www.bcn2000.es quest document és el resultat de l’anàlisi i el debat de les propostes sor- gides de la V Jornada Tècnica del passat mes de juliol, com també de l’estudi de diversos informes de la Unió Europea sobre les tendències i les previsions de creixement territorial en l’Europa dels 25. El document fi nal es presentarà a aprovació en el Consell General que se celebrarà durant el primer trimestre del 2008. D’aquesta anàlisi se’n desprèn que hi ha una estratègia de continuïtat, però també que hi ha elements nous sobre els quals cal refl exionar i do- nar resposta per tal de mantenir el creixement de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. Com a aspectes que cal superar es destaquen els se- güents: l’existència d’un canvi de cicle en les dinàmiques econòmiques i socials, la necessitat de reforçar un model clar per a l’AMB, l’augment de la nostra posició com a referent internacional en alguns sectors econòmics, l’atracció de grans empreses i de talent i el reforç dels sistemes de formació i de recerca. Pel que fa a l’àmbit europeu, es constata una concentració en l’anomenat pentàgon europeu –Londres, París, Berlín, Amsterdam i Milà– i un creixe- ment econòmic cap a les àrees de l’est d’Europa, tendència que pot com- portar una pèrdua de posició de la Mediterrània com a àrea d’expansió econòmica i com a lligam amb les xarxes europees més importants. Aquest nou escenari europeu pot conduir a la pèrdua de competitivitat de l’àrea de Barcelona i a l’afebliment de la seva connexió amb les àrees europees de major creixement. A Darreres publicacions del PEMB Col·lecció de prospectiva núm. 7 El mercat de l’alta defi nició en l’àrea d’infl uència de la zona metropolitana de Barcelona David Xirau-Mediapro Amb aquesta nova publicació, el Pla Estratègic posa l’accent en una innovació tecnològica –l’alta defi nició– que provocarà canvis molt importants en el sector de l’audiovisual i dels mèdia en general. L’estudi aporta rellevants valoracions respecte a aquests canvis i la seva incidència en les processos de producció i distribució. Aquesta innovació tecnològica, ja arrelada en altres països, re- presenta modifi cacions tant en els processos de producció de serveis audiovisuals com en el consum d’aquests. A Europa, la incorporació d’aquesta tecnologia està en plena fase d’expansió i és en aquest sentit que el Pla Estratègic vol posar de relleu les oportunitats que pot representar per a l’àrea de Barcelona i els sectors vinculats a la producció de béns i serveis digitals. Prendre la iniciativa i assumir els reptes que requereix aquest canvi tecnològic pot aportar avantatges i noves oportunitats de desenvolupament per a les empreses del sector i potenciar Barcelona com a referent en la innovació i pionera en la trans- formació d’un sector d’activitat econòmica amb una important presència en l’economia de Barcelona. Davant d’aquesta situació es proposa un pla d’acció amb els objectius següents: • Facilitar l’accés dels consumidors catalans i de l’AMB a pro- ductes d’alta defi nició (AD). • Mantenir l’ajut a la indústria audiovisual catalana amb l’establiment de mesures que garanteixin la seva posició competitiva i milorant, d’aquesta manera, les possibilitats de créixer en el mercat nacional i internacional. • Establir mesures que permetin l’accés i difusió del nostre pa- trimoni artístic, cultural i històric. El president i els vicepresidents del PEMB debaten el nou model metropolità En l’última reunió de vicepresidents de la Comissió Delegada del Pla, celebrada el passat 22 de novembre i presidida per l’alcalde de Barcelona, es va presentar el document «Proposta de model metropolità: les bases del model, visió, missió, estratègies i mesures del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona». Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Badalona Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Montcada i Reixac Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Pallejà Ajuntament del Papiol Consell Comarcal del Baix Llobregat Consell Comarcal del Barcelonès Entitat Metropolitana del Medi Ambient Entitat Metropolitana del Transport Aena Autoritat Portuària de Barcelona Cambra Ofi cial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Cercle d’Economia Comissió Obrera Nacional de Catalunya Consorci de la Zona Franca de Barcelona Diputació de Barcelona Fira de Barcelona Foment del Treball Nacional Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Unió General de Treballadors de Catalunya Universitat de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r 08010 Barcelona T. 933 187 051 F. 933 174 835 plaestrategic@bcn2000.es www.bcn2000.es Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Amb el suport de: Entitat patrocinadora: PEMB21 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • gener 2008 Jordi Hereu Alcalde de Barcelona i president del Consell General Jordi William Carnes Tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i president de la Comissió Delegada Francesc Santacana Coordinador general Rosa M Cullell Presidenta de la Comissió de Prospectiva Màrius Rubiralta President de la Comissió d’Estratègia D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorporades en un fi txer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Protecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confi dencial i es faran servir exclu- sivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per al mateix ús. En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectifi cació i cancel·lació, poseu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r. L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una associació privada sense ànim de lucre. El Consell General de l’Associació el constitueixen prop de tres-cents membres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públiques i administracions. www.bcn2000.es Barcelona i el seu entorn es poden convertir en capital europea de formació Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944), catedràtic d’economia i conseller de Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat entre els anys 2000 i 2003, considera que l’àrea metropolitana s’està especialitzant en la indústria de l’educació superior. Ara presideix el Patronat de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), una nova escola de negocis que té com a objectiu convertir-se en un centre de referència en investigació econòmica. El mes de setembre va començar l’activitat amb cent alumnes, pràcticament tots estrangers. El projecte compta amb el suport de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Autònoma de Barcelona (UAB), el Centre Superior d’Investigacions Científi ques (CSIC) i el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), a banda del de nombroses empreses privades. Eixos del model 2020 del Pla Estartègic Metropolità de Barcelona Davant d’aquesta situació es va proposar l’establiment de cinc eixos estratègics i es va nomenar vuit coordinadors per impulsar-los. • Confi gurar l’estructura de la governança metropolitana i les seves relacions amb la RMB, Catalunya, l’Euroregió i el món (governança-xarxa) Lluís Recoder - alcalde de Sant Cugat del Vallès Manuel Royes - delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona • Reforçar la posició de l’àrea com un dels nodes de la xarxa d’innovació i tecnologia (referent global) Josep Lluís Bonet - president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona José Manuel Lara - president del Cercle d’Economia • Humanitzar el territori (qualitat social) José Manuel Álvarez - secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya • Planifi car i concretar les infraestructures físiques i virtuals a l’AMB i de l’AMB amb la resta del món (infraestructures) Miquel Valls - president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Jordi Valls - president de l’Autoritat Portuària de Barcelona • Sostenibilitat Joan Coscubiela - secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya arcelona es coneix perquè és seu d’escoles de negocis de prestigi. En aquest entorn, quin és el paper de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE)? Estem creant estructures educatives que atrauen estudiants de tot el món a l’àrea metropolitana. Barcelona i el seu entorn es poden convertir en capital europea de formació. Hi juguen a favor la seva localització, el seu atractiu i fama inter- nacionals i la disponibilitat de capital humà. No som capital d’Estat, però podem ser capi- tal d’estudis superiors. Ja ho estem demostrant amb l’important èxit de les escoles de negocis. A la BGSE, en concret, oferim quatre màsters, tots en anglès: Economia, Finances, Competència i regulació de mercats i Economia, ciència i inno- vació. Tres s’imparteixen al campus de Ciutade- lla de la UPF i un, a l’Autònoma. Les classes són totes en anglès. L’any que ve farem tres màsters més: Direcció i administració, Macroeconomia i Comerç internacional i desenvolupament. Però també introduirem un programa de doctorat a la UPF i la UAB. I, sobretot, un altre dedicat en especial a la recerca. B E Francesc Santacana, Jordi William Carnes i Dídac Pestaña. El Sr. Jordi William Carnes, nou president de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona n la reunió de la Comissió Delegada del Pla Es- tratègic Metropolità de Barcelona del passat 19 de novembre es va fer ofi cial el traspàs de la presidència d’aquest òrgan, que ocuparà a par- tir d’ara el Sr. Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Dídac Pestaña, que ha ocupat aquest càrrec durant quatre anys i que actualment és vicepresident executiu de Transports Me- tropolitans, va expressar el seu agraïment a totes les institucions membres per la seva col·laboració i va destacar l’esforç del PEMB per generar una cultura metropolitana en to- tes les seves propostes. Així mateix, el Sr. Car- nes va agrair al Sr. Pestaña la seva dedicació durant aquests quatre anys. Mapa universitari a l’AMB Universitat de Barcelona • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat Ramon Llull • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Abat Oliva - CEU. Font: Comissionat per a Universitats i Recerca www.bcn2000.es Un altre fet és que a Barcelona hi ha cada vegada més estudiants o investigadors in- ternacionals. A la ciutat li interessa molt que vinguin estu- diants a preparar-se, i no només joves turistes que es passegen una setmana per les Rambles. És cert que l’estudiant fa poca despesa. Però, en canvi, és una inversió de futur, representa una indústria d’exportació. Que hi hagi perso- nes arreu del món que han estudiat a Barce- lona és un actiu, donen fama a la ciutat, i és un factor determinant en posteriors activitats de col·laboració amb entitats, per exemple, dels Estats Units. Hi ha un problema, però, i és que falten instal·lacions adients d’acollida. Curs 2005-2006: 3.853 estudiants estrangers de doctorat a Catalunya (33% del total). Falta espai, doncs, per a tots? A Barcelona no hi ha prou espai per al desenvo- lupament de la indústria de l’educació superior. Per una banda, per als estudiants estrangers s’ha posat de manifest que falten residèn- cies d’acollida, en comptes d’albergs. D’altra banda, les noves propostes en el camp de l’ensenyament es desenvolupen fora, com per exemple al Campus del Besòs. De tot això se’n benefi ciarà tot l’àrea metropolitana. A Barcelo- na hem estressat les infraestructures d’acollida. I tenim la intenció malèvola de créixer i estres- sar-les més. A banda de l’educació, en què més s’hauria d’especialitzar l’àrea metropolitana per assegurar el seu futur desenvolupament econòmic? Hi ha qui creu que cal mantenir i modernitzar la indústria, i d’altres que diuen que representa el passat i que cal centrar-se en activitats de va- lor afegit. Jo opino que no cal tenir cap actitud sentimental cap a la indústria, tot i que tam- poc pretenc accelerar la seva mort. Però no és correcte dir que és l’única activitat productiva. No hem de mirar els serveis com una activitat menys sòlida. Hem d’abandonar els prejudicis: sovint creiem que hi ha models econòmics mi- llors que d’altres, quan qualsevol activitat és bona si comporta sous alts i benestar. El Cercle d’Economia diu que els empresaris del territori, si volen ser competitius, s’han d’espavilar per créixer i unir-se en grans grups. Què en pensa? No sóc partidari de predicar als empresaris. S’han de formar bé, han de ser lúcids i han de veure que es troben en un entorn compe- titiu. És veritat que aquí existeixen reticències històriques a les fusions i al creixement ràpid. Per contra, la realitat és que ens trobem en un context global on la tendència és l’evolució cap a empreses de més dimensió. Moltes de les pe- tites i mitjanes activitats que tenim es vendran. Necessitem grans empreses, i esperem que en aquest canvi cap a la seva formació n’hi hagi de catalanes que, en comptes de ser comprades, siguin les compradores. En aquest procés, és important que algunes mantinguin la seva seu al nostre territori, tot i actuar arreu del món. En l’establiment dels centres de decisió ens juguem el futur de la nostra economia. Quins serveis hauria de tenir l’àrea metropo- litana per afavorir la instal·lació d’aquestes seus? Abans de tot, cal tenir en compte que no ho podem tenir tot. No passa res si, en qüestions logístiques, les empreses marxen a Lleida o a l’Aragó, perquè hi troben més terrenys. Tampoc ens hem de preocupar de si Catalunya o l’àrea metropolitana no produeixen tota l’energia que necessiten, si resulta que els costos de trans- missió des d’altres punts són bons. Això sí, cal bones estructures de comunicació entre l’àrea metropolitana, el port i l’aeroport, amb la resta del país, França i València. Aleshores, deu considerar un gran inconve- nient que les infraestructures se’ns puguin quedar petites. Les infraestructures són fonamentals. Però cal ser conscients que tot no ho podrà construir l’administració pública. El superàvit s’acabarà aviat. El que no aconseguim que es faci, ens ho haurem de fer nosaltres mateixos, tot i que vulgui dir pagar el doble. A banda, no tot és ciment. Cal una concepció global sobre com s’han de gestionar les infraestructures. El futur passa, per posar-ne un exemple, per la tarifi ca- ció. Per alleugerir el col·lapse a les grans ciu- tats, la tendència és posar peatges per accedir- hi. Com ja passa a Londres, tard o d’hora això s’haurà de fer també a Barcelona. I parlant de gestió, quin seria per vostè el millor model per a l’aeroport de Bar- celona? Està clar que s’ha de virar cap a la gestió amb intervenció privada. La transferència dels edifi cis ha d’anar de l’Estat a la Generalitat, ajuntaments o cambres de comerç. A partir d’aquí, es pot comptar amb el sector privat per als plans estratègics. G. Ayuso El fet d’esdevenir capital europea de forma- ció, quins benefi cis pot reportar al territori metropolità? Es pot dir que ja hem format un «clúster» (acti- vitats d’una mateixa branca que actuen en be- nefi ci comú) en la formació empresarial. És im- portant, perquè ja hi ha molta gent experta, que es coneix, i passa d’una institució a l’altra. Quan es formen clústers, l’ofi ci es respira a l’aire, com deia Marshall. A la nostra escola volem anar més enllà i traspassar el que fem en l’àmbit de l’economia cap a les ciències socials, perquè l’economia no pot viure de forma aïllada. Tenim com a horitzó obrir relacions amb altres àmbits, com la biomedicina o l’arquitectura, prenent com a model la London School of Economics and Political Science. Ha comentat que considera clau donar més protagonisme a la recerca. L’àrea metropolitana té un gran potencial com a espai de desenvolupament de la investigació. A poc a poc ens estem convertint en un node important de la recerca europea. Fins ara pen- sàvem que tot allò interessant ja ho feien els americans. El problema és que no asseguràvem els nostres investigadors. Els hem d’oferir con- tractes laborals normals, desvinculats del sector públic. D’aquesta manera, la investigació podrà fi nalment traslladar-se en creació de noves em- preses. Als investigadors els cal estar convençuts que allò que fan tindrà un trasllat en l’economia o en la societat. El món de la investigació pot ser molt creatiu, i la creativitat científi ca pot prosperar i propagar-se en l’entorn. Principals escoles de negoci de Barcelona ESADE • IESE • EADA • EAE • BarcelonaGSE. Membres de l’AMB a la Xarxa de Parcs Científi cs i Tecnològics de Catalunya Parc Científi c de Barcelona • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona • Parc de Recerca UAB • Parc d’Innovació La Salle • Parc de Recerca i Innovació de la UPC • Parc Tecnològic del Vallès • 22@Barcelona • Parc Tecnològic Barcelona Nord • b_TEC Barcelona Innovació Tecnològica • ESADE-Creápolis Parc de Creativitat • Parc de Recerca UPF. Font: Comissionat per a Universitats i Recerca Font: XPCAT (Xarxa de Parcs Científi cs i Tecnològics de Catalunya) www.bcn2000.es edició 2007 de l’European Cities Monitor revela que: • La disponibilitat de personal qualifi cat es destaca com el factor més important a l’hora de decidir la localització d’una empresa, per davant d’altres factors com la proximitat als mercats i clients, la qualitat de les telecomunicacions i el transport. • Londres segueix sent la ciutat més valorada per les empreses per ubicar-hi un negoci, i està al capdavant de sis dels dotze principals indi- cadors, com són la disponibilitat de personal qualifi cat, l’accés als mercats, la connectivitat externa, les telecomunicacions, els idiomes i el transport intern. • Barcelona consolida la seva posició com a quarta millor ciutat per als negocis i conti- nua un any més com la ciutat més valorada en termes de qualitat de vida per als tre- balladors. Així mateix, és també la ciutat que, segons les empreses, està fent més per millorar la seva posició com a ciutat de negoci. • Barcelona ha millorat la seva situació pel que fa a les telecomunicacions, la connectivitat ex- terna i el clima governamental de suport a les empreses, però ha de continuar treballant per millorar la disponibilitat de personal qualifi - cat, l’accés als mercats, la mobilitat interna, la disponibilitat d’espai per a ofi cines, la relació qualitat-preu d’aquests espais, els idiomes i la contaminació de l’aire. European Cities Monitor 2007 La consultora Cushman&Wakefi eld realitza cada any, des del 1990, una enquesta a executius sèniors de 500 companyies de les principals ciutats europees per saber quines són, al seu parer, les ciutats més atraients per als negocis. L’ Si voleu més informació, podeu consultar la pàgina web següent: http://www.bcn.es/imeb/pec/catala/08_jornades/index.htm quest nou Pla d’activitats del PEC per al període 2008-2011 ha estat elaborat pels responsables del projecte i ha comptat amb la col·laboració de diferents grups de treball. El grup de treball que tenia l’objectiu d’estudiar quines són les característiques que fan que un projecte pugui ser considerat com a estratègic ha estat liderat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Primer es va redactar un document base que després va ser debatut i enriquit en diverses sessions de treball (el 25 de setembre, el 9 d’octubre i el 6 de novembre) fi ns a obtenir l’informe fi nal, les conclusions del qual van ser presentades a les VIII Jornades del PEC. En l’informe es proposa que un projecte educa- tiu sigui considerat com a estratègic si compleix un o més d’un dels tres criteris següents: 1. Dóna resposta a un problema clau que afecta un col·lectiu important de la ciutat. Aquest criteri afronta dues qüestions: per una banda, ha de donar resposta a una mancança que un cop resolta permeti millorar el procés educatiu i, per una altra, la seva aplicació ha d’afectar un col·lectiu signifi catiu de persones. 2. Incita al canvi d’actituds col·lectives de convivència social. Aquest punt es fonamenta en la creença que l’educació és un instrument fonamental per a la millora de la convivència social i que a través de l’educació es poden con- solidar actituds que afavoreixin la convivència. 3. Valora el paper i la funció dels educadors. Només es podrà aconseguir millores en el pro- cés educatiu si es valora el paper dels educadors, atès que són aquests els que vehiculen les inicia- tives i propostes de millora. Cap proposta és alie- na a aquest col·lectiu; per tant, s’han de sentir partícips i impulsors dels projectes i alhora també motivats i incentivats en la seva professió. Algunes de les característiques que poden aju- dar a defi nir aquests projectes són, per exem- ple: el fet que el projecte aporti un canvi impor- tant; que benefi ciï un percentatge signifi catiu de població (tant de manera quantitativa com qualitativa); que tingui la possibilitat de conver- tir-se en un referent (és a dir, de tenir efectes multiplicadors); que inclogui uns objectius clars, concrets i mesurables (que permetin el seu se- guiment i avaluació), i que indiqui en la seva memòria quins són els indicadors que s’han d’avaluar (específi cs per a cada projecte). Per tal que aquests projectes estratègics d’educació contribueixin a la construcció de la xarxa educati- va de ciutat cal també adoptar un estil de treball fonamentat en el consens i la participació de tots els actors implicats, amb un lideratge real basat en directrius i objectius clars que afavoreixin la participació, amb l’efi ciència en la utilització dels recursos (econòmics, humans o de temps) i que siguin encapçalats per la mateixa comunitat edu- cativa. Així mateix, caldrà establir mecanismes de coordinació i de traspàs d’informació entre els di- ferents projectes, els responsables de projecte i els responsables del Projecte Educatiu de Ciutat i les diferents entitats que participen en el PEC. Pel que fa al seguiment i a l’avaluació, els projectes estratègics d’educació han de tenir un responsable clar per a la seva implementació, han d’utilitzar els indicadors defi nits prèviament en el projecte (bé siguin quantitatius, qualitatius o participatius) i han de marcar fi tes temporals. El PEMB participa en l’elaboració del Pla d’activitats 2008-2011 del PEC, Projecte educatiu de ciutat El coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Francesc Santacana, va presentar les conclusions de l’informe elaborat pel grup de treball (2) en les VIII Jornades del PEC - Educació en Xarxa: els Projectes Integrals d’Educació a Barcelona, els dies 26 i 27 de novembre. A Factors més importants a l’hora d’ubicar un negoci % 2007 % 2006 Disponibilitat de personal qualifi cat 62 59 Accés als mercats i als clients 58 63 Qualitat de les telecomunicacions 55 50 Connexions de transport amb altres ciutats i països 52 55 Cost del personal 36 36 Idiomes parlats 29 27 Clima governamental propici als negocis (tipus de polítiques fi scals i/o incentius fi nancers) 27 31 Relació qualitat-preu de l’espai d’ofi cina 26 29 Disponibilitat d’espais d’ofi cina 26 27 Mobilitat dins la ciutat 24 26 Qualitat de vida per als empleats 21 19 Absència de contaminació 16 15 *Millors ciutats per ubicar-hi negocis Ciutat Rànquing 2007 Rànquing 2006 Londres 1 1 París 2 2 Frankfurt 3 3 Barcelona 4 4 Amsterdam 5 6 Brussel·les 6 5 Madrid 7 7 Berlín 8 8 Munic 9 9 Milà 10 12 *Millors ciutats en qualitat de vida per als empleats Ciutat Rànquing 2007 Rànquing 2006 Barcelona 1 1 Ginebra 2 9 Madrid 3 3 París 4 4 Estocolm 5 5 Munic 6 5 Zuric 7 2 Copenhaguen 8 20 Oslo 8 14 Amsterdam 10 11 *Nota: Les taules refl ecteixen únicament els resultats de les deu primeres ciutats dels rànquings. L’enquesta s’ha fet sobre un total de trenta-tres ciutats.