/  1  /   
t e n d è n c i e s  i  p e r s p e c t i v e s
L’any 2001, la dimensió econòmica del comerç s’afiançat i per als propers anys s’espera que la europeu (-1%) i mundial (-1,3%). S’ha ratificat el lideratge de Barcelona, ja que en el període 1999-
importància  de l’activitat comercial en el conjunt de l’economia de la ciutat continuï consolidant-se. 2000 és la ciutat de tota Europa que ha experimentat un creixement més gran en nombre de per-
No podem oblidar que l’any 2001 ha estat un any certament complicat en general per a l’acti- noctacions, que la situa ja entre les 10 primeres ciutats turístiques europees.
vitat econòmica. Així, començava una etapa d’una certa  desacceleració de l’economia, en la que Aquesta posició es  reflexa molt en les xifres de despesa del turisme internacional amb targe-
també ha tingut influència les conseqüències a nivell  mundial dels atemptats de l’11-S a Nova ta de crèdit, que ha augmentat un 18,88% respecte de l’any anterior. 
York, i en el cas europeu  a més, l’economia s’enfrontava a un canvi de moneda. Les dades de la despesa reflexen l’estructura comercial singular pròpia de la  ciutat, ja que el
Per al conjunt del sector comercial,  el canvi de la pesseta per l’euro suposava un gran repte, comerç de proximitat té molta vitalitat i representa el 60% de les compres dels turistes.
ja que l’entrada en circulació de la moneda única europea els hi ha comportat un complex procés Altra tendència que també s’està consolidant és la posició de Barcelona en el rànquing euro-
logístic que han resolt molt satisfactòriament. peu, situant-se com una de les millors ciutats europees per a fer negocis per la seva excel.lent rela-
El 2001 s’observa una generalització de la tendència de racionalització en l’ús de l’espai, ja ció de qualitat i preu, dada que té influència directa en l’activitat econòmica de la ciutat, atraient
observada en els anys precedents, així com canvis en l’estructura de l’oferta i aprofitament d’e- projectes d’inversió estrangera i també atraient visitants de negocis, que també es reflectirà en
conomies d’escala, que explica el fet del comportament dispar entre llicències i superfície que ha les dades del sector comercial.
tingut lloc en els darrers anys. Finalment, el comerç barceloní mostra unes pautes de modernització i revitalització molt evi-
Aquesta tendència ve recolzada pel progressiu increment de les superfícies mitjanes, fet que dents, i adaptant-se a les noves circumstàncies del mercat,  pot veure’s  afavorit per elements  que
s’està observant a tots els segments del sector comercial. han d’augmentar les seves potencialitats, com són  els nous hàbits de consum derivats de l’incre-
Altra dada important és la consolidació dels eixos comercials de la ciutat. Aquests, tenen cada ment de la renda personal mitjana, la important expansió del turisme a la ciutat i la utilització del
dia una major implantació en el territori actuant com a focus de centralitat dels seus respectius comerç electrònic. 
barris, i en certs casos ultrapassen aquest àmbit per esdevenir en grans eixos comercials de la ciu- De tot l’anterior pot extreure’s que el sector comercial segueix aportant una expectativa de
tat. creixement i de futur al conjunt de l’activitat econòmica de Barcelona.
En aquest sentit les zones de Passeig de Gràcia i Portal de l’Àngel s’han consolidat com a gran
eixos comercials, amb la implantació de les millors firmes nacionals i internacionals, i en les que
les rendibilitats s’han mantingut estables.
També s’estan implantant molts projectes comercials innovadors a zones de la ciutat que
completen la tasca de rehabilitació dels seus espais duta a terme per l’administració municipal.
Un exemple d’això el trobem al barri de la Ribera amb la implantació de molts  establiments
especialment relacionats amb el sector del disseny i la moda d’avantguarda, així com  de tipus
cultural i artístic. Aquest factor d’especialització, afegit a l’oferta de gran qualitat en l’àmbit de
la restauració que aquesta zona exhibeix, fa que esdevingui en un dels territoris de la ciutat on
més ha augmentat la implantació de formes comercials, i la seva creixent atractivitat arrossega
la implantació de nombrosos negocis.
El turisme segueix sent un sector amb una importància creixent per al comerç de la ciutat.
L’any 2001 el turisme a la ciutat ha crescut un 7,6% respecte de l’any anterior, desmarcant-se
dels resultats negatius que els atemptats del WTC de Nova York van suposar al sector turístic
68 tendències i perspectives tendències i perspectives 69