Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Butlletí núm. 17 - maig 2006 El 24 d’abril va tenir lloc el VII Consell General de l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que en aquesta ocasió es va celebrar en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. El tema central de la reunió va ser el govern de la metròpolis, tal com diu un dels eixos estratègics del Pla, com a mesura proposada per incrementar la capacitat de gestió de la metròpolis i millorar la seva eficiència. Aquesta proposta s’inscriu en el marc de la promoció d’una institució que aplegui competències importants en els aspectes que són bàsics per al bon funcionament de la metròpolis i que asseguri la seva organització per tal d’incrementar i millorar les condi- cions de vida dels ciutadans que la configuren i pro- mogui un escenari més competitiu per a les empreses que actuen en aquest territori. Es van presentar set raons, amb caràcter de no exclus- sivitat, per exposar els diferents punts de vista sobre la necessitat d’aquest govern. L’AMB és: 1. Una de les àrees metropolitanes més importants d’Europa i la cinquena àrea més important d’Europa per als negocis. 2. Una àrea metropolitana amb una capacitat elevada per atreure inversió estrangera. 3. Un centre turístic i de manifestacions internacionals. 4. Una àrea metropolitana cada cop més sostenible. 5. Una ciutat de ciutats. 6. Una metròpolis que treballa per al coneixement i la innovació. 7. Un territori en què la cultura és motor econòmic i de creativitat ciutadana. Les raons exposades feien referència a la posició pri- vilegiada de l’àrea en l’escenari europeu, tant en ter- mes de qualitat de vida com en els rànquings de taxes de creixement econòmic. També fan al·lusió als atrac- tius d’aquest territori per la seva capacitat d’atracció de negocis, com a territori de referència en termes de turisme, de congressos i altres reunions tècniques i fires, com també com a referència cultural de primer ordre i com a espai amb sensibilitat en termes de polí- tiques mediambientals. Diversos representants d’institucions de la Comissió Delegada del Pla van exposar les seves opinions sobre la qüestió i sobre la seva conveniència: Joan Rosell, president de Foment Nacional, Joan Coscubiela, secre- tari general de CCOO, José M. Álvarez, secretari gene- ral d’UGT, Josep Lluís Bonet, president de Fira Barcelona, i Lluís Ferrer, rector de la UAB. Com a pre- sident del Pla Estratègic, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, també va parlar d’aquesta qüestió i va fer una reflexió sobre la importància d’una organització metro- politana que afavoreixi i potenciï les capacitats i les oportunitats reals de què disposa aquest territori. A l’acte hi va assistir el molt honorable conseller de la Generalitat, Joaquim Nadal, que va posar de relleu la importància de l’àrea metropolitana de Barcelona com a eix central del desenvolupament a Catalunya. Va destacar la seva singularitat i importància i va palesar la necessitat d’establir un règim especial per tal de fer possible les propostes exposades per tots els ponents. Al mateix temps, va indicar la dificultat d’establir un calendari concret per a la implantació de la mesura, tot i que es troba en l’agenda del Govern de la Gene- ralitat. En aquesta reunió també es van tractar i aprovar aspectes estatutaris, previstos en l’Associació, com és el tancament pressupostari de l’exercici anterior i el pressupost de l’Associació per a l’exercici del 2006. Així mateix, el president de la Comissió Delegada va presentar els temes claus que configuren el pla de treball de l’Associació per aquest any 2006. VII CONSELL GENERAL DEL PEMB VII Consell General del PEMB, 24 d’abril de 2006, Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Després de dos anys i mig de treballar en el procés d’im- plantació del Pla, el Consell de Vicepresidents es va reu- nir el passat dia 20 de gener per tal d’analitzar els resul- tats obtinguts, el funcionament organitzatiu i, si escau, plantejar noves orientacions per als propers anys. Certament, dos anys i mig no és un període prou dila- tat perquè s’hagin produït els canvis tendencials que tot pla es proposa com a missió. Tanmateix, és un període suficient per detectar les desviacions i les barreres que poden obstaculitzar aquesta missió i per prendre les decisions pertinents. M’agradaria destacar alguns dels punts que em sem- blen de més interès. • Després d’analitzar amb atenció les principals ten- dències dels nostres entorns, s’ha arribat a la con- clusió que totes elles estan prou ben considerades en el 1er Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. La seva possible variabilitat és més una qüestió de grau que d’un canvi radical. • Aquesta situació d’una subtilitat més gran implica la necessitat d’un seguiment més acurat de les oportu- nitats i les amenaces que contínuament estan sorgint, per tal d’anar-les incorporant en el corpus del Pla en un procés més d’adaptació continuada que de rigide- sa temporal. Per això, el possible trànsit d’un primer pla cap a la formulació d’un segon no té gaire sentit i, per aquest motiu, es va decidir avançar cap a una visió més temporal que es concreta en un pla estra- tègic metropolità de Barcelona sense més adjectius. • Pel que fa a l’esquema organitzatiu, s’incorporen les dues novetats següents: - Es crea un consell territorial d’alcaldes (potser de caire temporal, a l’espera de la institucionalització de l’AMB) amb l’objectiu d’aportar la visió territorial de les estratègies plantejades. - Es potencia el Comitè de Direcció constituït pel pre- sident de la Comissió Delegada, els presidents de la Comissió de Prospectiva i de la Comissió d’Estratègia i el coordinador general del Pla. • Reforçament del lideratge compartit. Es busca una implicació i un compromís més gran dels alcaldes i dels representats de les institucions socioeconòmiques en la formulació d’objectius i de projectes i en la seva implantació. Es pretén no proposar projectes estratè- gics que no tinguin una institució que els lideri. • L’actual visió del Pla, «Fer de la innovació i la creati- vitat la base de la competitivitat i el progrés (...) actuant sobre els elements que intervenen en la pro- ductivitat del territori (...) garantint la seva eficient gestió (...).», es complementa amb una visió més propera, visible i comunicativa que s’anirà adaptant d’acord amb els plans d’actuació anual. En aquest sentit, la visió que es proposa per al període 2006- 2010 és la d’«AMB, territori de creació». • Pel que fa als objectius, la proposta actual redueix l’elevat nombre que hi havia en el 1er Pla (26), fins als quatre objectius bàsics que es plantegen per a l’horitzó 2006-2010: LES CLAUS DE L’ESTRATÈGIA METROPOLITANA 2006-2010 • Innovar els coneixements i la seva disponibilitat • Noves maneres de fer negoci amb les infraes- tructures adients • Convivència 2020 • Avançar els canvis En l’àmbit de cada un d’aquests objectius s’aniran defi- nint els corresponents projectes concrets que, com s’ha dit, hauran de comptar amb el lideratge efectiu d’algu- na de les institucions del Pla, per tal de millorar el fil conductor entre visió, objectius i projectes. INNOVAR ELS CONEIXEMENTS I LA SEVA DISPONIBILITAT • Fira del coneixement: Plataforma Barcelona, Coneixement i Creixement – la Caixa • Sistema de ciència i tecnologia: Universitat de Barcelona • Atracció de talent: Generalitat de Catalunya NOVES MANERES DE FER NEGOCI AMB LES INFRAESTRUCTURES ADIENTS • Bioregió: Universitat de Barcelona • Quinaris: Agència de Promoció Audiovisual, tec- nologia, televisió – Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • Aigua. Oportunitats empresarials: Fundació AGBAR – Universitat de Barcelona • Infraestructures i més ús de les TIC: Cambra de Comerç El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona es planteja UNA NOVA ETAPA EN L’HORITZÓ 2006-2010 Dídac Pestaña President de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 2 B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 3B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 • Gestió de l’aeroport i l’aeroport 2015: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • Accessibilitat metropolitana: Ajuntament de Montcada i Reixac • Gestió de la mobilitat: Comissió Obrera Nacional de Catalunya - Entitat Metropolitana del Transport CONVIVÈNCIA 2020 • Districte escolar: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • Pla metropolità d’acollida d’immigrants: Diputació de Barcelona • Servei públic d’habitatge: Pla metropolità d’habi- tatge protegit – Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat • Gestió de la mobilitat: Comissió Obrera Nacional de Catalunya – Entitat Metropolitana del Transport AVANÇAR ELS CANVIS • Reduir el temps entre projecte i realitat: Ajuntament de Montcada i Reixac • Optimització institucional de l’AMB: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropoli- tana de Barcelona Amb aquest nou horitzó es pretén, en definitiva, una concentració més gran en poques estratègies, un protagonisme més important dels projectes i una implicació institucional més compromesa que reduei- xi les dispersions i les superposicions. En la web del Pla (www.bcn2000.es) es pot consultar el document que es va aprovar en la reunió de vicepresi- dents de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, el 20 de gener del 2006, titulat «Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Etapa 2006-2010». JORNADES SOBRE INDÚSTRIES CREATIVES, organitzades a Barcelona El Pla continua la seva participació en la xarxa Compete, finançada pel programa Interreg II de la Unió Europea, l’objectiu de la qual és l’intercanvi de bones pràctiques de millora de la competitivitat de les ciutats. Les ciu- tats que participen en la xarxa són Dortmund, Hèlsinki, Lió, Munic, Rotterdam, Sheffield i Barcelona. El passat 30 de gener de 2006 va tenir lloc a Amster- dam una reunió interna dels membres de la xarxa per discutir sobre el pla de treball per aquest any 2006. D’entre les activitats que es deriven del treball de la xarxa en volem destacar dues: el Centre de Recursos en línia i les jornades temàtiques. JORNADES TEMÀTIQUES Està previst que cadascuna de les ciutats de la xarxa organitzi una jornada temàtica sobre temes clau per a la competitivitat urbana i regional. Fins ara s’han cele- brat tres jornades: la primera a la ciutat de Sheffield (11-13 de maig del 2005), sobre el paper de les socie- tats de cooperació publicoprivades; la segona a Dortmund (28-30 de setembre del 2005), sobre les polí- tiques de recursos humans, i la tercera a Barcelona (15-17 de març del 2006) sobre les indústries creatives. L’IMPACTE DE LES INDÚSTRIES CREATIVES EN LA COMPETITIVITAT DE LES CIUTATS (Barcelona, 15-17 de març del 2006) La jornada va tenir lloc al pati Manning (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona) els dies 15-17 de març del 2006. Hi van assistir un centenar de persones, de les quals aproximadament un 50% van venir d’altres ciutats europees: Birmingham, Bradford, Bristol, Copenhagen, Dortmund, Gelsenkirchen, Helmond, Hèlsinki, Kalmar, Lió, Liverpool, Londres, Munic, Rotherham, Rotterdam, Sheffield, Stuttgart, Tumba i Viena. 4B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 L’objectiu de la jornada era l’anàlisi de la importància del sector creatiu (també anomenat sector cultural o sector de les arts creatives). Aquestes activitats han estat definides de diverses maneres. La definició reduï- da considera que formen part del sector creatiu: la música, l’arquitectura, les arts escèniques, l’artesania, el disseny, el cinema, la televisió i la ràdio, la publicitat, els videojocs, el programari, les joguines i la moda. Una definició del sector creatiu és la que fa John Hartley al seu llibre Creative Industries: «La idea dels sectors creatius té per objectiu des- criure la convergència conceptual i pràctica de les arts creatives (talent individual) amb les indústries culturals (gran escala), en el context de les noves tecnologies de la comunicació i de l’economia del coneixement, per al seu ús per part de ciutadans- consumidors interactius.» (2005:5) Segons la societat britànica Cultural Capital Ltd., l’eco- nomia creativa global, emmarcada en el sector serveis, representa el 7% del PIB mundial. Com a resultat d’ai- xò, durant les tres últimes dècades la majoria de ciu- tats europees s’ha adonat de la necessitat d’impulsar el desenvolupament del sector creatiu per promoure el creixement econòmic, la regeneració urbana i la cohe- sió social. Encara que habitualment les activitats asso- ciades a la cultura s’han valorat per la seva funció de servei a la comunitat, com més va més hi aposten les ciutats com a instrument de desenvolupament econòmic. El sector creatiu fa que les ciutats siguin més atracti- ves, dinàmiques i complexes, i a més té una important fun- ció en els projectes de regeneració urbana, atès que ten- deix a ocupar «buits urbans», la qual cosa facilita la reutilització d’espais desocupats. El professor José Ramón Lasuén, catedràtic emèrit de Teoria Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, va estar a càrrec de la conferència inaugural. En la seva ponència va destacar la importància econò- mica del sector creatiu per a l’entorn de l’àrea metro- politana de Barcelona, per la seva capacitat de gene- rar productes i serveis d’alt valor afegit; pels efectes econòmics positius que tenen sobre les indústries d’alta tecnologia (a través de la seva demanda de com- ponents, com en el cas del cinema, la música o els videojocs), i per la seva permeabilitat amb altres àrees econòmiques, que permet impulsar lògiques de coo- peració empresarial i interdisciplinar (per exemple, cada cop és més freqüent la col·laboració entre el món de la ciència i el del disseny). El professor Lasuén també va posar de manifest la bona posició en què es troba l’àrea metropolitana de Barcelona per al desenvolupament d’aquests sectors, gràcies a la seva tradició econòmica (per exemple, en sectors com l’editorial, la publicitat, o l’arquitectura i el disseny) i a la seva localització excel·lent, que la converteix en una important cruïlla cultural. La pel·lícula AMB: territori quinari, promoguda pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i presentada durant la passada Jornada Tècnica 2005, es va doblar a l’anglès i va servir per mos- trar de manera creativa el conjunt d’iniciatives i projec- tes que s’estan desenvolupant actualment a Barcelona dins d’aquests sectors. A continuació, representants de les ciutats de Barcelona, Lió, Liverpool, Munic, Rotterdam i Viena van descriure les estratègies de creativitat a les seves ciutats. Ferran Mascarell, ex- regidor i president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona i actual conseller de Cultura del Govern de la Generalitat, va ser el representant de Barcelona. Segons va explicar, des de l’Ajuntament de Barcelona es pretén impulsar polítiques creatives que conjuguin tres elements principals: marcs de llibertat (generació d’oportunitats), densitat (abundància i diversitat de capi- tal cultural) i valors (participació, construcció d’identi- tat i cohesió social). La discussió que va seguir a la presentació de les dife- rents estratègies urbanes va donar peu a un debat sobre el concepte de creativitat: • La creativitat no és patrimoni dels anomenats sec- tors creatius, sinó que qualsevol empresa de qualse- vol sector pot ser creativa en la seva cerca per expe- rimentar amb productes o processos nous. De fet, al llarg de la història, la mateixa indústria ha hagut de ser creativa per poder sobreviure i adaptar-se als diferents contextos econòmics. • El que és important és el contingut de les ocupa- cions. Així, hi poden haver ocupacions creatives dins de sectors tradicionals i, a la inversa, hi ha ocupa- cions no creatives dins de sectors creatius. • Les ciutats creatives no són únicament les ciutats amb una forta presència de sectors de les arts crea- tives, sinó les que disposen d’un capital humà quali- ficat, un alt nivell de cohesió social, espais i infraes- tructures adients, un entorn natural de qualitat i res- pecte per la diversitat cultural. 5B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 Jornades sobre Indústries Creatives (15-17 març, pati Manning, Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona) Les idees sorgides durant la discussió es van conti- nuar debatent en tres grups de treball reduïts sobre temes específics: les indústries creatives com a motor de la competitivitat econòmica regional; originalitat, creativitat i innovació, i el capital risc en el finança- ment dels sectors creatius. La jornada també va comptar amb la realització de visites pràctiques a fi que els assistents coneguessin de primera mà alguns dels projectes més represen- tatius de la ciutat en el camp de les indústries creati- ves. Es van dissenyar tres itineraris de visita a projec- tes de tres camps creatius diferents: • La música: el Liceu, Advanced Music (organitzadors del Sònar, Festival de Música Avançada i Art Multimèdia) i Taller de Músics. • L’arquitectura i el disseny: el FAD, el Palau de la Música i l’edifici de la torre Agbar. • El sector audiovisual: el Parc Barcelona Mèdia i el Centre Audiovisual Imagina, del grup Mediapro. Jan van der Borg, professor a les universitats de Venècia i Rotterdam, va ser l’encarregat de la ponèn- cia de clausura. Va centrar el seu discurs en la seva recent recerca sobre l’impacte econòmic dels sectors creatius en deu ciutats europees [Van der Borg i Russo (2005) «The impacts of culture on the econo- mic development of cities», Euricur, Eramus University Rotterdam]. L’estudi posa de manifest que el sector creatiu és una font important d’ocupació, comparable a la d’altres sectors econòmics tradicio- nals, i és un catalitzador del canvi urbà, amb efectes sobre l’organització espacial de la ciutat, la comuni- tat de normes i valors, la composició social i la iden- titat i la imatge. Finalment Michael Parkinson, director de l’European Institute for Urban Affairs, va elaborar les conclusions de la jornada a partir de totes les discussions que es van generar al llarg dels tres dies. Va destacar una idea en especial: el paper de la cultura com a pont entre la competitivitat econòmica i la cohesió social. Per a més informació sobre la jornada i els materials de treball podeu accedir a les adreces web següents: www.bcn2000.es i www.compete-eu.org. 6B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 ELS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB 2006 El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona acaba de publicar, com cada any, la seva Memòria Estratègica 2005 que inclou projectes metropolitans més destacats, i el mapa en què s’ubiquen geogràficament. Aquesta publicació ens permet tenir u previsions de futur de tots els projectes cabdals per al desenvolupament de l’AMB. Segons paraules de Dídac Pestaña, president de la Comissió Delegada del PEMB, en la presentació d’aquest apartat de la jectes són tots ells indicatius de l’empenta de l’àrea i de la seva aposta clara per la millora de les condicions de vida i pe incidiran en noves oportunitats per al seu desenvolupament.» Properament es penjarà a la web del PEMB la fitxa informativa d’aquests projectes, en el mòdul específic que ja es va cre responsables dels projectes fer una actualització constant de la informació. Actualment ja es pot accedir a la versió digital de la Memòria Estratègica 2005, al mapa de projectes metropolitans de l’A projectes metropolitans a través de la nostra pàgina web (www.bcn2000.es). Les fitxes estan en procés d’actualització. MEMÒRIA ESTRATÈGICA 2005 7 informació detallada dels quaranta-set una visió de conjunt de l’evolució i de les a Memòria, «Aquests quaranta-set pro- els projectes de futur que de ben segur ar l’any passat i que permet, a més, als MB 2006 i, properament, a les fitxes de 8B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 Amb l’aprovació del Pla estratègic metropolità de Barcelona, un dels aspectes que apareix de manera més reiterativa és la constatació de la metròpolis con- siderada com una ciutat de ciutats que actua com a ciutat metropolitana. Quina és la forma d’aquesta ciutat? Quins són els seus factors de vertebració? Quins són els elements que la fan una metròpolis? Aquestes són qüestions a les quals s’ha pretès respondre amb aquest nou informe de la Comissió de Prospectiva del Pla Estratègic Metropolità. El territori metropolità com una veritable ciutat, aquest ha estat l’objectiu. Durant sis mesos de l’any 2005, un equip de professio- nals, liderat per la Mancomunitat de Municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha estat treballant en aquest estudi i les seves conclusions són les que es tro- ben en el document final que va ser lliurat a principi d’aquest any i que ara està en procés d’impressió. L’informe parteix d’una breu descripció sobre quina ha estat l’evolució urbanística d’aquest territori en les darreres dècades i de com s’ha modificat la seva lògi- ca de creixement. S’ha passat d’un model basat en una ciutat central que s’expandia a un model en què el creixement es produeix en una mesura més gran en l’espai metropolità i ara els requeriments són més de vertebració del territori, de manera que el conjunt de les ciutats de la metròpolis es configuri com un espai de relació i d’interdependència funcional i logística. L’estudi aborda la vertebració metropolitana a partir de sis vectors: • el sistema d’espais naturals i la seva vinculació amb el territori ocupat • el sistema viari i la seva funció estructuradora • els sistemes de transports metropolitans • el mapa dels projectes estratègics de dimensió metropolitana • els espais per a usos residencials • les àrees per a usos d’activitats econòmiques ESTUDI DE LA MORFOLOGIA A L’AMB El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va organitzar el passat 8 de maig una reunió de treball entre experts, a la qual es va convidar al Dr. Juan Carlos Martin, mem- bre del Grup Investigador EIT (Economics of Infrastructure and Transport) de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària. El Dr. Martin va oferir als assis- tents els resultats del treball fet per al Cabildo de Las Palmas, treball que tenia per objectiu identificar mesu- res de millora del transport públic en autobús, tant en trajectes urbans com de rodalies. La presentació d’aquest estudi va servir de base per obrir entre els participants un ampli debat sobre el transport públic –ja sigui en autobús, metro o tren– a l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre altres punts, les diferents exposicions van fer referència, per exem- ple, a la utilitat de repensar algun dels apartats inclo- sos en el Pla director d’infraestructures, a la conve- niència de tenir present la rendibilitat de les inversions (sobretot a la llum de les noves normes de la UE sobre finançament d’infraestructures), o també sobre la incidència dels nous fenòmens ciutadans (la immigra- ció i el turisme) sobre la utilització del transport públic. Un dels aspectes considerat com a més rellevant va ser el de la necessitat de trobar noves formes de ges- tió de la mobilitat, tema sobre el qual s’està estudiant la possibilitat d’encarregar un estudi específic. Els participants en aquest seminari van confeccionar un decàleg de la (no) mobilitat que es transcriu a con- tinuació. DECÀLEG DE LA (NO) MOBILITAT 1. No es pot construir sense un bon projecte real 2. No és convenient planificar sense tenir en compte l’ús i el cost 3. No sempre el hard és millor que el soft 4. No es pot confondre les necessitats amb els desigs 5. No tots els sistemes ferroviaris (trens) serveixen per a tot 6. No és aconsellable l’excel·lència a un cost infinit 7. No tots saben de gestió i de gestió de la mobilitat 8. No és convenient la renúncia a l’ús racional i real de tots els mitjans de transport 9. No és cap solució limitar la llibertat dels ciutadans i és necessari aconseguir la seva felicitat 10. No sempre la il·lustració en mobilitat és patrimoni d’uns pocs SEMINARI SOBRE MOBILITAT Seminari de la mobilitat (8 de maig, seu del PEMB) 9B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 El passat 1 de març, una delegació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va fer una visita a les instal·lacions de Barcelona Activa. Maravillas Rojo, presidenta de Barcelona Activa, i Mateu Hernández, director executiu, van ser els amfi- trions de la visita. La jornada va començar amb una breu presentació de Barcelona Activa i dels diferents programes d’ocupació, innovació, formació i assesso- rament que s’estan portant a terme actualment. A continuació, els assistents van visitar dues de les pro- postes més importants de Barcelona Activa: l’edifici del Viver d’Empreses i l’espai Porta22, dedicat a la infor- mació i orientació sobre les ocupacions de futur. La visita va finalitzar amb un dinar de treball. VISITA A BARCELONA ACTIVA El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, amb la participació directa del CIDEM, ha promogut un infor- me de prospectiva amb l’objectiu d’analitzar quina és la posició competitiva de l’àrea metropolitana de Barcelona respecte a l’atracció de fluxos internacio- nals d’inversió estrangera directa. S’ha fet l’encàrrec d’aquest estudi al professor Jordi Gual, d’IESE, amb la col·laboració del professor Lluís Torrens, de la UPF. En l’estudi s’analitza quina és la posició d’aquesta àrea amb relació als fluxos d’inversió internacionals i en quines parts de la cadena de producció de valors s’ob- serva una posició favorable i en quines d’altres la refe- rència pot ser més feble. Les lògiques empresarials, en especial de les grans corporacions, com més va més tendeixen a una fragmentació del procés de producció en diferents cadenes de valor assimilables a funcions específiques i els criteris per a la localització de cada una d’elles pot ser diferent d’acord amb l’estratègia global de la corporació i les característiques i els requeriments que condiciona cada una de les parts de la cadena productiva. Aquests processos adquireixen una significació més important, des que el canvi dels escenaris mundials configura unes noves relacions econòmiques inter- nacionals i, en conseqüència, un canvi també en els criteris per a la presa de decisions sobre les localit- zacions dels processos productius. En aquest sentit, conèixer la posició per a la captació d’inversions directes és un aspecte clau per avaluar la capacitat competitiva del territori i les seves oportunitats. L’estudi es basa en una mostra de cent vuitanta-una companyies multinacionals, d’acord amb la base de dades Locomonitor, que recull informes exhaustius d’àmbit mundial sobre els projectes d’inversió direc- ta, les àrees d’origen i de destí de la inversió, el tipus de projecte, una valoració econòmica de la inversió prevista, com també la motivació i els criteris prefe- rents per a la presa de decisions de les seves localit- zacions. La primera versió d’aquest estudi serà contrastada amb un grup de treball constituït per representants de grans corporacions ubicades en l’entorn metropo- lità i, un cop s’hi incorporin els aspectes que hagin sortit d’aquest grup de treball, l’estudi serà editat pel Pla i presentat públicament. LOCALITZACIÓ FUNCIONAL Visita a les instal·lacions de Barcelona Activa (1 de març del 2006) 10 B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 El passat 30 de maig es va presentar a la Sala de Plens del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, l’informe elaborat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Aquest treball ha estat realitzat per un grup d’experts i liderat per Juli Ponce, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i recent- ment nomenat director de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. L’acte va ser presidit i inaugurat per Mercè Sala, pre- sidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, i per Dídac Pestaña, president de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que va cedir la paraula a Juli Ponce el qual va explicar a grans trets quins eren els objectius de l’estudi i les seves conclusions més destacades. Tot seguit es va inciar una taula de debat en què van par- ticipar representants d’alguns dels sectors implicats: • Salvador Guillermo, director del Departament d’Es- tudis Econòmics del Foment del Treball Nacional • Carme Trilla, secretària d’Habitatge del Departa- ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya • Joaquim Balsera, alcalde de Gavà • Diego Martínez, secretari adjunt de la Secretaria Ge- neral de la Unió General de Treballadors de Catalunya • Dolors Llobet, secretària d’Acció Socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya Els diferents ponents van destacar la correlació entre les recomanacions de l’informe i el contingut de la proposta de la nova Llei de l’habitatge, actualment en procés de discussió al Parlament, i van fer referència – en alguns casos amb posicions oposades, – a punts com el registre únic, els requisits per accedir a habi- tatge protegit, la durada de la condició d’habitatge protegit, la possibilitat d’expropiar en determinats supòsits, etc. Cal destacar finalment la intervenció de Carme Trilla, que ha tingut una participació directa en l’elaboració de la proposta de la nova Llei de l’habitatge, que va remarcar la seva importància, tot i que –al seu parer– arriba amb molt de retard i no serà una solució defini- tiva. En qualsevol cas, va plantejar la necessitat que aquesta Llei s’aprovi de forma unànime, amb el con- sens de tot l’arc parlamentari més enllà de qualsevol interès partidista. Això voldria dir que tothom és cons- cient de l’existència d’un problema greu i de la neces- sitat d’articular mesures que ajudin a resoldre’l. Després d’un torn d’intervencions dels assistents, que van girar al voltant de la necessitat de resoldre el pro- blema d’accés a l’habitatge i al qual van respondre els membres de la taula, Carme Trilla va tancar l’acte de presentació de l’informe. Presentació de l’informe D’URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ SOCIAL Dídac Pestaña, Mercè Sala, Juli Ponce Diego Martínez, Joaquím Balsera, Salvador Guillermo, Carme Trilla i Dolors Llobet Com ja es va fer l’any passat, s’ha editat el resum de la Jornada Tècnica del PEMB que es va celebrar el 14 de desembre al World Trade Center de Barcelona. Aquest any s’ha centrat en el desenvolupament dels sectors quinaris per la seva repercussió en el futur econòmic de l’AMB. Aquesta publicació recull la ponència de José Ramón Lasuén, catedràtic emèrit de Teoria Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, «Un marc econòmic creatiu per a un territori postindustrial» i la d’Eze- quiel Baró, professor d’Economia Aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Col·lecció: Indicadors estratègics. Núm. 1 INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ – ANY 2005 Col·lecció: Prospectiva. Núm. 6 UN MARC ECONÒMIC PER A UN TERRITORI CREATIU: ELS SECTORS QUINARIS Resum de la 4a Jornada Tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 11 B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 Indicadors amb semàfor verd: A.2. Formació continuada d’excel·lència A.3. Atracció d’estudiants de doctorat estrangers B.1. Dinàmica de creació d’empreses en sectors estratègics B.6. Equipament i ús de les tecnologies de la informació i comunicació C.2. Grau de vertebració del territori C.3. Accessibilitat externa: Mobilitat de passatgers C.4. Accessibilitat externa: Mobilitat de mercaderies Ind. 1.Taxa de creixement anual del VAB no agrari Ind. 2.Taxa de creixement anual del VAB no agrari per habitant Ind. 3.Desviacions del PIB per habitant respecte a la mitjana de la UE15 Indicadors amb semàfor groc: A.1. Dotació de capital humà clau per al desenvolupament eco- nòmic A.4. Mobilitat dels estudiants estrangers B.2. Dinàmica sectorial de la demografia empresarial B.3. Ocupats en sectors estratègics respecte del total d’ocupats B.4. Transferència de tecnologia universitat-societat-empreses D.2. Índex de conscienciació de recollida selectiva d’escom- braries D.3. Índex de qualitat de l’aire Ind. 4 Taxa d’atur respecte a la UE15 Indicadors amb semàfor vermell: B.5. Patents europees sol·licitades d’alta tecnologia C.1. Ús del transport públic D.1. Mobilitat de mercaderies i creixement econòmic E.1. Dotació de serveis personals de dependència E.2. Grau de cobertura de persones amb discapacitats E.3. Proporció d’immigrants afiliats a la Seguretat Social sobre total d’empadronats Amb aquesta publicació s’inicia una sèrie que tindrà una periodicitat bianual i en la qual es recullen un conjunt d’indicadors l’objectiu dels quals és fer un seguiment de l’estat d’implantació de les grans línies d’o- rientació del Pla Estratègic i de la seva evo- lució en el temps. L’estudi ha estat elaborat pel Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (Universitat de Barcelona) i coordinat pel Dr. Manel Artis i pel Dr. Jordi Suriñach, que han comptat amb el treball de l’equip inves- tigador dirigit per Esther Vaya. En aquesta primera sèrie s’han estudiat un total de vint-i-quatre indicadors, que es corresponen amb les tres grans àrees en què es divideix el Pla (activitat econòmica i formació del capital humà; mobilitat i terri- tori, i convivència i cohesió social) i que a la vegada s’agrupen en els cinc blocs següents: • Coneixement, innovació i creativitat • Territori i mobilitat • Sostenibilitat • Qualitat de vida • Cohesió social Finalment, s’hi afegeixen quatre indicadors relatius al marc econòmic de l’àrea metro- politana de Barcelona. Aquest estudi posa de relleu quina és l’e- volució de cadascun dels indicadors. En aquest sentit i per fer més entenedor el resultat del treball, és a dir, les tendències, els resultats de l’anàlisi de cada indicador van acompanyats d’un semàfor de situació. El conjunt d’indicadors estratègics 2005 s’agrupa com s’indica a continuació: DARRERES PUBLICACIONS DEL PLA Podeu trobar aquest document, en català i en anglès, a la pàgina web del PEMB (www.bcn2000.es). B ut lle tí nú m . 1 7 - m ai g 20 06 Barcelona, que complementa la tesi del Dr. Lasuén amb dades estadísti- ques significatives. També inclou un resum de les intervencions dels representants del sector que van participar en la tertúlia que es va fer després de la presentació de la pel·lícula AMB: territori quinari, coproduïda amb TV3 i Mediapro, com també un resum dels punts en què es va coincidir de forma generalitzada. El llibre inclou un DVD de la pel·lícula AMB: territori quinari. Publicació del document de treball que va ser presentat, debatut i aprovat en la reunió de vicepresidents de la Comissió Delegada del PEMB, cele- brada el 20 de gener del 2006, al Palauet Albéniz, amb la presència de l’al- calde Joan Clos. Inclou un balanç de la implementació del Pla, després de dos anys i mig, de la vigència dels seus objectius, un replantejament del seu organigrama i la visió, els objectius i els projectes per al període 2006-2010. Edita: Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Dipòsit legal: B-14-923.2002 Ausiàs Marc, 7, 1r. 08010 Barcelona Tel. 93 318 70 51 - Fax 93 317 48 35 e-mail: plaestrategic@bcn2000.es web: www.bcn2000.es Institució promotora: Amb el suport de: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us infor- mem que les vostres dades han estat incorporades en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Protecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclusivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per al mateix ús. En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, poseu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r. L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una associació privada sense ànim de lucre. El Consell General de l’Associació, el constitueixen prop de 300 membres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públi- ques i administracions. Joan Clos Alcalde de Barcelona i president del Consell General Dídac Pestaña Vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i president de la Comissió Delegada Francesc Santacana Coordinador general Rosa M. Cullell Presidenta de la Comissió de Prospectiva Josep Miquel Abad President de la Comissió d’Estratègia Institucions membres de la Comissió Delegada del Consell General: Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Badalona Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Montcada i Reixac Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Pallejà Ajuntament del Papiol Aena Autoritat Portuària de Barcelona Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Cercle d’Economia Comissió Obrera Nacional de Catalunya Consell Comarcal del Baix Llobregat Consell Comarcal del Barcelonès Consorci de la Zona Franca de Barcelona Diputació de Barcelona Entitat Metropolitana del Transport Entitat Metropolitana del Medi Ambient Fira de Barcelona Foment del Treball Nacional Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Unió General de Treballadors Universitat de Barcelona PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA. ETAPA 2006-2010 Podeu accedir a aquesta publicació a través de la pàgina web del PEMB (www.bcn2000.es). Podeu accedir a la versió en català, castellà i anglès d’aquest document, a través de la pàgina web del PEMB (www.bcn2000.es).