QÜESTIONS D’HABITATGE
o ct u b re  2 0 0 5
s u m a r i  P R E S E N TAC I Ó  2 I N T R O D U C C I Ó  3 T I P O LO G I E S  D ’ E Q U I PA M E N TS  I  S E R V E I S  D ’AT E N C I Ó  A  L E S  P E R S O N E S  G R A N S  5
P R O G R A M A  D ’A PA RTA M E N TS  A M B  S E R V E I S  P E R  A  G E N T  G R A N  6 E L  M O D E L  D ’A PA RTA M E N TS  A M B  S E R V E I S  7 D E ST I N ATA R I S  9
AT E N C I Ó  R E S I D E N C I A L  D E  L A  G E N T  G R A N  A  E U R O PA  1 1 A N N E X  1 6 V E R S I Ó N CAST E L L A N A  2 7
1 4
A PA RTA M E N TS  A M B  S E R V E I S  P E R  A  G E N T  G R A N
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
l’H
ab
ita
tg
e 
de
 B
ar
ce
lo
na
Aj
un
ta
m
en
t 
de
 B
ar
ce
lo
na
2pr
es
en
ta
ci
ó La gent gran ha esdevingut en els últims anys un dels sectors de població 
que més pateix els problemes d’accés a un habitatge digne assequible. 
Els factors que han propiciat aquesta situació són diversos. Per una part, 
hi ha els condicionants socials, com són els canvis dels models convivencials,
la reducció de membres per unitat familiar, l’increment de l’esperança i la
qualitat de vida; però, per altra banda, hi ha factors econòmics importants
que han situat un ampli sector de gent gran en condicions de fragilitat social
i fins i tot en precarietat. Entre aquests factors es poden identificar el nivell
de la quantia de les pensions de jubilació o assistencials i els efectes de 
la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU), de 1994, de desbloquejar les
rendes congelades per fomentar el lloguer que, lluny d’aturar la tendència 
a la disminució del percentatge d’habitatge de lloguer, va donar lloc 
a un moviment d’increment de rendes molt significatiu. A aquests, cal afegir
també la manca d’autonomia plena de moltes persones causada per la
inadequació de les condicions de molts habitatges antics a la seva situació
física personal.
Donar resposta a una demanda cada cop més generalitzada d’aquest sector
de població, especialment del de menys recursos econòmics o amb habitatges
inadequats, està esdevenint una preocupació generalitzada de moltes 
ciutats i és objecte de debat en trobades arreu de l’estat. Per altra part, els
allotjaments per a gent gran han estat durant molt de temps desatesos, amb
una escassa dotació que cobria només una demanda de població amb un
grau de dependència més gran del que havien estat destinats.
L’evidència de la creixent necessitat d’oferir una alternativa dotacional per 
a la gent gran amb autonomia pròpia, adequada a la seva situació econòmica
i personal, va fer que l’Ajuntament de Barcelona i el Patronat Municipal
d’Habitatge iniciessin i impulsessin, durant el govern 1999-2003, 
el programa d’apartaments amb serveis per a gent gran que, a més d’oferir
un habitatge amb un programa funcional adequat als seus usuaris, a 
les característiques específiques i les limitacions pròpies de l’edat dels futurs
residents, es complementa amb serveis personalitzats de suport, sol.licitats
pels usuaris als Serveis Socials, en funció de la seva situació personal. 
Tot, en uns edificis concebuts i construïts amb criteris de sostenibilitat i
estalvi energètic.
Amb aquest número de Qüestions d’Habitatge, volem presentar
l’experiència dels apartaments amb serveis de gent gran, que en aquests
moments entre els que ja estan construïts i ocupats, en construcció o amb
projecte aprovat a punt d’iniciar-se sumen 1.152 unitats. Cal destacar, 
en general, la satisfacció del conjunt d’usuaris d’aquest tipus d’habitatge.
Hem volgut complementar també aquesta presentació amb una visió 
dels sistemes d’atenció a la gent gran a Europa, amb les experiències
francesa i sueca, que visualitzen dos models diferents: el primer, un model 
de cobertura social implantat al centre i al sud d’Europa similar al nostre,
amb un grau de desenvolupament més avançat i amb evolució cap a la
universalització; i el segon, el model nord-europeu de cobertura universal.
Eugeni Forradellas i Bombardó
President del Patronat Municipal de l’Habitatge
31 . I n t ro d u c c i ó
L’increment de l’esperança de vida a tot Europa és una realitat que obliga 
a replantejar els serveis adreçats a la gent gran i, en especial, els directament
relacionats amb equipaments per a aquest col.lectiu.
L’increment de l’esperança de vida és un fet comú al conjunt d’Europa en els
darrers anys. Les causes cal buscar-les en la millora de les condicions de vida, els
avenços mèdics i l’accés generalitzat als serveis sanitaris, amb una disminució 
de la mortalitat situada molt per sota del reemplaçament generacional, que
comporta al mateix temps un increment important de la demanda de serveis
adreçats a la gent gran i, per tant, satisfer una oferta àmplia i diversa, adequada
a cada situació o etapa vital.
D a d e s  s o c i o d e m o g r à f i q u e s
A Barcelona hi ha 336.241 persones grans* (65 anys i més), que representen el
21,2 % de la població. D’aquestes, el 61,3 % són dones i el 38,7 % homes.
L’índex d’envelliment —persones grans amb relació a persones de 0 a 14 anys—
és de 183. I l’índex de sobreenvelliment, persones de 75 anys i més amb relació
al conjunt de gent gran és d’un 53,6 %. En aquesta franja de persones més grans
de 75 anys, un 66,1 % són dones i un 33,9 % homes. En els propers anys, 
es produirà un important increment del nombre de persones majors de 80 anys.
La gran majoria d’aquestes persones presenten uns nivells de salut i d’autonomia
que els permeten desenvolupar-se amb plena normalitat en la seva vida
quotidiana.
95 i més
90-94
0-4
6 4 2 0 2 4 6
%
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
* Dades de població l’1 de gener de 2003.
Estadística de població. Xifres oficials de població. Departament d’Estadística,
Ajuntament de Barcelona. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Instituto Nacional 
de Estadística, INE.
P I R À M I D E  D ’ E DAT S  Q U I N Q U E N N A L S *
Dones
Homes
4Amb relació a la tipologia de les llars, mentre que el 22 % de les llars són
unipersonals, l’índex de solitud de la gent gran se situa en el 23,2 %, fet que
implica que 75.606 persones de més de 65 anys viuen soles a Barcelona. Entre
els més grans de 75 anys, l’índex de solitud s’eleva al 29,8 % (44.527 persones).   
La manca d’autonomia per a la realització d’activitats de cura i atenció personal
(rentar-se, canviar-se la roba...) o per a la realització de la resta de tasques de la
vida quotidiana (baixar a comprar, fer la neteja de la casa...) esdevé un dels
factors de vulnerabilitat entre les persones grans. A Barcelona, entre un 10 i un
15 % de la gent gran presenta limitacions que impliquen força o molta dificultat
per tirar endavant aquestes activitats.
L’esperança de vida en néixer també ha anat augmentant, per a les dones és de
83,0 anys i per als homes, de 76,2 anys, una de les més altes de la Unió Europea.
D a d e s  s o c i o e c o n ò m i q u e s
La meitat d’aquesta població pertany a categories socioprofessionals familiars
baixes, segons es desprèn del Pla Municipal per a la Inclusió Social. Barcelona
Inclusiva 2005-2010. Sector de Serveis Personals, Ajuntament de Barcelona.
El 62 % de la població major de 65 anys té una pensió de jubilació i el 17 %,
una pensió de viduïtat. La pensió mitjana de Barcelona és d’uns 728,93 € (1 de
gener de 2005). El 32 % té uns ingressos familiars anuals inferiors a 9.000 euros,
percentatge que arriba al 56% per a ingressos inferiors a 15.000 euros.
A Barcelona, el 22,2 % de la gent gran viu amb uns ingressos situats en una
franja de 240 a 375 euros/mes (Portal Mayores, Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales, Instituto Nacional de la Seguridad Social, pensiones 2005). Un 6,2 %
addicional viu amb menys de 240 euros/mes, fet que implica que 20.205
persones grans presenten un risc d’exclusió alt vinculat a una situació de pobresa
severa (una renda personal d’aproximadament el 30 % de la mediana). Aquestes
xifres mostren l’impacte diferencial de la pobresa en la vellesa: el 51,3 % de les
situacions de pobresa relativa a Barcelona es donen entre persones grans, quan el
pes relatiu d’aquest col.lectiu en el conjunt de la població és d’un 21,67 %,
segons dades de Portal Mayores, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,
Instituto Nacional de la Seguridad Social, pensiones 2005. 
Aquesta elevada incidència de la pobresa relativa a la vellesa s’explica,
principalment, a partir de dos elements: 
a) L’existència d’un nombre determinat de persones amb prestacions públiques
situades per sota del llindar de 375 euros/mes (aproximadament unes 
54.000 persones).
b) L’existència d’un 12,3 % de persones grans sense ingressos propis
(aproximadament unes 35.000). Aquesta xifra amaga un nítid biaix de gènere,
en la mesura que no afecta pràcticament cap home, però en canvi afecta un
20,4 % de dones (mestresses de casa no cobertes pel dispositiu públic de
pensions i que no arriben a entrar en el sistema de prestacions per viduïtat).  
D a d e s  d e  l ’ e s p a i  v i t a l
L’equipament domèstic de les llars de persones majors de 65 anys és molt
inferior a la mitjana de la població.
El 31% de la gent gran viu de lloguer. El 50 % viu en edificis construïts abans 
de 1960. Majoritàriament, fa més de 30 anys que resideixen en el mateix barri.
Per altra part, un 50 % de les persones grans considera que el seu habitatge té
algun inconvenient (en un 15 %, és la falta d’ascensor).
El 51,3 % de les situacions de pobresa
relativa a Barcelona es donen 
entre persones grans.
5El 31 % de la gent gran viu de lloguer. 
El 50 % viu en edificis construïts 
abans de 1960. 
2 . T i p o l o g i e s  d ’ e q u i p a m e n t s  i  s e r ve i s  d ’ a t e n c i ó  a  l e s  p e r s o n e s  g r a n s
L’oferta actual d’equipaments adreçats a les persones grans se centra bàsicament
en tres tipus de serveis: centres de dia, residències i habitatges tutelats.
C e n t re s  d e  d i a
Els centres de dia ofereixen serveis d’acolliment diürn i d’assistència a l’activitat
de la vida diària per a persones grans amb dependències. Es poden prestar en un
establiment específic o bé com a servei integrat en els espais assistencials generals
i en el programa funcional d’activitats diürnes d’una residència. Els destinataris
són persones grans que necessiten organització, supervisió i assistència tècnica 
en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen
complementada la seva atenció en el seu entorn familiar.
Re s i d è n c i e s  p e r  a  g e n t  g r a n
Ofereixen el servei d’acolliment residencial de caràcter permanent o temporal.
Aquests serveis adopten dues modalitats: serveis de llar-residència i serveis 
de residència assistida. Els primers s’adrecen a persones grans amb un grau
d’autonomia suficient per a les activitats de la vida diària que necessiten
determinat nivell de suport personal. Els segons, d’assistència integral, s’adrecen
a persones que no tenen un grau d’autonomia suficient, que necessiten atenció 
i supervisió constants i que tenen una situació sociofamiliar que requereix 
la substitució de la llar.
H a b i t a t g e s  t u t e l a t s
Són establiments que es componen d’un conjunt d’habitatges amb estances d’ús
comú. Ofereixen un servei d’acolliment alternatiu a persones grans autònomes,
les circumstàncies socials de les quals no els permeten romandre en la mateixa
llar. Constitueixen el domicili habitual de les persones usuàries, afavoreixen 
la màxima independència personal i afavoreixen també la vida comunitària 
i la integració social.
Es descriuen i es regulen pel Decret 284/1996 de 23 de juliol de la Generalitat 
de Catalunya
A n u a r i  E st a d í st i c  d e  l a  C i u t a t  d e  B a rc e l o n a  2 0 0 4 .
( * ) I n c l o u  e l s  s e r ve i s  d e  l l a r- re s i d è n c i a  i  e l s  s e r ve i s  d e  re s i d è n c i a  a s s i st i d a .
( * * ) I n c l o u  h a b i t a t g e s  t u t e l a t s  i  h a b i t a t g e s  a m b  s e r ve i s .
N O M B R E  D ’ E Q U I PA M E N T S  P E R  A  L A  G E N T  G R A N
499
1.171
213
392
2.375
113
1.149
7.694
0
I n i c i a t i va  p ú b l i c aP l a c e s I n i c i a t i va  s o c i a l I n i c i a t i va  m e rc a n t i l
Centres de dia
Places residencials (*)
Habitatges tutelats (**)
63 . E l  p ro g r a m a  d ’ a p a r t a m e n t s  a m b  s e r ve i s  p e r  a  g e n t  g r a n
La gent gran ha estat un dels principals col.lectius destinataris de les polítiques
d’atenció social de l’Ajuntament de Barcelona, que està treballant fort per
l’increment de l’oferta pública d’equipaments dirigits a aquest col.lectiu.
Si bé, a nivell general, hi ha un dèficit acumulat d’equipaments residencials 
de gent gran, aquest és més important pel que fa a habitatges tutelats. Aquest
servei ha estat el menys desenvolupat —a Barcelona només n’hi havia, abans 
de la posada en marxa dels apartaments amb serveis, tres— i aquest dèficit ha
comportat que els pocs habitatges tutelats existents, en algun cas compartint
espai amb residència assistida, cobrissin una demanda de persones amb 
un grau de dependència més alt.
La incidència de l’aplicació de la Llei d’Arrendaments Urbans sobre habitatges
ocupats per persones grans, amb recursos modestos o mitjans és cada cop 
més gran. Aquest fet, juntament amb una ocupació en règim de lloguer superior
en aquest sector de població, amb habitatges antics que sovint són inadequats 
als requeriments actuals de confort pels seus serveis insuficients (ascensors,
instal.lacions...) o amb dimensions molt grans i una ocupació baixa (una o dues
persones), va fer cada cop més palesa la necessitat d’oferir una alternativa
residencial a persones grans autònomes, i esdevingué una qüestió estratègica 
de primer ordre per a Barcelona. Així, l’Ajuntament de Barcelona ha apostat
amb força per l’increment de l’oferta pública d’equipaments per a aquest
col.lectiu. 
En aquest sentit, dins d’un pla que abraça el període 1999-2004, l’Ajuntament
ha construït 609 nous apartaments amb serveis, dels quals el Patronat Municipal
de l’Habitatge n’és el promotor, i multiplica així per cinc l’oferta existent. 
Així doncs, el PMH ha construït 9 promocions d’apartaments amb serveis,
disposa de 2 promocions en curs i 6 projectes en curs. En col.laboració amb la
Generalitat de Catalunya, s’han posat en servei 9 residències i els seus
corresponents centres de dia, amb 945 noves places residencials (augment 
( * ) E n  c o n st r u c c i ó .
Barcelona concentra només el 10 % 
de les places residencials 
públiques de Catalunya.
P R O M O C I O N S  D ’A PA RTA M E N T S  A M B  S E R V E I S  P E R  A  G E N T  G R A N  ( P M H )
Entença-Montnegre
Campo Sagrado, 35 / Ronda Sant Pau, 41
Campo Sagrado, 31-33
Gran Via, 122-124
Pinzón, 12
Via Favència, 446-450
Taxdirt, 28 / Marina
Edifici annex al mercat de Santa Caterina
Via Favència, 364-382
Concili de Trento, 15-35
Joan Torras, 49-59
60
15
23
79
81
34
65
59
75
39*
79*
E m p l a ç a m e n t To t a l  a p a r t a m e n t sD i st r i ct e
Les Corts
Eixample
Eixample
Sants-Montjuïc
Ciutat Vella
Nou Barris
Horta-Guinardó
Ciutat Vella
Nou Barris
Sant Martí
Sant Andreu
7del 50 % des de 1998) i 308 places en centres de dia (el doble que fa quatre
anys). Malgrat aquest impuls, s’ha de seguir augmentant l’oferta pública
residencial, ja que Barcelona concentra només el 10 % de les places residencials
públiques de Catalunya, quan el pes de la població major de 65 anys sobre 
el total català és molt superior, el 35 %. 
El Programa d’actuació Municipal 2004-2007 reforça aquest objectiu: «garantir
el dret a un envelliment digne, posant a l’abast de la gent gran els recursos 
i serveis que facin possible el màxim d’autonomia personal, i que garanteixin, 
quan aquesta ja no sigui possible, la protecció necessària per evitar les situacions
de desemparament existents. Enfortiment de les relacions d’atenció i bon
veïnatge, i la promoció de dinàmiques participatives, intergeneracionals i de
protagonisme ciutadà», «impulsar un Pla d’acció, tot promovent la participació
de la gent gran, que doti la ciutat d’una xarxa potent i diversificada
d’equipaments d’atenció a la gent gran: apartaments amb serveis, centres de dia 
i residències públiques, amb el finançament adequat aportat per la Generalitat 
de Catalunya» i «completar i posar en funcionament la Xarxa d’Apartaments
amb Serveis per a la gent gran».
Per altra part, el Pla Municipal per a la Inclusió Social 2005-2010, planteja, dins
de la seva línia estratègica 3, en l’objectiu operatiu 1: «incrementar el nombre
d’habitatges municipals tutelats i amb serveis per a la gent gran, fins a disposar
de 680 habitatges en funcionament el 2007 i un mínim de 1.000 habitatges 
el 2010. Desenvolupar, en el marc d’aquests habitatges, un model de suport
social integral i de qualitat: atenció individual, actuacions preventives, servei 
de teleassistència, SAD, manteniment i neteja,  i suport a la integració
comunitària».
El Pla Municipal per a la Inclusió Social
2005-2010, planteja incrementar 
el nombre d’habitatges municipals
tutelats i amb serveis per a la gent gran,
fins a disposar de 680 habitatges 
en funcionament el 2007 i un mínim 
de 1.000 habitatges el 2010. 
4 . E l  m o d e l  d ’ a p a r t a m e n t s  a m b  s e r ve i s
Els apartaments amb serveis per a la gent gran són equipaments que es
componen d’un conjunt d’habitatges d’una mitjana de 40 m2 útils, amb serveis
comuns que ofereixen un servei alternatiu a persones grans que disposen
d’autonomia personal.
Els apartaments amb serveis per a gent gran són habitatges cedits en règim 
d’ús i habitació, pels quals es paga un lloguer o cànon i unes quotes
complementàries pel manteniment i serveis, amb l’IBI subvencionat. Aquestes
despeses, en tot cas, seran subvencionades per tal que l’usuari disposi del 
75 % de l’IPREM.
T I P U S  D E  S E R V E I S
La classe dels serveis que s’ofereixen als residents en aquests equipaments 
es poden agrupar en tres tipologies, segons les característiques, el destinatari 
i la discrecionalitat o el caire opcional del servei.
S e r ve i s  g e n e r a l s
Els serveis generals són comuns a tot l’edifici i als seus usuaris, i formen part 
del paquet de gestió de l’equipament. Aquests són:
— Consergeria.
— Sales d’estar per a diferents usos (TV, biblioteca, festes familiars...)
— Neteja diària dels espais comuns.
— Manteniment i reparació de l’equipament.
8— Altes subministraments (aigua, llum i telèfon) a nom de l’Ajuntament 
de Barcelona.
— Dotació del mobiliari d’ús comú.
S e r ve i s  d e  s u p o r t  s o c i a l
Són serveis de caire discrecional, adreçats a tots els usuaris, per tal de facilitar 
la integració en l’equipament i en el seu entorn físic. Aquests serveis són
tramitats i gestionats a través del suport dels Serveis Socials.
— Atenció social individual als residents.
— Facilitar el coneixement dels recursos del barri i ajudar en la seva utilització.
— Tramitar ajuts econòmics puntuals per a casos crítics.
S e r ve i s  d e  s u p o r t  p e r s o n a l
Són serveis personalitzats sol.licitats pels usuaris als Serveis Socials, en funció 
de la seva situació personal, per situacions de dependència lleugera, per tal de
facilitar i permetre una vida autònoma, o quasi autònoma, en condicions
adequades. Aquests serveis poden ser:
— Neteja de cada un dels habitatges, un cop al mes.
— Petit manteniment dels habitatges, sempre que la reparació no requereixi
professional especialitzat.
— Actuacions de tipus preventiu i contenció del deteriorament físic i psíquic
dels residents.
— Instal.lació i manteniment dels aparells de teleassistència en tots els
habitatges.
— Coordinació de les actuacions amb els Centres Socials de la zona: Serveis
d’Ajut a Domicili i altres serveis municipals que puguin ser requerits pels
usuaris.
— Altres serveis especialitzats en moments puntuals que l’usuari pugui
necessitar.
C a r a ct e r í st i q u e s  d e l s  h a b i t a t g e s
Aquests habitatges han estat dissenyats per cobrir i facilitar les necessitats
residencials de les persones grans. El programa funcional es caracteritza per
incorporar els següents espais:
— Superfície útil de 36 a 49 m2 per apartaments d’un dormitori i de 55 a 69 m2
per als de dos dormitoris.
— Sales polivalents d’ús comunitari.
— Espai amb rentadores i assecadores comunitàries.
— Servei de consergeria.
Amb relació als aspectes tècnics, les característiques més significatives són:
— Banys amb dutxes planes (sòl continu).
— Paviment no lliscant.
— Portes d’amplada mínima de 80 cm a l’entrada de l’apartament.
— Portes amb manetes per facilitar l’obertura.
— Tots els endolls accessibles, situats a 50 cm del terra.
Els habitatges compten amb sales
polivalents d’ús comunitari, espai 
amb rentadores i assecadores
comunitàries i servei de consergeria.
9El compliment de requisits es barema
segons la necessitat d’habitatge, 
les circumstàncies familiars i personals,
els ingressos econòmics i les 
dificultats d’accessibilitat de l’habitatge
on resideix.
— Producció d’aigua elèctrica sanitària amb suport d’energia solar.
— Calefacció.
— Equipament domèstic tot elèctric.
— Portes d’accés amb claus mestrejades.
— Portes interiors de 80 cm d’amplada mínim.
— Passadissos d’1 metre d’amplada mínim.
— Enllumenat d’emergència a l’interior dels habitatges.
— Dormitori i bany amb sistema d’alarma amb avisador connectat 
a consergeria.
— Senyalització lluminosa al bany per indicar si està o no ocupat.
— Mecanismes elèctrics dotats d’un pilot per tal d’identificar-los en l’obscuritat.
— Bany visitable per facilitar el seu ús a persones amb mobilitat reduïda.
— Espai d’emmagatzematge de 80 
 60 
 200 cm, integrat o no a la cuina
(quan és possible).
5 . D e st i n a t a r i s
Els apartaments amb serveis per a gent gran van dirigits a persones majors de 
60 anys, que gaudeixen d’autonomia i que tenen uns ingressos inferiors 
a 3,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional.
Els requisits d’accés que han de satisfer les persones que volen accedir a aquests
equipaments són:
— Ser majors de 60 anys.
— Composició familiar, d’1 o 2 persones.
— Gaudir d’autonomia funcional.
— Tenir la residència a Barcelona en els darrers 5 anys.
— No ser propietari de cap altre habitatge,  o en cas de ser-ho, formalitzar un
document on s’estableixi una primera opció de compra a favor del PMH.
— No ser propietari de cap habitatge protegit. 
— Tenir uns ingressos anuals inferiors a 3,5 vegades el SMI.
BA R E M  D E  P U N T U AC I Ó
El compliment dels requisits es barema en funció dels següents paràmetres:
— Necessitat d’habitatge (30 %).
— Dificultats d’accessibilitat de l’habitatge on resideix el sol.licitant en 
el moment de la inscripció (15 %).
— Circumstàncies familiars i personals (35 %).
— Ingressos econòmics (20 %).
L’avaluació es va dur a terme per una Comissió de Valoració i Admissions, 
que té una composició definida amb membres externs, amb el seu reglament 
de funcionament i amb normes de funcionament explícites, que garantí la
transparència de l’adjudicació.
1 0
C A R AC T E R Í ST I Q U E S  D E L S  S O L. L I C I TA N T S
El procés d’adjudicació dels primers apartaments va permetre fer una anàlisi 
de les característiques de les persones que van fer la seva sol.licitud. Aquest estudi
es va dur a terme classificant les peticions en els següents paràmetres sociològics 
i de baremació:
— Segons sexe, composició familiar i edat.
— Segons els ingressos anuals.
— Segons la necessitat d’habitatge.
— Dificultats d’accessibilitat a l’habitatge on residien.
S e g o n s  s exe ,  c o m p o s i c i ó  fa m i l i a r  i  e d a t
Més de dues terceres parts de les sol.licituds corresponen a persones soles, 
de les quals quasi bé el 70 % són dones. El 45 % dels sol.licitants es troben en la
franja de 70-79 anys i prop del 60 % tenen més de 70 anys. La proporció de
dones soles es manté en una proporció molt similar en totes les franges d’edat.
Més de dues terceres parts de 
les sol.licituds corresponen a persones
soles, de les quals quasi bé el 70 % 
són dones. 
S e g o n s  e l s  i n g re s s o s  a n u a l s
Prop del 60 % de sol.licituds corresponen a persones amb ingressos inferiors 
als 9.000 €. El percentatge puja fins al 85 % dels demandants, per a ingressos
inferiors als 15.000 €.
48 % 69 %
31 %
D o n e s To t a l
1 persona
2 persones
21 %
H o m e s
1 %
38 %
20 %
16 %
Tr a m  d ’ i n g re s s o s
Menys de 3.000 €
Entre 3.001 € i 6.000 €
Entre 6.001 € i 9.000 €
Entre 9.001 € i 12.000 €
10 %
11 %
4 %
Tr a m  d ’ i n g re s s o s
Entre 12.001 € i 15.000 €
Entre 15.001 € i 21.000 €
Més de 21.000 €
(73 %)
(71 %)
(66 %)
(69 %)
(73 %)
69%
1 %
40 %
45 %
13 %
1 %
C o m p o s i c i ó  fa m i l i a r
1 2
To t a lTr a m  d ’ e d a t
Menys de 60 anys
60-69 anys
70-79 anys
80-89 anys
Més de 90 anys
TOTAL
(27 %)
(29 %)
(34 %)
(31 %)
(27 %)
31%
1 1
S e g o n s  l a  n e c e s s i t a t  d ’ h a b i t a t g e
Un 34 % de les peticions ho són per rendes de lloguer, de l’habitatge que
ocupaven, elevades pel seu nivell d’ingressos. Un 16 % correspon a persones que
vivien amb altres nuclis familiars, en diverses situacions. Les condicions
deficients d’habitabilitat corresponen a un 11 % dels sol.licitants. Cal destacar
que quasi bé un terç de les sol.licituds manifestava necessitats no previstes
inicialment en el barem.
D i f i c u l t a t s  d ’ a c c e s s i b i l i t a t  e n  l ’ h a b i t a t g e  o n  v i u e n  a ct u a l m e n t
Es pot observar que bona part dels sol.licitants vivien en habitatges que
dificulten la seva autonomia personal, en no disposar d’ascensor com 
a mancança bàsica.
6 . At e n c i ó  re s i d e n c i a l  d e  l a  g e n t  g r a n  a  E u ro p a
La situació de la gent gran a Europa, el seu nivell de vida i els serveis de què
gaudeixen divergeixen entre els diferents països. En aquesta publicació es
recullen les experiències de França i de Suècia. La primera, perquè es tracta d’un
model de cobertura social similar al català, i la segona, l’exemple més clar del
model nord-europeu de cobertura universal.
L’esperança de vida en néixer a la Unió Europea, segons dades de 2003 (Eurostat
yearbook 2004. The statistical guide to Europe. 2004 edition. Statistical Office
of the European Communities), se situa en 81,1 anys per a les dones i 74,8 pels
homes. La piràmide d’edat es caracteritza per una natalitat baixa, una entrada
contínua d’immigrants i una major supervivència de la població, especialment de
les dones.
11 %
1 %
0,5 %
12 %
22 %
3 %
1 %
16 %
1 %
32 %
Tenir llogat un habitatge en condicions deficients d’habitabilitat
Tenir llogat un habitatge amb superfície inadequada a la composició familiar o del grup de convivència
Haver d’abandonar l’allotjament que ocupa per causes de força major
Tenir llogat un habitatge, la renda del qual superi el 20 % dels ingressos de la unitat familiar o grup de convivència
Tenir llogat un habitatge, la renda del qual superi el 35 % dels ingressos de la unitat familiar o grup de convivència
Tenir pendent d’execució un expedient judicial de resolució contractual, no imputable al sol.licitant, o la denegació 
de pròrroga legal d’arrendament
Allotjament en un habitatge cedit a precari per institucions públiques o privades
Allotjament en convivència amb altres caps de família o en habitacions rellogades, sotsarrendades o llogaters
No tenir habitatge o haver perdut el seu ús com a conseqüència d’una separació matrimonial legal o de fet, o divorci, 
en els dos darrers anys a la presentació de la sol.licitud
Altres no previstes en el barem
20 %
34 %
8 %
Tenir llogat o ser propietari d’un habitatge no accessible, situat en 1a o 2a planta sense ascensor
Tenir llogat o ser propietari d’un habitatge no accessible, situat en 3a planta o superior sense ascensor
Allotjament en convivència amb altres caps de família o en habitacions rellogades, sotsarrendades o llogaters, 
en un habitatge no accessible
L a  n e c e s s i t a t  d ’ h a b i t a t g e  i  l e s  d i f i c u l t a t s  d ’ a c c e s s i b i l i t a t  s ó n  c i rc u m st à n c i e s  a c u m u l a b l e s .  
1 2
Alemanya, Espanya i França es
fonamenten en un sistema
d’assegurança de malaltia; Itàlia 
i el Regne Unit, en un sistema nacional
de salut; a Suècia es fonamenten 
en un sistema mixt de finançament per
la fiscalitat local i l’assegurança de
malaltia.
A la UE existeix un clar procés d’envelliment, causat tant per a la pèrdua 
de pes relatiu de la població menor de quinze anys, com per al guany de quota
dels majors de 65 anys. Aquest envelliment demogràfic tindrà conseqüències
econòmiques i socials en un nombre important d’àmbits, inclosos els sistemes 
de salut i atenció social.
S e r ve i s  a  l a  g e n t  g r a n
La situació de la gent gran al conjunt d’Europa i, per tant, els sistemes de
pensions i els serveis que es dispensen són diversos, així com el nivell de vida 
dels jubilats. Així, segons el nivell de vida, es poden distingir tres grups de
països: A Bèlgica, Alemanya, Àustria, França, Luxemburg i els Països Baixos,
amb un nivell de vida molt proper a la mitjana nacional on, en algun cas, per 
a les persones soles pot arribar a ser lleugerament superior, amb un sistema de
pensions alt, de l’ordre del 75 % dels ingressos del treball; Irlanda, Dinamarca 
i el Regne Unit presenten un nivell de vida dels jubilats inferior en un 10 % de la
mitjana nacional, amb unes prestacions de pensions de vellesa d’una quantitat
inferior, que representen de l’ordre del 50 % dels ingressos del treball; els quatre
països del sud d’Europa: Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia, amb unes prestacions
de jubilació baixes, sustenten el manteniment del nivell de vida en la cohabitació
intergeneracional.
Per altra part, els sistemes d’accés als serveis sanitaris i socials de cada país,
determinen els tipus i nivells de prestacions en cada cas. Alemanya, Espanya i
França es fonamenten en un sistema d’assegurança de malaltia; Itàlia i el Regne
Unit, en un sistema nacional de salut; a Suècia es fonamenten en un sistema mixt
de finançament per la fiscalitat local i l’assegurança de malaltia.
A França, Suècia o Catalunya s’ofereixen serveis i prestacions de natura similar:
residències, habitatges amb serveis i tutelats, centres de dia, hospitals geriàtrics.
El que difereix d’un lloc a un altre és la capacitat d’oferir els serveis i la limitació
en l’oferta.
El sistema suec, de prestació universal, a partir del principi d’autonomia
financera, permet l’accés de qualsevol ciutadà, amb un sistema de finançament
de copagament proporcional als recursos propis, i és el sistema de protecció
social qui proporciona ajuda i assistència a la persona gran depenent. L’actual
sistema francès, de transició entre el sistema d’ajut social i la prestació universal,
del model Allocation Personaliseé d’Autonomie (APA), permet l’accés de tota la
població, amb una aportació proporcional als ingressos, a través de l’anomenat
tiquet moderador. A Catalunya, igual que a la resta de l’Estat, l’atenció a la gent
gran s’adreça a la població més desafavorida a través del finançament públic
d’ajuda social i, per tant, l’accés al sistema d’ajut social públic ve determinat pels
recursos econòmics tant de la persona gran com dels seus fills, al mateix nivell.
Finalment, el risc de pobresa dels jubilats es localitza en alguns països on els
sistemes de protecció social no han assolit la plena maduresa i on el paper
protector de les pensions base és relativament feble.
A L LOT J A M E N T  P E R  A  G E N T  G R A N  A  F R A N Ç A
A començament del segle XXI, el 21 % de la població francesa tenia més de 
60 anys, segons recull la publicació «La protección social a las personas mayores
dependientes en Francia. Perfiles y tendencias». Número 10, març 2004. 
Boletín sobre envejecimiento. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Imserso,
2004. El gener de 2004, 9.967.336 són majors de 65 anys. D’aquests, el 24,1%
són octogenaris i 14.383 ja són centenaris. La projecció demogràfica per al 2020
preveu que el 27 % de la població, 17 milions, serà més gran de 60 anys, dels
1 3
quals 4 milions superaran els 80 anys. L’esperança de vida en néixer és similar 
a l’espanyola, i són les dones, també, les que tenen l’esperança de vida més 
alta del món.
La seva Enquesta Nacional de Discapacitat, Deficiències i Dependència, 
indica que hi ha 800.000 persones en situació greu o moderada de dependència 
i 390.000 en grau lleu. Dels més greus, la meitat són majors de 85 anys. 
Set de cada deu són dones.
El sistema sanitari i assistencial francès es regeix pels principis d’universalitat 
i solidaritat. Basat inicialment en el model de cobertura social, estructurat 
entorn dels règims de seguretat social, va anar estenent la seva cobertura a tota
la població. França disposa d’un sistema molt més desenvolupat que el català,
sense arribar als nivells de benestar assolits per altres països, com els
escandinaus, fonamentats en el model socialdemòcrata universalista.
Per altra part, l’Estat té competències generals en matèria de finançament de
l’habitage social, amb ajuts a la construcció i a les persones. Les regions
participen en el finançament d’operacions d’habitatge a favor de la gent gran. 
Els departaments han esdevingut els partenaires privilegiats; tenen competències
en l’ajut social per a la gent gran, en l’ajut a domicili i en l’allotjament. Els
municipis tenen la competència dels serveis de proximitat que faciliten la vida
quotidiana de la gent gran.
L’any 2002 va entrar en vigor l’Ajut Personalitzat per a l’Autonomia (APA), que
va substituir la Prestació Específica de Dependència (PSD). L’APA és administrat
i finançat principalment pels Consells Generals. La seva atribució depèn del
nivell d’autonomia. El 49 % dels seus beneficiaris viu en establiments
d’allotjament per a gent gran.
E st a b l i m e n t s  re s i d e n c i a l s  p e r  a  p e r s o n e s  g r a n s
A França hi ha 10.526 establiments residencials per a persones grans*, amb
670.000 places, de les quals les tres quartes parts són en habitacions i l’altra
quarta part en «habitatges».
A França hi ha 10.526 establiments
residencials per a persones grans, amb
670.000 places, de les quals les tres
quartes parts són en habitacions i l’altra
quarta part en «habitatges».
100
98
94
97
99
100
3
76
100.800
87.900
127.100
120.500
2.400
79.300
152.900
670.900
%  p l a c e s
H a b i t a c i o n s L l o g u e r
P l a c e s
Cases de jubilació associades a hospital
Cases de jubilació privades
Cases de jubilació privades sense ànim de lucre
Cases de jubilació públiques
Residències d’allotjament temporal
Unitat d’atencions de llarga durada
Residències-llar
Total
1.080
1.604
2.040
1.652
131
1.044
2.975
10.526
N ú m .
0
2
6
3
1
0
97
24
N O M B R E  D ’ E STA B L I M E N T S  R E S I D E N C I A L S  P E R  A  G E N T  G R A N *
* Dades del 2003.
Les établissements d’hébergement pour personnes âgées en 2003: locaux 
et equipements.
Études et Résultats, n. 380, mars 2005. Direction de la Recherche des Études 
de l’évaluation et des statistiques.
1 4
Aquests establiments es reparteixen en: cases de jubilació (6.376, de les 
quals 1.080 depenen d’un hospital); residències-llars (2.975 centres); unitats
d’atenció de llarga durada, USLD (1.044 centres), i residències d’allotjament
temporal.
Aquests establiments sovint estan situats en el si d’un mateix edifici. El 73 % 
dels centres tenen aquesta configuració.
La majoria d’aquests establiments proposen un allotjament d’una superfície
habitable superior a 20 m2, compostos d’una sola peça principal i d’una cuina 
—anomenats del tipus I bis—, que representen el 53 % dels allotjaments. 
En segon lloc, es troben els de tipus I, compostos d’una sola peça amb una
superfície habitable superior a 20 m2, que representen un 29 % dels allotjaments.
Només un 8 % tenen dues o tres peces a més de la cuina, són els de tipus II 
o III, de superfície superior a 20 m2.
C a s e s  d e  j u b i l a t s
Allotjament col.lectiu per a persones grans amb un cert grau de dependència,
semi vàlides o invàlides, que ofereixen un conjunt de prestacions que comprenen
a la vegada la residència, l’alimentació i diversos serveis específics que s’adapten
a les necessitats de cada resident. La tarifa, del tipus «tot comprès», ve fixada
per un preu per dia per la DDASS (Direction Départamentale des Affaires
Sanitaires et Sociales). Poden ser centres autònoms o associats a un establiment
sanitari.
Re s i d è n c i a - l l a r
Grup d’habitatges independents per a persones autònomes, provistes
d’equipaments o serveis col.lectius d’ús facultatiu, com restauració, bugaderia,
sala de reunió, infermeria, entre d’altres. L’allotjament és a càrrec de la persona
usuària, que pot beneficiar-se de l’ajuda social o del subsidi a l’habitatge. Permet
als majors de 60 anys gaudir d’un entorn més segur, que a la vegada valora
l’autonomia personal i preveu la seva pèrdua.
N’hi ha de dos tipus:
— La residència-llar clàssica, que agrupa en un mateix lloc els habitatges 
i els serveis col.lectius.
— Un espai-llar de tipus clàssic i habitatges llogats en els immobles de l’entorn.
S e c c i ó  d ’ a t e n c i ó  m è d i c a
Secció destinada a l’allotjament i a l’atenció mèdica de pensionistes que han
perdut la capacitat de fer sols les activitats quotidianes, però que el seu 
estat de salut no justifica una hospitalització. Les seccions d’atenció mèdica
La majoria d’aquests establiments
proposen un allotjament 
d’una superfície habitable superior 
a 20 m2, compostos d’una sola peça
principal i d’una cuina.
E L S  D I F E R E N T S  T I P U S  D ’A L LOT J A M E N T
Una peça principal de superfície habitable mínima de 12 m2 per un ocupant, de 18 m2 per dos ocupants, de 24 m2
per tres ocupants
Una peça principal de 20 m2 de superfície mínima
Una peça principal i una cuina, superfície habitable d’almenys 30 m2
Dues peces principals i una cuina, superfície habitable mínima de 46 m2
Tres peces principals i una cuina, superfície habitable mínima de 60 m2
Tipus I
Tipus I
Tipus I bis
Tipus II
Tipus III
1 5
poden ser presents en les cases de jubilats i en les residències-llar. Les tarifes
s’adapten al cas de cada pacient.
S e r ve i s  d e  l l a rg a  e st a d a
Dits també Serveis hospitalaris d’atencions de llarga durada. Són serveis
hospitalaris, que acullen, sota criteris mèdics, les persones grans que no tenen
autonomia i necessiten una atenció mèdica continua.
Els establiments, antigament separats en unitats d’atenció de llarga durada
(USLD) i en cases de jubilats (MDR) més o menys medicalitzades, van ser
fusionats en el marc únic dels establiments d’allotjament per a persones grans
dependents (EHPAD), acompanyat d’una reforma de la tarifació aplicable als
residents. El concepte de medicalització està cridat a desaparèixer, i donarà com
a resultat, a partir de 2007, dos tipus d’equipaments: Els EHPA (establiments
d’allotjament per a persones grans) i els EHPAD (establiments d’allotjament 
per a persones grans dependents).
A L LOT J A M E N T  P E R  A  G E N T  G R A N  A  S U È C I A
A Suècia, els darrers anys també s’ha produït un increment espectacular de la
població gran, en una tendència similar a la del conjunt d’Europa. Les persones
de 65 o més anys representaven, al 2003, el 17,2 % del total de població.
Juntament amb Alemanya (17,5 %) són les taxes més altes de la Unió Europea,
segons dades extretes d’Eurostat yearbook 2004. The statistical guide to Europe.
2004 edition. Statistical Office of the European Communities.
L’atenció a la gent gran és responsabilitat de les autoritats locals i està finançada
pels impostos, que depenen de les rendes. La despesa en gent gran i persones
discapacitades suposa el 29 % del pressupost municipal.
El 1992 es va produir una reforma de la sanitat, que entre altres aspectes preveia
la integració dels serveis sanitaris i dels serveis socials i el dret a una vida
independent, i plantejava com a objectius: un bon habitatge i cura de la gent
gran, amb serveis sanitaris integrats als serveis socials domiciliaris. La finalitat
era disminuir les estades hospitalàries de llarga durada, reconvertint les
residències i centres d’atenció en habitatges tutelats. Els ajuntaments, al seu
temps, van obtenir més recursos financers per construir habitatges tutelats.
L’atenció a la gent gran és una part important de la política pública d’habitatge.
La política de gent gran va adreçada a facilitar viure de manera independent
amb un alt nivell de qualitat de vida.
La majoria de la gent gran a Suècia, de l’ordre del 92 %, viu en habitatges
normals, les condicions dels quals no difereixen gaire dels de la població 
en general. La gran majoria de les persones grans viuen soles o amb la seva
parella. Només el 2 % viu amb els fills.
A l l o t j a m e n t  e n  h a b i t a t g e s  e s p e c i a l s
L’allotjament per a gent gran inclou habitatges que es classifiquen en edificis 
de serveis, habitatges de gent gran, habitatges col.lectius i residències. La Llei de
serveis socials garanteix l’accés a una plaça residencial o a un apartament.
Les tipologies de l’oferta són variades, des de noves propostes per a majors 
de 55 anys (a partir d’estudis de mercat) a habitatges especials, juntament amb
serveis personals, per atendre necessitats específiques d’atenció a les persones
(pluripatologies, demències...). En total hi ha set tipologies d’habitatges o
La despesa en gent gran i persones
discapacitades a Suècia suposa el 29 % 
del pressupost municipal.
1 6
equipaments residencials en funció del grau de tutela o dels serveis d’atenció 
de què disposen. A Estocolm hi ha actualment 6.600 habitatges per a 
gent gran.
L’accés es fa a partir, en primer lloc, de l’avaluació de la necessitat i la situació
personal; en segon lloc, s’avalua la situació econòmica per determinar l’import
del lloguer. En les despeses es té en compte el lloguer (inclosos consums
elèctrics...) i les atencions personals. El manteniment dels edificis va a càrrec 
de les empreses gestores.
La construcció i gestió d’habitatges i allotjament per a gent gran es fa a través de
les empreses municipals d’habitatge. L’Associació Nacional d’Immobiliàries
Municipals (SABO) agrupa la majoria d’aquestes empreses, que administren el
21 % dels habitatges suecs. Aquesta associació inclou també algunes fundacions
per a habitatges de gent gran. Aproximadament el 60 % d’habitatges nous
construïts corresponen a pisos per a grups específics, principalment per 
a jubilats. 
Algunes de les tipologies que es poden trobar són:
Habitatges amb Serveis 80

Habitatges amb serveis d’atenció personal municipals incorporats. Solen 
integrar en un mateix edifici les set tipologies diferents d’allotjament, residencial
més sociosanitari, amb un nombre alt d’apartaments, 200 o més, organitzats 
en funció del tipus d’atenció. Les primeres plantes ocupades per persones que es
valen per si mateixes, en apartaments d’una peça sala-habitació, bany i cuina.
Els pisos superiors ocupats per persones que necessiten més atenció, incloses
necessitats mèdiques, amb atenció les 24 h del dia. Inclou també seccions
d’atenció per malalties mentals. Els espais comuns, ubicats a la planta baixa,
preveuen sala de lectura, sala de música, tallers, atenció sanitària, rehabilitació,
restaurant, jardí. Alguns dels serveis, entre ells el restaurant, compleixen
funcions de centre de dia, oberts a usuaris externs.
Habitatge Sènior 60

Habitatges de lloguer amb «serveis hàbitat de proximitat» dispensats pel
municipi, adreçats a persones amb autonomia pròpia. Són apartaments
normalment d’una habitació, amb bany i cuina completa. Disposen de serveis
comunitaris com sala de bugaderia, cuina i menjador comuns, sala de lectura.
Permeten viure de forma independent o desenvolupar activitats comunes,
assumint sovint els mateixos residents la corresponsabilització de la gestió.
Diverses fundacions, associades a SABO, ofereixen habitatges d’aquesta
tipologia a partir d’una organització col.lectiva del seu funcionament.
Habitatge Sènior 55

Noves ofertes adreçades a persones a partir dels 55 anys. Apartaments
individuals, amb alguns espais i serveis comuns. Ofereixen també «serveis
hàbitat de proximitat» a la carta, complementaris, dels serveis personals
municipals.
En total hi ha set tipologies 
d’habitatges o equipaments residencials
en funció del grau de tutela o 
dels serveis d’atenció de què disposen.
7. A n n ex :  a p a r t a m e n t s  a m b  s e r ve i s  p e r  a  l a  g e n t  g r a n  d e l  P M H
Aquestes són les fitxes de les 9 promocions d’apartaments amb serveis per 
a gent gran que el PMH ha construït a Barcelona i de les 2 promocions que estan
en construcció.
M o n t n e g re ,  3 9
ANNEX
1 7
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 6 0
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 6 , 0 5 4 , 0 0  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 1 . 0 8 0 , 0 0  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 3 r  t r i m e st re  2 0 0 1
D a t a  f i n a l  o b r a : 1 r  t r i m e st re  2 0 0 3
A r q u i t e ct e : E s p i n et / U b a c h .  A r q u i t e ct e s  A s s o c i a t s ,  S .  L .
Edifici lineal de Planta Baixa, 6 Plantes Pis i 2 Plantes Soterrani. 
La Planta Baixa inclou els accessos i locals. Les Plantes Soterrani estan
destinades a aparcament. Les Plantes Pis les ocupen els 60 habitatges i altres 
espais comunitaris (bugaderia, activitats polivalents...). Els habitatges 
són d’uns 40 m2 aproximadament.
P l a n t a  T i p u s
M a r q u è s  d e  C a m p o  S a g r a d o ,  3 1 - 3 5
ANNEX
R E H A B I L I TAC I Ó
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 1 5
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 1 . 3 5 8 , 3 1  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 9 3 7,1 0  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 4 t  t r i m e st re  2 0 0 1
D a t a  f i n a l  o b r a : 1 r  t r i m e st re  2 0 0 3
A r q u i t e ct e : G B R ,  A r q u i t e ct o s  A s o c i a d o s .  J o a n  G a rc í a  B o re s
O B R A N OVA
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 2 3
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 1 . 8 6 8 , 9 5  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 1 . 3 4 7,1 5  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 3 r  t r i m e st re  2 0 0 2
D a t a  f i n a l  o b r a : 1 r  t r i m e st re  2 0 0 4
A r q u i t e ct e : G B R ,  A r q u i t e ct o s  A s o c i a d o s .  J o a n  G a rc í a  B o re s
Promoció composta per una part de rehabilitació i una altra d’obra nova.
L’edifici a rehabilitar consta de PB + 5 PPis. Aquest edifici incorpora 
15 habitatges a les plantes superiors i locals a la PB.
L’edifici d’obra nova, de PB i 6 Plantes Pis, conté 23 habitatges a les plantes 
superiors. La superfície útil dels habitatges, tant d’obra nova com 
de rehabilitació, van dels 40 m2 als 60 m2 aproximadament.
1 8
P l a n t a  T i p u s
16
13
15
6
12
13
5
17
12
12
19
12
12
14
6
12 12
19
12 12 12 12 21212
B a l b o a ,  2 9 - 3 5  /  P i n z ó n ,  6 - 1 2
ANNEX
1 9
P l a n t a  T i p u s
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 8 1
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 6 . 5 1 8 , 8 0  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 4 .1 4 8 , 6 0  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 1 r  t r i m e st re  2 0 0 2
D a t a  f i n a l  o b r a : 3 r  t r i m e st re  2 0 0 4
A r q u i t e ct e : J o a n  C a r d e n a l  G o n z á l e z
Edifici en L amb Planta Baixa, 5 Plantes Pis i una Planta Soterrani, destinada 
a aparcament. La Planta Baixa disposa de l’accés i diversos serveis comunitaris,
així com d’habitatges.
Les plantes superiors incorporen la resta d’habitatges i sales comunitàries. 
Tots els habitatges tenen entre 44 i 49 m2 de superfície útil, menys un de 69 m2.
G r a n  V i a ,  1 2 0 - 1 2 6
ANNEX
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 7 9
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 1 7. 5 6 3 ,1 5  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 3 . 6 5 3 , 4 0  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 2 n  t r i m e st re  2 0 0 2
D a t a  f i n a l  o b r a : 1 r  t r i m e st re  2 0 0 4
A r q u i t e ct e : Ta l l e r  E n g i n ye r i a  A m b i e n t a l ,  S .  L .  J o r d i  R o s  i  J o r d i  S u t r i a s ,  A r q .
Promoció formada per dos edificis units a la Planta Baixa, amb 7 Plantes Pis i
una Planta Soterrani. La Planta Baixa es destina a locals comercials, accessos,
sales i serveis comunitaris i habitatges per a gent gran. Les plantes superiors
estan ocupades per habitatges per a gent gran fins a la 3a Planta, de 40 m2
aproximadament, i a partir d’aquesta, habitatges per a joves.
L’edifici disposa de diferents serveis comunitaris (bugaderies, sales comunitàries)
repartits per les Plantes Pis.
La Planta Soterrani té ús d’aparcament.
2 0
P l a n t a  T i p u s
2.6m2
2.6m2
V i a  Fa vè n c i a ,  4 4 6 - 4 5 0
ANNEX
2 1
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 3 4
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 2 . 9 9 9 , 7 0  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 1 . 5 8 2 , 8 0  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 1 r  t r i m e st re  2 0 0 3
D a t a  f i n a l  o b r a : 3 r  t r i m e st re  2 0 0 4
A r q u i t e ct e : J o a n  M a rg a r i t  i  C a r l e s  B u xa d é
Edifici de Planta Baixa i 4 Plantes Pis, amb una Planta Soterrani. 
Aquesta es destina a aparcament, la Planta Baixa inclou els accessos, 
locals i sales comunitàries. Les plantes superiors incorporen els habitatges 
i zones de serveis col.lectius.
P l a n t a  T i p u s
M a r i n a ,  3 5 1
ANNEX
1
5
7
9 1 0
12 13
14 15
16 17
18 19
20 21
22
23
24
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 6 5
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 4 . 5 7 3 , 8 0  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 2 . 8 8 3 , 2 0  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 2 n  t r i m e st re  2 0 0 3
D a t a  f i n a l  o b r a : 3 r  t r i m e st re  2 0 0 4
A r q u i t e ct e : R i c a r d  M e rc a d é  i  A u ro r a  Fe r n à n d e z ,  a r q u i t e ct e s  s .  l .
Edifici lineal de Planta Baixa i 7 Plantes Pis. La Planta Baixa incorpora 
els accessos, locals, espais d’ús comunitari i habitatges.
Les plantes superiors completen el total d’habitatges i incorporen espais
comunitaris.
La Planta Superior inclou una sala polivalent.
A la Planta Soterrani hi ha l’aparcament.
2 2
P l a n t a  T i p u s
M e rc a t  d e  S a n t a  C a t e r i n a
ANNEX
2 3
P l a n t a  T i p u s
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 5 9
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 4 . 2 2 1 , 9  m 2
D a t a  i n i c i  o b r a : 1 r  t r i m e st re  2 0 0 3
D a t a  f i n a l  o b r a : 2 n  t r i m e st re  2 0 0 5
A r q u i t e ct e : E M B T  A r q u i t e ct e s  A s s o c i a t s .  E n r i c  M i r a l l e s  i  B e n e d et t a  Ta g l i a b u e
Promoció situada sobre l’antic Mercat de Santa Caterina i que s’inclou 
dins del nou complex.
Està formada per 2 edificis de Planta Baixa i 5 Plantes Pis, amb un accés 
per a cadascun dels edificis. A la Primera Planta se situa una sala polivalent.
Existeixen a les diferents plantes locals per a usos comunitaris.
QÜESTIONS D'HABITATGE núm 14  4/3/06  11:34  Página 23
V i a  Fa vè n c i a ,  3 74 - 3 7 6
ANNEX
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 7 5
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 5 . 6 8 6 , 9 0  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 3 . 5 2 8 , 8 0  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 2 n  t r i m e st re  2 0 0 3
D a t a  f i n a l  o b r a : 2 n  t r i m e st re  2 0 0 5
A r q u i t e ct e : M a n u e l  R u i s á n c h e z
Promoció formada per dos edificis lineals perpendiculars a la ronda de Dalt 
i units per la Planta Baixa.
A la Planta Baixa se situen els locals, accessos, serveis comunitaris i habitatges, 
i hi ha 6 Plantes Pis amb la resta dels habitatges, així com sales i serveis
comunitaris.
A la Planta Soterrani hi ha l’aparcament que engloba tant la superfície dels
edificis com la que queda entre ambdós.
2 4
P l a n t a  T i p u s
C o n c i l i  d e  Tre n t o ,  2 3 - 2 9  1 a  fa s e  ( e n  c o n st r u c c i ó )
ANNEX
2 5
P l a n t a  T i p u s
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 3 9
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 1 0 . 3 1 1 , 0 0  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 1 . 9 5 7, 8 0  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 4 t  t r i m e st re  2 0 0 4
A r q u i t e ct e : Fr a n c e s c  R i u s  C a m p s  i  S e rg i  S e r r a  C a s a l s
Edifici format per 2 cossos units per la Planta Baixa. Inclou una Planta
Soterrani, Planta Baixa i 4 Plantes Pis. El Soterrani inclou l’aparcament, així
com part dels equipaments existents a l’edifici. Aquests equipaments són 
un Centre d’Assistència Primària, una escola d’adults i la seu dels Castellers 
de Barcelona.
La promoció es completa amb 39 habitatges per a gent gran de 40 m2
aproximadament situats en els dos edificis de la promoció.
J o a n  To r r a s  ( c /  Fe r n a n d o  P e s s o a ,  4 )  ( e n  c o n st r u c c i ó )
ANNEX
N o m b re  d ’ h a b i t a t g e s : 7 9
S u p .  c o n st r u ï d a  t o t a l : 7. 4 3 9 , 3 2  m 2
S u p .  c o n st r u ï d a  h a b i t a t g e s : 3 . 8 5 8 , 0 6  m 3
D a t a  i n i c i  o b r a : 1 r  t r i m e st re  2 0 0 5
A r q u i t e ct e : R a fa e l  C á c e re s
Edifici amb lleugera forma de L, amb una articulació a la seva part central. 
La gran diferència de cotes entre els carrers Andana de l’estació i 
Fernando Pessoa, i entre Joan Comorera i Joan Torras, fa que les alçades 
de l’edifici oscil.lin entre Planta Baixa i 5 Plantes Pis i Planta Baixa (amb planta
altell inclosa) i 6 Plantes Pis. La Planta Baixa està ocupada per locals destinats 
a equipaments; la Planta Soterrani, a aparcament, i les Plantes Pis estan
destinades a habitatges.
Dels 79 habitatges, un total de 3 estan reservats per a persones amb mobilitat
reduïda. L’edifici disposa de sales comunitàries, bugaderies i solàrium.
2 6
2 7
ve
rs
ió
n 
ca
st
el
la
na
P re s e n t a c i ó n
Durante los últimos años, las personas mayores se han convertido
en uno de los sectores de la población más afectados por los
problemas de acceso a una vivienda digna asequible. Son varios los
factores que han propiciado esta situación. Por una parte, cabe
mencionar los condicionantes sociales, como los cambios en los
modelos de convivencia, la reducción de miembros por unidad
familiar o el incremento de la esperanza y la calidad de vida. Pero,
por otra parte, también existen importantes factores económicos
que han situado a un amplio sector de personas mayores en
condiciones de fragilidad social e incluso precariedad. Entre estos
factores destacan el nivel de la cuantía de las pensiones de
jubilación o asistenciales y los efectos de la Ley de Arrendamientos
Urbanos (LAU) de 1994, que pretendía desbloquear las rentas
congeladas y fomentar el alquiler y que, sin embargo, no sólo no
detuvo la tendencia a la disminución del porcentaje de viviendas de
alquiler, sino que supuso un incremento significativo de las rentas.
Junto con estos factores, cabe añadir que muchas viviendas
antiguas no se adecuan a la situación física personal de los
mayores y, por lo tanto, son la causa de su falta de autonomía
plena.
Proporcionar una respuesta a la creciente demanda de este sector
de población, en especial el que dispone de menos recursos
económicos o reside en viviendas inadecuadas, se está convirtiendo
en una preocupación generalizada en muchas ciudades y es objeto
de debate en encuentros celebrados en todo el Estado. Por otra
parte, el alojamiento destinado a personas mayores ha estado
desatendido durante mucho tiempo, con una escasa dotación que
solamente cubría la demanda de un sector de población con un
grado de dependencia mayor al previsto para los usuarios de los
establecimientos.
Como consecuencia de la evidente y cada vez mayor necesidad 
de ofrecer una alternativa dotacional para personas mayores
autónomas, de acuerdo con su situación económica y personal, 
el Ayuntamiento de Barcelona y el Patronat Municipal de 
l’Habitatge crearon e impulsaron el programa de apartamentos 
con servicios para personas mayores durante el gobierno de 
1999-2003. Esta iniciativa, además de ofrecer una vivienda 
con un programa funcional que se adecua a los usuarios, las
características específicas y las limitaciones propias de la edad 
de los futuros residentes, se complementa con servicios
personalizados de apoyo, solicitados por los usuarios en Servicios
Sociales, en función de su situación personal. Todo ello en edificios
ideados y construidos bajo criterios de sostenibilidad y ahorro
energético.
Con este número de Qüestions d’Habitatge, queremos presentar 
la experiencia de los apartamentos con servicios para personas
mayores que, en estos momentos, suman un total de 
1.152 unidades entre los ya construidos y habitados y los que
están en construcción o cuyo proyecto está aprobado y las obras a
punto de comenzar. En general, cabe destacar la satisfacción del
conjunto de usuarios de este tipo de viviendas. Además, hemos
querido complementar esta presentación con una visión de los
sistemas de atención para personas mayores en Europa mediante
las experiencias francesa y sueca, que muestran dos modelos
distintos: el primero, un modelo de cobertura social similar al
nuestro, implantado en el centro y el sur de Europa, con un grado
de desarrollo más avanzado y con tendencia a la universalización;
y el segundo, el modelo de la Europa septentrional de cobertura
universal.
Eugeni Forradellas i Bombardó
Presidente del Patronat Municipal de l’Habitatge
1 . I n t ro d u c c i ó n
El aumento de la esperanza de vida en Europa es una realidad que
obliga a replantear los servicios dirigidos a las personas mayores 
y, en especial, los directamente relacionados con equipamientos
para este colectivo.
El incremento de la esperanza de vida es un hecho común al
conjunto de Europa durante los últimos años. Las causas cabe
buscarlas en la mejora de las condiciones de vida, los avances
médicos y el acceso generalizado a los servicios sanitarios, así
como la disminución de la mortalidad, muy por debajo del
reemplazamiento generacional. Todo ello comporta, asimismo, 
un importante aumento de la demanda de servicios dirigidos 
a personas mayores y, por lo tanto, obliga a satisfacer una oferta
amplia y variada que se adecúe a cada situación o etapa vital.
D a t o s  s o c i o d e m o g r á f i c o s
En Barcelona hay 336.241 personas mayores* (65 años o más),
que representan el 21,2 % de la población. Entre ellas, el 61,3 %
son mujeres y el 38,7 % son hombres. El índice de envejecimiento
—personas mayores con relación a personas de 0 a 14 años— es
de 183. Y el índice de sobreenvejecimiento, es decir, personas de
75 años o más en relación con el conjunto de personas mayores es
del 53,6 %. En este segmento de población mayor de 75 años, un
66,1 % son mujeres y un 33,9 % hombres. Durante los próximos
años se producirá un notable aumento del número de personas
mayores de 80 años.
La gran mayoría de estas personas gozan de un nivel de salud y
autonomía que les permite realizar sus actividades cotidianas con
normalidad.
En cuanto a las características de los hogares, el 22 % son
unipersonales mientras que el índice de soledad de las personas
mayores se sitúa en el 23,2 %. Este porcentaje implica que 
75.606 personas mayores de 65 años viven solas en Barcelona.
Entre las personas mayores de 75 años, el índice de soledad 
se eleva hasta un 29,8 % (44.527 personas).
La falta de autonomía para realizar actividades de cuidado y
atención personal (lavarse, cambiarse de ropa, etc.) o para
encargarse del resto de tareas cotidianas (bajar a comprar, limpiar
la casa, etc.) se convierte en uno de los factores de vulnerabilidad 
entre este sector de la población. En Barcelona, entre un 10 y un
95 y más
90-94
0-4
6 4 2 0 2 4 6
%
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85-89
P I R Á M I D E  D E  E DA D E S  Q U I N Q U E N A L E S *
Mujeres
Hombres
* Datos de población el 1 de enero de 2003.
Estadística de población. Cifras oficiales de población. Departamento 
de Estadística, Ayuntamiento de Barcelona. Fuente: Instituto de 
Estadística de Cataluña. Instituto Nacional de Estadística, INE.
2 8
15 % del conjunto de personas mayores sufre limitaciones que
implican bastante o mucha dificultad para realizar estas
actividades.
La esperanza de vida al nacer también ha ido en aumento. 
Para las mujeres es de 83,0 años y para los hombres de 76,2 años,
una de las más elevadas de la Unión Europea.
D a t o s  s o c i o e c o n ó m i c o s
La mitad de este conjunto de población pertenece a categorías
socioprofesionales familiares bajas, según se desprende del Plan
Municipal para la Inclusión Social. Barcelona Inclusiva 2005-2010.
Sector de Servicios Personales, Ayuntamiento de Barcelona.
El 62 % de la población mayor de 65 años dispone de una pensión
por jubilación y el 17 % recibe una pensión de viudedad. En
Barcelona, la pensión media es de 728,93 € (1 de enero de 2005).
El 32 % posee unos ingresos familiares anuales inferiores a 
9.000 euros y el porcentaje se eleva hasta un 56 % para ingresos
inferiores a 15.000 euros.
El 22,2 % de las personas mayores residentes en Barcelona viven
con unos ingresos de entre 240 y 375 euros/mes (Portal Mayores,
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto Nacional de la
Seguridad Social, pensiones 2005). Un 6,2 % adicional vive con
menos de 240 euros/mes, hecho que implica que 20.205 personas
de la tercera edad presentan un alto riesgo de exclusión vinculado a
una situación de pobreza severa (una renta personal del 30 %
respecto a la media, aproximadamente). Estas cifras muestran el
impacto diferencial de la pobreza durante la vejez: el 51,3 % de las
situaciones de pobreza relativa en Barcelona implican personas de
la tercera edad, mientras que el peso relativo de este colectivo en 
el conjunto de la población es del 21,67 %, según datos de Portal
Mayores, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto
Nacional de la Seguridad Social, pensiones 2005. 
Esta elevada incidencia de la pobreza relativa en la vejez se explica
principalmente a partir de dos factores:
a) La existencia de un número indeterminado de personas con
prestaciones públicas por debajo del umbral de 375 euros/mes
(unas 54.000 personas, aproximadamente).
b) La existencia de un 12,3 % de personas mayores sin ingresos
propios (unas 35.000, aproximadamente). Esta cifra muestra un
claro sesgo de género, ya que no concierne prácticamente a
ningún hombre pero en cambio afecta a un 20,4 % de las
mujeres (amas de casa sin cobertura del dispositivo público de
pensiones y que no llegan a entrar en el sistema de pensiones
por viudedad).
D a t o s  s o b re  e l  e s p a c i o  v i t a l
El equipamiento doméstico de los hogares de personas mayores 
de 65 años es muy inferior al de la media de la población.
El 31% del total de personas mayores viven de alquiler. El 50 %
residen en edificios construidos antes de 1960. La mayoría residen
en el mismo barrio desde hace más de 30 años. 
Por otra parte, un 50 % de las personas mayores considera que 
su vivienda tiene algún inconveniente (en un 15 % de los casos 
se trata de la falta de ascensor).
2 . T i p o l o g í a s  d e  e q u i p a m i e n t o s  y  s e r v i c i o s  d e  a t e n c i ó n  
p a r a  p e r s o n a s  m a yo re s
La oferta actual de equipamientos dirigidos a personas mayores 
se centra básicamente en tres tipos de servicios: centros de día,
residencias y viviendas tuteladas.
C e n t ro s  d e  d í a
Los centros de día ofrecen servicios de acogida diurna y asistencia
en las actividades de la vida cotidiana para personas mayores 
con dependencias. Estas ayudas se pueden prestar en un
establecimiento específico o bien como servicio integrado en los
espacios asistenciales generales y dentro del programa funcional 
de actividades diurnas de una residencia. Los destinatarios son
personas mayores que necesitan organización, supervisión y
asistencia técnica para realizar las actividades de la vida cotidiana
y que reciben atención complementaria de su entorno familiar.
Re s i d e n c i a s  p a r a  p e r s o n a s  m a yo re s
Ofrecen el servicio de acogida residencial de carácter permanente 
o temporal. Existen dos modalidades: servicios de hogar-residencia 
y servicios de residencia asistida. Los primeros están dirigidos a
personas mayores con un nivel de autonomía suficiente para
realizar las actividades de la vida cotidiana pero que requieren 
un determinado grado de asistencia personal. Los segundos, 
de asistencia integral, están dirigidos a personas que no tienen un
nivel de autonomía suficiente, que necesitan atención y supervisión
constantes y cuya situación sociofamiliar requiere la sustitución 
del hogar.
V i v i e n d a s  t u t e l a d a s
Son establecimientos compuestos por un conjunto de viviendas 
con estancias de uso común. Ofrecen un servicio de acogida
alternativo para personas mayores autónomas cuyas circunstancias
sociales no les permiten permanecer en el mismo hogar. Representan
el domicilio habitual de los usuarios, favorecen la máxima
independencia personal y, además, fomentan la vida comunitaria 
y la integración social.
Se describen y están reguladas en el Decreto 284/1996 de 23 de
julio de la Generalitat de Catalunya.
3 . E l  p ro g r a m a  d e  a p a r t a m e n t o s  c o n  s e r v i c i o s  
p a r a  p e r s o n a s  m a yo re s
El colectivo de personas mayores ha sido uno de los principales
destinatarios de las políticas de atención social del Ayuntamiento
de Barcelona, que se esfuerza para incrementar la oferta pública de
equipamientos enfocados a este sector de la población.
Aunque, en general, existe un déficit acumulado de equipamientos
residenciales para personas mayores, cuando hablamos de viviendas
tuteladas dicho déficit está todavía más patente. Este tipo de
servicio se ha desarrollado en menor medida —antes de implantar
los apartamentos con servicios, sólo había tres en la ciudad de
Barcelona— y la falta de oferta ha comportado que las pocas
viviendas tuteladas existentes, en algún caso compartiendo espacio
con residencia asistida, cubrieran una demanda de personas con 
un mayor grado de dependencia.
A n u a r i o  E st a d í st i c o  d e  l a  C i u d a d  d e  B a rc e l o n a  2 0 0 4 .
( * ) I n c l u ye  l o s  s e r v i c i o s  d e  h o g a r- re s i d e n c i a  y  d e  re s i d e n c i a  a s i st i d a .
( * * ) I n c l u ye  v i v i e n d a s  t u t e l a d a s  y  v i v i e n d a s  c o n  s e r v i c i o s .
N Ú M E R O  D E  E Q U I PA M I E N TO S  PA R A  P E R S O N A S  M AYO R E S
499
1.171
213
392
2.375
113
1.149
7.694
0
I n i c i a t i va  
p ú b l i c aP l a z a s
I n i c i a t i va  
s o c i a l
I n i c i a t i va  
m e rc a n t i l
Centros de día
Plazas residenciales (*)
Viviendas tuteladas (**)
2 9
La incidencia de la aplicación de la Ley de Arrendamientos
Urbanos sobre viviendas ocupadas por personas mayores con
recursos modestos o medios es cada vez mayor. Además, la
ocupación en régimen de alquiler es superior en este colectivo, con
viviendas antiguas que a menudo son inadecuadas para las
necesidades actuales de confort y carecen de servicios suficientes
(ascensores, instalaciones, etc.) o poseen dimensiones muy grandes
y una baja ocupación (una o dos personas). Estos dos factores
pusieron de manifiesto la necesidad de ofrecer una alternativa
residencial para personas mayores autónomas, que se convirtió 
en una cuestión estratégica de primer orden para Barcelona. 
El Ayuntamiento de Barcelona ha apostado con decisión 
por el incremento de la oferta pública de equipamientos para 
este colectivo.
Con este propósito y dentro de un plan que comprende el 
periodo 1999-2004, el Ayuntamiento de Barcelona ha construido
609 nuevos apartamentos con servicios, cuyo promotor es el
Patronat Municipal de l’Habitatge, y, de esta forma, multiplica 
por cinco la oferta existente. Hasta el momento, el PMH ha
construido 9 promociones de apartamentos con servicios, dispone
de 2 promociones en curso y de 6 proyectos en curso. 
Se han creado 9 residencias y sus correspondientes centros de día
en colaboración con la Generalitat de Catalunya, con 945 nuevas
plazas residenciales (aumento del 50 % desde 1998) y 308 plazas
en centros de día (el doble respecto a cuatro años atrás). A pesar
de este impulso, debemos seguir aumentando la oferta pública
residencial, ya que Barcelona concentra sólo el 10 % de las plazas
residenciales públicas de Cataluña, mientras que el porcentaje 
de población mayor de 65 años respecto al total catalán alcanza 
el 35 %, una cifra muy superior.
El Programa de Actuación Municipal 2004-2007 persigue el
siguiente objetivo: «garantizar el derecho a un envejecimiento
digno con recursos y servicios que estén al alcance de las personas
mayores, les proporcionen la máxima autonomía personal y
garanticen, cuando ésta ya no sea posible, la protección necesaria
para evitar las situaciones de desamparo existentes. El refuerzo 
de las relaciones de atención y buena vecindad y la promoción de
dinámicas participativas, intergeneracionales y de protagonismo
ciudadano», «impulsar un Plan de acción que fomente la
participación ciudadana de las personas mayores y proporcione 
al municipio una red potente y diversificada de equipamientos 
de atención a las personas de edad avanzada: apartamentos con
servicios, centros de día y residencias públicas, con la financiación
adecuada aportada por la Generalitat de Catalunya» y «completar
y poner en funcionamiento la Red de Apartamentos con Servicios
para personas mayores».
Asimismo, el Plan Municipal para la Inclusión Social 2005-2010
plantea, dentro de su línea estratégica 3, en el objetivo operativo 1:
«aumentar el número de viviendas municipales tuteladas y con
servicios para personas mayores hasta disponer de 680 viviendas
en funcionamiento para el año 2007 y contar con un mínimo 
de 1.000 viviendas para el año 2010. Desarrollar, en el marco de
estas viviendas, un modelo de apoyo social integral y de calidad:
atención individual, actuaciones preventivas, servicio de
teleasistencia, SAD, mantenimiento y limpieza y apoyo a la
integración comunitaria».
4 . E l  m o d e l o  d e  a p a r t a m e n t o s  c o n  s e r v i c i o s
Los apartamentos con servicios para personas mayores son
equipamientos compuestos por un conjunto de viviendas con una
media de 40 m2 útiles que disponen de servicios comunes y ofrecen
una asistencia alternativa a las personas de edad avanzada que
gozan de autonomía personal.
Los apartamentos con servicios para personas mayores son
viviendas cedidas en régimen de uso y ocupación, por los cuales 
se paga un alquiler o canon y unas cuotas complementarias 
para mantenimiento y servicios y cuyo IBI está subvencionado.
Estos gastos se subvencionarán para que el usuario pueda disponer
del 75 % del IPREM.
T I P O S  D E  S E R V I C I O S
Los servicios que se ofrecen a los residentes en estos equipamientos
se pueden agrupar en tres grupos, según las características, 
el destinatario y la discrecionalidad o matiz opcional del servicio.
S e r v i c i o s  g e n e r a l e s
Los servicios generales son comunes a todo el edificio y a sus
usuarios y forman parte del paquete de gestión del equipamiento.
Son los siguientes:
— Recepción.
— Salones para distintos usos (TV, biblioteca, celebraciones
familiares...).
— Limpieza diaria de los espacios comunes.
— Mantenimiento y reparación del equipamiento.
— Altas de los suministros (agua, luz y teléfono) a nombre 
del Ayuntamiento de Barcelona.
— Dotación del mobiliario de uso común.
S e r v i c i o s  d e  a p oyo  s o c i a l
Son servicios opcionales dirigidos a todos los usuarios para
facilitar la integración en el equipamiento y su entorno físico.
Estos servicios se tramitan y gestionan gracias a la ayuda 
de Servicios Sociales.
— Atención social individual para los residentes.
— Facilitar el conocimiento de los recursos del barrio 
y proporcionar ayuda a la hora de utilizarlos.
— Tramitar ayudas económicas puntuales para casos críticos.
( * ) E n  c o n st r u c c i ó n .
P R O M O C I O N E S  D E  A PA RTA M E N TO S  C O N  S E R V I C I O S  
PA R A  P E R S O N A S  M AYO R E S  ( P M H )
Entença-Montnegre
Campo Sagrado, 35 / 
Ronda Sant Pau, 41
Campo Sagrado, 31-33
Gran Via, 122-124
Pinzón, 12
Via Favència, 446-450
Taxdirt, 28 / Marina
Edificio anexo al mercado 
de Santa Caterina
Via Favència, 364-382
Concili de Trento, 15-35
Joan Torras, 49-59
60
15
23
79
81
34
65
59
75
39*
79*
E m p l a z a m i e n t oD i st r i t o
To t a l
a p a r t a m e n t o s
Les Corts
Eixample
Eixample
Sants-Montjuïc
Ciutat Vella
Nou Barris
Horta-Guinardó
Ciutat Vella
Nou Barris
Sant Martí
Sant Andreu
3 0
5 . D e st i n a t a r i o s
Los apartamentos con servicios para personas de edad avanzada
están destinados a personas mayores de 60 años que gocen de
autonomía y tengan unos ingresos inferiores a 3,5 veces el Salario
Mínimo Interprofesional.
Los requisitos que deben cumplir las personas que deseen acceder
a estos equipamientos son los siguientes:
— Ser mayores de 60 años.
— Composición familiar de 1 o 2 personas.
— Gozar de autonomía funcional.
— Acreditar la residencia en Barcelona durante los últimos 
5 años.
— No ser propietario de otra vivienda o, en caso de serlo,
formalizar un documento en el cual se establezca una primera
opción de compra a favor del PMH.
— No ser propietario de una vivienda protegida. 
— Tener unos ingresos anuales inferiores a 3,5 veces el SMI.
BA R E M O  D E  P U N T U AC I Ó N
El cumplimiento de los requisitos se barema en función de los
siguientes parámetros:
— Necesidad de vivienda (30 %).
— Dificultades de accesibilidad de la vivienda donde reside 
el solicitante en el momento de la inscripción (15 %).
— Circunstancias familiares y personales (35 %).
— Ingresos económicos (20 %).
La evaluación la realizó una Comisión de Valoración y
Admisiones, compuesta por miembros externos con reglamento 
y normas de funcionamiento explícitas, que garantizó la
transparencia de la adjudicación.
C A R AC T E R Í ST I C A S  D E  LO S  S O L I C I TA N T E S
El proceso de adjudicación de los primeros apartamentos 
permitió analizar las características de las personas que solicitaron
el servicio. Para llevar a cabo este estudio, se clasificaron las
peticiones según los siguientes parámetros sociológicos 
y de baremación:
— Según sexo, composición familiar y edad.
— Según los ingresos anuales.
— Según la necesidad de vivienda.
— Dificultades de accesibilidad de la vivienda donde residían.
S e g ú n  s exo ,  c o m p o s i c i ó n  fa m i l i a r  y  e d a d
Más de dos terceras partes de las solicitudes corresponden a
personas solas, de las cuales casi el 70 % son mujeres. El 45 % de
los solicitantes se encuentran en la franja de edad de 70-79 años 
y cerca del 60 % tienen más de 70 años. La proporción de mujeres
solas es muy similar en todas las franjas de edad.
S e r v i c i o s  d e  a p oyo  p e r s o n a l
Son servicios personalizados solicitados por los usuarios en
Servicios Sociales en función de su realidad personal, para
situaciones de dependencia ligera, con el objetivo de facilitar y
permitir una vida autónoma o casi autónoma en condiciones
adecuadas. Estos servicios pueden ser:
— Limpieza de cada una de las viviendas, una vez por mes.
— Pequeño mantenimiento de las viviendas, siempre que la
reparación no requiera un profesional especializado.
— Actuaciones de tipo preventivo y contención del deterioro
físico y psíquico de los residentes.
— Instalación y mantenimiento de los aparatos de teleasistencia
en todas las viviendas.
— Coordinación de las actuaciones con los Centros Sociales 
de la zona: Servicios de Ayuda a Domicilio y otros servicios
municipales que puedan requerir los usuarios.
— Otros servicios especializados que el usuario pueda necesitar
en momentos puntuales. 
C a r a ct e r í st i c a s  d e  l a s  v i v i e n d a s
Estas viviendas han sido diseñadas para cubrir y facilitar las
necesidades residenciales de las personas mayores. El programa
funcional se caracteriza por incorporar los siguientes espacios:
— Superficie útil de 36 a 49 m2 para apartamentos de un
dormitorio y de 55 a 69 m2 para apartamentos de 
dos dormitorios.
— Salas polivalentes de uso comunitario.
— Espacio con lavadoras y secadoras comunitarias.
— Servicio de recepción.
Por lo que se refiere a los aspectos técnicos, las características 
más significativas son:
— Baños con duchas a ras de suelo (suelo continuo).
— Pavimento no deslizante.
— Puertas de entrada del apartamento con una anchura mínima
de 80 cm.
— Puertas con tiradores para facilitar la apertura.
— Todos los enchufes accesibles, situados a 50 cm del suelo.
— Producción de agua eléctrica sanitaria, con la ayuda de energía
solar.
— Calefacción.
— Todo el equipamiento doméstico eléctrico.
— Llaves maestras para las puertas de acceso.
— Puertas interiores de 80 cm de anchura mínima.
— Pasillos de 1 metro de anchura mínima.
— Alumbrado de emergencia dentro de las viviendas.
— Dormitorio y baño con sistema de alarma con avisador
conectado a recepción.
— Señal luminosa en el baño para indicar si está o no ocupado.
— Mecanismos eléctricos dotados de un piloto para identificarlos
en la oscuridad.
— Baño accesible para facilitar su uso a personas con movilidad
reducida.
— Espacio de almacenamiento de 80 
 60 
 200 cm, integrado
o no en la cocina (cuando sea posible).
48 % 21 % 69 %
31 %
M u j e re s H o m b re s To t a l
1 persona
2 personas
3 1
S e g ú n  l o s  i n g re s o s  a n u a l e s
Cerca del 60 % de las solicitudes corresponden a personas con
ingresos inferiores a 9.000 €. El porcentaje de solicitantes 
con ingresos inferiores a 15.000 € se eleva hasta un 85 %.
S e g ú n  l a  n e c e s i d a d  d e  v i v i e n d a
Un 34 % de las solicitudes son peticiones por rentas de alquiler 
de la vivienda que ocupaban, demasiado elevadas para su nivel de
ingresos. Un 16 % corresponde a personas que vivían con otros
núcleos familiares, en distintas situaciones. Las condiciones
deficientes de habitabilidad quedan patentes en un 11 % de 
los solicitantes. Cabe destacar que casi un tercio de las solicitudes
manifestaba necesidades no previstas inicialmente por el 
baremo.
D i f i c u l t a d e s  d e  a c c e s i b i l i d a d  e n  l a  v i v i e n d a  d o n d e  v i ve n
a ct u a l m e n t e
Podemos observar que gran parte de los solicitantes residían 
en viviendas que dificultan su autonomía personal y cuya carencia
básica era no disponer de ascensor.
6 . At e n c i ó n  re s i d e n c i a l  d e  l a s  p e r s o n a s  m a yo re s  e n  E u ro p a
La situación de las personas mayores en Europa, su nivel de vida 
y los servicios de los que gozan difieren según el país. En esta
publicación se recogen las experiencias de Francia y Suecia. 
La primera, porque se trata de un modelo de cobertura social
similar al catalán y la segunda porque representa el ejemplo 
más claro del modelo de cobertura universal que caracteriza al
norte de Europa.
La esperanza de vida al nacer en la Unión Europea, según datos 
de 2003 (Eurostat yearbook 2004. The statistical guide to Europe.
2004 edition. Statistical Office of the European Communities), 
es de 81,1 años para las mujeres y 74,8 para los hombres. 
La pirámide de edad se caracteriza por una baja natalidad, una
entrada continua de inmigrantes y una mayor supervivencia 
de la población, especialmente de las mujeres.
La UE está inmersa en un claro proceso de envejecimiento,
consecuencia tanto de la disminución del porcentaje de población
menor de 15 años como del aumento de la proporción de personas
mayores de 65 años. Este envejecimiento demográfico tendrá
consecuencias económicas y sociales en un gran número 
de sectores, incluidos los sistemas de salud y atención social.
S e r v i c i o s  p a r a  p e r s o n a s  m a yo re s
La situación de las personas mayores en el conjunto 
de Europa y, por lo tanto, los sistemas de pensiones y servicios 
que se proporcionan, son distintos, así como el nivel de vida 
de los jubilados. De esta forma, según el nivel de vida, podemos
distinguir tres grupos de países: Bélgica, Alemania, Austria,
Francia, Luxemburgo y los Países Bajos, donde el nivel de vida 
de los jubilados es muy parecido a la media nacional y, en algunos
casos, ligeramente superior para personas solas, con un sistema 
de pensiones alto que ofrece un 75 % de los ingresos de trabajo;
Irlanda, Dinamarca y el Reino Unido, donde el nivel de vida 
de los jubilados es un 10 % inferior a la media nacional, con
prestaciones por pensiones de vejez de menor cantidad, que
representan un 50 % de los ingresos de trabajo; los cuatro países
de la Europa meridional: Portugal, España, Italia y Grecia, con
unas prestaciones por jubilación bajas, sustentan el mantenimiento
del nivel de vida con la cohabitación intergeneracional.
(73 %)
(71 %)
(66 %)
(69 %)
(73 %)
69%
(27 %)
(29 %)
(34 %)
(31 %)
(27 %)
31%
1 %
40 %
45 %
13 %
1 %
C o m p o s i c i ó n  fa m i l i a r
1 2
Fr a n j a  d e  e d a d To t a l
Menos de 60 años
60-69 años
70-79 años
80-89 años
Más de 90 años
TOTAL
1 %
38 %
20 %
16 %
10 %
11 %
4 %
Fr a n j a  d e  i n g re s o s
Menos de 3.000 €
Entre 3.001 € y 6.000 €
Entre 6.001 € y 9.000 €
Entre 9.001 € y 12.000 €
Entre 12.001 € y 15.000 €
Entre 15.001 € y 21.000 €
Más de 21.000 €
11 %
1 %
0,5 %
12 %
22 %
3 %
1 %
16 %
1 %
32 %
Tener alquilada una vivienda en condiciones deficientes 
de habitabilidad
Tener alquilada una vivienda con superficie inadecuada 
a la composición familiar o grupo de convivencia
Tener que abandonar el alojamiento que ocupa por causas 
de fuerza mayor
Tener alquilada una vivienda cuya renta supere el 20 % 
de los ingresos de la unidad familiar o grupo de convivencia
Tener alquilada una vivienda cuya renta supere el 35 % 
de los ingresos de la unidad familiar o grupo de convivencia
Tener pendiente de ejecución un expediente judicial 
de resolución contractual, no imputable al solicitante, 
o la denegación de prórroga legal de arrendamiento
Alojamiento en una vivienda cedida en precario 
por instituciones públicas o privadas
Alojamiento en convivencia con otros cabezas de familia 
o en habitaciones realquiladas, subarrendadas o arrendatarios 
No tener vivienda o haber perdido su uso como consecuencia
de una separación matrimonial, legal o de hecho, o divorcio
en los dos años anteriores a la presentación de la solicitud
Otras no previstas en el baremo
20 %
34 %
8 %
Tener alquilado o ser propietario de una vivienda no accesible,
situada en el primer o segundo piso sin ascensor
Tener alquilado o ser propietario de una vivienda no accesible,
situada en el tercer piso o superior sin ascensor
Alojamiento en convivencia con otros cabezas de familia 
o en habitaciones realquiladas, subarrendadas o 
arrendatarios, en una vivienda no accesible
L a  n e c e s i d a d  d e  v i v i e n d a  y  l a s  d i f i c u l t a d e s  d e  a c c e s i b i l i d a d  s o n  c i rc u n st a n c i a s
a c u m u l a b l e s .  
3 2
Por otra parte, los sistemas de acceso a los servicios sanitarios y
sociales de cada país determinan los tipos y niveles de prestaciones
de cada caso. Alemania, España y Francia se basan en un 
sistema de seguro de enfermedad; Italia y el Reino Unido en 
un sistema de salud; y Suecia en un sistema mixto de financiación
por la fiscalidad local y el seguro de enfermedad. 
En Francia, Suecia o Cataluña se ofrecen servicios y prestaciones
de naturaleza similar: residencias, viviendas con servicios 
y tuteladas, centros de día, hospitales geriátricos. Lo que difiere 
de un lugar a otro es la capacidad de ofrecer los servicios 
y la limitación de la oferta.
El sistema sueco, de prestación universal, a partir del principio de
autonomía financiera, permite el acceso de cualquier ciudadano,
con un sistema de financiación de copago proporcional a los
recursos propios, y es el sistema de protección social quien
proporciona ayuda y asistencia a la persona mayor dependiente. 
El actual sistema francés, de transición entre el sistema de ayuda
social y la prestación universal del modelo Allocation Personaliseé
d’Autonomie (APA), permite el acceso de toda la población, con
una aportación proporcional a los ingresos, a través del llamado
ticket moderador. En Cataluña, igual que en el resto del Estado, la
atención a personas mayores está dirigida a la población más
desfavorecida, mediante la financiación pública de ayuda social y,
por lo tanto, el acceso al sistema de ayuda social público viene
determinado por los recursos económicos, tanto de la persona
mayor como de sus hijos, al mismo nivel.
Por último, cabe mencionar que el riesgo de pobreza de los
jubilados aparece en algunos países cuyos sistemas de protección
social no han alcanzado una total madurez y el papel protector 
de las pensiones base es relativamente débil.
A LO J A M I E N TO  PA R A  P E R S O N A S  M AYO R E S  E N  F R A N C I A
A principios del siglo XXI, el 21% de la población francesa tenía
más de 60 años, según indica la publicación «La protección 
social a las personas mayores dependientes en Francia. Perfiles 
y tendencias». Número 10, marzo 2004. Boletín sobre
envejecimiento. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Imserso,
2004. En enero de 2004, 9.967.336 personas eran mayores de 
65 años. Entre ellas, el 24,1% eran octogenarias y 14.383 ya eran
centenarias. La proyección demográfica para el 2020 prevé que 
el 27 % de la población, es decir, 17 millones de personas, será
mayor de 60 años, de los cuales 4 millones superarán los 80 años.
La esperanza de vida al nacer es similar a la española y, asimismo,
son las mujeres las que tienen la esperanza de vida más elevada 
del mundo.
La Encuesta Nacional de Discapacidad, Deficiencias y
Dependencia de este país indica que hay 800.000 personas en
situación grave o moderada de dependencia y 390.000 en grado
leve. De los más graves, la mitad son mayores de 85 años. 
Siete de cada diez son mujeres.
El sistema sanitario y asistencial francés se rige por los principios 
de universalidad y solidaridad. Basado en sus orígenes en el modelo 
de cobertura social, y estructurado en torno a los regímenes de
seguridad social, fue extendiendo gradualmente su cobertura 
a toda la población. Francia dispone de un sistema mucho más
desarrollado que el catalán, sin llegar al nivel de bienestar de otros
países, como los escandinavos, basado en el modelo socialdemócrata
universalista.
Además, el Estado tiene competencias generales en materia 
de financiación de la vivienda social, con ayudas a la construcción
y las personas. Las regiones participan en la financiación 
de viviendas para personas mayores. Los departamentos se han
convertido en socios privilegiados y poseen competencias en ayuda
social para personas mayores, ayuda a domicilio y alojamiento.
Los municipios tienen la competencia de los servicios 
de proximidad, cuyo objetivo es facilitar la vida cotidiana de 
las personas mayores.
El año 2002 entró en vigor el Subsidio Personalizado de Autonomía
(APA), que sustituyó la Prestación Específica de Dependencia
(PSD). El APA está administrado y financiado principalmente por
los Consejos Generales, y se concede según el nivel de autonomía.
El 49 % de sus beneficiarios vive en alojamientos para personas
mayores.
E st a b l e c i m i e n t o s  re s i d e n c i a l e s  p a r a  p e r s o n a s  m a yo re s
En Francia hay 10.526 establecimientos residenciales para
personas mayores* con 670.000 plazas, de las cuales una tercera
parte son habitaciones y una cuarta parte «viviendas».
Estos establecimientos se dividen en: casas de jubilación (6.376, 
de las cuales 1.080 dependen de un hospital); residencias-hogares
(2.975 centros); unidades de atención de larga duración, USLD
(1.044 centros); y residencias de alojamiento temporal.
Estos establecimientos suelen estar situados en un mismo edificio.
El 73 % de los centros tienen esta configuración. 
La mayoría de estos establecimientos ofrecen un alojamiento 
de una superficie habitable superior a 20 m2, compuestos por 
una sola pieza principal y una cocina —llamados tipo I bis—, 
que representan el 53 % de los alojamientos. En segundo lugar, 
existe el tipo I, compuesto por una sola pieza con una superficie
1.080
1.604
2.040
1.652
131
1.044
2.975
10.526
100.800
87.900
127.100
120.500
2.400
79.300
152.900
670.900
100
98
94
97
99
100
3
76
0
2
6
3
1
0
97
24
%  p l a z a s
H a b i t a c i o n e s A l q u i l e r
P l a z a sN ú m e ro
Casas de jubilación
asociadas 
a un hospital
Casas de jubilación
privadas
Casas de jubilación
privadas 
sin ánimo de lucro
Casas de jubilación
públicas
Residencias 
de alojamiento
temporal
Unidades de atención
de larga duración
Residencias-hogar
Total
N Ú M E R O  D E  E STA B L E C I M I E N TO S  R E S I D E N C I A L E S  
PA R A  P E R S O N A S  M AYO R E S *
* Datos de 2003.
Les établissements d’hébergement pour personnes âgées en 2003: 
locaux et equipements.
Études et Résultats, n.o 380, marzo 2005. Drres (Dirección de la
Investigación de Estudios de Evaluación y Estadísticas).
3 3
C a s a s  d e  j u b i l a d o s
Alojamiento colectivo para personas mayores con cierto grado 
de dependencia, semicapacitadas o discapacitadas, que ofrece una
serie de prestaciones que aúnan la residencia, alimentación y varios
servicios específicos que se adaptan a las necesidades de cada
residente. La tarifa, de tipo «todo incluido», es diaria y la establece
la DDASS (Direction Départamentale des Affaires Sanitaires 
et Sociales). Pueden ser centros autónomos o asociados 
a un establecimiento sanitario.
Re s i d e n c i a - h o g a r
Grupo de viviendas independientes para personas autónomas
provistas de equipamientos o servicios colectivos de uso
facultativo, como restaurante, lavandería, sala de reuniones,
enfermería, entre otros. El alojamiento corre a cargo del usuario,
que puede beneficiarse de una ayuda social o subsidio para la
vivienda. Permite a las personas mayores de 60 años gozar de un
entorno más seguro en el cual se valora la autonomía personal 
y se prevé su posible pérdida.
Existen dos tipos:
— Residencia-hogar clásica, que agrupa en un mismo lugar las
viviendas y los servicios colectivos.
— Un espacio-hogar de tipo clásico y viviendas alquiladas en los
inmuebles circundantes.
S e c c i ó n  d e  a t e n c i ó n  m é d i c a
Sección destinada al alojamiento y la atención médica de
pensionistas que han perdido la capacidad de realizar 
las actividades cotidianas de forma autónoma pero cuyo estado 
de salud no justifica una hospitalización. Se pueden encontrar
secciones de atención médica en las casas de jubilados y las
residencias-hogar. Las tarifas se adaptan a cada caso particular.
S e r v i c i o s  d e  l a rg a  e st a n c i a
También llamados Servicios hospitalarios de atención de larga
duración. Son servicios hospitalarios que acogen, según criterios
médicos, a personas mayores que no tienen autonomía y requieren
una atención médica permanente.
Los establecimientos, antiguamente separados en unidades de
atención de larga duración (USLD) y casas de jubilados (MDR)
medicalizadas en mayor o menor medida, se van a fusionar en un
marco único de establecimientos de alojamiento para personas
mayores dependientes (EHPAD), junto con una reforma 
del cálculo de tarifas que se aplican a los residentes. El concepto 
de medicalización está destinado a desaparecer y dará como
resultado, a partir del 2007, dos tipos de equipamientos: los EHPA
(establecimientos de alojamiento para personas mayores) y los
EHPAD (establecimientos de alojamiento para personas mayores
dependientes).
A LO J A M I E N TO  PA R A  P E R S O N A S  M AYO R E S  E N  S U E C I A
En Suecia también se ha producido un incremento espectacular de
la población anciana durante los últimos años, en una tendencia
similar a la del conjunto de Europa. Las personas de 65 años o
edades superiores representaban en 2003 un 17,2 % del total de la
población. Junto con Alemania (17,5 %), se trata de las tasas más
altas de la Unión Europea, según datos extraídos del Eurostat
yearbook 2004. The statistical guide to Europe. 2004 edition.
Satistical Office of the European Communities.
La atención a las personas mayores es responsabilidad de las
autoridades locales y se financia a través de los impuestos, 
que dependen de las rentas. El gasto destinado a personas mayores
y discapacitados supone el 29 % del presupuesto municipal.
En 1992 tuvo lugar una reforma de la sanidad que, entre otros
aspectos, preveía la integración de los servicios sanitarios y sociales
y el derecho a una vida independiente, y planteaba los siguientes
objetivos: una vivienda adecuada y atención para las personas
mayores, con servicios sanitarios integrados en los servicios
sociales domiciliarios. La finalidad era disminuir las estancias
hospitalarias de larga duración y reconvertir las residencias 
y centros de atención en viviendas tuteladas. Los ayuntamientos, 
a su vez, obtuvieron más recursos financieros para construir
viviendas tuteladas. La atención a las personas mayores es una
parte importante de la política pública de vivienda. 
La política dirigida a personas mayores está orientada a facilitar
una vida independiente y de alta calidad a este colectivo.
En Suecia, la mayor parte de las personas mayores, en concreto 
un 92 %, residen en viviendas normales, cuyas condiciones no
difieren mucho de las de la población en general. La gran mayoría
de las personas de edad avanzada viven solas o con su pareja. 
Sólo un 2 % vive con sus hijos.
A l o j a m i e n t o  e n  v i v i e n d a s  e s p e c i a l e s
El alojamiento para personas mayores incluye viviendas de varias
clases: edificios de servicios, viviendas para personas mayores,
viviendas colectivas y residencias. La Ley de Servicios Sociales
garantiza el acceso a una plaza residencial o apartamento.
Las ofertas incluyen varias modalidades, desde nuevas propuestas
para mayores de 55 años (a partir de estudios de mercado) 
hasta viviendas especiales, además de servicios personales para
atender a necesidades específicas de asistencia a las personas
(pluripatologías, demencias, etc.). En total, hay siete tipos 
de viviendas o equipamientos residenciales en función del grado 
de tutela o los servicios de atención de que disponen. 
Actualmente, Estocolmo dispone de 6.600 viviendas para 
personas mayores.
El acceso se determina, en primer lugar, mediante la evaluación de
la necesidad y la realidad personal. En segundo lugar, se examina
la situación económica para establecer la cuantía del alquiler.
Dentro de los gastos se tienen en cuenta el alquiler (incluidos
consumos eléctricos, etc.) y las atenciones personales. 
El mantenimiento de los edificios corre a cargo de las empresas
gestoras.
LO S  D I ST I N TO S  T I P O S  D E  A LO J A M I E N TO
Una pieza principal con una superficie habitable mínima 
de 12 m2 para un residente, 18 m2 para dos residentes 
y 24 m2 para tres residentes
Una pieza principal con 20 m2 de superficie mínima
Una pieza principal y una cocina, superficie habitable 
mínima de 30 m2
Dos piezas principales y una cocina, superficie habitable
mínima de 46 m2
Tres piezas principales y una cocina, superficie habitable
mínima de 60 m2
Tipo I
Tipo I
Tipo I bis
Tipo II
Tipo III
habitable superior a 20 m2, que integran el 29 % de los
alojamientos. Sólo un 8 % dispone de dos o tres piezas, además 
de la cocina, los de tipo II y III, de superficie superior a 20 m2.
3 4
La construcción y gestión de viviendas y alojamiento para personas
mayores se realiza a través de empresas municipales de vivienda. 
La Asociación Nacional de Inmobiliarias Municipales (SABO)
agrupa a la mayor parte de estas empresas, que administran 
el 21 % de las viviendas suecas. Esta asociación incluye también
algunas fundaciones de viviendas para personas mayores. 
Cerca del 60 % de las viviendas de nueva construcción está
destinado a colectivos específicos, principalmente jubilados. 
Algunos de los tipos de vivienda que podemos encontrar son:
Viviendas con Servicios 80

Viviendas con servicios municipales de atención personal
incorporados. Suelen integrar las siete clases de alojamiento,
residencial más sociosanitario, en un mismo edificio y están
compuestos por un elevado número de apartamentos, 
200 o más, organizados en función del tipo de atención. Las
primeras plantas están ocupadas por personas que gozan de
autonomía, divididas en apartamentos de una sola pieza salón-
habitación, baño y cocina. Los pisos superiores están ocupados
por personas que necesitan más atenciones, incluidas necesidades
médicas, con atención 24 horas al día. También incluye secciones 
de atención para enfermedades mentales. Los espacios comunes,
situados en la planta baja, incluyen una sala de lectura, sala de
música, talleres, atención sanitaria, rehabilitación, restaurante y
jardín. Algunos de los servicios, entre ellos el restaurante, cumplen
funciones de centro de día y están abiertos a usuarios externos.
Vivienda Sénior 60

Viviendas de alquiler con «servicios hábitat de proximidad»,
proporcionadas por el municipio y dirigidas a personas que
disponen de autonomía personal. Normalmente, son apartamentos
de una sola habitación, con baño y cocina completa. Ofrecen
servicios comunitarios, como una lavandería, cocina y comedor
comunitarios y sala de lectura. Permiten vivir de forma
independiente o realizar actividades comunes, de cuya gestión se
corresponsabilizan a menudo los mismos residentes. Varias
fundaciones, asociadas a SABO, ofrecen viviendas de este tipo con
una organización colectiva de su funcionamiento.
Vivienda Sénior 55

Nuevas ofertas dirigidas a personas a partir de 55 años de edad.
Apartamentos individuales con algunos espacios y servicios
comunes. También ofrecen «servicios hábitat de proximidad» a la
carta, complementarios de los servicios personales municipales.
3 5
C o l.l e c c i ó
Q ü e st i o n s  d ’ h a b i t a t g e
Tex t o s
L l u í s  Fa j a r í
© A j u n t a m e n t  d e  B a rc e l o n a .  Pa t ro n a t  M u n i c i p a l  d e  l ’ H a b i t a t g e
O ct u b re  2 0 0 5
Re s e r va t s  t o t s  e l s  d ret s  d ’ e d i c i ó
E d i c i ó  a  c u r a  d e
Pa t ro n a t  M u n i c i p a l  d e  l ’ H a b i t a t g e
D i s s e n y  g r à f i c  d e  l a  c o l. l e c c i ó
C l a ret  S e r r a h i m a  i  A s s o c i a t s ,  s .  l .
Fo t o c o m p o s i c i ó  i  f o t o m e c à n i c a
B a b e r,  S . C . P.
I m p r i m e i x
G r à f i q u e s  l ’ E m p o r d à
D i p u t a c i ó ,  4 9 ,  0 8 0 1 5  B a rc e l o n a
D i p ò s i t  L e g a l  B - 4 8 4 7 / 9 9
Aj
un
ta
m
en
t 
de
 B
ar
ce
lo
na
Pa
tr
on
at
 M
un
ic
ip
al
 d
e 
l’H
ab
ita
tg
e 
de
 B
ar
ce
lo
na