www.pemb.cat PEMB29 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • Juny 2010 El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona presenta les conclusions de la Comissió de Prospectiva davant l’alcalde El 26 de maig es va presentar davant l’alcalde de Barcelona i president del PEMB, Jordi Hereu, les conclusions de la Comissió de Prospectiva, presidida per Maria Reig. Aquestes conclusions són el resultat del treball fet durant quinze mesos per disset comissions. L’alcalde ja havia convocat prèviament els diferents grups que conformen aquesta comissió el 12 de gener, el 13 d’abril, el 7 i el 21 de maig. L’ objectiu principal de la Comissió de Prospectiva era fer una radiografia de la situació dels sectors més innovadors per a l’àrea metropolitana i de qui- nes accions caldria emprendre per enfortir-los, accentuar la vocació global de la ciutat i de la seva àrea metropolitana i accelerar la seva transformació com un espai urbà d’influència arreu del món. Els eixos principals que marquen les seves propostes contemplen com a línies d’actuació bàsiques el redreçament de l’economia, una visió ambi- ciosa amb consens (per ser competitius, líders, referents i influents), un projecte comú, amb un model propi de ciutat, i tot això amb capacitat de creativitat, originalitat i atreviment. A l’inici de l’acte, el Sr. Jordi W. Carnes, pri- Segons l’opinió dels ponents, alguns dels as- mer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Bar- pectes en què cal treballar per poder superar celona, va explicar la funció de la Comissió de la crisi són: una aposta decidida per l’econo- Prospectiva en la reelaboració del Pla Estratè- mia del coneixement, el foment de les iniciati- gic Metropolità. ves emprenedores, el reforçament de la marca Barcelona, la creació d’un nou model de gestió Els ponents que van presentar les conclusions més àgil i eficaç, l’augment de la participació davant l’alcalde, el 26 de maig, van ser: de la societat civil en la presa de decisions, la millora de l’educació a tots els nivells, l’atrac- • M aria Reig, presidenta de la Comissió ció i la retenció de talent, la col·laboració en- de Prospectiva del PEMB tre universitats i empreses, l’increment de les connexions aeroportuàries, la promoció del • J osep Mateu, president de FemCat i turisme de qualitat, la potenciació dels sectors director general del Reial Automòbil Club estratègics com el de l’alimentació i l’audiovi- de Catalunya sual, la consecució d’una societat multilingüe, • S alvador Alemany, president d’Abertis la integració de la immigració i la millora de i del Cercle d’Economia la seguretat. • F rancisco Longo, professor del Un altre aspecte destacat en què van coincidir Departament de Direcció de Recursos és la necessitat d’una col·laboració més gran Humans d’ESADE i director de l’Institut entre el sector públic i el privat, una coope- de Direcció i Gestió Pública ració amb responsabilitats compartides. Cal també una transversalitat més gran de tots • C arlos Ferrater, arquitecte i director de els sectors per tal de millorar l’eficàcia i aug- l’estudi OAB Office of Architecture in mentar la competitivitat en un món global. Barcelona Aquesta transversalitat hauria de ser la clau • R icard Fornesa, president honorífic de del model econòmic de Barcelona ja que crea SegurCaixa Holding les sinergies necessàries per no perdre cap oportunitat de negoci. • G onzalo Rodés, soci i advocat de Gómez- Acebo & Pombo Abogados Les conclusions de la Comissió de Prospectiva s’han recollit en un únic document que es va • A bel Folk, actor i director lliurar a l’alcalde, qui va destacar i agrair la • J oaquim Muns, professor de la Universitat feina feta per tots els membres de la comissió. de Barcelona També va fer seves aquestes propostes i va reiterar la voluntat, des de l’ajuntament, de • F ernando Echegaray, director de l’Aeroport donar-hi l’impuls necessari perquè esdevinguin de Barcelona una realitat. • R amon Folch, director general d’ERF - Aquestes conclusions de la Comissió de Pros- Gestió i Comunicació Ambiental pectiva es publicaran properament. • J osep Lluís Bonet, president del Consell D’acord amb el que s’apunta com a conclusió d’Administració de Fira de Barcelona en el document Dibuixem la Barcelona del • J aume Roures, director general de 2020: “Barcelona es pot situar a l’avant- Mediapro guarda global si sap augmentar la relació publicoprivada, potenciar la transversali- • C arlos Losada, director general d’ESADE tat dels sectors, aprofitar la crisi per orien- • J ordi Canals, director general de IESE tar-se cap a l’excel·lència i obrir-se al món i a les noves tendències.” • A ndreu Mas-Colell, professor de la Universitat Pompeu Fabra i president del En aquestes comissions han participat més de Barcelona Graduate School of Economics dos-cents experts, de diferents àmbits: em- presaris, directius, acadèmics, científics, con- • M arian Puig, conseller delegat d’ISDIN sultors, periodistes i agents socials, tots amb un interès ferm i el compromís amb la ciutat i el seu desenvolupament. www.pemb.cat Comissió Coordinador Nombre de membres Administració Pública Joaquim Triadú 16 Alimentació Josep Lluís Bonet 6 Arquitectura de Confrontació Borja Ferrater i Jorge Vidal 23 Arquitectures de Transferència Carlos Ferrater 10 Barcelona, Referent Sostenibilista Ramon Folch 13 Ciutadans Internacionals Karen Reith 17 Cultura i Arts Escèniques Toni Albaladejo 15 Cultura, Indústries Creatives i Art 15 Disseny i Indústria Ramon Prat i Juli Capella 10 Emprenedors Nacionals i Estrangers Christopher Pommerening 8 Esdeveniments Esportius Albert Agustí 6 Indústries Audiovisuals Ildefonso García-Serena 13 Medicina i Recerca Translacional Joan Rodés 23 Medicina Privada i Innovació Josep Baselga i Santiago de Torres 45 Publicitat i Màrqueting Ildefonso García-Serena 10 Universitat: Desenvolupament, Recerca i Innovació Martí Parellada 9 Valors Distintius de Barcelona Ricard Fornesa 8 Acte de presentació de les conclusions de la Comissió de Prospectiva (26 de maig, Saló de Cent) 12 de gener, Museu Picasso 13 d’abril, Palauet Albéniz Administració Pública Josep ARCAS Anna PuiGJANER BARBERà Ramon SANABRiA Fira de Barcelona i Alimentaria Arquitecte Sanabria Arquitectes Associats Joaquim TRiADú (coord.) Advocats Garrigues Jaume BLANCAFoRT Esther RoViRA RAuRELL Jorge ViDAL ToMàS Confecarne Arquitecte Estudi Rahola Vidal Lluis BLANCAFoRT ignacio FERRERo Sergi SERRAT PIMEC Nutrexpa Arquitecte Vicent BoSCh Barcelona, Referent Fermí PuiG Maria SiSTERNAS Associació Catalana de l’Empresa Sostenibilista Restaurant Drolma Arquitecte Familiar Lluis CASES Javier RoBLES Clara SoLà-MoRALES Ramon FoLCh (coord.) Advocats Garrigues Danone Arquitecte ERF, Gestió i Comunicació Ambiental, SL ignacio CASTEJóN Roger SuCh Miquel BARCELó Arquitecte Universitat Politècnica de Catalunya FECSA-ENDESA Arquitectura de Confrontació Carlos CAVALLé José Manuel ToRAL Ramon CARBoNELL Borja FERRATER (coord.) Arquitecte COPCISA IESE Office of Architecture in Barcelona Anna VERGéS Marcel CoDERCh Emilio CuATRECASAS Jorge ViDAL ToMàS (coord.) Arquitecte Comissió del Mercat de les Advocats Cuatrecasas Estudi Rahola Vidal Telecomunicacions Salvador ESTAPé Joan ViTòRiA i CoDiNA Jonathan ARNABAT ViLA IESE Arquitecte Sergi FERRER-SALAT Arquitecte Grupo Ferrer Internacional Francisco LoNGo José zABALA RoJí Samuel ARRioLA ESADE Arquitecte Vicente GuALLART Arquitecte Institut d’Arquitectura Avançada Carlos LoSADA Guillen AuGé de Catalunya ESADE Arquitecte Arquitectures de Transferència Antoni MARTíNEz Francesc MARTí JuSMET Jordi AyALA-BRiL CoMBALíA Carlos FERRATER (coord.) Institut de Recerca en Energia Euroconsell Arquitecte Office of Architecture in Barcelona de Catalunya (IREC) Pedro NuENo IESE Pere BuiL CASTELLS Fèlix ARRANz Felip PiCh-AGuiLERA Vora Arquitectura Revista Scalae Pich Architects Albert RAVENTóS Advocats Cuatrecasas Jose Ángel CiCERo ToRRE Esteve BoNELL CoSTA Ferran RoDéS Arquitecte Bonell i Gil Arquitectes Fundació Creafutur Joan RoSELL Foment del Treball Josep FERRANDo Mamen DoMiNGo Salvador RuEDA Arquitecte Domingo Ferré Arquitectes Agència d’Ecologia Urbana Joaquim TRiGo Foment del Treball Guillermo LóPEz Borja FERRATER de Barcelona Arquitecte Office of Architecture in Barcelona Joan SABATé Xavier ViVES Estel oRTEGA Llàtzer MoiX Sabaté Associats Arquitectura i IESE Arquitecte La Vanguardia Sostenibilitat Ariadna PERiCh CAPDEFERRo Josep M. MoNTANER Xavier ToRRAS Alimentació Arquitecte Josep M. Montaner Arquitecte Roca Josep Lluís BoNET (coord.) Marta PERiS Ramon PRAT hoMS Frederic XiMENo Fira de Barcelona i Freixenet Arquitecte Disseny Hub Barcelona Generalitat de Catalunya www.pemb.cat 13 d’abril, Palauet Albéniz 7 de maig, Palauet Albéniz Ciutadans Internacionals Maria José BALAñA Carlos DuRAN BASTé Marc PANERo Grup Balañà Galería Senda Base Design Karen REiTh (coord.) Gild International Anna Rosa CiSquELLA Ainoha GRANDES Miguel RuANo Grup 3xtr3s Fundació MACBA Arquitecte i consultor especialitzat Daniela ARENS en sostenibilitat i turisme Foundum Toni CoLL Llucià hoMS Fila 7 Galeria Llucià Homs Chu uRoz Brian ByRNE Aviador SLU Jaume CoLoMER Joan Francesc MARCo Chu Uroz Studio Bissap Javier CoRoMiNA Teatre del Liceu Frescota Creatividad 2.0 Agnela DoMíNGuEz Víctor MéDEM Emprenedors Nacionals SGAE Ken DouGLAS Ibercàmera i Estrangers Private Equity Eduard GARRE Gui Cristian PASCuAL Fila 7 Christopher PoMMERENiNG Xavier FLoRES In-Edit SL (coord.) Sorozno Jordi GoNzÁLEz Tito RAMoNEDA Active Venture Partners Focus Donna KELLEy The Project Albert ARMENGoL Kelley Art Desing Manel MAGRiñÁ Maria REiG eConozco Sönke LuND Servei Telentrades de Caixa de Catalunya Reig Capital Group Alfredo BASSAL MMMM Daniel MARTíNEz Carles R. RíoS Institut de l’Empresa Familiar Arianna MARTiNETTo Focus Retinas Didac LEE pvbcn Víctor MéDEM Ricard RoBLES Inspirit Andrea MiChELozzi Ibercàmera Advanced Music Comunicare Digitale Martín PéREz Nick LESSER Concert Studio Marc TAPiAS Entrepreneurs Network Barcelona Greg oLiVEAu In-Edit SL Roo Consulting Manuel RoCA Carlos Muñoz Vueling Sabina SChLADTz Atrápalo Reig Capital Group Jon SARABiA BARRuTiA Disseny i Indústria Joan RouRE Peter SiMoNS Serviticket de la Caixa IESE Ramon PRAT hoMS (coord.) Cohen & Simons Elvira VÁzquEz Disseny Hub Barcelona Philipp SChRoEDER Flavio SoARES Fundació El Molino Barcelona Venture Capital Juli CAPELLA (coord.) Soares & Avila Pereira Roundtable Estudi Capella Garcia Arquitectura Jane uPToN Cultura, Indústries Josep ABRiL Praesta Iberia Creatives i Art Josep Abril Estudio Esdeveniments Esportius Andre VANyi-RoBBiNS Adecq Digital Emilio ÁLVAREz Xavier CoSTA Albert AGuSTí (coord.) Galeria Àngels Barcelona Escola Superior de Disseny Elisava Havas Sports Paul WAKEFiELD Sales Partners Spain Ventura BARBA Martí GuiXé Manuel CARRERAS FiSAS Advanced Music Dissenyador Sports Cultura Barcelona Jordi BERNADó TARRAGoNA Jordi MoNTAñA Carlos hoMEDES Cultura i Arts Escèniques Editorial ACTAR ESADE Nike Iberia Toni ALBALADEJo (coord.) Lluís BoNET Javier NiETo José Luís NuENo ANEXA Universitat de Barcelona Santa&Cole IESE Sandro RoSELL Ramon GoMiS Fco. Javier FERNÁNDEz Enric AGuiLERA Bonus Sports Marketing IDIBAPS SoRiANo Aguilera y Asociados CRC Corporació Sanitària Francisco SEGuRA Pedro Luís GoNzÁLEz ATiENzA Alberto ASToRGA IGESPORT Laboratoris Almirall José Luis FuMANAL DDB Ferrer Grupo Joan GuiNoVART Jordi BiGuES Institut de Recerca Biomèdica de Norbert GALiNDo CASAS Indústries Audiovisuals Periodista i divulgador ambiental Barcelona CRC Corporació Sanitària Xavier DEDEu ildefonso GARCíA SERENA (coord.) Jaume KuLiSEVSKy Jorge GALLARDo ROAD Publicidad SL Compact Response Group Institut de Recerca de l’Hospital de Laboratoris Almirall oriol AGuiLà Sant Pau Montserrat GARCíA BALLETBó Jorge FoNDóN Clínica Quirón FMRG COMPACT Corporació Catalana de Mitjans Guillem LóPEz CASANoVAS Audiovisuals Universitat Pompeu Fabra Manuel GARCíA GARRiDo Ramon GuARDiA Valores & Marketing Tatxo BENET Vicente oRTúN Boehringer Ingelheim España, SA Mediapro Universitat Pompeu Fabra Víctor GRiFoLS Jordi MoNTAñA Xavier BRu Rafael RoSSELL Laboratoris Grifols ESADE Avinyó Films Hospital Universitari Germans Alberto MADRiGAL Toni SEGARRA Trias i Pujol Toni CAMíN Clínica Barraquer Agència SCPF* Ovideo Lluís Ruiz Robert MANSoN Miquel TRESSERRAS Janus Development Fundació Teknon Josep M. CARBoNELL Universitat Ramon Llull Cromosoma Joan SEoANE Jordi MARTí Pi-FiGuERAS Hospital Universitari de la Vall d’Hebron AMGEN España Julio FERNÁNDEz Universitat: Desenvolupament, Filmax Antoni TRiLLA Bartolomé MARTíNEz Recerca i Innovació Hospital Clínic de Barcelona Clínica Quirón oriol iVERN Cromosoma Antonio zoRzANo Gabriel MASFoRuLL Martí PARELLADA (coord.) Institut de Recerca Biomèdica Clínica USP Fundación CyD Ferran MASCARELL de Barcelona RBA Audiovisuales Carles MESTRE Salvador ALEMANy Clínica Teknon Cercle d’Economia i Abertis Joaquim PADRó Rodar y Rodar Medicina Privada i Innovació Raimon MiRALBELL Núria BASi Centre mèdic Teknon Universitat Pompeu Fabra Jaume RouRES Josep BASELGA (coord.) Carlos NuENo Mediapro Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Josep Lluís BoNET Advance Medical Fira de Barcelona i Freixenet Joan TàPiA Santiago DE ToRRES (coord.) José M. PALACíN El Periódico de Catalunya e-Diagnostic Joaquim CoELLo Centre mèdic Teknon Universitat de Barcelona Manel ViCARíA Jesús ACEBiLLo Jorge PLANAS Vas a Ver Films Laboratoris Novartis Clínica Planas Josep GoNzÁLEz PIMEC helmut ANDRESS Marian PuiG Laboratorios LACER ISDIN Josep MATEu Medicina i Recerca Translacional Juan José ARTELLS FemCAT i RACC Jorge RAMANToL Joan RoDéS (coord.) Fundación Salud, Innovación y Sociedad Ferrer Grupo Miquel RoCA Fundació Clínic per a la Recerca de Novartis Societat Econòmica Barcelonesa Biomèdica Rafael RoSELL Joan Pere BARRET d’Amics del País Hospital Universitari Germans Fernando ALBERiCio Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Trias i Pujol Miquel VALLS Parc Científic de Barcelona Pere BARRi Jordi SEToAiN Cambra de Comerç de Barcelona Pedro ALoNSo Institut Dexeus CETIR Grup mèdic Hospital Clínic de Barcelona Pere BERGA Jerome SiLVESTRE Valors Distintius Josep M. ANTó Laboratoris Almirall Sanofi Aventis de Barcelona Institut Municipal d’Investigació Mèdica Bonaventura CLoTET Rosendo ToST Vicente ARRoyo Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Laboratoris Esteve Ricard FoRNESA (coord.) Hospital Clínic de Barcelona Segurcaixa Holding Borja CoRCóSTEGui Joan uRiACh Josep BASELGA Instituto Microcirugía Ocular J. Uriach & Cia Lluís BASSAT Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Bassat Ogilvy Publicidad Carlos CoSTA Eduard VALENTí Miguel BEATo Boston Consulting Group Laboratoris Esteve Juan Carlos BELLoSo Centre de Regulació Genòmica - UPF Theo VAN DER Loo Placebrands Deborah CuGAT Carlos BuESA Clínica Quirón Bayer Espanya àngel CASTiñEiRA Oryzon Genomics Ramon CuGAT Anna VEiGA ESADE Centre de Medicina Regenerativa Joan CoMELLA Clínica Quirón Borja GARCíA-NiETo de Barcelona Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Antonio M. DE LACy Grup financer Rivas y García Antonio M. DE LACy Hospital Clínic de Barcelona Santiago ViLA REGARD Juan José LóPEz BuRNioL CELO XXI Hospital Clínic de Barcelona ignacio ELizALDE Notaria López Burniol Manel ESTELLER BADoSA Clínica Barraquer Joan SuBiRATS Institut d’Investigació Biomèdica de Alberto ESTEVE Publicitat i Màrqueting Institut de Govern i Polítiques Bellvitge ISDIN Públiques de la UAB ildefonso GARCíA SERENA Miquel GóMEz Antonio ESTEVE (coord.) Miquel VALLS Generalitat de Catalunya Laboratoris Esteve Compact Response Group Cambra de Comerç de Barcelona www.pemb.cat El Govern aprova definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona El 20 d’abril del 2010, el Govern va aprovar el Pla territorial metropolità de Barcelona que abraça 164 municipis i comprèn una superfície total de 3.236 quilòmetres quadrats (on viu gairebé el 70% de la població catalana). El pla esdevé un instrument de conjunt per tal d’ordenar el territori ja que estableix les zones d’espais oberts, les de desenvolupament urbà i les infraestructures de mobilitat necessàries. E ls objectius principals del pla són: ves pel que fa a l’ocupació de nou sòl que actu- alment no estigui qualificat com a urbanitzable. • E vitar la dispersió de la urbanització sobre el Sí que es presenten, però, noves oportunitats territori i fomentar el desenvolupament urbà sobre àrees urbanes en transformació, una part de qualitat de les quals pot tenir un caràcter estratègic per • P otenciar l’activitat econòmica, la competiti- al conjunt de la regió metropolitana. vitat del territori i satisfer la demanda d’ha- bitatge • P reservar el patrimoni natural i agrari del pai- 3. infraestructura i mobilitat satge L’objectiu d’aquest darrer sistema és garantir • P otenciar l’ús del transport públic l’accessibilitat apropiada a cada part del territori • R acionalitzar les infraestructures viàries amb un mínim d’impacte sobre el medi. Per tal d’assolir aquests objectius, el pla estruc- Algunes de les principals accions que afecten tura les seves directrius en tres sistemes d’or- l’àrea metropolitana, entre d’altres, són les se- denació: güents: 1. Espais oberts • X arxa d’altes prestacions (xarxa d’alta velocitat que també pot ser utilitzada pels L’objectiu del sistema d’espais oberts és crear serveis regionals). Es preveu construir noves una xarxa que compensi l’impacte de les acti- estacions a la línia d’alta velocitat i a l’eix vitats humanes en l’absorció del CO2, la recàr- transversal ferroviari. rega dels aqüífers o el manteniment de la bio- diversitat. El pla estableix com a espais oberts · Ramal d’alta velocitat al Vallès i accés a l’ae- 242.000 de les 323.000 hectàrees que integren roport del Prat. el territori metropolità, fa possible una xarxa de · Connexió de l’eix transversal ferroviari amb més de 227.000 hectàrees amb un alt grau de Barcelona. protecció i així dobla la que hi havia fins ara. • X arxa de mercaderies: 2. Sistema urbà · Nou accés ferroviari al port de Barcelona. El pla parteix de l’estructura urbana existent i • Xarxa de Rodalia: de l’estimació de futures demandes d’habitatge · Construcció de la línia Castelldefels-Corne- i d’activitat per fer les propostes d’ordenació, llà-Barcelona. tenint en compte una previsible evolució demo- · Nou accés de Rodalia a l’aeroport del Prat i gràfica i d’activitat econòmica. El pla propugna un nou túnel de Rodalia a Barcelona. l’articulació del territori metropolità com un sis- tema urbà policèntric en el qual un conjunt de • X arxa dels FGC: s’amplia la xarxa amb noves lí- ciutats mitjanes i grans irradiïn serveis i verte- nies i extensions de les actuals i amb noves con- brin el conjunt del territori. nexions amb el Vallès i la ciutat de Barcelona. En aquest aspecte, l’estratègia que planteja el · Nova línia Barcelona-Vallès pel túnel d’Horta Pla territorial per a l’àrea metropolitana és no fer amb connexions a Sabadell i Terrassa i a l’in- noves operacions d’extensió urbana significati- terior de Barcelona. Infraestructures ferroviàries i de transport públic. Xarxa proposada · Perllongament de la línia Llobregat-Anoia Pel que fa a la xarxa viària, les propostes prin- entre la plaça d’Espanya i la plaça de les cipals són: Glòries i el Barcelonès nord. • Vies estructurals primàries: són les vies prin- · Perllongament de la L6 fins a Esplugues de cipals de la regió i inclouen les autopistes i au- Llobregat. tovies existents. · Millora de l’actual línia dels FGC Sant Cugat · B-500, túnel de la Conreria. - plaça de Catalunya que permeti incremen- tar-ne la velocitat i capacitat. · Via per a vehicles pesants d’accés al port de Barcelona. • X arxa de metro: · Carrils bus/VAO a la B-23, C-58 i C-31. · Nova L9. · Incorpora actuacions de millora ambiental · P erllongament de la L5 entre Horta i la Vall en vies existents com són: d’Hebron. · C-31 a Badalona i Sant Adrià de Besòs · Perllongament de la L3 des de la Zona Uni- · C-58 a Cerdanyola del Vallès i Ripollet, com versitària fins a Sant Joan Despí i Sant Feliu també entre Badia del Vallès i la UAB de Llobregat. · B-23 a Esplugues de Llobregat · Perllongament de la L2 a Badalona i l’Hospi- · Inclou l’ampliació de la ronda Litoral al tram talet, entre Sant Antoni i el Parc Logístic. del Morrot i la construcció d’una nova gale- · P erllongament de la L1 a Badalona i el Prat ria al túnel de Vallvidriera. de Llobregat. • intervencions a la xarxa de vies estructu- • X arxa de tramvia i plataformes reserva- rals secundàries i suburbanes: es proposen des d’autobús: dins d’aquesta categoria millores de traçat, variants i rondes per tal s’inclouen tramvies i plataformes reservades d’alliberar el trànsit de pas als carrers interns per a l’autobús. de les poblacions i, alhora, de trànsit local a les vies de gran capacitat. · E s proposen noves connexions al Baix Llo- bregat, al Vallès Occidental i Oriental i a la · V ia interpolar entre Castellbisbal i Granollers. mateixa xarxa tramviària de Barcelona. · BV-5001, via marge esquerre del Besòs. www.pemb.cat Viatge d’estudis del PEMB a Edimburg i Glasgow, del 8 a l’11 de maig Tot i no saber si les cendres del volcà islandès permetrien finalment poder viatjar, el Pla Estratègic va organitzar com cada any el viatge d’estudis, en el qual van participar alcaldes i regidors metropolitans, com també gerents o tècnics d’altres institucions metropolitanes i l’equip de coordinació del PEMB, fins a un total de trenta-una persones. P roblemes atmosfèrics a banda, l’objectiu del viat- actuant de manera coordinada i que potenciar ge en aquesta oportunitat era conèixer de primera les diferències no implica no poder col·laborar- mà dos tipus d’experiències. D’una banda, les po- hi. La presentació de la plataforma que impul- lítiques de la ciutat de Glasgow per recuperar l’ac- sa aquest programa va tenir lloc a Edimburg, tivitat industrial, transformant un teixit econòmic concretament a les instal·lacions del Pentland basat en la manufactura (construcció naval) en Science Park, en una jornada de treball que una economia de serveis avançats. Pel seu esforç també va incloure una visió molt àmplia de les d’avançar en aquesta línea, Glasgow ha meres- característiques de la ciutat, dels programes de cut un reconeixement especial per part de la Unió col·laboració entre universitats i empreses –per Europea. Cal destacar també l’aposta per les polí- exemple, d’impuls a la transferència de tecnolo- tiques de recuperació social, amb un èmfasi espe- gia i coneixements o per atraure i retenir talent– cífic en la millora de l’habitatge. Durant l’estada a i de les activitats conjuntes entre els sectors em- Glasgow, els participants van poder visitar tant el presarials i les diferents administracions. que s’està fent per reconstruir la façana marítima Al marge dels seminaris de treball i com a plus –el Clyde Waterfront– com algunes promocions afegit del viatge, els participants van tenir l’opor- de nous habitatges socials o les infraestructures i tunitat de visitar el Parlament escocès, obra de construccions destinades a la celebració dels prò- l’arquitecte català Enric Miralles. Les acurades xims Jocs de la Commonwealth. explicacions del responsable de l’edifici van fer L’altra experiència a considerar era el programa que la delegació metropolitana pogués copsar de cooperació/competència entre les ciutats de la raó i el significat dels elements, tant construc- Glasgow i Edimburg. Les dues ciutats parteixen tius com de decoració, que fan d’aquest edifici de la base que en un mercat globalitzat els cal una obra realment singular. sumar esforços per tenir una massa crítica mí- Nota: trobareu les presentacions dels diferents nima suficient, que les potencialitats o mancan- seminaris de treball al web del Pla Estratègic ces de cadascuna d’elles es compensen millor Metropolità de Barcelona (www.pemb.cat). El corredor del Mediterrani: València-Barcelona-Lió. Espai públic: promoció econòmica i relació social El passat 10 de febrer es va celebrar el seminari “El corredor del Mediterrani: València-Barcelona-Lió. Espai públic: promoció econòmica i relació social”, coorganitzat pel Cer cle d’Economia i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. A questa era la primera de les tres sessions de tre- La sessió es va centrar en la ponència de Jo- ball que es faran a Barcelona, a Lió i a València. sep Ramoneda, director del Centre de Cultura A Lió el tema central serà la marca i els elements Contemporània de Barcelona (CCCB), en què d’identitat de la ciutat i a València es tractarà es va ressaltar la importància dels espais pú- sobre la innovació en els sectors productius. blics com a element de cohesió social, com a element diferenciador d’una ciutat i com a fac- En l’acte es va destacar la importància de la tor d’atracció turística. També es va posar en bona sintonia existent entre aquestes tres ciu- relleu la interrelació de les ciutats com a xarxa tats i la necessitat de treballar conjuntament. social que permet potenciar el desenvolupa- ment d’Europa. L’acte va ser inaugurat per Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia, Antonio Bal- món, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepre- sident del Consorci Metropolità de Barcelona, i Francisco Pons, president de l’Associació Valen- ciana d’Empresaris (AVE). En la tertúlia posterior a la intervenció del Sr. Ramoneda van participar els ponents següents: Josep Vicent Boira, geògraf i escriptor valencià; Pedro Fontana, president d’Àreas i president de la Fundació EDADE; Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, i Carlos Turró, president de Cleop. La taula rodona va ser moderada pel 10 de febrer, Cercle d’Economia periodista Enric Juliana. El nou domini del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és www.pemb.cat D es de mitjan abril, el domini del Pla Estratègic ordinació del Pla Estratègic Metropolità de Bar- Metropolità de Barcelona és www.pemb.cat. celona, que també tindran l’extensió pemb.cat Aquest canvi afecta també els comptes de cor- (per exemple, plaestrategic@bcn2000.es passa reu electrònic dels membres de l’Oficina de Co- a ser plaestrategic@pemb.cat). www.pemb.cat Darreres publicacions del PEMB Col·lecció d’Indicadors Estratègics, núm. 3 indicadors de seguiment del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, any 2009 Autors: Manel Artís i Jordi Suriñach Equip investigador: José Ramón García i Esther Vayà Grup de Recerca AqR de la universitat de Barcelona i institut de Recerca en Econo- mia Aplicada (iREA) Aquest és el tercer informe de la Col·lecció Indicadors Estratègics, que es publica cada dos anys, l’objectiu del qual és mesurar de manera objectiva els avenços en la implantació de les estratègies acordades i els seus efectes en el territori metropolità. Respecte a l’edició del 2007, s’han actualitzat la majoria d’indicadors i s’han incorporat les dades del 2007 (i fins i tot, del 2008), quan la disponibilitat de dades estadístiques ho ha permès. Així mateix, en resposta als suggeriments de la Comissió Delegada del PEMB, s’han incorporat nous indicadors que permeten obtenir una visió més àmplia dels objectius establerts. S’han definit un total de vint-i-sis indicadors, agrupats en cinc blocs, més cinc indicadors addicionals relatius al marc econòmic. Blocs estratègics: A. Coneixement B. Innovació i creativitat C. Territori i mobilitat D. Sostenibilitat E. Qualitat de vida i cohesió social F. Marc econòmic Col·lecció d’Estratègia La revisió dels models energètics com a estratègia de desenvolupament futur, núm. 12 Autors: Mariano Marzo, Aglaia Gómez, Laia Capdevila, Daniel Gómez Segons apunta un informe de l’Agència Internacional de l’Energia: “Les tendències actuals del subministrament i consum d’energia són clarament insostenibles, tant dels del punt de vista ambiental com de l’econòmic i social. Aquestes tendències poden –i han de ser– modi- ficades […]. El futur de la prosperitat humana depèn de la manera en què sabrem respondre als dos principals desafiaments que se’ns plantegen en l’actualitat en matèria d’energia: assegurar un proveïment d’energia fiable i assequible i passar ràpidament a un nou sistema de subministrament d’energia amb baixes emissions de carboni, eficient i respectuós amb el medi ambient. El que ens falta és una revolució energètica.” Davant d’aquesta situació en l’àmbit energètic, el PEMB va encarregar l’elaboració d’aquest informe, l’objectiu del qual no és només proposar un model energètic, sinó integrar aquesta necessitat amb altres consideracions, com són les estratègies de desenvolupament urbà, els models de mobilitat, els usos del sòl, la creació de pols econòmics i de desenvolupament tecnològic i de coneixement, etc. L’àrea metropolitana de Barcelona té el potencial necessari per convertir-se en un pol d’atrac- ció d’aquesta “revolució energètica” gràcies al seu pes demogràfic i social, al seu dinamisme i la seva capacitat de lideratge i també perquè concentra el nombre més gran d’universitats i centres de recerca de Catalunya. A més de diversificar el consum entre diferents fonts energètiques –d’acord amb el model de “mix energètic”– l’estudi planteja la necessitat de racionalitzar la demanda i no només de garantir el creixement a tota costa del subministrament. Reconeixement del potencial logístic de la regió metropolitana de Barcelona, núm. 13 Director de l’estudi: Miquel Puig L’àrea metropolitana de Barcelona disposa d’una elevada ca- Pla Estratègic pacitat per al desenvolupament del sector logístic i per gua- Metropolità nyar una posició estratègica i de referència en l’espai de la de Barcelona Mediterrània i del sud d’Europa. El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ja ha abordat aquest Ausiàs Marc, 7, 1r tema en altres ocasions. La més recent ha estat la VI Jornada 08010 Barcelona Tècnica, el desembre del 2008, que es va centrar en el tema T. 933 187 051 “La logística, sector estratègic per a una economia global”. F. 933 174 835 plaestrategic@pemb.cat Aquest informe, editat pel PEMB i dirigit per Miquel Puig, vol www.pemb.cat posar l’accent en les capacitats reals de l’àrea logística que es configura en l’espai format per la zona portuària (en fase actu- Entitat patrocinadora: al d’expansió), la zona aeroportuària i la Zona Franca logística, entre d’altres. La seva situació geogràfica i la proximitat de tots aquests equipaments i infraestructures li donen grans oportu- nitats de creixement i de coordinació entre tots ells. Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya L’informe planteja tres aspectes fonamentals: Ajuntament de Badalona 1. Fa una anàlisi del pes i del que representa el sector logístic Ajuntament de Barcelona en el conjunt de l’economia catalana i, en especial, de l’àrea Ajuntament de Cornellà de Llobregat metropolitana de Barcelona. Ajuntament del Prat de Llobregat 2. A porta elements d’anàlisi sobre la tendència global del Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat transport de mercaderies, de les noves pautes dels sectors Ajuntament de Montcada i Reixac empresarials vinculats a aquesta activitat, que ja tenen una Ajuntament de Santa Coloma dimensió global, i de la incidència del transport de mercade- de Gramenet ries sobre les xarxes viàries. Ajuntament de Pallejà Ajuntament del Papiol 3. F a una descripció detallada, com a elements de referència Consell Comarcal del Baix Llobregat i d’exemple, d’altres àrees logístiques importants d’Europa, Consell Comarcal del Barcelonès en especial de la zona nord, i de com aquestes potents àrees gestionen el tràfic de mercaderies. Entitat Metropolitana del Medi Ambient Entitat Metropolitana del Transport Aena Autoritat Portuària de Barcelona Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Cercle d’Economia Comissió Obrera Nacional de Catalunya Consorci de la Zona Franca L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una associació privada sense ànim de lucre. de Barcelona El Consell General de l’Associació el constitueixen més de tres-cents membres, entre els quals hi ha Diputació de Barcelona entitats privades, institucions públiques i administracions. Fira de Barcelona Jordi Hereu D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de Foment del Treball Nacional Alcalde de Barcelona i president del Consell General dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorporades en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Jordi William Carnes a l’Agència de Protecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolitana de Barcelona Metropolità de Barcelona. Tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica Unió General de Treballadors de l’Ajuntament de Barcelona i president de la L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir de Catalunya exclusivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metro- Comissió Delegada politana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats Universitat de Barcelona col·laboradores per al mateix ús. Francesc Santacana En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, Coordinador general poseu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r. Amb el suport de: