LPEMB37 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • maig 2012 ÍNDEX Reunió de la Comissió Delegada del PEMB Un nou impuls per a la planificació estratègica metropolitana Esmorzar estratègic: Barcelona vol ser una smart city i té potencial per ser-ho Els espais urbans neoterciaris (Congrés del CIDEU) El PEMB presenta a Viladecans l’informe “Les grans tendències mundials i els seus impactes a les grans metropolis” Les relacions amb Àsia són fonamentals per projectar el futur econòmic de Barcelona i Catalunya El PEMB publica el mapa de projectes estratègics Nova etapa del PEMB: reunió de la Comissió Delegada El passat 28 de març es va reunir la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, presidida per Joan Trullén, amb l’assistència d’una àmplia representació de les seves institucions membre. Aquesta és la primera comissió que se celebra després del Consell General del 20 de febrer. < a reunió de la comissió es va centrar en dos temes: • La implementació del Pla estratègic - Visió 2020, mitjançant els projectes desenvolupats per la Comissió d’Estratègia del PEMB. • L’inici de la nova etapa del Pla, exposat pel president de la Comissió De- legada, Joan Trullén. Així mateix es va acordar prioritzar els tres projectes estratègics següents: • Compromís per a la sostenibilitat en la rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona. • Modernització de la indústria de l’àrea metropolitana de Barcelona. • Constitució d’un consell econòmic empresarial euromediterrani. Reunió de la Comissió Delegada del PEMB (28 de març) www.pemb.cat << COMISSIÓ DELEGADA • PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA • SMART CITY • ESPAIS NEOTERCIARIS • INFORME • RELACIONS AMB ÀSIA • MAPA DE PROJECTES Durant el Consell General del PEMB, el president de l’associació i al- calde de Barcelona va proposar el nomenament del vicepresident de Planificació Estratègica com a nou president de la Comissió Delega- da, proposta que va ser aprovada pel Consell General del Pla el dia 20 de febrer de 2012. En l’acord de govern de 21 de juliol de 2011 es recull que el PEMB sigui l’instrument per al desenvolupament de les funcions pròpies de l’AMB en aquest camp. Aquest nou marc institucional coincideix en el temps amb la crisi econòmica i la intensificació del fenomen de la desocupació, el pri- mer dels grans reptes que tenim plantejats al nostre país. I crec que mai com ara s’havia posat de manifest la necessitat de dotar-se d’es- tratègies metropolitanes, especialment en el camp de l’economia i la planificació, i sobretot en la perspectiva d’afrontar el gran repte de l’atur en general i de l’atur juvenil en particular. Els trenta-sis municipis de l’àrea metropolitana constitueixen el nucli central del mercat de treball metropolità de Barcelona. Una àrea me- tropolitana es defineix materialment sobretot a partir del seu mercat de treball. I hem de reconèixer que, entrats en el segle XXI, no és possible afrontar polítiques ni instruments en camps molt rellevants (urbanisme, medi ambient, transport i mobilitat, habitatge, promo- ció exterior, recerca, desenvolupament i innovació, entre d’altres) si no és prenent com a referència l’escala metropolitana. Aquí la metròpoli de Barcelona té una gran oportunitat estratègica. Constitueix el gran empori productiu exportador del sud-oest d’Eu- ropa. Lidera d’una manera destacada el comerç internacional i inter- regional del conjunt de l’economia espanyola. Malgrat l’existència d’importants dèficits infraestructurals, disposa d’un importantíssim estoc d’infraestructures. A més, avança des de fa dues dècades cap a l’economia del coneixement. En aquesta nova etapa del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona es plantegen tres grans objectius: la implantació del Pla visió 2020, que crec que caldrà sintonitzar amb l’estratègia Europa 2020 de la Comissió Europea (creixement intel·ligent, sostenible i integrador); la definició d’una estratègia metropolitana de sortida de la crisi, amb una atenció prioritària cap a l’ocupació juvenil, i la construcció d’in- dicadors que permetin, entre d’altres, un seguiment estadístic de la competitivitat de l’AMB. La hipòtesi de partida és clara: de la crisi se’n surt incrementant la capacitat competitiva. És condició necessària, però no suficient, po- tenciar l’exportació de béns i de serveis. Barcelona és més que mai el gran bastió exportador. Per tant, el paper de la metròpoli de Bar- celona és determinant per a la sortida de la crisi. I dins d’aquest plantejament sobresurten dues idees fonamentals. La primera, la de la cooperació publicoprivada en la definició de l’estratègia, el gran capital immaterial acumulat en els gairebé vint-i-cinc anys de pla- nificació estratègica. La segona és la gran importància dels factors territorials per explicar la competitivitat de les economies. És a dir, el territori compta. Per afrontar la crisi cal, doncs, enfortir el que és més genuí del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona: el diàleg publicoprivat i la con- cepció de l’estratègia de desenvolupament en clau territorial. Joan Trullén Vicepresident de Planificació Estratègica de l’AMB i president de la Comissió Delegada del PEMB Un nou impuls per a la planificació estratègica metropolitana La implementació del Pla estratègic - Visió 2020, la definició d’una estratègia metropolitana i la construcció d’indicadors són els tres objectius que es planteja la nova etapa La planificació estratègica metropolitana està encetant una nova etapa. La constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el passat mes de juliol de 2011 representa un salt qualitatiu en el procés de planificació estratègica metropolitana. La Llei 3/2010 del Parlament de Catalunya atribueix competències de planificació estratègica metropolitana a l’AMB, amb la creació d’una vicepresidència de planificació estratègica. www.pemb.cat << COMISSIÓ DELEGADA • PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA • SMART CITY • ESPAIS NEOTERCIARIS • INFORME • RELACIONS AMB ÀSIA • MAPA DE PROJECTES n la presentació, el coordinador general del PEMB, Francesc Santa- cana, va destacar la importància del concepte de smart city com a instrument per a la generació d’activitat empresarial i nova ocupació, i que Barcelona ha fet una aposta estratègica important en el camp del concepte de smart city. F. Santacana va assenyalar també que no pretenia ser una exposició “política” del tema, sinó la presentació de projectes i iniciatives que algunes de les empreses que actuen en aquest camp estan duent a terme. Algunes de les característiques que, segons Joan Rodríguez, gestor de grans comptes de Cisco Systems España, defineixen una smart city són que posen el màxim d’informació a disposició de les empre- ses, institucions i ciutadans (ja que això facilita l’optimització dels serveis públics); que maximitzen les inversions que destinen als ser- veis, i que són ciutats obertes a la innovació, que integren en tots els seus circuits. Cisco ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona basat en quatre punts: • City protocol: definir un sistema de certificació que determini els paràmetres que defineixen una ciutat com a smart (cada ciu- tat ha de concretar els seus propis indicadors). • BCN Institut for Habitat: creació d’un espai on desenvolupar aquest city protocol. • Desenvolupament de “pilots” en serveis públics que des- prés es converteixin en realitat i es puguin replicar a escala na- cional i mundial. • Cisco Innovation Center: creació d’un centre a Barcelona per al desenvolupament de l’empresa en aquest àmbit. S’ha triat Barcelona per ubicar-hi aquest centre perquè ha demostrat que és una ciutat molt sensible a aquest tema i perquè té una gestió exemplar dels serveis públics. Jordi Alvinyà, assessor d’Abertis Telecom, va explicar en la seva in- tervenció que el concepte de ciutat intel·ligent (smart city) és un nou concepte de governança de la ciutat basat en una concepció transversal i integral dels serveis, una significativa participació dels agents que hi conviuen (autoritats, ciutadans, empreses, entitats) i dotat d’una àmplia xarxa d’elements tecnològics que en permeten alts nivells d’automatització. En resum, és una concepció transver- sal i integral dels serveis. Perquè una ciutat arribi a ser qualificada com a smart, és necessària la participació de tots els ciutadans que hi viuen, no només de les institucions. Abertis ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per tal de crear una plataforma tecnològica única que permeti i integri noves solucions tècniques per a la gestió global de serveis relacionats Esmorzar estratègic: Barcelona vol ser una smart city i té potencial per ser-ho El passat 30 de març es va celebrar el tercer esmorzar estratègic del PEMB, en col·laboració amb Roca Barcelona Gallery, sota el títol “Quatre projectes que consoliden la metròpolis de Barcelona com a Global Smart City”. En aquesta ocasió, es va convidar quatre importants empreses tecnològiques (Schneider Electric, Abertis Telecom, Indra i Cisco Systems España) perquè hi presentessin els seus projectes. Hi van assistir més de vuitanta persones. E www.pemb.cat << COMISSIÓ DELEGADA • PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA • SMART CITY • ESPAIS NEOTERCIARIS • INFORME • RELACIONS AMB ÀSIA • MAPA DE PROJECTES Francesc Santacana, Joan Rodríguez, Manuel Ausaverri, Jordi Alvinà i Laurent Dussart amb la ciutat, mitjançant la integració d’infraestructura, equip de camp i elements d’aplicació. Un cop s’hagi desenvolupat aquesta plataforma es pretén que sigui adaptable a altres ciutats, que ultrapassi l’àmbit geogràfic de Barce- lona i que assoleixi una dimensió metropolitana. Segons, Laurent Dussart, responsable de màrqueting de Schneider Electric, en el futur es preveu un important augment de la demanda energètica de les ciutats, on es concentra la majoria de ciutadans. Per poder donar resposta a aquesta demanda creixent, cal tenir una visió holística de la ciutat que integri cinc grans àmbits: electricitat, aigua, transport, serveis públics i edificis i cases. Schneider Electric ha signat un acord amb l’Ajuntament de Bar- celona per desenvolupar un centre de competència i excel·lència. L’objectiu és desenvolupar un pla de mobilitat sostenible per millorar la gestió i les infraestructures i minimitzar l’impacte mediambiental dels transports a la ciutat. Manuel Ausaverri, director responsable de Smart Cities d’Indra Sistemas, va destacar que el concepte de smart és molt important per a l’estratègia d’una ciutat, però que abans cal plantejar-se per què cal ser intel·ligent. En la seva intervenció, M. Ausaverri va destacar que aquells pro- jectes que volen ser definits com a smart han de passar per un procés previ de planificació en què s’hagin formulat i respost les preguntes següents: qui ho finança?, en què millora la vida dels ciutadans?, per a què serveix?, etc. També és important tenir en compte que la tecnologia és només un mitjà que permet aconse- guir altres objectius. En la cloenda, Francesc Santacana va destacar les idees següents: • Forma part de l’estratègia de Barcelona esdevenir una smart city. Barcelona té potencial per ser-ho, però cal ampliar aquest plantejament a tot l’àmbit metropolità. • Per aconseguir una ciutat smart, s’ha de fer un plantejament transversal. • Barcelona ha de fer un pas endavant i passar del concepte de smart city al de smart citizens. www.pemb.cat << COMISSIÓ DELEGADA • PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA • SMART CITY • ESPAIS NEOTERCIARIS • INFORME • RELACIONS AMB ÀSIA • MAPA DE PROJECTES el 13 al 16 de març es va celebrar a Barcelona el XX Congrés del CIDEU, que, en aquesta edició, va tractar sobre els espais urbans neoterciaris. El PEMB és membre fundador del CIDEU i forma part del seu Consell Rector. L’acte va ser inaugurat per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. En la seva intervenció, el coordinador general del Pla Estratègic Me- tropolità de Barcelona, Francesc Santacana, va exposar les tendèn- cies de canvi que actualment impacten a les grans metròpolis i que es fonamenten en dos punts bàsics: el coneixement i el capital humà. Així mateix va explicar quina és la visió per al 2020: “Ser una de les regions europees més atractives i influents per al talent inno- vador, amb un model d’integració i cohesió social de qualitat.” Va parlar dels reptes i les palanques de canvi i també va fer una breu exposició dels projectes que s’estan impulsant actualment des de les sis subcomissions d’Estratègia del PEMB: sostenibilitat ambiental, posicionament internacional, sectors emergents, competitivitat in- dustrial, atracció de talent i emprenedoria i cohesió social. Si voleu més informació, podeu accedir al web del CIDEU (http://xx-congreso-cideu.com). Intervenció de Francesc Santacana Els espais urbans neoterciaris, tema del XX Congrés del CIDEU L’espai urbà és un concepte dinàmic que es pensa, es construeix i es transforma com a reflex de la realitat socioeconòmica de cada ciutat i de cada conjuntura. El període de transició de la ciutat terciària, com a continuació de la ciutat industrial, a una altra que podem anomenar neoterciària –marcada per la globalització i les TIC– ha provocat una sèrie de canvis en l’espai urbà. Per això és de vital importància, en aquests moments de canvi, aprofundir en el significat de la transformació dels espais urbans que comporta aquest temps neoterciari. J. A. Santano, Mónica Fein, Angélica Araujo, Antoni Vives i Aníbal Gaviria www.pemb.cat << COMISSIÓ DELEGADA • PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA • SMART CITY • ESPAIS NEOTERCIARIS • INFORME • RELACIONS AMB ÀSIA • MAPA DE PROJECTES El PEMB presenta a Viladecans l’informe “Les grans tendències mundials i els seus impactes a les grans metròpolis” El 15 de març es va presentar davant d’una àmplia representació dels ajuntaments de Viladecans i Gavà l’informe publicat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona “Les grans tendències mundials i els seus impactes a les grans metròpolis”. quest informe s’estructura en dos blocs. En el primer bloc es discuteixen les tendències que estan canviant l’estructura i el rol de les metròpolis en l’actualitat i en el segon, s’exposen les ten- dències diferencials que impulsaran les metròpolis en un futur pròxim. Part 1: Tendències de canvi actuals 1. L’explosió de la metròpolis 2. De la urbs urbanitzada a la civitas planejada 3. Geopolítica i noves rutes de la seda Part 2: Tendències diferencials de futur 4. Coneixement i capital humà: les bases del futur 5. Tecnologia i models d’innovació integrada 6. La qualitat, sinònim de sostenibilitat 7. Governança, l’àgora de creixement del futur Podeu consultar aquest informe a l’apartat de publicacions del web del pla: www.pemb.cat En la presentació van intervenir: • Francesc Santacana, coordinador general del PEMB. • Joan Campreciós, coordinador adjunt del PEMB. • Isabel Carreras, arquitecta i màster en Regional and Urban Planning Studies (LSE). Autora. • Anna Puiggrós, geògrafa i màster en Contemporary Urba- nism (LSE). Autora. Segons paraules de les autores: “Aquest informe recull les ten- dències que estan canviant el rol de les metròpolis i els cor- rents diferencials que impulsaran les metròpolis en el futur.” En el decurs de la reunió es van analitzar les tendències actuals i d’altres previsibles que poden incidir en el desenvolupament de les ciutats i, en especial, de les àrees metropolitanes i les ciu- tats que les configuren. Tota estratègia ha de tenir en compte aquestes tendències a l’hora d’establir prioritats i identificar els projectes més rellevants. En aquesta reunió van participar l’alcalde de Viladecans, Carles Ruíz, l’alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, i delegacions municipals d’ambdós ajuntaments. La trobada va acabar amb un debat sobre les conclusions de l’informe. A www.pemb.cat << COMISSIÓ DELEGADA • PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA • SMART CITY • ESPAIS NEOTERCIARIS • INFORME • RELACIONS AMB ÀSIA • MAPA DE PROJECTES l passat 19 de març es va fer una sessió de treball sobre les relacions econòmiques de Barcelona i Catalunya amb Àsia, convocada per Casa Àsia, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajun- tament de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. En aquesta sessió es va analitzar la situació actual de les nostres relacions amb Àsia en diferents àmbits i es van recollir les propostes dels participants per dinamitzar aquests àmbits a través de projectes d’interès comú. En la sessió de treball van intervenir: • Benvinguda Francesc Santacana, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Senén Florensa, director de Relacions Internacionals de la Generalitat de Catalunya • La promoció de Barcelona a Àsia: actius i reptes principals Joaquim Llimona, director de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona • Relacions econòmiques, comercials i d’inversions entre Ca- talunya i Àsia Jordi Serret, director executiu d’ACCIÓ • Barcelona i Catalunya en un context europeu Amadeu Jensana, director d’Economia i Empresa de Casa Àsia Després d’aquestes intervencions i de les exposicions dels assistents, es va obrir un debat entre tots els participants. Aquest debat va fer palès que, entre d’altres, cal dur a terme les accions següents: • Com a resultat de la conjuntura geocomercial, el Mediterra- ni tindrà una importància creixent els propers anys. Barce- lona, com a capital de la Mediterrània, pot esdevenir la porta d’entrada de mercaderies a Europa. És fonamen- tal per al desenvolupament econòmic de l’AMB ser capaços d’aprofitar l’oportunitat que se’ns presenta. • Augmentar la nostra presència a Àsia i establir-hi rela- cions comercials, industrials i culturals. • Potenciar la marca Barcelona als mercats asiàtics, espe- cialment en el sector turístic. Tot i que ha augmentat subs- tancialment el nombre de turistes asiàtics, cal continuar treballant, des de totes les institucions, per aconseguir un bon posicionament internacional (per exemple, fer més fàcil l’obtenció de visats i augmentar el nombre de vols directes). • Augmentar el pes de l’economia asiàtica pot afavorir que Europa aconsegueixi sortir de la crisi. Tot i la crisi econòmica actual, dades del Banc Asiàtic de Desenvolupa- ment demostren que el 2012 serà un bon any per a l’eco- nomia asiàtica. • Aconseguir una major sensibilització del teixit econòmic de Catalunya envers Àsia, atès que aquest continent té un elevat poder adquisitiu i és un important motor industrial. Així mateix, cal fer una anàlisi de les necessitats d’aquest mercat per sintonitzar amb els seus paràmetres i poder ade- quar-hi la nostra oferta. • Garantir l’existència de les infraestructures i els serveis necessaris per afavorir la relació Catalunya-Àsia (conne- xions directes que assegurin una comunicació ràpida i fluida). • També es va coincidir en la conveniència de donar suport i prestigiar la Casa Àsia, perquè està desenvolupant un paper molt important en aquest procés i encara pot fer molt més. Les relacions amb Àsia són fonamentals per projectar el futur econòmic de Barcelona i Catalunya Les relacions amb els països asiàtics són fonamentals a l’hora de projectar el futur econòmic de Barcelona i Catalunya. Per això, cal tenir una estratègia comuna que ens permeti aprofitar les oportunitats que ofereix Àsia en àmbits com la logística i el turisme, el comerç i la inversió, les indústries culturals, la innovació o l’educació. www.pemb.cat << COMISSIÓ DELEGADA • PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA • SMART CITY • ESPAIS NEOTERCIARIS • INFORME • RELACIONS AMB ÀSIA • MAPA DE PROJECTES Els experts que van participar en aquesta sessió de treball són: Javier Albarracin, director de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic d’IEMed Alexandre Benguerel, Invest in Catalonia Joan Campreciós, coordinador adjunt del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Josep M. Cervera, director de l’Àrea d’Internacionalització Empresarial de la Cambra de Comerç Maria Cortada, responsable del Gabinet Tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Ignasi de Delàs, sotsdirector general de Turisme de Barcelona Rodolfo Florit, secretari general de SEAT Anna Gallardo, tècnica de la Generalitat de Catalunya Jaume Giné, Esade Josep Herrero, soci de Roca Junyent Marisol López, directora de l’Àrea de Promoció Internacional de l’Institut Català de les Empreses Culturals Jordi Martí, China Desk de Mazars Enric Palau, codirector de Sonar Enric Picanyol, soci de Cuatrecasas Josep M. Piqué, CEO Parc Tecnològic 22@ Mariona Rico, assessora executiva del secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya Pere Serra, relationship manager de països no OCDE de la Caixa Veronica Tan, assessora econòmica de Barcelona Activa Jordi Torrent, cap d’Estratègia del Port de Barcelona Ricard Zapatero, director de Desenvolupament de Negoci Internacional de Fira de Barcelona J. Serret, A. Jensana, S. Florensa, F. Santacana i J. Llimona Casa Àsia (19 de març de 2012) www.pemb.cat << COMISSIÓ DELEGADA • PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA • SMART CITY • ESPAIS NEOTERCIARIS • INFORME • RELACIONS AMB ÀSIA • MAPA DE PROJECTES El PEMB publica el mapa de projectes metropolitans El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha editat el mapa de projectes estratègics metropolitans més destacats per al 2012, inclòs en la Memòria Estratègica 2011. Bloc 1. Coneixement 1. Campus Diagonal-Besòs (Sant Adrià de Besòs) 2. Fusion for Energy - F4E (Barcelona) 3. Partnership for Advanced Computing in Europe - PRACE (Barcelona) 4 Mont-Blanc (Barcelona) 5. Barcelona Campus, clúster d’educació superior (àrea metropolitana de Barcelona) Bloc 2. Promoció econòmica i projecció internacional 6. BZ Barcelona Innovació (Barcelona) 7. Innobaix - Agència d’Innovació Industrial i Coneixement del Baix Llobregat (comarca del Baix Llobregat) 8. Bizbarcelona (Barcelona i àrea metropolitana) 9. Incubadora publicoprivada Almogàvers Business Factory (Barcelona i àrea metropolitana) 10. Smart City Campus (Barcelona) Bloc 3. Mobilitat i accessibilitat 11. Sant Andreu - La Sagrera: sistema ferroviari i projecte urbà (Barcelona) 12. Línia d’alta velocitat Madrid - Barcelona - frontera francesa (Bar- celona i Figueres) 13. Xarxa ferroviària per al Baix Llobregat (Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Viladecans) 14. Connexió entre l’AP-7 i l’A-2 (Castellbisbal, el Papiol i Sant Andreu de la Barca) 15. Connexió entre la C-32 i la B-23 (Cornellà de Llobregat) 16. Carril bus-VAO a la C-58 i a la B-23 i carril bus a la C-31 i a la C-245 (àrea metropolitana de Barcelona) 17. Nou model de xarxa de bus: noves línies RetBus d’altes prestacions i evolució de les línies convencionals (àrea metropolitana de Barcelona) Bloc 4. Promoció de sectors estratègics Aeronàutic 18. DeltaBCN - Consorci per al Desenvolupament del Parc Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans (Viladecans) 19. Projectes de suport al desenvolupament de l’àrea aeroportuària de l’Aeroport de Barcelona - El Prat (El Prat de Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat) Agroalimentari 20. Campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma de Gramenet) Audiovisual/TIC 21. Barcelona Mobile World Capital (Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat) BioRegió/Salut 22. Biopol’H (L’Hospitalet de Llobregat) 23. Consorci Internacional del Genoma del Càncer - ICGC (Barcelona) 24. Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica - CNAG (Barcelona) 25. Clúster de Salut Mental de Catalunya (Sant Boi de Llobregat) 26. Centre d’Excel·lència Internacional per a la Salut Mental de Catalu- nya - CEISAM (Sant Boi de Llobregat) 27. Centre de Recerca Barcelonaßeta (Barcelona) 28. Centre de Recerca Biomèdica Cellex de l’IDIBAPS (Barcelona) 29. REHABILITA - Tecnologies disruptives per a la rehabilitació del futur (Badalona) Energia 30. KIC InnoEnergy (Barcelona, Sant Cugat i Sant Adrià de Besòs) Logística 31. Port de Barcelona. Ampliació sud (Barcelona i el Prat de Llobregat) 32. Accessibilitat a la plataforma logística del Delta (àrea metropolitana de Barcelona) 33. Nous accessos sud, ferroviari i viari, en l’ampliació del port de Bar- celona (Sant Joan Despí, Cornellà del Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Barcelona) Bloc 5. Infraestructures i equipaments d’impacte urbà 34. 22@Barcelona, el districte de la innovació (Barcelona) 35. Parc de Negocis de Viladecans (Viladecans) 36. Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès) 37. Centre Direccional Prat Nord (El Prat de Llobregat) 38. Blau@Ictínea (Barcelona) Bloc 6. Sostenibilitat i medi ambient 39. Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat en el seu tram metropolità (conca del Llobregat) 40. Projecte LIMA - Low Impact Mediterranean Architecture (Sant Cugat del Vallès i Barcelona) 41. LIVE Barcelona - Logística per a la Implantació del Vehicle Elèctric (Barcelona i àrea metropolitana) 42. Portes de Collserola (Barcelona) Els quaranta-dos projectes inclosos en aquesta edició de la memò- ria es distribueixen en sis blocs: Coneixement, Promoció econòmica i projecció internacional, Mobilitat i accessibilitat, Promoció de sectors estratègics, Infraestructures i equipament d’impacte urbà i Sostenibi- litat i medi ambient. Ja es pot accedir a la versió digital de la Memòria 2011 des del nostre web (www.pemb.cat) i també al mapa interactiu de projectes. Ausiàs Marc, 7, 1r 08010 Barcelona T. 933 187 051 F. 933 174 835 plaestrategic@pemb.cat www.pemb.cat Pla Estratègic Metropolità de Barcelona < Institucions promotores Aena Ajuntament de Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona Cambra Oficial de Comerç de Barcelona Cercle d’Economia Consell Comarcal del Baix Llobregat Consell Comarcal del Barcelonès Consorci de la Zona Franca de Barcelona Comissió Obrera Nacional de Catalunya Diputació de Barcelona Fira de Barcelona Foment del Treball Nacional Generalitat de Catalunya Unió General de Treballadors de Catalunya Universitat de Barcelona 35 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Xavier Trias Alcalde de Barcelona i president del Consell General Joan Trullén President de la Comissió Delegada Francesc Santacana Coordinador general D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorporades en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Pro- tecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclu- sivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per al mateix ús. En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, po- seu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r. L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una associació privada sense ànim de lucre. El Consell General de l’Associació el constitueixen més de tres-cents membres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públiques i administracions.