>> Presentació
Presentació
Institut Municipal de Mercats de Barcelona
President
Jordi William i Carnes
Gerent
Jordi Torrades i Aladren
Institut Municipal de Mercats de Barcelona
Av. Icària, 145-147. 4a pl
08005 Barcelona
www.bcn.cat/mercatsmunicipals
Tel.: 93 402 70 00
Fax: 93 413 28 99
Edició
Director
Jordi Tolrà
Coordinació
Departament de Comunicació IMMB
Producció
Manfatta
Disseny i maquetació
symbol.
Fotografies
Gabriel Cazado
Jordi Casañas
Impressió
CEGE
Dipòsit Legal
B. 20143-2008
Els conferenciants van abordar el paper dels mercats des de diversos vessants.
Mercats de Barcelona va organitzar el 19 de març de Va merèixer un especial tractament l’anàlisi de dues remo- creada a Barcelona l’any 2005, gràcies a l’esforç fundador
2007, al recinte de Casa Convalescència de la UAB, delacions emblemàtiques empreses a Barcelona: el Mercat dels mercats de Londres, Torí, Budapest i Lió, i l’impuls
a Barcelona, el primer Congrés Internacional de de Santa Caterina i el Mercat de la Barceloneta (Benedetta decidit de La Boqueria i l’IMMB. La xarxa de mercats
Mercats. L’encontre va facilitar el debat i la reflexió conjunta Tagliabue i Josep Miàs). A banda del seu valor arquitec- europeus és reconeguda per la Unió Europea i promou la
entre especialistes de diversos països europeus i dels Estats tònic, es va destacar el seu impacte socioeconòmic sobre transferència de coneixement i de bones pràctiques entre
Units, així com de Catalunya, amb els comerciants de la xar- l’entorn més proper, el barri. De manera íntimament rela- els seus integrants. L’aportació de Rinaldo Bontempi,
xa de mercats municipals de Barcelona, la més important del cionada, es tractà també la revitalització d’espais públics fundador i promotor de l’associació, és especialment sig-
continent europeu, que aplega 40 mercats de fresc i 6 mitjançant la creació de mercats o la dotació de nous usos nificativa.
d’especialitzats. Aquesta publicació és un recull de les apor- i serveis.
Jordi Hereu tacions més significatives que s’hi van presentar. Finalment, es féu referència a la cultura dels mercats i la
Alcalde de Barcelona Steven Davies i Susan Wetzel van permetre abordar el seva incidència en la qualitat de vida dels ciutadans i ciuta-
El Congrés va comptar amb professionals procedents de moment actual dels mercats als Estats Units i la funció que danes a través d’una alimentació sana i equilibrada, fona-
diversos àmbits, aportant una visió interdisciplinar sobre el poden arribar a tenir com a motors de promoció econò- mentada en el producte fresc, de mercat (Jesús Contreras
significat, evolució, impacte i transcendència dels mercats. mica i cohesió social. La Dra.Montserrat Miller va ana- i Albert Casasa).
litzar l’evolució dels mercats a Barcelona, en un context
Per una banda, com a origen de la ciutat (Manel Guàrdia), més ampli, relatiu al proveïment de productes frescos, Espero que llegint aquestes intervencions arribeu a la
incidint en el seu paper en la vertebració de les ciutats euro- durant el període 1714 - 1975, relatiu als 261 anys de llui- mateixa conclusió que nosaltres: estem convençuts que
pees al llarg del temps, i esdevenint eixos motrius des d’una ta a Barcelona per l’autogovern municipal. val la pena seguir treballant perquè els mercats siguin un
perspectiva econòmica i social. D’altra banda, es va analitzar dels principals protagonistes del comerç a Barcelona, i
des de l’àmbit acadèmic (Miguel Usandizaga) l’aportació que El Congrés va permetre també fer un balanç del primer any centres de referència de l’activitat ciutadana i l’esperit cívic
la universitat fa al coneixement dels mercats. de vida de l’associació europea de mercats EMPORION, que defineix la nostra ciutat.
3
>> Els mercats, vertebradors de la ciutat
Els mercats,
vertebradors de la ciutat
La ciutat europea és filla del mercat, i Barcelona n’és que el mercat fa la ciutat és absolutament clara en el cas de primers mercats moderns, les dues primeres arquitectures
un cas dels més fàcils d’explicar perquè és el més la ciutat tradicional, fins al punt que ha estat admesa per tots de mercats com a totalitat de mercat.
pròxim. És el mercat el que genera la ciutat europea els historiadors que parlen sobre la ciutat europea, i entenen
a partir de l’any 1000. En el cas de Barcelona, el mercat de el mercat com la força portant de la ciutat. Abans ja hi havia hagut algunes arquitectures en els mercats.
la porta romana serà justament el que generarà el burgus, En són exemples els Pallols i la Pescateria, edificis molt con-
el primer barri fora ciutat. La ciutat europea pròpiament Els canvis es produiran en el moment en què canvia la crets que tenien una funció específica en aquesta àrea impor-
dita neix més al burgus que a la catedral, i no serà fins bas- manera de veure la ciutat, i canvia la ciutat en si, a partir del tant de mercat. Aquest dos mercats marquen un primer pas.
tant més tard que, en el cas de Barcelona, la platja, Santa segle XVIII - XIX, moment en què els mercats es convertiran Malgrat tot, el que serà decisiu és l’arribada dels mercats
Maria del Mar, el port i el rec comtal cap al segle XIII - XIV bàsicament en un servei, un equipament. Aquesta manera metàl·lics que tenen com a referència els exemples europeus,
articularan els oficis industrials, d’artesania, d’exportació de veure la ciutat significa que no hi ha una visió heràldica i en especial, el Mercat Central de París, Les Halles, que tin-
com la llana i el cuir, que començaran a adquirir impor- on el que importa és l’antiguitat de les institucions, sinó que drà una influència enorme a tot el món, i a Espanya en
tància. Tant la part portuària, que és la platja, com el rec, es comença a pensar en termes més funcionals, sobre el concret. Serà el model que s’adoptarà a partir de finals de
seran posteriors al mercat. El mercat serà el que determi- funcionament de la ciutat. S’entén la ciutat com un sistema 1860 i principis dels 70 arreu d’Europa, conjuntament amb
narà l’estructura mateixa de la ciutat, allò que és perma- d’equipaments, de serveis. En aquest moment lliberal, la ciutat altres models com el britànic. La ciutat europea és filla del mercat.
nent, que dura. comença a ésser vista d’una altra manera, i aquesta manera
no s’imposarà a Barcelona, i en general a Espanya, d’una A França, el Mercat de Les Halles tindrà moltes discus-
Els camins que portaven al mercat són els grans carrers de manera definitiva fins als anys 30 del segle XIX: l’any 1834 es sions, i acabarà tenint una acceptació gairebé immediata enllaços ferroviaris, entren els tramvies en funcionament,
la ciutat antiga com Tallers, Carme, Sant Pau, Riera de Sant lliberalitzarà el comerç, el que en diuen “de comer, beber y en el moment que es construeixi. Serà model dels 40 mer- les xarxes tècniques, llum, aigua i gas, s’estenen d’una mane-
Joan, ja desaparegut, i d’altres. Quan arribem a finals de l’edat arder”, amb l’excepció del pa. cats de barri aproximadament que es faran a París i més ra més efectiva, i és aquest moment de modernització tan
mitjana, l’any 1500 per exemple, la part més densa de la ciu- tard dels 400 que s’instal·laran a les diverses capitals de potent, que explica Verdaguer a l’Oda a Barcelona, en què es
tat és on els carrers són més estrets, on hi ha més carrers L’any 1835 hi ha la famosa i trista crema dels convents, que província de certa importància. Aquesta influència dintre fa una onada important de mercats nous metàl·lics.
per metre quadrat, on hi viu més gent, i on hi ha més acti- marca el pas a la desamortització. Tots els solars que perta- de França s’estendrà a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i altres
vitats. En definitiva, és el motor de la ciutat. A la ciutat a par- nyien als convents seran desamortitzats, i quedaran lliures països europeus. El primer és el del Born, i el de Sant Antoni, que recull el
tir del segle XIII, el mercat ha generat un teixit comercial, i per a col·locar-hi nous equipaments de la ciutat moderna Mercat del Padró. Gairebé immediatament es faran el de
aquest teixit comporta que es creïn unes àrees, ja no tan dintre de les velles muralles. Serà el moment en que sobre A Espanya, a partir del Sexenni Revolucionari, a Barcelona la Barceloneta, el de la Concepció, el d’Hostafrancs, fins al
sols de mercat sinó també de botigues d’artesania més l’antic convent dels Caputxins es farà la Plaça Reial, el Liceu, se li torna la Ciutadella. L’Eixample, després de deu anys punt que en els diversos municipis del pla, que seran inte-
dedicades al comerç que formen les zones en les quals es la Plaça de Sant Josep, el Mercat de Santa Caterina, alguns d’haver estat aprovat, encara no ha aconseguit colonitzar el grats a Barcelona el 1887, es fan tants mercats metàl·lics
col·loquen distribuïts també els mercats. convents es convertiran en presons. Però realment serà el pla d’una manera gaire efectiva, i el port no està acabat, tot que, si ho intentem comparar amb Madrid i els dos grans
primer moment en què aquests mercats, que havien quedat i que ja s’ha obert el Canal de Suez. En aquest moment mercats importants que hi ha i que es fan al mateix temps
Els mercats seran la primera gran competència municipal. distribuïts sobre la ciutat, que envaïen espais públics (fins clau, s’iniciarà la gran onada dels mercats de construcció que el Born i Sant Antoni, los Mostenses i la Cebada, la quan-
El Consell de Cent, el primer funcionari del qual serà el ara els mercats havien estat sempre mercats de cel obert) metàl·lica que marquen la imatge majoritària que tenim titat de mercats que es fan a Barcelona, la unitat, la coherèn-
Mostassaf, tindrà competències bàsicament econòmiques, es projectaran en dos espais de mercat arquitectònicament dels mercats de Barcelona. Tot i això, marquen la iconogra- cia que tenen, no es poden comparar amb els de Madrid,
i una de les seves preocupacions constants serà la reor- unitaris, pensats per a acollir aquest tipus de funcions, i alli- fia del mercat barceloní, i en general, europeu com a gran per una raó molt simple, els mercats de Barcelona els fan
denació dels mercats dintre de la ciutat, en els seus espais berar aquest espai públic, que es vol més transparent, més aparador de la modernitat; un espai d’urbanitat, que res- les indústries de Barcelona, la Maquinista Terrestre i
públics, creant espais especialitzats per a cada producte, net, propi d’una urbanitat de ciutat burgesa alliberada. pon a aquestes inquietuds modernitzadores i funcionals. Marítima, i això dóna una unitat important a la construcció
controlant sobretot l’economia moral del mercat, l’ètica Apareixeran aleshores dos mercats que coneixem molt bé. d’aquests mercats.
dels intercanvis, entre altres aspectes. Sant Josep, sobre el Convent de Sant Josep, altrament ano- Els dos mercats que hi havia arquitectònicament resolts,
menat La Boqueria, que recollirà gairebé totes les activitats Santa Caterina i Sant Josep, seran completats amb mer- És aquesta, per tant, una generació important, que arriba
Per tant, el mercat es converteix realment en l’element gene- que es despleguen per la Rambla, que no hi caben en el cats que se celebraven encara a l’aire lliure, com el Born, amb retard si ho comparem amb França o Gran Bretanya,
rador i vertebrador de la ciutat, en el sentit que és el que nou Mercat de la Boqueria, una Plaça Monumental por- la Barceloneta, el Padró. Conseqüentment, entre els anys més precoces, o Estats Units, respecte a les noves formes
genera el teixit comercial, l’espina dorsal de la ciutat. Aquest ticada que està a la Rambla que s’ha convertit en un eix 1869 a 1886, Barcelona fa un canvi radical. És el moment dels nous mercats, però és cert que aquest impuls, en el
fet és d’una claredat meridiana, sobretot a la ciutat de aristocràtic. L’altre serà el Mercat de Santa Caterina, que del gran impuls de l’Eixample, la febre de l’or, s’acaba el cas espanyol, i en concret en el de Barcelona, tindrà una
Barcelona, on s’ha pogut estudiar el fenomen amb una certa adopta una forma presa dels mercats de París, especial- port, es resolen tota una sèrie de problemes que bloque- durada, i una persistència bastant anòmala. Fins i tot,
finor, gràcies a documents que ho permeten. Aquesta idea ment de St. Germain, tot i que més modest. Tots dos són els javen en certa mesura l’expansió de l’Eixample, es fan els generarà un llegat bastant infreqüent. Hi ha un problema
4 Primavera 2008 5
>> Els mercats, vertebradors de la ciutat
fonamental, a finals del segle XIX canvien les formes comer- El cas de Barcelona no és un cas típic en aquesta última segueixen fent la ciutat, i garanteixen que es mantinguin
cials, els majoristes tenen cada vegada més pes i aparei- etapa, però marca una línia que es veu bastant present a aquestes lleis de proximitat, que són les que fan la ciutat. És
xen amb força les cooperatives. En el cas de Barcelona, el la majoria de ciutats, el ressorgiment dels mercats com un possible que poguéssim prescindir d’aquestes lleis, però lla-
Mercat del Born és una decisió que es triga bastant a instrument que no té la mateixa funció que tenia en el seu vors no reconeixeríem la ciutat que tindríem. En canvi,
prendre, que impulsa d’entrada, l’Institut Agrícola de Sant origen probablement (a la ciutat tradicional es tractava de Barcelona ha aconseguit, a través del sistema de mercats,
Isidre de Catalunya, en un moment de gran crisi durant la garantir la subsistència) sinó que a l’època moderna, ja a mantenir la seva funció urbana, que és també de vertebra-
Primera Guerra Mundial. El mercat de majoristes s’imposa finals del segle XIX, satisfà una altra sèrie de problemes. ció social, un dels temes clau del mercat des del seu origen,
l’any 1921, i suposa una demostració de com estan can- En tot cas, des del nostre punt de vista com a professors de vertebrador de la ciutat i vertebrador de la societat urbana i
viant les coses arreu d’Europa. Aquests mercats de majo- l’escola d’arquitectura, els mercats són fonamentals perquè creador d’un determinat civisme urbà fonamental.
ristes estan adquirint molta importància a Berlín, per
exemple, o a França amb Les Halles, també a Londres, i a
molts altres països. Aquests canvis provoquen una pro-
gressiva erosió i eliminació dels mercats durant el segle Els mercats són fonamentals perquè segueixen fent la ciutat. Els mercats des de les escoles d’arquitectura
XX. Tot i que no és immediata, a molts països que han tin-
gut grans sistemes de mercats, durant el segle XX hi ha la
tendència de considerar el mercat, una vegada passada la la resta d’Europa, les altres formes comercials han estat
seva imatge de modernitat, com un cert anacronisme. penetrant seguint el model d’Estats Units, i han provocat a missió de la Universitat és crear coneixement i trans- superar aquest oblit, i utilitzar aquests mercats per a enseny-
Justament s’associa el passat a edat mitjana, a la ciutat tra- una regressió d’aquestes formes tradicionals del mercat. Lmetre aquest coneixement creat. El vessant docent de ar i per a aprendre arquitectura. Vull subratllar que els pro-
dicional. D’altra banda, els mercats estan en zones molt la Universitat s’ocupa de l’ensenyament, i sobretot de jectes que hem portat a terme no tenen altra funció que la
cèntriques, sotmeses a congestió, i sovint, les inversions Això crea un llegat bastant atípic en el cas de Barcelona, pel l’aprenentatge. Sóc dels que pensen que això de l’autonomia formativa. No són projectes pensats per a construir res, sinó
municipals no faciliten que aquests mercats puguin qual hem d’estar molt contents. Disposem d’una xarxa de universitària no és un invent gaire bo, i que la Universitat per a aprendre a fer projectes d’arquitectura, i per a aprendre
posar-se al dia. També les guerres hi contribueixen, i ales- mercats que no és massa freqüent. Hi ha xifres al respecte hauria de tendir a no tancar-se en sí mateixa, sinó a obrir-se arquitectura en si.
hores es dóna, d’una manera bastant gradual, un cert pro- que resulten bastant significatives. A París, que ha estat el a la societat que l’envolta. Per tant, estic content de l’ocasió
cés d’erosió i abandonament dels mercats, que acaben nostre model, actualment hi ha 178 mercats, però en canvi, que ens dóna aquest congrés per a presentar un treball fet Els estudis d’arquitectura, comparats amb d’altres estudis
formant-se com a centres comercials, i van perdent el si ens hi fixem, d’aquests mercats, 11 són coberts, i la resta a l’Escola d’Arquitectura del Vallès a la Universitat Politècnica universitaris, tenen una peculiaritat, i és que utilitzen molt
paper important que havien tingut, en una època en què són tots descoberts que només celebren mercats dos dies de Catalunya durant els passats tres anys. Aquest treball ha el sistema del “Project Base Learning” (Aprenentatge basat
es mantenen com a zones de comerç popular. a la setmana, en general dissabte, diumenge i un altre dia. estat de més de vint professors i més de dos-cents estu- en projectes). Els estudiants aprenen arquitectura projec-
Els 11 mercats coberts que tenen fan un horari similar al diants, bàsicament de l’Escola d’Arquitectura del Vallès, de la tant edificis i espais urbans. No són només receptors pas-
Molt sovint a molts països es van perdent moltes d’aquestes que fem aquí. Tanmateix, a Barcelona, hi ha més de 40 mer- UPC, però també de moltes altres universitats europees. sius d’un ensenyament que els hi ve donat, sinó que són
xarxes de mercats que havien estat molt importants. cats, per un municipi de 42 quilòmetres quadrats, petit, tots gestors actius del seu aprenentatge.
Curiosament, en el cas de Barcelona, els mercats seguiran coberts, i oberts sis dies la setmana. A Madrid n’hi ha 51 Quan es fa referència a la importància dels mercats en la
essent una peça molt important fins després de la Guerra per a un municipi de 600 quilòmetres quadrats, més de sis formació de les ciutats europees, sempre em pregunto. Si Hi ha tres classes de projectes. Els primers son projectes
Civil Espanyola, concretament als anys 70. És a dir, quan vegades el de Barcelona, i que és un sistema, pel que sem- els mercats són tan importants per a la història de les ciu- fets en un marc específic; un programa intensiu dins del
en altres països més aviat es comença a notar aquesta bla, més maltractat que el nostre. tats, per què la història de l’arquitectura s’ha ocupat tan programa Sócrates, que és el que organitza la mobilitat
regressió, en el cas d’Espanya en general, i en concret de poc de la història dels mercats? d’estudiants i professors a tota Europa. Hi ha una modali-
Barcelona, el que veiem és més aviat el contrari. D’entrada, Aquests fets fan de Barcelona un cas bastant atípic, curiós, tat que són els programes intensius, programes curts en el
molts dels mercats metàl·lics que coneixem són del segle que el que fa és patir la crisi dels mercats en un moment en En la seva excel·lent història de les tipologies arquitectòni- temps, de 15 dies de durada, on es reuneixen un grup
XX. El Ninot, el de Sarrià, la cobertura de La Boqueria, o el què hi ha una resposta a través d’aquest pla d’equipament ques, Nicolaus Pevsner dedicava només una part d’un capí- d’estudiants i professors de diferents universitats i treballen
de Sant Andreu, a mode d’exemple. del comerç alimentari a Barcelona, en el qual, durant els tol als mercats, barrejant-los amb els pavellons d’exposicions, sobre un tema concret. En aquest cas, hem estat treballant
anys 80, ja s’entén el mercat com el gran ressort, la gran i amb els hivernacles. Per tant, convertint els mercats en sobre el tema dels mercats amb les següents universitats,
Però el més significatiu és que, després de la Guerra, dels palanca per a regenerar el comerç de proximitat, i per a només en una qüestió de l’arquitectura de ferro i vidre típica la Universitat Tècnica de Lisboa, la Universitat Mimar Sinan
anys 40 fins als 70, el nombre de mercats creix d’una mane- buscar aquesta regeneració de la ciutat. Aquesta és la polí- del segle XIX. Òbviament, amb això es reduïa el paper dels d’Istambul, i la Universitat Aristòtil de Tessalònica. Els estu-
ra molt substancial, fins a arribar pràcticament als que tica que està portant d’una manera tan efectiva l’Institut mercats i la seva importància en la història de l’arquitectura a diants treballen en temes de projectes que se’ls plantegen
tenim ara, en forma de mercats coberts. Això passa quan a Municipal de Mercats de Barcelona actualment. una part petita d’aquesta. Nosaltres hem volgut intentar en aquestes reunions. N’hem fet tres, un al 2005, sobre la
6 Primavera 2008 7
>> Els mercats, vertebradors de la ciutat
remodelació de mercat de Pere Sant a Sant Cugat del Vallès; renovar-se. Hem de tenir en compte que als anys 60, quan es
el segon a Istambul, amb la remodelació d’una zona mar- varen construir aquests dos mercats, els frigorífics domèstics
ginal al costat del gran basar d’Istambul; finalment, al 2007, eren un article de luxe.
una remodelació del mercat do Rato a Lisboa.
Finalment, veurem uns quants projectes de final de carre-
Aquests són projectes en condicions difícils. Els estudiants ra. Projectes que els estudiants d’arquitectura fan en el seu
han de treballar en grup, amb altres estudiants descone- últim curs, i que desenvolupen en un període de temps
guts per ells, que vénen de països amb els quals no d’un any. Són els últims treballs acadèmics dels estudiants
s’entenen en la mateixa llengua, sinó que han d’entendre’s abans de la seva titulació, i suposen una síntesi final del seu
en anglès, fet que sempre és un problema afegit per a tots aprenentatge anterior, que ha d’afrontar tots els aspectes
nosaltres. Han de treballar molt ràpid i arribar a conclusions del projecte, des de la dimensió urbana, fins als aspec-
molt ràpidament. Els projectes que els hi plantegem en tes constructius.
tallers d’aquesta mena són òbviament projectes amb els
quals no aspirem a obtenir grans resultats. Més aviat ens Fem fer projectes de mercats als nostres estudiants per
interessa fomentar la discussió entre els diferents estu- tres raons. La primera és que hi ha molts mercats i és molt
diants perquè aprenguin a prendre decisions ràpidament, a fàcil visitar-los. Si volem que els nostres estudiants puguin
intervenir i a posar-se d’acord entre ells. Per a afavorir la dis- projectar i construir edificis, el primer que els hem d’ensenyar
Els mercats són edificis que estan professionalment promoguts i gestionats amb criteris fàcilment explicables i molt objectius.
cussió els hem prohibit l’ús dels ordinadors per a dibuixar, és com són aquests edificis. Això dóna una gran facilitat i
ja que qui treballa amb un ordinador està tancat, sol amb la utilitat al treball docent amb els mercats ja que es poden
seva pantalla i amb el seu teclat, i s’aïlla de la resta del món. visitar, n’hi ha molts, es poden comparar, i els estudiants Em preguntava fa una estona per què la història de també anar a la plaça. Hi ha una identificació absoluta
Volem que això no passi i que hagin de discutir entre ells. poden trobar solucions pràctiques i existents a possibles l’arquitectura s’ha ocupat tan poc dels mercats. Aprofito entre la plaça, el lloc públic i de trobada per excel·lència
Per això ens sembla molt més útil fer-los fer maquetes, dubtes que es puguin plantejar. Per tant, hi ha molts mer- per aclarir una qüestió de propietat intel·lectual que em de les ciutats, i el mercat. Per tot això hem estat interes-
models, ja que construir una maqueta sempre és un treball cats, i es poden estudiar, ja que tenen unes regles de fun- preocupa de fa un temps. He dit diverses vegades que les sats en promoure la realització de tots aquests projectes
en equip, és massa feina per fer-la sol, i per tant, s’han de cionament i d’ús molt clares. esglésies són el cor de la ciutat però els mercats en són per part dels estudiants.
posar d’acord, han de decidir com la fan, i com fan aquests l’estómac. De les coses digestives, acostuma a haver-hi un
projectes sobre els mercats. La segona raó és que per als estudis d’arquitectura, els mer- cert tabú i no se’n parla. Me n’he adonat que aquesta idea Normalment els professors es queixen dels seus estu-
cats tenen l’avantatge de ser edificis molt objectius, molt fun- no és meva, sinó que ja la va expressar l’escriptor francès diants. Hi ha una queixa que és molt característica. Cada
La segona classe de projectes que veurem són més llargs, cionals, i plantegen qüestions d’alt interès per a l’estudi de Émile Zola, que va escriure una novel·la sobre Les Halles cop saben menys coses, cada cop vénen pitjor preparats.
individuals, d’estudiants realitzats dins l’assignatura de l’arquitectura. La superposició d’estructures diverses, acces- de París, titulada El ventre de París. De les coses dels mer- La millor manera de desmentir això és que seria impossi-
“Taller d’arquitectura i projecte” de l’Escola d’Arquitectura del sos per a camions, per a cotxes i per a vianants, cobertes cats se’n parla poc, perquè de les coses de la vida en ble que notéssim cap diferència, perquè venim queixant-
Vallès, una assignatura obligatòria quatrimestral per a estu- de grans dimensions, on hi ha la possibilitat de captació general en parlem poc. La vida la vivim, però no acostu- nos d’això des dels temps dels romans i, evidentment, la
diants de 4art i 5è any. Són projectes desenvolupats en qua- d’energia solar a la coberta, fins al problema del reciclatge mem a parlar de coses d’aquestes, i els mercats són llocs formació prèvia seria zero des de fa segles. Jo no em
tre mesos de treball, la qual cosa dóna uns resultats més possible de les aigües pluvials. També plantegen qüestions fonamentalment vius. Aquesta és la tercera i potser la més queixo d’això. Al contrari, crec que tenim bons estudiants,
complets que aquests projectes quinzenals. En els dos cur- de condicionament tèrmic, com s’ha de condicionar tèrmica- important de les raons pel nostre interès en els mercats. i per això estic orgullós d’ensenyar aquesta feina que han
sos de l’any 2006, primavera i tardor, que hem dedicat a pro- ment un mercat. Plantegen també una problemàtica de tipus Els mercats són els edificis on l’arquitectura s’acosta més fet. Quan vaig veure per primera vegada un d’aquests
jectes de mercats, aquesta opció va ser la preferida pels tipogràfic, en casos d’edificis que tenen plantes bastant a la vida quotidiana de les persones. Són llocs fonamen- projectes de final de carrera que jo no havia vist fins el
estudiants de la nostra escola. Durant el curs de primavera extenses, i també reflexions igualment importants des d’un talment vius que ens recorden sempre allò important de dia que es va presentar la correcció final, me’l vaig que-
ens vàrem ocupar de propostes de remodelació del mercat punt de vista urbà i social, els mercats, els grans descone- què no parlem, com vivim, com ens relacionem. Els mer- dar mirant i li vaig comentar a la persona que l’havia fet
de la Guineueta de Barcelona, i en el de la tardor, de la guts, són uns grans vertebradors de les ciutats, i això ho hem cats són reductes també de la supervivència d’una socia- quines coses sabien fer. I em va respondre que només
reconstrucció de les Fontetes, a Cerdanyola del Vallès. Dos de tenir present. A més, són edificis que estan professional- bilitat humana. En els mercats, el temps i les presses es són les que nosaltres, els professors, els hem ensenyat.
casos de mercats construïts en polígons d’habitatges durant ment promoguts i gestionats amb criteris fàcilment explica- suspenen, i hi trobem temps de preguntar per la salut de A partir d’aquí, puc acabar dient que estic satisfet, i que
els anys 60, en condicions de mínim cost, i que actualment bles i molt objectius. Als mercats, tot el que passa, passa per la família, per l’estat de les persones que coneixem. Els no crec que es pugui demanar res més essent professor.
són molt actius en un entorn social i urbà que ha canviat alguna raó objectiva. No hi ha res que sigui ideològic. Tot té mercats són llocs no només de compravenda de béns, Moltes gràcies per la vostra dedicació, entusiasme i
molt, al qual els mercats necessitarien adaptar-se, així com un raonament material. sinó que són també llocs de trobada. Anar al mercat és ganes d’aprendre.
8 Primavera 2008 9
>> Venedors dels mercats de Barcelona
Venedors dels mercats de Barcelona,
classe, comunitat i família en una ciutat del Sud d’Europa en el segle XX
El segon projecte d’investigació en què el meu article eren a l’aire lliure, abans de ser objecte d’un procés de creixe- segle XX. El cas particular de Barcelona, a part del model
està basat és un manuscrit d’un llibre molt més ampli ment i de transformació. d’administració pública i municipal, el podem explicar a base
que tracta, no solament els mercats de Barcelona, de la consolidació comercial i social dels mateixos venedors
sinó també tot el proveïment al detall del menjar, i es diu El que veiem en la xarxa de mercats de Barcelona és de mercats, fet molt important.
“Alimentant Barcelona: mercats coberts, xarxes socials i cultu- que els mercats són monuments als processos de la
ra de consum 1714 - 1975”. Aquesta cronologia els semblarà modernització política i social del segle XIX, com són els Tot i que els gremis havien perdut el poder tradicional del
extranya, però per a mi té una lògica, vaig escollir aques- mercats centenaris de ferro. No solament són monuments monopoli, a partir del 1830, molts gremis a Barcelona van
tes dates concretament perquè eren 261 anys en què als processos econòmics, sinó també als polítics i socials seguir funcionant com a representació dels interessos dels
Barcelona va lluitar per l’autogovernació municipal. Es van que van transformar Catalunya i Espanya al llarg del venedors. El gremi dels carnissers és el cas més impres-
fer certs avenços en les primeres dècades del segle XX i segle XIX. Aquest fenomen el trobem, en certa manera, sionant de continuïtat, malgrat la intrusió del monopoli del
durant la República, però després de l’any 39, es va tornar és clar, als primers mercats coberts de Sant Josep i de control exclusiu que havia tingut el gremi, que ja no tenia
a un control més centralitzat del govern municipal de la Santa Caterina. En particular, però, es troba als mercats a partir dels canvis del liberalisme. També, a partir de 1880,
ciutat. Aquesta lluita per l’autogovernació al mateix temps de construcció de ferro. Per veure la connexió amb la es van establir un gran nombre d’associacions que repre-
que hi havia canvis molt profunds, en els que es va haver modernització social i política en els mercats només cal Els mercats són institucions comercials pertanyents a un context de present i sentaven els venedors i els comerciants de l’alimentació a
d’ajustar el sistema de proveïments, és una tensió que analitzar les cerimònies d’inauguració que es feien quan del futur d’aquesta ciutat. Barcelona. Respecte als venedors, aquestes associacions
m’interessa molt. Alguns dels canvis fonamentals d’aquest s’obrien els mercats, hi havia una participació d’alt nivell eren sovint a base de mercat, del ram, representava a tots
període que he estudiat són, és clar, els canvis en l’economia polític, tant municipal com provincial i estatal com era els venedors de la ciutat, i van tenir èxit, van poder establir
catalana, en l’industrialisme, canvis profunds en l’ordre típic. Hi havia també una presentació dels mercats com Barcelona s’operaven a base d’un model administratiu nous drets per als venedors de mercat. Podríem assenya-
social, i òbviament, canvis molt profunds també en els a símbols del progrés econòmic i social, i una retòrica municipal i no privat. Hi era a alguns llocs però a la majoria lar el dret del traspàs intervius, de parades de mercat. A
hàbits de consum alimentari, en la densitat demogràfica i molt enfocada a la dedicació política, al bé comú, que no existia aquest sistema d‘organització. crèdit principalment de l’esforç de la federació de vene-
en el creixement d’escala física de la ciutat, d’una mane- tenia arrels ja des de l’edat mitjana. I això no és únic a dors dels mercats de Barcelona, el traspàs intervius es va
ra molt dramàtica i molt interessat. És l’època en que tro- Barcelona, sinó arreu d’Europa, a les cerimònies d’obertura Un model administratiu municipal és un aliment molt afirmar l’any 1922, i va quedar incorporat al reglament del
bem l’emergència d’un cosmopolitisme barceloní, amb la i d’inauguració dels mercats d’Anglaterra al segle XIX, important de l’explicació del cas particular dels mercats 27 i reafirmat al del 42. Els llocs fixes dels mercats municipals
seva connexió amb tota una sèrie de problemes amb la a França, Alemanya, entre d’altres països. Els mercats de Barcelona i la supervivència. I en particular podem de Barcelona, en poder-se traspassar intervius, van incre-
higiene pública. coberts van representar símbols de la dedicació en el referir-nos al reglament de 1898, que va estandarditzar mentar en valor econòmic d’una manera molt clara. El resul-
progrés social i el bé comú. l’administració de tots els mercats de Barcelona sota una tat va ser que hi va haver una consolidació comercial dels
El primer punt que vull tractar és el següent. Hi ha hagut sola normativa, l’autoritat municipal. Pocs anys després, es qui portaven parades, amb una conseqüent afirmació dels
canvis molt significatius, però també una continuïtat a tra- El que tenim aquí és el cas particular de Barcelona que va afirmar a través de dues decisions de la Cort Suprema, venedors de mercats com a part de les classes mitjanes
vés del temps, que hem de reconèixer. Professors d’història tots coneixem. Es van construir mercats a un ritme similar una del 1903 i l’altra del 1905, establint el control dels muni- d’aquesta ciutat. Això és una transformació social molt
o gent de la meva universitat que em vénen a veure a a altres països d’Europa, però al final del segle XIX - XX, cipis sobre el proveïment públic, tot i que no indicava que profunda i important.
Barcelona, i volen visitar els mercats, molt sovint em pre- quan els mercats a Londres i a altres ciutats d’Anglaterra, en l’àmbit provincial i estatal no hi hagués certes interven-
gunten si aquests mercats són relíquies del passat. Jo els a París, també a Berlín, van començar a decaure, aquest cions de control. Tot i així, la responsabilitat requeia pri- Aquest procés estava en plena marxa abans de la dictadura
contesto que en certa manera sí, però clarament, no. No fenomen no es va produir a Barcelona. Hi va haver una mordialment en el municipi. El resultat és una continuïtat de Primo de Rivera i va continuar al llarg del règim franquis-
només són relíquies del passat. supervivència documentada que incloïa un camí diferent, administrativa i política dels mercats durant uns anys de ta. La conseqüència fou el model barceloní distintiu, amb
no solament de supervivència sinó també de construcció canvis profunds, en l’orientació ideològica de l’estat i de una simbiosi pública i privada, que va crear una economia
Els mercats són institucions comercials pertanyents a nova. Entre els anys 44 i 75 es va inaugurar 22 mercats l’ajuntament. Cal tenir en compte que aquest reglament del política de dependència mútua entre l’ajuntament i els vene-
un context del present, i del futur d’aquesta ciutat. Són coberts nous, òbviament d’altres estils, formes i escales 1898 va ser revisat i reiterat al 1927 sota la dictadura de dors, una col·laboració per a proveir una ciutadania i una
els mercats qui han creat a la ciutat mateixa, perquè arquitectòniques dels del segle XIX. Primo de Rivera, i altra vegada al 1942, al principi del règim ciutat que seguia creixent d’una manera molt important.
són institucions fonamentals de la civilització. No sola- franquista, amb molt pocs canvis bàsics.
ment podem observar els orígens d’aquesta ciutat, o Coneixem el cas particular de Barcelona, però el problema Aquests punts són l’inici d’una possible explicació, potser els
l’època del ressorgiment de la ciutat a Europa al segle és com s’explica aquest cas. És bastant complicat d’explicar, Els canvis més importants van venir després, a partir de més rellevants. Hi ha altres avenços que van fer els venedors
XII, sinó que podem tornar cap enrere. Sense mercat no però sobretot hi ha dos punts clau. Podem entendre el cas finals dels anys 50, quan es van introduir els supermer- a través de les seves associacions, i els seus impulsos de
pot haver-hi cap ciutat, i de fet, no va haver-hi mai cap particular de Barcelona i la supervivència, adaptació i cons- cats i les galeries comercials. Veiem una continuïtat molt creativitat i adaptabilitat. D’altra banda, quina significació
ciutat. Aquests mercats dels orígens i de l’edat medieval trucció ininterrompuda, perquè els mercats coberts de sorprenent a través dels primers cinquanta anys del tenen els mercats en la història? Per què s’han d’estudiar?
10 Primavera 2008 11
>> Venedors dels mercats de Barcelona
de Barcelona estaven portades per dones, i que per tant, ter del barri i de la ciutat mateixa encara més. Una altra s’estenien a través de tota la vida. Això, és clar, es troba en
hi havia un domini de la dona en aquesta forma del xarxa que podem identificar és la que s’estableix entre contrast amb el model sociocultural de la compra en les
comerç. Però potser encara més rellevant és que a partir els venedors i els veïns, a base de la lleialtat, del fet que, grans superfícies, que és anònima, sense tracte personal,
de finals del segle XIX i començaments del XX, quan va fins a finals del segle XX, durant l’època del regim fran- i sense intimitat.
haver-hi aquesta consolidació comercial, van entrar-hi quista, una gran proporció dels venedors dels mercats
La significació social del mercat és de molta importància. molts homes al mercat, i a través del període que he vivien a prop del mercat. Hi havien d’anar d’hora al matí, i Per altra part, podem remarcar alguns punts de significació
estudiat, trobem que les parades estaven a nom aproxi- econòmica, principalment el problema de la competència
madament 55 per cent del temps per dones i 45 per cent de les botigues del carrer. De vegades no s’ha entès bé al
Per què ens interessen com a historiadors els mercats muni- pel temps per homes. Aquestes parades de vegades llarg de la història, ja que hi ha hagut molta integració
cipals de Barcelona? Als Estats Units, el model barceloní del estaven portades per dones en la seva totalitat si es trac- entre les botigues i les parades amb els comerciants, les
desenvolupament dels mercats ha suscitat un gran interès, i tava d’una parada petita, però amb més freqüència era cadenes de les botigues, i a partir de finals dels anys 50,
la meva tasca és divulgar a una audiència americana la his- base de l’economia familiar. No podem saber a través els supermercats, els autoserveis i les grans superfícies.
tòria dels mercats en aquesta ciutat. dels llibres de registres quins membres de la família hi Aquesta competència ha ferit, però no ha pogut matar els
treballaven. En tot cas, és molt important saber que la mercats de Barcelona, que estan en un punt de renaixe-
Per una part, la significació social del mercat és de molta història dels mercats ens ofereix l’oportunitat d’estudiar ment, entre altres motius, perquè hi ha la continuació de
importància. És una significació sociocultural, més que eco- les funcions econòmiques de la meitat invisible en el l’administració pública en defensa del model dels mercats.
nòmica, i que fa ciutat, tot i que també és interessant sentit històric, femenina de la població. Quan es parla del A més, també hi ha la persistència, l’adaptabilitat i l’orgull
aprofundir en la significació econòmica. La significació treball de la dona en la literatura històrica, es parla, bàsi- dels venedors mateixos, que aguanten els mercats, i que els
sociocultural del mercats, d’entrada, implicava la xarxa de cament de la feina femenina en el ram tèxtil, en el servei dignifiquen, encara que hi hagi hagut canvis en l’estructura
mercats municipals existents a finals del segle XIX -prin- domèstic, però hi falta aquest capítol, de la feina femeni- familiar i nous avenços com el cotxe i la refrigeració. També
cipis del segle XX-. Eren significatives perquè aportaven na dels mercats municipals, i de la persistència de l’eco- hi ha hagut un creixement dels valors del consumisme i
una opció viable per als immigrants que venien a la ciutat, nomia familiar en el petit comerç, fins a finals del règim d’una manera positiva en relació als mercats, perquè hi ha
que podien adquirir parades o trobar feina com a depen- franquista. un nou èmfasi en la gastronomia, una nova atenció a la die-
dents dins dels mercats, i alguns, eventualment, casar-se ta. Els mercats completen aquests nous valors de la cultura
amb venedors de mercats, o adquirir d’una manera o altra La supervivència dels mercats municipals de Barcelona a del consumisme d’una manera molt important. Sempre dins
després d’uns anys d’estalvis o d’involucració al mercat, través del segle XX va ser formativa del caràcter dels bar- del consumisme, l’efecte boutique, poder comprar una cosa
llocs fixos per a ells mateixos. Això és un procés molt ris de les ciutats. Els mercats funcionaven com a nucli especial, d’alta qualitat, d’exclusivitat, és molt desitjable.
usual, i no s’emfatitza tant com es mereix. Podem veure comercial, en el ram alimentari, i s’ha parlat molt de les Segons la meva investigació, el consumisme no l’hem
que a principis del segle XX va haver-hi una integració de xarxes socials. A base de la meva investigació, puc dir que d’entendre solament com una cosa dolenta, que pot ferir els
Els mercats eren llocs centrals de contacte quotidià entre l’estat i la societat.
noves poblacions a la metròpoli a través del mercat, i no era una xarxa social, que sortia dels mercats, sinó múl- mercats, sinó que és certament la cultura del consumisme
aquest procés, en certs mercats, encara segueix, i hi ha tiples xarxes socials, amb cap ordre concret. Per exemple, que potencia el petit comerç.
molt potencial perquè segueixi. hi havia una xarxa que connectava els venedors de mercat i s’hi passaven tantes hores que hi havia uns lligams entre
els comerciants amb parades als mercats amb l’administració els venedors i els seus veïns, i un sentit de lleialtat, unes L’últim punt que vull tractar és el significat econòmic de la
Un altre punt de significació sociocultural de la xarxa de municipal i a través del municipal provincial i estatal. parròquies que passaven d’una generació a una altra, de meva investigació dels mercats de Barcelona, en compara-
mercats de Barcelona és que era una opció molt viable Els mercats eren llocs centrals de contacte quotidià dos, tres o quatre generacions, que es podien identificar; ció als mercats de Madrid, Itàlia, Portugal, França, Alemanya
per a la participació de les dones en el petit comerç. Això entre l’estat i la societat. Una altra de les xarxes connec- xarxes molt fonamentals al caràcter del barri. Aquestes i Anglaterra. Malgrat el que havien dit els historiadors de
ho sabem gràcies als llibres de registre, quantes dones tava els venedors amb els majoristes i els productors, que xarxes funcionaven en temps bons i en temps dolents, l’economia fa vint anys, ara ens adonem que no hi ha una
van portar parades, en quins mercats, en quines espe- eren lligams entre la ciutat i el camp, a curta i llarga dis- durant la guerra, en els anys 40 en què es va passar tan- sola trajectòria determinada de mercat obert, cobert, de
cialitats. Trobem unes pautes interessants, no hi ha dub- tància. Una tercera xarxa que es pot identificar, basada en ta gana. Es pot veure com van continuar funcionant d’una botiga, de cadena, de gran superfície i d’extinció del petit
te que en el segle XVIII, la majoria de parades les portaven els mercats, lligava els venedors mateixos amb comunitats manera informal, però encara molt forta i significativa. comerç. El cas de París ens demostra la vitalitat dels
les dones. El nombre de dones era menor en el cas de les socials a base del mercat del ram i de la família, i hi ha També podem identificar xarxes entre els consumidors al mercats a l’aire lliure avui dia, i la renaixença d’aquests
carnisseries, però la resta complia aquesta afirmació. molts casaments documentats dins del sector del mercat, mercat. Relacions de sociabilitat entre les senyores del mercats, i la ubicació d’aquests mercats dins les reformes,
També sabem que, a la meitat del segle XIX, Cerdà havia i relacions familiars de molta complexitat. Aquesta és una barri, fent cua a les parades, que es veien cada dia o diver- que indiquen que no hi ha una sola trajectòria predetermi-
comptat que el 90 per cent de les parades dels mercats tercera xarxa fonamental a la vida urbana, social i al caràc- sos dies a la setmana, i que tenien unes relacions que nada, sinó que hi ha la possibilitat de molta creativitat.
12 Primavera 2008 13
>> Mercats públics, vida pública
Mercats públics, vida pública
El paper social jugat pels mercats al si de la comuni- llocs on l’església està integrada, on al costat hi ha una pla- funcionen en llocs que són de propietat individual o fami-
tats és crucial, i aquesta funció social està íntimament ça fantàstica, una barreja d’activitats públiques socials, eco- liar, sense grans corporacions com Mc Donalds, o altres.
relacionada amb la funció econòmica. Ni tan sols la nòmiques i fins i tot artístiques. És un nucli perquè tots els
sabem distingir, de fet. Creiem que un mercat ha de ser un ciutadans es reuneixin. Mitjançant un estudi d’investigació en deu mercats públics
gran espai públic on es puguin adquirir els productes. i de pagesos que vàrem emprendre, vàrem analitzar els
El paper social jugat pels mercats al si de la comunitat és crucial.
Com a l’ONG a la qual represento, hem estat implicats en clients i els venedors per a intentar avaluar els beneficis
Aquest projecte és per als espais públics. El meu interès diferents activitats. En primer lloc, donem ajut als mercats amplis que presenten els mercats sobre les comunitats.
específic i particular, especialment durant els darrers dels Estats Units que vulguin construir un mercat nou. Hi Els mercats renoven els centres de les ciutats i els barris, i expandir el teixit empresarial. Però si una part d’aquests fons
cinc anys, ha estat la qüestió dels mercats públics, tot i ha molts mercats que estan batallant, com ja hem dit, i hi ha ho fan de manera diferent, ja que actuen com a àncora per financers canalitzats cap al desenvolupament es pogués
que no es poden separar els mercats dels espais públics una xifra interessant; fins i tot els grans mercats estan a les empreses locals, de manera que els establiments que aplicar als mercats, el seu impacte seria enorme.
que els envolten. La nostra tasca va inspirar-se als Estats només retenint un 1 per cent de la venda d’aliments locals. envolten el mercat augmenten el seu volum de negoci degut
Units pels sociòlegs urbans, especialment per William H. La resta es canalitza a través de supermercats i altres boti- a la presència del mercat. Als Estats Units, molts empresaris L’altre tema que tenim entre mans és l’expansió enorme en
White, que va ser pioner en la utilització de l’observació de gues d’alimentació. Un 1 per cent és prou com per a tenir consideren que el mercat és competència. No se n’adonen la quantitat de nous immigrats als Estats Units. En els pro-
l’estudi exhaustiu sobre com s’utilitza l’espai públic. Intenta un impacte i crear un negoci, però no és suficient per a fer de la gran connexió i sinergia que existeix entre els mercats pers 4 anys el nombre de nord-americans blancs, caucà-
demostrar al seu llibre “La vida social als petits espais urbans”, créixer el mercat. Nosaltres tenim un objectiu, fer créixer i les zones que els envolten. El mercat encoratja la creació sics, serà una minoria, menys del 50 per cent de la població
que porta aquest espais públics a l’èxit, i quins són els pro- aquest nombre fins a un 10 per cent. de noves botigues i noves empreses al seu voltant, aug- nord-americana. Entretant, les nostres ciutats estan plenes
blemes que sorgeixen als espais públics quan no poden menten el seu valor immobiliari i també els tributs cobrats de llatins, somalis, etíops, i totes aquests cultures porten
satisfer les necessitats dels públics. Una cita d’aquest lli- Voldríem que els mercats als Estats Units fossin el cen- per l’ajuntament. amb si els seus propis aliments, cultura culinària i la seva
bre diu: “és difícil crear un espai que no atregui a les perso- tres dels sistemes alimentaris locals, on la gent de comu- pròpia visió.
nes. El que sí és destacable però, és que això s’ha aconse- nitats grans i petites pogués comprar el 10 per cent dels Un exemple és el d’un mercat d’un barri molt pobre, als
guit molt sovint”. La plaça de l’ajuntament de Boston, a seus aliments a partir de fonts sostenibles conreades a Estats Units. Va ser establert originàriament per immigrants A la nostra recerca, vàrem preguntar als venedors quant
Massachussets, es va dissenyar fa uns trenta anys, i fa dos nivell local. I una de les coses meravelloses del sistema alemanys al voltant de 1850, quan estava en gran declivi. els va costar establir el seu propi negoci. Un 10 per cent
mesos, l’alcalde de Boston va anunciar que volia vendre de mercats de Barcelona és la vostra connexió amb la La ciutat acaba de rebre 25 milions de dòlars com a pla varen dir que menys de 100 dòlars, però el 50 per cent
aquest espai públic, i aquest ajuntament, perquè ningú no regió, que nosaltres hem perdut. Nosaltres despleguem de reinversió per tal d’estabilitzar i expandir aquest mercat, varen dir que varen gastar menys de 1000 dòlars per ini-
el visita. Sembla fins i tot tenir una mala influència al centre tots els nostres serveis, fem conferències, entre altres acti- perquè veritablement és l’última gran esperança per a la ciar un lloc al mercat. Podem veure que el punt d’entrada
de la ciutat, i l’alcalde vol renovar totalment aquest empla- vitats. A una de l’any 2005 se’ns va donar el premi princi- revitalització d’aquest barri. Constantment ens sorprèn com és molt baix, les xifres més elevades són per aquells que
çament. Com ja he dit, això s’ha anunciat recentment. I pal. També donem diners als mercats, amb fons financers els mercats poden aplegar diferents persones d’orígens tenen mercats coberts com a Barcelona. L’oportunitat
aquí sorgeixen tots els problemes clàssics que un espai que rebem de dues fundacions. Acabem de completar un diferents. Gent tan diferent que no se sentiria a gust barre- és pensar en aquests mercats com a entitats de desen-
públic pugui presentar, no hi ha un atractiu perquè la gent programa de 3 milions de dòlars en què hem donat diners jant-se en altres espais públics. Després de sortir del mercat, volupament empresarial. Podem treballar amb nous immi-
hi vagi, no existeix cap mena d’utilització ni utilitat adja- a quatre mercats arreu del país. El nostre objectiu és se separen, però dins del mercat, tothom es barreja. grants i noves poblacions, i donar-los assistència empre-
cents. Comparat amb la Plaça d’Old Times, per exemple, intentar veritablement tant expandir el seu impacte sobre sarial per ajudar-los a pujar a l’escala de l’oportunitat
tot i que ha moltes coses que es poden fer a la Plaça, són la comunitat com millorar la seva sostenibilitat econòmi- El gran èxit dels mercats de pagesos arreu dels Estats econòmica a les seves comunitats.
com la nit i el dia. La gent atrau la gent. És per això que els ca. Com sabeu, no es pot tenir una cosa sense l’altra. S’ha Units no es basa únicament en l’interès per l’aliment sinó
mercats són tan visitats. demostrat que tenim un gran ventall de mercats i una per l’esperit comunitari que hi ha al darrere. I la major part Un altre soci clau per als mercats són les agències de
varietat creixent. d’aquests mercats, de fet, és gestionada, en part almenys, sanitat pública. Malgrat l’expansió dels supermercats i de
Evidentment els productes també són molt importants, però per voluntaris. També hem documentat al nostre estudi de les botigues alimentàries arreu del país que, bàsicament,
al capdavall, tot està relacionat amb les relacions interperso- La definició de mercat públic és poc clara, fins i tot als recerca com els mercats proporcionen oportunitats de tre- han destrossat el sistema de mercats originari, tenim uns
nals. Nosaltres intentem crear aquests espais on sorgeixin Estats Units, i per tant, nosaltres hem encunyat la nostra ball. Volíem obrir l’oportunitat perquè d’altres proveïdors barris que no tenen botigues, o supermercats, on la gent
oportunitats perquè la gent pugui reunir-se i trobar-se. Hi ha pròpia definició. Els mercats públics són mercats que de fons percebin els mercats com una manera d’adreçar no té accés a productes alimentaris frescos, on la gent viu
una església a Colorado, que té una escalinata d’entrada, on tenen objectius públics i beneficis públics ben definits, de la seva pròpia missió. És a dir, existeix un gran nombre aïllada i deprimida, i té el problema crònic de l’obesitat a
hi havia el mossèn que ens parlava d’aquestes cases petites manera que donen suport a les necessitats en l’àmbit d’agències governamentals i privades als Estats Units les nostres ciutats. Nosaltres hem evolucionat cap a una
que seran enderrocades per tal d’augmentar les places més ampli de la comunitat, que funcionen com a espai que donen suport al desenvolupament econòmic a les societat de mides extraordinàries, i aquest problemes crò-
d’aparcament. El què succeeix és que s’aïllen les entitats. públic, no com als centres comercials privats, on no es nostres ciutats, i molt poques vegades perceben el mercat nics de salut han augmentat dramàticament la incidència
L’església queda com una entitat separada i en canvi, hi ha pot accedir i tenir un sentit de democràcia ple. A més, com una oportunitat per a crear llocs de treball i per a de la diabetis. De manera que part de la resposta dels
14 Primavera 2008 15
>> Mercats públics, vida pública
mercats ha estat el desenvolupar estratègies per a establir pèrdua dels mercats familiars. Això continua en declivi als ha un mercat nocturn que obre els dissabtes a les 6 de la tot això desapareix. A la banda de la dreta hi ha les parades
mercats a cel obert en alguns barris. Això és el més difícil Estats Units, cada vegada hi ha menys granges familiars. tarda i tanca a mitjanit. Es tracta d’un festival cultural enor- d’aliments bàsics, carnisseries, fleques, formatgeries, entre
de fer econòmicament, perquè molt sovint aquestes pobla- me, de gran abast, i els venedors de Chinatown porten els d’altres. I al mig hi ha el carrer, per on la gent camina lliure-
cions no tenen molts diners per a gastar. En aquesta situa- Un dels temes candents als quals s’han d’enfrontar aquests seus productes a aquest mercat els dissabtes a la nit. ment. Aquesta connexió amb el carrer ajuda a connectar el
ció s’ha de ser molt creatiu, i afortunadament, hi ha bones mercats de pagesos és la manca de nombre de pagesos. mercat amb les zones del seu voltant.
subvencions governamentals, amb programes especials, Els mercats de pagesos de Greenmarket tenen 15.898 Quan parlem del tema de l’espai públic, hem desenvolupat
que permeten a les capes més pobres de la societat utilit- acres de terra de conreu a la zona de Nova York. Per tant, algunes estratègies pràctiques, i algunes eines senzilles Com passa el mercat de ser una capsa tancada sobre si
zar uns cupons alimentaris específics i programes especials és molt important per a aquest tipus de mercat de pagesos que poden ser aplicades a qualsevol mercat per a convertir un mateixa a vessar-se sobre els espais que l’envolten?
per a comprar productes frescos en mercats de pagesos a el fet de tenir terres per a conrear. espai en un de públic millorat. Hi ha quatre temes dels quals Greenmarket és un bon exemple. L’any 1976, quan aquest
l’aire lliure i en mercats tradicionals. Quan vàrem fer l’estudi parlaré, que són importants pel que fa als espais públics i la mercat va obrir, la Union Square era coneguda com la “pla-
de recerca, en el cas de la ciutat de Milwakee, vàrem pre- Evidentment, el nostre interès en els mercats als PPS maximització d’aquest espais. La sociabilitat, l’accés i els lligams ça de camells”, on el que es feia era despatxar droga. Tothom
guntar als clients si com a resultat de comprar al mercat, (Projectes per als Espais Públics) és el seu paper actiu a i connexions, utilitzacions i activitats, i la comoditat i imatge. va pensar que era una bogeria obrir un mercat en aquest
compraven més o menys aliments econòmics, i si menja- l’hora de crear lligams socials, i com podríem utilitzar espais emplaçament. Malgrat tot, aquest espai havia estat un
ven més fruita fresca i llegum fresca, i veiem que la major que no serien fets servir. Al començament, especialment en El primer tema és la sociabilitat. Un dels beneficis fonamen- emplaçament històric pels mercats al començament del
part d’ells ho fan més que abans. De manera que els mer- espais amb una alta taxa delictiva, hem vist que quan es tals, com ja he dit anteriorment, és que la gent s’aplega i es segle XIX, hi havia hagut el mercat de flors de Nova York.
cats estan tenint aquest benefici. porten activitats a aquest tipus de zones, la delinqüència mantenen aplegats, fins i tot quan plou, perquè la conver- Durant la segona Guerra Mundial, aquest mercat va tancar, i
desapareix. Un exemple és Chinatown, a San Francisco. Hi sa és agradable. En la recerca que vàrem dur a terme, va evolucionar com a emplaçament de mercat natural.
L’altra cosa que proporcionem són classes de cuina i demos- vàrem preguntar als clients d’aquests mercats que quin Aquest mercat és a cel obert, funciona durant tot l’any, qua-
tracions culinàries in situ, per a ensenyar a la gent com era el benefici més important del mercat per a la comuni- tre o cinc vegades per setmana i està molt integrat a la cir-
cuinar productes tradicionals d’una manera més saludable. tat. El consumidor comenta el preu, els productes, la fres- culació dels vianants. Hi ha moltes maneres d’entrar-hi, està
El mercat, per tant, proporciona aquest espai informal, que cor, però una de les coses que mencionen aquí és que a prop del metro, i la gent acaba sempre entrant al mercat,
permet dur a terme totes aquestes activitats. permet a la gent de reunir-se. És a dir, que la funció social tant si volen comprar com si no. Per això aquest passadís és
dels mercats és fonamental pel seu èxit econòmic. Un sociò- massa ampli per a un mercat normal, ja que hi ha un flux de
Les organitzacions sanitàries ara estan obrint mercats. leg va fer un estudi fa uns anys que demostra que, de mit- vianants molt dens que surt del metro. En definitiva, és un
A Nova Jersei hi ha un cas d’organització d’aquest tipus, en jana, la gent té dues interaccions socials quan van al mercat còmode, natural. L’emplaçament i el desplegament
una zona de la ciutat pobríssima que ha obert un mercat supermercat. Res comparable a les més de 20 interaccions del mercat ocupa dues terceres parts de les vores de la pla-
de pagesos al costat d’un centre de transport, al centre de socials al mercat. Ens trobem constantment amb gent que ça en hores punta. El mercat envolta tota la plaça, i les altres
la ciutat. Es pot rebre el servei per tal que et mesurin la coneixem, parlem amb els venedors i venedores. Els mer- parts de la plaça també juguen un paper social molt
pressió sanguínia, i donen tot un seguit d’oportunitats per a cats són una bona manera de promocionar la relació important, és a dir, la gent seu a les escalinates, i al parc,
rebre informació sobre la salut. També s’està fent en reser- social, i això s’explica pel fet que la major part dels com- i s’hi troba molt a gust. Això forma part de la vida quotidia-
ves índies a Arizona. Aquí és on els supermercats estan pradors als Estats Units no visiten els mercats sols, sinó na d’aquesta plaça anomenada Union Square. No només els
a 100 quilòmetres de distància. Els pagesos condueixen que hi van amb amics i els seus familiars. És una ocasió venedors de droga han desaparegut gràcies a això, sinó que
fins a aquesta reserva, i venen tots els seus productes en social. La demanda dels mercats durant el cap de setmana el parc han experimentat renovacions amb aquestes noves
una hora. Aquest tema el gestiona el centre de salut. és superior a la dels dies de cada dia, degut a aquesta noció característiques, com poden ser les escalinates. Però el que
de sociabilitat. És un indret on portem els nostres fills, i els és interessant és que nous negocis i empreses han comen-
Als Estats Units estem intentant arribar a les comunitats venedors formen part d’aquesta xarxa social. Aquesta con- çat a traslladar-se a aquest espai. L’exemple d’una botiga
i esdevenir-hi més actius. L’exemple d’un dels hospitals més nexió social amb el venedor o venedora, que s’estableix que ha fet que augmenti el negoci és clar, tot el destí ali-
grans dels Estats Units, el Kaiser Permanente, ajuda als hos- setmana rere setmana, com sabeu, és la raó important per mentari especialitzat ecològic de la ciutat ha anat cap
pitals en cinc estats. Han obert recentment 35 mercats de la qual la gent torna. aquí. És un lloc on es passa una bona estona durant l’estiu,
pagesos, que són utilitzats pels empleats i pels habitants del i durant el bon temps, ara que els venedors de droga ja no hi
barri, i és una manera d’utilitzar els mercats per a promo- Un altre exemple és el mercat de Pyke Place, a Seattle. El són. Col·lectivament doncs, es duen a terme moltes activitats.
cionar una millor salut, i per a establir un lligam més fort fet interessant sobre aquest mercat és que el carrer hi
amb els habitants del barri. A Nova York, una de les raons passa pel mig. A l’esquerra hi ha les parades de dia, on els Hi ha un concepte que nosaltres tenim i que anomenem el
per les quals es va crear aquest mercat de pagesos és la La funció social dels mercats és fonamental pel seu èxit econòmic. clients hi poden comprar aliments, artesania i flors. A la nit poder de 10. El districte al voltant del mercat necessita que
16 Primavera 2008 17
>> Mercats públics, vida pública
hi hagi deu activitats per a fer. Nosaltres hem trobat deu improvisats, que actuen de manera espontània. En definiti-
activitats que es poden dur a terme, però és la sinèrgia va, la gent que va a aquest mercat espera veure aquestes Models de mercats als Estats Units
entre els mercats i les altres activitats que es puguin des- activitats meravelloses per a nens i grans.
envolupar el que la converteixen en un gran destí. Algunes
d’aquestes activitats són socials, d’altres són econòmi- La darrera característica que m’agradaria esmentar, pel
ques, i d’altres de lleure. És la barreja el que crea aquesta que fa a aconseguir que els mercats i els espais públics És evident que no tothom té la mateixa imatge mental
mena de dinàmica. La plaça de Union Square té a més un tinguin èxit, és fer-los còmodes. Si la gent se sent còmo- d’un mercat. La imatge mental que en tenim depèn
significat important. Després de l’11 de setembre, la ciutat da, hi romandrà més temps. No es necessita massa per a d’on vivim, i de quines han estat les nostres expe-
va tancar tota la part sud de Manhattan, al sud del carrer fer que un espai sigui còmode; no demana una gran dedi- riències. A la Toscana, per posar un exemple europeu, algú
14. El límit era Union Square, que va ser un dels indrets on cació en el seu disseny. Hi ha d’haver lloc on la gent pugui que hagi crescut a Chianti pensarà en un mercat desco-
la gent es va començar a col·locar per a buscar la seva gent seure. Tant els mercats de pagesos com els ecològics han bert setmanal, celebrat a la plaça del poble. En canvi, algú
estimada, varen començar a encendre espelmes, i tota la expandit els seus espais recentment amb disponibilitat de que hagi nascut a Florència, a mitja hora de Chianti, pen-
importància de la Union Square va augmentar enormement seients, perquè això permet que la gent hi romangui més sarà en un mercat com el de Sant Andreu, que és obert
a nivell simbòlic. Fa trenta anys ningú no hi volia anar i ara temps. Hi ha espais especialitzats pels infants, que perce- cada dia. Tanmateix tenim una cultura compartida depe-
s’ha convertit en un lloc central. La gent ve a buscar el ben l’espai públic dins i fora del mercat amb gran flexibili- nent d’on som.
producte al mercat, miren i exploren la diversitat. Tenim tat, un dia és un mercat i un altre dia és utilitzat per a un
una diversitat increïble. Hi ha música, hi ha llocs on es pot altre tipus d’activitat. En un lloc tan gran com els Estats Units, és lògic que hi
degustar menjar, obtenir informació sobre serveis socials, hagi diversos models de mercats. Tanmateix, el que és inte-
sobre salut, conèixer gent nova i relaxar-se. Tenim un procés mitjançant el qual treballem amb els mer- ressant sobre els Estats Units és que molt sovint, quan par-
cats. Es tracta d’un procés participatiu, a mode de tallers. lo amb els nord-americans sobre recerca en els mercats En un lloc tan gran com els Estats Units, és lògic que hi hagi diversos models
A Vancouver, Canadà, hi ha un altre exemple anomenat Illa L’idea d’aquest procés participatiu és poder reunir els alimentaris, no entenen de què parlo, i es queden mirant- de mercats.
Cradle. És una antiga illa industrial emplaçada al centre venedors i els clients, gent del barri i gent de la comuni- me amb una cara estranya. Això em passa amb els amics,
mateix de la ciutat de Vancouver. L’illa tenia molts edificis tat, i parlar sobre quatre temes. Comoditat, accessibilitat, amb la família, no importa d’on provinguin concretament Un amic d’Ohio coneixia el mercat de West Side de
industrials antics que estaven en molt mal estat. També imatge i activitats. La gent parla del que funciona i del dels Estats Units. De fet, moltes persones pensen que par- Cleveland, i un altre col·lega de l’estat de Washington, a la
tenia algunes empreses en funcionament, com una fàbrica que no, del que els agrada i del que no, i presenten opor- lo dels supermercats. Altres pensen que alguns mercats costa occidental, va entendre de seguida de què li parla-
de ciment, una empresa que fabrica formigó i que encara tunitats. Estem intentant atraure gent amb fons financers com ara el de Boston, el Quincy Market, un mercat de 1742 va, perquè coneixia el mercat de Pyke Place de Seattle.
existeix. Es volia mantenir aquesta indústria factible, i refle- cap als mercats perquè inverteixin, ja que poden ajudar a que es va privatitzar en els anys 70. Ha canviat i ara hi ha Sovint la gent em deia que sabien de què els estava par-
xionar sobre nous usos alternatius per a la resta d’indústries desenvolupar el futur dels mercats als Estats Units. restaurants i venedors d’aliments. Per a moltes persones lant, referint-se a un mercat fantàstic a Barcelona, just a la
desaparegudes, amb una gran varietat d’iniciatives que són els mercats a l’aire lliure, on els productors d’aliments Rambla. Per molts nord-americans i no incloc els cana-
s’han portat a terme. S’han reconvertit edificis en centres Ja per acabar, podem dir que, actualment, les institucions venen els seus productes frescos directament als clients. dencs, la millor manera d’explicar la idea d’un mercat
de lleure infantil, amb patis de jocs, hi ha botigues i res- cíviques als Estats Units estan cada cop més separades Això comença a ser ja fix en ciutats i també petits poblets cobert públic és fer servir un exemple d’un mercat euro-
taurants que no formen part de cap cadena corporativa, les unes de les altres. Hospitals, escoles, església, funcio- arreu d’ Estats Units. És un model públic, del qual parlaré peu, no d’un mercat nord-americà. Això és cert, encara
sinó que són de propietat familiar, o individual, artesana, on nen a nivell individual i aïllat, i han perdut les connexions amb detall més endavant. Hi ha mercats coberts com els que a la majoria de ciutats nord-americanes, com Cleveland
la gent pot anar i divertir-se, i al centre mateix de l’illa que aquests institucions tenen entre si i amb la comunitat de Barcelona. Un col·lega de San Francisco em va dir que o Seattle, hi ha mercats que són realment molt estimats.
tenim el gran mercat públic. Fa 4000 metres quadrats, té on es troben. Veiem que els espais cívics i els espais li agradava el mercat del Ferry Building, on la terminal del Això és perquè no n’hi ha gaires, i no representen un sis-
nou nivells, i un ventall extraordinari de productes frescos. comunitaris i mercats presenten una oportunitat merave- ferry es va renovar per a incloure aquest mercat i poder tema molt difós.
El mercat té tendals verds. Hi ha dos espais públics en llosa perquè la gent es reuneixi, i per utilitzar els mercats abastir i satisfer les necessitats dels clients que entraven a
aquest mercat que, amb els anys, han esdevingut cada com a catalitzador per a la comunitat. Els mercats comp- Ferry. Hi ha també el mercat de Chelsea, a Nova York, que Els mercats no són part d’una cultura contemporània que
vegada més actius. Part de les activitats són planificades. ten amb aquestes fonts de les quals es poden beneficiar, una empresa de galetes va renovar per convertir-lo en un està familiaritzada amb les experiències. La majoria no
El mercat patrocina algunes d’aquestes activitats a fora, hospitals, biblioteques, centres per a la comunitat, que els mercat a l’engròs, sobretot per a servir els clients que esta- pensen en els mercats com al lloc principal per a comprar
i se celebren festivals. És una estratègia molt intel·ligent mercats poden utilitzar com a emplaçament per a crear ven interessats en productes més aviat cars. Per tant, amb productes frescos. Malgrat tot, aquest no és sempre el cas.
per tal de gestionar aquest espais, de manera que la gent un indret que aplegui a totes les persones de la comu- tots aquests exemples, és prou clar que Amèrica està molt De fet, el mercat de la ciutat era l’únic lloc on es podia
vingui al mercat, al festival, torni al mercat, gasti més diners nitat i que faci d’aquesta inclusió social una realitat, no familiaritzada amb els mercats coberts, tot i que potser afir- comprar menjar fresc, tot i que ara això es controla mit-
i alhora gaudeixi del seu temps lliure. Hi ha a més actors només una idea. mar això seria excessiu. jançant empreses privades i sistemes de distribució propis.
18 Primavera 2008 19
>> Mercats públics, vida pública
A la primera dècada del 1800 totes les noves ciutats tenien Un altre exemple és el mercat de Philadelphia. Té una de reflexió al respecte. Hi ha 150 mercats que romanen als
un mercat, dirigit per regles de mercat. Eren mercats a l’aire superfície de més de 6000 metres quadrats amb 80 comer- Estats Units i que continuen lluitant, però els Estats Units
lliure, que estaven a prop de l’ajuntament. Les grans ciutats ciants, construït l’any 1892 a la mateixa estació de ferrocar- tenen un altre model de mercat que està guanyant terreny,
com Baltimore varen arribar a tenir el que anomenem “sis- ril, des d’on sortien les vies dels ferrocarril a la segona plan- que és el mercat de pagesos, una tornada als sistema tradi-
temes de mercats municipals”. ta. En el moment d’obrir aquest mercat, encara que es cional d’alimentació. A les ciutats, i sobretot a les afores de
considerava una mica estrany, era l’opció ideal, perquè així les ciutats, no existeix una relació entre la ciutadania i
A mesura que els temps varen canviar i també les políti- tenien temps per a distribuir els aliments del mercat cap a l’origen de l’aliment que mengen, de manera que aquest
ques sobre aquesta responsabilitat governamental, també les afores. El segon edifici també va ser renovat el 1892. De mercats a l’aire lliure són una manera que coneguin l’origen
varen canviar les actituds sobre els mercats i la funció que manera que si entrem en aquest mercat podrem observar el tractament de l’aliment que després consumeixen.
duien a terme. En principi, la revenda es veia amb una comerciants del grup amish, cadascun d’ells amb la seva Aquests mercats, coneguts com mercats de pagesos, són la
certa sospita, però varen ser els comerciants, que varen vestimenta tradicional, que és un dels grans punts forts. millor font per a trobar producte fresc als Estats Units actu-
començar a tenir més importància. Els mercats a més no alment. Les xifres parlen. S’ha passat de més de 1.755 mer-
eren l’únic indret on es podia vendre producte fresc sinó El tercer exemple, el mercat de Pyke Place a Seattle, com- cats el 1994 a més de 4.385 mercats l’any 2006. Això signi-
que cada vegada més es passava a les botigues de verdu- plirà 100 anys enguany, l’any 2007. Abarca 3 hectàrees i mit- fica que s’ha produït un augment del 18 per cent només en
ra i fins i tot als supermercats. ja amb 200 comerciants i 50 restaurants, rep 10 milions de dotze anys. El Ministeri d’Agricultura als Estats Units calcu-
visitants cada any, i encara que actualment té un cert èxit, la que hi ha mil milions de dòlars en termes de fluxos mone-
A principis del segle XX, molts mercats estaven deteriorats al llarg del segle XX, aquest mercat s’ha vist amenaçat amb taris produïts per aquests mercats.
i segons un estudi del 1917, s’utilitzaven encara per a dife- el seu enderrocament en vàries ocasions.
rents funcions. A les ciutats es pensava cada vegada més La raó per la qual aquests mercats han tingut tanta impor-
que els sistemes eficients podien ajudar a fer que les ciu- Tot això són exemples de mercats que han hagut de fer tància és que el sistema alimentari nord-americà no és
tats fossin més boniques, com en el cas d’aquí, i reduir els front a tot un seguit de desafiaments, com la renovació. Sé regional, sinó internacional. Per exemple, el mercat de Nova
preus generals. Va ser durant la primera part del segle XX, que això és un desafiament per a tothom. Els mercats han York, el de Hunts Point, per a la venda al major, és el més
fins i tot durant els anys 40, quan varen començar a sorgir de lluitar per tal de mantenir el seu entorn geogràfic, per- gran de tot el país, hi tenen fruita i verdures. De 50 estats,
aquests mercats. Durant la segona Guerra Mundial, els què s’han produït canvis a la ciutat, i s’ha d’intentar doncs la major part provenen de Califòrnia, la carn ve de la regió
mercats públics no eren el focus principal de la ciutat. Es atraure els clients de la cartera local, perquè cada vegada del Midwest als Estats Units, però ja empaquetada, amb la
va passar per un moment de recessió, i es van començar que el turisme augmenta, es produeixen tot un seguit de qual cosa, existeixen tot un seguit de petites botigues que
a traspassar en mans de l’empresa privada. En són clars problemes que s’han d’intentar solucionar. Hi ha botigues depenen d’aquest mercat al major, i els seus aliments, com
A mesura que els temps varen canviar i també les polítiques sobre aquesta res- exemples mercats com el de Trenton a Nova Jersey, que va de records, es produeixen canvis en l’entorn urbà i els mer- ja he dit anteriorment, no tenen una base regional, sinó que
ponsabilitat governamental, també varen canviar les actituds sobre els mercats. passar a la perifèria de la ciutat, i el de St. Louis, que va ser cats han de mantenir la seva parcel·la de tradició. Amb la s’han d’omplir certes llacunes i buits, i satisfer les necessi-
enderrocat, i que esdevingué un hotel. No obstant, amb qual cosa, existeixen altres mercats que, enlloc de vendre tats de totes les poblacions. Aquests mercats de pagesos
És difícil que els nord-americans puguin creure que el govern aquests exemples veiem que els Estats Units continuen producte fresc, haurien de derivar cap a la restauració i pre- segueixen regles diferents. La seva modalitat tradicional, el
tingui alguna responsabilitat per a tenir accés a uns aliments tenint bons exemples de mercats públics, encara que no parar plats cuinats, per exemple. Molts comerciants venen mercat, coincideix en què és un grup de camperols page-
a un bon preu. Això tanmateix és el que es pensaven els amb la mateixa importància, però que han resistit al pas els mateixos productes que podem trobar en un supermer- sos o grangers que venen els seus productes per a una
nord-americans fins i tot ja al segle XX. del temps. cat, però són els edificis els que reflecteixen aquest caràc- zona molt concreta. Per exemple, hi ha qui ven productes
ter, i varietat de religions, tradicions i cultures. De vegades conreats en horts urbans. Hi ha mercats que només venen
Mirant la historia dels mercats nord-americans, podem veu- Els comerciants i els mercats reflecteixen les tradicions de aquests productes que venen no es corresponen amb aques- productes ecològics, d’altres no, i en general, no es tracta
re que molts dels reptes i de les qüestions que ens trobem cadascuna de les seves ciutats. Baltimore precisament, és ta imatge que es proporciona, i és una oportunitat perduda d’emplaçaments elegants. Normalment són quatre tendes
avui no són pas nous. Quan van venir els colons nord-ame- una ciutat que té 6 mercats. Es considera el sistema de mer- per tal d’explorar el potencial del mercat, atès que es tracta organitzades sense aparcament. El que els manca des del
ricans varen proporcionar l’accés igualitari al menjar pro- cats més antic dels Estats Units. És un sistema que ha d’emplaçaments molt singulars. Per tant, s’intenta tornar al punt de vista de l’elegància ho compensen amb escreix amb
mocionant la venda i la compra en hores fixes, i fent que funcionat sense interrupció als Estats Units, té 225 anys pes que tenien quan els antics ajuntaments. l’autenticitat. De vegades és un mercat o xarxes de mercats
tots els pagesos venguessin en un sol indret al mateix d’història, ocupa dues mançanes, i té un lloc amb 240 comer- que poden organitzar-se una vegada a la setmana, o vàries.
temps. Això féu que la reglamentació de les pràctiques ciants. Va ser renovat l’any 2002, i hi treballen empreses fami- Existeixen tot un seguit d’iniciatives a Portland, Oregon,
comercials fos més fàcil i els preus fossin més assequibles. liars que venen, per exemple, els famosos pastissos de cranc Boston i fins i tot a la ciutat de Nova York. No sé si es trac- El sistema més ampli de mercats de pagesos als Estats
Aquest fenomen va continuar després de la Independència. de Baltimore, una especialitat de l’any 1886. tarà d’iniciatives pràctiques o no, però existeixen processos Units és a Nova York, on hi ha 45 mercats, alguns dels quals
20 Primavera 2008 21
>> La funció de l’arquitectura dels mercats
La funció de l’arquitectura
dels mercats
operen tot l’any. Es diu que el Greenmarket és un dels més om es pot preveure l’extinció dels mercats? Per què
importants de Nova York amb 45 venedors i més de 250.000
clients qualsevol setmana a l’estiu. El Greenmarket va comen- Ces reformen els mercats si el que importa realment
és el seu emplaçament?
çar-se a celebrar l’any 1976 per tal de resoldre un problema
dual. Els grangers i pagesos que treballaven en una zona de la Tenint en compte que abans que les ciutats i els edificis, hi
ciutat estaven a punt de fer fallida i quedar-se en bancarrota. ha l’intercanvi, i per tant, els mercats, m’agradaria destacar
Els ciutadans necessitaven producte fresc, amb la qual cosa tres aspectes, en la comparació entre la ciutat europea i la
generar aquests mercats era una manera d’interconnectar i ciutat nord-americana. El primer és que la ciutat europea
enllaçar ambdues carències. Aquests mercats es varen orga- es recorre a peu, mentre que la americana es fa en cotxe.
nitzar de manera regional, com els anteriors, i la història sem- El segon aspecte és el fet que la ciutat europea és una ciu-
blava repetir-se. Les ciutats tornaven a considerar els mercats tat de cafès. La gent tradicionalment té converses informals
de pagesos com una manera de resoldre problemes de sanitat en els cafès, s’hi ha conspirat, s’hi troben estudiants d’ESO
pública com la desnutrició i la diabetis, en zones marginades, també, i aquesta tafaneria és semblant a l’intercanvi que
gràcies a l’accés a productes frescos. es produeix en un mercat. Intercanvi comercial i intercanvi
cultural. Per últim, a la ciutat europea hi ha un tema de El que intentem és prioritzar la funció.
Els mercats de pagesos també tenen els seus propis des- memòria, la idea patrimonial. Els arquitectes parlem d’edificis
afiaments donat que només generen producte fresc, estan catalogats, amb un pòsit històric. Sortim d’una preexistèn- Funció, matèria i forma, pilars bàsics entre els quals dubta
limitats a aquest ventall de productes que poden proporcio- cia on és important tenir-ho en compte. constantment l’arquitecte. En el cas dels mercats, l’aspecte
nar als seus clients en comparació amb els supermercats, la funcional pesa molt respecte a altres aspectes més banals.
qual cosa no ha de ser una gran preocupació a Califòrnia Sempre es parla de mudar aspectes que no sempre són S’ha de fer un esforç d’austeritat, treballar amb un sentit
per exemple, però a Nova York significa que durant l’hivern, estrictament arquitectònics. Per tant, l’ADN de mercat és més d’ofici, solucionar les deficiències funcionals, i integrar-lo en
els productes es limiten en general a tubercles i pomes i a de caràcter no arquitectònic, en el sentit més formal de la un programa funcional del lloc on està situat. Aquest és el
productes d’hivernacle. De fet, en alguns indrets del país, paraula arquitectura. El que intentem és prioritzar la funció. nostre esquema a l’hora de prioritzar el treball.
aquest mercats no s’organitzen tot l’any, perquè no hi ha
una estructura permanent que els cobreixi, sinó que són a
cel obert. No són cars, però significa que el mercat moltes
vegades és temporal, i sembla precari, perquè utilitza un
espai llogat o arrendat, no és de propietat. A més, és molt
difícil mantenir la carn o el peix frescos a l’estiu o a l’hivern, El nou mercat de la Barceloneta
perquè hi ha molt poca protecció. No existeixen intermedia-
ris i el procés està tot en mans dels pagesos, des del con-
reu fins a la venda. Actualment els supermercats i les botigu-
es de verdura estan copiant aquest concepte, fent publicitat El projecte de la Barceloneta és un projecte que s’ha fet Hi ha una necessitat d’anar redefinint l’espai urbà al vol-
d’aliments autòctons. De fet, el mercat dels pagesos és com des de les premises funcionals abans mencionades. tant d’aquest centre. S’ha de reconèixer aquesta morfolo-
una marca d’allò que és fresc i autòcton. És un terme utilit- Crec que, més enllà que donar forma als continguts, gia, com també ho és veure com històricament aquest
zat arreu del país per tal de descriure botigues que no El mercat dels pagesos és com una marca d’allò que és fresc i autòcton. hi ha tot un material previ que fa possible un projecte. barri, que va néixer de gent vinculada al treball en el port,
representen tot un sistema de normatives estrictes, com els ha anat ocupant els seus límits. La gent que va fer possi-
mercats de pagesos. Els mercats neixen d’una realitat molt clara, del lloc on estan ble aquest barri són gent modesta, obrera, que han fet
manera que ja no serà pas una moda passatgera. Els ciu- ubicats. La Barceloneta és com una mena de Manhattan que aquest lloc anés agafant consciència de petita
La nova marca de moda és passar del que és autòcton al tadans exigeixen i esperen que els aliments que consumei- català, com qui diu, sobretot per la morfologia, un seguit de Barcelona. Aquest és el material amb el qual comencem
que és ecològic. Això ho veiem en grans restaurants ele- xen siguin de preu raonable, però sobretot d’una bona font, i carrers traçats militarment, amb un espai central que al llarg a treballar. El mercat no només és un edifici, sinó que tam-
gants als Estats Units. Per exemple, un plat de pollastre ens és una manera de canviar un altre cop la història dels Estats de la història s’ha anat redefinint com a centre. Aquesta bé és un lloc que ha de parlar de la seva gent. Hi ha la tra-
pot indicar exactament quina és la procedència d’aquest Units, per tal que siguin els seus propis comerciants els que situació central del mercat, aquesta trama militar, que li dició i l’energia intrínseca a la Barceloneta, que nosaltres,
pollastre, qui l’ha venut, entre d’altres característiques de prenguin d’alguna manera el control sobre aquesta cultura. dic, té un traçat ortogonal, on els carrers són molt estrets. com a arquitectes, hem d’intentar que vagi recollint. Tota
22 Primavera 2008 23
>> La funció de l’arquitectura dels mercats
El nou Mercat de Santa Caterina,
com revitalitzar tot un barri
ElMercat de Santa Caterina és una peça clau per al bar-
ri, que havia anat decaient de feina més de cent anys, la
que el seu pla urbanístic no era gens clar. Mai no s’ha
fet el pla que projectà Cerdà per al barri de Santa Caterina.
Ens vàrem posar a treballar en la remodelació del Mercat de
Santa Caterina, perquè fos un mercat enfocat cap al carrer,
com el cas de La Boqueria, que està enfocat a la Rambla. En
L’estructura de la que es partia es volia mantenir, com a memòria de l’edifici. aquest cas, Santa Caterina està enfocat cap a la Plaça de la
Catedral, i presideix l’obertura d’aquest barri que sempre
aquesta energia és latent i nosaltres intentem que formi fa funcionar la màquina del mercat, ja que hi ha magat- ha estat tancat, i que ara s’obre per primera vegada amb
part del projecte. zems. A més, s’hi han d’incorporar altells perquè segueixi l’Avinguda Cambó. Això ha estat el començament d’un pro-
donant servei al barri. cés molt llarg, de 1995 a 2004.
El mercat de la Barceloneta està empresonat dins d’aquesta ElMercat de Santa Caterina és unmercat tradicional, que s’havia pensat com amer-
trama urbana. És un edifici format per tres naus que fun- L’estructura de la que es partia es volia mantenir, com a Em sembla meravellós que durant aquest procés s’hagi tor- cat gairebé obert, i ara s’ha anat tancant amb vidres, per a mantenir l’aire contingut.
cionen longitudinalment, sense una vocació d’espai públic. memòria de l’edifici, i a partir d’aquí començar de nou, tenir nat a valorar aquesta tradició que encara s’havia transpor-
Aquest recinte industrial fa possible els petits comerços en en compte els espais soterrats de logística del mercat, tat intacta i viva a la societat de Barcelona i a la catalana,
el seu interior, i funciona com a espai de densitat del propi treballant amb un cert diàleg amb aquesta estructura. com és utilitzar el mercat com a lloc de cultura, real, on la Tanmateix, el Mercat de Santa Caterina és un mercat tradi-
barri, que pot ser capaç de catalitzar molta de l’activitat que A Barcelona, els mercats tenen un pes notable arquitectò- gent hi va, escull els millors productes, els porta a casa i cional, que s’havia pensat com a mercat gairebé obert, i ara
es desenvolupa. Barcelona agafa identitat a través dels mer- nicament. Trobàvem interessant el diàleg d’aquesta estruc- ofereix a la seva família una manera de viure que és el s’ha anat tancant amb vidres, per a mantenir l’aire contin-
cats. La Barceloneta, La Boqueria, Santa Caterina, El Born, tura amb una nova estructura absolutament independent, màxim de la cultura, és a dir, saber menjar bé, i, a través del gut. Em sap greu veure que s’ha exagerat una mica, segons
aconsegueixen definir espais de barri. Tota la Barceloneta pensada com a indústria. menjar, fer societat, un fet que a la resta d’Europa ja s’ha la meva opinió. En el futur potser també s’arribarà a posar
és com una àrea social, de comerç. Arrel d’aquesta realitat, perdut. El fet que els mercats encara existeixin com a edi- davant del mercat una pèrgola que hi havia projectada.
començà el projecte. Aquest projecte també s’ha fet des del treball. Ha anat ficis, que encara estiguin vius, em sembla una de les coses Segurament milloraria el funcionament de tot el tràfic al
fent-se en el mateix lloc, tots els veïns han estat testimo- més meravelloses que he vist durant aquests gairebé deu voltant del mercat, però no és una qüestió de mercats, sinó
L’estructura del mercat de la Barceloneta, formada per tres nis d’una part d’aquest edifici, han vist passar pels seus anys que hem estat involucrats en els mercats. Quan sen- més aviat urbana.
naus, és on comença el projecte. Aquest és un edifici que, carrers estrets parts d’aquest gran animal que descobri- to mitjançant els Mercats de Barcelona que hi ha aquest
degut a la seva situació, necessitava incorporar noves acti- rem en aquest espai central de la Barceloneta. Aquests moviment mediàtic, em sento molt i molt feliç.
vitats. Per tant, es transforma en una espècie d’animal que veïns sentiran el mercat com a seu, ja que s’ha desmun-
es torna en part del barri. Ens trobem amb una superfície tat l’estructura, i s’ha transportat per peces pels carrers. En refer Santa Caterina, hem creat un edifici que ha mogut
horitzontal, que manté les condicions existents, i unes Crec que el projecte intentarà donar suficient densitat a tot un barri al voltant. Es demostra que un mercat és capaç
peces que estan suspeses a l’aire, deixant lliure la planta aquest espai, i introduirà un element molt propi del mer- de remoure un barri sencer. En aquest sentit, això és una
baixa, on hi ha tradicionalment les parades. cat, una activitat molt lligada al mateix funcionament del tradició que ha arribat fins a nosaltres, i ara simplement
barri. El caràcter inicial del mercat s’ha intentat mantenir, s’està netejant. Durant aquests anys hem tingut molts dub-
Un mercat, més enllà de disposar els espais per a vendre, encara que la seva vocació pública ha fet que la forma tes de caire polític, per exemple, per la por que aquest mer-
proporciona un espai per a aparcar, per a càrrega i des- anés envaïnt espais que no li eren propis, tant al davant cat es transformés en un supermercat, i jo celebro que això
càrrega del mateix mercat, el qual hem d’entendre com una com al darrere. Des dels mateixos comerços, s’incorpora no s’hagi transformat en una realitat. Penso que ara estem
màquina per a produir aquesta activitat que és el comerç. ja en el seu aparador el mateix mercat. Com a arquitectes, en un moment molt adequat. A Estats Units, on he viscut un
El mercat s’apropia de l’espai central del mateix barri. la gent ens demana que ens comprometem amb l’edifici, i temps, els llocs de compravenda de productes que més fun-
Incorpora supermercat, restaurants i una vinculació molt per aquest motiu, crec que ha estat rellevant presentar cionen són els ecològics, que més o menys són imitacions
clara amb l’espai públic. La part soterrada, que no es veu, aquest projecte. dels que nosaltres ja tenim tradicionalment com a mercats. En refer Santa Caterina, hem creat un edifici que ha mogut tot un barri al voltant.
24 Primavera 2008 25
>> Mercats, alimentació i salut
Mercats, alimentació i salut
En els darrers anys s’està parlant molt de salut, fins al sum i en disminueix un altre, podríem dir que augmenta el la nicotina serveix per a prevenir l’Alzheimer. En definitiva, 60 per cent. En canvi, als hipermercats han augmentat un
punt que podria donar la impressió que la preocu- consum d’aquells aliments que no necessiten preparació per sembla mentida però cafè copa i puro no deixa de ser un ali- 3’5 per cent, i als supermercats un 2’5 per cent. A partir
pació per l’alimentació i la salut és moderna, però no a ser consumits, que es poden consumir en qualsevol lloc i ment funcional. Estem medicalitzats de fa anys. d’aquí, si fóssim més específics, podríem veure com ha
és així, la relació entre alimentació i salut és prehistòrica. de qualsevol manera, i que fan disminuir el consum dels ali- evolucionat la quota de mercat de productes, com els ous,
El que sí és nou és una certa “obsessió“ per la relació entre ments que han de ser cuinats, preparats i menjats asseguts Aquesta és una de les tendències darrerament, i en funció carn, peix, patates fresques, entre d’altres. En qualsevol
alimentació i salut. Com ja s’ha dit, els mercats poden a taula. L‘alimentació és un fet molt complex, que depèn de d’això, es fan algunes de les recomanacions alimentàries cas, és cert que les botigues tradicionals han perdut pes,
ajudar a combatre malalties tan complicades com fins i diverses variables. que proliferen en els darrers anys. Uns altres exemples: “el tant en nombre com en quota de mercat, especialment en
tot la depressió. CESID recomana beure fins a un litre de cervesa a la setma- relació a alguns productes.
Els diagnòstics que tenim sobre salut són molt aproximats, i na, per raons de salut“, “ beure fins a sis copes de vi a la set-
Darrerament al nostre país es parla molt del colesterol, de les com a conseqüència, les solucions que es proposen són mana protegeix contra el vessament cerebral”, “menjar un ou Ja per concloure, vull presentar els resultats d’un estudi
malalties cardiovasculars, però la veritat és que la depressió molt poc exactes. En qualsevol cas, una de les conseqüèn- al dia no suposa un major risc per al cor”, “menjar cinc peces epidemiològic, en forma d’hipòtesi, feta per l’”Observatori de
afecta a 4 milions de persones en aquest país, un 10 per cent cies d’aquest diagnòstics es troben en els nostres hàbits de fruita al dia, redueix el risc de sofrir un infart cerebral”. Si el l’Alimentació”, una hipòtesi de treball, els resultats de la qual
de la població. El cert és que, en relació amb l’alimentació de vida, que han canviat profundament en els darrers nostre objectiu és prevenir una malaltia ho tenim molt fàcil, estic gairebé convençut que serien tal com els presentaré.
i la salut, tenim un problema greu. És veritat que consumim anys. En això, tothom hi està d’acord. Si els estils de vida són el problema és si en volem prevenir vàries, perquè hauríem
un excés de greixos, i tenim un greu risc de patir un accident la causa de l’empitjorament dels nostres hàbits alimentaris, i d’estar menjant i bevent tot el dia. Les conclusions són les següents. Les persones que com-
cardiovascular provocat per un excés de colesterol, segons aquest empitjorament és la conseqüència d’aquestes malal- pren els seus aliments habitualment en els mercats tenen
les revistes mèdiques. Aquestes fonts també afirmen que un ties que tenim, les estratègies s’orienten a modificar els ali- Avui dia es poden fer estudis epidemiològics de qualsevol una esperança de vida més gran que aquelles que no ho fan,
dèficit de greixos inhibeix la secreció de la serotonina, i apa- ments. Un exemple de resposta que la indústria alimentària cosa. Un de molt curiós: “salut, diners i alcohol: un estudi bri- i a més gaudeixen d’una millor qualitat de vida. Això es jus-
reix risc de depressió i possibilitat de suïcidi. Aquesta és una ha donat en relació a la preocupació per la salut és l’aparició tànic afirma que els bebedors guanyen un 10 por cent més tifica amb el perfil del comprador habitual a mercats ja que
de les paradoxes de l’alimentació de la societat contemporà- del següent en un producte: “les teves necessitats de fruita i que els abstemis“. Si tenim en compte que, a major nivell aquesta persona dedica més temps a realitzar la compra. Això
nia. Estem en una societat molt moderna, hiperconsumista, verdura es troben en aquest envàs”. No els fan cap favor als d’ingressos, major esperança de vida, podríem dir que si vol dir menys estrès. Es desplaça pel seu propi peu per tant fa
on es pot viure i morir a la carta, com qui diu. mercats, en aquest sentit. beus més, guanyes més, si guanyes més, vius més. Els beve- més exercici físic. Compra una major quantitat d’aliments
dors moderats d’alcohol tenen una esperança de vida més frescos, més variació alimentària. Menys processament
A banda d’això, en els darrers anys sembla que la qüestió En aquests darrers anys hi ha hagut una autèntica invasió llarga que els abstemis. d‘aliments vol dir menys risc per a la salut. A més, la perso-
que més ens preocupa és la de l’obesitat. Les nostres auto- d’aliments modificats de diverses maneres. Aquests aliments na que compra habitualment al mercat dedica més temps
ritats sanitàries, amb els responsables empresarials de la són rellevants, a banda de per aquesta preocupació per la Hi ha un altre estudi epidemiològic en relació amb els a cuinar llavors té menys estrès, més qualitat i més profit del
indústria alimentària, han endagat una empresa molt ambi- millora de la nostra alimentació i salut, perquè constitueixen mercats d’alimentació i salut. Si féssim un estudi d’aquest menjar, perquè també menja més lentament. La conclusió
ciosa, “L’Estratègia Naos”, per a prevenir l’obesitat. S’ha fet un una línia de recerca extraordinària a nivell mundial. tipus sobre els hàbits de compra, veuríem que la compra a és menys estrès i menys processament alimentari, i alhora
diagnòstic, que respon a una assemblea que es va celebrar les botigues tradicionals, les assimilables als mercats, han més exercici físic, més varietat alimentària, més frescor i més
l’any 2004 a la Organització Mundial de la Salut, moguda per Un altre exemple que podem trobar a qualsevol mitjà és el passat de 92.000 a 30.000, és a dir, han baixat gairebé un qualitat equival a més qualitat de vida i més salut.
la preocupació pel fet que l’obesitat augmenta arreu del món següent. Cada cop més, trobem un determinat producte ali-
sense excepció. El Ministeri de Sanitat i Consum promogué mentari, no tant pel que aquest producte és ni per com es fa
aquesta estratègia, que planteja que la nostra salut i alimen- servir, sinó per un component particular que té, que suposa-
tació, mesurada per l’índex d’obesitat, ha empitjorat consi- dament serveix per prevenir una sèrie de malalties. Exemples
derablement, com a conseqüència de l’augment de l’ús en són l’oli d’oliva. És important, no per la qualitat sinó per- Alimentació saludable, la base de la salut
d’aliments greixosos, dolços i salats, i ha disminuït el consum què té antioxidants, polifenols i vitamina E, i serveix per pre-
de fruites, verdures, llegums i peix. venir el càncer, els infarts, retarda l’envelliment, preveu la
diabetis i redueix el colesterol. Un altre exemple és el iogurt,
En la meva opinió, aquest és un diagnòstic correcte, però no perquè sigui iogurt, sinó perquè té bifidus, lactobacilus L’alimentació saludable és un punt clau de la prevenció per la seva proximitat i contacte amb les persones, exercei-
com es diu, “més val una solució aproximada a un diagnòstic acidofili, millora el sistema immunològic, la funció de l’aparell i control de les malalties, com poden ser totes les que xen, de vegades sense saber-ho, d’agents de salut. És neces-
precís, que una solució exacta a un diagnòstic aproximat”. En digestiu i també protegeix contra el càncer. tenen a veure amb els processos cardiovasculars. sari que els comerciants i nosaltres tinguem els mateixos
la meva opinió, el diagnòstic de “L’Estratègia Naos” és un dia- Sabem que fomentar una alimentació sana i equilibrada és coneixements bàsics sobre els productes relacionats amb la
gnòstic aproximat, i les solucions són força inexactes. De la A la premsa va aparèixer fa poc que el cafè serveix per a un hàbit de vida saludable, i que els mercats promouen pro- salut, i que aconsellem en la mateixa direcció. La pèrdua dels
mateixa manera que diem que augmenta un tipus de con- prevenir la cirrosi. El gelat serveix per a prevenir l’estrès, i ductes frescos i naturals. També sabem que els comerciants, hàbits de vida mediterranis afecta també a la salut.
26 Primavera 2008 27
>> EMPORION, la xarxa europea de mercats
EMPORION, la xarxa europea
de mercats
L’estudi epidemiològic a què s’ha fet referència és neces- Actualment, estem seguint un camí en el qual la nos-
sari per a exposar amb proves tots aquests fets i necessitats. tra tasca no és recordar el passat, sinó més aviat ini-
Tots aquest fets produeixen una sinergia entre l’atenció pri- ciar el futur. Existeix una gran diferència entre amb-
mària de salut de la xarxa pública. Una de les activitats és la dues postures. Ara per ara, voldria senzillament remarcar
promoció d’hàbits saludables, tant a títol individual, com el fet que ahir va néixer una nova criatura, anomenada
comunitari. Els mercats doncs, són centres de promoció i EMPORION, presidida per la ciutat de Barcelona, que espe-
d’alimentació saludable. Per tant, pensem que podem unir ro que mantingui la presidència, amb altres ciutats, com són
esforços per a actuar conjuntament. Londres, Budapest, Torí i Lió. Hem començat amb cinc ciu-
tats, dirigides per Barcelona, i volem tenir un projecte en el
Proposem activitats enfocades en tres grans eixos. Un estu- Els mercats són centres de promoció i d’alimentació saludable. qual la nostra identitat serà reconeguda en els nivells més
di sobre els hàbits alimentaris de la població, tallers adreçats elevats. Hem presentat el nostre projecte a Brussel·les, mos-
als comerciants i finalment, passejades saludables als mer- trant el nostre treball pel futur. En definitiva, tenim un pla
cats, organitzades des dels centres de salut. Seria una introducció general al concepte de dieta medi- important, multianual, per tal de llançar aquesta idea, aques-
terrània, parlant amb propietats específiques dels pro- ta associació. És l’associació sota la cobertura d’una nova
Des dels centres d’atenció primària hi ha un programa ductes de cadascun dels comerciants, i amb un espai forma d’associació d’experiències europees, molt favorable Al mercat li donarem un status d’institució fonamental de la nostra història.
d’activitats preventives i promoció de la salut que, individu- obert en el qual posarem en comú si el que diem des dels perquè siguem finançats, ja que és l’única associació que la
alment, intenta ajudar a promoure una alimentació saluda- Centres d’Atenció Primària i el que els comerciants diuen Unió Europea ha tingut la possibilitat de finançar. Aquest fet
ble a les persones. Les dades sobre l’eficàcia d’aquestes dels seus productes coincideix, per intentar posar-nos és molt important per a nosaltres. M’agradaria remarcar, ja per concloure, dos punts. Quan
activitats són controvertides. El Ministeri de la Salut, amb d’acord. Finalment, les passejades saludables seran com penso en el mercat, sempre noto el fet a Itàlia, però arreu
“L’Estratègia Naos”, fa un bon diagnòstic, però no deixa de ser tallers ambulants, que se celebraran in situ, parada per Formem part del GIAE, és a dir, tenim una base jurídica, també, que la gent diu que va al mercat. Ningú no diu o
un seguit de consells, sense resultats clars. Altres agents parada, dividits en diferents tallers en funció de les pato- legal, una associació i un programa. I aquest programa, pensa que el mercat sigui una criatura. Ningú no pensa en
de salut també tenen programes, com el del Col·legi de logies, com poden ser aprendre a comprar per als diabè- pensem que cobreix tres objectius fonamentals. En primer el mercat com a institució. De fet, en el nostre EMPORION,
Farmacèutics, que s’anomena “Alimentar-se bé és invertir en tics, o per als salíacs, amb els quals s’anirà veient a cada lloc, la utilització dels programes de la Unió Europea, ja que, li donarem al mercat un estatus no només des del punt de
salut”, on tothom s’hi pot apuntar. I finalment des dels mer- lloc quins són els productes adequats i com es poden al capdavall, es tracta d’una associació europea, en tenir vista d’indret on es pugui comprar, sinó com a institució
cats hi ha iniciatives molt interessants, com per exemple la combinar per treure’n el màxim profit. Volem que al final hi molts programes que és possible explotar plegats. Puc par- fonamental de la nostra història. El fet també que als
que s’ha fet amb les escoles, anomenada “Coneguem el mer- hagi un acord entre tots. lar de Leonardo Da Vinci, del Projecte Meda, existeixen mol- Estats Units hi hagi un moviment important des d’aquest
cat i els seus productes”, de cara també a promoure els hàbits tíssimes possibilitats. Nosaltres volem intentar explotar això punt de vista ens fa sentir molt optimistes, pel que fa a les
de vida saludables relacionats amb l’alimentació. Aquest any, Per acabar, podríem donar deu consells bàsics: amb la nostra identitat, que no és del passat, sinó del futur. possibilitats d’aturar el que fa vint anys a Itàlia, entre altres
TV3 també va fer la setmana sobre l’alimentació, anomena- 1. Potenciar el consum de fruites, verdures i hortalisses. països, era el perill de mort del mercat. De manera que és
da “Ve de gust menjar bé”, i els mercats ja han fet alguna 2. Incloure amb més freqüència els llegums i fruits secs. En segon lloc, estem connectats amb la Mediterrània. molt i molt important l’experiència donada com a organit-
activitat com el cas de “Cistell Sa”. 3. Prioritzar el consum de peix i moderar el de carn en El procés de Barcelona de cooperació entre Europa i la zació per part de Barcelona.
general, o en el seu defecte, ous. riba sud dels països del Magreb va ser llançada l’any 1995.
El nostre possible estudi seria doncs, un estudi d’hàbits ali- 4. El pa, la pasta d’arròs i les patates són bàsics. Deu anys després, dotze en aquests moments, és molt Avui a Torí tenim la nostra especificitat, i el nostre propi
mentaris de la nostra població, amb la gent que va habitual- 5. Fer servir oli d’oliva per a cuinar i amanir . important cooperar amb els altres països. A la conca valor, evidentment. Malgrat això, per exemple, l’Institut
ment als centres d’atenció primària, per posar números 6. Beure molta aigua. mediterrània tenim moltes relacions, molts interessos en Municipal de Mercats de Barcelona és únic. És una forma
exactes a les hipòtesis abans mencionades sobre la gent 7. Facilitar l’equilibri alimentari, menjant entre tres i cinc cooperar amb els altres països de la riba sud. molt intel·ligent d’organització, on es pot tenir la presència
que va als mercats. En aquest estudi intentaríem conèixer els àpats diaris. dels poders públics a nivell municipal, que actuen sobre la
hàbits alimentaris de la nostra població, i la seva relació amb 8. L’esmorzar és un àpat important i s’ha de potenciar. Una nova fundació va néixer també a Barcelona, i a Brussel·les, base d’un sector professional específic. Això és de gran
els hàbits de compra. Els tallers es faran com a prova pilot 9. A l’hora de dinar i sopar, s’ha d’intentar menjar coses i és una fundació bastant interessant, que té com a tasca el importància. A Torí, el primer resultat de la nostra xarxa és
des del Centre d’Atenció Primària del carrer Sardenya, i si diferents. diàleg intercultural i social. Penso que el nostre EMPORION que el seu alcalde hi vol introduir el model de l’Institut de
funciona, s’estendrà als mercats. Aquest tallers estaran diri- 10.Realitzar activitat física. podria ésser molt important també, des d’un punt de vista cul- Mercats de Barcelona, que s’anomenarà Instituti dei
gits als comerciants, amb l’objectiu que es converteixin en tural, per a la cooperació amb els mercats mediterranis. Mercati. Actualment estem treballant a Torí, en el procés
agents de salut dels seus productes, a través de la informa- En definitiva i per resumir, podríem dir que les claus de la
ció i consells que transmeten habitualment als seus clients. salut són l’activitat física i una alimentació variada i saludable. Fundador i promotor d’Emporion, va morir pocs dies després de la seva presència en el Congrés.
28 Primavera 2008 29
d’establir una xarxa italiana amb els nostres mercats, tam-
bé a nivell regional. Fa tres mesos vàrem rebre una visi-
ta de 50 persones de petits mercats de l’Ajuntament de
Barcelona. Aquest tipus d’intercanvi és fonamental, per-
què ens proporciona la possibilitat d’estar informats, i de
descobrir altres idees. També li donem a les persones que
treballen al mercat, i no només a aquestes persones, la
perspectiva de treball que, com he dit abans, no és part del
passat sinó que forma part del futur.
El gran mercat de Porta Palazzo
No podem parlar de Porta Palazzo sense saber què és Torí.
Torí és una ciutat on hi viuen unes 900.000 persones, amb 42
mercats. Aquesta ciutat, durant el segle XX, va patir canvis
enormes. Amitjans de la dècada dels anys 80 del segle XIX, Torí
tenia menys de 140.000 persones, a començaments de segle
350.000, després va arribar a 1.200.000, i després es va reduir i
va arribar a 900.000. El que succeeix és que la majoria dels
canvis que ha patit la ciutat han estat realitzats pels immi- Tots els nous residents de la ciutat han trobat a Porta Palazzo l’únic lloc on
grants. De les 900.000 persones que hi viuen, aproximadament poden trobar els seus aliments, el seu estil de vida i conèixer a noves persones.
un 9 per cent són immigrants que vénen de moltíssims països.
La comunitat principal és la romanesa, i la segona és del
Marroc. Tots els nous residents de la ciutat han trobat a Porta a cel obert, i parades que d’altres mercats no tenen. No
Palazzo l’únic lloc om poden trobar els seus aliments, el seu té ni mobiliari, ni electricitat ni records turístics, que altres
estil de vida i conèixer a noves persones. Nosaltres estudiem mercats sí que tenen. Porta Palazzo té tot un ampli ventall
els immigrants des d’un punt de vista sociològic. És curiós que de serveis dins el mercat. Hi ha bars, però no hi ha restau-
quan els nouvinguts arriben a Torí, pregunten on és Porta rants, ni banca, ni altres serveis. Ara bé, el projecte Porta
Palazzo, i hi van perquè sempre han tingut, i tenen, l’oportunitat Palazzo va ser definit el gener del 98, perquè l’ajuntament
de trobar algú que pugui parlar la seva llengua. de Torí volia rellançar completament aquest mercat. Porta
Palazzo està a prop de la zona romana, i és un dels nuclis
Porta Palazzo està al centre de la ciutat, no gaire lluny de la fonamentals de la ciutat.
catedral i del Palau Reial. És un conjunt molt gran. Tenim el
pavelló alimentari, el mercat de pagesos, un mercat del peix, Torí té una estructura de comerç modern molt gran. Hi ha
un supermercat, un mercat de vestits, parades d’alimentació i deu hipermercats, nou supermercats, 145 supermercats
no alimentàries i uns encants. petits de proximitat i 90 supermercats. Totes les cadenes
italianes i internacionals estan presents, fins i tot l’arribada
Un cop al mes, el segon dissabte de cada mes concreta- de productes frescos, dos cops al dia, per al mercat italià.
ment, tenim aquests encants. En total, unes mil parades i Però a Torí està apareixent una nova generació de venda
botigues, més de 200 parades en el pavelló alimentari, i més al menor d’aliments de qualitat. Aquesta és una nova
de 40.000 clients al dia. És el mercat més gran d’Europa. estructura que comença a Torí, que continuarà en algunes
ciutats italianes, i que a finals d’aquest any volem portar
Voldria indicar quines son les diferències entre Porta Palazzo fins a Nova York.
i d’altres mercats. Porta Palazzo té, com ja he dit, un mercat
30 Primavera 2008