Núm. 04
Octubre - Novembre 2002
Pla estratègic metropolità de Barcelona
Revista bimestral
Sumari
Una delegació del
Pla estratègic
metropolità visita
Munic
En marxa la
Comissió d’enllaç
amb les ciutats de
la 2a corona
metropolitana Una delegació del Pla estratègic
Tenim força per metropolità visita Munic
avançar-nos al Una amplia representació del Pla en els àmbits de l’organització
futur estratègic metropolità de Barcelona va metropolitana, el planejament urbanístic,
visitar els passats dies 18 i 19 de la innovació econòmica, les polítiques
El castell del novembre la ciutat de Munic, amb socials, d’habitatge públic i de formació.
l’objecte de conèixer les polítiques que
Papiol, seu de la s’estan realitzant en aquesta ciutat en Es de destacar els esforços realitzats en
Comissió delegada diversos àmbits. la recerca i la innovació a través d’una
eficient xarxa de transferència de
El futur econòmic El coneixement de les respostes d’altres tecnologies entre els centres i instituts
de Catalunya: ciutats a reptes similars als de l’àrea de recerca i els nous sectors econòmics,
lideratge metropolitana de Barcelona es sens en especial el de la biotecnología. També
dubte un exercici que aporta major la prioritat en qüestions de la formació i
econòmic i poder riquesa a la reflexió estratègica. Es varen en un altre aspecte les polítiques de
polític mantenir diversos contactes d’elevat suport a l’habitatge públic o de preus
nivell amb responsables tècnics i polítics assequibles.   
Presentació i
programa de la 1a
Jornada tècnica
Cercle de negocis
de la Casa Àsia
Com s’adapten les
multinacionals a
l’economia del
coneixement?
En marxa la comissió d’enllaç amb les
Consell rector del
CIDEU a Barcelona ciutats de la 2a corona metropolitana
El proppassat 4 d’octubre, els alcaldes comunes i, si es dóna el cas, proposar la
El Pla al Ple de la de les set ciutats mitjanes de la Regió seva realització als òrgans competents. 
Cambra Metropolitana de Barcelona i l’alcalde de
Barcelona –com a president del Pla El coordinador de la comissió és el Sr.
La Universitat de Estratègic Metropolità de Barcelona– Francesc Raventós, com a responsable
Chicago acull van signar un acord de col·laboració per de la Comissió d’enllaç territorial. La
el Pla constituir una comissió mixta de treball. primera reunió de treball va tenir lloc el
dia 13 de novembre. El primer tema a
L’objectiu d’aquesta comissió és considerar per part de l’esmentat grup
Debat al Cercle intercanviar informació, estudiar la de treball serà la problemàtica al voltant
d’Economia possibilitat de plantejar-se estratègies de la mobilitat dins la RMB.
1
Núm. 04 - Octubre - Novembre 2002 el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona
Tenim força 
Per: per avançar-nos al futur
José Montilla
Alcalde de Cornellà de Llobregat L’àrea metropolitana de Barcelona precisió, què és el que demanem
funciona realment com una ciutat. per al conjunt de les nostres ciutats
Així ho demostren els moviments i dels seus ciutadans i ciutadanes.
migratoris, l’organització urbana, la
mobilitat laboral, la configuració No ens podem acontentar amb les
econòmica i social. És una realitat lamentacions, amb l’estratègia de
de tres milions d’habitants, 628 la queixa continuada. Hem d’anar
quilòmetres quadrats, i unes per davant, i el pla serà el millor
necessitats en infrastructures instrument per fer-ho.
ben definides.
Hem de ser molt exigents, perquè
Hem demostrat al llarg dels anys els ciutadans i ciutadanes també ho
que aquesta gran regió seran. És evident que les ciutats del
metropolitana té capacitat segle XXI ja ens plantegen reptes
emprenedora, flexibilitat i capacitat nous, com el respecte
de gestió per afrontar reptes molt mediambiental, mecanismes
importants. El seu capital humà d’integració social, una política
n’és el principal actiu. I un dels cultural activa i definida... Però
elements claus que cal tenir en també hem de parar atenció a la
compte és la formació d’aquest competitivitat de tot el nostre
capital humà. Establir vincles i entorn en el mercat econòmic, tant
llaços entre el sistema educatiu i a nivell català, com estatal, com
el sistema empresarial del nostre mediterrani i europeu.
país és un clar objectiu a nivell
estratègic per aprofitar al 100% I això no és possible sense el
tant la capacitat de la gent que viu lideratge compartit, sense la
al nostre entorn metropolità, com col·laboració, en la qual,
les possibilitats de la nostra afortunadament, hem tingut bones
economia productiva. experiències. No hem de buscar
complicats nexes d’unió per posar-
Promoure aquesta transformació nos d’acord en el disseny de noves
social és un pas, només un, entre estratègies de futur. El nostre
els reptes que ens planteja una principal nexe d’unió són els
realitat tan àmplia com la que ciutadans i ciutadanes de tot aquest
comentàvem. Això ho podem veure territori. El seu dinamisme i la seva
a Cornellà i a qualsevol de les voluntat de treball ens han
nostres ciutats. Amb el Pla d’assenyalar el camí que hem de
estratègic metropolità, tindrem seguir perquè el Pla estratègic
força per afrontar el futur, perquè metropolità assoleixi els seus
estarà ben definit, ben clar, i amb objectius.
El Papiol, seu de la 3a
Comissió delegada del Pla
El magnífic castell del Papiol va dels 40 grans projectes que
acollir la tercera Comissió canviaran l'àrea metropolitana de
delegada del Pla estratègic Barcelona i la Jornada sobre
metropolità de Barcelona. Model Social i Metròpolis
Desprès de la benvinguda de Europees al segle XXI que tindrà
l'Alcalde del Papiol, Sr. Albert lloc el proper 12 de desembre. 
Vilà, la reunió va treballar els La propera Comissió serà el 3 de
diferents punts de l'ordre del dia desembre a l’Ajuntament del Prat
dels quals destaquem el mapa de Llobregat.
2
el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 04 - Octubre - Novembre 2002
El futur econòmic de Catalunya: Per Martí Parellada
Catedràtic d’Economia
lideratge econòmic i poder polític Aplicada de la UB
L’economia de Catalunya, tot i que elles inferior, en termes de PIB, a
continua essent la primera la mitjana espanyola. La llista de
d’Espanya, pel seu pes en termes dèficits infrastructurals
de PIB (19,02%), ocupació (16,05%), constituirien un autèntic memorial
inversió en béns d’equipament de greuges, tot i que no és menys
(23,6%) i exportacions (28%) també important la manca d’eficàcia dels
palesa, en aquests darrers anys, models de gestió d’algunes d’elles.
sobretot des de l’any 1996, una L’esforç inversor que cal fer és
pèrdua de pes, en termes de PIB i d’una magnitud tal que només una
ocupació, en relació al conjunt de presa de consciència col·lectiva
l’economia espanyola i, d’aquest fet el farà possible.
especialment, en relació a Madrid, Finalment, també hem assistit en
on -pel que fa a la captació aquests darrers anys a un
d’inversions estrangeres- la desplaçament progressiu de
diferència és molt elevada. centres de decisió econòmica a
Madrid, malgrat que els processos
És així com esdevé perfectament d’integració generats per la Unió
compatible l’existència d’un Econòmica i Monetària han fet, assenyalats, R+D+I, infrastructures,
comportament econòmic també, desplaçar centres de decisió formació i centres de decisió, tenint
relativament brillant en aquests de Madrid a la resta d’Europa. És en compte que, tot i que es disposa
darrers anys amb la pèrdua de especialment important la d’un gruix de 400 empreses d’una
lideratge de l’economia catalana en intensitat amb què s’ha produït facturació superior a 72 milions
el conjunt de l’economia espanyola aquest procés en sectors com el de d’euros, només hi ha 12 que ho fan
i, en particular, en compàració amb les consultories, publicitat, mitjans per sobre de 300. Aquesta manca de
l’economia de Madrid. Esdevé, de comunicació, serveis jurídics, grans empreses, la raó de la qual no
doncs, determinant reforçar les telecomunicacions i energia. La deixa de tenir uns components
bases de les quals depèn la importància del factor polític, el culturals, constitueix també un
competitivitat de l’economia procés de privatització i la element de feblesa que cal corregir.
catalana en el futur i que es globalització de l’activitat
concreten, d’una manera especial, econòmica estan a l’origen d’aquest En fi, Catalunya ha tingut
en quatre factors: la inversió en desplaçament. tradicionalment un pacte no escrit
recerca, desenvolupament i amb l’Estat mitjançant el qual
innovació, la inversió en capital En tots aquests punts la aportava més recursos que ningú a
humà, la inversió en infrastructures importància del poder polític ha la Hisenda Central i, en
i l’existència de centres de decisió estat i és decisiva. Ho és en els contrapartida, tenia el mercat
econòmica. En tots ells s’està lluny termes que s’han assenyalat, en el espanyol protegit de la competència
del que faria falta. desplaçament dels centres de externa. Avui aquest pacte ha deixat
decisió, i també ho és en la inversió d’existir amb la integració de
En matèria de R+D, la inversió a en R+D+I, en les polítiques l’economia espanyola a la UE. És així
Catalunya és de l’1,11% de PIB, per educatives i de formació i, com es fa més necessari que mai
l’1,67 a Madrid, el 0,94% a Espanya i especialment, en les inversions en que Catalunya rebi de l’Estat el que
l’1,9% de mitjana europea. A més, infrastructures. necessita per assegurar la
els principals centres de recerca continuïtat de la seva economia, que
d’iniciativa pública i, particularment, És essencial, doncs, una voluntat és també la del conjunt de
els d’iniciativa privada s’estan col·lectiva de la societat catalana l’economia espanyola.
localitzant cada cop més a Madrid. davant del poder central i que la
En formació de capital humà, Generalitat i els governs locals Afrontar aquest repte és avui d’una
s’identifiquen tres problemes encapçalin aquesta reivindicació, tot necessitat inexcusable que requereix
fonamentals: baixos percentatges assumint, alhora, les seves d’uns agents socials cohesionats,
de matriculació en ensenyament responsabilitats de gestió. Per això, d’una nova classe dirigent, amb una
postobligatori i elevades taxes de és fonamental decidir els grans visió estratègica compartida del que
fracàs escolar, baixos nivells eixos del que vol ser Catalunya en ha de ser el futur de l’economia
cognitius en l’obligatori i el futur. Per un cantó, Catalunya ha catalana. Cal aquesta voluntat
desajustaments entre les de tenir la voluntat de ser el centre col·lectiva per recuperar el lideratge
necessitats de formació que d’una gran regió europea de 15 de l’economia espanyola i exercir un
demanden les empreses i l’oferta milions d’habitants que s’estén des paper cada cop més rellevant en
del sistema educatiu. de Marsella, Montpellier i Toulouse l’economia europea.
En matèria d’infrastructures, les a València i Saragossa, el que vol
deficiències són especialment dir impulsar les infrastructures (1) Resum del document que amb el mateix títol
greus. Remetent-nos als darrers 45 adients a aquest objectiu. recull les conclusions del seminari realitzat al
CCCB, entre el febrer del 2001 i el maig del
anys, la inversió del conjunt de les 2002. Hi ha participat: A. Castells (coordinador),
AAPP a Catalunya (central, Per un altre cantó, ha de potenciar M. Barceló, F. Cabana, F. Casado, A. Missé, P.
Nueno, M. Parellada, J. Ramoneda, C. Sudrià, A.
autonòmica i local) ha estat en totes els factors de competitivitat abans Serra Ramoneda i J. Trullén
3
Núm. 04 - Octubre - Novembre 2002 el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona
1a Jornada tècnica del Pla
Models socials i metròpolis europees al segle XXI
En els darrers anys, hem assistit a canvis molt de fons en mateix aspecte que tenia a l’època industrial. Tot plegat
els aspectes fonamentals que han caracteritzat la societat provoca noves inestabilitats socials, nous models de
industrial avançada del segle XX. La dimensió i l’abast convivència familiar, noves linies d’exclusió, en les quals
d’aquests canvis són tan significatius que ens poden la variable del gènere és determinant. 
permetre parlar de canvi d’època i no només d’època de
canvis. Els canvis afecten sobretot l’esfera productiva, Tots aquests canvis s’insereixen en el context de la
l’estructura social i l’estabilitat de la familia, però també mundialització. Un context què la política, en les seves
posen en qüestió la manera de fer política o el mateix formes habituals i institucionals, té greus dificultats per
concepte de poder. seguir fent el que feia i com ho feia. La multiplicitat
d’espais en què s’està desenvolupant la vida social (en
D’una banda, el que està en joc és la mateixa concepció del sentit ampli) afecta el fonament essencial de la política
treball com a element estructurador de la vida, de la institucional tal com s’ha anat conformant els darrers
inserció i del conjunt de relacions socials. D’altra banda, la segles. Els espais socials es van allunyant dels espais
societat industrial ens havia acostumat també a estructures institucionals. 
socials relativament estables i previsibles. Hem assistit a la
ràpida conversió de una societat estratificada, d’una Les ciutats i les connurbacions metropolitanes són
societat fonamentada en una divisió classista notablement observatoris privilegiats d’aquestes transformacions.
estable, a una realitat social en la qual trobem una Concentren i intensifiquen l’abast i la dimensió d’aquests
significativa multiplicitat dels eixos de desigualtat. Si, canvis. És a les ciutats on la ciutadania es juga el seu
abans, les situacions carencials i problemàtiques es futur. I són les noves polítiques socials les que han de
concentraven en sectors socials que disposaven de molta tractar de donar resposta a processos de segmentació i
experiència històrica acumulada al respecte, i que havien de individualització de les necessitats que no encaixen bé
sabut desenvolupar respostes més o menys amb les dinàmiques tradicionals de l’estat del benestar. I
institucionalitzades, ara el risc podríem dir que s’ha tot això només és possible des de la proximitat. Aquests
democratitzat, castigant més severament els de sempre, són els reptes que voldríem ajudar a debatre i a
però colpejant també noves capes socials i persones. Però, presentar en aquesta jornada.
apareixen també noves possibilitats d’ascens i de mobilitat
social que abans eren molt més episòdiques. Enfront a
l’anterior estructura social de grans agregats i d’importants Joan Subirats
continuïtats, tenim avui un mosaic cada cop més Catedràtic del departament de Ciència Política 
fragmentat de situacions de pobresa, de riquesa, de fracàs i i de Dret Públic de l’Àrea de la Ciència 
d’èxit. I Ies families es veuen també afectades per aquests Política i de l’Administració 
canvis. L’àmbit de convivència primària ja no presenta el de la Universitat Autònoma de Barcelona
Programa
09.00 ACREDITACIÓ I LLIURAMENT DE PRESIDENT: Antoni Brufau, president del PRESIDENT: José Cuervo, segon tinent
DOCUMENTACIÓ Cercle d’Economia. d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
MODERADOR: Joan Subirats, catedràtic de la MODERADOR: Eugenio Madueño, periodista
09.30 INAUGURACIÓ, a càrrec del president Universitat Autònoma de Barcelona. de La Vanguardia.
del Consell General de l'Associació Pla MEMBRES: Chiara Saraceno, professora de MEMBRES: César Arrizabalaga, alcalde de
estratègic metropolità de Barcelona i Sociologia de la Facultat de Ciències Montcada i Reixac; Núria Carrera,
alcalde de Barcelona, Joan Clos; del Polítiques de la Universitat de Torí; Sako cinquena tinenta d'alcalde i presidenta de
president de l’Autoritat Portuària de Musterd, professor de Geografia Aplicada i la Comissió de Benestar Social de
Barcelona, Joaquim Tosas; del president Planejament de la Universitat l'Ajuntament de Barcelona; Antoni Llobet,
de la Comissió delegada de l'Associació d'Amsterdam i director del Centre per delegat territorial d'Ensenyament de
Pla estratègic metropolità de Barcelona i l'Estudi per al Medi Ambient Metropolità; Barcelona Ciutat de la Generalitat de
segon tinent d’alcalde de Barcelona, José Vicenç Navarro, professor del Catalunya; Esperança Esteve, presidenta
Cuervo; i de la Sra. Rosa Cullell, Departament de Ciències Polítiques i de la Subcomissió de Prospectiva
presidenta de la Comissió de Prospectiva Socials de la Universitat Pompeu Fabra; “Convivència Ciutadana” del Pla
del Pla estratègic metropolità de Murray Stewart, professor d’Urbanisme i estratègic metropolità de Barcelona i
Barcelona. Govern Regional i director del Centre directora de serveis de l’Àrea de Promoció
d’Investigació de Ciutats de la Universitat Social i Ciutadania i comissionada per a
10.00 CONFERÈNCIA INAUGURAL, "Polítiques de l’Oest d’Anglaterra (Bristol); Robert l’Alcaldia del Pla de Convivència de
socials urbanes i globalització", a càrrec Villeneuve, delegat general de l’Associació l’Ajuntament de Santa Coloma de
de Carl Cederschiöld, ex alcalde Europea de l’Excel·lència Territorial Gramenet.
d’Estocolm. (Eurexcter) de París.
LLOC: World Trade Center (Moll de
11.00 PAUSA-CAFÈ. 14.00 DINAR-BUFFET Barcelona, s/n)
INSCRIPCIÓ: 125 €
11.30 TAULA RODONA "Les grans ciutats 15.30 TAULA RODONA "L'experiència a l'Àrea ORGANITZA: Pla estratègic metropolità de
europees i les polítiques socials" Metropolitana de Barcelona" Barcelona.
4
el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 04 - Octubre - Novembre 2002
Casa Àsia: la necessitat d’una estratègia per
impulsar les relacions amb Àsia
Recentment, hem tingut l’ocasió de reduït. Hi ha diversos factors que han
celebrar el primer aniversari de la contribuït a aquest fet entre els quals
constitució de Casa Àsia, consorci podem destacar la marcada prioritat
públic format pel Ministeri d’Afers que les nostres empreses han
Estrangers, la Generalitat de atorgat al mercat llatinoamericà,
Catalunya i l’Ajuntament de l’escassa presència de grans
Barcelona. empreses en sectors com ara el de
l’energia, les telecomunicacions o la
La creació de Casa Àsia a Barcelona banca i el reduït nombre d’experts
respon a una realitat que cada dia es que tenen coneixements de les
fa més palesa: la creixent importància llengües i protocols de negocis
dels països asiàtics en el nou ordre d’Àsia.
econòmic mundial i l’elevat grau de
desconeixement existent a la nostra Existeix, per tant, una necessitat
societat en relació amb les urgent d’incidir en aspectes
circumstàncies econòmiques, informatius i de formació que
polítiques, socials o culturals serveixin de base per poder corregir
d’aquesta zona del món. aquesta situació, i, en aquest sentit,
un dels objectius bàsics de Casa Àsia
Per aquest motiu, Casa Àsia neix amb consistirà a organitzar jornades,
un plantejament multidisciplinar, tot seminaris i tota mena
facilitant la realització d’activitats que d’esdeveniments que facilitin l’accés Amadeu Jensana
fomenten un millor coneixement de la a la realitat econòmica d’Àsia. I Director Cercle de Negocis CASA ÀSIA
cultura asiàtica a Espanya, com poden també és imminent la posada en
ser la realització d’exposicions i marxa de Casa Àsia Virtual, un portal de servir com a plataforma per
concerts, en col·laboració amb de web que englobarà bases de afavorir els intercanvis comercials i la
universitats i altres centres en la dades, bancs d’experts, informació participació de les nostres empreses
posada en marxa de programes sobre beques i notícies econòmiques, en tots els projectes d’infraestructura
educatius que contribueixin a la entre d’altres. que s’estan licitant amb motiu de la
formació d’experts en Àsia. D’altra celebració dels JJ.OO. de Pequín 2008,
banda, també hi contribueix des del Barcelona ha estat una ciutat a més de enfortir les relacions
seu Cercle de Negocis a un major capdavantera a l’hora de dotar d’una institucionals amb tots els països de 
coneixement entre les nostres dimensió asiàtica la seva estratègia la zona.
empreses de les possibilitats que internacional i, prova d’això és Esperem que la tasca portada a terme
ofereixen els països de la zona. l’agermanament existent amb ciutats fins avui pugui tenir una continuïtat i
com Xangai o Kobe, o el fet d’acollir que, des del Pla Estratègic Metropolità
És ben cert que encara queda un llarg a una gran part de les empreses de Barcelona, puguem potenciar
camí per recórrer, sobretot pel que fa industrials japoneses amb inversions aquesta dimensió asiàtica en les
a l’àmbit econòmic, ja que la a Espanya. L’existència d’aquests relacions internacionals de la ciutat;
presència de les nostres companyies lligams, juntament amb factors des de Casa Àsia farem tot el que
a països asiàtics i el volum d’oportunitat com ara la celebració estigui al nostre abast per contribuir a
d’intercanvis comercials és encara d’uns reeixits JJ.OO. l’any 1992, han aquest objectiu.
5
Núm. 04 - Octubre - Novembre 2002 el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona
Com s’adapten les multinacionals 
a l’economia del coneixement?
La reunió que va celebrar la P. Però això, en certa manera, va respeten y valoren las distintas
subcomissió de lideratge i en contra dels clusters, quin paper culturas y maneras de hacer. La
globalització, el proppassat 17 de juguen, aleshores, els clústers, a imagen resultante es "construir
setembre, va comptar amb la l’economía del coneixement? los puentes necesarios para
presència del professor de formar un archipiélago mundial". 
l’INSEAD, José Dos Santos, que va Lo que es importante hoy es
impartir una conferència sobre el construir un archipiélago de 3. Fent servir les seves paraules,
tema que encapçala aquest article. clusters, no convencerse de que creu que Barcelona está o pot
Vàrem aprofitar l’ocasió per con un sólo cluster es suficiente. estar a la “global pool”?
adreçar-li unes preguntes: Existen 4 o 5 clusters en el mundo,
y una empresa se desarrolla si No tengo ninguna duda. En la
P. Sr. Dos Santos, quins són els hace un puente entre los clusters. región metropolitana de Barcelona,
elements clau que garanteixen Muchas empresas modernas todo tiene un lado estético en el
l’èxit de les empreses a la societat (jóvenes) que hemos estudiado lo sentido verdadero de la palabra. Es
del coneixement? hacen muy bien, por ejemplo, un valor diferencial propio que las
NOKIA. No existían clusters de empresas necesitaran en el
La economía del conocimiento telefonía en Finlandia, pero no se mañana mucho más que en el
tiene dos características muy preocupó por ello porque sabía pasado. Porque la parte estética de
importantes: 1) la ventaja dónde estaban los conocimientos los servicios, de los productos, de
competitiva de las empresas se que necesitaba y los fue a buscar: todo lo que tiene que ver con las
basa, hoy en día, en el tendió puentes entre los clusters. personas, y que se hace aquí,
conocimiento, aunque en general expresan no sólo un aspecto
algunas empresas también pueden P. I en el cas de diferents clusters emotivo sino estético. Esto es muy
competir a partir de un coste más al voltant d’una ciutat? quin és el difícil de hallar en muchas partes
bajo. Esto hoy es muy difícil porque paper que han de jugar les del mundo. Las empresas deberán
todas las multinacionales tienen administracions en relació a les incorporar la estética, que es
plantas en países con mano de iniciatives empresarials per mucho más que diseñar, es una
obra barata. La única ventaja adaptar-se a l’economia del cierta cultura de vida, que tiene
competitiva se basa, pues, en el coneixement? necesidad del clima, del mar, de
conocimiento de las empresas. 2) un contexto único e inimitable. La
El conocimiento que las empresas Bueno, ¡es el caso de Silycon diferencia de Barcelona puede
precisan está disperso en el Valley! ¡Es un cluster fantástico! residir en la mezcla entre la
mundo, por la globalización, por la Pero aún hoy Intel tiene una tecnología y la estética, muy difícil
acción de las multinacionales en enorme necesidad de pescar en de encontrar. Por ejemplo, Silycon
los últimos 50 años, porque los Europa, en Israel, ..., para hacer el Valley, a pesar de toda la
mercados se desarrollan por todo desarrollo del mañana, para tecnología que posee, no existe el
el mundo. Entonces la empresa desarrollar una nueva generación aspecto estético que hay aquí, en
tiene necesidad de estar presente de productos no tiene suficiente todo, en la manera de vivir, de
en las partes del mundo donde con Silicon Valley, aún debe relacionarse, de trabajar.
existe conocimiento, es decir, desarrollar chips que tienen que
tecnología, habilidades, ver con networks, teléfonos, con Moltes gràcies per la seva
instrumentos y también comunicaciones. Esta clase de col·laboració.
conocimiento de mercado. El know how allí no existe , y tiene
conocimiento que interesa no es el que ir a procurarse el Jose Dos Santos és professor de gestió
que se puede colocar en Internet, conocimiento allá donde está. Los internacional a l’INSEAD (Fontainebleau, França)
estamos hablando del agentes desplazados a diversos
conocimiento más dependiente del puntos, deben encontrar un modo
contexto, cultural, institucional, de concentrar estos conocimientos
local. Si hace años una empresa que están dispersos y hacer con
podía encontrar en un mismo país ellos nuevos productos, nuevos
todo el conocimiento que la podía negocios...
convertir en una gran empresa,
ahora ya no es posible. Empiezan a Es importante que la
comprender que no sólo deben administración cree las
estar en otros países para vender condiciones para que las personas
o producir porque cuesta menos, y las empresas de un lugar se
sino también para aprender. Esta puedan conectar con el resto del
es la característica fundamental de mundo (viajes, relaciones
la economía del conocimiento. internacionales, rapports, etc.),
Podríamos decir que con el debe incentivar a los dirigentes
sistema de economía tradicional la técnicos para que sean
geografía marcaba el destino. cosmopolitas (open minds), que
6
el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 04 - Octubre - Novembre 2002
Consell rector del CIDEU a Barcelona
El Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico de referent tècnic de qualitat. El president Felipe Cantú
Urbano (CIDEU) és una xarxa de ciutats de l’àmbit també va explicar les visites que, acompanyat pel
iberoamericà que treballa per promoure l’ús de la secretari general, havia realitzat a diverses institucions
planificació estratègica com a eina per al –entre d’altres BID, Unió Europea i Agència Espanyola
desenvolupament de les ciutats. El CIDEU, que va ser de Cooperació Internacional–. Francisco Moncayo,
fundat a Barcelona l’any 1993, aplega avui 67 ciutats. El alcalde de Quito, va proposar que la temàtica del
Consell Rector, que és l’òrgan de direcció i seguiment proper Congrés del CIDEU, que se celebrarà a aquella
del treball del CIDEU, es va reunir a Barcelona a ciutat la primavera del 2003, es dediqués a les
proposta de l’alcalde Joan Clos el passat 14 d’octubre. qüestions dels transports des d’un enfocament
estratègic, i dels centres històrics de ciutats.
A la reunió van assistir els alcaldes de la majoria de
membres del Consell Rector: a més del propi Joan Igualment destacable, més enllà de la mateixa reunió,
Clos, hi van ser presents l’actual president del CIDEU, va ser la satisfacció expressada pels membres del
Felipe de Jesús Cantú, de Monterrey (Mèxic); el Consell Rector en relació a les visites i contactes que
vicepresident Francisco Moncayo, de Quito (Equador); van poder tenir a la ciutat; entre aquests hi va haver
Mariano Arana, de Montevideo (Uruguai); José Atarés, les visites al 22@, al Fòrum 2004 i a Barcelona Activa,
de Saragossa (Espanya), Iván Moreno, de Bucaramanga així com entrevistes amb la Diputació de Barcelona i
(Colombia), i Luis Paredes, de Puebla (Mèxic). Van responsables de diferents àrees de l’Ajuntament.
assistir igualment representants d’altres dues ciutats
membres, La Havana i Caracas, així com Francesc
Santacana, coordinador general del Pla Estratègic de
Barcelona que és membre fundador del Consell Rector.
A aquest èxit de convocatòria es va afegir una reunió
igualment exitosa. El Consell va examinar l’informe del
secretari general, Javier Sánchez Cano. Aquest va
exposar i defensar un calendari d’accions que
desenvolupen les línies estratègiques del pla de treball
del CIDEU, debatut i aprovat al Congrés de  Monterrey
del darrer mes de març. Es tracta d’un programa
ambiciós i exhaustiu, que pretén millorar el
posicionament del Cideu en les xarxes de ciutats a
través de la millora dels seus serveis a les ciutats
membres, dels seus processos interns, de la seva
política de col·laboracions i aliances, i del seu caràcter
El Pla al Ple La Universitat de Chicago acull
de la Cambra el Pla estratègic
La Subcomissió de capital humà Aquesta subcomissió es va posar
El passat dia 30 d'octubre, el va reunir-se, el proppassat 26 de en marxa el passat mes de juny i
Ple de la Cambra Oficial de novembre a la seu de la ha comptat amb la participació de
Comerç, Indústria i Universitat de Chicago a 89 experts en recursos humans.
Navegació de Barcelona, que Barcelona. A la sessió, la última L’ha presidit la Sra. Isabel Aguilera
presideix el Sr. Miquel Valls, d’aquesta subcomissió, es va i n’ha estat Secretari Tècnic el Sr.
va rebre una complerta presentar l’esborrany final dels Angel Hermosilla.
informació sobre el Pla treballs duts a terme per
estratègic metropolità de l’esmentada subcomissió.
Barcelona per part del
president de la Comissió
delegada, Sr. José I. Cuervo, i
del Coordinador general, Sr.
Francesc Santacana. Com se
sap, la Cambra de Comerç
és una de les institucions
membres del Pla i el seu
president ocupa una de les
vicepresidències.
7
Núm. 04 - Octubre - Novembre 2002 el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona
Convivència ciutadana al Cercle d’Economia Institucions membres de la Comissió
Delegada del Consell General
El proppassat 21 d’octubre, a la
seu del Cercle d’Economia, es va Ajuntament de Barcelona
dur a terme un debat-col·loqui Ajuntament de Badalona
sobre els nous reptes per a la Ajuntament de Cornellà
convivència ciutadana a l’àrea
metropolitana de Barcelona. Ajuntament del Prat de Llobregat
Ajuntament de l’Hospitalet de
La taula rodona “Immigració i Llobregat
municipis” va estar composada
per els següents experts en la Ajuntament de Montcada i Reixac
temàtica, d’esquerra a dreta a la Ajuntament de Santa Coloma de
fotografia, Ricard Zapata, Gramenet
Professor de Ciència Política a la Ajuntament de Pallejà
UPF; Montserrat Tura, alcaldessa Ajuntament del Papiol
de Mollet del Vallès; Salvador
Gabarró, ex president del Cercle Autoritat Portuària de Barcelona
d’Economia, que presidí l’acte; l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Cambra Oficial de Comerç,
Emili Castellnou, tinent d’alcalde Indústria i Navegació de Barcelona
de Vic i Esperança Esteve, La Sra. Esperança Esteve també presideix la Cercle d’Economia
directora de serveis de l’Àrea de subcomissió del Pla estratègic que aborda
Promoció Social i Ciutadania i aquest mateix tema amb un ampli ventall de Comissió Obrera Nacional de
Catalunya
comissionada per a l’alcaldia del participants, representants de diferents
Consell Comarcal del Baix
Pla de Convivència Ciutadana de sectors públics i privats. Llobregat
Consell Comarcal del Barcelonès
Consorci de la Zona Franca de
L’Associació del Pla Estratègic Joan Clos Barcelona
Metropolità de Barcelona és una Alcalde de Barcelona
i president del Consell general Diputació de Barcelona
associació privada sense ànim de
lucre. José Cuervo Entitat Metropolitana del Transport
2n tinent d’alcalde de Barcelona Entitat Metropolitana del Medi
i president de la Comissió delegada Ambient
El Consell General de
l’Associació el constitueixen prop Francesc Santacana Fira de Barcelona
de 300 membres, entre els quals Coordinador general 
Foment del Treball Nacional
hi ha entitats privades, Rosa M. Cullell Mancomunitat de Municipis de
institucions públiques i Presidenta de la Comissió de prospectiva l’Àrea Metropolitana de Barcelona
administracions. Josep Miquel Abad Unió General de Treballadors
President de la Comissió d’estratègia Universitat de Barcelona
Institució promotora
SUBCOMISSIÓ DE PROSPECTIVA
CAPITAL HUMÀ: ISABEL AGUILERA (DIRECTORA GENERAL DE NH HOTELES)
CONVIVÈNCIA CIUTADANA: ESPERANÇA ESTEVE (DIRECTORA DE SERVEIS DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ SOCIAL I CIUTADANA Edita
DE L’AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET) Associació del Pla Estratègic Metropolità
de Barcelona
TRANSPORTS, HABITATGE I MODEL METROPOLITÀ: JULI ESTEBAN (DIRECTOR DEL GABINET D’ESTUDIS URBANÍSTICS DE Dipòsit Legal
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA) B- 14.923-2002
LIDERATGE I GLOBALITZACIÓ: XAVIER VIVES (PROFESSOR D’ECONOMIA I FINANCES DE L’INSEAD) Disseny gràfic
Jordi Massip-Comunicació gràfica
DINAMITZACIÓ ECONÒMICA: CARLOS LOSADA (DIRECTOR GENERAL D’ESADE) Impressió
Imatge. Ajuntament de Barcelona
COMISSIONS D’ENLLAÇ:
SECTORS ECONÒMICS I ESTRATÈGICS:MARAVILLAS ROJO (REGIDORA PRESIDENT DE LA COMISSIÓ ECONÒMICA,
OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA)
ANÀLISI ECONÒMICA: JOAN TRULLÉN (PROFESSOR D’ECONOMIA URBANA DE LA UAB)
XARXES TERRITORIALS: FRANCESC RAVENTÓS (CONSELLER DELEGAT DE CATALANA D’INICIATIVES, SCR)
MEDI AMBIENT I URBANISME: RAMON FOLCH (EXPERT EN SOCIOECOLOGIA I COMUNICACIÓ AMBIENTAL, DIRECTOR
ESTUDI RAMON FOLCH - GESTIÓ I COMUNICACIÓ AMBIENTAL, S.L.) Ausiàs Marc, 7, 1r.
ALTRES PLANS ESTRATÈGICS SECTORIALS: JOAN CAMPRECIÓS (COORDINADOR ADJUNT DEL PLA ESTRATÈGIC 08010 Barcelona
T. 93 318 70 51
METROPOLITÀ DE BARCELONA) F. 93 317 48 35
plaestrategic@bcn2000.es
www.bcn2000.es
8