1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 el comerç a barcelona 2001 / 1 / p r e s e n t a c i ó Barcelona és una ciutat moderna, adaptada als paràmetres de la societat de la infor- mació, una ciutat referent de civisme, solidaritat i cohesió social. En aquesta ciutat el sector comercial juga un paper molt important en la vida quotidiana dels seus ciu- tadans i visitants amb una oferta completa de comerç, serveis i lleure que afavoreix l’ús i el gaudi dels seus espais urbans. Un model comercial sostenible que dóna riquesa i vitalitat al conjunt de la ciutat. L’impuls de l’Ajuntament en renovació urbanística i adequació dels espais públics es conjumina amb la voluntat de renovació i projecció de les associacions de comer- ciants, dinamitzant eixos comercials que amb una bona oferta, variada i de qualitat, revitalitzen barris i racons de la ciutat. El comerç, a més d’una font important d’activitat econòmica i d’ocupació, esdevé un element que contribueix en gran mesura a la forta atractivitat turística de la nos- tra ciutat. En aquest sentit, actualment Barcelona és la primera ciutat espanyola en índex de compres de ciutadans de la Unió Europea i s'ha consolidat com una de les ciutats de "shopping" més importants d'Europa. Una ciutat que ofereix una combi- nació única de passeig, lleure i compres. La ciutadania de Barcelona considera el comerç de la ciutat com un element important de la qualitat de vida. Els 31.000 establiments comercials, els més de 50.000 establiments de serveis i els 12.000 bars i restaurants de Barcelona, contri- bueixen a fer-la realitat. Cal destacar, a més, que la voluntat de modernització i adaptació als nous hàbits dels consumidors del comerç de Barcelona és clau per mantenir la seva competitivi- tat, la qual cosa li permet afrontar el futur amb seguretat i comptant amb la bona resposta dels barcelonins i barcelonines. La consolidació de Barcelona com a ciutat de compres ha estat fruit principal- ment de l’esforç del sector, i alhora del treball comú amb tota la ciutat. Un treball en què l’Ajuntament hi està activament i explícitament implicat i compromès. El resul- tat és, un any més, positiu, tal com reflecteix aquest Informe del Comerç a Barcelona 2001. Joan Clos Alcalde de Barcelona presentació 3 / 1 / p r e s e n t a c i ó Per quart any us presentem aquest informe del comerç de la nostra ciutat en el que any darrera any actualitzem les principals dades del sector, així com el seu pes en l’activitat econòmica de la ciutat. Com en la darrera edició, també actualitzem les dades del sector serveis intentant donar una visió complerta de l’evolució del sector terciari. La imatge general que es desprèn de l’informe és el d’un sector amb vitalitat, que guanya presència a la ciutat, que es modernitza i que incorpora noves tendències. Així Barcelona es consolida com una ciutat de compres amb un gran pes específic. Hem pogut constatar la importància dels centres comercials urbans a cel obert i la seva consolidació com a oferta potent i atractiva que reforça els nostres barris i converteix a Barcelona en una de les millors ciutats de compres d’Europa. L’urbanisme comercial que s’ha desplegat per diversos barris de la ciutat és un gran valor diferencial que contribueix a la millora de l’oferta comercial. S’ha constatat l’èxit d’aquest model singular de cooperació público-privada que implica la concentració, la convivència d’usos, l’associacionisme comercial i l’acció col·lectiva. Ciutadans i turistes coincideixen en una alta valoració de l’oferta comercial de la ciu- tat. Aquestes valoracions es veuen reflectides positivament en el nivell de despeses que fan els turistes als nostres comerços i en la mateixa línia a les poques fugues de ciutadans de Barcelona per comprar fora de la nostra ciutat. Aquests són símptomes de què anem avançant per bon camí. En presentar l’informe del comerç del 2001 no puc deixar d’expressar de nou el reco- neixement per la contribució molt significativa dels comerciants a l’èxit en la introducció de l’Euro. Els comerciants han estat en la primera línia per resoldre problemes, dubtes i han exercit una pedagogia positiva entre els consumidors que ha estat una de les claus principals de l’èxit. Aquest informe, en definitiva, permet visualitzar la importància del sector de comerç i serveis, en l’economia de Barcelona i copsar les seves dinàmiques i transformacions. Però de ben segur que la millor percepció del comerç a Barcelona és la que s’obté passejant, comprant i gaudint de la nostra oferta comercial. Maravillas Rojo Torrecilla Regidora de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç presentació 5 s í n t e s i 1. El 2001 és l´ultim any d´utilització de la pesseta i aquest factor condiciona -millo- llicències. L’Eixample torna a ser el districte amb una major concentració amb un 32% de les rant-los- els resultats de l´exercici. La imminència de l’entrada de l’euro com a única llicències. Per sectors d’activitat, el de l’electrònica i electrodomèstics amb un 17% i el de l’ali- moneda d’ús, es tradueix a final de l’any 2001 en un avenç de compres, de tal manera que es mentació amb un 16% són els sectors amb major volum de llicències de comerç majorista. concentren moltes més operacions de les esperades, el que redreça els números del sector 8. Un any mes, la valoració del comerç rep una alta puntuació. L’enquesta trimestral rea- comercial pel conjunt de l’exercici tant pel que fa al volum de negoci com a la riquesa litzada als ciutadans de Barcelona dóna un notable de manera mantinguda tant a l’oferta produïda. comercial (7,7%), com als horaris comercials vigents (7,7%), com a l’atenció personal que rebem 2. La facturació del sector comercial de Barcelona mostra el 2001 una variació a l’alça (7,2%). del 6,2%. El component monetari explica més de la meitat del creixement, que situa els volums 9. La majoria dels ciutadans realitza les seves compres a peu o en transport públic. de negoci anual en 22.230 milions d’euros. Amb un increment en termes reals del 2,7%. Només el 10% utilitza el cotxe per realitzar les compres d’alimentació o de productes d’ús quo- 3. El valor del PIB presenta una alça del 6,4%, fins assolir la magnitud de 5.008 milions tidià. Per a la resta de productes entre un 48% i un 57% va a peu, entre un 25 i un 30% va en d’euros i mantenir el seu pes dintre l’economia de la ciutat a l’entorn del 14%. transport públic. Entre un 12 i 16% va en transport privat. 4. La consolidació del comerç, una aportació per l´ocupació de Barcelona. L’estabilitat, un 10. Remarcable protagonisme del comerç de proximitat a Barcelona. que concentra el 90% any més, caracteritza l’evolució de l’ocupació del sector comercial de Barcelona. Entre els assa- de les compres regulars d’aliments i el 51% de vestit i calçat dels residents, amb un important lariats, que suposen el 77% de les persones que treballen al sector, es produeix un lleuger paper aglutinador dels eixos comercials ascens de pràcticament 1 punt percentual. Un important canvi en la classificació dels autònoms, 11. Augment altament significatiu de l’atractivitat de Barcelona com a centre de com- transfereix alguns dels seus col·lectius a altres epígrafs de la Seguretat Social, i en conseqüèn- pres de vestit i calçat. Els residents de la primera corona que realitzen aquestes compres a cia, en redueix el nombre de registrats. En definitiva es comptabilitzen 159.410 llocs de treball la ciutat guanyen 7 punts en 5 anys, i els de la segona corona en guanyen 3 i mig. al sector comercial de Barcelona. 12. Barcelona continua sent la ciutat de l’estat on els turistes mes gasten en compres. 5. El comerç minorista té 37.176 llicencies. El valor total de llicències del comerç minorista El 15% del total de despeses que els turistes realitzen a l’Estat espanyol ho fa a Barcelona, pràc- ha estat de 37.176 (18 menys que l’any anterior) i continua sent el sector d’alimentació el de ticament 481 milions d’euros. major implantació en el comerç de la ciutat amb 11.671 llicències (3 menys que el 2000) que suposa el 31,4%, seguit del tèxtil (les mateixes que al 2000) i suposen el 19%. Els sectors de 13. Un 9,5% dels Barcelonins han comprat alguna vegada per Internet. El comerç electrò- parament de la llar i d’oficines i mecànica de precisió són els que experimenten creixements nic continua avançant, si bé encara només el 9,5% dels barcelonins manifesta haver efectuat amb 29 i 80 llicències respectivament, mentre els llibres, diaris i revistes, els que experimen- compres per la xarxa, i la demanda es limita pràcticament a productes de lleure i cultura, i a ten una major pèrdua amb 72 llicències. l’alimentació. 6. La superfície del comerç minorista augmenta mes del 3%. La superfície total del comerç 14. Es manté alt el clima de confiança en el sector. L’enquesta realitzada als comerciants minorista assoleix els 3.432.866 m2. el que representa un increment del 3,5% respecte l’any sobre el grau de confiança en el futur mostra que un 28% creuen que serà millor, un 51% que anterior. serà igual i un 21% que minvarà. 7. El comerç majorista continua pràcticament al mateix nivell de l’any 2000. El comerç majorista té una lleugera disminució en el seu número de llicències, el 0,91% assolint les 12.731 6 síntesi síntesi 7 / 1 / e l s e c t o r t e r c i a r i a b a r c e l o n a El comerç constitueix una activitat de caràcter clarament terciari. Com assenyalen diferents estu- ciutat tant en la seva vessant econòmica com urbanística. L’evolució del nombre d’assalariats del dis que analitzen la dinàmica de la Regió Metropolitana, la ciutat de Barcelona està immersa en sector de la distribució és més moderada que la del conjunt dels serveis: des de 1996, l’ocupació un acusat procés de terciarització i tendeix a especialitzar-se en activitats de serveis d’alt valor al sector comercial ha augmentat en un 22,4%, una variació significativa, si bé el conjunt de l’e- afegit i amb un contingut tecnològic important. Com és ben conegut, Barcelona tendeix progres- conomia barcelonina ha aconseguit créixer 10 punts més. sivament a concentrar activitats terciàries dirigides a les diferents empreses bàsicament indus- Malgrat que com ja s’ha dit, l’estabilitat és un dels principals trets del sector, aquest no és trials situades a les corones metropolitanes, de diferent caràcter com són: financer, comptable, resultat de l’immobilisme, sinó que aquesta s’aconsegueix amb un esforç constant de transfor- marketing, disseny, vigilància, neteja, consultoria, informàtica, publicitat, etc... mació i d’adaptació del sector per respondre adequadament als reptes del futur, que es manifes- Barcelona ha experimentat l’any 2001 un increment de l’ocupació de gairebé el 3% en les acti- ten amb la progressiva implantació del comerç electrònic, els hàbits de consum associats a un vitats emergents, les més relacionades amb la societat del coneixement i les noves demandes major nivell de renda que demanda un nou tipus de producte de major qualitat i de relació comer- socials. És un ritme de creixement que duplica el del conjunt de l’ocupació de la ciutat. Fins i tot, cial entre el client i el venedor, i finalment l’expansió del turisme que modifica i afecta l’estructu- s’observa una evolució per sobre d’aquest 3% en activitats emblemàtiques entre les que consti- ra i les característiques de l’oferta comercial urbana. tueixen els sectors emergents, com són les de les tecnologies de la informació i la comunicació, malgrat que a nivell internacional han manifestat una trajectòria ben problemàtica, amb publici- tades reduccions de plantilla i un empitjorament dels resultats empresarials. El sector serveis i el comerç en xifres També dades procedents del registre de l’Impost d’Activitats Econòmiques indiquen que les llicències relacionades amb el sector terciari relatives a la societat del coneixement han tingut un Al 2001, el sector serveis concentra el 80% dels llocs de treball localitzats a la ciutat i el 83,6% de comportament més expansiu. D’aquesta manera, els serveis culturals creixen un 10% l’últim any, les activitats empresarials d’IAE. els suports informàtics ho fan al 10,1%, la promoció econòmica i firal ho fa al 7,2%, els serveis a Dins del terciari, el comerç representa un 20% dels afiliats a la Seguretat Social a Barcelona, les empreses al 4,3% i l’edició de llibres a un ritme d’un 6,2%1. només superat per l’ocupació al sector que agrega els serveis a les empreses i les activitats immo- Per tant, es pot parlar d’alguna manera de l’extensió i la implantació progressiva a la ciutat biliàries. d’un terciari avançat, que malgrat les diverses incerteses de caire internacional que ha patit aquest sector, segueix en una fase de clara difusió i creixement a l’interior de la ciutat. El quadre següent posa de manifest que l’evolució del nombre de treballadors al sector Altres branques del terciari d’unes característiques diferents i que tenen una major relació comerç ha estat més moderada que la del conjunt dels serveis. Com ja s’ha comentat abans, altres amb la població resident, la seva renda, els seus patrons de consum i la presència de turistes a la activitats com els serveis a les empreses, l’ensenyament i la sanitat han tingut un comportament ciutat com poden ser el comerç i l’hostaleria presenten un comportament molt més estable. Així, més expansiu. l’evolució de l’hostaleria va molt directament relacionada amb l’atractivitat turística de la ciutat; mentre que el comerç està més lligat als hàbits de consum i a la renda de la població resident i no resident (tant la procedent de municipis de l’entorn metropolità com dels turistes) i això li confe- reix una major dosi d’estabilitat en el seu comportament i una gran importància en la configuració 1 Dades extretes del ‘Document sobre l’evolució de les activitats urbanística, del clima urbà i de la imatge de la ciutat. econòmiques a Barcelona d’acord amb les xifres de l’IAE 1993- En termes d’ocupats, el sector de comerç i reparacions presenta una participació molt impor- 2001’ fet pel Gabinet Tècnic de tant dins dels serveis de la ciutat (al voltant d’un 20%), només superat en pes pels serveis a les Programació de l’Ajuntament de Barcelona l’agost de l’any 2002. empreses i les activitats immobiliàries, pel que se’l considera un veritable sector vertebrador de la 8 el sector terciari a barcelona el sector terciari a barcelona 9 AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL A BARCELONA AL TERCIARI 1996-2001 DISTRIBUCIÓ DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES AL TERCIARI A BARCELONA L’ANY 2001 (en %) Serv. personals 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2001/1996 % NOMBRE Educació i i altres sanitat 4,7% COMERÇ I REPARACIONS 108.531 116.079 121.166 131.115 131.748 132.788 24.257 22,35 4,7% Serv. culturals Comerç al detall 2,4% 31,1% HOSTELERIA 32.523 36.282 37.819 39.143 42.154 42.896 10.373 31,89 Serv. empreses TRANSPORTS I COMUNICACIONS 46.345 49.681 49.879 47.016 53.597 50.939 4.594 9,91 18,7% INTERMEDIACIÓ FINANCERA 42.285 43.270 43.521 44.089 43.027 44.624 2.339 5,53 Serv. immob. i ACT. IMMOBIL. I SERV. EMPRESES 93.496 118.176 138.709 148.881 162.876 171.544 78.048 83,48 lloguer béns 5,2% Comerç a l’engrós ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 48.448 49.047 51.028 51.248 58.541 59.415 10.967 22,64 Serv. financers 2,8% 10,7% Hosteleria Transp. i comunic. ENSENYAMENT 33.195 36.574 38.787 40.403 42.078 43.160 9.965 30,02 9,5% 10,3% ACTIV. SANITÀRIES, SERV. SOCIALS 44.035 50.022 51.907 54.634 54.504 57.057 13.022 29,57 SERV. PERSONALS I DOMÈSTICS 53.179 45.256 47.965 53.270 57.222 62.250 9.071 17,06 TOTAL SERVEIS 502.037 544.387 580.781 609.799 645.747 664.673 162.636 32,40 Segons la informació provinent del registre de l’IAE per a l’any 2001, en termes de nombre PARTICIPACIÓ DE CADA SECTOR (EN TANT PER CENT) d’activitats, el sector de la distribució acumula gairebé un 42% del total de les llicències terciàries de l’IAE. La major part corresponen al comerç detallista, que representa un 31,1% del total de les COMERÇ I REPARACIONS 21,62 21,32 20,86 21,50 20,40 19,98 –1,64 llicències de serveis a la ciutat. HOSTELERIA 6,48 6,66 6,51 6,42 6,53 6,45 0,02 Es comprova doncs, com el pes del sector comercial és més important en termes d’establi- ments que d’ocupació. Aquest fet posa de relleu la reduïda dimensió mitjana de les empreses del TRANSPORTS I COMUNICACIONS 9,23 9,13 8,59 7,71 8,30 7,66 –1,57 sector -en especial del detall-, on encara existeix una rellevant presència d’empreses de tipus INTERMEDIACIÓ FINANCERA 8,42 7,95 7,49 7,23 6,66 6,71 –1,71 familiar, amb poc nombre d’assalariats. La consolidació com a aspecte característic del sector s’evidencia clarament en l’evolució del ACT. IMMOBIL. I SERV. EMPRESES 18,62 21,71 23,88 24,41 25,22 25,81 7,19 nombre de llicències d’activitat del sector comercial: en el conjunt dels darrers anys pràcticament ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 9,65 9,01 8,79 8,40 9,07 8,94 –0,71 no s’ha mogut (passa de 41.021 llicències l’any 1996 a 40.653 l’any 2001) amb una caiguda infe- ENSENYAMENT 6,61 6,72 6,68 6,63 6,52 6,49 –0,12 rior a l’1%. Les dues evolucions –l’augment de l’ocupació i el manteniment del nombre d’establiments– ha ACTIV. SANITÀRIES, SERV. SOCIALS 8,77 9,19 8,94 8,96 8,44 8,58 –0,19 provocat un increment de la dimensió mitjana, el que suposa una certa modernització dels esta- SERV. PERSONALS I DOMÈSTICS 10,59 8,31 8,26 8,74 8,86 9,37 –1,23 bliments comercials i una millor adequació als nous hàbits de consum. TOTAL SERVEIS 100 100 100 100 100 100 10 el sector terciari a barcelona el sector terciari a barcelona 11