PEMB40 Reunió de vicepresidents Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • març 2013 del PEMB El 13 de febrer es va celebrar a l’Ajuntament de Barcelona la reunió anual de la Comissió de Vicepresidents del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que va ser presidida per l’alcalde de Barcelona i president del PEMB, Xavier Trias. ÍNDEX E n la reunió es va aprovar la memòria d’activitats i la previsió de tancament Reunió de vicepresidents del PEMB econòmic de l’exercici 2012, com també el pressupost per al 2013. Barcelona aposta per tres sectors que poden contribuir Francesc Santacana –que deixarà el càrrec de coordinador general del a superar la crisi econòmica: indústria, salut i construcció PEMB el mes de maig vinent– va explicar als assistents el treball fet durant aquest any, en especial per la Comissió d’Estratègia, dirigida per Carlos Lo- Programa de modernització i competitivitat a la indústria: sada, a qui va agrair la seva la col·laboració i aportació personal. També va els centres de recerca d’excel·lència presenten a les plantejar que, en l’escenari actual, es fa necessària una revisió del pla actual. empreses del Panel les possibilitats de col·laboració A continuació, el president la Comissió Delegada, Joan Trullen, va presen- tar el pla de treball per al 2013 i les propostes de reorganització dels òrgans Una delegació del PEMB visita el Gran Teatre del Liceu de govern de l’associació. En la seva intervenció, l’alcalde va destacar especialment l’excel·lent trajec- tòria del Pla Estratègic des dels seus inicis i sobretot la tasca realitzada pel seu coordinador general, Francesc Santacana, que l’ha coordinat amb una gran eficiència, capacitat de diàleg i de consens entre les institucions que en formen part. < REUNIÓ DE VICEPRESIDENTS • INDÚSTRIA, SALUT I CONSTRUCCIÓ • MODERNITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA • VISITA AL LICEU www.pemb.cat Barcelona aposta per tres sectors que poden contribuir a superar la crisi econòmica: indústria, salut i construcció El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va organitzar els mesos de novembre i desembre, conjuntament amb el Cercle d’Economia, el cicle de seminaris “Nous horitzons per a l’economia catalana”. A. Cot, A. Monzó, O. Guixà, T. García-Milà, C. Losada, J. M. Martorell i R. Pastor n aquestes sessions es va tractar sobre els projectes que desenvolupa El president de la Comissió d’Estratègia del PEMB, Carlos Losada, el PEMB en tres àmbits d’activitat que es consideren prioritaris i que va explicar que el treball de la Comissió de Competitivitat Industrial demanen l’estreta col·laboració entre institucions i empreses: indús- es fonamenta en el repte “Posada al dia i potenciació de la indústria tria, salut i construcció. i dels sectors tradicionals”, establert al Pla estratègic metropolità de Barcelona - Visió 2020. PRIMERA SESSIÓ: La innovació i la pime industrial Fruit de les reflexions dels membres d’aquesta comissió, s’han trobat (27 de novembre) noves vies de desenvolupament i reactivació del sector industrial, En aquesta sessió van intervenir les persones següents: que cal explorar ja que poden ser una bona opció per ajudar la me- tròpolis a sortir de l’actual crisi econòmica. • T eresa García-Milà, membre de la Junta del Cercle d’Economia • Carlos Losada, president de la Comissió d’Estratègia del PEMB El coordinador de la Comissió de Competitivitat Industrial, Oriol Guixà, va explicar un dels projectes més destacats en què treballa • O riol Guixà, coordinador de la Comissió de Competitivitat Indus- actualment aquesta comissió: el compromís de les grans empre- trial del PEMB ses de Catalunya per a la modernització del sector industrial. Membres: L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir que un grup de pimes • J osep M. Martorell, director general de Recerca, en funcions, del industrials innovin en els seus productes, processos i estratègies Departament d’Empresa i Ocupació gràcies a l’ajuda d’experts d’alt nivell que treballen en centres de • Ramon Pastor, director general del negoci d’impressió de gran for- recerca de l’AMB i, d’aquesta manera, aprofitar l’excel·lent talent global que hi ha a la metròpolis. No es tracta, però, de concretar mat de Hewlett-Packard projectes d’innovació, sinó que els investigadors suggereixin idees • Albert Cot, director d’Innovació en Energia i Sistemes de Comsa Emte de millora i es consolidin uns hàbits de col·laboració entre empre- • Àlex Monzó, Business Development Manager de Sensefields ses i investigadors. < < REUNIÓ DE VICEPRESIDENTS • INDÚSTRIA, SALUT I CONSTRUCCIÓ • MODERNITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA • VISITA AL LICEU www.pemb.cat Per al desenvolupament d’aquest projecte es van establir tres fases. • Primera fase. Les empreses tractores (grans empreses que treba- llen amb pimes del sector industrial) van proposar cinc o sis empre- ses del seu entorn que havien manifestat el seu interès a innovar i amb potencial per créixer. Seguidament es va demanar a aquestes empreses una fitxa descriptiva que permetés, a l’estadi següent, fer l’encaix (matching) entre els investigadors dels centres de re- cerca i aquestes empreses. • Segona fase. Encreuar les dades per tal de determinar les prefe- rències de col·laboració dels centres de recerca i les empreses (es va demanar a les empreses que contestessin un qüestionari per indicar la seva elecció, per ordre de preferència). • Tercera fase. Un cop fet l’encaix, s’ha d’establir el calendari de A. de Lacy, J. Piqué, M. Vendrell, M. Nadal, J. Dixon i J. Samitier visites i estades dels investigadors dels centres de recerca a les em- preses assignades per tal de poder observar in situ els productes i els sistemes de treball i poder fer, al final del programa, un informe SEGONA SESSIÓ. La salut, un gran potencial amb els suggeriments de millora i el procés d’implementació. (11 desembre) El representant de la Generalitat, Josep M. Martorell, va destacar En la segona sessió, a la qual van assistir un centenar de persones, que Catalunya és un país molt potent científicament, però que no hi es va tractar sobre el potencial de l’àmbit de la salut. ha una recepta clara de com avançar. També va considerar necessari A l’acte hi van intervenir: un canvi en el sistema de govern de les universitats, ja que opina que actualment no és prou àgil i ràpid. • M iquel Nadal, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia Els representants del sector industrial Ramon Pastor (Hewlett- • M ontserrat Vendrell, coordinadora de la Comissió d’Estratègia de Packard), Albert Cot (Comsa Emte) i Àlex Monzó (Sensefields) Sectors Emergents van explicar els seus projectes d’innovació i la manera com treballen • J osep Piqué, director general de l’Hospital Clínic i Provincial de conjuntament les empreses tractores i les pimes. Segons paraules Barcelona de Ramon Pastor, “el treball conjunt de les empreses tractores i les Membres de la taula rodona: pimes és una recepta catalitzadora que contribuirà a remuntar la crisi ja que crea un teixit industrial de gran potència innovadora”. • J ames Dixon, European Sales Manager, Systems Integration, Medi- cal Systems Division d’Olympus Europa Holding GMBH • A ntonio de Lacy, cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic de Barcelona i president del BIMA (Barcelona In- ternational Medical Academy) • J osep Samitier, director associat de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i delegat del rector de la UB per al Campus d’Excel·lència International Health < < REUNIÓ DE VICEPRESIDENTS • INDÚSTRIA, SALUT I CONSTRUCCIÓ • MODERNITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA • VISITA AL LICEU www.pemb.cat L’objectiu de la Comissió de Sectors Emergents del PEMB, que co- James Dixon va coincidir amb la resta de ponents en el potencial de ordina Montserrat Vendrell, és identificar projectes estratègics i l’àmbit de salut, que pot ajudar a superar l’actual crisi econòmica. La impulsar-los, com també alinear els interessos dels diferents agents construcció de l’Optimus hi pot contribuir notablement. implicats. Segons Josep Samitier, Catalunya disposa de molts bons metges Segons M. Vendrell, la salut és un sector amb gran potencial, que i cirurgians, però no se’ls ha dotat de la tecnologia necessària per pot esdevenir un dels motors de l’economia metropolitana. Catalu- poder posar en pràctica tots els seus coneixements. nya pot competir a escala mundial ja que disposa de grans professio- S’han creat nous centres de recerca, però amb això no n’hi ha prou nals, equips mèdics i centres de referència, però els resultats no són ja que cal que col·laborin entre ells i també amb les universitats. tan bons com seria d’esperar. S’ha de potenciar la complicitat de totes les institucions, perquè si se Josep Piqué va posar de manifest els greus problemes que està sumen els esforços de tots aconseguirem que les noves tecnologies patint el sector de la salut a causa de la crisi, ja que s’ha reduït subs- s’apliquin de manera habitual. tancialment la despesa destinada a l’àmbit sanitari. La recerca i la innovació en biomedicina tenen molt futur, però hi Algunes de les conclusions que van sorgir d’aquesta sessió són ha d’haver una estreta col·laboració entre els professionals que hi les següents: treballen. Per aquest motiu, l’Hospital Clínic aposta per un model • C atalunya disposa de molt bons professionals i centres mè- de treball interdisciplinari en què intervenen diferents equips (alguns dics de referència, però no s’aconsegueix el resultat que seria dels quals no pertanyen al sector de la medicina: enginyers, infor- d’esperar. màtics, etc.). Els millors projectes són, precisament, resultat d’aquest • L ’àmbit de la salut té un gran potencial i pot contribuir deci- treball interdisciplinari. Un bon exemple d’aquesta manera de treba- sivament al ressorgiment de l’economia metropolitana i a la llar és el projecte que impulsa Antonio de Lacy. sortida de la crisi. En la seva intervenció A. de Lacy va explicar el canvi de paradigma • H i ha un canvi de paradigma en la cirurgia que afecta la seva que s’ha produït en el camp de la cirurgia. Si abans es considerava pràctica: s’ha passat a un model de cirurgia no invasiva. imprescindible fer grans incisions perquè l’operació fos un èxit, ara • E ls equips de treball actuals ja no són exclusivament mèdics es defensa una cirurgia no invasiva en què els talls es redueixen al sinó interdisciplinaris, la qual cosa millora la qualitat dels pro- màxim o, simplement, desapareixen i s’usen els orificis ja existents. jectes que es duen a terme. Aquest tipus de cirurgia és molt millor per al pacient i, el més impor- tant, redueix notablement el risc d’infecció. • É s fonamental incorporar noves tecnologies a la pràctica mèdi- ca perquè els professionals puguin desenvolupar tots els seus Des de fa temps, el Clínic col·labora estretament amb Olympus per coneixements. tal d’incorporar els darrers descobriments tecnològics als quiròfans. Ja s’està construint al Clínic un prototipus de quiròfan ultramodern –anomenat Optimus– que permetrà posar en pràctica tota aquesta tecnologia en benefici dels pacients. Aquest prototipus de quiròfan posicionarà l’Hospital Clínic –i, de retruc, Barcelona i l’àrea metropo- litana– en el focus d’atenció de la comunitat mèdica internacional. Aquest exemple serveix per assenyalar com la salut és avui dia un sector que genera indústria i pot esdevenir un motor per al desenvo- lupament de l’economia. < < REUNIÓ DE VICEPRESIDENTS • INDÚSTRIA, SALUT I CONSTRUCCIÓ • MODERNITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA • VISITA AL LICEU www.pemb.cat TERCERA SESSIÓ. La construcció, sector de futur L’any 2050, el 70% de la població mundial viurà a les ciutats i, en (18 de desembre) conseqüència, la majoria d’emissions de CO2 es produiran en aquests nuclis. El futur del planeta depèn, doncs, de com es dissenyin les ciu- En el tercer seminari es va analitzar l’actual crisi del sector de la cons- tats. Tot i que Barcelona és un bon referent en molts àmbits, sembla trucció i es van debatre les possibles opcions que es plantegen per que no ho és tant en el de la sostenibilitat ambiental. remuntar-la. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Bar- celona i president del Consell General del PEMB, Xavier Trias, i amb El Consell i el Parlament Europeu han determinat en la seva Estratè- un centenar d’assistents. gia Europa 2020 que l’eficiència energètica és un dels cinc objectius clau de la Unió Europea per fer front a la crisi. En aquesta sessió van intervenir: • Davant d’aquesta situació, el PEMB proposa als sectors vinculats a Anton Costas, vicepresident del Cercle d’Economia la construcció i la rehabilitació d’edificis la signatura del Compromís • S ergi Ferrer-Salat, coordinador de la Comissió d’Estratègia Sosteni- per a la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom en la rehabilitació bilitat Ambiental del PEMB i nova construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona, re- • J ordi Tudela, coordinador de la Comissió d’Estratègia Cohesió So- sultat del treball conjunt de la Comissió de Sostenibilitat Ambiental i cial del PEMB la Comissió de Cohesió Social del PEMB. Introductor Es tracta d’un projecte marc de concertació social dins el sector de • A lberto Cuchí, professor del Departament de Construccions Arqui- la construcció i la rehabilitació que pretén impulsar pràctiques de tectòniques I de la Universitat Politècnica de Catalunya sostenibilitat i actuacions per assolir l’autosuficiència energètica de l’edificació i l’accessibilitat universal. I, per aconseguir-ho, estableix Membres una sèrie de compromisos d’actuació per a cadascun dels agents • F elip Pich-Aguilera, arquitecte i soci de Picharchitects econòmics, institucionals i socials que formen part d’aquest sector. • V alentín Alfaya, director de Qualitat i Medi Ambient de Ferrovial Els sis objectius generals del compromís són els següents: • J osep Miarnau, conseller delegat de Comsa Emte 1. Estimular la sortida de la crisi d’un important sector econòmic • J avier Peña, director científic del Mater. Centre de Materials del com és la construcció. FAD 2. Afavorir la innovació i la creació de noves activitats i empreses. • E nric Rovira-Beleta, arquitecte director de Rovira-Beleta Accesibi- 3. Generalitzar el compliment de la legislació europea en matèria lidad i professor responsable de l’Àrea d’Accessibilitat a l’Escola d’eficiència energètica de l’edificació. Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la Universitat Interna- 4. Contribuir a la cohesió social, amb el reconeixement que significa cional de Catalunya (UIC) generalitzar la construcció d’accessibilitat universal. El sector de la construcció a Espanya s’ha dedicat tradicionalment a la 5. Disposar o completar la qualificació i valoració del patrimoni ar- producció de nous edificis; actualment el 35% d’aquests edificis tenen quitectònic de l’AMB. més de cinquanta anys. La demanda en el futur, però, no augmentarà; 6. Associar la marca Barcelona a la sostenibilitat com un dels seus per tant, cal una nova visió basada en el concepte d’habitabilitat dels referents essencials. edificis ja existents. A més a més, el creixent envelliment de la població fa que augmenti la demanda d’accessibilitat dels edificis. < < REUNIÓ DE VICEPRESIDENTS • INDÚSTRIA, SALUT I CONSTRUCCIÓ • MODERNITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA • VISITA AL LICEU www.pemb.cat Algunes de les idees que els experts convidats a aquesta sessió van plantejar sobre el sector de la construcció són les següents: • Està passant un moment difícil però és un sector molt impor- tant i ha de continuar sent-ho. La internacionalització podria contribuir a sortir de la crisi, però aquesta opció només està a l’abast de les grans empreses. • És una important font de negoci i la seva reconversió generarà noves ocupacions. • El seu futur haurà de ser diferent del que ha estat fins ara i s’haurà de centrar en la millora dels edificis ja existents. Si es reorienta cap a la rehabilitació pot generar molts llocs de treball i compensar els que s’han perdut a causa de la crisi. • C al un nou entorn legal i finançament. • La rehabilitació no pot ser només energètica, sinó que ha de ser integral (molt vinculada al concepte de sostenibilitat, accessibi- litat i confortabilitat). Intervenció de l’alcalde a la cloenda del cicle de sessions • Disposem de materials adequats per fer disminuir les emissions de carboni, però no s’han sabut utilitzar adequadament. • L’accessibilitat és una bona opció de negoci ja que tothom es fa gran. El futur del sector de la construcció està en la rehabili- tació accessible, però cal disposar de professionals ben formats en aquesta nova orientació. En la cloenda, l’alcalde de Barcelona va agrair al Pla Estratègic Metro- polità de Barcelona que hagi creat l’entorn adequat per debatre les iniciatives i projectes que poden contribuir decisivament a la sortida de la crisi com és el Compromís per a la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom en la rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona, presentat en aquesta sessió. < < REUNIÓ DE VICEPRESIDENTS • INDÚSTRIA, SALUT I CONSTRUCCIÓ • MODERNITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA • VISITA AL LICEU www.pemb.cat Programa de modernització i competitivitat a la indústria: En aquests moments, es treballa intensament en la segona fase del projecte. els centres de recerca d’excel·lència Per tal d’ajudar a fer un correcte encaix (matching) entre els par- ticipants al programa, els centres de recerca van presentar el 5 de presenten a les empreses del panel febrer, a la Fundació Catalana per a la Recerca, les línies d’investiga- ció en què treballen i que poden oferir a les empreses adherides al programa. les possibilitats de col·laboració L’acte va ser presentat per Enric Claverol, director de la Fundació Catalana per a la Recerca, i Francesc Santacana, coordinador gene- El 5 de febrer es van reunir els centres de recerca d’excel·lència i les empreses del panel ral del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. –adherides al Programa de modernització i competitivitat a la indústria del PEMB– per E. Claverol va donar la benvinguda als assistents, va expressar el seu tal d’estudiar les possibilitats de col·laboració. L’acte va ser organitzat juntament amb la suport al programa i la voluntat de la Fundació Catalana per a la Fundació Catalana per a la Recerca i va comptar amb l’assistència de representants de deu Recerca de fer costat a les empreses en el seu procés d’innovació. A centres d’excel·lència i d’una trentena d’empreses panel. continuació, F. Santacana va exposar les línies bàsiques en què es fo- namenta el Programa per a la modernització i la competitivitat a la indústria. Un dels projectes més destacats en què treballa actualment la Comis- sió de Competitivitat Industrial del Pla Estratègic Metropolità de Barce- Hi van intervenir els representants dels centres de recerca següents: lona (PEMB) és el Programa per a la modernització i la competiti- • Lluís Solà. Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) vitat de la indústria. (Hi trobareu més informació a la primera sessió • David Rotger. Centre de Visió per Computador (CVC) del cicle de conferències Nous Horitzons de l’Economia Catalana.) • Jordi Reverter. Institut Català de Nanotecnologia (ICN) • Xavier Obradors. Institut de Ciència de Materials de Barcelona Objectiu del programa (ICMAB-CSIC) Comprometre un nombre determinat d’empreses i centres de • José Manuel Martín. Fundació i2CAT, Internet i Innovació Digital a recerca d’excel·lència en la modernització del conjunt del sector Catalunya (i2CAT) Francesc Santacana i Enric Claverol industrial. • Arantxa Sanz. Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) • Emilià Pola. Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) Fases del programa: • Xavier Rúbies. Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica 1. Selecció de centres de recerca d’excel·lència i empreses del (CRG) panel (proposades per les empreses tractores). • Sílvia Carrasco. Institut de Ciències Fotòniques - ICFO 2. Encaix (matching) entre els centres de recerca i les empreses • Jorge Domínguez. Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB del panel, d’acord amb les seves preferències. Barcelona) 3. Establiment del calendari de les estades i visites dels inves- Després de les presentacions, les empreses van poder comentar per- tigadors a les empreses i elaboració de l’informe final amb sonalment amb els representats dels centres de recerca les possibili- les propostes de millora i el procés d’implementació. tats de col·laboració i resoldre els dubtes. Presentació dels centres de recerca d’excel·lència < < REUNIÓ DE VICEPRESIDENTS • INDÚSTRIA, SALUT I CONSTRUCCIÓ • MODERNITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA • VISITA AL LICEU www.pemb.cat Una delegació del PEMB visita el Gran Teatre del Liceu Una delegació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va visitar el 19 de desembre les instal·lacions del Gran Teatre del Liceu. Els va rebre el director general, Joan Francesc Marco, i el director tècnic, Xavier Sagrera, va acompanyar els visitants per diferents espais: escenari, àrea de serveis, camerinos, sales d’assaig, boxs, etc. E l Gran Teatre del Liceu, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és Visita a les instal·lacions del Liceu un teatre d’òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic. És un del símbols de la ciutat i contribueix notablement a la projecció cultural arreu del món de l’àrea metropo- litana de Barcelona. Actualment és un teatre de titularitat pública (Generalitat de Cata- lunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Ministeri de Cultura), administrat per la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que incorpora, a més de les institucions esmentades, el Consell de Mecenatge i la Societat del Gran Teatre del Liceu. De la visita es desprèn la gran complexitat de la gestió dels diferents espectacles que ofereix el teatre, l’engranatge i maquinària necessa- ris per poder oferir-los al públic amb la qualitat habitual, a més de l’equip humà que hi treballa. Pati de butaques Cal destacar que el Liceu, a més de ser un referent mundial en el camp de l’òpera i de la música, actua com a motor d’empenta per a altres sectors culturals de Barcelona. Maqueta de l’estructura interna del Liceu < < Pla Estratègic L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és Institucions promotores Metropolità una associació privada sense ànim de lucre. de Barcelona El Consell General de l’Associació el constitueixen més de Aena tres-cents membres, entre els quals hi ha entitats privades, Ajuntament de Barcelona institucions públiques i administracions. Àrea Metropolitana de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r Autoritat Portuària de Barcelona 08010 Barcelona Xavier Trias Cambra Oficial de Comerç de Barcelona T. 933 187 051 F. 933 174 835 Alcalde de Barcelona i president del Consell General Cercle d’Economia plaestrategic@pemb.cat Joan Trullén Consell Comarcal del Baix Llobregat www.pemb.cat President de la Comissió Delegada Consell Comarcal del Barcelonès Francesc Santacana Consorci de la Zona Franca de Barcelona Coordinador general Comissió Obrera Nacional de Catalunya Diputació de Barcelona D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades Fira de Barcelona de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorporades Foment del Treball Nacional en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Pro- tecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclu- Unió General de Treballadors de Catalunya sivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per Universitat de Barcelona al mateix ús. 35 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, po- seu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc, 7, 1r. <