GuB 41-p.01 a 03 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:16  Página 1
Fotografia: Àlex Palau
GuB 41-p.01 a 03 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:16  Página 2
Sumari
7
4 10
16 20 12
3 Editorial 20 Els nostres recursos: El triple 30 Cos a cos: La neteja de grafits
4 De Portada: La Guàrdia Urbana de dones en la nova promoció a 32 BCN es mou: La instrucció
continuarà patrullant al Metro Iniciativa penal contra els trilers canina ja és professió reconeguda
7 A fons: Nova estratègia policial 22 Entrevista: Joaquim Forn, a Recollida solidària de joguines 
per lluitar contra el top manta primer tinent d’alcalde 34 Activitats: Resultats del Jocs
10 Notícies: Comerciants i veïns 24 Som Proximitat: Horta Mundials de Nova York a Neteja
avalen les patrulles mixtes a Les 26 Actuem: L’última rave a Sant del fons marí a Pedalada de BTT
claus de l’estiu més cívic i segur Martí a Traficants camuflats de 36 El tauler: Felicitacions i jubilats
a Campanya per reduir el soroll llauners a Campanyes contra la a Condecorats pel CNP i la GC
16 Especial Patró conducció temerària 37 Desconnecta
GuB Consell Editorial: Evelio Vázquez, Clara de Yzaguir re, Serveis editorials: Op-team SIC SL
Carles Reyner, Carme Pallarés, Sagrario Navas,
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Navas de Tolosa, 270, 5-3
Edita: Guàrdia Urbana. 
Director: Evelio Vázquez 08027 - Barcelona
Ajuntament de Barcelona Tel. 93 243 08 35
Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com) Fax 93 352 76 76
www.op-team.com
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra i
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 Laura Urios
08004 - Barcelona
correu-e: GU_REVISTA@BCN.CAT Redacció i fotografia: Àlex Palau i Vanessa Martínez 
2
GuB 41-p.01 a 03 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:16  Página 3
Editorial
Constància, contundència
i coordinació policial
quests darrers mesos, tots els agents heu sentit repetir un i altre cop aquestes pa-
Araules –o similars– en boca dels comandaments de les vostres unitats. I més enllà
d’això, segur que heu pogut constatar el canvi de mentalitat que s’ha operat en el
treball a peu de carrer i en les prioritats policials.
Prioritats que passen per una lluita sense descans i amb totes les eines legals i policials con-
tra els furts, contra la venda ambulant i contra el menudeig de drogues. Parafrasejant les pa-
raules amb què l’alcalde encoratjava fa poc als agents de Ciutat Vella: "La Guàrdia Urbana no
ha de defallir mai. A una persona que roba la detenim, la tornem a detenir i li fem la vida im-
possible. Aquesta gent ha de saber que no és benvinguda a Barcelona". Aquest tarannà és el
que guia l’Operació Xarxa, amb la que hem aconseguit reduir un 25% els furts al metro; o el
Grup Especial contra la Venda Ambulant, que pràcticament ha fet desaparèixer els manters
dels carrers de la ciutat. És el que es desprèn de l’acció decidida contra l’incivisme que ha
caracteritzat els decisius mesos de l’Operació Estiu, dels macro desplegaments per les festes
majors i de multitud de petits i grans serveis que s’han fet en tots i cadascun dels districtes.
Seguir millorant el servei que oferim als ciutadans passa per mantenir aquest nivell d’exigència
i de professionalitat, i alhora per perfeccionar el que durant molt temps ha estat una assigna-
tura a mitges: la coordinació amb Mossos d’Esquadra. Una col·laboració necessària que s’ha
de basar en la confiança i en el convenciment de què, treballant junts, tots hi guanyem.
Els bons resultats de les patrulles al Metro, del Grup
especial contra la venda ambulant i del conjunt de
l’Operació Estiu avalen les noves prioritats policials
3
GuB 41-p.04 a 06 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:18  Página 4
De portada
La Guàrdia Urbana continu
Ajuntament i Interior consideren “prioritària” la presència d’agents al
Metro i mantindran les patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos al
suburbà durant la tardor i l’hivern, tot i que redimensionant el dispositiu
n dos mesos i mig, el dispositiu policial con- qualsevol carrer de la ciutat”. Inicialment, l’Operació
Ejunt de prevenció i seguretat al Metro ha acon- Xarxa es va plantejar com un reforç puntual de la vigi-
seguit reduir un 25% les infraccions penals lància al Metro durant la temporada d’estiu. La seva vi-
que es cometien al suburbà. Emparats en gència acabava el passat 30 de setembre. Superada
aquest bon resultat, l’Ajuntament i el Departament d’In- aquesta data, el dispositiu s’ha redimensionat i adaptat
terior han decidit convertir andanes, trens i estacions en al nou ritme de la ciutat –menys turistes, més mobilitat
una zona més de patrulla habitual per a la policia de obligada, hores punta diferents– i s’han revisat les da-
Barcelona. En paraules
de l’intendent major en
Amb l’Operació Xarxa s’ha reduït un 25% l’activitat
cap Evelio Vázquez: la
Guàrdia Urbana patrulla- dels carteristes i s’han practicat un 46% més de
rà ara al Metro “com en detencions a persones amb causes pendents
4
GuB 41-p.04 a 06 ok_Maquetación 2  30/11/11  14:02  Página 5
nuarà patrullant al Metro
des recollides pels agents per abordar de manera més
eficaç les estacions més conflictives i per respondre a
un hipotètic traslladat de la delinqüència a estacions o
punts menys vigilats.
Redissenyar el dispositiu
El dispositiu policial és ara més flexible: a nivell gene-
ral, hi ha menys agents al Metro que en les puntes del
mes d’agost, però també hi haurà moments en què el
desplegament al suburbà es multiplicarà, per exemple
coincidint amb esdeveniments amb gran afluència de
persones, com determinades festes multitudinàries al
carrer o fires com el Mobile World Congress. “No hem
fet baixar la Guàrdia Urbana al Metro per fer el nume-
ret dos mesos a l’estiu”, ha assegurat l’alcalde Xavier
Trias, qui ha destacat la reducció dels delictes i l’incre-
ment de la sensació de seguretat dels usuaris que s’ha
aconseguit gràcies a la presència continuada d’agents
al Metro, i ha qualificat aquest tipus de patrulla de
“prioritària” per seguir amb la línia iniciada.
Efecte instantani
El dispositiu s’ha redimensionat i Un de cada tres robatoris (el 36,3%) que es cometen a
serà més flexible per adaptar-se Barcelona tenen lloc al Metro o a l’autobús. Engegar l’O-
peració Xarxa va ser una de les primeres decisions que
a esdeveniments puntuals i al va prendre la renovada Junta Local de Seguretat de Bar-
moviment de la delinqüència celona, després de constatar un increment dels furts i
robatoris al Metro du-
rant el primer semes-
tre (se n’havien regis-
trat 13.486, un 3,4%
més que un any abans).
El servei de patrulla al
suburbà no ha suposat
un augment del nom-
bre total d’efectius, si-
nó un canvi de priori-
tats: “La policia ha de
ser on són els delin-
qüents. Baixem al Me-
tro perquè els dolents
baixen al Metro”, ex-
plicava al seu dia  Eve-
lio Vázquez.
5
GuB 41-p.04 a 06 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:18  Página 6
De portada
Així funciona ‘la Xarxa’
Operació Xarxa és el nom amb què es va batejar el dispo-
sitiu policial de prevenció i seguretat al Metro, en què ca-
da dia participen de forma conjunta agents de totes les
unitats territorials de la Guàrdia Urbana i efectius dels
Mossos d’Esquadra. L’eix del dispositiu és la patrulla con-
tinuada i alterna, per part d’agents uniformats d’ambdós
cossos, a les 14 estacions amb més incidència delictiva. A
més, cada comissaria organitza patrullatges a les línies
que discorren pel seu districte, per fer extensiva la vigilàn-
cia i incrementar la sensació de seguretat al conjunt de la
xarxa. En el marc del dispositiu policial al Metro, Mossos
també ha reforçat el seu desplegament intensificant la vi-
gilància de paisà dins i fora dels combois per localitzar i
detenir in fraganti als lladres més actius, i amb disposi-
tius de saturació als vestíbuls i accessos dels principals
intercanviadors –Estació de Sants, Plaça de Catalunya,
Plaça d’Espanya, Passeig de Gràcia, Diagonal i Sagrera–,
per identificar a sospitosos i prevenir la comissió de furts.
Evelio Vázquez: “La policia ha de al suburbà va baixar, de cop, un 12%. Una tendència
ser on són els delinqüents. que s’ha mantingut a la baixa. Des de llavors, la conti-
Baixem al Metro perquè els nuïtat de l’Operació Xarxa ha permès reduir un 25%
l’activitat dels carteristes, passant d’una mitjana de 91
dolents baixen al Metro”
furts al dia a 67, i augmentar un 46% les detencions
al Metro de persones amb causes pendents. L’operatiu
Les patrulles de la Guàrdia Urbana feien acte de pre- ha tingut un caràcter eminentment preventiu i dissua-
sència al Metro per primera vegada el 23 de juliol i el sori, amb identificacions contínues (moltes d’elles a
seu efecte no es va fer esperar. El primer cap de set- sospitosos habituals): se n’han practicat fins a 12.344,
mana que va funcionar el dispositiu l’activitat delictiva més del doble que l’estiu passat. p
Mesures contra la delinqüència i l’incivisme al Metro
En funcionament Proposades o en tramitació
- Patrulla diària d’agents uniformats a - Elevar als vigilants de seguretat a
les estacions i andanes per prevenir els l’estatus d’agents de l’autoritat (a canvi
furts i altres delictes d’una formació específica), perquè les
agressions que pateixen es castiguin
- Treball amb agents de paisà dins i fo- amb penes de presó
ra dels combois per localitzar i detenir in
- Endurir les penes per multireincidèn-
fraganti als delinqüents
cia i facilitar l’aplicació de la figura de
- Dispositius de saturació als principals “grup criminal” a les bandes organitza-
intercanviadors de la xarxa de transport des que actuen al Metro
subterrani: Estació de Sants, Plaça de - Prohibir l’accés dels carteristes a les
Catalunya, Plaça d’Espanya, Passeig de estacions i combois, per mitjà d’ordres
Gràcia, Diagonal i Sagrera d’allunyament als delinqüents habituals
6
GuB 41-p.07 a 09 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:19  Página 7
A fons
Canvi d’estratègia
en la lluita contra
el top manta
La Guàrdia Urbana habilita un grup especial dedicat
a perseguir la venda ambulant arreu de la ciutat. Els
efectius coordinats de Ciutat Vella, l’Eixample, Sant
Martí, Gràcia, la UPAS i la USD han fet gairebé des-
aparèixer dels carrers els grups de manters.
Un agent de paisà inspecciona amb binocles la zona del Port Vell
roscriure la venda ambulant de Barcelona. La en busca de manters. El treball del Grup especial contra la venda
PGuàrdia Urbana s’ha fixat com a prioritat tallar ambulant posa l’accent en la vigilància contínua i en amplis
de soca-rel l’arbre de la distribució il·legal de desplegaments que garanteixin la seguretat de les intervencions
productes. Des de podar-ne la més petita bran-
ca –perseguint l’activitat de manters i llauners al carrer–
a talar el tronc que sustenta aquesta activitat –a base últims anys la venda ambulant s’havia tornat massiva, i
d’actuar sobre els magatzems i locals que proveeixen als això feia difícil abordar el fenomen amb els recursos
venedors–, i més enllà, fins arrencar l’arrel d’aquesta ac- d’una única unitat territorial. Ara comptem amb un gran
tivitat delictiva perseguint i desarticulant, en col·labora- nombre d’agents que movem com un sol grup en funció
ció amb Mossos i CNP, les grans xarxes de distribució de del lloc on detectem la problemàtica”.
productes falsificats.
Qüestió de número
La força de l’equip “Els manters basen la seva força en el número. Sabien
La punta de llança de l’ofensiva contra la venda ambu- que sent un grup molt nombrós podien superar els
lant és un grup especialitzat de la Guàrdia Urbana que efectius propis d’un territori –apunta l’inspector Beni-
coordina efectius de Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia i to Granados–. Ara s’ha equilibrat el nombre d’agents i
Sant Martí –principals focus de la venda ambulant–, i de venedors, i amb aquesta potència hem aconseguit evi-
les unitats centralitzades UPAS i USD. “Hem reunit els tar que es posin amb la impunitat amb què ho feien”.
recursos que aportava cada unitat de forma independent I és que el Grup especial contra la venda ambulant ha
per lluitar contra la venda ambulant, i hem abordat la arribat a coordinar, alhora, fins a 50 o més agents en
problemàtica des d’una visió global, de ciutat”, explica els moments àlgids del dispositiu.
l’intendent de la UPAS Ri-
cardo Salas, responsable
El dispositiu actua a tres nivells: evitar que els
de coordinar el dispositiu.
La diferència amb el que venedors se situïn al carrer, localitzar els locals on
es feia fins ara? “En els es proveeixen i desarticular les xarxes de distribució
7
GuB 41-p.07 a 09 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:20  Página 8
A fons
De major a menor: un cop es
verifica que no hi ha grans grups
de manters, els agents de paisà
pentinen les zones on actuen els
venedors menys organitzats. A la
imatge, dos agents de la UPAS
sancionen a un venedor ambulant
a La Rambla
El Grup especial contra la venda Manters estancats
ambulant ha arribat a desplegar En aquests mesos, el treball del grup especial ha tancat
fins a 50 agents en moments quasi totes les portes a la venda ambulant, com relata el
caporal Orta: “Ells observaven la nostra forma de treba-
àlgids del dispositiu llar i desenvolupaven una manera que els permetés se-
guir amb la seva activitat. Nosaltres, automàticament,
La patrulla uniformada i la coordinació de tots els efec- ideàvem una nova forma d’aturar-los. Però aquest cop no
tius de paisà va operar el canvi de manera fulgurant. han aconseguit superar el dispositiu policial. No han do-
“Abans no veien a la policia com una amenaça”, relata nat un altre pas evolutiu. Només esperen, no poden fer
el caporal Orta, i afegeix: “En dues setmanes això es va
acabar: era veure als guàrdies i desaparèixer automàtica- Prudència i reforços
ment. Es van adonar que ja no estaven en superioritat i
la sensació d’impunitat va desaparèixer. S’ha aconseguit Emparats en la força del grup, alguns manters havien
recuperar el valor del policia al carrer, l’autoestima del protagonitzat fugides arriscant la seva integritat i la dels
guàrdia, el fet de sentir-te protegit”. vianants, i fins i tot enfrontaments violents amb la poli-
cia. “Abans teníem problemes per abordar el servei per la
Evolucionar l’estratègia pròpia inseguretat que generava la intervenció”, admet
El grup va començar a funcionar a mitjans juliol i ja el l’inspector Granados. El fet d’actuar en equip i amb per-
primer mes es van comissar 122.000 articles i 46.000 sonal suficient –sempre hi ha furgonetes equipades per
llaunes, la meitat més que el mes anterior, amb mitjanes donar suport als agents de paisà–, pràcticament ha des-
diàries de més de 110 actes i denúncies per venda am- terrat aquests episodis. “Els agents han assimilat molt
bulant. Els ciutadans tampoc van ser aliens al canvi: les ràpid la nova forma de treballar. Aquí ningú és Superman
queixes al 092 per venda ambulant van caure un 13,8% i tothom té clar que el que ha de fer quan detecta un grup
en qüestió de setmanes. I només era el començament. gran de venedors no és actuar, sinó sol·licitar reforços”,
“Al principi, el més important era reduir la presència mas- explica el caporal Orta. El procediment? “El que es fa és
siva de venedors al carrer –apunta el caporal Lucas–. Un anar-los seguint, sol·licitar reforços i, quan es considera
cop aconseguit, vam anar canviant l’estratègia. Teníem que som els efectius necessaris per garantir que ni nosal-
més temps per investigar i d’aquí van anar sortint serveis tres podem prendre mal ni tampoc ningú resultarà ferit
molt importants”. La localització de desenes de locals i per la nostra intervenció, llavors s’actua. La sola visió del
pisos on s’aprovisionaven els manters, i un coneixement furgó ja fa que els venedors desestimin qualsevol reacció
més ampli dels amagatalls que feien servir, van crear una agressiva i que l’actuació sigui més calmada”.
sensació de setge constant entre els venedors ambulants. 
8
GuB 41-p.07 a 09 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:20  Página 9
On han anat els manters?
El top manta ha estat pràcticament desaparegut de Bar-
celona tot l’estiu. Davant la pressió policial, la majoria de
venedors van optar per traslladar la ‘parada’ a altres zo-
nes turístiques del litoral català. Segons dades de la
Guàrdia Urbana, el nombre de manters actius a la ciutat
s’ha reduït aquest estiu a una tercera part. Però com re-
corden des del Grup especial contra la venda ambulant:
“Els venedors, tot i que tenen moltes dificultats per po-
sar-se, encara hi són”. El principal temor és que aquests
grups, passada la temporada turística, intentin tornar a
operar a Barcelona. D’aquí que, de moment, no es vulgui
relaxar el dispositiu policial.
Ahir i avui: el canvi visible al carrer. A dalt, un grup de manters
altra cosa. Aquí és on volíem arribar”. En un intent a la fuig tranquil·lament per La Rambla, fa dos estius. A baix, un manter
desesperada, els manters han arribat a intentar vendre recull a corre-cuita el material alertat de la presència d’una patrulla, al
de matinada. Ni així: el dispositiu continua en horari carrer del Bisbe, aquest passat mes de setembre
nocturn, amb personal de la UNOC i de la UNO-1 i UNO-2
que reprodueixen el funcionament diürn del grup. Estiu sense treva per a la venda ambulant
Un dispositiu flexible 15 Intervenció en una botiga de venda de complements del
car rer Sant Pau que proveïa de farcells i material als vene-
Com qui juga al gat i a la rata, els manters canvien con- juliol
dors ambulants.
tínuament d’ubicació i d’horaris per esquivar el control
23 La Guàrdia Urbana intervé més de 1.000 peces de roba i
policial. Però cada vegada queda menys espai on mou- sabates falsificades en un magatzem del carrer Sant Pere
re’s: el Grup especial contra la venda ambulant de la juliol Mitjà i deté al seu propietari per un delicte contra la propie-
Guàrdia Urbana planifica les seves operacions adap- tat intel·lectual.
tant-se a aquesta mobilitat. La col·laboració amb Mos- Agents de la Guàrdia Urbana intercepten un camió que
sos i CNP és també fonamental per “tancar el cercle” 28 
juliol transportava 2.328 objectes destinats a la venda ambulant
de la venda ambulant, posant setge a les xarxes i punts il·legal als voltants de l’Estadi Olímpic.
de distribució dins i fora de Barcelona i perseguint als 3 Una operació conjunta amb el CNP permet desarticular un
venedors il·legals també per la seva condició d’immi- agost grup radicat en un pis del Poblenou que importava productes
grants sense papers. d’imitació de la Xina per revendre’ls a través dels manters.
“És un èxit de tots –afirma l’intendent Salas–, que té el 17 Les inspeccions preventives a locals i un ampli dispositiu
seu origen en la tasca preventiva que sempre han fet les agost de vigilància fan desaparèixer els llauners de la Festa Ma-
jor de Gràcia.
UT, que no han descuidat mai els punts de venda am-
Agents de la UT de l’Eixample intervenen prop de la Sagra-
bulant i els han tingut controlats amb presència unifor- 9 
setembre da Família una remesa d’estris i de material preparat per
mada. El que hem fet és col·locar un servei extra, més falsificar marques de luxe.
de tipus reactiu, sobre aquest treball preventiu i estàtic
11 Una patrulla de la UPAS intervé 34 jaquetes de motorista
que ja funcionava”. p
setembre falsificades en una pelleteria del carrer Ample, a Ciutat Ve-
lla, i imputa als seus dos propietaris.
Caporal Orta: “La sensació 23 La Guàrdia Urbana deté a vuit persones que es feien pas-
d’impunitat ha desaparegut. S’ha setembre sar per llauners per vendre drogues als voltants de la zona
d’oci del Port Olímpic.
recuperat el valor del policia al 25 El dispositiu contra la venda ambulant durant els actes de
carrer, l’autoestima del guàrdia, el setembre la Mercè suma més de 31.000 llaunes decomissades.
sentir-te protegit”
9
GuB 41-p.10 a 11 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:21  Página 10
Notícies
Comerciants i veïns avalen
de patrulles mixtes
Agents de Guàrdia Urbana i de Mossos seguiran
patrullant conjuntament en els grans esdeveni-
ments ciutadans, després de la bona valoració
que ha rebut el servei durant les festes majors i
entre els botiguers de les zones turístiques.
atrullant per carrers engalanats o per passejos deveniment, amb una bona valoració per part dels orga-
Pa vessar de turistes, sempre amatents a què nitzadors. L’experiència es va repetir a les Festes de
ni carteristes, ni venedors ambulants, ni esva- Sants i es va multiplicar als principals escenaris de la
lotadors tinguin la més mínima oportunitat Mercè, arribant a desplegar fins a 14 serveis de patru-
d’esdevenir protagonistes. Els dispositius amb motiu lla mixta cada dia i consolidant un model proper i alho-
de les festes majors han servit per consolidar i expan- ra versàtil –en reunir en un mateix equip les competèn-
dir l’aposta que Barcelona està fent pel model de pa- cies d’un i altre cos policial–, que s’ha demostrat com
trulla mixta. Després de la seva estrena el passat Na- el complement perfecte per als grans dispositius con-
dal, la presència de fins a sis equips formats per un junts al carrer.
agent de Guàrdia Urbana
i un de Mossos durant les
El patrullatge mixt s’incrementarà gradualment i
Festes de Gràcia va supo-
sar l’estrena d’aquest mo- s’incorporarà com a model de prevenció en els
del policial en un gran es- grans dispositius conjunts
10
GuB 41-p.10 a 11 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:21  Página 11
en el model Cap a una millor coordinació
La falta de coordinació ha estat, segons l’actual Govern mu-
nicipal, un “mal endèmic” del sistema policial a Barcelona en
els darrers anys. De fet, acabar amb les disputes i treballar
perquè ambdós cossos “vagin de la mà” és una de les priori-
tats en què més ha insistit Xavier Trias des que va assumir
l’alcaldia. D’aquí la rellevància que s’atorga al bon resultat
aconseguit pels dispositius conjunts i les patrulles mixtes. Un
“canvi de tendència” i una “bona entesa” que els responsa-
bles tant de l’Ajuntament com del Departament d’Interior de
la Generalitat volen que sigui la norma a partir d’ara.
Durant les Festes de la
Mercè es va establir el major
desplegament fins al moment:
14 equips mixtos patrullant
colze amb colze cada dia
Un model que anirà a més Treballant de la mà
Guàrdia Urbana i Mossos també han intensificat aquest Més enllà de les dades, la valoració del patrullatge
estiu la patrulla mixta de proximitat a diferents zones tu- conjunt que es fa des de Guàrdia Urbana i Mossos
rístiques i comercials de la ciutat, amb una bona acolli- és positiu. “A nivell policial, és interessant que dos
da per part d’entitats veïnals i de comerciants. Durant els cossos que treballem al mateix territori i que a ve-
mesos d’estiu han patrullat de forma conjunta una mitja- gades intervenim en els mateixos assumptes, ara
na de quatre patrulles diàries. La tasca d’una patrulla patrullem junts i intercanviem més informació”,
mixta està encaminada sobretot al patrullatge preventiu i destaca l’intendent major Josep Reina, qui subratlla
de proximitat. Aquest estiu, però, els agents assignats a que les patrulles mixtes han estat molt ben valora-
aquest servei també han detingut in fraganti més de 20 des pels comerciants. La idea és que aquest model
lladres que cometien furts al centre, han participat en la de patrulla s’incrementi gradualment i que a partir
desarticulació d’un grup que cometia robatoris fent-se d’ara estigui present als actes públics, festes majors
passar per policies i han col·laborat a evitar un intent de i, en definitiva, en tots els grans esdeveniments de
suïcidi, entre molts altres serveis. la ciutat. p
11
GuB 41-p.12 a 15 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:22  Página 12
Notícies
Les claus de l’estiu més c
La Guàrdia Urbana tanca l’Operació
Estiu més exitosa dels darrers anys:
menys furts i delictes, incivisme a ratlla
i unes festes majors sense incidents
Fre a la delinqüència
El reforç policial al centre de Barcelona i la millora de la
coordinació policial s’ha traduït en l’estiu amb menys de-
lictes a Ciutat Vella dels darrers quatre anys: amb un 12%
menys d’infraccions penals, i acusats descens del 21% i
del 23% en les faltes de furt i en els robatoris amb força,
respectivament. Les patrulles al Metro han contribuït, i
molt, a aconseguir aquesta millora. Enguany, els agents
de la Guàrdia Urbana han practicat un 32,5% més de de- Coordinació per les Festes Majors
tencions que durant l’estiu passat, i ja són responsables Patrulles de proximitat en horari diürn i protagonisme dels
d’un de cada tres arrestos que es fan a Barcelona. agents de paisà a la nit, reforçats sempre per equips de
reacció i de vigilància estàtica al perímetre dels barris i de
Llauners sense llaunes les zones amb major afluència de públic. I tot, en estreta
La pressió sobre els punts d’aprovisionament ha reduït coordinació amb Mossos i amb la resta de serveis muni-
dràsticament l’activitat dels llauners. En paral·lel al con- cipals. Aquest ha estat el patró bàsic dels dispositius po-
trol de platges, l’estratègia policial s’ha basat en deixar fo- licials amb motiu de les festes majors.
ra de joc els punts de subministrament. Només entre les
festes de la Mercè i de Gràcia, el control de locals sense
llicència o que distribuïen begudes fora d'horari va perme-
tre comissar més de 60.000 llaunes i fer-ho, a més, en
moltes menys intervencions. A tall d’exemple, a Gràcia es Festa Major de Sants
van confiscar un 18,5% més de llaunes que l’any passat, Del 22 al 28 d’agost
però en només 218 actuacions (un terç de les que s’havien 800.000 participants
practicat l’edició anterior), i es van expedientar 12 locals.
Sants a cor què vols
Ofensiva contra l’incivisme La tranquil·litat amb què van transcórrer els festejos de
Si algun fet relacionat amb l’alcohol molesta especial- Gràcia va propiciar que es reproduís l’operatiu policial, una
ment als barcelonins, com demostren les enquestes, és setmana després, al barri de Sants. Mantenir els nivells de
patir soroll i brutícia als seus barris. Conscient d’això, el civisme –dins dels límits més laxos que s’apliquen excep-
dispositiu estival de Guàrdia Urbana ha posat també en el cionalment en festes–, fer respectar els horaris de tanca-
punt de mira als incívics que orinen al carrer, amb 1.819 ment, evitar qualsevol intent de venda ambulant i garantir
denúncies entre juny i agost (un 8,1% menys que l’estiu un desallotjament ordenat dels carrers al final de cada jor-
passat), i als qui generen molèsties greus per soroll i fes- nada, van ser les prioritats d’un dispositiu conjunt de Guàr-
tes al carrer, concepte pel qual s’han més que quadrupli- dia Urbana i Mossos d’Esquadra alabat per la seva “bona
cat les sancions. L’altre cara de la suma alcohol + espai coordinació” tant per l’alcalde Xavier Trias com pels veïns i
públic, el botellón, també ha notat la major pressió poli- comerciants del barri. "Estem molt contents, esperem que
cial: les denúncies per beure al carrer s’han incrementat l'any que ve surti tot igual de bé”, va assegurar el president
un 46,3%, amb més de 5.000 sancions aquest estiu. de la Federació de la Festa Major de Sants, Ramon Tort.
12
GuB 41-p.12 a 15 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:22  Página 13
s cívic i segur
Un agent escolta les
Festa Major de Gràcia demandes d’una dona a Sant
Del 15 al 21 d’agost Jaume, entre una munió de turistes
i ciutadans que abarroten la plaça
1.500.000 participants
Gràcia per a tots els públics
La festa més multitudinària de Barcelona ha confirmat la seva aposta per un tarannà diürn i més fami-
liar: 112 actuacions infantils, 300 activitats de caire veïnal i 175 concerts, molts en horari de tarda-nit.
Milió i mig de persones van passejar pels engalanats carrers de la Vila de Gràcia durant la setmana que
van durar els festejos. L’esforç que l’organització i el Districte han fet els darrers anys en favor d’unes
“festes de qualitat per a tots els públics i expressió de bona convivència i de tradició”, deixa definitiva-
ment enrere els excessos nocturns del passat. Les úniques notes negatives enmig del civisme general van
ser alguns actes vandàlics que van danyar l’ornamentació, problemes per accedir a certs carrers per la
mida dels decorats i comptades detencions de matinada per altercats durant el desallotjament de places.
La Mercè
Del 22 al 25 de setembre
1.100.000 participants
Res no pot aigualir la Mercè
Més de 2.000 guàrdies van participar en el macro dispositiu pels actes patronals de Barcelona, que va con-
jugar desenes d’operatius per concerts i demés actes multitudinaris, amb un desplegament continu al cen-
tre i als principals escenaris de la festa. Equips contra la venda ambulant, patrulles gestionant els talls de
carrers, escorta d’autoritats i de cercaviles, dispositius conjunts amb Mossos per mantenir a ratlla la delin-
qüència i l’incivisme, patrulles mixtes, vigilància al Metro, controls acústics i d’aforament, alcoholèmies...
L’activitat durant la Mercè va ser una mostra dels molts vessants que abraça la Guàrdia Urbana, i una de-
mostració de treball eficaç i coordinat amb la resta de serveis. Un dia menys de celebracions, pressupost re-
tallat, pluja el dissabte –que va obligar a suspendre part del programa– i, amb tot, 1.100.000 persones van
participar de la Mercè. I ho van fer amb civisme i sense que cap incident rellevant aigualís la celebració.
13
GuB 41-p.12 a 15 ok_Maquetación 2  01/12/11  14:24  Página 14
Notícies
Abaixar el volum de
motoristes i fumadors
Els clients de bars que surten a fumar al carrer i els tubs d’escapament
deficients de motos i cotxes, principals focus de les campanyes per reduir
la contaminació acústica
ins al 30 de novembre, l’Ajuntament duu a ter- Des de principis d’any, s’han concedit 1.465 noves llicèn-
Fme una campanya de reducció del soroll amb cies per ocupar l’espai públic, i ja són 3.802 les terras-
l’accent posat a acotar les molèsties que es ge- ses autoritzades als carrers de Barcelona (un 62,7% més
neren a les zones d’oci nocturn de cada distric- de les que hi havia l’any passat). Inicialment, aquesta
te. A diferència d’anys anteriors, la campanya no se cen- proliferació va generar certa alarma entre les associacions
tra només en controlar l’activitat dels establiments, sinó de veïns, en considerar que faria augmentar les molèsties
que surt al carrer per conscienciar també aquelles perso- per soroll a la nit. Tanmateix, durant els primers set me-
nes que gaudeixen de les nits a l’aire lliure i, en especial, sos de l’any les queixes per soroll s’han mantingut esta-
als clients de bars que surten a fumar. bles i les trucades al 092 fins i tot han registrat un lleu-
ger descens del 2,4% respecte l’any passat.
Més terrasses al carrer
L’entrada en vigor de la Llei
del Tabac ha disparat les La Guàrdia Urbana posa de mitjana 10 denúncies
peticions de restaurants i al dia relacionades amb el soroll que genera l’oci
bars per instal·lar terr as ses. nocturn i cinc a vehicles sorollosos 
14
GuB 41-p.12 a 15 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:23  Página 15
El motorista que despertava a tot un barri
La col·laboració dels veïns d’El Clot va permetre detenir, el passat 5 d’octubre, a un moto-
rista que cada dia circulava entre les set i les vuit del matí a tota velocitat, amb gran estrè-
pit i aixecant la roda davantera del vehicle pel carrer Ruiz de Padrón. Cansats de ser des-
pertats a diari de tan males maneres, els veïns de la zona van denunciar els fets a la Guàr-
dia Urbana, que va muntar un dispositiu específic de matinada per interceptar el motorista.
A més d’imputar-lo per un delicte contra la seguretat viària, els agents van denunciar el con-
ductor per circular amb el carnet retirat.
Conscienciar i inspeccionar
Al costat dels agents, en el marc de la campanya per re-
duir la contaminació acústica, grups de promotors i actors
recorren els carrers que generen més queixes per soroll. La
seva és una triple missió: conscienciar als ciutadans de la
necessitat de conciliar el seu oci nocturn amb el descans
dels veïns; afavorir que propietaris i clients dels locals col -
la borin a “abaixar el volum”; i, finalment, verificar el com-
pliment de la normativa acústica. La passada campanya
es van inspeccionar uns 800 establiments, dels quals un
15% superaven el volum permès de soroll o de música.
Les trucades al 092 per
molèsties relacionades amb el
soroll al carrer o en establiments
d’oci s’han reduït un 2,4% 
Vigilància activa
En paral·lel al fenomen de la proliferació de terrasses,
des que va entrar en vigor la Llei del Tabac la Guàrdia controls específics en diferents punts de la ciutat. El so-
Urbana s’ha mantingut especialment vigilant per garantir roll per defecte del silenciador, la conducció agressiva
el compliment de les normatives sobre ocupació de l’espai (acceleracions brusques o forçar marxes), l’ús indegut
públic, horaris i soroll per part dels establiments. D’ençà, del clàxon o les reformes no homologades, van ser les in-
els agents han interposat una mitjana de 300 denúncies fraccions que es van sotmetre als sonòmetres de la GUB,
al mes per pertorbar el descans dels veïns, per soroll noc- amb especial atenció al soroll de les motos.
turn d’activitats a la via pública o per cants, crits i/o al-
tres molèsties generades pel públic dels locals d’oci. Un La meitat de motos supera els límits sonors
volum que és un 7,1% superior a les dades del 2010. L’actuació de la Guàrdia Urbana s’ha vist reforçada amb
una campanya de Medi Ambient dirigida a sensibilitzar
Quan 10 cavalls sonen més que 150 als motoristes. A més d’incidir en la importància de fer
L’eixordador soroll que fan alguns ciclomotors i motos de un bon manteniment i una bona conducció dels vehicles,
petita cilindrada és una de les conductes que més repro- la iniciativa, en què han participat més de 500 conduc-
ven els barcelonins. Per rebaixar el nivell de contamina- tors, ofereix la possibilitat de mesurar el soroll de la mo-
ció acústica associat al trànsit i, en concret, el relacionat to. El resultat: només el 52% de les motos analitzades
amb certes infraccions i formes de conducció, la Guàrdia compleix amb els nivells permesos, mentre que un 4%
Urbana va engegar a l’agost un dispositiu especial amb duu un tub d’escapament no homologat o modificat. p
15
GuB 41-p.16 a 19 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:40  Página 16
Especial Patró
Sant Rafael premia l’entre
i la trajectòria dels agents
La diada patronal recupera el Saló de Cent i la mà-
xima representació institucional per homenatjar al
personal veterà i als recent jubilats. La Guàrdia
Urbana distingeix amb la medalla al mèrit policial
a 74 agents i a 37 persones i entitats externes. Lliurament de medalles al mèrit
Reconeixement, record, protocol i solemnitat, Agents en blanc-i-negre
però també moments de lleure i companyonia. El veteraníssim agent de la UT-2 Gonzalo Velaz va ser
I sobretot tradició, molta tradició. Les festes l’encarregat de pronunciar el discurs en nom dels vete-
patronals de la Guàrdia Urbana van concen- rans del Cos, i ho va fer comparant la transformació de
trar en tot just 10 dies els atributs i les emocions que em- la Guàrdia Urbana amb el pas del cinema en blanc i ne-
bolcallen aquesta històrica commemoració. El Saló de gre –els uniformes foscos i estereotipats– al color –les
Cent va ser més que mai l’epicentre d’una diada de Sant noves tecnologies actuals–, i recordant serveis històrics
Rafael en què l’homenatge a la veterania, als jubilats i a com l’acompanyament del president Tarradellas en el
les vídues del Cos va recuperar un protagonisme que no seu retorn a la Generalitat. A més de les medalles a
havia tingut els darrers anys. Va ser aquest acte, durant l’antiguitat i els diplomes per jubilació, els agents van
el que es van lliurar distintius a 92 agents que complei- rebre un recull de fotografies històriques del Cos. Com
xen 35 anys de servei o que es retiren, el que per primer és tradició, durant l’acte també es va retre homenatge
cop en dècades va inaugurar el programa d’actes patro- a les vídues i familiars dels guàrdies en actiu que
nals. Ho va fer el 28 de setembre a la sala gran de l’Ajun- aquest any han perdut la vida.
tament –fins ara se celebrava al Cosmocaixa o al Palau de
Congressos–, i amb una comitiva al màxim nivell presidi- Pregó compromès
da per l’alcalde Xavier Trias, el regidor Joaquim Forn, el “La nostra llibertat és a les mans de tots vostès: dels
gerent Joan Delort i el cap de la GUB, Evelio Vázquez. agents de la Guàrdia Urbana”, amb aquesta afirmació
16
GuB 41-p.16 a 19 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:40  Página 17
rega Més de dues-centes persones
han estat distingides enguany en
s el marc dels actes patronals de
la Guàrdia Urbana
Medalles per antiguitat i diplomes als jubilats Missa en honor a Sant Rafael
Homenatge a les vídues del Cos Exhibició per als nens del Cottolengo Pedalada en BTT per Collserola
va encetar el seu pregó el periodista Francesc-Marc Ál- manera decisiva en el treball de la policia barcelonina.
varo. La seva audiència: més de 300 agents, familiars i L’anècdota de la vetllada es va produir durant l’entrega
autoritats convidades al lliurament de medalles al mè- de la medalla al mèrit al blaugrana Eric Abidal: per po-
rit de la Guàrdia Urbana, acte central de la diada poli- lítica del club el jugador no va poder recollir el guardó
cial que es va celebrar el 29 de setembre al Saló de personalment, i en el seu lloc ho va fer un directiu del
Cent. L’articulista de La Vanguardia va fer una encesa Barça, qui va encaixar divertit i excusant-se els xiulets
defensa de la seguretat i del treball dels policies, als de bona part del públic.
qui va agrair la seva “vocació”, “dedicació”, “esperit de
servei públic”i “bona feina”, gràcies als quals és “pos- Esport i solidaritat
sible que viure, treballar i gaudir de la nostra ciutat si- El programa d’actes patronals va continuar –ja amb un
gui un fet normal i feliç”. tarannà més lúdic i solidari– el 5 d’octubre amb la
clàssica pedalada en BTT per Collserola, que va reunir
Xiulada blaugrana a més de 400 ciclistes. I continuant amb la tradició,
Enguany, van ser condecorats amb la medalla al mèrit dos dies més tard la Unitat Muntada i l’Equip Caní de
policial 74 integrants de la Guàrdia Urbana (tres d’ells la UPAS van representar el carrusel i l’exhibició que ca-
en categoria d’argent), així com 37 persones i entitats da any ofereixen a La Foixarda en exclusiva per als
externes –des de ciutadans a alts càrrecs militars, civils nens hospitalitzats a Sant Joan de Déu i per als interns
i policials– que amb la seva aportació han contribuït de del Cottolengo. p
17
GuB 41-p.16 a 19 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:41  Página 18
Especial Patró
Medalles al mèrit al personal de la Guàrdia Urbana
Un total de 74 agents, comandaments i personal intern del Cos han estat guardonats enguany amb la medalla al mèrit policial,
tres d’ells en categoria d’argent i 71 en categoria de bronze.
18
GuB 41-p.16 a 19 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:42  Página 19
rdia Urbana
arc Álvaro
 cosa real
ronals de la Guà
ista Francesc-M na
t d tra llibertat sigui u
erio la nos osos”.
 de les festes pa
e l’escriptor i p  que orgull
c d l diari fan possible
, n’han d’estar 
nse seguretat
regó s e
P discurs a càrre
mb el seu trebal ixò, vostè adans. S  ric i
e del tès. [...] A retòric i buit. D’a t
ria dels ciu rt i del més
Extract  vos majo és fo
ans de tots
m ncepte abstracte, i de la t del m
 a les s un co or dels més febles erta
 és mé fav només hi ha la llib
ostra llibertat o  t  bona
“La n llibertat no sigui n a aposta en
e segureta va
s  se
ue la pre un t. Sen ació i per la rmal
i tangible, q
emocràtica és sem a comunita
de tot per la seva dedic
t sigui un fet no
ca i d vincles , ta
guretat públi
e trenca els 
er la seva vocació
 de la nostra ciu
“Una se u p dir
esconfiança, q
. [...] Gràcies 
eballar i gau
tr randeix i la
pareix la d UB , 
a mília de la G
ble que viure sca s’eng
derós”.  la gran fa
n  per fer possi
olicies, la seva ta
po e lt  p
ls que form isquen mo e totes les
ls que
“Gràcies a tots e
i. Vostès arr ellevant d per aquel
s per ser-h ció més r ó 
a fun omprensi
a c a analitzi i
ie  l i l ic
feina. Gràc
el delicte és
 solidaritat úbl
. tel·ligent d es nega la ue en diem opinió p
i feliç” enció in  a vegad q
xt on la prev
”. aspectes,
a s e voldria, que allò 
ar”.
n un conte
 s’intensific plar en molt
ops dels qu a de millor
 atenció i
“E
onsabilitat
ària i exem a h és
esp lid a faltar, més c
. En això, Barcelon , posin m
seva r  ciutat so ra. Trobo tiva de la GUB
 és una  a la vo és perspec
mbé els agents 
stès ja ho fan”.
“Barcelona, que
 tenim més
e dicis i amb m
s públics, ta
u ju r ta que vo tat,
n i q pre vido ï
o mereixe b menys ls ser cial. Em cons
leg i continu
més s’h
ll policial am ià
a reclama que tots e d’esclat so
litat i us, allí on cal d
 termini i repre-
lori el treb  ina  foc arg
va tats i això , de marg lluny dels a mig i ll o perillen”.
a època de dificul
ns d’exclusió
è es realitza s 
en resultat
convivència n
“Vivim un itar situacio u n
ectiva perq ciatives do
tors com la 
s dedicació per ev t és ef tes ini ue fac
mé reta que justamen
nstant. Aques
 i assegurar q
a disc pressió co mes
 
a molta fein t i
de qualita  als proble
“Hi h formació s per anticipar-se
n
aciència, i uest co
p
 la capacitat d’aq
senten
19
GuB 41-p.20 a 21 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:44  Página 20
Els nostres recursos
El triple de dones entre
els nous agents
Les aspirants femenines sumen 33 de les 150 places Les iniciatives impulsades
des de la Comissió de la Dona
d’oferta pública de la Promoció 85, un percentatge tres han aconseguit multiplicar el
vegades superior que en les anteriors lleves nombre de dones que es
presenten a les proves per
accedir a la Guàrdia Urbana
bjectiu aconseguit: la Comissió de la Dona i les ocasió). La nova lleva també es rejoveneix una mica: té
Ocampanyes per incentivar que els joves s’inte- una mitjana d’edat de 29,2 anys, per sota dels quasi 30
ressin per entrar a la Guàrdia Urbana de Bar- de la seva precedent. Els 150 aspirants a agent van re-
celona han donat els seus fruïts. Un 22% dels bre l’acollida a la Guàrdia Urbana el passat 27 de setem-
150 aspirants a agent de la GUB que són ara a l’Institut bre a l’auditori de les Cotxeres de Sants, tot just una set-
de Seguretat Pública són dones, un percentatge que tri- mana abans de començar la formació bàsica a Mollet.
plica la representativitat femenina de les promocions dels Dels nous agents, n’hi ha 11 que provenen d’altres cos-
últims anys (en la promoció del 2010 van accedir un 6% sos policials, motiu pel qual ja s'han incorporat directa-
de dones, quasi quatre vegades menys que en aquesta ment en pràctiques a les unitats. p
20
GuB 41-p.20 a 21 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:44  Página 21
Iniciativa penal per frenar els trilers
Guàrdia Urbana i Fiscalia es coordinen per imputar als trilers com a “associació criminal”, una
figura penal que permetria empresonar als principals grups d’estafadors de La Rambla
L’estudi d’aquesta via legal va començar, en secret, al fe-
brer. Agents de Ciutat Vella i del Servei d’Informació L’empara legal
van entregar informes sobre els dos grups de trilers més ac- La quantitat que estafen els trilers no sol superar els 400 eu-
tius a Fiscalia, i aquesta va emetre sengles ordres d’inves- ros, fet pel qual incorren només en una falta administrativa.
tigació que facultaven als agents per actuar com a policia Ara, la darrera reforma del Codi Penal contempla, en l’article
judicial. D’ençà, el grup d’investigadors de la Guàrdia Ur- 570 bis, que es pot imputar per associació criminal a una
bana ha controlat tots els moviments dels 25 individus que “agrupació formada per dos o més persones amb caràcter
integren aquests grups, tant a La Rambla com en la seva vi- estable o temps indefinit, que de manera concertada i coor-
da quotidiana. L’objectiu: aconseguir proves que demos- dinada es reparteixin diverses tasques o funcions amb la fi-
tressin que operen de forma organitzada i que l’estafa és la nalitat de cometre delictes, així com de dur a terme la per-
seva única font d’ingressos. petració reiterada de faltes”. De considerar que aquesta de-
finició s’adequa a la conducta dels trilers, aquests podrien
A l’espera del jutge ser castigats amb penes de tres mesos a un any de presó.
A finals de setembre, Fiscalia va remetre als jutjats el resul-
tat dels seguiments i de les 35 detencions que s’han prac-
ticat en aquests mesos. A l’espera que el jutge decideixi si
admet o no a tràmit l’acusació per “associació criminal” als
trilers, des de la UT-1 es confia en què una sentència favo-
rable donaria una eina clau per fer desaparèixer, com si es
tractés de la fugaç piloteta, als trilers de La Rambla. p
El cotxe càmera vigilarà els carrils bici
El vehicle de la Guàrdia rils bici que hi ha a Barce-
Urbana que enregistra lona. L’estudi servirà per
les ocupacions indegudes detectar quins problemes
del carril bus, servirà tam- particulars pateix cada
bé per controlar les vies re- tram, i així aplicar mesures
servades per als ciclistes. per millorar-ne la funciona-
Aquesta és una de les me- litat i la seguretat.  Un dels
sures que impulsa l’Ajunta- primers elements que es
ment com a part d’un pla a revisaran són les peces se-
llarg termini per “posar or- paradores: està previst reti-
dre” a la circulació de bicis rar-les de les vies on només
i reduir els conflictes entre serveixen per evitar el pas
aquest vehicle i la resta de vehicles a motor, i man-
d’usuaris de la via pública. tenir-les només on complei- 
En aquesta línia, l’Àrea de xin funcions de protecció,
Mobilitat i la Guàrdia Urba- en carrils bidireccionals, en
na han començat a revisar zones amb poca visibilitat i
els 180 quilòmetres de car- als camins escolars. p
21
GuB 41-p.22 a 23 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:45  Página 22
Entrevista
“La Guàrdia Urbana
estarà allà on faci
falta per vetllar
pels barcelonins”
Joaquim Forn, primer tinent
d’alcalde de Presidència, Règim
Interior i Seguretat i Mobilitat
PRIORITATS diverses celebracions que hi ha hagut aquest estiu. Hem
La Guàrdia Urbana té un àmbit de competències molt ampli d'aconseguir que el treball d'un agent de la GUB més el
i, com tota organització, uns recursos finits. A dia d’avui, treball d'un mosso d'esquadra no sumi dos, sinó tres.
quines són les prioritats que s’han fixat?
La GUB s'involucrarà en combatre totes les conductes OPERACIÓ XARXA
que generin inseguretat o problemes de convivència als Fer baixar les patrulles al metro ha aconseguit reduir un
ciutadans, independentment d'on i qui les produeixin. Les 22% els fets delictius al suburbà. I a partir d’ara?
primeres prioritats que ens hem marcat han estat abordar L'Operació Xarxa va néixer a partir d'una problemàtica que
el problema dels carteristes i el fenomen de la venda am- s'estava estenent al metro i que ens va dur a prendre aques -
bulant, a més de garantir que les ordenances municipals ta decisió, que s'ha demostrat encertada. L’índex de reduc -
es compleixin. Però aquests només són els primers rep- ció de delictes parla per si sol i per això hem decidit man-
tes: el nostre objectiu és anar reduint progressivament de- tenir el dispositiu. La mesura respon a una tesi de ciutat:
terminats fenòmens que es donen a Barcelona i que ge- impedir que els carteristes i els delinqüents tinguin zones
neren percepció d'inseguretat entre els ciutadans. on actuar amb impunitat. El metro és un carr er més de
Bar celona i cal que els delinqüents vagin aprenent que la
COORDINACIÓ Guàrd ia Urbana estarà allà on faci falta per vetllar per la
En aquest àmbit, tot i que s’han fet passes endavant, sembla tranquil·litat i la seguretat dels barcelonins.
que encara hi ha un bon marge de millora...
Una bona coordinació entre Guàrdia Urbana i Mossos és BALANÇ
clau per abordar certes problemàtiques. Per això, des del Com valora el treball que s’ha fet en aquests primers mesos
primer moment, el nou govern ha fet passes decidides per de mandat: Barcelona és avui més segura i més cívica?
optimitzar els resul tats d'a-
questa coordinació policial.
“Els ciutadans de Barcelona tenen dret a estar
Un bon exemple ha estat
l'Operació Xarxa o l'extensió còmodes, a gust i tranquils als carrers de la seva
de les patrulles mixtes a les ciutat, i seguirem lluitant perquè això sigui així”
22
GuB 41-p.22 a 23 ok_Maquetación 2  01/12/11  11:45  Página 23
“Hem d’aconseguir que el treball
d’un agent de la Guàrdia Urbana
més el d’un mosso d’esquadra
no sumi dos, sinó tres”
I quina opinió se n’ha fet?
Només en puc parlar bé. He pogut comprovar per mi ma-
teix que la GUB disposa d’excel·lents recursos professio-
nals, tant pel que fa la quantitat, com a la qualitat i la
motivació de la seva plantilla. Els barcelonins han de co-
nèixer que compten amb una policia de gran qualitat.
INCIVISME
Garantir el civisme és una de les principals tasques de la
Guàrdia Urbana. Quina serà la política al respecte?
Fer complir les normes de convivència és prioritari i així
s’ha demostrat tots aquests mesos. Els ciutadans tenen dret
a estar còmodes, a gust i tranquils als carrers de la seva
ciutat, i seguirem lluitant per garantir que això sigui així. Te-
nim unes ordenances molt clares i hem de treballar perquè
es compleixin: des de l'actuació, però també treballant la
Les dades ens indiquen que estem fent bé les coses. Du- convivència des de la prevenció i la conscienciació. 
rant els mesos d'estiu hem aconseguit reduir els furts un
8,6% i incrementar la xifra de detencions. Hem donat un VENDA AMBULANT
impuls important a la lluita contra la venda ambulant, aug- El control de manters i llauners ha estat molt eficaç aquests
mentant les denúncies i fent red uir les queixes dels ciuta- mesos, però els comerciants encara reclamen més... 
dans, i hem actuat amb contundència sobre les conductes La venda ambulant genera importants perjudicis que no
incíviques. Les festes de Gràcia, Sants i la Mercè s'han po dem permetre. Aquest estiu s'ha destinat un grup espe-
celebrat sense incidents i els ciutadans han pogut gaudir cífic d’agents a combatre aquesta pràctica, cosa que ha
de l'oferta lúdica que ofereix Barcelona. Tot i així, estem no - per més adaptar els dispositius en funció de com actuaven
més a l’inici d'un camí de llarg recorregut i cal ser prudents. els venedors. Hem fet passos molt interessants en aquest
Anem en la línia correcta, però hem de seguir treballant sentit. A més, també s'ha fet una important tasca per detec -
amb constància per anar incidint progressivament en de- tar i abordar la font del fenomen, actuant contra els punts
terminades situacions que es donen a Barcelona. de distribució i comissant el material que hi guardaven.
RELACIÓ REINCIDÈNCIA
A vostè se l’ha vist acompanyant molts dispositius policials. La reincidència és un problema enquistat?
Cal que aquells qui governen trepitgin més el carrer? Aquest és un dels nostres reptes pendents, però estem dis-
I no només el carrer, en el meu cas també les unitats on posats a atacar-lo des de tots els fronts: actuant de manera
treballen els i les agents. Hem visitat gairebé totes les de- conjunta amb Mossos i, a nivell d'estrangeria, amb CNP, i
pendències policials, hem parlat amb els comandaments i utilitzant tots les vies que ens permeti explotar el nou Codi
hem conegut amb més detall els reptes i les necessitats de Penal. Aquí haurem de comptar també amb la col·laboració
cada unitat. De la mateixa manera que demanem als agents de Fiscalia i de la judicatura. Des del Govern municipal, a
que estiguin a prop del ciutadà, els qui tenim responsabi- la comissió interadministrativa que vam mantenir amb el
litats sobre la GUB també hi hem d'estar a prop, saber com Govern central, hem reclamat que es crei el registre de fal-
treballen els agents i les agents per valorar com podem aju- tes, una nova eina que ens ha de ser de molta utilitat en
dar-los a millorar la seva feina i el servei al ciutadà. aquest treball contra la multireincidència. p
23
GuB 41-p.24 a 25 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:44  Página 24
Som Proximitat
“No pots tancar la tenda
per anar a la comissaria”
Manuel Arias, president de la Premi a la dinamització comercial
Federació del Comerç Cor d’Horta Cor d’Horta ha estat recentment guardonada per l’Ajuntament
amb el premi Barcelona,la millor botiga del món, a la millor
l barri d’Horta pot presumir de conservar l’en- iniciativa agrupada per a la dinamització del comerç de la ciu-
Ecant d’un poblet de principis de segle, amb tat. La Federació va editar un calendari on els botiguers i co-
carrerons estrets i masies centenàries, tot em- merciants del barri posaven despullats, únicament coberts
bolcallat amb un ferm teixit comercial que amb elements dels seus establiments. Els beneficis de la ini-
l’omple de vida. La Federació de Comerç Cor d’Horta ciativa van ser destinats al menjador social del barri, El Caliu.
vetlla pels seus interessos des de fa més d’una dèca-
da, amb Manuel Arias al capdavant. No portem ni cinc
minuts parlant quan arriba una sòcia per explicar-li ximitat: “Abans ja teníem amb ells aquesta relació de
que li han intentat obrir la botiga. “Tot i aquest exem- tracte proper i personal”. Tot i això, valora com a molt
ple, actualment passem per una bona època pel que fa positiu que als agents “se’ls vegi patrullant a peu, par-
a la seguretat i els robatoris a les botigues”, puntualit- lant amb els veïns, entrant a les botigues...”, així com
za Arias. En canvi, les estirades de bosses i de joies tenir una comunicació més directa gràcies als telèfons
de referència. Horta és el barri que
menys criminalitat registra de tot Barce-
lona però des de la Federació ens expli-
quen que no estan gaire d’acord amb les
xifres: “La majoria d’intents de robatori
no es denuncien i això contribueix a
mantenir les dades baixes”. Arias co-
menta que els botiguers no se’n desen-
tenen, al contrari, però els horaris co-
mercials fan molt complicat que puguin
desplaçar-se a comissaria per formalit-
zar la denúncia: “Demanem agilitzar els
tràmits i poder fer-los telemàticament
perquè un comerciant no es pot perme-
d’or s’han disparat. “Fa pocs dies vam tenir una reu- tre tancar dues hores per fer una denúncia”. D’altra
nió amb la Guàrdia Urbana i els Mossos per aquest te- banda, els botiguers valoren molt la tasca dels agents:
ma. Els veïns se senten insegurs i estem preocupats”, “Vigilen que es respectin les zones de càrrega i descàr- 
explica Arias. rega, fan vigilància quan els comerços tanquen i fan
caixa, ens ajuden molt amb les fires de comerç al car- 
Baixa criminalitat rer... No tenim queixa!”, explica Arias. p
Manuel reconeix que la
relació amb la Guàrdia
Urbana no s’ha modificat “Amb la Guàrdia Urbana ja teníem una relació molt
gaire arran de la implan- propera i personal abans de la implantació de la
tació de la Policia de Pro- Policia de Proximitat”
24
GuB 41-p.24 a 25 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:44  Página 25
“Treballem per minimitzar
la sensació d’inseguretat”
Miguel Fermín, caporal de Proximitat dent, no ha passat res, però treballem per minimitzar
aquesta sensació d’inseguretat tant com puguem”, de-
del districte d’Horta-Guinardó talla Fermín. Segons el caporal, el teixit comercial i as-
sociatiu valora molt aquestes iniciatives i, per sobre de
l caporal Miguel Fermín està a càrrec d’un dels tot, aprecia la Policia de Proximitat perquè li dóna res-
Eterritoris més diversos de Barcelona: Horta-Gui- posta: “I no parlo de solucionar un problema -puntua-
nardó. El districte té la part sud gairebé integrada litza Fermín-. La gent ens comenta que ara, quan de-
amb l’Eixample, la part nord amb la muntan ya de manen quelcom, fan un suggeriment o una queixa, els
Collserola i al centre un antic poblet, el barri d’Horta. responem, i ho agraeixen moltíssim perquè senten que
Complementant aquest trinomi, les universitats i els hos- se’ls té en compte”. p
pitals de la zona de la Vall d’He-
bron, la complicada geografia
del barri del Carmel i el territori
amb la població més anciana,
Montbau. “Aquesta varietat im-
plica que cada barri té una pro-
blemàtica diferent i s’han de per-
sonalitzar al màxim les actua-
cions”, explica Fermín. A tall d’e-
xemple, un dels serveis més par-
ticulars a què s’enfronten els
agents de Proximitat al districte
és l’aparició de porcs senglars
procedents de Collserola. “Rebem
moltíssims avisos del barri d’Horta”, comenta Fermín. La ‘ciutat’ de la Vall d’Hebron
Cap demanda sense resposta La zona hospitalària de la Vall d’Hebron acull ni més ni menys
Durant tot l’any, la Policia de Proximitat d’Horta-Gui- que 20.000 persones al seu interior. Durant anys, la gerència
nardó fa actuacions concretes per evitar que els veïns d’aquesta ciutat sanitària va treballar conjuntament amb la
se sentin insegurs: “Per exemple, a l’hivern, fem vigilàn- Guàrdia Urbana per solucionar el gran problema de mobilitat
cia al voltant de les universitats quan es fa fosc, perquè que es donava als seus accessos: “En pocs metres convivia
els alumnes i sobretot les alumnes no surtin amb por”, un pas de vianants, l’entrada dels malalts, l’accés dels vehi-
raona el caporal Fermín. Els agents també fan torns de cles sanitaris, el pàrquing dels vehicles particulars... Una
vigilància a l’eix comercial d’Horta quan els botiguers bogeria”, recorda el caporal Fermín. Finalment, la reestructu-
fan caixa en època de Nadal o rebaixes, i posen especial ració va ser possible i avui dia l’entrada a l’hospital és una
atenció a Montbau, on la gent gran se sent indefensa zona lliure d’aglomeracions.
davant les notícies de ro-
batoris i estirades de bos-
sa que cada dia escolten “La gent agreix molt que li donis una resposta
pels carrers. “Moltes vega- quan fan una queixa o un suggeriment perquè sent
des no hi ha cap prece- que la tens en compte”
25
GuB 41-p.26 a 29 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:45  Página 26
Actuem
L’última rave a Sant Martí
SANT MARTÍ - El dispositiu especial de Guàrdia Urbana i Mossos eradica les
festes il·legals en naus i locals abandonats del districte: si fa dos anys se’n
van celebrar 300, enguany només se n’han registrat cinc
Ballant dins un frigorífic
’abandonament de l’activitat
Lindustrial va convertir el dis- La festes il·legals competeixen per tenir l’escenari més estrafolari i under-
tricte de Sant Martí en el fo- ground possible. Com a mostra, la intervenció que la Guàrdia Urbana va dur
cus d’un altre negoci, nociu i a terme la matinada del 30 d’octubre en una càmera frigorífica del carrer Es-
lligat a tot tipus de faltes i delictes: pronceda, on s’havien reunit 200 persones per celebrar una rave. Avisats pels
el de les festes il·legals. L’any 2009 veïns, les dotacions policials van irrompre al local que, òbviament, no dispo-
la Guàrdia Urbana va identificar 21 sava d’autorització per celebrar festes ni comptava amb cap mesura de se-
locals, majoritàriament antigues naus guretat ni evacuació, i on es va detectar un elevat consum d’alcohol i drogues
abandonades, que eren escenari de per part dels assistents, tant dins com fora de la nau. En la intervenció es va
300 raves cada any. No hi havia cap confiscar als organitzadors –reincidents– mitja tona de material acústic.
de setmana en què no es registrés
una d’aquestes trobades, organitza-
des de manera clandestina a través
d’Internet, de missatges de mòbil,
de bústies de veu...
Al voltant d’aquestes festes es gene-
rava tot un món d’il·legalitat: tràfic de
drogues, delictes contra la seguretat
viària, consum abusiu d’alcohol al
car rer, incivisme i un llarg reguitzell
de molèsties als veïns. Però més en-
llà, les concentracions de fins a mig
miler de persones en espais tancats, insalubres i sense Agents de la Guàrdia Urbana confisquen el material acústic
cap mesura de seguretat eren una autèntica ruleta russa després de desallotjar una festa il·legal en una càmera frigorífica del
per als clients d’aquestes festes. “Teníem una situació de Poblenou, el passat 30 d’octubre
risc molt important i vam decidir actuar”, afirma l’inten-
dent Pedro Velázquez, cap de la UT de Sant Martí. tes, un terç que l’any anterior. Però ha estat enguany
quan s’ha donat l’estocada final: la incorporació d’un
Seguir el rastre servei de patrulla preventiva a l’entorn d’aquests locals
A mitjans del 2010, Guàrdia Urbana i Mossos es van co- i l’aplicació del nou Reglament d’Espectacles i Activitats
ordinar per posar en marxa un dispositiu especial per po- Recreatives, que permet decomissar els equips musicals,
sar fi a aquesta situació. Es van començar a investigar ha eradicat quasi del tot el fenomen. En deu mesos, de
els locals on s’organitzaven les festes i a rastrejar els or- gener a octubre, només s’han detectat cinc úniques fes-
ganitzadors d’aquest lucratiu negoci –tot i tenir lloc en tes il·legals a tot el districte de Sant Martí. p
naus i magatzems aban-
donats, l’entrada a aques-
La Guàrdia Urbana fa un acurat seguiment de les
tes festes es paga, i cara–.
El 2010 es van comptabi- convocatòries i patrulla les zones industrials on
litzar un centenar de fes- tenien lloc les festes il·legals
26
GuB 41-p.26 a 29 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:45  Página 27
Vuit falsos llauners detinguts
per tràfic de drogues
Els arrestats es movien per
les zones d’oci del Port Olímpic i
la Barceloneta. Foto: Paul Braham
VILA OLÍMPICA – La participació de gossos ensinistrats va permetre
localitzar els amagatalls on s’ocultava la mercaderia
gents de la Guàrdia Urbana van detenir a mitjans estupefaents. En la intervenció també hi va participar
Ade setembre a un grup de traficants de droga que l’equip de guies canins de la UPAS, que gràcies als gos-
utilitzaven la venda de llaunes per captar clients. sos ensinistrats van poder detectar els amagatalls on els
Els detinguts, tots d’origen pakistanès, es distribuïen a traficants guardaven la droga. Ocults sota la sorra de la
l’entorn de les zones d’oci de la Barceloneta i el Port platja i en altres indrets de les rodalies, es van localit-
Olímpic, s’acostaven a la gent amb l’excusa de vendre’ls zar diverses dosis d’haixix, marihuana i cocaïna llestes
llaunes i, tot seguit, els oferien diverses substàncies per ser comercialitzades. p
Triplet contra la conducció temerària
BARCELONA - La Guàrdia Urbana reforça la prevenció d’accidents amb tres campanyes dirigides a
combatre les actituds més perilloses al volant
eduir l’accidentalitat és un objectiu essencial de el mateix període de l’any passat. On s’han registrat les
Rla Guàrdia Urbana. Per reforçar aquest treball, al dades més esperançadores és en el capítol de víctimes
llarg de l’estiu es van dur a terme tres campanyes mortals, amb un total de 15, sis menys de les que s’ha-
consecutives de seguretat viària dirigides, respectivament, vien de lamentar ara fa un any. p
a prevenir la conducció sota els efectes de l’alcohol i les
drogues, a protegir a vianants i a motoristes (en tant que
usuaris més febles de la via pública) i a reduir la velocitat
de circulació. Després de l’espectacular descens de l’ac-
cidentalitat que es va registrar el 2010 a Barcelona, el
nombre de sinistres ha continuat minvant durant la prime-
ra meitat d’enguany, tot i que de forma més moderada.
Les dades recollides entre gener i juny deixen un balanç
de 4.023 accidents amb ferits, un 2,83% menys que en
27
GuB 41-p.26 a 29 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:45  Página 28
Actuem
Augmenta el control sobre la
tinença de gossos perillosos
BARCELONA – La Guàrdia Urbana i Medi Ambient coordinen una campanya
per sensibilitzar i fer complir la normativa als propietaris d’animals
ntre gener i octubre, la Guàrdia Urbana ha inter-
Eposat 1.114 denúncies per infraccions relaciona-
des amb la tinença d’animals de companyia. Dins
d’aquesta estadística, destaca l’increment d’un terç en
les denúncies a propietaris de gossos potencialment pe-
rillosos per no disposar d’un llicència per a la seva ti-
nença, per no tenir-los registrats al cens o per no haver-
los implantat l’obligatori microxip. Per ajudar a cons-
cienciar als propietaris tant d’aquests com de qualsevol
tipus d’animals, la Guàrdia Urbana i Medi Ambient in-
tensificaran les accions de control i de sensibilització en
parcs i places fins a finals d’any. p
En fuga set dels acusats per proxen
CIUTAT VELLA – Arrenca el macrojudici contra la xarxa de prostitució i tràfic
de dones desarticulada el 2006 per la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional
’Audiència Nacional acull el judici contra 45 per- es van presentar a la primera sessió del judici. De fet,
Lsones acusades de formar part d’una organització cinc ja havien estat declarats en rebel·lia i per als altres
dedicada a la captació i prostitució de noies de dos s’emetrà una ordre de recerca i captura. La Fiscalia
l’Est que operava a Ciutat Vella. Però aquest 18 d’octu- demana penes entre tres i 14 anys de presó per als acu-
bre, a la sala no hi eren tots els processats: set d’ells no sats, atenent a les diferents funcions que exercien dins
28
GuB 41-p.26 a 29 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:46  Página 29
Operació contra Localitzada una
l’explotació laboral plantació d’estramoni
a Guàrdia Urbana i Policia Nacional han detingut a a Vallbona
Lvuit persones d’origen pakistanès, propietaris tots
ells de supermercats, restaurants o locutoris, per ex-
plotar laboralment a una dotzena de treballadors seus que
estaven en situació irregular al país. Als detinguts se’ls
acusa d’un delicte contra el dret dels treballadors –a qui ins ara quasi desconeguda, la popularització del
tenien sense contracte i sotmesos a abusives jornades i consum com a droga de l’estramoni ha provocat la
condicions laborals–, així com d’usurpació de l’estat civil Fmort de dos joves aquest estiu. D’aquí que s’hagi
i estafa. L’actuació policial es va dur a ter- intensificat el control del cultiu d’aquesta planta, present
me en vuit establiments comercials de a tota la costa mediterrània i de llavors molt tòxiques. La
Les Corts, L’Eixample, Sant Martí i Guàrdia Urbana de Barcelona en va localitzar una planta-
Sants-Montjuïc, molts dels quals ció a principis de setembre en una zona forestal del barri
no disposaven de llicència i veni- de Vallbona. Les plantes intervingudes arribaven als tres
en abundant gènere caducat, mo- metres d’alçada i ocupaven un terreny d’uns 50m² dotat
tiu pel qual es van aixecar actes d’un sistema de rec gota a gota. A més de comissar 5 qui-
de sanció per diverses infraccions los d’estramoni, en la mateixa plantació es van detectar i
administratives i sanitàries. p confiscar 15 quilos de plantes de marihuana. p
enetisme al Raval Breus
Rescatada una 6.000 euros a la cartera
menor obligada a Un turista turc es dirigia a l’aero-
l’entramat criminal. Un entramat que s’organitzava al vol- prostituir-se port, el 7 d’agost, quan dos fur-
tant d’un clan familiar d’origen romanès, que obligava a Guàrdia Urbana i el CNP ters del Paral·lel li van robar al
desenes de noies a prostituir-se als carrers del Raval i a han detingut dues perso- descuit la bossa amb la documen-
la ronda de Sant Antoni. Arran del contacte i la col·labo- nes i han imputat a unes tació i efectiu per valor de 6.000
ració amb dues d’aquestes noies, la Guàrdia Urbana va altres tres per prostitució euros. Un daltabaix si no fos per-
organitzar un enorme dispositiu de vigilància que va per- de menors. L’operació es què una patrulla de la GUB els va
metre desarticular tota la banda a través de la coneguda va dur a terme a finals detenir poc després. El turista ja
com a Operació Constanza. Una vintena de noies decla- d’agost, després que la era al Prat quan el van informar
raran com a testimonis protegits durant el judici. p víc tima, una noia romane- que s’havien recuperat els diners.
sa de 17 anys, acudís a
comissaria per denunciar 275 kg de coure robat
la seva situació. La menor Agents de GUB van detenir, el 7
havia estat captada per d’octubre, a tres adults i un menor
un clan al que perta nyien que circulaven per la ronda Litoral
alguns membres de la se- en un turisme carregat amb 275
va família, i obligada a kg de coure. Durant l’escorcoll, els
prostituir-se primer a Itàlia detinguts van reconèixer haver ob-
i després a Barcelona, on tingut el coure de forma il·lícita i
L’Operació Constanza va
permetre desarticular la banda freqüentava el Camp Nou es van trobar dades de l’empresa
l’any 2006 i l’avinguda del Paral·lel. a qui volien vendre el material.
29
GuB 41-p.30 a 31 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:49  Página 30
Cos a cos
Grafits:
quant costa
la broma?
SERVEI DE NETEJA DE PINTADES – El vandalisme de l’esprai
castiga cada dia 621 façanes i elements del mobiliari urbà.
Medi Ambient i Guàrdia Urbana uneixen esforços en una
lluita diària per salvaguardar la imatge de Barcelona
Un grup de vàndals esprai en mà no triga ni un “I així i tot, les parets de la via pública estan cada dia
minut a ‘redecorar’ una paret recent pintada. millor”, assegura el responsable del Servei de Neteja de
Netejar la seva broma li costa a l’erari públic Pintades, Alfred Gimeno. Amb dades a la mà, Gimeno
17,92 euros per grafit. Així i tot, cada dia es indica com el volum de metres quadrats a netejar es re-
veuen menys pintades a la ciutat, i les que s’hi fan, duren dueix cada any, alhora que puja el nombre d’actuacions:
cada vegada menys. La vigilància que duu a terme la Guàr- “Això és perquè a mesura que tenim la ciutat més neta,
dia Urbana ha estat clau per posar límits al fenomen gra- anem a coses més petites, fem actuacions més puntuals”.
fiter. I mentre els agents segueixen el rastre i sancionen als I això no és banal. Els grafits són el primer símptoma de
autors de les pintades, un autèntic exèrcit de treballadors degradació de l’espai urbà, i està constatat que un equi-
municipals s’encarrega de fer desaparèixer les seves obres. pament ple de pintades pateix un procés de degradació
molt més ràpid que si estigués en condicions normals.
Anar al detall
El Servei de Neteja de Pintades té 30 equips que s’en- Historial ‘artístic’
carreguen de mantenir lliures de grafits, cartells i pancar- Les notificacions per tags i grafits arriben a Medi Ambient
tes il·legals les parets públiques de Barcelona. És una a través dels seus inspectors i dels avisos que envien els
activitat frenètica: fan 621 actuacions al dia de mitjana, agents de la Guàrdia Urbana. Però qualsevol ciutadà pot
netejant i repintant cada any més de 438.000 metres notificar-ne a través de les OAC o dels serveis tècnics del
quadrats de parets i ele-
ments del mobiliari urbà.
Horta-Guinardó és el districte on més s’hi esplaien
I és que, segons fonts poli-
cials, hi ha grafiters que fan els grafiters: uns 88.000 m2 de pintades hi han
50 pintades a la setmana. d’eliminar cada any els serveis de neteja 
30
GuB 41-p.30 a 31 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:49  Página 31
Una patrulla de Proximitat Medi Ambient aplica un nou
de Sant Andreu controla una tractament antivandalisme i
zona freqüentada per grafiters anticorrosió a 27.000 fanals,
semàfors i suports de senyals
Rànquing de l’empastifat
Ciutat Vella és on es fan més actuacions per netejar grafits (unes
36.000 l’any), seguit per Sants-Montjuïc (35.000) i l’Eixample
(34.200). Però en superfície pintada, el líder indiscutible és Horta-
Guinardó: una cinquena part de l’esprai que gasten els grafiters a
Barcelona va destinat a ‘decorar’ aquest districte, ple de grans
murs i façanes, del que cada any es netegen 88.000 m2 de grafits.
Qui neteja què?
L’Ajuntament és responsable de netejar les façanes públiques i els
elements del mobiliari urbà de la ciutat, i, amb caràcter subsidiari,
les façanes, tanques i parets d’edificis privats. A la pràctica, però,
es fa càrrec de totes les pintades ofensives o de grans dimensions
que donen al carrer. L’Ajuntament també té un conveni amb la
Federació de Comerciants pel qual subvenciona el 50% del cost
de repintar les persianes i en garanteix el manteniment dos anys.
Quan dura una pintada?
districte. Quan la policia enxampa un grafiter in fraganti
se sol·licita que un tècnic de Medi Ambient inspeccioni On és i què diu un grafit determina el seu temps de vida. Les pin-
el dany ocasionat i valori quan costarà reparar-ho, per uti- tades “ofensives” s’eliminen en menys de 24 hores. Els simples
litzar-ho en la imputació del detingut. Alhora, es disposa tags es triguen més o menys a treure segons la prioritat del carrer,
d’una base de dades amb milers de pintades per intentar atenent a si és una àrea residencial o industrial i a la importància
vincular als autors amb el seu historial ‘artístic’. comercial i turística. En una via molt freqüentada desapareixen
Els vehicles de Medi Ambient duen tota una drogueria abans de 48 hores i, si un grafiter gosa guixar les parets d’un car -
d’es tris i productes. I és que cada tipus d’acabat reque- rer molt transitat, com pugui ser el passeig de Gràcia, pot veure la
reix un tractament específic. Però per sovint i bé que es seva empremta desapareguda de forma gairebé instantània.
netegin, els grafits solen reaparèixer. La solució més efi-
caç és aplicar pintures o tractaments antivandalisme. Una
mesura cara però que a la llarga resulta molt rendible. 
Fanals i semàfors immunitzats
En aquesta línia, enguany s’ha substituït la clàssica pin-
tura rugosa per un nou producte incolor i amb acabat llis,
que evita que s’adhereixin les enganxines i els traços
d’esprai i retolador, i que alhora protegeix el mobiliari ur-
bà de la corrosió dels orins dels gossos. Avui, 27.000 fa- Els tractaments
antigrafits permeten
nals, semàfors i senyals ja incorporen aquest tractament,
esborrar l’esprai només
que fa que es puguin netejar més fàcilment, en menys utilitzant aigua calenta o
temps i sense haver de recórrer a dissolvents. p sorra a pressió
31
GuB 41-p.32 a 33 ok_Maquetación 2  01/12/11  16:58  Página 32
BCN es mou
La instrucció canina ja és
una professió reconeguda
El Reial Decret 1037/2011 estableix set noves qualificacions professionals
vinculades al treball de policies i bombers
ntre les “professions reconegudes” que s’han
Eincorporat al Catàleg Estatal de Qualificacions
Professionals hi ha la d’Ensinistrament de base i
edu cació canina, i una graduació de més alt nivell en
Instrucció canina en operacions de seguretat i protecció
civil. La norma estandarditza les competències i la for-
mació –tant bàsica com continuada– que regeix per als
professionals que desenvolupin aquestes tasques en
qualsevol cos de seguretat de l’Estat, tot que no entra a
regular l’exercici professional en sí mateix. Un cop im-
plantades i desenvolupades del tot –tràmit que encara
es podria demorar tres o més anys, fins que s’adaptin
totes els centres de formació–, la Guàrdia Urbana podrà
convocar places específiques d’aquestes categories. p
Més enllà de Barcelona
La Guàrdia Civil canvia el tricorni per la gorra
La Benemèrita actualitza la seva uniformitat amb una indu-
mentària més “còmoda i moderna”. La nova vestimenta cons-
ta d’una gorra amb visera, un polo, uns pantalons butxaquers
i uns altres amb folre tèrmic extraïble, i una jaqueta amb ca-
pes desmuntables. Tot en els clàssics tons verds i amb l’em-
blema i nom de la Guàrdia Civil ben visible. La uniformitat la 34 projectes per
van estrenar el 19 de
setembre els agents transformar el Raval
d’una vintena de co-
mandàncies, entre elles ignificar l’espai públic, crear zones verdes i im-
la de Barcelona, i l’any Dpulsar programes de cohesió social són els tres
vinent es farà extensi- eixos a partir dels quals el Projecte d’Intervenció
ba a tot el Cos. La ves- Integral del Raval Sud vol rentar la cara i millorar la qua-
timenta clàssica, amb litat de vida dels veïns d’aquest territori, que ha quedat
el típic tricorni, la guer - endarrerit en molts aspectes respecte de la zona nord
rera i la corbata, que- del barri. El pla té un pressupost de 15 milions d’euros
darà reservada per als i inclou un total de 34 projectes, que van des de refor-
actes oficials i per als mes urbanístiques –com la remodelació de la plaça del
agents que custodiïn Pedró, a la foto– i la millora dels equipaments, a projec-
edificis públics. tes de caire social i participatiu, la majoria sorgits a tra-
vés de les peticions dels veïns. p
32
GuB 41-p.32 a 33 ok_Maquetación 2  01/12/11  16:59  Página 33
Recollida solidària de joguines a Breus
la Prefectura de Guàrdia Urbana Les motos recuperen les
voreres del Poblenou
La Guàrdia Urbana se suma a la campanya que orga- Des de finals d’octubre, les motos
nitza l’Associació Cívica la Nau perquè els nens i ne- poden tornar a aparcar legalment
nes més desafavorits també puguin gaudir de l’alegria a la majoria de voreres de la part
de rebre regals per Reis. Tot el personal del Cos, amics baixa de Sant Mart í. Es restableix
i familiars que vulgueu col·laborar podeu fer-ho portant així la situació prèvia al juliol del
una joguina nova a la Prefectura de la Guàrdia Urbana 2010, quan es van pintar 2.000
de Barcelona (carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5) entre places per a motos a la calçada i
el 13 de desembre i el 5 de gener. El que es recapti ani- es va decretar la prohibició total
rà destinat a una trentena de parròquies, centres d’aco- que aquestes ocupessin la vorera.
llida i obres socials que treballen a la província de Bar-
celona, i que distribuiran les joguines la nit de Reis en- Els Mossos gravaran
tre nens i adolescents de famílies amb pocs recursos o les càrregues policials
en situació d’exclusió. p Un equip d’operadors de càmera
enregistraran les càrregues que
realitzin els agents antiavalots
Recuperar l’arrest de la Policia de la Generalitat.
Els equips de gravació compta-
menor contra la ran amb fins una desena d’agents
–segons el volum de la interven-
multireincidència? ció– i contribuiran a identificar a
aquelles persones que cometin
delictes i agressions emparades
en el tumult.
a fiscal superior de policies i judicatura, el nor, una figura que con- 1 de cada 4 barcelonins ha
LCatalunya, Teresa sistema contra la multi- templa penes de fins a estat víctima d’un delicte
Comp te, va obrir reincidència “no és efi- tres mesos de presó per El 24,8% dels ciutadans de Bar-
l’any judicial –el passat caç ni operatiu”. Compte faltes reiterades contra el celona i el 19,3% dels de Cata-
dia 30 de setembre– amb va advocar per fer una no- patrimoni. La fiscal tam- lunya afirmen haver estat vícti-
una afirmació contun- va reforma que doni eines bé va lamentar que el Mi- mes d’un delicte l’any passat, se-
dent: un any després de per abordar aquesta pro- nisteri de Justícia encara gons revela l’enquesta sobre se-
la reforma del Codi Penal blemàtica, com per exem- no hagi creat el promès guretat i victimització realitzada
i malgrat els esforços de ple recuperar l’arrest me- registre de faltes. p pel Departament d’Interior.
Ajuda’ns a il·lustrar la història del Cos
? Guardes fotografies en blanc i negre, documents o carnets antics
de la Guàrdia Urbana de Barcelona? T’agradaria que formessin
part del Museu del Cos? Doncs només cal que
ens les facis arribar! Les pots portar en
mà al propi Museu, situat a l’edifici de
Prefectura, enviar-les per correu al
Departament de Comunicació i Qualitat
(carrer de la Guàrdia Urbana, número 3) o fins i tot remetre-
les escanejades via correu electrònic a gu_qualitat@bcn.cat.
Entre tots enriquirem la història de la Guàrdia Urbana!
33
GuB 41-p.34 a 35 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:51  Página 34
Activitats
El ceGUB torna de Nova Yor
Una quinzena de companys va participar als Jocs Mundials de Policies i
Bombers que van celebrar-se del 26 d’agost al 5 de setembre
L’expedició de la Guàrdia
Urbana que va participar als
WP&FG durant la prova de
Bitlles, posant tot el grup al
complet i en una foto de família
amb els agents del Departament
de Policia de Nova York, i una
imatge de la multitudinària
participació d’agents i bombers
Medaller WPFG Nova York 2011
OR ARGENT BRONZE
Bitlles
Bàsquet 3x3
Llançament de martell
Natació
Polsos
La Pedalada
més calorosa
La prova esportiva per excel·lència
de les festes del Patró va acollir
405 aficionats en la seva VIII edició
a Pedalada de BTT - Memorial Ángel Abasolo, ce- Visita sorpresa
L lebrada el 5 d’octubre, passarà a la història com Alfred Gracia, responsable de la Secció de Ciclisme del
la més calorosa mai celebrada. L’Observatori de ceGUB, no va voler perdre’s la prova que organitza des de
Can Fabra va registrar una temperatura màxima de fa vuit anys tot i trobar-se molt delicat de salut. L’Alfred va
30,7ºC, la més elevada d’un mes d’octubre des de l’any patir un greu accident de bici mentre supervisava el traçat
1914! Els quatre centenars de participants van haver de de la Pedalada i gràcies a l’assistència dels seus companys
fer front a la calor, a la polseguera provocada per la se- va salvar la vida. Un cop reunits tots els participants, va
quera de Collserola i a una sortida més lenta que de cos- rebre una placa-homenatge que va agrair visiblement
tum a causa d’haver invertit l’itinerari habitual. Això sí, emo cionat. Com és tradicional, la jornada es va completar
tots amb un somriure d’orella a orella i amb moltes ga- amb l’entrega de premis a la participació, sorteig de regals
nes de tastar la muntanya. i les exhibicions de trial de Dani Comas i César Cañas. p
34
GuB 41-p.34 a 35 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:51  Página 35
ork amb set medalles
es previsions van complir-se i més de 20.000 Les bitlles van donar les majors
Lpolicies i bombers d’arr eu del món van concen- alegries de la competició per als
trar-se a la ciutat dels gratacels per gaudir d’una agents de la Guàrdia Urbana, amb
setantena d’esports als World Police & Fire Ga-
dues medalles d’or i una de bronze
mes. L’expedició del Club Esportiu de Guàrdia Urbana,
que agrupava 15 companys, va fer un gran paper pujant
al podi en set ocasions. L’or va arribar de la mà del ser- L’huracà Irene interromp els Jocs
gent Jose Luis López Callejas, qui va arrasar en la com- El que no estava previst i, sense dubte, va desbaratar els
petició de Bitlles amb dues medalles d’or. Les medalles plans de l’organització, va ser l’huracà Irene. Tot just co-
d’argent van estar més repartides. Els agents Jaume Cu- mençat l’esdeveniment esportiu bianual, l’arribada del fe-
rulla i Vicenç Flores, el caporal José Rodríguez i l’inten- nomen meteorològic va obligar a cancel·lar totes les com-
dent Carles Reyner, van disputar la final de Bàsquet 3x3 peticions dels dies 27 i 28 d’agost i a confinar els atletes
contra la policia d’Islàndia. Tot i que la trajectòria de l’e- a la Vila Olímpica i als hotels on residien. Tot i que Irene
quip havia estat imbatible, els companys no van poder su- no contemplava Manhattan –zona on se celebraven els
perar el joc dels islandesos i van obtenir la medalla d’ar- Jocs– a la seva trajectòria, l’alcalde de Nova York no es va
gent. També d’argent va ser la medalla aconseguida pel voler arriscar a haver de lamentar una tragèdia i va donar
caporal Juan Andrés García en llançament de martell. I ordre explícita de no sortir al carrer durant els dos dies.
tancant el medaller olímpic, tres medalles de bronze: les Un cop passat l’huracà, la majoria de competicions es van
dels agents Joan Orti, en Bitlles; Alfons Petit, en 50 me- reprendre en els dies posteriors i els atletes van poder
tres lliures de Natació; i Víctor Bayona, en Polsos lliure. competir i gaudir de la ciutat sense més problemes. p
La GUB recupera 200 kg de
deixalles del litoral barceloní
III Campionat d’Espanya de BTT
El passat 1 d’octubre va disputar-
se la tercera edició del Campionat
d’Espanya de BTT per a Policies i
Bombers a Montjuïc. La prova, que
va reunir a companys d’arreu de
l’Estat, va ser liderada per Mossos
Un total de 40 submarinistes –20 agents de la Guàrdia Urbana, 10 membres de d’Esquadra, seguits de Bombers de
la Creu Roja i 10 socis del centre Vanas Dive– van submergir-se el 19 d’octubre Barcelona en segona posició i
al litoral barceloní a la recerca de brossa. La Neteja del Fons Marí, organitzada pel ce- Bombers de la Generalitat en
GUB en col·laboració amb el centre Vanas Dive, enguany va concentrar-se en un sol tercera. La Guàrdia Urbana va
assolir la cinquena plaça
dia i va tenir lloc a les platges de Llevant, Nova Mar Bella, Mar Bella, Bogatell i No-
va Icària. Entre els 200 kg de deixalla recollida, els granotes van trobar objectes tan
curiosos com un carnet de conduir, un bastó d’invident o un ràdio-transmissor. p
35
GuB 41-p.36 a 38 ok_Maquetación 2  01/12/11  12:53  Página 36
El Tauler
FELICITACIONS A LA GUB JUBILACIONS
• De l’associació de policies motoristes los Ángeles Guardianes per la M. Pilar Martínez Gómez
col·laboració prestada per la Guàrdia Urbana en la segona Trobada Francisco Corbacho Sánchez
Nacional Mare Nostrum. José Aranda Villén
• De la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Jorge Salas Ciércoles
Festa Major de Sants a la Guàrdia Urbana per la seva José Medina Melguizo
col·laboració durant els actes de les festes majors al barri. Gonzalo Velaz Expósito
• De la productora Media Films a la Guàrdia Urbana per Jordi Galver Rallo
la seva col·laboració durant la filmació de la Antonio Conversa Díaz
producció Algo más. Antonio Vega Sánchez
Manuel Martínez Hurtado
 DESTACADA Joan Rica Agustí
FELICITACIÓ
 Déu de la Mercè Severino García Rodríguez
re de
e la Germandat de la Ma
ia Urbana per
D
les gràcies a tota la Guàrd re, va
Donem só que, el 18 de setemb
rs de
acompanyar la proces e
 de Barcelona pels carr
oració
portar a la Patrona col·lab
la. Li agraïm molt la gran 
estat la
Ciutat Vel  de pluja, ens ha pr
ue, malgrat el risc a Urbana i la
q
a de Música de la Guàrdi
Band  a
ue ens coordina i ajuda
de tot l’equip q
 aquest acte, que fem
dur a terme
 molta il·lusió.
amb
Missió complerta. Les agents Úrsula García,
Marta Caballero, Mª Carmen López i Lourdes Patrullant sobre xocolata! La pastisseria Escribà ha
Tremosa, a la famosa plaça de l’Obradoiro de immortalitzat en una de les seves famoses crea-
Santiago de Compostel·la. Les quatre agents cions de xocolata als agents de la Unitat Muntada
de Guàrdia Urbana van sortir de Ponferrada de la Guàrdia Urbana. Cavalls i genets formen part
el dia 1 de setembre per fer el seu particular d’una gegantina –i dolça– maqueta de Barcelona
on hi ha representats els principals símbols i edi-
Camí de Santiago: 207 km en 10 dies, durant
ficis emblemàtics de la ciutat.
els que van trobar una gran companyonia
entre els peregrins i les policies locals amb
què van contactar al llarg de la ruta.
Condecoracions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil
El Cos Nacional de Policia ha concedit la Creu al Mèrit Poli- També en el marc dels
cial als inspectors de la Guàrdia Urbana de Barcelona Car- seus actes institucio-
los Aragón i Angel Tomás Santos, i al sotsinspector Josep nals, la Guàrdia Civil
Herrero, en reconeixement a la seva trajectòria professional. ha condecorat amb la
L’entrega va tenir lloc el 3 d’octubre al Palau Sant Jordi, en Creu de l’Ordre del Mè-
el transcurs dels actes del Dia de la Policia, durant els que rit a tres comandaments de la GUB: l’intendent Ricardo Sa-
també es va concedir las, l’inspector Jordi Alemany i el sergent Fr. Javier Casado;
una placa commemora- a més d’entregar un diploma d’agraïment per la seva
tiva a la Unitat de Pro- col·laboració a l’agent Xavier Fortes, de l’SID. El Dia de la
tecció per la col·labora- Guàrdia Civil es va celebrar l’11 d’octubre a l’aquartera-
ció prestada al CNP. ment que el Cos té a Sant Andreu de la Barca.
36
GuB 41-p.36 a 38 ok_Maquetación 2  01/12/11  14:28  Página 37
Desconnecta
Sabies què...
Barcelona
La crisi pacifica el trànsit. El vo-
lum de vehicles als accessos de
Barc elona s’ha reduït un 9% des
del 2007. En concret, són 145.664
els automòbils que han deixat de
transitar diàriament, de mitjana,
per les principals artèries viàries
barcelonines. I és que, segons el
RACC, el descens de l’activitat
econòmica s’ha fet notar, i molt,
tant en el nombre de persones que
vénen a treballar en cotxe a la ca-
pital catalana com en la disminu-
ció del transport de mercaderies.
Món policial
Condemnats a mudar-se per so-
rollosos. Un jutjat ha condemnat
a una parella de Xirivella (Valèn-
cia) a abandonar el seu pis tres
mesos per les reiterades molèsties
que ocasionaven als veïns. La co-
munitat de propietaris va interpo-
sar la demanda emparant-se en
la Llei de Propietat Horitzontal,
que contempla la figura de l’exili
forçat temporal com a sanció.
Història
Acabar com el Rosari de l’Aurora.
La dita popular remet als incidents
que es produïen durant el Rosari
de l’Aurora, una processó que a
mitjans segle XIX recorria els car- 
rers cantant el rosari a primera
hora del matí. Al Raval, però, la
cosa va anar a més: al pas de la
La imatge processó, els veïns van començar
a escarnir als religiosos i a tirar-
los excrements. Es va originar tal
batalla campal que les autoritats
van prohibir la processó i els veïns
La Guàrdia Urbana, amb la Mercè. Un agent en moto precedeix la cercavila de grallers pel carrer Ferran, van rebatejar el carrer per on pas-
el passat diumenge 25 de setembre, rumb a la jornada castellera de la plaça Sant Jaume. Foto: Àlex Palau sava (avui Joaquim Costa) amb el
malnom de carrer de les Barricades.
37