PEMB36 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • març 2012 El PEMB presenta vint projectes estratègics Pensar a escala metropolitana i el treball conjunt de tots els municipis de l’AMB per superar l’actual crisi econòmica, s’apunten com a dos punts claus en l’estratègia metropolitana. ÍNDEX El passat 20 de febrer es va celebrar el 10è Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, a l’Ajuntament de Barcelona, amb l’assistència de més de 350 El PEMB presenta vint projectes persones. estratègics L’acte va ser inaugurat per l’alcalde de Barcelona i president del Consell El Banc de Sang i Teixits, model General del PEMB, Xavier Trias, que va destacar que el 2011 ha estat un d’empresa pública capdavantera any clau, caracteritzat pel debat polític i la constitució del nou govern de la metròpolis: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El PEMB analitza quines són les Xavier Trias considera que l’AMB –una de les competències de la qual és la tendències mundials i com impacten planificació estratègica– pot contribuir de manera decisiva a remuntar l’ac- en les grans metròpolis tual crisi econòmica. Cal establir prioritats i prendre decisions sobre a què es destinen els recursos existents. Per aquest motiu, és fonamental tenir un pla estratègic. < El PEMB PrEsEnta vint ProjEctEs Estratègics • El banc dE sang i tEixits • tEndènciEs mundials i impactE En lEs grans mEtròpolis www.pemb.cat Per superar els reptes amb què s’enfronten les grans ciutats euro- A continuació, el coordinador general del PEMB, Francesc Santaca- pees, com Barcelona, “és cabdal disposar d’una visió de futur com- na, va informar sobre l’auditoria del 2010, el tancament pressupos- partida que ens marqui l’horitzó de cap a on volem anar”. Cal tre- tari del 2011 i la previsió de despeses del 2012, que es caracteritza ballar perquè les propostes es converteixin en realitat i contribueixin per la seva moderació. a generar una estructura econòmica metropolitana i es potenciïn els Quant a la Memòria d’activitats, Francesc Santacana va destacar sectors emergents, com el disseny, la logística, la salut, etc., sense que l’any 2011 ha estat un any d’acció. Un any en què l’objec- oblidar el manteniment i la modernització del teixit industrial. tiu prioritari ha estat passar de les propostes als projectes concrets, L’alcalde considera fonamental també aconseguir la col·laboració i aconseguir que aquests es portin a la pràctica i generin un procés la implicació de tothom per crear noves oportunitats –de present i de canvi a la metròpolis. de futur– i, per damunt de tot, generar activitat, nova ocupació i la Altres dos punts del 2011 que el coordinador del Pla va posar en resolució de problemes socials. Aquest és l’objectiu que també es va relleu són, per una banda, el canvi d’estatuts (a partir d’ara, el pre- marcar el PEMB - Visió 2020 i, consegüentment, les comissions que sident del Consell General del PEMB serà el president de l’AMB) i, treballen en la seva implementació. per altra banda, el nomenament del vicepresident de Planificació Estratègica de l’AMB, Joan Trullén, com a president de la Comissió Delegada del Pla. Aquest nomenament va ser ratificat en aquest 10è Consell General. Joan Trullén, com a president de la Comissió Delegada del PEMB, va presentar el Pla de treball del PEMB per al 2012. També va remarcar, en la seva intervenció, la importància de la creació de la nova AMB, que integra l’àmbit de la planificació estratègica, perquè és fona- mental que tots els municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona treballin conjuntament per superar la crisi. Cal pensar sempre a escala metropolitana. Tot seguit va intervenir el president de la Comissió d’Estratègia, Carlos Losada, que va destacar que dues de les funcions bàsiques, entre d’altres, del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona són: con- vertir-se en un observatori de les grans tendències d’arreu del món i impulsar el pas de les idees als projectes concrets. També va fer esment de l’informe publicat recentment pel PEMB titulat Les grans tendències mundials i els seus impactes en les grans metròpolis. Pel que fa a les comissions, considera que aquestes han d’espero- nar els protagonistes del canvi (administracions, empreses i agents socials) per tal de demostrar que és possible aquest pas de les idees a la realitat. Una altra de les seves funcions bàsiques és prioritzar A. Vives, J. Trullén, X. Trias, F. Santacana, C. Losada l’execució d’aquests projectes. < < El PEMB PrEsEnta vint ProjEctEs Estratègics • El banc dE sang i tEixits • tEndènciEs mundials i impactE En lEs grans mEtròpolis www.pemb.cat Per acabar, van intervenir els representants de les sis subcomissions A continuació s’enumeren les sis subcomissions i el seu coordinador de la Comissió d’Estratègia del PEMB, que van explicar els projectes o representant: que s’impulsen des de cada comissió, com també l’estat d’evolució d’aquests. Aquesta vintena de projectes es deriven dels reptes i ob- • Sostenibilitat Ambiental. Sergi Ferrer-Salat, president de Fer- jectius inclosos en el Pla estratègic metropolità de Barcelona - Visió rer Internacional. Coordinador. 2020, aprovat el novembre de 2010. • Posicionament Internacional. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. Coordinador. • Sectors Emergents. Montserrat Vendrell, directora general de Biocat. Coordinadora. • Competitivitat Industrial. Josep Narcís Arderiu, conseller delegat de GECSA Ingeniería (per delegació del coordinador d’aquesta comissió, Oriol Guixà, conseller delegat i vicepresi- dent de La Farga Group). • Atracció de Talent i Emprenedoria. Francesc Fajula, director general de la Fundación Banesto. Coordinador. • Cohesió Social. Jordi Tudela, director de l’Àrea Social d’AS- PROSEAT i coordinador de la comissió, i Gemma Pifarré, cap de l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres de la Generalitat de Catalunya. En la cloenda de l’acte, l’alcalde de Barcelona va dir que “si algú ens pot treure de la crisi és l’àrea metropolitana; tenim actius i po- tencials i ara tenim un òrgan de govern amb capacitat d’aplicar-hi polítiques”. < < El PEMB PrEsEnta vint ProjEctEs Estratègics • El banc dE sang i tEixits • tEndènciEs mundials i impactE En lEs grans mEtròpolis www.pemb.cat Projectes en marxa i estat d’evolució acabat en curs inicial 1.1. P roposta de la societat civil per al lideratge de Bar- 4.1. Mapa del sòl industrial: “Condicionants del sòl in- celona en el disseny energètic i ambiental de la nova dustrial per a la localització d’empreses a la RMB”. construcció i l’edificació existent. 4.2. Modernització de la indústria: empreses tractores de 1.2. Projecte estratègic de rehabilitació energètica dels l’AMB i centres de recerca - centres tecnològics. edificis de Barcelona. 4.3. P rograma de formació empresarial per a propietaris 1.3. Models innovadors de mobilitat sostenible a l’AMB. i gerents de pimes. 1.4. Promoure el desenvolupament del projecte d’eco- 4.4. Finançament per a pimes. barri a Barcelona. Sergi Ferrer-Salat, Josep Narcís Arderiu, Sostenibilitat Ambiental Competitivitat Industrial 2.1. P roposta de constitució d’un eventual consell econò- 5.1. Atracció de talent: màsters d’excel·lència global. mic euromediterrani. 5.2. P rojecte per introduir la cultura emprenedora a tot 2.2. B arcelona, porta d’enllaç Àsia-Europa. el sistema educatiu. 2.3. Barcelona, capital universitària del Mediterrani. 5.3. Barcelona International Networking Day. 2.4. Barcelona, node logístic global. 5.4. Codi de comunicació dels emprenedors i empresaris en els mitjans de comunicació. 5.5. P la d’atracció de talent (Barcelona Zona Franca de Talent). Senén Florensa, Francesc Fajula, Posicionament Internacional Atracció de Talent i Emprenedoria 3.1. Creació d’un màster d’excel·lència global en disseny 6.1. Model referent en habitatge accessible, a més de a Barcelona. sostenible i mediterrani, en un entorn d’espai públic 3.2. Barcelona Salut Global. adaptat per a persones amb diferents necessitats especials. 3.3. Barcelona Health Destination. 3.4. Suport a la candidatura de Barcelona per a la KIC de salut i ciències de la vida, que encapçala Biocat. Montserrat Vendrell, Gemma Pifarré i Jordi Tudela, Sectors Emergents Cohesió Social < < El PEMB PrEsEnta vint ProjEctEs Estratègics • El bAnC dE SAng I TEIxITS • tEndènciEs Mundials i iMPactE En lEs grans MEtròPolis www.pemb.cat El Banc de Sang i Teixits, En la seva exposició, el Dr. Pla va explicar que l’aparició de la sida va generar la necessitat d’augmentar les transfusions de sang i que aquest fet va provocar un gran impacte en l’àmbit sanitari. Davant model d’empresa pública capdavantera d’aquesta situació, el Govern de la Generalitat va fer una reorde- nació del sector, basant-se en la Unitat del Banc de Sang de la Vall d’Hebron, i va decidir crear una empresa de gestió pública. El divendres 20 de gener es va celebrar el segon esmorzar estratègic del PEMB, en La missió del BST és: col·laboració amb Roca Barcelona Gallery. • Garantir l’abastament i el bon ús de la sang, els teixits i els me- dicaments cel·lulars al mercat sanitari català i global n aquesta ocasió, el convidat va ser Ramon Pau Pla Illa, director ge- • Contribuir a la reflexió ètica rent del Banc de Sang i Teixits (BST), que va parlar sobre els reptes i les oportunitats de creació de valor des del sector públic. • Impulsar la investigació biomèdica L’acte va ser inaugurat per Joan Trullén, vicepresident de Planificació • Assegurar la informació dels ciutadans i dels professionals de la salut Estratègica de l’AMB, i Francesc Santacana, coordinador general del Actualment, el Banc de Sang i Teixits està integrat en la majoria PEMB, que va explicar que l’objectiu d’aquests esmorzars és donar d’unitats dels diferents hospitals als quals distribueix la sang i els tei- a conèixer projectes motors de l’economia de l’àrea metropolitana xits necessaris. Disposa d’una seu central, un proveïdor logístic –que de Barcelona. Va destacar que el Banc de Sang i Teixits n’és un bon distribueix els productes a 107 hospitals– i tres centres territorials. exemple, ja que, a més de la seva missió essencial, és una empresa pública que genera nous models i tecnologies. El Banc de Sang i Teixits és una empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat, amb unes característiques especials que li permeten tenir autonomia de gestió. El seu Consell d’Administració és el màxim responsable de la conducció estratègica i executiva de l’empresa. Aquesta característica permet que els canvis polítics no incideixen sobre la seva línia d’actuació. Té una facturació anual de 73 milions d’euros i 640 treballadors. Les línies estratègiques del BST per al 2010-2015 són: 1. Satisfer la demanda social, garantint-ne la suficiència, segure- tat i qualitat 2. Potenciar la investigació i la innovació 3. Ampliar els mercats 4. Desenvolupar un model de gestió basat en les persones 5. Assegurar la sostenibilitat economicofinancera En aquest esmorzar van participar prop de quaranta persones, que van destacar que el BST és un referent en l’àmbit mundial i que cal buscar estratègies amb altres institucions per fer arribar els seus pro- Francesc Santacana, Ramon Pau Pla i Joan Trullen (20 de gener, Roca Barcelona Gallery) ductes arreu del món. < < El PEMB PrEsEnta vint ProjEctEs Estratègics • El Banc dE sang i tEixits • tEndènciEs Mundials i iMPactE En lEs grans MEtròPolis www.pemb.cat El PEMB analitza quines són les humà que constitueix la ciutat i afegeix valor a tots els elements d’un territori. tendències mundials i com impacten Per tant, les possibilitats i oportunitats que s’ofereixin als seus ciuta- dans, ja sigui a l’àrea metropolitana de Barcelona o a qualsevol lloc del planeta, seran determinants per fer front a possibles períodes de en les grans metròpolis decreixement d’una ciutat. És el moment de passar de smart cities a smart citizens. En l’acte van intervenir: El passat 6 de febrer, es va presentar l’informe Les tendències mundials i els seus impactes a les grans metròpolis, impulsat i dirigit pel Pla Estratègic Metropolità de Presentació de l’informe Barcelona. L’acte va ser coorganitzat amb el Cercle d’Economia i va comptar amb l’assistència • Jordi Alberich, director general del Cercle d’Economia. de prop de 150 persones. • Joan Trullén, vicepresident de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. • Andrés Rodríguez-Pose, professor de geografia econòmica de L’ informe ha estat elaborat per Isabel Carreras Baquer, arquitecta i la London School of Economics (LSE), investigador d’IMDEA i màster en Regional and Urban Planning Studies (LSE), i Anna Puig- vicepresident de l’Associació Europea de Ciència Regional. Su- gròs Xirinachs, geògrafa i màster en Contemporary Urbanism (LSE), pervisor de l’informe. i supervisat per Andrés Rodríguez-Pose, professor de geografia eco- • Isabel Carreras, arquitecta i màster en Regional and Urban nòmica de la London School of Economics (LSE), investigador d’IM- Planning Studies (LSE). Autora de l’informe. DEA i vicepresident de l’Associació Europea de Ciència Regional. • Anna Puiggròs, geògrafa i màster en Contemporary Urbanism Aquest estudi, que posa en relleu les principals tendències socioe- (Cities, Space and Society) (LSE). Autora de l’informe. conòmiques globals que causen impacte en les metròpolis, s’ha ela- borat a partir de l’observació atenta de les discussions que s’estan Taula rodona: Reaccions duent a terme tant en l’àmbit acadèmic, com en l’àmbit institucio- nal, social, empresarial i periodístic. Presentada i moderada per Andrés Rodríguez-Pose. L’informe es divideix en dos blocs: Membres: • En el primer es discuteixen les tendències que estan canviant • Marc bonavía, fundador de Sit Mobile l’estructura i el rol de les metròpolis en l’actualitat • Anna Molero, directora general de Barcelona Activa, SA • En el segon s’exposen les tendències diferencials que impulsa- • Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra ran les metròpolis en un futur pròxim. • Josep Roig, secretari general de Ciudades y Gobiernos Locales Davant les amenaces i les oportunitats que aquestes presenten, s’en- Unidos tén que el futur passa per estratègies transversals de planejament • gemma Sendra, directora del Recinte Històric de l’Hospital de i de creixement que integrin disciplines i dinamitzin els múltiples la Santa Creu i Sant Pau agents urbans, per tal d’obtenir un millor nivell d’eficiència del llegat infraestructural, social i institucional, entre d’altres. Aquestes estra- En la presentació de l’informe es van exposar les principals tendències tègies han d’apostar per enriquir, en primera instància, el substrat que s’han identificat en l’estudi, que són les següents: < < El PEMB PrEsEnta vint ProjEctEs Estratègics • El Banc dE sang i tEixits • tEndènciEs Mundials i iMPactE En lEs grans MEtròPolis www.pemb.cat PART 1: TENDÈNCIES DE CANVI ACTUALS 2. de la urbs urbanitzada a la civitas planejada • La urbanització augmenta a escala global, el món serà clarament 1. l’explosió de la metròpolis urbà. • El món continuarà aglomerant-se. Sorgiran noves ciutats i mol- • Les ciutats mitjanes i petites guanyen importància i es consideren tes aglomeracions urbanes joves s’estabilitzaran i esdevindran més elements clau per a un desenvolupament cohesionat i sostenible. competitives. • Les megaciutats representaran els reptes urbans del segle XXI més • Les aglomeracions urbanes seran la clau de volta del futur socioe- importants. conòmic global. Emergiran noves conformacions territorials. • La suburbanització es consolida com a tendència de masses. La • L a mida i la densitat d’aquestes urbs serà essencial per predir el seu seva expansió continuarà generant una forta fragmentació social èxit econòmic. i espacial. • L es connexions internacionals, les pipelines, catalitzaran processos • El gir cap al planejament urbà integrat marcarà l’èxit de les políti- de creixement socioeconòmic. ques urbanes, tant als països desenvolupats com als països en vies • El buzz local i el territori agafaran protagonisme i dinamitzaran la de desenvolupament. base econòmica local. • L es tendències d’implosió i regressió urbana no s’aturen, caldrà 3. geopolítica i noves rutes de la seda prevenir-les. • La geopolítica marca el futur. La variable distància (física, cultu- ral, social, institucional i cultural) agafa rellevància com a element d’anàlisi i aporta un grau superior de realisme a la idea de globa- lització. • El món es reequilibra i el capital es mou cap a nous territoris, des- plaçant el centre de gravetat econòmic a les metròpolis i megare- gions emergents d’Orient. • Apareixen noves rutes comercials lligades als centres portuaris o aeroportuaris capaços d’oferir preus competitius i connectar eco- nomies potents orientades a l’exportació. • Les economies emergents fan acte de presència alhora que entren al mercat global nous territoris anomenats “mercats frontera”. • Es plantegen noves vies de finançament i d’anàlisi per incrementar l’eficiència de qualsevol línia d’actuació metropolitana. PART 2: TENDÈNCIES DIFERENCIALS DE FUTUR 4. Coneixement i capital humà: les bases del futur • El capital humà desencadenarà potencial de creixement a les ciu- Taula 1. Presentació de l’informe tats d’Occident. Ha arribat l’hora de l’economia del coneixement. < < El PEMB PrEsEnta vint ProjEctEs Estratègics • El Banc dE sang i tEixits • tEndènciEs Mundials i iMPactE En lEs grans MEtròPolis www.pemb.cat • E l grau d’obertura i de diversitat d’oportunitats d’una ciutat de- • Els núvols de connexió virtual vinculats a la ciutat obriran portes a pendrà del seu substrat de capital humà. múltiples processos d’innovació. • Les ciutats que siguin prou enginyoses per adaptar-se i reinventar- • La tecnologia donarà poder al ciutadà atorgant-li més grau de lli- se seran les que floriran socioeconòmicament. bertat i major capacitat d’influència. • Vivim un procés de fuga de cervells que es pot invertir a mitjà ter- • La innovació serà vista des d’una perspectiva que integri factors mini si les metròpolis pugen al tren del coneixement. més enllà de la inversió en R+D. • El concepte smart es vincularà fortament a l’economia del coneixe- • Els filtres socials marcaran la capacitat innovadora de les metrò- ment per no caure en la paradoxa de generar “ciutadans estúpids” polis. enlloc de “ciutats intel·ligents”. 6. la qualitat, sinònim de sostenibilitat 5. Tecnologia i models d’innovació integrada • La qualitat de vida serà l’element diferencial de les ciutats a l’hora • El factor tecnològic continuarà accentuant i modificant els proces- de competir per atraure capital humà. sos d’aglomeració. • E l desenvolupament local no s’entendrà sense un concepte de sosteni- • La tecnologia permet predir una nova revolució industrial i ame- bilitat integral que agrupi visions socioeconòmiques i ambientals. naça les economies d’escala. Apareixeran noves indústries i nous • Les ciutats europees seran les més ben posicionades en la cursa per models de negoci. assolir uns nivells de qualitat de vida més alts. • Els models urbans de sostenibilitat ambiental buscaran superar els reptes referents al canvi climàtic aplicant, principalment, mesures de reducció i eficiència energètica. • La sostenibilitat social s’equipararà en importància a la sostenibili- tat ambiental. 7. governança, l’àgora de creixement del futur • La governança metropolitana s’haurà d’enfocar en clau de resili- ència urbana. • El models de treball urbà implicaran més cooperació, més partici- pació i menys competència. • S’apostarà per un model en xarxa horitzontal en detriment de mo- dels lineals i verticals. • Les xarxes socials afavoriran la participació de tots els agents urbans i la seva capacitat d’actuació conjunta serà el motor de canvi. • La valoració de tots els coneixements diferencials que aporta un col·lectiu permetrà aplicar mesures més eficients i més perdurables en el temps. Taula 2. Reaccions Podeu consultar l’informe a la pàgina web del Pla: www.pemb.cat. < < Pla Estratègic L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és Institucions promotores Metropolità una associació privada sense ànim de lucre. de Barcelona El Consell General de l’Associació el constitueixen més de Aena tres-cents membres, entre els quals hi ha entitats privades, Ajuntament de Barcelona institucions públiques i administracions. Àrea Metropolitana de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r Autoritat Portuària de Barcelona 08010 barcelona Xavier Trias Cambra Oficial de Comerç de Barcelona T. 933 187 051 F. 933 174 835 Alcalde de Barcelona i president del Consell General Cercle d’Economia plaestrategic@pemb.cat Joan Trullén Consell Comarcal del Baix Llobregat www.pemb.cat President de la Comissió Delegada Consell Comarcal del Barcelonès Francesc Santacana Consorci de la Zona Franca de Barcelona Coordinador general Comissió Obrera Nacional de Catalunya Diputació de Barcelona D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades Fira de Barcelona de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorporades Foment del Treball Nacional en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Pro- tecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclu- Unió General de Treballadors de Catalunya sivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per Universitat de Barcelona al mateix ús. 35 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, po- seu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r. <