PEMB39 El PEMB presenta a l’alcalde de Barcelona i president del Pla els projectes en què ha estat treballant Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • novembre 2012 la Comissió d’Estratègia El passat 29 d’octubre, la Comissió d’Estratègia del PEMB –presidida per Carlos Losada– va presentar al president del Pla i alcalde de Barcelona, Xavier Trias, els projectes en què ha estat treballant durant aquest darrer any. ÍNDEX El PEMB presenta a l’alcalde de Barcelona i la reunió, que es va fer a l’Ajuntament de Barcelona, hi van assistir l’alcal- president del Pla els projectes en què ha estat A de de Barcelona i president del PEMB, Xavier Trias; Antoni Vives, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Joly, gerent d’Econo- treballant la Comissió d’Estratègia mia, Empresa i Ocupació, en representació de la segona tinent d’alcalde, Entrevista a Senén Florensa Sònia Recasens; el president de la Comissió Delegada, Joan Trullén; el coordinador general del PEMB, Francesc Santacana, i el coordinador ad- Els mitjans de comunicació es fan ressò junt, Joan Campreciós. de tres iniciatives impulsades pel PEMB En representació de les comissions d’Estratègia hi van assistir Jordi Tudela, El PEMB i el Cercle d’Economia organitzen president de la Comissió de Cohesió Social; Oriol Guixà, president de la Co- missió de Competitivitat Industrial; Sergi Ferrer-Salat, president de la Co- el cicle Nous horitzons per a l’economia missió de Sostenibilitat Ambiental; Francesc Fajula, president de la Comissió metropolitana d’Atracció de Talent i Emprenedoria, i Carles Manubens, en representació del Una delegació del PEMB visita el Recinte president de la Comissió de Posicionament Internacional, Senén Florensa. Modernista de Sant Pau L’objectiu de la reunió era presentar els projectes en què s’ha estat treballant i tractar amb el president del Pla diversos aspectes de la seva implantació. Estem adaptant els edificis i ciutats a la nova L’alcalde va expressar la satisfacció per la feina realitzada i els projectes pre- realitat i als nous canvis al ritme necessari? sentats, com també el seu compromís per impulsar-los tant des de l’Ajunta- ment com des de l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. < PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat Projectes presentats Comissió de Sostenibilitat Ambiental i Comissió de Cohesió Comissió de Posicionament Internacional Social • Zona de Dinamització de la Propietat Intel·lectual. • P roposta de la societat civil catalana per al lideratge de Bar- • Consell Econòmic i Empresarial Euromediterrani. celona en el disseny ambiental i energètic de noves construc- cions i d’edificis existents. Comissió de Competitivitat Industrial • P rojecte estratègic de rehabilitació energètica dels edificis de • C ondicionants del sòl industrial per a la localització d’empre- Barcelona. ses a la RMB. • M odel d’habitatge. Paràmetres per a un model d’habitatge • P rograma de modernització de la indústria. accessible per a tothom en un espai públic amable. • E ines per al creixement i la internacionalització: formació em- Aquests tres projectes han donat com a resultat el «Compromís per presarial per a propietaris, gerents i successors de pimes. a la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom en la rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona». Comissió d’Atracció de Talent i Emprenedoria • B arcelona International Networking Day. Comissió de Sectors Econòmics Emergents • P remi al mitjà de comunicació que millor tracti emprenedors • C entre de Formació i Innovació en Cirurgia No Invasiva i Cures i empresaris. Intensives. • L ’anglès, tercera llengua oficial de l’àrea metropolitana de Bar- • Barcelona Health Destination. celona. < < PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat Entrevista: Barcelona, seu de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània, ha de liderar un projecte d’aquestes característiques. “El Mediterrani constitueix una prioritat estratègica que oferirà Aquest consell hauria de ser un òrgan que, tot i treballar amb certa autonomia, ofereixi suport a la UpM i tingui com a funció la imple- noves oportunitats de presència i d’intercanvi a la societat civil i mentació de les iniciatives proposades al si de la UpM. a les empreses catalanes i espanyoles” La secretaria d’aquest consell s’hauria de gestionar des d’una en- titat d’àmbit mediterrani. Entre les iniciatives a impulsar, una de destacada podria ser un fòrum econòmic i empresarial d’alt nivell. Ara per ara s’està treballant per mitjà de la proposta de projecte desenvolupada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i s’han fet els primers contactes amb els actors implicats. 1. Quina valoració fa de l’actual posicionament internacional En segon lloc, el projecte que s’està treballant és la denominada de Barcelona? Zona de Dinamització de la Propietat Intel·lectual (ZDIP), una zona Barcelona ha viscut un canvi copernicà, una transformació radical d’activitat econòmica que permetria, tal com fan les zones fran- des del 1992. Avui en dia s’ha constituït com una de les marques de ques de mercaderies, establir exempcions fiscals per als serveis que referència més potents arreu del món; especialment en àmbits que es desenvolupen només parcialment en el nostre territori, per tal van des del disseny fins a la indústria agroalimentària, passant per d’evitar dobles tributacions. la logística i el transport, sense oblidar les universitats i els centres La disponibilitat d’una zona d’aquestes característiques representa- de recerca. ria, sense cap mena de dubte, un factor d’atracció d’empreses de Es pot comprovar, doncs, que vint anys després dels Jocs Olímpics serveis, especialment en els sectors de l’enginyeria de projectes i de Barcelona ha esdevingut un punt de referència més enllà del turisme. biotecnologia, TIC i audiovisuals. Per tant, es tractaria d’un projecte estratègic en el desenvolupament de l’AMB i de la seva economia del coneixement. En aquests moments la comissió s’ha reunit amb 2. En aquest primer any de treball de la comissió del PEMB Senén Florensa representants del Consorci de la Zona Franca per presentar la pro- sobre el posicionament internacional de la ciutat, quins han Secretari d’Afers Exteriors posta i plantejar la futura ubicació d’aquesta ZDIP en una part de estat els projectes sobre els quals s’ha centrat l’atenció? En Generalitat de Catalunya l’espai dedicat al projecte BZ Barcelona Zona Innovació. quin estat d’evolució es troben actualment aquests projectes? i President de la Comissió de Posicionament Internacional Després de la valoració de tot el conjunt de propostes inicials, les del PEMB 3. Quines oportunitats veu per a Barcelona (i per a Catalunya) tasques de la comissió s’han centrat en dos projectes principals. per esdevenir la ciutat referent en la zona de la Mediterrània, En primer lloc, la proposta de constitució d’un consell econòmic i ja sigui en l’àmbit econòmic, cultural o polític? empresarial euromediterrani impulsat des de la societat civil, espe- En primer lloc, Barcelona ja és el referent més important de la Me- cialment l’àmbit empresarial. diterrània. En l’àmbit polític, el Procés de Barcelona ha portat arreu El Mediterrani, la seva estabilitat i el seu creixement, constitueix una el nom de la nostra ciutat durant quinze anys com a símbol de la prioritat estratègica de primer ordre que oferirà noves oportunitats política euromediterrània. En els darrers anys, a més a més, gràcies de presència i d’intercanvi a la societat civil i a les empreses catala- a aquesta empenta, també s’ha instal·lat aquí la seu de la Secretaria nes i espanyoles. de la Unió per la Mediterrània (UpM). < < PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat En l’àmbit econòmic, Barcelona ja és el primer port de la Mediterrà- de Barcelona. Barcelona s’està convertint, a més a més, en una de nia i pot esdevenir la ciutat amb més influència a la regió. Només Is- les destinacions turístiques principals de la Mediterrània i, probable- tanbul pot disputar-li aquest lideratge, des de l’altra banda de la Me- ment, la de més qualitat i valor afegit per a l’atracció de creuers i diterrània; i els intents de Marsella, Gènova, Milà o Alexandria per turistes d’alt nivell. disputar-li aquesta primacia queden en una posició molt secundària. Barcelona ha de saber treure profit dels avantatges que li donen 4. Tot i tenir un escenari econòmic internacional no del tot alguns dels seus punts forts com a ciutat, com són el seu paper favorable, considera que Barcelona és avui en dia una bona estratègic com a porta del sud d’Europa; el fet de comptar amb plataforma per atraure empreses i inversions d’arreu del món? magnífiques infraestructures tant en l’àmbit de port com d’aero- port, d’autopistes i de ferrocarril; ser la seu de bones i reconegudes Els sectors que més funcionen malgrat la crisi són justament aquells institucions de recerca i acadèmiques (en especial pel que fa a les es- en què l’àrea de Barcelona i Catalunya tenen més avantatge, com coles de negocis), i disposar d’un teixit molt dens i creatiu de pimes són el turisme i l’exportació. que poden donar suport a qualsevol tipus de gran inversió. Per altra banda, és curiós que coexisteixi la conjuntura desfavorable En paral·lel, la clara aposta feta per esdevenir la capital mundial amb la constant millora de la qualificació de Barcelona com una de del mòbil durant els propers anys fa que Barcelona afronti aquesta les ciutats més valorades al món per viure-hi, fet que avalen especi- època de dificultats amb un bagatge important i ressaltant la im- alment els directius i professionals d’empreses americanes, xineses o portància de continuar explotant la capacitat d’atracció de la Fira d’altres països que busquen implantar-se a Europa. < < PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat Els mitjans de comunicació El segon article, «Rehabilitar per crear ocupació», 9 de setembre La Vanguardia, planteja la rehabilitació energètica dels edificis com una opció per potenciar i innovar el sector de la construcció. es fan ressò de tres iniciatives Aquesta iniciativa parteix del fet que el 35% dels edificis de Catalu- impulsades pel PEMB nya tenen més de cinquanta anys i pateixen deficiències estructurals importants amb relació a la normativa europea en matèria d’eficièn- cia energètica, accessibilitat i confortabilitat. Els mitjans de comunicació publiquen sengles articles basats en iniciatives impulsades Davant d’aquesta situació, i basant-se en la iniciativa europea Inno- pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). vative Residencial Housing for the Mediterranean, que pretén im- pulsar un projecte d’habitatges més sostenibles a la Mediterrània, l primer article, titulat «Units per rellançar la indústria», es va pu- el PEMB proposa als sectors vinculats a la construcció i rehabilitació blicar el 19 d’abril a La Vanguardia. Pren com a punt de referència d’edificis a l’àrea metropolitana de Barcelona la firma d’un compro- un dels reptes previstos al Pla estratègic metropolità de Barcelona mís per a la construcció i la sostenibilitat a la capital catalana. - visió 2020 (aprovat el novembre de 2010), que diu: «Més enllà de L’objectiu d’aquesta iniciativa és ajustar-se a la normativa europea, les empreses “bio”. Posada al dia i potenciació de la indústria i dels reactivar el sector de la construcció i convertir Barcelona en un re- sectors tradicionals”». El que pretén aquest repte és reivindicar la ferent al món de l’habitatge sostenible. En definitiva, potenciar la importància d’un sector industrial que actualment aporta el 20% de rehabilitació energètica de l’àrea metropolitana de Barcelona com l’ocupació de l’àrea metropolitana sense deixar de banda, però, els a motor per a la innovació i generar una activitat econòmica nova sectors emergents com la biotecnologia. en el sector de la construcció que l’ajudi a superar l’actual crisi La proposta del PEMB consisteix a comprometre algunes de les prin- que pateix. cipals empreses industrials catalanes (SEAT, Mier Comunicaciones, Agbar, Puig, Danone, Ficosa, La Farga, etc.) i els centres de recerca Així mateix, El Periódico va publicar el passat 8 d’octubre un article d’excel·lència que hi ha a Catalunya (Institut Català d’Investigació titulat «La gestió del sòl metropolità frena la implementació Química, Centre de Regulació Genòmica, Institut d’Investigació Sa- d’empreses» en què s’analitzen les conclusions de l’informe Condi- nitària Hospital Clínic, Centre de Visió per Computador, etc.) en la cionants del sòl industrial per a la localització d’empreses, ela- modernització del conjunt del sector industrial. borat per Maria Buhigas, directora d’Estratègia Urbana de Barcelona Regional, per encàrrec del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Per aconseguir-ho, les grans companyies seleccionades presentaran cadascuna una desena de pimes industrials catalanes del seu entorn Segons aquest estudi, la regió metropolitana té més de set-cents amb gran potencial i interès a seguir creixent. Per la seva banda, els polígons industrials (quinze mil hectàrees de sòl), però és molt centres d’excel·lència que s’hagin adherit a aquest programa apor- difícil saber quants estan disponibles, quant costa la llicència per taran alguns dels seus investigadors perquè realitzin una estada en instal·lar-s’hi, quant temps necessita un empresari per fer tots els aquestes empreses i els facin propostes de millora. Finalment, es farà tràmits i començar l’activitat o quins són els preus de mercat en una avaluació de les idees sorgides, així com una proposta per al seu diferents zones. seguiment i implementació. La normativa és poc flexible i més del 50% dels polígons industrials Aquesta iniciativa –que no representa cap cost per a les empreses– de la regió metropolitana van ser dissenyats pensant en la indústria vol ser un impuls per a la posada en marxa de projectes innovadors, dels anys vuitanta, que necessitava molt més espai per produir i em- amb el consegüent benefici per al conjunt de la indústria catalana. magatzemar. < < PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat Aquest estudi descriu un seguit de dificultats que juguen en contra • R evisar el planejament urbanístic, que defineix on se situen del teixit empresarial i del territori, en un moment de greus dificul- els polígons industrials, com són les parcel·les, com han de ser tats en tots els sectors. A més, de cara al futur, i quan algunes veus les edificacions posteriors, les restriccions d’usos, etc. parlen de «retorn de la indústria», la localització d’empreses i la po- • No hi ha una visió global de la qüestió. Cal que les polítiques lítica de sòl industrial es converteixen en un factor de competitivitat econòmiques i les territorials vagin a l’una i s’evitin contradic- que pot ser clau. cions en els discursos per afavorir el teixit industrial i mesures Algunes de les conclusions i propostes que s’apunten en aquest in- que posin traves a l’arribada de noves empreses. forme són les següents: • El marc regulador és atomitzat i dispers, prové d’administracions diferents i d’organismes diversos. La dispersió de les diferents regulacions és tan gran que fins i tot per als que les han de gestionar no sempre és prou clar. • Formular un pla estratègic dels polígons industrials que marqui les directrius per al planejament urbanístic i superi la dispersió en l’aplicació del marc regulador vigent. Cal introdu- ir el concepte d’adaptabilitat en els processos de planejament urbanístic. • El procés de localització d’una empresa és llarg i la incertesa sobre la durada d’aquest procés té un efecte molt negatiu sobre la competitivitat d’un territori. • L’empresari, usuari final en aquest procés, no intervé en la de- LA VANGUARDIA finició i execució del sòl industrial. Els actors principals en la E, 19 AGOST 201 2 DIUMENG 10 DINERS eclivi Un pla per frena r el d empreses producció de sòl són l’administració, la propietat i el promotor 0 el PIB in- l’increment de 5 0 imera vegada, bilització de Per pr quedat exportadores, la mo A trial de Cataluny a ha lions d’euros d’in versió BARCELON dus la mitjana dels p aï- 250 mi er sota de rivada en R+D, d oblar els pro- i les companyies de serveis. En la formulació estratègica del POLI p p METRÒ s de la zona euro . Per posar e promoció i cap tació so nera- jectes d so- fre al declivi del s ector, la Ge i asses un pla d’inversió estran gera bus- litat ha posat en marxa rar 2.000 empre ses perquè s sòl industrial han de concórrer tots els actors. ga fin d’actuació –que s’allar u quin finançamen t. al 2014– i amb el qual preve • F alta transparència en el procés de localització, cosa que enca- TAMBÉ HI HA VID A’ ÉS ENLLÀDE LA B IO ‘M lançar la indústria reix el procés i genera desconfiança. És difícil accedir a infor- Units per rel ativa que persegu eixmodernitzar na presenta una inici dicar-ne la impor tància mació actualitzada i accessible i poder-la comparar i contex- olità de Barcelo e la ciutat i reivin El Pla Estratègic M etrop dustrial a l’àream etropolitana d njunt del sector in tualitzar. Cal més transparència, rigor, agilitat i confiança el co entre els actors. • C al introduir el valor de la indústria i el teixit empresarial en el marc d’una economia moderna i de serveis, i recordar que indústria i serveis no són contraris sinó complementaris. Cal reconèixer els polígons industrials com a espais urbans. XAVIER GÓMEZ pitalet de Llobreg at ran Via-Pedrosa, a l’Hos ista aèria del pol ígon industrial G V VES AL CRÈDIT BA NCARI ALTERNATI nar el camí de le s pimes Objectiu: apla ançament pioner a a l’Estat < < eina de fin res corpo- b l’ajuda de Keire tsu, llança una direc- empresarial, memb re, apitalists o pro- Pimec, am Fran de la Tor venture c e representen explica partament de consul- ratius, nvertiran a partir es, qu del de t fessionals– i a “Les pim a, tenen tor finançamen s en el capital umCapital Pimes, amb l any el 70% del PIB a Esp epe- toria estratègica i que de 500.000 euro nes em- mer fòr de la xarxa intern a- itja ació n problema de dimensió i d er de Pimec, que adverteix les petites i m a de anillas col·labor iret- u bancari p ama està dirigit . A. Cab l d’inversors priv ats Ke n massa del crèdit rogr resese in ament ciona rtífexs, la pla- n ançar-se. Despré s de aquest p erta trajectò- p que vulgu de finanç ns els seus a réixer i fin dit, empreses ambuna c yies de no- Les companyies ta o c rè n el programa poden a fal sent l’obstacle su. Seg ança- ció de c a compa cipar en L continua on- taforma és una eina de fin nys de restric i no tant parti ropostes què s’enfr a a l’Estat que ap or- cinc a c impulsa aquesta pl atafor- ria p ació. presentar les seves re a la més gran a ent pioner m- Pime a va cre sors del e setemb s petites i mitjanes m lucions de capita l a les e ma que persegueix que aquest S’estima que els inver ins al proper 30 d ten le so - uin exe- quals figuren f ymes. eb Forocapitalp empreses (pimes). Per tarà perquè puguin dur a ter tipologia d’empreses pug ntre els ions fòrum –e l panorama pàgina w s ac e r-los unamica el camí, la prese tes, competir en mi- ar, entre d’altres, operprojec i- cut fusions”, inversors privat s d aplana micro, petita i me cions i assumir una d pliació de capital, patronal de la ndi d’am empresa de Catalun ya, llors co ortant. mitjana s imp de llançar el pri- mensió mé Pimec, acaba PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat El PEMB i el Cercle d’Economia organitzen el cicle Nous horitzons per a l’economia metropolitana El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el Cercle d’Economia organitzen conjuntament el cicle de seminaris Nous horitzons per a l’economia metropolitana en què es tractarà sobre tres àmbits d’activitat que, entre d’altres, es consideren prioritaris LA INNOVACIÓ I LA PIME INDUSTRIAL i que requereixen una bona col·laboració entre empreses i institucions. 27 de novembre de 2012, de 19 h a 21 h President ot i que la perllongada crisi té greus conseqüències sobre la nostra Carlos Losada, president de la Comissió d’Estratègia del PEMB economia i societat, una part significada del teixit productiu mostra una gran capacitat per consolidar-se. La nostra capacitat exportado- Introductor ra n’és un bon exemple. Oriol Guixà, coordinador de la Comissió d’Estratègia Competitivi- En aquest context, cal, més que mai, aprofundir en les polítiques tat Industrial del PEMB públiques i actuacions privades que afavoreixin determinats sectors Membres amb una especial capacitat per generar activitat i contribuir eficaç- ment a sortir de la crisi. • L es multinacionals com a empreses tractores i generadores d’un teixit productiu innovador. Ramon Pastor, director general del Les tres sessions que integren aquest cicle de seminaris són: negoci d’impressió de gran format de Hewlett-Packard. • La innovació i la pime industrial • I ndústria i centres de recerca. Josep M. Martorell, director general de recerca en funcions del Departament d’Empresa i • La salut, un gran potencial Ocupació. • La construcció, sector de futur • L a fotònica i la indústria. Albert Cot, director d’Innovació en Les tres sessions es faran al Cercle d’Economia (c/ Provença, 298) Energia i Sistemes de Comsa Emte. • P artenariat per a la innovació: empresa tractora/pime. Àlex Monzó, Business Development Manager de Sensefields. < < PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat LA SALUT, UN GRAN POTENCIAL LA CONSTRUCCIÓ, SECTOR DE FUTUR 11 de desembre, de 19 h a 21 h 18 de desembre, de 19 h a 21 h Presidenta Presidents Montserrat Vendrell, coordinadora de la Comissió d’Estratègia Sergi Ferrar-Salat, coordinador de la Comissió d’Estratègia Soste- Sectors Emergents del PEMB nibilitat Ambiental del PEMB Introductor Jordi Tudela, coordinador de la Comissió d’Estratègia Cohesió So- cial del PEMB Josep Piqué, director general de l’Hospital Clínic i Provincial de Bar- celona Introductor Membres Alberto Cuchi, professor del Departament de Construccions Arqui- tectòniques de la Universitat Politècnica de Catalunya • James Dixon, European Sales Manager, Systems Integration, Medical Systems Division d’Olympus Europa Holding GMBH. Membres • Antonio de Lacy, cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal • Josep Miarnau, conseller delegat de Comsa Emte. de l’Hospital Clínic de Barcelona i president del BIMA (Barcelona • Felip Pich-Aguilera, arquitecte i soci de Picharchitects. International Medical Academy). • E nric Rovira-Beleta, arquitecte director de Rovira-Beleta Accesi- • J osep Samitier, director associat de l’Institut de Bioenginyeria bilidad i professor responsable de l’Àrea d’Accessibilitat a l’Escola de Catalunya (IBEC) i delegat del rector de la UB per al Campus Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la Universitat Interna- d’Excel·lència International Health. cional de Catalunya. • E milià Pola, director general de l’Institut d’Investigació Biomèdi- • V alentín Alfaya, director de Qualitat i Medi Ambient de Ferrovial. ca de Bellvitge (Idibell). • Javier Peña, director científic de Mater. Centre de Materials del Exposició: Film en 3D. FAD. Cloenda a càrrec del president del PEMB i alcalde de Barcelona, Xa- vier Trias. Exposició: Nous materials. Si voleu, podeu fer-hi la inscripció en línia a través del web del PEMB (www.pemb.cat). < < PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat Una delegació del PEMB visita el tota l’activitat sanitària es va traslladar el 2009 al nou hospital, situat a l’extrem nord-est del recinte modernista. 2 Recinte Modernista de Sant Pau La primera fase de la rehabilitació afecta 12 edificis, 22.249 m cons- truïts, 1 quilòmetre de galeries subterrànies, instal·lacions i geotèr- mia. El cost previst és de 100 milions d’euros i serà finançat amb re- El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va organitzar, el passat 30 d’octubre, una visita cursos propis i per la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Espanya, institucional a una de les instal·lacions destacades de l’àrea metropolitana de Barcelona. el fons europeu FEDER i institucions locals. En aquesta ocasió, la delegació del PEMB va visitar les obres de rehabilitació del Recinte Els objectius d’aquesta primera fase són els següents: Modernista de l’Hospital de Sant Pau. L’adjunt al director gerent, Marc Guerrero, • Crear un centre de coneixement i innovació de platafor- en va fer la presentació i membres de l’equip de rehabilitació els van acompanyar durant la visita. mes, institucions i entitats internacionals i locals que treballin conjuntament en alguns dels principals reptes globals de la so- l recinte va ser construït entre 1905 i 1930 per l’arquitecte Lluís cietat del segle XXI, en els àmbits de la sostenibilitat, la salut i Domènech i Montaner i és propietat de la Fundació Privada Hos- l’educació. També hi haurà un espai reservat per al programa pital de la Santa Creu i Sant Pau, creada el 1402. Va ser declarat cultural amb el Centre d’Interpretació del Modernisme. monument històric i artístic el 1978 i és Patrimoni Mundial per • Convertir el recinte en un nou espai destinat al turisme i a la di- la Unesco des de 1997. És el conjunt modernista més important vulgació del Modernisme, i generar un nou eix d’atracció cul- d’Europa i, possiblement, el més gran del món, amb 13,5 hectàre- tural i turística Parc Güell - Recinte Modernista - Sagrada Família. es, 44.280 m2 construïts, 19 edificis i 1 quilòmetre de túnels que • Ampliar l’oferta d’espais per a reunions i congressos amb set- connecten els pavellons. centes places en deu espais de diferents cabudes. Les peculiaritats d’aquest conjunt arquitectònic dificultaven la seva Està previst que a l’abril del 2013 ja s’hagin rehabilitat tres pavellons, adequació a la pràctica de la medicina moderna; per aquest motiu, que s’obriran al públic a final del 2013. Foto de grup de la delegació del PEMB Visita als soterranis del Recinte Modernista de Sant Pau < < PRESENTACIÓ DE PROJECTES • ENTREVISTA • EL PEMB ALS MITJANS • SEMINARIS • VISITA A SANT PAU • ADAPTACIÓ ALS CANVIS www.pemb.cat Estem adaptant els edificis i ciutats Els objectius essencials de GBCe són els següents: • Fer-se portaveu, des de la societat civil, de les idees i propostes a la nova realitat i als nous canvis per a la sostenibilitat en l’edificació. • Contribuir a la transformació del mercat cap una edificació més al ritme necessari? sostenible. • Dotar la societat d’instruments de suport al disseny i d’avalua- El PEMB acull la primera reunió del Comitè Organitzador del Congrés Mundial ció mediambiental d’edificis i barris. per a la Sostenibilitat en l’Edificació que se celebrarà a Barcelona el 2014. • Promoure la formació dels paràmetres associats a la sostenibili- tat i, de manera especial, els aspectes relatius al medi ambient. El passat 20 de setembre es va fer a la seu del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) • Obrir vies d’investigació noves sobre l’edificació a Espanya des de la perspectiva sostenibilista. la primera reunió del Comitè Organitzador del Congrés Mundial per a la Sostenibilitat en l’Edificació WSB14 Barcelona, que se celebrarà a Barcelona el darrer trimestre del 2014. En Actualment, GBCe treballa de manera paral·lela en diverses accions la reunió es va començar a treballar en l’organització d’aquest congrés, l’objectiu del qual és que s’emmarquen dins d’aquests objectius. promoure la revisió crítica de la situació de la construcció i el desenvolupament urbà al món. El president de GBCe, Felipe Pich-Aguilera, lidera en aquests moments el repte més important que GBCe té entre mans: l’organització del BCe, Green Building Council España, és una organització sense ànim Congrés Mundial per a la Sostenibilitat en l’Edificació WSB14 de lucre que dóna continuïtat al treball fet per Espanya durant els Barcelona. últims deu anys, tant dins el marc d’iiSBE-España com de Green Buil- Des del 2003, aquest congrés es fa cada tres anys a diferents llocs ding Challenge España. Formen part de GBCe tots els actors impli- dels món i sota els auspicis de les organitzacions internacionals cats en el camp de l’edificació (entitats, professionals i empreses) i UNEP-SBCI, iiSBE, CIB i FIDIC. S’hi reuneixen els millors experts mun- actualment compta amb més de tres-cents associats. dials del camp de la sostenibilitat en l’edificació. En aquesta edició, GBCe ha obert la participació a actors de fora del marc acadèmic. GBCe va fer la primera reunió del Comitè Organitzador WSB14 BCN a la seu del PEMB a final de setembre, per començar a posar en marxa totes les pistes i objectius del congrés. «En aquesta greu situació de crisi econòmica, financera, ener- gètica i mediambiental un canvi de cicle històric és indispensa- ble. I davant d’aquesta necessitat, la qüestió és: estem adap- tant els edificis i ciutats a la nova realitat i als nous canvis al ritme necessari? Això ens condueix al lema: “Sustainable Buil- ding Results... are we moving as quick as we should?”» La Conferència SB14 pretén promoure la revisió crítica de la situació de la construcció i el desenvolupament urbà de cada país o regió, amb la intenció d’estendre les bones pràctiques i animar a l’aparició de pro- postes de col·laboració i integració dels problemes en l’àmbit global. Primera reunió a la seu del PEMB (20 de setembre) Més informació: http://sbconferences.org/. < < Pla Estratègic L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és Institucions promotores Metropolità una associació privada sense ànim de lucre. de Barcelona El Consell General de l’Associació el constitueixen més de Aena tres-cents membres, entre els quals hi ha entitats privades, Ajuntament de Barcelona institucions públiques i administracions. Àrea Metropolitana de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r Autoritat Portuària de Barcelona 08010 Barcelona Xavier Trias Cambra Oficial de Comerç de Barcelona T. 933 187 051 F. 933 174 835 Alcalde de Barcelona i president del Consell General Cercle d’Economia plaestrategic@pemb.cat Joan Trullén Consell Comarcal del Baix Llobregat www.pemb.cat President de la Comissió Delegada Consell Comarcal del Barcelonès Francesc Santacana Consorci de la Zona Franca de Barcelona Coordinador general Comissió Obrera Nacional de Catalunya Diputació de Barcelona D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades Fira de Barcelona de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorporades Foment del Treball Nacional en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Pro- tecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclu- Unió General de Treballadors de Catalunya sivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per Universitat de Barcelona al mateix ús. 35 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, po- seu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r. <