Darreres publicacions del PEMB 
Col·lecció de Prospectiva. Núm. 8
Morfologia del territori metropolità. Anàlisi de la situació i línies de futur
Coordinador i redactor: Josep M. Carreras P la Estratègic PEMB20
Com a resultat de la iniciativa de la Comissió de Prospectiva del Metropolità 
PEMB i amb la col·laboració d’un equip d’experts de la Manco- de Barcelona Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • octubre 2007
munitat de Municipis de l’AMB i altres professionals del sector, 
el PEMB ha publicat un informe que refl exiona sobre la forma i 
la funció del territori metropolità de Barcelona. A usiàs Marc, 7, 1r
En aquest informe es fa una anàlisi del fet metropolità des de 08010 Barcelona
sis paràmetres diferents: els projectes estratègics de l’AMB, els T. 933 187 051
F. 933 174 835
espais lliures, la xarxa viària, la xarxa ferroviària, els sectors resi- plaestrategic@bcn2000.es
dencials i l’activitat econòmica. www.bcn2000.es
La superposició d’aquestes variables ens ofereix una visió global D’ ençà de la seva creació l’any 1988, el Pla Però aquesta planifi cació estructural no ens ha 
del territori metropolità i de la seva funcionalitat. Entitat patrocinadora: Estratègic ha assolit un paper destacat com de fer oblidar que aquest període ha d’estar 
a instrument d’anàlisi i planificació, per tal marcat per l’acció i que s’han de convertir en 
d’adequar les polítiques públiques de llarg realitat molts dels projectes que ja estan plan-
Col·lecció d’Estratègia. Núm. 6 abast als canvis esdevinguts en la societat tejats. Cal convertir el pensament estratègic 
metropolitana en els darrers anys i per re- en acció, perquè pensament i acció es refor-
Situació de les telecomunicacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Departament d’Economia i Finances 
de la Generalitat de Catalunya lligar-les amb altres agents econòmics i so- cin mútuament. Cal també estar a prop de 
Recomanacions i projectes a impulsar Ajuntament de Badalona cials. El fet que la Barcelona metropolitana la realitat. En la societat complexa d’avui, el 
Ajuntament de Barcelona sigui avui un referent en molts aspectes i govern ha de ser pròxim a les necessitats de 
Elaborat per la Fundació Barcelona Digital
Ajuntament de Cornellà de Llobregat que tingui una sòlida posició en el concert la gent i a les seves maneres d’expressar-les, 
Aquesta nova publicació recull l’estudi que va elaborar la Funda-
Ajuntament del Prat de Llobregat europeu i mundial confirma que el Pla Es- i hi ha d’exercir un lideratge clar, amb tot el 
ció Barcelona Digital per encàrrec del Pla Estratègic Metropolità 
Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat tratègic ha acomplert els seus objectius, en diàleg possible però també amb fermesa.
de Barcelona. el sentit que ha sabut avançar-se al temps i 
Ajuntament de Montcada i Reixac Aquesta és la manera d’afrontar els proble-
No cal insistir en la rapidesa amb què es produeixen canvis en fer propostes encertades. El mèrit, per su-
Ajuntament de Santa Coloma mes presents i els reptes de futur. Tenim un 
l’àmbit de les telecomunicacions, ni tampoc en la importància de Gramenet posat, és d’aquells que les han posades en 
escenari amb moltes oportunitats i cal apro-
que aquest element té per al desenvolupament de l’economia Ajuntament de Pallejà pràctica, i en aquesta pràctica s’hi inclou 
fi tar aquesta potencialitat, que es planteja 
del nostre territori. Per les dues raons, doncs, resulta especial- Ajuntament del Papiol l’esforç de milers de ciutadans, la seva fei-
en terme de ciutats i de persones, perquè 
ment útil comptar amb un instrument que permeti disposar Consell Comarcal del Baix Llobregat na i les seves il·lusions. 
en la mesura que les nostres ciutats siguin 
d’una “foto” acurada de la situació dins l’AMB i comparar-la Consell Comarcal del Barcelonès És evident que aquesta tasca no s’hauria dinàmiques, millor i més oberta serà la vida 
amb els estàndards d’altres àrees econòmiques, com també Entitat Metropolitana del Medi Ambient pogut fer sense la implicació dels agents dels ciutadans. Les institucions públiques han 
Nota: Podeu accedir a d’una anàlisi de tendències i d’una sèrie de recomanacions ge-
Entitat Metropolitana del Transport
aquests dos informes a socials, econòmics i acadèmics que han d’impulsar els projectes i els ciutadans han de 
nerals que ajudin a resoldre les disfuncionalitats i mancances 
través de la pàgina web del Aena donat suport des de l’inici a la feina del veure-s’hi refl ectits i estimulats. 
PEMB (www.bcn2000.es). actuals i fer una proposta de projectes prioritaris a emprendre. 
Autoritat Portuària de Barcelona PEMB. Això ha enriquit el debat, ha millo-
Per assolir aquesta realitat, però, és indespen-
Cambra Ofi cial de Comerç, Indústria rat els diagnòstics i n’ha agilitzat l’aplicació 
i Navegació de Barcelona sable el treball en equip. Aquesta  col·laboració 
política. Tot plegat  ha permès que el camí 
Cercle d’Economia ens permetrà avançar en els nostres objectius, 
endegat fa anys continuï encara amb més 
Comissió Obrera Nacional que compartim. Com a exemple tenim l’èxit 
força, fi ns al punt que ja estem parlant d’un 
de Catalunya de participació de la V Jornada Tècnica del 
model metropolità per al 2020. Després de 
Pla Estratègic Metropolità que ha aplegat més 
L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una associació Consorci de la Zona Franca gairebé vint anys, en què s’han impulsat els 
privada sense ànim de lucre. de Barcelona de 450 persones pertanyents a àmbits molt 
I, II i III plans estratègics de Barcelona i el 
El Consell General de l’Associació el constitueixen prop de tres-cents Diputació de Barcelona diversos i que amb les seves aportacions per-
I Pla Estratègic Metropolità, ha arribat el 
membres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públiques i Fira de Barcelona metran concretar millor el model metropolità 
moment de començar una nova etapa. De 
administracions. Foment del Treball Nacional que volem construir per al 2020. 
plantejar-nos un nou horitzó temporal, una 
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea 
Metropolitana de Barcelona nova ambició col·lectiva, per  pensar estra- Jordi Hereu
D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter per- Alcalde de Barcelona 
sonal, us informem que les vostres dades han estat incorporades en un fi txer automatitzat que ha Unió General de Treballadors tègicament allò que volem aconseguir per a 
estat prèviament comunicat a l’Agència de Protecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic President del Consell General 
de Catalunya la nostra societat el 2020.
Metropolità de Barcelona. del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confi dencial i es faran servir exclusivament per Universitat de Barcelona
a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es 
podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per al mateix ús. 
En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectifi cació i cancel·lació, poseu-vos en 
contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r. Amb el suport de:
www.bcn2000.es
V Jornada Tècnica del PEMB
Les bases del nou model 
metropolità 2020
El 12 de juliol del 2007, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va aplegar en la 
V Jornada Tècnica prop de 450 persones amb l’objectiu de debatre conjuntament 
les bases del nou model metropolità del 2020. 
Podeu accedir al vídeo de la sessió plenària a la pàgina web del Pla: www.bcn2000.es
Tenint en compte els canvis socials i econòmics que Qualitat de vida i entorn social 
ha sofert l’àrea metropolitana des de l’aprovació (mobilitat social)
del I Pla Estratègic Metropolità l’any 2003, sembla Dolors Llobet, secretària d’Acció Socioeconò-
oportú iniciar un procés de refl exió en què es revisi mica de la Comissió Obrera Nacional de Ca-
la situació actual i es debati quin hauria de ser el talunya (presidenta), Adela Ros, investigadora 
nou model metropolità per al 2020. de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de 
la Universitat Oberta de Catalunya (ponent), i 
Amb aquest objectiu, la jornada tècnica es va 
Carles Sabaté, cap de la secció “Barcelona” de Sessió plenària (auditori de l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra).
estructurar en sis grups de treball, en què es va l’Avui (moderador).
debatre sobre els temes que semblen decisius 
en el redisseny del Pla. Connectivitat (mobilitat física i virtual)
Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat (pre-
Els membres de les sis sessions temàtiques eren: En la presentació de conclusions de la sessió de territori existent a partir de nous paràmetres 
sidenta), Andreu Ulied, director de Mcrit, SL (po- governabilitat i lideratge es va proposar un (reciclatge, reorganització, renaturalització, re-
Governabilitat i lideratge nent), i Antoni Canyís, responsable d’“Economia” model relacional d’acció pública i de lideratge habitació, reinformació, regeneració...).
Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobre- de Televisió de Catalunya, SA - TV3 (moderador). compartit en què cal determinar quins són els 
gat (president), Àngel Castiñeira, director del Els membres del grup d’innovació, capital 
Sostenibilitat i model urbanístic actors que hi participen i en quin grau ho fan. 
Departament de Ciències Socials i coordinador humà i capital social han coincidit a determi-
Josep M. Àlvarez, secretari general de la Unió Així mateix, cal concretar quins són els espais de 
acadèmic de la Càtedra de Lideratge i Gover- deliberació d’aquests actors i com es pot afavo- nar que els factors que converteixen una ciutat 
General de Treballadors de Catalunya (presi-
nança Democràtica d’Esade (ponent), i Antonio dent), Vicente Guallart, arquitecte, director de rir la coresponsabilitat. en atractiva són cinc: l’economia, l’educació i la 
Franco, periodista assessor del president del l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya ciència, la connectivitat, la qualitat de vida i el 
Grup Zeta (moderador). En la sessió de qualitat de vida i entorn social 
(ponent), i Milagros Pérez Oliva, redactora en posicionament respecte a altres ciutats.
cap d’El País (moderadora). es van tractar temes molts diversos, com són 
l’educació, la immigració, el nivell de rendes, el Partint d’aquesta base i de l’anàlisi de tot el que 
Innovació, capital humà i capital social paper de les dones, la infància i la gent gran, ha passat a l’AMB des del 1992 fi ns al 2006 es 
Andreu Morillas, secretari d’Economia del De- l’ús del temps, etc. Es va proposar substituir el destaca: 
partament d’Economia i Finances de la Gene- concepte de qualitat de vida pel de qualitat •  Com a aspectes positius: s’ha guanyat noto-
ralitat de Catalunya (president), Ferran Soriano, social com a conjunt d’elements que ens per- rietat, hem esdevingut un punt de trobada de 
president de Node Partners, SA (ponent), i Al- meten viure millor, ja que ajudaria a donar a fi res i congressos, hi ha un alt nivell de creati-
bert Gimeno, redactor en cap de “Vivir” de La aquest concepte una dimensió col·lectiva. vitat, és una ciutat on es viu bé, hi ha empre-
Vanguardia (moderador).
Quant a la connectivitat (mobilitat física i ses tecnològiques capaces d’atreure talent i es 
L’AMB al món (posicionament nacional i virtual) es considera que les decisions que es fan esforços importants per posicionar Barce-
internacional) prenen sobre les infraestructures són molt len- lona com a ciutat del coneixement.
Josep Lluís Bonet, president del Consell tes i que cal determinar millor el que és estratè- •  Quant als aspectes negatius: es palesa una 
d’Administració de la Fira de Barcelona (pre- gic per poder prioritzar. No totes les accions que insufi ciència clara d’infraestructures, una man-
sident), Josep Roig, secretari general de Me- es poden dur a terme són positives, i per això ca de tractors econòmics perquè no hi ha prou 
tròpolis (ponent), i Antoni Garganté, delegat a cal tenir molt clar quines són les prioritats. Tam- massa crítica empresarial, un excés de rigidesa 
Catalunya de Cinco Días (moderador). bé es considera que la fragmentació municipal en el sistema educatiu, un esperit emprenedor 
En aquestes sessions temàtiques també hi van afecta negativament la presa de decisions. insufi cient i que no s’ha fet prou ús de la “mar-
participar més de 120 experts que, amb la seva ca Barcelona”.
En la sessió de sostenibilitat i model urbanís-
experiència i les aportacions al debat, van enri- tic es van plantejar dues opcions:  Pel que fa al futur, les propostes concretes han de 
quir les conclusions fi nals. focalitzar els esforços en les àrees en què podem 
• Gestionar el que ja tenim.
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va presidir la ser excel·lents, que són, per ordre d’importància, les 
• Buscar noves oportunitats.
sessió plenària en què es van presentar les con- següents: la biotecnologia, el turisme i la cultura, els 
Dídac Pestaña, president de la Comissió Delegada del PEMB; Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, clusions de les sessions temàtiques, algunes de Per resoldre la qüestió, es proposa l’ús de media i l’entreteniment, el disseny i l’arquitectura, 
i Francesc Santacana, coordinador general del PEMB. les quals es descriuen breument a continuació. l’estratègia RE, que és la que actua sobre un les TIC i les clean tec (tecnologies netes).
www.bcn2000.es
En el grup de treball sobre el posicionament 
de l’AMB al món s’evidencia que, des del 1992 Conferència fi nal 
fi ns a l’actualitat, Barcelona ha passat per un 
bon cicle, però hi ha símptomes que aquest pe-
ríode arriba al seu fi nal i que comença una nova de la xarxa Compete
etapa amb l’horitzó del 2020.
Per afrontar amb èxit aquesta nova etapa, cal Londres, 4 i 5 de juny de 2007
plantejar-se les qüestions següents:
• L a identifi cació dels clústers que ens permetin El PEMB conclourà a fi nals del 2007 la seva participació en la xarxa Compete, 
ser presents en el mapa mundial. fi nançada pel programa Interreg IIIc de la Unió Europea. L’objectiu d’aquesta 
• C om reforçar la imatge, la promoció i la co- xarxa és l’intercanvi de bones pràctiques per a la millora de la competitivitat 
municació de Barcelona. de les ciutats i està formada per Dortmund, Hèlsinki, Lió, Munic, Rotterdam, 
• B arcelona ha de fer un plantejament gene- Sheffi eld i Barcelona.
ral que vagi més enllà de l’àmbit metropolità. 
Ha d’incloure la segona i la tercera corona i 
abastar un àmbit de regió. Aquesta estratègia l 5 de juny del 2007 hi va haver a Londres la idees clau que puguin orientar el procés de des-
només serà possible amb la implicació de la Econferència fi nal del projecte. L’acte va tenir lloc centralització de competències cap a les deno-
Generalitat. a la seu de la Foreign and Commonwealth Offi ce minades “ciutats-regió”, objectiu proposat pel 
En la cloenda de l’acte, el president de la Co- i va estar presidit per l’aleshores ministre de Go- mateix govern central britànic a començament 
missió Delegada del Pla Estratègic Metropolità vern Local i Cohesió Comunitària, Phil Woolas. dels anys 2000. En concret, els membres de 
de Barcelona, Dídac Pestaña, va agrair la parti- A més dels membres de la xarxa, van assistir a la Compete van intentar contribuir a oferir respos-
cipació dels assistents i es va comprometre a fer reunió experts, responsables públics i represen- tes a quatre qüestions bàsiques:
una síntesi de totes les propostes fetes durant tants d’institucions privades de les set ciutats •  Quines són les tres lliçons clau que cada ciutat 
aquesta cinquena jornada tècnica del PEMB, membres. Per part de Barcelona, el Pla Estratè- pot oferir al Regne Unit des de l’experiència 
que es presentarà al proper Consell General de gic va convidar a participar-hi tres persones que del projecte Compete?
Els assistents participen en una de les sis sessions temàtiques. fi nal d’any. han col·laborat activament amb la xarxa Com- •  Quins són els requisits de lideratge per esde-
pete al llarg d’aquests tres anys i que represen- venir una ciutat competitiva?
ten institucions que treballen en la formulació •  Quins són els instruments clau de les ciutats 
de polítiques de millora de la competitivitat ur- competitives?
bana: Mateu Hernández, director executiu de •  Quina és la contribució que els governs centrals 
Barcelona Activa, Xavier Ricart, vicegerent de poden fer a la competitivitat de les ciutats?
Promoció Empresarial de la Cambra de Comerç, 
i Sònia Martínez, gerent de la Fundación Cono- Tant les conclusions de la conferència com els 
cimiento y Desarrollo. principals resultats que es deriven del treball de 
la xarxa durant aquests tres anys s’han recollit 
Abans de la conferència, el dia 4 de juny es en un llibre que es publicarà properament.
va fer una sessió de treball tancada dels mem-
Premi d’ensenyament bres de la xarxa amb el ministre Phil Woolas. Per a més informació sobre el projecte podeu 
L’objectiu de la reunió era transmetre al ministre consultar la pàgina web: www.compete-eu.org.
Fundació Cercle d’Economia 2008
La Fundació Cercle d’Economia convoca aquest premi d’ensenyament 
destinat a fomentar la millora del sistema educatiu català i a premiar 
l’esforç dels mestres, professors i centres educatius que busquen i 
afavoreixen la generació del talent en entorns amb dificultats.
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona celebra aquesta iniciativa que 
reforça el caràcter estratègic de la formació.
F ins al gener del 2008 es poden presentar les Hi podran participar tots els centres educatius, 
candidatures al premi d’ensenyament que con- públics, concertats i privats, d’educació primària 
voca la Fundació Cercle d’Economia per als i secundària de Catalunya. S’hi admet la parti-
professionals i/o centres que hagin posat en cipació col·lectiva del centre o bé de la persona 
marxa experiències educatives per aconseguir responsable d’haver dut a terme el projecte pre-
la millora dels processos d’interacció escola-so- sentat. La dotació econòmica és de 25.000 € 
cietat, com ara la reducció del fracàs escolar, per al primer premi i de 15.000 € per al segon.
la integració d’alumnat nouvingut, els projectes 
d’àmbit europeu, la inserció dels alumnes en el Podeu consultar la web del Cercle d’Economia: 
món laboral... www.circuloeconomia.com Conferència fi nal de la xarxa Compete. Londres, 4 i 5 de juny de 2007.
www.bcn2000.es
Memòria Estratègica 2006
Com en anys anteriors, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 
ha editat la Memòria Estratègica amb informació detallada 
dels projectes estratègics metropolitans que, en aquesta edició, 
arriben als 57.
C oincidint amb la celebració de la V Jornada Tèc-
nica del PEMB, es va presentar la Memòria Estra-
tègica 2006 que inclou informació detallada dels 
57 projectes més destacats de l’àmbit metropolità 
i alguns projectes d’àmbit local. La xifra és sensi-
blement superior a la de l’any passat, que se n’hi 
van presentar 47. 
Per tal d’ajudar a visualitzar la seva situació geo-
gràfi ca, a les pàgines centrals de la memòria s’ha 
inclòs el mapa de projectes estratègics metropo-
litans en la perspectiva 2007 que reproduïm en 
aquest butlletí. 
L’augment constant del nombre d’iniciatives me-
tropolitanes (42 l’any 2004, 47 el 2005 i 57 el 
2006) i la seva diversitat (coneixement, mobilitat 
i accessibilitat, promoció de sectors estratègics, 
infraestructures i equipament d’impacte urbà, 
sostenibilitat i medi ambient, barris) palesen la 
gran activitat que caracteritza l’AMB i que la si-
tua entre les àrees metropolitanes més potents 
d’Europa. 
Així mateix, aquest any s’ha inclòs un nou apar-
tat dedicat als clústers estratègics, que són 
els següents: la biomedicina, les indústries de 
continguts per als media, les tecnologies de la 
informació i la comunicació, l’energia, l’aigua i 
l’aeronàutica.
Coneixement Promoció de sectors estratègics Sostenibilitat i medi ambient
1. Parc b_TEC Barcelona Innovació Tecnològica (Barcelona / Sant Adrià) Audiovisual/TIC 38.  Conveni marc per a la col·laboració en la protecció, millora i gestió integrada de les zones agrícoles 
2. Sincrotró (Cerdanyola) 21. Parc Barcelona Mèdia (Barcelona) i forestals de les muntanyes del Baix 
3. Campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma) 22. Barcelona Creativa (Barcelona) 39. P rojecte i construcció de la Dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (El Prat) 
4. Projecte pilot Districte escolar* 23. Edifi ci Media-TIC (Barcelona) 40.  Reutilització aigües generades a l’EDAR (El Prat)
5. Projecte ITER:  EFDA-CSU Barcelona / CIEMAT (Barcelona) BioRegió 41.  Calor amb biomassa per a equipaments sanitaris i educatius (Molins de Rei)
6. ESADE- Creápolis (Sant Cugat) 24.  Ampliació Parc Científi c de Barcelona. Construcció 2a fase (Barcelona) 42. P la director de corredors verds (Esplugues de Llobregat)
7. Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona/Cerdanyola) 25. Parc Científi c Cerdanyola-Esfera UAB (Cerdanyola)
8.  SALT: iniciativa integral per promoure el creixement d’empreses (Barcelona) 26. Biopol (L’Hospitalet) Barris
9. Mesures de gestió de talent* 27. CIBEK-IDIBAPS (Barcelona) 43. P la integral de Collblanc - la Torrassa (L’Hospitalet)
Aeronàutic 44. I ntervenció integral en els set barris fronterers de la serra d’en Mena (Santa Coloma/Badalona)
Mobilitat i accessibilitat 28. Parc Aeroespacial (Viladecans) 45.  Pla d’actuació de Sant Cosme (El Prat)
10. Línia d’alta velocitat Logística 46. Projecte d’intervenció integral al barri de Roquetes (Barcelona) 
11. Port de Barcelona. Ampliació sud (Barcelona/El Prat) 29. Ampliació de la Zona d’Activitats Logístiques (Barcelona/El Prat)  47. P rojecte d’intervenció integral als barris de Santa Caterina i Sant Pere (Barcelona)
12. Accessibilitat a la plataforma logística del Delta 48.  Projecte d’intervenció integral del nucli antic de Poble Sec (Barcelona)
13. Ampliació de l’Aeroport de Barcelona (El Prat/Sant Boi/Viladecans) Infraestructures i equipaments d’impacte urbà 49. Projecte d’intervenció integral al barri de la Ribera (Montcada) 
14. I mplantació d’un nou model de gestió aeroportuària (Barcelona/El Prat) 30. Recinte Gran Via M2. Fira de Barcelona (L’Hospitalet) 50. Pla de millora integral del barri de Casablanca (Sant Boi) 
15. Línia 9 de metro 31. Plaça Europa Gran Via – l’Hospitalet  (L’Hospitalet) 51. Pla de Ponent (Viladecans) 
16. Perllongament de la línia 2 de metro 32. Districte 22@ (Barcelona) 52. Zona lúdicoesportiva de la Plana del Galet (Cornellà)
17. Ordenació ferroviària del Baix Llobregat sud  33. Parc de Negocis (Viladecans) 53. Pla de transformació del barri de la Mina 2000-2010 (Sant Adrià)
Nota: Podeu accedir a la versió digital de la Memòria 18. Sant Andreu-Sagrera: sistema ferroviari i projecte urbà (Barcelona) 34. Nova Ciutat de la Justícia (L’Hospitalet/Barcelona)   54. Barri de Can Calders-La Salut (Sant Feliu de Llobregat)
55. P rojecte d’intervenció integral dels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana (Barcelona)
2006 a través de la pàgina web del PEMB 19. Accés ferroviari al Port de Barcelona 35. Centre Direccional (Cerdanyola)
20. Perllongació línia 3 Canyelles-Trinitat Nova 36. Edifi ci Sagrera (Barcelona) 56. Pla d’intervenció integral de Trinitat Vella (Barcelona)
(www.bcn2000.es) 37. Hospital comarcal del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) 57. Pla integral La Florida-Pubilla Cases (l’Hospitalet)
* Projecte sense ubicació específi ca