El comerç ha estat un dels elements fonamentals que ha permès el desenvolupament econòmic de la nostra ciutat i la cohesió social de la seva població. La bona combinació entre comerç, progrés i ciutat ha fet de Barcelona una ciutat amb reconegut prestigi in- ternacional. Els nostres barris i els seus centres comercials urbans a cel obert han configurat una ciutat molt més humana i molt més propera a la ciutadania, a la qual han facilitat la possibilitat de gaudir de tots els avantatges d'un comerç proper i eficient al costat de casa, sense ne- cessitat de fer grans desplaçaments. El comerç barceloní es troba avui immers en un procés de renovació per adaptar-se a les necessitats d'una societat en evolució permanent, per servir millor els requeriments tant d'una població estesa físicament més enllà de les estrictes fronteres municipals com dels vi- sitants arribats d'altres zones del país i d'altres països. Els reptes de futur i la voluntat d'adaptació als nous hàbits de consum han fet que els co- merciants s'agrupin i treballin en comú, tant en l'àmbit sectorial com en el territorial. Actualment i fruit de la col·laboració entre ciutat i comerç, podem parlar de la consolida- ció de divuit eixos comercials a Barcelona que funcionen com a centres comercials urbans a cel obert, amb una oferta plural i competitiva distribuïda per tota la ciutat. Avui és una satisfacció poder assegurar des de l'Ajuntament que els eixos comercials urbans són una realitat i una de les millors garanties de futur per a aquesta Barcelona comercial de la qual ens sentim orgullosos. L'Informe de comerç de Barcelona de l'any 2002 reflecteix la bona marxa del comerç bar- celoní i el bon funcionament del binomi que formen ciutat i comerç pel qual treballem i continuarem treballant des del Govern de la ciutat. JOAN CLOS Alcalde de Barcelona 7 PRESENTACIÓ Em plau presentar l'informe de comerç de Barcelona de l'any 2002, que per cinquè any consecutiu dóna a conèixer d'una forma detallada i sistemàtica les dades més rellevants de l'activitat comercial de la nostra ciutat. La realitat comercial constitueix una de les principals activitats econòmiques de Barcelona per la seva contribució a la generació de llocs de treball i pel pes que representa en la seva estructura econòmica. Aquest informe ens diu que un de cada sis llocs de treball existents a Barcelona pertany al sector i ocupa en el seu conjunt 160.976 persones, de les quals aproximadament 94.000 corresponen al segment minorista i unes altres 67.000, al majorista. El sector comercial su- posa en aquest sentit un 17% de tots els afiliats a la seguretat social. Si mirem l'evolució dels darrers quatre anys, veiem que el pes del sector comercial respec- te al producte interior brut de la ciutat es manté per sobre el 14%, amb una perceptible taxa de creixement del 6,4%. Un factor determinant per al manteniment dels bons indicadors econòmics relacionats amb el comerç a la ciutat és el fet de disposar d'una estructura comercial urbana fortament con- solidada. El model d'eixos i carrers comercials en diferents indrets de la ciutat i l'equilibri en- tre comerç urbà i grans superfícies és clau per entendre el teixit sòcio-econòmic de la ciutat. Les dades que recull l'informe estableixen l'evolució positiva del comerç barceloní i el si- tuen sobre el conjunt de l'activitat econòmica en una mitjana superior a la de Catalunya, l'Estat espanyol i la Unió Europea, tal com correspon a la seva condició de centralitat i al patró més generalitzat de les grans urbs. El comerç urbà de proximitat és un element de vertebració del territori que confereix a la ciu- tat llum, calidesa, interrelació de les persones i, en definitiva, mediterraneïtat. I per aquest mo- tiu entenem que tot aquell comerç urbà que aposta per la modernització del sector està inci- dint d'una forma clara en la qualitat del sector i en la qualitat de vida dels ciutadans. No vull deixar d'agrair, com a regidor de comerç, la tasca que desenvolupen les associacions de comerciants i entitats del món del comerç pel seu esforç i transmetre'ls el nostre compro- mís de seguir treballant perquè Barcelona disposi d'un comerç de qualitat i eficient. JORDI PORTABELLA Segon Tinent d’Alcalde Regidor de Comerç 9 PRESENTACIÓ Informe Comerç 2002 11 Barcelona, capital de Catalunya i centre neuràlgic de l'eix mediterrani, continua consolidant-se com la ciutat del sud d'Europa amb un major creixement en la seva atractivitat turística i comercial, sense perdre la seva tradició industrial. 1. ELS ASSALARIATS DEL SECTOR COMERCIAL CREIXEN EL 2002 A UN RITME SUPERIOR AL DEL CONJUNT DE LES AC- TIVITATS DE LA CIUTAT. Un 2,7% davant del 2,5%, un fet poc habitual. Aquest ritme, a més, triplica el de l'any anterior. 2. EL COMERÇ LOCALITZA 161.000 LLOCS DE TREBALL A LA CIUTAT DE BARCELONA, UNA APORTACIÓ DEL 17% A L'OCUPACIÓ DE LA CIUTAT. Els treballadors es distribueixen quasi 94.000 en el comerç minorista i 67.000 en el comerç al major. 3. LA PROPORCIÓ D'AUTÒNOMS EN LA DISTRIBUCIÓ S'ESTABLEIX EN UN 21,5%. Aquest percentatge quasi duplica el que representen els autònoms sobre el total de treballadors en totes les activitats: un 12%. 4. LA FACTURACIÓ DEL COMERÇ HA EXPERIMENTAT UNA VARIACIÓ A L'ALÇA DEL 6,2%. Aquest increment es des- compon en un 5,3% per al detall i un 6,6% per a l'engròs. Corregit de la inflació, som davant d'un creixement real del 2,5%, dues dècimes per sota del registrat l'any anterior. Aquestes evolucions en termes homogenis amaguen canvis dràstics a l'alça de les xifres bàsiques de facturació corresponents al sector comercial. L'enquesta de comerç del 2001 realitzada per l'INE per tot el territori espanyol actualitza en 5 anys el valor de la facturació en termes absoluts i l'e- leva un 30% sobre la base anterior, que es concentra especialment en el comerç entre empreses. Així, el valor de la facturació corresponent a l'any 2002 se situa en quasi 31.000 milions d'euros. 5. PES CADA COP MÉS RELLEVANT DE LA BRANCA MAJORISTA. Es detecta un procés continuat i progressiu de segmen- tació de funcions en les organitzacions empresarials que ha significat una externalització sistemàtica de la distribució, l'em- magatzematge i la logística, la qual cosa la converteix en un vector important de les activitats emergents i de futur. 6. EL PRODUCTE INTERIOR BRUT DE BARCELONA. El sector del comerç a la ciutat es va incrementar en un 6,4% en el trans- curs del 2002, cosa que representa un creixement del 2,6% en termes reals. Així, es manté el 14% del pes del comerç. Informe Comerç 2002 SÍNTESI Informe Comerç 2002 Informe Comerç 2002 7. L'ANÀLISI PER DISTRICTES MOSTRA UNA RELACIÓ SIGNIFICATIVA ENTRE LES EVOLUCIONS DE LA SUPERFÍCIE COMERCIAL I LA DEL NOMBRE DE LLICÈNCIES COMERCIALS. Així doncs, s'observa que el districte de Sant Martí augmenta la seva superfície en 13.316 m2 i el nombre de llicències en 23, la qual cosa representa un increment del 3,10% de la superfície i del 0,55% en llicències respecte de l'any 2001. Així mateix, s'aprecia un lleuger acreixement en els districtes de Les Corts i Sant Andreu. 8. LA BOTIGA DE BARRI ÉS L'ESTABLIMENT MILLOR VALORAT. Per a un 52,4% dels compradors enquestats, la botiga de barri és l'establiment on millor és atès, per al 14,2% ho és el supermercat, per al 14,0%, el mercat municipal, per al 7,3%, la botiga especialitzada, per al 3,7 %, el gran magatzem, i per al 2,0%, l'hipermercat. 9. LA INFORMATITZACIÓ DEL COMERÇ AVANÇA PROGRESSIVAMENT. Cinc de cada onze comerços tenen la gestió in- formatitzada, la qual cosa representa el 44,6% dels establiments. S'ha produït un increment de més d'un 6% en rela- ció amb l'estudi realitzat l'any 2001. Per sectors, és el de farmàcia, drogueria i perfumeria el que disposa del més alt nombre d'establiments informatitzats, amb un 65%. 10. L'ANY 2002 S'HA DUPLICAT EL NOMBRE D'ESTABLIMENTS QUE DISPOSEN DE PÀGINA WEB. El nombre d'esta- bliments que disposen de pàgina web ha passat del 5,6% l'any 2001 al 12,9% l'any 2002. El 95,3% de les pàgines web són informatives, el 18,8% venen a particulars i un 14,5% fan compravenda amb altres empreses. 11. LA MITJANA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES PER COMERÇ ÉS DE 2,84 PERSONES. Segons l'enquesta d'acti- vitat comercial, el districte amb una mitjana més elevada és l'Eixample, amb 3,45 persones per establiment. Nou Barris, amb 2,12 persones per comerç, és el districte que de mitjana ocupa menys treballadors per establiment. Amb relació a Nou Barris, cal destacar que també és el districte que té la superfície mitjana per local més petita de Barcelona. 12. EL PROTAGONISME DELS EIXOS COMERCIALS. Un altre factor determinant per al manteniment de les pautes de creixement de les magnituds econòmiques relacionades amb el sector a la ciutat és el fet de disposar d'una estructu- ra comercial urbana fortament consolidada, amb un important protagonisme dels eixos comercials en diferents indrets de la ciutat i una compatibilitat acceptable entre petit comerç i grans superfícies. 13. ELS MERCATS MUNICIPALS ES RENOVEN SIGNIFICATIVAMENT L'ANY 2002. L'Institut Municipal de Mercats de Barcelona ha posat en marxa un seguit d'actuacions que són la concreció d'una filosofia basada en la necessitat de dis- senyar un nou model de mercat per al segle XXI, més modern i competitiu per tal d'oferir un millor servei al ciutadà. 14. EL COMERÇ ELECTRÒNIC HA CONTINUAT CREIXENT AMB FORÇA EN EL TRANSCURS DE L'EXERCICI. Als Estats Units les vendes “on line” al consumidor han crescut un 28%, a Europa s'han duplicat, a Espanya n'ha augmentat la facturació un 121% en un any. A Catalunya, un 12% dels ciutadans ha comprat o contractat un servei per Internet. Un 10,3% dels barcelonins declara haver-ho fet el 2002, si bé amb més assiduïtat que l'any anterior. 15. L'ANY INTERNACIONAL DE GAUDÍ, L'ANY 2002, BARCELONA HA CONSOLIDAT EL SEU POSICIONAMENT COM A CENTRE CULTURAL I COMERCIAL INTERNACIONAL. Barcelona es referma com la ciutat de l'Estat on els turistes més gasten comprant. Pràcticament el 16% de les despeses dels turistes a l'Estat espanyol es fa a la ciutat, 556 milions d'euros, amb un increment respecte a l'any 2001 d'un 16%. 16. EL SECTOR DE SERVEIS ES CONSOLIDA COM UN DELS SECTORS MÉS DINÀMICS DE LA CIUTAT. Les llicències de ser- veis, en relació amb l'any 2001, s'han incrementat, en conjunt, en un 1,71%, mentre que la superfície comercial ha aug- mentat en un 4,66%. 17. L'ANY 2002, LA PRINCIPAL CONCLUSIÓ PEL QUE FA AL COMERÇ MINORISTA ÉS L'ESTABILITAT DELS PARÀME- TRES EN RELACIÓ AMB L'ANY 2001. Es detecta un lleuger increment de la superfície comercial minorista en con- junt amb un 0,05% de creixement, així com també un descens en el nombre total de llicències del -0,33%. El comerç minorista continua amb la tònica dels darrers anys de millorar la seva oferta comercial incrementant la superfície d'a- tenció als clients i millorant a la vegada l'exposició dels seus productes. 12 13 SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16 EL COMERÇ 1. OCUPACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 2. FACTURACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 3. PIB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 4. EL COMERÇ MINORISTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 5. EL COMERÇ MAJORISTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 7. EIXOS COMERCIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61 8. PROMOCIÓ DEL COMERÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63 9. ELS MERCATS MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72 10. EL COMERÇ ELECTRÒNIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77 11. BARCELONA, CIUTAT DE COMPRES INTERNACIONAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80 ELS SERVEIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87 TENDÈNCIES I PERSPECTIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92 Informe Comerç 2002 Informe Comerç 2002 16 Informe Comerç 2002 Barcelona continua plenament orientada cap a una progressiva especialització en activitats terciàries, fonamentalment les que es caracteritzen per ser denses en coneixement i generar un elevat valor afegit. Aquesta tendència de fons deter- minarà el futur de Barcelona, com ho posa en relleu la seva pròpia dinàmica d'implantació a la ciutat i l'existència de di- versos projectes urbanístics que tenen com a objectiu incentivar la presència d'aquest tipus d'activitats. L’exemple més clar en aquest sentit seria el projecte 22@ a l'àrea del Poblenou. L'any 2002 s'ha caracteritzat internacionalment per certa situació de refredament o desacceleració de la dinàmica d'a- quests sectors, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC). Aquestes activi- tats s'han vist sotmeses des de fa ja un cert temps a un procés de reajustament, derivat d'una modificació a la baixa de les expectatives de negoci i que òbviament s'ha reflectit en l'evolució de l'ocupació. Aquest escenari ha incidit en la ciutat, on els sectors esmentats tenen una àmplia representació i concentren un 29% de l'ocupació, segons dades de l'afiliació a la Seguretat Social. L'evolució del nombre de treballadors en els sectors emergents ha augmentat en un 1,1%, un índex molt similar al de la mitjana de la ciutat i un comportament molt moderat en con- trast amb l'evolució dels darrers anys. Aquest percentatge amaga un funcionament dispar entre els diferents subsectors que l'integren. El nombre de treballadors en àrees de caràcter innovador, i que tenen una gran significació per al desen- volupament estratègic de Barcelona, ha mostrat dinàmiques sorprenentment expansives reflectides en l'evolució de l'eco- nomia tant a Barcelona com al seu entorn. Així, l'àmbit de recerca i desenvolupament ha augmentat en un 16% els seus llocs de treball, les activitats mediambientals ho han fet en un 10%, i la cultura, en prop d'un 5%. Pel que fa als sectors relacionats amb les activitats TIC, han perdut embranzida i es tornen a situar en els nivells de fa dos anys. En termes de nombre d'empreses, l'evolució dels expedients de l'impost d'activitats econòmiques mostra un ritme dels ser- veis lleugerament per sobre del de l'economia en el seu conjunt. I entre aquests, la branca de serveis a les empreses i ac- tivitats immobiliàries -que recull una bona part del terciari avançat- ha augmentat en el darrer exercici en un apreciable 7%, un percentatge molt superior a l'1,8% que registra el conjunt d'activitats a la ciutat. Aquest comportament diferencial entre el nombre d'ocupats i les llicències empresarials mostra l'actitud de cautela en termes de contractació de personal amb què han actuat les empreses del sector en l'actual situació d'espera amb relació a les expectatives econòmiques. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA Informe Comerç 2002 17 En aquest panorama sotmès a tants canvis, el sector comercial, tot i que és una activitat de naturalesa clarament tercià- ria, ha presentat una evolució bastant diferent en la resta del sector: en termes d'ocupació, el nombre d'assalariats puja en un significatiu 2,7%, mentre que el nombre de llicències d'IAE experimenta una variació mínima. Aquest comportament referma les característiques pròpies del sector comercial, determinat fonamentalment per un elevat grau d'estabilitat, en tenir molta relació amb aspectes com la població, el seu valor adquisitiu, els hàbits de consum i l'atractivitat que té el comerç barceloní per als qui no hi resideixen, tant ciutadans dels municipis de l'entorn de Barcelona com turistes. Un altre factor determinant per al manteniment de les pautes de creixement de les magnituds econòmiques relacionades amb el sector a la ciutat és el fet de disposar d'una estructura comercial urbana fortament consolidada, amb un impor- tant protagonisme dels eixos comercials en diferents indrets de la ciutat i una compatibilitat acceptable entre petit co- merç i grans superfícies. El sector de serveis i el comerç en xifres A finals del 2002, el terciari recull més del 80% dels llocs de treball localitzats a Barcelona i un percentatge encara su- perior (83%) del nombre de llicències corresponents a l'impost d'activitats econòmiques (IAE). Dins del sector de serveis, el comerç representa més d'un 20% del total d'afiliats a la Seguretat Social de Barcelona i cons- titueix el segon sector dins del terciari després dels serveis a les empreses, que inclou bàsicament l'anomenat “terciari avançat”. Informe Comerç 2002 Informe Comerç 2002 18 19 Altres serveis 12,1% DISTRIBUCIÓ DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A BARCELONA L’ANY 2002 (en %) Transp. i comunic. 10,0% Comerç al detall 30,9% Comerç majorista 10,6% Hostaleria 9,5% Serv. financers 2,7% Serv. empreses 19,5% Ensenyament i sanitat 4,7% Quant a les tendències menys conjunturals, l'evolució dels últims set anys permet observar que el sector de la distribució -majorista i minorista- ha significat una aportació neta de llocs de treball de 27.654 afiliats, la qual cosa representa un 25,6% més sobre el valor inicial, dinàmica similar a la del conjunt de la ciutat, si bé en aquests anys la terciarització de Barcelona ha continuat avançant, cosa que es posa de manifest en un augment que supera el conjunt d'activitats de la ciutat en quasi 10 punts (34,5%). Des del punt de vista del nombre d'empreses, de les llicències donades d'alta a l'IAE corresponents al sector terciari, el 41,5% correspon a activitats de comerç. D'aquest percentatge, tres quartes parts fan referència al minorista. Aquest gran contingent d'empreses detallistes implica que es registri un nombre força més alt d'establiments de comerç al detall que dels corresponents als serveis a les empreses. Òbviament, això posa de manifest una dimensió mitjana molt menor. Així doncs, és palesa una pujada del nombre de treballadors per establiment en el sector, fet positiu amb vista a la ne- cessitat d'incrementar-ne l'eficiència i a la capacitat de prestar nous serveis, i també posa en relleu una creixent presèn- cia del comerç majorista en l'estructura econòmica de la ciutat, cosa que potser destaca més pel fet de tractar-se d'una senda de comportament no conjuntural. AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL A BARCELONA EN EL TERCIARI 1996-2002 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2002/1996 % NOMBRE COMERÇ I REPARACIONS 108.531 116.079 121.166 131.115 131.748 132.788 136.185 27.654 25,48 HOSTALERIA 32.523 36.282 37.819 39.143 42.154 42.896 44.960 12.437 38,24 TRANSPORTS I COMUNICACIONS 46.345 49.681 49.879 47.016 53.597 50.939 50.946 4.601 9,93 INTERMEDIACIÓ FINANCERA 42.285 43.270 43.521 44.089 43.027 44.624 44.094 1.809 4,28 ACT. IMMOBIL. I SERV. EMPRESES 93.496 118.176 138.709 148.881 162.876 171.544 168.835 75.339 80,58 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 48.448 49.047 51.028 51.248 58.541 59.631 65.480 17.032 35,16 ENSENYAMENT 33.195 36.574 38.787 40.403 42.078 43.160 43.428 10.233 30,83 ACT. SANITÀRIES, SERV. SOCIALS 44.035 50.022 51.907 54.634 54.504 57.057 60.450 16.415 37,28 SERV. PERSONALS I DOMÈSTICS 53.179 45.256 47.965 53.270 57.222 62.034 60.759 7.580 14,25 TOTAL SERVEIS 502.037 544.387 580.781 609.799 645.747 664.673 675.137 173.100 34,48 PARTICIPACIÓ DE CADA SECTOR (en %) 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2002/1996 NOMBRE COMERÇ I REPARACIONS 21,62 21,32 20,86 21,50 20,40 19,98 20,17 -1,64 HOSTALERIA 6,48 6,66 6,51 6,42 6,53 6,45 6,66 -0,02 TRANSPORTS I COMUNICACIONS 9,23 9,13 8,59 7,71 8,30 7,66 7,55 -1,57 INTERMEDIACIÓ FINANCERA 8,42 7,95 7,49 7,23 6,66 6,71 6,53 -1,71 ACT. IMMOBIL. I SERV. EMPRESES 18,62 21,71 23,88 24,41 25,22 25,81 25,01 7,19 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 9,65 9,01 8,79 8,40 9,07 8,97 9,70 -0,68 ENSENYAMENT 6,61 6,72 6,68 6,63 6,52 6,49 6,43 -0,12 ACT. SANITÀRIES, SERV. SOCIALS 8,77 9,19 8,94 8,96 8,44 8,58 8,95 -0,19 SERV. PERSONALS I DOMÈSTICS 10,59 8,31 8,26 8,74 8,86 9,33 9,00 -1,26 TOTAL SERVEIS 100 100 100 100 100 100 100 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA El nombre de treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social en les activitats referides al comerç ascendeix a la xifra de 126.616 persones, amb un increment anual de 3.350 ocupats, la qual cosa significa un augment en termes percentuals del 2,7%, ritme tres cops superior al del 2001 (0,9%) i que posa de manifest tant la consistència de la de- manda interna i el consum a la ciutat com la fortalesa de l'estructura comercial de Barcelona. El nombre de treballadors assalariats en el comerç a l'engròs ha pujat un 3%, lleugerament per sobre de l'evolució dels que treballen al sector detallista (2,5%). Aquestes variacions cobren encara més significació si les comparem amb l'evo- lució dels afiliats en el conjunt de la ciutat (1,1%). Per tant, l'any 2002 ha succeït un fet no gaire habitual: la dinàmica del comerç ha superat clarament la mitjana de l'economia de la ciutat. AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL EN EL COMERÇ A BARCELONA / 4t trimestre 2002 Variació %/Total Règim General 2002/2001 Autònoms Total Afiliats Comerç minorista* 68.979 2,48 24.760 93.739 9,80 Comerç majorista 57.637 3,01 9.600 67.237 7,03 Total comerç 126.616 2,72 34.360 160.976 16,83 * Inclou petites reparacions, no les relatives a vehicles de motor. Font: elaboració de la Direcció de Serveis d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona amb dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Informe Comerç 2002 Informe Comerç 2002 1. OCUPACIÓ 20 21 El nombre de treballadors per compte propi al sector comercial de Barcelona és de 34.675 persones. Respecte de l'any an- terior, amb una nova metodologia1 ha disminuït el nombre d’autònoms a la branca minorista, mentre que s'ha produït cert increment dels que treballen en la distribució a l'engròs. Els treballadors per compte propi al sector comercial represen- ten un 21,5% del total d'ocupats en aquesta branca productiva, un percentatge substancialment superior al 12% que re- presenten els autònoms sobre el total d'ocupats a la ciutat. D'aquesta manera, el nombre de llocs de treball localitzats a Barcelona en el comerç assoleix gairebé la xifra de 161.000 ocupats, un 58% dels quals desenvolupa la seva tasca en el comerç al detall i un 42% en el comerç a l'engròs. La proporció de treballadors d'aquesta branca sobre el total de la població ocupada a la ciutat aquest any és molt prope- ra a la que representava el 2001 i es consolida en un percentatge a l'entorn del 17% sobre el total de treballadors a la ciutat. Aquest fet posa en evidència un cop més l'estabilitat d'aquest sector a la ciutat. PES DE LA POBLACIÓ OCUPADA EN EL COMERÇ (%) Unió Europea Espanya Catalunya Barcelona 16,0* 16,7 18,4 16,8 Font: elaboració de la Direcció d’Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació amb dades de l'EPA, INSS i Ajuntament de Barcelona. * El Libre Blanc del Comerç aportava la xifra global de 21,5 milions de persones ocupades al sector de la distribució a es- cala comunitària. 1 En el sector d'autònoms, la Seguretat Social ofereix estadístiques pel que fa a la ciutat amb un nivell de desagregació a dos dígits de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques des del primer trimestre del 2002 i per tant aquest any s'ofereixen dades que no són estrictament comparables amb les que s'oferien en informes anteriors. D'aquesta manera, es disposa d'una informació molt més útil i representativa de la realitat però que no permet establir una comparació homogènia amb anys anteriors. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ Informe Comerç 2002 23 Informe Comerç 2002 22 Amb aquesta nova referència, la xifra de facturació del comerç a Barcelona per a l'any 2001 va ser de 28.967 milions d'eu- ros, dels quals 8.559 corresponien al sector minorista -per tant, una quantitat que continua en nivells perfectament ho- mologables als que s'obtenien segons l'antiga enquesta de l'INE- i 20.407 corresponien al sector majorista, que mostra així un increment en una quantia de més del 50% per sobre dels valors que mostrava per a aquest any segons l'anterior referència, és a dir, un salt extraordinari. Amb aquesta nova base, s'ha efectuat així mateix l'estimació de la facturació per a la ciutat per al 2002, que assoleix la xifra de 30.762 milions d'euros, amb una aportació de 9.014 euros del comerç al detall i 21.748 del comerç entre empre- ses. Durant aquest any, doncs, la facturació del majorista ha avançat a un ritme superior al que ho ha fet el sector mino- rista. Els motius ja s'han esmentat anteriorment i tenen un component estructural i organitzatiu que s'evidencia també en l'evolució de l'ocupació exposada. Així doncs, les variacions se situen en un 6,2% en termes globals, que es descompon en un 5,3% al detall i un 6,6% a l'en- gròs. Corregit per la inflació -és a dir, en termes reals-, som davant d'un creixement del 2,5%, dues dècimes per sota del registrat l'any anterior, un percentatge d'evolució gens negligible ateses les dificultats del moment econòmic. Aquest és un altre aspecte que reforça la idea de manteniment de dinàmica positiva i no de debilitat del sector. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 2. FACTURACIÓ FACTURACIÓ DEL COMERÇ A BARCELONA 2001 / En milions d'euros Barcelona Catalunya Comerç minorista 8.559 27.558 Comerç majorista 20.407 57.992 Total comerç 28.967 85.550 Font: elaboració de la Direcció de Serveis d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona amb dades de “Encuesta Anual de Comercio 2001” de l'INE. L'any 2002 ofereix una novetat important per a la correcta avaluació de les magnituds econòmiques del comerç, ja que l'Instituto Nacional de Estadística (INE) ha fet pública l'Enquesta del Comerç 2001, que posa al dia la informació sobre la qual es realitzaven totes les estimacions en el conjunt de l'Estat, i que corresponia al 1997. Evidentment, cinc anys són un període significatiu, i les variacions observades ho són encara més. Es tracta de canvis de nivell i d'estructura del sec- tor que ens el mostren sense signes de debilitat en les gran xifres. Efectivament, l'Enquesta de Comerç del 2001 realitzada per l'INE -que ofereix magnituds relatives al sector per als àmbits estatal i autonòmic- mostra un canvi dràstic en les xifres bàsiques de facturació corresponents al comerç. Fonamentalment, es fan palesos dos trets directament relacionats: un nivell força més alt per al valor de la facturació en termes absoluts, que supera aproximadament en un 30% les dades emprades abans de disposar dels resultats de l'en- questa. I un segon fet: que aquest increment es deu al pes cada cop més rellevant que presenta la branca majorista, que explica completament les diferències. Si comparem els resultats de l'enquesta recentment publicada amb els d'altres realitzades amb anterioritat, es detecta que hi ha hagut un procés continuat i progressiu en l'organització de les activitats empresarials, que ha significat una exter- nalització sistemàtica de diferents funcions. El model productiu actual de Barcelona mostra un avenç rellevant de l'espe- cialització de la funció de distribució de les empreses, que n'altera en certa forma el contingut. Es tracta d'un subsector molt important que suposa una modernització de les activitats logístiques de la ciutat, activitats emergents i de futur. D'acord amb aquesta tendència, l'estructura del comerç està variant de manera significativa, en el sentit que les xarxes de distribució s'han fet més àmplies i complexes, la qual cosa ha provocat un increment en l'activitat duta a terme pel sector del comerç a l'engròs davant d'una evolució més moderada del comerç al detall. Actualment, el comerç a l'engròs concentra prop del 70% de la facturació del sector comercial total. En concordança amb aquesta nova realitat que l'enquesta de l'INE ha posat de manifest, la xifra de facturació global ha experimentat un salt notable. Per establir el creixement de l'últim any en termes homogenis, s'ofereixen en aquest infor- me les noves dades relatives a l'any 2001 per a la facturació del sector tant a Catalunya com a Barcelona, que ens pro- porcionen la base per estimar les magnituds de l'any 2002 actualitzades. FACTURACIÓ DEL COMERÇ A BARCELONA 2002 / En milions d'euros Barcelona Var 2002/2001 en % Comerç minorista 9.014 5,3 Comerç majorista 21.748 6,6 Total comerç 30.762 6,2 Font: elaboració de la Direcció de Serveis d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona amb dades de “Encuesta Anual de Comercio 2001” de l'INE Informe Comerç 2002 D'acord amb la línia mantinguda en els proppassats anys, tant l'anàlisi estàtica -llicències d'IAE corresponents a l'any 2002 (vegeu l'annex 1)-, com la dinàmica -evolució d'aquestes llicències en els darrers anys-, ens permeten determinar el pes del sector comercial en l'activitat econòmica de la ciutat de Barcelona, així com també les peculiaritats i tendències que li són pròpies. Així doncs, la principal conclusió pel que fa al comerç minorista és l'estabilitat dels paràmetres en relació amb l'any 2001 amb lleugers increments de la superfície comercial minorista en el seu, conjunt així com també un descens en el nombre total de llicències. Aquesta situació, manifestada en anys precedents, mostra el grau de consolidació d'una oferta comercial que aposta per la modernització del comerç barceloní i l'adequació a les necessitats de la societat actual. Amb relació a la distribució per sectors, el fet més rellevant és, d'una banda, l'increment de l'1,70% del nombre de llicèn- cies en el segment d'oficina i mecànica de precisió, mentre que, de l'altra, hi ha un decreixement de 6 punts percentuals, respecte de l'any 2001, del nombre de llicències del subsector de material de transport. La resta de sectors confirma les premisses esmentades anteriorment d'estabilitat pel que fa a les xifres d'anys precedents. 25 Informe Comerç 2002 24 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 4. EL COMERÇ MINORISTA COMERÇ MINORISTA 2001 2002 Variació % LLICÈNCIES 37.176 37.053 -0,33 SUPERFÍCIE (m2) 3.432.866 3.434.611 0,05 Font: IAE 2001 i 2002. Departament d'Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 3. PRODUCTE INTERIOR BRUT El producte interior brut del sector del comerç a Barcelona es va incrementar en un 6,4% en el transcurs del 2002, la qual cosa suposa un creixement del 2,6% en termes reals. D'aquesta manera, el pes del comerç dins el PIB de la ciutat conti- nua a l'entorn del 14%. L'evolució del PIB comercial d'aquest any representa cert alentiment respecte de l'augment que va tenir el 2001 (un 2,8% en termes reals), que cal associar fonamentalment a la lleugera desacceleració del consum de les llars, en un exercici en què aquestes han perdut riquesa financera i la confiança dels consumidors ha disminuït. A la primera part de l'any, la fi- nalització de l'anomenat "efecte euro" -que havia provocat l'avanç de moltes decisions de despesa al 2001- va contribuir també a certa frenada de la despesa de les famílies. De tota manera, i tenint en compte la persistència de notables incerteses en el nostre entorn econòmic, cal valorar posi- tivament el ritme de creixement de l'activitat comercial a la ciutat durant el 2002. Certament, entre els factors que més hi han contribuït cal remarcar la fortalesa del consum públic, la continuïtat de la fase expansiva que en els darrers anys travessa el sector de la construcció i l'excel·lent comportament del sector turístic, que aquest exercici registra a Barcelona una evolució -amb un increment del 9% de les pernoctacions- que significa un element favorable diferencial respecte al conjunt de Catalunya (on aquesta magnitud es manté pràcticament estancada). Com a element preocupant, cal citar el manteniment d'un nivell elevat d'inflació (3,7% de mitjana anual a Catalunya i 3,5% en el conjunt d'Espanya), que fa que el component monetari expliqui -com ja va succeir el 2001- més de la meitat del crei- xement estimat del producte comercial. Aquest any, els preus del sector de serveis han tingut una evolució especialment alcista, amb l'efecte "arrodoniment dels preus" associat a l'entrada de l'euro com un dels principals factors explicatius. Informe Comerç 2002 Respecte a la concentració territorial de les llicències de comerç minorista, el districte de l'Eixample presenta els resultats més significatius, atès que el seu comerç representa el 24% del total de la ciutat, seguit pels de Ciutat Vella i Sant Martí (11% del total en cadascun d'aquests), i Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi, amb un 10% en ambdós casos. Amb relació a la superfície ocupada per les llicències d'IAE de comerç minorista, s'aprecia una estabilitat en comparació amb els paràmetres dels anys precedents, amb un lleuger acreixement en conjunt del 0,05%. Aquest increment desglos- sat per sectors mostra com el segment que més ha crescut en la seva superfície comercial respecte de l'any 2001 és el de Tèxtil, calçat i pell, amb un augment del 5,07%, que equival a un volum total de 587.963 m2. Així mateix, el sector de Productes químics i farmacèutics (4.880 m2 més, amb un increment de l'1,96%), el de Llibres, diaris i revistes (1.220 m2 més, amb un augment de l'1,26%) i el d'Oficina i mecànica de precisió (1.676 m2 més, amb un acreixement del 0,91%) han augmentat les xifres corresponents a la seva superfície. Quant a la concentració de superfície comercial, els sectors d'alimentació i altres són els que li destinen en conjunt una superfície més gran (amb un 23% i 22%, respectivament, del total de superfície de la ciutat). 27 Informe Comerç 2002 L'evolució del nombre d'activitats de comerç minorista mostra que el subsector d'alimentació manté la primacia quant al pes específic dins del sector comercial minorista i representa el 32% del total del comerç minorista. Va seguit pel de tèx- til, calçat i pell, que ha experimentat un lleuger decrement respecte a l'any 2001: hi ha hagut una disminució d'un total de 24 llicències i ha suposat el 19% del total del comerç. Així mateix, cal tenir presents les dinàmiques presentades pels segments d'altres i de parament de la llar, amb lleugeres disminucions del 0,94% i 1,17%, respectivament. En canvi, l'anàlisi per districtes mostra tendències similars a les manifestades durant l'any 2001, encara que el comporta- ment de bona part dels districtes divergeixi respecte al de l'any anterior. En aquest sentit, s'aprecia que han invertit la seva tendència de reducció constant en el nombre de llicències diversos districtes, com ara Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó. Així mateix, s'observa un increment de les llicències en els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. 26 EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ACTIVITATS DEL COMERÇ MINORISTA Variació % Variació % Variació % Districte 1999 2000 (2000-1999) 2001 (2001-2000) 2002 (2002-2001) CIUTAT VELLA 3.987 4.103 2,83 4.209 2,52 4.137 -1,74 EIXAMPLE 8.977 9.067 0,99 9.008 -0,65 8.963 -0,50 SANTS-MONTJUÏC 3.765 3.684 -2,20 3.652 -0,88 3.634 -0,50 LES CORTS 1.780 1.753 -1,54 1.724 -1,68 1.750 1,49 SARRIÀ-SANT GERVASI 3.891 3.835 -1,46 3.805 -0,79 3.850 1,17 GRÀCIA 3.073 3.008 -2,16 2.974 -1,14 2.957 -0,57 HORTA-GUINARDÓ 2.638 2.546 -3,61 2.479 -2,70 2.485 0,24 NOU BARRIS 2.855 2.761 -3,40 2.721 -1,47 2.612 -4,17 SANT ANDREU 2.407 2.435 1,15 2.481 1,85 2.519 1,51 SANT MARTÍ 4.029 4.001 -0,70 4.123 2,96 4.146 0,55 TOTAL 37.402 37.193 -0,56 37.176 -0,05 37.053 -0,33 Font: IAE 1999, 2000, 2001 i 2002. Departament d'Estadística. Explotació Direcció Comerç i Consum EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ACTIVITATS DEL COMERÇ MINORISTA Variació % Variació % Variació % Sectors d’activitat 1999 2000 (2000-1999) 2001 (2001-2000) 2002 (2002-2001) ALIMENTACIÓ 11.890 11.674 -1,85 11.671 -0,03 11.821 1,27 TÈXTIL, CALÇAT I PELL 7.248 7.218 -0,42 7.218 0,00 7.142 -1,06 PARAMENT DE LA LLAR 4.893 4.999 2,12 5.028 0,58 4.970 -1,17 OFICINA I MECÀNICA PRECISIÓ 2.090 2.060 -1,46 2.140 3,74 2.177 1,70 LLIBRES, DIARIS I REVISTES 2.143 2.109 -1,61 2.037 -3,53 1.998 -1,95 PRODUCTES QUÍMICS I FARMACÈUTICS 3.000 2.959 -1,39 2.932 -0,92 2.901 -1,07 MATERIAL TRANSPORT 1.061 1.027 -3,31 1.020 -0,69 962 -6,03 ALTRES 5.077 5.147 1,36 5.130 -0,33 5.082 -0,94 TOTAL 37.402 37.193 -0,56 37.176 -0,05 37.053 -0,33 Font: IAE 1999, 2000, 2001 i 2002. Departament d'Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 4. EL COMERÇ MINORISTA Informe Comerç 2002 29 Informe Comerç 2002 En canvi, d'acord amb la distribució de la superfície del comerç minorista a la ciutat, el districte de l'Eixample és el que en conjunt sosté un nombre major de superfície, amb 961.661 m2, que significa el 28% del total de la ciutat. El segueixen en volum global els districtes de Sant Martí (13% del total) i el de Ciutat Vella (10% del total). L'anàlisi per districtes mostra una relació significativa entre les evolucions de la superfície comercial i la del nombre de llicències comercials. Així doncs, s'observa que el districte de Sant Martí augmenta la seva superfície en 13.316 m2, cosa que significa un increment del 3,10% respecte de l'any 2001, degut, en part, a l'obertura del centre comercial de Diagonal Mar. Així mateix, s'aprecia un lleuger acreixement en els districtes de Les Corts i Sant Andreu. 28 EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE DEL COMERÇ MINORISTA Variació % Variació % Variació % Superfície (m2) 1999 2000 (2000-1999) 2001 (2001-2000) 2002 (2002-2001) CIUTAT VELLA 318.873 331.064 3,68 334.852 1,13 331.570 -0,99 EIXAMPLE 919.626 933.449 1,48 966.885 3,46 961.661 -0,54 SANTS-MONTJUÏC 325.249 322.780 -0,76 319.620 -0,99 318.997 -0,20 LES CORTS 257.223 256.961 -0,10 256.905 -0,02 261.456 1,74 SARRIÀ-SANT GERVASI 306.129 307.181 0,34 307.214 0,01 304.824 -0,78 GRÀCIA 199.341 200.186 0,42 202.264 1,03 199.522 -1,37 HORTA-GUINARDÓ 162.629 160.408 -1,38 157.415 -1,90 155.101 -1,49 NOU BARRIS 194.202 194.284 0,04 197.487 1,62 193.185 -2,23 SANT ANDREU 218.497 266.713 18,08 273.865 2,61 278.619 1,71 SANT MARTÍ 339.759 344.162 1,28 416.360 17,34 429.676 3,10 TOTAL 3.241.528 3.317.188 2,28 3.432.867 3,37 3.434.611 0,05 Font: IAE 1999, 2000, 2001 i 2002. Departament d'Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 4. EL COMERÇ MINORISTA ,LICÞNCIESPERSECCI˜CENSAL DEA DEA DEA M£SDE     !LIMENTACI˜ LLIBRES DIARISIREVISTES 0RODUCTESQU¤MICSIFARMACE¢TICS -%2#!43 Informe Comerç 2002Informe Comerç 2002 30 31 ,LICÞNCIESPERSECCI˜CENSAL DEA DEA DEA M£SDE     4ÞXTILCAL½ATIPELL 0ARAMENTDELALLAR /FICINAIMECÍNICAPRECISI˜ -ATERIALS DE4RANSPORT !LTRES -%2#!43 Informe Comerç 2002 33 Informe Comerç 2002 32 Informe Comerç 2002 35 Informe Comerç 2002 34 Per districtes, s'aprecia la tendència de lleuger descens del nombre de llicències de comerç majorista. Nogensmenys, els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i l'Eixample presenten un acreixement d'un 1,37% i 1,06% respectivament, mentre que el districte de les Corts manté estable el nombre d'activitats majoristes. El districte en el qual més disminueix aquest sec- tor comercial és Nou Barris, amb un 6,51% menys de llicències, seguit pels districtes de Gràcia i Horta-Guinardó, amb un decreixement de gairebé 3 punts percentuals en ambdós supòsits. Respecte al territori de la ciutat amb preeminència de comerç majorista, continua sent el districte de l'Eixample, l'oferta del qual representa el 31% del total de la ciutat, amb un volum total de 3.976 llicències. La distribució per sectors d'activitat de comerç majorista segueix els paràmetres de la disposició de l'any 2001: va al cap- davant del nombre de llicències el sector d'Electrodomèstics i electrònica i el segment d'Altres, amb un 17% en ambdós casos, seguits pel sector d'Alimentació, que representa un 15% del total de comerç majorista de la ciutat de Barcelona. D'aquestes xifres, cal destacar que el segment d'Altres ha tingut un increment del 5,48% respecte de l'any 2001, cosa que consolida la tendència observada en anys anteriors. Els sectors de Maquinària tèxtil i Tèxtil, calçat i pell continuen repre- sentant un paper destacat a la ciutat, amb un 12,28% i un 10,79% del total de llicències, respectivament. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 5. EL COMERÇ MAJORISTA L'any 2002, el comerç majorista ha mantingut una tendència estable, amb un total de 12.658 llicències (vegeu l'annex 3). Si bé és cert que respecte de l'any 2001 ha experimentat una lleugera disminució, aquesta no esdevé significativa ja que només es manifesta en un decreixement de 73 llicències en comparació amb l'any anterior, que percentualment repre- senta un descens del 0,58%. La superfície ocupada també ha decrescut, tot i que en una proporció semblant a l'any 2001, circumstància que consoli- da les tendències observades en els darrers anys, per una banda, de racionalització de l'ús de l'espai (que fa pensar que el sector majorista comença a apropar-se a un dimensionament òptim) i, per l'altra, d'implementació de noves polítiques de distribució de mercaderies i localització d'emplaçaments comercials. COMERÇ MAJORISTA 2001 2002 Variació % LLICÈNCIES 12.731 12.658 -0,58 SUPERFÍCIE (m2) 2.727.756 2.675.980 -1,93 Font: IAE 2001 i 2002. Departament d'Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ACTIVITATS DE COMERÇ MAJORISTA Variació % Variació % Variació % Districte 1999 2000 (2000-1999) 2001 (2001-2000) 2002 (2002-2001) CIUTAT VELLA 908 929 2,26 914 -1,64 902 -1,33 EIXAMPLE 3.894 3.941 1,19 3.934 -0,18 3.976 1,06 SANTS-MONTJUÏC 1.814 1.791 -1,28 1.764 -1,53 1.742 -1,26 LES CORTS 890 914 2,63 901 -1,44 901 0,00 SARRIÀ-SANT GERVASI 1.573 1.590 1,07 1.579 -0,70 1.601 1,37 GRÀCIA 693 703 1,42 691 -1,74 671 -2,98 HORTA-GUINARDÓ 537 513 -4,68 495 -3,64 481 -2,91 NOU BARRIS 325 332 2,11 327 -1,53 307 -6,51 SANT ANDREU 634 657 3,50 666 1,35 636 -4,72 SANT MARTÍ 1.491 1.471 -1,36 1.460 -0,75 1.441 -1,32 TOTAL 12.759 12.841 0,64 12.731 -0,86 12.658 -0,58 Font: IAE 1999, 2000, 2001 i 2002. Departament d'Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EL COMERÇ Informe Comerç 2002 37 Informe Comerç 2002 36 Amb relació a la superfície ocupada per les llicències de comerç majorista, s'hi observa una decreixença d'un 1,93%. La distribució de la superfície de comerç majorista a Barcelona es manté estable en comparació amb l'any anterior. Així, s'aprecia que el districte de Sants-Montjuïc és el que concentra un nombre major de metres quadrats en comerç majoris- ta, amb un total de 742.017 m2 i representant el 27,73% del conjunt de la ciutat, producte de l'existència de la Zona Franca i Mercabarna, seguit pels districtes de l'Eixample i Sant Martí, amb un 24,55% i un 16,08%, respectivament. Pel que fa a les variacions sofertes respecte de la superfície de comerç majorista de l'any 2001, el districte de Ciutat Vella presenta l'increment més significatiu en nombre de metres quadrats, amb un total de 706 m2 més que l'any anterior. Així mateix, el districte de Nou Barris acreix lleument en relació amb l'any 2001. D'altra banda, el descens més rellevant es manifesta en el districte de Gràcia, amb 4.499 m2 menys que l'any 2001. Aquest descens està per sobre, percentualment, de la mitjana de la ciutat, però, en termes absoluts, tan sols presenta una decreixença en nombre de llicències de 20. Paral·lelament, el districte de Sant Martí ha disminuït, de manera significativa, el seu decreixement, només un 0,79%, en relació amb l'any 2001, percentatge força distant del 6,42% de descens del període comprès entre els anys 2000 i 2001. EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE DEL COMERÇ MAJORISTA Variació % Variació % Variació % Districte 1999 2000 (2000-1999) 2001 (2001-2000) 2002 (2002-2001) CIUTAT VELLA 141.656 141.562 -0,07 137.835 -2,70 138.541 0,51 EIXAMPLE 676.388 672.835 -0,53 664.070 -1,32 656.965 -1,08 SANTS-MONTJUÏC 820.244 766.493 -7,01 763.831 -0,35 742.017 -2,94 LES CORTS 150.022 149.489 -0,36 148.321 -0,79 143.134 -3,62 SARRIÀ-SANT GERVASI 182.460 179.650 -1,56 171.740 -4,61 167.715 -2,40 GRÀCIA 82.151 79.319 -3,57 80.068 0,94 75.569 -5,95 HORTA-GUINARDÓ 80.043 76.532 -4,59 72.188 -6,02 71.527 -0,92 NOU BARRIS 50.343 50.026 -0,63 48.277 -3,62 48.280 0,01 SANT ANDREU 197.165 203.905 3,31 207.840 1,89 202.029 -2,88 SANT MARTÍ 490.851 461.408 -6,38 433.586 -6,42 430.203 -0,79 TOTAL 2.871.323 2.781.219 -3,24 2.727.756 -1,96 2.675.980 -1,93 Font: IAE 1999, 2000, 2001 i 2002. Departament d'Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 5. EL COMERÇ MAJORISTAEL COMERÇ Respecte a l'evolució soferta pels diversos sectors de comerç majorista, el segment que ha incrementat, de manera signi- ficativa, el seu nombre de llicències correspon al d'altres, amb un acreixement d'un 5,48% en relació amb l'any 2001. Així mateix, s'aprecia un augment d'un 2,93% en el sector de materials de construcció, mentre que els segments de joguines i de minerals i metalls han crescut en un 2,86% i 1,29% respectivament. En canvi, el sector que ha manifestat major dis- minució del nombre de llicències és el de material i transport amb un 5,01%. Pel que fa a l'evolució de la superfície per sectors, s'observa una tendència general de decreixença de la superfície co- mercial, encara que es produeixen excepcions en el segment d'altres, que acreix un 8,75%, i en els de material de cons- trucció i joguines, que s’incrementen un 3,10% i un 0,96%, respectivament. ,LICÞNCIESPERSECCI˜CENSAL DEA DEA DEA M£SDE     !LIMENTACI˜ 4ÞXTILCAL½ATIPELL &USTASUROIPELL 0RODUCTESQU¤MICSIFARMACÞUTICS -ATERIALSCONSTRUCCI˜ -INERALSIMETALLS -AQUINÍRIA %LECTRODOMÞSTICS ELECTR˜NICA -ATERIALDETRANSPORT !LTRES -%2#!43 Informe Comerç 2002 39 Informe Comerç 2002 38 7,4 7,7 7,6 7,6 7,7 7,9 7,8 El nombre de persones que al setembre del 2002 diu que va a comprar és similar al de l'any 2001. El 90,1% de les dones acostuma a anar a comprar i el 75,1% ho fa sempre. Els homes un 69,5% diu que va a com- prar i un 29,8% diu que va sempre a comprar. B. Quant a l'oferta comercial de la ciutat de Barcelona, el grau de satisfacció de les persones que acostumen a anar a comprar és de 7,7 sobre 10. Amb més detall, un 32,0% n'està molt satisfet, un 47,6% bastant, un 15,2% regular i un 4,2% n'està insatisfet. El nivell actual de satisfacció pel que fa a l'oferta comercial és i igual que el de l'any 2001. Les persones que acostumen a anar a comprar se senten satisfetes dels horaris comercials en un 7,8% de mitjana. Concretament, un 31,2% se’n mostra molt satisfet, un 53,2% bastant, un 11,1% regular i un 4,1% es mostra insatis- fet. Les persones laboralment actives es mostren menys satisfetes amb els horaris comercials que les persones inacti- ves. El grau de satisfacció respecte als horaris del comerç guanya una dècima respecte de l'any 2001. 7,7 7,6 7,4 7,7 7,7 7,6 7,7 Informe Comerç 2002 41 Informe Comerç 2002 40 GRAU DE SATISFACCIÓ RESPECTE A L'OFERTA COMERCIAL DE BARCELONA 10 8 6 4 2 0 Mitjana Des. 99 Març 00 Set. 00 Març 01 Set. 01 Març 02 Set. 02 GRAU DE SATISFACCIÓ RESPECTE ALS HORARIS DEL COMERÇ DE BARCELONA 10 8 6 4 2 0 Mitjana Des. 99 Març 00 Set. 00 Març 01 Set. 01 Març 02 Set. 02 6.1 Enquesta d'opinió sobre el comerç mitjançant l'Òmnibus Municipal L'Òmnibus Municipal és un instrument d'investigació quantitativa de l'Ajuntament de Barcelona mitjançant el qual, pe- riòdicament, s'obté l'opinió d'una mostra representativa de ciutadans sobre qüestions d'interès sobre la ciutat. L'any 2002 s'ha plantejat als ciutadans de Barcelona una sèrie de qüestions per tal de saber l'opinió que el comerç de la ciutat els mereix, i així mateix se'ls ha formulat les preguntes relacionades amb els seus àmbits de compra. L'enquesta s'efectua amb entrevistes telefòniques, és trimestral i es realitza en quatre onades: març, juny, setembre i des- embre. El bloc de preguntes es repeteix al març i setembre, i al juny i desembre. La mostra es fa sobre 1.000 persones en- trevistades entre una població de Barcelona de 16 anys i més. Els resultats obtinguts a l'enquesta l'any 2002 són els següents: A. Un 80,5% del total de les persones consultades diu que fa la compra de productes quotidians de casa seva. Concretament, un 54,0% la fa sempre, un 14,6% sovint, un 9,4% de vegades i un 2,5% ocasionalment. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇ Març 00 Juny 00 Set 00 Des 00 Març 01 Set 01 Març 02 Set 02 0 25 50 75 100 % Sempre Sovint Algunes Poques Mai o No contesta vegades vegades gairebé mai VOSTÈ PERSONALMENT ACOSTUMA A ANAR A COMPRAR PER A CASA SEVA? EL COMERÇ Informe Comerç 2002 43 Informe Comerç 2002 42 Els compradors valoren sobretot l'honradesa, el tracte personal i la professionalitat dels comerciants, així com també la rapidesa i l'assessorament sobre el producte. Les dones valoren més tots aquests aspectes que els homes. Un 34,1% de les persones consultades es mostra a favor de l'obertura dels comerços en diumenge, un 22,1% es mos- tra indiferent i un 42,9%, en contra. Els més partidaris de l'obertura en diumenge són els homes, els joves i les per- sones amb alt nivell d'estudis. El setembre de 2002 el nombre de partidaris de l'obertura el diumenge és el més gran de la sèrie. QUAN VA A COMPRAR, QUÈ ÉS EL QUE VALORA? L'honradesa 95,3 96,3 96,6 97,1 El tracte que rep 93,8 93,8 93,4 94,3 La professionalitat 92,3 93,6 95,2 96,3 La rapidesa 86,3 88,9 88,6 92,2 L'assessorament 84,3 sobre el producte 85,6 86,1 92 Març 01 Set. 01 Març 02 Set. 02 Març 01 Set. 01 Març 02 Set. 02 0 25 50 75 100 % Molt a A favor Ni a favor En contra Molt en NS - NC favor ni en contra contra EN QUINA MESURA ESTÀ A FAVOR O EN CONTRA DE L'OBERTURA DELS COMERÇOS EN DIUMENGE? Pel que fa al tracte personal que donen els comerciants, la mitjana de satisfacció se situa en un 7,1%. En aquest cas, un 19,8% se’n sent molt satisfet, un 47,1% bastant, un 26,3% regular i un 5,0% es mostra insatisfet. El grau de sa- tisfacció respecte a l'atenció al client és una dècima menor que l'any 2001. C. Per al 52,4% dels compradors, la botiga de barri és l'establiment que millor l'atén, per al 14,2% ho és el supermercat, per al 14,0%, el mercat municipal, per al 7,3% la botiga especialitzada, per al 3,7% el gran magatzem i per al 2,0% l'hipermercat. En general, les preferències d'establiment segons el tracte que rep el client són similars a l'any 2001. EN QUIN TIPUS D'ESTABLIMENT L'ATENEN MILLOR? Març 00 Set. 00 Març 01 Set. 01 Març 02 Set. 02 A la botiga del barri 49,7 53,2 50,2 51,6 53,8 52,4 A la botiga especialitzada 4,2 4,0 5,1 7,8 5,7 7,3 Al mercat municipal 19,3 15,9 12,3 15,9 16,8 14,0 Al supermercat 16,9 16,7 16,9 11,9 13,8 14,2 A l'hipermercat 1,3 1,6 1,1 0,8 1,2 2,0 Al gran magatzem 2,5 2,6 5,7 3,6 3,1 3,7 Als grans centres comercials 1,6 2,2 3,4 1,5 0,7 1,6 Altres 0,9 1,8 2,0 5,2 1,0 2,4 NS-NC 3,5 1,8 3,3 1,8 3,9 2,4 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇ 7,4 7,3 7,3 7,2 7,1 7,1 GRAU DE SATISFACCIÓ RESPECTE A L'ATENCIÓ PERSONAL QUE REP DELS COMERCIANTS 10 8 6 4 2 0 Mitjana Març 00 Set. 00 Març 01 Set. 01 Març 02 Set. 02 EL COMERÇ Informe Comerç 2002 45 Informe Comerç 2002 44 Les persones consultades compren productes d'ús quotidià (neteja, perfumeria, etc.) al supermercat en un 44,1%. Segueixen a distància la botiga de barri 29,6%, l'especialitzada 7,2%, l’hipermercat 6,1%, el gran magatzem 5,2%, els centres comercials 3,8% i el mercat municipal 3,0%. Per comprar aliments, el mercat municipal és el segon establiment, i per comprar altres productes quotidians, el setè. Per al tipus de productes esmentat, aquests darrers mesos les persones consultades diuen que han anat més a la bo- tiga de barri i al gran magatzem, i menys al supermercat. A QUIN ESTABLIMENT ACOSTUMA A COMPRAR ELS PRODUCTES D'ÚS QUOTIDIÀ (no aliments)? Al supermercat 44,1 55,1 55,5 61,9 A la botiga del barri 29,6 20,1 20,4 17 A la botiga especialitzada 7,2 9,8 6,7 7,4 A l'hipermercat 6,1 6 6,5 4,5 Al gran magatzem 5,2 2 2,6 2,1 Als centres comercials 3,8 2,9 4,3 3 Al mercat municipal 3 3,6 2,8 2,4 Altres 0,3 0,1 0,2 1 NS-NC 0,7 0,4 1 0,7 Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 D. Les persones consultades acostumen a comprar els aliments amb la distribució següent: al supermercat, un 43,2%, al mercat municipal, un 25,1%, i a la botiga de barri, un 21,1%. Són menys els que van a l'hipermercat 4,7%, als centres comercials 2,2%, al gran magatzem 2,0% i a la botiga especialitzada 0,80%. Per comprar els aliments, les dones i les persones de 55 a 64 anys van més al mercat que els homes i altres grups d'edat; els joves prefereixen el supermercat. Al desembre del 2002 són més els que diuen que compren a la botiga del barri i menys els que van al mercat i al su- permercat que el juny del mateix any. A QUIN ESTABLIMENT ACOSTUMA A COMPRAR ELS ALIMENTS? Al supermercat 43,2 48,9 43,9 41,3 Al mercat municipal 25,1 29 28,6 34,4 A la botiga del barri 21,1 13,2 16 14,4 A l'hipermercat 4,7 5,2 5 3,5 Als centres comercials 2,2 1,7 2,7 2 Al gran magatzem 2 0,8 1,5 1,2 A la botiga especialitzada 0,8 0,9 1,5 1,6 Altres 0,3 0,1 0,2 0,9 NS-NC 0,6 0,2 0,6 0,7 Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ Informe Comerç 2002 47 Informe Comerç 2002 46 Els productes de parament de la llar, solen comprar-los sobretot a la botiga de barri un 36,0%, però també a la boti- ga especialitzada un 22,9%, al gran magatzem un 12,1% i als centres comercials un 11,0%. Les persones grans tendeixen a comprar aquests productes en el barri, mentre que les persones de menys edat prefe- reixen el comerç especialitzat i els centres comercials. A finals del 2002, el parament de la llar s'ha comprat més a la botiga de barri que anteriorment. A QUIN ESTABLIMENT ACOSTUMA A COMPRAR ELS PRODUCTES DE PARAMENT DE LA LLAR? A la botiga del barri 36 25,7 28,9 32,7 A la botiga especialitzada 22,9 37,9 33 30,4 Al gran magatzem 12,1 12,8 10,9 12,9 Als centres comercials 11 8,4 11,1 11,5 Al supermercat 7,5 4,5 5,9 2,7 A l'hipermercat 4,1 4,1 3,3 2,1 Al mercat municipal 0,7 0,8 0,8 0,4 Altres 1,8 0,6 0,9 2,5 NS-NC 3,9 5,7 5,2 4,9 Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 Pel que fa a la roba i calçat, diu que els compren a la botiga de barri un 35,1%, i a l'especialitzada un 34,0%; les se- gueixen els centres comercials amb un 13,2% i el gran magatzem amb un 12,0%. Per a la roba i el calçat, les dones i les persones grans prefereixen la botiga de barri. Els joves, en canvi, s'estimen més la botiga especialitzada i els centres comercials. Al desembre del 2002 hi ha més tendència a anar a la botiga de barri i als centres comercials que al juny del mateix any. A QUIN ESTABLIMENT ACOSTUMA A COMPRAR LA ROBA I EL CALÇAT? A la botiga del barri 35,1 26,8 31,1 33,7 A la botiga especialitzada 34 48,4 40,2 39,8 Als centres comercials 13,2 9,3 12,9 11 Al gran magatzem 12 10,3 11,5 11,4 A l'hipermercat 1 1,5 1,3 1,1 Al mercat municipal 0,8 1,1 1 0,9 Al supermercat 0,8 0,7 0 0,2 Altres 2 0,4 1 1 NS-NC 1,1 1,5 1 0,9 Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ Informe Comerç 2002 49 Informe Comerç 2002 48 E. La majoria de les persones va a peu a comprar els aliments i altres productes d'ús quotidià, (el 81,8% els aliments i el 76,4% els altres productes quotidians), un 10% hi va amb cotxe i la resta ho fa en diferents mitjans de transport públic. Per comprar la roba i el calçat, un 50,9% hi va a peu, un 21,1% amb metro, un 11,3% amb cotxe, un 11,4% amb au- tobús i un 3,0% amb moto. Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 0 25 50 75 100 % A peu Transports Transports Altres No ho sap públics privats QUIN SISTEMA DE TRANSPORT ACOSTUMA A UTILITZAR PER ANAR A COMPRAR ELS ALIMENTS? Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 0 25 50 75 100 % A peu Transports Transports Altres No ho sap públics privats QUIN SISTEMA DE TRANSPORT ACOSTUMA A UTILITZAR PER ANAR A COMPRAR ALTRES PRODUCTES D'ÚS QUOTIDIÀ (no aliments)? Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 0 25 50 75 100 % A peu Transports Transports Altres No ho sap públics privats QUIN SISTEMA DE TRANSPORT ACOSTUMA A UTILITZAR PER ANAR A COMPRAR LA ROBA I EL CALÇAT? Els productes d'oci i cultura, els acostuma a comprar en botigues especialitzades un 33,7%, a la botiga de barri un 26,2%, al gran magatzem un 13,6% i als centres comercials un 12,5%. Els homes i els joves prefereixen comprar aquests productes en comerços especialitzats. Al desembre del 2002, per a aquest tipus de productes s'ha anat més a la botiga de barri que a l'especialitzada. En resum, els productes no quotidians acostumen a comprar-se en botigues de barri i especialitzades. També, tot i que en menor proporció, als grans magatzems i als centres comercials. A QUIN ESTABLIMENT ACOSTUMA A COMPRAR ELS PRODUCTES D'OCI I CULTURA A la botiga especialitzada 33,7 45,4 41,7 40,2 A la botiga del barri 26,2 20,5 21,4 24 Al gran magatzem 13,6 12,1 12 11,9 Als centres comercials 12,5 10,5 14,8 13,6 A l'hipermercat 1,7 1,8 2,4 1,7 Al supermercat 1,5 0,8 0,4 0,4 Al mercat municipal 0,6 0,4 0,1 0,2 Altres 3,5 1,9 1,2 2,7 NS-NC 6,7 6,6 6 5,3 Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ Informe Comerç 2002 51 Informe Comerç 2002 50 F. Del total de consultes, un 60,8% acostuma a anar a les zones comercials. Les que es visiten més sovint són Rambla de Catalunya, Diagonal-Illa, Barnacentre, passeig de Gràcia, Sants-Creu Coberta, la Rambles, L'Eix de Sant Andreu i Gran de Gràcia. Les zones comercials han estat visitades sobretot pels joves. ACOSTUMA A COMPRAR EN ALGUNA ZONA COMERCIAL DE BARCELONA? EN QUINA ZONA COMERCIAL ACOSTUMA A COMPRAR? (suma de dues respostes) Zona comercial Juny 01 % Des. 01 % Juny 02 % Des. 02 % Rambla de Catalunya 12,3 15,5 Diagonal-Illa 11,8 5,9 2,8 12,0 Barnacentre 27,2 20,5 20,0 11,8 Passeig de Gràcia 12,0 11,2 Sants-Creu Coberta 3,7 6,0 6,4 6,3 Les Rambles 1,7 0,9 6,8 5,3 L'Eix de Sant Andreu 2,7 4,3 4,8 Gran de Gràcia 1,9 4,3 4,0 3,4 Poblenou 0,4 1,3 1,6 2,6 Dreta de l'Eixample 1,6 3,5 3,2 2,1 Bulevards de Nou Barris 2,4 2,3 2,9 1,7 L'Eix d'Horta 1,1 2,0 1,5 1,4 Sant Antoni Centre Comercial 2,2 2,5 1,7 1,4 L'Eix de Maragall 0,3 0,3 0,7 0,9 Sagrada Família 0,8 Sarrià 0,3 0,9 1,4 0,7 Barnavasi-Galvany 0,2 1,2 1,1 0,2 Nou Drassanes 0,1 0,1 0,1 Gracinova 0,7 0,5 0,3 0,1 Pg. de Gràcia / Rambla Catalunya 5,0 19,8 Altres 0,9 2,4 12,3 No acostumo a anar-hi 48,4 40,1 36,0 38,9 No ho sap 0,3 0,3 Per comprar productes de parament de la llar, un 53,3% hi va a peu, un 15,9% amb metro, un 13,7% amb cotxe, un 9,1% amb autobús i un 2,4% amb moto. Per comprar productes d'oci i cultura, un 43,6% hi va a peu, un 21,5% amb metro, un 12,5% amb cotxe, un 9,9% amb autobús i un 3,1% amb moto. Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 0 25 50 75 100 % A peu Transports Transports Altres No ho sap públics privats QUIN SISTEMA DE TRANSPORT ACOSTUMA A UTILITZAR PER ANAR A COMPRAR ELS PRODUCTES DE PARAMENT DE LA LLAR? Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 0 25 50 75 100 % A peu Transports Transports Altres No ho sap públics privats QUIN SISTEMA DE TRANSPORT ACOSTUMA A UTILITZAR PER ANAR A COMPRAR PRODUCTES D'OCI I CULTURA? EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ Informe Comerç 2002 53 Informe Comerç 2002 52 QUIN TIPUS DE PRODUCTE ACOSTUMA A COMPRAR A LA ZONA COMERCIAL DE BARCELONA? (segona zona) Roba, calçat 67,9 66,7 59,7 61,1 Oci (llibres, CD, jocs...) 30,7 29,6 38,2 39,7 Altres productes 8,8 quotidians 7,4 11 7,9 Aliments 8,4 7,8 11,5 11,1 Parament de la llar 6,5 14,8 13,6 9,5 Altres 0,9 0,4 0 0,8 NS-NC 0,5 1,5 0,5 1,6 Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 El tipus de productes que més compren a les zones comercials són roba i calçat, (70,1% a la primera zona i 67,9% a la segona). Segueixen els productes d'oci com llibres, discs, jocs, etc. (24,0% a la primera zona i 30,7% a la segona) així com parament de la llar (7,7% a la primera zona i 6,5% a la segona), aliments (24,3% a la primera zona i 8,4% a la segona) i altres productes quotidians (13,0% a la primera zona i 8,8% a la segona). QUIN TIPUS DE PRODUCTE ACOSTUMA A COMPRAR A LA ZONA COMERCIAL DE BARCELONA? (primera zona) Roba, calçat 70,1 79,8 78,9 78,3 Aliments 24,3 19,2 21,3 15,7 Oci (llibres, CD, jocs...) 24 30,2 29 31,4 Altres productes 13 quotidians 12,2 12,9 8,7 Parament de la llar 7,7 15,2 9,6 13,8 Altres 1,3 0,2 0,8 0,8 NS-NC 0,2 0,2 0,3 0,6 Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ Informe Comerç 2002 55 Informe Comerç 2002 54 G. Un 10,3% diu que ha comprat alguna vegada per Internet. Els homes, les persones de 25 a 34 anys i les de nivell alt d'estudis han adquirit més productes i serveis per mitjà d'Internet que altres col·lectius. El nombre de persones con- sultades que ha comprat per Internet és similar al de l'any 2001. De les persones consultades que han comprat per Internet, el 75,7% ho ha fet ocasionalment. La resta, amb una fre- qüència bimensual del 4,9%, mensual de l’11,7%, quinzenal del 4,9% i setmanal del 2,9%. Des del desembre del 2001, l'assiduïtat a comprar per Internet augmenta gradualment. Concretament, en un any la compra setmanal, quinzenal i mensual ho ha fet en total un 8,9%. Juny 00 Des. 00 Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 0 25 50 75 100 % Sí No HA COMPRAT ALGUNA VEGADA PER INTERNET? Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 0 25 50 75 100 % Setmanalment Cada quinze Mensualment Cada dos Ocasionalment dies mesos AMB QUINA FREQÜÈNCIA ACOSTUMA A COMPRAR PER INTERNET? De les zones comercials, la varietat és l'aspecte més valorat (un 56,6% de les persones enquestades). El segueixen la proximitat (un 18,3%), la qualitat (un 7,9%), el preu (un 7,2%), la concentració de botigues (un 5,6%), el tracte amb el client (un 4,9%), el passeig i la compra (un 4,4%), el tipus de productes (un 4,3%), l'espai (un 4,3%) i la comoditat (un 4,1%). Els joves valoren més la varietat que els adults. QUÈ ÉS EL QUE MÉS VALORA DE LES ZONES COMERCIALS ON VA A COMPRAR? Què valora més? Juny 01 % Des. 01 % Juny 02 % Des. 02 % Varietat 54,1 61,1 63,4 56,6 Proximitat 15,9 13,1 17,3 18,3 Qualitat 5,8 9,2 10,9 7,9 Preu 6,2 7,2 5,2 7,2 Comoditat 4,5 7,0 6,3 4,1 Tracte amb el client 4,8 6,2 5,3 4,9 Passeig i compra 5,6 4,4 4,1 4,4 Tipus de botigues 3,3 3,7 2,5 1,8 Ambient 2,9 3,7 2,3 3,9 Costums i coneixement 3,7 3,4 2,3 2,5 Bones comunicacions 2,1 2,7 2,2 3,3 Concentració de botigues 1,6 2,5 1,1 5,6 Tipus de productes 4,8 2,0 6,4 4,3 Tranquil·litat 1,0 1,5 1,3 0,8 L'espai 2,1 0,3 2,0 4,3 Serveis 1,0 0,3 0,6 1,0 Horari 0,2 0,3 0,6 0,3 Aparcament 1,2 0,2 0,9 1,2 Llibertat d'elecció 0,6 0,0 0,3 0,2 Forma de pagament 0,4 0,0 0,0 0,0 Tot 0,2 Altres 2,1 2,7 4,2 0,8 NS 0,2 0,2 0,8 0,8 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ 6.2 Enquesta sobre l'activitat del sector comercial de Barcelona L'any 2002, i per tercer any consecutiu, es va fer una enquesta sobre l'activitat del sector comercial a Barcelona per ava- luar l'evolució de l'activitat comercial. Es va obtenir informació periòdica sobre l'esmentat sector i es va saber l'opinió dels operadors sobre múltiples qüestions proposades. El conjunt dels 2.133 establiments visitats són una mostra representativa del comerç de proximitat a Barcelona, seleccio- nats aleatòriament en tres onades: • Primera onada: del 10 d'abril al 10 de maig de 2002 • Segona onada: del 15 de juny al 15 de juliol de 2002 • Tercera onada: del 21 d'octubre al 21 de novembre de 2002 Els sectors enquestats (amb els seus corresponents subsectors) són: • Alimentació • Equipament • Parament de la llar • Farmàcia, drogueria i perfumeria • Lleure i cultura Els resultats obtinguts l'any 2002 han estat els següents: • La superfície mitjana dels locals és de 72,77 m2. La grandària mitjana varia força entre districtes, en un ventall que va des dels 37,23 m2 de mitjana a Nou Barris fins als 109,52 m2 a Sarrià-Sant Gervasi. • Un terç dels comerços va obrir abans del 1975, un altre terç ho va fer entre el 1975 i el 1994 i l'últim, entre el 1995 i el 2002. • Dels establiments enquestats, el 60% ha fet com a mínim una reforma amb una despesa mitjana de 23.280 euros. El sector en què la despesa per reforma és més alta és el de farmàcia, drogueria i perfumeria, amb 36.095 euros, i el de la despesa més baixa per reforma, el d'equipament personal, amb 15.798 euros. Informe Comerç 2002 57 Informe Comerç 2002 56 0 25 50 75 100 % 2,6% 31,8% 12% 20,6% 32,9% NS-NC Abans del 1975 1975 - 1984 1985 - 1994 1995 -2002 Per Internet, el que es compra més sovint són els productes relacionats amb l'oci i la cultura, com llibres, música, viat- ges, etc. (el 71,8% del total) i amb l'alimentació (el 30,1%). Menys habituals són altres productes quotidians, com els d'informàtica, la roba i el calçat. QUIN TIPUS DE PRODUCTE ACOSTUMA A COMPRAR PER INTERNET? Oci (llibres, CD, jocs...) 71,8 61,8 --- --- Aliments 30,1 27,3 25,3 19,8 Altres productes 8,7 quotidians 5,5 7,4 6,3 Parament de la llar 4,9 2,7 2,1 --- Informàtica 1,9 5,5 10,5 12,5 Roba, calçat 1 4,5 2,1 3,1 Llibres --- --- 29,5 34,4 Jocs --- --- 2,1 7,3 Viatges --- --- 21,1 17,7 Música --- --- 21,1 19,8 Altres 1,9 8,2 10,5 17,7 NS --- 0,9 --- --- Juny 01 Des. 01 Juny 02 Des. 02 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ • El 37,5% dels comerços està adherit a algun tipus d'associació. Per districtes, és el de Gràcia el que té un percentat- ge més alt, amb un 55,9% d'establiments associats. • El sistema de venda assistida és el majoritari, amb un 88,8% dels establiments, cosa que representa un increment d'un 5,8% respecte a l'estudi realitzat l'any 2001, en el qual els entrevistats que declaraven que el seu negoci utilitzava el sistema de venda assistida van representar un 83%. • Cinc de cada onze comerços tenen la gestió informatitzada, la qual cosa representa el 44,6% dels establiments. S'ha produït un increment de més d'un 6% en comparació amb l'estudi realitzat l'any 2001, la qual cosa demostra que la informatització del comerç avança progressivament. Per sectors, és el de farmàcia, drogueria i perfumeria el que dis- posa del nombre més alt d'establiments informatitzats, amb un 65%. • L'any 2002, s'ha doblat el nombre d'establiments que disposen de pàgina web (s'ha passat del 5,6% l'any 2001 al 12,9% l'any 2002). El 95,3% de les pàgines web són informatives, el 18,8% venen a particulars i un 14,5% fan com- pravenda amb altres empreses. • La mitjana de treballadors i treballadores per comerç és de 2,84 persones. El districte amb una mitjana més elevada és l'Eixample, amb 3,45 persones per establiment. Nou Barris, amb 2,12 persones per comerç, és el districte que de mitjana ocupa menys treballadors per establiment, i també cal destacar que és el districte que té la superfície mitja- na per local més petita de Barcelona. Informe Comerç 2002 59 Informe Comerç 2002 58 • L'ocupació en el comerç de la ciutat està força feminitzada, ja que són dones el 58,4% de les persones que treballen a les botigues, sigui com a propietàries, encarregades o empleades. Són dones el 68,4% de les persones empleades, el 61,8% de les encarregades i el 52,4% del conjunt de les propietàries. • Pràcticament el 40% de les persones que treballen en el comerç de proximitat té menys de 35 anys. Un altre 40% té entre 35 i 54 anys. El nivell d'estudis acabats més freqüent són els secundaris i ha realitzat cursos de formació con- tínua un 18,3%. • En línies generals, els comerços a Barcelona obren sis dies a la setmana, bàsicament de dilluns a dissabte. El 12,1% de les botigues obre el diumenge. Per sectors, és el d'oci i cultura el que té més establiments que obren el diumenge, amb el 43,5%. • L'horari majoritari d’atenció al públic és el tradicional -és a dir, horari partit- en què s'obre al voltant de les 10 h o abans i es tanca al voltant de les 20 h. El 16% dels establiments fa horari continu. 0 25 50 75 100 % 4% 12% 19% 40% 13% 12% Menys de Primària Bàsics Secundaris Universitaris NS/NC primària Oci i cultura 43,5 % Alimentació 19 % Farmàcia, drogueria i perfumeria 5,9 % Decoració i llar 5 % Equipament personal 0,7 % 0 25 50 75 100 % 88,8% 7% 3,5% 0,7% Assistida Lliure servei Lliure servei NS-NC assistit Farmàcia, drogueria i perfumeria 65,5 % Decoració i llar 57 % Equipament personal 45,7 % Oci i cultura 37,5 % Alimentació 29,7 % EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ Informe Comerç 2002 61 Informe Comerç 2002 60 Barcelona és una ciutat plural i de convivència, també en el comerç, on conviuen i coexisteixen diferents formats comer- cials. Així, en aquests últims anys, hem vist el naixement i desenvolupament dels eixos comercials urbans, els quals, en haver-se consolidat, han esdevingut autèntics centres comercials a cel obert on es presenta una oferta comercial conti- nuada, plural i competitiva. Això ha estat possible per la voluntat de renovació de les estructures comercials i per les accions de les organitzacions i associacions territorials dels comerciants, amb el suport de l'Ajuntament, el qual contribueix amb polítiques d'ajuda al món del comerç. Hi ha tota una colla d'eixos comercials urbans ubicats en els diferents districtes de la nostra ciutat, cada un dels quals té trets propis i alhora congruents amb la zona on es troba emplaçat. Els eixos comercials urbans signifiquen una millora en la fisonomia de la nostra ciutat i, com que eviten al ciutadà els grans desplaçaments per anar a comprar, contribueixen a fer de Barcelona una ciutat sostenible. Ara ja podem afirmar que, actualment, al "barri hi ha de tot". L'existència d'aquest format comercial ha contribuït que els comerciants s'involucrin d'una manera activa en temes d'in- terès col·lectiu, com ara la seguretat ciutadana, el subministrament d'energia elèctrica, el desenvolupament del sector im- mobiliari i d'altres. En altres casos, hi ha carrers que no arriben a constituir un eix comercial pròpiament dit, però que, per les seves caracte- rístiques, són vies eminentment comercials on s'han creat unes associacions de comerciants molt actives que treballen per potenciar el seu carrer. L'any 2002, l'Ajuntament de Barcelona, per primera vegada va participar en el MAPIC, la fira més important d'Europa de centres comercials tancats. A l'estand de Barcelona es van mostrar els eixos comercials de la ciutat, com una alternativa als centres comercials tancats. • Els mesos de més venda són, en general, desembre, novembre i gener, i els de menys febrer, agost i juliol. El mes de ju- liol, malgrat ser considerat un mes del grup dels baixos en vendes, és considerat el mes de més venda per un 14,4% de les persones entrevistades, especialment en els sectors d'equipament personal i de farmàcia, drogueria i perfumeria. El mes de febrer és considerat el més fluix en vendes pràcticament per tots els sectors comercials excepte, pel d'oci i cul- tura i el d'alimentació general, que consideren els mesos de juliol i agost els pitjors de l'any. • Divendres és el dia considerat de més venda de la setmana per tots els sectors en general, i especialment pel sector de l'alimentació. Els dies amb menys vendes són dimecres, dijous i dimarts. • En general, els comerciants entrevistats perceben que els seus negocis estan en una situació d'estabilitat: El 29% es declara molt o bastant satisfet respecte a la marxa actual del seu negoci, davant d'un 26% poc o gens satisfet. El 20% opina que el seu negoci ha augmentat en els últims dos anys davant d'un 32% que pensa que ha disminuït. El 17,6% pensa que en els pròxims dos anys el seu negoci augmentarà davant d'un 15% que pensa que disminuirà. El 53,8% de les persones entrevistades considera que en el futur immediat els preus de venda al públic augmentaran. Els comerciants adherits als eixos comercials, en comparació amb els no adherits, es mostren més satisfets de la mar- xa del seu negoci i més optimistes respecte a les perspectives de futur. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 6. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇEL COMERÇ 7. EIXOS COMERCIALSEL COMERÇ Informe Comerç 2002 63 Informe Comerç 2002 62 8.1 Els plans de dinamització Els plans de dinamització han esdevingut una eina fonamental per al desenvolupament i la potenciació dels eixos comer- cials urbans a cel obert. Aquests plans, que han posat en marxa les mateixes associacions de comerciants, tenen l'objectiu de professionalitzar el seu treball associatiu i aprofundir en l'establiment d'estratègies de promoció i comunicació. En els plans de dinamització, hi han participat l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç. La implantació dels plans de dinamització ha estat progressiva i podem dir que actualment hi ha eixos que ja es troben en fase de consolidació, per l'aplicació dels plans a les seves respectives àrees d'actuació. Els plans que existeixen actualment són el que tot seguit s'esmenten: • Pla de Dinamització de l'Eix Comercial de Sant Andreu • Pla de Dinamització de Sant Antoni Centre Comercial • Pla de Dinamització de l'Eix Comercial de Cor d'Horta • Pla de Dinamització de l'Eix Comercial de la Dreta de l'Eixample • Pla de Dinamització de l'Eix Comercial de Gràcia Nova • Pla de Dinamització de Maragall Zona Comercial • Pla de Dinamització de l'Eix Comercial de Nou Barris 8.2 El Premi "Barcelona, la millor botiga del món" El Premi "Barcelona, la millor botiga del món" va néixer l'any 1997. Va ser creat amb l'objectiu de contribuir a la dina- mització i millora de la iniciativa empresarial del sector comercial, així com també a un millor coneixement d'aquest sec- tor de l'activitat econòmica de la nostra ciutat. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 8. PROMOCIÓ DEL COMERÇ ELS EIXOS COMERCIALS DE LA CIUTAT I LES ASSOCIACIONS QUE ELS INTEGREN SÓN ELS SEGÜENTS: Eix Comercial Associacions PASSEIG DE GRÀCIA Amics del Passeig de Gràcia RAMBLA DE CATALUNYA Associació de Comerciants Rambla de Catalunya GRAN DE GRÀCIA Associació de Comerciants i Industrials Gran de Gràcia POBLENOU Associació de Comerciants Rambla del Poblenou Associació de Comerç Poblenou Tradicional Associació de Comerciants Marià Aguiló Associació de Comerciants Amistat-Castany EL COR D'HORTA Associació de Comerciants Centre Comercial Horta Unió de Botiguers Cor d'Horta Ass. Admva. Concessionaris Mercat d'Horta SANTS-CREU COBERTA Sants Establiments Units Associació de Comerciants Creu Coberta SARRIÀ Associació Comerciants de Sarrià SANT GERVASI Barnavasi Galvany Comerç NOU DRASSANES Associació de Comerciants Nou Drassanes Comercial BARNACENTRE Federació d'Associacions BarnaCentre BULEVARDS DE NOU BARRIS Unió de Comerciants Fabra Centre Associació de Comerciants Verdum Associació de Comerciants Pi i Molist Associació de Comerciants Via Júlia GRACINOVA Associació de Comerciants Gràcia Nova DRETA DE L'EIXAMPLE Associació de Comerciants Dreta de l'Eixample MARAGALL ZONA COMERCIAL Associació de Botiguers Maragall-Trinxant L'EIX SANT ANDREU Associació Comerciants Gran de Sant Andreu Associació Botiguers Sant Andreu Centre Associació Fabra Boulevard LES RAMBLES Amics de la Rambla SANT ANTONI CENTRE COMERCIAL Sant Antoni Centre Comercial (SACC) CASC ANTIC Federació de Comerciants Casc Antic EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA 7. EIXOS COMERCIALSEL COMERÇ Informe Comerç 2002 65 Informe Comerç 2002 64 5. Premi a l'establiment comercial, que va ser per a Discos Castelló, pel seu compromís, que l'ha mantingut present un llarg període de temps, en un territori, per la contribució que ha fet amb la seva visió de futur i per la seva revitalit- zació. També perquè ha incorporat els canvis tecnològics i presenta una oferta competitiva i d'especialització que li ha permès disposar de tota una xarxa d'establiments i mantenir-se capdavanter en el sector. Dintre d'aquesta modalitat, el jurat va acordar atorgar un diploma als establiments que tot seguit es detallen, per la re- novació mitjançant l'impuls de gent jove, per la incorporació de noves eines de gestió, per les noves formes de presenta- ció dels productes i per l'oferta de serveis als clients i la contribució decidida a la revitalització dels barris on s'ubiquen. Cereals Tarrida, carrer Dante Alighieri, 53, establiment especialista en la venda de cereals, llegums, llavors, pinsos i fruits secs. Bío Eco, carrer Tajo, 52-54, establiment especialista en la venda d'aliments biològics i dietètics. ITACA, carrer Ferran, 26, dedicat a la venda de ceràmiques i productes artesans catalans. Celler Peña, carrer Aviador Franco, 15, especialista en vins, caves i licors. La Barberia de Gràcia, carrer Biada, 7, perruqueria de senyors. La Botifarreria de Santa Maria, carrer de Santa Maria, 4, elaboració pròpia de productes de cansaladeria i xarcuteria. L'Aviram dels Quinze, Avinguda Verge de Montserrat, dedicat a l'aviram, ous i caça. 8.3 La campanya de promoció del comerç Durant l'any 2002, l'Ajuntament de Barcelona ha continuat amb la seva campanya de promoció del comerç de la ciutat, els objectius de la qual són els següents: • Posicionar Barcelona com la millor oferta comercial tot mantenint els missatges: "Barcelona ho té tot", "Compra B", i "Barcelona, la millor botiga del món". • Potenciar la imatge de Barcelona com a ciutat de compres, reafirmant els actuals compradors i atraient-ne de nous. • Aconseguir la identificació dels comerciants i dels eixos comercials amb la campanya. La campanya de Nadal s'ha fet amb espots publicitaris a les principals cadenes de televisió, falques de 30 segons a les principals cadenes de ràdio, i inserció d'anuncis en premsa i revistes especialitzades. L'any 2002 se'n va celebrar la 5a edició, corresponent a l'any 2001. Tot seguit s'esmenten les modalitats del premi i els premiats: 1. Premi a la millor iniciativa comercial de l'any, que es va atorgar a Custo Barcelona per la seva contribució a la pro- jecció internacional del disseny de moda a Barcelona i la dinamització comercial del barri de la Ribera. L'obertura de la seva botiga insígnia al barri de la Ribera ha contribuït decisivament a la dinamització de la zona i ha estat un ele- ment encoratjador perquè altres firmes de prestigi apostin per aquest barri. 2. Premi a la millor iniciativa agrupada per a la dinamització comercial territorial de la ciutat, que es va concedir a "El Cor d'Horta centre comercial" per l'esforç d'integració de les diferents associacions de comerciants i del mercat, amb què es va aconseguir la dinamització comercial de la zona mitjançant programacions i actuacions conjuntes de promoció comercial i també per la seva implicació activa en la renovació urbanística del territori. 3. Premi a la millor iniciativa agrupada per a la dinamització comercial sectorial de la ciutat, concedit a ASEMFO, Associació Empresarial de Merceria i Fornitura, per promoure de manera decidida l'actualització de la gestió empre- sarial del sector de la merceria. ASEMFO és una associació que reuneix per primera vegada els millors fabricants, ma- joristes i detallistes de merceria i representa un punt de trobada de tots els professionals per compartir experiències i unificar esforços en el disseny d'estratègies que afavoreixin el desenvolupament del sector, per a la qual cosa ofe- reix formació i recolzament informàtic, cursos d'especialització per al personal de les empreses associades i informa- ció i documentació especialitzada. Ha creat el distintiu "Merceria amb accent de qualitat", amb què es vol distingir els establiments dedicats a la venda al detall d'articles de merceria que hagin superat els estàndards establerts per la Comissió "Merceria al dia". Dintre d'aquesta modalitat, el jurat va acordar concedir una menció especial al Gremi Provincial del Comerç de Mobles de Barcelona, per la seva contribució a aconseguir una Barcelona neta i sostenible, mitjançant l'oferta d'un nou servei de recollida gratuïta de mobles, i per la seva col·laboració en la difusió dels nous serveis de neteja i reco- llida de la ciutat. 4. Premi a la tasca de contribució a la promoció i al coneixement del comerç de la ciutat, el guanyador del qual va ser Ermengol Passola i Badia, empresari, fundador i propietari del negoci familiar del grup Mobles Maldà, que va co- mençar amb un petit establiment l'any 1952 al carrer d'Avinyó. Ha esdevingut un puntal decisiu en la introducció del mobiliari modern i de disseny i sempre ha estat compromès amb l'associacionisme comercial, convençut que aplegant esforços s'aconsegueixen resultats importants. Fundador del Foment de les Arts Decoratives (FAD), fundador de Barnacentre, present en les fires més importants d'Europa, la seva col·laboració ha estat decisiva en el Gremi del Comerç del Moble. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 8. PROMOCIÓ DEL COMERÇ Informe Comerç 2002 67 Informe Comerç 2002 66 dels dijous. Al Raval s'ha celebrat l'homenatge a les botigues del carrer Tallers, el mercat alternatiu Riera Baixa i la fira d'artesans de la Rambla, aquesta última de periodicitat setmanal. Al Barri Antic, la Mostra d'Artesans de la Ribera, al ca- rrer Argenteria, i la 7a fira al carrer de Sant Pere més Baix. Altres fires realitzades que transcendeixen l'àmbit del districte per esdevenir un acte de ciutat són les tradicionals fires de Sant Ponç i de Santa Llúcia. EIXAMPLE El districte de l'Eixample ha donat suport a les fires tradicionals com ara la Fira de Rams a la Rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família, la Fira del Llibre i la Fira del Llibre Antic i d'Ocasió al passeig de Gràcia, l'exposició i venda al carrer de llibres i roses amb motiu de la Diada de Sant Jordi, la fira de pintors de la Sagrada Família, d'artesans d'alimen- tació i productes naturals a l'avinguda Gaudí, la fira de Nadal a la plaça de la Sagrada Família i la fira de Sant Tomàs i de Reis als passejos laterals de la Gran Via. Les associacions de comerciants han participat activament en activitats impulsades per les associacions de veïns, com la festa major de la Sagrada Família, la festa major organitzada pel Cercle d'Or, la festa major de la dreta de l'Eixample que organitza Cor Eixample, etc. S'ha potenciat la Comissió de Comerç com a instrument per debatre els temes d'interès per al sector comercial. Així ma- teix, s'ha impulsat la creació del Consell Sectorial de Comerç del Districte de l'Eixample, com a òrgan consultiu i de par- ticipació ciutadana en l'àmbit del comerç. La col·laboració entre el Consell del Districte i les diferents entitats de comer- ciants en cadascun dels seus eixos comercials ha propiciat un diàleg d'on han sorgit estratègies conjuntes tant urbanísti- ques com de planificació per a la recollida selectiva i l'elaboració d'estudis de mobilitat. Entre les actuacions urbanístiques, cal destacar la reordenació de les voreres del passeig de Gràcia per tal de millorar l'ac- cessibilitat en els encreuaments transversals, l'ampliació de voreres al carrer Tamarit per facilitar un millor ús comercial de la zona i la connexió entre la ronda de Sant Antoni i la plaça d'Espanya, la remodelació de l'illeta entre Enamorats i Dos de Maig, en la qual va participar l'Associació dels Encants Nous, així com també la renovació de l'enllumenat en zo- nes de la dreta de l'Eixample. SANTS-MONTJUÏC El districte de Sants-Montjuïc va realitzar diferents accions per promocionar el comerç en col·laboració amb els comer- ciants. Es van celebrar diferents actes lúdics per la Diada de Sant Jordi, per Carnestoltes, per la Cavalcada de Reis, etc. Com a acció dinamitzadora del comerç, cal fer esment del trenet turístic durant tota la campanya de Nadal pels carrers de Sants i de la Creu Coberta. S'ha donat suport a la campanya mitjançant la creació de diversos productes com ara bosses, calendaris, entrades per al parc zoològic, opis i cartells. L'any 2002, amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de Gaudí, es va fer la campanya "El comerç amb Gaudí". Es van distribuir 500.000 punts de llibre entre les associacions de comerciants i també 2.200 làmpades en forma de bossa, que s'han exposat als aparadors de les botigues de les associacions de comerciants adherides a la campanya Gaudí. 8.4 Web del comerç Al juny del 2002 es va posar en funcionament la web del comerç, amb l'objectiu d'afavorir la presència i la difusió dels ei- xos comercials per Internet i de facilitar l'accés a la informació que aquests ofereixen. Inclou un mapa de la ciutat que si- tua geogràficament els eixos comercials, fa possible la realització de visites virtuals a cadascun d'aquests, ens diu la ma- nera d'arribar-hi i el millor transport públic que es pot utilitzar, enllaça amb els webs dels comerços i ofereix la possibili- tat de trobar qualsevol comerç o servei mitjançant cercador. Apareixen totes les botigues de la ciutat per districtes i especialitats i es pot tenir informació sobre qualsevol establiment concret i tipus de producte o sobre una zona determinada, així com entrar a les seves webs. S'hi recull informació sobre els tràmits i les gestions municipals que afecten el comerç (llicències d'obertura, etc.), es pot accedir a les webs de les institucions del món comercial més representatives de la ciutat i hi ha una secció del comerç en xifres, amb dades sobre l'activitat comercial, els indicadors econòmics, informació desglossada sobre l'IAE, oferta d'acti- vitats empresarials i professionals, etc. Hi ha una secció sobre correu de comerç on es poden fer consultes i suggeriments. També conté informació sobre les associacions de comerciants de la ciutat, sobre els centres comercials desglossats per gran magatzems i grans establiments especialitzats, galeries comercials i hipermercats. Així mateix, es pot accedir a la in- formació sobre els 40 mercats municipals, i sobre els mercats i fires al carrer. També facilita la consulta de tots els temes relacionats amb el comerç de la ciutat, ja que posa a l'abast del ciutadà els estudis realitzats per l'Ajuntament. 8.5 Promoció del comerç als districtes CIUTAT VELLA El districte de Ciutat Vella ha organitzat diverses fires. Al Gòtic, la Fira d'Artesania de l'Alimentació, a la plaça Reial, la Fira de Filatèlics i Numismàtics i la Fira de Brocanters, totes de periodicitat setmanal, i a la plaça de Sant Just el Mercat EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 8. PROMOCIÓ DEL COMERÇ Informe Comerç 2002 69 Informe Comerç 2002 68 Es va celebrar la tradicional Firarca, mostra d'artesania dels treballs realitzats pels presos de Catalunya, que va tenir un gran èxit de vendes. Una part dels beneficis es va destinar a continuar la tasca d'ensenyar un ofici, és a dir, a potenciar la reinserció, i una altra part, als mateixos treballadors. Van realitzar-se dues mostres de comerç al carrer, tot coincidint amb les dues campanyes de venda, una a la tardor i una altra a la primavera. Les associacions de comerciants van participar activament en les campanyes per a la millora dels carrers, per exemple en la recollida comercial de cartró. S'ha portat a terme el Pla Estratègic de Gràcia, projecte de participació d'entitats i persones dels diferents barris, on es fa un diagnòstic de les diverses realitats i s'estableixen uns objectius a mitjà termini, entre els quals hi ha la potenciació del comerç i de les professions artesanes. Els mercats municipals han estat molt actius i han participat en tots els actes de les associacions de comerciants, sense oblidar els actes ja propis i característics com ara els carnavals (que se celebren al mercat de l'Abaceria i al de la Llibertat) i el solstici d'estiu (celebrat al mercat de l'Abaceria). S'ha firmat un conveni amb l'Associació d'Amics de les Antiguitats per crear un mercat permanent vienès als Jardinets de Gràcia, el qual es fa cada primer divendres de mes, excepte a l'agost, per fomentar el col·leccionisme i el gust per les an- tiguitats. A més, al mes de setembre es va organitzar una subhasta popular. HORTA-GUINARDÓ Des del districte d'Horta-Guinardó s'ha donat suport a la promoció del comerç mitjançant diferents actuacions, entre les quals s'ha de fer esment d'una sèrie de campanyes. La campanya de rètols, en què han signat un conveni el districte, Paisatge Urbà i cinc associacions de comerciants, per tal normalitzar la retolació comercial del districte; la campanya per a la recollida selectiva comercial, que ha significat enguany la implementació del servei de recollida selectiva de cartró i pa- per a la zona del Baix Guinardó; la campanya d'adhesius, en què s'ha signat un acord de col·laboració entre el districte i el sector de Manteniment i Serveis i sis associacions de comerciants, per tal d'implementar el programa especial de neteja de cartells i adhesius en façanes i mobiliari urbà; i les tradicionals campanyes de llums de Nadal, de Reis i de Carnestoltes. Les mostres de comerç al carrer s'han consolidat com a model de millora i voluntat de servei al client, i el més important, com a factor de dinamització de la xarxa associativa mateixa. L'any 2002, s'han celebrat les següents mostres: Eix Maragall, Cor d'Horta i Unió de botiguers Dante-Carmel. Finalment, cal fer esment de l'urbanisme comercial, element fonamental per al manteniment i el desenvolupament del co- merç en el territori i, alhora, de la participació de les associacions de comerciants en la implementació dels projectes. Les Una altra acció de dinamització comercial que cal destacar és la realització de les obres de reurbanització, en primera fase, de l'eix comercial Sants-Creu Coberta. LES CORTS Al districte de Les Corts les activitats de promoció del comerç que s'han dut a terme durant l'any 2002 han estat mercats i fires de periodicitat mensual, com l'Espai d'Art a la plaça Comas, amb exposició, venda i tallers d'artesans, la Fira de Pintors i la Fira de Brocanters als jardins de Campoamor. També es va celebrar la fira de Nadal. S'han organitzat mostres de comerç al carrer, dues a càrrec de l'Associació de Comerciants El Mirall de Pedralbes i una a càrrec de l'Associació de Comerciants, Botiguers i Entitats de Joan Güell Tram Mig. Finalment, s'han organitzat campanyes i sessions informatives a les associacions de comerciants, com ara la campanya "BCN, la millor botiga del món", la de Nadal i la de Sant Jordi. SARRIÀ-SANT GERVASI Al districte de Sarrià-Sant Gervasi han tingut lloc diverses activitats per promocionar el comerç. S'ha celebrat la 5a Mostra de Comerç de Sarrià i la 6a Mostra de Comerç de Sant Gervasi. També s'han dut a terme altres accions dinamitzadores, com ara mercats i fires tradicionals, entre les quals podem es- mentar la Fira de Brocanters i la de Llibreters de Vell, totes dues setmanals, i la Fira d'Artistes, que té lloc un cop al mes. Totes tenen lloc a la plaça de Sarrià. GRÀCIA Durant l'any 2000, el comerç ha tingut especial rellevància en el districte de Gràcia per la profitosa col·laboració entre les associacions de comerciantes i les entitats de cultura popular del barri i les institucions. Cal destacar l'acte celebrat per homenatjar els botiguers centenaris, un total de trenta-un comerciants i venedors dels mercats de Gràcia. L'artesania té un paper destacat en el districte. L'Associació d'Artesans de Gràcia va celebrar la VI Jornada de Tallers d'Artesans a la plaça de Rius i Taulet, on els artesans de Gràcia van mostrar els seus productes i van realitzar treballs ar- tesans en directe. Els artesans van participar en la programació de l'any Gaudí 2002 amb una exposició a la sala hipòsti- la del Parc Güell, on es posava de manifest la contemporaneïtat dels oficis d'art i es donava a conèixer el treball de l'ar- tesà en procés de creació. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 8. PROMOCIÓ DEL COMERÇ Informe Comerç 2002 71 Informe Comerç 2002 70 ferta gratuïta de bosses de plàstic, tenir en compte criteris ambientals en l'edició de la publicitat o evitar productes amb empaquetatge superflu. Pel que fa a les activitats de Nadal, s'han fet diverses actuacions, com ara la instal·lació de llums de Nadal, la Cavalcada de Reis, el Pare Noel, la instal·lació d'un trenet per l'Eix Maragall, sortejos i d'altres. Altres activitats han estat la Diada de Sant Jordi el 27 d'abril a l'eix comercial Maragall, la Festa de Primavera el 25 de maig a l'eix Sant Andreu i la celebració de l'11è aniversari de l'Associació de Comerciants Onze de Setembre. SANT MARTÍ Les associacions de comerciants del districte de Sant Martí han dut a terme un seguit d'actuacions, que esmentem tot seguit. L'Associació de Comerciants Cantàbria-Pont del Treball va organitzar la fira d'arbres de Nadal. Per Nadal les diferents associacions de comerciants van il·luminar els seus carrers. L'Associació de Botiguers del Clot, a la seva zona comercial, i l'Associació de Concessionaris del Mercat del Besòs, en el mercat, van organitzar l'arribada del Pare Noël. De la presència del patge reial i del rei mag, se'n van encarregar les següents associacions: l'Associació de Comerciants Cantàbria-Pont del Treball, l'Associació de Botiguers del Clot, l'Associació de Comerciats Encants Nous, la Unió de Botiguers Rogent (València-Mallorca) i la Unió de Botiguers de Navas. L'Associació de Botiguers del Clot va organitzar concerts de Nadal i l'Associació de Comerciants Amistat-Castany va or- ganitzar una exposició de fotografies de pessebres. L'any 2002 es va programar la Primera Setmana de Comerç a Sant Martí, durant la qual van tenir lloc actes com una tau- la rodona sobre “Petit comerç, reptes de futur i noves formes d'organització”, i diversos tallers (Aparadors i retolació, Embolicar i presentar regals, L'ordinador com a element facilitador al petit comerç i Les associacions de comerciants: fun- cionament i la tasca dinamitzadora). Finalment, es va fer una sessió informativa sobre "Infopime, una base de dades útil per al comerciant". La Mostra de Comerç al Carrer es va fer al carrer del Clot i a la plaça de Font i Sagués i al carrer de Marià Aguiló. Al centre cívic Can Felipa es va fer el lliurament dels premis de comerç a quatre comerciants del territori per la seva tra- jectòria professional. Finalment, cal fer esment de la inauguració del carrer Amistat, la inauguració de la reurbanització de l'espai comercial in- terior del carrer Xavier Nogués, la inauguració de la reurbanització del carrer del Degà Bahí, entre Rogent i Puigmadrona, i els actes propis de la Diada de Sant Jordi. associacions de comerciants han tingut un paper destacat mitjançant la participació en la Comissió de Seguiment en els projectes de remodelació urbanística dels carrers Arenys, Dante i Tajo i del passeig de Maragall. NOU BARRIS El districte de Nou Barris ha realitzat un seguit d'activitats per a la promoció del comerç, com la celebració de les fires de Nadal i de Reis, en col·laboració amb la Federació de Comerciants, amb una superfície ocupada de 428 m2 i 62 estands, i la VII Fira Alimentària, amb vint participants procedents tant de Catalunya com d'altres comunitats de l'Estat. Per Nadal es van il·luminar setze carrers. Per la festa major es van celebrar un seguit d'actes lúdics per a infants i grans. A l'abril es va celebrar el Fòrum Nord, en què es van tractar diferents temes referits a la problemàtica del petit comerç. Al llarg de tot l'any 2002, es va donar suport al pla de dinamització de Nou Barris, el qual, actualment, es troba en fase de consolidació. Es van portar a terme un seguit d'actuacions adreçades fonamentalment a ampliar el nombre de socis, a fidelitzar els clients i a crear una estructura de gestió empresarial. Al mes de juliol del 2002 es va constituir el Consell de Comerç de Nou Barris, integrat per tretze associacions de comer- ciants. Tanmateix, es va constituir la Comissió de Treball d'Urbanisme, de la qual formen part sis representants de les as- sociacions de comerciants del Consell. SANT ANDREU D'entre les actuacions fetes al districte de Sant Andreu per a la promoció del comerç, cal esmentar l'aprovació del Reglament del Consell de Comerç, òrgan consultiu i de participació ciutadana del districte de Sant Andreu en l'àmbit del comerç. Entre les seves funcions, cal destacar la participació del comerç de Sant Andreu en la vida política, social i cul- tural del territori, fer el seguiment del funcionament dels serveis i equipaments destinats al comerç de Sant Andreu, ge- nerar consens ciutadà en la definició i l'execució de totes aquelles polítiques del districte que afectin el comerç del dis- tricte, i d'altres. L'aprovació del Reglament ha permès la formalització de l'espai comercial, que de fet existeix des de 1995, on se celebren periòdicament reunions amb les associacions de comerciants i botiguers del districte per tractar temes del seu interès. El 31 de maig es va celebrar la 8a Festa del Comerç al Carrer, amb la participació dels eixos comercials de Maragall, Sant Andreu, Rambla Fabra i Puig i Rambla Onze de Setembre. També s'ha elaborat la Guia de comerços respectuosos amb el medi ambient de Sant Andreu, fruit de la participació dels comerços de Sant Andreu en la campanya de reducció de residus que s'ha portat a terme al barri de Sant Andreu. La guia inclou tots aquells comerços que han signat uns acords de col·laboració amb el districte de Sant Andreu i que adopten mesures per reduir els residus. Pel que fa als compromisos inclosos en els convenis, cal destacar el de suprimir o reduir l'o- EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 8. PROMOCIÓ DEL COMERÇ Informe Comerç 2002 73 Informe Comerç 2002 72 Mercat de Santa Caterina. • Estructura física: l'obra ha estat traspassada a Foment Ciutat Vella, com a coordinadora de les remodelacions. • Estructura comercial: darreres operacions per a la recuperació, fruit dels ajustaments necessaris per equilibrar la gamma de productes del mercat (mix) i adequar-lo a la demanda de l'àrea d'influència. 2. L'inici de les obres de remodelació dels mercats de la Barceloneta, Sant Gervasi i Trinitat, d'acord amb el desen- volupament del Pla d'Actuació Municipal 2000-2003, aprovat pel Consell d'Administració de l'Institut Municipal de Mercats el dia 16 de febrer de 2000. Mercat provisional de la Barceloneta. • Estructura física (carpa): continua en funcionament el mercat provisional, tot esperant la finalització de les obres de rehabilitació del mercat. Mercat Municipal de Sant Gervasi. La remodelació va acabar al mes de juny. • Estructura física: adequació de l'espai destinat a autoservei, adequació de l'edifici a la normativa d'accessibilitat en l'edificació, nova instal·lació de subministraments i serveis, i planta de vendes i planta soterrani: neteja i pintura in- terior, nova pavimentació, aire condicionat, cambra per a la brossa. • Estructura comercial: establiment de la gamma de productes comercial (mix): 22 establiments de producte fresc i un autoservei. Introducció de noves activitats i serveis: quiosc d'Internet. Mercat Municipal de la Trinitat: l'actuació ha estat finalitzada aquest any. • Estructura física: reparació general de la façana, renovació dels accessos, reforma general de la planta de vendes, oficines i magatzems, i de la coberta, i adequació i renovació de les instal·lacions. • Estructura comercial: establiment de la gamma de productes del mercat (mix) comercial: 18 parades i introducció de noves activitats i serveis, i implantació d'un autoservei. 3. Inclosos també en el PAM 2000-2003, progrés dels projectes de remodelació dels mercats d'Hostafrancs, de la Barceloneta i del Port. Mercat d'Hostafrancs. Inici de l'actuació prevista: operacions de recuperació d'espais comercials, millores generals en les infraestructures i implantació d'un autoservei. Mercat Municipal de la Barceloneta. Han finalitzat les obres d'enderroc d'interiors, per tal de preparar l'espai per a l'actuació de rehabilitació. Aprovat definitivament pel Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona de 24 d'abril de 1992, l'Institut Municipal de Mercats va entrar en funcionament l'1 de gener de 1993. La seva funció és la gestió i l'administració dels quaranta-sis mercats municipals de la ciutat (quaranta d’alimentaris i sis de no alimentaris). Durant l'any 2002, l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona ha posat en marxa un seguit d'actuacions que són la con- creció d'una filosofia basada en la necessitat de dissenyar un nou model de mercat per al segle XXI, més modern i com- petitiu per tal d'oferir un millor servei al ciutadà. L'esperit d'aquestes actuacions de reforma respon a un objectiu: dotar els barris de mercats que siguin veritables eixos aglutinadors de la vida comercial i sociocultural. D'aquesta manera, se'n recupera el protagonisme refermant els seus va- lors més apreciats i característics, el producte fresc i el tracte personalitzat, reforçats per l'aparició de noves activitats com ara la restauració, la cultura i l'oci. La seva actuació durant l'exercici 2002 se centra en els aspectes següents: Remodelació dels Mercats S'entén per remodelació l'acció integral en l'estructura física i comercial d'un mercat. Dins del conjunt d'actuacions du- tes a terme durant l'any 2002, es poden distingir tres grans blocs d'actuació: 1. La continuïtat de les remodelacions dels mercats de la Boqueria i de Santa Caterina (PAM 1995-1999). Mercat municipal de la Boqueria. L'any 2002, la intervenció (corresponent a la segona i la tercera fases) en aquest emblemàtic mercat, ubicat a la Rambla, 91, correspon a les línies següents: • Estructura física: recuperació de la plaça de Sant Josep, declarada patrimoni artístic. • Estructura comercial: remodelació arquitectònica i comercial de l'illa central del peix, anàlisi de l'oferta comercial de l'àrea d'influència del mercat i revisió i comprovació de la funcionalitat dels serveis del mercat. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 9. ELS MERCATS MUNICIPALS Informe Comerç 2002 75 Informe Comerç 2002 74 Ordenació comercial Les millores en els serveis i en les estructures comercials dels mercats han estat les següents: La promoció comercial Comprèn les activitats, campanyes i actes l'objectiu dels quals és la projecció del mercat, ja sigui des del vessant més pu- rament comercial com des del punt de vista lúdic i cultural. Accions de comunicació Carnaval al Mercat; estand a la fira Alimentària; col·laboració en el Programa contra el Càncer de Mama; celebració del Dia Mundial contra el Càncer de Mama; inauguració de l'Aula Gastronòmica de la Boqueria; programa de visites escolars "L'escola al mercat"; campanya informativa "Cuina és salut" Festa de la Primavera als mercats; nova tempo- rada Port Aventura; celebració de la Diada de Sant Jordi i del Dia Mundial de la Sida; col·laboracions amb l'Agenda 21 Local; exposició de Nazario a la Boqueria; presentació de la temporada 2003 de la lliga de waterpolo; visites guiades EXPEDIENTS TRAMITATS Any 2002 Traspassos Cessions de Cessions Traspassos intervius pares a fills entre mortis cònjuges causa Nombre d'expedients 315 124 36 29 Edat mitjana del cedent 58,2 66,4 45,7 68,4 Edat mitjana del cessionari 42,3 40,8 41,7 57,6 Diferencial -15,9 -25,6 -4 -10,9 Any 2002 Núm. Expedients Amortitzacions 165 Renúncies 136 Fusions 9 Trasllats 81 Adjudicació per procediment negociat 10 Adjudicació per subhasta 62 Modificacions de plànols aprovats 5 Mercat Municipal del Port: inici de les obres d'urbanització de la plaça de la Marina, juntament amb l'adequació del soterrani per a la reubicació del mercat. Mercat Municipal de Fort Pienc: inici de la construcció del nou mercat a l'illa d'equipaments de Fort Pienc. Millores en les estructures físiques Fan referència a les actuacions que tenen per objectiu bàsic el manteniment de l'edifici. El nombre d'intervencions ha es- tat el següent: Obra civil 250 intervencions Elevadors i muntacàrregues 320 intervencions Instal·lacions elèctriques 169 intervencions Cambres frigorífiques 300 intervencions Permisos d'obres majors 133 intervencions Permisos d'obres menors 95 intervencions Les principals obres de millora realitzades durant el 2002 han estat les següents: • Abaceria: millora de la instal·lació elèctrica. • Bellcaire: pavimentació de la zona est i renovació de l'enllumenat del camp de subhastes. • Concepció: renovació del desguàs del passatge de les Escoles. • Port: canvi de la bomba del pou. • Sagrada Família: pavimentació del pati interior, millora de la xarxa contraincendis, reforma del quadre de bombes i substitució de les bombes d'aigües residuals. • Santa Caterina (mercat provisional): instal·lació d'aire condicionat. • Vall d'Hebron: reforma dels aparells elevadors i muntacàrregues. • Altres actuacions: estudi del mapa de riscos laborals de 29 mercats. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 9. ELS MERCATS MUNICIPALS Informe Comerç 2002 77 Informe Comerç 2002 76 Malgrat les nombroses incerteses que han presidit el clima econòmic internacional de l'any 2002 i les dificultats que ha travessat el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el comerç electrònic ha continuat creixent amb força en el transcurs de l'exercici. Als Estats Units, l'economia que ha mostrat més dinamisme, les vendes “on line” al consumidor final, van créixer en un 28% entre els quarts trimestres del 2001 i del 2002, i representen aproximadament un 1,5% del conjunt de les vendes al detall (que en el mateix període van augmentar tan sols en un 1,7%). A Europa, s'es- tima que el volum de negoci generat per l'"e-commerce" es va més que duplicar en el transcurs del 2002, i hi ha tres paï- sos -Alemanya, França i el Regne Unit- que expliquen el 70% de la facturació europea. Ara com ara, en un món on el nombre d'usuaris d'Internet continua incrementant-se amb rapidesa, res no fa preveure que s'aturi la tendència ascendent. Alguns analistes han suggerit recentment que el conjunt del comerç “on line” podria sig- nificar més del 15% dels intercanvis comercials en pocs anys, i preveuen una dinàmica especialment intensa en mercats no nord-americans. D'altra banda, cal remarcar que el comerç electrònic entre empreses o B2B representa la gran part dels intercanvis a través de la xarxa (més del 90% als Estats Units, prop del 80% a Europa) i ha tingut durant el 2002 un comportament més expansiu que el B2C. Espanya Segons l'informe que anualment elabora l'Associació Espanyola de Comerç Electrònic (AECE), la facturació del comerç elec- trònic al consumidor final (B2C) a Espanya va assolir un volum de 1.160,9 milions d'euros l'any 2002, la qual cosa signifi- ca un increment del 121% respecte a l'exercici anterior, que continua la línia de creixement exponencial dels darrers anys. Aquesta forta expansió va lligada, evidentment, a la del nombre d'usuaris de la xarxa en general i de compradors electrò- nics en particular. Segons l'esmentat estudi, l’any 2002 més de 2,2 milions de ciutadans espanyols van efectuar compres via Internet, xifra que gairebé duplica la del 2001. Aquest col·lectiu representava el 37,8% del total d'internautes del país. El perfil general del comprador electrònic a Espanya és el d'un home d'entre 25 i 34 anys, amb ingressos mensuals com- presos entre els 1.200 i els 1.800 euros, estudis universitaris i resident a Andalusia, Catalunya o Madrid. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 10. EL COMERÇ ELECTRÒNIC "Els mercats et sorprendran"; campanya de recollida de menjar "Bossa solidària"; organització de visites a l'Ecoparc; organització de visites a les obres del Fòrum 2004; presentació del llibre La Boqueria, la catedral dels sentits, de M. Vázquez Montalbán; inauguració de les obres de modernització del Mercat de Sant Gervasi; presentació del projecte "Cuina Barcelona"; campanya informativa sobre el consum de carn de vacu; inauguració de la nova illa del peix al mercat de la Boqueria; inauguració del mercat provisional de la Barceloneta; presentació al Palau de Pedralbes de la campanya "Cuina al mercat"; campanya "Dimarts de cuina" amb classes de cuina en directe cada dimarts; presenta- ció de Halloween-Port Aventura al mercat de la Boqueria; presentació del llibre del cuiner Quim Marquès al mercat de la Concepció; presentació d’El gran llibre de la fruita dolça, de Josep Lladonosa, al mercat de la Boqueria; exposi- ció itinerant per mercats "La ciència a la butxaca". Col·laboracions en el calendari sociocultural de la ciutat: Activitats socioculturals organitzades per les associacions de comerciants: 18 mercats i 11 activitats. Programa específic de finançament compartit de promoció als mercats: • Total de mercats que s'hi han acollit: 9 • Total de campanyes cofinançades: 7 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 9. ELS MERCATS MUNICIPALS Informe Comerç 2002 79 Informe Comerç 2002 78 contractat un servei per Internet. El perfil de l'usuari de comerç electrònic a Catalunya és el d'un home jove (el 59% és menor de 35 anys), ocupat i amb estudis superiors. Els productes més sol·licitats a Catalunya són els relacionats amb l'o- ci (58,9%), material i productes informàtics (22,1%), els relacionats amb la cultura (17,9%), els alimentaris (11,6%) i els financers (8,4%). El 67,8% dels compradors “on line” efectua el seu pagament mitjançant targeta i prop del 95% es mos- tra satisfet amb la compra o contractació realitzada. Cal fer notar que, ara com ara, la freqüència de compra a la xarxa no és gaire elevada a Catalunya: el 30,5% de les perso- nes enquestades només ha utilitzat el comerç electrònic una o dues vegades, i un 35,7% ho fa un o dos cops l'any. De fet, segons el treball de l'Institut Català de Consum, la utilització d'Internet per efectuar compres o contractar serveis continua despertant encara reticències importants entre els catalans. Efectivament, tan sols el 18,3% dels enquestats afirma que té confiança en el comerç electrònic, i el 77,5% considera poc o gens segur donar les seves dades personals per Internet. D'altra banda, gairebé la meitat dels consultats (48,7%) pensa que, actualment, les lleis protegeixen poc o gens el consumidor a l'hora de comprar o contractar un servei “on line”. Malgrat la dinàmica de fort creixement del comerç electrònic en els darrers anys, aquesta percepció constitueix, ara com ara, un obstacle encara significatiu per a la seva expansió. Barcelona Segons l'Òmnibus Municipal de Comerç i Consum, al desembre del 2002 el 10,3% dels barcelonins havien comprat algu- na vegada a través d'Internet, la qual cosa significa un increment aproximat d'un punt respecte a l'any anterior. El perfil del comprador electrònic a la ciutat és el d'un home de 25 a 34 anys amb alt nivell d'estudis. Els productes més dema- nats són els relacionats amb el lleure i la cultura (llibres, música, viatges, etc.), que representen el 71,8% de les compres, i els d'alimentació (30,1%). L'assiduïtat de les compres a través de la xarxa ha anat augmentant respecte al 2001, però, amb tot, el 75,7% dels que declaren haver comprat via Internet tan sols ho ha fet de ocasionalment. Relacionats amb el lleure 58,9 Material o productes informàtics 22,1 Relacionats amb la cultura 17,9 Alimentació 11,6 Productes financers 8,4 Roba, calçat, roba de la llar 6,3 Telefonia 6,3 Educació 2,1 PRODUCTES MÉS DEMANATS PELS CONSUMIDORS AL B2C (% s/total). CATALUNYA Els productes amb més demanda el 2002 van ser els bitllets de tren, avió i autobús (24,3% del total), la compra domèsti- ca (12,1%), l'electrònica (9%), els paquets turístics (8,8%), el hardware (8,7%) i el software (5,8%). El 62,8% dels com- pradors “on line” feien el pagament mitjançant targeta -cosa que suposa un increment notable d'utilització respecte al 2001-, el 89,9% declarava que el lliurament de la comanda havia funcionat bé i més del 70% considerava que l'adquisi- ció realitzada satisfeia les seves expectatives. La mateixa AECE ha realitzat recentment una enquesta específica relativa a l'aplicació del B2B en l'àmbit de les petites empreses (enteses com les que tenen un màxim de 19 persones ocupades) que operen en comunitats autònomes que són objectiu 1 dels fons de la Unió Europea. Segons l'estudi resultant, el 6,8% de les empreses enquestades han incorporat el comerç electrònic als seus processos empresarials, percentatge que puja al 14% en les empreses que tenen entre 10 i 19 persones ocupades. Els sectors on està més estesa la pràctica del B2B són el comerç, la construcció i l'hostaleria. El 47,5% de les empreses que l'apliquen ho fan per a operacions comercials, un percentatge molt similar (47,4%) l'utilitza en l'àrea financera i el 44,2% en matèria de proveïments. Els principals beneficis que les empreses obtenen del B2B són l'estalvi de costos (52,7%), la reducció del temps de proveïment (52,5%), la millora del servei al client (45%) i l'optimització dels pro- cessos (44,1%). D'altra banda, el 15,6% de les empreses que ara mateix no apliquen el B2B preveuen fer-ho en els pro- pers anys, percentatge que no és elevat i que evidencia la persistència d'un gran desconeixement de les oportunitats que ofereix el comerç electrònic entre empreses. Catalunya L'Institut Català de Consum de la Generalitat ha realitzat recentment una enquesta específica sobre els hàbits de consum per Internet dels catalans. Segons l'estudi que en mostra els resultats, l'11,9% dels catalans alguna vegada ha comprat o Bitllets de tren, avió i autobús 24,3 Compra domèstica 12,1 Electrònica (imatge i so) 9,0 Paquets turístics 8,8 Hardware 8,7 Software 5,8 Llibres 5,7 Reserves d'allotjaments 5,2 Productes de telefonia 3,1 Música 2,9 PRODUCTES MÉS DEMANATS PELS CONSUMIDORS AL B2C (% s/total) EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 10. EL COMERÇ ELECTRÒNIC Informe Comerç 2002 80 L'any 2002, l'Any Gaudí, Barcelona va consolidar el seu posicionament com a centre cultural i comercial internacional. Barcelona ha superat els efectes de l'onze de setembre i ha reforçat la seva atracció en l'àrea de proximitat internacional. D'altra banda, dins de l'Estat espanyol, Barcelona consolida el seu lideratge i creix molt per damunt de la mitjana de crei- xement estatal. La commemoració de l'Any Gaudí ha fet que Barcelona superés amb èxit un any caracteritzat per la crisi mundial del tu- risme urbà. L'urbanisme de la ciutat ha contribuït d'una manera significativa a la diferenciació respecte a altres ciutats competidores. L'oferta, àmplia, rica i variada, complementa les marques pròpies de la ciutat, que són tradició i identitat, juntament amb les marques internacionals més prestigioses, a les quals cal afegir la possibilitat de passejar pel shopping line, és a dir, l'eix comercial de cinc quilòmetres que uneix les zones més atractives des del vessant cultural i turístic, que ha fet que Barcelona consolidés el seu posicionament internacional i a la vegada continués creixent a un ritme molt per damunt de les ciutats competidores. En definitiva, Barcelona, malgrat la situació internacional de caire recessiu, ha continuat creixent i superant, doncs, els efectes de l'onze de setembre, és a dir, la disminució dels turistes que denominem de llarga distància, per als quals els mercats dels Estats Units i el Japó són els protagonistes. En despesa realitzada mitjançant targeta de crèdit, Barcelona ha crescut un 16,25% (recordem que l'any 2001 el creixe- ment va ser del 18,88%). La participació de Barcelona en el conjunt de l'Estat representa ara el 15,74%, mentre que l'any anterior va representar un 15,21%. A tall orientatiu, el creixement de Madrid, que ocupa la segona posició en el rànquing estatal, ha estat del 8,06%, i la seva participació ha baixat del 13,77% al 13,28%. Cal destacar que Girona ha guanyat una posició en el rànquing, la qual cosa demostra que el turisme a Catalunya, i concretament les despeses realitzades pels turistes estrangers, guanyen posicions respecte a la resta de l'Estat, ja que el creixement de Girona ha estat del 17,71%, el de Tarragona del 19,36% i el de Lleida del 54,33%, tots molt per damunt de la mitjana estatal, que ha estat de l'11,90%. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 11. BARCELONA, CIUTAT DE COMPRES INTERNACIONAL 81 Informe Comerç 2002 En el conjunt de despeses fetes amb targeta i efectiu retirat en els caixers, el creixement de Barcelona ha estat del 14,8% i representa el 16,85% del total estatal, és a dir, que reforcem cada any el nostre lideratge; aquí hem arribat als 945 milions d'euros i Madrid ha aconseguit 688 milions d'euros. Òbviament, les distàncies entre les dues ciutats cada vegada es fan més grans i Barcelona marca la diferència respecte a Madrid. Pel que fa a la tipologia dels nostres clients, concretament la nacionalitat dels nostres compradors, el Regne Unit reforça la seva posició capdavantera; la seva participació passa a ser del 16,9%, amb un creixement respecte a l'any anterior del 23,78%. La novetat, la trobem en la segona posició, França, que passa a ocupar-la amb una participació del 15,78% i un creixement molt i molt significatiu del 43,33%. L'Any Gaudí i Barcelona com a capital del sud de la Mediterrània, tant POSICIONAMENT DE BARCELONA EN DESPESES DE TURISTES. RÀNQUING DE PROVÍNCIES (20 PRIMERES) ANY 2002 (en euros) Província Import % sobre % increm. Núm. % sobre % increm. operacions total any anterior operacions total any anterior BARCELONA 557.450.416,00 15,74 16,25 11.517.973 26,21 14,19 MADRID 470.017.743,40 13,28 8,06 4.828.577 10,99 1,00 MÀLAGA 437.668.568,96 12,36 15,55 3.432.972 7,81 9,89 BALEARS 326.992.872,89 9,24 2,95 3.155.967 7,18 -3,32 ALACANT 282.295.227,77 7,98 16,4 2.677.752 6,09 11,36 GIRONA 241.744.720,96 6,83 17,71 3.479.841 7,92 11,20 GRAN CANÀRIA 219.899.250,59 6,21 6,88 1.889.003 4,30 -0,58 TENERIFE 205.950.094,18 5,82 5,23 1.729.761 3,94 -0,71 TARRAGONA 77.394.767,73 2,19 19,36 971.542 2,21 15,85 VALÈNCIA 67.693.588,98 1,91 13,73 693.554 1,58 13,76 CADIS 63.721.967,45 1,80 8,91 546.024 1,24 9,09 SEVILLA 59.944.558,90 1,69 4,27 647.142 1,47 -0,16 GUIPÚSCOA 51.499.629,16 1,46 23,31 677.454 1,54 19,65 MÚRCIA 43.438.057,81 1,23 18,05 389.405 0,89 14,49 LLEIDA 42.993.648,34 1,21 54,33 644.461 1,47 47,85 BISCAIA 38.247.009,50 1,08 5,07 1.757.197 4,01 -6,24 GRANADA 37.282.320,60 1,05 10,03 476.377 1,08 5,58 NAVARRA 35.820.826,00 1,01 30,07 721.049 1,64 23,81 PONTEVEDRA 28.369.122,62 0,80 7,20 301.245 0,69 -5,71 ALMERIA 28.101.015,33 0,79 19,79 309.470 0,68 13,53 TOTAL 20 PRIMERES 3.316.525.407,17 40.537.296 TOTAL 3.539.682.818,08 100% 11,90 43.938.940 100,00 7,46 8382 Informe Comerç 2002Informe Comerç 2002 El comerç continua sent el sector més important, i representa el 43,05% de la totalitat de les despeses realitzades amb targeta, davant el 44,04% que representava l'any 2001. És obvi que la recessió econòmica dels països d'on provenen els nostres compradors ha afectat el món del comerç i n'ha fet baixar la participació. El comerç especialitzat té una partici- pació del 64,60%, i els grans operadors, del 35,40%. El creixement del primer ha estat del 12,49%, i el dels grans opera- dors, del 9,24%. El creixement del sector del comerç ha estat de l'11,32%. LUXEMBURG 2.170.961,63 0,39 28,63 40.566 0,35 25,90 XILE 2.015.963,92 0,36 -4,86 26.128 0,23 -3,13 POLÒNIA 1.879.573,79 0,34 2,06 46.661 0,41 -11,20 TOTAL 30 PRIMERS 529.827.134,63 95,00 11.171.642,00 97,01 TOTAL 557.450.416,00 100 16,25 11.517.973 100 14,19 (*) No inclou les targetes canalitzades a través del grup 4B COMPRES MENSUALS AMB TARGETES ESTRANGERES. COMERÇOS ESPECIALITZATS I GRANS OPERADORS, I PERCENTATGE DE PARTICIPACIÓ EN EL TOTAL DE LA DESPESA AMB TARGETES VISA I MASTERCARD (*) ANY 2002 (en euros) Comerç especialitzat Grans operadors Total comerç Absolut % Incr. Absolut % Incr. Absolut % (sobre Incr. Total Barcelona) Barcelona GENER 8.361.738 63,45% 8,22% 4.817.657 36,55% 8,76% 13.179.395 42,61% 8,42% 30.929.429 FEBRER 7.858.026 64,39% 13,02% 4.346.524 35,61% 16,12% 12.204.550 42,16% 14,10% 28.947.960 MARÇ 10.552.175 62,81% 15,84% 6.249.245 37,19% 15,32% 16.801.420 42,66% 15,64% 39.381.066 ABRIL 13.709.543 65,89% 19,95% 7.097.982 34,11% 18,51% 20.807.525 42,31% 19,45% 49.173.833 MAIG 15.050.847 65,46% 7,54% 7.942.653 34,54% 9,11% 22.993.500 44,08% 8,08% 52.158.030 JUNY 14.204.232 66,49% 3,60% 7.158.138 33,51% -3,50% 21.362.370 41,19% 1,11% 51.861.934 JULIOL 16.891.070 67,60% 8,10% 8.096.150 32,40% 3,65% 24.987.220 40,24% 6,62% 62.089.346 AGOST 15.945.234 64,37% 10,90% 8.826.692 35,63% 6,26% 24.771.926 40,96% 9,20% 60.480.160 SETEMBRE 14.526.965 62,95% 14,93% 8.549.951 37,05% 8,45% 23.076.916 43,66% 12,44% 52.856.612 OCTUBRE 15.447.383 62,88% 21,63% 9.119.865 37,12% 18,15% 24.567.248 44,33% 20,31% 55.414.825 NOVEMBRE 11.611.764 62,08% 10,85% 7.093.053 37,92% 6,19% 18.704.817 45,70% 9,04% 40.929.578 DESEMBRE 10.882.002 65,80% 19,78% 5.654.909 34,20% 11,08% 16.536.911 49,77% 16,65% 33.227.643 TOTAL 155.040.979 64,60% 12,49% 84.952.819 35,40% 9,24% 239.993.798 43,05% 11,32% 557.450.416 (*) No inclou les targetes canalitzades a través del grup 4B comercialment com culturalment, així ho confirmen. Com a fet negatiu, però general en el context internacional, Estats Units perd posicions (recordem que l'any 2000 n'ocupava la primera); la seva participació ha estat del 14,41% i el seu crei- xement del 7,58%. A continuació, segueixen Alemanya, Itàlia, Holanda, Suïssa, Japó, Bèlgica i Portugal. DESPESA DE TURISTES AMB TARGETA VISA I MASTERCARD (*) ANY 2002 (en euros) País Import % sobre % increm. Núm. % sobre % increm. operacions total any anterior operacions total any anterior REGNE UNIT 94.397.302,94 16,90 23,78 1.333.850 11,58 21,85 FRANÇA 88.149.236,38 15,78 43,33 3.755.402 32,60 31,70 ESTATS UNITS 80.492.743,91 14,41 7,58 1.094.211 9,50 7,95 ALEMANYA 43.105.811,82 7,72 7,47 1.061.922 9,22 -2,05 ITÀLIA 34.434.415,46 6,17 16,85 549.854 4,77 7,14 HOLANDA 25.338.592,04 4,54 24,02 724.423 6,29 7,23 SUÏSSA 23.928.453,76 4,28 14,24 430.476 3,74 13,02 JAPÓ 15.232.567,47 2,73 15,54 121.692 1,06 8,78 BÈLGICA 14.728.226,31 2,64 19,52 495.263 4,30 13,09 PORTUGAL 13.350.356,28 2,39 19,09 246.430 2,14 11,77 SUÈCIA 10.860.345,74 1,94 9,36 178.238 1,55 10,97 NORUEGA 10.374.010,37 1,86 4,81 128.128 1,11 1,54 MÈXIC 10.102.232,70 1,81 20,52 121.644 1,06 29,75 ISRAEL 7.107.123,32 1,27 -19,04 91.630 0,80 -22,01 CANADÀ 6.486.047,37 1,16 23,75 86.113 0,75 15,60 DINAMARCA 5.780.911,59 1,04 15,90 109.976 0,95 9,30 IRLANDA 5.566.348,01 1,00 46,69 65.136 0,57 37,09 BRASIL 4.788.246,20 0,86 -8,42 67.306 0,58 -7,77 ÀUSTRIA 4.651.671,84 0,83 8,79 62.838 0,55 -3,12 RÚSSIA 4.459.491,90 0,80 9,87 62.445 0,54 7,88 AUSTRÀLIA 4.174.983,55 0,75 14,05 62.008 0,54 1,92 FINLÀNDIA 3.949.923,01 0,71 15,95 60.368 0,52 14,55 TURQUIA 2.992.230,65 0,54 35,45 30.892 0,27 17,99 VENEÇUELA 2.602.022,60 0,47 -18,31 33.329 0,29 0,01 ARGENTINA 2.271.791,21 0,41 -77,01 50.246 0,44 -68,18 GRÈCIA 2.261.808,19 0,41 41,51 19.799 0,17 8,10 HONG KONG 2.173.740,67 0,39 -8,37 14.668 0,13 -11,02 EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 11. BARCELONA, CIUTAT DE COMPRES INTERNACIONAL 8584 Informe Comerç 2002Informe Comerç 2002 Tot seguit, presentem el gràfic on es pot observar l'evolució que ha tingut Barcelona del 2000 al 2002 pel que fa a les des- peses dels turistes internacionals amb targetes Visa i Mastercard. "Christmas Shopping" a Barcelona Quan arriba l'època del Nadal, el comerç es converteix en el protagonista de l'activitat econòmica de la ciutat. Entre els objectius de Turisme de Barcelona, en el seu vessant de les compres realitzades pels turistes i visitants estran- gers, figura el d'esmorteir els períodes vall o pal·liar-ne l'estacionalitat. Fins al moment, es dóna la circumstància que en el rànquing mensual, els mesos de novembre i especialment desembre, les xifres ens indiquen que estem en un període de baixa temporada. Malgrat aquesta circumstància, les despeses realitzades en el comerç guanyen participació. El desem- bre de l'any analitzat, el comerç ha arribat a aconseguir una participació del 49% i és obvi que l'objectiu és que superi amb escreix aquesta xifra i que fins i tot pugui arribar a percentatges de participació superiors al 60%. El mateix cal acon- seguir en períodes com les èpoques de rebaixes i molt especialment el mes de gener. BARCELONA - DESPESES DE TURISTES INTERNACIONALS AMB TARGETA VISA I MASTERCARD (*). ANY 2002 (milions) Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 70 60 50 40 30 20 10 0 (*) No inclou les targetes canalitzades a través del grup 4B 2000 2001 2002 Cal destacar l'increment dels mesos d'octubre (20,31%), comparat amb el decrement del 0,40% de l'any 2001, d'abril (19,45%) i finalment de desembre (16,65%). Com a dada negativa, només trobem l'increment de l'1,11% del mes de juny, quan el mateix mes de l'any 2001 va ser del 26,42%. Per sectors, cal destacar el tèxtil, amb un increment del 15,38% respecte a l'any anterior. El segon lloc, l'ocupa el sector de regals, el qual, però, té un decrement respecte a l'any 2001 de -3,25%; seguidament trobem el sector de les sabate- ries, que té un increment del 12,98%. Finalment, com a sectors més destacats, trobem el d'alimentació en general, amb un increment respecte el 2001 del 22,99%, i després el de joieries i rellotgeries, amb un increment del 2,70%. DESPESES DE TURISTES INTERNACIONALS AMB TARGETES DE CRÈDIT VISA I MASTERCARD (*) PER DIFERENTS SECTORS D'ACTIVITAT. ANY 2002 (en euros) 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. Tot. 2002 Tot. 2001 Variació COMERÇ 42.185.365 65.163.395 72.836.062 59.808.977 239.993.799 215.597.159 8,98 HOTELS 24.864.647 40.869.596 45.540.980 30.933.334 142.208.557 118.400.414 8,33 REST. 10.966.901 17.318.629 17.975.763 13.851.159 60.112.452 52.242.619 8,69 AUTOM. 6.986.501 10.297.471 18.031.935 7.696.157 43.012.064 35.714.643 8,30 SERVEIS 4.446.020 5.665.518 6.103.835 4.703.524 20.918.897 20.259.655 9,69 TRANS. 895.748 1.207.650 1.960.533 802.408 4.866.339 4.177.683 8,59 OCI 3.080.236 4.605.195 3.955.542 3.769.876 15.410.849 10.799.162 7,01 ALTRES 5.833.035 8.066.343 9.021.467 8.006.612 30.927.457 23.202.658 7,50 TOT. 2002 99.258.453 153.193.797 175.426.117 129.572.047 557.450.414 TOT. 2001 85.676.865 135.038.326 150.696.220 108.982.581 480.393.992 8,62 VAR. 8,63% 8,81% 8,59% 8,41% 8,62% (*) No inclou les targetes canalitzades a través del grup 4B EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 11. BARCELONA, CIUTAT DE COMPRES INTERNACIONAL 8786 Informe Comerç 2002 Les llicències de serveis, en relació amb l'any 2001, s'han incrementat, en conjunt, en un 1,71%, mentre que la superfície comercial ha augmentat en un 4,66%, cosa que confirma la tendència que els mostra com un dels sectors més dinàmics de l'activitat econòmica de la ciutat de Barcelona. L'anàlisi de les llicències d'IAE del sector de serveis manifesta un lleuger increment en el conjunt de la ciutat, amb una espe- cial incidència en alguns districtes. En aquest sentit, s'aprecia que el districte de Sarrià-Sant Gervasi esdevé el districte amb una evolució més significativa, amb un creixement del nombre de llicències d'un 2,95%. Així mateix, s'observen evolucions positives en els districtes de l'Eixample, Sant Martí, Ciutat Vella, Les Corts, Sant Andreu, Sants-Montjuïc i Gràcia. Serveis 2001 2002 Variació % LLICÈNCIES 65.358 66.495 1,71 SUPERFÍCIE (m2) 11.878.881 12.459.767 4,66 Font: IAE 2001 i 2002. Departament d'Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EVOLUCIÓ DE LES LLICÈNCIES DE SERVEIS Districte 2001 2002 Variació % CIUTAT VELLA 5.134 5.231 1,85 EIXAMPLE 18.002 18.536 2,88 SANTS-MONTJUÏC 5.878 5.910 0,54 LES CORTS 4.173 4.251 1,83 SARRIÀ-SANT GERVASI 9.230 9.511 2,95 GRÀCIA 4.541 4.559 0,39 HORTA-GUINARDÓ 4.129 4.077 -1,28 NOU BARRIS 3.941 3.933 -0,20 SANT ANDREU 3.560 3.582 0,61 SANT MARTÍ 6.770 6.905 1,96 TOTAL 65.358 66.495 1,71 Font: IAE 1999, 2000, 2001 i 2002. Departament Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA ELS SERVEIS Informe Comerç 2002 Per aquest motiu, es preparen i realitzen campanyes fora del territori espanyol, és a dir, en els mercats que per proximi- tat ens puguin ser més favorables. Si l'any 2001, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona, es va realitzar la campanya a Brussel·les, Amsterdam, Ginebra, Zuric i Madrid, aquest any 2002 es volia conso- lidar un mercat de proximitat com el francès, el qual havia tingut un creixement espectacular durant tot l'any. En defini- tiva, calia tenir en compte també l'estructura comercial barcelonina i les diferències respecte del sud de França. Utilitzant els mitjans de comunicació, com la premsa i la ràdio, es va realitzar una campanya informativa i de notorietat sobre la Barcelona comercial i els seus atractius tant arquitectònics i culturals com òbviament comercials. Pel que fa a l'àmbit exclusiu del shopping line de Barcelona, es va realitzar una campanya informativa dirigida fonamen- talment al mercat francès, en què es va potenciar l'ús dels aparcaments tant públics com privats, així com també la uti- lització del Bus Shopping Line. Com que una bona part dels turistes francesos de shopping que ens visita utilitza el cotxe propi per desplaçar-se des del seu país a la nostra ciutat, calia estimular tant l'aparcament com el transport públic a l’hora de rea- litzar les compres de Nadal. El gran objectiu és potenciar Barcelona com a ciutat de compres durant l'època de Nadal i durant les èpoques de rebai- xes, moment en què el comerç agafa el protagonisme de l'activitat econòmica i social de la ciutat. EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL COMERÇ 11. BARCELONA, CIUTAT DE COMPRES INTERNACIONAL 8988 Informe Comerç 2002Informe Comerç 2002 Quant a la concentració de superfície comercial, els sectors de transports i comunicacions i de restaurants, bars i hotels són els que una major superfície en conjunt destinen (amb un 19% cadascun del total de superfície de la ciutat). Així mateix, cal ressenyar el 16% del segment d'activitats immobiliàries i serveis a empreses. D'altra banda, es consolida la concentració de determinats segments de serveis en alguns districtes de la ciutat. En aquest sentit, s'aprecia com el subsector de restauració, bars i hotels manté una presència significativa als districtes de l'Eixample (23% del total) i de Ciutat Vella (16% del conjunt de la ciutat). Així mateix, el districte de l'Eixample concentra el 30% de les llicències de serveis d'ensenyament, i el 38,77% dels ser- veis d'activitats immobiliàries i serveis a les empreses, seguit en aquest darrer subsector pel districte de Sarrià-Sant Gervasi que representa el 22,99%. En canvi, el districte de Sant Martí va al capdavant en el segment de transports i comunicacions, amb un 17,89%, seguit pel districte de l'Eixample, amb un 16,02%. Respecte a la concentració territorial de les llicències de serveis, el districte de l'Eixample presenta els resultats més signifi- catius ja que el seu comerç representa el 29% del total de la ciutat, amb un total de 18.536 llicències, seguit pel districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb un 14% del total de llicències. Així mateix, cal destacar el paper desenvolupat pels districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc, amb un 10% i un 9% de les llicències de serveis de la ciutat, respectivament (vegeu l'annex 4). L'evolució del nombre d'activitats de serveis mostra que el subsector d'Activitats immobiliàries i serveis a les empreses, tot mantenint la tendència mostrada en els darrers anys, conserva la primacia quant al pes específic dins del sector de ser- veis atès que compta amb 20.275 llicències i representa el 30,49% del total de serveis, seguit pel segment de restaurants, bars i hotels (19% del total), i el de transports i comunicacions (17%). En aquest sentit, cal mencionar l'evolució positiva constant del sector de la restauració i hostaleria, que passa de les 11.998 llicències de l'any 1999, a les 12.389 llicències de restaurants, bars i hotels actuals. Pel que fa a la superfície ocupada per les llicències d'IAE de serveis, s'observa un acreixement significatiu en el seu con- junt. L'evolució dels diferents districtes és heterogènia. A tall d'exemple, s'aprecia un augment del 30,24% en el districte de Sant Martí, mentre que el districte de les Corts presenta una disminució de tan sols un 0,84%. En canvi, d'acord amb la distribució de la superfície del comerç minorista a la ciutat, el districte de l'Eixample és el que en conjunt sosté un nombre major de superfície, i representa el 23% del total de la ciutat. El segueixen en volum global els districtes de Sants-Montjuïc (17% del total) i el de Sarrià-Sant Gervasi (13% del total). EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE DELS SERVEIS ( en m2) Districtes 2001 2002 Variació % CIUTAT VELLA 1.261.960 1.322.684 4,59 EIXAMPLE 2.825.342 2.893.764 2,36 SANTS-MONTJUÏC 2.154.643 2.172.034 0,80 LES CORTS 1.295.412 1.284.672 -0,84 SARRIÀ-SANT GERVASI 1.637.002 1.643.247 0,38 GRÀCIA 614.692 614.812 0,02 HORTA-GUINARDÓ 447.317 447.241 -0,02 NOU BARRIS 300.214 306.494 2,05 SANT ANDREU 415.405 446.136 6,89 SANT MARTÍ 926.894 1.328.683 30,24 TOTAL 11.878.881 12.459.767 4,66 Font: IAE 1999, 2000, 2001 i 2002. Departament Estadística. Explotació: Direcció de Comerç i Consum EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA ELS SERVEIS ,LICÞNCIESPERSECCI˜CENSAL DEA DEA DEA M£SDE  2ESTAURANTSBARSIHOTELS 2EPARACIONS 4RANSPORTSICOMUNICACIONS !LTRESSERVEISCULTURALSIPERSONALS -%2#!43 9190 Informe Comerç 2002Informe Comerç 2002 92 93 Informe Comerç 2002Informe Comerç 2002 Pel que fa a l'economia catalana, el conflicte bèl·lic a l'Iraq no ha tingut una gran repercussió sobre l'activitat econòmi- ca. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, es preveu una certa recuperació de l'activitat econòmica; tot i que de manera lenta, el creixement es basa únicament en la demanda interna: • la reactivació del consum privat i • el dinamisme de la inversió en construcció i béns d'equipament. Barcelona, com a capital europea i seu de negocis, té una bona i ascendent projecció internacional. L'informe European Vities Monitor 2003 la situa per segon any consecutiu com la ciutat amb millor qualitat de vida d'Europa, just per davant de París. En la classificació de les millors ciutats europees per fer-hi negocis, Barcelona es manté sisena, gràcies a l'alta nota que obté pel seu nivell de vida i per la bona relació qualitat-preu que tenen les oficines. En aquest apartat, apareixia l'any pas- sat en primera posició i enguany ho fa en la quarta, molt per davant de Madrid, que és dotzena. Aquesta bona nota que aconsegueix Barcelona perd força per la mala connexió que té amb els transports internacionals, un factor molt important a l'hora de decidir on ubicar una empresa. Els economistes catalans coincideixen amb els exe- cutius europeus a situar la manca d'infraestructures com una nota força negativa per als negocis, segons l'enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Les perspectives de creixement de l'activitat econòmica i comercial de Barcelona són de creixement mantingut, tal com assenyalen les últimes dades econòmiques de la ciutat i l'estat d'opinió de l'empresariat català. Un altre dels sectors amb un pes econòmic molt important dintre de la ciutat, el turisme, reflecteix la bona marxa de la nostra economia. Tot i la situació internacional viscuda pels efectes de l'onze de setembre, la guerra de l'Afganistan i la posterior guerra a l'Iraq, Barcelona no n'ha patit les conseqüències, i continuem creixent amb unes perspectives força posi- tives amb vista al futur. En els propers anys les accions municipals aniran encaminades a donar suport al comerç de proximitat per tal de millorar i consolidar l'oferta comercial existent dins la xarxa urbana, racionalitzant-la als districtes i aproximant al màxim l'ofer- ta comercial als consumidors. Una altra de les línies destacables d'actuació municipal s'emmarca en la potenciació dels eixos comercials urbans a cel obert i la seva ampliació a tota la ciutat. Les accions estan dirigides a afavorir les condicions perquè mantinguin una ofer- ta comercial propera i de qualitat, concentrada territorialment i diversificada en la seva gamma de productes. TENDÉNCIES I PERSPECTIVES Per l'any 2002, les primeres previsions de l'economia mundial eren més optimistes, i diversos factors com el frau compta- ble d'importants empreses americanes o la incertesa d'una guerra imminent contra Iraq van ocasionar que el creixement fos inferior al que s'esperava. Un exemple d'aquesta incertesa va ser el creixement econòmic a la UE, que només va ser d'un 0,9%. Una de les mesures adoptades pels Estats Units i la Zona Euro ha estat la de rebaixar els tipus d'interès per estimular l'ac- tivitat econòmica. En l'àmbit europeu, els dos fets remarcables de l'any 2002 són l'entrada en circulació de l'euro i l'acord per a l'ampliació de la UE. Es preveu que durant l'any 2003 el creixement de l'economia mundial serà molt moderat; el Fons Monetari Internacional estima que l'economia mundial creixerà el 3,2%, mig punt menys que el previst al setembre del 2002, i la Comissió Europea calcula que la Zona Euro creixerà tan sols l'1%. Aquesta dificultat en la recuperació de l'activitat és deguda a diferents factors: • Els desequilibris macroeconòmics de l'economia nord-americana. • El dèficit comercial nord-americà ha continuat augmentant a causa del creixement de les importacions. • Els baixos nivells de productivitat de la major part d'economies europees produïts per l'estancament de l'economia alemanya i el retrocés del PIB a Itàlia, Portugal i els Països Baixos. • L'impacte negatiu de la pneumònia sobre els països asiàtics. En aquest context europeu, les previsions del Ministeri d'Economia per a l'economia espanyola són optimistes, per sobre del 2% de creixement, principalment pel to expansiu del consum, la reactivació de la inversió en béns d'equipament, els nivells elevats de la rendibilitat empresarial, els tipus d'interès reduïts, la necessitat de reposar nous equips, i la construc- ció com a impulsora principal de la demanda d'inversió, encara que la demanda externa ha empitjorat notablement. D'altra banda, hi ha un bon comportament del sector públic. En l'àmbit nacional l'Estat ha obtingut un superàvit d'11.000 MEUR.