GUB 28-p.01 a 04 OK  22/9/08  13:19  Página 1
2La imatge
Un agent mesura els nivells acústics del tub d’escapament d’una motocicleta, a les dependències de la Guàrdia
Urbana el passat 7 de maig. La campanya intensiva de vigilància del soroll dels vehicles es va estendre fins al 18
de maig, amb controls fixes i mòbils repartits pels districtes de la ciutat les 24 hores del dia. 
GUB 28-p.01 a 04 OK  27/6/08  10:41  Página 2
3Índex
Editorial
- Una festa estival amb tota seguretat
De portada
- Engega l’estiu a la Guàrdia Urbana
A fons
- Operació Triangle Lúdic al Poblenou
Notícies GuB
- L’IRIS millora la resposta al ciutadà
- Campanya contra la contaminació acústica
- Barcelona duplica els trajectes en bici
- V Fira de Seguretat i Emergències
- Educació Viària més enllà de les aules
Els nostres recursos
- Avaluació del Full de Desenvolupament
- Balanç de l’aplicatiu de Relacions amb la Comunitat
- Nou SAI a la Sala Conjunta
Actuem
- Troballa de droga a una fusteria
- Atracaments a punta de katana
- Un motorista triplica la velocitat permesa
Seguretat i Mobilitat
- XV Fòrum Barcelona de Seguretat Viària
Recorda
- Vacances sense ensurts
Marc legal
- Validesa dels permisos estrangers de conduir
L’expert opina
- Drogues: tendències del consum a BCN
El reportatge
- Festa de fi de curs d’Educació Viària
Parlem de
- SSTO: donant suport al servei operatiu
Un apunt d’història
- 25 anys de l’Escola policial catalana (I)
Activitats esportives i socials
- XII Torneig Eixample de Dominó
- Bowling a Astúries
- II Torneig de Vòlei Platja
- Tennis a Montjuïc
El tauler
- Miniatures policials al quiosc
- Racó literari 
- Felicitacions al Cos
Els convidats
- Lídia Heredia: ‘Amb GUB la relació és molt de cos a cos’
Desconnecta i humor
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita: Guàrdia Urbana. 
Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5
08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA@BCN.CAT
Consell Editorial: Evelio Vázquez, Carme 
Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas,
Miquel Fernàndez, José Manuel González,
Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director: Evelio Vázquez
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3
08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76
www.op-team.com
Coordinació: Àlex Palau
(alexpalau@op-team.com)
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:
Àlex Palau i Vanessa Martínez
Col·laboradors en aquest número:
José A. López París, Juan I. Paso, Joan
Rabaixet, Joaquim Arandes, Jordi Vilasaló,
Agustín Hernando, Maribel Cruset, Pere
Munné
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL
Dipòsit legal: B-52.027-2001
5
7
20
25
28
36
33
23
24
4
19
8
39
30
16
34
38
GUB 28-p.01 a 04 OK  27/6/08  10:41  Página 3
4Editorial
L
’estiu és el període de l’any on la gent
viu més el carrer. Per una banda, les
condicions climatològiques afavorei-
xen el gaudi en espais oberts; per una
altra, l’estiu és època de vacances, i
això implica més temps per a les acti-
vitats lúdiques. A Barcelona, a més, atesa la se-
va configuració urbana com a metròpoli medi-
terrània, aquest abocament ciutadà al carrer es
fa encara més evident, més multitudinari.
Gestionar el merescut dret dels ciutadans a la
festa estival al carrer no ha de xocar amb el tam-
bé ple dret d’aquests a què la ciutat funcioni al
100%. El dispositiu conjunt que han posat en
marxa tots els serveis municipals, des del trans-
port públic a la neteja, passant per la Guàrdia Ur-
bana, persegueix aquest objectiu suprem: fer
compatible el temps lúdic dels ciutadans als es-
pais oberts amb la convivència, la seguretat i la
mobilitat de les persones.
El nostre compromís amb la proximitat ciuta-
dana exigeix planificar i executar amb cura les in-
tervencions en els nostres àmbits d’actuació. La
massiva afluència de gent a indrets típicament
concorreguts com les platges, els parcs o les fes-
tes populars ha de ser una activitat pacífica.
L’Operació Estiu que hem dissenyat pretén asse-
gurar un correcte desenvolupament de les acti-
vitats pròpies de l’estiu, i evitar que pertorbin
aspectes crucials per a la societat com són la
qualitat de vi-
da o la pro-
tecció de per-
sones i béns.
En aquesta
mateixa línia
de planificació
i control po-
dem emmar-
car, enguany, l’ampliació en cent noves places
respecte de l’anterior convocatòria pública per
acollir nous agents a la Guàrdia Urbana. 217
nous efectius que esdevindran companyes i
companys en un col·lectiu que millora la seva
imatge pública dia rere dia. El nivell de les ac-
tuacions efectuades i els serveis prestats per la
Guàrdia Urbana de Barcelona expliquen l’efecte
crida d’aquesta convocatòria laboral que, en
aquesta ocasió, es tradueix en gairebé 1.400
persones preseleccionades. 
Tot plegat ve a reforçar la nostra vocació
d’implicació en el teixit ciutadà, que va molt
més enllà d’una declaració benvolent d’inten-
cions i que s’explicita tant des de la cura en el
disseny de plans d’actuació específics (com 
l’Operació Estiu) com amb el reforçament de la
nostra estructura professional.
Una festa estival
amb tota seguretat
L’Operació Estiu vol fer
compatible el temps lúdic
als espais oberts amb la
mobilitat i la seguretat
GUB 28-p.01 a 04 OK  27/6/08  10:41  Página 4
5Engega l’estiu a la
Guàrdia Urbana
Del 15 de juny al 30 de setembre, l’Ajuntament posa en marxa un dispositiu conjunt
de tots els serveis municipals. La Guàrdia Urbana, serveis socials, inspecció, transport
públic i neteja es coordinaran per garantir el bon ús de les vies i espais públics du-
rant la temporada estival, prestant especial atenció a les platges i parcs de la ciutat.
De portada
A
l’estiu, la Guàrdia Urbana s’adapta a les
necessitats de la ciutat amb l’objectiu de
garantir la convivència i la qualitat de
l’espai públic, la mobilitat de persones i
vehicles, la seguretat viària i el control de la con-
taminació acústica.
L’Operació Estiu posa èmfasi en la prevenció i
està pensada per a tota la ciutat. En especial, s’ac-
tuarà en les zones on es fa un ús més intensiu de
l’espai públic –Ciutat Vella i Eixample–, en punts de
gran afluència de gent de Sants Montjuïc –l’entorn
de la Fira i del Sant Jordi– i a la zona de platges.
Entre juny i setembre també s’establiran disposi-
tius específics en aquells punts susceptibles de re-
bre una gran afluència de visitants, entre ells el Parc
Güell, els mercats de Bellcaire i de Sant Antoni, el
L’Operació Estiu incideix
en la mobilitat, seguretat i
civisme en els punts amb
més afluència de visitants
GUB 28-p.05 a 06 OK  27/6/08  10:43  Página 5
6De portada
Parc de la Ciutadella, la Rambla del Raval, les Fonts
de Montjuïc i el litoral. Durant la temporada de
platges entrarà en funcionament un nou local de
seguretat i d’atenció al públic a la platja de Lle-
vant, que funcionarà ininterrompudament de
10:00 a 19:00 hores
Trànsit estival
Regular la mobilitat i garantir la seguretat de
les persones i vehicles que transitin per la ciutat
serà un aspecte clau durant l’Operació Estiu. Dos
objectius pels que la coordinació amb Mossos d’Es-
quadra i la tasca de prevenció –amb controls d’al-
coholèmia periòdics–, seran fonamentals, i que, de
nou, enguany assoliran el seu punt àlgid durant les
operacions de sortida i de retorn de vacances.
Durant tot
l’estiu, els agents
de Guàrdia Urba-
na també seran
presents a l’entorn
de les zones d’a-
parcament d’au-
tocars turístics,
que estaran situa-
des a les places
d’Antoni Maura,
Ramon Berenguer,
Drassanes i Cata-
lunya, a la Sagra-
da Família, al pas-
seig Josep Carner,
a l’avinguda del
Paral·lel i a les
Fonts de Mont-
juïc. Alhora, s’es-
tablirà un disposi-
tiu específic a la ca-
rretera de l’Arrabassada.
Com cada any, Barcelona aprofita l’estiu per fer
obres d’envergadura a la via pública que en altres
èpoques serien més complicades de dur a terme.
Enguany, la majoria de treballs estan destinats a la
millora dels accessos a les parades de metro de la
línia 3, motiu pel qual resultaran afectats els ca-
rrers pròxims a les parades de Tarragona, Les Corts,
Passeig de Gràcia, Diagonal i Fontana. Per com-
pensar aquesta situació, està previst que a finals
de juny  es recuperin alguns vials actualment
afectats per obres, com els de la plaça Pau Vila
(Barceloneta), la connexió Rosselló-Balmes, el ca-
rrer Garcilaso i l’eix Ronda del Mig-Lesseps-Prín-
cep d’Astúries.
Festes cíviques
L’època estival concentra el major nombre de
festes i actes populars de l’any. Per aquest motiu, la
Guàrdia Urbana desplegarà de forma intensiva els
seus efectius en dates assenyalades com la revetlla
de Sant Joan o la Mercè, i durant les festes majors
dels districtes, en especial de Sants i Gràcia.
Durant aquesta època també s’habilitaran patru-
lles específiques sobre aquelles places i parcs de la
ciutat que concentren més afluència de persones. 
Les afectacions per obres
de millora de les parades
de metro seran el gran
repte quant a mobilitat
Les fites de la Campanya
d’Estiu
- Vetllar pel civisme i la convivència a
l’espai públic
- Controlar l’ús intensiu de places i
platges
- Controlar els establiments de pública
concurrència
- Controlar els sorolls
- Evitar el consum d’alcohol a la via
pública
- Col·laborar amb Mossos en la
prevenció de delictes i en l’increment
de la seguretat viària
- Prevenir accidents de trànsit
- Regular la mobilitat, especialment en
les operacions sortida i retorn
- Evitar festes no autoritzades
Vetlladors a ratlla
Durant tota l’Operació
Estiu la Guàrdia Urbana
durà a terme una
intensa campanya per
reduir el soroll a la
ciutat. A la patrulla de
places i de la zona
litoral, se sumaran
dispositius específics per
controlar l’ús de l’espai
públic en els punts amb
major afluència de
visitants, i un ferri
control dels locals de
pública concurrència i
dels seus respectius
vetlladors.
GUB 28-p.05 a 06 OK  27/6/08  10:43  Página 6
A fons
7
L
a zona estava en el punt de mira des de feia
mesos. El 2007 la GUB havia actuat periòdi-
cament al Poblenou per reduir les molèsties
que l’ús intensiu de l’espai públic generava
entre els veïns. La situació va tocar sostre a princi-
pis d’any. L’incivisme i el botellón eren pràctica
habitual –i tolerada pels locals– al carrer Pere IV,
en un tram d’uns 120 metres amb una dotzena de
bars nocturns a banda i banda de la vorera. Per
aquestes dates, dos cotxes patrulla van resultar
malmesos per un grup de persones que sortien
d’una discoteca.
La suma d’aquests fets va fer que la UT de Sant
Martí, la UNO-1 i la UNOC plantegessin una ope-
ració integral i intensiva a fi de retornar l’ordre al
Triangle Lúdic. “Vam atacar el conflicte des del
front policial, controlant el que es feia a la via pú-
blica, i des de l’administratiu, revisant la situació
dels locals i inspeccionant els més conflictius”, ex-
plica l’intendent Alcodori, cap de la UT-10.
Pressió al carrer
“Els primers dies vam situar tres furgonetes i una
vintena d’agents en el tram més conflictiu de Pere
IV”, explica el cap de la UNOC, l’inspector Godoy. Els
efectius agafaven posicions a les dotze de la nit,
abans que la gent comencés a arribar: “El dispositiu
era dissuasori i evitava d’arrel que es formessin pro-
blemes”. Mentrestant, patrulles de paisà inspeccio-
naven l’interior de bars i discoteques i vigilaven els
carrers adjacents. També a primera hora de la nit,
els venedors ambulants eren interceptats a la sorti-
da del metro per confiscar-los el material abans
que el poguessin amagar.
Paral·lelament, el 10 d’abril es va instaurar una
Taula de Locals, dedicada a revisar i reactivar els
expedients dels bars, pubs i discoteques del Trian-
gle Lúdic. “La col·laboració dels locals ha estat clau
per normalitzar la situació. S’han conscienciat que
han de respectar les normes i fer-les complir als
seus clients”. L’operació es van tancar amb quatre
locals sancionats i dues discoteques precintades.
Els seus propietaris han declarat que no repren-
dran l’activitat quan acabi la sanció de sis mesos
que els ha estat imposada. 
Durant vuit caps de setmana consecutius, un desplegament de la UNOC, UT-10 i
UNO-1 ha posat fre a l’incivisme que es vivia al carrer i als locals d’oci del Poble-
nou. L’Operació Triangle Lúdic va començar el 29 de març i va donar la situació per
normalitzada el 17 de maig, amb un balanç de sis locals sancionats i 24 detinguts.
Sis locals sancionats i 24
persones detingudes es el
balanç de l’Operació
Triangle Lúdic
Agents de la UNOC identifiquen un grup de joves fent
botellón al carrer de Pamplona.
El treball policial
normalitza Pere IV
GUB 28-p.07 OK  27/6/08  10:44  Página 7
8Notícies
L’IRIS millora la
resposta al ciutadà
A
través del programa IRIS, cada mes arri-
ben a la Guàrdia Urbana centenars de pe-
ticions que els ciutadans realitzen per in-
formar d’una incidència a la via pública o
reclamar una actuació policial. Una tasca per a la
que el Cos es fixa un període màxim de 15 dies –un
mes en el cas d’altres departaments de l’Ajunta-
ment– per atendre-la i donar una resposta per es-
crit al ciutadà que la va notificar.
Per cuidar aquest contacte directe de l’Adminis-
tració amb els barcelonins, fa un any el Comitè de
Qualitat de la Guàrdia Urbana va endegar un pro-
jecte per fer més acurades i adequades les respostes
a les comunicacions ciutadanes que es gestionen
amb l’IRIS. Cada mes, el departament de Comunica-
ció i Qualitat fa un seguiment aleatori d’un 20% de
les contestacions emeses per cadascuna de les 28
unitats que tenen accés al programa (entre quatre i
cinc per unitat), a fi d’avaluar-ne la seva idoneïtat i
proposar possibles millores.
Personalitzar
“Contrastem la pregunta formulada pel
ciutadà i la resposta que ha rebut per part
de Guàrdia Urbana, i ho valorem a partir
d’uns determinats paràmetres: forma, or-
tografia, personalització, coherència, con-
testar en el mateix idioma...”, explica Sa-
grario Navas, encarregada de la supervisió.
Després de revisar-les, s’envia un informe
al cap de la unitat corresponent valorant
les respostes efectuades. “A l’informe deta-
llem quines comunicacions no han estat del tot co-
rrectes, i donem pautes per millorar-les: com variar
les respostes estàndard –el model de carta tipus–,
consells sobre com referir-se de forma entenedora a
una disposició legal, etc”.
Visualització de l’aplicatiu IRIS.
Criteris per donar una resposta
- Llegir bé el contingut per donar una
resposta coherent amb la demanda
- Evitar els errors ortogràfics, utilitzant
sempre el corrector
- Contestar en el mateix idioma que el
ciutadà faci la comunicació (castellà /
català)
- No fer un ús sistemàtic de les
respostes estàndard
- Personalització sobre el ciutadà i
sobre la resposta
El projecte de supervisió de les respostes de l’IRIS ha augmentat la qualitat de les
cartes i correus electrònics que les unitats envien als ciutadans per contestar a les
incidències, reclamacions i suggeriments que aquests aporten. La iniciativa es va
començar a aplicar al desembre i revisa les comunicacions de totes les unitats.
GUB 28-p.08 a 09 OK  27/6/08  10:45  Página 8
9E
l sistema IRIS pretén donar una resposta inte-
gral a la recepció, enregistrament i tractament
de les incidències, reclamacions, queixes i sug-
geriments que els ciutadans fan arribar a l’A-
juntament. El ciutadà pot comunicar aquestes cir-
cumstàncies a través del Web www.bcn.cat, per telè-
fon al 010 o al 900-226-226 (Civisme), lliurant una
instància al Registre General o les OAC, per correu
convencional o a través de la Guàrdia Urbana.
En el cas que el ciutadà es dirigeixi a un agent a la
via pública, aquest l’informarà de la seu de la unitat
de GUB més propera on pot fer constar la seva in-
cidència, queixa o suggeriment, i li indicarà les altres
vies de les que disposa per fer-la. Els agents que tin-
guin assignat un dispositiu PDA també poden donar
d’alta incidències ocorregudes a la via pública.
Si la comunicació es fa utilitzant un full de quei-
xes/suggeriments, els usuaris autoritzats de cada uni-
tat/departament introduiran posteriorment les dades
La Guàrdia Urbana és una de les organitzacions
municipals més actives en la gestió de l’IRIS: durant
el 2007 es van rebre 12.295 comunicacions ciutada-
nes dirigides a les diferents unitats del Cos. D’aquí la
importància d’una correcta formació dels agents en
l’ús d’aquest aplicatiu: “Quan contestem per carta a
un ciutadà hem d’anar amb molt de compte, ja que
parlem en nom de l’Ajuntament. Per això insistim
molt en què els formadors de cada unitat instruei-
xin als seus companys, perquè sempre hi hagi un
agent preparat per contestar correctament”. 
Gairebé el 95% de les
contestacions de les
unitats als ciutadans es
valoren de forma positiva
Seguir perfeccionant
Al maig es va dur a terme un estudi a la
UT-10 per analitzar com els agents
utilitzen el programa IRIS. Els resultats
permetran ajustar la instrucció que regula
l’aplicatiu i unificar els criteris d’ús entre
totes les unitats, facilitant el treball dels
agents i millorant el servei al ciutadà.
Tramitació amb l’aplicatiu 
a l’aplicatiu, codificant la comunicació segons el te-
ma/motiu i, si procedeix, la derivaran a la unitat que
correspongui.
Tota incidència, reclamació o suggeriment entrat
via IRIS s’ha de tancar en el sistema IRIS, encara que
pugui tenir també un altre tancament. Un cop analit-
zada, els usuaris autoritzats enviaran la resposta al ciu-
tadà en un termini màxim de 15 dies, complint els cri-
teris de qualitat establerts i degudament signada pel
cap de la unitat o pel segon cap en la seva absència. 
“Quan contestem per
carta a un ciutadà hem
de tenir cura: parlem en
nom de l’Ajuntament”
GUB 28-p.08 a 09 OK  27/6/08  10:45  Página 9
10
Notícies
Campanya contra la
contaminació acústica
E
spanya és el segon país més sorollós del
món, segons l’Organització Mundial de la
Salut. El parc de vehicles, que supera els 16
milions, és un dels causants d’aquesta me-
dalla de plata, i les grans ciutats com Madrid i Bar-
celona són les que més pateixen la contaminació
acústica. Però no només el funcionament mecànic
del vehicle en té la culpa. Equips de música a tot
volum, clàxons estridents, tubs d’escapament propis
d’un circuit de Fórmula-1... Són accions voluntàries
per part del conductor que molesten als vianants i
incideixen en la seva qualitat de vida. Per tal de
conscienciar els conductors sobre el seu comporta-
ment, el passat 6 de maig la Guàrdia Urbana va po-
sar en marxa una campanya intensiva de vigilància
del soroll dels vehicles. Durant els 12 dies que va
durar el dispositiu, es van situar controls fixes amb
sonòmetres repartits pels districtes de la ciutat en
Del 6 al 18 de maig, la Guàrdia Urbana va dur a terme una campanya intensiva de
vigilància del soroll dels vehicles amb controls distribuïts per tota la ciutat. L’any
passat es van denunciar prop de 6.000 vehicles per excedir els nivells permesos, per
dur el silenciador en mal estat o convertir el cotxe en una discoteca, entre d’altres.
patrulles de matí, tarda i nit, cobrint les
24 hores del dia. 
Sorolls denunciables
Compte amb creure’s el Fernando
Alonso del barri perquè forçar marxes o
accelerar de manera brusca per fer rugir
el motor pot sortir car. De la mateixa ma-
nera que circular amb el silenciador del
motor en mal estat, fer servir de forma
indeguda el clàxon o dur el volum de mú-
sica de l’equip massa alt també pot compor-
tar una denúncia. L’any 2007 es van denunciar 5.666
vehicles massa sorollosos i en el primer trimestre d’a-
quest any ja se n’han sancionat 1.306. “Tot l’any fem
controls del soroll i qualsevol patrulla pot aturar un
vehicle massa sorollós i fer-li la prova, però la cam-
panya intensiva ens dóna visibilitat i consciencia els
conductors”, explicava l’intendent Sergi Amposta en
la presentació de la campanya a la premsa, el passat
Un motorista sancionat assisteix a la
retirada del seu vehicle després d’un control..
GUB 28-p.10 a 11 OK  27/6/08  10:54  Página 10
117 de maig. Tot i que cinc milers de vehicles denun-
ciats poden semblar molts, Amposta considera que
Barcelona té un nivell acceptable de contaminació
acústica: “Feia anys encara es veia alguna motocicle-
ta sense silenciador però actualment costa molt de
veure-les. S’ha millorat molt en aquest aspecte”. 
La prova del sonòmetre
Els ciclomotors sumen un alt percentatge del to-
tal de vehicles denunciats anualment i els agents ho
tenen molt present a l’hora de fer la vigilància. “Els
Amposta: “No és una
campanya per recaptar,
perquè si el conductor
repara el vehicle no paga”
A les nits, només que se
superin els límits en dos
decibels, s’immobilitza el
vehicle al moment
vehicles, de fàbrica, tenen els tubs i els silenciadors
correctes, el problema ve quan aquests es canvien
per d’altres no homologats”. En horari diürn, si el
vehicle analitzat excedeix els límits permesos en un
interval de dos a cinc decibels se’l denuncia però
pot seguir circulant. Si durant els 15 dies següents
repara el problema al mecànic i torna a les de-
pendències de la Guàrdia Urbana per demostrar-ho,
la denúncia es retira i no ha de pagar la sanció
econòmica, que ascendeix a 92 euros. “No és una
campanya per recaptar a través de multes, perquè si
el conductor repara el vehicle no ha de pagar cap
sanció. És una campanya per millorar la qualitat de
vida dels barcelonins”, explicava Sergi Amposta. 
En els casos en què el vehicle supera en més de
cinc decibels el límit permès, es trasllada a la UT
més propera, on es fa una segona prova amb un
sonòmetre més precís. Si el segon testeig confirma
que el vehicle supera els nivells permesos, queda
immobilitzat i mitjançant una grua es desplaça al
mecànic que el conductor decideixi. El canvi de tub
d’escapament o de silenciador per solucionar el
problema de l’excés de soroll té un cost aproximat
de 300 a 500 euros, en el cas de les motocicletes, i
de 120 a 300 en el cas dels turismes. “A les nits som
més primmirats, ja que considerem que el descans
dels ciutadans és fonamental”, afirma l’intendent
Amposta. Per això al vespre, només que se superin
els marges establerts en dos decibels, el vehicle
queda immobilitzat al moment. 
Un agent comprova els nivells sonors del tub
d’escapament d’un ciclomotor.
GUB 28-p.10 a 11 OK  27/6/08  10:54  Página 11
12
Notícies
La ciutat registra cada dia 65.000 desplaçaments en bicicleta, el doble que el 2003.
Aquesta és una de les dades que es van donar a conèixer al Segon Congrés Català de
la Bicicleta, celebrat al maig. 350 especialistes i 80 ponents d’arreu del món es van
donar cita per debatre i compartir experiències sobre el mitjà de transport de moda.
A
Barcelona, els desplaçaments en bicicleta
s’han duplicat des de l’any 2003, assolint
els gairebé 65.000 diaris, xifra que repre-
senta un volum important d’usuaris en cir-
culació, que han de conviure amb els vehicles a mo-
tor i els vianants. Segons dades de l’enquesta d’opi-
nió i ús de la bicicleta a Catalunya, presentada al
Congrés, gairebé un 40% dels ciclistes circulen per la
vorera per por a ser atropellats pels cotxes, una acció
denunciable segons la nova ordenança de circulació.
“No pot ser que una major llibertat de moviments re-
percuteixi en un augment de la sinistralitat”. El Presi-
dent de la Generalitat, José Montilla, afirmava en la
seva intervenció que durant els propers quatre anys,
Catalunya veurà créixer els quilòmetres de carril bici
en un 60%. “Els cotxes han de respectar les bicicle-
tes, i les bicicletes els vianants, i per això calen infra-
estructures”. Aquesta mesura s’emmarca dins del Pla
Estratègic de la Bicicleta 2008-2012, que contempla
altres mesures com l’impuls de la intermodalitat amb
altres mitjans de transport i la millora de les vies de
circulació per millorar la seguretat.
Policia sobre rodes
Durant el Congrés, la Guàrdia Urbana va partici-
par a les sessions sobre Policia i Bicicleta, i sobre
Educació i Formació, que també van comptar amb
la participació de ponents de Canadà, Bèlgica, Ho-
landa i Dinamarca. L’intendent Xavier Alcodori va
qualificar la bicicleta com un mitjà de transport òp-
tim per a les tasques de proximitat de la Guàrdia
Urbana, ja que aquesta fomenta la interacció amb
els veïns, permet visualitzar més els agents, facilita
la patrulla per punts de difícil accés i actua d’ele-
ment sensibilitzador de cara al ciutadà. Per la seva
part, Maribel Cruset, coordinadora de monitors d’E-
ducació Viària, va presentar la tasca que realitza el
Servei a les escoles i instituts, així com el tracta-
ment educatiu que es fa de la bicicleta com a mo-
del de mobilitat sostenible i segura, incidint en els
cicles de Secundària i Batxillerat.
José Montilla: “No pot ser
que una major llibertat de
moviments repercuteixi en
un augment de la
sinistralitat”
Barcelona duplica
els trajectes en bici
El president de la Generalitat, José Montilla, saluda els
agents de la GUB a l’estand del Segon Congrés Català de
la Bicicleta.
GUB 28-p.12 a 13 OK  27/6/08  11:03  Página 12
13
Auditoria de qualitat
E
ntre el 5 i el 8 de maig es va dur a terme
una auditoria interna a la Guàrdia Urbana
per avaluar els elements del sistema de
qualitat que s’apliquen a la gestió de les
activitats i incidències a la DT, Sala Conjunta, SS-
TO, Decomisos i Comunicació i Qualitat. Quatre
auditors del Cos van visitar sis UT de dia i dues
unitats nocturnes, la Sala Conjunta i les de-
pendències de Prefectura, on van poder constatar
que el Sistema de Gestió de Qualitat és “una bo-
na eina per homogeneïtzar els processos i proto-
cols de treball de tota la organització”. Tanmateix,
l’auditoria va desvelar una manca de consolidació
d’aquest sistema en les Unitats Territorials, on re-
comana que s’imparteixin sessions informatives
en aquest aspecte, i va apuntar possibles millores
a l’hora d’introduir, organitzar i fer recerques de
documentació. 
L
’estand de la Guàrdia Urbana a la Fira Inte-
gra 2008 de Saragossa va atendre multitud
de visitants interessats en l’aplicatiu d’acci-
dents, el disseny de la furgoneta d’atestats,
la tasca del servei d’Educació Viària, les PDA o el
programa ACER. L’esdeveniment, que va tenir lloc
els dies 21, 22 i 23 de maig, va comptar amb la par-
ticipació de desenes d’entitats, organismes i cossos
de seguretat i emergències d’arreu de l’Estat. Du-
rant les jornades es van presentar exhibicions poli-
cials i un gran nombre de ponències, entre elles la
del cap de la GUB. El regidor de Mobilitat, Francesc
Narváez i Xavier Vilaró, també van ser els encarre-
gats de recollir el III Premi Nacional de Seguretat i
Emergències, atorgat a l’Ajuntament de Barcelona
juntament amb el RACC i els consistoris de Madrid
i Fuenlabrada, per la campanya per reduir els atro-
pellaments als passos de vianants. 
El regidor Francesc
Narváez i Xavier Vilaró
van recollir el III Premi de
Seguretat i Emergències
atorgat a l’Ajuntament
GUB a la V Fira de
Seguretat i Emergències
L’estand de la GUB va rebre centenars de visites de
professionals de la seguretat durant els tres dies que va
durar l’esdeveniment.
GUB 28-p.12 a 13 OK  27/6/08  11:03  Página 13
Notícies
L
a Guàrdia Urbana ha tancat la llista d’aspi-
rants admesos per a la convocatòria pública
de 217 noves places d’agents. Una xifra que
supera en 100 places l’anterior convocatòria.
En aquesta primera fase, han estat preseleccionats
un total de 1.373 interessats. Aquests hauran de su-
perar la fase teòrica i les proves físiques i, els 217
amb millor puntuació, començaran la formació bà-
sica a l’Institut de Seguretat de Catalunya. Per acce-
dir al Cos, els aspirants han de ser de nacionalitat es-
panyola i acreditar el títol de graduat escolar; tenir
entre 18 i 31 anys; fer una alçada mínima de 1,60,
en el cas de les dones i 1,70, en el cas dels homes, i
tenir els permisos de conduir A i B. Aquesta oferta
forma part de l’ampliació de la plantilla operativa
prevista per l’Ajuntament en el període 2007-2010.
A finals de la dècada, el consistori preveu que hi ha-
gi 750 nous efectius, destinats a reforçar i ampliar
les plantilles de les Unitats Territorials, assolint una
xifra total de més de 1.600 agents repartits entre els
10 districtes de la ciutat. 
L
a campanya de control de grafits i pintades a
la via pública que la Guàrdia Urbana va dur a
terme al mes de maig es va saldar amb 33 de-
núncies, el mateix número que al febrer.
Aquestes actuacions, amb continuïtat mensual, s’em-
marquen dins de la Instrucció “Normes de conducta
a l’espai públic: degradació de l’entorn visual”, i tenen
l’objectiu de reduir les activitats que comporten el
deslluïment dels edificis i del mobiliari urbà. Durant
els cinc primers mesos de l’any s’han efectuat 209 de-
núncies, una xifra que suposa un increment del 23%
respecte el mateix període de l’any 2007. La campan-
ya té una durada de tres dies, durant els quals els
companys patrullen amb vehicles sense logotipar. El
dispositiu s’aplica a tota la ciutat, però fent especial
incidència als barris del Raval i el Gòtic. 
Èxit de l’oferta
pública de places
14
Aspirants a les places de la Guàrdia Urbana realitzant el
primer exàmen de selecció.
Parets netes
Foto: Banc d’imatges mec
GUB 28-p.14 OK  27/6/08  11:07  Página 14
Notícies
15
“
Intentem difondre l’Educació Viària a través
de tots els mitjans que es pugui”, apunta
Maribel Cruset, coordinadora dels monitors.
La seva és una tasca que sobrepassa de llarg
la seva vessant més coneguda: el programa La
Guàrdia Urbana a les escoles.
Durant el que va de curs, els tallers d’Educació
Viària han estat presents en les mostres d’entitats
dels Districtes i en fires com la de la Mobilitat
Segura, celebrada el 4 d’abril a Tarragona i on es
va col·laborar amb l’estand de l’associació de víc-
times STOP Accidents. Una altra cita ineludible és
el Road Show, una escenificació per conscienciar
als adolescents sobre les conductes de risc, que se
celebra dos cops al llarg del curs al Caixafòrum.
A l’octubre, els monitors van oferir als centres
educatius d’ESO i Batxillerat la possibilitat d’assis-
tir al Campionat Mundial de Rescat. 600 alumnes
van poder observar en directe les conseqüències
dels accidents de trànsit, com una activitat com-
plementària al treball desenvolupat durant el curs.
Un període especialment procliu per a l’Educació
Viària és el Nadal. En aquestes dates, en-
guany es van organitzar tallers i activi-
tats al Saló de la Infància i es va partici-
par en una jornada al Castell de Mont-
juïc, que va cloure amb la visita i lliura-
ment de joguines als nens i nenes ingres-
sats a les unitats d’Oncologia i d’Hema-
tologia de l’Hospital de la Vall d’Hebrón.
Diversificats i mediàtics
En el marc del programa destinat a la gent
gran, el 5 de febrer es va oferir una sessió al Cen-
tre Lleidatà. Deu dies després, el servei d’Educació
Viària va participar, convidat per l’IMEB, en les V
Jornades Internacionals de Recerca Didàctica de
les Ciències Socials que va organitzar la Universi-
tat Autònoma. Els mitjans de comunicació també
són una bona manera d’arribar als ciutadans. Per
això, enguany hem pogut veure entrevistes als
membres d’Educació Viària en diverses cadenes lo-
cals, entre elles Barcelona TV o Ràdio Gràcia. 
El Road Show, visites a
hospitals, ponències o
tallers en fires i actes
omplen l’agenda d’EV
Monitors d’Educació Viària en una actívitat
lúdico-educativa al carrer, el 29 de setembre
passat.
Educació Viària més
enllà de les aules
El servei d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana realitza una intensa tasca forma-
tiva més enllà dels centres escolars. Participant en jornades, exposicions, especta-
cles, fires, xerrades en casals d’avis i, fins i tot, amb aparicions en mitjans de co-
municació, els monitors intenten fer arribar la prevenció al màxim de ciutadans.
GUB 28-p.15 OK  27/6/08  11:09  Página 15
16
Els nostres recursos
L
a incorporació del PDP és un element fona-
mental per assolir la modernització en la
gestió dels recursos humans de la GUB, d’a-
cord a les noves tendències i al marc jurídic
vigent. La Guàrdia Urbana ha apostat per gestionar
el seu personal mitjançant un enfocament centrat
en les competències professionals. En aquest sentit,
el PDP és un sistema dinàmic que va des de l’anà-
lisi de les competències professionals de cada
membre de la plantilla, a través d’una entrevista,
fins a la proposta d’un pla de millora professional
que consisteix en un seguit de propostes formati-
ves i/o activitats tutelades per un comandament en
el mateix lloc de treball. D’aquesta manera, la GUB
expressa el seu compromís amb el que és l’actiu
més important: les persones que integren el Cos i,
a la vegada, la GUB també expressa el compromís
que tots plegats tenim vers la ciutadania: vetllar
per la seva seguretat i pel seu benestar.
El PDP: un sistema amb valor
Aquest sistema permetrà valorar de forma con-
tínua i periòdica a totes les persones de l’organitza-
ció amb les mateixes eines, independentment de la
seva categoria professional. Per tant, reforçarà l’e-
quitat i la transparència. Una vegada les persones
PDP: eina de
millora continua
El Pla de Desenvolupament Professional (PDP) s’implantarà a tot el Cos al llarg dels
propers mesos, després de l’experiència pilot que s’ha dut a terme a la Unitat d’Ac-
cidents, la UT3 i la UNO-3. Aquesta nova eina, de gestió de les persones, incidirà
sobre la millora professional i la motivació dels efectius de la Guàrdia Urbana.
El PDP repercutirà en
una millora del servei
dels efectius de Guàrdia
Urbana als ciutadans.
GUB 28-p.16 a 17 OK  27/6/08  11:10  Página 16
17
hagin estat valorades, els resultats serviran per
ajustar els plans de formació de tota la GUB, i tam-
bé per donar resposta individual als aspectes de mi-
llora per anar assolint les competències requerides.
D’aquí neix el desenvolupament professional que és
el compromís de la GUB amb les persones.
El valor de les persones 
Per tot això, aquest sistema representa, bàsica-
ment, una eina de desenvolupament personal i pro-
fessional que dóna l’oportunitat de millorar profes-
sionalment, identificant els aspectes a potenciar.
També permet conèixer allò que l’organització es-
pera de cadascun dels seus treballadors, alhora que
fa visible la pròpia aportació que aquest fa al Cos.
Compromís compartit
Un altre aspecte bàsic del PDP és el reforça-
ment de la comunicació entre agents i comanda-
ments, creant un compromís respecte al seu de-
senvolupament professional. També servirà com a
eina de transparència, objectivitat i equitat en la
gestió dels recursos humans.
Entrevista i acord
L’entrevista serà l’espai que cada unitat reservi
a cadascuna de les persones de l’organització.
Prèviament, l’entrevistat disposarà d’un qüestio-
nari, que serà la guia de la conversa que tindrà lloc
en el moment de la reunió. Aquest espai servirà
per analitzar de forma consensuada els elements
de millora professional, així com per arribar a l’a-
cord entre agents i comandaments, i també entre
comandaments de diferents categories. Tanmateix,
aquests moments de diàleg i coneixement han de
servir tant per a la millora individual com de l’or-
ganització i, el que és fonamental: per a la millora
del servei als ciutadans. 
El PDP permetrà el
creixement professional i
marcarà l’estil de la GUB
com a organització
GUB 28-p.16 a 17 OK  27/6/08  11:10  Página 17
Els nostres recursos
L
’aplicatiu de Relacions amb la Comunitat va
començar a funcionar a la Guàrdia Urbana el
passat mes de novembre. En els quatre pri-
mers mesos de l’any s’han realitzat 1.159
contactes amb organitzacions ciutadanes de la més
diversa mena: des d’associacions de veïns i comer-
ciants, a clubs esportius i culturals, col·lectius d’im-
migrants, casals de la tercera edat o entitats joves,
passant per serveis religiosos, mitjans de comunica-
ció o institucions públiques.
Actualment són els agents de Policia Comunità-
ria, Eatos i monitors d’Educació Viària, a més de
personal autoritzat pels caps d’unitat, els encarre-
gats de nodrir la base de dades. Un exemple de la
seva prolífica tasca són els 552 contactes amb en-
titats joves que s’han introduït a l’aplicatiu entre els
mesos de gener i abril d’enguany, i les més de 250
associacions de veïns i comerciants registrades.
El programa de Relacions amb la Comunitat per-
met organitzar, programar, classificar i tenir perma-
nentment actualitzada la informació relativa a
aquests contactes, per tal de fer el seguiment de les
problemàtiques que s’hi estan treballant, amb qui-
na periodicitat i amb quines estratègies. 
RC supera els mil
contactes en mig any
18
Connexió segura
E
l 7 d’abril es va instal·lar el nou Sistema
d’Alimentació Ininterrompuda (SAI) a la Sa-
la Conjunta de Comandament. El dispositiu,
amb una bateria del doble de capacitat que
l’anterior, incrementa la protecció dels equips i
connexions informàtiques davant de possibles pu-
jades i baixades de tensió, i garanteix la continuï-
tat en el funcionament de la Sala enfront d’apaga-
des. La propera millora que s’estudia implementar
–tot i que encara no està aprovada– és un nou sis-
tema d’aire condicionat per al recinte. 
Entre gener i abril s’han
introduït 1.159 entrevistes
a l’aplicatiu de Relacions
amb la Comunitat
Una patrulla de proximitat contacta amb comerciants del
barri de Sants.
GUB 28-p.18 OK  27/6/08  11:11  Página 18
20
Seguretat i Mobilitat
L
a trobada de tèc-
nics, polítics i ex-
perts en mobilitat
més important del
país, el Fòrum Barcelona
de Seguretat Viària, va
donar a conèixer les es-
tratègies previstes per fer
front a la xacra de l’acci-
dentalitat i reduir al mà-
xim la mortalitat a les
ciutats. Jordi Hereu va
inaugurar les Jornades,
enguany sota el títol La
seguretat viària, repte de
futur a les ciutats euro-
pees, amb la notícia de
l’acord amb la Direcció
General de Trànsit per crear
a Barcelona un organisme d’àmbit estatal, que serà
el centre de referència en l’estudi, la formació, la
investigació i la difusió en matèria de mobilitat i
seguretat viària urbana. D’altra banda, Àngel Ló-
pez, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Bar-
celona va presentar el Pla de Mobilitat Segura
2008-2012, en fase de proves, i que té com a prio-
ritat reduir el nombre de víctimes en un 25%.__
La ciutat acollirà un centre d’investigació i difusió de la seguretat viària i la mobi-
litat d’àmbit estatal. L’alcalde Hereu va fer l’anunci durant la inauguració del XV
Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, celebrat el 20 de maig, que va comptar amb
la presència de responsables i experts de l’àmbit de la mobilitat d’arreu d’Europa.
BCN serà referent
en seguretat viària
__.El Pla, que treballa sobre 10 àmbits d’actuació,
focalitza la seva atenció en els col·lectius més vul-
nerables: nens, gent gran i vianants, així com en el
foment de l’ús del transport públic, la bicicleta i els
desplaçaments a peu. López va recordar la im-
portància de l’educació viària per conscienciar els
joves d’una conducció segura, sobretot en el cas
dels ciclomotors i les bicicletes. El Pla de Mobilitat
Segura també contempla la necessitat de reforçar
el suport psicològic a les víctimes d’accidents de
trànsit i familiars, així com la sensibilització ciuta-
dana en matèria d’accidentalitat urbana.
Barcelona ha signat el
compromís de reduir un
50% l’accidentalitat a la
UE abans del 2010
Leo Huberts, representant de la Comissió Europea, durant
la seva ponència sobre Seguretat Viària a Europa.
GUB 28-p.20 a 22 OK  27/6/08  11:21  Página 20
21
H. Laird: “Els nens són els
futurs conductors, així que
cal educar-los des de pre-
escolar fins a la jubilació”
Compromís europeu
Si bé el Pla de Mobilitat Segura és ambiciós, la
responsabilitat que Barcelona ha adquirit amb Euro-
pa, a través de la adscripció l’any 2003 a la Carta Eu-
ropea de Seguretat Viària, no es queda enrere. En-
guany, es renova aquesta signatura amb l’objectiu de
reduir en, com a mínim, un 50% el número de vícti-
mes mortals en accidents a la Unió Europea, abans
del 2010. Per aconseguir aquesta fita, l’Ajuntament
es compromet a prendre les mesures necessàries dins
de les seves competències. Aquestes comprenen la
formació i informació dels conductors, la millora de
l’equipament i l’ergonomia dels vehicles, i l’adequa-
ció de les vies urbanes, entre d’altres. Miquel Nadal,
director de la Fundació RACC, va remarcar el paper
cabdal que juguen les carreteres com a causa de la
futura reducció de la mortalitat europea en acci-
dents de trànsit: “Les infraestructures passen per so-
bre de les causes humanes”. I és que, tot i que la ta-
xa de risc d’accidents a Espanya ha disminuït en més
d’un 37% des del 2001, l’any passat gairebé 3.000
persones van perdre la vida en accidents de trànsit.
Salvar 25.000 vides
Leo Huberts, representant de la Comissió Euro-
pea i DG TREN Road Safety, va exercir d’advocat del
diable respecte la importància d’unes bones infraes-
tructures que ressaltava Nadal en la seva interven-
ció: “Ha d’haver-hi autoconsciència. Ja pot ser bona
la carretera que si beus te la claves igual”. Huberts
va destacar la necessitat d’una implicació directa
XIII Premis de la Seguretat
Viària
Com a cloenda de la quinzena edició
del Fòrum, van atorgar-se els
premis M. Àngels Jiménez de
Seguretat Viària. En la categoria
d’investigació en accidentalitat
viària urbana, va ser premiada la
Facultat de Medicina de la
Universitat de Navarra. La Fundació
Grupo Antena 3 i Onda Cero, va
rebre el guardó en la modalitat de
millor treball divulgatiu. El premi al
millor pla d’investigació a estudis
universitaris va recaure en el
Campus Ítaca, de la Universitat
Autònoma de Barcelona, mentre
que l’empresa APC Systems BCN va
rebre una Menció Especial del Jurat
pel seu projecte de casc amb airbag.
L’auditori del World Trade Center va acollir un bon
número d’assistents entre periodistes, tècnics i experts en
mobilitat i seguretat d’arreu d’Europa.
Sota aquestes línies, els guardonats amb els premis M.
Àngels Jiménez, que reconeixen els treballs d’investigació
o divulgació sobre Seguretat Viària.
GUB 28-p.20 a 22 OK  27/6/08  11:21  Página 21
22
Seguretat i Mobilitat
per part de les altes es-
feres polítiques: “Les
xifres d’accidentalitat
a França van reduir-se
en un 50% perquè
aquesta va ser una de
les prioritats de la le-
gislatura”; i va apostar
per la unificació europea de paràmetres com les ta-
xes d’alcoholèmia, els permisos de conduir, les cam-
panyes educatives i la normativa general de trànsit.
“Hem de salvar 25.000 vides d’aquí a 2010, i cada es-
tat membre té les eines per fer-ho”, va sentenciar.
Experiències forànies
Una de les novetats de la quinzena edició del
Fòrum va ser la presència de tècnics i especialistes
europeus que van exposar les estratègies que es
duen a terme als seus països. Harry Laird, respon-
sable de Seguretat Viària de Glasgow, va relatar
l’experiència de la seva ciutat, que té una taxa de
mortalitat en carretera reduïda (l’any 2007 van
morir 13 persones), gràcies a tres factors: enginye-
ria, educació i estímul. “Els nens són els futurs
conductors, així que cal educar-los a consciència,
des de preescolar fins a la jubilació”. Per la seva
banda,  Suzanne Anderson, responsable de segure-
tat viària urbana de Göteborg, va presentar l’am-
biciosa proposta del país nòrdic envers l’acciden-
talitat: “Visió zero. Cap víctima a les nostres carre-
teres”. Les polítiques adoptades a la ciutat sueca
contemplen com a mesura principal la reducció de
la velocitat mitjançant rotondes i illes, així com
una nova senyalització dels passos de vianants i
carrils bici. 
3 ciutats, 3 models
“Jo copio el que fun-
ciona. I reconec que, de
Barcelona, en copio
molt”. Begoña Huergo,
regidora de Seguretat
Ciutadana i Mobilitat de
Gijón, es confessava en la
seva ponència. La regido-
ra asturiana va ser una de
les convidades a la taula
rodona d’estratègies en
mobilitat i seguretat en ciutats espanyoles. Una po-
lítica basada en macro-controls policials, que s’han
duplicat en 5 anys, i actuacions en favor dels via-
nants, ha permès la reducció de l’accidentalitat a
Gijón en gairebé un 50% des de l’any 2001. Els res-
ponsables de mobilitat de Madrid i Sevilla van com-
plementar les Jornades amb les experiències aplica-
des a les seves ciutats en matèria de seguretat vià-
ria, prioritzant la xarxa de transport públic en el pri-
mer cas, i potenciant els sistemes automàtics de de-
tecció d’infraccions (càmeres foto-vermell, control
d’accessos en zones de màxima accidentalitat, etc.),
en el model de la capital andalusa. 
L. Huberts: “Ha d’haver-
hi autoconsciència. Ja pot
ser bona la carretera que
si beus te la claves igual”
El director de la DGT, Pere
Navarro, en primer pla,
amb l’alcalde Jordi Hereu.
El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona,
Francesc Narváez, durant el discurs de cloenda del XV
Fòrum de Seguretat Viària.
GUB 28-p.20 a 22 OK  27/6/08  11:21  Página 22
Recorda
23
T
ot i que els països en vies de desenvolupament
són un mercat turístic emergent, les seves
condicions sanitàries ens poden jugar males
passades. Molts viatgers que visiten aquestes
zones contrauen malalties relacionades amb el con-
sum d’aigua, els aliments contaminats, les fiblades
d’insectes o artròpodes, o simplement pels canvis de
temperatura i d’altitud que afecten l’organisme. 
Per prevenir afeccions derivades d’aquestes situa-
cions de risc, com ara les febres tifoides, l’hepatitis o
la malària, abans de viatjar cal posar-se en contacte
amb un Servei de Consell als Viatgers i Centre de Va-
cunació Internacional per valorar les malalties que
puguin suposar un perill i rebre les recomanacions
pertinents, així com la profilaxis o les vacunes ne-
cessàries. En aquests centres s’ha de demanar hora de
visita amb una antelació de 4 a 6 setmanes abans
d’emprendre el viatge, ja que a l’estiu se solen satu-
rar, i dur un full amb la ruta que seguirem per tenir en
compte les malalties a les que ens veurem exposats.
Malalts a l’estranger
L’afecció més habitual en marxar de vacances a un
país estranger és la simptomatologia digestiva (nàu-
sees, vòmits, diarrees, dolor de panxa o
febre), i el seu risc principal és patir des-
hidratació. Per tant, en cas de manifestar-
se aquests símptomes cal beure aigua de
forma abundant i continuada. També és
recomanable dur sèrum a la farmaciola.
En cas de patir diarrees durant 24 hores,
vòmits continuats durant 12 hores, apa-
rèixer sang a les deposicions, o tenir febre
o espasmes musculars, cal visitar un cen-
tre mèdic immediatament.
Documentació sanitària
En cas de viatjar dins dels límits de la Unió Eu-
ropea, s’ha de passar per la Seguretat Social i ob-
tenir la Targeta Sanitària Europea, que ens per-
metrà rebre assistència sanitària pública en els paï-
sos de la UE. Si les vacances es planegen fora de les
fronteres europees s’ha de consultar l’existència de
convenis sanitaris amb Espanya i, en cas negatiu, el
viatger haurà de comprovar la cobertura que la se-
va asseguradora mèdica ofereix a l’estranger. Els
funcionaris que tinguin PAMEM han de tenir pre-
sent que aquest dóna cobertura fora de Catalunya
a través d’un telèfon de contacte. 
S’acosten els mesos d’estiu i, a hores d’ara, les vacances comencen a estar defini-
des. Tant si anem a la platja, a la muntanya, ens quedem al país o explorem l’es-
tranger, cal prendre precaucions i tenir en compte els següents consells per tal d’e-
vitar que una afecció ens espatlli aquests dies de merescut descans.
Links d’interès
Centres de Vacunacions Internacionals i
Consell al viatger a Catalunya
http://www.gencat.net/salut
Recomanacions als viatgers. Ministeri
Assumptes Exteriors i Cooperació
http://www.maec.es
Vacances sense ensurts
Dr. Juan Ignacio Paso
GUB 28-p.23 OK  27/6/08  11:23  Página 23
24
4. Els internacionals expedits de conformitat
amb la Convenció de Ginebra o amb la Convenció
Internacional de París.
5. Els reconeguts en convenis internacionals en
els que Espanya sigui part i d’acord amb les con-
dicions i limitacions establertes en el conveni.
En els supòsits recollits en els apartats 2, 3, 4 i
5, s’han de complir els següents requisits:
• Els permisos han d’estar vigents.
• El titular ha de tenir l’edat mínima requerida
pel permís espanyol equivalent.
• No han d’haver transcorregut més de sis mesos
des de l’adquisició de la residència normal a Espanya.
Transcorregut el termini esmentat, si els titu-
lars desitgen seguir conduint han d’obtenir un
permís espanyol (superant les proves correspo-
nents o bescanviant  el permís si existeix conveni
amb el país que el va expedir). 
Marc legal
A
rrel de l’entrada en vigor de la reforma
de l’article 384 del CP, recordem quins
permisos estrangers són vàlids adminis-
trativament per conduir per tot l’Estat:
1. Els que ha expedit qualsevol estat de la Unió
Europea i de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia,
Liechtenstein i Noruega), sempre que el conductor
compleixi els requisits d’edat que estableix el per-
mís espanyol equivalent. En aquest cas no hi ha lí-
mit temporal de vigència, essent indiferent el temps
de residència legal a Espanya del titular del permís.
2. Els permisos de països expedits d’acord amb
l’annex 9 de la Convenció de Ginebra, o amb l’an-
nex 6 de la Convenció de Viena.
3. Els permisos de països que estiguin redactats
en castellà o acompanyats de traducció oficial.
Validesa dels permisos
estrangers de conduir
Els permisos expedits a la
UE són vàlids sempre que
l’edat del conductor es
correspongui amb la de
l’equivalent espanyol
Nou despatx jurídic
A
partir del dia 1 d’abril, Molins Advocats es
fa càrrec de l’assistència jurídica dels
membres de la Guàrdia Urbana de Barce-
lona. L’horari del despatx serà de 9 a 14 i
de 16 a 20 hores, i l’abast de l’assistència serà el
mateix que es presta actualment:
a Assistència lletrada en judici i confecció del
corresponent full informatiu, a aquells agents que
ho necessitin per raó de les seves intervencions en
acte de servei.
a Assistència en comissaries i dependències ju-
dicials tots els dies de l’any i les 24 hores del dia.
a Assessorament jurídic sobre les citacions ju-
dicials i/o policials que rebin els agents en relació al
servei. 
MOLINS ADVOCATS: Av. Pau Casals, 16,
1r 1a, 08021 Barcelona.
Tel. 93/ 415-22-44  Fax: 93/ 416-06-93
Per Joan Rabaixet
GUB 28-p.24 OK  27/6/08  11:25  Página 24
L’expert opina
25B
arcelona és de
les ciutats amb
més drogues per
habitant d’Euro-
pa. Segons el CESIC, cada
dia a l’àrea metropolitana
es consumeixen 70.000
dosis de cocaïna. Quina és
la tendència actual?
Pere Munné: Sobretot el
policonsum. Avui en dia
és una raresa trobar algú
que tingui una única dro-
ga d’ús. La barreja més
habitual és la triada: alco-
hol, haixix, cocaïna. Des-
mentint el fals mite que
determinades drogues
‘compensen’ els seus efectes, en general aquests
efectes se sumen: canvia l’espectre que pot provo-
car una substància i pot fer un deliri. Juntament
amb aquest fet, s’ha detectat que l’haixix que es
distribueix a Barcelona conté més principi actiu, és
més potent, i això està generant moltes més crisis
d’ansietat entre els fumadors de porros. Les urgèn-
cies produïdes per consum de cocaïna també han
pujat de manera espectacular.
Quines drogues afecten més al volant?
Les drogues poden provocar dos tipus d’efectes pe-
rillosos per a la conducció. El primer, un estat entre
l’ansietat i l’eufòria, amb la consegüent pèrdua de
control, de reflexes i, sobretot, de capacitat d’auto-
crítica. És el cas sobretot de les amfetamines
–MDMA, èxtasis– i de la cocaïna, però també de
l’ansietat per l’haixix. Fa que ens pensem que en
aquell moment estem
conduint millor que
mai i que traspassem
normes que abans tení-
em ben adquirides. Un
estudi realitzat fa anys
als EUA va detectar que
el consum d’amfetami-
nes provocava més
morts per accidents de
trànsit i per caigudes,
que per taquicàrdies o
crisis d’hipertensió.
L’efecte invers és el de
la dissociació. La keta-
mina, els bolets màgics,
l’LSD o els trippis pro-
dueixen un estat de
consciència molt alterat, i fins i tot poden fer deli-
rar i percebre els objectes i els colors deformats.
Però és clar, en aquests casos les persones no acos-
tumen a conduir.
Les substàncies amb que es talla la droga, són
perilloses?
Generalment no, però depèn de la remesa. En gene-
ral els camells saben que si hi ha reaccions anòma-
les perden clientela. Per Internet pots comprar una
L’alcohol, seguit de la coca,
l’amfetamina i l’haixix,
lideren el rànquing
d’urgències toxicològiques
El doctor Pere Munné dirigeix la Unitat de Toxicologia de
l’Hospital Clínic.
Drogues: tendències
del consum a BCN
El doctor Pere Munné és especialista en toxicologia i des del 1990 dirigeix la Unitat
de Toxicologia de l’Hospital Clínic, la primera d’aquest tipus que hi va haver a Espan-
ya i un referent nacional e internacional. Des de la seva experiència rebat alguns mi-
tes i ens revela els efectes i les noves tendències del consum de drogues a Barcelona.
GUB 28-p.25 a 27 OK  27/6/08  11:28  Página 25
26
L’expert opina
garrafa de cinc litres d’èxtasis líquid i anar-ho po-
sant en ampolletes... per què posar-li un adulterant
si allò val 10 cèntims i ho vens a dos euros? Tanma-
teix, hi ha hagut adulterants com l’escopolamina
(un delirant) que han generat problemes seriosos. A
vegades també posen lidocaïnes (un anestèsic), que
poden ocasionar trastorns cardíacs.
Quins signes físics ens poden induir a pensar que
algú ha ingerit drogues?
Un estat d’ansietat, la sudoració, el parlar que s’en-
calla –típic de l’alcohol però també de l’haixix o les
amfetamines–, la inestabilitat motora... La ma-
Agents de paisà de la UT-2 identifiquen a dues joves per
possessió d’estupefaents i consum a la via pública.
L’haixix, més dur
La marihuana que es consumeix
actualment a Barcelona és més potent
que abans. Els efectes del cànnabis són
produïts per una substància activa
coneguda com a tetrahidrocannabidol.
Fa anys, la fulla o resina contenia una
proporció al voltant del 3-4% d’aquest
element, però la millora dels cultius i
l’enginyeria genètica han fet que la
majoria de la marihuana que
actualment arriba al carrer sigui més
rica. L’increment en el contingut de
substància activa provoca més ansietat
en els fumadors
i, a diferència
d’antany, ara és
freqüent atendre
urgències per
crisis causades
únicament pel
consum de
marihuana.
Cocaïna: rècord d’urgències
És la droga
més usada
després de
l’haixix i la
que genera
més danys i
urgències
mèdiques.
Consumida
per allargar
la nit, reduir
la fatiga i inclús per estimular el sexe,
la coca té també tres grans seqüeles.
La primera, desconeguda per molta
gent però ja comprovada, és que
multiplica les possibilitats a llarg
termini de patir arteriosclerosis
precoç. Una altra conseqüència és que
pot provocar estats depressius post-
efecte. Una depressió ‘circumstancial’
que el consum continuat pot convertir
en duradora. En tercer lloc, provoca
una gran cardiotoxicitat. Durant les
dues o tres hores que actua,
l’increment de la pressió augmenta
molt el risc d’hemorràgia cerebral,
mentre que els trastorns de ritme
poden produir una parada. Alhora, fins
i tot en persones sanes les dosis agudes
els poden provocar un vasoespase
coronari i fer-los patir un infart.
La marihuana que es
consumeix ara a Barcelona
té més substància activa i
afavoreix crisis d’ansietat
GUB 28-p.25 a 27 OK  27/6/08  11:28  Página 26
27
rihuana i l’alcohol poden provocar irritació al blanc
dels ulls, mentre que les pupil·les dilatades, el pols
accelerat i, amb menys freqüència, l’agressivitat,
sempre ens han de fer pensar que han pres amfeta-
mina o coca.
Un agent es troba amb una persona inconscient a
causa d’alcohol o drogues, què ha de fer mentre
no arriba l’ambulància?
Una intoxicació per efecte de l’alcohol o d’alguna
altra substància, o una sobredosis de cocaïna, po-
den provocar un estat de coma o de pèrdua de co-
neixement. En aquests casos, el gran risc és que al
vomitar, si el coma és suficientment profund, la
persona broncoaspiri. Això vol dir que la falta de
consciència impedeix a la persona expulsar tot el
vòmit enfora. Per evitar que succeeixi, hem de
col·locar a l’intoxicat en posició de coma: estirat en
horitzontal a terra, sobre el costat esquerre i amb el
cap al mateix nivell del cos o una mica més baix. 
Èxtasi líquid: un enemic al volant
Segons dades de l’Institut Nacional de Toxicologia, Barcelona té la sèrie publicada més
alta d’Europa en consum d’èxtasi líquid. Una veritable “epidèmia” en zones com el
Gayxample o les àrees d’oci nocturn del litoral. Cada cap de setmana l’MDMA segueix
provocant urgències hospitalàries, a raó de si les partides
estan més o menys concentrades. El consum d’èxtasis líquid fa
que baixi tant el nivell de consciència que és quasi impossible
conduir. Tanmateix, en l’interval entre que es beu l’ampolleta
i comencen els efectes la persona pot estar conduint i, d’una
forma brusca, entrar en coma i estavellar-se. En aquests
casos, els consumidors solen despertar de manera espontània
al cap de tres o quatre hores.
Pastilles
Energia, empatia i eufòria –les 3 E de les amfetamines–, a un
preu irrisori. Cada cap de setmana es consumeixen mig milió
de pastis a Espanya, segons un estudi del prestigiós doctor
John Henry. Un consum “extraordinari” que, en proporció,
genera un baix nombre d’urgències perquè en dosis baixes és
tolerat per l’organisme. L’ambient i la dosi determinen el risc
en el consum d’amfetamines. Dues o tres pastilles, sobretot si
són ingerides de cop, poden provocar una urgència, i els casos
es disparen quan arriba una remesa més concentrada –l’habitual són 100 mg per unitat.
En dosis suficients, provoca trastorns d’humor i dèficit de memòria. Descansar als chillout
de les discoteques i no beure més de mig litre d’aigua per hora, disminueix la possibilitat
de patir cops de calor o edemes cerebrals, principals causes de mort entre els pastillers. 
Ketamina
En els darrers anys, la ketamina ha
incrementat progressivament la seva
presència en els
anàlisis de droga
en accidents que
realitza l’Institut
de Toxicologia, i
ja és habitual
detectar-la entre
el 15 i 20 % dels
casos. La ketamina
és un anestèsic
d’ús veterinari que
es pot adquirir en farmàcies. Fa anys,
els anestesistes van marginar el seu ús
en persones pel popular efecte secundari
de dissociació cos-esperit que provoca.
GUB 28-p.25 a 27 OK  27/6/08  11:28  Página 27
28
El reportatge
Festa de fi de curs
d’Educació Viària
L’Espai Movistar i el Fòrum van acollir les festes de cloenda del curs d’Educació Vià-
ria 2007-2008, en les que van participar 80 escoles i instituts. Dues jornades du-
rant les que els nens i joves van exposar els treballs realitzats, van gaudir de tallers
i atraccions, i van marxar amb la motxilla ben plena de regals.
A
lcohol i conducció = mort. Aquest va ser
el missatge més repetit el passat 19 de
maig a les Jornades d’Educació Viària
dels joves de Secundària. Durant el curs
escolar, els nois i noies han elaborat projectes amb
els seus monitors de Guàrdia Urbana en diferents
formats, que es van donar a conèixer a l’escenari
de la carpa de l’Espai Movistar. Els més joves, de
1er i 2n d’ESO, van jugar a ser reporters per de-
nunciar actituds incíviques, mentre que els seus
companys de cursos superiors van fer de publicis-
tes. Aquests van crear espots televisius i presenta-
cions interactives on les borratxeres i els accidents
es representaven amb totes les metàfores possi-
bles: des d’un ou esclafat contra un senyal de
trànsit fins a un “botellón” de nines amb tràgiques
Els joves van deixar patent
als seus espots que
l’alcohol en la conducció
pot comportar la mort
Nois i noies d’ESO i Batxillerat participen al taller de proves d’alcoholèmia a l’Espai Movistar. 
GUB 28-p.28 a 29 OK  27/6/08  11:31  Página 28
29
conseqüències. Durant tot el matí, els alumnes van
participar en els tallers sobre mitjans de comuni-
cació, informàtica i mobilitat que els monitors els
havien preparat. “Ho veig tot borrós”, va ser el co-
mentari del dia
al taller sobre al-
coholèmia al vo-
lant. Provar de
seguir una línia
recta del terra
amb les ulleres
distorsionadores
es va convertir
en missió impossible: “Si caminar us costa, imagi-
neu-vos conduir un vehicle en aquestes condi-
cions”, explicava el monitor. A l’exterior, uns simu-
ladors de motocicleta feien les delícies dels aficio-
nats als videojocs. Això sí, en aquest cas s’havien
de respectar els senyals de trànsit.
El Fòrum dels nens
Els més petits van tenir la seva festa el 29 de
maig. Més de 5.000 alumnes de Primària van inun-
dar –literalment- l’esplanada del Fòrum de crits,
rialles, jocs i cues per participar en les activitats
que els havien organitzat. “A mi el que més m’ha
agradat és l’autobús, l’escala dels Bombers i els
gossos policia”, comentava un nen de l’Escola St.
Peters. “I les motos!!”, afegeix el seu amic. Tot un
dia de manualitats, exhibicions i atraccions sota
un sol de justícia, que va provocar que els estands
on s’obsequiava els nens amb gorres, fossin dels
més visitats. 
Les ulleres distorsionadores, amb les que es percep una
realitat banyada en alcohol, van sorprendre els alumnes.
Els més petits van gaudir d’un dia de
sol i jocs al Fòrum amb els mestres i els
monitors de Seguretat Viària.
GUB 28-p.28 a 29 OK  27/6/08  11:31  Página 29
30
Parlem de
SSTO: donant suport
al servei operatiu
Aplicatius, PDA, instruccions, circulars... Molta de la informació del Cos es gestio-
na des de Prefectura a través del Servei de Suport Tècnic Operatiu. Els seus inte-
grants publiquen tots els documents, col·laboren en l’elaboració de molts d’ells i
ajuden els agents a resoldre dubtes que puguin sorgir durant el servei.
P
refectura marca la línia
a seguir, i la plantilla de
l’SSTO s’encarrega de
transmetre a tota la
Guàrdia Urbana la direcció indi-
cada. “Tenim una feina discreta,
però donem un gran suport a tot
el servei operatiu”, assegura el
caporal Martín. Una de les tas-
ques essencials que desenvolupa
el Servei de Suport Tècnic Ope-
ratiu es l’elaboració i redacció de
moltes de les Instruccions, així
com establir els procediments
que seguiran els agents en les
actuacions.
Totes les instruccions són su-
pervisades per l’Assessor Jurídic
de la GUB. Des de l’SSTO es tre-
balla perquè les instruccions si-
guin pràctiques i fàcilment com-
prensibles per als agents, incorpo-
rant esquemes amb les normes bàsiques a seguir que
permetin conèixer el procediment a primer cop d’ull.
Servei tècnic
L’SSTO és també el referent informàtic del Cos:
“Som administradors únics de programes com el
NIP-SIP, l’Agenda Judicial o el Galileo, i vetllem per-
què la base documental estigui sempre al dia. Tam-
bé assumim les garanties legals d’aquest programa-
ri: la confidencialitat, la Llei de protecció de dades,
etc”. Alhora, l’SSTO dissenya les actes i els models
per “unificar els documents que es fan servir a tota
la Guàrdia Urbana”, apunta el Cap del Servei, l’in-
tendent Luis Buitrón. En els darrers anys, la implan-
tació de nous aplicatius i tecnologies, sobretot les
PDA, ha fet que es multipliquin les demandes referi-
des a aspectes tècnics que rep el departament.
Ambaixadors de GUB
A nivell extern, en l’SSTO recau la coordinació
tècnica i operativa amb els departaments aliens a
Guàrdia Urbana. El servei gestiona els convenis del
L’equip del Servei de Suport Tècnic Operatiu a les oficines ubicades a Prefectura.
GUB 28-p.30 a 32 OK  27/6/08  11:35  Página 30
31
Cos amb diferents organismes, tant dins com fora
de l’Ajuntament: des del control del programari
compartit (el NIP-SIP amb Mossos o l’Agenda Judi-
cial amb el Departament de Justícia), fins als conve-
nis operatius amb l’Agència de Salut Pública, la tau-
la de sorolls, els districtes, la Direcció de Platges o el
061, entre molts altres. “També tenim una responsa-
bilitat especial en la definició dels protocols d’ac-
tuació en emergències i preparem els simulacres on
participa GUB”, apunta el sergent Hernando.
Això implica també un treball transversal impor-
tantíssim amb la resta de Serveis. Rere de cada ins-
trucció hi ha un laboriós treball de recollida d’in-
formació, de contactes amb organismes dins i fora
de l’Ajuntament, de revisió operativa i legal, abans
de transmetre-ho als agents.
Actualment, entre d’altres es treballa en la revi-
sió de la Instrucció sobre graffittis i en els nous
plans d’emergència d’incendis forestals, de cara a
l’estiu. “Primer es decideix com serà l’operatiu i lla-
vors es presenta als organismes externs. Hem de
garantir que el projecte encaixi amb els altres
usuaris municipals i resoldre qualsevol circumstàn-
cia que es plantegi”. Per això l’SSTO està en con-
tacte permanent amb altres departaments de l’A-
juntament, entitats i serveis municipals (Bombers,
Neteja...), 061, Metro, TMB, consolats, etc. “També
garantim que el procediment s’apliqui, per tal que
el ciutadà estigui satisfet”. 
Implicació
L’SSTO treballa simultàniament en diferents pro-
jectes a curt i a mig termini, com els relacionats
amb les PDA o amb el Galileo. Alhora, un gran vo-
lum de feina acompanya el dia a dia dels integrants
del departament: noves instruccions i actualitza-
cions de les vigents, suport tècnic als dispositius
PDA, aplicatius informàtics... Una tasca que implica
un treball transversal amb Hisenda, Civisme, Medi
Ambient, l’Agència de Salut Pública, Parcs i Jardins,
el Servei Català de Trànsit o Mossos d’Esquadra, en-
tre d’altres organismes, i que s’escomet gràcies a un
gran equip de persones molt implicades i amb un
elevat grau de responsabilitat. Els agents que inte-
gren l’SSTO, amb el suport del personal administra-
tiu, fan equip en tot moment per resoldre amb pun-
tualitat i precisió la seva tasca.
Un exemple que il·lustra la feina diària del de-
partament són les manifestacions. Davant de
qualsevol protesta al carrer, l’SSTO remet en menys
de 48 hores a la Direcció General de Policia un in-
forme preceptiu sobre l’afectació del trànsit i, en
cas que la concentració pugui ser violenta, avalua
els riscos en coordinació amb el Servei d’Informa-
ció i Documentació.
“SSTO, digui’m”
Una missió bàsica del servei és donar suport tant
a nivell tècnic com operatiu a totes les unitats de la
Guàrdia Urbana. “Qualsevol persona de GUB pot
trucar-nos per resoldre qualsevol dubte, i hem de
ser capaços de donar-los una resposta immediata i
“Moltes coses se
solucionen com per art
de màgia, però al darrere
hi ha l’equip de l’SSTO”
Un sergent, un caporal, cinc agents i un administratiu
conformen l’equip de l’SSTO sota la direcció de l’intendent
Buitrón.
Des de gener es treballa
en diferents temes que es
plasmaran en instruccions
noves o en actualitzacions
GUB 28-p.30 a 32 OK  27/6/08  11:35  Página 31
32
Parlem de
de qualitat”. Cada dia, l’oficina de l’SSTO rep una
mitjana de 50 trucades i d’un centenar de correus
electrònics amb diferents demandes dels agents.
“Entre les 7 i les 8 i entre les 14 i 15 hores, quan les
unitats comencen a funcionar, és quan atenem més
incidències. Però quan entra una nova promoció o
s’implanta un aplicatiu nou, llavors es multipliquen”.
L’SSTO és també el lloc on van a parar totes
aquelles qüestions que ningú ha sabut resoldre:
“Som l’última frontera, així que de tant en tant re-
bem algunes preguntes inversemblants, dubtes so-
bre situacions inèdites amb què es troben ciutadans
o els agents”. La més recent, recorda Martín, la d’un
conductor que volia saber com acreditar la seva
moto amb sidecar com a taxi per, així, poder apar-
car als llocs reservats per al transport públic.
La informàtica domina el dia a dia en la gestió de la
informació del Servei.
Un equip d’experts
L’equip de l’SSTO l’integren un sergent, un
caporal i cinc agents, sota la direcció de
l’intendent Buitrón, tot i que també compta
amb el recolzament de dos guàrdies adscrits
a la DC, divisió amb la que comparteixen
espai a Prefectura.
Un equip qualificat on hi ha grans experts
tant en informàtica com en la vessant
operativa, però sempre amb un perfil
polifacètic per respondre a tot el que els
agents puguin requerir. “I amb dots de
relacions públiques”, afegeix el sergent
Hernando, un tarannà indispensable per
tractar a diari amb desenes d’organismes i
entitats externes. De retruc, el gran bagatge
dels membres de l’SSTO els ha convertit en
una peça de gran valor per donar la
formació continuada i el curs d’acollida als
nous agents.
Reunir tots els integrants de l’SSTO és una raresa, doncs
la seva tasca requereix freqüents desplaçaments.
GUB 28-p.30 a 32 OK  27/6/08  11:35  Página 32
Un apunt d’història
25 anys de l’Escola
policial catalana (I)
En aquest article voldria rendir homenatge en el seu vint-i-cinquè aniversari de
formació policial a l’Escola de Policia de Catalunya, la qual va començar a caminar
l’any 1983, un cop aprovada la Llei 19/1983 que creava la Policia Autonòmica de
la Generalitat.
L
a primera promoció de Mossos d’Esquadra fou
de 298 aspirants, i va esdevenir un naixement
modest, però significatiu, de l’Escola de Poli-
cia de Catalunya (EPC). El curs, d’unes 300 ho-
res de formació, es va dur a terme en unes instal·la-
cions de la Generalitat situades a l’a-
vinguda Pearson de Barcelona, i la
formació física es va fer en el com-
plex esportiu La Bàscula, a Montjuïc.
Els primers mossos es van inte-
grar en un cos democratitzat i des-
militaritzat des de feia molt poc
temps, amb la voluntat d’endegar
una nova etapa amb una direcció
policial diferent a l’anterior. Pa-
ral·lelament, les policies locals ca-
talanes continuaven treballant en
la millora de la seva tasca profes-
sional i en una transformació que
anava més enllà de l’actualització
de la seva imatge corporativa.
Al març de 1984 es va aprovar
la Llei 10/1984 de coordinació de les policies locals,
amb la qual la Generalitat ordenava aquests cossos
policials, bo i respectant el principi d’autonomia
municipal, per unificar progressivament els seus cri-
teris d’actuació, com a forces de seguretat local in-
tegrades en un sistema global de seguretat pública.
Aquesta llei també preveia fixar les condicions bà-
siques d’accés, de formació i de promoció dels poli-
cies locals. Per això, l’EPC va assumir la formació
dels policies locals de Catalunya i, ja el 1984, va or-
ganitzar cursos de capacitació i actualització per
agents de diferents municipis.
Destí: Mollet del Vallès
La formació de la nova policia de Catalunya re-
queria un lloc amb prou capacitat i ben comunicat
amb tot el país. La seu havia de ser un referent tant
per als nous aspirants com per als professionals que
haurien d’assistir a les activitats de formació conti-
nuada, especialització i promoció.
Amb aquesta finalitat, es van triar
unes instal·lacions situades a Mollet
del Vallès que fins llavors havien es-
tat un centre d’acollida de menors.
L’any 1985 va ser definitiu per
posar en funcionament la nova
seu de l’EPC. Al setembre va co-
mençar el curs de formació bàsica
per a la segona promoció del CME,
amb una previsió de 245 alumnes i
una programació lectiva de 1.285
hores i de característiques sem-
blants als actuals cursos de forma-
ció bàsica. La Llei 27/1985 de cre-
ació de l’Escola de Policia de Cata-
lunya va ratificar el centre com a
organisme autònom de caràcter administratiu, ads-
crit al Departament de Governació, i va definir les
seves funcions fonamentals:
- Formar als membres del CME i dels cossos de
seguretat dependents de la Generalitat.
- Formar els membres de les Policies Locals de
Catalunya, d’acord amb la Llei 10/1984.
- Prestar suport a la DGSG en el procés de selec-
ció del CME, i de policies locals als Ajuntaments que
ho sol·licitin.
- Investigar, estudiar i divulgar matèries relati-
ves a policia i seguretat ciutadana. 
33
Per Joaquim Arandes
Aspirants a agent del CME i de Policies
Locals durant una pràctica a Mollet.
GUB 28-p.33 OK  27/6/08  11:37  Página 33
34
XxxxxxxxxxActivitats
L
’equip de Futbol-7 de la Guàrdia Urbana de
Barcelona es va adjudicar el 14 de maig el
Torneig Trian-
gular de Lan-
zarote. L’organització
de la competició va
anar a càrrec de la
Policia Local dels mu-
nicipis de Tías, Arre-
cife y Teguise. 
L
’agent de la UT-5 Juan Luis Sanz es va adju-
dicar el IV Torneig de Tennis de la Guàrdia Ur-
bana de Barcelona. La competició es va dis-
putar del 2 al 31 d’abril a les pistes cedides
pel Club Natació Montjuïc, on una trentena d’agents
es van enfrontar raqueta en mà en eliminatòries a
tres sets. Rafael Martínez, de la Unitat d’Accidents,
Dominó policial
40
agents i 28 fitxes per taula. Amb
aquest senzill attrezzo es va dispu-
tar la dotzena edició del Torneig
Eixample de Dominó, Memorial
Andrés Ramos. La convocatòria va ser el passat 30
de maig, en un marc idoni i amb caliu per a l’oca-
sió com el Pasatapas de la Barceloneta. El retroba-
ment entre companys va deixar pas aviat a una
aferrissada competència per guanyar el torneig. Fi-
nalment, després d’un matí de partides i estratègia,
la invicta parella Carrillo-Collado va arrabassar-li la
final a la formada per Gabaldón i Isabel.
Després del torneig es van sortejar dos jocs de
dominó entre els assistents, i es va recordar D.E.P.
Pascual, un dels guanyadors d’anteriors edicions
que enguany ens ha deixat. A petició de molts
companys que no van poder participar, la propera
edició del torneig es disputarà a la tarda per no
perjudicar sempre el mateix torn.  Un moment del torneig, el passat 30 de maig.
Victòria a Canàries
Una quarantena d’agents
es van donar a cita al
Pasatapas per disputar el
XII Torneig de Dominó
va ser segon, mentre que en la final de consolació
Daniel Vidal va superar al company José A. Otal. 
Sanz i Martínez
abans de disputar
la final del IV
Torneig de Tennis.
Smash a Montjuïc
GUB 28-p.34 a 35 OK  27/6/08  11:39  Página 34
35
L
a Guàrdia Urbana va desplaçar-se a les verdes
terres asturianes per participar al Campionat
d’Espanya de Bowling Corporatiu, que va ce-
lebrar-se a Oviedo del 12 al 13 d’abril. Va ser
un cap de setmana molt complet, amb dues fases
classificatòries. Dissabte, els companys del Cos van
aconseguir el tercer lloc del podi, mentre que diu-
menge, a la gran final, van quedar quarts, només per
darrere de Caja Madrid, Iberia i IBM. 
L
es motos i l’aigua van compartir protago-
nisme en l’escapada a Pamplona que va or-
ganitzar la secció motard del CEGUB el cap
de setmana del 23 al 25 de maig. Una si-
tuació meteorològica que no va impedir que la
quinzena de companys gaudissin de bons moments
entre passejos, riures, ball i el bon menjar típic de
les terres navarreses. El parc de Yamaguchi, el
pantà d’Eugui, el port d’Urtasun o la muntanya de
Xàfec a la navarresa
Estiu al Club
Natació
Montjuïc
L
a xafogor dels mesos d’estiu comença a sen-
tir-se i res millor que un bany per suportar-
la amb filosofia. El Club de Natació Montjuïc
presenta una promoció exclusiva per a la
Guàrdia Urbana. Els agents podran gaudir de les se-
ves instal·lacions a preus reduïts, tant en la modali-
tat de socis com d’abonats, amb matrícula i quinze
dies gratuïts. 
Bowling a
Astúries
U
n centenar de persones es van concentrar a
la Platja de la Nova Icària el passat 30 de
maig per gaudir d’un frenètic dia d’esport a
la sorra. La cita era el Segon Torneig de Vò-
lei Platja 3x3, organitzat pels agents de la Unitat Terri-
torial de Ciutat Vella, i en el que van participar com-
panys de les UT1, UT7, UT10, USD, UNOC, UNO1 i UPAS,
així com del cos de Bombers i del servei 061. Un total
de 28 equips van disputar-se el trofeu durant tot el dia
a ritme trepidant, sense gairebé descans entre partit i
partit. La fase classificatòria va finalitzar al migdia i els
16 equips van anar caient a les diverses fases de la
competició. Els amfitrions van fer doblet a la gran fi-
nal, amb els equips Los Mavericks i SSR, resultant ven-
cedors aquests darrers, per un ajustat 22 a 20. 
II Torneig
Vòlei PlatjaEstiu 2008
Socis
Matrícula gratuïta
15 primers dies gratuïts
2 invitacions
20% de descompte en les quotes
del primer any
Abonats (Fent ús de les instal·lacions de
dilluns a divendres)
Matrícula gratuïta
15 primers dies gratuïts
Quota mensual: 30 euros
San Cristóbal van guiar la ruta, amb una remulla-
da final que va servir per netejar les motos i als
moters per igual. 
GUB 28-p.34 a 35 OK  27/6/08  11:39  Página 35
36
El tauler
JUBILACIONS
DEFUNCIONS
• Antonio Díaz Sánchez
• Joaquín Ollé Cesema
• José Monge Sánchez
• José Malagón Aguayo
• Domingo Luguarda Iglesias
• Pedro Cuevas Gil
• Ernest Chueca Moreno
• Clara Herrera Gonzalvo
• Antonio Mínguez Barberán
Les miniatures policials aparquen al quiosc
El parc mòbil de la Guàrdia Urbana formarà part de la col·lecció Nuestros coches de policía, que
l’editorial Anaya publica quinzenalment als quioscos i llibreries. Cada entrega es composa d’un
fascicle i una reproducció a escala 1:43 d’algun dels
vehicles més emblemàtics que han format part de
les policies estatals, autonòmiques o locals, durant
els darrers cinquanta anys: des del curiós Renault 10
amb què la Guàrdia Civil patrullava les carreteres als
anys seixanta, fins al Talbot Horizon del 1984 de la
Policia Nacional, passant per l’incombustible Land
Rover o el Supermirafiori.
Les entregues 43 i 45, amb el Seat Ronda i el Panda
respectivament, seran les dues primeres relaciona-
des amb la Guàrdia Urbana. A més de les reproduc-
cions, cada fascicle repassa la història del vehicle en qüestió i la
seva aplicació a la tasca policial. Alhora, inclou reportatges sobre
els orígens i evolució dels diferents cossos de seguretat, les uni-
tats especials, actuacions destacades o personatges cèlebres.
Les mini
atures d
el
Seat Ron
da i
del Seat 
Panda
acompan
yaran les
primeres
 entregu
es
relaciona
des amb
la Guàrd
ia Urban
aFELICITACIONS A LA GuB
• De l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria a la Guàrdia Urba-
na pel desplegament que es va fer amb motiu de la Diada de Sant Jordi, la qual
va transcórrer amb el caràcter festiu i lúdic habitual.
• De l’Alcalde i de la Regidora de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat a
la Guàrdia Urbana per la professionalitat dels agents i comandaments que van
participar en el dispositiu per la fuita de productes químics al Port.
• De la Regidora de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, a la GUB per la seva dis-
ponibilitat i col·laboració en totes les activitats que es realitzen al seu districte.
• De la Direcció de Continguts d’Ona FM als agents de la UT-2 per la seva
col·laboració en el dispositiu de muntatge en la celebració del primer aniver-
sari d’Ona FM, el 23 d’Abril, que va ser essencial per l’èxit de l’esdeveniment.
• Del Taller de Treball de la Fundació Catalana Síndrome de Down als agents
de la Sala Conjunta i a les agents de la Unitat Muntada, Gemma Bassolas i Te-
resa Begue, per l’atenció i el tracte rebut durant la visita a les instal·lacions.
• De l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla a la UT-1 pel dis-
positiu de seguretat amb motiu del partit Barça-Celtic, fent que la ciutat visqués
aquest esdeveniment esportiu amb normalitat i sense perjudicar la convivència.
• De la directora del CEIP Estel als agents de Sant Andreu per la seva col·labo-
ració en el simulacre que es va realitzat en el centre escolar.
• De l’escola Palcam a la UT-7 per la seva col·laboració en la XXI Cursa Atlètica
Palcam, Memorial Mercè Palacín.
• D’un ciutadà australià als agents 16.876 i 23.336 adscrits al VAMIQ, que van
detenir a les persones que l’havien robat i van recuperar les seves pertinences.
• Del president de Foment del Turisme de Sitges a la Guàrdia Urbana per la se-
va col·laboració i participació en el 50è Ral·li de Cotxes d’Època BCN-Sitges.
GUB 28-p.36 a 37 OK  27/6/08  11:52  Página 36
37
Un total de 38 p
ersones van par
ticipar en la rec
ollida de sang o
rganitzada al
maig a la Prefec
tura de Guàrdia
 Urbana. Els san
itaris van qualif
icar cinc
d’elles no aptes 
per a la donació
, mentre que les
 altres 33 van p
oder
participar norm
alment en aques
ta activitat solid
ària que se cele
bra cada any.
Novel·les, manuals, guies, novetats... En aquest espai
volem recollir les propostes de lectura policíaca més
interessants. Si voleu compartir les vostres amb els
companys, envieu-les a gu_revista@bcn.cat.
Siempre quise bailar como el negro de Boney M
Autor: José Luis Romero
La investigació d’un cas d’espionatge industrial
submergeix l’Evaristo Conrado en una complexa
trama d’intrigues masòniques, assassinats i experi-
ments farmacèutics. Per treure’n l’entrellat, aquest
exguàrdia civil ficat a detectiu privat compartirà
sort amb guàrdies urbans i mossos d’esquadra, en un descens als bai-
xos fons de Barcelona que el durà a viure les situacions més extremes.
Amb una narrativa àgil i plena d’ironia, el caporal José Luis Romero, de
la UT d’Horta-Guinardó, presenta amb Siempre quise bailar como el ne-
gro de Boney M la seva primera novel·la de ficció.
Mala vida. Historias de atracadores y asesinos
Autor: Carles Quílez
Set històries verídiques de set criminals que van marcar una època al nostre
país. Un repertori digne d’una pel·lícula d’Almodóvar, amb ‘criminals artesans’
però també policies que caminen sobre la línia que separa la Llei dels baixos ins-
tints. A Mala vida s’analitza l’atracador, l’assassí, el lladre, però també la persona
que s’hi amaga al darrere. Una novel·la de no ficció amb visos de síndrome d’Es-
tocolm que deixa el criminal al descobert.
Tribus urbanas: ritos, símbolos y costumbres
Autors: David Madrid i Jorge Murcia
Torna el gènere d’infiltració periodística. En aquesta ocasió són dos agents els
que es juguen el coll mimetitzant-se com a membres de les tribus urbanes més
importants del país. El llibre diferencia els diversos moviments socials segons si
actuen o no amb violència, desvetllant les estructures jeràrquiques, les pràctiques
i els simbolismes de cadascun. Una obra que proporciona informació que pot re-
sultar molt útil en les intervencions.
GUB 28-p.36 a 37 OK  27/6/08  11:52  Página 37
38
Els convidats
GuB: Tot i que ara et vegem rere la taula, com a repor-
tera t’ha tocat fer molt carrer. Com és la relació entre
el periodista i el guàrdia urbà?
Lídia Heredia: Si et dediques a seguir manifestacions,
desastres, situacions de violència... És una relació molt
cos a cos. Ells han de fer la seva feina, i aquesta, de
vegades, passa per limitar una mica la teva. És un
estira-i-arronsa, però hi ha certa comprensió mútua.
Alguna ‘topada’ professional amb l’autoritat?
La veritat és que no. A vegades et saltaries uns
quants cordons policials, perquè justament allò que
vols explicar, veure, preguntar, està al darrere... Però
amb sentit comú podem treballar totes dues bandes.
S’informa ‘amb’ o ‘a pesar de’ la policia?
Avui en dia tots els cossos policials tenen un servei de
premsa professional, i la relació amb aquest filtre ofi-
cial és molt fluïda. Treballen amb un material molt
sensible i la seva feina és garantir la intimitat de les
persones involucrades.
Això no atura els periodistes...
En casos complicats pots intentar aconseguir la infor-
mació per altres vies: els periodistes de temes jurídics
i policials tenen els seus ‘contactes’ dins de la policia.
Al programa sovint presenteu casos de denúncia. Quin
paper juga la televisió en aquestes informacions?
Els Matins s’ha convertit en un recurs per a gent que
se sent poc escoltada. Tenim un equip que s’encarre-
ga de contrastar la gran quantitat de denúncies que
rebem al llarg del dia, i d’assegurar-se que allò del que
nosaltres farem d’altaveu tingui versemblança.
De tant en tant, també convideu agents al plató...
Sí, sobretot quan el tema pot ser de servei públic, com
estafes a Internet o, fa poc, la tinença d’animals en
perill d’extinció. Guàrdia Urbana i Mossos venen so-
vint a fer pedagogia i nosaltres estem encantats de
comptar amb la seva col·laboració.
Què ha de tenir el policia ideal?
Ha de tenir clar que està per servir els ciutadans i,
després, aplicar el reglament i les normes amb sentit
comú, sensibilitat i una certa flexibilitat.
Flexibilitat...? Que t’han posat moltes multes?
No gaires, en favor meu he de dir que poques vega-
des se m’acut deixar el
cotxe en doble fila: per
cinc minuts aparco en un
pàrking. Em fa molta ràbia
allò de “són dos minuts”.
I amb el cotxe de TV3?
Doncs no hi ha màniga
ample, als cotxes de TV3
els multen igual i això és un problema, perquè quan
fas de periodista normalment tens pressa per tornar.
A vegades ens hem saltat normes de circulació per
arribar abans... No ho dic amb orgull, però passa.
Si haguessis de triar un moment especial com a perio-
dista, amb quin et quedes?
Em va impactar molt el dia que van assassinar Ernest
Lluch. Estava a Telecinco i em va tocar cobrir, no la
part de l’atemptat, sinó la Facultat d’Economia on ell
donava classe. Ens van deixar entrar al despatx..., i hi
havia la bufanda del Barça penjada, els post-it a la
paret dient “ara vinc”... Se’m posa la pell de gallina, era
aquella sensació que fa un moment hi havia vida i ara
només hi ha un drama molt injust. Colpidor.
En tota casa hi ha una autoritat. Al plató d’Els Matins,
Josep Cuní regula el trànsit o fa de policia sever?
El Cuní gestiona molt bé el temps i el programa que
té: porta el trànsit per on vol, però també quan cal fa
de policia. Malament si no ho fes: és el director! 
“Amb GUB la relació
és molt de cos a cos”
Lídia Heredia
Cada matí, la veu de Lídia Heredia acompanya l’esmorzar
de milers de catalans tot desgranant la primera actualitat
del dia des del plató d’Els Matins de TV3, el magazine que
copresenta amb Josep Cuní. Bregada en els directes a peu
de carrer a Telecinco, la Cadena SER o Televisió de
Catalunya, la periodista badalonina parla de l’obligada
relació entre agents i periodistes ‘rere el cordó policial’.
GUB 28-p.38 OK  27/6/08  11:54  Página 38
39
Desconnecta + humor
Humor
per Nasi
Els voltants
per Serrallonga
De quin any?
per Serrallonga
SOLUCIÓ AL “DE QUIN ANY?”
a/ Barcelona: 1.298.  b/ Resta del món: 1.714.
Els dos anys sumen 3.012
Solució
a/ Barcelona:
L’1 de maig, comencen les obres de la catedral
gòtica de Barcelona.
De quin any?
b/ Resta del món:
El 7 de gener, la reina Anna de la Gran Bretanya
cedeix la primera patent de màquina d’escriure
a l’inventor Henry Mill.
De quin any?
Els dos anys sumen 3.012
Solució
SOLUCIÓ A “ELS VOLTANTS”
Muntanya: c. Príncep Jordi; mar: pl. Univers;
Besòs: c. Llançà; Llobregat: c. Sant Ferriol.
Per resoldre’l cal posar correctament, els
següents carrers, al voltant de 
l’enunciat central:
muntanya
BesòsLlobregat
mar
Plaça
d’Espanya
Plaça de l’Univers, carrer de Sant Ferriol,
carrer de Llançà i carrer Príncep Jordi
GUB 28-p.39 a 40 OK  27/6/08  11:55  Página 39