Captadors solars per ACS Ventilació creuada Calefacció ACS Orientació sud-oest Galeria amb persianes de protecció solar Districlima Pati de ven tilació amb vegetació. Microcl ima i convecció QÜESTIONS D’HABITATGE d e s e m b r e 2 0 1 0 s u m a r i P R E S E N T A C I Ó 2 P R Ò L E G 4 N O R M A T I V A E N C O N S T R U C C I Ó S O S T E N I B L E 8 L ’ E X P E R I È N C I A D E L P M H B E N C O N S T R U C C I Ó S O S T E N I B L E 1 1 L ’ E F I C I È N C I A E N E R G È T I C A C O M A Q U A L I T A T D E L ’ H A B I T A T G E 4 3 1 8 I N N O V A C I Ó E N E F I C I È N C I A E N E R G È T I C A . E X P E R I È N C I E S D E L P A T R O N A T M U N I C I P A L D E L ’ H A B I T A T G E D E B A R C E L O N A Pa tr on at M un ic ip al d e l’H ab ita tg e de B ar ce lo na portada Qüestions d'hab 18_CAT.indd 3 25/11/10 4:58 2La construcció consumeix una gran quantitat d’energia i genera una gran quantitat de residus sòlids urbans que no es reutilitzen ni recuperen. Un dels principals objectius del Pla d’habitatge de Barcelona (PHB) 2008-2016 és precisament la promoció de l’edificació sostenible a la ciutat, però també la millora en la qualitat, la gestió, la innovació i la seguretat en la construcció i la rehabilitació d’edificis per reduir l’impacte mediambiental, tal com recull el sisè eix del PHB. Aquesta preocupació per l’impacte ambiental i el compromís per reduir-lo no és nova. El Patronat Municipal de l’Habitatge, com a promotor d’habitatge públic de l’Ajuntament de Barcelona, fa més d’una dècada que va començar a introduir criteris de construcció sostenible i eficiència energètica en totes les seves noves promocions. Aquests criteris s’han anat completant i millorant amb l’aplicació d’altres de nous, establerts per les normatives que han anat sorgint en els darrers anys per promoure mesures d’estalvi energètic. En aquest sentit, la directiva europea que regula la certificació energètica ha suposat un nou repte per als organismes que es dediquen a la promoció d’habitatges. Algunes de les nostres promocions han obtingut una alta qualificació en eficiència energètica: una A en la promoció de 32 habitatges amb serveis per a gent gran al carrer de Còrsega, on s’ha participat en el projecte europeu High Combi per cobrir el 60 % de la demanda solar tèrmica, en la promoció de 95 habitatges en dret de superfície del carrer Roc Boronat, i en la de 80 habitatges dotacionals de Can Fabra; i una B en els habitatges per a joves i gent gran al complex del carrer de Las Navas de Tolosa, on s’introduirà la trigeneració. L’objectiu d’aquesta publicació és oferir una pinzellada del que s’està fent en el món constructiu per millorar la certificació energètica i reflexionar sobre quina és la posició que adopta el Patronat Municipal de l’Habitatge com a promotor públic pr es en ta ci ó Captadors solars per ACS Ventilació creuada Calefacció ACS Orientació sud-oest Galeria amb persianes de protecció solar Pati de ven tilació amb vegetació. Microcl ima i convecció Questions hab_18_CAT.indd 2 25/11/10 4:45 3de Barcelona. Partint d’aquests objectius, la publicació s’ha estructurat en quatre parts clarament diferenciades: un primer bloc introductori sobre l’impacte de la construcció en el medi ambient i l’evolució de la normativa al respecte; un segon bloc en què s’explica l’experiència del Patronat Municipal de l’Habitatge en construcció sostenible; un tercer apartat en què s’exposen alguns dels sistemes que aquest organisme ha aplicat per millorar la certificació energètica d’algunes de les seves promocions; i un últim apartat, en què s’exposen diferents estàndards europeus d’eficiència energètica i en què es destaca la necessitat de tenir en compte les especificitats del nostre clima per arribar a uns nivells d’exigència similars als d’altres països europeus. Igualment, en l’elaboració d’aquest Qüestions hem volgut que hi participessin diferents autors (representants del Patronat, representants de la UPC i representants de la revista Habitat Futura, especialitzada en temes de construcció sostenible) per dotar de més objectivitat els textos. La publicació ens obre també vies per reflexionar sobre cap a on hem d’anar per millorar l’eficiència energètica dels nostres nous edificis i quins aspectes hem d’enfortir i treballar en un futur. La resposta a aquesta pregunta és encara plena d’incerteses, però sens dubte, al nostre parer, el futur passarà per tenir en compte en cada cas les diferents realitats dels usuaris dels habitatges i per posar l’accent en els sistemes passius, especialment pel que fa al continent de l’edifici. Des de l’Ajuntament de Barcelona estem especialment sensibilitzats en la necessitat de fer habitatges socials que siguin de qualitat, i aquesta s’aconsegueix no només amb la millora dels aspectes arquitectònics, sinó també amb la millora dels nivells d’eficiència dels habitatges. Antoni Sorolla i Edo Ramon García-Bragado i Acín Questions hab_18_CAT.indd 3 25/11/10 4:45 4P R Ò L E G A ct i t u d s e n u n m ó n g l o b a l L’ a ct i t u d a m b i e n t a l : t e r r i t o r i , u r b a n i s m e i h a b i t a t g e Joaquim Pascual i Sangrà Arquitecte Sembla d’una clara evidència que, actualment, després de la poc eficient cimera de Copenhaguen1, del quasi exhaurit protocol de Kyoto2 i d’una ingent quantitat de reunions internacionals i publicacions transnacionals, no té gaire sentit iniciar una reflexió ambiental explicant conceptes generals ni, en el cas que ens ocupa, aplicats a l’arquitectura i a l’habitatge públic i social. Aquests conceptes generalistes ja fa massa anys que s’han divulgat fins a la sacietat, s’han convertit en moneda de canvi política i, tot sovint, s’han banalitzat fins a la devaluació. En els darrers anys la cultura de la sostenibilitat i la correcció mediambiental ha passat de ser patrimoni d’uns pocs a ser un fast food globalitzat del primer món. Aquesta paradoxa ha recorregut en massa poc temps un trajecte social, cultural i polític massa extens. Però, més enllà d’aquestes realitats dispars, el que sí que hauria de donar suport a les nostres actituds envers l’entorn és: — La clara consciència que els recursos naturals són limitats. — La concepció ètica, solidària i global dels recursos naturals. — La solidaritat dels recursos naturals amb les generacions futures. El contingut i la transcendència d’aquestes idees segur que ens desborda i empetiteix les posicions individuals o, fins i tot, les col·lectives. No és menys cert, però, que fixa uns límits per inabastables que puguin semblar. I aquí, de nou, hi torna haver la paradoxa. Les màximes amplituds, sovint quasi infinites, permeten definir maneres finites per encarar el dia a dia. Algú recorda el pensa global, actua local? D’aquí que sigui preferible parlar d’una actitud ambiental completa i complexa en la praxi diària. Una actitud pressuposa sempre el valor afegit de la voluntat i això, a risc d’equivocar-se, és l’únic camí que tenim per millorar i canviar els nostres hàbits deficients. Hem de modificar la passivitat receptora per l’activitat conscient i projectar-la cap al nostre entorn en un futur compartit, d’aquí ve ambiental. També ha de ser completa, perquè ha de presidir el conjunt dels processos i continguts d’una manera transversal i homogènia. I, finalment, és complexa, perquè en el nostre món global no és gens fàcil incidir a fons en la gènesi i la solució dels problemes que ens envolten i condicionen. Ha arribat un moment en què l’ecologia com a disciplina acadèmica i la seva praxi —reducció de les emissions, estalvi de consums, eficiència... en la construcció, la indústria o el turisme— s’han aproximat fins a arribar a una pràctica unicitat. És per això que han aparegut en els mitjans i en el llenguatge de carrer conceptes com sostenibilitat, ecoeficiència, reciclatge, producció verda, emissions, estalvi energètic, petja ecològica i d’altres. De fet, s’ha passat d’àmbits reduïts del sector primari (agricultura o pesca) i del secundari (indústria) a la totalitat, sí més no superficial, de les nostres vides: domèstica, laboral, social, 1 XV Conferència Internacional pel Canvi Climàtic, que va tenir lloc a Copenhaguen (Dinamarca) del 7 al 18 de desembre del 2009. 2 L’11 de desembre del 1997, els països industrialitzats es van comprometre a Kyoto (Japó) a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d’efecte hivernacle (GHG, Greenhouse Gas). Questions hab_18_CAT.indd 4 25/11/10 4:45 5cultural i política. Tot en un món global. L’etiqueta verda és un valor en alça al primer món, en definitiva, ven i cotitza en borsa. D’aquí es podria afirmar, amb un simplista optimisme paternalista, que hem avançat molt en pocs anys o que reciclem molt. Les estadístiques ens desborden i ens remeten, de nou, cap a posicions, individuals entre voluntaristes i defensives. Què pot fer-se davant d’aquesta contundència? — Un 50 % de la població viu en ciutats i es preveu que en 20 anys superi el 60 %3. — Una tercera part del consum d’energia està vinculat als edificis: construcció, ús i enderroc. Representa un 26 % dels combustibles fòssils, un 45 % de l’energia hidràulica i un 50 % de l’energia nuclear4. — El consum de cereals s’ha triplicat en 50 anys i ara apareix el debat de la producció de biocarburants, en definitiva soja versus petroli o menjar versus produir. Només l’any 2007 va créixer un 30 %5. Les dades estadístiques són quasi infinites i s’actualitzen de manera permanent; de nou, apareix la paradoxa que les dades reals són més crues, properes i canviants. L’activitat humana n’és sempre l’origen, l’extensió i el destí fatal. El més dramàtic és que aquesta informació ens arriba diàriament com si fos una píndola a la qual ens hem acostumat. Què hem de fer? Si bé, com deia, les actituds individuals poden ser vàlides, però timorates i conservadores, en cap cas, aquest ha de ser el paper de les administracions públiques. La intervenció pública sobre el territori i l’habitatge s’ha de basar en un pacte que ens recorda el de la gènesi ideològica inicial: — Equilibris: social —marc de convivència—, econòmic —optimització i eficiència de recursos— i territorial —ocupació racional i limitada del sòl. — Solidaritat i establiment d’uns drets mínims de l’habitatge i de les condicions d’habitabilitat. — Educació, pedagogia i generositat de compromís en la consciència social. Definir les condicions d’allotjament i habitabilitat suposa no separar el territori, la planificació urbanística i l’habitatge en una actitud ambiental correcta. Aquesta premissa és bàsica si pretenem millorar la relació amb el nostre hàbitat, reduir emissions i propiciar un nou model de creixement sostenible. És evident que pretendre desenvolupar-los per separat seria, alhora, estèril i gens eficient. L’actitud i el respecte ambientals comencen en el plantejament urbanístic i acaben amb l’enderroc de l’edifici i el reciclatge dels materials després de la seva vida útil. Ben mirat és una actitud de retorn, respecte i balanç equilibrat. Aquesta ha de ser la posició de sortida, l’actitud transversal en la promoció i el manteniment de l’habitatge públic i social. Per tant, no es tracta només d’explicar conceptes, aplicar normes o etiquetar edificis, es tracta de manifestar actituds ambientals explícites, actives i compromeses que es projectin en l’habitatge. Això remet a la planificació i la programació, el projecte, la construcció, i el manteniment. Quan es planteja actuar sobre unes patologies estructurals de façana amb una millora de l’aïllament tèrmic podem respondre normativament o podem sumar-hi un valor afegit i plantejar-ho com un nou projecte en conjunt. En això resideix l’actitud. 3 UN-HABITAT, State of the World’s Cities 2008-2009, Programa de les Nacions Unides pels assentaments humans. ONU-HABITAT. Publicat el 2010. 4 Dades aproximades contrastades en diferents fonts d’informació: IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), GHG Protocol (Greenhouse Gas Protocol). 5 Dades IDAE (Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia). Questions hab_18_CAT.indd 5 25/11/10 4:45 6No és fàcil ni senzill sostenir les actituds en coherència i conseqüència ja que suposa tenir una vigilància i reflexió permanents sobre la feina diària amb perspectiva de futur. L’actitud suposa un esforç constant no sempre valorat ni recompensat, i només la voluntat a la qual em referia a l’inici ho pot sustentar. S’ha de treballar amb actituds no dogmàtiques que mantinguin el procés obert i que només volen ser actituds, i no principis inamovibles, etiquetes o llibres d’estil. L’Administració ha de generar col·laboració, complicitat i superar el rol d’una propietat equidistant i asèptica. Si fins aquí hem teoritzat actituds partint d’una reflexió força àmplia potser, ara, es podria ser un xic més agosarat i exposar públicament quines són les nostres maneres de fer, la nostra praxi. — Voluntat de fer i construir ciutat amb arquitectura de qualitat. La concepció social de les promocions públiques no ha d’anar mai en detriment de la qualitat arquitectònica ni de la capacitat de generar sinergies urbanes. La qualitat arquitectònica també és eficiència ja que determina i fa ciutat, per tant, la projecta cap al futur amb capacitat de permanència. Això depèn de l’Administració, però també de tots els actors del procés: arquitectes, aparelladors, contractistes i, finalment, dels mateixos usuaris. — Control econòmic. Administrar diner públic suposa ajustar els pressupostos. Els preus de lloguer i venda de l’habitatge protegit segueixen sent inferiors als de mercat. El rigor econòmic és eficiència, així com la disponibilitat dels recursos públics. S’ha de treballar amb marges econòmics raonables que permetin singularitzar les promocions i projectar-les cap al futur. — Racionalitat dels edificis. L’habitatge que promou l’Administració va destinat a persones amb pocs recursos i actualment és majoritàriament de lloguer, per tant, s’ha de ser sensible a l’economia i l’eficiència del seu manteniment. S’han d’incorporar tots els aspectes del manteniment —preventiu, normatiu i correctiu— de manera integral, continuada i transversal per part de l’Administració i dels llogaters. Els edificis han de funcionar bé i en continuïtat. Un manteniment correcte és eficiència i estalvi energètic. El manteniment és sostenibilitat. — Voluntat d’innovació en projectes i programes amb perspectiva arquitectònica, tècnica i de gestió. S’han d’adoptar procediments de treball rigorosos i, alhora, prou flexibles per fer-los permeables als nous productes i tècniques sense perdre qualitat. Això suposa una reflexió permanent de plantejaments i resultats capaços d’incorporar nous inputs, de nou depèn de tots. La voluntat d’innovació és eficiència. — Sostenibilitat i eficiència. S’ha de superar la simple incorporació de gadgets vinculats a la millora d’estàndards normatius fruit del Decret d’ecoeficiència, el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) o la certificació energètica. Cal anar més enllà dels inodors amb doble descàrrega o dels detectors de presència per poder establir un doble recorregut en l’eficiència de l’habitatge: el contenidor arquitectònic i els equips d’energia. L’excel·lència comporta l’eficiència arquitectònica dels sistemes passius i la gestió energètica diversificada a l’habitatge —trigeneració, geotèrmia, district heating...—. En definitiva, cal tractar cada promoció amb singularitat. — Participació, divulgació i consciència social. El nombre creixent de promocions de lloguer ha d’aproximar llogaters i propietat —Administració— en una relació continuada amb l’objecte d’un ús millor i més eficient. S’han de fomentar hàbits eficients a las promocions públiques en els usuaris per aconseguir complicitats col·lectives. L’Administració té un alt control durant la primera i curta fase de projecte i construcció i quan aquesta s’acaba el perd, o en el millor dels casos, el manté en un percentatge baix. Qui relleva realment i diàriament l’Administració en el control són els llogaters, que sobreviuran a tots els actors inicials. De res serveix fer el millor projecte Questions hab_18_CAT.indd 6 25/11/10 4:45 7i execució si no s’és capaç de fer-ne un ús correcte. Això suposa que els llogaters tinguin una clara consciència de l’ús privatiu d’un bé promogut per l’esforç públic col·lectiu. Això també és eficiència. — Reflexió i transversalitat social i acadèmica. Exposar, publicitar i sotmetre a debat l’experiència professional fomenta la crítica pròpia i aliena, la qual cosa beneficia el procés, la promoció i la societat que l’acull. No fer-ho no ha d’acabar necessàriament en un mal projecte tot i que fer-ho segur que garantirà un resultat millor i, per tant, més eficient i sostenible. — Percepció global integral de la promoció des de l’inici fins al final de la seva vida útil. Des de la reflexió prèvia inicial, sovint iniciàtica, fins al reciclatge dels materials posterior a l’enderroc. Entre el moment en què es disposa d’un solar i es lliuren els habitatges difícilment passen més de quatre o cinc anys. Aquest termini, malgrat ser qualitativament el més important, no ho és tant si el comparem amb la vida útil de la promoció (100 anys?). L’excel·lència de l’eficiència suposa entendre les promocions d’habitatge públic en una quarta dimensió, el seu temps de vida útil. Tots som, de nou, indispensables per aconseguir-ho. Aquestes actituds, que són les que ara ens acompanyen, serveixen per definir-nos avui. Tot i que seria fàcil preguntar-nos: cap on hem d’anar? O, si es vol, com ha de ser el futur de l’habitatge públic i social? L’evidència ens porta a tenir més dubtes que certeses en uns moments molt canviants. Intuïm que cada cop s’aproximaran més els plantejaments ambientals dels edificis a les diferents realitats dels usuaris, sovint finalistes. L’ús en lloguer social o venda (encaminada majoritàriament a famílies) no és el mateix que en lloguer dotacionals (col·lectius específics com gent gran o joves). Aquesta és una idea extraordinàriament àmplia, en què hi caben aspectes qualitatius i quantitatius i, també, socials o culturals. Sigui com sigui, s’hauran de tenir en compte aquests aspectes des de la gènesi del projecte. També ens plantegem que caldrà definir més i millor l’epidermis de la promoció, el contacte amb l’exterior. La raó es fonamenta en l’altíssim control que en podem tenir en fase de projecte i execució d’obra i el fet que després els diferents usuaris no l’hagin de manipular durant la seva vida útil. En definitiva, es tracta de garantir l’eficiència energètica més per la qualitat del continent que no pas per l’eficàcia dels equips de clima, sempre amb un punt de fragilitat per la necessitat de manipulació. Així doncs, si en vistes al futur proper no tenim certeses sí que podem apuntar intuïcions i mantenir actituds. Per acabar, cal reiterar que l’actitud és la nostra paradoxa real i, alhora, la base argumental. Es dóna per descomptat que hem de conèixer els preceptes i les normes o, si més no, saber on trobar-los, les actituds són sempre personals. El fons de la qüestió és saber veure-hi sense ulleres normatives i trobar respostes. Entendre, com proposa Phillip M. Harter6, el planeta talment com si fos un petit poble o, en el nostre cas, una promoció del Patronat. Només sent capaços de sotmetre la feina a una reflexió permanent amb un horitzó sòlid i coherent ho aconseguirem. És el trajecte vital que va del solar al final de la vida útil de l’edifici. L’experiència ens porta a no ser dogmàtics i entendre que les preguntes que fem sovint tenen més d’una resposta i que més d’una pot ser vàlida. La nostra feina és trobar les millors respostes en forma de reflexió, col·laboració i complicitat en el projecte, l’execució d’obra i l’ús i el manteniment. Això pot ser una obvietat, tot i que no és en absolut fàcil d’aconseguir. El mèrit final sempre és compartit. En definitiva, és un model de gestió basat en la generació de complicitats col·lectives a la recerca de l’excel·lència completa. Aquesta actitud segur que ens fa més sostenibles, eficients i sensibles, en equilibri permanent amb l’entorn i amb complicitat de futur. Per nosaltres, això és l’actitud ambiental en un món global. 6 Phillip M. Harter (Standford University). If the world were a village... http://paxhumana.info/article.php3?id_article=475 Questions hab_18_CAT.indd 7 25/11/10 4:45 81 . N O R M AT I VA E N C O N ST R U C C I Ó S O ST E N I B L E I n t ro d u c c i ó Els últims anys han estat testimoni d’un canvi en la percepció general vers el canvi climàtic, afavorida per un riu de dades que no només corroboraven les hipòtesis generals sinó que a més alertaven de la ràpida evolució que s’estava advertint en les observacions fetes a aquest efecte. És per aquest motiu que des de fa un temps les paraules mitigació i adaptació s’han fet habituals en les polítiques, informes i estudis duts a terme en aquesta matèria. Les normatives de tot el món, liderades per la Unió Europea, han començat a regular; a crear eines de càlcul, mesura i monitorització; a habilitar ajuts públics, projectes d’investigació, etc., per tal d’avançar en la lluita contra el canvi climàtic. Dins aquesta problemàtica, la construcció s’ha mostrat com un dels sectors amb més ramificacions i repercussions sobre el medi ambient. Cal tenir en compte que la construcció consumeix a escala mundial prop del 50 % del total dels recursos naturals i el 40 % de l’energia; al seu torn, genera el 50 % dels residus i un terç de les emissions de CO2. Aquestes dades la situen com un del àmbits en què és prioritari actuar. De fet, en el quart i últim informe de l’IPCC s’indicava la importància del sector de l’edificació en la transformació de la nostra societat cap a una economia baixa en carboni, i se li atorgava més potencial de mitigació. Cal destacar que les emissions causades pel sector residencial, comercial i institucional presenten una tendència ascendent que ha passat del 16 % el 1990 al 21 % el 2005, amb un increment de les emissions superior a l’increment conjunt de la resta de sectors. Tanmateix, l’ús dels edificis va generar l’any 1996 unes emissions un 115 % superiors a les que va tenir el 1990. I el 2005, aquestes emissions van arribar al 201 % de les emissions de l’any de referència1. Si bé, a Espanya el consum d’energia per llar és inferior a la mitjana comunitària, en els primers anys d’aquesta dècada s’ha iniciat una tendència ascendent que contrasta clarament amb l’evolució de la mitjana europea, que sembla estabilitzar-se a 1,7 tones equivalents de petroli per llar. El sector domèstic i el de l’edificació consumeixen un 20 % del total d’energia final a Espanya, i són responsables de l’emissió de més del 25 % del total de CO2, amb un potencial d’estalvi important. L’any 2002 el consum d’energia final de la llar es va atribuir a la calefacció (40,4 %), l’aigua calenta sanitària (26,9 %), els electrodomèstics (12 %), la il·luminació (8,7 %), l’aire condicionat (0,4 %) i d’altres (11,6 %). Per altra banda, el consum d’energia final de les instal·lacions fixes en el sector serveis (terciari) representen al voltant d’un 8 % del total de consums finals a Espanya. El sector oficines absorbeix un percentatge creixent, més de la meitat el 2003, mentre que el sector hospitalari i educatiu representen la part més baixa. L’augment dels consums ha anat lligat al ràpid equipament en climatització (especialment en aire condicionat a oficines i centres comercials). L’estalvi previst pel Pla d’estalvi i eficiència energètica a edificis d’oficines és del 10 % gràcies 1 «Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero (GEI)», oct. 2007. Informe realitzat pel professor Albert Cuchí, amb la col·laboració d’Anna Pagès. La construcció consumeix a escala mundial prop del 50 % del total dels recursos naturals i el 40 % de l’energia; al seu torn, genera el 50 % dels residus i un terç de les emissions de CO2. Questions hab_18_CAT.indd 8 25/11/10 4:45 9a mesures d’aïllament, i del 23 % per canvis d’equips de climatització per equips de més eficiència. Actualment, amb les mesures adoptades, com ara l’Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta juntament amb el Pla nacional d’energies renovables i el Pla d’estalvi i eficiència energètica, s’ha aconseguit invertir la tendència i que la mitjana anual d’emissions prevista per al període 2008-2012 sigui del 150 % de les emissions del 1990 (és a dir, un augment del 50 %). Malgrat tot, l’objectiu Kyoto és d’un 137 %, cosa que vol dir que encara s’han d’impulsar més les actuacions en aquesta matèria. Pel que fa a Europa, l’any 2008 es va adoptar una política integrada coneguda com l’estratègia «20-20-20», dirigida a aconseguir el 20 % d’energia primària per mitjà d’energies renovables, així com una retallada del 20 % de les emissions (30 % si s’afegeixen als objectius europeus la resta de potències contaminants) i un 20 % de millora en l’eficiència energètica per a l’any 2020. Per aconseguir això des d’Europa hi ha diverses línies d’acció. Per una banda, i la més important pel que fa al sector de la construcció, la revisió de la Directiva d’eficiència energètica en els edificis (coneguda com EBPD, Energy Building Performance Directive) amb la intenció que s’aixequi la limitació dels 1.000 m2 per aplicar-la en rehabilitacions, és a dir deixar de banda la distinció entre grans i petites rehabilitacions, entre altres mesures. Una de les primeres plasmacions d’aquesta estratègia va ser l’aprovació l’any 2009 de la nova Directiva d’energies renovables, amb l’objectiu del 20 % d’energies renovables per a l’any 2020. A més, hi ha diversos projectes europeus duts a terme, com el Pacte d’alcaldes (conegut com Covenant of Mayors), al qual ciutats com Barcelona, Badalona, Tarragona, i 461 ciutats més d’arreu d’Espanya, s’han adherit per posar en marxa polítiques per assumir l’objectiu del 20 % de retallada d’emissions, i superar en part la paràlisi de què sovint pateixen institucions de més envergadura i moviments més lents. Per altra banda, el gener del 2009 va néixer l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) promoguda per Alemanya i Espanya, amb els suport de més de cinquanta països i que tindrà la base central a Abu Dhabi, així com el portal web BUILD UP, de la Comissió Europea, concretament del comissari d’Energia, Andris Piebalgs, en què es promou l’intercanvi d’experiències així con les normatives, els projectes i les eines d’avaluació dirigits a augmentar l’eficiència energètica en l’edificació. N o r m a t i va e n c o n st r u c c i ó s o st e n i b l e L’evolució normativa dirigida a afavorir una construcció més sostenible va començar cap a l’any 1992 amb la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que es va reforçar amb el Protocol de Kyoto de l’any 1997. Es va començar d’aquesta manera un camí que va portar que l’any 2002, just després del tercer informe de l’IPCC del 2001, la Unió Europea aprovés la Directiva 2002/91/CE d’eficiència energètica en edificis (coneguda per EBPD), per la qual s’establia un nou marc normatiu que obligava que els edificis complissin uns requisits mínims d’eficiència energètica, tant els de nova construcció com els que fossin objecte de grans reformes, i es proporcionava al mateix temps informació de l’eficiència energètica global de l’edifici mitjançant la certificació energètica. Aquest element era, per una banda, el vehicle per estimular la demanda —és a dir, el consumidor final, perquè identifiqués els habitatges més eficients—, i per l’altra, la forma d’articular una política d’incentius, subvencions, etc., i de possibilitar la quantificació d’un paràmetre essencial dins la sostenibilitat. La Directiva 2002/91/CE d’eficiència energètica en edificis establia un nou marc normatiu que obligava que els edificis complissin uns requisits mínims d’eficiència energètica, tant els de nova construcció com els que fossin objecte de grans reformes. Questions hab_18_CAT.indd 9 25/11/10 4:45 1 0 Es així que l’EBPD obligava els països membres de la Unió Europea a incorporar la directiva a la normativa estatal pròpia. A Espanya va succeir el març del 2006, quan es va aprovar el Codi tècnic d’edificació (CTE). Aquesta normativa va suposar tota una revolució del sector, va ser la reforma normativa més important en trenta anys. S’introduïa dins de l’edificació una certa preocupació per la cura del medi ambient, més enllà de mesures tèbies, i això es va produir essencialment per mitjà del Document bàsic HE d’estalvi energètic. Concretament, l’HE s’articula a través de cinc requisits: l’HE-1, de limitació de demanda energètica, que obliga a fer un disseny de l’evolvent tèrmica de l’edifici, amb la qual cosa es limiten les demandes de calefacció i refrigeració; l’HE-3, d’eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació, que demana més rendiment de la il·luminació a l’interior, i finalment, l’HE-4, de contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària. L’HE-2, de rendiment de les instal·lacions tèrmiques, que obliga als edificis a disposar d’instal·lacions tèrmiques apropiades, destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, i regula el rendiment d’aquestes així com dels seus equips, es va desenvolupar en el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE). El 30 d’abril del 2007, i en compliment de l’EPBD, es va aprovar la certificació energètica dels edificis, per mitjà de la qual s’associava la qualificació energètica basant-se en les emissions de CO2 de l’edifici. Atorgant lletres identificatives (A la millor i G la pitjor) i amb una validesa de deu anys, els usuaris, els propietaris i els inquilins poden conèixer la classe d’eficiència energètica de l’edifici abans de comprar-lo o llogar-lo. Així, per exemple, un edifici que estalviés entre el 35 % i el 60 % de les emissions de CO2 com a conseqüència d’una reducció del consum energètic, respecte a un que complís amb els mínims del CTE, obtindria una qualificació B, i arribaria al 60 % en el cas de la lletra A. El febrer del 2008, el RITE va ser aprovat, i es va acomplir així la transposició de l’EBPD. Amb aquesta normativa ja es considerava l’energia solar com un sistema de producció d’ACS, a més es prohibien les calderes amb una estrella (1 de gener del 2010), i les de dos, i les de tipus atmosfèric (1 de gener del 2012). Es fixen el requisits mínims que han de complir les instal·lacions tèrmiques dels edificis nous i dels existents, així com un procediment d’inspecció periòdica dels generadors de calor i fred. A Catalunya, amb antelació a la resta d’Espanya pel que fa a normatives afavoridores de la sostenibilitat en l’edificació, es va adoptar el Decret d’ecoeficiència, el febrer del 2006. Les mesures són aplicables als edificis de nova construcció i de gran rehabilitació, i s’articula en quatre grans conceptes: estalvi d’aigua, utilització d’energies renovables —introduint-hi l’obligació d’incorporar plaques solars segons les zones climàtiques—, millora de l’aïllament en parets i finestres, així com altres mesures constructives i mesures per garantir la recollida selectiva de residus, tant domèstics com de la construcció. Una altra novetat d’importància del decret és l’obligació que les solucions que s’utilitzin sumin un mínim (atorgant puntuacions relatives segons la mesura). Dins aquesta línia, Barcelona també va ser pionera l’any 1999 quan es va aprovar l’Ordenança solar tèrmica, la primera normativa d’aquest tipus aprovada a una gran ciutat europea en aquell moment que obligava a incorporar plaques solars per a producció d’ACS amb un mínim del 60 % de contribució solar. En la revisió del 2006 es van augmentar les exigències de contribució mínima segons la demanda o quan el sistema fa servir un suport mitjançant l’efecte Joule, a més de reforçar el criteris de manteniment de les instal·lacions. Barcelona també va ser pionera l’any 1999 quan es va aprovar l’Ordenança solar tèrmica, la primera normativa d’aquest tipus aprovada a una gran ciutat europea en aquell moment que obligava a incorporar plaques solars per a producció d’ACS amb un mínim del 60 % de contribució solar. Questions hab_18_CAT.indd 10 25/11/10 4:45 1 1 2 . L’ E X P E R I È N C I A D E L P M H B E N C O N ST R U C C I Ó S O ST E N I B L E El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) ha estat un dels pioners en la introducció de criteris de construcció sostenible, així com d’estalvi energètic en les seves promocions d’habitatge públic a Barcelona. Ja des de l’any 1996 es va optar per incorporar mesures per garantir una construcció adient a aquests objectius. Aquests es podrien resumir en: • Sistemes arquitectònics passius. Ventilacions creuades, sensibilitat en les orientacions, il·luminació natural, façanes i cobertes ventilades, filtres d’ombres o verticalització de serveis i instal·lacions. • Sistemes actius inclosos en els projectes. Xarxa bitèrmica d’aigua per als electrodomèstics, detectors de presència a les zones comunes i/o utilització de làmpades de baix consum, reguladors de cabdal amb inodors de doble descàrrega o aixetes amb airejadors. • Elecció de materials i equips. Eliminació dels materials més contaminants —PVC, plastificants, materials pesants— amb l’alternativa del polipropilè, pintures naturals basades en silicats, anells domòtics en apartaments per a dotacions per a joves, ascensors de baix consum, nova generació de calderes de calefacció de condensació estanques i modulants. Una mostra d’aquesta postura pionera són els més de 2.000 m2 de plaques solars per a producció d’ACS instal·lades als terrats dels edificis, així com les més de 25 promocions de lloguer on s’han incorporat solucions constructives i tècniques amb criteris de qualitat ambiental i d’eficiència energètica. Amb les promocions de venda, els habitatges construïts amb criteris de sostenibilitat són més de 3.000. En aquest sentit, destaquen els 431 habitatges coneguts com «Les vores del cinturó» per ser els primers construïts —al voltant de l’any 2000— amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica. Per altra banda, des de l’any 2002 l’Agència d’Energia de Barcelona ha treballat amb el Patronat en el desenvolupament d’actuacions energètiques. Una d’aquestes propostes va ser el desplegament d’una metodologia per a la qualificació i la certificació energètica provisional posterior d’edificis a Barcelona, en línia amb diferents projectes establerts en el Pla de millora energètica de Barcelona. Aquest pla tenia per objectius reduir la contaminació atmosfèrica i el consum d’energies no renovables per mitjà de l’increment del consum d’energies netes i la reducció del consum energètic mantenint la producció de productes, el confort i la mobilitat. En aquest marc, el Patronat, juntament amb l’Agència, va assajar l’aplicació dels processos i els mètodes de la certificació energètica —abans que aplicar-los fos obligatori— en un conjunt d’edificis a la zona Fòrum de Barcelona, en fase de projecte, cosa que va permetre incorporar-hi elements d’eficiència i estalvi nous i diferents que no estaven previstos inicialment. A més d’aquestes accions, el Patronat Municipal de l’Habitatge sap que cal que els usuaris tinguin coneixements sobre l’ús dels sistemes i consciència de la necessitat de fer un bon manteniment de les instal·lacions. En aquesta direcció, el Patronat forma i informa els usuaris seguint una doble direcció: en primer lloc, donant a conèixer les instal·lacions i el seu funcionament des del punt de vista de l’estalvi energètic. En segon lloc, informant de les mesures que qualsevol usuari d’un habitatge pot adoptar per estalviar energia. És per això que s’han realitzat diferents experiències en col·laboració amb l’Agència de l’Energia de Barcelona amb metodologies formatives diferents en funció de l’usuari al qual es dirigeixen. Recentment s’han dut a terme experiències d’informació porta a porta en promocions d’habitatges per a gent gran i assemblees informatives generals centrades en aspectes energètics en altres tipus de promocions. Questions hab_18_CAT.indd 11 25/11/10 4:45 1 2 En els darrers anys el Patronat està realitzant una important tasca d’innovació en nous projectes que plantegen solucions energètiques globals per als edificis i entre els quals destaquen els sistemes que s’expliquen en aquest capítol: • La geotèrmia: mitjançant l’intercanvi de fred i calor amb el subsòl, on la temperatura és constant. • La trigeneració: generació d’energia elèctrica a la mateixa promoció a partir de la combustió de gas. • El district heating: l’aigua calenta i freda prové d’una central que obté l’energia de la vaporització de residus urbans. • La producció centralitzada d’ACS i calefacció amb col·lectors solars i suport de gas. 2 .1 . L a c e n t r a l i t z a c i ó d ’AC S i c a l efa c c i ó E l c a s d e C a n Tr a v i La centralització d’aigua calenta sanitària i calefacció és una bona alternativa en els habitatges de gent gran, en els quals no és recomanable, per raons de seguretat, fer instal·lacions individuals de gas. La promoció de 81 habitatges per a gent gran de Can Travi incorpora aquest sistema, que permet reduir el consum energètic de l’edifici fins a un 35 %. E n e rg i a s o l a r t è r m i c a Aquest tipus de sistema, conegut com «solar tèrmica», consisteix en la captació de l’energia del sol per transformar-la en calor útil per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS). El sistema bàsic consisteix en unes plaques captadores (o col·lectors) de l’energia, que es transforma en calor que escalfa al seu torn un fluid. Aquest s’intercanvia dins un acumulador d’aigua per a la producció d’ACS. A Barcelona, l’any 1999, va ser aprovada l’Ordenança solar tèrmica de l’Ajuntament de Barcelona (revisada el 2006), que establia inicialment l’obligació d’instal·lar sistemes d’energia solar tèrmica en edificis on el volum de demanda diària d’ACS requerís més de 292 MJ útils en càlcul de mitjana anual. La modificació del 2006 fa extensiva l’exigència a tots els edificis amb un mínim del 60 % d’ACS coberta per solar tèrmica. El febrer del 2006, amb el Decret d’ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya l’obligatorietat de fer servir solar tèrmica s’ampliava a tot el territori, des d’un mínim d’un 45 % a un 70 % depenent de la zona climàtica. Finalment, amb el Codi tècnic d’edificació del Govern d’Espanya el setembre del 2006 passava a ser obligació per a tota nova construcció amb un mínim del 30-70 % d’ACS amb solar tèrmica depenent de la zona climàtica i el volum d’ACS previst. E l s i st e m a d e c a l d e re s c e n t r a l i t z a t i d e c o n d e n s a c i ó La centralització tant de l’ACS com de la calefacció consisteix en la instal·lació d’una única caldera per a tot l’edifici, en comptes de calderes individuals per a cada habitatge. Els principals avantatges d’aquest sistema són una més eficiència i estalvi per als veïns de les qüestions referides al manteniment (sobretot revisions i seguretat). A més, amb el sistema centralitzat s’aconsegueix un estalvi econòmic no només pel fet d’obtenir més eficiència, sinó també per gaudir de preus més competitius de la instal·lació individual (aproximadament un 20 % inferiors), amb la qual cosa s’amortitza abans. CAN TRAVI, 30 Projecte: 81 habitatges de l loguer per a gent gran , 4 l lars amb servei de suport i 28 places d’aparcament Cert if icació energètica: (No v igent Codi Tècnic de l ’Ed if icac ió) Arquitecte: Serg i Serrat Gui l lent Direcció d ’Execució: Car les V ima Consultor d ’ instal.lacions: Ferran Torras Superf íc ie: 8.257,72 m 2 Calendari de l ’obra: Obra f ina l i tzada a l gener de l 2009 FITXA TÈCNICA Questions hab_18_CAT.indd 12 25/11/10 4:45 1 3 Respecte a les calderes de condensació, es tracta del tipus de caldera més eficient, amb una eficiència estacional d’un 85 %. En les calderes convencionals, prop del 10 % de l’energia tèrmica del combustible es dissipa per la xemeneia com energia latent continguda en el vapor d’aigua. Les calderes de condensació porten un bescanviador de calor amb una superfície addicional per condensar el vapor present en els gasos de combustió i extreure’n l’energia latent. Cal dir que han d’estar connectades a un desguàs per eliminar el vapor condensat. El sistema centralitzat guanya eficiència de rendiment com més gran és. Les calderes són més eficients, hi ha menys pèrdues de calor, el consum repartit aconsegueix menys parades i arrencades, i el volum de l’acumulador d’aigua pot ser menor en comparació als acumuladors individuals. També permet adoptar un sistema per mòduls que s’arrenquen quan la potència no és suficient. C A N T R AV I 8 1 h a b i t a t g e s a m b c e n t r a l i t z a c i ó d ’AC S i c a l efa c c i ó a m b c a l d e re s d e c o n d e n s a c i ó p e r a g e n t g r a n Situat al districte d’Horta-Guinardó, al carrer de Can Travi, 30, es tracta d’una promoció de 81 habitatges per a gent gran i 4 llars amb serveis de suport, amb 28 aparcaments, formada per dos edificis de planta baixa més tres plantes pis que formen una L, on s’ubica un edifici amb equipaments que ocupen la meitat sud de l’interior de l’illa. La superfície útil construïda és de 8.257,72 m2. La promoció es va lliurar el 5 de juny del 2009. E f i c i è n c i a e n e rg èt i c a : l a c e n t r a l i t z a c i ó d ’AC S i c a l efa c c i ó La promoció aconsegueix el seu estalvi energètic (el sistema permet reduir el consum energètic fins a un 35 %) principalment gràcies a l’ús de l’energia solar per aigua calenta sanitària amb el suport de gas natural. El sistema de captació solar està dimensionat per cobrir el 70 % de les necessitats energètiques d’ACS, superior al mínim del 60 % exigit reglamentàriament. Amb sèrie amb l’acumulador solar existeix un acumulador amb el sistema d’energia de suport (gas natural) incorporat per cobrir les demandes energètiques quan l’aportació solar és inferior a la demanda energètica dels habitatges o en dies en què la radiació solar és nul·la o molt baixa. L’ACS, amb el sistema de distribució corresponent, és en els diferents circuits de cada habitatge i quan el consum és individual aquest queda enregistrat en els comptadors d’aigua i energia. Aquesta tipologia requereix d’un sistema de recirculació directa a cada baixant o ramal, perquè quan no hi hagi consum als diferents habitatges es mantingui l’ACS a una temperatura de servei. Cal destacar que les centrals de producció adoptades en aquests projectes són modulants i de condensació, amb una classificació energètica A, per aprofitar no només el poder calorífic del combustible, sinó també la calor latent del vapor d’aigua continguda en els fums de la combustió. El rendiment d’aquest sistema de producció és més elevat, i, en el cas particular del gas natural és superior a l’1 %. Per l’Institut Català de l’Energia i l’IDAE es tracta d’un dels sistemes més eficients, ja que pot suposar un estalvi d’entre un 25 % i un 35 % en el consum energètic global de l’edifici i una reducció d’entre un 35 % i un 45 % de les emissions de CO2. Per l’Institut Català de l’Energia i l’IDAE es tracta d’un dels sistemes més eficients, ja que pot suposar un estalvi d’entre un 25 % i un 35 % en el consum energètic global de l’edifici i una reducció d’entre un 35 % i un 45 % de les emissions de CO2. Amb el sistema centralitzat s’aconsegueix un estalvi econòmic no només pel fet d’obtenir més eficiència, sinó també per gaudir de preus més competitius de la instal.lació individual (aproximadament un 20 % inferiors), amb la qual cosa s’amortitza abans. Questions hab_18_CAT.indd 13 25/11/10 4:45 1 4 La instal·lació incorpora un sistema de telegestió que permet fer un seguiment del funcionament a temps real a través d’Internet, obtenir una lectura instantània dels comptadors i elaborar un històric detallat dels consums de cada habitatge. A més, permet conèixer en temps real el rendiment de la instal·lació i qualsevol anomalia que s’hi pugui produir. Els comptadors de calefacció i aigua calenta de cada habitatge es troben centralitzats a cada planta. El sistema de regulació de cada habitatge —termòstat ambient— permet a l’usuari establir una temperatura màxima i mínima que, segons les recomanacions, ha de ser entre 20 i 21 °C, si l’habitatge està ocupat, i de 16 °C, quan la casa no està ocupada. Els usuaris paguen una tarifa fixa mensual pel consum de la calefacció i de l’aigua calenta sanitària. A més, la promoció disposa de detectors de presència per a enllumenat comunitari per trams i làmpades i ascensors de baix consum. Els captadors s’ubiquen a les cobertes dels edificis amb un total de 30 captadors plans de configuració vertical amb una superfície total de captació de 64,5 m2, amb una corba de rendiment de 0,74 - 4,155 T* - 0,006 T*2, connectats amb grups de sis i en paral·lel entre si. La instal.lació incorpora un sistema de telegestió que permet fer un seguiment del funcionament a temps real a través d’Internet, obtenir una lectura instantània dels comptadors i elaborar un històric detallat dels consums de cada habitatge. PARET DE BAIXA RESISTÈNCIA MECÀNICA Venti lació inferior de 3.000 cm2 Venti lació superior de 450 cm2 Espai l l iure de parets (1m frontal - 0,5 m lateral) VENTILACIÓ(PARET DE BLOC GIRAT) S a l a c e n t ra l d e p ro d u c c i ó d e c a l o r o n e s s i t u e n l e s c a l d e re s d e c o n d e n s a c i ó , e l s a c u m u l a d o rs a i x í c o m e l s b e s c a n v i a d o rs . Núm. Definició Instal.lació Pes kg 1 Dipòsits acumuladors LAPESA MV-3000-RB ([1660-h2325) Inst. Solar 3693 3 2 2 Armari elèctric metàl.l ic (800 3 400 3 1800) Inst. Control 100 3 Dipòsits acumuladors LAPESA MV-3000-RB ([1660-h2325) Inst. ACS 3693 4 Caldera REMEHA-GAS 210-5 160 Kw 1200 3 1200 3 450 (f. xemeneia) Inst. Calefacció 166 3 2 5 Bescanviador de plaques ALFA & LAVAL M3FM-21 Inst. Solar 84 6 Bescanviador de plaques ALFA & LAVAL M3FM-35 Inst. ACS 125 7 Got d’expansió REFLEX 50 litres Inst. Solar 75 8 Got d’expansió REFLEX 300 litres Inst. ACS 450 9 Got d’expansió REFLEX 300 litres Inst. Calefacció 450 10 Caldera REMEHA Quinta 85 Kw (fins a xemeneia) Inst. ACS 85 11 2 col.lectors [275 i 2000 de longitud Inst. Calefacció 120 3 2 12 2 col.lectors [150 i 770 de longitud Inst. ACS 120 3 2 13 Taula PC per al control i manteniment Inst. Control 45 Questions hab_18_CAT.indd 14 25/11/10 4:45 1 5 Pel que fa a la qualitat dels tancaments, el mur exterior està format per parets de maó buit doble, càmera d’aire, maó buit, enguixada i remolinat de ciment amb un gruix total de 40 cm i un valor de K 5 0,55 kcal/h m2 °C. El mur interior està format per maó perforat enguixat pels dos costats de 15 cm i un valor de K 5 1,76 kcal/h m2 °C. Les parets interiors són de maó perforat enguixades pels dos costats de 15 cm. Els marcs i bastiments són de fusteria d’alumini amb vidre doble i càmera d’aire (K 5 3,40 kcal/h m2 °C). P ro g r a m a a r q u i t e ct ò n i c i u r b a n í st i c La promoció consta d’un edifici amb dos braços en forma de L en planta i un nucli principal de comunicacions verticals (escales i ascensor). Els habitatges consten d’un dormitori, sala d’estar, cuina i bany adaptat i tenen una superfície útil aproximada de 40 m2, amb zones comunes d’autobugaderia i estenedors. S’han dut a terme diverses mesures destinades a facilitar la vida dels usuaris, com per exemple: banys equipats amb una dutxa arran de paviment per facilitar-hi l’accés i evitar caigudes; llum d’emergència perquè el llogater es pugui orientar; alarma centralitzada al bany i el dormitori; cuina equipada amb plaques elèctriques i endolls situats a una alçada prou còmoda de terra per evitar esforços innecessaris. ALÇAT SECCIÓ PLANTA IMPULSIÓ ACS ACS VIVENDA VIVENDA CLIMA RETORN VIVENDA CLIMA IMPULSIÓ CLIMA RETORN CLIMA V i st a d e l a i n st a l.l a c i ó d e c a l d e re s e st a n q u e s d e c o n d e n s a c i ó . Questions hab_18_CAT.indd 15 25/11/10 4:45 1 6 D et a l l s c o n st r u ct i u s : m a t e r i a l s Pel que fa als materials utilitzats, s’ha prioritzat que siguin reciclats o reciclables. Tanmateix, s’han fet servir materials naturals minimitzant els no biodegradables i els no absorbibles. Els fonaments són de llosa de fonamentació, amb estructura composta per elements verticals (pilars i murs) de formigó armat i elements horitzontals (sostres) de tipus reticular. Les cobertes són planes amb acabat de graves, transitables en espais d’estenedors amb llosa filtrón. Les façanes estan formades per mur de fàbrica acabat arrebossat i pintat, amb gelosia de bloc de cara vista tipus Calibloc. Els aïllaments s’han disposat segons la normativa vigent tant en façanes com en sostres en contacte amb l’exterior. A l’interior, s’han fet divisions interiors i la cambra d’aire de façana amb plaques de guix lamel·lar. Els paviments estan fets de terratzo de 40 3 40 col·locat a trencajunts, polit i rebaixat in situ, el paviment de terrasses és el mateix paviment que el de l’interior dels habitatges amb antilliscant. La promoció disposa de revestiment de ceràmica esmaltada en parets i banys fins a cel ras. En cuines el revestiment és de pedra natural fins a sota els mobles alts. Hi ha cel ras de plaques de guix lamel·lari i revestiments de passadissos amb DM sobre rastells. S’ha utilitzat pintura plàstica llisa en parets i sostres i esmalt en elements de serralleria amb capa antioxidant. La pintura sobre DM de passadissos és amb esmalt. La fusteria exterior és d’alumini lacat de color plata, mentre que a l’interior la porta d’entrada a l’habitatge és massissa, tipus bloc, revestida amb DM i acabada amb pintura a l’esmalt i portes interiors de fusta amb acabat pintat. Els vidres són dobles. Els aparells sanitaris tenen una mecanisme estalviador de consum. Les instal·lacions de fontaneria estan formades per canonades d’alimentació de polipropilè amb comptatge individualitzat a la bateria de comptadors. 2 . 2 . L a t r i g e n e r a c i ó : AC S , c a l efa c c i ó i f re d a p a r t i r d e l a c o m b u st i ó d e g a s E l c a s d e L a s N a va s d e To l o s a La promoció de 154 habitatges dotacionals del carrer de Las Navas de Tolosa incorpora un sistema eficient per generar electricitat, calor i fred, la trigeneració, i un sistema de producció d’energia per panells fotovoltaics. L a t r i g e n e r a c i ó La trigeneració (combined heat, cool and power, CHCP) parteix d’un procediment similar al de la cogeneració (combined heat and power, CHP), en què s’obté a la vegada energia elèctrica i tèrmica útil (vapor, aigua calenta sanitària). En el cas de la trigeneració, a més, es produeix fred mitjançant el procés d’absorció que transforma calor en fred (a 5,5-7 °C). Així doncs, s’afegeix al motor tèrmic o per turbina de la cogeneració una màquina d’absorció, que refrigera l’aigua fent servir l’energia tèrmica continguda a l’aigua refrigerant i/o als gasos d’evacuació de l’element motriu de l’alternador elèctric. Aquest sistema soluciona el problema de la cogeneració per afrontar l’època estival, en què la demanda de calor baixa i la de fred puja, aprofitant la calor produïda per la cogeneració per generar fred. Així doncs, a partir d’un combustible fòssil com és el gas natural es produeixen tres tipus d’energia amb un estalvi econòmic i energètic considerables. NAVAS DE TOLOSA, 310 Projecte : 154 habitatges de l loguer, equ ipaments i p laces d ’aparcament Cert if icació energètica: A (equipaments) , B (habitatges ) Arquitectes: ONL arqu itectura: Joan Nogúe, Fé l ix Lopez i Txema Onzain Arqu itectos Direcció Executiva: Miguel Ángel S inura Bara ldes Optimització energètica i s istemes de generació i c l ima: AIGUASOL Consultors d ’ Instal.lacions: Font i Armengol Eng inyers Enginyeria de s istemes de generació i c l ima: AIGUASOL Superf íc ie: 18 .726,26 m 2 Calendari de l ’obra: En construcc ió . In ic i : novembre 2009 FITXA TÈCNICA Questions hab_18_CAT.indd 16 25/11/10 4:45 1 7 Els avantatges del sistema són l’aprofitament de la calor residual, la reducció de pèrdues de transport i distribució, l’eficiència en la producció d’energia enfront dels sistemes tradicionals (amb més d’un 80 % de rendiment davant del 40-60 %) i, conseqüentment, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20 % aproximadament. E n e rg i a f o t o vo l t a i c a Aquesta font d’energia tan estesa els últims anys parteix de la transformació directa de la radiació solar en electricitat en forma de corrent continu. Als panells fotovoltaics, la radiació solar excita els electrons d’un dispositiu semiconductor i es genera una petita diferència de potencial, que s’amplia amb la connexió en sèrie d’aquests dispositius. El corrent continu es pot emmagatzemar o injectar a la xarxa elèctrica, o bé transformar-lo en corrent altern mitjançant un inversor. Un dels punts clau de la solar fotovoltaica resideix a augmentar l’eficiència del sistema (actualment al voltant del 13-19 %) ja que si es pogués aprofitar tota la radiació solar que arriba només amb la fotovoltaica podria cobrir-se tota la demanda energètica del país partint d’una font inesgotable com és el Sol. A més, com que l’energia fotovoltaica no emet CO2, s’estalvia per cada kWh produït, segons dades del Pla d’energies renovables, 977 g de CO2, si es produeix per mitjà de carbó, i 394 g de CO2, si es produeix per gas natural en cicles combinats. Tanmateix, com va succeir amb la solar tèrmica, amb l’entrada en vigor del Codi tècnic d’edificació va passar a ser obligatori l’ús de la solar fotovoltaica a determinants tipus de construccions d’una tipologia concreta i d’una superfície mínima: hipermercats (5.000 m2); centres d’oci (3.000 m2); naus d’emmagatzematge (10.000 m2); edificis administratius (4.000 m2); hotels, hostals, hospitals i clíniques (100 places) i recintes firals (10.000 m2). Malgrat tot, aquest tipus d’energia ha tingut una evolució molt favorable, per sobre de les estimacions dels governs. A mitjans del 2008 ja s’havia superat l’objectiu de 1.000 MW previst per al 2010, amb prop de 3.000 MW, ja que des de l’entrada en vigor del Reial decret 436/2004 (revisat amb el RD 661/2007) la prima tarifària per a aquest tipus de kilowatt (0,414 EUR/kW durant 25 anys, el 2004) ha creat un fort creixement en inversió i en R1D, amb noves solucions, com la integració en façanes, finestres, etc. amb sistemes de plaques més eficients i lleugeres. Per això, el 2008 va sortir el Reial decret 1578/2008, que establia la tarifa en 0,32-34 EUR/kW a 25 anys i la limitació de 500 MW l’any (2009 i 2010). A l ç at d e s d e l p at i . Questions hab_18_CAT.indd 17 25/11/10 4:45 1 8 L a s N a va s d e To l o s a 1 5 4 h a b i t a t g e s i e q u i p a m e n t s a m b t r i g e n e r a c i ó El projecte se situa en una zona fronterera entre els barris de Sant Andreu i Sant Martí de la Ciutat Comtal, en els terrenys d’una antiga caserna de la Guàrdia Civil, situada entre els carrers de la Indústria i de Las Navas de Tolosa. El projecte preveu la construcció d’habitatges de lloguer, concretament, 78 habitatges per a gent jove i 76 habitatges per a gent gran. Per altra banda, a la planta baixa i a l’altell es desenvoluparà un programa d’escola bressol i un centre cívic per al barri de Sant Andreu. També es farà un aparcament, en dues plantes subterrànies, que tindrà 231 places per a automòbils i 40 per a motocicletes. També és objecte del projecte la urbanització de la plaça de l’interior d’illa, una part de la qual es dedicarà a pati de l’escola bressol i la resta a plaça pública. E f i c i è n c i a e n e rg èt i c a : l a t r i g e n e r a c i ó i l ’ e n e rg i a s o l a r f o t o vo l t a i c a La demanda energètica de la promoció de Las Navas de Tolosa quedarà coberta pel sistema de trigeneració i el sistema fotovoltaic a les cobertes. El sistema fotovoltaic consisteix en dos camps de 90 panells de silici policristal·lí amb 124 m2 de superfície amb una potència total instal·lada de 16,2 kWp, i una potència nominal unitària per mòdul de 180 Wp, injectant el corrent produït a la xarxa de distribució en baixa tensió. Els mòduls fotovoltaics estan situats a les cobertes planes dels dos edificis més alts, distribuïts en sis sèries de 15 mòduls repartits en 30 mòduls al centre cívic i 60 als habitatges. Es disposen vuit blocs de formigó en massa de 50 3 15 3 15 cm per cada mòdul fotovoltaic. Aquest blocs es col·loquen sobre els perfils L d’alumini dels panells, de manera que, juntament amb el pes dels mòduls i de l’estructura, es contraresten les accions del vent. Aquest sistema de fixació gràcies al pes dels blocs de formigó evita ancoratges que poden malmetre les impermeabilitzacions (la sobrecàrrega dels blocs a coberta és de 250 kg/m2 de superfície ocupada). La inclinació dels mòduls serà de 30° sud. Es preveu una producció elèctrica anual efectiva de 19.163 kWh/any, amb una facturació esperada de 6.516 euros/any, que permetrà amortitzar la inversió en 19 anys i obtenir un TIR del 6,2 % als 25 anys de vida mínima dels panells. E d i f i c i j oves E d i f i c i g e n t g ra n E s c o l a b re s s o l C e n t re c í v i c P l a n t a b a i xa . Questions hab_18_CAT.indd 18 25/11/10 4:45 1 9 Juntament amb el sistema fotovoltaic, la promoció disposa d’un sistema de trigeneració a partir de gas natural per a la generació en la mateixa promoció d’energia elèctrica, aigua calenta sanitària (ACS), calefacció i fred/refrigeració per subministrar als equipaments i als habitatges. Respecte a l’energia elèctrica sobrant produïda per la combustió de gas, es vendrà a la xarxa de subministrament. La producció de calor es complementa mitjançant una caldera centralitzada de gas de condensació, i la de refrigeració, mitjançant una bomba de calor aire-aire. 13 % Pèrdues de calor 30 % Electricitat 2 % Pèrdues a la l ínia COMBUSTIBLE 100 % TRIGENERACIÓ 55 % Calor Refrigeració E s q u e m a t r i g e n e ra c i ó . Cal mencionar que la calefacció és per terra radiant als habitatges, tant de gent gran com de joves, mentre que el sistema de terra refrescant únicament està habilitat als habitatges per a gent gran. Aquestes formes de distribució —baixa temperatura en calor i alta en fred— permeten estalviar gran part de les pèrdues d’energia que es produeixen en la distribució. Un motor de 50 kWe de gas natural produeix calor entre 70 i 90 °C, que s’utilitza per ACS, calefacció i refrigeració mitjançant una màquina d’absorció de 15 kWf. La producció de calor es complementa amb calderes de gas de baixa temperatura i de condensació; mentre que la de refrigeració ho fa mitjançant una bomba de calor refrigerada per aire. Amb el sistema de trigeneració, aproximadament un 20 % de l’energia es perd; la resta, un 30 % de l’energia, es destina a electricitat i més de la meitat del 55 % obtingut en calor es dedica a la producció de fred. El sistema té un rendiment del 216 %, amb un estalvi de 383 MWhp, cosa que permet minimitzar les emissions de CO2 i el consum d’energia primària entre un 25 % i un 35 %. P ro g r a m a a r q u i t e ct ò n i c i u r b a n í st i c El projecte s’ha desenvolupat en un solar de geometria gairebé quadrada (28,5 3 27,4 m) amb una superfície de 3.069 m2 i una diferència de cota de quasi dos metres entre la cota més alta del xamfrà Las Navas de Tolosa-Indústria (cota 100) i la de l’extrem del passatge del Doctor Torrent (cota 98,2). L’ordenació del conjunt s’ha disposat per mitjà de dos edificis que flanquegen l’entrada al pati d’illa, de manera que donen resposta a dos dels requeriments del programa: el funcionament separat i autònom dels habitatges per a gent jove, dels habitatges per a gent gran, i el caràcter públic de l’espai lliure interior d’illa. El pati s’ha obert al carrer, desmaterialitzant el xamfrà, la zona més oberta, que passa d’una separació entre edificis de 20 m a 45-47 m, no només per la dimensió similar dels dos programes d’habitatge, sinó també per permetre a l’estudi Nogué Onzain López ressaltar la importància que pren el pati en el funcionament dels El sistema té un rendiment del 216 %, amb un estalvi de 383 MWhp, cosa que permet minimitzar les emissions de CO2 i el consum d’energia primària entre un 25 % i un 35 %. Questions hab_18_CAT.indd 19 25/11/10 4:45 2 0 edificis: lloc comú, espai de trobada dels quatre programes. Es tracta d’un pati amb molta activitat, un vestíbul exterior dels dos edificis d’habitatges i de la llar d’infants. És el lloc on miren les sales polivalents dels habitatges i, per tant, és on interactuen amb la vida. E l s h a b i t a t g e s En el disseny de la cèl·lula d’habitatge l’estudi ha optat per una crugia de set metres d’amplària per donar qualitat de vida, obrint l’habitatge a l’exterior, cosa que permet gaudir d’una bona entrada de llum i de la ventilació, aspectes essencials tractant-se d’uns habitatges petits que tenen una única façana d’orientació i on la ventilació transversal ha de ser necessàriament mecànica. Els habitatges disposen, però, d’una gran finestra a les sales, així com d’una balconera de dos metres quadrats als dormitoris, amb un airejador a les caixes de les persianes que respon al sistema de ventilació forçada. S’aconsegueix que l’aire circuli de les dependències seques a les humides mitjançant boques d’admissió de l’aire tipus aire-inditel i boques d’extracció tipus aire-insortida a tots els lavabos dels habitatges i a la resta de dependències. Gràcies al fet que les portes són corredisses es garanteix el pas de l’aire per les estances. Malgrat tot, cal dir que la distribució de la parcel·la i els requeriments del programa només han permès que la meitat dels habitatges tinguin bona orientació en vistes als guanys calorífics a l’hivern, i d’aquests, només una part és solana durant la major part del dia. A l’estiu s’han protegit els habitatges reculant la fusteria de les sales d’estar per la situació de la terrassa així com pel tipus de persianes practicables orientables a les finestres dels dormitoris que estan situats a primera línia de façana. S’ha fet un tipus d’habitatge bàsic de 104 unitats entre els dos edificis i diferents adaptacions d’aquest en cantonades, mitgeres i testers. S’ha aconseguit que un habitatge petit pugui tenir a escala reduïda un programa complet dels elements servidors que ofereix un habitatge més gran: es parteix de tres espais diferenciats d’un espai únic de cuina-menjador-sala d’estar, un dormitori i un bany-vestidor. Cal destacar que s’ha utilitzat el mateix tipus d’habitatge per als dos edificis. Això ha suposat un repte per trobar un equilibri entre els diferents estils de vida de la gent jove i la gent gran. Les diferències més importants s’han donat en la forma de relacionar dormitori i sala d’estar: els grans estan més temps a casa, i en general a l’edifici, i, per tant, tenen més relació social amb la comunitat. Per això disposen d’un programa més ampli de sales comunitàries (interiors i exteriors) i d’un de suport de serveis socials. Per aquests motius, els 78 habitatges per a gent jove que formen les sis plantes pis de l’edifici amb façana al carrer de la Indústria són sis plantes exactament iguals: 779 m2 construïts i 13 habitatges per planta d’una superfície entre 40 i 44 m2 útils. Pel que fa als 76 habitatges de lloguer per a gent gran, es desenvolupen de forma més extensa i amb un programa una mica més ampli d’elements comuns que l’edifici per a gent jove. A la planta baixa hi ha un programa de dues sales d’estar, una més petita, 45 m2, que es pretén més silenciosa i que podria ser una biblioteca o sala de lectura; i la segona, més gran, de 75 m2, té dos ambients i acollirà els aparells audiovisuals. La planta segona, de 1.190 m2, està formada per 20 habitatges, una cambra de neteja i un vestidor de personal. A la tercera planta la façana recula al passatge i es canvia l’espai que ocupen quatre habitatges per una bugaderia, un estenedor i una terrassa comunitària. També hi ha una petita sala de descans de personal i una cambra de neteja. Les plantes D i st r i b u c i ó d e l e s s u p e rf í c i e s . P l à n o l p l a n t a d ’ h a b i t at g e t i p u s . H A B I TATG E S D E G E N T J OV E : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 H A B I TATG E S D E G E N T G R A N : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 6 C E N T R E C Í V I C : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 . 4 9 5 m 2 E S C O L A B R E S S O L : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 2 7 m 2 P L AC E S A PA R CA M E N T S OT E R R A N I : . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 4 2 S U P E R F Í C I E S Ú T I LS TOTA LS : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 6 . 2 5 6 m2 S U P E R F Í C I E S C O N ST R U Ï D E S TOTA LS : . . . . . . . . . . . . . . . 1 8 . 7 2 1 m 2 Questions hab_18_CAT.indd 20 25/11/10 4:45 2 1 de la quarta a la setena, totes de 574 m2 de superfície construïda, es composen de deu habitatges. En aquest edifici s’han pogut fer més habitatges del mateix tipus, 56 del tipus A i 12 de tester (sis tipus G i sis tipus H). C e n t re c í v i c Consta d’un programa desenvolupat en dues plantes que s’estenen al llarg del carrer de Las Navas de Tolosa i el passatge del Doctor Torrent. A la planta baixa hi ha la recepció, la secretaria, la sala d’actes, l’àrea d’exposicions i la cafeteria. A la primera planta es troben els diferents tallers-sales d’usos múltiples i seminaris i una àrea reservada als locals de l’associació de veïns. La superfície construïda total del centre cívic serà de 1.800 m2. E s c o l a b re s s o l Es desenvolupa també una escola bressol pública. Totes les aules miren al pati per aprofitar les façanes més assolellades. La superfície construïda de l’escola, tot i no està acabada, serà de 680 m2. D et a l l s c o n st r u ct i u s : m a t e r i a l s Per a la realització de les dues plantes subterrànies s’executen prèviament murs pantalla en totes les façanes i mitjanes ja que les voreres estan acabades. L’estructura es fa amb pilars i lloses de formigó armat. Per a les façanes s’han fet servir dos sistemes constructius: el panell prefabricat de formigó i la façana tradicional d’obra vista. El panell ha estat el material més emprat en la majoria de façanes, a excepció dels testers i els interiors de l’illa, on les plantes baixes, les baranes i les terrasses gelosies s’han fet amb obra ceràmica. Es proposa una solució de plaques de 12 cm de gruix perquè permeti armar a dues cares les plaques, la qual cosa permet arribar a longituds de quasi 6 m (amb molt bon comportament tant per disseny com per resistència). A més, la placa de 12 cm també permet un bon ancoratge de les fixacions i les guies, i una fixació al taló metàl·lic, que resol la placa amb continuïtat de 12 cm de gruix, sense necessitat de nervis ni singularitats. Amb això s’aconsegueix continuïtat d’acabats i facilitat de càrrega i manipulació. L’obra ceràmica es realitza amb un sistema constructiu compost per tancament tradicional de dues fulles. L’exterior és d’obra vista, de 12 3 24 3 5 cm tipus clínquer. La disposició de l’obra és en paraments verticals o emplastrada del terra al sostre, combinant diversos colors. A l’interior hi ha projectat un arrebossat de morter de ciment amb adhesius d’1 cm de gruix i llana de roca de 60 mm de gruix. La fulla interior es realitzarà amb placa de cartró-guix de 15 mm sobre perfil d’acer galvanitzat de 46 mm cada 45 cm. Les fulles de ceràmica es recolzen planta a planta sobre el perfil d’acer inoxidable. Les divisions exteriors es fan amb envà de placa de cartró-guix de 8-16 cm depenent del tipus de separació. En les zones com les escales, que tenen característiques d’alta resistència al foc, es col·loca obra ceràmica per l’efectivitat econòmica, ja que la solució amb cartró-guix resulta excessivament costosa. Les cobertes són planes, amb tres solucions constructives: invertides i acabades en grava les cobertes tècniques superiors, ventilades amb paviment flotant les cobertes de l’ala que dóna al passatge i amb paviment recolzat sobre el suport la coberta de l’aparcament. D et a l l d e fa ç a n a . Questions hab_18_CAT.indd 21 25/11/10 4:45 2 2 El terra dels habitatges es resol amb gres porcellànic per permetre una transmissió ràpida de calor-fred del terra radiant-refrescant. Als espais comuns i al centre cívic es preveu paviment de terratzo. La fusteria exterior de les finestres és d’alumini sense tancament de pont tèrmic perquè segons l’estudi climàtic realitzat era més efectiu col·locar vidre de baixa emissivitat, ja que es millora l’aïllament de la superfície més gran del tancament, la del vidre. 2 . 3 . P ro j e cte H i g h C o m b i : c a l o r i f re d a t ravé s d e p l a q u e s s o l a rs a m b s u p o r t d e g a s E l c a s d e l a C i b e l e s L’edifici Cibeles, format per 32 habitatges amb serveis per a gent gran, participa en el projecte europeu High Combi, que permet cobrir el 60 % de la demanda total tèrmica sumant ACS, calefacció i refrigeració. És un dels primers projectes que ha obtingut una lletra A de nivell de qualificació energètica. C l i m a t i t z a c i ó p e r H i g h C o m b i El High Combi, és a dir «high solar fraction heating and cooling system with combination of innovative components and methods», o sistema de refrigeració i calefacció amb alta fracció solar amb combinació de mètodes i components innovadors, és un projecte internacional dins del 7è Programa marc de la Unió Europea, en què participen Grècia, Àustria, Itàlia i Espanya. Iniciat el juny del 2007, amb una durada prevista de quatre anys, té com a objectius la combinació de dues tecnologies: sistemes solars combinats i sistemes de fred solar. Els sistemes solars combinats proveeixen d’aigua calenta sanitària i calefacció, i cobren una fracció solar reduïda (de l’ordre del 10 %). Molts sistemes solars CIBELES Projecte: 32 habitatges per a gent gran , 44 p laces d ’aparcament i CAP «Vi la de Gràc ia» a l C/ Còrsega, 363 Cert if icació energètica: A Arquitectes: Exe Arquitectura . Jaume Valor, Marc Obrador, E l i Sadurn í Direcció Executiva: G.P.O . Col.laborador: Marc Abr i l Consultor ia energètica d ’Enginyeria de s istemes de generació i c l ima: AIGUASOL Superf íc ie: 6.356,07 m 2 Calendari de l ’obra: En construcc ió . In ic i : gener 2010 FITXA TÈCNICA Questions hab_18_CAT.indd 22 25/11/10 4:45 2 3 tèrmics només cobren l’ús d’ACS perquè les enormes instal·lacions de col·lectors que caldrien per aconseguir més captació causarien problemes en l’època estival. El propòsit d’aquest projecte és resoldre aquest problema utilitzant l’energia suplementària generada durant l’època estival per generar refrigeració. Així, es podrà fer servir la mateixa àrea de col·lectores tant per a la calor com per al fred. Una de les claus del sistema és l’emmagatzematge. L’aproximació proposada en aquest projecte High Combi parteix d’utilitzar pous d’emmagatzematge (anomenats boreholes) al voltant del dipòsit per afegir un volum substancial d’emmagatzematge en el conjunt. També es pot fer servir un sistema distribuïdor de calor a baixa temperatura per poder abastar més escenaris (o temperatures) amb la calor captada. Per altra banda, l’ús d’altes temperatures per al sistema de refrigeració (18 °C comparats als 12 °C dels sistemes convencionals) permet la conducció de la temperatura de les màquines de fred solar al nivell més baix possible, i augmenta així l’eficiència dels col·lectors solars. El projecte preveu avaluar mitjançant simuladors dinàmics diferents configuracions de captació solar, i determinar així la millor estratègia de control de captació per a cada instal·lació concreta. Per això es duran a terme diversos projectes demostratius a Grècia, Àustria, Itàlia i Espanya (amb Cibeles), on es desenvoluparà el software i els models de dipòsit. E d i f i c i C i b e l e s 3 2 h a b i t a t g e s p e r a g e n t g r a n i C A P V i l a d e G r à c i a a m b H i g h C o m b i L’ús d’altes temperatures per al sistema de refrigeració (18 °C comparats als 12 °C dels sistemes convencionals) permet la conducció de la temperatura de les màquines de fred solar al nivell més baix possible, i augmenta així l’eficiència dels col·lectors solars. A l ç at E d i f i c i C i b e l e s , c a r re r C ò rs e g a . Questions hab_18_CAT.indd 23 25/11/10 4:45 2 4 E f i c i è n c i a e n e rg èt i c a : e l s i st e m a H i g h C o m b i La promoció de 32 habitatges per a gent gran, a l’antiga sala Cibeles, és un dels primers projectes a Barcelona amb una lletra A de nivell de qualificació energètica. El sistema plantejat a l’edifici es caracteritza per un alt nivell d’aprofitament energètic, mitjançant sistemes d’energies renovables combinats amb sistemes d’alta eficiència energètica, cosa que es tradueix en la disminució de les emissions de CO2 de l’edifici. El concepte bàsic del projecte Cibeles és utilitzar el sistema High Combi mitjançant l’energia solar tèrmica per cobrir un 60 % de la demanda total tèrmica de l’edifici, sumant-hi l’aigua calenta sanitària, la calefacció i la refrigeració de l’edifici. El projecte High Combi està dirigit a explorar l’energia solar tèrmica com a aportadora d’una gran part de la demanda energètica dels edificis, i aconseguir evitar més del doble de consum d’energia primària que els sistemes solars actuals. Mentre els sistemes solars actuals estan obligats per llei a evitar aproximadament un 25 % de consum d’energia primària, el High Combi n’evita el 60 %. El concepte bàsic del projecte Cibeles és utilitzar el sistema High Combi mitjançant l’energia solar tèrmica per cobrir un 60 % de la demanda total tèrmica de l’edifici, sumant-hi l’aigua calenta sanitària, la calefacció i la refrigeració de l’edifici. D e m a n d a S e r ve i S e r ve i a m b p è r d u e s ACS kWh 49.103,12 49.103,12 52.044,17 Calefacció Local destinat a equipaments Habitatges per a gent gran kWh kWh kWh 35.349,70 17.507,16 17.843,54 35.349,70 17.507,16 17.843,54 35.349,70 17.507,16 17.843,54 Refrigeració Local destinat a equipaments Habitatges per a gent gran kWh kWh kWh 110.177,77 82.794,69 27.382,03 110.177,77 82.794,69 27.382,03 110.177,77 82.794,69 27.382,03 D e m a n d a d e c a l efa c c i ó , ref r i g e r a c i ó i AC S 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 DesembreNovembreOctubreSetembreAgostJuliolJunyMaigAbrilMarçFebrerGener Demanda calor (kWh) Demanda ACS (kWh) Demanda fred (kWh) D e m a n d a d ’ e n e rg i a d e l s i st e m a Questions hab_18_CAT.indd 24 25/11/10 4:45 2 5 Tot i així, el primer pas a l’edifici Cibeles ha estat l’optimització de demandes energètiques. S’han plantejat diverses opcions per millorar l’edifici: increment dels aïllaments, façanes vidrades ventilades i instal·lació de recuperadors de calor. Així, la situació de partida de l’edifici Cibeles ja es trobava per sota dels edificis tipus. El sistema d’energia solar tèrmica, format per un camp de captadors de buit i un acumulador d’inèrcia de calor, funciona sempre que hi ha disponibilitat d’energia solar, acumulant l’energia produïda, i soluciona així el desfasament entre la producció i els diferents consums. L’acumulador d’inèrcia de calor dóna servei a la màquina d’absorció, que al seu torn treballa sobre un petit acumulador tampó de fred. Així mateix, l’acumulador d’inèrcia de calor emmagatzema l’energia per a la calefacció de l’edifici així com per a la producció de l’ACS. La màquina refredadora elèctrica disposa d’un acumulador tampó, que en sèrie amb el de la màquina d’absorció, dóna el servei al sistema de refrigeració. El sistema auxiliar de calor, format per un conjunt de calderes d’alta eficiència connectades en sèrie al servei, donen el servei resultant a la calefacció i l’ACS. C o n s u m c a l efa c c i ó C o n s u m ref r i g e ra c i ó CAP 25 % Habitatge 75 % CAP 50 % Habitatge 50 % R T R T R T T R M T M T M M M T T T S u b s i ste m e s d e l H i g h C o m b i : p ro d u c c i ó d ’ e n e rg i a s o l a r tè r m i c a , d e ref r i g e ra c i ó p e r a b s o rc i ó , d e p re p a ra c i ó i a c u m u l a c i ó d ’AC S , a u x i l i a r d e p ro d u c c i ó d e c a l o r, d e p ro d u c c i ó d e f re d , d e d i st r i b u c i ó d ’AC S , d e d i st r i b u c i ó d e c l i m at i t z a c i ó , d e ve n t i l a c i ó i , d e re g u l a c i ó i c o n t ro l . Questions hab_18_CAT.indd 25 25/11/10 4:45 2 6 C o n t r i b u c i ó S o l a r t è r m i c a C a l d e re s Ref re d a d o r a To t a l g e n e r a t ACS kWh % 49.487,18 95 % 2.556,99 5 % — 0 % 52.044,17 Calefacció kWh % 11.663,63 33 % 23.686,07 67 % — 0 % 35.349,70 Refrigeració kWh % 60.417,92 55 % — 0 % 49.759,85 45 % 110.177,77 C o n s u m H i g h C o m b i Total energia final produïda kWh 121.568,73 26.243,06 49.759,85 197.571,64 Consum energia kWh — 25.233,71 13.198,90 38.432,61 Rendiment % — 104 % 377 % 101 % Consum energia primària High Combi 0 26.495,40 39.596,70 66.092,09 C o n s u m s s i st e m a d e refe rè n c i a Consum energia cas de referència 84.032,57 29.224,87 Consum energia primària cas referència 88.234,20 87.674,72 175.908,92 Fracció solar 62 % Re s u m d e l c o m p o r t a m e n t e n e rg èt i c p e r s u b s i st e m e s i d e m a n d e s Subsistemes del High Combi: • Sistema de producció d’energia solar tèrmica. • Sistema de refrigeració per absorció. • Sistema de preparació i acumulació d’ACS. • Sistema auxiliar de producció de calor. • Sistema auxiliar de producció de fred. • Sistema de distribució d’ACS. • Sistema de distribució de climatització. • Sistema de ventilació. • Sistema de regulació i control. Tots els elements que formen el sistema es troben integrats en un disseny que cerca la màxima eficiència en l’operació de cada un d’aquests i del conjunt, amb l’objectiu d’aconseguir sempre el millor rendiment energètic i econòmic en l’operació. El funcionament de la solució adoptada té el funcionament següent: • Durant els mesos d’hivern, durant els quals el sistema demana calor per calefacció i per ACS, el sistema solar tèrmic proveeix de calor, que s’acumula en l’acumulador d’inèrcia, i després s’aprofita per als serveis d’ACS i calefacció, amb l’ajuda de les calderes d’alta eficiència. Questions hab_18_CAT.indd 26 25/11/10 4:45 2 7 R T R T R T T R M T M T M M M T T T E s q u e m a g e n e ra l d e l s i ste m a e n m o d e h i ve r n . • Durant els mesos d’estiu, quan no hi ha demanda de calefacció, però sí d’ACS i la demanda de refrigeració és molt important, el sistema solar tèrmic continua aportant energia solar tèrmica a l’acumulador d’inèrcia, que al seu torn alimenta la màquina d’absorció i l’acumulador d’ACS. La refredadora, en sèrie a l’aportació de la màquina d’absorció, dóna servei a la refrigeració. • Durant els mesos en què hi ha demanda simultània, el sistema pot subministrar tant la calefacció, com l’ACS com a refrigeració. Quan no hi ha demanda de calefacció o refrigeració, el sistema solar tèrmic aporta a l’ACS i gestiona l’excedent amb l’evaporació del fluid caloportador del primari. R T R T R T T R M T M T M M M T T T E s q u e m a g e n e ra l d e l s i ste m a e n m o d e e st i u . Questions hab_18_CAT.indd 27 25/11/10 4:45 2 8 C o m p o r t a m e n t e n e rg èt i c d e l s i st e m a A continuació, es presenten els balanços de generació del sistema optimitzat, projectat (gràfics adjunts). A p o r t a c i ó a AC S A p o r t a c i ó a c a l efa c c i ó A p o r t a c i ó a ref r i g e ra c i ó Calderes 5 % Calderes 67 % Solar tèrmica 95 % Solar tèrmica 33 % Refredadora 45 % Solar tèrmica 55 % P ro g r a m a a r q u i t e ct ò n i c i u r b a n í st i c L’accés principal de l’edifici té lloc a la planta baixa mitjançant un porxo exterior que distribueix la gent segons si es dirigeix al CAP, als aparcaments o als habitatges. A la planta baixa, l’altell, la primera planta i el primer soterrani es desenvolupa un programa del CAP. L’accés a l’aparcament comença en un extrem de la façana del carrer de Còrsega, travessa la planta 21 (CAP), desemboca a la 22 directament i continua baixant fins a la 24. El programa d’habitatge se situa en quatre plantes, de la segona a la cinquena. Hi ha vuit habitatges per planta repartits, quatre a la façana de davant (carrer de Còrsega) i quatre a la façana posterior (passatge de Ròmul Bosch). Al mig, hi ha els espais comuns, i un forat comunica les diferents plantes d’habitatge amb un gran espai central. Una claraboia a l’extrem dels espais comuns permet la ventilació creuada dels habitatges i de l’espai comú, així com la il·luminació dels espais comuns a totes les plantes. Els habitatges fan aproximadament 40 m2. S’hi accedeix per la cuina-menjador i a la façana hi ha una terrassa que és tan ampla com l’habitatge, limitada als dos extrems per dos espais-armaris que contenen un, la rentadora, i l’altre, l’estenedor. A part d’aquesta terrassa base, cada habitatge té un balcó que sobresurt de l’alineació de la façana. Aquests balcons van canviant de posició i li donen variabilitat. Per altra banda, encara que la llicència es va sol·licitar abans de l’obligatorietat de compliment de la NB-HR de control acústic, es va creure necessari incloure aquest requeriment en l’encàrrec. Per assegurar el resultat final, es va contractar una auditoria per a les fases de projecte, execució i obra acabada amb l’empresa Audiotec, que finalitzarà la tasca certificant acústicament l’edifici. D et a l l s c o n st r u ct i u s : m a t e r i a l s L’estructura és de formigó amb forjats de lloses massisses, coberta ventilada i acabat de grava, paviments de gres i terratzo. Els arrambadors del CAP són de Trespa. Els espais comuns dels habitatges estan fets de DM pintat o roure. La xarxa separativa d’aigües pluvials i residuals està acabada amb tubs de polipropilè. La climatització es resol per terra radiant als habitatges i per aire a les plantes del CAP. Questions hab_18_CAT.indd 28 25/11/10 4:45 2 9 Les façanes es plantegen segons l’orientació (passatge o carrer de Còrsega) i la col·locació interior o exterior, i a més segons sigui zona d’habitatges o CAP, de manera que s’utilitzen panells de formigó prefabricat arquitectònic, GRC extradossat interior, panells Aquapanel o xapa miniona extradossada amb panells de cartró-guix. Els tancaments interiors són d’envà en sec, a excepció d’espais concrets (aparcaments, etc.). 2 . 4 . L’ e n e rg i a g e o t è r m i c a : i n t e rc a n v i d e f re d i c a l o r a m b e l s u b s ò l E l c a s d e C a n Fa b r a i C o a t s La promoció de 80 habitatges dotacionals a una nau de l’antiga fàbrica Fabra i Coats incorpora un sistema de geotèrmia. Aquest sistema de climatització, juntament amb altres mesures d’eficiència energètica, permetrà reduir el consum energètic de l’edifici en un 75 %. L’ e n e rg i a d e l a Te r r a : e n e rg i a g e o t è r m i c a La utilització d’un sistema d’energia geotèrmica consisteix a utilitzar l’energia calorífica continguda a l’escorça terrestre, que emmagatzema una part de l’energia provinent del Sol durant les hores d’insolació, amb la qual cosa es pot considerar el subsòl, a petites profunditats, com una font de calor i de fred, totalment renovable i inesgotable. Com més gran és la profunditat a què es pren la temperatura, menys fluctuacions s’observen. A Espanya, a una profunditat superior als 5 m, la temperatura mitjana del sòl, independentment de l’estació de l’any o les condicions meteorològiques, està a prop dels 15 °C. Entre els 15 i 20 m puja a 17 °C. Gràcies a la diferència de temperatura entre l’ambient i el terreny (a l’hivern el terra està més calent que l’ambient i a l’estiu al contrari) es pot climatitzar un edifici amb l’ajuda d’una bomba de calor. Els bescanviadors de calor soterrats són part essencial del sistema. Estan constituïts per una canonada plàstica (generalment de polietilè, formigó, acer, etc.) d’alta resistència i durabilitat que se soterra a una certa profunditat (des d’1,5 m del sistema horitzontal als 150 m del sistema vertical). El líquid habitual és aigua o una solució amb anticongelant que circula per la canonada en circuit tancat i transporta la calor a la bomba de calor a l’hivern i a la terra a l’estiu. L’eficiència del sistema, mesurada segons el coeficient d’eficiència (COP, de l’anglès coefficient of performance) és molt elevada. En el cas de la geotèrmia, el COP varia entre el quatre i el sis, amb la qual cosa supera les bombes de calor més eficients aire-aire (amb dos-tres). D’aquesta manera, per cada unitat d’energia que fa servir el sistema s’obtenen quatre o més unitats d’energia en forma de calor o fred. Quan el sistema s’escalfa, s’ha d’aportar una quarta part de l’energia calorífica que s’obté (400 % de rendiment) i quan es refreda, només una cinquena part (500 % de rendiment). Els estalvis energètics aconseguits amb aquest tipus de solució van des del 40-60 % (comparat amb un sistema de bomba de calor aigua-aigua o aire-aigua), el 60 % (comparat amb un sistema de gas natural) i el 75 % (comparat amb sistemes de radiadors elèctrics). Altres beneficis de la geotèrmia són que maximitza la vida útil de la instal·lació, permet un mínim manteniment i operació, té una fiabilitat elevada sense variacions de subministrament ni limitacions de cap tipus, disminueix els sorolls i elimina totalment el risc de legionel·losi. CAN FABRA Projecte: Rehabi l i tac ió i construcc ió de 80 habitatges a l ’ant iga fàbr ica de Fabra i Coats (C/ Pare l lada , 7-13) Cert if icació energètica: A Arquitectes: José Miguel Ro ldán Andrade, Mercè Berengué Ig les ias i Ro ldán 1 Berengué Direcció Executiva: Pendent Col.laboradors: Vicenç Sanz i Montsant Permiquel Superf íc ie: 5.499,57 m 2 Calendari de l ’obra: En pro jecte FITXA TÈCNICA Els estalvis energètics aconseguits amb aquest tipus de solució van des del 40-60 % (comparat amb un sistema de bomba de calor aigua-aigua o aire-aigua), el 60 % (comparat amb un sistema de gas natural) i el 75 % (comparat amb sistemes de radiadors elèctrics). Questions hab_18_CAT.indd 29 25/11/10 4:45 3 0 L’amortització de la instal·lació ronda els cinc i els quinze anys a causa dels costos de perforació. Malgrat aquesta dada, pot acollir-se a nombroses subvencions. En aquest sentit, gràcies a la Directiva 2009/28/CE referent al foment de l’ús d’energia provinent de fonts renovables, així com al Pla d’acció d’estalvi i eficiència energètica 2008-2012, s’estima que la potència instal·lada pot evolucionar els pròxims anys. L’IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi Energètic, del Ministeri d’Indústria del Govern espanyol) estima que, cap a l’any 2012, la demanda energètica aproximada del sector de l’edificació serà de 23,6 Mtep (milions de tones equivalent de petroli), amb un consum tèrmic (calefacció, ACS i aire condicionat) de 15,6 Mtep (66 % del total). Els impactes sobre el sistema energètic nacional d’una capacitat instal·lada de 1.000 MWt implicarien un estalvi energètic i una producció renovable tèrmica d’aproximadament 100 ktep i un estalvi d’emissions de 300 ktCO2. En vistes al futur, la geotèrmia ha d’afrontar diversos reptes tecnològics, com ara: — La reducció dels costos d’execució dels circuits. — La millora dels mètodes d’avaluació i l’increment de la productivitat dels sondatges i els camps de sondeig, i dels sistemes d’intercanvi amb el terreny. — L’augment de l’eficiència dels equips. — El desenvolupament dels sistemes emissors de baixa temperatura. — El desenvolupament dels sistemes de rehabilitació d’habitatges que permetin l’evolució dels conjunts de caldera individual-radiador d’alta temperatura. — L’estandardització dels sistemes geotèrmics en l’edificació, especialment els híbrids de calefacció geotèrmica amb generació solar i els que combinen calefacció i refrigeració. C a n Fa b r a Re h a b i l i t a c i ó i c o n st r u c c i ó d e 8 0 h a b i t a t g e s a m b g e o t è r m i a La promoció de Fabra i Coats neix amb la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de l’antic conjunt de sis edifi cis dedicats al tèxtil que formaven el complex industrial Fabra i Coats, per transformar-los en un conjunt d’equipaments, una zona verda i habitatges dotacionals per al barri, tot garantint la preservació i la consolidació de les sis edifi cacions catalogades («manteniment, conservació i restauració de la volumetria original de l’edifi ci i estructura física de l’edifi ci —façanes i coberta— de les diferents naus que composen el conjunt fabril, i concretament sis edifi cis de les antigues fàbriques del complex industrial, juntament amb l’antic vapor, la xemeneia i la sala de bombeig»). L’antiga fàbrica de Fabra i Coats configura un gran espai tancat de 31.640 m2, situat just al centre del barri de Sant Andreu (entre els carrers Gran de Sant Andreu, de Sant Adrià, del Segre, de Parellada i de Ramon Batlle). E st at a ct u a l . Fa ç a n a i n te r i o r d e l re c i n te . Questions hab_18_CAT.indd 30 25/11/10 4:45 3 1 I m at g e p ro j e cte . M ò d u l t i p u s d ’ a ct u a c i ó e n fa ç a n a . E f i c i è n c i a e n e rg èt i c a : l a g e o t è r m i a Aquesta promoció d’habitatges disposa d’un sistema de geotèrmia, a més de diverses mesures d’eficiència energètica que han d’aconseguir que s’obtingui una classe d’eficiència energètica A, ja que treballa amb una reducció d’emissions de CO2 emès com a conseqüència d’un menor consum d’energia, que arriba fins al 75 %. Aquesta reducció s’aconsegueix gràcies a l’obtenció de l’energia per mitjà d’un sistema de geotèrmia, l’ús de bombes d’alt rendiment, un control comunitari de la ventilació mecànica que permet estalviar més d’un 50 % de les renovacions necessàries, un bon aïllament, l’aprofitament de la il·luminació natural i l’eficiència en l’ús de l’artificial. L’extracció de l’energia del subsòl es fa mitjançant perforacions a profunditats de fins a 100 metres. El bescanvi tèrmic obtingut és aprofitat per una bomba de calor geotèrmica per transferir l’energia del subsòl a l’habitatge que es vol escalfar o refredar, amb la qual cosa es poden obtenir temperatures de fins a 60 °C. S’ha optat per aquest sistema ja que en aquest projecte l’objectiu era utilitzar un sistema que assegurés el proveïment d’energia tèrmica a cada habitatge sense que l’edifici original patís alteracions en la factura original. El fet d’escollir un sistema d’escalfament mitjançant cremadors de gas obligava a resoldre els requeriments del Codi tècnic de l’edificació (CTE) i el Decret d’ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya pel que fa a l’aportació d’energia solar tèrmica a l’aigua calenta sanitària, cosa difícil de resoldre per la tipologia de les cobertes de l’edifici. L’aplicació de l’energia geotèrmica de baixa entalpia, com que es tracta d’una energia renovable, permet assegurar el proveïment de l’aigua calenta sanitària tot respectant els criteris de sostenibilitat i eficiència energètica marcats en la normativa actual. Respecte a les bombes de calor, són reversibles, per això a l’estiu poden absorbir la calor de l’interior de l’habitatge i lliurar-lo al subsòl. Són, doncs, una solució integral quan es vol obtenir calefacció i refrigeració, a més d’aigua calenta sanitària. Això és especialment interessant a la ciutat de Barcelona, que té un període d’estiu en què les altes temperatures i la humitat relativa fan que un sistema de refrescament de l’habitatge sigui cada cop més necessari. Si en aquest cas s’hagués previst sols l’escalfament a l’hivern, el risc de veure aparèixer compressors d’aire condicionat als balcons o finestres seria evident, amb la qual cosa es malbarataria la tasca de respecte a l’edifici original, que ha estat sempre present a l’hora de fer el projecte d’arquitectura. Així doncs, cada habitatge disposarà de la seva pròpia bomba de calor geotèrmica, situada al fals sostre. Aquest equip genera directament l’aire calent o fred, que es distribueix mitjançant conductes a cadascuna de les àrees que cal climatitzar, al mateix temps que acumula l’aigua calenta sanitària en un dipòsit Questions hab_18_CAT.indd 31 25/11/10 4:45 3 2 SUBSÒL R E N O V A B L EI N A G O T A B L EFONT D'ENERGIA constant constant 55 W/vivenda 5 4 % re c i c l at E l 5 4 % d e l vo l u m e d i f i c at é s ex i ste n t i re c i c l at E l 4 6 % d e l vo l u m e d i f i c at é s n o u i reve rs i b l e 4 6 % reve rs i b l e PB P1 PB P1 P2 P3 PB P1 P2 P3 l ' ex i ste n t 1 5e l n o u e d i f i c i S O ST E N I B L E E s q u e m a g e otè r m i a . de 80 litres de capacitat. Això vol dir que estem parlant d’una instal·lació individualitzada, en què tan sols hi ha una part comuna, que és el bescanviador geotèrmic, situat al subsòl de l’edifici. L’única despesa energètica que caldrà repartir entre tots els usuaris és el consum de la bomba recirculadora d’aigua entre el subsòl i cadascuna de les bombes geotèrmiques, menys de 55 W de potència per a cada habitatge. Amb aquesta aplicació individualitzada s’aconsegueix que no sigui necessària una gestió energètica de l’edifici, perquè cada usuari paga la seva pròpia despesa de calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària directament a la companyia proveïdora. L’eficiència energètica d’aquest sistema de climatització o relació entre l’energia consumida i l’energia lliurada que utilitza com a font de calor el subsòl és altament favorable, s’arriba a rendiments energètics superiors al 400 % (és a dir que l’energia lliurada és superior a quatre vegades l’energia consumida), cosa que significa un estalvi en termes energètics de l’ordre del 75 %. Per altra banda, el comportament energètic de l’edifici s’ha treballat a través de mesures d’eficiència energètica en diversos components d’aquest: — Tractament dels tancaments, coberta, ponts tèrmics, que estan molt per sota dels valors límit: la transmitància dels murs del projecte obtenen una U 5 0,29 W/m2K, quan el CTE demana valors per al nostre cas de 0,73 W/m2K. En les parts vidrades tenim U 5 1,5 W/m2K quan el CTE demana per al nostre cas 2,623 W/m2K. S’eviten guanys i pèrdues energètiques. — Ventilació controlada amb sensors de CO2 i recuperadors de calor a la sotacoberta per ajustar al màxim la demanda energètica de renovacions/hora i estalviar així més d’un 50 % de las renovacions necessàries. — Control lumínic a través de sensors de presència i cèdules fotoelèctriques. Així, com ja s’ha indicat, l’anàlisi del comportament energètic de l’edifici dóna com a resultat una classificació A. Per a això s’han seguit els procediments indicats pels programes LIDER (propi del CTE) i Calener (certificació energètica d’edificis). L’eficiència energètica d’aquest sistema de climatització o relació entre l’energia consumida i l’energia lliurada que utilitza com a font de calor el subsòl és altament favorable, s’arriba a rendiments energètics superiors al 400 %. Questions hab_18_CAT.indd 32 25/11/10 4:45 3 3 A xo n o m èt r i c a ex t r u s i o n a d a d e l ’ e d i f i c i . En la previsió del cicle de vida de l’edifici i seguint en la mateixa línia, es treballa al màxim amb materials reciclats, que tenen un cost energètic baix, com aïllaments no projectats, i elements de base ecològica, com per exemple pintures no sintètiques. P ro g r a m a a r q u i t e ct ò n i c i u r b a n í st i c L’edifici projectat per a 80 habitatges s’ubica en una parcel·la de 1.628,64 m2, amb una superfície ocupada del 90,7 % (1.478,32 m2). El programa d’usos és 100 % residencial, amb un 725 per habitatge i un 28 % per espais comuns i sales polivalents amb 80 places previstes per a bicicletes. El projecte de 80 habitatges en una nau de l’antiga fàbrica de Fabra i Coats de Barcelona s’inclou dins d’una operació urbana de recuperació per a la ciutat d’un complex tèxtil del segle XIX, que aporta al barri de Sant Andreu més de 28.000 m2 d’equipaments i habitatge dotacional. Questions hab_18_CAT.indd 33 25/11/10 4:45 3 4 La intervenció de l’estudi Roldán 1 Berengué consisteix a buidar una nau de 100 3 15 m del complex, per tornar-la a omplir amb 80 habitatges per a joves. La naturalesa repetitiva que imposa el programa d’habitatge fa que siguin els espais comuns els protagonistes. Aquests, escales i sales, permeten que percebem una volumetria interior sencera, mitjançant un doble espai que es desplaça en vertical. A més, connecten visualment en diagonal des del vestíbul de la planta baixa fins a les encavallades de la coberta. Materials, acabats i textures són els encarregats que en aquests espais reconeguem també el caràcter industrial de la nau. Les unitats d’habitatge s’agrupen a partir d’un carrer interior per on circulen tots els serveis. Segons el programa resulten unitats de superfície acotada i són els blancs i les textures els encarregats de jugar amb la percepció de l’espai. La data prevista de finalització és el 2011-2012. D et a l l d e l a fa ç a n a . A xo n o m èt r i c a h a b i t at g e s . Questions hab_18_CAT.indd 34 25/11/10 4:45 3 5 2 . 5 . X a r xa d e c l i m a t i t z a c i ó d e d i st r i ct e : a i g u a c a l e n t a i f re d a a p a r t i r d e l ’ e n e rg i a d e l a p l a n t a d e re s i d u s d e l B e s ò s E l c a s o s d e R o c B o ro n a t i S a n c h o d ’ À v i l a Les promocions de 95 habitatges de Roc Boronat i 68 de Sancho d’Àvila tenen accés al primer sistema de xarxa urbana de calor i fred d’Espanya, el Districlima. Aquest sistema, que suposarà un 20 % d’estalvi en el consum elèctric i una reducció del 50% d’emissions de CO2, es basa en l’aprofitament de vapor residual de la revalorització energètica de residus urbans i la producció de fred mitjançant màquines d’absorció, refredades per aigua de mar. L a c l i m a t i t z a c i ó d e d i st r i ct e La climatització de districte consisteix en una xarxa urbana de calor i fred o xarxa centralitzada de climatització (també anomenada amb l’anglicisme district or local heating and cooling system), és a dir, un sistema centralitzat de producció i distribució d’energia tèrmica (fred i calor) a tot un barri, districte o municipi. Serveix per proveir diversos edificis o centres de consum de tota l’energia tèrmica, generalment en forma de l’aigua necessària per a la climatització. Aquesta energia es genera en una instal·lació centralitzada anomenada central de producció; els edificis que s’han de subministrar es connecten amb la central mitjançant un seguit de xarxes de distribució de fluids tèrmics controlades i regulades des de la central. L’energia utilitzada procedeix normalment de residus sòlids urbans, biomassa o gas, amb equips d’alt rendiment. La xarxa de distribució discorre pels carrers de la ciutat, soterrada o bé per galeries de servei. Aquestes xarxes estan formades habitualment per quatre tuberes paral·leles, dos per a l’aigua calenta i dos per a l’aigua freda, que es transporta des de la central fins a les subestacions o punts d’intercanvi d’energia als edificis adscrits. Les subestacions substitueixen les habituals sales de calderes o màquines i estan formades pels intercanviadors. La xarxa funciona segons el principi de cabdal variable (bombeig en funció de la demanda tèrmica) i volum constant (l’aigua circula dins un circuit tancat). La composició dels tubs consta de tres capes: un tub d’acer per al transport del fluid, una capa aïllant feta d’espuma de poliuretà rígid i un revestiment exterior de polietilè d’alta densitat. Altres elements del sistema són els punts fixes per al control de dilatacions, vàlvules de seccionament preaïllades, purgadors d’aire en punts elevats, punts de descàrrega o buidament en punts baixos, elements de dilatació, derivacions per escomeses, arquetes, etc. Un altre avantatge dels sistemes de climatització centralitzats i de generació local és l’acumulació de calor i fred. La utilitat és doble, ja que disminueix la potència instal·lada alhora que permet un funcionament continu dels equips, sense variacions sobtades i en règim de rendiments òptims. Això implica uns consums més ajustats, una eficiència mitjana més alta i una vida útil més llarga dels equips. La dificultat resideix en el fet que, sovint, l’acumulació necessita grans volums d’emmagatzemament, que s’han d’ubicar dins de l’entorn urbà, ja per si sol amb moltes restriccions d’espai disponible per a infraestructures de serveis. Per descomptat, amb la xarxa de climatització de districte es redueixen el gasos d’efecte hivernacle i les pèrdues de refrigerant a l’atmosfera en comparació amb els sistemes convencionals. Per altra banda, disminueixen els sorolls i les vibracions als edificis connectats a aquest tipus de sistemes i l’impacte visual en ROC BORONAT Projecte: Edifici de 95 habitatges, local comercial i 84 places d’aparcament al carrer Roc Boronat del 22@ Cert if icació energètica: A (anter ior a la v igènc ia de l Codi Tècnic d ’Ed if icac ió) Arquitectes : Arqu itectes J . Sabaté , H . Espeche; Arqu itecta Coord . N . Ayza; Equip A . Ferrer, T. R icc iard i , D . So ler, L . Fonseca, P. Gaudio , M. Garr ido Direcció Executiva: G3 Consultors d’ Instal.lacions: Oriol Vidal Ingenier ia S.L. Superf íc ie: 12 .297,74 m 2 Calendari de l ’obra: En construcc ió . In ic i obra: ju l io l 2009 FITXA TÈCNICA SANCHO D’ÀVILA Projecte: 68 habitatges i aparcaments a l C/Sancho d ’Àv i la Cert if icació energètica: Pendent Arquitectes: BAAS. Jord i Badia Direcció Executiva: Salvador Ar isa Col.laboradors: Victòr ia L l inares (cap pro jecte) , Eva Damià i N ico la R igo l i Instal.lacions: AIA. P laques so lars : Ferran Torres Superf íc ie: 14 .968,86 m 2 Calendari de l ’obra: Condic ionat a la 1a fase (aparcament) FITXA TÈCNICA Questions hab_18_CAT.indd 35 25/11/10 4:45 3 6 cobertes i façanes és nul. L’espai útil també augmenta, així com la seguretat ja que no hi ha combustibles, magatzem, distribució de gas fins a l’habitatge ni, òbviament, combustió. Aquest sistema innovador s’ha instal·lat a Espanya al districte del 22@ a Barcelona i a l’Expoagua de Saragossa. E l D i st r i c l i m a a B a rc e l o n a Les promocions de Roc Boronat i Sancho d’Àvila tenen accés al primer sistema de xarxa urbana de calor i fred d’Espanya, el Districlima, empresa creada a Barcelona l’any 2002, participada por Cofely España SAU, Aguas de Barcelona, TERSA, ICAEN i IDAE. La central de producció està situada al front litoral del Besòs, a la zona del Fòrum de les Cultures del 2004. El 2005, després de l’adjudicació d’un concurs públic, es va iniciar la segona etapa d’extensió de la xarxa al districte tecnològic del 22@ amb una concessió de 27 anys. D’aquesta manera la xarxa va estenent-se segons el desenvolupament urbanístic i les necessitats de connexió dels nous usuaris. El sistema de Districlima de Barcelona es basa en l’aprofitament de vapor residual de la revalorització energètica de residus urbans i la producció de fred mitjançant màquines d’absorció, refredades per aigua de mar a la planta propietat de l’empresa TERSA. Una xarxa de conductes subministra calor i fred al districte, amb un estalvi en consum elèctric del 20 % i del 50 % d’emissions de CO2 comparat amb instal·lacions descentralitzades. El sistema de Districlima de Barcelona es basa en l’aprofitament de vapor residual de la revalorització energètica de residus urbans i la producció de fred mitjançant màquines d’absorció, refredades per aigua de mar a la planta propietat de l’empresa TERSA. HOTELS / RESIDÈNCIES OFICINES VIVENDES COMERCIAL CENTRES DOCENTS ALTRES CLIENTS EN SERVEI TERSA CENTRAL FÒRUM POTÈNCIA FRED: 68 ,3 MW | POTÈNCIA CALOR: 44,5 MW | Nre EDIF IC IS : 59 | Km XARXA: 13 ,1 Questions hab_18_CAT.indd 36 25/11/10 4:45 3 7 Aquesta xifra aproximada es basa en estudis exhaustius, que calculen un coeficient d’eficiència frigorífica (EER, de l’anglès energy efficiency ratio) global de producció i distribució de 5,2, comparat amb un EER d’una producció descentralitzada convencional, que està al voltant de 2,6. Per a la producció i la distribució de calor, el coeficient d’eficiència calorífica entre calor venuda i gas/electricitat consumits és encara superior, d’11,7, ja que la fracció de gas natural en la producció de vapor per part de TERSA és inferior al 0,5 %, i únicament s’ha de comptabilitzar l’energia elèctrica emprada per a la distribució de la calor. El fred es produeix amb equips d’absorció, també alimentats per la calor residual, i amb elements de compressió d’alta eficiència, tots els equips estan refrigerats amb aigua de mar. Amb aquesta configuració del sistema de producció de calor i fred es redueix l’ús d’energies fòssils a un mínim, ja que només són emprades com a sistemes auxiliars. Així doncs, la central disposa dels elements de producció d’energia següents: — Fred: amb dos equips d’absorció de 4,5 MW c/u, un dipòsit d’acumulació d’aigua freda de 5.000 m3, dos refredadores de 4 MW c/u i dos més de 7 MW c/u. — Refrigeració: amb tres bescanviadors d’aigua de mar/aigua refrigeració màquines de 12,5 MW c/u i una estació de captació d’aigua de mar de 5.000 m3/h. — Calor: amb quatre bescanviadors de vapor/aigua de 5 MWh c/u i una caldera de gas de 20 MW (backup només en servei si no hi ha disponibilitat de vapor). R o c B o ro n a t 9 5 h a b i t a t g e s i l o c a l s c o m e rc i a l s a m b c l i m a t i t z a c i ó d e d i st r i ct e Els habitatges, situats al carrer de Roc Boronat, 102-104, es gaudiran en dret de superfície, un règim de tinença que l’Ajuntament de Barcelona està impulsant amb l’objectiu de facilitar l’accés als habitatges de protecció oficial. Es tracta de la primera promoció d’habitatges del Patronat en aquest règim que es connectarà a la xarxa de Districlima situat al 22@ i que subministrarà calor per a l’escalfament de l’aigua sanitària i la calefacció. També es deixarà prevista la connexió a la xarxa d’aigua freda per a la producció de fred.D et a l l d e l a fa ç a n a . A l ç at c a r re r Ro c B o ro n at . S Questions hab_18_CAT.indd 37 25/11/10 4:45 3 8 E f i c i è n c i a e n e rg èt i c a : l a c l i m a t i t z a c i ó d e d i st r i ct e Per reduir la demanda energètica, la promoció de Roc Boronat disposa d’un gruix d’aïllament molt superior al que exigeixen les legislacions vigents, amb minimització dels ponts tèrmics, amb la qual cosa s’aconsegueix una transmitància tèrmica de les façanes inferior a 0,3 W/m2?K. Els tancaments exteriors, de plafó sandvitx de cartró-guix i estructura galvanitzada, es doblen exteriorment amb una façana ventilada que millora el confort estival i garanteix així unes condicions higrotèrmiques excepcionals (millora de l’aïllament, capacitat d’inèrcia i permeabilitat al vapor d’aigua). Les obertures tenen protecció solar amb porticons corredissos de lames de fusta que creen una segona pell mòbil segons les necessitats i les preferències dels usuaris. A la banda del carrer, aquesta segona pell se separa de la façana creant petits balcons. Captadors solars per ACS Ventilació creuada Orientació sud-oest Galeria amb persianes de protecció solar Districlima Aigua freda Pati de ventilació amb vegetació. Microclima i convecció Calefacció ACS E s q u e m a d e l s s i ste m e s m e d i a m b i e n t a l s d e l ’ e d i f i c i . Questions hab_18_CAT.indd 38 25/11/10 4:45 3 9 Per a l’escalfament de l’aigua sanitària l’edifici disposa d’una instal·lació de captadors solars tèrmics a coberta. Pel que fa a la calefacció i el suport a l’escalfament d’aigua sanitària, l’edifici està connectat a la xarxa de Districlima. Tant el consum de calefacció com el d’aigua calenta sanitària de cada habitatge seran comptabilitzats i facturats en correspondència a cada usuari. S’han incorporat mesures per reduir els consums d’aigua de l’edifici com aixetes monocomandament amb mecanisme economitzador d’aigua i cisternes dels vàters amb mecanismes de doble descàrrega. S’ha previst la instal·lació per poder col·locar rentavaixelles i rentadora bitèrmics, que permeten utilitzar l’aigua escalfada amb energia solar en lloc d’escalfar-la mitjançant resistències elèctriques incorporades als mateixos electrodomèstics. L’activació de l’enllumenat de les zones comunes és amb detectors de presència i els ascensors són de baix consum energètic. P ro g r a m a a r q u i t e ct ò n i c i u r b a n í st i c Adaptant-se a un solar triangular l’edifici es conforma com un volum únic disposat al llarg del perímetre i alliberant l’espai interior per crear un pati que agrupa els nuclis de comunicació verticals i dóna accés als habitatges. El volum es forada en dos punts, amb la qual cosa es comunica el pati amb l’exterior, s’esponja i es configura l’accés des del carrer. El programa, d’unitats familiars de dos o tres dormitoris, es disposa segons una tipologia d’agregació lineal amb la franja de serveis a la part central que dóna al pati o al passadís d’accés, i les zones d’estar a la façana principal. Disposar d’una banda contínua per als espais de vida facilita modificacions de distribució amb el temps, de la mateixa manera que l’agrupació dels espais humits facilita el pas d’instal·lacions. L’estructura es disposa al perímetre amb un sistema semiprefabricat de forjats que permet resoldre la fondària dels blocs lineals amb una sola crugia, allibera els espais interiors d’elements estructurals i permet més flexibilitat en la distribució interior. La façana està ventilada amb un mur lleuger interior i amb una doble pell formada per les proteccions solars corredisses de lames de fusta. D et a l l s c o n st r u ct i u s : m a t e r i a l s L’estudi d’arquitectes SaAS, autor del projecte, ha apostat per tancar el cicle de la matèria incorporant fusteries i proteccions solars de fusta de producció certificada, ja que l’ús de la fusta emmagatzema el CO2 absorbit durant la fase de creixement del vegetal, fixant-lo en els elements de l’edifici. L’acabat de la façana s’ha previst amb panells de ciment reforçats amb fibra de cel·lulosa perquè gràcies a les matèries primeres i el procés industrial requereix un menor consum d’energia que altres productes alternatius i és reciclable. A més es fan servir pintures al silicat en lloc de pintura plàstica i conduccions de polipropilè en la instal·lació d’aigua i sanejament, evitant l’ús de PVC. S’han considerat les millores aportades pel que fa a garantia de qualitat, viabilitat tècnica i econòmica i impacte en el medi. Els criteris bàsics han estat reduir el nombre d’accions i industrials implicats, limitar els revestiments i les pintures i incrementar els processos industrialitzats. Questions hab_18_CAT.indd 39 25/11/10 4:45 4 0 S a n c h o d ’ À v i l a 6 8 h a b i t a t g e s i a p a rc a m e n t s a l 2 2@ a m b c l i m a t i t z a c i ó d e d i st r i ct e E f i c i è n c i a e n e rg èt i c a : l a c l i m a t i t z a c i ó d e d i st r i ct e Com en el cas de Roc Boronat, a Sancho d’Àvila s’ha disposat la connexió al sistema de climatització Districlima juntament amb un sistema de plaques solars tèrmiques a coberta. La instal·lació de la maquinària productora de fred i calor pel Districlima es durà a terme en els diferents espais reservats a aquest efecte, afavorint-ne l’accessibilitat i el manteniment, i fent sectoritzacions per plantes per garantir un funcionament correcte dels equips. El sistema de gestió ajustarà les temperatures de la producció i la distribució per aconseguir el màxim estalvi en els sistemes, mentre que les unitats de tractament disposaran de control individualitzat de manera que es garanteixin les diferents necessitats tèrmiques dels espais i s’aconsegueixi un estalvi energètic màxim. Aquest sistema és el mateix que s’ha utilitzat en la promoció de Roc Boronat. T: 90 °C mín. INTERCANVI SUBESTACIÓ FRED I CALOR Control ambient Control ambient Control ambient Control ambient Xarxa primària Xarxa secundària Control centralitzat Desgasificador T ,5 55 °C recomenat T 5. 7 °C recomenat T ,5 85 °C recomenat Subestació de calor LÍ M IT D E PR ES TA C IÓ LÍ M IT D E PR ES TA C IÓ Subestació de FRED XARXA AF T: 60 °C màx. T: 5,5 °C màx. T: 14 °C mín. T 5. 15,5 °C recomenat 14 °C màx. REFRIGERACIÓ E s q u e m a a i g u a c a l e n t a i c a l efa c c i ó d ’ u n h a b i t at g e t i p u s . A l ç at . Questions hab_18_CAT.indd 40 25/11/10 4:45 4 1 En general, totes les lluminàries disposaran de llums de baix consum i alt rendiment, principalment descàrrega, fluorescència compacta o fluorescència trifòsfor. D’aquesta manera, a més de donar la quantitat de llum necessària en cada sala en funció del seu ús, s’optimitzarà el consum energètic. P ro g r a m a a r q u i t e ct ò n i c i u r b a n í st i c L’edifici se situa a la part interior d’una illa destinada a habitatges dins del complex audiovisual del 22@ al Poblenou de Barcelona. A partir del volum inicial proposat pel planejament, i mantenint les dimensions i els gàlibs, es proposen uns petits girs als plànols de les façanes. En facetar el volum es busquen relacions amb l’altura amb els edificis de l’entorn, i a partir dels canvis de llum reflectida s’aconsegueix una peça singular. La planta baixa es destina a usos comercials, perforada en alguns punts per permetre el pas per sota de l’edifici i integrar-lo a l’espai públic que el rodeja. En aquest punt apareixen uns plànols de color que recorren l’edifici marcant els nuclis de comunicació. Les plantes superiors es distribueixen a partir de dos nuclis verticals amb quatre habitatges per replà. Amb un acurat estudi de les tipologies, i introduint petites variacions a cadascuna d’aquestes, s’ha aconseguit que totes les estances principals estiguin situades a la façana, amb la qual cosa s’ha millorat la ventilació i la il·luminació natural de dormitoris i sales d’estar. Al nucli central de la planta apareix la franja de banys i cuines amb patis per garantir la ventilació dels espais humits, a més de facilitar el pas vertical de les V i st a g e n e ra l e d i f i c i . Questions hab_18_CAT.indd 41 25/11/10 4:45 4 2 instal·lacions i reservar un espai per estendre la bugada. Amb aquesta distribució en planta es garanteix la ventilació creuada als habitatges i s’afavoreix l’eficiència energètica. En referència a les obertures, s’ha proposat recuperar la finestra horitzontal. Aquesta recorre tot el perímetre edificat i permet, puntualment, visuals més obertes i millora la qualitat de l’espai interior dels habitatges amb una captació millor de llum natural a les estances. D et a l l s c o n st r u ct i u s : m a t e r i a l s L’edifici es proposa construït amb fàbrica de totxo fosc, en referència al passat industrial del Poblenou i destacant l’entorn de caràcter tecnològic construït més recentment al districte del 22@. Es planteja la façana ventilada a tota l’altura de l’edifici, amb un aïllament continu a la cara exterior dels forjats. Aquesta solució millora les condicions de l’evolvent de l’edifici respecte a solucions més convencionals. La solució de finestra correguda que s’ha adoptat disposa de proteccions solars amb persianes exteriors orientables que faciliten la convecció natural a la zona pròxima de l’envidrament, cosa que millora les condicions a les façanes més exposades al sol i permet, malgrat tot, la il·luminació natural a totes les estances. En les conduccions d’aigua sanitària i sanejament s’ha emprat polipropilè; materials lliures d’halògens com el polietilè per al revestiment i la protecció de les instal·lacions elèctriques de baixa i mitjana tensió i la transmissió de senyals dèbils. Les fusteries exteriors són de perfil d’alumini. S’han fet servir materials impermeabilitzants lliures de PVC, com el monòmer d’etilè-propilè-diè (PDM) o el polietilè (PE), així com pintures i vernissos naturals no vinílics i que no continguin metalls pesants ni dissolvents tòxics. Els aïllaments tèrmics són de tipus llana de roca mineral. Està previst que l’edifici es connecti a un sistema de recollida pneumàtica municipal. E s q u e m a d ’ i l.l u m i n a c i ó . Finestra horitzontal Finestra vertical Questions hab_18_CAT.indd 42 25/11/10 4:45 4 3 3 . L’ E F I C I È N C I A E N E R G È T I C A C O M A Q U A L I TAT D E L’ H A B I TATG E Albert Cuchí (Universitat Politècnica de Catalunya) Gerardo Wadel (Societat Orgànica) El 2007, un equivalent a un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GHG) imputables a l’economia espanyola —segons la comptabilitat del Protocol de Kyoto— es van generar per produir i mantenir l’habitabilitat. És a dir, es van emetre per fabricar els materials de construcció amb els quals es van edificar els centenars de milers d’habitatges que es van construir aquell any i, majoritàriament, en l’ús d’energia a l’interior dels edificis, fos per fer-los habitables —climatització i il·luminació—, o per proveir-los de les necessitats de les activitats domèstiques que van acollir. Mentre les emissions causades pel conjunt de l’economia espanyola van créixer un 151 % entre els anys 1990 i 2007, les emissions causades pel sector de l’edificació es van doblar en aquell mateix període. Recordem que el compromís espanyol, dins de l’àmbit europeu, del Protocol de Kyoto limitava el creixement de les emissions al 115 % de les emissions de l’any 1990 entre el 2008 i el 2012. L’economia espanyola té, doncs, un greu problema d’emissivitat que, pel que fa al sector de l’edificació, s’agreuja amb una tendència alcista encara més elevada. Davant d’aquesta tendència, la Unió Europea no sols vol complir amb el compromís de reducció del 8 % de les emissions del 1990 en el període 2008-2012, sinó que s’ha compromès a una reducció del 30 % de les emissions de GHG per al 2020 respecte a l’emissivitat de l’any 2000. Una reducció per a la qual el Parlament Europeu ha exigit al sector de l’edificació que produeixi edificis neutral carbon, o neutres en emissions de carboni, per a l’any 2016. Per altra banda, el Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) destaca en els seus informes com l’eficiència energètica és la principal estratègia per a la reducció d’emissions de GHG a escala mundial, tant a curt com a llarg termini, i com, dins les possibilitats de reducció d’emissions dels diferents sectors econòmics, el sector de l’edificació és el sector amb més capacitats de reduccions d’emissions, sigui quin sigui el preu de tona d’emissions de CO2 equivalent. Amb aquest marc de referència, si algú busca un camp determinant en la innovació en el sector de l’edificació, l’eficiència energètica es presenta com un clar candidat. És més, en el marc d’un futur a mitjà i llarg termini, la reducció de l’emissivitat serà un factor determinant de la competitivitat de les economies, amb la qual cosa, les reduccions d’emissions de GHG seran una exigència que traspassarà els sector productius per rescatar emissions i invertir-les en els sectors més productius i competitius de l’economia. O, en un altre sentit, la capacitat de proveir una necessitat tan bàsica com és l’habitatge, com l’habitabilitat socialment necessària, estarà restringida per l’eficiència en emissions per proveir-la i mantenir-la. Així, la provisió d’un bé de primera necessitat, reconegut socialment i legalment com un dret, tindrà restriccions en funció de la capacitat del sector d’obtenir-ne la màxima habitabilitat per unitat d’emissió. Una demanda d’eficiència que no és nova, però per la seva rellevància actual i futura adopta una urgència que sí que ho és. Fa temps que el sector coneix el camí de l’eficiència energètica, des dels anys de la crisi del subministrament de petroli de mitjans dels setanta. A finals de dècada es va introduir en el sector la demanda d’aïllament com a nova exigència, que va anant assentant-se amb certa rigiditat, sense una consciència clara de la seva utilitat i rellevància. L’aparició del codi tècnic i les seves exigències sobre la demanda energètica dels edificis —obligades per la transposició de la directiva Si algú busca un camp determinant en la innovació en el sector de l’edificació, l’eficiència energètica es presenta com un clar candidat. L’aparició del codi tècnic i les seves exigències sobre la demanda energètica dels edificis del nou Reglament de les instal.lacions tèrmiques dels edificis i de la certificació energètica han suposat un canvi de percepció sobre la qüestió Questions hab_18_CAT.indd 43 25/11/10 4:45 4 4 europea corresponent— del nou Reglament de les instal·lacions tèrmiques dels edificis (RITE) i de la certificació energètica han suposat un canvi de percepció sobre la qüestió, malgrat que cal preguntar-se si és prou profund per abordar els reptes al quals hem de fer front. I això es deu al fet que en cal més exigència per preparar-nos per a un futur en què la competitivitat de les economies serà un factor determinant en la baixa emissivitat. Una baixa emissivitat en què altres països ens porten molt d’avantatge, on els estàndards d’eficiència energètica en l’edificació fa temps que superen les exigències mínimes normatives i que han de servir de referència per a un replantejament de l’eficiència energètica dels nostres habitatges. De seguida els visitarem. E st à n d a r d M i n e rg i e Únicament present a Suïssa i Liechtenstein, s’aplica de forma voluntària en altres països com Franca, Itàlia i Luxemburg. Es tracta d’un estàndard voluntari controlat per l’Administració pública que es pot aplicar a qualsevol tipus de construcció nova o rehabilitada. Està orientat pels principis de l’EcoBau, la plataforma oficial dels promotors públics de Suïssa. L’estàndard Minergie estableix diferents categories que tenen nivells d’exigència en funció de la tipologia edificatòria. Les categories Minergie són: Minergie Basic, Minergie-P, Minergie-ECO i Minergie ECP-P. En termes de demanda anual d’energia, les exigències —segons la tipologia edificativa— són: Cal més exigència per preparar-nos per a un futur en què la competitivitat de les economies serà un factor determinant en la baixa emissivitat. L’acompliment d’aquests valors límit està associat a criteris d’eficiència en el disseny dels edificis: — Aprofitament dels recursos renovables (energia solar). — Elevat nivell d’aïllament de l’envolupant tèrmic. — Estanquitat a l’aire de l’edifici. — Control de la ventilació. — Eficiència en la distribució de la calor. El càlcul de la demanda anual de calefacció i la verificació de les exigències mínimes de l’estiu es fan d’acord amb les normes suïsses de l’edificació. La categoria ECO suposa la consideració de criteris addicionals de sostenibilitat en la selecció de materials que conformen l’edifici i el seu confort. T i p u s d ’ e d i f i c i M i n e rg i e ( k W h / m 2 a n y ) M i n e rg i e - P ( k W h / m 2 a n y ) Habitatges en bloc 38 30 Habitatge unifamiliar 38 30 Edificis comercials 40 25 Hospitals 75 45 Indústries 20 15 Instal·lacions esportives 20 25 Questions hab_18_CAT.indd 44 25/11/10 4:45 4 5 E st à n d a r d Pa s s i v h a u s Es tracta d’un conjunt de solucions desenvolupades per l’institut alemany Passivhausinstitut des del 1995, amb l’objectiu de promoure edificis de molt baix consum en climes centreeuropeus. Les solucions Passivhaus poden adaptar-se a les realitats de cada país a partir de les seves condicions climàtiques, sempre que es respectin les idees bàsiques de l’estàndard, que són les següents: — Aïllament elevat. — Eliminació de ponts tèrmics. — Control d’infiltracions. — Ventilació amb recuperació de calor. — Finestres i portes d’altes prestacions. — Optimització dels guanys solars i de la calor interna. La verificació de l’acompliment de les exigències mínimes es realitza mitjançant la modelització energètica dels guanys i les pèrdues per mitjà del programa PHPP. Aquests criteris haurien de permetre l’obtenció dels valors següents: — Demanda d’energia per a calefacció inferior a 15 kWh/m2 i any. — L’envolupant de l’edifici ha de tenir una estanquitat n 50 , 0,6/H. — En llocs amb temperatures ambient de disseny a l’hivern menors de 0 °C, l’estanquitat ha de ser menor a 1/H. En l’actualitat s’ha creat una plataforma espanyola per a l’adaptació de l’estàndard Passivhaus (http://www.plataforma-pep.org) que pretén revisar els criteris i els valors mínims d’acord amb les condicions climàtiques, el desenvolupament tecnològic i el context social espanyol. C e r t i f i c a t C a s a c l i m a CasaClima és una etiqueta energètica atorgada per l’agència CasaClima-KlimHaus de la província autònoma de Bozen-Alto Adige (Tirol del Sud), desenvolupada des del Departament de Qualitat de l’Aire i del Soroll de la província de Bozen. L’agència té caràcter públic en un 60 %. L’etiquetatge té caràcter obligatori a la província i voluntari a la resta d’Itàlia, i existeixen cases amb certificació CasaClima a Àustria i Alemanya. Hi ha dues certificacions: CasaClima i CasaClima Plus. La primera certifica la categoria energètica de l’edifici (demanda de calefacció), i la segona considera també la qualitat ecològica dels materials utilitzats. L’etiqueta CasaClima preveu tres categories energètiques relacionades amb la demanda energètica de l’edifici: C a t e g o r i a C A S AC L I M A D e m a n d a d e c a l o r CasaClima Oro , 10 kWh/m2 any Casa 1 litre CasaClima A , 30 kWh/m2 any Casa 3 litres CasaClima B , 50 kWh/m2 any Casa 5 litres Questions hab_18_CAT.indd 45 25/11/10 4:45 4 6 Per establir la categoria es fa servir el programa de càlcul CasaClima. La valoració final s’atorga per mitjà de l’Agència CasaClima, la qual cosa requereix l’entrega de la documentació del projecte amb els detalls constructius. Encara que no hi hagi obligatorietat d’anar més enllà de la normativa nacional, s’aconsella seguir vuit criteris bàsics per garantir una eficiència energètica adequada: — Estructura compacta. — Alt grau d’aïllament tèrmic de l’envolupant. — Finestres amb alt grau d’aïllament i estanquitat. — Construcció hermètica. — Absència de ponts tèrmics. — Utilització d’energia solar. — Instal·lacions eficients. — Bona qualitat constructiva. En resum, existeixen experiències europees nascudes en zones de climes freds —i, per tant, d’alta demanda— que han sabut articular propostes d’habitatges d’alta eficiència energètica, implantar-les i, fins i tot, exportar-les a altres zones. Necessitem disposar d’estàndards d’habitatges d’alta eficiència energètica al nostre país que tinguin en consideració les especificitats del nostre clima, però que ens orientin cap a uns nivells d’exigència similars o més elevats, fins i tot, que els que s’utilitzen a Europa, i que hauran de ser les nostres referències. Implantar criteris d’eficiència energètica als nostres habitatges, incloent-hi la rehabilitació, i a més considerant l’emissivitat dels materials que els conformen, és una exigència de competitivitat de la nostra economia que no pot ser esbiaixada. Implantar criteris d’eficiència energètica als nostres habitatges, incloent-hi la rehabilitació, i a més considerant l’emissivitat dels materials que els conformen, és una exigència de competitivitat de la nostra economia que no pot ser esbiaixada. Questions hab_18_CAT.indd 46 25/11/10 4:45 4 7 C o l.l e c c i ó Q ü e st i o n s d ’ h a b i t a t g e Tex t o s H a b i t a t Fu t u r a J o a q u i m Pa s c u a l A l b e r t C u c h í G e r a r d o Wa d e l E q u i p s d ’ a r q u i t e ct e s c i t a t s e n e l s p ro j e ct e s ex p o s a t s C o o r d i n a c i ó I m m a S a n t o s C r i st ò f o l Q u e ro l © A j u n t a m e n t d e B a rc e l o n a . Re g i d o r i a d ’ H a b i t a t g e D e s e m b re 2 0 1 0 Re s e r va t s t o t s e l s d ret s d ’ e d i c i ó E d i c i ó a c u r a d e Pa t ro n a t M u n i c i p a l d e l ’ H a b i t a t g e D i s s e n y g r à f i c d e l a c o l. l e c c i ó C l a ret S e r r a h i m a i A s s o c i a t s , s . l . Fo t o c o m p o s i c i ó i f o t o m e c à n i c a B a b e r, S . C . P . I m p r i m e i x D i l o g r a f D i p ò s i t L e g a l B - 4 8 4 7 / 9 9 Questions hab_18_CAT.indd 47 25/11/10 4:45 Pa tr on at M un ic ip al d e l’H ab ita tg e de B ar ce lo na portada Qüestions d'hab 18_CAT.indd 2 25/11/10 4:58