www.bcn2000.es Fa uns dies, la Conselleria d’Educació va anunciar que el Projecte de llei d’educació de Catalunya preveu posar en marxa –amb caràcter de prova pilot– 10 zones educatives que engloben 74 municipis i 523 centres educatius. Les característiques de les zones educatives són pràcticament idèntiques a les descrites per al districte escolar, projecte considerat com a bàsic dins el recull de mesures recomanades en l’informe Propostes de millora de l’educació pública a secundària, elaborat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i publicat el 2004. El “districte escolar”, s’implanta una de les mesures estratègiques del Pla PEMB23 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona s octubre 2008 any 2003 el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va constituir un grup de treball per reflexionar sobre el tema de l’educació. El grup –format per persones de diferents camps professionals– havia de diagnosticar, primer, els nombrosos problemes de l’educació pública cata- lana i, després, buscar-hi les solucions pertinents. L’objectiu final del procés de reflexió era donar idees per millorar els resultats escolars i proposar, per aconseguir-ho, els canvis necessaris en l’estructura organitzativa i funcional del sistema educatiu. La comissió, que finalment va elaborar l’informe Propostes de millora de l’educació pública a secundària, va poder treballar sense cap tipus de pressió i abordar, amb prudència però també amb valentia, temes tradi- cionalment espinosos i conflictius dins la comunitat educativa. Per citar-ne només alguns, es van tractar qüestions avui tan candents com la poten- ciació de la direcció dels centres, la promoció professional dels docents, la descentralització del sistema, les estratègies d’educació en xarxa i, per tant, la conveniència d’implicar-hi activament les diverses instàncies socials que hi poden influir, les polítiques d’innovació i, finalment, la necessitat d’establir sistemes d’avaluació i rendició de comptes a tots nivells. L’ 14octCAT.indd 3 15/10/08 07:54:05 D’altra banda, semblava clar que l’acceptació del diagnòstic dels problemes i la possibilitat de posar en marxa les solucions corresponents de- passava l’àmbit institucional; és a dir, no es po- dien fer només unilateralment per part de les administracions. Tanmateix, també era cert que moltes de les qüestions plantejades exigien can- vis normatius d’àmbit estatal, l’elaboració de normes específiques per al sistema educatiu català i avenços tangibles en una implicació més forta de les administracions locals. Però, sobre- tot, la filosofia global del conjunt de propostes exigia un gran esforç de diàleg, de discussió, de negociació, en molts casos, per assolir un con- text general favorable que permetés abordar amb audàcia i decisió els canvis apuntats. El Pacte nacional per a l’educació fou, sens dub- te, un primer pas per arribar a un consens am- pli en el si de la comunitat educativa. En el text acordat –signat davant el president Pasqual Ma- ragall i la consellera Marta Cid– ja s’apuntaven algunes línies de futur que coincidien plena- ment amb algunes de les propostes de l’informe del Pla Estratègic. Ara bé, és al Projecte de llei d’educació de Catalunya (LEC), en el qual s’estableixen una sèrie d’accions organitzatives i d’orientació de les polítiques educatives, on es fa palès que les mesures de millora contingudes en el document del Pla Estratègic han estat una referència clara per a la conformació de l’ideari de la nova llei, en mans del Parlament de Cata- lunya en el moment de redactar aquest nota. No hi ha dubte que un canvi real en l’educació no és només un canvi de la normativa vigent o de les disposicions administratives. Els canvis els han de concebre i dur a terme els agents que formen part de la comunitat educativa i, molt especialment, el professorat i la resta de profes- sionals que contribueixen a la tasca educativa i instructiva de l’alumnat. Va ser sobre la base d’aquest convenciment que la majoria de propostes contingudes a l’informe del Pla Estratègic no pretenien substituir l’acció didàctica i educativa dels centres i del seu pro- fessorat. El grup de treball era molt conscient del fracàs tant d’alguns aspectes de la LOGSE com de les polítiques de ministeris i conselleries dels anys noranta, en la mesura que aquestes institucions van voler determinar un treball que és propi dels professionals i van inundar el BOE i el DOGC de programes, de models didàctics i, el que és molt pitjor, de teories psicopedagògi- ques sobre l’aprenentatge; propostes que, sen- se posar en dubte la bona fe dels qui les propo- saven, havien estat elaborades per persones no Un canvi real en l’educació no és només un canvi de la normativa vigent o de les disposicions administratives. 14octCAT.indd 4 15/10/08 07:54:06 www.bcn2000.es implicades en la pràctica diària educativa. Eren gairebé sempre propostes de manual, sortides d’un cert xamanisme academicouniversitari i acceptades amb un servilisme acrític pels acòlits dels serveis centrals de les administracions. En- cara avui trobem restes d’aquella època en les darreres normatives dels nous currículums de primària i secundària recentment publicats. Ben al contrari, les propostes del document del Pla Estratègic es basen en la plena confiança en el professorat, en la seva capacitat d’innovació i en el seu desig d’assolir el màxim èxit en la seva tasca professional. Dit d’una altra manera, es creu realment en l’educació i es considera el sistema educatiu com un organisme intel·ligent, al qual no li cal ser teledirigit des dels despatxos oficials. Per tant, bona part de les mesures que es propo- sen –moltes de les quals, ho repeteixo, les trobem recollides en el nou projecte de llei– van encami- nades a donar el màxim protagonisme a la comu- nitat educativa i a dotar les unitats bàsiques del sistema, els centres docents, del grau d’autonomia necessari per abordar amb imaginació i responsa- bilitat els problemes diaris de l’educació, alguns d’ells molt nous a causa de la gran transformació cultural i social del nostre país. Descarregar la responsabilitat en els centres do- cents, crear estructures zonals (el que en l’informe del Pla Estratègic s’anomenen «distric- tes escolars»), propiciar la participació dels agents socials, transferir les qüestions pedagò- giques als agents que han d’aplicar la pedagogia (els professors i professionals a peu d’obra), pro- posar polítiques concretes que premiïn l’esforç i la innovació i exigir resultats, confiant que el procés per aconseguir-ho està en les millors mans, tot això configura un model molt diferent d’aquell al qual ens tenien acostumats les admi- nistracions intervencionistes i tecnòcrates i que ha donat uns resultats ben mediocres. Haig de dir, també, que una millora de l’educació no és solament uns millors resultats escolars, és també que el sistema ajudi a aconseguir els ob- jectius socials que defensen els governs més democràtics. Objectius que passen per garantir l’equitat, fomentar la cohesió social i intentar fer realitat la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat, independentment de quin sigui el seu origen social, ètnic o cultural. Els darrers temps, el sistema educatiu derivava de manera preocu- pant cap a la dualització i la insolidaritat, això sí, sota la disfressa d’un ideari que defensava una «integració» plena de paternalisme. Les propostes elaborades pel Pla Estratègic con- templen de manera prioritària les polítiques de compensació i la necessitat de donar una cohe- sió més gran al sistema. I aquest és un altre as- pecte –difícilment mesurable amb les tècniques d’avaluació tradicionals– que forma part del de- nominador comú de moltes de les propostes apuntades. Retorno, ara, al principi d’aquesta presentació i recupero la data d’inici dels treballs de l’informe: l’any 2003. Durant el període que va des del 2003 fins ara, el Pla Estratègic ha fet presenta- cions de l’informe, ha assistit a nombrosos semi- naris, en què ha defensat les característiques del nou model educatiu, s’ha entrevistat amb els responsables institucionals dels quals depenia la implementació de les mesures. En definitiva, al llarg dels darrers cinc anys ha mantingut viva la confiança en la bondat i utilitat de les seves pro- postes. I, en línia amb aquesta voluntat d’assolir millores, el Pla Estratègic ha estat molt atent a les noves iniciatives sorgides en l’àmbit del siste- ma educatiu per contrastar si l’orientació de les noves polítiques coincidia amb les seves tesis. Sortosament, com ja he dit abans, el Pacte per a l’educació, en primer lloc, però sobretot el Projecte de llei d’educació de Catalunya incor- poren propostes de canvis substancials en el funcionament del sistema educatiu, propostes en la línia de les defensades pel Pla Estratègic. El seguiment de les estratègies forma part de la mateixa estratègia... I això és el que amb serietat i rigor ha fet el Pla Estratègic. Que duri. Joaquim Prats President del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i president de l’Agència per a la Qualitat Universitària a Catalunya. Les propostes elaborades pel Pla Estratègic Metropolità contemplen de manera prioritària les polítiques de compensació i la necessitat de donar una cohesió més gran al sistema. 14octCAT.indd 5 15/10/08 07:54:07 Conseller, en quina situació està actualment aquest projecte? Creu que hi haurà prou con- sens per facilitar-ne l’aprovació sense canvis substancials? El Projecte de llei d’educació de Catalunya en- trarà al Parlament en el període de sessions de la tardor, després que el Govern de la Genera- litat l’aprovés el passat 29 de juliol. És l’hora, doncs, de millorar, a través de les esmenes que presentin els diferents grups parlamentaris, el text presentat a la cambra. Des del Govern, naturalment, seguirem amb molta atenció tot aquest procés i donarem suport als grups en les consultes que ens facin o ens vulguin fer. Crec que estem en condicions d’assolir el que jo denomino «el quatripartit de l’educació», és a dir, que la llei finalment veurà la llum amb l’aprovació dels grups parlamentaris que do- nen suport al Govern més el grup de Conver- gència i Unió. En el cas de l’informe del Pla, de les deu me- sures de millora considerades com a més im- portants, la primera a posar en funcionament era el «districte escolar», perquè es conside- rava que podia ser un banc de proves per contrastar el resultat de l’aplicació d’altres mesures. La proposta de creació de les «zo- nes educatives» respon a criteris similars? Les zones educatives previstes al Projecte de llei d’educació responen a dos objectius molt clars que té aquest Govern per a l’educació del nos- tre país: equitat i qualitat. No podem partir d’una anàlisi homogènia del sistema, perquè el sistema ha de donar respostes a les diferents realitats socials, que no són mai iguals, a cada punt de casa nostra. És per això que les zones educatives persegueixen una escolarització equi- tativa amb la f ixació d’un percentatge d’immigració màxim a cada centre d’acord amb la presència real i efectiva d’aquesta immigració. Però ens equivocaríem si més enllà de l’escolarització equitativa no plantegéssim res més, perquè no ens garanteix l’èxit escolar. Per això, cada zona educativa haurà de fixar quins són els objectius a aconseguir. I el Govern, na- turalment, haurà d’aportar els recursos, no no- més quantitatius, sinó també qualitatius, per assolir aquests objectius. La proposta de zones educatives aporta una major capacitat als centres educatius per ges- tionar els seus recursos i per programar i or- denar l’oferta educativa d’acord amb les necessitats del seu territori. Quines altres mi- llores significatives ens pot aportar aquesta aposta? La fixació dels objectius que comentava són la base filosòfica de la zona. Això permetrà no no- més ordenar l’oferta educativa amb el seu terri- tori, sinó també un plus d’innovació pedagògica que podrà compartir-se entre els centres. És a dir, allò que un centre fa com a mètode per atendre una determinada complexitat o assolir Equitat i igualtat són dos dels objectius de les zones educatives previstes al Projecte de llei d’educació Una de les qüestions que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona considera realment “estratègica” és el tema de l’educació. Ja l’any 2003 la preocupació per l’elevat fracàs escolar va impulsar la constitució d’un grup de treball per reflexionar sobre la situació de l’educació al nostre país i per elaborar un seguit de possibles mesures de millora. La proposta de nova Llei d’educació de Catalunya sembla tenir força punts de coincidència amb la filosofia de les mesures del Pla. 14octCAT.indd 6 15/10/08 07:54:08 www.bcn2000.es un determinat objectiu no s’ha de quedar entre les parets de l’edifici. El que ha de fer és com- partir-ho, estendre-ho i millorar-ho. Per tant, innovació pedagògica compartida per a la mi- llora de resultats. Una altra qüestió importantíssima és la cohesió social i la participació real de la comunitat edu- cativa. Els centres es coneixeran entre ells, però l’entorn ha de conèixer i amplificar la tasca i la feina dels centres. Per això, és molt útil la po- tenciació dels plans educatius d’entorn que aconsegueixen una participació de la comunitat educativa i de la xarxa social que integra la zona. En diversos debats apareix de manera rein- cident la necessitat d’una millor valoració, formació i reconeixement del professorat, com un dels actius més importants d’un pro- jecte educatiu. En quina mesura incideix la nova llei en aquest aspecte? Aquesta és una de les qüestions que no em can- saré d’explicar i reiterar. El Projecte de llei d’educació de Catalunya és un projecte per re- conèixer la tasca del professorat. Diem que vo- lem deixar treballar els mestres i professors d’aquest país, donant-los suport des de l’administració amb els recursos que calgui i fent- los confiança; entenent que no és l’administració qui ha de dir als professionals, que en saben, com han de fer les coses. Per això, aquesta és una llei per al reconeixement dels docents, una llei que els deixarà fer la seva feina. Una qüestió clau per al desenvolupament so- cial i econòmic del país és la millora del nivell de coneixement de l’anglès. També ens cons- ta que aquest és un objectiu prioritari per a la seva conselleria. Quines són les noves polí- tiques en aquest àmbit i quan creu que es començaran a veure els primers resultats? L’any 2007 vam presentar el Programa per a l’impuls de les llengües estrangeres, que natu- ralment té l’anglès com a eix principal, però no únic. Perquè hi ha moltes zones del nostre país que també tenen una especial relació amb el francès i cal impulsar aquesta prioritat, també, en el marc de les decisions que pren cada centre i d’acord amb el seu territori. Val a dir, però, que per primera vegada els decrets del Govern que regulen els ensenyaments de les etapes obliga- tòries contemplen el trilingüisme com a objectiu. El de primària, que avança l’ensenyament per a tothom als sis anys; el de secundària, i hem vol- gut afegir una peça més: el del segon cicle d’educació infantil, entre els tres i els sis anys, estableix que els nois i noies han de començar a tenir un cert contacte amb la tercera llengua. Sigui com sigui, prop de vuit-cents centres estan aplicant el pla d’impuls, la qual cosa significa avançar l’ensenyament de la tercera llengua als quatre anys i l’ús d’aquesta tercera llengua per ensenyar matèries no lingüístiques, com poden ser les matemàtiques, les ciències o les socials. L’ús de la tercera llengua és, en sí mateix, una de les noves maneres d’aprendre anglès, fran- cès, dins del sistema educatiu, i està avalat per tots els especialistes. Aquest, doncs, és un dels eixos del pla d’impuls de les terceres llengües. Però el secret d’aquest pla és la formació fins al 2010 perquè el sistema tingui quinze mil pro- fessors capacitats per fer classes d’anglès, cinc mil dels quals en anglès. L’objectiu, massa llarg segur, però raonable en els terminis, és que el 2015 tots els alumnes acabin l’ensenyament obligatori, als setze anys, sabent anglès per parlar-lo i al final de l’etapa postobligatòria amb un nivell que els permeti treballar en aquesta tercera llengua. Ara bé, també ho hem de dir ben alt: l’interès que els alumnes sàpi- guen anglès és un interès de tots; del país. Per això cal també la implicació de tots els agents socials i els mitjans de comunicació per assolir l’objectiu. Finalment, com creu que afectarà l’actual situació de crisi dos temes d’especial impor- tància en el sistema educatiu com són el nombre d’immigrants a acollir i el necessari increment de recursos per aplicar les noves polítiques educatives? Pel que fa al nombre d’immigrants, el fet que hi hagi crisi i que es verbalitzi públicament crec –i així ho demostra l’experiència– que alentirà l’arribada de nous ciutadans i que, per tant, no tindrem un creixement tan important com el dels últims anys, en els quals el sistema educa- tiu ha passat d’integrar i ensenyar un 0,50 per cent d’immigració a un 13,5 per cent el curs 2008-2009. Pel que fa als recursos, només li he de dir una cosa: entre el 2003 i el 2008 els pressupostos per a l’educació s’han incrementat un 70 per cent, i han arribat als 4.881 milions d’euros. Només per posar-li un exemple més clar: en obres, aquest Govern ha invertit en cada exer- cici el doble de la xifra màxima que van arribar a invertir els governs de Convergència i Unió. Dit això, l’educació és una prioritat. El ritme d’inversions continuarà pujant en la mesura de les possibilitats del conjunt dels comptes del Govern. Ara bé, també hem de guanyar una altra partida: la de l’eficiència, la d’aprofitar mi- llor els recursos dels quals disposem. Ernest Maragall Conseller d’Educació. Generalitat de Catalunya. 14octCAT.indd 7 15/10/08 07:54:08 La valoració que des de la UGT de Catalunya podem fer de l’Avantprojecte de llei d’educació parteix d’una doble reflexió. D’una banda, ens trobem davant la primera llei pròpia que regu- larà quelcom tan important com és el nostre sistema educatiu. Això implica l’expectativa de disposar d’una bona llei, estable, que gaudeixi d’un ampli consens polític i social. I, per una altra, tenim ben detectades quines són les mancances del sistema –la insuficient dotació de recursos al llarg d’anys, una doble xarxa desigual en drets i deures, la massificació en determinades etapes i centres, el fracàs es- colar i l’abandonament prematur, la creixent demanda social que se li fa a l’escola, entre d’altres–, diagnòstic que ha de permetre afinar molt bé en els continguts de la futura llei. Malgrat tot això, l’avantprojecte no compta amb una adhesió majoritària de la comunitat educativa, conseqüència segurament d’un pro- cés de debat curt, d’absència de negociació real i d’incompliment de bona part dels continguts del Pacte nacional per a l’educació, signat l’any 2006. L’Avantprojecte de llei d’educació de Catalunya és un text de grans intencions, però que passa de puntetes sobre aspectes clau com, per exem- ple, assegurar un autèntic servei públic educatiu o assolir la gratuïtat dels ensenyaments. No es contempla amb valentia l’etapa de zero a tres anys, o la formació professional, uns estudis del tot estratègics per a la qualificació de la po- blació catalana. En canvi, sorprèn el detall amb què es regulen les condicions de treball del pro- fessorat dels centres públics. Per la UGT de Catalunya aquesta ha de ser una llei que afronti els dèficits del sistema i s’orienti cap a l’equitat i l’èxit escolar. Eva Granados Secretària de Política Institucional Unió General de Treballadors CCOO i la Llei d’educació de Catalunya La Llei d’educació s’ha d’orientar cap a l’equitat i l’èxit escolar CCOO defensa un servei educatiu que contri- bueixi a la cohesió social, l’equitat i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, que com- pensi les desigualtats socials, econòmiques i cul- turals. Cal que l’escola sigui pública, gratuïta, universal, laica, inclusiva i de qualitat. A Catalunya, el 40 per cent de places escolars són privades concertades i comporten algun ti- pus de pagament a les famílies. Això provoca diferències i discriminacions en l’alumnat a cau- sa de la seva situació social i econòmica. Hi ha una concentració desmesurada d’alumnat desfavorit socialment i amb necessitats educati- ves específiques en alguns centres públics que es pot agreujar com a conseqüència de la crisi econòmica actual. Necessitem una llei d’educació que reculli els ob- jectius del Pacte nacional per a l’educació, serveixi per posar fi a un sistema educatiu dualitzat, i garanteixi l’equitat, la igualtat d’oportunitats, la gratuïtat i els mateixos drets i deures als centres públics i privats concertats. L’actual text del projecte de llei no garanteix aquests objectius: el servei públic educatiu del Pacte passa a ser sistema educatiu de Catalunya i canvia el concepte de dret de ciutadania pel de prestació de serveis. La planificació en el marc de les zones educatives no impedeix que els centres educatius puguin seleccionar l’alumnat. Els con- tractes programa als centres concertats no asse- guren suficientment la gratuïtat. CCOO continuarem treballant, com ho hem fet fins ara, perquè la futura Llei d’educació de Ca- talunya garanteixi el dret a l’educació de la ciu- tadania i asseguri que la millora de la qualitat del sistema educatiu no sigui a canvi de la selecció de l’alumnat. Dolors Llobet Secretària d’Acció Socioeconòmica CCOO de Catalunya 14octCAT.indd 8 15/10/08 07:54:10 www.bcn2000.es Educació: la gran prioritat De sempre, el Cercle d’Economia ha manifestat una especial sensibilitat i compromís amb la mi- llora del sistema educatiu, convençuts que de l’educació depenen la qualitat de vida dels ciu- tadans, la competitivitat de l’economia i la co- hesió social. Un compromís que, recentment, s’ha expressat en dues actuacions concretes. D’una banda, amb el cicle de conferències i l’Opinió Educació: la gran prioritat, en la qual donem a conèixer els nostres criteris i aportem diverses propostes per a la millora educativa. D’altra banda, amb el Premi Ensenyament Fun- dació Cercle d’Economia. Amb aquest premi, del qual ara iniciem la se- gona edició, pretenem reconèixer iniciatives de centres educatius, o de professors, que contri- bueixen a la generació de talent i a la millora d’aspectes clau en la formació dels estudiants. L’excel·lent resultat de la primera edició ens as- senyala clarament com, malgrat les dificultats, són moltes les innovacions que es produeixen en el nostre sistema, mostra del compromís de mestres i centres, i, a la vegada, ens anima a comprometre’ns i a consolidar aquesta iniciati- va. Una iniciativa que s’ha de convertir en una de les més destacades del Cercle d’Economia al llarg de la seva història. Jordi Alberich Director general del Cercle d’Economia L’opinió dels mitjants de comunicació 14octCAT.indd 9 15/10/08 07:54:13 Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Badalona Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Montcada i Reixac Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Pallejà Ajuntament del Papiol Consell Comarcal del Baix Llobregat Consell Comarcal del Barcelonès Entitat Metropolitana del Medi Ambient Entitat Metropolitana del Transport Aena Autoritat Portuària de Barcelona Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Cercle d’Economia Comissió Obrera Nacional de Catalunya Consorci de la Zona Franca de Barcelona Diputació de Barcelona Fira de Barcelona Foment del Treball Nacional Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Unió General de Treballadors de Catalunya Universitat de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r 08010 Barcelona T. 933 187 051 F. 933 174 835 plaestrategic@bcn2000.es www.bcn2000.es Amb el suport de: Entitat patrocinadora: Jordi Hereu Alcalde de Barcelona i president del Consell General Jordi William Carnes Tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i president de la Comissió Delegada Francesc Santacana Coordinador general D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorporades en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Protecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclu- sivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per al mateix ús. En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, poseu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r. L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una associació privada sense ànim de lucre. El Consell General de l’Associació el constitueixen més de tres-cents membres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públiques i administracions. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Últimes publicacions del PEMB Col·lecció d’Estratègia, núm. 9 Canvis i actuacions realitzades en l’educació catalana en el període 2003-2007 Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universi- tat Autònoma de Barcelona. Director: Joan Subirats Aquest informe, actualment en procés d’edició, forma part de les activitats que el Pla Estratègic Metropolità ha realitzat en el decurs dels darrers anys com a seguiment de la implementació de les mesures proposades en l’informe Propostes de millora de l’educació pública a secundària. Entre la publicació de l’esmentat informe, el primer trimestre del 2004, i l’actual proposta de la nova Llei d’educació de Catalunya s’han anat succeint diverses iniciatives i actuacions, que final- ment han conduit a l’elaboració de la proposta de la nova llei. Per exemple, el Pacte per a la competitivitat, en què els temes relacionats amb l’educació tenen un pes molt important, o els diferents instruments que la mateixa Conselleria d’Educació ha anat posant en funcionament per millorar el sistema educatiu. Valia la pena, per tant, a mesura que aquestes iniciatives anaven prenent cos, tenir clar fins a quin punt els postulats de cadascu- na d’elles eren o no coincidents amb les propostes incloses dins l’informe del Pla Estratègic. I va ser amb aquesta voluntat que es va encarregar a l’equip que dirigeix el Dr. Joan Subirats la realització d’un treball comparatiu per al període 2003-2007. L’estudi analitza quina ha estat l’evolució, durant el període esmentat, de cadascuna de les propostes de millora de l’informe del Pla, amb la indicació de si han estat considerades o no en les diferents noves iniciatives i també, de manera més general, si la filosofia –o la implantació, segons el cas– d’aquestes noves iniciatives dins el món de l’educació seguia, totalment o en part, les orientacions defensades pel Pla. El treball va finalitzar el desembre de 2007, un cop apareguda la Proposta de bases per a una nova llei catalana d’educació. 14octCAT.indd 2 15/10/08 07:54:03