NOU COORDINADOR • ESMORZAR ESTRATÈGIC • JORNADA TÈCNICA • EL POTENCIAL DE CATALUNYA • TERRITORIS I MARQUES www.pemb.cat PEMB43 Carles Castells, nou Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • novembre 2013 coordinador general per a una nova etapa La Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va acordar per unanimitat, en la sessió del 5 de novembre, el nomenament de Carles Castells com a nou coordinador general. Es tracta d’un acord que pretén dos objectius fonamentals: donar un nou impuls al Pla i cobrir el buit generat per la jubilació de ÍNDEX Francesc Santacana. Carles Castells, nou coordinador general per a una nova etapa C om a president de la Comissió Delegada crec que és un acord de gran importància i 7è esmorzar estratègic del PEMB: significació. La necessitat de donar un nou Barcelona en el context euromediterrani impuls al Pla Estratègic Metropolità de Bar- celona ha estat reconeguda com una prio- 8a Jornada Tècnica del PEMB: Pobresa i ritat tant en el si de la Comissió Delegada desigualtat, la situació a l’Àrea Metropolitana com en el Consell General i la Comissió de Vicepresidents. El mateix president del Pla de Barcelona Estratègic ha manifestat la voluntat d’im- primir un nou impuls a la nostra associació, El potencial tecnològic i industrial de Catalunya en el nou context institucional derivat de la constitució de la nova Àrea Metropolitana Els territoris i les seves marques, a debat de Barcelona, que presideix. Al mateix temps, calia cobrir el buit generat Carles Castells per la jubilació de Francesc Santacana, una Coordinador general del PEMB figura central en el naixement i el desenvo- lupament de la nostra associació. < < NOU COORDINADOR • ESMORZAR ESTRATÈGIC • JORNADA TÈCNICA • EL POTENCIAL DE CATALUNYA • TERRITORIS I MARQUES www.pemb.cat La tasca realitzada per l’economista Santacana ha estat ingent. En Catalana de l’Esplai, Orquestra Simfònica del Vallès, Alfons Comín, l’anterior reunió de la Comissió Delegada vaig tenir l’oportunitat de Sagrera (Nau Ivanow) i de la Universitat Pompeu Fabra, de la qual transmetre-li l’agraïment pel seu treball com a coordinador general i ha estat membre del Consell Social i president de la Comissió impulsor destacat dels diferents plans estratègics. El llistó, l’ha situat Acadèmica. ben amunt. I, en conseqüència, el nou coordinador general té plan- En la seva trajectòria professional destaca la vinculació amb el Pla tejat un repte de gran calat. Estratègic Metropolità de Barcelona, com a representant d’institu- Per aquestes dues raons té una significació especial el nomenament cions, com la Cambra de Comerç, o en qualitat de consultor. En de l’economista Carles Castells com a nou coordinador general. I té aquesta segona faceta, he de destacar el treball realitzat sobre la sobretot una gran importància l’ampli consens que ha generat en les nova etapa del Pla Estratègic Metropolità. diferents institucions que donen vida a la nostra associació. I aquest Carles Castells té per endavant un gran repte organitzatiu i d’impuls consens es fonamenta en una trajectòria professional impecable que d’una institució que cal sintonitzar amb la nova realitat metropoli- ha tingut molt a veure amb algunes de les institucions econòmiques tana. I tot això en un context econòmic i financer difícil, però enor- i polítiques fundadores del Pla o que conformen la societat civil ca- mement atractiu. Generar complicitats, sumar esforços, abordar talana i barcelonesa. nous escenaris són senyals d’identitat de la nostra associació. Carles Castells va néixer a Barcelona l’any 1955. És llicenciat en cièn- Desitjo al nou coordinador general molts encerts i bona feina. I ani- cies econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona i va mo tots els membres de l’associació que intensifiquin la seva tasca ampliar els estudis en gestió amb el Programa de funció pública per dibuixar tots plegats una nova estratègia metropolitana i obrir d’ESADE. Consultor independent en diferents institucions catalanes així una nova etapa del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. (Cambra de Comerç, Fira de Barcelona, Fundació Catalana de l’Es- plai, Creu Roja, Fundació Tàpies, Fundació Gran Teatre del Liceu, entre d’altres), de les quals ha estat assessor, ha participat en pro- cessos de canvi o reorientació en diferents organitzacions. En la seva trajectòria, cal destacar els dotze anys que, com a vicegerent primer i director gerent després, va estar a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. També la seva tasca d’alta direcció a la Fundació Gran Teatre del Liceu, de la qual ha estat secretari de la Co- missió Delegada, i a l’Ajuntament de Barcelona, en què ha estat cap de la Secretaria Tècnica a l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació i cap de l’Oficina Tècnica d’Empreses Municipals. Joan Trullén És també molt important la seva col·laboració en altres entitats com President de la Comissió Delegada a membre dels patronats de fundacions com la d’Antoni Tàpies, del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona < < NOU COORDINADOR • ESMORZAR ESTRATÈGIC • JORNADA TÈCNICA • EL POTENCIAL DE CATALUNYA • TERRITORIS I MARQUES www.pemb.cat 7è esmorzar estratègic: Barcelona en el context euromediterrani És vital fomentar les relacions bilaterals i multilaterals al sud del Mediterrani El divendres 20 de setembre es va celebrar el 7è esmorzar estratègic del PEMB. Va ser inaugurat per Joan Trullén, president de la Comissió Delegada del PEMB i vicepresident de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). P er tractar d’aquest tema es va convidar Senén Florensa, que ha estat, entre altres càrrecs, secretari d’Afers Exteriors del Govern de Catalunya, ambaixador d’Espanya a Tunísia, director general de l’Ins- titut de Cooperació amb el Món Àrab, Mediterrani i Països en Des- envolupament, del Ministeri d’Afers Exteriors, i director de l’IEMed. També ha estat molt vinculat al Pla Estratègic com a president de la Comissió de Posicionament Internacional, des de la qual ha fet propostes de gran interès per a la projecció internacional de Barce- lona i, d’una manera especial, en l’escenari mediterrani. La intervenció de Senén Florensa va oferir una visió històrica del pro- cés de canvi que ha de fer (o hauria de fer) el món àrab per moder- nitzar-se i adaptar-se als temps moderns. Considera, però, que hi ha factors determinants que dificulten i alenteixen aquesta transició a Intervenció de Senén Florensa i Joan Trullén la modernitat. Un d’aquests factors més destacats és la dicotomia existent entre els defensors del tradicionalisme i els que desitgen una obertura a Per superar la decadència del món àrab és necessari construir un Occident i a la modernitat. Així com la resta de països no àrabs ha estat modern, i, per aquest motiu, s’instauren governs nacionalistes passat per diferents períodes de transició que els han permès adap- o intervencionistes que no tenen èxit i no aconsegueixen avançar en tar-se als nous temps, els països àrabs encara no ho han fet i per això el procés de modernització. S’alternen períodes de grans espe- tenen un tempus històric diferent. rances amb d’altres de grans decepcions. < < NOU COORDINADOR • ESMORZAR ESTRATÈGIC • JORNADA TÈCNICA • EL POTENCIAL DE CATALUNYA • TERRITORIS I MARQUES www.pemb.cat Davant d’aquest context, Europa s’ha adonat de la importància del món àrab i de la necessitat de posar-hi atenció. Aquest inte- rès es mostra en la primera Conferència Euromediterrània, celebrada a Barcelona el 1995, l’objectiu de la qual era crear un espai que fomentés la pau i la seguretat. Un dels grans projectes era el de crear una zona de lliure intercanvi que permetés potenciar la zona del sud del Mediterrani, com també altres millores en la política, l’economia, l’ensenyament, la cohesió social, etc. Europa ha aconseguit actuar en alguns d’aquests països, en col- laboració amb els governs locals, però no en tots. S’ha procurat pro- moure una política de veïnatge que permeti incloure els països del sud del Mediterrani en la bonança general a Europa, tot i l’actual crisi que es pateix. El convidat també va considerar vital fomentar les relacions bila- terals entre països veïns i també les relacions multilaterals, a través de la UPM (Unió per la Mediterrània), la secretaria de la qual és a Bar- celona. La finalitat bàsica d’aquesta institució és impulsar projectes de modernització del món àrab en la zona del sud del Mediterrani. Segons S. Florensa, el món àrab no pot defugir aquest procés de modernització que arribarà, segur, a mitjà o llarg termini. Algunes de les idees que es poden extreure de les intervencions dels assistents són: • B arcelona ha d’incentivar les polítiques de foment de les rela- cions amb els països àrabs. • E ns interessa crear al nostre voltant un entorn de progrés, assumir el paper de catalitzadors i crear polítiques que afavoreixin el pro- cés de modernització del món àrab. • B arcelona ha de lluitar per esdevenir el centre de referència i la capital del món mediterrani, en tres direccions: cap a l’inte- rior (Espanya), cap al nord (Europa, passant per França) i cap amb el món àrab (a través del Mediterrani). • C al un organisme capaç de recollir les propostes d’empresaris i institucions, impulsar-les i fer-les arribar als òrgans corresponents. < < NOU COORDINADOR • ESMORZAR ESTRATÈGIC • JORNADA TÈCNICA • EL POTENCIAL DE CATALUNYA • TERRITORIS I MARQUES www.pemb.cat 8a Jornada Tècnica Pobresa i desigualtat, la situació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona El dilluns 30 de setembre es va celebrar a la seu de CCOO la 8a Jornada Tècnica del PEMB. L’acte va ser inaugurat pel secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Joan Carles Gallego. E l president de la Comissió Delegada del PEMB i vicepresident de Pla- nificació Estratègica de l’AMB, Joan Trullén, va constatar el moment de grans canvis econòmics i institucionals que pateix la metròpolis i l’important paper que ha d’assumir l’AMB com a òrgan designat Intervenció de Sebastià Sarasa, Universitat Pompeu Fabra (UPF) pel Govern per definir-ne les línies estratègiques. Va destacar també la necessitat d’assolir una plena sintonia entre l’estratègia de l’AMB Resultat dels estudis sociològics i la d’Europa, ja que els problemes i els indicadors que els mesuren són molt similars i, per tant, les respostes també ho haurien de ser. El professor de sociologia de la UPF Sebastià Sarasa va exposar els La presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Àngels Gui- resultats de l’informe L’impacte social de la crisi a l’Àrea Metro- teras, va insistir en la necessitat d’establir un estret lligam entre el politana de Barcelona i Catalunya, elaborat amb dades del 2011. tercer sector i l’estratègia metropolitana perquè, en l’actual moment Algunes de les conclusions que es desprenen d’aquest estudi són: de crisi, cal tenir molt en compte les institucions que treballen en l’àmbit social. El Pla estratègic ha d’estar guiat per objectius so- • S ’està produint una polarització de la societat: mentre que al- cials i ha de partir de la interacció de tots els agents implicats. guns ciutadans tenen cada cop més recursos econòmics, d’altres Cal sumar els recursos dels ajuntaments i del tercer sector i cada vegada en tenen menys. Aquesta tendència ja existia abans crear espais de col·laboració i debat entre ells. de la crisi, però ara s’ha agreujat. • L ’índex de pobresa s’ha d’analitzar des d’òptiques diferents, no només l’econòmica, sinó també la sociològica (sector en què es treballa, zona geogràfica de residència, tipologia de família, edat, país d’origen, qualificació, sexe, etc.). • Els diners públics no són suficients per resoldre les conse- qüències de la crisi. S’han d’adaptar les polítiques socials a la nova realitat perquè hi ha una important massa de la població que està desprotegida. • La pobresa moderada és la més habitual i es caracteritza per una incapacitat per fer front a les despeses bàsiques (alimentació, allot- jament, subministraments, etc.), greus problemes per pagar els deu- Joan Trullén, Joan Carles Gallego i Àngels Guiteras tes (hipoteques, préstecs) i no poder disposar d’un entorn adequat. < < NOU COORDINADOR • ESMORZAR ESTRATÈGIC • JORNADA TÈCNICA • EL POTENCIAL DE CATALUNYA • TERRITORIS I MARQUES www.pemb.cat L’opinió del tercer sector La presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Teresa Cres- po, va destacar la necessitat de conèixer les tendències i fer propostes que permetin minimitzar els efectes de la crisi i millorar la situació. Amb aquest objectiu, l’ECAS ha elaborat un informe, amb dades es- tadístiques oficials, que permet tenir una visió global de la realitat. L’elevat índex de pobresa no és només un problema de tipus econòmic, sinó que té fortes conseqüències de tipus social. I, per aquest motiu, cal denunciar-lo, demanar canvis i posar-nos a treballar per resoldre la precària situació d’alguns ciutadans. T. Crespo va fer palès que el perfil dels usuaris de les entitats del tercer sector ha canviat notablement. Ara, l’usuari “tradicional” – que ja patia una pobresa estructural– conviu i ha de compartir re- cursos amb un col·lectiu totalment diferent (persones qualificades Joan Trullén, Jaume Bosch, Mercè Conesa i Núria Parlón que s’han quedat sense feina a causa de la crisi). Consegüentment, moltes d’aquestes entitats s’han hagut d’adaptar per poder afrontar unes necessitats diferents. La veu dels municipis La directora de l’Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja de Cata- Els representants municipals de l’àrea metropolitana que van inter- lunya, Anna Sabaté, va presentar el resultat dels cinc estudis ela- venir per oferir la seva visió, des de la pràctica quotidiana, van ser borats per Creu Roja amb dades pròpies. Va coincidir amb T. Crespo Jaume Bosch, alcalde de Sant Boi de Llobregat; Mercè Conesa, en l’existència d’un nou col·lectiu que, abans de la crisi, no s’havia alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, i Núria Parlón, alcaldessa de adreçat mai al tercer sector i al qual ara s’ha de donar resposta. Santa Coloma de Gramenet. Alguns dels punts en què van coincidir són els següents: • La manca de recursos dels ajuntaments fa necessària una estre- ta col·laboració amb les entitats del tercer sector així com també la participació d’altres col·lectius, com ara les empreses privades. • L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els municipis han de treballar estretament per acordar polítiques comunes que els permetin beneficiar-se d’una economia d’escala i, d’aquesta mane- ra, rendibilitzar recursos que l’AMB podria focalitzar i redistribuir. • C onvé disposar d’indicadors i dades actuals que permetin actu- ar de manera eficaç allà on sigui necessari. • Els ajuntaments han de millorar la seva capacitat de resposta Joan Trullén, Anna Sabaté i Teresa Crespo davant d’aquesta situació de crisi. < < NOU COORDINADOR • ESMORZAR ESTRATÈGIC • JORNADA TÈCNICA • EL POTENCIAL DE CATALUNYA • TERRITORIS I MARQUES www.pemb.cat El potencial tecnològic i industrial de Catalunya El passat 25 d’octubre es va celebrar la 18a Jornada dels Economistes, sota el títol de “Propostes per al creixement. Experiències comparades”. El format de l’edició d’enguany permetia triar entre les diferents sessions que es feien en paral·lel. U na d’aquestes sessions de treball, “El potencial tecnològic i indus- En la seva intervenció, J. Martorell va tractar sobre la política cientí- trial de Catalunya”, va ser coordinada per l’economista Francesc fica a Catalunya i els bons resultats que ha donat durant els darrers Santacana, presidida per Kim Faura, director general a Catalunya anys, a l’empara del Pacte nacional per a la recerca i la innovació. de Telefónica, i introduïda per Josep Martorell, director general de Els centres de recerca que avui dia existeixen a Catalunya –de primer Recerca de la Generalitat de Catalunya. nivell mundial– són un gran actiu per a la recerca i també per a la innovació a l’empresa. En el seu discurs, va destacar la necessitat d’aconseguir una apro- ximació més gran entre aquest actiu de primer nivell mundial i el sector industrial. El coordinador adjunt del PEMB, Joan Campreciós, va presentar els primers resultats del Programa per a la modernització de la indústria, impulsat per la Comissió d’Indústria del PEMB, presidida per Oriol Guixà, vicepresident i conseller delegat de La Farga Group. L’objectiu bàsic d’aquest programa és estimular l’intercanvi d’idees entre els investigadors dels centres de recerca i les empreses. Una mostra de trenta empreses i nou centres de recerca han participat en aquest programa, del qual han sorgit nou projectes de col·laboració entre ambdós col·lectius. La taula es va completar amb una representació de les empreses participants: el director general d’Esbelt, Frederic Segura, i el di- rector de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), Xavier Obradors. Les dues intervencions van destacar la conve- niència d’aquest tipus de vinculació, l’interès mutu d’aquesta pràc- tica i les oportunitats que se’n poden despendre, tant per a les em- Intervenció del coordinador adjunt del PEMB, Joan Campreciós preses com per als centres. < < NOU COORDINADOR • ESMORZAR ESTRATÈGIC • JORNADA TÈCNICA • EL POTENCIAL DE CATALUNYA • TERRITORIS I MARQUES www.pemb.cat Els territoris i les seves marques, a debat El coordinador adjunt del PEMB, Joan Campreciós, va participar el passat 25 de setembre a París en el que s’anomena “els dimecres de l’INET” (Institut Nacional des études territoriales). La funció bàsica d’aquest institut és la formació dels quadres directius de les col·lectivitats territorials franceses. E n aquestes sessions mensuals es debat sobre els temes que afecten la gestió del territori, en especial d’àmbit local, amb la participació d’experts i de representants dels organismes de l’administració local francesa. El debat de la jornada es va centrar en els territoris i les seves mar- ques. En aquesta jornada, hi van participar experts en màrqueting de ciutats, responsables de serveis locals i regionals de desenvolupa- ment local i representants electes d’alguna col·lectivitat local. La intervenció del coordinador adjunt del PEMB va evidenciar com, des de l’estratègia i el consens territorial, es pot construir una marca de territori que contribueixi notablement a la seva projecció interna i externa. La configuració d’aquesta marca s’obté gràcies als vectors més estratègics i els seus trets diferencials, com també a les iniciati- ves que es deriven del mateix pla estratègic. Si ho voleu, podeu consultar la síntesi del debat clicant aquí. < < Pla Estratègic L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és Institucions promotores Metropolità una associació privada sense ànim de lucre. El Consell General de l’Associació el constitueixen més de Aena de Barcelona tres-cents membres, entre els quals hi ha entitats privades, Ajuntament de Barcelona institucions públiques i administracions. Àrea Metropolitana de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r Autoritat Portuària de Barcelona 08010 Barcelona Xavier Trias T. 933 187 051 Cambra Oficial de Comerç de Barcelona F. 933 174 835 Alcalde de Barcelona i president del Consell General Cercle d’Economia plaestrategic@pemb.cat Joan Trullén www.pemb.cat Consell Comarcal del Baix Llobregat President de la Comissió Delegada Consell Comarcal del Barcelonès Carles Castells Consorci de la Zona Franca de Barcelona Coordinador general Comissió Obrera Nacional de Catalunya Diputació de Barcelona D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorporades Fira de Barcelona en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Pro- tecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Foment del Treball Nacional L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclu- Generalitat de Catalunya sivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per Unió General de Treballadors de Catalunya al mateix ús. Universitat de Barcelona En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, po- seu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc, 7, 1r. 35 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona <