fills. Respecte als efectes de la se- Amb la modificació, s’ha substituït al Codi Civil les
paració o divorci, la modificació preveu la possibili- referències a "marit i muller" per "cònjuges o consorts"
Ba a El reportatge
r c el o n
Cloenda del programa
d’educació viària
El passat nou de juny es va celebrar la 6a Jornada Interactiva d’Educació Viària, una
festa de cloenda del programa La Guàrdia Urbana a les Escoles d’enguany que in-
cloïa l’exhibició de pràctiques de circulació amb bici i les activitats de catorze ta-
llers sobre seguretat i mobilitat.
les portes del 50è aniversari mar d’altres, com el Zoo de Barce-
Adel programa d’educació vià- lona, Transports Ciutat Comtal i Di-
ria a les escoles, la sisena vermagic.
Jornada Interactiva d’Educa- La festa va comptar amb tallers
26 ció Viària ha aplegat més de 800 nens, temàtics i l’exhibició de pràctiques
que han gaudit de la cloenda del curs de circulació amb bici, que en-
2004-2005 amb una festa al passeig guany va bandejar el seu caire
dels Til·lers del Parc de la Ciutadella. competitiu per un altre de partici-
En aquesta ocasió hi van col·labo- patiu, on tots els participants van
rar entitats habituals com Parcs i Jar- aconseguir el mateix premi: una
dins, 061, Transports Metropolitans de bici de muntanya i un casc, una
Barcelona, Bombers de Barcelona, la bateria elèctrica, i un dvd per a
Direcció d’Esports de l’Ajuntament, l’escola.
IMC Toys, Consorci el Far-Centre de Durant tot el matí, els alumnes
Treballs del Mar; Cazcarra, Escola Superior d’imat- dels centres participants en el programa van pren-
ge personal, CREC Joan Amades (ONCE) i el Pla Mu- dre part als 14 tallers organitzats per a l’ocasió. A
nicipal de Seguretat Viària. Però també s’hi van su- més de les activitats conduïdes per guàrdies, com el
taller d’hípica; el de formació canina i el de mobi-
La festa va comptar amb litat; es van organitzar d’altres amb la col·laboració
de diverses entitats, com el taller d’esports, el de
tallers temàtics i la 16a jardineria, expressió plàstica, transports, prevenció,
exhibició de pràctiques
de circulació amb bici
Durant la 6a Jornada Interactiva d’Educació Viària
els escolars participants van gaudir d’activitats
didàctiques a l’entorn de la seguretat viària
A l’esquerra, tallers d’escriptura en braille i jardi-
neria. A baix, el lliurament de premis
yar els nens a fer nusos mariners, mentre
Parcs i Jardins oferia l’oportunitat de plan-
tar un esqueix i portar-lo a casa. A més
d’això, els nens van poder aprendre nocions
de primers auxilis amb el 061, de maquillat-
ge de senyals de trànsit amb l’Escola Cazca-
rra, i de pintura creativa amb els retoladors
líquids Divermagic, entre d’altres activitats.
Per concloure la festa, es van lliurar els
premis als deu nens representants de cada
districte que havien participat en el circuit de pràc-
tiques de circulació en bici. A l’acte, va assistir el
regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, el cap
de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, i alguns inten-
dents del Cos. Tant Vilaró, a l’inici, com Hereu, al fi- 27
nal, van destacar en els seus parlaments la im-
portància de 49 anys de treball de la Guàrdia Ur-
bana i van augurar una celebració sonada del seu
cinquantenari, l’any vinent. 

maquillatge, el taller viari, el de guia i comunicació,
el de manualitats i el del medi natural.
Bombers de Barcelona va ensenyar el funciona-
ment d’un camió de bombers i aspectes preventius
en cas de foc per als nens; TMB va portar un auto-
bús i va mostrar com s’han de comportar els nens
quan viatgen en transport públic; el CREC Joan
Amades i l’ONCE va preparar un taller de conducció
en tàndem i un altre d’escriptura en braille. Per la
seva banda, el Centre de Treballs del Mar va ensen-
L’adéu d’un "veterà" del Servei d’Educació Viària
Ingressat el 2 d’abril de 1964, el caporal les en el SEV, impartint teoria sobre el cir-
Carles Bonet s’acomiada aquest estiu cuit de bici i exercint de monitor fixe al
del Cos, a les portes del 65 anys (06- parc quan l’ocasió ho requeria. En tots
09-1940). Coneix el Servei d’Educació aquests anys, declara haver trobat en-
Viària (SEV) com pocs, després de 13 tre els nens i nenes que visiten el servei
anys treballant-hi. Abans havia passat "angelets" i "dimonis", però de tots ells
per la "Unidad Reguladora de Tráfico", la s’enduu sobretot la satisfacció de "veure
Motoritzada, Magatzem, la UT-4 i fins i tot que aprenen". Bonet parla de la seva etapa al
havia fet de professor a l’Escola de Policia de Ca- SEV com una de les més "gratificants" i es con-
talunya, però declara haver obtingut les millors fessa orgullós de rebre encara avui les visites d’al-
satisfaccions envoltat dels nens i nenes. El caporal guns agents de nova incorporació, que venen a
ha estat l’encarregat de coordinar l’ús del Parc In- veure el parc on ells mateixos havien pres classes
fantil de Trànsit i la referència per a moltes esco- d’educació viària, potser del mateix Bonet.
B a Un apunt d’història
a rc el o n
Després de glossar la figura de Manel Ribé com a funcionari i persona, Joaquim
Arandes ens proposa repassar vivències i anècdotes que va viure aquest cap de la
Guàrdia Urbana als anys 20, una època amb moments difícils per a Barcelona i els
seus ciutadans, que Ribé va presenciar al capdavant del Cos.
Ribé i l’atemptat a
la salaPompeiaals20
Per Joaquim Arandes
na de les situacions més pe-
Unoses que va tocar viure a Ri-
28 bé va ser un atemptat terro-
rista (molt comuns als anys
vint a Barcelona), el 15 de setembre de
1920, en una sala d’espectacles de poca
categoria anomenada Pompeia, a l’an-
tiga avinguda del Marqués del Duero
(avui Paral·lel) cantonada amb l’antic
carrer Conde del Asalto (avui Nou de la
Rambla). A un quart d’una de la nit, va
esclatar una bomba damunt d’una bu-
taca produint la mort de sis persones i ferides greus L’ex cap de la Guàrdia Urbana, Ribé, amb bigoti a la imatge
a altres cinc. Es va arribar a pensar que qui portava
la bomba, l’havia deixat al Pompeia tement que li
explotés dins del seu vehicle o per por a les in- de les autoritats–, la seva decisió va ser fonamental
clemències d’una nit plujosa com aquella. Però tan- i la multitud ho va entendre, més que res per la
mateix no es va arribar a entendre quin sentit tenia constància en la decisió exhibida per Ribé, que creia
col·locar una bomba en aquell modest local. que "per imposar-se a la multitud només és ne-
El 17 de setembre es van celebrar els enterra- cessari una mica de raó, saber cridar i fer els
ments dels difunts, en una gran manifestació de dol adients gestos".
inusual a la ciutat. La comitiva va sortir de l’Hospi- Ribé es va interessar pels familiars de les perso-
tal Clínic cap a la plaça de Catalunya i allà es va de- nes afectades i va ser autoritzat per organitzar una
cidir que passés pel mig de les Rambles, en meres- funció benèfica al Teatre Comtal el 7 d’octubre,
cut homenatge. L’acte, a més d’enterrament, va co- amb la Banda Municipal i l’Orfeó Català del mestre
mençar a prendre l’aspecte d’una manifestació po- Lluís Millet. Totes les companyies de comèdia i sar-
pular on les autoritats que presidien l’acte anaven suela a la ciutat van sumar-se a la representació
veient-se immerses progressivament en una situa- benèfica. Les butaques es venien a cinc pessetes, els
ció d’incertesa i fins i tot delicada. llocs de preferència a una pesseta vint-i-cinc cèn-
Per això, al Palau de la Virreina i de comú acord tims i l’entrada general a seixanta cèntims. El ple
amb les autoritats, Ribé va fer acomiadar la comi- del teatre fou complet i molta gent es va quedar
tiva fúnebre perquè poguessin retirar-se les autori- sense accedir-hi. L’entrada de l’acte, 5.033,20 pes-
tats, contradient aquells que volien que continués setes (a les quals l’Ajuntament va sumar-hi 10.000
fins al Pompeia i fins al cementiri. En veure una si- més), va lliurar-se als familiars de les víctimes i l’A-
tuació de perill –la gent volia imposar-se al criteri juntament va pagar l’enterrament.

B a La nostra gent
a rc el o n
Esport i servei,
combinables a la GU
Ramon Queralt porta 15 anys a la Guàrdia Urbana, combinant la seva dedicació a
la seguretat amb la seva passió per l’esport. Amb experiència a districtes i ara a la
unitat motoritzada, l’agent diu aprendre cada dia nous valors tant al seu esport, l’a-
tletisme, com a la seva professió, la de guàrdia.
amon Queralt va entrar a L’agent Ramon Queralt
Rla Guàrdia Urbana amb
29 anys, després d’haver 29
treballat, entre d’altres Queralt vol millorar l’experièn-
oficis, com a taxista, i diu haver cia dels passats Jocs, a Barcelona
trobat aquí una professió satis- 2003, on no va aconseguir molt
factòria. El seu ingrés al Cos va bons resultats. Enguany, a més, es
coincidir amb el naixement de la dóna la circumstància que Ramon
seva primera filla, anècdota que va serà un dels participants amb més
comportar que s’incorporés tres edat a la seva categoria, perquè
dies més tard que la seva promo- justament el 8 juliol compleix 45
ció. Des de llavors, ha passat per la anys, el límit per competir a la ca-
UT-3, Sants-Montjuïc, i ara per la tegoria superior.
Unitat de Motos. Dels seus dos destins a la Guàrdia Aquest agent ha participat a Calgary, Estocolm,
Urbana destaca sobretot el bon ambient que es res- Indianàpolis i Barcelona i viatja aquest estiu a Ca-
pira entre companys i confessa no voler canviar ni nadà per donar el millor de si mateix.
l’autonomia, ni la responsabilitat de la feina ni el Per a Queralt, el més important de l’esport és
contacte del servei al carrer. aprendre a valorar el treball en sequip, l’esperit de
En la seva faceta esportiva, el seu ingrés a la GU superació i la competitivitat amb fair play. Aquests
no va significar abandonar l’esport. Sí que va ser són valors que l’agent intenta transmetre a les se-
més definitiu el fet de convertir-se en pare –Que- ves dues filles "perquè acaben formant la perso-
ralt té dues filles– i haver de dedicar més temps a na per enfrontar les circumstàncies amb segure-
la família. Anys després va tornar a la seva afecció tat". Més encara en els esports individuals "on de-
per l’esport i a entrenar i competir, ara a través de pens de tu mateix i has de superar-te constant-
l’Associació Catalana d’Atletes Veterans. ment". Esperem que aquesta filosofia l’ajudi a por-
De llavors a ençà són innombrables les seves tar alguna medalla cap a Barcelona, o si més no, a
participacions –i èxits– a campionats de Catalunya, gaudir de l’experiència dels Jocs a Quebec 2005. 

Espanya i Europa, i ja és la cinquena vegada que
acudirà a uns Jocs Mundials de Policies i Bombers.
Sobre els WP&FG de Quebec, Ramon Queralt decla-
ra haver-se inscrit "il·lusionat i amb ganes de veu- “El més important a
re què es pot fer". L’agent ha seguit un programa aprendre en l’esport són el
d’entrenament preparatori des del mes d’octubre i
un calendari de competicions per agafar la forma treball en equip, l’esperit
de competició durant tot el 2005. de superació i el fair play"
Ba r n a Activitats esportives i socials
c el o
Una expedició d’aproximadament trenta membres del Cos competeix en represen-
tació de la Guàrdia Urbana als X Jocs Mundials de Policies i Bombers del 2005. El
testimoni de Barcelona 2003 l’ha recollit, enguany, Quebec, al Canadà, que ha or-
ganitzat les competicions del 26 de juny al 5 de juliol.
Competir als Jocs
l grup de companys esportistes
Eque dediquen el seu temps a
participar als pròxims World Po-
lice and Fire Games a Quebec ja
ha tornat. La Guàrdia Urbana ha tingut
representació en l’edició del 2005 dels
Jocs a les competicions de bàsquet, bitlles, atletis- La cita va ser del
me (cross i salt), ciclisme, golf, tennis, tir al plat i 26 de juny al 5 de
30 voleibol. juliol
Conscients de la dificultat de superar les mar-
ques assolides a Barcelona 2003, on es donaven un viatge de prospecció a la seu dels Jocs per reca-
moltes circumstàncies propícies per a la participa- bar informació. En total, 33 persones han format
ció i l’èxit dels atletes i les altletes urbanes, els en- part de l’expedició de la Guàrdia Urbana. Els espor-
carregats enguany de representar a Barcelona hi tistes urbans van viatjar en un mateix vol amb sor-
han anat sobretot a participar i gaudir. tida de l’aeroport de El Prat de Llobregat, amb l’ex-
Els prop de trenta participants s’han allotjat en cepció d’aquells esportistes que van haver de por-
un hotel als afores de la ciutat, ben comunicat amb tar el seu propi equip esportiu i van necessitar con-
el centre i els emplaçaments de les proves esporti- tractar companyies que permeten aquests tipus de
ves convocades pels Jocs. transports especials.
El passat mes d’abril, alguns membres de l’expe- A partir del 5 de juliol es podran consultar els
dició van reunir-se amb els encarregats de la coor- resultats d’aquests companys i de tots els partici-
dinació, representants del CEGUB i de l’agència de pants als Jocs Mundials de Policies i Bombers de
viatges Atlàntida, per ultimar detalls del viatge, Quebec 2005. De moment, per a més informació
allotjament, sortides optatives i organització per a sobre els Jocs podeu mirar la web oficial dels Jocs
les proves. L’organització havia realitzat dies abans www.2005wpfg.com. 

Urbans motoristes agermanats
El 22 d’abril es va con- El 24, 25 i 26 de juny es
vocar un dinar de mo- va convocar una concentra-
toristes veterans de la ció motorista a Vitòria. Prò-
Guàrdia Urbana, al restau- ximament se celebrarà una
rant A Ruta Galega de La altra a Saragossa els propers
Farga de l'Hospitalet de Llo- dies 2, 3 i 4 de setembre. Si
bregat. El sergent Gonzalo esteu interessats a partici-
Velaz de la Unitat de Circu- par-hi o a rebre’n informa-
lació va ser el promotor d’a- ció, podeu demanar més in-
quest event que va reunir també companys en ac- formació a l’agent Manel Cumelles, al telèfon 93
tiu fins a un total de 49 persones. 223 53 20. Extensió 159. 

Tir al plat Muntanyencs
a Tarragona a Ciutat Vella
Al mes de maig, diversos companys van Diversos companys de la UT Ciutat Vella van
participar a una competició de tir al plat formar un grup muntanyenc, motivats per
organitzada pel Club Esportiu l’Esquadra, les ganes de sortir a la natura, fer esport i
del Cos de Mossos d’Esquadra. El torneig va te- passar una estona divertida entre companys. Al
nir lloc al Club de Tir Jordi Tarragó de Tarrago- 2004 l’agent Miguel San Nicolás va dissenyar un
na i la classificació final va estar liderada per simpàtic logo que el conjunt muntanyenc llueix a
l’agent de la Guàrdia Urbana Ramón Almansa, les seves samarretes.
de la UT- 3, que va aconseguir el primer lloc. Per Enguany, el grup va recórrer el balcó de Pineta,
darrere d’ell, en tercer lloc va quedar el com- la via ferrada de les Baumes Corcades a Centelles i
pany Antonio Rivera, caporal a la UT-7. 
 l’ascens a la Pica d’Estats. El 24 de maig van pujar
al Puigmal, acompanyats en tot moment per un
esplèndid dia de sol i bon ambient de grup -malgrat
la punxada de roda del 4X4-, i està previst que s’or- 31
ganitzi l’ascens al Posets i a l’Aneto, a més d’altres
sortides que vagin proposant-se. 

Guàrdies al
Futbol Sala
La secció de Ruta en bici
futbol sala
va partici- al vell Carrilet
par en el 1r cam-
pionat de Futbol E l 25 d’abril el caporal Alfred García va
Sala per als cos- organitzar una sortida en BTT (bicicleta
sos i forces de tot terreny) a través de Catalunya per a
seguretat de vint ciclistes. El recorregut va travessar els Piri-
l'Estat. Aquesta neus per finalitzar a la platja de Sant Feliu de
competició es va celebrar a Siero, Principat d'Astú- Guíxols, amb 140 km aproximadament, per la
ries, el 29, 30 d'abril i 1 de maig i va estar organit- ruta de l’antic Carrilet. 

zada per l'Àrea d'Esport local. El delegat d'esport
del Principat d'Astúries va inaugurar el campionat.
El conjunt de la policia municipal de Madrid va ser
el guanyador de la competició, d’entre una vintena
d’equips. En finalitzar, l’organització va convidar als
participants a un sopar de gala on l’alcalde de Pola
de Siero i els regidors de cultura i esport de la vila
van lliurar els premis als guanyadors. 

B a El tauler
a rc el o n
AGRAÏMENTS A LA GUÀRDIA URBANA
• Del president del comitè d’empresa d’Iberpo- peccions del taxi que es duen a terme a la ciutat de
tash centre de Sallent per la professionalitat i Barcelona.
amabilitat demostrada per la Guàrdia Urbana du- • De Leopoldo Alonso Rodríguez als membres
rant el transcurs de la manifestació celebrada el 28 de la patrulla SK-470 per la diligència amb què va
d’abril a Barcelona, i per la prompta resposta dona- ser atès en l’accident que va sofrir i per la comuni-
da a un company que va resultar ferit. cació a la seva esposa.
• Del director de les Escoles Pérez Iborra per la • Del president de l’Associació de Comerciants
col·laboració i el servei prestat per la Guàrdia Urba- del carrer Sant Pau per la col·laboració en l’erradi-
na a la sortida de l’escola i, especialment, als agents cació d’un mercat il·legat a la plaça Salvador Seguí
Iván Fernández Millán, J. Manuel Morales Espino- • De la Companyia Custo Barcelona per l’èxit
sa i R. Manuel Gordillo Queralt de la UT-2. de l’operació duta a terme per l’intendent Ricardo
• Del director de la Fundació Formació i Treball Salas i l’inspector Francisco Godoy i el seu grup en
per la col·laboració de la Guàrdia Urbana en el seu la intervenció de roba d’aquesta marca.
projecte social amb la donació de roba i objectes • De l’empresa Cesáreo Martín-Sanz, S.A.
diversos. Transportes per la col·laboració, l’ajut i la profes-
32 • De la Región Militar Pirenaica per la col·la- sionalitat demostrada pels membres de la Unitat de
boració i el suport donat per la Guàrdia Urbana en Circulació durant el transport especial dels compo-
la instal·lació d’un grup electrògen a la via pública nents d’una tuneladora.
a prop de Museu Marítim de Barcelona. • Del batlle d’Esparreguera pel relleu i el lluï-
• Del president de l’Institut Metropolità del ment que va donar la presència de la banda de la
Taxi per la col·laboració rebuda per part dels mem- Unitat Muntada a la festa dels Tres Tombs d’Espa-
bres de la Unitat de Circulació amb relació a les ins- rreguera.
Reconeixement del
BENVINGUTS FC Barcelona
Durant el mes de gener s’ha in-
corporat a la Guàrdia Urbana Un grup de 16 agents de la Divisió de Trànsit va ser convidat a
el següent company: assistir a l’entrenament del primer equip del Barça el passat
dijous 26 de maig, en un gest d’agraïment del club al Cos “pels
• Alejandro García Sáez esforços i la dedicació durant els actes de celebració del cam-
Li donem la nostra benvinguda! pionat de lliga 2004-2005”.
El FC Barcelona va convidar als quatre cossos policials que
van participar en el servei de vigilància i acompanyament de la
comitiva de celebració dels
DEFUNCIONS títols (lliga espanyola de fut-
bol i copa europea de hoquei
Volem recordar la pèrdua del
patins). Els agents de la Di-
companys:
visió de Trànsit van presen-
• Manuel Romero Sánchez ciar els últims minuts d’una
• Fernando García Cuevas sessió d’entrenament de l’e-
• Domingo F. González Ortiz quip de futbol, van fer-se
• José Antón Luna Lora una fotografia amb els juga-
dors i van prendre una copa
Als seus familiars i companys de de cava amb el cos tècnic i la
servei, els hi expressem el nostre plantilla del primer equip.
més sincer condol.
JUBILACIONS
Durant els últims mesos s’han jubilat els següents companys:
• Eugenio Guerra Palma • Eduardo Jiménez Mora • Ezequiel Heras Cabrerizo
• Rafael Jiménez Laparra • Diego Borreguero Bravo • Luis Jesús Limpo Becerra
• Luis Rafael Torres Cortadellas • Francisco Fuentes Rivera • Pedro López Cañizares
• Federico Guitart Arroyo • Fidel Marcos García • Francisco López García
• Manuel Martí Silvestre • Sergio González Pérez • Antonio Moral Moral
• Pedro Escribano Sahuquillo • Vidal Elía Muñoz Manrique • Miguel Ramos Peregrina
• Germán Pérez Rosón • Marcial Fernández Arrojo • José Sáez Rosado
• Jordi García Robleda • Ramon Planes Campos • Alberto Laborda Gómez
• Francisco Bover Martí • Jesús J. Pérez Ramos • Mariano Serrano París
• Juan B. Patón Silva • Antonio Suárez Toribio • Jaime Domènech Morera
• José Fenes Ballarín • Cipriano Terrón Manero • Vicente Monge Traver
• José L. Iglesias González • Juan Hidalgo Roble • Rufo Sanz Sanz
• Santiago Romero Arilla • Andrés Sánchez Zorrilla • Fernando Cabeza Ruiz
• Alejo Juclà Montané • Manuel Ros Rossetti • Antonio Piñeiro Melara 33
• Miguel Marín Munarriz • Eduardo Andilla Hernández
La GU, ben valorada
Els resultats de les dades de l’enquesta Òmni- a peu pel barri és un aspecte ben valorat.
bus Municipal corresponents al primer tri- D’altra banda, l’Associació de Damnificats,
mestre d’enguany posen de relleu el resultat po- Veïns i Comerciants del Barri del Carmel va ex-
sitiu a l’alça obtingut per la Guàrdia Urbana de pressar el seu agraïment a la Guàrdia Urbana per
Barcelona. la professionalitat i l’entrega demostrada arran
A l’enquesta es ressenyen, com a aspectes po- de l’esfondrament del passat gener. El president
sitius de les actuacions de la Guàrdia Urbana, la de l’Associació va explicar que la Guàrdia Urbana
vigilància, la seguretat i el control del trànsit. "ha estat al peu del canó i ha viscut el drama
També la presència dels agents en cotxe, moto o al costat dels afectats".
Convocatòria per a 100 Nou maiot ciclista
noves places d’agent d’Horta-Guinardó
El passat 20 de juny El passat tres de juny, els Indian Bikers de
es va realitzar la pri- la UT-7 van estrenar el nou maiot ciclista en
mera prova als candi- una sortida fins a la Creu d’Olorde.
dats a optar a les cent
places d’agent convo-
cades per a la Guàrdia
Urbana. Les bases de la
convocatòria es van publicar amb data 5 de maig al
DOGC, i establien el termini de presentació d'instàncies
entre el 6 i el 25 de maig. Al final del periode de reco-
llida d’instàncies, es van comptabilitzar un total de 843
inscrits (744 homes i 494 dones), dels quals 281 han su-
perat la prova aptitudinal i cultural, i 20 la de català.
Ba a Els convidats
r c el o n
Per a mi, ser guàrdia
requereix molta dedicació
i entrega, i ve de la
voluntat de servir la gent
- Creu que hauria de millorar en algun aspecte?
Tot és millorable, a tot arreu i a totes les empreses.
I en la meva opinió, s’ha de treballar sempre pen-
sant a superar els errors i tractant de fer-ho cada
dia una mica millor. De tota manera, tinc la sensa-
ció que el cos de la Guàrdia Urbana cada cop és més
professional, està millor organitzat i se’ls veu que
desenvolupen un treball molt digne.
- Creu que, en general, els ciutadans s’estimen la
34 Guàrdia Urbana?
Daniel Sánchez Llibre Quan una persona és multada, segur que s’enfada.
Sánchez Llibre és president del Reial Club Esportiu Espan- Això sempre és així, però crec que la majoria de ciu-
yol de Barcelona. El màxim responsable del club dels "peri- tadans tenen una bona imatge del servei que dóna
cos" veu la Guàrdia Urbana com un cos cada cop més pro- la Guàrdia Urbana. Tinc la sensació que tothom
fessionalitzat i que sempre respon als ciutadans. coincideix en què fan un bon treball quant a pro-
tecció i ordre a la ciutat.
“La GU sempre - Què espera vostè com a ciutadà de la
Guàrdia Urbana?
Crec que tots esperem sentir-nos
em dóna resposta” segurs, protegits en tot moment.
Vivim en una època conflictiva per
molts motius i ens agrada saber que
podem estar tranquils, segurs i vivint
- Coneix la Guàrdia Urbana? en pau. La seva labor, en aquest sentit, és molt vàli-
Conec el seu treball, però no de forma directa per- da perquè jo, que visc en un poble, tinc la sensació
què no hi tinc familiars o amics que hi treballin. que allà la seva forma d’actuar és molt més prope-
- Ha viscut alguna anècdota curiosa amb algun ra, molt més propera que a la ciutat.
membre del cos? - Quan un guàrdia l’atura, normalment és per dema-
Només me’n ve a la memòria el que vaig viure fa nar-li un autògraf o per posar-li una multa?
molts anys, quan la Guàrdia Urbana era aquell grup Afortunadament, haig de reconèixer que quan
uniformat amb casc blanc dirigint el trànsit a les m’han aturat, el 99 per cent dels cops ha estat per
cruïlles perquè amb prou feines hi havia semàfors. fer-me alguna observació, algun comentari, algun
Recordo haver anat amb el meu pare a portar una suggeriment i, també, alguna vegada, per comen-
ampolla de cava, per Nadal, a un guàrdia urbà que tar-me coses de futbol. La veritat és que puc presu-
ell coneixia. Em va semblar molt típic d’aquella mir que no m’hagin posat mai cap multa: primer,
època i ho tinc molt associat a quan era petit. perquè tracto de conduir amb molta tranquil·litat i,
- Quina opinió té del Cos? segon, perquè sóc un autèntic usuari del pàrking.
Molt bona. Considero que es tracta d’un tipus de No m’agradar deixar el cotxe de qualsevol manera.
treball que requereix molta dedicació, molta entre- És una cosa que em molesta molt. Per això preferei-
ga, i que ve de la voluntat de servir la gent. Si no xo parar i preguntar quina solució m’ofereixen
es té aquest aspecte vocacional és difícil que es quan em trobo amb algun problema de trànsit. I
pugui desenvolupar bé aquesta feina. sempre em donen resposta. 

Ba a Desconnecta + humor
r c el o n
Tres pistes Els voltants
per Serrallonga per Serrallonga
1. Carrer del districte de Sarrià-Sant Gervasi Per resoldre’l cal posar correctament els
2. Dedicat a una obra de Puccini següents carrers, als voltant de l’enunciat
3. On narra la fidelitat d’una japonesa central:
envers el seu marit nord-americà, que l’o-
blida i es torna a casar. Plaça de Bonet i Muixí, carrer Galileu,
passatge Vapor Vell, carrer de Sant Jordi.
muntanya
Llobregat Plaça de
Sants Besòs
Solució
mar
35
Solució
Humor
per Nasi
Muntanya: passatge Vapor Vell; mar: plaça Bonet i Mui- 1. Es tracta del carrer de Madame Butterfly.
xí; Besòs: carrer Galileu; Llobregat: carrer Sant Jordi. 2. Madame Butterfly és una òpera en tres actes de Giaco-
mo Puccini (text de G. Giacosa i L. Illica sobre drama de
David Belaco), estrenada el 1904 a Milà (1909 a Barcelona).
3. Narra la fidelitat d’una japonesa envers el seu marit nor-
damericà, que la va oblidar i es va tornar a casar.

Desfilada de la Guàrdia Municipal
Sèrie Segona, postal número 23
Desfilada de la Guàrdia Municipal
Imatge d’una desfilada oficial de la Guàrdia Municipal, el 1910, al
recinte del parc de la Ciutadella. Al fons, l’Arc de Triomf construït amb
motiu de l’Exposició Universal de 1888. L’uniforme de les primeries de
segle era molt vistós. Es composava de cassaca vermella, pantalons
blancs i barret d’aire colonial, en la seva versió estiuenca.