QÜESTIONS D’HABITATGE j u n y 1 9 9 9 s u m a r i I N T R O D U C C I Ó 3 P O B L A C I Ó I L L A R S 4 E V O L U C I Ó D E L N O M B R E I L A D I M E N S I Ó D E L E S L L A R S 8 P R O J E C C I O N S D E P O B L A C I Ó I L L A R S 1 2 N E C E S S I TAT S D ’ H A B I TAT G E S A L A R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A E N E L P E R Í O D E 1 9 9 6 - 2 0 0 6 1 5 L A C O N S T R U C C I Ó D E N O U S H A B I TAT G E S 1 7 F O N T S 1 8 A N N E X 1 9 4 L E S N E C E S S I TATS D ’ H A B I TATG E A L A R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A D E BA R C E LO N A Pa tr on at M un ic ip al d e l’H ab ita tg e de B ar ce lo na Aj un ta m en t de B ar ce lo na Pa tr on at M un ic ip al d e l’H ab ita tg e de B ar ce lo na Aj un ta m en t de B ar ce lo na portades D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 09:02 Página 2 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 2 3in tr od uc ci ó La quantificació de les necessitats d’habitatge resulta important per als organismes responsables del disseny i/o de la gestió de la política d’allotjament de les administracions. També resulta d’interès per als organismes responsables de la planificació i gestió urbanística, en la mesura que el sòl per a ús residencial constitueix un dels usos més importants a què es destina el territori. Així mateix, permet una millor comprensió del que succeeix en el subsector de la construcció d’habitatges i l’anàlisi detallada de les diferents dinàmiques dels mercats immobiliaris en el territori. L’objecte del treball és estimar les necessitats d’habitatge a la Regió Metropolitana de Barcelona i a cadascuna de les set comarques que comprèn: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Es tracta de predir l’evolució del nombre de llars, segons les projeccions de població en el marc temporal 1996-2006. El mètode emprat consisteix a obtenir, per a cada grup d’edat, la taxa de «persona principal» o «cap de llar» a partir de l’estructura de llars i població del Cens de Població i Habitatge. Les taxes que en resulten s’apliquen a les projeccions de població (en el supòsit de manteniment de les taxes de principalitat de 1996), o es projecten en el futur segons l’evolució del passat (1991-1996) i després s’apliquen a la població projectada. Les necessitats d’habitatge s’estimen com el resultat d’afegir a l’increment esperat en el nombre de llars, les necessitats de reposició del parc existent. També es recull informació estadística sobre la construcció d’habitatges, amb la finalitat de poder establir comparacions entre les necessitats estimades i els ritmes de construcció. FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 3 4Po b l a c i ó i l l a rs E vo l u c i ó d e l a p o b l a c i ó a l a Re g i ó M et ro p o l i t a n a Les dades del Padró Municipal d’Habitants de 1996 evidenciaren l’estancament del creixement de la població de la Regió Metropolitana de Barcelona des de 1981. Aquest fet, però, no amaga una forta dinàmica intrametropolitana, en la qual el motor dels canvis són els moviments migratoris interns, que s’han accentuat al darrer quinquenni. Barcelonès 2.412.613 2.454.491 2.376.600 2.302.137 2.131.378 Alt Penedès 0.060.958 0.064.894 0.067.005 0.069.863 0.073.196 Baix Llobregat 0.511.971 0.573.461 0.583.354 0.610.192 0.643.419 Garraf 0.062.904 0.069.084 0.071.816 0.076.915 0.090.435 Maresme 0.231.112 0.253.527 0.269.502 0.293.103 0.318.891 Vallès Occidental 0.545.591 0.598.324 0.620.786 0.649.699 0.685.600 Vallès Oriental 0.194.564 0.225.095 0.240.464 0.262.513 0.285.129 Resta Regió Metropolitana 1.607.100 1.784.385 1.852.927 1.962.285 2.096.670 Total Regió Metropolitana 4.019.713 4.238.876 4.229.527 4.264.422 4.228.048 Prov. Barcelona 4.389.897 4.623.204 4.614.364 4.654.407 4.628.277 Catalunya 5.660.393 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 1 9 7 5 1 9 8 1 1 9 8 6 1 9 9 1 1 9 9 6 E VO LU C I Ó D E L A P O B L AC I Ó X i f re s a b s o l u te s Barcelonès 60,02 57,90 56,19 53,98 50,41 Alt Penedès 1,52 1,53 1,58 1,64 1,73 Baix Llobregat 12,74 13,53 13,79 14,31 15,22 Garraf 1,56 1,63 1,70 1,80 2,14 Maresme 5,75 5,98 6,37 6,87 7,54 Vallès Occidental 13,57 14,12 14,68 15,24 16,22 Vallès Oriental 4,84 5,31 5,69 6,16 6,74 Resta R. Metropolitana 39,98 42,10 43,81 46,02 49,59 Total R. Metropolitana 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 1 9 7 5 1 9 8 1 1 9 8 6 1 9 9 1 1 9 9 6 X i f re s p e rc e n t u a l s FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 4 5La desconcentració de Barcelona i de tots els municipis que integren el continu urbà de la comarca del Barcelonès es dirigeix, en una gran proporció, a la segona corona metropolitana i cada vegada més lluny. Així, el pes relatiu de la població del Barcelonès, tot i que encara és del 50%, ha disminuït, en ser l’única comarca que perd població des de 1981, en benefici de les altres. Barcelonès 041.878 –77.891 –74.463 –170.759 Alt Penedès 003.936 –02.111 –02.858 –003.333 Baix Llobregat 061.490 –09.893 –26.838 –033.227 Garraf 006.180 –02.732 –05.099 –013.520 Maresme 022.415 –15.975 –23.601 –025.788 Vallès Occidental 052.733 22.462 –28.913 –035.901 Vallès Oriental 030.531 15.369 –22.049 –022.616 Resta Regió Metropolitana 177.285 68.542 109.358 –134.385 Total Regió Metropolitana 219.163 ––9.349 –34.895 ––36.374 Província Barcelona 233.307 – –8.840 –40.043 ––26.130 Catalunya 296.021 – 22.224 –80.856 –030.546 1 9 7 5 - 1 9 8 1 1 9 8 1 - 1 9 8 6 1 9 8 6 - 1 9 9 1 1 9 9 1 - 1 9 9 6 I N C R E M E N T D E P O B L AC I Ó X i f re s a b s o l u te s Barcelonès 1,74 –3,17 –3,13 –7,42 Alt Penedès 6,46 3,25 4,27 4,77 Baix Llobregat 12,01 1,73 4,60 5,45 Garraf 9,82 3,95 7,10 17,58 Maresme 9,70 6,30 8,76 8,80 Vallès Occidental 9,67 3,75 4,66 5,53 Vallès Oriental 15,69 6,83 9,17 8,62 Resta Regió Metropolitana 11,03 3,84 5,90 6,85 Total Regió Metropolitana 5,45 –0,22 0,83 –0,85 1 9 7 5 - 1 9 8 1 1 9 8 1 - 1 9 8 6 1 9 8 6 - 1 9 9 1 1 9 9 1 - 1 9 9 6 I N C R E M E N T R E L AT I U D E P O B L AC I Ó X i f re s p e rc e n t u a l s FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 5 6A la Regió Metropolitana encara es dóna un creixement natural positiu que ha anat disminuint amb el temps, com a conseqüència de la davallada de la natalitat i de l’augment de la mortalitat (que s’explica per una estructura més envellida de la població). Hi ha diferències per comarques: mentre al Barcelonès, la més envellida, es registra un creixement natural negatiu creixent en el temps, al Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme, amb una població més jove, s’hi dóna un creixement natural positiu clar. El saldo migratori de 1986 a 1996 és negatiu i creixent amb el temps a la Regió Metropolitana. El Barcelonès ha enregistrat un saldo migratori negatiu en tot el període, i creixent en els darrers anys, al revés del que succeeix a la resta de comarques, ja que són la principal destinació de l’emigració del Barcelonès. Els grups d’edat que més emigren de Barcelona són els joves en edat d’emancipar-se i formar família o les parelles joves amb fills petits. C o m p o n e n t s d e l c re i xe m e n t , 1 9 8 6 - 1 9 9 1 i 1 9 9 1 - 1 9 9 6 Durant el període 1986-91 es dóna un creixement total positiu a la Regió Metropolitana, però el saldo migratori és negatiu a conseqüència de la gran emigració del Barcelonès, que també experimenta un creixement natural negatiu. A la resta de comarques, el creixement és positiu, i el component migratori n’és el principal causant; al Baix Llobregat i al Vallès Occidental tots dos components contribueixen amb un pes similar al creixement total. Barcelonès –74.463 –170.759 –1.112 –15.098 –73.351 –155.661 Alt Penedès 2.858 3.333 147 –126 2.711 3.459 Baix Llobregat 26.838 33.227 13.152 10.603 13.686 22.624 Garraf 5.099 13.520 752 564 4.347 12.956 Maresme 23.601 25.788 5.335 4.323 18.266 21.465 Vallès Occidental 28.913 35.901 13.489 10.926 15.424 24.975 Vallès Oriental 22.049 22.616 5.213 4.927 16.836 17.689 Regió Metropolitana 34.895 –36.374 36.976 16.119 –2.081 –52.493 Catalunya 80.856 30.546 44.366 14.183 36.490 16.363 1 9 8 6 - 1 9 9 1 C re i xe m e n t tot a l À m b i t s C re i xe m e n t n at u ra l C re i xe m e n t m i g rato r i 1 9 9 1 - 1 9 9 6 1 9 8 6 - 1 9 9 1 1 9 9 1 - 1 9 9 6 1 9 8 6 - 1 9 9 1 1 9 9 1 - 1 9 9 6 Fo n t : D a d e s d e l ’ I n st i t u t d ’ E st a d í st i c a d e C at a l u n ya , 1 9 9 6 . En el període 1991-96, el component migratori és el que explica el creixement superior experimentat en aquest quinquenni, tant el negatiu del Barcelonès i la Regió Metropolitana, com el positiu de les altres comarques. E st r u ct u ra p e r e d at s , 1 9 9 6 La piràmide d’edats de la Regió Metropolitana és d’una població encara jove però amb una clara tendència a l’envelliment, bàsicament per la reducció de la base a causa de la disminució de naixements des de la segona meitat FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 6 7dels 70. Per comarca, però, es donen realitats ben diferents; malgrat la reducció per la base en els últims 20 anys a totes les comarques, la del Barcelonès és la més envellida, mentre les del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental són les més «joves». Això es veu també en les taules d’estructura per edats i d’índex d’envelliment per comarques. El 1996 s’ha accentuat, a totes les comarques, el procés d’envelliment que ja es donava el 1991, com ho evidencia l’evolució de l’índex d’envelliment (proporció entre la població de més de 64 anys i la menor de 15) a totes les comarques. Barcelonès 15,56 68,88 15,57 12,59 68,92 18,49 Alt Penedès 18,11 66,01 15,88 15,11 67,66 17,22 Baix Llobregat 20,30 69,92 9,78 15,99 72,73 11,29 Garraf 18,95 67,57 13,48 15,70 69,86 14,44 Maresme 19,90 67,78 12,32 16,32 69,77 13,91 Vallès Occidental 20,10 68,74 11,16 16,58 70,60 12,82 Vallès Oriental 20,32 68,66 11,03 16,63 71,03 12,34 Resta Regió Metropolitana 20,04 68,81 11,14 16,28 71,05 12,67 Total Regió Metropolitana 17,62 68,85 13,53 14,42 69,98 15,61 < 1 5 1 9 9 1 1 9 9 6 1 5 - 6 4 6 5 i m é s < 1 5 1 5 - 6 4 6 5 i m é s E VO LU C I Ó E N E L P E S R E L AT I U D E LS G R A N S G R U P S D ’ E DAT, 1 9 9 1 - 1 9 9 6 Barcelonès 1,00 1,47 Alt Penedès 0,88 1,14 Baix Llobregat 0,48 0,71 Garraf 0,71 0,92 Maresme 0,62 0,85 Vallès Occidental 0,56 0,77 Vallès Oriental 0,54 0,74 Resta Regió Metropolitana 0,56 0,78 Total Regió Metropolitana 0,77 1,08 1 9 9 1 1 9 9 6 Í N D E X D ’ E N V E L L I M E N T P E R C O M A R Q U E S FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 7 8E vo l u c i ó d e l n o m b re i l a d i m e n s i ó d e l e s l l a rs N o m b re d e l l a rs Les necessitats d’habitatge en un termini mitjà vénen determinades per l’evolució de la població i, més exactament, per l’evolució en el nombre de llars o famílies. El nombre de llars, a tot l’Estat i també a Catalunya, ha crescut, en tots els recomptes censals, més que la població. Equiparant llars amb habitatges ocupats tindríem la següent evolució intercensal del nombre de llars i de la població en el període 1970-1996. 1970 3.556.962 1.912.592 1981 4.238.876 1.265.116 1991 4.264.422 1.361.885 1996 4.228.048 1.465.900 Increments absoluts 1970-1981 1.681.914 1.352.524 1981-1991 1.025.546 1.096.769 1991-1996 1.–36.374 1.104.015 Increment relatiu (%) 1970-1981 19,2 38,6 1981-1991 0,6 7,6 1991-1996 –0,9 7,6 Po b l a c i ó L l a rs R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A Tot i la disminució de població del darrer quinquenni, el nombre de llars ha augmentat al mateix ritme que en els 10 anys anteriors, que havien registrat un increment positiu de població. Barcelonès –170.759 –7,4 7.611 1,0 Alt Penedès 3.333 4,8 3.627 17,7 Baix Llobregat 33.227 5,5 26.279 14,6 Garraf 13.520 17,6 7.177 29,2 Maresme 25.788 8,8 15.151 16,8 Vallès Occidental 35.901 5,5 27.222 13,9 Vallès Oriental 22.616 8,6 16.948 22,4 A b s o l u t s Po b l a c i ó L l a rs % A b s o l u t s % I N C R E M E N T L L A R S I P O B L AC I Ó 1 9 9 1 - 1 9 9 6 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 8 9El nombre de llars creix més ràpidament que la població. Fins i tot al Barcelonès, amb una reducció de la població, es registra un increment del nombre de llars. Això s’explica per la reducció de la dimensió mitjana de les llars (disminueixen les de 5 o més membres, i augmenten les formades per una o dues persones). 1-2 32,2 38,6 3-4 45,7 46,1 5 i més 22,1 15,3 1 9 8 1 % s o b re e l tot a l 1 9 9 1 LLARS SEGONS EL NOMBRE DE PERSONES QUE LES COMPONEN. PROVÍNCIA DE BARCELON A 1 9 8 1 - 1 9 9 1 N o m b re d e p e rs o n e s Respecte de l’estructura familiar (les dades de 1991 encara són les darreres disponibles), cal destacar que l’estructura més envellida del Barcelonès explica la presència més alta de llars unipersonals i de dos membres en aquesta comarca, el 42,7 %, percentatge pràcticament igual que el de llars de 3 i 4 membres, que tenen un major pes a la resta de comarques. L’ocupació unipersonal és un fenomen que es dóna sobretot a la ciutat de Barcelona –18,1 % del total de les llars el 1991 i 22 % el 1996. Sense nucli 0.222.241 16,32 Unipersonals 0.184.248 13,53 2 pers. o més 0.037.993 2,79 Amb un nucli 1.110.167 81,52 Parella sense fills 0.276.922 20,33 Parella amb fills 0.716.208 52,59 Mares soles i fills 0.097.923 7,19 Pares sols i fills 0.019.114 1,40 Amb 2 nuclis o més 0.029.477 2,16 TOTAL 1.361.885 100,00 X i f re s a b s o l u te s X i f re s p e rc e n t u a l s L L A R S S E G O N S T I P U S . R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A , 1 9 9 1 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 9 1 0 La gran majoria de les llars de la Regió Metropolitana (més del 80 %) tenen un nucli; més de la meitat estan formades per una parella amb fills, el 20 % per una parella sola i el 13,5 % són unipersonals. Al Barcelonès és on es dóna el màxim relatiu de llars monoparentals i unipersonals, i mínim de parella i fills, i de dos o més nuclis. Al Baix Llobregat es dóna la situació oposada a la del Barcelonès; la qual cosa reflecteix una estructura poblacional més jove i en ple cicle familiar de pares amb fills dins la llar. D i m e n s i ó m i t j a n a d e l a l l a r La «dimensió mitjana de la llar» –o el seu equivalent «ocupació mitjana per habitatge»– mostra una tendència clara a la reducció en el temps. E VO LU C I Ó D E L A D I M E N S I Ó M I T J A N A D E L A L L A R Barcelonès 3,82 3,17 2,97 2,72 Alt Penedès 4,04 3,72 3,41 3,04 Baix Llobregat 4,19 3,71 3,39 3,12 Garraf 3,95 3,49 3,13 2,85 Maresme 3,90 3,56 3,26 3,03 Vallès Occidental 4,08 3,64 3,33 3,08 Vallès Oriental 4,06 3,61 3,47 3,08 Total Regió Metropolitana 3,90 3,34 3,12 2,88 1 9 7 0 1 9 8 1 1 9 9 1 1 9 9 6 L’evolució d’aquesta variable és molt important per a les necessitats d’habitatge. Així, si l’any 1981, amb una dimensió mitjana de la llar de 3,34 per al conjunt de la Regió Metropolitana, per allotjar 1.000 habitants calien 299 habitatges, i el 1991 amb una mitjana de 3,12 en calien 321, el 1996 en calen 347. És a dir, per allotjar una mateixa xifra de població era necessari un increment net del parc d’habitatges del 16 % entre 1981 i 1996. L l a rs s e g o n s l ’ e d at d e l e s p e rs o n e s p r i n c i p a l s A Espanya, en els Censos de Població, la persona principal o cap de llar és la que hi figura en primer lloc. El nombre total de persones principals coincideix amb el de llars. Amb la informació de l’estructura de la població per edats i de les llars segons l’edat de la persona principal, es pot conèixer la proporció de llars segons l’edat de la persona principal per a cada grup d’edat. Es disposa d’aquestes dades, per a 1991 i per a 1996, dels municipis i comarques de la Regió Metropolitana. La taxa de caps de llar és el nombre de llars dividit per la població per cada grup d’edat. El 1996, a la Regió Metropolitana, quasi el 35 % de la població FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 10 1 1 era cap de llar. A les edats joves hi ha poques persones principals, que van augmentant fins assolir el 63% entre 70 i 74 anys. Entre 1991 i 1996, el més destacable és l’augment de principalitat entre els més grans, a partir de 65 anys. A la comarca del Barcelonès és on es donen les taxes més altes de principalitat a partir de 65 anys i les més baixes entre 25 i 29 anys. Donades les dificultats d’expansió del parc d’habitatges, s’hi dóna una oferta molt restrictiva amb preus elevats. Això comporta dificultats per accedir a un habitatge per part dels joves o haver de fer-ho en un municipi de la corona metropolitana amb més possibilitats de creixement i nivells de preus més reduïts. TA X E S D E CA P S D E L L A R P E R C O M A R Q U E S , 1 9 9 6 15-19 0,44 0,35 1,65 0,52 0,45 0,35 0,93 1,01 20-24 5,66 4,85 6,65 7,43 5,17 5,33 7,53 6,08 25-29 24,88 25,67 22,60 29,37 25,25 25,67 29,51 24,51 30-34 38,35 40,95 39,67 43,13 40,86 40,97 42,40 40,45 35-39 45,54 46,65 46,57 48,35 46,60 46,45 46,64 46,59 40-44 47,59 49,37 49,42 51,93 50,15 49,48 50,36 49,57 45-49 47,77 51,56 50,32 54,21 52,52 51,39 51,62 50,98 50-54 50,61 53,55 52,12 53,96 53,22 52,44 52,47 52,50 55-59 51,22 56,44 54,28 56,51 55,26 54,27 53,91 54,64 60-64 53,85 57,03 56,71 56,51 57,44 55,34 54,93 56,45 65-69 57,69 59,24 60,13 59,39 58,90 58,79 57,19 59,54 70-74 59,98 61,81 64,08 63,52 60,90 62,56 59,72 63,10 75 i més 52,65 51,02 64,03 54,93 51,66 59,04 49,67 59,99 Dimensió mitjana llar 3,04 3,12 2,72 2,85 3,03 3,08 3,08 2,88 A l t Pe n e d è s B a i x L l o b re g at B a rc e l o n è s G a r raf M a re s m e Va l l è s O c c i d e n t a l Va l l è s O r i e n t a l Re g i ó M et ro p o l .E d at s Les taxes de principalitat per edats de la província de Barcelona per a 1970, 1981, 1991 i 1996, permeten analitzar què ha passat en el procés de formació de llars en aquest període. L’any 1981 es produeix un augment, respecte al 1970, de totes les edats, de manera que continua havent-hi una distribució força paral.lela per sobre de 1970; en canvi, el 1991 canvia de perfil i s’observa la disminució en els grups d’edats joves a causa del retard en l’emancipació de la llar dels pares. També es registra un augment a partir de 60 anys relacionat amb l’augment de l’esperança de vida i amb la independència econòmica que els permet viure de forma autònoma. El 1996, l’única cosa destacable respecte al 1991 és l’augment de principalitat a partir de 65 anys, com a la Regió Metropolitana. FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 11 1 2 P ro j e c c i o n s d e p o b l a c i ó i l l a rs P ro j e c c i o n s d e p o b l a c i ó Inicialment es va prendre com referència per a l’anàlisi i les projeccions la població de 1991 perquè era la darrera disponible desagregada per sexe i edat. Un cop es disposà de dades definitives i detallades del Padró Municipal d’Habitants de 1996, es va substituir la població inicialment projectada per a 1996 per la real, a partir de la qual es va continuar. El mètode utilitzat per a la projecció de la població és el mètode dels components, que té en compte l’evolució dels tres fenòmens demogràfics que determinen el creixement o decreixement de la població: mortalitat, fecunditat i migracions. El període de projecció considerat era de 15 anys, de 1991 a 2006. Per a cada comarca s’ha fet una projecció de població sense tenir en compte les migracions, només el creixement natural (la mortalitat i la fecunditat) i una projecció amb migracions. Les hipòtesis que s’han tingut en compte es descriuen a continuació. Mortalitat La mortalitat és el component demogràfic que ha tingut una evolució més constant en el temps, amb l’augment en l’esperança de vida, i es preveu que continuarà així. S’ha partit de la taula de mortalitat de 1991 de la província de Barcelona. I per a la projecció s’ha utilitzat una taula tipus, la del nivell 27, que és al que es tendeix en el món occidental, amb una esperança de vida de 79 anys per als homes i 85 per a les dones. Fecunditat Les taxes de fecunditat per edats i l’índex sintètic de fecunditat (ISF) projectats són els de Catalunya l’any 1991; l’ISF era d’1,23 fills per dona i l’edat mitjana a la maternitat de 29,3 anys. No s’ha volgut fer cap hipòtesi de continuació en la tendència decreixent ni de recuperació de la natalitat; únicament es fa la hipòtesi de com evolucionaria la població amb la fecunditat de 1991. Migracions Les migracions són el fenomen més complicat de determinar i és el que més pot afectar tant el volum com la composició de la població, com ja s’ha vist, donada la gran mobilitat relacionada amb la saturació del Barcelonès, i les dificultats que comporta una oferta reduïda i de preu elevat en el mercat de l’habitatge. Si és difícil determinar les migracions, encara ho és més fer supòsits de com evolucionaran en el futur, perquè els factors a què van lligades són poc previsibles i estan molt afectats per la conjuntura. Per això tampoc no s’han fet hipòtesis ni d’augment ni de disminució dels saldos migratoris, sinó que s’han calculat els reals del darrer quinquenni (1991-1996) a cada comarca i s’han anat projectant. FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 12 1 3 La població estimada per comarques, si es té en compte el fenomen migratori, es recull en el quadre següent: Barcelonès 2.302.137 2.131.378 1.964.558 1.814.213 Alt Penedès 69.863 73.196 76.588 80.647 Baix Llobregat 610.192 643.419 678.048 715.973 Garraf 76.915 90.435 106.184 125.144 Maresme 293.103 318.891 346.030 376.613 Vallès Occidental 649.699 685.600 721.820 761.503 Vallès Oriental 262.513 285.129 309.647 337.495 Resta Regió Metropolitana 1.962.285 2.096.670 2.238.317 2.397.375 Total Regió Metropolitana 4.264.422 4.228.048 4.202.875 4.211.588 1 9 9 1 * 1 9 9 6 * 2 0 0 1 2 0 0 6 P O B L AC I Ó P R O J E C TA DA * Re a l . P ro j e c c i o n s d e l l a rs Un cop projectada la població, es projecten les taxes de caps de llar pel mètode d’extrapolació mitjançant una fórmula que les projecta per al futur a partir de les conegudes en dues dates anteriors (les de 1991 i 1996 relatives a cada comarca i a la globalitat de la Regió Metropolitana); així, se suposa que creixeran o decreixeran durant tot el període projectat si ho han fet entre 1991 i 1996. S’han fet 3 projeccions diferents de llars: • La primera, aplicant les taxes de caps de llar de 1996 de cada comarca a la seva població projectada per edats i als diferents anys. D’aquesta manera tindrem les llars que hi hauria en el cas que es mantinguessin les taxes de 1996 de la comarca en els dos escenaris projectats (amb migracions i sense). • La segona projecció s’ha fet a partir del càlcul de les taxes de caps de llar per edats al 2001 i al 2006 amb la fórmula esmentada, segons l’evolució que han experimentat a cada comarca. • La tercera projecció, s’ha fet exactament com l’anterior però a partir de l’evolució de les taxes de la Regió Metropolitana entre 1991 i 1996. Les taxes projectades són les mateixes per a totes les comarques. A totes les comarques, excepte al Barcelonès, i amb qualsevol de les 3 projeccions, resulten més llars amb migració que sense (el mateix que passava amb la població, donat que són comarques immigratòries, i el Barcelonès és emigratòria). A causa del pes del Barcelonès, la Regió també té menys llars si es tenen en compte les migracions (però no amb la diferència que es dóna en aquella comarca). FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 13 1 4 Barcelonès 1.783.257 Sense migració 1.841.989 1.892.421 1.895.132 Amb migració 1.751.139 1.800.040 1.801.978 Alt Penedès 1.424.113 Sense migració 1.426.174 1.431.464 1.429.522 Amb migració 1.428.773 1.434.446 1.432.349 Baix Llobregat 1.206.454 Sense migració 1.243.117 1.254.437 1.256.897 Amb migració 1.262.051 1.273.712 1.276.577 Garraf 1.431.748 Sense migració 1.435.422 1.439.165 1.436.485 Amb migració 1.447.788 1.452.430 1.448.712 Maresme 1.105.148 Sense migració 1.118.599 1.122.635 1.126.580 Amb migració 1.137.826 1.142.454 1.147.270 Vallès Occidental 1.222.665 Sense migració 1.257.327 1.276.173 1.271.791 Amb migració 1.276.068 1.296.177 1.291.533 Vallès Oriental 1.492.515 Sense migració 1.106.551 1.121.385 1.112.841 Amb migració 1.120.913 1.137.557 1.127.386 Regió Metropolitana 1.465.900 Sense migració 1.629.180 1.737.680 1.729.249 Amb migració 1.624.559 1.736.817 1.725.804 Re a l s 1 9 9 6 Taxes 1 9 9 6 P ro j e c c i ó c o m a rc a P ro j e c c i ó R M NOMBRE DE LLARS EL 1996 I PREVISTES PER AL 2006, SEGONS ELS DIFERENTS ESCENARIS Les projeccions amb la hipòtesi de manteniment de les taxes de 1996 per a tot el període sempre obtenen resultats més baixos que si es projecten les taxes de cap de llar. FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 14 1 5 N e c e s s i t at s d ’ h a b i t at g e s a l a Re g i ó M et ro p o l i t a n a e n e l p e r í o d e 1 9 9 6 - 2 0 0 6 N e c e s s i t at s d e r i va d e s d e l ’ evo l u c i ó d e l e s l l a rs Segons la tercera hipòtesi (projecció de les taxes de la Regió Metropolitana), l’increment esperat en el nombre de llars i, per tant, les necessitats d’increment del parc d’habitatges en funció d’aquesta variable serien les següents: Barcelonès 7.611 1.865 16.856 Alt Penedès 3.627 4.381 3.855 Baix Llobregat 26.279 33.179 36.944 Garraf 7.177 6.876 10.088 Maresme 15.151 19.665 22.457 Vallès Occidental 27.222 31.967 36.901 Vallès Oriental 16.948 15.794 19.077 Regió Metropolitana 104.015 113.727 146.177 1 9 9 1 - 1 9 9 6 * 1 9 9 6 - 2 0 0 1 * 2 0 0 1 - 2 0 0 6 E ST I M AC I Ó D E L E S N E C E S S I TATS D ’ H A B I TATG E D E R I VA D E S D E L’ I N C R E M E N T D E L N O M B R E D E L L A R S * Re a l s . Les projeccions efectuades suposen, en la tercera hipòtesi, una dimensió mitjana de la llar per al conjunt de la Regió Metropolitana de 2,44 persones l’any 2006. N e c e s s i t at s d e re p o s i c i ó Les necessitats d’habitatge estan determinades a llarg termini per dos factors: les necessitats derivades del creixement del nombre de llars i les necessitats de reposició. Mentre el primer factor és quantificable mitjançant metodologies d’eficàcia comprovada, no passa així en l’estimació de les necessitats de reposició del parc. Per a aquest treball, que pretén estimar les necessitats d’habitatge fins el 2006, la reposició s’estima en base a les xifres de reposició efectiva del parc en el període 1981-1991, que s’obtenen de l’anàlisi de la distribució del parc ocupat segons any de construcció en les dades censals de 1981 i 1991. Així es pot obtenir la taxa d’habitatges que han desaparegut en el període intercensal en funció de l’any de construcció de l’edifici. Aquestes taxes s’han aplicat a la distribució del parc de 1991, segons any de construcció per comarques, i els resultats obtinguts són els següents: FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 15 1 6 Barcelonès 4.366 0,49 Alt Penedès 111 0,35 Baix Llobregat 467 0,20 Garraf 161 0,33 Maresme 428 0,29 Vallès Occidental 626 0,26 Vallès Oriental 253 0,24 Total Regió Metropolitana 6.412 N o m b re h a b i t at g e s % s o b re e l p a rc tot a l N E C E S S I TATS A N UA LS D E R E P O S I C I Ó D E L PA R C E X I ST E N T La relativa i elevada xifra del Barcelonès s’explica per la major antiguitat del parc existent. L’estimació de les necessitats de reposició pel mètode d’increment brut del parc per a aquesta comarca [reposició = (Parc 1981 + habitatges acabats) - (parc 1991)], comporta estimar en 52.212 la reposició efectiva del parc en aquesta comarca en el període 1981-1991, xifra més elevada que l’estimada mitjançant la metodologia exposada anteriorment. N e c e s s i t at s d ’ h a b i t at g e e n e l p e r í o d e 1 9 9 6 - 2 0 0 6 Partint de les necessitats d’habitatge derivades de les projeccions de llars i de la reposició efectiva del parc existent registrat en el passat, s’han determinat les necessitats d’habitatge per al període 1996-2006 per al conjunt de la Regió Metropolitana i cadascuna de les comarques que la componen. Barcelonès 1.865 21.830 23.695 16.856 21.830 38.686 Alt Penedès 4.381 555 4.936 3.855 555 4.410 Baix Llobregat 33.179 2.335 35.514 36.944 2.335 39.279 Garraf 6.876 805 7.681 10.088 805 10.893 Maresme 19.665 2.140 21.805 22.457 2.140 24.597 Vallès Occidental 31.967 3.130 35.097 36.901 3.130 40.031 Vallès Oriental 15.794 1.265 17.059 19.077 1.265 20.342 Resta Regió Metropolitana 111.862 10.230 122.092 129.321 10.230 139.551 Total Regió Metropolitana 113.727 32.060 145.787 146.177 32.060 178.237 C re i xe m e n t l l a rs Re p o s i c i ó Tot a l C re i xe m e n t l l a rs Re p o s i c i ó Tot a l 1 9 9 6 - 2 0 0 1 2 0 0 1 - 2 0 0 6 E ST I M AC I Ó D E L E S N E C E S S I TATS D ’ H A B I TATG E 1 9 9 6 - 2 0 0 6 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 16 1 7 Barcelonès 4.739 7.737 3,2 Alt Penedès 987 882 12,2 Baix Llobregat 7.103 7.856 11,0 Garraf 1.536 2.179 17,5 Maresme 4.361 4.919 13,4 Vallès Occidental 7.019 8.006 10,4 Vallès Oriental 3.412 4.068 12,1 Resta Regió Metropolitana 24.418 27.910 11,7 Total Regió Metropolitana 29.157 35.647 7,7 1 9 9 6 - 2 0 0 1 2 0 0 1 - 2 0 0 6 H a b i t at g e s p e r 1 . 0 0 0h a b . i a n y ( 1 9 9 6 - 2 0 0 6 ) E ST I M AC I Ó D E L E S N E C E S S I TATS A N UA LS D E N O U S H A B I TATG E S N o m b re d ’ h a b i t at g e s Partint d’aquestes xifres s’han calculat les necessitats anuals per a cada comarca. Cal destacar el fet que aproximadament el 80% de la xifra de nova construcció necessària correspon a la resta de la Regió Metropolitana. L a c o n st r u c c i ó d e n o u s h a b i t at g e s A Catalunya es disposa de dades d’habitatges acabats des de 1981 per municipis, encara que de fonts estadístiques diferents. Des de 1990 la font és el nombre d’habitatges que es comptabilitzen a partir dels visats d’obra del Col·legi d’Aparelladors; també d’aquesta font es disposa de dades sobre habitatges iniciats. Les sèries, per comarques i municipis, d’habitatges iniciats i acabats es recullen a l’annex II. La informació resumida per comarques es recull a continuació: H A B I TATG E S ACA BATS 1 9 8 1 - 1 9 9 5 Barcelonès 26.754 18.405 19.655 2,2 1,6 1,7 Alt Penedès 2.216 1.755 2.797 6,8 5,2 8,0 Baix Llobregat 10.687 12.503 18.386 3,7 4,3 6,0 Garraf 4.361 5.907 5.175 12,6 16,4 13,5 Maresme 11.520 14.118 10.505 9,1 10,5 7,2 Vallès Occidental 13.505 16.249 22.706 4,6 5,2 7,0 Vallès Oriental 7.830 8.330 11.986 7,0 6,9 9,1 Resta Regió Metropolitana 50.119 58.862 71.555 5,6 6,3 7,3 Total Regió Metropolitana 76.873 77.267 91.210 3,6 3,6 4,3 1 9 8 1 - 1 9 8 5 1 9 8 6 - 1 9 9 0 1 9 9 1 - 1 9 9 5 1 9 8 1 - 1 9 8 5 1 9 8 6 - 1 9 9 0 1 9 9 1 - 1 9 9 5 N o m b re h a b i t at g e s Taxe s a n u a l s p e r 1 . 0 0 0 h a b . FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 17 1 8 Les taxes anuals de construcció per 1.000 habitants varen ésser molt reduïdes, i evidencien el baix nivell de nova construcció en el Barcelonès i, donat el seu pes, en el conjunt de la Regió Metropolitana. Les taxes corresponents a la resta de comarques són força més elevades; cal destacar que el Garraf i el Maresme registren, en el període 1981-1991, unes taxes de construcció de nous habitatges més elevades a causa de la incidència de la construcció destinada a segona residència. A partir de 1991, aquesta s’ha reduït substancialment, i en tot el treball s’ha adoptat la hipòtesi que, en les comarques metropolitanes, el parc existent d’habitatges secundaris i vacants es mantindria constant en el període 1991-2006. Es pot afirmar sense cap dubte que, des de 1981, a la Regió Metropolitana, la construcció de nous habitatges ha estat per sota de les necessitats derivades de la demografia. La situació de crisi econòmica –atur, alts tipus d’interès, etc.– va portar a una demanda efectiva inferior a les necessitats. La millora de l’economia, i especialment la reducció dels tipus d’interès des de 1995, ha dotat moltes famílies –especialment joves– de solvència econòmica en el mercat, ja que abans no podien accedir a un habitatge a causa dels preus a què eren ofertats. L’any 1997, el nombre d’habitatges iniciats va superar la xifra de necessitats anuals estimades, situació que s’ha repetit el 1998. Aquesta nova situació s’explica pels dèficits acumulats des de 1981 fins a 1995, però difícilment es podran mantenir en el futur taxes de nova construcció superiors a les necessitats estimades. Fo n t s INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. Censos de Població i Habitatge, i Padrons Municipals. DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. Direcció General d’Accions Concertades i Habitatge: Habitatges iniciats i acabats. FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 18 E VO LU C I Ó D E LS H A B I TATG E S ACA BATS A L A R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A , P E R C O M A R Q U E S 1 9 Barcelonès 8.193 5.787 4.649 3.744 4.381 3.986 Alt Penedès 379 699 566 255 317 273 Baix Llobregat 2.928 2.495 1.938 1.728 1.598 1.677 Garraf 827 795 868 828 1.043 944 Maresme 2.707 1.195 2.131 2.476 2.011 2.411 Vallès Occidental 3.522 3.147 2.366 2.195 2.275 2.509 Vallès Oriental 1.682 1.551 1.693 1.562 1.342 1.271 Resta Regió Metropolitana 12.045 10.882 9.562 9.044 8.586 9.085 Total Regió Metropolitana 20.238 16.669 14.211 12.788 12.967 13.071 1 9 8 1C o m a r q u e s 1 9 8 2 1 9 8 3 1 9 8 4 1 9 8 5 1 9 8 6 Barcelonès 3.757 3.706 3.471 3.485 4.091 4.840 Alt Penedès 356 312 313 501 431 416 Baix Llobregat 2.109 2.384 2.813 3.520 3.027 2.829 Garraf 1.140 1.047 1.385 1.391 859 1.104 Maresme 2.192 3.113 3.091 3.311 2.421 2.079 Vallès Occidental 2.968 2.941 3.662 4.169 3.563 3.337 Vallès Oriental 1.488 1.710 1.819 2.042 1.914 1.687 Resta Regió Metropolitana 10.253 11.507 13.083 14.934 12.215 11.452 Total Regió Metropolitana 14.010 15.213 16.554 18.419 16.306 16.292 1 9 8 7C o m a r q u e s 1 9 8 8 1 9 8 9 1 9 9 0 1 9 9 1 1 9 9 2 ANNEX Barcelonès 3.577 3.061 4.086 3.621 5.580 5.681 Alt Penedès 547 793 610 673 634 900 Baix Llobregat 3.353 4.475 4.702 5.454 5.739 7.377 Garraf 1.045 1.077 1.090 1.489 1.240 1.546 Maresme 1.878 1.868 2.259 2.557 2.916 3.315 Vallès Occidental 4.921 5.084 5.801 7.361 6.149 7.457 Vallès Oriental 2.501 2.492 3.392 3.431 3.299 3.353 Resta Regió Metropolitana 14.245 15.789 17.854 20.965 19.977 23.948 Total Regió Metropolitana 17.822 18.850 21.940 24.586 25.557 29.629 1 9 9 3C o m a r q u e s 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 19 H A B I TATG E S I N I C I ATS 1 9 9 0 - 1 9 9 8 ANNEX 2 0 Barcelonès 3.493 2.880 3.515 3.163 3.945 Alt Penedès 673 694 800 763 774 Baix Llobregat 3.150 3.358 3.240 4.902 5.157 Garraf 1.071 1.047 1.095 1.097 1.268 Maresme 2.569 1.784 1.840 2.052 3.001 Vallès Occidental 4.563 4.232 4.999 6.312 7.823 Vallès Oriental 2.046 2.287 2.547 3.000 3.664 Resta Regió Metropolitana 14.072 13.402 14.521 18.126 21.687 Total Regió Metropolitana 17.565 16.282 18.036 21.289 25.632 1 9 9 0C o m a r q u e s 1 9 9 1 1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 Barcelonès 5.997 5.801 7.482 8.783 Alt Penedès 741 903 961 1.228 Baix Llobregat 5.720 7.368 9.611 10.827 Garraf 1.276 1.323 1.885 2.258 Maresme 2.681 2.961 4.262 5.005 Vallès Occidental 7.999 7.688 9.843 10.610 Vallès Oriental 3.878 3.624 3.715 4.027 Resta Regió Metropolitana 22.295 23.867 30.277 33.955 Total Regió Metropolitana 28.292 29.668 37.759 42.738 C o m a r q u e s 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 20 ANNEX R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A . Taxes d e c a p s d e l l a r p e r s exe i e d at , 1 9 9 6 R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A . Taxes d e c a p s d e l l a r, 1 9 9 1 - 1 9 9 6 2 1 0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 15-19 25-29 35-39 45-49 55-59 65-69 75-79 85-89 95 i més 70,00 80,00 90,00 100,00 Dones Homes 0,00 10,00 20,00 40,00 15-19 20-24 75 i més 70,00 60,00 30,00 50,00 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 1991 1996 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 21 E VO LU C I Ó D E L E S TA X E S D E CA P S D E L L A R . P rov í n c i a d e B a rc e l o n a E VO LU C I Ó D E LS H A B I TATG E S ACA BATS A L A R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A , 1 9 8 1 - 1 9 9 8 ANNEX 2 2 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 7.000 8.000 9.000 Baix Llobregat Barcelonès 0,00 10,00 20,00 40,00 15-19 20-24 70 i més 70,00 60,00 30,00 50,00 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 1970 1981 1991 1996 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 22 ANNEX 2 3 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 8.000 0 Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1.400 1.600 1.800 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 Alt Penedès Garraf FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 23 E VO LU C I Ó D E LS H A B I TATG E S ACA BATS I I N I C I ATS A L A R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A ANNEX 2 4 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 45.000 Iniciats Acabats FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 24 ANNEX L L A R S S E G O N S D I M E N S I O N S , 1 9 9 1 2 5 P O B L AC I Ó S E G O N S D I M E N S I Ó D E L A L L A R , 1 9 9 1 5% 10% 15% 20% 25% 30% 1 2 3 4 5 6 7 i més 0% Alt Penedès Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental Total RM 35% 1 2 3 4 5 6 7 i més 0% 5% 10% 25% 20% 15% 30% Alt Penedès Baix Llobregat Barcelonès Garraf Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental Total RM FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 25 2 6 C o l.l e c c i ó Q ü e st i o n s d ’ h a b i t at g e c o o rd i n a d a p e r Fra n c e s c O b ó n i As e n s i o Tex to s J o a n R à fo l s i E steve a m b l a c o l.l a b o ra c i ó d e : M a r i a G i s p e r t - S a ü c h V i a d e r © A j u n t a m e n t d e B a rc e l o n a . Pat ro n at M u n i c i p a l d e l ’ H a b i t at g e j u n y 1 9 9 9 Res e r vat s tot s e l s d ret s d ’ e d i c i ó E d i c i ó VCA e d i to rs . Va l e r i C o n s u l to rs As s o c i at s , s . r. l . B a i l è n 7, 2 n . 2 a . 0 8 0 1 0 B a rc e l o n a D i s s e n y g r à f i c C l a ret S e r ra h i m a i As s o c i at s , s . l . Foto c o m p o s i c i ó i foto m e c à n i c a B a b e r, S . C . P. I m p re s s i ó G r à f i q u e s Pa c í f i c , S . A . Pa s s at g e A n to n i B o r i 3 7, l o c a l 1 2 . 0 8 9 1 2 B a d a l o n a D i p ò s i t L e g a l B - 2 2 . 6 7 0 / 9 9 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 26 FULL D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 08:54 Página 27 QÜESTIONS D’HABITATGE j u n y 1 9 9 9 s u m a r i I N T R O D U C C I Ó 3 P O B L A C I Ó I L L A R S 4 E V O L U C I Ó D E L N O M B R E I L A D I M E N S I Ó D E L E S L L A R S 8 P R O J E C C I O N S D E P O B L A C I Ó I L L A R S 1 2 N E C E S S I TAT S D ’ H A B I TAT G E S A L A R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A E N E L P E R Í O D E 1 9 9 6 - 2 0 0 6 1 5 L A C O N S T R U C C I Ó D E N O U S H A B I TAT G E S 1 7 F O N T S 1 8 A N N E X 1 9 4 L E S N E C E S S I TATS D ’ H A B I TATG E A L A R E G I Ó M E T R O P O L I TA N A D E BA R C E LO N A Pa tr on at M un ic ip al d e l’H ab ita tg e de B ar ce lo na Aj un ta m en t de B ar ce lo na Pa tr on at M un ic ip al d e l’H ab ita tg e de B ar ce lo na Aj un ta m en t de B ar ce lo na portades D’ECONOMIA núm. 4 26/5/04 09:02 Página 2