El Comerç a Barcelona 2010 Síntesi 7 El sector terciari a Barcelona 10 El comerç a Barcelona 16 1. Ocupació al comerç 2010 17 Anàlisi per branques 20 2. Facturació i PIB 23 3. Centres de cotització del comerç 2010 26 Anàlisi per branques 30 Dimensió empresarial del sector comercial 33 4. El sector de l’hostaleria 36 Ocupació 36 Centres de cotització 41 5. Valoració qualitativa del comerç 47 5 1 Enquesta d’opinió sobre el comerç mitjançant l’Òmnibus Municipal 47 Hàbits de compra segons la tipologia del producte 49 Zones comercials 52 Valoració de diferents aspectes comercials 56 L’atenció segons el tipus de comerç 60 Grau d’importància de diferents aspectes comercials 61 Compra per internet 62 5 2 Enquesta sobre l’activitat del sector comercial de Barcelona 64 Les característiques 64 Associacionisme 65 El local 67 Els serveis 68 Sistema de venda 68 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ÍNDEX  Els horaris i les vendes 71 El personal 72 Opinió sobre la conjuntura en el sector comercial 77 Perspectives de futur 77 Intenció d’obrir en diumenge 81 5 3 Enquesta sobre l’activitat del sector de la restauració 82 Característiques dels establiments 82 Associacionisme 82 El local 85 Informatització 85 Els horaris i les vendes 86 Els serveis 86 El personal 88 Opinió sobre la marxa del sector de la restauració 89 Factors influents en el negoci 90 Evolució del negoci en el futur 90 Canvis en el negoci 93 6. Promoció del comerç 95 6 1 Premi “Barcelona, la millor botiga del món” 95 Premi a “la millor iniciativa empresarial comercial de l’any” 96 Premi a “la millor iniciativa agrupada per a la dinamització de la ciutat” 97 Premi a “tasca de contribució i coneixement del comerç de la ciutat” 98 Premi a “l’establiment de l’any” 100 6 2 La campanya de promoció del comerç 101 6 3 El comerç a les escoles Curs 2009-2010 102 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ÍNDEX  6 4 Els eixos comercials de Barcelona 106 Eixos comercials al Districte de Ciutat Vella 107 Eixos comercials al Districte de l’Eixample 108 Eixos comercials als Districtes de Sants-Montjuïc i Les Corts 109 Eixos comercials al Districte de Sarrià-Sant Gervasi 110 Eixos comercials al Districte de Gràcia 111 Eixos comercials als Districtes Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu 112 Eixos comercials al Districte de Sant Martí 113 6 5 El web 115 6 6 Guia de restaurants 116 7. Els mercats municipals 117 Renovat impuls als mercats de la ciutat 117 Projectes més destacats 118 Afluència de públic als mercats 122 Rejoveniment d’operadors 124 Promoció, participació i comunicació 125 Lideratge europeu i assessorament 127 Ubicació dels mercats municipals a Barcelona 128 8. El comerç electrònic 129 Espanya 132 Catalunya 137 La compra per Internet a les llars 142 Barcelona 147 9. Barcelona ciutat de compres internacionals 150 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ÍNDEX Xavier Trias Alcalde de Barcelona INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ Barcelona està fent una aposta global per consolidar-se com una de les àrees més dinàmi- ques del sud d’Europa i de la Mediterrània En aquest sentit, el comerç juga un paper decisiu Es tracta de la primera activitat econòmica de la ciutat quant a nombre de centres de cotització i ocupa més de 150 000 persones, tal i com recull el present informe Però més enllà del seu vessant econòmic, el nostre model comercial, ric i divers, projecta Barcelona com a marca de prestigi a tot el món Segons dades d’aquest estudi, la despesa realitzada a la ciutat per part de turistes i visitants estrangers continua sent molt superior a la d’altres ciutats de l’Estat, refermant el seu atractiu turístic com a destinació de compres Les principals dades d’activitat vinculada a aquest sector constaten també una realitat a partir de la qual hem de construir solucions: la situació econòmica del país és la gran preocupació del comerç L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat una etapa de canvi amb un govern clarament orientat a donar una resposta efectiva a la crisi i generar nova activitat econòmica Una de les apostes del consistori és simplificar i facilitar al màxim el desenvolupament de l’activitat comercial i empresarial a la ciutat, amb iniciatives com la reducció dels terminis en la resolució de llicències, tant d’obres com d’activitat Amb l’objectiu d’avançar en aquest camí de promoció del comerç, cercarem aliances amb el teixit comercial i amb les institucions i organitzacions lligades a aquest col·lectiu Com a Alcal- de de Barcelona, encaro un nou mandat amb el compromís ferm que el comerç compti amb tot el suport municipal, per seguir sent una marca de referència mundial i un potent motor de desenvolupament econòmic EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Raimond Blasi Regidor de Comerç, Consum i Mercats El present informe, que recull les principals dades d’activitat comercial a Barcelona, revela la importància d’aquest sector per a la ciutat: genera negoci i ocupació (a Barcelona representa un pes superior al 15% dels llocs de treball), permet enfortir el model de convivència i integra- ció als barris i és un element de projecció internacional de la ciutat Els Mercats Municipals de Barcelona, que conformen la xarxa més gran d’Europa, contribuei- xen a reforçar aquest paper dinamitzador de l’economia, alhora que desenvolupen una funció social com a eixos vertebradors del territori En aquest sentit destaquem la decidida aposta municipal per la remodelació d’aquests espais, que els fa més competitius, amb noves infra- estructures, logística i serveis Per altra banda, l’estudi permet reflexionar sobre els grans canvis que està experimentant el comerç, uns canvis que han implicat definir noves tècniques de venda, introduir el comerç electrònic a gran i petita escala i identificar noves necessitats i hàbits de consum, aspectes que trobareu desenvolupats en les properes pàgines Des de la Regidoria de Comerç, Consum i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona volem acom- panyar als comerciants en aquest procés d’adaptació a un entorn incert i difícil, donant res- postes a la realitat que es troben en el dia a dia Agraïm la seva confiança i la de tots el pro- fessionals, persones i entitats que fan possible un model de comerç de prestigi internacional Per últim, assumim el compromís de canalitzar tots els esforços públics i privats i impulsar iniciatives al servei d’un comerç de proximitat de qualitat, que enriqueixi la vida de les perso- nes que visiten, viuen i treballen a la nostra ciutat EL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ Síntesi SÍNTESI SÍNTESI • L’any 2010 s’ha aturat el procés de destrucció neta d’ocupació assalariada en el conjunt dels ser- veis que es va experimentar els anys 2008 i 2009, després de més d’una dècada d’expansió • Durant aquest any el nombre d’afiliats al Règim General de la Seguretat Social al terciari s’ha si- tuat en 759 334 persones i ha registrat un augment de 5 111 ocupats (+0,7%) respecte al 2009 • El 2010 el comerç ha ocupat 150 808 persones a la ciutat de Barcelona, de les quals 93 030 treballen al sector detallista (el 61,7% del total) i 57 778 (38,3%) al majorista • El sector continua mantenint a Barcelona un pes superior al 15% dels llocs de treball, més elevat que la mitjana europea i lleugerament inferior als percentatges de Catalunya i Espanya, a causa de la major diversificació de l’activitat terciària a la ciutat • La facturació del comerç a la ciutat de Barcelona s’ha incrementat un 1,7% l’any 2010 i ha assolit un volum de negoci de 37 476 milions d’euros Si es corregeix l’efecte de la variació de preus, la facturació del comerç en termes reals ha experimentat un lleuger decrement de l’1,1% respecte a l’any anterior • Barcelona compta a finals de l’any 2010 amb 16 429 centres de cotització en el sector del comerç, dels quals 10 748 (65,4%) pertanyen al comerç al detall i 5 681 (34,1%) al comerç a l’engròs • El sector del comerç constitueix la primera activitat econòmica de la ciutat quant a nombre de centres de cotització i representa prop de la quarta part (22,8%) del total Les branques que el segueixen en el rànquing són els serveis a les empreses (17,5%) i l’hostaleria (9,5%) • L’hostaleria és el sector de Barcelona on més creix l’ocupació entre el quart trimestre de 2009 i el de 2010, amb un increment del 4,7% que resulta de l’evolució positiva tant dels assalariats (5,1%) com dels autònoms (2,1%) • Els compradors barcelonins es mostren satisfets amb l’oferta comercial de Barcelona, amb una nota mitjana de 7,8, dues dècimes més que a les consultes de l’any 2009 • En relació amb el grau de satisfacció amb els horaris comercials, la nota mitjana és de 7,8, mentre que els barcelonins valoren l’atenció personal per part dels comerciants amb una nota mitjana de 7,0 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ • Els barcelonins consideren que és a les botigues de barri o especialitzades on millor els atenen (47,8%), força per davant dels mercats municipals (27,1%), els supermercats (12,2%), els centres comercials (4,0%), els grans magatzems (1,3%) i els hipermercats (0,9%) • El que més es valora de les zones comercials on es va a comprar és la varietat (42,9%), seguit de la proximitat (22,9%), la concentració de botigues (10,0%), l’espai (8,0%), el tipus de botigues (5,8%) i el tipus de productes (5,2%) • Durant l’any 2010 la situació econòmica del país és la gran preocupació en el sector comercial La meitat dels responsables dels comerços es decanta per les opcions «satisfet» o «regular» en relació amb la marxa del seu negoci, i l’altra meitat, per la d’«insatisfet» • Segons els responsables dels establiments entrevistats, els factors que poden afavorir la bona mar- xa del negoci són les millores econòmiques generals i l’estabilitat econòmica (factor que el 2007 destacava el 6% dels responsables i el 2010 el 21,5%), i la millora del poder adquisitiu (15,7%) • El 20,8% dels responsables dels establiments de restauració es mostren satisfets de la marxa del seu negoci La nota de satisfacció obtinguda seria 2,6 • L’any 2010 s’han reformat 19 mercats i 9 més estan en procés de remodelació, xifra que repre- senta el 65% del total de la xarxa de la ciutat S’ha aconseguit crear un nou mix comercial i dotar els mercats de noves infraestructures, logística i nous serveis, com ara el transport a domicili, les noves tecnologies o el pagament amb targeta de client, i l’ampliació horària, entre altres coses • Segons dades de l’Òmnibus Municipal de desembre de 2010, el 41,4% dels barcelonins ha adquirit productes per Internet, xifra que representa un augment de 5,3 punts respecte a l’any anterior i el màxim en un mes de desembre des de l’inici de la sèrie, l’any 2000, després d’una etapa de tendència ascendent només frenada el 2009 per la recessió • La despesa de turistes i visitants estrangers a Barcelona, calculada amb l’indicador de la targeta de crèdit, continua doblant la de la capital de l’Estat El 2010 ha augmentat un 14,47% respecte l’any anterior i s’ha superat la xifra dels 1 600 milions d’euros SÍNTESIEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 El Sector Terciari a Barcelona  L’any 2010 s’ha aturat el procés de destrucció neta d’ocupació assalariada en el conjunt dels serveis que es va experimentar els anys 2008 i 2009, després de més d’una dècada d’expansió Efecti- vament, durant el 2010 el nombre d’afiliats al Règim General de la Seguretat Social en el sector terciari se situa en 759 334 persones i registra un augment de 5 111 afiliats (un +0,7%) respecte al 2009 En canvi, la indústria (-6,2%) i la construcció (-12,9%) continuen destruint llocs de treball —tot i que més moderadament que l’any anterior—, de manera que el 2010 el conjunt dels assalariats de la ciutat es manté estancat (-0,6%) L’anàlisi de l’augment global de l’ocupació assalariada en els serveis el 2010 permet constatar evolucions clarament diferenciades per branques L’activitat que més creix gràcies a la bona marxa del turisme és l’hostaleria (+5,1%), seguida de l’ensenyament (+3,7%), els serveis a les empreses i immobiliaris (+1,8%), i les activitats sanitàries i socials (+1,5%) En canvi, les finances (-3,6%) i l’Ad- ministració pública (-2,9%) són les branques més afectades per la pèrdua d’afiliats En el cas de l’Administració, es tracta del primer any en què cau l’ocupació a causa de l’ajust dels pressupostos públics, després d’haver estat dels pocs sectors que va crear llocs de treball els dos primers anys de crisi, juntament amb l’ensenyament i la sanitat EL SECTOR TERCIARI A BARCELONA EL SECTOR TERCIARIEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  És especialment remarcable l’evolució positiva dels serveis a les empreses i immobiliaris (+1,8%), que després de perdre més de 10 000 llocs de treball l’any 2009 en recuperen 3 755 i generen gai- rebé tres quartes parts de la nova ocupació terciària En particular, els serveis a les empreses amb alt contingut tecnològic han continuat guanyant assalariats, amb increments percentuals del 6,5 i el 6,2% en la informàtica i l’R+D respectivament En canvi, altres branques acusen l’atonia del mercat immobiliari, com és el cas dels serveis d’arquitectura i enginyeria (-9,7%) En el cas del comerç i reparacions, el 2010 representa l’estabilització de l’ocupació (-0,5%) després de la pèrdua significativa de llocs de treball que havia experimentat l’any 2009 (-6,5%) Per bran- ques, el comerç al detall mostra un lleuger augment d’assalariats, mentre que el comerç a l’engròs Afiliats al règim general de la Seguretat Social a Barcelona en el Sector Terciari 2008-2009 2009 2010 Variació 2009/2010 Nombre % Comerç i reparacions 132.862 132.169 -693 -0,5 Hostaleria 55.394 58.243 2.849 5,1 Transport i comunicacions 40.332 40.340 8 0,0 Intermediació financera 41.546 40.051 -1.495 -3,6 Servei a les emp. i immob. 214.284 218.039 3.755 1,8 Administració pública 79.447 77.134 -2.313 -2,9 Ensenyament 58.415 60.602 2.187 3,7 Activ. sanitàries, serv. soc. 80.965 82.199 1.234 1,5 Serv. pers. i domèstics 50.978 50.557 -421 -0,8 Total serveis 754.223 759.334 5.111 0,7 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya EL SECTOR TERCIARIEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  continua perdent ocupació en el context del canvi estructural en què està immers des de fa uns anys Tot i això, el comerç manté un paper clau en l’estructura econòmica de la ciutat i, juntament amb les reparacions, concentra més del 15% dels llocs de treball localitzats a Barcelona L’hostaleria experimenta el major creixement d’assalariats en les branques dels serveis (5,1%) l’any 2010, després d’una llarga trajectòria ascendent només interrompuda el 2009 De fet, es tracta d’una de les tres branques del terciari —juntament amb els serveis sanitaris i l’ensenyament— que han creat ocupació a la ciutat en el període 2008-2010 L’evolució ferma i sostinguda dels indica- dors d’activitat turística durant el 2010, així com la privilegiada posició de Barcelona en l’àmbit de l’organització de congressos internacionals i, més recentment, l’oportunitat que representa la difícil situació política de destinacions competidores del món àrab, han propiciat que l’hostaleria i el tu- risme en general continuïn sent factors de fortalesa de l’economia i importants dinamitzadors del mercat de treball de la ciutat EL SECTOR TERCIARIEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Participació de cada sector (en %) 2009 2010 Variació 2009/2010 Comerç i reparacions 17,6 17,4 -0,2 Hostaleria 7,3 7,7 0,3 Transport i comunicacions 5,3 5,3 -0,0 Intermediació financera 5,5 5,3 -0,2 Servei a les emp. i immob. 28,4 28,7 0,3 Administració pública 10,5 10,2 -0,4 Ensenyament 7,7 8,0 0,2 Activ. sanitàries, serv. soc. 10,7 10,8 0,1 Serv. pers. i domèstics 6,8 6,7 -0,1 Total serveis 100 100 0,0 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya A finals de 2010, el sector terciari incrementa el seu pes dins l’estructura ocupacional de la ciutat fins a assolir el 86,8% dels assalariats de Barcelona, xifra que supera en 1,1 punts la de l’any an- terior El fet que només el sector serveis hagi finalitzat l’any 2010 amb un augment de l’ocupació —davant de les pèrdues de la indústria i la construcció— accentua la tendència estructural a la terciarització que l’economia barcelonina està experimentant des de fa dècades Els serveis a les empreses i immobiliaris i el comerç i reparacions són les branques dels serveis amb més llocs de treball a Barcelona, i apleguen conjuntament un total de 350 000 afiliats que re- presenten més del 46% dels assalariats del sector La branca de l’hostaleria és, juntament amb el serveis a les empreses, la que mostra un major augment de pes relatiu (+0,3 punts ) i ja se situa en el 7,7% de l’ocupació de la ciutat EL SECTOR TERCIARIEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Pel que fa als serveis vinculats a l’estat del benestar —ensenyament, sanitat i Administració públi- ca—, mantenen el seu pes relatiu i concentren el 29% de l’ocupació en els serveis, tot i la lleugera pèrdua d’ocupació a l’Administració pública Altres branques del terciari, com ara el transport o els serveis personals, mantenen pràcticament estable la seva participació relativa dins del sector Font: elaboració de la Direcció d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Comerç i reparacions, 17% Assalariats al Terciari de Barcelona per branques (%) 2010 Hostaleria, 8% Transport i comunicacions, 5% Intermediació financera, 5% Servei a les emp. i immob., 29% Administració pública, 10% Ensenyament, 8% Sanitat i serv. socials, 11% Serv. pers. i domèstics, 7% EL SECTOR TERCIARIEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El Comerç  El 2010 el comerç ocupa 150 808 persones a la ciutat de Barcelona, de les quals 93 030 treballen al sector detallista (61,7% del total) i 57 778 (38,3%) al majorista L’evolució de l’any 2010 ha estat més favorable que la de l’any 2009 —el més dur de la recessió— i, en un context d’atonia del consum intern, el nombre total d’afiliats al comerç de Barcelona ha expe- rimentat una reducció del -0,6% respecte a l’any anterior, lleugerament més suau que la del conjunt de l’economia (-0,7%) i 5,3 punts percentuals inferior a la caiguda de l’any 2009 Així, a finals del 2010 el pes del comerç en el conjunt dels llocs de treball de la ciutat es manté en un 15,2% —que es distribueix entre un 9,4% del comerç detallista i un 5,8% del majorista—, xifra que mostra la im- portància cabdal d’aquest sector madur en l’economia barcelonina 1. OCUPACIÓ AL COMERÇ 2010 Afiliats a la Seguretat Social en el comerç a Barcelona / 4t trimestre 2009 2010 Règim General Variació (%) Autònoms Variació (%) TOTAL Variació (%) Pes del sector (%) 2010 2010/2009 2010 2010/2009 2010 2010/2009 2009 Comerç minorista 75.748 0,38 17.282 -0,91 93.030 0,13 9,39% Comerç majorista 48.580 -1,55 9.198 -2,88 57.778 -1,77 5,83% Total comerç 124.328 -0,39 26.480 -1,61 150.808 -0,60 15,22% Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El nombre total d’afiliats del comerç al Règim General de la Seguretat Social se situa a finals de 2010 en 124 328 persones, fet que suposa una lleugera disminució de llocs de treball (-0,4%) res- pecte a l’any anterior El comerç al detall ocupa 75 748 assalariats (un 60,9% del sector) i augmenta lleugerament els seus efectius (+0,4%) respecte al 2009 En canvi, el comerç a l’engròs continua amb el degoteig d’afiliats iniciat en anys anteriors i se situa en 48 580 ocupats per compte d’altre després de perdre més de 750 afiliats (-1,6%) i experimentar una reducció de l’ocupació un punt més intensa que la del conjunt d’assalariats de la ciutat (-0,6%) EL COMERÇ OCUPACIÓ AL COMERÇEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Pel que fa als autònoms, el comerç detallista concentra prop de dues terceres parts dels adscrits al sector (17 282) i presenta una reducció d’ocupació (-0,9%) menys accentuada que la de l’any ante- rior i que la dels autònoms majoristes (-2,9%) Tot i aquesta evolució descendent, els autònoms del comerç representen prop de la quarta part (23,2%) del total de treballadors per compte propi de la ciutat i mantenen el seu pes relatiu respecte a l’any anterior Així doncs, el 2010 el comerç al detall ha mostrat un millor comportament en l’afiliació que el comerç a l’engròs i el conjunt de sectors de la ciutat —guanya afiliats i assalariats per primera vegada des de l’inici de la crisi i perd menys autònoms—, mentre que el comerç a l’engròs minva en afiliats i evoluciona més negativament que la mitjana barcelonina en tots dos règims Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Assalariats al comerç de Barcelona (índex 1r trimestre 2008 = 100) 105,0 100,0 95,0 90,0 85.0 80,0 I 2008 II 2008 III 2008 IV 2008 II 2009 III 2009 I 2010 II 2010 III 2010 IV 2010 Minorista Majorista Total EL COMERÇ OCUPACIÓ AL COMERÇEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  L’anàlisi del període 2008-2010 permet detectar diferents pautes de resposta a la crisi per part d’aquestes dues branques quant a l’evolució dels assalariats En el comerç al detall, després d’un fort ajust de cinc trimestres (4t trimestre de 2008 – 1r trimestre de 2010), es produeix una recupe- ració significativa i el sector tanca el 2010 superant l’índex de 2009, tot i haver perdut un 4% dels treballadors amb què comptava el març de 2008 En canvi, la reducció dels assalariats del comerç majorista ha estat un procés més gradual i sostingut que ha comportat una caiguda de més de l’11% entre el gener de 2008 i el desembre de 2010, i suposa la continuació d’una tendència de fons ja constatada en els exercicis precedents Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Afiliats del comerç a la Seguretat Social 4t. trimestre 2010 600.000 500.000 400.000 300.000 200.000 100.000 0 17.282 75.748 53.029 167.299 82.698 234.817 9.198 48.580 23.430 124.002 32.551 161.898 26.480 124.328 76.459 291.301 115.249 396.715 BARCELONA RMB CATALUNYA BARCELONA RMB CATALUNYA BARCELONA RMB CATALUNYA MINORISTA MAJORISTA TOTAL COMERÇ Autònoms Règim General EL COMERÇ OCUPACIÓ AL COMERÇEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 L’evolució global de l’ocupació del comerç als territoris de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) i de Catalunya ha estat més favorable que a Barcelona, ja que ambdós territoris assoleixen un lleuger creixement d’aquest indicador (+0,6 i +0,7% respectivament) Efectivament, el comerç al detall guanya més assalariats a la RMB i a Catalunya (al voltant de l’1%) que a la ciutat, i el majorista es manté estabilitzat en els dos àmbits territorials, mentre que a Barcelona perd ocupació Quant al Règim d’Autònoms del comerç, guanya afiliats tant a la RMB com a Catalunya (+0,4 i +0,2% respectivament), en contrast amb el descens que registra a la ciutat S’observa la mateixa pauta a la branca detallista, mentre que el comerç majorista experimenta una reducció del nombre d’autò- noms a la RMB i Catalunya (-1,1 i -1%) més moderada que a Barcelona En definitiva, l’ocupació en el conjunt del comerç l’any 2010 presenta resultats propers a la mitjana de l’economia de Barcelona, amb millors resultats en la branca detallista i una evolució més favo- rable a la RMB i a Catalunya Amb tot, el sector continua mantenint a Barcelona un pes superior al 15% dels llocs de treball, més elevat que la mitjana europea i lleugerament inferior als percentatges de Catalunya i Espanya, atesa la major diversificació de l’activitat terciària a la ciutat Anàlisi per branques Pes de la població ocupada en el comerç* 2010 (%) CCAE 2009 Unió Europea-27 Espanya Catalunya Barcelona 14,10% 17,40% 17,90% 15,10% *inclou reparacions. Afiliació al Règim General i EPA. Font: Idescat, INNS i Eurostat. En el comerç a l’engròs a Barcelona, la branca econòmica d’articles d’ús domèstic representa més d’un terç (34,7%) del total d’assalariats, seguida de les de productes alimentaris i altre comerç a l’engròs especialitzat, amb aproximadament el 16% i el 13%, respectivament, de l’afiliació majorista al Règim General de la Seguretat Social. EL COMERÇ OCUPACIÓ AL COMERÇ Anàlisi per branquesEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social per branques d’activitat del comerç a l’engròs i al detall, 2010 Barcelona RMB Catalunya 4/2010 % s/sector variació 4/2010 % s/sector variació 4/2010 % s/sector variació 09-10 (%) 09-10 (%) 09-10 (%) Comerç a l’engròs Intermediaris comerç 4.502 9,27 3,1 7.887 6,36 1,9 9.794 6,05 0,9 Comerç a l’engròs matèries primeres agràries 428 0,88 -54,7 1.603 1,29 -24,1 3.096 1,91 -12,3 Comerç a l’engròs prod. alimentaris, begudes i tabac 7.740 15,93 6,9 29.178 16,27 3,3 35.118 21,69 3,0 Comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic 16.836 34,66 3,5 33.827 27,28 3,9 38.262 23,63 3,7 Comerç a l’engròs d’equips TIC 2.782 5,73 -2,5 6.598 5,32 2,7 7.226 4,46 0,0 Comerç a l’engròs d’altra maquinària, equips i submin. 4.078 8,39 -10,2 17.492 14,11 -1,4 20.564 12,70 -1,4 Altre comerç a l’engròs especialitzat 6.224 12,81 -8,2 21.708 17,51 -3,8 30.937 19,11 -2,8 Comerç a l’engròs no especialitzat 5.990 12,33 -5,7 14.709 11,86 -3,6 16.901 10,44 -3,5 Total comerç a l’engròs 48.580 100,00 -1,6 124.002 100,00 0,1 161.898 100,00 0,2 Comerç al detall Comerç al detall en establ. no especialitzats 28.200 37,23 1,6 57.083 34,12 -0,3 80.546 34,30 0,9 Comerç al detall de prod. alimentaris, begudes i tabac 10.927 14,43 -0,3 26.064 15,58 1,4 36.610 15,59 1,4 Comerç al detall de combustibles 1.500 1,98 1,7 3.625 2,17 -1,0 6.806 2,90 -0,4 Comerç al detall d’equips TIC 1.617 2,13 2,5 4.360 2,61 -1,3 6.414 2,73 -1,8 Comerç al detall d’articles d’ús domèstic 5.176 6,83 -3,0 15.973 9,55 1,1 23.271 9,91 0,0 Comerç al detall d’articles culturals i recreatius 3.323 4,39 -7,1 9.069 5,42 1,1 11.668 4,97 2,2 Comerç al detall d’altres articles en estab. especialit. 23.746 31,35 2,6 48.106 28,75 3,5 65.848 28,04 2,7 Comerç al detall en parades de venda i mercats ambulants 428 0,57 -50,9 916 0,55 -36,1 1.288 0,55 -26,4 Altra comerç al detall en establ. fora de parades i mercats 831 1,10 9,1 2.103 1,26 3,7 2.366 1,01 2,1 Total comerç al detall 75.748 100,00 0,4 167.299 100,00 0,9 234.817 100,00 1,1 Total 124.328 -0,39 291.301 0,56 396.715 0,73 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona EL COMERÇ OCUPACIÓ AL COMERÇ Anàlisi per branquesEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Les branques que mostren més concentració d’afiliats a Barcelona són la d’intermediaris (en què la ciutat representa el 57,1% dels assalariats de la RMB i el 46% dels de Catalunya) i la d’articles de consum domèstic (en què aquests percentatges assoleixen el 49,8% i el 44% respectivament). A diferència del 2009, l’any 2010 algunes de les principals branques de comerç a l’engròs —articles d’ús domèstic, productes alimentaris i intermediaris del comerç— guanyen afiliats tant a Barcelona (amb creixements interanuals del 3,5, el 6,9 i el 3,1%, respectivament) com a la RMB i a Catalunya La resta d’activitats majoristes perden assalariats a la ciutat —amb caigudes de dos dígits d’as- salariats a les branques de matèries primeres agràries i d’altra maquinària, equips i subministra- ments—, mentre a la RMB i a Catalunya registren caigudes més moderades i, en el cas dels equips TIC, evolucionen més favorablement Les principals branques del comerç al detall en nombre d’assalariats a Barcelona són la d’esta- bliments no especialitzats, la d’establiments especialitzats i la de productes alimentaris, begudes i tabac —que representen el 37,2, el 31,3 i el 14,4% del total, respectivament Pel que fa a la seva distribució territorial, destaca la concentració a Barcelona dels assalariats d’establiments especia- litzats (que representen el 49,4% dels de la RMB i el 36,1% dels de Catalunya) i no especialitzats (49,4 i 35%, respectivament) La majoria de les branques del comerç al detall de Barcelona creen llocs de treball el 2010, amb increments que oscil·len entre el 9,1% del comerç fora de parades i mercat i l’1,6% del comerç detallista en establiments no especialitzats En canvi, perden afiliats les branques del comerç al detall en parades de venda i mercats ambulants (-50,9%) i en menor mesura la branca d’articles culturals i recreatius (-7,1%), articles d’ús domèstic (-3%) i productes alimentaris En la comparació de les principals branques detallistes amb els àmbits territorials de referència, destaca el fet que Barcelona mostra resultats més favorables pel que fa a establiments no especialitzats, mentre la RMB i Catalunya —a diferència de la ciutat— registren augments d’assalariats en el comerç al de- tall de productes alimentaris i articles culturals i recreatius i d’ús domèstic EL COMERÇ OCUPACIÓ AL COMERÇ Anàlisi per branquesEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Després de la intensa contracció de l’activitat l’any 2009 —en què es va assolir la major caiguda del PIB en dècades— l’any 2010 ha representat la sortida de la recessió per a Catalunya, Espanya i els principals països de l’OCDE Efectivament, en el conjunt de l’exercici el PIB català s’estabilitza (+0,1%), com també ho fa el de l’economia espanyola, i mostra una tendència ascendent durant l’any, tot i mantenir-se clarament per sota del ritme de creixement de la Unió Europea (+1,8%) Un dels indicadors que reflecteix aquesta inflexió és el consum de les llars —motor impulsor de l’etapa expansiva anterior—, que després de la forta contracció del 2009 (-4,2%) es recupera a Catalunya fins a assolir un increment de l’1,7% en termes reals La moderació de la destrucció neta de llocs de treball respecte al 2009 i les mesures de suport directe a la renda i incentius a la despe- sa adoptades pel sector públic estan entre els principals factors que expliquen aquesta evolució De tota manera, l’impacte d’aquests estímuls transitoris es va concentrar en la primera meitat de l’any, fet que, juntament amb l’increment del tipus de l’IVA el mes de juliol, va portar les llars a avan- çar moltes decisions de consum durador Per aquest motiu, en la segona part del 2010 determinats components del consum privat experimenten una inflexió a la baixa, i l’evolució alcista dels preus —en particular dels costos energètics— ha contribuït també a moderar-ne la recuperació Segons l’enquesta de clima comercial urbà a Catalunya, la major dificultat en la marxa dels negocis el se- gon semestre de l’any ha estat generalitzada en tots els sectors del comerç al detall, en què els millors resultats han estat els de l’alimentari quotidià i els menys favorables els de l’equipament de la llar La facturació del comerç a la ciutat de Barcelona s’ha incrementat un 1,7% l’any 2010 i ha assolit un volum de negoci de 37 476 milions d’euros Si es corregeix l’efecte de la variació de preus, la facturació del comerç en termes reals experimenta un lleuger decrement de l’1,1% respecte a l’any anterior 2. FACTURACIÓ i PIB EL COMERÇ FACTURACIÓ i PIBEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El comerç al detall ha assolit el 2010 un volum de negoci de 12 499 milions d’euros a Barcelona, fet que suposa el primer increment nominal (+3%) en tres anys i el manteniment del nivell de fac- turació en termes reals (+0,1%) Es tracta d’uns indicadors que suggereixen que aquesta branca ha superat la fase més dura de l’ajust gràcies a l’evolució positiva del consum de les llars i també a la demanda addicional generada pel turisme, que a la ciutat assoleix resultats excel·lents amb creixements de dos dígits de variables com el nombre de visitants o la despesa dels turistes amb targeta de crèdit Facturació del comerç a Barcelona 2010 (Milions d’euros) Milions d’euros Variació 2010/2009 (en %) Comerç detallista 12.499 3,0 Comerç majorista 24.977 1,1 Total comerç 37.476 1,7 Font: estimació elaborada per l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, l’Idescat i l’INSS Facturació del comerç 2010 Milions d’euros Barcelona Catalunya Comerç detallista 12.499 40.045 Comerç majorista 24.977 76.743 Total comerç 37.476 116.788 Font: estimació elaborada per l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’INE, l’Idescat i l’INSS EL COMERÇ FACTURACIÓ i PIBEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  La facturació del comerç a l’engròs a Barcelona s’ha situat en 24 977 milions d’euros l’any 2010, després d’experimentar un lleuger augment de l’1,1% respecte a l’any anterior que, un cop des- comptada la variació de preus, representa una caiguda de l’1,8% Continua, per tant, el procés de canvi estructural i optimització de costos que des de fa uns anys porta aquesta branca a localitzar una part creixent de la seva activitat fora de la ciutat, tot i que amb menor intensitat que el 2009 Cal remarcar que el comerç és un dels sectors que més riquesa generen a Barcelona Efecti- vament, segons l’estadística oficial facilitada per l’Idescat, l’activitat comercial va aportar l’11,5% del producte interior brut de la ciutat l’any 2006 (1) El comerç té un pes rellevant a Barcelona i ha mostrat una gran estabilitat al llarg dels anys d’expansió de la primera dècada d’aquest segle Val a dir que l’any 2010 el PIB dels serveis ha registrat una evolució lleugerament positiva a Catalunya (+0,4%) i, en particular, a l’àrea de Barcelona, on el terciari de mercat té un paper determinant dins l’estructura productiva (1) Darrera dada oficial disponible EL COMERÇ FACTURACIÓ i PIBEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  En aquest capítol s’estudien el nombre i l’evolució dels centres de cotització de la Seguretat So- cial inscrits a les branques de comerç a l’engròs i intermediaris i comerç al detall (1) de la ciutat de Barcelona No s’hi inclouen els dedicats a la venda, el manteniment i la reparació de vehicles de motor, com tampoc els de la restauració L’anàlisi dels centres de cotització proporciona una bona aproximació a la dinàmica empresarial del sector comerç, tot i que es tracta d’un indicador més adequat en l’àmbit provincial que no pas mu- nicipal, ja que aquests centres agrupen treballadors que pertanyen a una mateixa empresa i duen a terme l’activitat en una mateixa província sense especificar si s’ubiquen en diferents poblacions Cal tenir en compte, per tant, que el nombre de centres de cotització no és exactament assimilable al nombre d’empreses, i que en el cas de Barcelona —pel seu paper de capital— l’efecte de seu social provoca probablement una certa sobrevaloració d’aquest indicador (2) D’altra banda, aquesta anàlisi es complementa amb la del nombre d’afiliats al Règim General de la Seguretat Social, sen- se considerar el Règim Especial d’Autònoms, ja que les dades de centres de cotització només es refereixen a empreses que ocupen treballadors per compte de tercers 3. CENTRES DE COTITZACIÓ DEL COMERÇ 2010 EL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓ (1) Els codis 46 i 47, respectivament, de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques CCAE-2009 (2) Les dades dels centres de cotització tampoc no es poden comparar amb les de l’impost d’activitats econòmiques, ja que es tracta de dues fonts clarament diferenciades: mentre que els primers constitueixen un indicador de nombre d’empreses amb assalariats, les llicències de l’IAE s’havien utilitzat en anàlisis anteriors per obtenir una aproximació dels locals empresarials en actiu a la ciutat Aquest tribut ha perdut, des que es va reformar l’any 2002, bona part de l’efecte censal que tenia anteriorment EL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Barcelona disposa, a finals de l’any 2010, de 16 429 centres de cotització al comerç, dels quals 10 748 (65,4%) pertanyen al comerç detallista i 5 681 (34,6%) al majorista El sector comerç constitueix la primera activitat econòmica de la ciutat quant a nombre de centres de cotització i representa prop de la quarta part (22,8%) del total Les branques que el segueixen en el rànquing són els serveis a les empreses (17,5%) i l’hostaleria (9,5%) El pes del comerç dins el conjunt dels centres de cotització de Barcelona (22,8%) és lleugerament inferior al de la regió metropolitana (23,9%) i al de Catalunya (23,1%) Als tres àmbits territorials esmentats, el pes relatiu del comerç a l’engròs se situa al voltant del 8%, mentre que el detall ab- sorbeix aproximadament el 15% dels centres de cotització Centres de cotització a la Seguretat Social al comerç de Barcelona 2010 2009 Pes s/sector 2010 (%) Comerç a l’engròs 5.681 5.829 34,6% Comerç al detall 10.748 10.781 65,4% Total comerç 16.429 16.650 100,0% Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departa- ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona EL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Cal assenyalar que, per nombre d’afiliats al Règim General de la Seguretat Social, el comerç és la primera activitat de la ciutat amb un 14,2% del total, després del conjunt heterogeni d’activitats que representen els serveis a les empreses Tot i que es tracta d’un pes inferior al dels centres de co- tització, certament aquestes dades posen de manifest la importància cabdal del sector per a l’eco- nomia de Barcelona, especialment la del comerç detallista, que per si mateix representa gairebé el 15% dels centres de cotització i el 8,7% dels assalariats de la ciutat Pes del comerç a l’èconomia de la ciutat segons centres de cotizació (% s/total) 2010 Pes del comerç segons centres de cotizació (%) Catalunya 2010 Pes del comerç segons centres de cotització (%) RMB 2010 Engròs Detall Resta sectors 14,9%7,9% 77,2% 7,6% 15,5% 76,1% 8,5% 15,4% 76,1% EL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Així doncs, malgrat la difícil conjuntura marcada per l’atonia de la demanda interna, el 2010 el pes del comerç sobre l’economia barcelonina es manté força estable i fins i tot augmenta molt lleuge- rament pel que fa als centres de cotització, ja que el seu nombre ha disminuït menys en el comerç (-1,3%) que en el conjunt de la ciutat (-1,9%) D’altra banda, els assalariats del comerç evolucionen pràcticament com el total barceloní (-0,4% per -0,6% de mitjana) i mantenen el seu pes relatiu en un 14,2%, mentre que el comerç al detall l’incrementa lleugerament i assoleix el 8,7% Pes del comerç sobre el conjunt de l’economia 2009-2010 (% s/total) 2009 2010 Centres de cotització Comerç a l’engròs 8,0% 7,9% Comerç al detall 14,7% 14,9% Total comerç 22,6% 22,8% Afiliats règim General Seguretat Social Comerç a l’engròs 5,6% 5,6% Comerç al detall 8,6% 8,7% Total comerç 14,2% 14,2% Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona EL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Anàlisi per branques L’any 2010, dels 5 681 centres de cotització del comerç a l’engròs a Barcelona, prop d’una tercera part (30%) distribueix articles d’ús domèstic, mentre que les branques d’intermediaris, productes alimentaris, comerç a l’engròs no especialitzat i altre comerç especialitzat assoleixen pesos relatius d’entre el 13 i el 15% del total Barcelona absorbeix el 55,1% dels centres de cotització d’intermediaris de la RMB i el 42,1% dels de Catalunya Les branques del comerç a l’engròs d’equips TIC i d’articles d’ús domèstic (on Barcelona representa per si mateixa al voltant del 47 i el 40% del total de la RMB i Catalunya, respectivament) també mostren una forta concentració a la ciutat L’any 2010 totes les branques majoristes han perdut centres de cotització a la ciutat, mentre que a la RMB i a Catalunya augmenten al voltant del 2% els dedicats al comerç a l’engròs d’articles d’ús do- mèstic i s’estabilitzen els de matèries primeres agràries A la resta d’activitats majoristes el nombre de centres de cotització es redueix, amb variacions que a Barcelona se situen entre l’estabilitat dels d’articles d’ús domèstic (-0,1%) i el -7,9% del comerç especialitzat, i a la RMB i Catalunya oscil·len a l’entorn d’una mitjana del -1,5 i el -1,2 % respectivament EL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓ Anàlisi per branquesEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Centres de cotització de la Seguretat Social per branques de comerç, 2010 4/2010 var (%) 4/2010 var (%) 4/2010 var (%) 2009/2010 2009/2010 2009/2010 Barcelona RMB Catalunya Comerç a l’engròs Intermediaris comerç 866 -2,4 1.573 -1,7 2.058 -1,6 Comerç a l’engròs matèries primeres agràries 69 -1,4 278 -0,4 610 0,3 Comerç a l’engròs prod. alimentaris, begudes i tabac 749 -4,0 1.882 -1,2 3.363 -0,8 Comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic 1.705 -0,1 3.635 2,1 4.453 1,8 Comerç a l’engròs d’equips TIC 221 -3,9 465 -0,2 550 -1,4 Comerç a l’engròs d’altra maquinària, equips i submin. 555 -5,6 1.733 -3,6 2.187 -3,2 Altre comerç a l’engròs especialitzat 747 -7,9 2.592 -4,7 3.821 -3,2 Comerç a l’engròs no especialitzat 769 -3,4 1.773 -2,4 2.122 -2,2 TOTAL COMERÇ A L’ENGRÒS 5.681 -3,2 13.931 -1,5 19.164 -1,2 Comerç al detall Comerç al detall en establ. no especialitzats 1.959 -1,7 4.492 -2,6 6.713 -2,6 Comerç al detall de prod. alimentaris, begudes i tabac 2.716 2,1 6.810 0,9 10.027 1,2 Comerç al detall de combustibles 57 -5,0 234 -0,8 568 0,2 Comerç al detall d’equips TIC 284 -0,7 686 -3,5 1.101 -3,1 Comerç al detall d’articles d’ús domèstic 1.229 -4,1 3.167 -4,4 5.002 -3,6 Comerç al detall d’articles culturals i recreatius 489 -4,1 1.111 -0,4 1.734 -0,5 Comerç al detall d’altres articles en estab. especialit. 3.890 0,2 8.293 0,7 12.983 0,8 Comerç al detall en parades de venda i mercats ambulants 80 21,2 325 34,9 523 29,5 Altre comerç al detall en establ. fora de parades i mercats 44 4,8 122 18,4 184 18,7 TOTAL COMERÇ AL DETALL 10.748 -0,3 25.240 -0,3 38.835 -0,1 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona proporcionades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya EL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓ Anàlisi per branquesEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Pel que fa a les branques del comerç al detall, a Barcelona destaca el pes relatiu dels establiments especialitzats —que representen el 36,2% dels centres de cotització—, seguits dels que venen productes alimentaris, begudes i tabac (25,3%) i els d’establiments no especialitzats (18,2%) Les branques més concentrades a la ciutat en termes relatius són la d’establiments especialitzats —en què Barcelona compta amb el 46,9% dels centres de la RMB i el 30% de Catalunya—, la branca d’articles culturals (44 i 28,2% respectivament) i la d’establiments no especialitzats (43,6 i 29,2% respectivament) En l’evolució de les principals branques detallistes destaca el creixement durant el 2010 dels cen- tres de productes alimentaris, begudes i tabac (+2,1, +0,9 i +1,2% a Barcelona, la RMB i Catalunya, respectivament), així com l’estabilització dels establiments especialitzats Les reduccions més re- marcables es concentren en la branca d’articles d’ús domèstic (que experimenta una caiguda pro- pera al 4% en els tres àmbits territorials), articles culturals i, en menor mesura, establiments no especialitzats EL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓ Anàlisi per branquesEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Dimensió empresarial del sector comercial Dimensió empresarial L’any 2010 el comerç a Barcelona reprèn la tendència a l’increment de la dimensió empresarial mitjana que durant l’última dècada han experimentat tant l’activitat a l’engròs com al detall, procés que s’havia estroncat l’any 2009 per la intensa disminució dels afiliats en la fase més intensa de la recessió Efectivament, la dimensió mitjana del comerç majorista (8,5) retorna al valor de 2008, i tant la del detallista (7,05) com la del conjunt del comerç (7,57) s’incrementen lleugerament respecte a l’any anterior EL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓ Nombre mitjà d’afiliats per centres de cotització a la Seguretat Social al comerç de Barcelona 2009 2010 Comerç a l’engròs 8,41 8,55 Comerç al detall 7,00 7,05 Total comerç 7,50 7,57 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona EL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  L’evolució dels centres de cotització del comerç entre 1998 i 2010 mostra una tendència descendent provocada fonamentalment pel procés de racionalització i redimensionament empresarial i de for- mats comercials Després de la reducció particularment intensa de l’any anterior, el 2010 el nombre de centres de cotització al detall s’estabilitza (-0,3%) i el de centres de cotització a l’engròs modera la seva caiguda (-3,2%) Amb tot, el descens del majorista és superior a la mitjana de la ciutat (- 1,9%) en 1,3 punts percentuals, mentre que el comerç al detall registra un decrement inferior a la mitjana barcelonina * A partir del 2008 s’utilitza la nova classificació de sectors CCAE-2009 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 7.005 6.864 6.897 6.982 6.765 6.681 6.651 6.783 6.630 6.510 6.269 5.869 12.737 11.968 11.933 11.831 11.847 11.860 11.765 12.100 11.828 11.529 11.260 10.781 19.742 18.832 18.830 18.813 18.612 18.541 18.416 18.883 18.458 18.039 17.529 16.650 Centres de cotització a la Seguretat Social al comerç a Barcelona 1998-2009 Engròs Detall Total 16.429 10.748 5.681 Dimensió empresarialEL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Assalariats per centre de cotització del comerç 2010 16,00 11,00 6,00 1,00 -4,00 8,55 7,05 8,90 6,63 8,45 6,05 BCN RMB CATALUNYA Comerç a l’engròs Comerç al detall La dimensió empresarial del comerç detallista és més elevada a Barcelona que a la RMB i a Catalunya (amb valors de 7,1, 6,6 i 6, respectivament), mentre que la mitjana de treballadors per centre de cotització del comerç a l’engròs a la ciutat (8,6) és lleugerament inferior a la de la regió metropolitana (8,9), tot i superar la del Principat (8,4) Dimensió empresarialEL COMERÇ CENTRES DE COTITZACIÓEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El sector econòmic de l’hostaleria comprèn dos subsectors d’activitat: els serveis d’allotjament —ho- tels, altres allotjaments i càmpings— i els serveis de restauració —restaurants, bars i càterings (1) Afiliats a la Seguretat Social a l’hostaleria a Barcelona / 4t trimestre 2010 Règim General Variació (%) Autònoms Variació (%) Total Variació (%) Pes del sector (%) 2009/2010 2009/2010 2009/2010 2010 Hostaleria 58.243 5,14% 10.275 2,12% 68.518 4,68% 6,9% Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (1) Aquestes activitats corresponen als epígrafs 551,552,553,559 i 561,562 i 563 de la CCAE-2009 EL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIA Ocupació Ocupació L’any 2010 l’hostaleria a Barcelona compta amb 68 518 afiliats a la Seguretat Social, dels quals 58 243 són assalariats i 10 275 autònoms (85% i 15% respectivament) El sector concentra el 6,9% de l’afiliació total de la ciutat 4. EL SECTOR DE L’HOSTALERIA EL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  L’hostaleria és el sector de Barcelona on més creix l’ocupació entre el quart trimestre de 2009 i el de 2010, amb un increment del 4,7% que resulta de l’evolució positiva tant dels assalariats (5,1%) com dels autònoms (2,1%) Val a dir que, entre els assalariats, l’augment de llocs de treball ha estat més acusat en el serveis de menjar i beure (5,8%) que en els serveis d’allotjament (3,1%) Afiliats al règim general de la Seguretat Social en l’hostaleria a Barcelona/ 4t trimestre 2010 2009 2010 Variació 2009/2010 Pes sobre sector hostaleria Pes s/total ciutat 2010 Serveis d’allotjament 13.059 13.466 3,12% 23,1% 1,5% Serveis de menjar i begudes 42.335 44.777 5,77% 76,9% 5,1% Total 55.394 58.243 5,14% 100,0% 6,7% Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Per subsectors, al Règim General de la Seguretat Social es compten 44 777 assalariats de la res- tauració (el 76,9% del sector de l’hostaleria), més de la meitat dels quals (54,1%) treballen en restau- rants D’altra banda, els serveis d’allotjament, on destaquen els hotels com a branca majoritària (el 88,9% del subsector), absorbeixen 13 466 afiliats (el 23,1% del sector) La restauració i l’allotjament representen el 5,1% i l’1,5%, respectivament, del total d’assalariats de la ciutat, i les dues branques de l’hostaleria apleguen el 6,7% dels assalariats de la ciutat EL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIA OcupacióEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  La distribució territorial mostra que més de la meitat dels 102 202 afiliats al Règim General del sector de l’hostaleria de la regió metropolitana de Barcelona i quatre de cada deu dels 149 172 de Catalunya s’ubiquen a la ciutat central (57% i 39% respectivament) (1) Els serveis d’allotjament mostren una major concentració a Barcelona ciutat que els de la restauració pel fet que la seva ac- tivitat depèn més directament dels visitants, tant per motiu de negocis com de vacances, i destaca en especial el fet que més de dos terços dels llocs de treball d’allotjament de la RMB (73,4%) es localitzin a Barcelona (1) Cal tenir en compte que a les ciutats que exerceixen la funció de capitalitat, com ara Barcelona, l’efecte de seu social sol traduir-se en una certa sobrevaloració de l’estadística d’afiliació i centres de cotització de la Seguretat Social en relació amb els municipis de l’entorn Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Afiliats al Règim General de l’Hostaleria per branques d’activitat 2010 (% s/total) 21 2 42 9 26 10 89 12 34 54 Afiliats en les branques del subsector de serveis d’allotjament 2010 (% s/total) Afiliats en les branques del subsector de serveis de menjar i begudes 2010 (% s/total) Hotels Altres allotjaments Restaurants Bars Càterings Hotels Altres allotjaments Restaurants Càterings Bars 1 Càmpings EL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIA OcupacióEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Quant a l’evolució recent, l’augment de l’afiliació al Règim General de la Seguretat Social del sector de l’hostaleria l’any 2010 ha estat més pronunciat a Barcelona (+5,1%) que a Catalunya i la RMB (+3,1 i +2,2% respectivament) Aquest fet es deu a l’augment que la ciutat presenta en la branca de serveis de menjar i beure (+5,8%, davant -3 i +2,3% a Catalunya i la RMB, respectivament), mentre que l’augment en els serveis d’allotjament és més moderat a Catalunya i la ciutat (+1,8% i +3,1%, respectivament) que a la RMB (+3,4%) Nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social en el sector de l’hostaleria 2010 Barcelona RMB Catalunya Pes Bcn/RMB (%) Pes Bcn/Catalunya (%) Serveis d’allotjament 13.466 18.335 30.233 73,4 44,5 Serveis de menjar i beguda 44.777 83.867 118.939 53,4 37,6 Total 58.243 102.202 149.172 57,0 39,0 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social en el sector de l’hostaleria 2010 Variació interanual 2009-2010 (%) Barcelona RMB Catalunya Serveis d’allotjament 3,12% 3,41% 1,77% Serveis de menjar i begudes 5,77% 3,02% 2,34% Total 5,14% 3,09% 2,22% Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona EL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIA OcupacióEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Nombre d’afiliats al Règim General de la Seguretat Social en el sector de l’hostaleria 2010 Hotels Allotj turístics i càmpings Altres allotjaments Restaurants Càterings Bars Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 11.977 4.251 9.425 1.232 573 2.252 257 44 222 24.239 17.737 19.722 5.458 9.692 4.425 15.080 11.661 10.925 Barcelona Resta RMB Resta Catalunya 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 EL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIA OcupacióEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Centres de cotització Centres de cotització a la Seguretat Social a l’hostaleria de Barcelona 2010 Variació 2009/2010 IV 2009 IV 2010 En nombre En % Total 6.882 6.947 65 0,94 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departa- ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona La ciutat disposa de 6 360 centres registrats com a serveis de restauració i de 587 com a serveis d’allotjament, la qual cosa representa el 8,8% i el 0,8% del total de Barcelona Així doncs, els ser- veis de restauració són predominants i representen el 91,6% del teixit empresarial de l’hostaleria, i els més nombrosos són els bars i restaurants (51 i 46% del total respectivament) D’altra banda, es constata que el pes percentual dels bars dins del conjunt del sector és molt superior en termes de centres de cotització que no pas en termes d’ocupació, a causa de la seva reduïda dimensió empresarial (1) El nombre de centres de cotització és una aproximació raonable però no exactament equivalent al nombre d’empre- ses, tal com s’explica en el capítol sobre centres de cotització del comerç d’aquest informe Centres de cotització Barcelona disposa l’any 2010 de 6 947 centres de cotització de la Seguretat Social del sector de l’hostaleria (1) El pes d’aquesta activitat en relació amb el conjunt de centres de cotització de la ciu- tat és del 9,6%, i se situa com el tercer sector en aquest indicador, només per darrere del comerç i reparacions i els serveis a les empreses EL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIAEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Pel que fa a la dinàmica de creació de centres de cotització, l’any 2010 a Barcelona es compten 65 centres més que el 2009, xifra que representa un increment del +0,9% i un comportament positiu en relació amb la caiguda que registra el conjunt de l’economia barcelonina (-1,9%) Els centres de serveis d’allotjament han crescut un +0,9% i els de menjar i begudes, un +1% Centres de cotització de la Seguretat Social a l’hostaleria de Barcelona/ 4t trimestre 2010 2009 2010 Variació 2009-2010 Pes sobre sector hostaleria Pes s/total ciutat Serveis d’allotjament 582 587 0,86% 8,4% 0,8% Serveis de menjar i begudes 6.300 6.360 0,95% 91,6% 8,8% Total 6.882 6.947 0,94% 100,0% 9,6% Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Centres de cotitzacióEL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIAEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  7.100 7.000 6.900 6.800 6.700 6.600 6.500 I II III IV I II III IV I II III IV 2008 2009 2010 Centres de cotització de la Seguretat Social a l’hostaleria de Barcelona entre I trimestre 2008 i IV trimestre 2010 Font: elaboració de la Direcció d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El sector de l’hostaleria mostra una tendència ascendent al llarg del període 2008-2010, en què ha crescut en 265 centres de cotització i un 4% en termes relatius Es tracta, per tant, del sector amb major dinamisme durant la crisi gràcies al comportament de la demanda turística, que es recupera abans i evoluciona molt més favorablement que el consum intern Centres de cotitzacióEL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIAEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Nombre de centres de cotització de la Seguretat Social en el sector de l’hostaleria 2010 Barcelona RMB Catalunya Pes Bcn/RMB (%) Pes Bcn/Catalunya (%) Serveis d’allotjament 587 975 2.389 60,2 24,6 Serveis de menjar i beguda 6.360 14.471 23.180 43,9 27,4 Total 6.947 15.446 25.569 45,0 27,2 Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Per àmbits territorials, Barcelona concentra el 45% dels 15 446 centres de cotització de l’hostaleria de la RMB i el 27,2% dels 25 569 establerts a Catalunya En els serveis d’allotjament, 6 de cada 10 centres de cotització de la regió metropolitana es localitzen a la ciutat (60,2%), fet que evidencia la forta polaritat turística i de negocis de Barcelona, mentre que amb relació a Catalunya aquest fet no és tan pronunciat, ja que l’atracció d’altres marques turístiques importants provoca que el pes relatiu de la ciutat es redueixi a la quarta part del total (24,6%) La restauració de la ciutat representa el 43,9% dels centres de cotització d’aquesta branca a l’àmbit metropolità, mentre que en relació amb Catalunya assoleix el 27,4% A les dues branques de l’hostaleria, la concentració a Barcelona és més accentuada en termes de llocs de treball que no pas de centres de cotització, la qual cosa posa de manifest que la ciutat tendeix a disposar d’unitats empresarials de major dimensió mitjana Centres de cotitzacióEL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIAEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  L’evolució del nombre de centres de cotització de l’hostaleria durant el 2010 ha estat més favorable a la RMB i a Catalunya que a Barcelona, amb variacions interanuals del +2, el +1,2 i el +0,9%, res- pectivament Aquest petit diferencial s’explica fonamentalment per la restauració, ja que en el cas dels serveis d’allotjament els tres àmbits territorials assoleixen un increment de l’indicador similar Centres de cotització en el sector de l’hostaleria Variació Interanual 2009-2010 (%) Barcelona RMB Catalunya Serveis d’allotjament 0,86% 1,04% 0,80% Serveis de menjar i beguda 0,95% 2,08% 1,28% Total 0,94% 2,01% 1,23% Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Centres de cotitzacióEL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIAEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Nombre de centres de cotització al sector de l’hostaleria 2010 Hotels Allotj turístics i càmpings Altres allotjaments Restaurants Càterings Bars Font: elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 447 283 923 92 87 551 48 18 41 2.857 3.169 4.004 218 419 397 3.285 4.523 4.308 Barcelona Resta RMB Resta Catalunya 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 Centres de cotitzacióEL COMERÇ EL SECTOR DE L’HOSTALERIAEL COMERÇ A BARCELONA 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  5. VALORACIÓ QUALITATIVA DEL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Enquesta d’opinió 5.1. ENQUESTA D’OPINIÓ SOBRE EL COMERÇ MITJANÇANT L’ÒMNIBUS MUNICIPAL EL COMERÇ L’Òmnibus Municipal de Comerç ens facilita informació de primera mà sobre l’opinió dels ciutadans respecte al comerç de la ciutat de Barcelona i els seus hàbits de compra Al llarg de l’any 2010 s’han efectuat 1 016 entrevistes en cada una de les quatre fases de març, juny, setembre i desembre, entre la població de Barcelona més gran de setze anys amb llar amb telèfon La meitat dels entrevistats diuen ser les persones que s’encarreguen sempre de fer les compres de casa, especialment entre les dones i les persones de més edat, en concret, un 52,2% Quant a la compra de productes quotidians, els resultats de l’enquesta al llarg de l’any constaten que més del 90% dels consultats fa la compra de casa seva en alguna ocasió, el 53,4% la fa sem- pre, el 20,3% la fa sovint, el 13,0% a vegades i el 5,3% ocasionalment El percentatge de dones que afirma fer sempre les compres és del 70,4% i, en el cas dels homes, del 31,6% Els joves són els que menys es fan càrrec de les compres de casa seva; només un terç va a comprar sovint o sempre INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Vostè personalment acostuma a realitzar les compres de casa seva? TOTAL SEXE EDAT NIVELL SOCIOECONÒMIC Home Dona 16-24 25-34 35-44 45-54 55-64 +64 Alt Mitjà Baix (n=1000) (n=469) (n=531) (n=89) (n=185) (n=187) (n=157) (n=132) (n=250) (n=131) (n=665) (n=204) Sempre 52,2 31,6 70,4 12,4 41,1 52,4 54,1 62,1 68,0 49,6 50,2 60,3 Sovint 22,0 30,5 14,5 19,1 21,1 29,4 29,9 18,9 14,9 25,2 23,6 14,7 Algunes vegades 13,0 18,1 8,5 25,8 22,7 11,2 8,3 12,1 6,0 6,9 13,8 14,2 Poques vegades 5,2 7,5 3,2 19,1 9,7 3,7 1,9 2,3 1,6 8,4 4,8 4,4 Mai o gairebé mai 7,6 12,4 3,4 23,6 5,4 3,2 5,7 4,5 9,6 9,9 7,5 6,4 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Enquesta d’opinióEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Hàbits de compra segons la tipologia del producte La majoria dels barcelonins opta per comprar els aliments (excepte els frescos) i els altres produc- tes d’ús quotidià al supermercat (el 67,6% dels entrevistats i el 72,3% respectivament) D’altra banda, els aliments frescos s’adquireixen majoritàriament als mercats municipals (42,4%), encara que també al supermercat (26,6%) i a les botigues de barri (26,5%) Respecte a la roba i el calçat, el parament de la llar i els productes d’oci i cultura es compren majo- ritàriament a les botigues de barri o especialitzades La majoria opta per desplaçar-se a peu, sobretot per anar a fer les compres d’alimentació i els altres productes d’ús quotidià, tot i que ha anat creixent significativament el nombre dels que es despla- cen amb transport, públic o privat, per anar a fer les compres de parament de la llar El pagament en efectiu és majoritari en les compres d’alimentació (67,2%) i altres productes d’ús quotidià (75,5%), mentre que predominen els que paguen amb targeta de dèbit o crèdit en el cas de les compres de roba i calçat i parament de la llar EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Hàbits de compraEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Hàbits de compraEL COMERÇ Taula resum comparativa 2010 On va a comprar? Com hi va? Com paga? Alimentació Al supermercat 67,6 A peu 83,5 Efectiu 67,2 Al mercat municipal 13,2 Transport públic 2,7 Targeta dèbit/crèdit 30,6 A la botiga del barri / especialitzada 12,3 Transport privat 12,0 Al hipermercat 3,0 Altres 1,3 Al centre comercial 1,5 Altres 2,2 Alimentació fresca Al mercat municipal 42,4 A peu 88,1 Al supermercat 26,6 Transport públic 2,8 A la botiga del barri / especialitzada 26,4 Transport privat 7,7 Al hipermercat 1,7 Altres 0,7 Altres 1,0 Altres productes quotidians Al supermercat 72,3 A peu 84,5 Efectiu 75,5 A la botiga del barri / especialitzada 17,3 Transport públic 1,2 Targeta dèbit/crèdit 22,4 Al hipermercat 3,5 Transport privat 12,3 Al mercat municipal 2,0 Altres 1,0 Als grans magatzems 1,5 Als centres comercials 1,5 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Taula resum comparativa (continuació) On va a comprar? Com hi va? Com paga? Roba i calçat A la botiga del barri / especialitzada 50,1 A peu 42,9 Targeta dèbit/crèdit 64,0 Als centres comercials 28,4 Transport públic 38,3 Efectiu 33,8 Als grans magatzems 13,1 Transport privat 17,0 Al mercat municipal 1,8 Altres 0,3 Altres 1,4 Parament de la llar A la botiga del barri / especialitzada 45,0 A peu 51,0 Targeta dèbit/crèdit 58,6 Als grans magatzems 20,3 Transport públic 22,9 Efectiu 35,0 Als centres comercials 16,8 Transport privat 23,3 Al supermercat 8,7 Altres 0,4 Al hipermercat 2,8 Altres 0,9 Oci i cultura A la botiga del barri / especialitzada 48,8 A peu 46,5 Efectiu 48,2 Als centres comercials 22,8 Transport públic 32,8 Targeta dèbit/crèdit 44,9 Als grans magatzems 18,0 Transport privat 18,9 Al hipermercat 1,5 Altres 0,6 Al supermercat 0,8 Altres 1,1 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Hàbits de compraEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Zones comercials El que més es valora de les zones comercials on es va a comprar és la varietat (42,9%), en segon lloc la proximitat (22,9%), seguit de la concentració de botigues (10,0%), l’espai (8,0%), el tipus de botigues (5,8%) i el tipus de productes (5,2%) Respecte a la zona comercial del centre, els compradors en destaquen sobretot la varietat de boti- gues i productes (47,3%), seguit de la concentració de botigues (12,2%) Pel que fa a les altres zones comercials més freqüentades de la ciutat —L’illa Diagonal, La Maqui- nista, Glòries i Diagonal Mar—, la majoria dels barcelonins en destaca la varietat i la proximitat Per segments de població, la varietat és una característica més valorada pels joves i les persones de menor estatus socioeconòmic, mentre que la proximitat de la zona la valoren especialment les persones de mitjana edat i aquells amb un estatus més alt EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Zones comercialsEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Què és el que més valora de les zones comercials on va a comprar? (suma de dues respostes) (base: acostumen a comprar en alguna zona comercial de Barcelona) Varietat (llibertat d’elecció) Proximitat Concentració de botigues Espai Tipus de botigues Tipus de productes Qualitat Preu Ben comunicat Comoditat Ambient Ubicació Serveis Passeig i compra Tracte al client Tranquil·litat Aparcament Costums i coneixement Horari Altres Tot Ns/Nc 42,9 22,9 10,0 8,0 5,8 5,2 3,4 3,3 2,9 2,8 2,6 2,3 2,2 2,0 1,9 1,8 1,8 1,7 0,6 1,1 0,6 8,5 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Zones comercialsEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Vostè acostuma a comprar en alguna zona comercial de Barcelona? I a quina zona comercial acostuma a comprar? (suma de dues respostes) (Continua en pag. siguent) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Zones comercialsEL COMERÇ % Juny 04 Des. 04 Juny 05 Des. 05 Juny 06 Des. 06 Juny 07 Des. 07 Juny 08 Des. 08 Juny 09 Des. 09 Juny 10 Des. 10 PASSEIG DE GRÀCIA 12,2 10,1 11,0 10,4 11,9 11,3 14,6 11,6 8,9 5,7 6,9 7,3 6,8 5,7 RAMBLA CATALUNYA 14,2 14,5 13,8 13,1 17,1 17,7 16,0 14,0 11,5 11,1 11,4 8,0 12,7 6,8 BARNACENTRE 14,8 14,9 17,3 14,4 8,6 10,6 9,7 11,7 14,3 16,0 15,8 13,3 14,4 1,9 DIAGONAL-ILLA 8,3 9,3 10,5 10,3 10,9 9,8 10,5 9,9 8,5 12,4 10,8 11,4 10,7 16,9 LES RAMBLES 4,0 2,9 3,1 4,4 4,6 3,2 2,7 3,7 2,1 4,1 2,6 4,1 3,4 2,5 L’EIX DE SANT ANDREU 4,0 4,1 3,3 5,3 4,1 4,1 4,9 3,3 3,9 5,4 4,3 4,0 2,6 3,3 SANTS-CREU COBERTA 5,6 5,7 7,4 6,9 7,4 3,5 3,5 4,7 5,5 5,3 4,4 3,2 2,7 2,4 GRAN DE GRÀCIA 3,9 3,6 3,0 4,2 3,9 3,3 3,7 4,0 3,8 4,1 3,4 3,1 3,1 2,1 BULEVARDS DE NOU BARRIS 2,3 2,0 1,6 2,9 2,0 1,7 1,4 1,4 1,6 3,7 1,6 2,5 2,0 1,2 POBLENOU 1,7 0,9 1,5 1,0 1,8 1,4 0,6 1,2 1,4 2,6 0,6 1,9 1,3 0,4 EIX SANTS-LES CORTS - - - - - - 1,6 0,3 0,6 2,7 1,4 1,9 1,2 1,8 DRETA DE L’EIXAMPLE 2,7 2,1 3,0 1,3 1,1 1,3 1,4 1,9 1,4 1,9 1,1 1,7 1,6 1,7 SANT ANTONI CENTRE COMERCIAL 2,8 1,0 2,0 3,7 2,1 1,6 3,2 1,9 1,9 2,4 1,9 1,7 1,4 0,9 L’EIX COR HORTA 1,7 2,2 3,0 1,4 0,8 0,7 1,2 1,3 1,1 2,3 1,4 1,4 1,7 1,1 GRACINOVA 1,4 1,2 0,8 0,8 0,3 0,5 1,2 0,6 1,2 0,3 0,2 1,0 0,6 0,8 SARRIÀ 0,5 1,1 0,8 0,2 0,4 0,5 0,6 0,7 0,7 1,5 0,7 0,9 0,6 0,6 BARNAVASI-GALVANY 0,2 0,4 0,2 0,3 0,1 1,3 0,3 0,1 0,3 0,3 0,5 0,5 0,6 0,3 L’EIX MARAGALL 0,5 1,0 1,1 0,6 0,3 0,3 0,9 0,9 0,5 1,0 1,4 0,5 0,3 0,3 VERNEDA EIX COMERCIAL - - - - - - 1,5 0,3 0,2 0,4 0,6 0,5 0,7 1,1 NOU DRASSANES 0,3 0,3 0,2 - - 0,2 0,2 0,1 0,2 0,1 1,1 0,1 0,1 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Vostè acostuma a comprar en alguna zona comercial de Barcelona? I a quina zona comercial acostuma a comprar? (suma de dues respostes) (Viene de pag. anterior) SAGRADA FAMÍLIA - - - - - - - - - - - - 0,4 BORN 0,6 0,2 EIX DEL CLOT 0,3 GLÒRIES 7,5 8,7 LA MAQUINISTA 6,8 10,3 DIAGONAL MAR 6,7 7,7 HERON CITY 0,5 1,8 EL CENTRE (PL. CATALUNYA, PORTAL DE L’ÀNGEL, PORTA FERRISSA) 18,2 MAREMÀGNUM 0,1 HIPERCOR MERIDIANA 0,2 RAVAL 0,6 BORN 0,2 GÒTIC / VIA LAIETANA /PL DEL PI 0,7 ALTRES ZONES COMERCIALS PRÒXIMES A BARCELONA 3,3 ALTRES - - - - - 1,7 0,1 0,4 - - 2,7 - 2,8 6,1 NO ACOSTUMO ANAR-HI 37,9 44,0 41,0 40,4 41,4 44,2 42,4 46,0 47,0 36,8 43,0 45,1 32,9 26,7 NO SAP / NO CONTESTA - 0,4 - - 0,5 - 0,4 0,4 1,9 1,3 1,3 1,5 1,1 1,2 N (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) (1000) Juny 04 Des. 04 Juny 05 Des. 05 Juny 06 Des. 06 Juny 07 Des. 07 Juny 08 Des. 08 Juny 09 Des. 09 Juny 10 Des. 10 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Zones comercialsEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Valoració de diferents aspectes comercials Els compradors barcelonins es mostren satisfets amb l’oferta comercial de Barcelona i la valoren amb una nota mitjana de 7,8, dues dècimes més que a les consultes de l’any 2009 El 51,9% dels compradors valora l’atenció comercial de la ciutat amb un notable (7-8), el 30,3% la valora amb un excel·lent (9-10), el 14,5% li assigna un aprovat (5-6) i tan sols el 2,3% la suspèn (0-4) Valoració sobre l’oferta comercial de Barcelona L’oferta comercial de Barcelona Els horaris comercials L’atenció personal per part dels comerciants 0% 20% 40% 60% 80% 100% Excel·lent Notable Aprovat Suspés Ns/Nc 30,3 51,9 14,5 2,3 1,0 31,1 52,6 12,1 3,0 1,2 15,7 50,4 28.0 4,9 1,0 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Valoració d’aspectes comercialsEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Amb relació al grau de satisfacció amb els horaris comercials, la nota mitjana és de 7,8 Exacta- ment, el 52,6% li assigna un notable, el 31,1% un excel·lent i el 12,1%, un aprovat Evolució del grau de satisfacció amb l’oferta comercial de Barcelona 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 10 9 8 7 6 Mitjana 5 7,7 7,6 7,4 7,7 7,7 7,6 7,7 7,7 7,7 7,6 7,6 7,4 7,3 7,5 7,4 7,5 7,4 7,5 7,6 7,6 7,6 7,6 7,8 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Valoració d’aspectes comercialsEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Respecte a l’atenció personal per part dels comerciants, els barcelonins la valoren amb una nota mitjana de 7,0 Concretament, el 50,4% la valora amb un notable, el 28,0% amb un aprovat i el 15,7% amb un excel·lent Evolució del grau de satisfacció amb els horaris comercials de Barcelona 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 10 9 8 7 6 Mitjana 5 7,4 7,7 7,6 7,6 7,7 7,9 7,8 7,8 7,7 7,7 7,7 7,5 7,5 7,6 7,6 7,5 7,6 7,6 7,8 7,8 7,7 7,8 7,8 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Valoració d’aspectes comercialsEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 10 9 8 7 6 Mitjana 5 Evolució del grau de satisfacció respecte a l’atenció personal per part dels comerciants de Barcelona 7,4 7,3 7,3 7,2 7,1 7,1 7,2 7,3 7,0 7,1 7,0 6,9 7,1 6,8 7,0 6,8 6,9 6,8 7,0 6,9 7,0 7,0 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Valoració d’aspectes comercialsEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 L’atenció segons el tipus de comerç Els barcelonins consideren que és a les botigues de barri o especialitzades on millor els atenen (47,8%), força per davant dels mercats municipals (27,1%), els supermercats (12,2%), els centres comercials (4,0%), els grans magatzems (1,3%) i els hipermercats (0,9%) Evolució del grau d’atenció segons el tipus de comerç 42,9 52,9 58,3 52,3 55,8 51,0 53,4 54,4 52,9 52,6 52,2 52,7 50,6 48,5 49,3 47,8 27,3 18,9 16,3 17,6 20,2 20,0 22,2 19,5 22,1 23,1 22,0 23,4 25,2 23,8 24,0 27,1 19,5 14,3 12,9 15,9 15,3 16,0 12,7 14,7 14,2 12,8 16,1 14,5 12,5 15,3 13,2 12,2 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 A la boriga de barri/ botiga especialitzada Al mercat municipal Al supermercat Als grans centres comercials Als grans magatzems A l’hipermercat EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Atenció segons tipus de comerçEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Grau d’importància de diferents aspectes comercials Més del 85% dels entrevistats considera que tots els aspectes suggerits són molt o bastant impor- tants quan van a comprar, tot i que s’aprecien algunes diferències El 96,8% valora molt o bastant l’honradesa del que l’atén quan va a comprar, el 96,0% valora molt o bastant la professionalitat de la persona que l’atén en un comerç, i el 95,3% considera molt o bastant important el tracte rebut Es queden per sota del 90% els que valoren molt o bastant l’assessorament del producte (87,3%) i la rapidesa en l’atenció (88,7%) Quan va a comprar, com valora el tracte que rep? 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Rapidesa Assesorament del producte Tracte Professionalitat Honradesa Molt Bastant Regular Poco gens Ns/Nc 38,1 50,6 5,1 5,7 0,4 43 44,4 3,1 8,9 0,6 55,8 39,5 2,1 0,1 57,7 38,3 1,3 0,3 72,5 24,2 0,6 0,2 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVA Grau dimportància d’aspectes comercialsEL COMERÇ 2,5 2,4 2,4 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Compra per Internet El 41,4% dels entrevistats afirma haver comprat alguna vegada per Internet L’evolució d’aquesta sèrie és a l’alça Cal destacar que aquests compradors són principalment homes, persones amb un nivell socioeconòmic mitjà i alt i amb una edat compresa entre els 25 i els 44 anys La gran majoria dels que han comprat alguna vegada per Internet ho fan d’una manera ocasional (62,3%) i hi compren principalment tot allò relacionat amb els viatges (34,0%), els productes infor- màtics, els de telefonia o fotografia (27,0%), roba i calçat (19,8%), aliments (12,8%), llibres (12,6%) i entrades de cinema o espectacles (11,4%) Ha comprat alguna vegada per Internet? 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 5,9 6,9 9,6 9,5 11,0 10,3 15,5 16,6 19,2 22,2 23,7 23,0 27,4 26,1 29,2 33,1 36,4 36,6 41,1 36,1 42,7 41,4 80 70 60 50 40 30 20 10 0 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVAEL COMERÇ Compra per Internet INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Amb quina freqüència acostuma a comprar per Internet? (n=240) Quin tipus de producte acostuma a comprar-hi? (n=400) (Espontània Suma de les dues respostes) 0 20 40 60 80 Ocasionalment Cada dos meses Mensualment Cada dues setmanes Setmanalment 62,3 11,1 17,8 4,5 4,4 Viatges Informàtica, telefonia, fotografia, revelatge Roba i calçat Aliments Llibres Entrades cinema o espectacles Música Altres productes quotidians Parament de la llar Altres Ns/Nc 34,0 27,0 19,8 12,8 12,6 11,4 8,2 6,7 2,9 4,4 0,5 0 10 20 30 40 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 VALORACIÓ QUALITATIVAEL COMERÇ Compra per Internet INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  5.2. ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR COMERCIAL DE BARCELONA Aquest informe presenta els resultats de tot l’any 2010, així com l’evolució experimentada al llarg dels anys de realització de l’enquesta L’objectiu principal és conèixer les característiques dels es- tabliments comercials i l’opinió dels seus responsables sobre l’activitat del sector a la ciutat S’han realitzat entrevistes a 2 400 establiments, 360 dels quals són de titularitat no espanyola, re- partides en tres fases, des del 4 de maig fins a l’11 de novembre de 2010 Els tipus d’establiments analitzats són: el 28,8% d’alimentació, el 29,2% d’equipament personal, el 22,6% de decoració i llar, el 9,3% són farmàcies, drogueries i perfumeries, i el 10,1%, d’oci i cultura El 91,2% són de titularitat espanyola i el 8,8%, estrangera El 41,1% dels establiments ha iniciat el negoci entre 2000 i 2010; el 40,4% ho ha fet en l’últim quart del segle xx, i el 15,2%, abans Els establiments més recents són els d’equipament personal (16,7) i els de titularitat espanyola (4 anys) La mitjana d’antiguitat dels establiments de titularitat espanyola és de 21 anys La franquícia està poc representada, només el 3,3% dels establiments són una franquícia Res- pecte a les centrals de compres, els negocis que en tenen una són el 5,9% Els sectors que més utilitzen aquest sistema són el de farmàcia, drogueria i perfumeria (13,7%) i els de decoració i llar (12,2%) Cal destacar que la majoria de centrals de compra són de Catalunya (80,1%) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Les característiques Les característiques INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Associacionisme El 39,4% dels establiments comercials està associat, i les associacions són de tipus gremial o de comerciants d’un mateix carrer, centre o eix comercial Els establiments amb un índex més alt d’associacionisme són els d’alimentació de mercat i, en l’àmbit territorial, els comerços d’Horta-Guinardó (47,9%) i de Sant Andreu (46,6%) Respecte als establiments de titularitat estrangera, l’índex d’associacionisme és del 9,3% Les actuacions efectuades per aquestes associacions són principalment d’assessorament, tràmits i informació (34,4%), promocions (16,7%), vendes i fires al carrer (16,1%), publicitat (12,2%), decora- cions nadalenques (11,0%) i festes de barri (7,3%) Espanyola Estrangera 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 09 09 09 10 10 10 19 25 20 15 10 5 0 2009 2010 18 18 22 19 22 5 5 5 5 5 3 5 4 18 21 Any d’obertura de l’establiment per nacionalitat EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Associacionisme INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Pertinença a associacions o entitats 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 04 04 04 05 05 05 06 06 06 07 07 07 08 08 08 09 09 09 10 10 10 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 33 50 40 30 20 10 0 37 36 36 33 34 37 36 33 38 37 35 32 30 39 37 37 37 33 40 44 35 34 35 37 34 37 39 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Associacionisme INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El local Superfície - La superfície mitjana de la sala de vendes dels establiments comercials és de 88,8 m2 Les sales més grans es troben en el sector de la decoració i llar (141,6 m2) i de l’alimentació (99,8 m2) Els establiments de titularitat xinesa són més grans (127,2 m2) que la mitjana general Accessibilitat - Aspectes com els graons per accedir a l’establiment o l’obertura de l’entrada ens indiquen el grau d’accessibilitat dels comerços de la ciutat Un terç dels establiments visitats no presenta desnivell, en el 46,0% dels casos hi ha un graó baix, en el 12,7% un graó mitjà, en el 2,4% un graó de més de 20 cm i en el 5,5% dels comerços hi ha més d’un graó o una escala Els establiments que acostumen a no tenir graons són els d’alimentació de mercat (91,6%), que alhora disposen de major obertures a l’entrada de l’establiment Retolació - El 65,8% dels rètols dels establiments estan escrits en català, el 24,1% en castellà, el 5,4% en anglès i el 2,5% en altres llengües En el cas d’establiments de titularitat no espanyola, també hi ha més rètols en català (46,9%) que en castellà (31,3%) i altres llengües (20,3%) Règim de tinença de local - Existeix una gran proporció de locals de lloguer, el 63,4%, dels quals només el 15,5% té un contracte anterior al 9 de maig del 1985 Respecte al percentatge de locals de propietat, és del 20,6%, mentre que l’11,8% són parades del mercat en règim de concessió mu- nicipal EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Local INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Els serveis Sistema de venda El 69,4% dels comerços té un sistema de venda assistida, que s’utilitza majoritàriament en els establiments d’alimentació de mercats (91,2%), de decoració i llar (77,1%) i d’equipament personal (77,8%) L’altre sistema més utilitzat és el de lliure servei assistit, sobretot en el cas d’oci i cultura (47,2%) i en el cas dels establiments de titularitat no espanyola (40,1%) o de lliure servei (33,8%) Diversos serveis - Augmenten els comerços que disposen de servei de cobrament amb targeta, un total del 79,2%, principalment en el sector de farmàcies, drogueries i perfumeries (97,1%) i el sector d’equipament personal (94,7%) El 59,4% dels establiments de titularitat no espanyola dispo- sa d’aquest servei de pagament El 37,3% dels establiments té servei de comandes per telèfon Els sectors que més ofereixen aquest servei són l’alimentació en els mercats (71,2%) i l’alimentació general (52,0%) El 33,3% dels negocis ofereix el servei de lliurament a domicili, més habitual en els sectors de de- coració i llar (64,5%) i d’alimentació (44,3%) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Sistema de venda INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  79 85 79 77 79 73 76 71 77 74 70 69 71 71 69 74 63 62 70 65 77 74 73 70 69 66 18 12 14 18 22 14 22 20 21 17 18 23 21 20 21 21 18 29 28 23 28 18 21 19 21 23 27 2 3 7 5 4 7 4 4 8 6 8 7 9 10 8 9 8 8 8 7 6 5 5 7 9 9 7 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 03 03 03 04 04 04 05 05 05 06 06 06 07 07 07 08 08 08 09 09 09 10 10 10 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 ASSISTIDA LLIURE SERVEI LLIURE SERVEI ASSISTIT % Quin sistema de venda utilitzen? 68 68 74 69 21 24 20 22 9910 7 100 80 60 40 20 0 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Sistema de venda INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 El seu establiment disposa de pàgina web? 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 14 14 17 20 24 21 26 30 25 20 15 10 5 0 El 58,1% dels comerços té la gestió informatitzada; en el cas d’establiments que pertanyen a un eix comercial arriba al 63,7% I, finalment, el 2010 el 26,2% dels establiments disposa d’una pàgina web activa, amb contingut informatiu, i 3 de cada 10 ofereixen la possibilitat de compra Quan l’establiment pertany a un eix comercial, el percentatge arriba al 31,0% Pel que fa als establiments de titularitat no espanyola, el 15,3% disposa de web, tret dels comerços de titularitat europea, en què el percentatge arriba al 48,6% EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Sistema de venda INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Els horaris i les vendes El 2010 el 76,0% dels establiments obre de dilluns a dissabte i el 14,1%, tots els dies de la setmana Els comerços que obren en diumenge són els 14,1% En aquest cas, els comerços de titularitat no espanyola representen el 40,9% del total i, concretament, els pakistanesos el 83,2%, ja que solen treballar els set dies de la setmana, matí i tarda de forma contínua, i amb un horari més ampli que l’habitual En general, el desembre és el mes de més venda (56,0%), tot i que també són bons gener (18,6%), juliol (18,3%), sobretot per a roba, calçat i perfumeria, i novembre, per a alimentació El mes de fe- brer és el mes de menys venda (37,1%) 60 40 20 0 % 1Q 09 2Q 09 3Q 09 2009 ESTRANGERS ESPANYOLS Establiments que obren en diumenge per nacionalitat 35 39 41 45 38 39 12 11 14 12 11 13 1Q 10 2Q 10 3Q 10 2010 38 41 12 12 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Els horaris i les vendes INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El personal El nombre de persones que treballen en un establiment comercial ha continuat disminuint en aquests últims anys —el 2010 la mitjana és de 2,5, mentre que el 2009 era de 2,9, el 2008 de 3,4 i el 2007 de 3,7 En el cas dels establiments de titularitat estrangera, la mitjana és de 2,1 En concret, en els establiments de titularitat xinesa la mitjana és de 2,1, en els de titularitat pakistanesa d’1,8, i en els de titularitat europea, de 3,0 Quant al tipus de personal, el 48,7% dels treballadors són empleats, el 29,7% propietaris del negoci i el 21,6%, encarregats El perfil dels treballadors d’aquest sector és el següent: • La majoria són dones (61,6%), davant el 38,4% d’homes, tot i que en el cas d’establiments de titularitat no espanyola el percentatge d’homes és superior (49,6%), sobretot en els de titularitat pakistanesa (90,1%) • L’edat mitjana està compresa entre els 25 i els 54 anys En el cas d’establiments de titularitat no espanyola l’edat se situa entre els 16 i els 44 anys • Pel que fa als estudis, en la majoria dels casos els treballadors tenen estudis primaris i secun- daris (59,4%) I respecte als cursos formatius, el 36,1% d’establiments fins a 11 treballadors assegura que el seu personal ha fet algun curs en els darrers dos anys EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ El personal INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 03 03 03 04 04 04 05 05 05 06 06 06 07 07 07 08 08 08 09 09 09 10 10 10 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 PROPIETARI ENCARREGAT EMPLEAT 60 50 40 30 20 0 % Perfil de les persones que treballen al sector comercial 10 mitjana per any 29 55 15 54 55 54 56 50 54 48 53 51 51 51 51 52 52 50 48 52 48 46 48 54 52 51 52 50 47 28 28 28 27 31 30 32 27 29 28 31 26 25 28 31 30 26 31 32 30 29 30 29 26 29 31 18 17 18 17 18 16 19 20 19 21 18 22 23 19 20 21 22 21 22 22 17 18 19 22 21 22 49 46 51 49 29 31 30 30 22 24 19 22 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ El personal INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 03 03 03 04 04 04 05 05 05 06 06 06 07 07 07 08 08 08 09 09 09 10 10 10 100 80 60 40 20 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 58 62 61 60 59 62 60 60 60 60 62 61 63 58 63 61 60 61 61 61 64 62 60 62 42 38 38 39 41 37 40 40 40 40 38 39 37 41 36 39 39 39 38 39 36 38 40 38 39 40 39 38 39 38 38 61 60 61 62 61 62 62 Sexe de les persones que treballen al sector comercial Ns/Nc Dona Home EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ El personal INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  100 80 60 40 20 0 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 03 03 03 04 04 04 05 05 05 06 06 06 07 07 07 08 08 08 09 09 09 10 10 10 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 25 23 22 21 22 22 22 23 24 25 23 23 24 25 24 26 26 26 26 25 25 24 25 26 11 12 12 11 11 10 10 10 11 11 10 9 10 8 10 10 8 10 9 8 8 8 8 7 11 10 10 9 9 8 8 22 23 24 24 26 25 25 Edat de les persones que treballen al sector comercial 31 31 33 33 32 32 31 26 31 31 30 32 34 33 32 28 27 27 26 27 28 26 28 24 32 30 31 33 27 27 26 19 17 16 17 15 18 17 18 19 18 18 16 17 18 17 19 21 20 22 21 22 21 22 23 17 18 18 17 20 22 22 11 11 10 11 11 11 12 12 12 12 11 11 11 11 11 12 14 12 13 13 12 14 15 14 11 12 11 11 13 13 15 2 2 2 1 2 2 2 6 5 4 4 3 2 3 2 2 2 2 2 2 2 3 2 2 2 2 1 2 2 2 2 2 2 3 2 2 2 2 2 5 5 7 6 6 7 1 1 5 8 4 4 4 4 3 3 2 3 2 3 1 44 Ns/Nc 45 a 54 anys 35 a 44 anys 25 a 34 anys 16 a 24 anys65 i més anys 55 a 64 anys EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ El personal INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Estudis de les persones que treballen al sector comercial 100 80 60 40 20 0 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 03 03 03 04 04 04 05 05 05 06 06 06 07 07 07 08 08 08 09 09 09 10 10 10 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 35 30 31 28 30 28 27 31 32 29 34 28 36 40 35 33 33 37 30 33 32 32 32 30 43 45 41 30 26 32 30 31 31 34 32 32 25 22 23 30 25 23 29 25 26 30 27 27 29 31 33 23 26 27 28 29 30 31 37 34 32 31 11 11 12 12 8 11 13 8 11 10 11 13 10 14 13 14 15 14 12 14 15 12 11 11 11 13 14 14 13 14 12 13 12 15 11 13 13 15 13 13 14 13 16 14 14 14 16 16 16 15 16 15 13 12 14 14 14 16 15 16 16 11 13 13 11 108 12 15 17 19 13 19 16 12 8 12 13 14 13 12 13 12 12 11 10 11 9 9 12 Ns/Nc Universitaris Secundaris prof Secundaris Primària EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ El personal INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Opinió sobre la conjuntura del sector comercial Durant l’any 2010 la situació econòmica del país és la gran preocupació en el sector comercial La meitat dels responsables dels comerços es decanta per les opcions «satisfet» o «regular» en rela- ció amb la marxa del seu negoci, i l’altra meitat, per la d’«insatisfet» El 2010, el 7,3% dels responsables afirma que el seu negoci s’ha incrementat, el 19,0% que s’ha mantingut i el 71,6% que ha disminuït En aquest darrer cas, l’any 2009 el percentatge era del 60,8% Els comerços en què més ha disminuït el negoci són els d’equipament personal (75,6%) i els comerços de Ciutat Vella (76,7%), Horta-Guinardó (77,6%) i Sant Martí (77,0%) Perspectives de futur Segons els responsables dels establiments entrevistats, els factors que poden afavorir la bona mar- xa del negoci són les millores econòmiques generals i l’estabilitat econòmica (factor que el 2007 destacava el 6% dels responsables i el 2010 el 21,5%), i la millora del poder adquisitiu (15,7%) Els comerços de titularitat xinesa també opinen que hi ajudaria la llibertat horària Altres aspectes favorables són: • Millora barri/zona/obres públiques (6,1%) • Abaixar preus (5,5%) • Bona atenció client/professionalitat (4,9%) • Millor tractament fiscal/impostos (4,8%) Respecte als principals factors que poden contribuir desfavorablement en el futur de la marxa del negoci, destaca la recessió econòmica Si el 2007 aquest fet preocupava el 8,3% dels comerços, el 2010 augmenta fins al 38,3% i creix la preocupació per l’empitjorament del poder adquisitiu (15,9%) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Opinió sobre la cojuntura Perspectives de futur INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Altres aspectes desfavorables: • Més comerços/increment comerços zona/més competència (10,6%) • Tractament fiscal/impostos (5,9%) • Augment grans superfícies/centres comercials/grans magatzems (5,6%) • Reforma barri/degradació zona (5,3%) Quant a les perspectives de negoci, el 22,7% opina que augmentarà en els propers dos anys, el 39,3% que es mantindrà igual i el 27,8% que disminuirà En l’àmbit territorial, el districte més opti- mista és el de les Corts (30,1%) Respecte al nombre d’empleats, la gran majoria assegura que aquest nombre es mantindrà (85,9%), només el 5,3% preveu un augment i el 6,6%, una disminució El 21,5% dels responsables opina que els preus de venda al públic augmentaran els propers dos anys; el 60,7% que es mantindran i l’11,7%, que baixaran Pel que fa als canvis que s’han dut a terme en els darrers dos anys (51,2%), els establiments que més s’han renovat són els de decoració i llar, i farmàcia, drogueria i perfumeria D’altra banda, el 32,7% dels establiments s’ha plantejat algun canvi per a l’any 2011: • Novetats en l’assortiment de productes (7,8%) • Renovar la decoració (5,5%) • Modernització del negoci (5,4%) • Crear una pàgina web (3,5%) • Tancar el negoci (3,9%) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Perspectives de futur INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Grau de satisfacció respecte a la marxa del negoci per districte Mitjana de la ciutat respecte el grau de satisfacció respecte a la marxa del negoci: 2,6 1= Gens satisfet 5= Molt satisfetNou Barris 2,5 Sant Andreu 2,6 Horta-Guinardó 2,4 Sant Martí 2,6 Sarriá-Sant Gervasi 2,6 Gràcia 2,6 Les Corts 3,1 Eixample 2,6 Ciutat Vella 2,6 Sants-Montjuic 2,6 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Perspectives de futur INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 En els propers dos anys com creu que evolucionarà el seu negoci, augmentarà, es mantindrà igual o disminuirà? 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 1Q 2Q 3Q 03 03 03 04 04 04 05 05 05 06 06 06 07 07 07 08 08 08 09 09 09 10 10 10 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 augmentarà es mantindrà igual disminuirà 50 40 30 20 0 % 10 39 3839 4240 43 38 4040 373838 40 36 4040 44 42 40 38 43 45 39 4443 37 37 31 30 28 27 27 24 27 24 21 26 20 23 24 22 25 21 20 18 23 24 27 26 24 23 24 20 24 24 32 23222120 22 18 21 19 19 22 19 20 22 21 21 25 19 20 25 24 32 30 34 23 25 23 28 39 19 25 24 26 31 26 40 40 38 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Perspectives de futur INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Intenció d’obrir en diumenge El 2010, el 62,4% dels responsables comercials està en total desacord a obrir el diumenge i el 9,1%, poc d’acord Per contra, el 6,3% hi està molt d’acord i el 7,3%, bastant d’acord Els establiments de titularitat no espanyola estan més a favor d’obrir en diumenge (51,6%) que els de titularitat espanyo- la (9,9%), sobretot els de titularitat pakistanesa (17,8%) Alhora, es manté l’opinió majoritària que s’hauria de prohibir la possibilitat d’obrir en diumenge (44,6%), seguida de l’opinió contrària, amb el 26,5%, i del 16,0% que està d’acord amb l’organització actual Grau d’acord i desacord amb l’obertura dels establiments els diumenges per districte Mitjana de la ciutat respecte el grau de desacord respecte a l’obertura dels establiments en diumenge: 1,9 1= Gens d’acord 5= Molt d’acord Nou Barris 1,6 Sant Andreu 2Horta-Guinardó 1,6 Sant Martí 1,8 Sarriá-Sant Gervasi 1,9 Gràcia 1,8 Les Corts 1,9 Eixample 1,8 Ciutat Vella 2,3 Sants-Montjuic 1,8 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATEL COMERÇ Intenció d’obrir en diumenge INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ CaracterístiquesAssociacionismeENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATDEL SECTOR RESTAURACIÓ L’objectiu principal de l’enquesta és conèixer les característiques dels establiments de restauració de la ciutat, així com l’opinió i les perspectives futures dels seus responsables respecte a l’activitat del sector L’informe recull els resultats de les consultes realitzades el 2010 en 3 fases, amb un total 1 000 entrevistes La primera fase es va dur a terme del 4 d’abril al 27 de maig, la segona fase de l’1 de juny al 9 de juliol, i la tercera, del 18 d’octubre a l’11 de novembre A continuació es detallen algunes de les dades obtingudes en l’enquesta de 2010, en què es con- firmen les característiques ja observades en anteriors anys La mitjana d’antiguitat dels negocis, sense canvi d’activitat ni de propietari, és del voltant d’uns 13 anys El sector de la restauració continua amb una baixa representació de franquícies, només el 2,0% Principalment són cafeteries de procedència catalana (en el 75% dels casos), com ara Bracafé i el club del Cafè Novell El 24,0% dels establiments del sector de la restauració està associat: restaurants, 27,3%; bars restaurant, 29,1%, i bars, 21,7%, i la majoria pertany al Gremi de Restauració de Barcelona (62,9% dels associats) 5.3. ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR DE LA RESTAURACIÓ Característiques dels establiments Associacionisme INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 50 40 30 20 10 0 24,0 23,1 25,4 20,4 22,6 25,6 Establiments associats del sector de la restauració 24,0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 50 40 30 20 10 0 19,5 Bars associats 18,8 21,3 16,1 20,1 23,2 21,7 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Associacionisme ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR RESTAURACIÓ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Restaurants associats 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 50 40 30 20 10 0 48,5 31,5 44,1 45,5 32,6 39,6 % 27,3 Restaurants bars associats 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 50 40 30 20 10 0 27,9 % 32,6 31,6 26,1 27,1 29,0 29,1 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATDEL SECTOR RESTAURACIÓ Associacionisme INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  La superfície mitjana de la sala dels establiments de restauració és de 63,8 m2 En el cas dels res- taurants, la superfície mitjana és de 120,0 m2, en els bars restaurant, de 79,1 m2, i en el cas dels bars, de 53,4 m2 El darrer any la informatització del sector ha avançat fins arribar al 36,9% de la gestió comptable i al 17,8% dels serveis Els restaurants són els establiments més informatitzats (52,7% pel que fa a la gestió comptable i 32,7% respecte als serveis) Està informatitzada la gestió? 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 50 40 30 20 10 0 % 32,4 28,7 25,3 31,0 26,7 27,4 36,9 16,4 13,3 14,5 18,3 16,4 16,2 17,8 gestió comptable serveis EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ LocalInformatització ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR RESTAURACIÓ El local Informatització INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Els horaris i les vendes Volum d’activitat Els mesos d’estiu, sobretot el juliol, i el desembre són els mesos de més feina, i els mesos de fe- brer i gener els de menys activitat Quant als dies més concorreguts, continuen sent els divendres (36,6%) i els dissabtes (36,9%), mentre que a l’altre extrem se situen els dimarts (35,5%) i els dilluns (32,3%) Obertura dels establiments La gran majoria dels establiments obren de dimarts a divendres Pel que fa a la resta de dies, els dilluns obren el 96,0% dels establiments, el dissabte el 89,9% i el diumenge només la meitat (52,1%) Els establiments que obren tots els dies de la setmana són el 42,8% En els darrers anys ha augmentat el nombre d’establiments de restauració que treballen el cap de setmana Els serveis Pagament amb targeta L’any 2010 en el 36,0% dels establiments es pot pagar amb targeta L’any 2009 la xifra era del 31,2% i, per tant, hi ha un lleuger augment d’aquest servei als establiments de la ciutat Evolució de preus Respecte a l’evolució dels preus de diferents productes, hi ha un encariment evolutiu El preu d’un cafè o d’altres begudes, com ara la cervesa i els refrescos, s’incrementa any rere any, de manera gradual, en el període 2004-2010 El menú ha estat més estable, tot i que també ha manifestat un lleuger augment EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Els horaris i les vendesEls serveis ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR RESTAURACIÓ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Taula d’evolució de preus (Mitjana) 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Un cafè 0,84 € 0,88 € 0,94 € 0,99 € 1,00 € 1,05 € 1,07 € Una cervesa 1,27 € 1,28 € 1,38 € 1,44 € 1,50 € 1,58 € 1,60 € Un refresc 1,26 € 1,29 € 1,36 € 1,44 € 1,50 € 1,55 € 1,59 € Un menú, en cas de tenir-ne 8,34 € 8,06 € 8,95 € 8,86 € 9,50 € 9,44 € 9,45 € Vals restaurant El 25,1% dels establiments visitats disposa de xecs restaurant, sobretot els restaurants (72,1%) i els bars restaurant (54,1%) Els més comuns són el Tiquet Restaurant (90,8%), el Cheque Gourmet (70,5%) i Sodexho (61,8%) AGEDI, SGAE El 30,7% dels establiments paga una comissió en concepte de drets d’autor, percentatge que ha anat augmentat en els últims dos anys EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Els serveis ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR RESTAURACIÓ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El personal La mitjana de treballadors per establiment és de 3,3 persones, tot i que en el cas dels restaurants la plantilla és més nombrosa, amb una mitjana de 6,5 En el cas dels bars restaurant la mitjana és de 4,2 i en el cas dels bars, de 2,7 El perfil dels treballadors d’aquest sector és el següent: Els homes hi continuen sent majoritaris (el 56,9% respecte a les dones, amb el 43,1%) La majoria del personal té entre 25 i 44 anys (56,1%), i el nivell d’estudis és més aviat baix (el 38,1% té formació primària i el 29,0%, secundària) El 85,7% del personal treballa a temps complet i el 34,3% dels treballadors ha fet algun tipus de formació durant els últims dos anys La gran majoria dels propietaris són espanyols (77,4%), seguits dels de nacionalitat xinesa (9%), italiana (1,4%) i pakistanesa (1,3%) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ El personal ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR RESTAURACIÓ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Opinió sobre la marxa del sector de la restauració El 2010, el 20,8% dels responsables dels establiments de restauració es mostren satisfets de la marxa del seu negoci La nota de satisfacció obtinguda és de 2,6 Respecte a la marxa actual del seu negoci, vostè està: molt, bastant, poc o gens satisfet? GENS SATISFET 15,6 POC SATISFET 32,3 NORMAL 31,2 BASTANT SATISFET 18,3 MOLT SATISFET 2,5 45 35 25 15 10 0 40 30 20 5 % 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 32,6 36,436,036,9 40,040,1 24,5 20,9 33,4 19,6 22,8 31,0 19,8 21,6 18,3 32,2 25,5 16,2 17,3 10,7 7,5 2,8 4,43,5 11,2 12,0 8,5 4,3 4,3 2,8 31,2 18,3 32,3 2,5 15,6 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Opinió sobre la marxa delsector de la restauració ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR RESTAURACIÓ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Sobre l’opinió respecte a la marxa del negoci en els últims dos anys, el 2010 el 71,7% pensa que el seu negoci ha disminuït, només el 18,9% diu que el volum del negoci es manté, i una minoria del 6,5% considera que s’ha incrementat Actualment, l’únic factor en què confien els responsables del sector de la restauració i que creuen que pot influir positivament en la bona marxa del negoci és la millora de les condicions econòmi- ques, polítiques i socials del país (30,9%) I consideren que els factors que podrien activar el sector són el turisme i la creació de noves àrees d’oci El 32,1% opina que es mantindrà igual, el 27,5% que serà de signe negatiu i el 27,2% considera que serà de signe positiu D’altra banda, els factors com l’economia (39,9%), la fidelitat de la clientela (24,6%), la professionalitat del servei (12,8%) i l’estabilitat del mateix negoci (10,9%) són considerats la garantia que el negoci es mantindrà en condicions similars a les actuals EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Factors influents en el negociEvolució del negoci en el futur ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR RESTAURACIÓ Factors influents en el negoci Evolució del negoci en el futur INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  En el futur quins factors creu que poden influir positivament en el seu establiment/negoci? 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Servei, bona atenció client, professionalitat 14,1 17,7 19,6 18,2 18,5 10,9 10,1 Ampliacions, nous serveis, reformes 6,0 6,9 9,5 8,5 10,1 7,5 7,7 Menys competència 3,1 3,8 1,2 2,0 1,6 1,7 1,3 Millora poder adquisitiu 7,0 6,1 6,3 7,1 10,5 6,0 5,1 Més clients 8,4 7,6 8,6 6,7 6,8 5,1 3,5 Més turisme 5,2 5,4 4,8 8,9 5,3 4,7 4,7 Bona situació negoci 6,0 2,6 3,4 4,8 4,2 1,2 1,9 Obertura nous comerços, hotels 8,7 7,7 8,6 7,1 6,6 4,7 5,7 Millora barri, obres públiques 4,5 3,7 2,5 2,2 1,3 2,7 3,0 Millora comunicacions 0,8 0,4 1,7 0,8 0,4 0,4 0,1 Demanda a l’Ajuntament d’intervencions 9,4 9,7 11,2 10,8 5,0 6,7 7,9 Millora condicions econòmiques, socials i polítiques 8,0 8,5 6,4 7,2 13,7 27,1 30,9 Millora tractament fiscal, impostos 5,9 9,1 5,9 5,7 7,5 8,7 10,6 Factor climàtic 1,9 2,1 0,9 2,6 0,5 1,2 1,9 La construcció 0,9 0,6 0,3 0,5 1,0 0,8 0,2 Llei antitabac 0,6 Altres 3,0 2,4 1,4 0,9 2,4 1,6 4,4 Res 12,0 9,3 12,7 7,1 6,9 8,9 11,2 Ns-Nc 14,2 14,9 11,4 16,1 14,5 19,1 12,8 N (999) (1.000) (1.000) (1.000) (1.000) (1.000) (1.000) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATDEL SECTOR RESTAURACIÓ Evolució del negoci en el futur INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  En el futur quins factors creu que poden influir negativament en el seu establiment/negoci? 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Mala atenció, servei al client 4,2 4,8 4,2 2,5 2,2 1,6 1,0 Problemes propis negoci 7,9 8,6 11,7 8,5 5,6 3,1 4,5 Manca de clients 6,4 6,7 4,6 5,8 4,2 2,2 2,8 Increment competència 14,0 16,0 11,4 13,1 8,8 6,4 6,8 Tendència econòmiques, polítiques i social 10,4 10,4 8,5 7,4 37,5 49,2 45,5 Pèrdua poder adquisitiu 6,1 6,9 5,0 6,2 5,9 4,5 5,4 Impostos, tractament fiscal 8,5 11,3 9,5 7,7 9,1 6,7 7,6 Preus 7,7 5,7 2,6 5,3 1,9 1,6 2,6 Problemes zona 14,3 20,1 22,1 22,0 14,6 14,7 13,4 Manca de negocis a la zona 4,5 5,2 4,1 4,3 3,8 3,1 2,1 Factor climàtic 1,9 1,3 1,4 2,0 1,1 1,4 1,3 Festes, vacances 0,4 0,2 0,9 0,5 0,2 - 0,2 Llei antitabac 2,9 Altres 2,1 1,4 0,9 0,3 2,3 2,1 4,6 Cap 9,7 7,4 13,1 11,2 6,9 4,9 6.5 Ns-Nc 17,8 13,6 13,5 17,3 13,5 15,6 12,5 N (999) (1.000) (1.000) (1.000) (1.000) (1.000) (1.000) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATDEL SECTOR RESTAURACIÓ Evolució del negoci en el futur INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Finalment, el 42,5% dels negocis ha dut a terme algun canvi els darrers dos anys, com ara mo- dernitzar o decorar de nou l’establiment En el futur, el 23,4% dels negocis preveu canvis i el 5,8% preveu el tancament Per acabar, respecte a la previsió de preus en el futur, continua sent rellevant l’opinió que es mantindran (73,2%) Com pensa que evolucionaran els preus al públic en un futur? 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 100 80 60 40 20 0 49,6 53,9 58,4 53,1 61,9 76,7 73,2 47,0 42,5 39,0 43,3 34,1 15,7 22,5 0,4 0,4 1,0 1,3 1,2 6,2 2,1 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Canvis en el negoci ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITAT DEL SECTOR RESTAURACIÓ Augmentaran Es mantindran Baixaran Canvis en el negoci INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Per al pròxim any s’ha plantejat algun canvi en el seu negoci? (Nomes per als que s’han proposat fer algun canvi) (multiresposta) Tancament del negoci, traspàs, jubilació, cessament Canvi de decoració de l’establiment Modernitzar l’establiment, instal·lacions Augmentar el nombre d’empleats Incorporació de noves activitats o categories Disminuir el nombre d’empleats Incorporació de nous serveis Canvi d’activitat Altres NS Informatitzar la gestió 0 10 20 30 40 50 % 22,8 20,5 18,5 12,6 7,5 7,1 5,5 5,1 0,8 11,4 7,9 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ ENQUESTA SOBRE L’ACTIVITATDEL SECTOR RESTAURACIÓ Canvis en el negoci INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 6.1. PREMI “BARCELONA, LA MILLOR BOTIGA DEL MÓN” 6. PROMOCIÓ DEL COMERÇ Premi “Barcelona, la millor botiga del món”PROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ El 2010 s’ha celebrat el 13è aniversari del premi “Barcelona, la millor botiga del món”, un guardó que vol reconèixer la tasca dels comerciants de Barcelona i, especialment, les iniciatives empresarials implantades a la ciutat, les dinamitzacions comercials que s’estan duent a terme i les persones que treballen en el món del comerç i que contribueixen a fer de Barcelona la ciutat moderna i emprene- dora de la qual tots ens sentim orgullosos En moments d’incertesa econòmica com els que estem vivint, el comerç de la nostra ciutat ha donat mostres importants d’in- novació, ha aportat missatges clars d’una voluntat inversora en nous negocis i ha rehabilitat establiments històrics, alhora que animava iniciatives col·lectives amb empenta i optimisme i projectava dins i fora el nom i els valors de Barcelona Als premiats, a la resta de candidatures i al conjunt del sector, el jurat vol retre’ls reconeixement i animar-los a seguir enda- vant Innovar, mantenir alts els nivells d’autoexigència i trans- metre voluntat de futur són eines imprescindibles davant la me- langia que la incertesa econòmica pot comportar Barcelona és la millor botiga del món, i les botigues, els comerços, són la millor eina de Barcelona per fugir de melangies i incerteses. Un cop fetes les deliberacions sobre les diferents candidatures al premi, el jurat ACORDA el següent: INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Premi a la millor iniciativa empresarial comercial de l’any El jurat ha atorgat el PREMI a Nani Marquina, al carrer Rosselló/Diagonal, al Cor Eixample Nani Marquina ha vist reconeguda la seva trajectòria com a dissenyadora, especialment de catifes, amb nombrosos guardons Del disseny a la producció i, des de l’any passat, al retail, Nani Marquina assoleix una completa cadena de creació de valor L’establiment aconsegueix, en un espai diàfan, reconvertir un fosc i antic garatge soterrani en un magnífic aparador total, on les catifes es converteixen en autèntiques obres d’art que fan volar els nostres somnis sobre com gaudir-les plenament EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Premi “Barcelona, la millor botiga del món”PROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Premi a la millor iniciativa agrupada per a la dinamització comercial de la ciutat El jurat ha atorgat el premi a les passarel·les de moda al carrer, organitzades per diferents eixos comercials Les passarel·les, en les seves edicions de tardor/hivern i primavera/estiu, han comptat amb un conjunt d’elements comuns (imatge, música, instal·lacions, models), que els confereixen aquest caràcter col·lectiu que el premi vol ressaltar Les passarel·les acosten la moda de l’any al carrer, la moda que les botigues de cada eix, de cada barri, posen a l’abast dels compradors I ho fan amb un alt nivell de professionalitat i, com corres- pon, de glamur Els eixos són els següents: • BCN de Palau a Palau • Cor Eixample • Nou Barris Centre Comerç • Sant Antoni Comerç • L’Eix de Sant Andreu • Cor d’Horta i Mercat • Sants Establiments Units • Barnavasi • Barnacentre • Sarrià Eix Comercial • Sant Martí Eix Comercial Recull el premi, en representació dels eixos, el Sr Manel Arias, precursor de les passarel·les i president de l’eix co- mercial Cor d’Horta, on es va celebrar la primera passarel- la de moda al carrer l’any 2002 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Premi “Barcelona, la millor botiga del món”PROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El jurat ha volgut atorgar dues mencions especials Darrere de cada gran institució, associació o iniciativa, sovint hi ha algú que, des de l’anonimat, fa possible els èxits col·lectius Es tracta de per- sones que, amb el seu treball i dedicació, han estat els autèntics motors i responsables de l’èxit de les seves juntes i dels seus presidents En aquest cas ens referim a dues dones, M. Dolors Álvarez i M. Lluïsa Coll, responsables d’Amics de les Rambles i Barnacentre respectivament, les quals, després de 25 i 37 anys de servei a les seves institucions, han decidit iniciar un nou camí de pau i felicitat en companyia de les seves famílies i dels seus amics El jurat ha atorgat el premi a Joan Mateu i Martínez. El jurat ha volgut guardonar amb el premi a Joan Mateu la seva ca- pacitat per sumar voluntats i, conseqüentment, liderar-les, a través de múltiples iniciatives col·lectives Joan Mateu va ser l’ànima del primer pla de dinamització comercial que es va fer arreu de Catalunya i que va convertir l’Eix Comercial de Sant Andreu, els seus comerços i els seus associats en un referent Barcelona endins, el guardonat ha estat l’animador del col·lectiu d’enti- tats que constitueixen la Fundació Barcelona Comerç Barcelona enfora, liderant les actuacions i trobades de Vitrines d’Eu- ropa, ha projectat arreu el nom de la nostra ciutat, que, a més a més i per l’impuls del nostre premiat, avui n’acull la seu del secretariat per- manent EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Premi “Barcelona, la millor botiga del món”PROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ Premi a la tasca de contribució i coneixement del comerç de la ciutat INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El jurat també ha volgut guardonar amb una MENCIÓ especial, per la seva dedicació, implicació i suport durant més de 15 anys al comerç de Barcelona, la persona responsable del suport tècnic de la Direcció de Comerç i Consum, sector de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, M. Amèlia García Fernández. Nascuda a Barcelona —amb arrels càntabres—, alegre, optimista, carismàtica i treballadora, orien- ta la seva trajectòria professional cap al dret Forma part de les primeres generacions de dones lli- cenciades en Dret i supera les oposicions de Tècnic Superior en Dret a l’Ajuntament de Barcelona Durant el seu recorregut professional, ha conegut diferents àrees de l’Ajuntament —Urbanisme, Educació i Comerç—, i ha adquirit una experiència i un saber fer que els seus companys han pogut gaudir A més, el sector del comerç ha trobat en la seva figura suport i proximitat, eines imprescin- dibles per a una bona gestió de la feina Ara arriba el final de la seva trajectòria laboral i professional I aquesta merescuda MENCIÓ espe- cial vol ser un reconeixement de tot el sector comercial a la seva tasca Alhora, tots els seus com- panys i companyes, amb paraules senzilles i properes, volen agrair-li els bons moments compartits, el fet d’haver deixat una empremta a les seves vides, felicitar-la per la feina ben feta i desitjar-li els màxims èxits en la nova feina que iniciarà ben aviat: la de gaudir plenament del seu temps EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Premi “Barcelona, la millor botiga del món”PROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 00 Premi a l’establiment comercial El jurat ha atorgat el premi a SERVEI ESTACIÓ. Qui de nosaltres no ha comprat mai al Servei Estació? Podríem dir que l’emblemàtic establiment del carrer d’Aragó va inventar el bricolatge avant la lettre, i ha servit de materials generació rere generació L’establiment s’ha renovat plenament i s’ha dotat de les mesures adequades de seguretat, alhora que els seus aparadors han esdevingut un mostrari d’allò que necessitem, per molt inimaginable que sigui Avui, un conjunt de grans especialistes en cada una de les seccions aconsella el millor article per obtenir la millor solució en cada cas En temps de crisi, un bon adob allarga la vida de totes i cada una de les instal·lacions de la nostra llar, i al Servei Estació, segur, hi trobarem el material i el consell necessari EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Premi “Barcelona, la millor botiga del món”PROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 6.2. LA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DEL COMERÇ La campanya continua essent una aportació positiva al sector comercial, una eina que contribueix a potenciar el comerç de proximitat de la ciutat Durant l’any 2010 s’han mantingut les campanyes publicitàries: espots publicitaris a les principals cadenes de televisió i emissores de ràdio, i anuncis en premsa i revistes especialitzades (informatiu El comerç, Temps de viure i Cap Catalogne), i insercions a les revistes de l’ APPEC i monogràfic «Regals de Nadal» D’altra banda, es continua amb la campanya de diferents productes de distribució a associacions i eixos comercials: 400 000 entrades al parc zoològic i 600 000 punts de llibre amb motiu de la Diada de Sant Jordi EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Campanya de promocióPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 6.3. EL COMERÇ A LES ESCOLES. CURS 2010-2011 “El comerç a les escoles” és una proposta impulsada per la Direcció de Comerç i Consum i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Es va iniciar el curs 2006-2007 amb l’objectiu d’afavorir el coneixement de l’entorn cultural, social i històric mitjançant el comerç del barri i de la ciutat, i alhora educar per a un consum crític i responsable La proposta s’adreça als centres educatius de Barcelona —educació infantil, primària i secundària obligatòria— que volen aprofitar les oportunitats pedagògiques que ofereix el fet de repensar el comerç i el consum a la nostra ciutat El programa els ofereix l’oportunitat de: • Redescobrir la ciutat i conèixer les característiques més significatives del comerç de Barcelona. • Valorar la diversitat dels comerços de l’entorn i els productes i serveis que ofereixen. • Elaborar criteris per consumir de manera activa, crítica i responsable. Per a l’assoliment d’aquests objectius es posen a l’abast dels centres escolars de la ciutat recursos com ara dades sobre el comerç i el consum a la nostra ciutat, persones de referència o webs in- teressants, així com propostes d’activitats per treballar el comerç des d’àrees i matèries concretes com la plàstica, les ciències del medi i socials, les llengües, les matemàtiques, etc El consum es tracta des del vessant emocional i amb l’anàlisi dels hàbits de compra i els elements que ens animen a comprar: colors, embolcalls, situació dels productes en les prestatgeries, etc Aquesta proposta és alhora reconeixement, estímul i suport a la tasca que molts centres ja fan en educació per al consum responsable, així com una nova oportunitat per reforçar els vincles entre escola i ciutat EL COMERÇ A BARCELONA 2010 El comerç a les escolesPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 En aquest curs hi han participat 20 centres docents i se’ls ha proposat: • La confecció de punts de llibre en què el tema central sigui el comerç de barri explicat a tra- vés del llenguatge plàstic • La realització del llibre d’artista, que permet documentar i recollir les vivències sorgides de la comunicació entre el comerç i les escoles Respecte a l’edició del punt de llibre, han estat 19 punts de llibre diferents, un per cada escola, amb una tria dels dibuixos elaborats pels alumnes participants El criteri d’elecció es va basar en la creativitat, la tècnica utilitzada i l’adequació al concepte del comerç i ciutat Els punts de llibre es van distribuir als centres educatius partici- pants i els comerços de tota la ciutat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2010 Del 31 de març al 20 d’abril de 2011 va tenir lloc la 3a mostra de dibuixos “El comerç i les escoles 2011” a la Sala Àlex García de la Biblioteca de la Sagrada Família, amb l’assistència dels centres participants El nombre total d’alumnes participants en el projecte d’aquest curs ha estat de 1 494 Respecte a la participació d’alumnes en l’elaboració del punt de llibre, el nombre ha estat de 1 444, i han participat en l’activitat de llibre d’artista un total de 200 alum- nes EL COMERÇ A BARCELONA 2010 El comerç a les escolesPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Els centres següents, participants en el projecte, participen també en el projecte Pla de barris, dins del marc del Pla d’ocupació i desenvolupament local dels barris del Bon Pastor i Baró de Viver: Col- legi l’Esperança, Escola Bernat de Boïl i SES Cristòfol Colom DISTRICTE CENTRES PÚBLICS CENTRES CONCERTATS CENTRES PRIVATS TOTAL ALUMNES Centre Nre. alumnes Centre Nre. alumnes Centre Nre. alumnes Ciutat Vella Escola Collaso i Gil 42 42 L’Eixample Escola Joan Miró 50 50 Sants-Montjuïc Escola Barrufet 42 Col·legi Anna Ravell 74 234 Col·legi Montserrat 47 Col·legi Sant Medir 71 Les Corts Escola Barcelona 47 47 Sarrià-Sant Gervasi 0 Gràcia Escola La Sedeta 25 25 Horta-Guinardó Col·legi Virolai 75 75 Nou Barris Escola Marinada 193 366 Escola Splai 77 Escola Víctor Català Llar d’Infants L’Airet 96 Sant Andreu Escola Bernat de Boïl 96 Col·legi l’Esperança 40 291 Escola Pegaso 136 SES Cristòfol Colom 19 Sant Martí Escola Acàcies 216 Col·legi Voramar 48 364 Escola Vila Olímpica 100 TOTAL ALUMNES 1.139 355 1.494 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 El comerç a les escolesPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Com es pot apreciar a la taula, els districtes més representats han estat els de Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Andreu L’únic districte que no té representació és el de Sarrià-Sant Gervasi 4,5 4 3,5 3 2,5 0 2 1,5 1 0,5 Ciu tat Ve lla L’E ixa mp le Sa nts -M on tju ïc Le s C or ts Sa rri à-S an t G erv as i Gr àc ia Ho rta -G uin ard ó No u B arr is Sa nt An dre u Sa nt Ma rtí Nombre de centres docents per districtes EL COMERÇ A BARCELONA 2010 El comerç a les escolesPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Actualment, hi ha 24 eixos comercials a Barcelona que apleguen més de 10 000 comerços urbans, xifra que representa gairebé la tercera part dels existents a la ciutat, als quals s’han d’afegir més de 12 000 establiments del sector dels serveis Els eixos estan repartits per tot el territori de la ciutat i són presents a tots els districtes i a una gran quantitat de barris 6.4. ELS EIXOS COMERCIALS DE BARCELONA EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Eixos comercials al Districte de Ciutat Vella Eix Comercial del Raval La tradició del comerç i la integració cultural Bcn de Palau a Palau L’Eix Comercial del centre històric Barnacentre El passeig de les mil botigues La Rambla El passeig emblemàtic de Barcelona EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Eixos comercials al Districte de l’Eixample Sant Antoni Comerç Il·lusionat a Sant Antoni Eix Model Sopena El comerç modern de l’esquerra de l’Eixample Rambla de Catalunya El gran passeig comercial de l’Eixample Eix Comercial Sagrada Família – Gaudí Comerç de qualitat a l’ombra de la Sagrada Família Passeig de Gràcia L’Eix emblemàtic del comerç, l’art i la cultura Cor Eixample Més de dos-cents establiments bateguen per a tu EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Sants-les Corts Eix Comercial L’empenta creativa del comerç de proximitat Sants Establiments Units El carrer comercial més llarg d’Europa Creu Coberta La zona comercial més activa del sud de Barcelona EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ Eixos comercials als Districtes de Sants-Montjuïc i Les Corts INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Eixos comercials al Districte de Sarrià- Sant Gervasi Sarrià Eix Comercial A Sarrià de tot hi ha, cordialitat, bon servei i professionalitat Barnavasi, Eix Comercial de Sant Gervasi Comerç de qualitat a la part alta de la ciutat EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Eixos comercials al Districte de Gràcia Eix Comercial Gran de Gràcia Botigues amigues Gracinova Eix Comercial Les millors botigues més a prop teu EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Eixos comercials als Districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu Eix Maragall El comerç d’un eix natural Cor d’Horta i Mercat 330 botigues i parades només per a tu L’Eix de Sant Andreu Una oferta comercial molt completa Nou Barris Centre Comerç Sense sortir del barri, tot EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Eixos comercials al Districte de Sant Martí Eix Comercial Poblenou El centre antic d’un barri nou Eix Comercial Sant Martí Una voluntat de servei al barri Eix Clot Comerç emprenedor amb molta empenta EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Les activitats promocionals que ofereixen al llarg de l’any són variades i concordants amb el barri on estan ubicats Els eixos organitzen, entre d’altres, les activitats següents: Fires i mercats • Festa del Comerç al Carrer • Fira Medieval • Fira Modernista • Fira de Reis • Fira d’Antiquaris • Fira de Sant Jordi • Fira d’Artesans • Fira d’Entitats Accions per Nadal • Enllumenat nadalenc • Recollida de cartes per als patges reials • Cavalcada de Reis Campanyes de merchandising • Distribució de diferents productes amb suport de l’Àrea de Promoció Econòmica, Comerç i Consum: punts de llibre per la Diada de Sant Jordi, bosses de paper i plegables, i entrades al parc zoològic de Barcelona Altres actes i esdeveniments • Passarel·la de moda al carrer • Animació comercial • Recapte d’aliments (Banc d’Aliments) • Sortejos promocionals • Publicitat en mitjans de comunicació EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Eixos comercials de BarcelonaPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El comerç de la ciutat, les seves iniciatives, les notícies i els temes més demanats queden recollits en el web de Comerç, www bcn cat/comerc Pel que fa a la proposta didàctica “El comerç i les es- coles” es concreta en el web www bcn cat/escolescomerc/ca Aquests portals ofereixen serveis d’informació, interacció i participació electrònica Aquest mitjà de comunicació apropa més l’Administració al ciutadà, en aquest cas al comerciant, mantenint-lo informat de l’actualitat i alhora donant-li suport amb els diferents serveis que ofereix El web de Comerç ha rebut 85 984 visitants i s’hi han visualitzat 253 746 pàgines, amb una mitjana diària de 695, xifra important per a un web sectorial 6.5. El WEB Evolució visites Resum visites 2010 2011 Visites 85 984 98 646 Promig per dia 235 270 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 El WEBPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  6.6. GUIES DE RESTAURANTS DE BARCELONA En aquest capítol es vol ressaltar la iniciativa impulsada per la Regidoria de Comerç, Consum i Mercats, que té com a objectiu arribar a obtenir un compendi dinàmic i útil de guies de restaurants barcelonins sensibles a col·lectius específics Aquesta primera entrega s’ha adreçat a restaurants aptes per a celíacs que ofereixen una cuina i productes culinaris adaptats En properes edicions, aquesta guia anirà augmentant i actualitzant els establiments que ofereixen aquest servei D’altra banda, la guia representa la resposta d’una ciutat que aspira a l’excel·lència, entesa sota premisses de pluralitat i sensibilitat, ja que una capital mundial de la gastronomia demostra que ho és gràcies a la innovació i a la creativitat, però sense oblidar que n’ha de poder gaudir tothom, i això implica no oblidar que els impediments d’alguns han de suposar la superació de les fronteres de la creativitat a les nostres cuines EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Guies de restaurantsPROMOCIÓ DEL COMERÇEL COMERÇ INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Impuls renovat als mercatsEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS L’any 2010 s’han assolit en la seva pràctica totalitat els grans objectius i projectes del Pla d’actuació municipal (PAM) 2007-2011, que amb una inversió prevista de 125 milions d’euros suposa una fita en l’aposta municipal pels mercats Després d’haver finalitzat les obres de remodelació dels mercats de les Corts (2008) i la Llibertat (2009), al llarg de l’any s’ha encarat la recta final d’un PAM molt ambiciós, que implica l’actuació en els mercats de Sant Antoni, Fira de Bellcaire, Sants, Guinardó i Ninot, amb l’inici de les obres dels esmentats mercats Al mateix temps, es finalitza el projecte executiu del mercat de la Guineueta per iniciar les obres el 2011 i s’inicia el projecte del mercat de Provençals Els mercats de Vall d’Hebron i Bon Pastor, després de les actuacions provisionals, estan a l’espera de desenvolupar els projectes definitius En finalitzar el 2010, s’hauran reformat 19 mercats i 9 més estaran en procés de remodelació, xifra que representa un 65% del total de la xarxa de la ciutat. Les reformes efectuades han servit per crear un nou mix comercial i dotar els mercats de noves infraestructures, logística i nous serveis, com ara el transport a domicili, les noves tecnologies o el pagament amb targeta client, i l’ampliació horària, entre altres coses Impuls renovat als mercats de la ciutat 7. ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Mercat de Sants S’han executat les pantalles del nou mercat i l’excavació de les plantes soterrades (una de logística i una segona d’aparcament per a clients), la qual, per les característiques estruc- turals de l’edifici, ha requerit una complexa intervenció tècnica per tal de suportar els pilars de l’edifici, ja que, pel fet d’estar catalogat, cal preservar-ne el valor arquitectònic Mercat del Ninot Com en el cas del mercat de Sants, la dinàmica del mercat del Ninot és similar, ja que també s’han executat les pantalles del nou mercat i l’excavació de les plantes soterrades En aquest cas, però, a diferència del mercat Sants, la incorporació de l’autoservei es farà de manera semisoterrada a la part central del nou edifici, i la logística i l’aparcament per a clients se soterraran als dos laterals Nou Mercat dels Encants (Fira de Bellcaire) Durant el 2010 s’han iniciat les obres del nou mercat, consistents en l’excavació de les plantes soterrades que encabiran la logística i l’aparcament de 300 places per a clients, el desviament d’un col·lector i la construcció de les pantalles El singular mercat ocuparà un espai d’aproximadament 8 000 m2 en una illa formada per la plaça de les Glòries, l’avinguda Meridiana, el carrer Castillejos i un carrer de nova creació, sota una espectacular coberta Secció del futur mercat dels Encants (Fira de Bellcaire) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Projectes més destacatsEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS Projectes més destacats INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Mercat de Sant Antoni L’actuació de remodelació del mercat de Sant Antoni, per di- mensió i complexitat, ha requerit aprofundir, al llarg de 2010, en tots els aspectes tècnics per tal d’enllestir-ne el projecte executiu definitiu, un cop el gruix dels comerciants (alimenta- ció i encants) ja s’havia instal·lat als respectius mercats pro- visionals S’han efectuat enderrocs interiors i prospeccions arqueològi- ques per tal de preservar un dels baluards de l’antiga muralla de la ciutat, part de la qual es troba sota l’actual mercat Al mateix temps, s’han dut a terme l’estudi i el projecte per tal d’encabir els comerciants del mercat dominical en un tram del carrer Urgell i, d’aquesta manera, poder continuar el 2011 les obres del mercat definitiu Mercat del Bon Pastor El mercat provisional va ser ubicat al carrer de Sant Adrià, cantonada amb el carrer de Llinars del Vallès, en la proximitat de l’antic edifici del mercat (100 metres), que ha estat enderrocat durant el 2010 El solar alliberat s’ha urbanitzat, i n’ha resultat un espai públic per a gaudi del veïnat, fins que el 2011 es defineixi el projecte del nou mercat, que probablement encabirà habitatge social a la part superior de l’edifici Imatge virtual del futur mercat de Sant Antoni EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Projectes més destacatsEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Mercat de la Vall d’Hebron El mercat de la Vall d’Hebron està en fase de remodelació Com a pas previ a aquest procés, es van dur a terme una sèrie d’actuacions de concentració d’establiments a la zona davantera del mercat, actualment en actiu Durant el 2011 es traurà a concurs la redacció del projecte per a la remodelació i el condicionament total de l’edifici Mercat de la Guineueta El mercat de la Guineueta afronta els propers anys una remodelació parcial però de gran impacte per la importància de les actuacions, que inclouen la introducció d’un autoservei de format mitjà, el trasllat de la zona de magatzems del mercat, la renovació comercial de la sala de vendes del mer- cat i les botigues exteriors, que també es traslladen, i, finalment, una nova façana, que s’aproparà més al passeig de Valldaura i dotarà el mercat de major atracció Durant el 2010 se n’ha redactat el projecte executiu i el 2011 s’iniciaran les obres de remodelació, que suposaran el tancament a l’estiu durant 40 dies Nou mercat de la Guineueta EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Projectes més destacatsEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Mercat de Provençals De manera similar al mercat anterior, el de Provençals afrontarà una important remodelació par- cial, la principal característica de la qual serà l’ampliació de l’edifici, tant pel que fa a la planta de mercat com a la logística i l’aparcament (a la coberta) Això permetrà encabir un autoservei mitjà, que funcionarà com a motor econòmic, i al mateix temps s’actualitzaran totes les instal·lacions de l’equipament, els accessos i la façana Durant el 2010 s’ha estant redactant el projecte per tal que les obres es puguin iniciar el proper 2011 Mercat del Guinardó Després de passar dos anys en el mercat provisional, aquest 2010 s’han iniciat les obres de la nova illa d’equipaments del Guinardó, que inclourà el nou mercat Alhora, en el complex interactuaran un centre d’assistència per a la gent gran i una escola bressol, entre altres equipaments, i s’urbanitzarà tot l’entorn, amb la creació d’una nova plaça oberta al veïnat Altres Durant aquest temps també s’han efectuat actuacions constants de manteniment i millora Concretament, el 2010 s’han dut a terme fins a 61 actuacions singulars —sovint en instal·lacions internes o logístiques—, imprescindibles per oferir un bon ser- vei, com ara cambres frigorífiques, muntacàrregues, etc , però també de millora del confort del ciutadà, com ara actuacions en l’aire condicionat o els accessos El 2010 la inversió ha arribat als 520 000 € EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Projectes més destacatsEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Amb l’objectiu de fer un seguiment del nombre de visitants dels nostres mercats i de la seva esta- cionalitat, l’IMMB du a terme un seguiment mensual en aquells mercats remodelats en què s’han instal·lat sistemes automàtics de comptatge de persones Els resultats de 2010 es recullen en els quadres següents Les Corts Barceloneta Sta. Caterina Concepció Llibertat Gener 80 869 88 622 190 575 125 048 164 956 Febrer 79 550 91 312 198 195 122 274 164 725 Març 85 616 106 187 217 533 127 191 180 421 Abril 79 207 101 899 241 376 114 977 163 822 Maig 76 748 105 085 224 169 114 653 155 594 Juny 76 347 107 527 216 706 113 708 151 289 Juliol 74 116 124 246 222 850 100 554 148 564 Agost 68 547 107 256 173 760 66 012 99 769 Setembre 81 100 98 609 215 737 111 239 136 297 Octubre 84 021 108 554 258 594 124 018 169 955 Novembre 83 845 98 377 225 199 121 131 169 339 Desembre 92 216 100 097 248 144 127 834 183 805 Total 962.182 1.237.771 2.632.838 1.368.639 1.888.536 -4,9% -8,6% -2,1% -19,5% 7,0% Afluència de públic als mercats EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Afluència de públicEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Barceloneta Sta. Caterina Concepció Les Corts Llibertat Comparatiu 2010 Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Sept Oct Nov Dic 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Evolució visitants 2005-2010 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 Llibertat Barceloneta Sta. Caterina Concepció Les Corts Cal destacar la variabilitat en el nombre de visitants en funció del mercat analitzat En un context de crisi econòmica ja plenament instal·lada, mercats com Santa Caterina aguanten molt bé la da- vallada, i fins i tot el mercat de la Llibertat, inaugurat el 2009, aconsegueix un augment més que significatiu En canvi, la resta de mercats acusen, de manera variable, l’impacte de la crisi EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Afluència de públicEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El rejoveniment dels operadors suposa un impuls per a una de les variables més sensibles per a la continuïtat competitiva dels mercats, el relleu generacional any 2010 traspassos intervius cessions pares fills cessions entre cònjuges traspassos mortis causa núm. expedients 194 26 13 47 edat mitja cedent 54,48 65,1 47,5 67,9 edat mitja cessionari 46,54 40,1 49,5 45,4 diferencial -7,9 -25 -2 -22,5 Rejoveniment d’operadors Els barcelonins avaluen amb una puntuació de 7 els mercats municipals, la nota més alta atorgada a un servei exclusivament municipal, només per darrere del metro i les biblioteques 7,2 7 6,8 6,6 6,4 6,2 6 2007 2008 2009 2010 Valoració mercats (0 a 10) Valoració dels mercats municipals EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Rejoveniment operadorsEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  L’Institut Municipal de Mercats s’ha dotat d’un pla de comunicació propi i d’unes línies estratègiques derivades del Pla d’actuació municipal, amb l’objectiu de vertebrar les accions de comunicació i promoció de la xarxa de mercats, tant de l’Ajuntament com dels mateixos comerciants, per tal de promoure un major coneixement i ús dels mercats entre els ciutadans, posant en valor els seus actius: Promoció comercial i suport als comerciants • Suport a les campanyes comercials de Sant Jordi, Nadal, etc , i a les celebracions de barri —Carna- val, Tradicionàrius, Tastets, Mostra de Mercats, Vaques Torrades — en què participen els mercats • Creació de la Ruta dels Mercats de Barcelona • Participació a Alimentària i a Barcelona Degusta Pla de dinamització comercial 2010 • Campanya de proximitat • Nou web: www mercatsbcn cat • Nous programes educatius: www menjodemercat cat • 1a edició del Mercat de Mercats Civisme, solidaritat i cultura • S’han portat a terme activitats relacionades amb el civisme, la cultura i la solidaritat —“Bossa solidària”, VIH, DJ contra la Fam, Banc dels Aliments —, en què han participat la major part dels mercats municipals Moltes d’aquestes activitats tenen un caràcter periòdic i regular EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Promoció, participació i comunicacióEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS Promoció, participació i comunicació INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Salut • Activitats vinculades a la salut a tots els mercats: Jornades contra el Càncer, Dieta Mediterrània • 30 capítols del programa de TV La salut al cistell, amb la presentació dels 39 mercats d’ali- mentació, emès a TV3 entre 2009 i 2010 Sostenibilitat • Tots els mercats han participat en la nova campanya de gestió de residus El resultat és que el 47% de la brossa que es recull és brossa orgànica degudament separada • 400 000 bosses reutilitzables repartides a tots els mercats de la ciutat Congressos i educació • S’han organitzat fins a quatre jornades de mercats amb la participació dels agents implicats • S’ha creat el Centre de Recursos del Mercats Municipals (CRM) amb la Diputació de Barcelona • S’ha dut a terme el 1r Estudi d’impacte econòmic dels mercats de Barcelona, que reflecteix la salut dels mercats: 1 000 m € de facturació/any 8 000 treballadors directes 65 000 000 visites/any 69% dels ciutadans compra al mercat • S’han renovat els programes educatius per a nens i joves de 6 a 16 anys, www menjodemercat cat per al curs 2010-2011 Alumnes participants: 2007-2008: 1 266 2008-2009: 2 060 2009-2010: 2 562 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Promoció, participació i comunicacióEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Lideratge europeu i assessorament Reconeixement del model Barcelona • Membre del World Union Wholesale Markets (WUWM) des de 2008 • Cooperació, intercanvis comercials i agermanaments en el marc de la xarxa Emporion de mercats d’excel·lència: Borough Market, Leicester, Torí, Budapest • Assessorament internacional als mercats de Medellín, Gaza, Melbourne, Moçambic, Corea, Bergen Projecte Med Emporion Lideratge de Barcelona en el projecte Med Emporion, finançat per la Unió Europea, amb Torí, Gè- nova i Marsella, per a la promoció dels mercats com a nuclis del desenvolupament econòmic, social i urbà, amb un pressupost d’1 652 000 €: • Estudi dels mercats del Mediterrani • Recull de bones pràctiques • Projectes pilot • Festival Mercat de Mercats Actuacions exteriors i assessoraments • Mercat de la plaça de Cuba de Mataró • Mercats de Gavà • Mercats de Viladecans • Mercat de Manlleu • Mercat Pere San (Sant Cugat del Vallès) • Mercat d’Alcanar • Mercat d’Olot • Mercat d’Elx EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Lideratge europeu i assessoramentEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 Ubicació dels mercatsmunicipalsEL COMERÇ ELS MERCATS MUNICIPALS Ubicació dels mercats municipals a Barcelona INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC 8. EL COMERÇ ELECTRÒNIC El comerç electrònic ha tornat a créixer l’any 2010, amb la millora de la situació econòmica global, després de la disminució que va experimentar l’any anterior com a conseqüència de la recessió de l’economia internacional, que va frenar la forta expansió que havia experimentat aquest canal comercial des de l’inici del mil·lenni Així, als Estats Units —segons estadístiques del U S Census Bureau— el comerç electrònic al detall el 2010 va assolir un increment del 15,2% en el decurs de l’any, percentatge netament superior al de 2009 (1,4%), que va situar el B2C (Business to Consu- mer) en el 4,3% del valor total de les vendes al detall A la Unió Europea, el percentatge d’empreses que han comprat per Internet l’any 2010 (27%) aug- menta tres punts percentuals respecte a l’assolit l’any 2009 Com és habitual, els països escandi- naus i del centre d’Europa mostren percentatges d’ús de l’e-commerce clarament més elevats que la mitjana europea: Noruega ocupa la posició líder amb un 57% d’empreses que utilitzen aquest canal, seguida de Suècia (53%) i Bèlgica (51%), on també més de la meitat de les empreses com- pren per Internet Els sis països que ocupen els primers llocs han augmentat els percentatges de compra entre 3 i 5 punts percentuals, i només Irlanda registra una caiguda de 5 punts D’altra banda, el 13% de les empreses de la Unió Europea va utilitzar canals electrònics per a la venda l’any 2010, registre un punt superior al de l’any anterior Noruega torna a encapçalar la venda electrònica, amb més d’una tercera part d’empreses que venen per Internet (34%), seguida de Bèlgica i Dinamarca (26 i 25% respectivament) Aquests països mostren augments d’entre 5 i 6 punts percentuals respecte a l’any anterior en aquest indicador, mentre que els països que es troben propers a la mitjana europea creixen més moderadament En definitiva, el comerç electrònic a Europa l’any 2010 ha experimentat una recuperació moderada —amb un major creixement entre els països del nord, que continuen mostrant valors molt superiors a la mitjana de la UE-27—, si bé els percentatges d’ús mitjà d’aquesta eina per efectuar compres i vendes encara són inferiors —en 1 i 3 punts percentuals respectivament— als de 2008 Pel que fa a Espanya, segons Eurostat l’any 2010 els percentatges d’empreses que compren i venen en línia queden per sota de les mitjanes respectives de la Unió Europea (en 6 i 1 punts per- centuals respectivament) i de la zona euro (en 5 i 2 punts respectivament) INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 Noruega 57 Suècia 53 Bèlgica 51 Dinamarca 48 Regne Unit 45 Irlanda 44 Alemanya 40 Àustria 39 Luxemburg 34 Rep Txeca 33 Holanda 32 Finlàndia 28 Lituània 26 Croàcia 23 Islàndia 22 Portugal 22 Espanya 21 Malta 20 França 19 Hongria 17 Itàlia 17 Estònia 17 Eslovènia 16 Eslovàquia 14 Xipre 14 Polònia 12 % d’empreses europees que han comprat per Internet al 2010 UE - 27 26 27 Zo n a e u ro Totes les empreses, sense comptar el sector financer (10 persones ocupades o més) Les empreses que han comprat en línia durant l’últim any (almenys 1%) Font: Instituto Nacional de Estadística Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses Eurostat EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Noruega 34 Bèlgica 26 Dinamarca 25 Suècia 24 Croàcia 22 Holanda 22 Lituània 22 Alemanya 22 Irlanda 21 Rep Txeca 20 Portugal 19 Islàndia 16 Finlàndia 16 Malta 16 Regne Unit 15 Àustria 14 Luxemburg 14 França 12 Espanya 12 Eslovènia 10 Estònia 10 Grècia 9 Turquia 8 Polònia 8 Hongria 8 Eslovàquia 7 Xipre 7 % d’empreses que venen per Internet i/o xarxes diferents d’internet. 2010 UE - 27 Zo n a e u ro 13 Font: Instituto Nacional de Estadística Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses Eurostat14 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EspanyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC Segons l’Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses de l’Institut Nacional d’Es- tadística, (1) en el període 2010-2011 prop de la quarta part de les empreses espanyoles de 10 o més assalariats (23,3%) han efectuat compres per comerç electrònic per un valor de 174 022,3 milions d’euros, el que representa un 15,6% de les compres totals i més de la tercera part (39,3%) de les realitzades pel grup d’empreses que fan adquisicions per correu electrònic Per grans sectors econòmics, els serveis assoleixen el major percentatge d’empreses usuàries de l’e-commerce (27,4% del total, davant del 19,3% de la indústria i el 17,9% de la construcció) i regis- tren també prop de tres cinquenes parts de la seva facturació (57,1%), mentre que la indústria en genera el 41,5% i la construcció, l’1,4% En l’anàlisi per branques del terciari s’observa la intensitat de l’ús de la compra electrònica en el sector d’informació i comunicacions, on més de la meitat de les empreses (53,5%) compren per In- ternet A continuació destaquen les activitats professionals, científiques i tècniques, amb més de 3 de cada 10 empreses que utilitzen aquest canal de compra (34,2%), i el comerç a l’engròs i al detall i les activitats immobiliàries, amb més d’una quarta part de les empreses que fan adquisicions per via electrònica (27,7 i 26,5% respectivament) El sector del comerç és el que genera el major volum de compra —assoleix el 47,3% de la facturació— però, pel que fa al pes del comerç electrònic sobre el total de compres (17,8%), és superat pel d’informació i comunicacions (24,4%) i el sector TIC (26,1%), tots dos per sobre de la mitjana espanyola (15,6%) D’altra banda, en els sectors de co- merç a l’engròs i al detall, activitats immobiliàries, altres activitats administratives i serveis auxiliars —entre els que es troben les agències de viatge—, i informació i comunicacions s’assoleixen els percentatges més alts de compres per aquest canal (49,3%, 35,7%, 32,9 i 31,1% respectivament) entre les empreses que en fan ús Espanya (1) Darrera dada oficial disponible INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Pel que fa a les vendes, el 12,2% d’empreses utilitza el canal en línia, que a Espanya genera un volum de negoci de 167 936 milions d’euros i representa l’11,5% del total de vendes i prop de la ter- cera part de les vendes de les empreses que utilitzen el canal electrònic (32,4%), un pes inferior al que té sobre les compres (39,3%) Així, tant el nombre d’empreses que venen per comerç electrònic com el valor econòmic d’aquestes vendes és inferior al de les compres Per sectors econòmics, són de nou les empreses de serveis les que assoleixen un major percen- tatge d’ús d’aquest canal (16,2%), seguides de la indústria (11,6%) i la construcció (2,5%) però, en contrast amb el que succeeix en l’àmbit de les compres, la indústria concentra la major part (57%) de la facturació total de vendes en línia i registra un volum força superior al del sector terciari, que n’absorbeix el 42,4% Com a resultat, el pes del comerç electrònic dins de les vendes del sector industrial (18%) gairebé duplica el del conjunt del terciari (9,5%) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EspanyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EspanyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC El comerç electrònic a les empreses* espanyoles, 2009-2010 Compres per comerç electrònic % d’empreses que compren Volum de compres comerç Pes del comerç electrònic % compres de com. elect. per comerç electrònic electrònic (milers euros) s/total de compres s/total de compres empreses que compren p. com. elect. Sector econòmic Indústria 19,3 72.131.898 19,2 37,5 Construcció 17,9 2.445.807 2,1 13,4 Serveis 27,4 99.444.613 15,9 42,8 Comerç a l’engròs, detall i reparació vehicles 27,7 82.370.601 17,8 49,3 Transport i emmagatzematge 18,7 2.864.328 5,0 18,4 Allotjament 20,4 167.780 3,1 12,0 Informació i comunicacions 53,5 9.719.801 24,4 31,1 Activitats immobiliàries 26,5 301.471 2,3 35,7 Activitats professionals, científiques i tècniques 34,2 1.090.816 4,5 14,1 Altres activitats administratives i serveis auxiliars 20,1 2.929.817 13,4 32,9 Total empreses 23,3 174.022.318 16,6 39,3 Vendes per comerç electrònic % d’empreses que venen Volum de vendes comerç Pes del comerç electrònic % vendes de com. elect. per comerç electrònic electrònic (milers euros) s/total de vendes s/total de vendes empreses que venen p. com. elect. Sector econòmic Indústria 11,6 95.790.534 18,0 39,8 Construcció 2,5 962.216 0,5 18,8 Serveis 16,2 71.183.222 9,5 26,1 Comerç a l’engròs, detall i reparació vehicles 14,4 45.897.028 10,1 27,9 Transport i emmagatzematge 10,0 9.440.340 10,4 31,9 Allotjament 76,6 3.395.533 24,5 28,0 Informació i comunicacions 18,9 4.535.926 6,2 10,7 Activitats immobiliàries 7,6 331.497 3,0 49,3 Activitats professionals, científiques i tècniques 10,2 963.162 1,9 20,3 Altres activ. admi. i serveis auxiliars (incl. agèncias viatges) 9,5 6.519.735 12,4 35,2 Total empreses 12,2 167.935.971 11,5 32,4 Font: Instituto Nacional de Estadística Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses * Empreses de més de 10 treballadors INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  En el sector serveis sobresurt amb claredat el percentatge d’empreses d’allotjament que venen per Internet (el 76,6%), que se situa molt per sobre de la mitjana del terciari (16,2%), i aquest mateix subsector efectua el 24,5% de les vendes per comerç electrònic, dada també força superior a la mitjana estatal (11,5%) El comerç absorbeix prop de dues terceres parts (64,5%) de la facturació en línia dels serveis, tot i que el pes del comerç electrònic en les vendes (10,1%) es troba per sota de la mitjana de l’eco- nomia (11,5%) En canvi, les activitats immobiliàries i les altres activitats administratives i auxiliars —que inclouen les agències de viatges— són els únics sectors que superen el percentatge mitjà de vendes en línia sobre el total de les empreses que venen per comerç electrònic (amb un 49,3 i un 35,2% del total, respectivament) 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 Volum de compres i vendes de comerç electrònic a Espanya (milers d’euros) 180.000.000 160.000.000 140.000.000 120.000.000 100.000.000 Volum de compres comerç electrònic (milers d’euros) Volum de vendes comerç electrònic (milers d’euros) 174.022.318 167.935.971 153.889.084 140.974.683 Font: Instituto Nacional de Estadística Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses * Empreses de més de 10 treballadors EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EspanyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Així doncs, els resultats a Espanya l’any 2010 són menys favorables que a Europa, i es caracte- ritzen per l’estabilitat després de la clara progressió d’anys anteriors: es manté el pes del comerç electrònic sobre el total de compres i vendes, i també el percentatge d’empreses que compren per Internet, mentre que el de les que venen per Internet s’ha reduït moderadament (en 0,9 punts per- centuals) Pel que fa al valor absolut de la facturació, l’import de les compres per aquest canal ha augmentat un 11,1%, però el de les vendes en línia disminueix lleugerament (-0,5%) l’any 2010, amb la qual cosa s’interromp el creixement continu experimentat des de 2007 Respecte a aquell any, les vendes a preus corrents han crescut un 19,1%, mentre que les compres ho han fet un 13,1% Val a dir que el 2010 les compres tornen a ser superiors a la vendes, i es reprèn la pauta ja observada els anys 2007 i 2008 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC Espanya INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Per sectors d’activitat econòmica, la tercera part de les empreses de serveis (33%) i més d’una quarta part de les de la indústria i la construcció —el 25,9% i el 25,8%, respectivament— efectuen compres per comerç electrònic També en les vendes electròniques el sector serveis presenta un percentatge d’empreses usuàries superior (un 16,3% del total), seguit de la indústria (13%) i —amb un registre molt més baix— la construcció (6%) Comerç Electrònic a Catalunya 2009-2010 Microempreses Empreses amb 10 o més assalariats Total empreses 449.050 29.366 Compres a través de comerç electrònic 12,9 % 29,6 % Vendes a través de comerç electrònic 2,5 % 13,4 % Font: Elaboració de l’Àrea d’Estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica a partir de FOBSIC i Ides- cat amb dades de l’INE Catalunya Comerç electrònic de les empreses a Catalunya El gener de 2010, més d’una quarta part (29,6%) de les empreses amb 10 o més assalariats de Catalunya compra per comerç electrònic, dada que supera en 5,5 punts percentuals la mitjana es- panyola i en 2,6 punts el valor mitjà de la UE-27 (1) (1) Les dades de comerç electrònic a les empreses de Catalunya corresponen al període 2009-2010, ja que encara no han estat actualitzades amb la nova Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic 2010-2011 publicada per l’INE EL COMERÇ A BARCELONA 2010 CatalunyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Compres a través de comerç electrònic de les empreses de 10 assalariats o més. Catalunya 2009. Segons el pes que representen les compres per comerç electrònic i sector d’activitat. Compres per comerç Sobre les compres Sobre les compres d’empreses que han electrònic (milers d’euros) totals (%) comprat per comerç electrònic (%) Indústria 14.595.356 17,6 39,0 Construcció 1.706.221 6,9 15,1 Serveis 7.761.101 9,0 25,0 Total 24.062.678 12,4 30,1 Font: elaboració del Departament d’Estadística de l’Ajuntament a partir de dades de l’Idescat i FOBSIC La facturació total de les compres per Internet de les empreses de 10 o més assalariats de Catalunya ha estat de 24 062,7 milions d’euros el 2009, xifra que equival al 12,4% de les compres totals i al 30,1% de les compres de les empreses que fan adquisicions per aquest canal La indústria concen- tra més de la meitat de les compres electròniques, amb 14 595,3 milions d’euros (el 60,7% del total), que representen el 17,6% de les compres totals del sector i més d’una tercera part (39%) de les compres de les empreses que fan compra electrònica, mentre que entre les empreses de serveis —amb 7 761 milions de compra per Internet— el valor d’aquests indicadors se situa en el 9 i el 25% respectivament Finalment, la construcció presenta dades més moderades, amb 1 706,2 milions d’euros de compra electrònica, un 6,9% del total i un 15,1% entre les empreses que compren pel canal electrònic EL COMERÇ A BARCELONA 2010 CatalunyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Pel que fa a les vendes, la facturació supera la de les compres electròniques —tal com va succeir aquell mateix any a Espanya— i assoleix 38 107 milions d’euros Per sectors, la indústria torna a liderar tant el volum de venda, amb 25 329,6 milions i un 66,5% del total facturat pels tres sectors, com el percentatge de vendes que s’efectuen per aquest canal (20,9%) i el pes que representen aquests tipus de vendes entre les de les empreses que venen per comerç electrònic (50,7%) Les empreses de serveis facturen 10 053,4 milions d’euros, xifra que representa el 8,1% de les vendes totals dels serveis i el 30,3% de les vendes de les empreses que utilitzen aquest canal La cons- trucció presenta novament els indicadors més discrets: ha venut 2 722,9 milions d’euros, quantitat que representa el 7% del total facturat pel sector i la cinquena part de les vendes d’empreses que venen per Internet (19,8%) Vendes per comerç electrònic de les empreses de 10 assalariats o més. Catalunya 2009. Segons el pes que representen les compres per comerç electrònic i sector d’activitat. Vendes per comerç electrònic Sobre les compres Sobre les compres d’empreses que han (milers d’euros) totals (%) comprat per comerç electrònic (%) Indústria 25.329 612 20,9 50,7 Construcció 2.722.946 7,0 19,8 Serveis 10.053.413 8,1 30,3 Total 38.105.971 13,4 39,3 Font: elaboració del Departament d’Estadística de l’Ajuntament a partir de dades de l’Idescat i FOBSIC EL COMERÇ A BARCELONA 2010 CatalunyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0 L’ús del comerç electrònic presenta una forta correlació positiva amb la grandària de l’empresa: així, entre les empreses de més de 250 treballadors, el percentatge d’ús d’aquest canal per comprar as- soleix un remarcable 46,2%, dada que s’apropa al nivell d’ús de les empreses dels primers països del rànquing europeu Més d’un terç de les empreses mitjanes de 50 a 249 treballadors (34,3%) i més de la quarta part de les de 10 a 49 treballadors (28,5%) fan també adquisicions per mitjans electrònics, mentre que entre les microempreses només un 12,9% utilitza la compra en línia El nombre d’empreses catalanes de 10 treballadors o més que venen per via electrònica —que assoleix el 13,4% del total— és força menor que el de les que compren, tal com succeeix a tots el territoris analitzats El pes de les vendes en línia a Catalunya és 1,2 punts superior a la mitjana espanyola i 0,4 punts superior a les mitjanes de la UE-27, mentre que queda a 6 dècimes de la mitjana de la zona euro També en el cas de la venda es fa palesa la correlació positiva entre la grandària de l’empresa i l’ús del comerç electrònic, i destaca el fet que més de la tercera part de les empreses amb més de 250 treballadors (36%) realitza vendes electròniques i assoleix nivells d’uti- lització similars als dels països europeus tecnològicament més evolucionats Una cinquena part de les empreses de 50 a 249 treballadors (20,6%) i l’11,8% de les de 10 a 49 treballadors també fan ús d’aquest canal per vendre, mentre que entre les empreses de menys de 10 treballadors el percentatge es redueix al 2,5% Comerç electrònic a Catalunya 2009-2010 Per sector d’activitat de l’empresa % empreses amb 10 o més assalariats Sector d’activitat Indústria Construcció Serveis Compres per comerç electrònic 25,9 25,8 33,0 Vendes per comerç electrònic 13,0 6,0 16,3 Font: elaboració de l’Àrea d’estudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica a partir FOBSIC i Idescat amb dades de l’INE EL COMERÇ A BARCELONA 2010 CatalunyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Per al conjunt de les empreses, els percentatges de compra i venda per via electrònica disminu- eixen fins al 13,9 i el 3,3 % del total respectivament, a causa fonamentalment del fort pes de les microempreses a Catalunya que —com ha quedat palès— són les menys propenses a l’ús d’aquest canal Finalment, en l’evolució de l’ús del comerç electrònic per part de les empreses de més de 10 treba- lladors a Catalunya, es constata que el 2009-2010 representa un màxim històric en el percentatge d’empreses que compren per aquest canal, que resulta 8,8 punts percentuals superior al de l’any 2005 Per contra, el percentatge d’empreses que venen per Internet el 2010 és superat pels dels dos anys anteriors, tot i que des de l’any 2005 ha registrat un augment del 2,7% Comerç electrònic a Catalunya 2008-2009 Per dimensió de l’empresa Dimensió de l’empresa Microempreses De 10 a 49 De 50 a 249 De 250 empleats Empreses amb 10 empleats empleats o més o més assalariats Total empreses 449.050 25.062 3.662 643 29.366 Compres per comerç electrònic (%) 12,9 28,5 34,3 46,2 29,6 Vendes per comerç electrònic (%) 2,5 11,8 20,6 36,0 13,4 Font: FOBSIC i Idescat a partir de l’INE EL COMERÇ A BARCELONA 2010 CatalunyaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  La compra per Internet a les llars L’any 2010, 1 651 505 catalans —el 29,2% de la població de 16 a 74 anys— han comprat per Inter- net, la qual cosa representa un increment del 2,6% respecte a l’any anterior, segons el que es des- prèn de les dades que publica l’Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les llars de Catalunya 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 Compra i venda electrònica en empreses amb 10 assalariats o més a Catalunya 35,0 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0 0,0 20,8 10,7 20,7 10,0 26,5 15,9 25,2 14,0 29,6 13,4 % Compres per comerç electrònic % Vendes per comerç electrònic EL COMERÇ A BARCELONA 2010 La compra per Internet a les llarsEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC Font: FOBSIC i Idescat a partir de l’INE INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Perfil dels compradors per internet a Catalunya. 20010 Persones que han comprat per Pes s/ el total (en %) Internet en els darrers 12 mesos Sexe Home 883.863 53,5 Dona 767.642 46,5 Edat De 16 a 24 191.649 11,6 De 25 a 44 1.037.207 62,8 De 45 a 64 382.788 23,2 De 65 a 74 39.861 2,4 Per nacionalitat Espanyola 1.580.830 95,7 Estrangera 70.675 4,3 Per nivell d’educació Educació primària 101.419 6,1 1a etapa d’educació secundària 268.303 16,2 2a etapa d’educació secundària 339.889 20,6 Formació professional superior 313.910 19,0 Educació superior universitària 627.984 38,0 Per situació laboral Ocupat/ada 1.248.671 75,6 Treballador per compte aliè 1.081.832 65,5 Treballador per compte propi 166.839 10,1 No treballador 402.834 24,4 Aturat/ada 177.891 10,8 Estudiant 95.288 5,8 Feines de la llar 41.143 2,5 Pensionista 57.584 3,5 Una altra situació laboral 30.928 1,9 CATALUNYA 1.651.505 100,0 Font: Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i comunicació a les llar catalanes FOBSIC i Idescat a partir de dades de l’INE EL COMERÇ A BARCELONA 2010 La compra per Internet a les llarsEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El col·lectiu masculí continua encapçalant les compres per Internet (53,5%) i amplia la diferèn- cia amb el femení (46,5%) fins a 7 punts percentuals, fet que confirma —com ja va succeir el 2009— l’estroncament de la tendència a la reducció del diferencial entre sexes dels primers anys d’ús d’aquest canal Per edats, la població entre 25 i 44 anys absorbeix el 62,8% de les compres D’altra banda, els consumidors en línia són en gran majoria de nacionalitat espanyola (95,7%) i el percentatge d’estrangers (4,3%) ha disminuït 4,4 punts percentuals respecte a 2009 Quant al nivell d’educació, la població amb estudis universitaris és la que més recorre a les com- pres en línia (38% del total) Les dades mostren també que més de tres quartes parts dels com- pradors tenen feina (75,6%), dels quals el 87% treballa per compte d’altri Entre els no treballadors, el col·lectiu d’aturats guanya pes i passa a ser el que més compra per Internet (44,2% del total), seguit pels estudiants (23,7%) Els pensionistes o les persones que es dediquen a les feines de la llar assoleixen percentatges netament inferiors al seu pes poblacional Pel que fa al tipus de productes adquirits per Internet, els viatges i allotjaments de vacances són els més sol·licitats, amb un 55,2% dels compradors, seguits de les entrades per a espectacles (46,1%) i, en menor mesura, la roba i material esportiu i l’equipament electrònic (27,2 i 20,2% respectiva- ment) Els productes amb menys requesta en línia són les accions, assegurances i altres serveis financers EL COMERÇ A BARCELONA 2010 La compra per Internet a les llarsEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Productes Vídeos o Llibres, Roba o Jocs d’ordinador Altre programari Material per a la llar música revistes, etc. material esportiu i vídeo consoles d’ordinador informàtic Sexe Home 15,2 12,4 21,1 26,4 13,7 15,9 19,6 Dona 18,3 7,7 15,7 28,1 6,6 6,7 6,1 Edat De 16 a 24 8,8 8,3 22,0 32,7 21,7 10,3 18,4 De 25 a 44 19,5 11,7 18,9 30,5 11,8 11,5 12,2 De 45 a 64 12,9 8,1 18,2 16,7 0,9 4,7 5,6 De 65 a 74 17,0 0,0 0,0 15,5 0,0 10,9 0,0 Per nivell Educació primària 13,0 11,0 17,1 28,7 7,4 13,6 2,9 d’educació 1a etapa d’educació secundària 15,0 18,1 16,7 25,3 16,3 14,2 17,9 2a etapa d’educació secundària 9,3 10,4 14,4 26,6 12,2 11,3 9,5 Formació professional superior 22,1 1,4 7,3 32,8 4,8 8,3 18,8 Educació superior universitària 19,2 11,0 27,6 25,3 10,4 12,0 12,4 Per situació Ocupat/ada 16,2 10,1 19,2 27,8 9,2 11,6 13,8 laboral Treballador per compte aliè 14,3 10,9 20,1 28,1 10,3 12,1 14,6 No treballador 18,1 10,4 16,8 25,2 14,3 11,6 11,8 Aturat/ada 18,3 2,4 15,0 26,0 9,6 6,5 14,9 Estudiant 21,6 34,7 20,7 44,0 37,8 29,3 18,8 Feines de la llar 5,8 10,9 33,4 5,8 10,9 0,0 0,0 Pensionista 30,2 0,0 5,6 10,7 0,0 12,5 5,6 Altra situació laboral 0,0 0,0 13,2 15,7 0,0 0,0 0,0 Catalunya 16,7 10,2 18,6 27,2 10,5 11,6 13,3 Font: Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i comunicació a les llars catalanes FOBSIC i Idescat a partir de dades de l’INE Productes o serveis adquirits per internet els darrers 12 mesos. Catalunya 2010 En percentatge sobre el total de compradors EL COMERÇ A BARCELONA 2010 La compra per Internet a les llarsEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Equipament Accions o valors, Viatges o allotjament Productes Entrades per Altres electrònic assegurances, etc. de vacances alimentaris a espectacles productes Sexe Home 23,8 4,2 50,7 13,7 40,9 13,3 Dona 16,1 4,7 60,3 17,2 52,0 13,3 Edat De 16 a 24 8,8 2,1 53,2 2,1 39,0 9,0 De 25 a 44 21,7 5,5 57,1 18,0 48,0 12,2 De 45 a 64 8,2 1,2 20,2 6,0 17,6 18,3 De 65 a 74 15,1 0,0 19,7 0,0 14,6 13,4 Per nivell Educació primària 9,9 6,7 15,5 11,4 18,1 13,2 d’educació 1a etapa d’educació secundària 13,3 5,7 32,0 18,5 30,8 17,0 2a etapa d’educació secundària 18,6 3,3 57,8 13,7 53,4 9,0 Formació professional superior 26,1 5,0 59,3 14,5 40,6 12,9 Educació superior universitària 22,7 3,8 68,0 15,8 55,8 14,1 Per situació Ocupat/ada 19,9 4,7 60,0 17,8 47,7 14,1 laboral Treballador per compte aliè 20,8 4,8 59,5 16,9 46,0 13,1 No treballador 21,0 3,6 40,2 7,6 41,1 10,7 Aturat/ada 29,7 2,2 38,7 14,4 53,6 12,1 Estudiant 4,6 8,6 59,4 0,0 39,4 12,8 Feines de la llar 30,3 0,0 51,9 0,0 50,7 10,5 Pensionista 19,1 3,9 14,6 8,7 9,7 4,3 Altra situació laboral 13,2 0,0 21,7 0,0 19,8 8,2 Catalunya 20,2 4,4 55,2 15,3 46,1 13,3 Font: Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i comunicació a les llars catalanes FOBSIC i Idescat a partir de dades de l’INE Productes o serveis adquirits per internet els darrers 12 mesos. Catalunya 2009 En percentatge sobre el total de compradors EL COMERÇ A BARCELONA 2010 La compra per Internet a les llarsEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Respecte a 2009 destaca l’increment de compradors d’entrades d’espectacles —que augmenten en 10 punts percentuals—, així com de roba i material esportiu (+7%) mentre que, per contra, dismi- nueixen la compra d’accions i valors (-2,4%) i més lleugerament els jocs i videojocs i el programari d’ordinador (-0,9%) El percentatge d’adquirents masculí supera clarament el femení en material informàtic, equipa- ment electrònic, programari d’ordinador, jocs d’ordinador i videoconsoles, llibres i revistes, i vídeos i música En canvi, el col·lectiu femení supera amb escreix el masculí en l’adquisició de viatges i allotjament de vacances, compra d’entrades per a espectacles, compres de productes alimentaris i, més moderadament, en roba i material esportiu Per situació laboral, en el sector dels ocupats predominen les compres de viatges i allotjaments (60%) i entrades d’espectacles (47,7%), i aquests són també els productes més demandats pels no treballadors, però en sentit invers —entrades d’espectacles, 41,1%, i viatges i allotjaments, 40,2% D’altra banda, destaca l’alt percentatge d’es- tudiants que, a més dels viatges (59,4%), compra roba o material esportiu (44%), jocs d’ordinador (37,8%) i vídeos i música (34,7%) Les persones que es dediquen a les feines de la llar concentren també les seves compres electròniques en productes vinculats al lleure, com són els viatges i allot- jament (51,9%) i les entrades a espectacles (50,7%), mentre que en el segment dels pensionistes els productes per a la llar són els més sol·licitats (amb un 30,2% d’usuaris) Segons dades de l’Òmnibus Municipal de desembre de 2010, el 41,4% dels barcelonins ha adqui- rit productes per Internet, xifra que suposa un augment de 5,3 punts respecte a l’any anterior i el màxim en un mes de desembre des de l’inici de la sèrie l’any 2000, després d’una etapa de ten- dència ascendent només frenada el 2009 per la recessió A diferència del que mostren les dades de Catalunya, a Barcelona la proporció d’homes i dones que usen aquest canal per comprar ja és pràcticament idèntica —els homes representen el 50,2%— i, tal com ja succeïa en anys anteriors, la franja de persones usuàries d’edats compreses entre els 25 i els 44 anys supera el 60% del total, mentre que la compra per Internet és especialment reduïda en el segment de persones de nivell socioeconòmic baix (14,7%) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 BarcelonaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC Barcelona INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ EL COMERÇ A BARCELONA 2010 BarcelonaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC Consumidors en % Evolució de la compra per Internet a Barcelona, 2010 Font: Enquesta Òmnibus Municipal Direcció de Comerç i Consum Desembre 2010 Tot i la notable dada de participació en el comerç electrònic, el seu ús és encara poc intens, ja que el 62,3% dels enquestats compra per Internet de manera ocasional, mentre que els que ho fan set- manalment només representen el 4,4% del total Amb tot, entre 2005 i 2010 la compra ocasional ha disminuït un 11,6% en favor de freqüències més intensives 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 40 35 30 25 20 15 0 10 5 5,9 6,9 9,5 10,3 16,6 22,2 23,0 26,1 33,1 36.6 36,1 Evolució de la freqüencia de compra per internet a Barcelona (2005-2010) (%) 2005 2010 Variación 05-10 Setmanalment 3,0 4,4 1,4 Cada dues setmanes 1,7 4,5 2,8 Mensualment 13,5 17,8 4,3 Cada dos mesos 7,4 11,1 3,7 Ocasionalment 73,9 62,3 -11.6 Font: Enquesta Òmnibus Municipal Direcció de Comerç i Consum (Ajuntament de Barcelona) INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Per productes, els viatges continuen erigint-se un any més com el producte més sol·licitat, amb més de 3 de cada 10 compradors en línia (34%), si bé la informàtica i la telefonia (27%), la roba i el calçat (19,8%) i els aliments (12,8%) són altres productes àmpliament sol·licitats a la xarxa Respecte a l’any 2005 destaca especialment el creixement experimentat en el percentatge d’usuaris que com- pren roba i calçat (+12,4%) Productes o serveis adquirits per internet a Barcelona (2005-2010) (%) 2005 2010 Variación 05-10 Aliments 13,0 12,8 -0,2 Altres productos quotidians 3,5 6,7 3,2 Roba, calçat 7,4 19,8 12,4 Parament de la llar 3,5 2,9 -0,6 Llibres 13,5 12,6 -0,9 Viatges 36,5 34,0 -2,5 Música 10,4 8,2 -2,2 Entrades espectacles 9,6 11,4 1,8 Altres lleure 9,6 - - Informàtica i telefonia 23,0 27,0 4,0 Altres 3,0 4,4 1,4 Font: Enquesta Òmnibus Municipal Direcció de Comerç i Consum (Ajuntament de Barcelona) EL COMERÇ A BARCELONA 2010 BarcelonaEL COMERÇ EL COMERÇ ELECTRÒNIC INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ 0EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional L’any 2010 és l’any de la recuperació del shopping internacional i, per tant, el de la consolidació definitiva de Barcelona com a ciutat de shopping Com va passar el 2009, l’any presenta dues etapes prou diferenciades: en el primer semestre, el creixement ha estat moderat, però en el segon semestre, el del turisme vacacional, el creixement ha passat a ésser de dos dígits, amb el 2 a les desenes A més del creixement, la participació dels turistes i visitants estrangers en el total de la despesa ha anat augmentant en el transcurs de l’any fins arribar a una mitjana del 33,85% (l’any anterior havia estat del 32,92%) El mes amb una participació més gran ha estat el desembre, amb un 38,42%, la qual cosa indica que el turisme de shoppping és molt significatiu i que la campanya «Christmas Shopping» és efectiva El mes amb un valor absolut més elevat ha estat el d’agost, en el qual, a més, s’ha aconseguit una participació del 34,90% i un creixement del 25,30% En definitiva, en el primer semestre, el creixement ha estat del 9,22%, i en el segon, del 24,64% El resultat final de l’any ha suposat un creixement del 17,70% i una xifra de vendes, amb les targetes de crèdit internacionals com a indicador, de 542 651 403 euros L’adaptació, en relació amb els preus de l’oferta i la demanda, així com l’entorn urbà són components que sedueixen els turistes i visitants estrangers a l’hora de fer shopping a la ciutat i, molt específicament, al Shopping Line de Barcelona, únic al món pel seu tot comercial i per la barreja positiva de cultura, arquitectura, comerç, gastronomia i serveis La despesa realitzada a Barcelona per part dels turistes i visitants estrangers, calculada amb l’in- dicador de la targeta de crèdit, continua doblant la de la capital de l’Estat, malgrat els esforços publicitaris i de tot tipus que fan per guanyar participació en el mercat Sempre hem assenyalat la importància dels vols intercontinentals a l’hora d’atraure tant els turistes d’Amèrica com els dels al- tres continents, en una etapa en què Europa pateix una situació econòmica complexa, en la qual el deute sobirà creix per damunt del que es considera adient i, per tant, els seus ciutadans, que repre- senten més del 70% dels nostres visitants, han de reconsiderar les seves destinacions turístiques 9. BARCELONA CIUTAT DE COMPRES INTERNACIONAL INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Província Import Oper. % sobre total % incre. any anterior Nre. Oper. % Sobre total % incre. any anterior Barcelona 1.602.959.206,83 24,32 14,47 23.852.753 29,23 14,81 Madrid 801.070.114,76 12,15 19,86 9.288.971 11,38 16,40 Girona 679.852.976,30 10,31 10,60 9.362.174 11,47 10,91 Illes Balears 600.246.176,70 9,11 5,26 5.233.197 6,41 2,98 Màlaga 494.964.531,90 7,51 3,08 4.699.770 5,76 10,94 Alacant 366.059.496,87 5,55 3,80 4.141.286 5,07 11,67 Gran Canària 246.595.642,01 3,74 21,36 2.364.897 2,90 21,75 Tenerife 237.429.893,51 3,60 13,06 2.149.760 2,63 13,23 Guipúscoa 165.423.907,62 2,51 8,10 2.177.497 2,67 4,33 Tarragona 150.255.448,39 2,28 15,87 1.920.511 2,35 17,34 València 139.532.722,91 2,12 19,45 1.717.094 2,10 18,71 Lleida 137.527.136,58 2,09 1,12 1.715.727 2,10 -4,41 Càdis 96.855.249,11 1,47 4,04 1.055.741 1,29 11,73 Sevilla 81.415.506,40 1,24 8,72 1.023.272 1,25 12,68 Múrcia 61.974.606,51 0,94 -9,16 737.582 0,90 3,18 Granada 55.232.937,54 0,84 12,63 713.494 0,87 13,76 Biscaia 41.599.588,26 0,63 1,46 472.242 0,58 -6,05 Castelló 39.805.658,61 0,60 10,78 545.677 0,67 9,56 Almeria 33.198.123,90 0,50 -9,05 400.591 0,49 0,78 Navarra 32.833.758,87 0,50 -0,46 532.080 0,65 -5,23 Total 20 primers 6.064.832.683,58 92,01 10,94 74.104.316 90,80 11,97 Total 6.591.828.939,35 100,00 11,98 81.609.626 100,00 12,04 Font: totes les taules són d’elaboració pròpia a partir de dades de despesa internacional amb targetes de crèdit Visa i Mastercard facilitades per Caixa Catalunya No inclou les targetes canalitzades a través del grup 4B Espanya - compres per província EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  País Import Oper. % Sobre total % incre. any anterior Nre. Oper. % Sobre total % incre. any anterior França 311.134.393,63 19,41 13,25 8.188.086 34,33 12,63 Estats Units 149.141.234,72 9,30 21,08 1.959.407 8,21 12,17 Itàlia 145.489.395,34 9,08 16,91 1.492.553 6,26 18,65 Regne Unit 126.369.390,51 7,88 -13,09 1.365.811 5,73 -4,14 Alemanya 96.183.176,47 6,00 -10,17 1.286.579 5,39 1,52 Holanda 70.866.013,44 4,42 29,45 1.051.297 4,41 15,45 Rússia 58.627.964,02 3,66 66,56 521.130 2,18 75,81 Suïssa 49.872.206,68 3,11 9,93 507.516 2,13 12,83 Bèlgica 45.187.145,54 2,82 20,08 700.613 2,94 12,17 Brasil 36.011.317,94 2,25 55,63 490.845 2,06 43,05 Portugal 32.752.411,47 2,04 -15,21 480.727 2,02 2,78 Suècia 32.504.567,05 2,03 38,00 498.856 2,09 50,88 Noruega 28.850.967,44 1,80 37,87 343.771 1,44 45.33 Andorra 28.608.267,90 1,78 2,62 476.772 2,00 3,14 Canadà 27.988.389,74 1,75 31,07 332.561 1,39 23,50 Dinamarca 26.633.816,29 1,66 24,38 411.051 1,72 33,41 Japó 22.643.891,77 1,41 24,67 213.370 0,89 22,98 Àustria 19.646.414,91 1,23 -3,99 194.839 0,82 12,46 Austràlia 18.816.094,57 1,17 40,15 202.775 0,85 40,41 Mèxic 18.242.864,93 1,14 18,76 278.792 1,17 11,94 Irlanda 15.198.554,24 0,95 -11,92 149.321 0,63 0,16 Finlàndia 13.642.856,30 0,85 6,20 214.744 0,90 26,70 Turquia 12.263,809,01 0,77 46,23 143.037 0,60 51,40 Israel 11.848.174,04 0,74 35,51 136.637 0,57 30,39 Xina 11.075.660,10 0,69 56,68 62.476 0,26 38,20 Polònia 10.156.378,47 0,63 5,14 144.993 0,61 23,17 Grècia 10.082.151,62 0,63 5,12 68.081 0,29 4,76 Argentina 9.515.747,24 0,59 46,73 150.538 0,63 32,60 Romania 8.971.797,15 0,56 15,29 102.177 0,43 9,55 Veneçuela 7.659.088,25 0,48 -16,15 148.540 0,62 -16,30 Total 30 primers 1.455.984.140,78 90,83 12,96 22.317.895 93,57 14,24 Total 1.602.959.206,83 100,00 14,47 23.852.753 100,00 14,81 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional Barcelona - compres per països INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  En definitiva, l’Europa comunitària és important per a la destinació Barcelona, però també cal acon- seguir —i aquest ha estat l’objectiu del 2010— que altres nacionalitats de diferents continents es desplacin i facin shopping en el territori català, i òbviament a la ciutat de Barcelona i en el seu Shopping Line, sense deixar de banda la importància dels barris, amb els corresponents eixos co- mercials, els quals identifiquen la nostra ciutat i la diferencien d’altres ciutats del món Despesa del turisme internacional. Barcelona 2010 AMÈRICA DEL NORD: 12,9 % EUROPA: 73,6 % ÀSIA: 6,9 % AMÈRICA DEL SUD: 4,6 % OCEANIA: 1,3 % ÀFRICA: 0,6 % EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Ho dèiem l’any 2009, però cal enfortir-ho en el 2010: per ésser competitius, per tenir capacitat d’atracció de la demanda internacional, per seduir-la i fer que les seves rendes es canalitzin cap a les botigues, cal introduir cada vegada més una millor prestació de serveis en els diferents camps d’actuació, és a dir, tant en la informació com en la promoció i, òbviament, en la mateixa prestació de serveis La informació és prou important, tant a la ciutat mateixa com a la xarxa; la promoció es fa imprescindible en un mercat tan competitiu com és l’actual, en què les grans capitals del món competeixen per atraure rendes que ajudin a rendibilitzar l’oferta terciària de la ciutat i, en definitiva, els preus competitius són claus per aconseguir el posicionament Alhora, cal que els serveis que s’ofereixen ens permetin diferenciar-nos dels competidors Comerç especialitzat Grans operadors Total comerç Import Oper. % Incre. Import Oper. % Incre. Import Oper. % Incre. Total Barcelona Incre. Gener 22.310.824,67 76,28 1,68 6.938.883,10 23,72 -6,65 29.249.707,77 35,30 -0,43 82.870542,85 6,74 Febrer 21.518.216,43 75,71 9,85 6.904.185,33 24,29 0,22 28.422.401,76 29,73 7,35 95.609.465,67 19,53 Març 25.736.357,28 75,40 9,82 8.394.770,81 24,60 8,20 34.131.128,09 30,91 9,41 110.418.245,65 21,67 Abril 31.742.606,66 76,94 10,03 9.511.729,37 23,06 2,21 41.254.336,03 31,16 8,12 132.406.473,34 17,94 Maig 37.578.235,46 77,15 14,30 11.126.803,87 22,85 8,38 48.705.039,33 33,21 12,90 146.673.127,29 16,56 Juny 34.107.179,18 76,31 16,51 10.589.477,28 23,69 8,80 44.696.656,46 31,56 14,59 141.622.597,74 16,46 Juliol 45.582.781,98 74,44 20,32 15.654.875,27 25,56 12,30 61.237.657,25 33,25 18,17 184.162.953,02 21,94 Agost 48.395.519,68 74,11 28,19 16.905.709,88 25,89 17,70 65.301.229,56 34,90 25,30 187.098.482,84 11,39 Setembre 41.086.754,40 75,98 21,51 12.987.579,65 24,02 20,51 54.074.334,05 35,30 22,94 153.178.590,55 4,26 Octubre 41.626.830,78 76,59 26,75 12.720.603,37 23,41 33,52 54.347.434,15 36,51 29,83 148.857.372,14 5,44 Novembre 33.518.413,40 75,49 25,35 10.883.419,89 24,51 32,92 44.401.833,29 35,75 27,12 124.197.132,12 15,98 Desembre 26.953.620,77 73,18 25,55 9.876.024,13 26,82 31,68 36.829.644,90 38,42 27,14 95.864.223,62 22,79 Totals 410.157.340,69 75,58 18,77 132.494.061,95 24,42 15,33 542.651.402,64 33,85 17,70 1.602.959.206,83 14,47 Distribució de les compres per mesos i tipus de comerç EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  El 2010 hem introduït canvis prou significatius en el web i hem optat per produir i realitzar un web propi del Barcelona Shopping Line (BSL) amb dues fina- litats: per un cantó, potenciar la marca Barcelona Shopping Line, d’aquí el minisite propi dins del web de Turisme de Barcelona, amb la qual cosa enfor- tim la notorietat de l’apartat compres explicitant les característiques diferenciadores de Barcelona com a ciutat de shopping internacional i, per altre, poten- ciar al mateix temps el conjunt de botigues, centres comercials i eixos comercials que formen part del col·lectiu del Barcelona Shopping Line L’any passat vàrem introduir el cercador de marques i, aquesta 1r Trim. 2n Trim. 3r Trim. 4t Trim. Total 2010 Total 2009 % Incre. 10/09 Comerç 91.803.238 134.656.032 180.613.221 135.578.912 542.651.403 461.031.475 17,70 Restauració 28.934.245 44.168.932 54.241.876 38.142.385 165.487.438 142.868.556 15,83 Hotels 70.041.172 114.050.212 139.346.804 92.035.913 415.474.102 344.963.709 20,44 Transport/automoció 57.017.548 80.439.852 99.787.833 63.740.911 300.986.143 178.962.275 68,18 Oci/cultura 13.324.293 17.481.645 20.424.154 16.034.450 67.264.542 53.052.925 26,79 Serveis 17.911.970 25.039.106 24.651.987 18.614.881 85.817.943 200.641.936 -57,23 Altres 9.865.789 4.866.419 5.374.152 5.171.276 25.277.635 18.816.584 34,34 Total 2010 288.898.254 420.702.198 524.440.026 368.918.728 1.602.959.207 - - Total 2009 248.376.592 359.705.019 465.916.855 326.338.993 - 1.400.337.459 14,47 Incre. 10/09 (%) 16,31 16,96 12,56 13,05 14,47 Participació s/ total 10 (%) 18,02 26,25 32,72 23,01 100,00 1r Semestre 2n Semestre Total 2010 Comerç 226.459.269 316.192.133 542.651.403 Restauració 73.103.177 92.384.261 165.487.438 Hotels 184.091.385 231.382.717 415.474.102 Transport/automoció 137.457.400 163.528.743 300.986.143 Oci/cultura 30.805.938 36.458.604 67.264.542 Serveis 42.951.076 42.866.868 85.817.943 Altres 14.732.208 10.545.427 25.277.635 Total 2010 709.600.453 893.358.754 1.602.959.207 Total 2009 608.081.611 792.255.848 1.400.337.459 Incre. 10/09 (%) 16,69 12,76 14,47 Participació s/total 10 (%) 44,27 55,73 100,00 EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional Despesa per part de turistes internacionals amb targeta Visa i Mastercard Global 2010 INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  vegada, el cercador forma part del nou web, el qual tenim intenció de fer actiu Així, volem notifi- car i informar sobre les activitats promocionals de les botigues i altres operadors comercials, com també posicionar el web a la xarxa, a escala europea i en la resta de continents —amb especial atenció als països emergents—, on els països BRIC tenen un paper destacat Cal dir que el nou web s’ha confeccionat en vuit idiomes per tal d’aconseguir l’objectiu abans explicitat També, amb el fi d’aconseguir que els barris captin demanda de shopping, s’ha confeccionat el vídeo dels eixos comercials de Barcelona, el qual s’ha inserit al nou web, i esperem que gràcies a aquest instrument es potenciïn els eixos comercials que caracteritzen la nostra ciutat En relació amb la informació que cal transmetre com a novetat, l’hem realitzada a través d’anuncis en revistes de companyies aèries, a través del magazine de Vueling, però també amb l’edició de fullets informatius amb relació als guanyadors del Concurs TOP 10, durant els darrers vuit anys L’objectiu és donar a conèixer aquells instruments que ens diferencien: Barcelona és una ciutat de botigues, on el tot comercial hi té un paper clau i en què els aparadors donen llum i color i, a més, decoren la ciutat Per tant, cal que els turistes coneguin noves rutes per visitar les botigues que destaquen pels aparadors i ens ajudin a la seva projecció internacional Els creueristes continuen sent la joia de la corona quant a shopping i, per tant, el fullet del BSL s’ha fet arribar a les terminals de creuers Se n’han preparat edicions especials en diferents idiomes per tal que els creueristes de diferents continents tinguin un coneixement en destinació de l’oferta co- mercial de la ciutat El fet de disposar d’un equip de persones que informin i distribueixin el material informatiu es fa imprescindible, però a la vegada suposa un cost important que assumeix Turisme de Barcelona En relació amb la campanya «Christmas Shopping in Barcelona», hem optat per repetir la campa- nya del darrer any amb la col·laboració i participació del Gremi d’Hotels de Barcelona Les dates escollides han estat del 20 de novembre al 20 de desembre, és a dir, un mes de promoció en l’etapa vall de recepció de turisme internacional EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  La campanya ha consistit a lliurar als clients dels hotels de cinc, quatre i tres estrelles un sobre amb una carta de benvinguda i el fullet del BSL amb la targeta Christmas Shopping Card, que permet gaudir d’un tracte especial a les botigues i centres comercials membres del Barcelona Shopping Line Com a novetat, s’hi ha inclòs un llistat amb els tractes especials que les botigues i centres comercials ofereixen a qui presenta la targeta A més, per estimular el desplaçament a la nostra ciutat, durant l’etapa del 20 de novembre al 20 de desembre s’ha col·locat al web de Turisme de Barcelona un baner que ofereix com a estímul el fet de poder aconseguir un 2x1 L’objectiu és motivar el desplaçament i la reserva hotelera, i venir acompanyat per gaudir de l’oferta de la campanya «Christmas Shopping»: rebre un tracte especial a les botigues i, a més, la possibilitat d’adquirir diferents productes comercialitzats per Turisme de Barcelona en què es regala la segona unitat (Bus Turístic, Walking Tours, etc ) En relació amb la campanya 2x1 per promoure que a Barcelona es vingui acompanyat, pensem que és un bon instru- ment per captar demanda en temporades baixes, però sobretot en moments en què cal estimular el shopping internacional El 2010, el nombre de membres i establiments, malgrat la crisi de la demanda interna, s’ha mantin- gut Cal tenir en compte que, a més de les 167 botigues integrades i ubicades en l’eix de 5 km, és a dir, el Shopping Line de Barcelona, formen part de l’oficina del Barcelona Shoppping Line cinc grans magatzems, vuit centres comercials i quinze eixos comercials integrats en la Fundació Barcelona Comerç El nostre objectiu és posicionar la marca Barcelona Shopping Line en tots aquells col- lectius comercials amb capacitat d’atracció de demanda turística En definitiva, la participació del Barcelona Shopping Line per captar la demanda de shopping s’ha mantingut a l’entorn del 84% Les eines de comunicació per arribar als turistes que gaudeixen de la ciutat, en l’apartat del shop- ping, han estat els fullets informatius, les revistes guia, a les quals s’ha afegit el Shopping Map re- tractilat, i els packs contenidors que incorporen el fullet del BSL, juntament amb altres informacions de centres comercials i grans magatzems integrats en el BSL EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Dels primers elements, se n’han repartit prop de 900 000 exemplars en diferents edicions en cata- là, castellà, anglès i francès i, posteriorment, en alemany, italià, rus i neerlandès Quant als packs contenidors, que preferentment han anat destinats a les cabines ubicades al moll de Barcelona amb l’objectiu de fer-los arribar als creueristes, aquest any 2010 se n’han repartit prop de 35 000 exemplars Amb l’objectiu de millorar la prestació de serveis als turistes i visitants extracomunitaris, a finals de l’any 2009 es va signar amb l’empresa Global Refund, avui Global Blue, un conveni de col·laboració per tal d’efectuar el reemborsament de xecs tax free a les nostres oficines de la plaça de Catalunya Aquest servei era la primera vegada que s’utilitzava a l’Estat espanyol, i també el primer cop que es feia servir a Europa en una oficina d’informació turística Els resultats han estat molt positius, i el nombre de turistes estrangers que ha gaudit d’aquest servei ha estat de 1 159, provinents de 59 estats diferents El nombre de xecs bescanviats ha estat de 2 135 i hi han participat un total de 136 botigues En relació amb les compres realitzades, han arribat a un import de 844 389,61 euros i s’han retornat un total de 86 888,71 euros EL COMERÇ A BARCELONA 2010 EL COMERÇ Barcelona ciutat de compres internacional INDEX SÍNTESI EL SECTOR TERCIARI EL COMERÇ  Edita: Ajuntament de Barcelona Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Redacció i coordinació: Direcció de Serveis d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació Direcció de Comerç i Consum Col·laboració: Turisme de Barcelona Districtes de Barcelona Institut Municipal de Mercats Producció, disseny i maquetació: Equip de Producció EL COMERÇ A BARCELONA 2010