1En el decurs de la primera reunió de
la Comissió delegada, es van definir els
temes clau que haurà d‘assolir el nou Pla
estratègic en un primer moment.
Situar l’àrea metropolitana de Barcelona
al mapa europeu dependrà en bona part
de la qualitat i quantitat dels recursos
humans existents. Facilitar la integració
dels immigrants, oferir unes condicions
prou atractives per als treballadors quali-
ficats, garantir una convivència ciutadana
fonamentada en una política d’habitatge
equilibrada i accessible, i vetllar per una
seguretat compartida, són les fites
imprescindibles per aconseguir el model
de societat que es vol per al futur de l’àm-
bit metropolità.
Aquest objectiu, juntament amb una polí-
tica de mobilitat, basada en el transport
públic, del tot necessari per consolidar el
model de xarxa de ciutats
que ha de configurar l’àrea metropolitana,
i la implantació d’un model d’organització
territorial equilibrat per a tots els muni-
cipis de l’AMB, configuren els temes clau
a treballar d’immediat que es van decidir
en el decurs de la primera reunió de la
Comissió delegada del Pla estratègic
metropolità de Barcelona, per donar pas
a la dinamització econòmica i al liderat-
ge de Barcelona i el seu àmbit metropoli-
tà en un futur proper.
El procés de treball que se seguirà
per aconseguir els objectius marcats
s’iniciarà amb la creació de
5 subcomissions que treballaran cadas-
cun dels temes clau definits –capital
humà; model metropolità; transports i
habitatge; dinamització econòmica;
convivència ciutadana,
i lideratge/globalització.
Aquestes subcomissions, obertes
a la participació del tots els membres
del Consell General del Pla, es posaran
en marxa de forma immediata
i procediran a l’anàlisi de la percepció
ciutadana sobre els temes clau.
Les 5 subcomissions formen
part de la Comissió de prospectiva
del Pla estratègic, presidida
per la Sra. Rosa Cullell.
Un cop avaluats i analitzats els efectes dels
temes clau en la societat metropolitana,
s’establiran les estratègies necessàries
que han de fer possible l’assoliment 
dels objectius a dalt esmentats. Per definir
les estratègies s’ha creat la Comissió
d’estratègia del Pla que presideix 
el Sr. Jose Miguel Abad.
A banda, durant la reunió es van fer ofi-
cials els nomenaments dels represen-
tants dels nous membres del Consell
General al Pla.
La propera Comissió es farà a Cornellà
de Llobregat, el 27 de juny.
Pla estratègic metropolità de Barcelona
Núm. 02
Maig-Juny 2002
Sumari
La primera reunió
de la Comissió
delegada defineix
els 5 temes clau
a treballar
L’oportunitat és 
part de l’estratègia
La Fira d’una ciutat
de ciutats
Inici de les 
subcomissions de 
prospectiva
Consolidació i 
posada en marxa 
de les Comissions 
d’enllaç
Presentació de 
l’ODECAT
Importància de la 
capacitat organit-
zativa 
d’un territori
Els alcaldes
metropolitans
coneixen el Pla
de prop
Notícies
Publicacions
Durant la reunió es van marcar els temes que tractarà el Pla
La primera reunió de la
Comissió delegada defineix
els 5 temes clau a treballar
Revista bimestral
2el Butlletí del Pla estratègic metropolità de BarcelonaNúm. 02 - Maig/Juny 2002
Sovint, a més de raons de pes
i d’insistència, allò que fa avançar
un projecte és la seva oportunitat,
amb un toc just de gosadia. Per
això crec que aquesta és l’hora
d’impulsar de bell nou el projecte
metropolità.
Perquè es manifesta avui amb
maduresa, perquè no ha estat
obra de l’atzar sinó de la tenacitat,
importunadora quan calia. I hem
de ser conscients del que
signifiquen les oportunitats.
Perquè va més enllà de qüestions
legals o competencials,
i de discussions polítiques massa
sovint estèrils, i avança a través
de propostes estratègiques
compartides.
Perquè, superades les megalo-
manies del passat, parteix d’una
concepció de metròpoli entesa
com a ciutat de ciutats,
autònomes, solidàries i amb la
pròpia identitat. Inscrita en el
conjunt de Catalunya, posicionada
en la Mediterrània des del bell
mig de l’arc llatí i oberta a les
regions d’Europa.
Per això, mentre cada ciutat 
dissenya el seu pla, el seu projecte
de ciutat, és bo iniciar
coordinadament un Pla estratègic
metropolità que incorpori i encaixi
les diverses dinàmiques
municipals i ciutadanes i en
multipliqui les oportunitats.
I deixeu-me concloure, en el
centenari de la seva mort, amb una
menció de Verdaguer, visionari
profètic de la nova metròpoli
en la seva oda “A Barcelona”:
La mar no te l’han presa, ni
el pla, ni la muntanya 
que s’alça a tes espatlles per
fer-te de mantell, 
ni eix cel que fóra un dia ma
tenda de campanya, 
ni eix sol que fóra un dia faró
del meu vaixell; 
ni el geni, aqueixa estrella
que et guia, ni eixes ales, 
la indústria i l’art, penyores
d’un bell esdevenir... 
Tant de bo siguem capaços
de desplegar conjuntament
aquestes potencialitats de futur,
de Garraf a Montgat com
estratègicament apuntava
el poeta, l’any 1883! Perquè
un pla estratègic no ha d’estar
pas renyit amb la poètica, diria
jo, ben al contrari.
L’oportunitat 
és part de l’estratègiaPer:
Maite Arqué
Alcaldessa 
de Badalona
El 8 de juliol: 2n Consell General 
La Farga de l’Hospitalet serà la seu 
del 2n Consell General del Pla
Els temes a tractar en aquest segon
Consell seran els següents:
El President de la Comissió delegada,
Sr. José Cuervo, i el Coordinador gene-
ral, Sr. Francesc Santacana, informaran
de les activitats dutes a terme d’ençà
del primer Consell.
A continuació es presentaran els eixos
de treball de les subcomissions de
prospectiva, a càrrec de la presidenta
de la Comissió de prospectiva, Sra.
Rosa Cullell i dels presidents de cada
subcomissió.
Seguidament el Sr. José Miguel Abad,
president de la Comissió d’estratègia
presentarà les primeres iniciatives d’a-
questa comissió, obrint a continuació el
torn de debat obert per recollir suggeri-
ments i opinions dels assistents.
La cloenda de l’acte serà a càrrec del
President del Consell General del Pla
estratègic metropolità de Barcelona, i
alcalde de Barcelona, Sr. Joan Clos.
L’acte es farà a La Farga de l’Hospitalet
de Llobregat, al carrer Girona 10, i
començarà a les 18,30.
3el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 02 - Maig/Juny 2002
La Fira d’una ciutat 
de ciutats
Per: Josep Gual Balmanya
Director general 
de Fira de Barcelona
La Fira de Barcelona és una entitat
amb una gran tradició a Barcelona,
Catalunya i Espanya, que fa que
sigui present a la memòria col·lecti-
va de la gent d’aquest país. Cons-
cient i orgullosa d’aquesta rica
herència, la ferma voluntat
de la Fira de Barcelona, posada
de manifest encara més en aquesta
nova etapa, és la d’encarar el pre-
sent i el futur amb una renovada
ambició de seguir present a tots
els àmbits de la nostra societat,
a la vegada que lidera el creixement
econòmic del nostre país.
El Pla Estratègic 2000-2010, elabo-
rat pels òrgans de direcció
de la Fira, concreta com a objectius
prioritaris d’aquesta institució
“ésser la millor plataforma per
a la projecció i la internacionalització 
de les empreses, dels sectors
i de la comunitat en general” i,
d’altra banda, “l’aportació d’econo-
mia induïda a la ciutat
i al territori”.
I és que, el bon funcionament
de la Fira de Barcelona té unes
repercussions que van molt més
enllà del compte de resultats de
l’entitat. De que la Fira funcioni bé,
tots en sortim beneficiats. Sense
anar més lluny, un estudi encarre-
gat per l’Associació
de Grans Recintes Firals Europeus
(EMECA) revela que l’activitat de
la Fira de Barcelona genera un
impacte indirecte sobre l’economia
de la ciutat i la seva àrea d’influèn-
cia que es xifra en 30.590 llocs de
treball i més de 1.082 milions d’eu-
ros, una creació de riquesa que és
equivalent al 0,18% del PIB total
espanyol i al 0,95% del total de
Catalunya.
Durant els anys d’existència
de la Fira de Barcelona, aquesta
ha vist com la ciutat que li dóna
acollida canviava prodigiosament.
Barcelona ha anat creixent al ritme
de les dues exposicions universals
i els Jocs Olímpics que ha viscut en
poc més d’un segle, convertint-se
en una ciutat més moderna, més
cosmopolita, i també més metropo-
litana.
Això vol dir que Barcelona, avui
en dia, ja no és tan sols una ciutat,
sinó que s’ha covertit en una exten-
sa xarxa de ciutats, amb
unes fortes interconnexions,
que comparteixen unes necessitats
i uns objectius comuns. 
Dels 1.082 milions d’euros d’activi-
tat econòmica i més
de 30.000 llocs de treball indirectes
que genera la Fira, una part molt
important es queden a Barcelona
i la seva àrea metropolitana, bene-
ficiant al conjunt de la societat d’a-
quest territori.
Però un dels exemples més clars
de que la Fira ha entès aquesta
nova condició de Barcelona com
a conjunt metropolità és l’aposta
pel recinte batejat com a Montjuïc-2.
Quan la Fira de Barcelona constatà
la necessitat d’ampliar les seves
instal·lacions, va establir com a base
de treball en la búsqueda d’una nova
ubicació, la premisa de que aquesta
havia d’estar plenament integrada
a la seva àrea urbana per tal de
mantenir aquest element diferencia-
dor i d’autèntic valor afegit respecte
a d’altres fires espanyoles
i europees. A partir d’aquesta base,
la Fira de Barcelona escollí final-
ment uns terrenys del polígon
Pedrosa de l’Hospitalet de Llobregat
per començar a cimentar el seu
futur, deixant clar que la Barcelona
que dóna nom a la Fira és ja una ciu-
tat de ciutats.
4el Butlletí del Pla estratègic metropolità de BarcelonaNúm. 02 - Maig/Juny 2002
Ja s’ha dit en els primers docu-
ments de presentació
del Pla estratègic metropolità
de Barcelona: l’estratègia cal ini-
ciar-la i focalitzar-la en l’anàlisi de
la prospectiva.
És a dir, a partir de les tendències
observables o previsibles
del nostre entorn i que poden afec-
tar de manera immediata
a la dinàmica social i econòmica
de l’àmbit metropolità de Barcelo-
na.
Amb aquesta premissa,
la Comissió de prospectiva, presi-
dida per la Sra. Rosa Cullell, ha
iniciat el seu treball a partir de les
seves subcomissions de prospecti-
va. Aquestes tenen per objectiu
reflexionar i aportar noves idees a
l’entorn de cinc temes claus que la
Comissió delegada del Pla Estra-
tègic ha considerat prioritaris de
cara a avaluar el seu possible
impacte i les oportunitats que se’n
poden desprendre com a conse-
qüència d’una actitud que possibi-
liti la millor capacitat per a pre-
veure’ls i actuar amb estratègies
innovadores i amb capacitat d’an-
ticipació.
Cadascuna de les cinc subcomis-
sions té per missió, abordar un
dels cinc temes claus escollits.
Estan constituïdes per una presi-
dència, una secretaria
i els membres experts i represen-
tants del Consell general que han
expressat la seva voluntat de parti-
cipar. En el moment de tancar l’e-
dició d’aquest butlletí el nombre
d’inscrits a les subcomissions és
de 265 persones, representants
d’un ampli ventall de sectors d’ac-
tivitat, de representació cívica i
també dels municipis que configu-
ren l’àmbit territorial del Pla.
Els temes a abordar i les presidèn-
cies de cadascuna de les subco-
missions amb els seus secretaris
són les que s’indiquen tot seguit:
Subcomissió Capital humà 
Presidenta: Isabel Aguilera
Secretari: Àngel Hermosilla
Subcomissió Dinamització 
Econòmica
President: Carles Losada
Secretari: Mateu Hernández
Subcomissió Model metropolità,
transports i habitatge
President: Juli Esteban
Secretari: Amadeu Iglesias
Subcomissió Convivència Ciutada-
na
Presidenta: Esperança Esteve
Secretari: Rafael Crespo
Subcomissió  Lideratge
i Globalització
President: Xavier Vives
Secretari: Lluís Torrens
Aquestes subcomissions tenen
per missió analitzar abastament
el tema que li correspon i elaborar
un document de situació de la pro-
blemàtica que poden
representar les tendències actuals
per a l’àmbit metropolità de Barce-
lona. Al Consell General
del 8 de juliol presentaran
les seves hipòtesis de partida
i el seu calendari de treball.
Pel proper mes de desembre, pre-
sentaran les seves conclusions
a la Comissió delegada i seran
distribuïdes a tot el Consell
general en una sessió a celebrar
durant el primer trimestre de l’any
2003.
Inici de les subcomissions
de prospectiva
5el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 02 - Maig/Juny 2002
L’organigrama del Pla estratègic 
metropolità inclou –com és sabut–
cinc comissions d’enllaç
i els hi assigna primordialment
una tasca d’informació
bi-direccional, en el sentit
que són l’instrument a través
del qual el Pla té coneixement
de la diagnosi o situació del tema
propi de cada comissió d’enllaç i,
a la vegada, són també; una via
per fer arribar informació sobre
el desenvolupament i resultats
del Pla als diferents actors
socials implicats en aquestes
comissions.
D’acord amb aquest esquema,
algunes de les comissions d’en-
llaç han constituït grups
de treball o, en altres casos, han
iniciat el seu funcionament. En
concret, l’activitat desenvolupada
per cadascuna de les comissions
és la següent:
Comissió d’enllaç amb sectors
econòmics estratègics. Responsa-
ble: Sra. Maravillas Rojo. Els deu
sectors econòmics estratègics
que operen sota la “marca Barce-
lona” són: Barcelona Centre
Financer Europeu, Barcelona
Centre Logístic, Barcelona Centre
Mèdic, Fundació pel Desenvolupa-
ment de la Dieta Mediterrània,
Barcelona Centre de Disseny,
Fundació Fòrum Ambiental, Turis-
me de Barcelona, Barcelona Cen-
tre Universitari, Barcelona
Aeronàutica i de l’Espai, i Barce-
lona Digital. Cadascun d’ells ha
fet un informe de situació i ha
identificat una llista de deu pro-
postes estratègiques. Tota aques-
ta informació serà traslladada a la
Subcomissió
de prospectiva de “Dinamització
Econòmica”. 
Comissió d’enllaç territorial. Res-
ponsable: Sr. Francesc Raventós.
En aquest cas, s’han mantingut
els primers contactes amb repre-
sentants dels principals municipis
de la segona corona, per tal de
coordinar activitats d’àmbit terri-
torial superior
al de l’àrea metropolitana. D’altra
banda s’han iniciat gestions per
establir lligams de col·laboració
amb les altres capitals catalanes.
Comissió d’enllaç d’anàlisi econò-
mica. Responsable:
Dr. Joan Trullen. Aquesta Comis-
sió ha constituït un grup
de treball per consensuar
una diagnosi sobre els punts
forts/obstacles per al desenvolu-
pament econòmic de l’àmbit terri-
torial considerat. El grup de tre-
ball –que ja ha mantingut una pri-
mera sessió de treball el dia 6 de
juny i que es
reunirà amb periodicitat mensual– 
està integrat per representants
del món institucional (Fira de Bar-
celona, Consorci de la Zona Fran-
ca, Foment del Treball, Universi-
tat de Barcelona i Ajuntament de
Barcelona) i del món empresarial
(sectors: automoció, finances,
mitjans
de comunicació i indústria aeros-
pacial).
Comissió d’enllaç de medi
ambient, estratègia i planejament
urbà. Responsable: Dr. Ramon
Folch. També en aquest cas s’ha
constituït un grup de treball
-que tindrà la seva primera reunió
el dia 25 de juny– amb un calen-
dari de reunions mensuals. El
grup està integrat per professio-
nals de les àrees de planejament
urbà i de medi ambient, pertan-
yents a les diferents administra-
cions amb competències sobre
aquests àmbits. Addicionalment a
l’objectiu específic de conèixer els
condicionants pel desenvolupa-
ment del territori, la comissió es
planteja com a fita molt important
el promoure una cultura de
col·laboració i de relació de tre-
ball entre els dos àmbits d’activi-
tat considerats. 
Comissió d’enllaç amb altres
plans estratègics sectorials.
Responsable: Joan Campreciós.
Fins el moment aquesta comissió
està integrada per representants
del Fòrum de Municipis del Litoral
de la Regió Metropolitana, del Pla
Estratègic de l’Esport a la Ciutat
de Barcelona, del Pla Estratègic
del Sector Cultural de Barcelona
i pel Consell de Formació Profes-
sional. Es va tenir una primera
reunió el dia 14 de maig. En el
període transcorregut des de l’a-
provació del Pla estratègic metro-
polità, dues de les iniciatives sec-
torials s’han dotat d’instruments
d’abast metropolità: el Fòrum
Metropolità de l’Esport i el Fòrum
Metropolità de Regidors de Cultu-
ra. 
Consolidació i posada en marxa
de les Comissions d’enllaç
6el Butlletí del Pla estratègic metropolità de BarcelonaNúm. 02 - Juny 2002
Del seguiment de les principals
estratègies que estan seguint les
ciutats europees com elements
de base per assegurar el seu
creixement, es fàcil extreure’n
una conclusió força immediata:
totes estan impulsant, amb els
matisos que es vulgui, els matei-
xos clusters –la biotecnologia i
les tecnologies de la informació i
la comunicació. 
Amb l’accent en una parcel·la
o altra de les possibilitats
que ofereixen aquests àmbits,
la realitat ens posa de manifest
que no es donen massa
alternatives originals, i que,
d’altra banda, els processos
de benchmarking, que tots estem
seguint, accentuaran aquesta
tònica.
La pregunta que es planteja
davant aquesta situació sembla
prou evident: què hem de fer?
En primer lloc pensar que estem
parlant de sectors prou amplis i
amb unes tecnologies molt horit-
zontals. Per tant, amb moltes
possibilitats i oportunitats pel
desenvolupament d’activitats
específiques d’acord amb les
opcions reals de cada territori.
Molt més quan, a hores d’ara,
no es preveuen límits a aquests
tipus d’activitats que neixen
directament de la ciència o de
la tecnologia, de la generació
de noves idees i coneixements.
Si això és així, en segon lloc,
ens caldrà activar el sex appel
autònom per tal d’intentar esta-
blir elements diferenciadors tal
com, un entorn de qualitat, una
accessibilitat excel·lent, unes
plataformes científiques
i tecnològiques de primer nivell,
una bona oferta cultural.
Tanmateix, és molt possible
que tot i això, encara se segueixin
les mateixes pautes. La compe-
tència és forta i hom s’espavila
per millorar.
És quan es pren consciència d’a-
quest fet que sorgeix un element
diferenciador definitiu: la capaci-
tat d’organització del territori.
Aquelles ciutats que tenen
uns sistemes més ben dissenyats
per preveure els futurs acontei-
xements i una gestió més eficient
per gestionar el present, en fun-
ció d’aquesta visió de futur, són
les ciutats que es diferencien.
Encara que sigui fent el mateix!
Vet aquí la importància del Pla
estratègic metropolità.
Presentació de l’ODECAT
Importància de la capacitat 
organitzativa d’un territori Per:Francesc Santacana,
Coordinador general
El proppasat 11 de juny dins la
“Jornada de desenvolupament
estratègic a Catalunya i Europa”
que va tenir lloc a Sabadell, es
va presentar l’ODECAT (Observa-
tori de Desenvolupament Estra-
tègic a Catalunya), que promou
la Generalitat de Catalunya.
Els objectius principals de l’O-
DECAT, són entre d’altres, donar
a conèixer altres experiències de
planificació estratègica a Cata-
lunya, potenciar xarxes actives
de treball cooperatiu entre els
ens locals i territorials, avançar
en l’estudi i la reflexió dels con-
ceptes i les pràctiques de la pla-
nificació estratègica i constituir-
se en punt de trobada entre els
ens localsi les empreses i ser-
veis de consultoria.
En aquesta línia les tasques
bàsiques que té previstes són les
següents: gestionar un portal
web interactiu, elaborar una
agenda d’activitats i notícies,
coordinar fòrums de discussió,
elaborar catàlegs de bones pràc-
tiques, organitzar jornades tèc-
niques d’estudi i informació i
publicar textos de referència en
matèria de planificació estratè-
gica.
L’acte de presentació va estar
presidit pel Conseller de Política
Territorial i Obres Públiques de
la Generalitat, l’Honorable Sr.
Felip Puig. Un dels actes de la
Jornada va ser la taula rodona
“De la planificació estratègica de
ciutat al desenvolupament estra-
tègic del territori” moderada pel
Sr. Eugeni Madueño, en el
decurs de la qual el Sr. Francesc
Santacana va presentar el Pla
estratègic metropolità de Barce-
lona. A banda del Sr. Santacana,
Coordinador general del Pla
estratègic metropolità, van inter-
venir a la taula els senyors:
André Müller del Budesamt für
Bauwesen und Raumordnung,
Jean Marie Rousseau de la DG
Regio Comissió Europea i Pere
Torres, Secretari per a la Planifi-
cació Territorial de la Generalitat
de Catalunya.
www.odecat.net
7el Butlletí del Pla estratègic metropolità de Barcelona Núm. 02 - Maig/Juny 2002
Els alcaldes metropolitans coneixen el Pla de prop
L’Observatori de Barcelona
“Barcelona és una de les ciutats més competitives
d’Europa”, aquesta és la frase que va encapçalar,
el proppassat 3 de maig, la presentació de l’estudi
realitzat per “L’Observatori de Barcelona”,
en el que conclou que Barcelona és l’única ciutat
d’una mostra de 30 capitals i ciutats europees
que se situa regularment entre les 10 primeres
posicions dels rànquings internacionals de ciutats,
en àmbits com els negocis, el coneixement,
el turisme, la qualitat de vida o el cost dels factors
productius.
Aquest exhaustiu estudi, promogut per la Fundació
Barcelona Promoció i per Barcelona Activa, analitza
la posició de Barcelona, respecte 30 ciutats europe-
es, a través de 31 indicadors d’acord amb els prin-
cipals factors de competitivitat internacional.
Així Barcelona ha estat considerada: la sisena
millor ciutat per fer negocis, la tercera en quant el
nombre de projectes d’inversió directa,
la primera en millor qualitat de vida dels treballa-
dors, la setena millor localització europea per als
negocis electrònics i també la setena
pel que fa a nombre de pernoctacions turístiques.
L’Observatori és una iniciativa que pretén difondre
informació sobre els aspectes més rellevants
de la ciutat des d’una perspectiva comparada,
per oferir referències que serveixin com a base
per a la presa de decisions dels agents econòmics
interesssats a establir-se o fer negocis
a Barcelona.
www.observatoribarcelona.org
La delegació del Greater
Seattle s’interessa en el Pla
“Greater Seattle pot aprendre molt de Barcelona,
especialment en termes de planificació estratègica
a llarg termini”, són paraules del Sr. Bill Neukom,
vice-president corporatiu i d’afers legals de Microsoft,
en la visita a Barcelona que va realitzar la delegació
de Seattle el proppassat mes de maig.
La delegació, composta per unes 80 persones,
va visitar Catalunya per avaluar la possibilitat de fer
negocis al país. La visita, va estar organitzada per la
“Trade Alliance of Greater Seattle”, associació dedica-
da
a la promoció de l’àrea metropolitana d’aquesta ciu-
tat, i integrada entre d’altres entitats, pel Port
i la Cambra de Comerç de Seattle.
Durant l’estada van participar en trobades oficials
amb el president de la Generalitat, l’alcalde
de Barcelona i el president de la Cambra Oficial
de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Dins els nombrosos contactes amb empreses
i institucions catalanes dels diferents àmbits
que aquesta delegació va mantenir durant aquests
dies, el Sr. Francesc Santacana, va presentar-los
el Pla estratègic metropolità de Barcelona, sorgit
arran de l’evolució del Pla estratègic de la ciutat.
La presentació es va fer a l’Aula Magna
de la Universitat de Barcelona.
A partir de la data d’aprovació del Pla estratègic
metropolità de Barcelona, el Coordinador general,
Sr. Francesc Santacana, va iniciar una tanda de visites
als municipis integrants del Pla. Fins a la data, s’han
mantingut trobades amb 29 alcaldes i existeix el com-
promís de visitar els set restants abans
de vacances. 
Les reunions han estat força estimulants i interessants.
En primer lloc, perquè s’ha pogut constatar la bona
disposició de tothom a col·laborar amb els objectius
del Pla i, en segon lloc, perquè ha fet possible conèixer
millor les particularitats, els problemes i les potencia-
litats de cadascun dels municipis visitats
i també per confirmar fins a quin punt les seves expec-
tatives i necessitats estan presents en els primers
temes crítics a estudiar per part de les Subcomissions
de prospectiva del Pla.
Molts dels problemes detectats són comuns a la gran
majoria de municipis -convivència ciutadana, immi-
gració, mobilitat, habitatge, serveis- i serà bo que la
cerca de solucions de futur es faci amb una òptica
global i comptant amb la opinió de tots
els actors implicats.
8L’associació del Pla estratègic
metropolità de Barcelona
és una associació privada sense
ànim de lucre.
El Consell General
de l’Associació el constitueixen
prop de 300 membres, entre
els quals s’hi compten entitats
privades, institucions públiques
i administracions.
Joan Clos
Alcalde de Barcelona
i President del Consell General
José Cuervo
2n Tinent d’Alcalde de Barcelona
i President de la Comissió Delegada
Francesc Santacana.
Coordinador General 
Rosa Mª Cullell
Presidenta de la Comissió de prospectiva
Jose Miguel Abad
President de la Comissió d’estratègia
SUBCOMISSIÓ DE PROSPECTIVA
CAPITAL HUMÀ: ISABEL AGUILERA (DIRECTORA GENERAL DE NH HOTELES)
CONVIVÈNCIA CIUTADANA: ESPERANÇA ESTEVE (DIRECTORA DE SERVEIS DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ SOCIAL I CIUTADA-
NIA DE L’AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET)
TRANSPORTS, HABITATGE I MODEL METROPOLITÀ: JULI ESTEBAN (DIRECTOR DEL GABINET D’ESTUDIS URBANÍSTICS
DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA)
LIDERATGE I GLOBALITZACIÓ: XAVIER VIVES (PROFESSOR D’ECONOMIA I FINANCES DE L’INSEAD)
DINAMITZACIÓ ECONÒMICA: CARLOS LOSADA (DIRECTOR GENERAL D’ESADE)
COMISSIONS D’ENLLAÇ:
SECTORS ECONÒMICS I ESTRATÈGICS:MARAVILLAS ROJO (REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ, TURISME I
COMERÇ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA)
ANÀLISI ECONÒMICA: JOAN TRULLÉN (PROFESSOR D’ECONOMIA URBANA DE LA UAB)
XARXES TERRITORIALS: FRANCESC RAVENTÓS (CONSELLER DELEGAT DE CATALANA D’INICIATIVES, SCR)
MEDI AMBIENT I URBANISME: RAMON FOLCH (EXPERT EN SOCIOECOLOGIA I COMUNICACIÓ AMBIENTAL, DIRECTOR
ESTUDI RAMON FOLCH - GESTIÓ I COMUNICACIÓ AMBIENTAL, S.L.)
ALTRES PLANS ESTRATÈGICS SECTORIALS: JOAN CAMPRECIÓS (COORDINADOR ADJUNT DEL PLA ESTRATÈGIC METRO-
POLITÀ DE BARCELONA)
Publicacions
En aquest número presentem el lli-
bre “El tercer sector i l’economia
social a Barcelona”, publicat pel
Consell Econòmic i Social de Barce-
lona, dins de la col·lecció Quaderns
del CESB. 
La tesi que defensa aquest llibre
és que tant les empreses de l’Econo-
mia Social com les empreses i enti-
tats del Tercer Sector són instru-
ments que han de satisfer unes
necessitats a les quals, l’estat i el
mercat, no donen una resposta
satisfactòria. 
Economia Social, Tercer Sector
i Tercer Sistema no són tres sectors
independents i diferents sinó termes
que han de facilitar la identificació
d’un únic sector.
El llibre, doncs, pretén ser
un instrument més, que ajudi
a la visualització de les organitzacions
de la societat civil. Es centra
en l’àmbit territorial de la ciutat
de Barcelona, tot i que fa alguna
incursió en l’àmbit internacional
i facilita algun exemple desenvolupat
a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Per més informació:
CESB
Tel. 93 342 94 14
cebs@mail.bcn.es
el Butlletí del Pla estratègic metropolità de BarcelonaNúm. 02 - Juny 2002
Institucions Membres de la Comissió
Delegada del Consell General
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Badalona
Ajuntament de Cornellà
de Llobregat
Ajuntament del Prat
de Llobregat
Ajuntament de l’Hospitalet
de Llobregat
Ajuntament de Montcada
i Reixac
Ajuntament de Santa Coloma
de Gramenet
Ajuntament de Pallejà
Ajuntament del Papiol
Autoritat Portuària
de Barcelona
Cambra Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació
de Barcelona
Cercle d’Economia
Comissió Obrera Nacional
de Catalunya
Consell Comarcal
del Baix Llobregat
Consell Comarcal
del Barcelonès
Consorci de la Zona Franca
de Barcelona
Diputació de Barcelona
Entitat metropolitana
del Trasport
Entitat metropolitana
del Medi Ambient
Fira de Barcelona
Foment del Treball Nacional
Mancomunitat de Municipis
de l’Àrea metropolitana
de Barcelona
Unió General de Treballadors
Universitat de Barcelona
Institució promotora
Edita
Associació Pla estratègic metropolità
de Barcelona
Dipòsit Legal
B-14.923-2002
Disseny gràfic
Jordi Massip - Comunicació gràfica
Impressió
Grup Artyplan - Artymnprès, S.A.
Ausiàs Marc, 7, 1r.
08010 Barcelona
T. 93 318 70 51
F. 93 317 48 35
plaestrategic@bcn2000.es
www.bcn2000.es