Núm. 03
Juliol - Setembre 2002
Pla estratègic metropolità de Barcelona
Revista bimestral
Sumari
El 2n Consell
general defineix
els eixos de
treball per a l’àrea
metropolitana
Tot i la massiva assistència, la reunió va configurar una veritable sessió de treball
Un Pla que suma
voluntats
El 2n Consell general defineix
Un nou cluster per els eixos de treball per a l’àrea
a l’àrea de
Barcelona metropolitana
El proppassat 8 de juliol l’Associació del subcomissions és reflexionar i aportar
Prop de 600 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona noves idees a l’entorn d’aquests temes.
participants a les va celebrar el 2n Consell general a La
subcomissions Farga de l’Hospitalet de Llobregat. El Durant la sessió, a la qual van assistir
van presidir el Sr. Joan Clos, president prop de 300 persones, de les quals més
del Consell general i alcalde de del cinquanta per cent procedien
El Parc de Negocis Barcelona, i el Sr. Celestino Corbacho, d’empreses privades i institucions
de Viladecans alcalde de l’Hospitalet. A banda interessades en el Pla, la Sra. Rosa
d’informar de les activitats dutes a Cullell, presidenta de la Comissió de
terme d’ençà del primer Consell, el prospectiva del Pla, i els presidents de
Barcelona i l’àrea tema principal va ser la presentació les 5 subcomissions de prospectiva van
dels eixos de treball de les presentar els seus eixos de treball.
metropolitana subcomissions de prospectiva i les Recordem que els presidents són:
davant la primeres iniciatives de la Comissió Subcomissió de capital humà, Sra.
globalització d’estratègia. Isabel Aguilera; Subcomissió de
dinamització econòmica, Sr. Carlos
Es posaven en marxa, així, les 5 Losada; Subcomissió de model
subcomissions de prospectiva que metropolità, transport i habitatge, Sr.
”Barcelona un estudiaran els 5 temes clau, triats per Juli Esteban; Subcomissió de
món d’idees”: una la comissió delegada, presidida pel 2n convivència ciutadana, Sra. Esperança
gran exposició tinent d’alcalde de l’ajuntament de Esteve i Subcomissió de lideratge i
Barcelona, Sr. José Cuervo, a partir de globalització, Sr. Xavier Vives.
les tendències actuals i previsibles de
Notícies l’entorn metropolità, i que poden afectar Cal remarcar que a les subcomissions
de manera immediata la dinàmica social participen prop de 600 professionals
i econòmica de l’àmbit metropolità de procedents d’àmbits diversos
Barcelona. Els temes, ja exposats en (administracions públiques, universitats,
Publicacions l’anterior Butlletí, són: capital humà, empreses privades, entitats culturals,
dinamització econòmica, model etc.) i experts en els temes triats. El
metropolità, transport i habitatge, consell va finalitzar amb un debat que
convivència ciutadana i lideratge i tancà l’acte. 
globalització. L’objectiu de les
1
Núm. 03 - Juliol - Setembre 2002 el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona
Un Pla que
Per: suma voluntats
Albert Vilà Badia
Alcalde del Papiol L’elaboració d’un pla estratègic socialment, però que els territoris
que contempli tot el territori amb una densitat alta de població
metropolità ampliant el límit de la rebutgen per la mala imatge que
Barcelona ciutat ha estat una tenen o pels perjudicis que poden
opció encertada que avala l’èxit en crear. 
l’obtenció dels objectius que es
El diàleg, la discussió i la
determinin. Les poblacions que
planificació conjunta sobre
represento en la Comissió
aquestes realitats i sobre tantes
delegada del Pla consideren que
altres que poden ajudar a mantenir
aquesta iniciativa és una bona
el territori de Barcelona entre les
oportunitat per trobar un equilibri
zones més atractives d’Europa, ha
positiu en la interacció constant
de ser, sens dubte, positiva.
que les nostres localitats
mantenen amb Barcelona. Els pobles metropolitans també
podem contribuir al manteniment
Corbera, La Palma, Begues, Santa
de l’actual grau d’excel·lència i
Coloma de Cervelló, Torrelles,
competitivitat de Barcelona. 
Castellbisbal, Cornellà i el Papiol
són localitats amb baixa densitat Al Papiol, per exemple, estem
de població però que, en conjunt, concentrant una bona part dels
representen el 25% del territori de esforços en configurar una oferta
l’àrea. de turisme de dia basada en el seu
castell medieval, les Escletxes, la
El transvasament que s’està
imminent remodelació del casc
produint els últims anys
antic i la Porta de Collserola, a la
d’habitants de Barcelona cap a les
qual s’accedirá directament
poblacions de l’àrea metropolitana
mitjançant la projectada Ronda
genera dèficits en els
Nord. Això passarà a ser, sens
equipaments que podem oferir els
dubte, un més dels atractius que
ajuntaments. L’altre perill prové
podrà oferir Barcelona als seus
de la tendència que es té a situar
habitants i a tot el turisme
en aquestes localitats
potencial. 
instal·lacions necessàries
1a Jornada tècnica Models socials i metròpolis europees al
segle XXI: 1a Jornada Tècnica del Pla
Models socials i
Us avancem la data de la 1a Jornada "Les grans ciutats europees i les
metròpolis europees tècnica del Pla,12 de desembre, per polítiques socials" i “L’experiència a
al segle XXI què feu un forat a l’agenda. l’àrea metropolitana”, en les quals es
preveu que hi intervinguin
12 de desembre 2002 Es farà al World Trade Centre. El prestigiosos experts nacionals i
World Trade Center Barcelona programa de dia contempla, a banda internacionals.
de la conferència inaugural sobre el
tema "Polítiques socials urbanes i En breu rebreu el programa amb la
globalització", dues taules rodones, butlleta d’inscripció.
2
el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 03 - Juliol - Setembre 2002
Un nou cluster per a
l’àrea de Barcelona
Recentment, Barcelona ha vist hi ha matisos: o hi són, o no hi són
aparèixer una nova activitat i la candidatura és refusada.
econòmica que pot convertir la Actualment, gràcies a la velocitat,
ciutat en referent internacional. fiabilitat i qualitat de les
M’estic referint als Centres de comunicacions de veu i de dades
Serveis Compartits per diverses poden realitzar-se diverses
entitats de la mateixa empresa. activitats d'una mateixa empresa
Aquests processos de consolidació des d'un centre no necessàriament
neixen de la necessitat de reduir proper físicament. Gràcies a
costos operatius i millorar el servei l’obertura a la competència del
als clients. Les telecomunicacions mercat de les telecomunicacions, Per: Carles Vivas. President i director
són un element facilitador per hem aconseguit no únicament una general d’Agilent Technologies España
poder portar a terme aquests oferta de serveis molt avançada,
centres. sinó també abundant, entre els referent mundial per a aquests tipus
diferents proveïdors. d'”indústria".
Es diria que les telecomunicacions
han alliberat, per primer cop a la Un centre d’aquesta mena, però, es Agilent Technologies, que neix de
història, una de les circumstàncies basa, principalment, en persones l'escissió de la companyia Hewlett-
que limitaven l'activitat humana: la que estaran ubicades en un mateix Packard i està especialitzada en la
circumstància "emplaçament". lloc. Això implica que algunes fabricació d'instrumentació
persones hauran de traslladar-se a electrònica de tests i mesures,
Lògicament, en la selecció de la aquests centres, i això exigeix, a equips d'anàlisi química i
ciutat que s’escull per ubicar un part de bones comunicacions, biotecnologia i components
centre hi entren molts factors. excel·lents professionals disposats electrònics, va triar Barcelona com a
L’òptima combinació de tots ells a canviar de residència. Quan seu de les seves activitats europees
converteix una ciutat en la busquem els millors professionals, entre 30 ciutats candidates.
preferida durant la selecció. ens trobem que aquests poden Actualment, suporta, també, els
triar on establir-se. L’oferta global i negocis amb l'Orient Mitjà, Àfrica i
Un d’aquests factors és la l’atractiu de la ciutat han de Sudamèrica. Es troba ubicada a
disponibilitat d’oficines capaces de permetre atraure i retenir els l'edifici del World Trade Center, al
ser posades en funcionament un millors professionals. En aquest port de Barcelona, i dóna feina a
cop presa la decisió. És important, aspecte, l'entorn laboral, social i més de 500 treballadors de 32
doncs, que l’oferta vagi sempre per geogràfic fa destacar Barcelona nacionalitats que parlen 22 idiomes
davant de la demanda, ja que si no per damunt d’altres alternatives. com a llengües maternes.
es produeix l’efecte secundari de
l’increment de preus de lloguer que Tanmateix, la creació d’aquests L'exemple d'Agilent ha servit perquè
pot conduir a desestimar una ciutat centres necessita el concurs d'altres empreses de
per cara. d’altres empreses de serveis. De la característiques semblants,
mateixa manera que en altres s'ubiquessin, també, a Barcelona,
A part dels costos laborals, les èpoques determinades indústries donant peu a aquest nou "cluster"
comunicacions hi juguen un paper van instal·lar-se en llocs adients per a l'àrea de Barcelona.
molt important. La implantació per a la seva activitat, i això va
d’un centre d’aquest tipus, comportar la creació, al seu
comporta el desplaçament periòdic voltant, d'altres indústries auxiliars
de molts professionals de i de serveis que configuraven un
l’empresa per despatxar de forma "cluster" industrial, igualment
directa temes diversos. Uns Barcelona té, ara, l'oportunitat de
accessos ràpids i còmodes són convertir-se en un "cluster" de
importants en la selecció. Centres de Serveis Compartits en
disposar de l'entorn, els
La disponibilitat de serveis de professionals formats i les
telecomunicacions avançats és un empreses de serveis que permeten
altre dels factors determinants per consolidar aquesta nova activitat a
a la selecció. En aquest aspecte, no la ciutat i convertir-la en un
3
Núm. 03 - Juliol - Setembre 2002 el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona
Prop de 600 participants
a les subcomissions de prospectiva
Resulta certament encoratjador estratègicament pel bé de la regió posicions de representació del
veure com a quatre mesos de on vivim. sector empresarial, i un
l'inici dels treballs del Pla percentatge similar en
estratègic metropolità de I de l’altra, que aquesta actitud no representació dels 36
Barcelona, gairebé 600 persones s'ha esvaït amb el pas del temps, ajuntaments que composen
han expressat el seu interès per ja que davant d'una nova crida a l'àmbit del Pla.
participar en els debats de les la participació la resposta ha
cinc subcomissions de estat encara superior a les A aquests percentatges cal afegir
prospectiva que ja estan en anteriors. que prop d'un 20% representa el
marxa. sector de la universitat, i la resta
Cal destacar, també, el fet de la són representacions directes del
I ara, quan falta poc més d’un diversitat de procedències dels món sindical, d’associacions
mes per a l'inici dels treballs, participants, la qual cosa empresarials i del sector
podem assegurar que aquestes corrobora un dels principis bàsics institucional.
expectatives s'han vist del Pla estratègic, com és el de la
confirmades amb la realització, seva atenció als aspectes tant Aquesta composició posa de
fins avui, de sis reunions de les econòmics com socials, manifest la pluralitat del Pla
diferents subcomissions. Totes infrastructurals i formatius entre estratègic i, d'una manera
elles han comptat amb un d’altres temes que cal preveure especial, dibuixa aquest triangle
nombre molt important quan es pensa en el futur de la innovació econòmica i social
d’assistents, els quals han d’aquest àmbit metropolità. que configuren l'empresa, la
participat de manera molt activa ciutat i el coneixement. 
en els diferents debats proposats. I en aquest sentit, amb la
composició de totes les Segur que d'aquests debats i de
Aquest fet ens permet confirmar subcomissions de prospectiva, es la coincidència de posicions
unes quantes coses; d’una banda, pot constatar, un cop més, el diverses han de sorgir propostes
que segueix viva l'actitud activa - valor d'aquesta diversitat. Una innovadores que donin nous aires
del món social, econòmic i públic- quarta part de les persones de futur per a la regió
davant el repte de pensar participants ho fan des de metropolitana de Barcelona.
La Subcomissió de model metropolità, transports i habitatge està presidida per La Subcomissió de lideratge i globalització està presidida per Xavier Vives. A la
Juli Esteban. A la foto la reunió de dia 26 de juny. foto la reunió de dia 1 de juliol, a l’oficina del Pla.
4
el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 03 - Juliol - Setembre 2002
El Parc de Negocis de Viladecans: una
proposta ambiciosa per al segle XXI Per Jaume Monfort Heras
Alcalde de Viladecans
Viladecans ha apostat decididament tecnològiques generen unes
per la innovació i la societat del expectatives de desenvolupament
coneixement. La proximitat de la econòmic inimaginable fa pocs
plataforma logística del Delta i del anys. Per això, quan a principis dels
nou campus de la UPC han situat la anys noranta Viladecans va estudiar
nostra ciutat en una posició les diferents estratègies de
privilegiada dins del territori desenvolupament, es va optar
metropolità. I en aquest marc, decididament per convertir la seva
l’Ajuntament ha impulsat un dels important reserva de sòl industrial
projectes més ambiciosos que es en un espai nou, innovador, vinculat
duran a terme els propers anys en a la Universitat, amb serveis,
l'àrea de Barcelona: el Parc de plantejat amb criteris de
Negocis de Viladecans. sostenibilitat, integrat en la ciutat, i
que té en compte la proximitat de la
La ciutat metropolitana s’està plataforma logística del Delta.
transformant amb la millora de les hotel, posen a l’abast de tothom un
comunicacions, amb la qualitat de El disseny del Parc de Negocis de seguit de serveis complementaris de
l’espai urbà de les ciutats que Viladecans respon a l’oportunitat de les activitats que s’ubicaran a la
abans es consideraven perifèriques, crear uns nous espais atractius per zona. Les naus industrials o els
i amb la inversió en infrastructures treballar i conviure, en què les edificis d’oficines, que també ha
en el conjunt del territori. Aquestes relacions entre ciutat, universitat i dissenyat Richard Rogers, completen
realitats estan provocant que la empresa es desenvolupin de l’oferta del Parc de Negocis de
desigualtat entre una ciutat central, manera fàcil i natural. Un element Viladecans. Un conjunt de més de
que concentrava els serveis i les singular del Parc és l'edifici 500.000 m2 de sostre destinat a
activitats terciàries, i les ciutats BITAGORA, dissenyat per l’activitat econòmica, a l’entorn d’un
dormitori i industrials del seu l’arquitecte Richard Rogers i amb nou parc públic de 13 hectàrees,
entorn es transformi en un territori més de 40.000 m2, que es configura dotat de serveis de lleure i d’esbarjo
econòmicament divers en què totes com l’instrument vertebrador de per a l’ús dels treballadors, les
aquestes activitats es reparteixen totes les activitats del Parc de empreses i els ciutadans.
pel seu conjunt. En aquesta direcció Negocis i que integra equipaments
apunten els projectes del WTC de d’ús tan divers com els centres de Per tant, el Parc de Negocis de
Cornellà, Gran Via de l’Hospitalet o transferència tecnològica, les Viladecans es configura com un
el Parc de Negocis de Viladecans. oficines de petit format, el centre de instrument útil i necessari per
La millora de la mobilitat interna ha convencions o la nova biblioteca i el impulsar nous sectors econòmics, la
reduït en temps la distància real i, centre cívic que han de donar creació de llocs de treball i la
com a conseqüència d’això, també serveis als barris propers. implantació i creació d’empreses,
la distància econòmica. però també de nous espais
També el complex VILAMARINA, ciutadans, i també com un entorn
El delta del Llobregat esdevé, amb la construcció d’un edifici adient en què sigui més fàcil
doncs, un espai en transformació singular de més de 80.000 m2, on compatibilitzar la complexitat de
contínua, on activitats com el s’integren l’habitatge i les oficines, factors que componen la vida
turisme o les empreses el centre comercial, el gimnàs i un quotidiana en una ciutat moderna.
5
Núm. 03 - Juliol - Setembre 2002 el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona
Barcelona i l’àrea metropolitana davant la
globalització
El proppassat 22 de juliol es va diversificadas como promotoras de Tampoco conviene olvidar que
celebrar la primera reunió la innovación. Surgen, así, las detrás de gran parte del
plenària de la Subcomissió de ciudades vivero. crecimiento económico moderno
lideratge i globalització. La reunió está la actividad innovadora de las
va anar seguida per la conferència En el caso de Barcelona, su área empresas, de modo que una
“Globalización e interdependencia metropolitana es la más mentalidad empresarial abierta y
urbana: implicaciones para diversificada de España y, además, a favor de la innovación es
Barcelona” a càrrec del Dr. Diego es la única del país con una fundamental.
Puga, professor d’economia de la estructura policéntrica, frente a la
Universitat de Toronto. monocéntrica de Madrid. En el P. Per acabar, quins creu que són
área metropolitana de Barcelona els canvis més immediats que
Aprofitant la seva presència li vam coexiste una aglomeración central hem d’adoptar?
adreçar unes preguntes. más diversificada, mientras que
los polos están más R. Un cambio necesario es el de
P. Benvolgut Dr. Puga, quins són, especializados en distintos combinar las cuestiones técnicas
al seu parer, els punt forts i els sectores. Barcelona reúne todas con las éticas y morales. Por
punt febles de Barcelona i àrea las condiciones y ventajas para ejemplo, en el terreno de las
metropolitana davant el procés de constituirse en ciudad vivero, innovaciones científicas, no
globalització? frente a las desventajas, ante resolver las dudas, no profundizar
Madrid, para constituirse en el debate, lleva a la ralentización
R. El proceso de globalización ciudad sede. del avance y a la pérdida de
lleva a que las empresas tiendan a oportunidades. Sirva como
concentrar sus actividades de P. Què ha de fer, doncs, Barcelona ejemplo el reciente caso sobre
gestión en unas ciudades y los i la seva àrea metropolitana, per investigación de la diabetes, que
procesos de fabricación en otras. afrontar els reptes que es ha llevado a que un investigador
Dado que la naturaleza de la preveuen? buenísimo haya tenido que
especialización urbana está emigrar. Eso sin tener en cuenta
cambiando, y se pasa de una R. Los grandes cambios en el el espectacular cambio social que
especialización por sectores a una tamaño y riqueza de las ciudades significaría un avance en esta
especialización por funciones, las vienen dados por la emergencia de enfermedad.
distintas empresas ubicadas en nuevos sectores y tecnologías
una misma ciudad salen unidos a la persistencia urbana.
beneficiadas al compartir una Hay, pues, que prever una Moltes gràcies Dr. Puga, li agraïm
oferta de servicios. De ahí el estructura que favorezca la la seva disponibilitat i
surgimiento de las ciudades-sede. innovación. Por ejemplo, col·laboració.
Por otro lado, la concentración de Barcelona tiene mucha menos
sedes de grandes empresas en inversión en infraestructuras que El Dr. Diego Puga, Professor d’economia
una misma ciudad lleva a una Madrid. Por otro lado, las áreas de a la Universitat de Toronto
congestión que vuelve prohibitivo mayor crecimiento se caracterizan
ubicar los centros de producción o por un muy elevado componente
experimentación en la misma científico y esto hace más
ciudad. importante que nunca los vínculos
entre industria y universidad. En
En este aspecto, en lo referente a este aspecto, se hace necesaria
la creación y exploración de una mayor flexibilidad en los
nuevas ideas, la diversificación de planes de estudio para posibilitar
los sectores empresariales es la rápida adaptación a una
beneficiosa para la innovación, y realidad cambiante. Al mismo
del mismo modo los sectores más tiempo, son imprescindibles los
innovadores tienden a reubicarse incentivos para la investigación. En
en entornos más especializados. la actualidad, la investigación en
Diversos estudios avalan el papel España no está bien remunerada
de las regiones metropolitanas ni goza de reconocimiento.
6
el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 03 - Juliol - Setembre 2002
Barcelona un món d’idees. Una gran exposició
El Saló d’Experiències i Propostes Urbanes ha acollit qualsevol de les altres cabines desplegades per tota la
amb èxit durant els últims mesos la mostra ciutat.
“Barcelona, un món d’idees” que ha estat un espai de
difusió dels projectes més innovadors que s’estan De fet, l’exposició és un reflex de la realitat dels
portant a terme a Barcelona, a la seva àrea governs locals a l’actualitat, dels lligams entre els
metropolitana i a la resta del món per tal de millorar la problemes concrets de les nostres ciutats i els reptes
qualitat de vida de les nostres ciutats, en termes de de la globalització, de la necessitat de cooperar entre
mobilitat, sostenibilitat, cohesió social, cultura els diferents municipis per tal d’aprofitar les sinergies
emprenedora, espais públics de qualitat, participació que donin resposta als problemes que ens afecten de
ciutadana, educació... manera conjunta. Però, al mateix temps, hem de tenir
present que la competitivitat institucional també forma
Els diferents projectes exposats s’estructuren a partir part d’aquesta nova realitat, les ciutats han de
d’aquests grans temes que constitueixen l’agenda de competir entre elles per oferir més i millors serveis
la majoria dels governs locals, sempre comparant una per a les persones, per a les organitzacions, i per fer
iniciativa de Barcelona amb una altra d’internacional. tot això han de saber què s’està fent a les ciutats més
D’aquesta forma tan gràfica, comprovem com el properes, però, també, han de conèixer les
projecte integral de reurbanització del barri de experiències que s’estan portant a terme a d’altres
Prenzlauerberg a Berlin ens recorda al portat a terme països, perquè, en definitiva, la consolidació d’aquestes
a Ciutat Vella, o com els criteris de sostenibilitat estan xarxes locals potents requereix que estiguin ben
tan presents als projectes urbanístics de Hannover connectades amb la xarxa global. 
com al Pla de Ponent de Gavà o al 22@ de Barcelona.
Així mateix, podem conèixer iniciatives realment Per tant, cooperació versus competitivitat institucional,
originals que podrien resultar de gran interès per a les món local versus globalització.
nostres ciutats, com la desenvolupada per un jove
emprenedor a Munic. Aquesta es denomina “call a La mostra ja ha finalitzat la seva activitat, però des del
bike” i consisteix en un sistema de lloguer de Pla estratègic metropolità seguirem treballant en la
bicicletes totalment automatitzat: els vehicles estan recerca i definició de propostes innovadores per a les
subjectes electrònicament a unes cabines de telèfon a nostres ciutats, seguint de prop les experiències més
través de les quals es contacta amb l’empresa per singulars d’arreu del món, però, sobretot, ideant
realitzar el lloguer i desbloquejar la bicicleta; un cop solucions novedoses que contribueixin al nostre
finalitzat el nostre trajecte, les podem tornar a lideratge internacional.
Nous vicepresidents al Consell general
En els darrers mesos s’han produit canvis en les des del Pla estratègic metropolità agraim al Sr.
presidències de dues de les entitats empresarials més Salvador Gabarró i al Sr. Antoni Negre la col·laboració
importants de Catalunya. Des d’aquestes pàgines, que, mentre van presidir les dues entitats, sempre han
volem donar la benvinguda al Sr. Antoni Brufau, brindat al Pla. D’acord amb els estatuts de l’Associació,
president del Cercle d’Economia de Barcelona i al el Sr. Valls i el Sr. Brufau susbtituiran els anteriors a
Sr. Miquel Valls, president de la Cambra Oficial de les vicepresidències de l’Associació del Pla estratègic
Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. També metropolità de Barcelona.
Sr. Miquel Valls, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sr. Antoni Brufau, president del Cercle d’Economia de
Barcelona Barcelona
7
Núm. 03 - Juliol - Setembre 2002 el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona
Novetats
Des del passat mes de juliol Aquest estiu també hem editat un Institucions membres de la Comissió
Delegada del Consell General
podeu consultar el web del Pla fullet de presentació del Pla
Ajuntament de Barcelona
estratègic metropolità de estratègic metropolità, en català,
Ajuntament de Badalona
Barcelona. Tot i que encara hi castellà i anglès. Si esteu
estem treballant, ja hi trobareu interessats a rebre’l, demaneu-lo Ajuntament de Cornellà
força informació sobre el nostre a l’oficina del Pla.
Ajuntament del Prat de Llobregat
Pla i sobre experiències similars
Ajuntament de l’Hospitalet de
a d’altres ciutats del món. També Llobregat
teniu a la vostra disposició els
butlletins, els documents i Ajuntament de Montcada i Reixac
l’Agenda. Mitjançant links, Ajuntament de Santa Coloma de
Gramenet
connectareu amb tots els
municipis de l’àrea metropolitana Ajuntament de Pallejà
i amb la major part d’entitats i Ajuntament del Papiol
empreses del Consell general. Autoritat Portuària de Barcelona
Cambra Oficial de Comerç,
L’adreça: www.bcn2000.es Indústria i Navegació de Barcelona
Cercle d’Economia
Comissió Obrera Nacional de
Catalunya
Consell Comarcal del Baix
Llobregat
Consell Comarcal del Barcelonès
L’Associació del Pla Estratègic Joan Clos Consorci de la Zona Franca de
Barcelona
Metropolità de Barcelona és una Alcalde de Barcelona
i president del Consell general Diputació de Barcelona
associació privada sense ànim de
lucre. José Cuervo Entitat Metropolitana del Transport
2n tinent d’alcalde de Barcelona Entitat Metropolitana del Medi
i president de la Comissió delegada
El Consell General de Ambient
l’Associació el constitueixen prop Francesc Santacana Fira de Barcelona
de 300 membres, entre els quals Coordinador general 
Foment del Treball Nacional
hi ha entitats privades, Rosa M. Cullell Mancomunitat de Municipis de
institucions públiques i Presidenta de la Comissió de prospectiva l’Àrea Metropolitana de Barcelona
administracions. Josep Miquel Abad Unió General de Treballadors
President de la Comissió d’estratègia
Universitat de Barcelona
Institució promotora
SUBCOMISSIÓ DE PROSPECTIVA
CAPITAL HUMÀ: ISABEL AGUILERA (DIRECTORA GENERAL DE NH HOTELES)
CONVIVÈNCIA CIUTADANA: ESPERANÇA ESTEVE (DIRECTORA DE SERVEIS DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ SOCIAL I CIUTADANA Edita
DE L’AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET) Associació del Pla Estratègic Metropolità
de Barcelona
MODEL METROPOLITÀ TRANSPORTS I HABITATGE: JULI ESTEBAN (DIRECTOR DEL GABINET D’ESTUDIS URBANÍSTICS DE Dipòsit Legal
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA) B- 14.923-2002
LIDERATGE I GLOBALITZACIÓ: XAVIER VIVES (PROFESSOR D’ECONOMIA I FINANCES DE L’INSEAD) Disseny gràfic
Jordi Massip-Comunicació gràfica
DINAMITZACIÓ ECONÒMICA: CARLOS LOSADA (DIRECTOR GENERAL D’ESADE) Impressió
Imatge. Ajuntament de Barcelona
COMISSIONS D’ENLLAÇ:
SECTORS ECONÒMICS I ESTRATÈGICS:MARAVILLAS ROJO (REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, D’OCUPACIÓ, TURISME
I COMERÇ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA)
ANÀLISI ECONÒMICA: JOAN TRULLÉN (PROFESSOR D’ECONOMIA URBANA DE LA UAB)
XARXES TERRITORIALS: FRANCESC RAVENTÓS (CONSELLER DELEGAT DE CATALANA D’INICIATIVES, SCR)
MEDI AMBIENT I URBANISME: RAMON FOLCH (EXPERT EN SOCIOECOLOGIA I COMUNICACIÓ AMBIENTAL, DIRECTOR
ESTUDI RAMON FOLCH - GESTIÓ I COMUNICACIÓ AMBIENTAL, S.L.) Ausiàs Marc, 7, 1r.
ALTRES PLANS ESTRATÈGICS SECTORIALS: JOAN CAMPRECIÓS (COORDINADOR ADJUNT DEL PLA ESTRATÈGIC 08010 Barcelona
T. 93 318 70 51
METROPOLITÀ DE BARCELONA) F. 93 317 48 35
plaestrategic@bcn2000.es
www.bcn2000.es
8