Veient el que està passant darrerament a alguns països
de la UE, potser convindria preguntar-se si una situació
similar es pot produir a l’AMB o, si més no, si alguns
dels factors que han generat aquesta situació són pre-
sents -o no- al nostre territori. 
En qualsevol cas, els factors de desestabilització del
marc social de convivència no es donen d’un dia per l’al-
tre. Coneixent, doncs, el possible perill de minva de
cohesió social a l’AMB, el Pla Estratègic Metropolità de
Barcelona va encarregar l’informe d’Urbanisme, habitat-
ge i cohesió social, elaborat per un nombrós grup d’ex-
perts del sector de la construcció (públics i privats),
representants de l’Administració autonòmica i local, sin-
dicats i acadèmics i dirigit pel Dr. Juli Ponce, de la Uni-
versitat de Barcelona. 
El grup ha treballat entre setembre de 2004 i juny de
2005. Es tracta per tant d’una iniciativa iniciada molt
abans que els aldarulls a les perifèries de les grans ciu-
tats franceses, estesos després a Holanda i Alemanya,
portessin la problemàtica dels col·lectius més desafavo-
rits a les portades de tots els diaris. 
L’informe és la constatació de la sensibilitat del Pla Estra-
tègic pels temes relacionats amb la preservació de la
cohesió social, prenent en aquest cas com a base de par-
tida de l’estudi dos dels elements amb major influència en
aquest àmbit: la política urbanística i l’habitatge en sentit
ampli. Òbviament hi ha molts altres elements amb inci-
dència en aquesta qüestió (la formació, la sanitat, l’accés
al mercat laboral o a determinats drets de ciutadania,
etc.) i és per això que va caldre delimitar un àmbit d’estudi
reduït, a fi de poder proposar mesures concretes. 
Els resultats de l’informe adverteixen dels possibles
efectes negatius derivats de la inexistència de polítiques
clarament orientades a aconseguir uns nivells accepta-
bles de cohesió i, en aquest sentit, l’informe proposa un
seguit de mesures, entre les quals prioritza les següents: 
• Declarar legalment l’activitat pública amb relació a
l’habitatge com un autèntic servei públic o d’interès
general, en una situació idèntica a la que s’accepta
amb tota naturalitat al sector sanitari o educatiu (pro-
posta núm. 1 del document).
• Regular legalment un sistema específic de planificació
supramunicipal de l’habitatge, actualment inexistent
(proposta núm. 13 del document).
• Modificar la legislació d’habitatge per facilitar el desen-
volupament de diversos tipus d’habitatge protegit en
les reserves fixades per la legislació urbanística, a fi
de promoure la barreja, de l’habitatge protegit amb el
“lliure” (proposta núm. 18 del document).
• Desenvolupar tècniques jurídiques que permetin acon-
seguir habitatge protegit en sòl urbà consolidat, és a
dir, en la ciutat ja construïda (proposta núm. 22 ).
• Fer servir diversos instruments tècnics, com ara el pla-
nejament territorial i urbanístic, per tal de fomentar la
diversitat d’usos urbanístics evitant el monofunciona-
lisme i emplaçar adequadament una quantitat adient
d’habitatge protegit, no concentrat espacialment i ben
relacionat amb els equipaments (proposta núm. 9).
• Establir en la legislació de règim local alguna mena de
prestació mínima concreta d’allotjament d’emergència
(proposta núm. 2 del document).
• Modificar la legislació catalana d’habitatge per incor-
porar un conjunt de mesures legals anti-discriminatò-
ries que incloguin el concepte d’assetjament immobi-
liari (proposta núm. 3 del document).
Aquest informe va ser presentat el passat 9 de novembre
davant del Síndic de Greuges, Sr. Rafael Ribó. A la reunió
hi varen assistir també el director de l’àrea de Relacions
Institucionals i Socials, Sr. Matias Vives, la directora de
l’àrea de Salut i Afers Socials, Sra. M. Antònia Viedma, i
l’adjunta al Síndic de Greuges, Sra. Laura Prat.
Així mateix, el passat 18 de novembre, es va presentar
davant del president del Parlament, Sr. Ernest Benach,
el qual es va comprometre a lliurar aquest informe als
grups parlamentaris i als membres de la Comissió de
Política Social del Parlament perquè tinguin en compte
les consideracions que s’hi fan a l’hora d’elaborar noves
polítiques d’habitatge.
Altres visites programades per presentar aquest informe
són:
• Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Sr.
Joaquim Nadal.
• Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Sr. Salvador Vila.
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Butlletí núm. 16  - desembre 2005
POLÍTICA URBANÍSTICA, 
HABITATGE I COHESIÓ SOCIAL 
Reunió amb el president del Parlament, Sr. Ernest Benach.
Font: Parlament de Catalunya
2B
ut
lle
tí 
nú
m
. 1
6 
 -
 d
es
em
br
e 
20
05
El passat 3 d’octubre es va presentar a la seu del
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya l’informe titulat
Planificació metropolitana concurrent, elaborat per
un equip d’ERF - Gestió i Comunicació Ambiental -
integrat pel sociòleg Ramon Folch, el biòleg Frederic
Ximeno i l’enginyer industrial Ivan Capdevila.
Aquest informe, encarregat pel Pla Estratègic Metro-
polità de Barcelona, és una primera aproximació a
una nova forma d’entendre el que haurien de ser en el
futur els processos de planificació. Actualment hi ha
una gran distància entre els instruments de planifica-
ció i planejament, la realitat espacial i territorial i les
estratègies de desenvolupament socioeconòmic per a
un mateix territori. Això genera disfuncions que poden
arribar a posar en risc el resultat dels projectes. 
Amb un enfocament molt més global, el concepte de
planificació concurrent considera la matriu ambiental
com a premissa ineludible per concretar les decisions
espacials d’una planificació territorial –o d’un plane-
jament urbanístic– que, a la vegada, ha de tenir en
compte les opcions estratègiques socioeconòmiques
prèviament decidides. Caldria, per tant, anar cap a
una integració dels diferents processos de planificació
que es juxtaposen i s’interrelacionen en la pràctica
majoria de les actuacions territorials.
En l’acte intervingueren el degà del Col·legi d’Arqui-
tectes de Catalunya, Sr. Jesús Alonso, el president de
la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità
de Barcelona, Sr. Dídac Pestaña, i el coordinador
general del PEMB, Sr. Francesc Santacana.
La matriu ambiental ha de ser la
premissa ineludible per concretar
les decisions espacials d’una
planificació territorial o 
d’un planejament urbanístic.
L’autor de l’estudi, Sr. Ramon Folch, va explicar als
assistents la filosofia i la tesi del planejament concu-
rrent. Tot seguit va iniciar la taula rodona integrada pel
director general de Polítiques Ambientals i Sostenibili-
tat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Sr.
Jordi Cañas, el director del Programa de Planejament
Territorial del Departament de Política Territorial i
Obres Públiques, Sr. Juli Esteban, l’alcalde de Gavà, Sr.
Joaquim Balsera, i l’alcalde de Sant Cugat del Vallès,
Sr. Lluís Recoder. La taula va ser moderada pel cate-
dràtic d’urbanística de la UPC, Sr. Antoni Font.
Els membres de la taula van donar el seu parer –des
de diferents perspectives– sobre les conclusions de
l’informe.
L’acte va tenir un gran èxit d’audiència ja que hi van
assistir un centenar de persones que van aprofitar el
torn de paraula per plantejar diferents qüestions als
ponents.
(Podeu trobar la versió digital d’aquest informe a l’a-
partat de documents de la web del Pla Estratègic
Metropolità de Barcelona:  www.bcn2000.es)
Presentació de l’informe sobre
PLANIFICACIÓ METROPOLITANA CONCURRENT
Presentació de l’informe Planificació metropolitana concurrent (3 d’octubre, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)
3B
ut
lle
tí 
nú
m
. 1
6 
 -
 d
es
em
br
e 
20
05
El passat 20 de setembre es va celebrar, a la Casa Llot-
ja de la Cambra de Comerç de Barcelona, el primer
seminari del PEMB sota el títol Les grans tendències
socioeconòmiques del món en una perspectiva 2005.
L’objectiu d’aquest seminari i d’altres que s’organitza-
ran en el futur és oferir una àmplia i sòlida informació
que permeti als principals líders del procés de planifi-
cació estratègica de l’AMB reflexionar sobre els grans
temes que poden tenir incidència en la formulació del
Pla i que, a la vegada, aportin elements fonamentals
per a la presa de decisions. 
Aquests seminaris han de permetre contestar les
qüestions següents:
• Quines tendències, oportunitats i amenaces
estan apareixent?
• Com poden afectar aquestes tendències el nos-
tre entorn?
• Com hauríem de reaccionar?
I la pregunta més important i que dóna peu a la
ponència marc és podem donar respostes eficients
des de la nostra organització territorial?
L’acte va ser inaugurat per l’alcalde de Barcelona i pre-
sident del Consell General del PEMB, Sr. Joan Clos, pel
vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i president de la
Comissió Delegada del PEMB, Sr. Dídac Pestaña, i el
director gerent de la Cambra Oficial de Comerç, Indús-
tria i Navegació de Barcelona, Sr. Xavier Carbonell.
En aquesta ocasió s’ha convidat el Sr. Augusto López-
Claros, director del Global Competitiveness Program
del World Economic Forum de Ginebra, que ens va
oferir la ponència «Les grans tendències socioeconò-
miques de l’entorn. Oportunitats i amenaces».
El Sr. Augusto López-Claros,
director del Global
Competitiveness Program 
del World Economic Forum de
Ginebra, participa 
en el primer seminari del 
Pla Estratègic Metropolità 
de Barcelona
En aquest seminari van intervenir també el Sr. F. Xa-
vier Mena, catedràtic d’economia d’ESADE, el Sr. Jordi
Gual, sots-director general de la Caixa, i el Sr. Oriol
Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial de la
Generalitat de Catalunya.
(A l’apartat de documents de la web del PEMB
(www.bcn2000.es) trobareu, dins de seminaris, la trans-
cripció íntegra de la ponència del Dr. Augusto López-
Claros, i la presentació gràfica que l’acompanya)
PRIMER SEMINARI 
del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
Primer seminari del PEMB (20 de setembre, Casa Llotja de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona)
4B
ut
lle
tí 
nú
m
. 1
6 
 -
 d
es
em
br
e 
20
05
Aquest any el viatge d’estudis del PEMB ha tingut com
a destinació les ciutats de Beijing i Xangai. S’ha realit-
zat entre el 15 i el 23 d’octubre i hi han participat un
total de trenta-cinc persones, entre alcaldes, regidors,
gestors i tècnics municipals i representants de les ins-
titucions que donen suport al Pla. L’objectiu d’aquests
viatges anuals és conèixer la realitat d’altres àrees
metropolitanes (recordem que amb anterioritat es van
visitar les ciutats de Munic, Estocolm i Varsòvia) de
manera que, a través d’aquest coneixement, els res-
ponsables municipals o institucionals disposin de la
màxima informació per decidir les millors estratègies
per als seus àmbits de competència. 
Hi ha, per tant, una primera qüestió que ja marca la
diferència entre aquest i altres viatges anteriors:
s’han visitat dues ciutats, no una. De fet la primera
idea era visitar Xangai, considerada el paradigma de
l’expansió/explosió xinesa. Tanmateix, tots els experts
als quals vam demanar consell per a l’organització
del viatge van coincidir en recomanar-nos la doble
visita a les ciutats de Xangai i Beijing, no només per
aprofitar economies d’escala (la durada del desplaça-
ment) sinó per constatar dos models de ciutat força
diferents. Ara bé, en tots dos casos són dues ciutats
en període de renovació quasi total, d’una banda per
respondre als requeriments de l’economia de mercat
i, d’altra banda, –amb projectes espectaculars– per
afrontar l’any 2008 els Jocs Olímpics a Beijing i l’any
2010 l’Exposició Universal a Xangai. 
En total i al llarg de la setmana que va durar el viatge,
la delegació metropolitana va tenir la possibilitat d’in-
formar-se de primera mà sobre aspectes referits a
planificació urbana i estratègica, estructura econòmi-
ca i financera, sistema educatiu, ciència i tecnologia,
noves àrees industrials, sistema de transport, urba-
nisme i habitatge, promoció econòmica i protecció del
medi ambient. 
No és senzill fer una síntesi del que hem vist en
aquesta nova experiència i potser no ho és perquè la
primera consideració que cal fer és que pel que fa a
«dimensió» no te rés a veure amb el que estem acos-
tumats. Per exemple, el municipi de Barcelona té
99km2 i 1,5 milions d’habitants i la superfície de l’AMB
és de 600km2, amb 3 milions d’habitants; en canvi,
Beijing té 16.800km2 i una població de 15 milions i
Xangai arriba als 30 milions. Hem visitat parcs tecno-
lògics immensos i amb una qualitat de construcció
BEIJING I XANGAI: 
PINZELLADES D’UN VIATGE A UNA ALTRA GALÀXIA
Delegació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Xina, octubre de 2005
5B
ut
lle
tí 
nú
m
. 1
6 
 -
 d
es
em
br
e 
20
05
Conscients de la necessitat de gestio-
nar el transport de mercaderies amb
criteris de sostenibilitat ambiental i
d’eficiència econòmica i, també, de les
dificultats de mobilitat que es donaran
al delta del Llobregat i en el corredor
del Llobregat, les institucions signants
convenen l’elaboració d’aquest estudi.
Els projectes previstos i en curs entorn
al delta del Llobregat, amb l’ampliació
de les plataformes portuària, aeropor-
tuària i logístiques, han impulsat la sig-
natura d’un conveni de col.laboració
que té per objectiu:
L’elaboració d’un estudi sobre 
l’accessibilitat viària a l’àmbit 
de la plataforma logística 
del delta del Llobregat
(ja que aquest ocupa una posició 
estratègica, segons un informe 
elaborat pel PEMB) 
Les institucions que han signat aquest conveni són:
• El Departament de Política Territorial i Obres Públiques
• L’Autoritat Portuària de Barcelona
• El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
• El Consorci de la Zona Franca
• Mercados y Abastecimientos de Barcelona, SA (MERCABARNA)
• El Centre Intermodal de Logística, SA (CILSA)
• Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvolupa-
ment Urbanístic
En aquest conveni, signat el 19 de setembre de 2005, s’acorda l’ela-
boració d’un estudi sobre la mobilitat de les mercaderies a l’àmbit
metropolita i l’accessibilitat viària a l’àmbit de la Vall Baixa del Llo-
bregat amb els objectius següents:
a) Caracteritzar en detall la generació i la destinació dels tràfics
de mercaderies
b) Realitzar una diagnosi sobre el nivell de servei actual de la
xarxa viària i una prognosi de la seva evolució a mitjà i llarg
termini.
c) Dissenyar actuacions sobre la infraestructura viària que
resolgui els problemes identificats
d) Proposar mesures de gestió de la xarxa viària i, en general,
de les instal·lacions logístiques.
SIGNATURA D’UN CONVENI 
per a l’elaboració d’un estudi sobre l’origen i destí
del tràfic de mercaderies a l’àmbit metropolità
amb una especial atenció a l’accessibilitat a l’àmbit de la PLATAFORMA
LOGÍSTICA DEL DELTA DEL LLOBREGAT
poc habitual, hem vist autopistes de cinc carrils al bell
mig de Beiging. A Xangai hem pujat al tercer edifici
més alt del món (el Hyatt, amb 430 m) i hem pogut
veure una exposició (que ocupava tot un edifici) dels
nous projectes de la ciutat (aeroport, port, zona de
Pudong, nou sistema de transports, etcètera).
També hem sofert uns embussos colossals, hem
necessitat no menys d’una hora per a qualsevol des-
plaçament dins les ciutats, hem hagut de lluitar amb
comportaments poc flexibles a l’hora de resoldre pro-
blemes o ens ha estat impossible fer-nos entendre (el
99% de la població només parla xinès). Hem vist
barris centrals més que degradats, que caldria recu-
perar i, a la vegada, hem tingut la sensació que podria
ser que en poc temps a les grans ciutats no quedi cap
vestigi del que era l’arquitectura tradicional xinesa.
Tanmateix, els responsables xinesos que ens han atès
eren molt conscients de les seves febleses: les dues
ciutats tenen en marxa un pla de millora del sistema
públic de transport, que inclou metro, autobús i trens
de rodalies, un pla per disminuir la densitat del centre
històric traslladant població a noves zones a la perifè-
ria i un nou programa educatiu que inclou formació en
anglès (en aquest punt cal remarcar que ja tenen
actualment 25 milions d’estudiants universitaris i
700.000 graduats que fan el doctorat en països
estrangers). 
La Xina actual aprofita els avantatges d’un règim polí-
tic de partit únic pel que fa a la presa de decisions i a
la realització dels projectes i ho combina amb l’orien-
tació a beneficis d’una economia de lliure mercat.
Sembla contradictori, però de moment –i pel que hem
vist– funciona...
6B
ut
lle
tí 
nú
m
. 1
6 
 -
 d
es
em
br
e 
20
05
Conscients de la dificultat de conciliar la vida familiar
i laboral en una societat en què treballen 1.899.200
homes i 1.377.400 dones (segons dades de l’Institut
d’Estadística de Catalunya), el Departament de
Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya ha
iniciat l’elaboració d’un pla estratègic. 
Amb aquest Pla es pretén sensibilitzar la societat
perquè el repartiment de les tasques domèstiques i
familiars sigui equitatiu i no recaigui –de forma gaire-
bé exclusiva– en les dones. Tanmateix, però, cal anar
més enllà: no n’hi ha prou amb compartir les tasques
sinó que cal també compartir les responsabilitats. És
precisament en aquest punt en el qual posa èmfasi la
campanya que el Departament de Benestar i Família
ha endegat recentment als mitjans de comunicació.
També preveu la creació de centres d’atenció per a per-
sones dependents, noves escoles bressol, un augment
del personal d’atenció domiciliària, etcètera. En definiti-
va, totes aquelles mesures que ajudin a conciliar millor
la vida familiar, laboral i personal i, en conseqüència, 
a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans.
Aquesta iniciativa coincideix plenament amb la que ja
fa un temps va iniciar el Pla Estratègic Metropolità de
Barcelona i que va concloure a final del 2003 amb la
publicació de l’informe La conciliació de la vida labo-
ral, familiar i personal, elaborat per Núria Chinchilla.
(Podeu accedir a la versió digital d’aquest informe a
través de la web del PEMB: www.bcn2000.es)
Pla estratègic per a la 
CONCILIACIÓ DE LA VIDA LABORAL, 
FAMILIAR I PERSONAL
L’estudi publicat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Estratègies de les
àrees metropolitanes davant l’ampliació de la Unió Europea, elaborat per Xavier
Vives i Lluís Torrens, guanya el X Premi Catalunya d’Economia atorgat per la Socie-
tat Catalana d’Economia amb el suport de Caixa Catalunya.
Aquest informe planteja les estratègies d’especialització funcional que han d’adop-
tar les àrees metropolitanes europees davant la progressiva globalització i amplia-
ció de la Unió Europea.
En l’estudi es posa de manifest que si bé Barcelona està ben situada pel que fa a
l’especialització en ciutat-oci, no succeeix el mateix amb ciutat-seu i ciutat-innova-
ció, especialitzacions en les quals cal fer un esforç important.
(Podeu accedir a la versió digital d’aquest estudi a través de l’apartat de docu-
ments de la web del PEMB)
L’informe
Estratègies de les àrees metropolitanes 
davant l’ampliació de la Unió Europea
guanya el PREMI CATALUNYA D’ECONOMIA
Xavier Vives
Professor de IESE i UPF
7B
ut
lle
tí 
nú
m
. 1
6 
 -
 d
es
em
br
e 
20
05
El PEMB ha publicat un informe, elaborat per un grup d’experts, sobre la
situació actual i les necessitats de futur dels subministraments d’aigua i
d’energia, com també del servei de tractament de residus. 
En el cas de l’aigua, es consideren els aspectes de subministrament,
sanejament i drenatge urbà i, en el cas de l’energia, els subministra-
ments de gas i electricitat. Per a cadascun dels apartats es descriu la
situació actual, els estàndards que cal assolir, les inversions necessàries
i el seu calendari i cost. 
L’informe compta amb el vistiplau dels corresponents col·legis professio-
nals i de les operadores dels serveis.
En el moment de la seva publicació, s’ha inclòs un primer informe de
seguiment sobre l’acompliment del calendari d’inversions. 
PUBLICACIONS DEL PLA
Col·lecció d’estratègia núm. 2
Subministraments i serveis bàsics a 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona
col·lecció: estratègia
Carles Conill, Miquel Vila, Albert Vilalta
Suministraments i
serveis bàsics a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona
2
Pla Estratègic
Metropolità
de Barcelona
Amb aquest estudi, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona aporta una
reflexió innovadora sobre la realitat i les oportunitats d’un sector econò-
mic que pot representar un nou impuls en el procés d’innovació i de des-
envolupament de l’economia de l’Àrea Metropolitana.
L’informe, elaborat pels professors José Ramón Lasuen i Ezequiel Baró,
aborda la realitat econòmica del sector quinari que aplega activitats rela-
cionades amb la indústria cultural, l’educació, la recerca, la salut i els
serveis a les empreses. Es tracta, doncs, d’activitats amb un elevat com-
ponent de coneixement i de creativitat, amb una presència actualment
molt significativa en l’economia i amb unes elevades expectatives de crei-
xement en un futur immediat.
A més d’aportar dades significatives del sector, també destaca que –tant
en termes de creixement econòmic com en termes d’ocupació– el sector
presenta les taxes més elevades i més dinàmiques dins del marc de l’eco-
nomia de l’entorn metropolità de Barcelona amb relació als altres sectors d’activitat. La realitat actual ja ens
indica la tendència positiva del sector i la seva capacitat per assolir uns nivells de consolidació i de lideratge
econòmic més grans.
L’estudi proposa la conveniència de reforçar i de potenciar aquest sector, com una oportunitat ben clara per
consolidar la posició estratègica de la metròpoli davant dels reptes de la major competitivitat mundial entre
metròpolis, com ja va ser exposada en un anterior informe dels professors Xavier Vives i Lluís Torrens. L’entorn
geogràfic, la qualitat de vida, les comunicacions i altres components de la realitat metropolitana de Barcelona
incideixen també en el reforçament del sector i la seva progressió de futur.
col·lecció: prospectiva
José Ramón Lasuén
Ezequiel Baró
Sector quinaris.
Motor de desenvolupament
de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona
5
Pla Estratègic
Metropolità
de Barcelona
Col·lecció de prospectiva núm. 5
Els sectors quinaris. 
Motor de desenvolupament de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona
NOTA: Podeu accedir a la versió digital d’aquestes publicacions a través de la pàgina web del PEMB
(bcn2000.es)
B
ut
lle
tí 
nú
m
 1
6 
 -
 d
es
em
br
e 
20
05
Edita:
Associació Pla Estratègic Metropolità
de Barcelona
Dipòsit legal: 
B-14-923.2002
Ausiàs Marc, 7, 1r. 08010 Barcelona 
Tel. 93 318 70 51 - Fax 93 317 48 35
e-mail: plaestrategic@bcn2000.es
web: www.bcn2000.es
Institució promotora:
Amb el suport de:
Pla Estratègic
Metropolità
de Barcelona
D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us infor-
mem que les vostres dades han estat incorporades en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a
l’Agència de Protecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclusivament per a activitats
relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades
a entitats col·laboradores per al mateix ús.
En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, poseu-vos en contacte amb
nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r.
L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una
associació privada sense ànim de lucre
El Consell General de l’Associació, el constitueixen prop de 300
membres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públi-
ques i administracions
Joan Clos
Alcalde de Barcelona i president del Consell General
Dídac Pestaña
Vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona i president de la Comissió Delegada
Francesc Santacana
Coordinador general
Rosa M. Cullell
Presidenta de la Comissió de Prospectiva
Josep Miquel Abad
President de la Comissió d’Estratègia     
El Cercle d’Economia organitza
un cicle sobre 
ECONOMIA I TERRITORI
El Cercle d’Economia ha organitzat un cicle sobre Economia i Territori
que coincideix plenament amb les línies de treball que, des de fa ja
temps, va iniciar el Pla Estratègic Metropolità i que ha donat com a resul-
tat els informes següents:
• Subministraments i serveis bàsics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
• Gestió aeroportuària
• Mobilitat al delta del Llobregat
El coordinador general del PEMB, Francesc Santacana, va participar en la
sessió dedicada a Ports i Aeroports que es va celebrar el passat 12 de
desembre.
Institucions membres de la Comissió
Delegada del Consell General:
Departament d’Economia i Finances de
la Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Badalona
Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Ajuntament del Prat de Llobregat
Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Ajuntament de Montcada i Reixac
Ajuntament de Santa Coloma de
Gramenet
Ajuntament de Pallejà
Ajuntament del Papiol
Aena
Autoritat Portuària de Barcelona
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i
Navegació de Barcelona
Cercle d’Economia
Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Consell Comarcal del Baix Llobregat
Consell Comarcal del Barcelonès
Consorci de la Zona Franca de
Barcelona
Diputació de Barcelona
Entitat Metropolitana del Transport
Entitat Metropolitana del Medi Ambient
Fira de Barcelona
Foment del Treball Nacional
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona
Unió General de Treballadors
Universitat de Barcelona