r ba de 200 ri o e at m rv fo r obse i n c 5 elona ba r e 00 ri d 2 to e a rm v ser n fo ob i Ajuntament de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona Fundació Barcelona Promoció c 5 elona Les ciutats són organismes vius que evolucionen i es transformen segons la d’atracció d’un territori, aquest seria actualment el seleccionat. Si ens fixem Barcelona gaudeix d’una imatge internacional molt bona i ocupa posicions Els informes que s’han presentat aquests quatre anys, amb les xifres capacitat d’adaptació al canvi produit pels fenomens característics de la amb d’altres indicadors més convencionals també ens adonarem del dinamisme destacades quant a la qualitat de vida i com a ciutat de negocis; i en podem d’organismes i consultores de gran prestigi, ens corroboren que Barcelona va globalització econòmica, cultural, social, demogràfica, política i estructural. i el pes econòmic real de la ciutat. Em refereixo al PIB, a l’oferta de llocs de donar fe de nou gràcies a l’ Informe de l’Observatori Barcelona 2005. per la bona direcció. Malgrat aquest fet hi ha temes i reptes que cal afrontar Podriem definir així les ciutats com a potents nòduls d’informació per on treballs qualificats, a la quota de les exportacions i a la creació de noves perquè si no podrien ser crítics si no es resolen amb decisions i actuacions s’entrecreuen dades, bits i neurones de diferents tipologies fins a transformar- empreses. Tots aquests elements apareixen juntament a un fet que cada L’estudi rigorós i participatiu que elabora l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra ràpides i consensuades dels principals operadors econòmics. se en coneixement. vegada esdevé més important en les ciutats que volen ser en el món: el ser de Comerç de Barcelona, a través de la Fundació Barcelona Promoció, presenta, És important abordar les necessitats creixents d’infraestructures de l'economia la ciutat que millor es promociona. un any més, els resultats que, amb la força de les dades i la progressió constant catalana, imprescindibles per afrontar amb èxit el desenvolupament econòmic Tot aquesta acumulació d’informació, però, necessita ser decodificada i equilibrada de la ciutat, demostren que Barcelona ocupa un lloc notable en i tecnològic de la nostra societat evitant el desaprofitament de la iniciativa correctament per esdevenir coneixement i per tant poder oferir valor afegit. En Tota l’energia de Barcelona, per tant, la tenim en aquesta capacitat d’equilibri el rànquing de les principals ciutats del món. empresarial; el dèficit de formació no universitària amb relació la resta d'Espanya el model d’economia obert que tenim davant és necessari detectar i definir de forces que ens caracteritza i que potenciem per mantenir el nostre principal i, encara més, amb relació als països europeus desenvolupats; el modest aquells elements de referència que permeten a una ciutat, una empresa, o un tret diferencial. Una ciutat que reuneix una munió d’usos residencials, comercials, L’Observatori Barcelona aporta una perspectiva sistemàtica de comparació esforç, encara, de les empreses en recerca i desenvolupament i en l’ús de les sector determinat prendre consciència del seu posicionament en l’àmbit turistics, universitari, industrial, empresarial.... és dir, el que nosaltres entenem internacional, que aplica en tots els àmbits d’interès estratègic per al noves tecnologies. internacional. Només així, és possible reeixir en l’economia mundial. com una ciutat de model econòmic mixt on la complexitat, la barreja d’usos, desenvolupament de la ciutat de Barcelona i amb una recerca constant i la creativitat i la innovació juguen a favor de la seva pròpia singularitat. ampliada dels aspectes clau que cal integrar perquè una ciutat sigui competitiva. En aquest sentit, l’Observatori de Barcelona aspira a fer el seguiment i a valorar L’Observatori Barcelona aspira a respondre a aquesta necessitat de posicionar l’impacte que tindran per a Barcelona aquestes línies d’actuació clau per la ciutat de Barcelona al lloc on li correspon entre moltes altres ciutats europees Junt a tot això, veiem amb optimisme com l’àrea urbana de Barcelona comença Un dels objectius fonamentals de l’Observatori Barcelona com a instrument mantenir Barcelona en un lloc preeminent en la jerarquia de ciutats mundials. i mundials de característiques similars. I el resultat que ens ofereix és que a mostrar algunes passes endavant en la seva evolució cap a una economia de promoció és promoure i atraure activitat econòmica a partir d’informació Barcelona és una ciutat especialitzada en la diversitat. L’aposta productiva del coneixement. L’estratègia desenvolupada en aquesta línia comença a actualitzada del rendiment de la ciutat i d’analitzar-ne la consolidació com a Finalment, em congratulo per la durada del projecte, i és un motiu de gran de la ciutat és el mixt econòmic i el valor més preuat la seva diversitat en materialitzar-se en alguns fets recents, que mirats conjuntament fan pensar entorn atractiu per a la localització d’empreses i activitats de diferents satisfacció presentar la quarta edició de l’Observatori Barcelona, realitzat sota l’economia, amb el coneixement com a referència. Barcelona esta fent una que s’està passant de la fase de projectes a la de realització. En són exemples, procedències, fent un especial èmfasi al seguiment dels sectors que tenen els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona i de la Cambra Oficial de Comerç, politica adreçada a potenciar els sectors emergents i treballa també per entre d’altres, la localització a Barcelona de l’agència gestora del reactor més futur. Indústria i Navegació de Barcelona. És un treball exemple de la col·laboració especialitzar-se en la diversitat com a valor diferencial en relació a les ciutats experimental ITER, on treballaran 160 científics d’alt nivell; la inauguració del institucional que ha de permetre avançar en interessos comuns i fer front de altament especialitzades en un sol nínxol econòmic. Aquesta és una perspectiva Centre de Supercomputació de Barcelona, amb el superordinador “Mare En aquest sentit, és essencial que el sector empresarial, amb el suport de forma eficaç als reptes de futur; reptes que resolts amb èxit faran de Barcelona vital per assegurar el progrés econòmic i social dels seus habitants. Si a Nostrum” el més potent d’Europa i quart del món; el trasllat de la seu de la l’Administració local, faci una aposta a favor de les activitats terciàries i, la capital d’una Catalunya competitiva i motor del creixement econòmic. aquesta panoràmica s’hi afegeix una visió temporal que permeti calibrar-ne Comissió del Mercat de les Telecomunicacions; la ubicació a Barcelona de la principalment, dels serveis d’alta tecnologia i intensius en coneixement, els les dinàmiques, el coneixement assolit guanya valor. nova seu de l’Observatori Europeu de Biotecnologia i, de la seu central de la quals ocupen majoritàriament mà d’obra qualificada. Aquests canvis responen No voldria acabar aquesta presentació sense felicitar l’equip tècnic pel treball Federació Europea de Biotecnologia que agrupa més de 200 institucions; el a les pressions competitives derivades de la globalització creixent de la nostra i l’esforç de millora realitzat en aquest projecte. El meu agraïment, també, a El camp dels observatoris, com és notori, és ampli i treballa en la transversalitat; Parc de Recerca Biomèdica, o el ràpid creixement de l’audiovisual. economia. totes les entitats que un any més han col·laborat facilitant informació i fent abarca aspectes com la salut, les condicions socials, l'evolució del medi natural aportacions sobre els seus sectors d’activitat. i d’altres. El tret diferencial que marca els continguts de l’Observatori Barcelona Som conscients que estem immersos en canvis de calatge de l’economia En els indicadors més rellevants, Barcelona ocupa una posició entre les deu és que recull aquelles característiques que prenen en consideració les empreses internacional. Cal estar amatent per captar-los a temps, per interpretar-los i primeres en el rànquing, i aquest fet no es aliè a la dinàmica de la iniciativa Miquel Valls i Maseda d’aquí o de fóra per les seves decisions de localització. actuar amb perspectiva i amb el mínim d’incerteses. Des de l’Ajuntament ens empresarial. Un nou indicador introduït a l’informe d’enguany – la taxa de President de la Fundació Barcelona Promoció i reafirmem en el propòsit de continuar copsant el pols de la ciutat, de procurar creació d’empreses en països OCDE – ens mostra un nivell d’activitat superior President de la Cambra de Comerç de Barcelona En aquest marc, l’Observatori que teniu a les mans configura Barcelona com respondre als reptes, de detectar els punts crítics i d’establir què cal i cap a a la mitjana europea. un espai que consolida el seu bon posicionament entre les primeres ciutats on cal reorientar, a més de dotar de les externalitats adequades al sistema europees –en quasi la meitat dels indicadors entre les 5 primeres–. I això es productiu, especialment en el camp de la formació i de les infraestructures. És també significatiu el creixement de les empreses de serveis intensius en manté quan s’amplia el camp de visió amb més ciutats –17 indicadors d’abast Hem de promoure l’esperit emprenedor i d’innovació per potenciar el nostre coneixement i la intensa creació d’empreses de serveis de caràcter social i mundial– i dos indicadors nous, un de costos bancaris i un de taxa de creació teixit empresarial. I hem d’aconseguir que les nostres universitats en la societat cultural. d’empreses. Aquesta fermesa és un factor de primer ordre de l’atractivitat de del coneixement excel.leixin a nivell europeu. Treballs com el que presentem Barcelona i un bon auguri de futur. ens donen pautes per enfocar el més encertadament possible aquests objectius. Cal ser conscients que la nostra economia està experimentant una transformació Col·laborant en aquest afany amb els operadors econòmics. en la composició sectorial del teixit empresarial, i que cal reforçar el creixement Que Barcelona assoleixi el 2005 la 5ª posició entre les millors ciutats europees de sectors emergents amb projecció de futur com l’aeronàutica, la biotecnologia per als negocis, segons l’opinió de 500 alts executius de companyies europees Jordi Portabella i Calvete i el sector audiovisual. és una excel.lent noticia. Escalar una sola posició quan ja s’està tan amunt no Segon Tinent d’Alcalde i és gens fàcil. De fet, si calgués triar un unic indicador sintètic sobre la capacitat President de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona 5 in forme 2005 Introducció 7 L’Observatori de Barcelona 13 Resultats de 2004 17 Resultats de 2004 Síntesi 73 Ciutat per als negocis Introducció 18 Millors ciutats europees per als negocis 20 Perspectives empresarials a les regions europees 21 Taxa d’activitat de creació d’empreses als països de l'OCDE 22 PIB per càpita en les regions europees 23 Creixement del VAB a les regions metropolitanes europees 24 Principals regions europees receptores de projectes d’inversió estrangera 25 Impost de societats a països del món 26 Cost del servei bancari basic a països del món 27 Principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals 28 Trànsit de contenidors als principals ports europeus 29 Societat del coneixement Introducció 30 Població ocupada en sectors tecnològics a les regions europees 32 Comerç de manufactures tecnològiques a països de l’OCDE 33 Sol·licitud de patents i de patents tecnològiques a les regions europees 34 Penetració de les tecnologies en empreses del món 35 Principals ciutats del món en producció científica 36 Turisme i qualitat de vida Introducció 38 Principals aeroports europeus per volum de passatgers 40 Pernoctacions a les principals ciutats europees 41 Places hoteleres a les principals ciutats europees 41 Creuers als principals ports de la Mediterrània 43 Preu d’un sopar i una nit d’hotel a ciutats del món 44 Fiscalitat sobre el turisme a ciutats del món 45 Compromís de les empreses europees 46 Qualitat del transport públic a ciutats europees 47 Preu del transport públic a ciutats del món 48 Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors 49 ar i um Preus i costos s Introducció 50 Rànquing de ciutats europees quant al cost de la vida 52 Preu del lloguer de l’habitatge en ciutats del món 53 Preu del lloguer d’oficines a ciutats del món 54 Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món 55 Preu del lloguer de sòl industrial a ciutats europees 56 Preu del gas per a ús industrial a ciutats europees 57 Preu de l’electricitat per a ús industrial a ciutats europees 58 Preu del telèfon a països del món 59 Preu dels combustibles líquids als països de la Unió Europea 60 Nivells salarials a ciutats del món 61 Salaris dels enginyers a ciutats del món 62 Salaris dels obrers qualificats a ciutats del món 63 Mercat laboral i formació Introducció 64 Població activa a les regions europees 66 Taxa d’ocupació a les regions europees 67 Taxa d’atur a les regions europees 68 Població amb estudis universitaris a les regions europees 69 Millors escoles de negocis europees 70 i ó cc odu int r 9 in forme 2005 Durant els darrers vint anys, Barcelona ha experimentat una profunda Barcelona està en plena transició cap a l’economia del coneixement, transformació econòmica, urbanística i infraestructural que ha modificat en la qual les àrees urbanes seran encara més que en el passat els substancialment el funcionament intern de la ciutat i la seva projecció focus principals del creixement i la competitivitat de les economies. exterior. Ha estat un procés esperonat per l’impuls dinamitzador de La ciutat – que ja té una base important de llocs de treball en activitats determinats esdeveniments internacionals que han permès la de coneixement alt – està desenvolupant una estratègia activa i concentració en el temps i l’espai d’inversions transformadores, decidida per impulsar aquest procés. En els darrers temps s’han anat modernitzadores i productives, tot augmentant notablement la dotació materialitzant diversos fets que, considerats conjuntament, mostren d’equipaments i infraestructures de la ciutat; que ha estat presidit per com aquesta política comença a generar resultats: la cooperació entre els sectors públic i privat, l’aplicació de la planificació estratègica i el consens dels principals agents socials – organitzacions l La localització a Barcelona de l’agència gestora del reactor empresarials, sindicats, universitats i escoles de negocis i altres experimental de fusió ITER, on treballaran uns 160 científics d’alt institucions civils amb prestigi –. nivell. L’ITER és un projecte de reactor de fusió termonuclear que es construirà a Cadarache (França), i des de l’oficina barcelonina es Com a resultat, Barcelona ha fet un salt quantitatiu i qualitatiu que l’ha gestionaran 2.000 milions d’euros en projectes i en la construcció de situada en una nova posició competitiva en el context de les àrees futures plantes productores d’energia provinent de la fusió termonuclear. metropolitanes europees, posició que ha estat reconeguda en els Amb aquest projecte, Barcelona guanya posicions com a ciutat rellevant darrers anys per alguns dels grups de recerca urbana més prestigiosos en el sector energètic, que és d’importància crucial en el futur. del continent. Té uns nivells de qualitat de vida àmpliament valorats, que units a uns costos dels factors relativament assequibles la fan l L’entrada en funcionament al Centre de Supercomputació de especialment atractiva per viure i fer negocis. Ha obert l’economia a Barcelona- Centre Nacional de Computació (BSC-CNS) del l’exterior, amb una capacitat exportadora que és peça clau de la superordinador Mare Nostrum, el més potent d’Europa i el quart del competitivitat de l’economia espanyola; Fet que fa que gaudeixi d’un món. Aquest superordinador estarà a disposició de tota la comunitat lloc privilegiat entre les principals destinacions turístiques d’Europa, científica internacional i d’entitats públiques i privades. i amb bones perspectives de futur quant al creixement econòmic, després d’experimentar una fase expansiva de les més llargues de l El proper trasllat de la seu de la Comissió del Mercat de les la seva història. Telecomunicacions (CMT) a Barcelona. Aquesta Comissió – que depèn cióc del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç – és l’òrgan regulador del u od L’estructura productiva de la ciutat ha anat evolucionant durant aquests mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals, i les seves tr anys cap a una terciarització creixent, amb un dinamisme especial funcions inclouen també el funcionament correcte de les xarxes de dels serveis a les empreses i altres activitats emergents. Amb tot, cable de fibra òptica i de ràdio i televisió. La implantació d’aquesta l’àrea de Barcelona manté un pes significatiu de la indústria amb seva seu afavorirà, de ben segur, la localització a Barcelona de noves relació a altres aglomeracions urbanes europees, i la construcció ha empreses del sector de les telecomunicacions. tornat a tenir en els darrers anys un paper clau com a motor de l’activitat econòmica. in 11 in forme 2005 l La declaració de Barcelona com a seu europea de la Internet Paral·lelament, des del Govern i els agents de la ciutat s’estan Tot aquest ampli ventall d’actuacions no ha de fer oblidar que hi ha Society. Des d’aquesta oficina, ISOC-Europa – la secció europea d’un desenvolupant noves formes de promoció d’activitats i/o sectors que alguns factors crítics sobre els quals cal actuar per tal de consolidar ens internacional que associa 150 organitzacions – participarà de la tradicionalment formen una part significativa del teixit econòmic. Així, la posició competitiva de l’àrea de Barcelona. En particular, com gestió del domini “.eu” i assessorarà la Unió en temes d’Internet; a per exemple, des del març del 2005 i fins al març de 2006 s’està assenyala el primer Pla Estratègic Metropolità, la innovació i recerca, més d’intervenir en l’ambit dels estàndards de la infraestructura de la celebrant l’Any de l’Alimentació i de la Gastronomia, per tal de promoure, el capital humà i tecnològic, la connexió entre el sistema productiu i xarxa. difondre i millorar el coneixement internacional d’una activitat que – l’educatiu, la dotació d’infraestructures i la disponibilitat de capital risc. amb el suport d’una indústria agroalimentària potent – ja és un dels El consens dels agents polítics i socials sobre aquesta problemàtica l Cal esmentar també la ubicació a Barcelona de la nova seu de actius de la ciutat i que amb el seu dinamisme creador l’ha convertida s’ha traduït ja en accions concretes, entre les quals cal remarcar l’Observatori Europeu de Biotecnologia (OEB) – una iniciativa impulsada en una de les capitals de la cuina mediterrània. l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació conjuntament pels governs espanyol i belga – i de la seu central de i la competitivitat de l’economia catalana signat el febrer del 2005 pel la Federació Europea de Biotecnologia, que agrupa més de 200 Aquest any s’ha creat l’Observatori de la Dieta Mediterrània, una Govern de la Generalitat i els representants de les principals institucions. S’està realitzant una clara aposta estratègica perquè iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació pel organitzacions empresarials i sindicals de Catalunya. Aquest acord Barcelona arribi a concentrar el principal cluster en biomedicina i Desenvolupament de la Dieta Mediterrània, que vol ser un instrument inclou un conjunt de 86 mesures que afecten àmbits com la despesa biotecnologia del sud d’Europa. La ciutat ja havia impulsat iniciatives per recollir, analitzar i difondre de forma sistemàtica informació rigorosa en recerca i desenvolupament, la millora de les infraestructures de rellevants en aquest sentit, com la constitució del Parc de Recerca sobre dels beneficis d’aquesta dieta per a la salut, i la producció, el transport i la formació, i té una dotació pressupostària de més de Biomèdica de Barcelona. Aquest any, cal remarcar especialment la consum i la comercialització internacional dels productes mediterranis, 2.000 milions d’euros. creació de la Bioregió catalana per tal de coordinar els esforços de amb l’objectiu de contribuir a la preservació i l’expansió d’aquest ric l’Administració, les empreses i les universitats en aquest àmbit. Un patró alimentari. dels principals eixos d’actuació i investigació de la Bioregió es localitzarà a Barcelona i estarà liderat per universitats i centres de recerca; se Del març del 2006 al març del 2007 es desenvoluparà l’Any del centrarà en la medicina clínica. Comerç, amb la participació del petit, el mitjà, el gran comerç, i els 18 eixos comercials integrats a la Fundació Barcelona Comerç. La l En la primera fase del desenvolupament del projecte 22@bcn, celebració d’actes de tota mena – jornades, debats, campanyes, més de 200 empreses han traslladat ja les seus a aquesta zona del itineraris... – ha de servir, d’una banda, per estrènyer la relació entre Poblenou, que esdevindrà un districte productiu innovador destinat a les entitats comercials, la ciutat i els seus residents, i de l’altre per la concentració i el desenvolupament d’activitats intensives en potenciar la marca Barcelona Comerç, amb objecte de consolidar la coneixement; on es preveu que es creïn 130.000 llocs de treball. imatge de Barcelona com una ciutat de compres europea. l El ràpid creixement del sector audiovisual. L’any 2004, es van fer a Barcelona un miler de produccions audiovisuals, tenint en compte pel.lícules, sèries, anuncis publicitaris i documentals. in forme 2005 10 ce bar e r i d toa rv ’ob se l lona 15 in forme 2005 Us presentem l’Informe 2005 de l’Observatori de Barcelona. La publicació inclou: l un apartat amb els resultats dels 42 indicadors que recull les dades i L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament la informació obtingudes, estructurades i analitzades durant l’any 2005; de Barcelona, i per la Fundació Barcelona Promoció –entitat pertanyent al Grup Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la col·laboració l un apartat de síntesi, en què es destaquen els aspectes més significatius d’un nombre molt elevat d’entitats de la ciutat, que any rere any col·laboren dels posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats europees amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent aportacions clau de referència i de les ciutats no capitals. sobre els respectius sectors d’activitat. LObservatori de Barcelona es caracteritza per: Amb aquesta quarta edició de l’Informe anual de l’Observatori de Barcelona, l que es construeix sobre la base d’una bateria d’indicadors, definits es vol continuar oferint referències que serveixin com a base per a la preferentment a nivell de ciutat però susceptibles d’ampliació a altres presa de decisions dels agents econòmics interessats en fer negocis o àmbits territorials; en aquest any, per primera vegada, s’han introduit tres establir-se a Barcelona així com per donar suport a la presentació de indicadors a nivell provincial quan en els informes anteriors estaven a candidatures per a la celebració d’esdeveniments o obertura de seus a nivell de comunitat autonoma. la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, es posiciona Barcelona respecte de les principals ciutats del món. l que els indicadors s’estructuren al voltant de cinc àmbits temàtics (negocis; coneixement; turisme i qualitat de vida; preus i costos; i mercat Les novetats a remarcar de l’Informe 2005 són les següents: laboral i formació); l un cop més hem augmentat el nombre d’indicadors a 42 ,introduint- l que les dades s’obtenen per a una mostra que en alguns casos arriba ne dos de nous: el cost del servei bancari i la taxa de creació d’empreses, a 60 ciutats de tot el món. Per a alguns indicadors, per raons de disponibilitat dos indicadors empresarials molt addients per la informació que aporten de les dades, la mostra central continua agrupant les principals ciutats al principal públic objectiu del informe, les empreses. europees; na l enguany no ha estat possible incloure un indicador del àmbit cultural l que els indicadors incorporen, allà on es possible, dades d’evolució cel o actualitzat, malgrat prescindir-ne en aquesta edició en espera de noves que permeten avaluar la progressió en cada àmbit concret; i de perspectives bar dades, es te el convenciment de la necessitat d’incorporar un indicador i previsions; dei cultural rigorós i periòdic. r l que les fonts d’informació són entitats i instituts internacionals de o at l un any més hem aconseguit també augmentar la mostra de ciutats. prestigi reconegut; rv se L’Observatori de Barcelona manté l’objectiu d’anar aconseguint que la b l que les dades i la informació que es recull és de màxima actualitat. mostra de comparació tingui abast mundial, sempre que les fonts d’informació així ho permetin. En aquest informe això ja es produeix en De fet, per a la majoria d’indicadors les dades compilades en aquest 17 indicadors. Aquest any s’ha fet èmfasi en introduir, en el màxim nombre informe fan referència als anys 2003 i 2004 , encara que es poden trovar d’indicadors possibles les ciutats que pertanyen als nous països membres ja alguns indicador per l’any 2005. de la Unió Europea. l a l’apartat de síntesi, s’incorpora un anàlisis comparativa de Barcelona L’Observatori de Barcelona compta també amb un portal propi que disposa respecta de les principals ciutats dels nous països membres de la Unió d’un disseny i uns continguts renovats, que permet als usuaris de qualsevol Europea. indret del món accedir lliurement a la informació compilada a l’Informe, i des d’on fer seguiment de l’activitat i dels projectes més importants que es porten a terme a la ciutat de Barcelona. l’o 04 20 de tats l resu 19 in forme 2005 Barcelona millora posicions i passa a ser la cinquena millor ciutat repercussió de ser seu durant els propers cinc anys del saló més europea per als negocis. Des del primer informe “European Cities important del món en l’organització de viatges per a incentius, reunions Monitor” de l’any 1990, Barcelona ha avançat cinc posicions i ha i negocis (EIBTM), fan pensar que la ciutat continuarà escalant posicions passat de l’onzè al cinquè lloc. A aquesta posició destacada s’ha en el rànquing mundial de ciutats organitzadores de reunions d’afegir el fet que els executius enquestats l’any 2005 opinen que internacionals. Barcelona és la ciutat que millor es promou a l’hora d’atreure inversió estrangera, la ciutat europea que més està fent per millorar, i la ciutat Des del punt de vista de les connexions i la logística, Barcelona ocupa on les autoritats locals mantenen contactes més regulars amb les també una bona posició. El Port de Barcelona se segueix situant al empreses instal·lades en el seu territori. capdavant dels ports europeus en creixement de tràfic. Pel que fa al tràfic de contenidors, Barcelona es consolida entre els ports més En termes de producte interior brut per càpita, l’economia barcelonina importants de la Mediterrània, i és el segon port que més creix a la i catalana manté uns nivells superiors a la mitjana espanyola i uns Mediterrània, després d’Algecires, superant en creixement (13,8 %) valors similars a la mitjana de l’Europa dels 15. Aquesta situació, i les els ports líders per excel·lència de Rotterdam i d’Hamburg. La bona expectatives de creixement que es deriven dels estudis de Cambridge trajectòria del Port està assegurada per les obres d’ampliació, que Econometrics, possibiliten que tant els inversors estrangers com permetran garantir-ne el creixement, la competitivitat i el paper l’empresariat català mantinguin un alt nivell de confiança respecte de capdavanter entre els ports euromediterranis. les possibilitats de fer negocis a Barcelona i des de Barcelona. Així, l’any 2005, el 59 % dels empresaris catalans preveuen un augment L’ampliació es fa en el marc dels projectes d’infraestructura de l’Àrea de la xifra de negocis 2,3 punts per sobre de la mitjana de la Unió Metropolitana de Barcelona, i ha de permetre d’integrar l’activitat Europea. En el cas de les exportacions, la part de l’empresariat català portuària amb el centre neuràlgic de comunicacions de la regió que preveu un augment és del 53 %, i supera en 5,7 punts la mitjana metropolitana i amb la xarxa europea de transport terrestre. de la Unió Europea. ciso L’aeroport es manté entre els deu principals instal·lacions aèries neg És de remarcar també com a positiva la taxa d’activitat de creació de d’Europa, i assoleix la novena posició del continent en nombre de als noves empreses, que segons el projecte internacional Global passatgers. Pel que fa a la càrrega aèria, Barcelona és el segon pe r Entrepreneurship Monitor (GEM) se situa, per a l’any 2003 a Catalunya, aeroport espanyol quant a volum de mercaderies transportades; i a t ut a ió en el 7,68 %. Aquesta xifra supera tant la mitjana de l’OCDE més, l’any 2004, se situa de bon tros com el principal aeroport espanyol ci uc c (6,82 %) com la mitjana espanyola (6,77 %). en taxa de creixement (20,3 %). od Barcelona es consolida també com una important plaça per a La consolidada xarxa de vols locals i europeus s’esta ampliant amb l’organització de congressos i convencions internacionals. De fet, l’any l’obertura de noves rutes intercontinentals cap al continent americà i 2003 es va situar en la sisena posició en el rànquing mundial, una asiàtic. La inauguració de les noves rutes respon a un esforç coodinat gran millora en comparació amb el quatorzè lloc de l’any 2000. Un fet de promoció conjunt del Govern de la Generalitat, l’Ajuntament i la com la posada en marxa del Centre de Convencions Internacionals Cambra de Comerç de Barcelona i Aena, a través del Comitè de de Barcelona, inaugurat el maig del 2004 per a la celebració del Fòrum Desenvolupament de Rutes Aèries, operatiu des del principi de l’any Universal de les Cultures, amb capacitat per a 15.000 assistents; i la 2005. u i n n atr 21 in forme 2005 rànquing 1990* ciutat Rànquing 2004 Rànquing 2005 En un context de tímida recuperació de la confiança empresarial europea, l’empresariat català preveu una 1 LONDRES 1 1 millora en el context europeu, tant de la xifra de negoci com de les exportacions i de la inversió. 2 PARÍS 2 2 3 FRANKFURT 3 3 4 BRUSSEL·LES 4 4 Concretament, a Catalunya el 59 % dels empresaris preveuen un augment de la xifra de negocis 11 BARCELONA 6 5 Aquest indicador ofereix per al 2005 una excel·lent notícia. Segons l’informe European 5 AMSTERDAM 5 6 – 5,1 punts per sobre de la mitjana de l’Europa dels 15 – mentre que només el 10 % esperen que Cities Monitor 2005, de Cushman & Wakefield Healey & Baker, Barcelona ha escalat 17 MADRID 7 7 una posició respecte del 2004, i se situa en cinquena posició en la llista de les es redueixi. El percentatge d’empresaris amb expectatives de millora a Catalunya és, per exemple, 15 BERLÍN 9 8 12 MUNIC 8 9 millors ciutats per als negocis. més del doble que a les regions italianes i alemanyes. 7 ZURIC 10 10 9 MILÀ 11 11 - DUBLÍN 12 12 En aquest darrer informe, basat en l’opinió d’alts executius de 500 companyies de En matèria d’exportacions el percentatge d’empresaris catalans que tenen expectatives 23 PRAGA 13 13 9 països europeus, Barcelona ocupa la cinquena posició en el rànquing de les 30 16 LISBOA 16 14 d’augment (53 %) també torna a ser superior a la mitjana de l’Europa dels 15 13 MANCHESTER 14 15 millors ciutats europees per als negocis, superant a Amsterdam en la llista de ciutats (47,7 %), i tan sols el 6 % dels consultats preveu una disminució. 6 DÜSSELDORF 18 16 europees preferides per ubicar seus empresarials. u 19 ESTOCOLM 15 17 s e Respecte de les inversions, les expectatives dominants a Catalunya tornen a ser, 8 GINEBRA 17 18 on per segon any, les de manteniment. No obstant això, el 40 % dels empresaris 14 HAMBURG 19 19 Des del primer informe European Cities Monitor de l’any 1990, Barcelona és la gi catalans enquestats esperen un increment – gairebé 10 punts més que la mitjana 25 VARSÒVIA 20 20 21 tercera ciutat que més ha avançat, passant de l’onzena a la cinquena posició. 21 BUDAPEST 23 re de l’Europa dels 15 – i només l’11 % preveu una reducció. L’expectativa de creixement 10 GLASGOW 24 22 D’aquesta manera segueix consolidant una posició destacada mentre que ciutats les de la inversió té un increment de 9 punts respecte a l’any anterior. 20 VIENA 22 23 com Manchester, Estocolm i Lió, ciutats de referència europea, perden posicions 18 LIÓ 21 24 a - COPENHAGUEN 26 25 respecte d’anys anteriors. ials Aquestes previsions permeten pensar que l’economia catalana té encara capacitat - ROMA 25 26 ar - HÈLSINKI 28 27 res real de convergència respecte a la Unió Europea. 24 MOSCOU 27 28 mp - OSLO 30 29 ctives e 22 ATENES 29 30 e *En 1990, tan sols 25 ciutats van ser incloses en l’estudi. 2005 Persp xifra de negoci exportacions inversió Font: Cushman & Wakefield - Healey & Baker, European Cities Monitor 2005 l’any Regió (ciutat) (% resposta) (% resposta) (% resposta) egocis Àustria de l'est (VIENA) s n Baviera (MUNIC) al Berlín (BERLÍN) er Catalunya (BARCELONA) s p Comunitat de Madrid (MADRID) pee Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) ro L’informe reconeix i confirma la Dinamarca (COPENHAGUEN) eu Escòcia (EDIMBURG) diversitat productiva com un dels valors millor Estocolm (ESTOCOLM) tat s avaluats de Barcelona en l'àmbit econòmic. Grècia (ATENES) Hèlsinki (HÈLSINKI) ciu Hessen (FRANKFURT) rs En aquest sentit, els aspectes més valorats pels enquestats Holanda meridional (ROTTERDAM) lo són la qualitat de vida per als professionals, la relació qualitat-preu Holanda septentrional (AMSTERDAM) l Hongria central (BUDAPEST) de les oficines, el transport urbà, el marc polític i fiscal favorable, els Illa de França (PARÍS) costos laborals i la facilitat d’accés als mercats. Irlanda (DUBLÍN) Laci (ROMA) Llombardia (MILÀ) Es reconeix la necessitat de millorar en aspectes com la qualificació de les plantilles, Londres (LONDRES) les connexions de transports internacionals, les telecomunicacions i el coneixement Mazowieckie (VARSÒVIA) North West (MANCHESTER) d’idiomes. País Basc (BILBAO) Portugal (LISBOA) West Midlands (BIRMINGHAM) Els aspectes relatius a la qualitat de vida són els que fan millorar aquestes valoracions empresarials, Turkey (ESTAMBUL) ja que mentre Barcelona continua liderant el rànquing europeu en termes de qualitat de vida per als MITJANA ESPANYOLA treballadors, ciutats com Londres, líder indiscutible en el rànquing de millors ciutats per als negocis, o MITJANA UNIÓ EUROPEA MITJANA UNIÓ EUROPEA 15 Frankfurt, que ostenta la tercera posició, contrasten amb la tretzena i vint-i-sisena posició, respectivament, PAÏSOS AMPLIACIÓ obtinguda en qualitat de vida. 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 L'informe no te dades disponibles per Txèquia(Praga) AUGMENT MANTENIMENT REDUCCIÓ 20 Font: Eurochambres, The Business Climate in Europe's Regions in 2005 in forme 2005 m i ropees p o ep rin aió l d ’e al ns yem 2p 0re 0s 5a :ris 23 in forme 2005 país 2003 (% sobre població) La província de Barcelona l’any 2002 té un nivell de riquesa superior del 17% a la mitjana espanyola, i Nova Zelanda 13,60 comença, en termes de PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu, a superar a la mitjana de l’Europa Estats Units 11,94 Austràlia 11,62 dels 15. Aquestes dades podrien ser superiors si es tingués en compte l’any 2000 i no l’any 1995 com Islàndia 11,24 l’any base de referència, per l’increment de la població activa. Aquesta realitat obre la possibilitat Irlanda 8,10 Canadà 8,01 que la convergència real de Catalunya no sigui estrictament amb la mitjana europea, sinó una Catalunya 7,68 convergència amb les regions més riques i més tenint en compte les previsions de creixement Noruega 7,46 Suïssa 7,41 que es deriven dels estudis de Cambridge Econometrics. Finlàndia 6,85 Grècia 6,77 Espanya 6,77 Regne Unit 6,36 Dinamarca 5,88 Alemanya 5,21 Suècia 4,12 in Bèlgica 3,87 ov Holanda 3,60 pr Itàlia 3,19 s Japó 2,76 le França 1,63 en Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe ejecutivo Catalunya 2003 Mitjana OCDE àpi ta r c Unió Pib per càpita pe europea=100 provincia (ciutat) (euros) PIB 319 París (PARÍS) 67.564 316 Frankfurt (FRANKFURT) 66.851 315 Londres (LONDRES) 66.761 239 Stuttgart (STTUTGART) 50.505 03 235 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 49.645 L’any 1999 es va crear el Global Entrepreneurship Monitor (GEM), un projecte de ny 20 225 Munic (MUNIC) 47.660 recerca internacional que avalua anualment amb una metodologia harmonitzada E l’a ) 194 Edimburg (EDIMBURG) 41.114 D ntatge 189 Amsterdam (AMSTERDAM) 39.943 el nivell d’activitat emprenedora i els seus condicionats a prop de 40 països i un l'OC perce 179 Dublin (DUBLIN) 37.780 e En 173 Viena (VIENA) 36.603 grup seleccionat de regions. Aquesta xarxa compta avui amb la participació activa os d ( 169 Milà (MILÀ) 35.746 d’equips d’investigació de les principals universitats i escoles de negocis del món aïs 160 Copenhaguen (COPENHAGUEN) 33.848 p 158 Estocolm (ESTOCOLM) 33.488 que treballen en aquest camp, i es proposa generar informació que – a més de tenir als 158 Uusima (HÈLSINKI) 33.420 rigor científic – sigui útil per a l’establiment de polítiques de foment de la creció s 155 Glasgow (GLASGOW) 32.898 se 153 Praga (PRAGA) 32.357 d’empreses. re 136 Roma (ROMA) 28.782 p 133 Manchester (MANCHESTER) 28.166 em 131 Lisboa (LISBOA) 27.662 d' 127 Madrid (MADRID) 26.822 ó 126 Rotterdam (ROTTERDAM) 26.718 ci 124 Budapest (BUDAPEST) 26.296 124 Birmingham (BIRMINGHAM) 26.146 114 Vizcaya (BILBAO) 24.143 113 Bouches-du-Rhône (MARSELLA) 23.876 111 Barcelona (BARCELONA) 23.541 Segons el projecte internacional Global Entrepreneurship Monitor, la taxa d’activitat de 109 UNIÓ EUROPEA 15 23.162 100 UNIÓ EUROPEA 25 21.170 creació de noves empreses va ser del 7,68 % a Catalunya l’any 2003, i per tant gairebé 8 97 Berlin (BERLIN) 20.454 95 ESPANYA 20.025 de cada 100 catalans van desenvolupar alguna activitat – prèvia o nova – de creació d’empreses 95 Valencia (VALENCIA) 20.004 durant aquest any. Aquesta xifra supera tant la taxa mitjana de l’OCDE (6,82 %) com l’espanyola 93 Hérault (MONTPELLER) 19.683 87 Loire (LIÓ) 18.402 (6,8 %), i mostra un dels nivells d’activitat de creació d’empreses més elevats d’Europa. Efectivament, 82 Àtica (ATENES) 17.420 Islàndia i Irlanda són els únics estats europeus amb taxes més elevades; i Catalunya supera els registres 52 NOUS ESTATS MEMBRES 10.967 46 Warszawski (VARSOVIA) 9.624 de països com Finlàndia, el Regne Unit i – encara més àmpliament – Alemanya, Suècia o França, i se En paritat de poder de compra situa més de dos punts per sobre de la taxa mitjana europea (5,59 %). Font: Eurostat in forme 2005 22 Taxa d'activitat de crea cies europees l’any 2002 25 in forme 2005 RàNQUING cIUtat CREIXEMENT (%) Catalunya i Barcelona passen, l’any 2004, a la sisena posició en el rànquing de centres europeus en atracció 1 VARSÒVIA 5,1 de projectes d’inversió estrangera. 2 BUDAPEST 4,7 3 DUBLIN 3,7 Una sisena posició que s’obté amb un total de 50 projectes. Això significa un decrement respecte de 4 ATENES 3,6 l’any 2003 del 40 %; una caiguda que contrasta amb l’increment assolit del 34,4 % a l’any 2003. 5 MADRID 3,3 5 PRAGA 3,3 Augmenta d’aquesta manera la diferència respecte del tradicional líder europeu, el Gran Londres. 7 ESTOCOLM 2,6 7 HÈLSINKI 2,6 Una possible raó d’aquesta variació és l’estratègia de concentració de la ciutat en grans projectes 9 BARCELONA 2,5 com, per exemple, el Fòrum Internacional de les Cultures. 10 BIRMINGHAM 2,4 11 EDIMBURG 2,3 12 LONDRES 2,2 Catalunya és, a més, la regió líder en la captació de projectes d’R+D. Segons l’anàlisi 12 OSLO 2,2 Barcelona s’ha anat consolidant com una de les ciutats europees més destacades 14 BOLOGNA 2,1 realitzada per Ernst & Young, Catalunya va atreure durant el període 1997-2003 en termes de creixement del valor afegit brut. Les dades publicades per Cambridge 14 CARDIFF 2,1 un de cada cinc d’aquests projectes. 14 COPENHAGUEN 2,1 Econometrics per al període 2001-2007 situen Barcelona en la novena posició del 14 DRESDEN 2,1 ve r 14 MANCHESTER 2,1 rànquing europeu, per davant de les ciutats alemanyes, italianes i angleses de la in 19 LEIPZIG 2,0 mostra i de ciutats com ara Lisboa o París (per a la qual s’estima una caiguda molt d’ 19 LA HAIA 2,0 s 19 LIÓ 2,0 important). re 19 LISBOA 2,0 to 19 ROTTERDAM 2,0 ep 24 BORDEAUX 1,9 rec Un recent informe publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona assenyala que 24 MILÀ 1,9 es 24 ROMA 1,9 pe els objectius de la inversió estrangera a Catalunya han anat canviant els darrers 24 UTRECHT 1,9 euro anys, en el sentit que són els sectors d’alt valor afegit, com les telecomunicacions, 28 ESTRASBURG 1,8 s 28 MARSELLA 1,8 gion les activitats informàtiques o els serveis a les empreses, els que estan atraient 28 PARÍS 1,8 pals re fluxos d’inversió creixents, posicionament imprescindible amb la ampliació de la 28 VIENA 1,8 i 32 GINEBRA 1,7 ropees: Princ Unió Europea. 32 HAMBURG 1,7 es eu an 01-2007 32 MUNIC 1,7 t 0 32 TORÍ 1,7 i 2 pol íode Val a dir les darreres dades disponibles del Registre d’Inversions Estrangeres de 36 AMSTERDAM 1,6 tro per 36 BRUSSEL·LES 1,6 e la Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme assenyalen un comportament prou 36 COLÒNIA 1,6 ns m favorable de la inversió estrangera a Catalunya. En concret, el volum d’inversió 36 GLASGOW 1,6 o 36 LILLE 1,6 egi bruta efectiva a Catalunya es va incrementar en més de un 25 % entre juny del Val a dir que la previsió de creixement 41 FRANKFURT 1,5 r es 2004 i 2005, evolució que contrasta amb els descensos significatius de la mateixa 42 ZURIC 1,4 l fins al 2007, encapçalada per dues ciutats de 43 STUTTGART 1,2 en l’Europa de l’Est (Varsòvia i Budapest) i Dublín, mostra magnitud a Espanya i la zona euro. 44 DÜSSELDORF 1,1 45 BERLÍN 0,2 ut que Barcelona és la primera ciutat no capital d’estat en el Font: ERECO (2003), European Regional Prospects. Analysis and forecast to 2007 r t B rànquing europeu, a només una dècima de les dues ciutats que eg i ocupen les posicions anteriors (Estocolm i Hèlsinki). L’informe de Cambrigde Econometrics mostra també que l’any 2002 Barcelona ocupava la quarta posició entre les grans regions metropolitanes de la Unió Europea, Rànquing 2004 Regió (ciutat) projectes l’any 2004 tant en termes de població i d’ocupació, i la cinquena en VAB en paritat de poder adquisitiu. 1 Gran Londres (LONDRES) 153 Pel que fa concretament a l’ocupació, Barcelona s’ha caracteritzar durant el període 1995- 2 Illa de França (PARÍS) 136 3 Roina-Alps (LIÓ) 64 2002 per una intensa generació de llocs de treball, amb una taxa del 2,2 % anual, superior a 4 Copenhaguen (COPENHAGUEN) 55 la mitjana de creixement de les regions de la Unió Europea (1,5 %). 5 Moscou (MOSCOU) 53 6 Catalunya (BARCELONA) 50 7 Estocolm (ESTOCOLM) 47 Entre els projectes urbans recollits a l’informe, de Barcelona es destaquen els relatius a la millora de la 8 Budapest (BUDAPEST) 38 9 Nord-Pas-de-Calais (PAS-DE-CALAIS) 33 logística i les infraestructures del transport (Pla del Delta del Llobregat i tercera pista de l’aeroport), a la 10 Dublín (DUBLÍN) 32 renovació urbana (districte tecnològic al Poble Nou) i al turisme, per l’increment de la capacitat hotelera. Font: Ernst & Young, European Investment Monitor 2005 in forme 2005 24 Creixement del Valor Af sió estr p ar no gje ec rte ad l’i ’n av ne yrsi 2ó 0d 0i 4re :cte 27 in forme 2005 país taxa base Atesa la importància actual del sector financer en el funcionament empresarial, s’ha considerat oportú introduir Japó 41 un nou indicador que pogués representar de forma adecuada el cost de la utilització del sistema bancari Estats Units 40 Alemanya 38 pels empresaris a cadascuna de les principals ciutats del món. Sud Àfrica 38 Itàlia 37 Índia 37 Segons el informe World Retail Banking Report 2005, que elabora periòdicament Global Financial Canadà 36 Services Capgemini, European Financial Management & Marketing Association i ING Group, el Argentina 35 Tunísia 35 preu dels serveis bancaris bàsics a Barcelona, i al conjunt de l’estat, és similar a la mitjana Espanya 35* del països enquestats, cosa que dóna a la ciutat uns costos financers bàsics per a les Israel 34 França 34 empreses inferiors que a França, Itàlia, Alemanya i Polònia, com alguns dels països Bèlgica 34 Xina 33 de referència del nostre entorn europeu. Grècia 32 S Països Baixos 32 Ï Austràlia 30 A aquesta valoració positiva es podria afegir la notable xarxa bancària PA Dinamarca 30* disponible a l’Estat espanyol que potencia la qualitat del servei. A Regne Unit 30 Noruega 28 SIC Suècia 28 à I B Els costos bancaris bàsics definits a l’informe són els de manteniment d’un compte Portugal 28 R Txèquia 26 CA corrent; els de mitjans de pagament com transferències, targetes, xec, etc..; els de Finlàndia 26 BAN consultes en línia i els de la utilització de líquid, ajustant aquests costos al patró Eslovènia 25 VEI Àustria 25 R de consum nacional. Suïssa 21 Polònia 19 DEL SE Eslovàquia 19 COST L’indicador només preveu el cost bàsic bancari, ja que la introducció d’altres costos Hong Kong 18 Hongria 16 005 financers externalitzats, com poden ser el cost del crèdit o el rendiments dels actius, Letònia 15 ’any 2 n l poden no representar la situació real de la ciutat sinó altres realitats empresarials, Irlanda 13 ó el m com la dinàmica financera de l’empresa. * Dades any 2004. Font : KPMG, KPMG’s Corporate Tax Rate Survey 2005 os d paï s a tat s ie oc e s país preu anual st d Suïssa 137 o Austràlia 123 p Itàlia 113 ’im Noruega 102 L Estats units 93 Alemanya 93 Espanya es manté a la banda mitjana-alta, amb un impost sobre societats Polonia 91 França 89 del 35%, formant part d’un contingent de vuit països on les taxes oscil·len entre Espanya 81 el 33 i el 36%. Un nivell de pressió fiscal sobre les empreses que és menor en comparació Àustria 79 Canada 76 amb països com ara el Japó, els Estats Units o Alemanya. Portugal 69 Txèquia 68 Regne Unit 65 Pel que fa a Barcelona, aquesta situació s’ha millorat tenint en compte que els executius europeus Bèlgica 58 enquestats l’any 2004 per Cushman & Wakefield – Healey & Baker, consideren per segon any Suècia 49 Eslovàquia 48 consecutiu que és la vuitena ciutat europea des del punt de vista de les polítiques impositives i de China 29 Països Baixos 25 disponibilitat d’incentius financers, per davant de ciutats com París, Brussel·les o Berlín, on l’impost sobre Font: Capgemini, EFMA i ING; World Retail Banking Report 2005 Mitjana mostral societats és més baix. in forme 2005 26 OS DEL M ÓN L'ANY 2003 29 in forme 2005 congressos congressos any 2002 cIUtat any 2003 % 2002-03 El Port de Barcelona, amb gairebé dos milions de teus moguts durant l’any 2004, es posiciona l’any 2003, i es consolida l’any 2004 en la desena posició en els ports europeus en trànsit de contenidors, apropant-se 228 PARÍS 272 44 141 VIENA 188 47 al port de València i distanciant-se dels principals competidors. A més, a nivell internacional, Barcelona 112 GINEBRA 188 76 196 BRUSSEL·LES 182 -14 millora de la posició quaranta-sisena a l’any 2003 a la quaranta-quatrena, l’any 2004. 171 LONDRES 144 -27 129 BARCELONA 122 -7 137 SINGAPUR 122 -15 Les previsions de creixement del port són assolir uns tres milions de teus moguts l’any 2010 i 137 COPENHAGUEN 115 -22 representar el 5 % del PIB català a l’any 2015. En l’actualitat, el Port de Barcelona representa 105 BERLÍN 111 6 76 ROMA 111 35 l’1,5 % del PIB català. 78 NEW YORK 104 26 90 ESTOCOLM 97 7 72 HÈLSINKI 91 19 Per assolir els seus objectius, el Port necessita l’ampliació de l’aeroport, la construcció 52 ESTRASBURG 90 38 81 SEÜL 87 6 de noves connexions viàries i l’arribada del tren d’alta velocitat . Necessitats p 88 WASHINGTON DC 87 -1 d’importància vital atenent que en una economia globalitzada l’evolució s 72 PRAGA 86 14 al 72 BUDAPEST 79 7 del port com un referent de logística i d’infraestructures té una ip 79 MADRID 79 0 c important repercussió en el conjunt de l’economia. n 92 AMSTERDAM 77 -15 ri 94 SIDNEY 74 -20 s p 67 BANGKOK 68 1 al 87 MONTREAL 67 -20 rs 46 OSLO 64 18 do 74 LISBOA 60 -14 ni 39 ATENES 59 20 nte 54 ISTANBUL 58 4 co 64 MELBOURNE 56 -8 t de 45 MUNIC 49 4 ànsi 33 DUBLÍN 45 12 03: Tr 43 TÒQUIO 44 1 ny 20 26 MAASTRICHT 44 18 s l’a 38 VARSÒVIA 44 6 nion cionals 59 BEIJING 41 -18 eu terna 50 KUALA LUMPUR 41 -9 r n de ons i Font: Union of International Associations res ci o nven En l’ambit mundial, zad s i co per primera vegada, igualant a o an it res s Singapur, Barcelona se situa en la sisena g ng Rànquing mundial Ciutat port Rànquing europeu Contenidors r o posició de ciutats organitzadores de reunions o c 7 ROTTERDAM 1 8.220.000 n internacionals. Una posició que consolida els resultats ó 9 HAMBURG 2 7.003.479 m aconseguits l’any anterior, superant Ginebra, Berlín, Seül i 11 ANVERS 3 6.063.746 l 21 BREMEN 4 3.469.104 de Copenhaguen, i que situa Barcelona com a primera ciutat en reunions 23 GIOIA TAURO 5 3.260.000 s internacionals de l’arc mediterrani. 25 ALGESIRES 6 2.937.381 28 FELIXSTOWE 7 2.625.000 38 LE HAVRE 8 2.150.000 39 VALÈNCIA 9 2.137.137 En el rànquing europeu, Barcelona l’any 2003 se situa, per segon any consecutiu, 44 BARCELONA 10 1.916.493 en la sisena posició de ciutats organitzadores de reunions internacionals. 55 GÈNOVA 11 1.628.594 56 PIREU 12 1.541.563 57 MALTA 13 1.461.174 Les importants celebracions que s’han produït durant l’any 2004, com la celebració del Fòrum 58 SOUTHAMPTON 14 1.441.012 66 ZEEBRUGGE 15 1.196.755 Universal de les Cultures, amb la construcció del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona 70 LAS PALMAS 16 1.105.438 73 LA SPEZIA 17 1.040.483 amb capacitat de fins a 15.000 assistents; la designació de ciutat com a seu durant cinc anys del 80 MARSELLA 18 916.000 saló més important del món en l’organització de viatges per a incentius, reunions i negocis (EIBTM) fan 88 TARANTO 19 763.318 90 GÖTEBORG 20 736.000 pensar que Barcelona assolirà més notorietat en el rànquing mundial en l’organització de congressos i 100 LIVORNO 21 638.586 convencions internacionals. Font: Cargo Systems (2005), Top 100 Containerports in forme 2005 28 Principals ciutat orts europeus l’any 2004 31 in forme 2005 El coneixement i la innovació ocupen un lloc central com a motor de El nivell de penetració de les noves tecnologies és també un indicador progrés i de transformació de l’economia. En aquest context, Catalunya, a tenir present en aquest apartat. L’any 2003 el 95 % de les empreses i Barcelona, han formulat una aposta clara per les noves tecnologies, catalanes tenien connexió a Internet i el 81% tenien connexió de banda fet que ha estat reconegut per la Comissió Europea en incorporar la ampla, superant la mitjana de la Unió Europea en 6,7 i en 29 punts, Regió Metropolitana de Barcelona com una de les 15 àrees respectivament. Pel que fa a la penetració del comerç electrònic, el d’excel·lència i innovació a Europa, tant pel nombre com per la qualitat 30 % de les empreses catalanes compren per Internet, xifra que de les iniciatives innovadores. Tot i això, segueixen havent-hi reptes malgrat superar de molt la mitjana espanyola està encara per sota de importants en aquest àmbit que caldrà afrontar decididament en els la mitjana de l’Europa dels 15. propers anys. Barcelona es va situar l’any 2003 com la novena ciutat europea, i la La significació del sector tecnològic industrial en l’economia catalana vint-i-cinquena del món, en producció científica, amb 6.860 articles es reflecteix en el pes de l’ocupació en sectors d’alta tecnologia a publicats; guanya dues posicions i tres posicions, respectivament, Catalunya. En comparació amb altres regions europees, ocupa una respecte de l’any anterior, i confirma un rendiment en recerca creixent. situació privilegiada quant a ocupats en sectors intensius en tecnologia, sobretot en els manufacturers. Així, l’any 2003 manté la cinquena posició en el rànquing de regions europees amb més població en valor absolut ocupada en aquests sectors només per darrere de París, Milà, Stuttgart i Munic. Catalunya lidera els sectors d’alta tecnologia a Espanya concentrant el 28 % de l’ocupació tecnològica, un percentatge clarament superior nt al pes del PIB català sobre l’espanyol. El sector tecnològic català es e em caracteritza pel major pes relatiu de les manufactures en detriment neix dels serveis, i genera el 34 % del valor afegit dels sectors manufacturers l co d’alta i mitjana tecnologia. de at iet ió El pes del comerç exterior de manufactures tecnològiques a Catalunya, c cco u i a la província de Barcelona, és també rellevant amb relació a la od mitjana espanyola, i se situa per sobre dels valors que es donen de països com el Canadà, Noruega o Suïssa. Pel que fa a les activitats de patents, Catalunya ha augmentat el nombre de sol·licituds substancialment en els darrers 10 anys, situant-se per sobre de la mitjana de l’Europa dels 15. La província de Barcelona, concentrava l’any 2002 el 85,7 % de les sol·licituds catalanes i el 32 % de les espanyoles. Quant a les patents tecnològiques, la província de Barcelona registrava el 88 % de les sol·licituds catalanes i el 21 % de les espanyoles. la in str 33 in forme 2005 Regió (ciutat) Total 2003 % sobre la població ocupada Illa de França (PARÍS) 635,804 13,12 Llombardia (MILÀ) 589,677 14,48 L’any 2003, el 10 % del comerç exterior de manufactures de la província de Barcelona corresponia a Sttutgart (STTUTGART) 444,653 23,78 Alta Baviera (MUNIC) 363,141 17,86 manufactures de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquest percentatge està tres punts Catalunya (BARCELONA) 354,159 12,44 Darmstadt (FRANKFURT) 315,633 18,22 per sota de la mitjana dels països de l’OCDE (13 %), però se situa molt a prop de la mitjana de l’Europa Londres (LONDRES) 303,719 8,49 dels 15 (11 %) i supera el del conjunt d’Espanya (7 %) i els corresponents de països com França, Dinamarca (COPENHAGUEN) 287,183 10,62 Roina-Alps (LIÓ) 246,435 10,80 Àustria, el Canadà o Suïssa. Val a dir que la província de Barcelona genera més del 95% del Comunidad de Madrid (MADRID) 242,327 10,31 comerç exterior de manufactures TIC Catalunya. Laci (ROMA) 194,085 9,39 West Midlands (BIRMINGHAM) 172,546 15,44 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 158,904 12,59 Közép Magyarország (BUDAPEST) 149,873 12,48 Berlín (BERLíN) 149,525 10,58 Irlanda del sud-est (DUBLIN) 141,857 10,69 Zuid-Holland (ROTTERDAM) 131,776 7,64 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 129,547 8,48 Gran Manchester (MANCHESTER) 123,408 10,32 an Estocolm (ESTOCOLM) 120,948 12,55 m p País Basc (BILBAO) 108,876 12,01 e a Lisboa (LISBOA) 102,173 7,93 d Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 98,817 9,94 or Àtica (ATENES) 93,829 6,12 ri Comunidad Valenciana (VALENCIA) 88,733 5,00 te Escòcia de l'est (EDIMBURG) 82,763 8,91 ex Noord-Holland (AMSTERDAM) 77,818 5,79 Viena (VIENA) 75,831 10,76 merç Praga (PRAGA) 66,999 11,11 Co Languedoc-Roussillon (MONTPELLER) 55,194 7,16 pais % sobre el comerç total Oslo (OSLO) 54,004 10,23 Corea del sud 28 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 26,836 7,63 Irlanda 25 Font: Eurostat Mitjana Mitjana Unió Hongria 25 espanyola Europea 15 003 Països Baixos 21 Mitjana Unió Europea 25 s l’any 2 Mèxic 21 ee Japó 20 rop Finlàndia 18 eu Estats Units 17 ons Gran Bretanya 14 reg i Mitjana OCDE 13 Txèquia 13 es Mitjana Unió Europea-15 11 a l Suècia 11 cs Alemanya 11 gi Dinamarca 10 lò BARCELONA 10 o Austràlia 9 cn França 9 te Catalunya 9 Catalunya, l’any 2003, es manté per quart any consecutiu en s Portugal 9 r la cinquena posició en el rànquing de regions europees amb més Àustria 8 Canadà 7 població ocupada en sectors d’alt nivell tecnològic, per darrere de l’Illa de Polònia 7 França, la Llombardia, Sttutgart i l’Alta Baviera. Hi ha un descens del 2,64 % Espanya 7 Eslovàquia 7 respecte a l’exercici anterior del nombre d’ocupats en aquests sectors a Catalunya, Turquia 6 segons les dades de l’Oficina d’Estadística de la Unió Europea (EUROSTAT), evolució Grècia 6 Nova Zelanda 6 moderada respecte al conjunt de la zona. Suïssa 6 Itàlia 6 Noruega 5 El pes de l’ocupació en sectors d’alta tecnologia sobre l’ocupació total a Catalunya (12,4 %) Bèlgica 5 Islàndia 5 torna a superar el de regions com Roina-Alps, Dublín, Londres, Madrid o Berlín, i se situa a un nivell Font: OCDE, Science, Technology and Industry Scoreboard 2005. similar als de Hèlsinki, Estocolm, París o Llombardia. Per últim, cal dir que a Barcelona ciutat es concentra Rafael Boix (2004), Barcelona ciutat del coneixement: Economia del coneixement, Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Noves Estratègies Urbanes, Departament d'Economia Aplicada UAB-Gabinet una part important d’aquest tipus de treball en l’àmbit català. Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. in forme 2005 32 Població ocupada en secto u a fï as co ts ud r e es l t’O ec C nD oE ll ò’ ga in qy ue2 s003 35 . in forme 2005 Sol licitud de Sol.licitud Patents tecnològiques provincies (ciutat) Total de patents 517 Munic (MUNIC) 1168 Segons reflecteixen les dades de l’OCDE, EUROSTAT i l’Observatori de la Societat de la Informació de la 317 París (PARÍS) 968 306 Estocolm (ESTOCOLM) 827 Generalitat, la penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les empreses catalanes 126 Milà (MILÀ) 740 de 10 ocupats, o més, és clarament superior a les mitjanes espanyola i europea. Efectivament, l’any 335 Uusima (HÈLSINKI) 723 181 Berlin (BERLIN) 673 2003 el 95,7 % d’aquestes empreses tenia connexió a Internet – dada molt similar a les de Suècia, 100 Stuttgart (STTUTGART) 537 Finlàndia o el Japó – i quant al conjunt de la Unió Europea, el valor d’aquest percentatge és del 161 Londres (LONDRES) 442 30 Barcelona (BARCELONA) 329 89 %. Cal remarcar especialment que, l’any 2003, el 81 % de les empreses catalanes enquestades 76 Copenhaguen (COPENHAGUEN) 288 ja disposava de connexió de banda ampla; xifra que se situa entre les més altes del món i 77 Viena (VIENA) 272 55 MITJANA UNIÓ EUROPEA-15 281 que contrasta amb una mitjana europea poc superior al 50 %. 51 Madrid (MADRID) 224 94 Bouches-du-Rhône (MARSELLA) 213 33 Frankfurt (FRANKFURT) 198 Pel que fa al comerç electrònic, l’any 2003, el 30,2 % de les empreses catalanes 24 Roma (ROMA) 191 22 Rotterdam (ROTTERDAM) 183 de 10 ocupats, o més, utilitzaven Internet per comprar, i el 7,7 % per vendre, 40 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 168 xifres molt superiors a la mitjana espanyola. La utilització de la xarxa se 30 Amsterdam (AMSTERDAM) 165 e 85 Dublin (DUBLIN) 159 per a operacions comercials de les empreses a Catalunya segueix pr 37 Oslo (OSLO) 130 estant, però, per sota de la mitjana de la Unió Europea 13 Manchester (MANCHESTER) 115 em 15 Hérault (MONTPELLER) 96 (32 % en el cas de les compres i 11 % en el de les en 35 Edimburg (EDIMBURG) 84 s 14 Valencia (VALENCIA) 68 vendes), tot i que en els dos casos les gie 15 Birmingham (BIRMINGHAM) 62 distàncies s’han reduït durant el lo 5 Loire (LIÓ) 62 o 8 MITJANA ESPANYOLA 61 darrer any analitzat. tec n 12 Glasgow (GLASGOW) 53 es 10 Àtica (ATENES) 52 nov 1 Vizcaya (BILBAO) 23 es 5 Lisboa (LISBOA) 19 ió de l Font: Eurostat Penetrac Empreses que Empreses que % d'empreses amb % d'empreses amb compren per Internet venen per Internet connexió de banda ample connexió a Internet 2003 2003 país 2004 2004 esu 20,4** 19,7** Japó .. 97,5* iq 71,0 19,0 Finlàndia 71,0 97,0 òg 58,0 27,0 Dinamarca 80,0 97,0 ol 68,0 19,0 Suécia 75,0 96,0 tec n 2 30,2 7,7 CATALUNYA 81,0* 95,7* 00 Amb 329 patents sol·licitades a l’Oficina Europea de 38,0 14,0 Austria 55,0 94,0 s 2 51,0 16,0 Alemanya 54,0 94,0 nt y Patents, la provincia de Barcelona es manté com a líder 43,0** 13,0** Canadà 81,7 93,9 e ’an 48,0 28,0 Irlanda 32,0 92,0 l espanyola l’any 2002, concentrant el 85 % de les patents catalanes 54,0** .. Suïssa 37,0** 92,0** s i el 32 % de les espanyoles. Barcelona, en novena posició europea, se 39,0** 9,0** Austràlia 50,7 90,2 31,0 13,0 Txèquia 38,0 90,0 situa per davant de les províncies de Copenhaguen, Viena, Roma, Amsterdam 34,0 12,0 Mitjana Unió Europea-15 55,0 90,0 i Madrid. 22,8** 11,8** Luxemburg 48,0 90,0 32,0 11,0 Mitjana Unió Europea-25 52,0 89,0 29,0 19,0 Països Baixos 54,0 88,0 Barcelona és la quarta ciutat que creix més en sol·licitud de patents, amb al 33 %, només 9,0 2,0 Espanya 72,0 87,0 15,0 8,0 Itàlia 51,0 87,0 superada per Bilbao, Lisboa i Oslo. 13,0 5,0 Grècia 21,0 87,0 42,0 12,0 Regne Unit 44,0 87,0 47,0 20,0 Noruega 60,0 86,0 Barcelona, amb 30 sol·licituds de patents tecnològiques, és la segona província espanyola, per darrere 28,0** 11,0** Nova Zelanda .. 83,0* 16,0 6,0 Portugal 49,0 77,0 de la Comunidad de Madrid: Així, la província de Barcelona concentrava el 88 % de les sol·licituds * any 2003; ** any 2002 tecnològiques catalanes i el 21 % de les espanyoles. Per tant no es manté la mateixa capacitat innovadora Fonts: OCDE, Science, Technology and Industry Scoreboard 2005 Observatori de la Societat de la informació (2004), Enquesta sobre la penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a les empreses de 10 o més ocupats a Catalunya en la producció de patents i en les patents tecnològiques. EUROSTAT, Survey on Information and Communication technologies in enterprises. in forme 2005 34 Sol •li a cil te us dp sr do evi pn ac ti ee ns te su iro pa pe t e s del món l’any 2003-2004 Rànquing Rànquing Rànquing mundial mundial europeu 2003 ciutat 2004 2004 Publicacions 1 TÒQUIO 1 - 24.673 2 LONDRES 2 1 22.288 4 NOVA YORK 3 - 16.993 5 BOSTON 4 - 16.537 3 PARÍS 5 2 16.449 7 PEKÍN 6 - 15.537 6 MOSCOU 7 3 13.088 8 SEÜL 8 - 12.239 9 LOS ANGELES 9 - 10.081 11 BALTIMORE 10 - 9.989 12 FILADÈLFIA 11 - 9.897 10 OSAKA 12 - 9.857 17 CAMBRIDGE MASSACHUSSETTS 13 - 9.176 13 HOUSTON 14 - 9.130 14 CHICAGO 15 - 9.091 15 BERLÍN 16 4 8.550 18 ROMA 17 5 8.404 19 MADRID 18 6 8.393 16 TORONTO 19 - 8.142 21 HONG KONG 20 - 7.618 22 CAMBRIDGE 21 7 7.499 31 SHANGAI 22 - 7.365 20 MUNIC 23 8 7.272 23 MONTREAL 24 - 7.047 27 BARCELONA 25 9 6.860 24 MILÀ 26 10 6.787 25 PITTSBURG 27 - 6.620 26 STANFORD 28 - 6.512 32 SAO PAULO 29 - 6.355 28 OXFORD 30 11 6.338 29 SAN FRANCISCO 31 - 6.080 món 30 AMSTERDAM 32 12 6.050 s del 35 SINGAPUR 33 - 5.781 utat 2004 33 ESTOCOLM 34 13 5.776 ls ci pa a l’any 34 ZURIC 35 14 5.428 c 36 MELBOURNE 36 - 5.112 nci tífi 37 MANCHESTER 37 15 4.327 Pri ien 41 VARSÒVIA 38 16 4.239 ó c 39 YOKOHAMA 39 - 4.186 cci 38 COPENHAGUEN 40 17 4.155 du 43 ATENES 41 18 4.057 ro 42 EDIMBURG 42 19 3.951 p 40 ST.PETERSBURG 43 20 3.933 en 48 PRAGA 44 21 3.892 44 LIÓ 45 22 3.804 45 MÈXIC 46 - 3.765 47 BRUSSEL·LES 47 23 3.665 46 GLASGOW 48 24 3.547 49 HAMBURG 49 25 3.367 51 TOULOUSE 50 26 3.321 L’any 2004, Barcelona, amb 6.860 articles publicats, se situa com 52 NÀPOLS 51 27 3.240 50 TEL AVIV 52 - 3.202 la vuitena ciutat europea i la vint-i-cinquena del món en producció 53 BUENOS AIRES 53 - 3.063 científica, i torna a guanyar dues posicions respecte a l’any anterior. 61 RIO DE JANEIRO 54 - 2.918 54 MARSELLA 55 28 2.889 56 MONTPELLER 56 29 2.863 El volum de producció científica de la ciutat de Barcelona és – segons el Centre 59 TORÍ 57 30 2.757 60 BASEL 58 31 2.734 de Política del Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya – similar Font: Universidad Politécnica de Cataluña - Centro de Política del Suelo y Valoraciones (2005), al de Munic, Òxford, Milà, Pittsburg o Stanford, i supera clarament i el de ciutats Reporte sobre la Evolución 2003-2004 de la Producción Científica de las Principales Ciudades del Mundo com Amsterdam, Singapur, Copenhaguen, Toulouse, Brussel·les i Dublín. En un context recessiu en producció científica internacional amb una caiguda de més del 4 %, Barcelona – amb un creixement del 3,2 % – es torna a situar com la ciutat que més creix en el context europeu, i la desena amb millor dinàmica mundial. in forme 2005 36 51 in forme 2005 Des de les primeres edicions de l’Informe de l’Observatori de Barcelona s’ha pogut constatar que un dels principals factors que expliquen l’atractivitat de Barcelona per fer negocis és que combina índexs elevats de qualitat de vida i dinamisme econòmic amb uns nivells de preus i costos moderats i competitius en el context internacional. Les dades d’aquest present informe refermen, un any més, aquesta doble característica de la ciutat. Efectivament, Barcelona continua sent el 2004 una àrea urbana relativament assequible quan al cost de la vida; amb uns lloguers d’oficines i locals comercials que la situen en una posició favorable internacional per atreure activitat econòmica. I uns preus de subministraments d’ús empresarial sumament competitius en el context de la Unió Europea, en especial de gas i electricitat per a ús industrial (pels quals Barcelona se situa com la primera i la tercera ciutat més barata, respectivament, de la mostra analitzada). La moderació dels salaris, dels obrers qualificats i el nivell de remuneració dels enginyers i tècnics d’alt nivell – proper a la mitjana de les ciutats analitzades – augmenten l’atractiu de fer negocis i d’establir-se a Barcelona. Tot i això, cal cridar l’atenció sobre el notable increment dels preus durant el 2004, empesos bàsicament pels carburants i l’energia. Procés os que afecta particularment àrees com la de Barcelona; ja que, a més t co s de la importació del diferencial d’inflació de la Unió Europea amb altres i ciós c àrees econòmiques avançades, derivat de l’apreciació de l’euro, cal u u re d afegir el diferencial que, any rere any, mantenen les economia catalana p o nt r i espanyola amb el conjunt de la zona euro. Tot i que els augments i dels preus dels productes energètics afecten el conjunt de les economies avançades, el manteniment d’aquestes tendències podria acabar significant una pèrdua de competitivitat de l’economia, que perjudicaria la posició de Barcelona en el context de les ciutats europees i del món. Cal remarcar que les administracions públiques i el conjunt dels agents econòmics i socials ja han iniciat l’impuls d’accions decidides per tal d’afavorir la moderació dels preus. 53 IN FORME 2005 rànquing mundial ciutat rànquing europeu Els preus de lloguer de l’habitatge a Barcelona segueixen sent plenament competitius amb relació als d’altres 3 LONDRES 1 ciutats europees i del món, amb uns valors que són menys de la meitat dels registrats a Seül, Amsterdam, 4 MOSCOU 2 6 GINEBRA 3 París o Los Angeles; i molt inferiors als de ciutats com Milà, Sidney, Miami o Brussel·les (el 87,2 %, el 7 ZURIC 4 84,4 %, el 83,5 % i el 52,3 % més elevats, respectivament). 8 COPENHAGUEN 5 10 OSLO 6 11 MILÀ 7 Segons les ultimes dades disponibles de la Unió dels Bancs Suïssos, durant el 2003 l’increment 12 PARÍS 8 13 DUBLÍN 9 d’aquests lloguers a Barcelona va ser moderat i notablement menor que el de la majoria de 15 SAN PETERSBURG 10 ciutats analitzades; i situen a Barcelona com la ciutat de la mostra amb els lloguers de 16 VIENA 11 17 ROMA 12 l’habitatge més baixos de la Unió Europea. 18 ESTOCOLM 13 20 HÈLSINKI 14 22 ISTANBUL 15 u 24 AMSTERDAM 16 ci euros cIUtat 24 BUDAPEST 17 27 VARSÒVIA 18 ene 5.890 TÒQUIO 28 PRAGA 19 tg 5.680 HONG KONG 31 BRATISLAVA 20 ta 5.500 NOVA YORK 32 DÜSSELDORF 21 i 4.810 LONDRES 33 LUXEMBURG 22 ab 4.120 ISTANBUL 34 FRANKFURT 23 l’h 3.430 HÈLSINKI 37 MUNIC 24 38 BERLÍN 25 de 3.270 SHANGHAI 2.910 SEÜL 40 GLASGOW 26 oguer 2.790 DUBAI 41 ATENES 27 l 2.720 AMSTERDAM 41 BRUSSEL·LES 28 l del 2.710 DUBLÍN 43 BARCELONA 29 u 2.690 MOSCOU 46 MADRID 30 pre 2.580 PARÍS 47 BIRMINGHAM 31 y 2005 2.580 LOS ANGELES 48 ZAGREB 32 an 2.490 GINEBRA 49 HAMBURG 33 ’ 54 RIGA 34 a vida l 2.380 ZURIC l 2.290 VIENA 54 KIEV 35 e 2.200 TORONTO 60 TALLINN 36 st d 2.200 CHICAGO 61 LIÓ 37 co 2.040 MILÀ 66 LISBOA 38 l 2.010 SIDNEY 76 LJUBLJANA 39 t a 2.000 MIAMI 81 SOFIA 40 anu 1.850 LISBOA 85 LEIPZIG 41 q 1.820 ATENES 91 VILNIUS 42 es 1.800 JOHANNESBURG 100 LIMASSOL 43 peo 1.750 RIO DE JANEIRO 103 BUCAREST 44 r 1.720 OSLO Font: Mercer Human Resource Consulting, World-wide cost of living survey 2005 - city rankings eu Barcelona continua sent una de les ciutats més assequibles 1.660 BRUSSEL·LES ts 1.660 COPENHAGUEN a de l’Europa dels 15, segons l’estudi anual elaborat per la consultora t 1.560 FRANKFURT u Mercer Human Resource Consulting, que compara els preus de més de 1.540 ESTOCOLM 1.540 VILNIUS 200 productes i serveis a ciutats de tot el món. Barcelona té un cost de la 1.450 MÈXIC vida molt inferior al de ciutats com Londres, París o Milà, i també és més baix 1.360 VARSÒVIA 1.340 TALLINN que el d’Amsterdam, Munic o Glasgow. 1.340 MADRID 1.330 SANTIAGO DE XILE 1.320 BERLÍN El diferencial de tipus d’interès entre Europa i els Estats Units i per tant l’apreciació de l’euro 1.180 MONTREAL 1.090 BARCELONA provoca un augment en el cost de vida a les ciutats europees, explicat entre altres causes pel 1.080 BUDAPEST diferencial d’inflació de les dues zones. Aquest fenomen ha afectat la majoria de les ciutats europees 1.070 LJUBLJANA 900 BRATISLAVA pel context financer internacional. Com a conseqüència, l’any 2005 es torna a posar de manifest per 710 PRAGA 560 BUENOS AIRES tercer any consecutiu un encariment de la ciutat de Barcelona, que ocupa el lloc 43 mundial del rànquing, Preu mitjà d'un lloguer mensual d'un apartament moblat de quatre habitacions quan l’any anterior estava en el 56. Font: UBS (2003), Prices and Earnings around the Globe in forme 2005 52 Rànquing de ci tats del món l’any 2003 55 in forme 2005 2 ¤/M cIUtat Els locals comercials de Barcelona estan ben posicionats per atreure noves botigues, segons l’informe de 1556 LONDRES l’any 2004 de Cushman & Wakefield-Healey & Baker sobre lloguers. El preu dels lloguers al Portal de l’Àngel, 1010 TÒQUIO ciutat Carrer ¤/M2 783 PARÍS el carrer més car de Barcelona, és el 39 %, 33 %, 37 % i el 19% menys costós que els principals carrers 609 MANCHESTER NOVA YORK Cinquena Avinguda 8.406 607 DUBLÍN comercials de Moscou, Tòquio, Sidney o Los Angeles, respectivament. L’avinguda més cara d’Europa NOVA YORK Madison Avenue 6.636 578 EDIMBURG PARÍS Avenue des Champs Elysées 6.287 – els Camps Elisis – triplica en valor al Portal de l’Àngel. 568 MOSCOU HONG KONG Causeway Bay 5.036 535 LUXEMBURG LONDRES Oxford Street 4.573 534 GLASGOW LONDRES Bond Street 4.493 En el context de Barcelona, el Portal de l’Àngel, a de més de ser el carrer més car, és el 533 ZURIC PARÍS Rue du Faubourg St Honoré 3.682 516 MILÀ lloguer que més ha crescut, i supera el de la Rambla de Catalunya i l’avinguda Diagonal. DUBLÍN Grafton Street 3.372 510 FRANKFURT MUNIC Kaufingerstraße 2.940 Els augments dels lloguers de Barcelona són similars als de la resta de l’Estat; 488 GINEBRA MOSCOU Tverskaya 2.877 478 HONG KONG Saragossa, Sevilla i València són les ciutats amb increments mes alts. SIDNEY Pitt Street Mall 2.835 476 SEÜL TÒQUIO The Ginza 2.752 456 MUNIC SEÜL Myeongdong 2.664 452 ESTOCOLM FRANKFURT Zeil 2.640 Barcelona desenvolupa des de fa anys una activa política comercial ta 450 MADRID iu ATENES Ermou 2.640 440 BRUSSEL·LES basada en els plans de dinamització dels eixos comercials urbans. c NEWCASTLE Northumberland Street 2.578 425 NOVA YORK a STTURGART Königstraße 2.460 Actualment, hi ha 18 eixos comercials distribuïts pels diversos 420 ATENES ls MANCHESTER Market Square 2.455 407 SIDNEY districtes de la ciutat, que presenten una oferta comercial ia BIRMINGHAM High Street 2.455 407 ROMA er c LOS ANGELES Rodeo Drive (Beverly Hills) 2.433 completa, diversificada i competitiva. 363 AMSTERDAM m EDIMBURG Princes Street 2.427 357 BARCELONA co MELBOURNE Bourke Street 2.325 351 TORONTO ls CHICAGO North Michigan Avenue 2.300 350 WASHINGTON oca MADRID Preciados 2.220 346 VARSÒVIA e l HAMBURG Mönckebergstraße 2.220 319 SAN JUAN DE PUERTO RICO SAN FRANCISCO Union Square 2.212 315 BOSTON FICINES guer d BARCELONA Portal de l'Angel 2.064 314 COPENHAGUEN D’O GUER Y 2005 u del llo BERLÍN Tauentzienstraße (south) 2.040 308 LISBOA ZURIC Bahnhofstrasse 1.969 301 BERLÍN LLO L’AN pre MILÀ Via Montenapoleone 1.950 300 HÈLSINKI EL ÓN SINGAPUR Orchard Road 1.942 299 VIENA REU D eL M VIENA Kärntnerstraße 1.920 293 PRAGA P S D MADRID Serrano 1.920 291 HAMBURG TAT OSLO Karl Johan Gate 1.903 285 MEXIC CIU ROMA Via Condotti 1.900 267 OSLO A PRAGA Na Prikope/Wenceslas Square 1.800 239 MONTREAL AMSTERDAM Kalverstraat 1.640 230 RIO DE JANEIRO COPENHAGEN Østergade 1.615 225 SAN FRANCISCO SHANGHAI Nanjing Road (East) 1.480 206 SILICON VALLEY BARCELONA Passeig de Gràcia 1.476 195 ISTANBUL HÈLSINKI City Centre 1.404 190 BUENOS AIRES TORONTO Bloor Street 1.283 177 SANTIAGO DE XILE KUALA LUMPUR Suria KLCC 1.258 177 ATLANTA ROTTERDAM Lijnbaan 1.250 Durant l’any 2005, el valor dels lloguers d’oficines a la ciutat té un BRUSSEL·LES Rue Neuve 1.250 El preu inclou els costos totals d'ocupació d'oficines situades al centre de la ciutat nivell d’atractivitat alt, i se situa en una mica menys de la quarta part del VANCOUVER Robson 1.184 Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents 2005 BEIJING Jianguomen 1.184 de Londres i en menys de la meitat del de Tòquio o París. A més, urbs com VALENCIA Colon 1.152 Manchester, Dublín, Nova York o Roma superen els preus de Barcelona en un ESTOCOLM Biblioteksgatan 1.143 SÃO PAUL OIguatemi Shopping 1.142 70,6 %, un 70 %, un 19 % i un 14 %, respectivament. LISBOA Baixa 1.140 RIO DE JANEIRO Rio Sul Shopping 1.134 LIÓ Rue de la République 1.105 Encara que el parc d’oficines segueix l’expansió dels darrers anys a l’àrea de Barcelona BILBAO Gran Via 1.104 SEVILLA Tetuan 1.080 – amb el desenvolupament, per exemple, del districte tecnològic a l’àrea del Poblenou i del Parc BUDAPEST Váci utca 1.044 Logístic de la Zona Franca – els preus del lloguer d’oficines confirmen l’atractivitat de Barcelona ISTANBUL Abdi Ipekci (European side) 986 BEIRUT ABC Centre Achrafieh 986 per a la localització de negocis en el context de les ciutats europees i del món. Aquesta valoració es MARSELLA Rue St Ferréol 957 referma si es té en compte que la caiguda percentual dels lloguers d’oficines en el mercat mundial durant BARCELONA Avinguda Diagonal 948 KUWAIT CITY CBD 932 els dos últims anys és el doble que la registrada a Barcelona. TEL AVIV Ramat Aviv 904 BARCELONA Rambla de Catalunya 900 54 SARAGOSSA Pl de la Independencia 864 in forme 2005 Preu anual del metre quadrat Font: Cushman & Wakefield - Healey & Baker, Main streets across the world 2004 ts de tot el món l’any 2004 57 in forme 2005 Preu més baix Preu més baix Preu més alt Preu més alt local més gran local inferior local inferior local més gran de 5000m2. a 1000 m2. ciutat a 1000 m2. de 5000m2. Barcelona és l’any 2004, segons dades de l’Agència d’Estadística de la Unió Europea (Eurostat), la ciutat 108 119 LONDRES 194 180 100 110 DUBLÍN 125 116 més barata en preus del gas per a ús industrial de l’Europa dels 15, sense comptar amb els països de 71 83 MANCHESTER 94 82 78 82 GLASGOW 96 85 l’ampliació. Aquest és, per tant, un dels avantatges comparatius de la ciutat – i per extensió, d’altres 55 78 CARDIFF 94 78 ciutats espanyoles – per a l’atracció de noves empreses i per a la internacionalització de les nostres 50 65 BIRMINGHAM 94 89 59 63 PRAGA 78 72 empreses de gas. 50 60 ATENES 84 66 50 60 ROMA 75 65 39 58 BELFAST 94 73 Respecte a la dinàmica de preus, es veu que Barcelona és la segona ciutat de l’Europa dels 43 57 STRASBURG 76 50 15 amb el més fort descens del preu del gas només superat per Estrasburg, i supera 55 55 EDIMBURG 101 78 48 55 BARCELONA 82 82 ciutats de l‘ampliació europea com Bucarest, Budapest o Bratislava. En qualsevol 53 55 MILÀ 75 70 45 55 BOLONYA 70 65 cas, els preus de Barcelona segueixen molt per sota dels de la majoria de ciutats 48 54 BUDAPEST 72 60 analitzades o tenen una dinàmica amb un ritme deflacionari més adequat. 35 54 VARSÒVIA 66 45 iu 52 52 LUXEMBURG 89 82 s c 40 48 VENLO 55 45 35 47 BORDEUS 58 45 a le 60 46 GINEBRA 132 106 l 40 46 MARSELLA 65 47 ia 35 45 AMSTERDAM 110 90 str 40 45 ROTTERDAM 95 70 u 48 45 BUCAREST 72 58 ind 40 45 BRUSSEL·LES 62 48 ús 40 45 LILLE 60 48 a 42 42 FRANKFURT 105 75 per 42 42 MUNIC 78 78 as 42 42 STUTTGART 66 72 el g 41 42 LIÓ 62 48 eu d 30 40 LIMBURG 45 35 05 pr 35 38 PARÍS 85 53 20 37 37 COPENHAGEN 71 67 ees l’any 34 36 VIENA 76 70 p 35 35 MADRID 86 65 uro s cIUtat 46 33 ZURIC 103 103 ts e 31 31 ANTWERP 38 38 ta 11,08 AMSTERDAM* 40 30 DUSSELDORF 59 62 a ciu 10,69 COPENHAGUEN* 36 24 BERLÍN 54 58 l 10,45 MUNIC Font: King Sturge, European Industrial Property Markets 2005 ia 10,27 HÉLSINKI* str 9,96 STTURGART u 9,64 FRANKFURT ind 9,55 VIENA l 9,16 HAMBURG sò 8,98 ESTOCOLM* e 8,90 BERLIN d 8,37** MILÀ er 8,06 LISBOA L’any 2005, els lloguers del sòl industrial a Barcelona han començat a 7,27 BRUSSEL·LES* créixer, després de disminuir durant tres exercicis, cosa que suposa un canvi 7,12 PARÍS 7,12 LIÓ de tendència de l’activitat en el sector industrial. D’aquesta manera, Barcelona se 7,01 DUBLÍN situa en la franja mitjana-alta de les ciutats europees per aquest concepte; amb preus 6,41 BIRMINGHAM 6,25 BUDAPEST* màxims inferiors a París, Manchester, Amsterdam o Madrid. La variabilitat del lloguer entre 6,17 LONDRES 5,90 VARSOVIA* el preu més alt i més baix és similar a la mitjana europea, cosa que permet pensar en un 5,77 LJUBLJANA* mercat barceloní correctament regulat. 5,46 PRAGA* 5,40 BARCELONA 4,86 VILNIUS* Barcelona seguirà en els propers anys incrementant la disponibilitat de sòl industrial, amb la urbanització Inclou els impostos per un consum anual de 4.186 GJ * Dada nacional a Catalunya de 1.480 noves hectàrees durant el període 2005-2010 i la construcció de més d’onze milions ** Any 2003 de metres quadrats a la regió metropolitana. Font: Eurostat in forme 2005 56 preu del llogu tats europees l’any 2004 59 in forme 2005 e cIUtat Els preus del telèfon a Espanya l’any 2004 es van situar tant per sota de la mitjana de la Unió Europea dels 16,39 NICOSIA* 15 com de la dels 25. Les trucades internacionals i locals de 10 minuts eren a Espanya el 26 % més barates 14,33** MUNIC 14,33** HAMBURG que la mitjana europea de l’ampliació. Països com Àustria, Dinamarca, Itàlia, Grècia i Portugal registren 14,33** FRANKFURT preus més elevats per als dos tipus de trucada considerats; tot i això és interessant observar la caiguda 13,80 BRUSEL·LES* 13,53 DUBLIN dels preus d’Àustria i de Gran Bretanya. Les disminucions més importants en trucades internacionals 12,47 MILÀ* 12,41 VIENA són les dels països de l’ampliació. 12,29 BUDAPEST* 11,10 COPENHAGUEN* 10,11 PARÍS 10,08 LIÓ 9,32 OSLO* 9,22 ATENES 8,98 LISBOA 8,51 HÉLSINKI* p 8,42 VARSOVIA* a 8,35 BIRMINGHAM n 8,24 BARCELONA fo 8,07 PRAGA* lè 7,78 ESTOCOLM* te 7,40 LONDRES el Un consum anual de 160.000 kWh, amb una demanda màxima de 10 kW i la utilització anual de 1.600 hores anuals de consum inclosos els impostos u d * Dada nacional re ** Any 2003 p Font: Eurostat any 2004 opees l’ eur utats Trucada internacional (¤) País Trucada local (¤) ci es 1,98 Bèlgica 0,57 a l 1,90 Irlanda 0,49 ial 1,90 Àustria 0,49 r 2,72 Hongria 0,46 st 2,87 Txèquia 0,44 du 2,05 Gran Bretanya 0,44 n 1,23 Alemanya 0,42 s i 2,52 Portugal 0,40 ú 4,07 Lituània 0,39 a 2,24 França 0,39 er 2,39 Dinamarca 0,37 2,07 Mitjana Unió Europea 25 0,37 1,85 Mitjana Unió Europea 15 0,37 0,85 Països Baixos 0,33 3,33 Polònia 0,32 2,91 Grècia 0,31 1,37 Luxemburg 0,31 1,09 Suïssa 0,30 4,91 Japó 0,28 1,53 Espanya 0,28 Barcelona es torna a situar l’any 2004 com la tercera ciutat amb els preus més baixos de l’electricitat 1,75 Eslovènia 0,26 per a ús industrial de l’Europa dels 15 i, el que és encara més significatiu, la novena ciutat de l’Europa 2,41 Estònia 0,25 2,12 Itàlia 0,25 dels 25. Els preus d’aquest subministrament permeten a Barcelona d’assolir una posició competitiva, 4,77 Finlàndia 0,24 tant a nivell de captació de empreses com en la posició de productor internacional, respecte a les grans - Estats Units 0,08 Preu d'una trucada de 10 minuts. La trucada internacional és als Estats Units. urbs centreuropees. Font: Eurostat in forme 2005 58 preu de l’electricitat p aïsos del món l’any 2004 61 in forme 2005 Fuel Gasoil automoció Euro-super 95 Segons l’estudi anual de la Unió de Bancs Suïssos, l’any 2005 Barcelona segueix sent una ciutat competitiva (e/tona) (litre/e) país (litre/e) en costos laborals, ja que els seus nivells salarials són moderats amb relació a la majoria de ciutats del 237,000 0,803 Països Baixos 1,159 243,917 1,163 Regne Unit 1,141 món analitzades. Així, per exemple, els salaris nets a Amsterdam, Dublín, Miami o París superen els de 202,450 0,904 Alemanya 1,110 Barcelona. 258,193 0,858 Dinamarca 1,107 318,740 0,818 Finlàndia 1,084 239,330 0,895 Itàlia 1,070 259,810 0,861 Mitjana Unió Europea 1,053 217,780 0,818 França 1,046 550,944 0,860 Suècia 1,022 199,600 0,737 Bèlgica 0,983 254,000 0,700 Portugal 0,950 233,040 0,748 Àustria 0,899 - 0,787 Irlanda 0,869 252,960 0,723 Espanya 0,832 208,910 0,652 Luxemburg 0,788 ci 250,910 0,657 Grècia 0,753 a Font: Eurostat s ial salari net salari brut r la (Zuric=100) ciutat (Zuric=100) sas 100,0 ZURIC 100,0 ll 88,5 GINEBRA 91,1 ive 86,2 OSLO 94,0 s n 82,0 LUXEMBURG 75,5 el 79,9 COPENHAGUEN 105,7 73,6 DUBLÍN 70,7 72,8 CHICAGO 74,1 70,6 NOVA YORK 76,0 67,6 TÒQUIO 65,6 65,9 LONDRES 67,7 65,4 LOS ANGELES 64,8 63,3 FRANKFURT 74,0 62,1 HÈLSINKI 64,0 61,9 ESTOCOLM 70,9 60,6 AMSTERDAM 68,8 60,0 BRUSSEL·LES 72,8 57,6 BERLÍN 67,5 56,7 MIAMI 56,1 56,4 PARÍS 57,7 03 56,0 VIENA 59,7 0 54,1 TORONTO 58,3 y 2 53,3 MONTREAL 55,6 n 47,4 SIDNEY 46,8 ds l’a 45,6 BARCELONA 42,2 ui a 43,6 MILÀ 48,2 q pe 43,5 MADRID 39,2 o 41,9 ATENES 38,8 36,2 ROMA 40,2 31,9 SEÜL 31,8 31,2 HONG KONG 26,6 27,2 LISBOA 25,6 24,1 ISTANBUL 25,9 18,3 BUDAPEST 19,6 16,9 MOSCOU 13,9 16,3 SANTIAGO DE XILE 14,3 Espanya presenta uns preus dels combustibles líquids molt competitius en el context de la 15,1 SÃO PAULO 13,2 Unió Europea. Aquesta realitat és particularment patent pel que fa a la benzina, combustible en 13,9 PRAGA 13,3 12,8 VARSÒVIA 14,6 què la mitjana europea supera en més del 22 % els preus vigents a Espanya; i tan sols Luxemburg i 12,4 SHANGAI 12,7 Grècia se situen per sota. En el cas del gas oil d’automoció, la mitjana europea és el 18 % més cara, i 9,6 MÈXIC 8,3 9,4 BUENOS AIRES 8,5 tan sols Portugal, Luxemburg i Grècia s’hi situen per sota. En referència al fuel, Espanya se situa pràcticament El nivell salarial es calcula a partir dels ingressos a 12 tipus d'ocupacions i nivells laborals. en la mitjana europea. Font: Unió de Bancs Suïssos (2005), Prices & Earnings around the Globe update in forme 2005 60 pre a uls dp e a l ï s so c s om de bula stU ib n li eó s e lu ír utats del món l’any 2005 63 in forme 2005 ciutat INGRESSOS ZURIC 59.400 Segons les últimes dades disponibles de la Unió dels Bancs Suïssos, l’any 2003 Barcelona era la quarta LOS ANGELES 57.500 ciutat de la Unió Europea amb els salaris dels obrers qualificats més baixos – només per darrere de Lisboa, TÒQUIO 52.400 NOVA YORK 50.700 Roma i Milà –, fet que il·lustra la competitivitat de la ciutat en l’àmbit dels costos laborals. A nivell mundial, GINEBRA 46.300 Barcelona se situa en una posició intermèdia (23, d’un total de 49) en la mostra de ciutats considerades, DUBAI 42.500 CHICAGO 41.900 amb un valor idèntic al de Sidney i clarament inferior als de les ciutats nord-americanes considerades, MIAMI 40.300 TORONTO 39.200 al de Seül i Tòquio. Val a dir que la ciutat en què els nivells salarials dels obrers qualificats són HONG KONG 38.500 més elevats és, segons la UBS, Zuric, amb un valor molt superior a la de la que ocupa la DUBLÍN 35.000 FRANKFURT 33.700 segona posició (Tòquio). MONTREAL 32.700 COPENHAGUEN 32.600 OSLO 31.800 HÈLSINKI 31.400 ciutat INGRESSOS JOHANNESBURG 31.300 iu ZURIC 46.800 MADRID 30.500 c a TÒQUIO 38.700 BERLÍN 29.400 OSLO 37.200 ESTOCOLM 29.100 ts GINEBRA 36.400 PARIS 28.700 a fic LOS ANGELES 33.300 LONDRES 27.500 li NOVA YORK 33.000 VIENA 25.900 a CHICAGO 32.400 SEÜL 25.800 u s q MIAMI 30.900 BARCELONA 25.500 er DUBLÍN 28.300 BRUSSEL·LES 23.700 obr COPENHAGUEN 26.300 AMSTERDAM 22.500 SEÜL 25.400 SIDNEY 21.400 elsd AMSTERDAM 25.300 MILÀ 21.000 ris ESTOCOLM 24.500 SINGAPUR 20.900 la FRANKFURT 23.700 ATENES 19.900 Sa BRUSSEL·LES 22.600 ROMA 14.700 2003 HÈLSINKI 22.300 LISBOA 13.700 ’any BERLÍN 21.300 SANTIAGO DE XILE 12.200 l MONTREAL 21.300 RIO DE JANEIRO 11.300 ón TORONTO 20.900 SAO PAULO 10.700 del m LONDRES 20.700 BUDAPEST 10.100 s VIENA 20.000 LJUBLJANA 9.000 tat ATENES 16.800 BUENOS AIRES 8.700 ciu HONG KONG 15.300 SHANGHAI 8.500 a 14.600 PRAGA 7.900 yer s MADRID PARIS 14.600 VARSÒVIA 7.400 in BARCELONA 14.300 CIUTAT DE MÈXIC 7.000 ng SIDNEY 14.300 BRATISLAVA 6.600 e SINGAPUR 13.400 VILNIUS 6.600 ls DUBAI 13.300 RIGA 5.600 de JOHANNESBURG 11.900 KIEV 3.100 is MILÀ 11.900 SOFIA 3.100 r ROMA 10.700 MOSCOU 3.000 a LISBOA 8.700 Ingressos nets l'any en dòlars l LJUBLJANA 8.000 Font: UBS (2003), Prices & Earnings around the Globe Pel que fa als nivells salarials dels enginyers i tècnics d’alt nivell, l’any 2003, l’ultima SANTIAGO DE XILE 7.500 RIGA 7.400 dada disponible, Barcelona se situa en una posició intermèdia en el conjunt de les BUDAPEST 6.700 ciutats analitzades per la Unió dels Bancs Suïssos, tant en el context de la Unió Europea PRAGA 5.500 SAO PAULO 5.500 (ocupa la setena posició d’un total de 17 ciutats, amb un salari superior als de Lisboa, Roma, RIO DE JANEIRO 5.300 Atenes, Milà, Amsterdam i Brussel·les) com en el mundial (és la vint-i-cinquena de 49 ciutats). KIEV 4.800 VARSÒVIA 4.500 BRATISLAVA 4.200 BUENOS AIRES 4.200 El nivell salarial dels enginyers a Barcelona presenta un valor intermedi entre els de les ciutats VILNIUS 3.900 llatinoamericanes i de l’Europa de l’Est, d’una banda, i els de les ciutats nord-americanes de la mostra, CIUTAT DE MÈXIC 3.400 MOSCOU 3.400 de l’altra. SHANGHAI 3.400 SOFIA 2.600 Ingressos nets l'any en dòlars 62 Font: UBS (2003), Prices & Earnings around the Globe in forme 2005 Sa tats del món l’any 2004 65 in forme 2005 Durant l’any 2004, en què l’economia mundial ha registrat el creixement La política urbanística de la ciutat està reforçant activament l’opció més alt des dels anys setanta, l’activitat econòmica a Barcelona ha estratègica per a l’ocupació en sectors de futur. En aquest sentit, el mantingut una dinàmica favorable que li permet perllongar una de les projecte emblemàtic per als propers anys és el 22@bcn, que està fases d’expansió més llargues de la seva història. En el transcurs de transformant 200 hectàrees industrials del Poble Nou en un districte l’exercici s’han creat a la ciutat prop de 14.000 nous llocs de treball productiu destinat a concentrar activitats intensives en coneixement, – un increment de l’1,4 % –, i l’ocupació total segueix assolint nous que es preveu que acabi acollint més de 100.000 llocs de treball. màxims any rere any, superant amb claredat el milió de persones. Al final d’any, Barcelona concentra el 35,2 % dels llocs de treball de Pel que fa als nivells de formació dels treballadors, cal remarcar que Catalunya, i pràcticament la meitat dels de la Regió Metropolitana. el percentatge de la població catalana que ha completat estudis universitaris supera en més de cinc punts la mitjana de l’Europa dels Aquesta evolució ha afectat positivament la participació dels barcelonins 15, i en més de deu la mitjana dels nous països membres de la Unió en el mercat laboral. Efectivament, la taxa d’activitat a la ciutat va Europea. La ciutat de Barcelona té entre els factors d’atractivitat les registrar un nou increment durant el 2004, que la situa quasi set punts dues de les millors escoles de negocis d’Europa. D’altra banda, malgrat per sobre de la mitjana de la Unió Europea. I la taxa d’ocupació va que la formació professional té una demanda creixent entre les augmentar fins a assolir un valor mitjà – el 67,2 % – netament superior empreses barcelonines i catalanes, s’observen encara desajustos a les mitjanes europea i espanyola. El creixement d’ambdues taxes significatius entre els requeriments del sistema productiu i el capital ha beneficiat tant homes com dones. L’atur registrat s’ha reduït el humà disponible, sobre els quals es fa necessari incidir. 3,1 % durant el 2004: la millor evolució d’aquesta variable en quatre anys. En les darreres dècades, l’economia de Barcelona ha experimentat ó un intens procés de terciarització. El sector serveis concentra ja prop acim del 82 % dels llocs de treball, i durant el 2004 ha estat el motor de la for creació de nous llocs de treball a la ciutat, amb un increment dels i la assalariats del 2,4 % que és la millor dada des del 2001. Al mateix l ra temps, la indústria segueix mantenint una presència i potencial molt o ab importants en el conjunt de la Regió Metropolitana. t l a ció Barcelona ha optat per una economia basada en el coneixement i per especialitzar-se en sectors de futur relacionats amb les noves tecnologies, els serveis avançats a les empreses i les noves demandes socials. L’ocupació en el conjunt de les activitats emergents es va incrementar gairabé el 5 % durant el 2004, un augment que triplica, i més, el del conjunt de l’economia. el in mtr eo rd c uc 67 in forme 2005 població activa Regió (ciutat) 5.192.100 Illa de França (PARÍS) La dinàmica de creació de llocs de treball que viu Catalunya s’ha manifestat novament l’any 2004, en què 4.215.200 Llombardia (MILÀ) s’ha registrat un increment de 0,7 punts en la taxa d’ocupació i s’ha avançat en la convergència real. Aquest 3.848.500 Londres (LONDRES) 3.154.300 Catalunya (BARCELONA) augment és el segon més important entre les regions considerades, només al darrere de Marsella. 2.862.200 Dinamarca (COPENHAGUEN) 2.535.500 Comunidad de Madrid (MADRID) 2.458.300 Roina-Alps (LIÓ) La ciutat de Barcelona va viure una evolució similar. Segons les dades d’afiliació a la Seguretat 2.252.500 Laci (ROMA) 2.245.400 Mazowieckie (VARSÒVIA) Social, Barcelona proporcionava l’any 2004 el 35,2 % dels llocs de treball localitzats a Catalunya. 2.142.200 Alta Baviera (MUNIC) El mateix any, la Regió Metropolitana concentrava prop de tres quartes parts del total d'assalariats 2.002.300 Comunidad Valenciana (VALENCIA) 1.986.500 Sttutgart (STTUTGART) catalans, i representava gairebé el 14 % de l’ocupació total a Espanya. 1.860.700 Darmstadt (FRANKFURT) 1.769.500 Zuid-Holland (ROTTERDAM) 1.760.900 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) A més, segons Cambridge Econometrics, Barcelona se situava en la cinquena 1.716.200 Berlín (BERLíN) 1.678.100 Àtica (ATENES) posició en previsió de creixement de l’ocupació per al període 2001-2006, g 1.403.900 Lisboa (LISBOA) per davant de ciutats com Amsterdam o Zuric. re 1.400.900 Irlanda del sud-est (DUBLIN) s 1.378.100 Noord-Holland (AMSTERDAM) a le 1.349.300 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 1.264.400 Gran Manchester (MANCHESTER) ió 1.256.300 Közép Magyarország (BUDAPEST) ac 1.217.800 West Midlands (BIRMINGHAM) up 1.066.100 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) oc 1.007.000 Estocolm (ESTOCOLM) d’ 997.600 País Basc (BILBAO) xa 976.800 Escòcia de l'est (EDIMBURG) ta 918.200 Languedoc-Roussillon (MONTPELLER) la 774.500 Viena (VIENA) 631.800 Praga (PRAGA) 417.200 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 2003 (%) regió (ciuTAt) 2004 (%) variació 2004/2003 Font: Eurostat 76,9 Estocolm (ESTOCOLM) 76,4 -0,5 75,1 Dinamarca (COPENHAGUEN) 75,7 0,6 72,8 Escòcia de l'est (EDIMBURG) 74,4 1,6 3 74,7 Noord-Holland (AMSTERDAM) 74,4 -0,3 00 72,7 Zuid-Holland (ROTTERDAM) 72,5 -0,2 y 2 71,3 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 70,8 -0,5 an 70,8 Alta Baviera (MUNIC) 70,6 -0,2 l’ 71,1 Praga (PRAGA) 70,3 -0,8 es 70,0 Sttutgart (STTUTGART) 70,0 0,0 pe 69,3 Gran Manchester (MANCHESTER) 69,9 0,6 ro 67,8 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 67,8 0,0 eu 66,1 West Midlands (BIRMINGHAM) 67,7 1,6 s 67,8 Londres (LONDRES) 67,7 -0,1 on 67,0 Lisboa (LISBOA) 67,1 0,1 gi 66,3 Catalunya (BARCELONA) 67,0 0,7 re 68,0 Darmstadt (FRANKFURT) 66,7 -1,3 s 66,2 Irlanda del sud-est (DUBLIN) 66,7 0,5 64,2 Comunidad de Madrid (MADRID) 66,3 2,1 63,9 Llombardia (MILÀ) 65,6 1,7 64,5 Illa de França (PARÍS) 64,7 0,2 Catalunya disposa d’un mercat laboral de dimensions notables amb una població 64,2 UNIÓ EUROPEA 15 64,5 0,3 activa de més de tres milions de persones que supera, per exemple, la de Roina-Alps 64,5 Roina-Alps (LIÓ) 64,1 -0,4 66,6 Viena (VIENA) 63,8 -2,8 (Lió) en un 23 %, la de l’Alta Baviera (Munic) en un 47 % i la de West Midlands (Birmingham) 62,6 País Basc (BILBAO) 63,1 0,5 en un 160 %. Durant l’any 2003, Catalunya va ser la regió de la mostra amb un creixement 61,3 Comunidad Valenciana (VALENCIA) 63,1 1,8 62,8 UNIÓ EUROPEA 25 63,1 0,3 més intens de la població activa (2,93 %). 61,7 Közép Magyarország (BUDAPEST) 62,9 1,2 59,8 MITJANA ESPANYOLA 61,1 1,3 58,7 Àtica (ATENES) 60,8 2,1 La província de Barcelona concentra el 75 % de la població activa de Catalunya. A la ciutat, el nombre 59,5 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 59,1 -0,4 55,9 Laci (ROMA) 58,6 2,7 d’actius va superar les 750.000 persones durant l’any 2004; i la taxa d’activitat es va situar gairebé 7 punts 58,0 Berlín (BERLíN) 57,9 -0,1 per sobre de la mitjana de la Unió Europea, superant també les taxes catalana i espanyola. 56,7 Mazowieckie (VARSÒVIA) 57,0 0,3 56,8 Languedoc-Roussillon (MONTPELLER) 56,8 0,0 66 55,9 NOUS ESTATS MEMBRES 56,0 0,1 in forme 2005 53,2 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 54,1 0,9 Font: Eurostat la població activa a le ions europees l’any 2003 69 in forme 2005 Regió (ciutat) TAxa d’atur (%) Llombardia (MILÀ) 3,6 L’any 2003, una quarta part de la població catalana compresa entre els 25 i els 64 anys havia completat Noord-Holland (AMSTERDAM) 3,8 estudis universitaris. Aquest percentatge supera en 5 i 6 punts la mitjana de la Europa dels 15 i de la Unió Zuid-Holland (ROTTERDAM) 3,9 Közép Magyarország (BUDAPEST) 4,0 Europea, respectivament; i és també més elevat que el de la mitjana espanyola. D’aquesta manera, Praga (PRAGA) 4,2 Irlanda del sud-est (DUBLIN) 4,5 Catalunya se situa en un nivell superior al de regions com West Midlands (Birmingham), Darmstadt Escòcia de l'est (EDIMBURG) 4,9 (Frankfurt) i Zuid-Holland (Rotterdam). Alta Baviera (MUNIC) 5,0 Gran Manchester (MANCHESTER) 5,0 Estocolm (ESTOCOLM) 5,1 Cal tenir present que una de les línies prioritàries d’actuació del govern autonòmic és la millora Dinamarca (COPENHAGUEN) 5,4 Sttutgart (STTUTGART) 5,7 del sistema educatiu en tots els nivells, que ha de permetre a Catalunya guanyar posicions Darmstadt (FRANKFURT) 6,8 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 7,0 competitives en el context europeu a través del capital humà. Londres (LONDRES) 7,0 Comunidad de Madrid (MADRID) 7,2 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 7,5 g Roina-Alps (LIÓ) 7,5 re West Midlands (BIRMINGHAM) 7,6 s Viena (VIENA) 7,7 le Lisboa (LISBOA) 8,1 a Laci (ROMA) 8,7 is Àtica (ATENES) 8,7 ar Illa de França (PARÍS) 9,2 sit País Basc (BILBAO) 9,2 er Catalunya (BARCELONA) 9,3 iv Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 10,1 un Comunidad Valenciana (VALENCIA) 10,8 dis població AMB Languedoc-Roussillon (MONTPELLER) 12,0 b estu Regió (ciutat) ESTUDIS universitaris (%) Brussel·les (BRUSSEL·LES) 15,6 Mazowieckie (VARSÒVIA) 16,3 ió am Brussel·les (BRUSSEL·LES) 33,07 Berlín (BERLíN) 17,5 blac Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 32,95 3 o Estocolm (ESTOCOLM) 32,25 Font: Eurostat Mitjana Unió Mitjana Unió Mitjana Nous estats 200 P Europea 15 Europea 25 espanyola membres l’any País Basc (BILBAO) 31,87 ees Noord-Holland (AMSTERDAM) 30,32 p Comunidad de Madrid (MADRID) 29,87 s euro Illa de França (PARÍS) 29,67 n Londres (LONDRES) 29,00 gio Dinamarca (COPENHAGUEN) 28,40 re Berlín (BERLíN) 26,39 es Catalunya (BARCELONA) 24,51 a l Irlanda del sud-est (DUBLIN) 24,41 r Alta Baviera (MUNIC) 23,79 tu Zuid-Holland (ROTTERDAM) 23,74 ’a Praga (PRAGA) 23,57 a d Darmstadt (FRANKFURT) 23,36 x MITJANA ESPANYOLA 22,43 ta Gran Manchester (MANCHESTER) 20,91 a Sttutgart (STTUTGART) 20,36 L Àtica (ATENES) 19,80 Languedoc-Roussillon (MONTPELLER) 19,62 UNIÓ EUROPEA 15 19,26 En un context d’evolució moderada de l’activitat econòmica a tot el món, Catalunya Közép Magyarország (BUDAPEST) 19,26 Comunidad Valenciana (VALENCIA) 19,21 va registrar un repunt de 0,3 punts en la taxa d’atur. D’aquesta manera, la taxa catalana West Midlands (BIRMINGHAM) 18,72 Roina-Alps (LIÓ) 18,51 registra el 9,6 %, que millora la taxa espanyola (11,3 punts) i la de ciutats com Brussel·les, UNIÓ EUROPEA 25 18,47 Montpeller i Marsella. A més a més, Catalunya té un atur 0,2 punts superior a la mitjana de la Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 18,23 Viena (VIENA) 17,27 Unió Europea. Lisboa (LISBOA) 16,44 Mazowieckie (VARSÒVIA) 15,14 NOUS ESTATS MEMBRES 14,01 La ciutat de Barcelona va acabar l’exercici de 2004 amb una taxa d’atur del 6,2 %, després d’un Laci (ROMA) 12,02 descens significatiu de l’atur registrat (-3,1 %) que suposa la millor evolució d’aquesta magnitud en Llombardia (MILÀ) 9,96 % de la població d'entre 25 i 64 anys amb titulació universitària quatre anys. Font: Eurostat in forme 2005 68 ions europees l’any 2003 rànquing europeu ciuTAt Escola de negocis rànquing mundial 1 LONDRES London Business School 5 2 FONTAINEBLAU Insead 8 3 BARCELONA Iese Business School 12 4 LAUSANNE IMD 13 5 MADRID Instituto de Empresa 19 6 OXFORD University of Oxford: Said 25 7 ROTTERDAM Rotterdam School of Management 29 8 BARCELONA Esade Business School 35 9 PARÍSHEC Paris 37 10 LANCASTER Lancaster University Mgt School 39 Font: Finacial Times 005 e l’any 2 d ropees s eu egoci e n d les L’any 2005, l’Institut d’Estudis Superiors de sco l’Empresa (IESE) i l’Escola Superior en Administració i s e r Direcció d’Empreses (ESADE) es consoliden com a punt de o ll referència pel que fa als programes màsters en administració i d’empreses en l’àmbit internacional. Així ho confirmen els rànquings elaborats pel prestigiós diari Financial Times. L’IESE ocupa la tercera posició en el rànquing europeu del Financial Times, i ESADE, la vuitena posició. Aquesta excel·lent valoració està confirmada pel Wall Street Journal, que també inclou ambdues escoles en les primeres vint posicions del rànquing de millors escoles de negoci, i en destaca la pluralitat de nacionalitats de provinença dels alumnes. És important destacar que la projecció internacional d’aquestes entitats són un reflex del potencial de la formació empresarial d’alt nivell de Barcelona, ja que poques ciutats del món tenen una concentració d’escoles de negoci com la Ciutat Comtal. in forme 2005 70 les m s i n te s í 75 in forme 2005 Taula 1. POSICIONAMENT RESPECTE DE LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES DE REFERÈNCIA recepció Previsions Organització ciuTATS PER d’InversiÓ de creIXEMENT de reunions Producció ALS negocis estranjera del VAB internacionals cientifica pernoctacions qualitat de vida Cost de vida lloguer oficines nivell salarial 1 LONDRES LONDRES VARSÒVIA PARÍS LONDRES LONDRES BARCELONA LISBOA ISTANBUL VARSÒVIA 2 PARÍS PARÍS BUDAPEST VIENA PARÍS PARÍS PARÍS LÍO HAMBURG PRAGA 3 FRANKFURT LIÓ DUBLIN GINEBRA MOSCOU DUBLÍN ESTOCOLM HAMBURG PRAGA BUDAPEST 4 BRUSSEL·LES COPENHAGUEN ATENES BRUSSEL·LES BERLÍN ROMA MUNIC BIRMINGHAM VIENA ISTANBUL 5 BARCELONA MOSCOU MADRID LONDRES ROMA MADRID MADRID MADRID HÈLSINKI LISBOA 6 AMSTERDAM BARCELONA PRAGA BARCELONA MADRID BERLÍN ZURIC BARCELONA BERLÍN ROMA 7 MADRID ESTOCOLM ESTOCOLM COPENHAGUEN CAMBRIDGE BARCELONA GINEBRA BRUSSEL·LES LISBOA ATENES 8 BERLÍN BUDAPEST HÈLSINKI BERLÍN MUNIC VIENA OSLO ATENES COPENHAGUEN MADRID 9 MUNIC PAS-DE-CALAIS BARCELONA ROMA BARCELONA PRAGA DUBLÍN GLASGOW VARSÒVIA MILÀ 10 ZURIC DUBLÍN BIRMINGHAM ESTOCOLM MILÀ AMSTERDAM VIENA BERLÍN BARCELONA BARCELONA L’Observatori de Barcelona es va crear amb un objectiu clar: establir les Els resultats presentats a l’Informe 2005 reflexen la consolidació de la posició bases per comparar i analitzar el posicionament de Barcelona respecte de competitiva de Barcelona en el context de les àrees urbanes d’Europa. les principals ciutats de referència; i vol continuar oferint referències que Aquest any, cal remarcar especialment el fet que s’hagi situat, per primera serveixin com a base per a la presa de decisions dels agents econòmics vegada, com la cinquena millor ciutat del continent per a fer negocis, passant de la ciutat. El seguiment periòdic i sistemàtic de tota una sèrie d’indicadors al davant d’Amsterdam i superant urbs de referència com Madrid, Berlín, permet de treure conclusions sobre el rendiment general i l’evolució de la Milà o Estocolm. Els principals factors que expliquen l’atractivitat de la ciutat ciutat en el context internacional. per a ubicar seus empresarials són la seva diversitat productiva, la qualitat de vida que ofereix, la disponibilitat de personal qualificat, la relació qualitat- Els informes anteriors de l’Observatori van posar de manifest que en molts preu de les oficines, el transport urbà, el marc polític i fiscal favorable i els àmbits Barcelona formava part del grup de ciutats europees més destacades. costos laborals. En conjunt, segons l’opinió dels executius europeus, De fet, des de l’informe del 2003 ja es va consolidar aquesta conclusió, que Barcelona és la ciutat europea que més ha progressat durant l’any 2005 i mostrava que Barcelona era l’única ciutat de la Unió Europea que se situava una de les que millor es promociona a l’exterior per a captar inversió. El entre les 10 primeres posicions en 10 indicadors especialment rellevants. manteniment d’aquesta estratègia de promoció, junt amb el present dinamisme del teixit empresarial -amb la creació d’un nombre molt significatiu d’empreses esi concentrades en els sectors intensius en coneixement- i la nova posició nt sí assolida per la ciutat en àmbits com el del turisme de negocis permeten augurar unes bones perspectives de creixement i per a Barcelona, enmig d’un entorn global que seguirà plantejant nous reptes a l’economia de la ciutat. 77 in forme 2005 taula 2. POSICIONAMENT RESPECTE DE LES PRINCIPALS CIUTATS no capitals d’estat europees taula 3. POSICIONAMENT RESPECTE DE LES PRINCIPALS CIUTATS dels nous països de l’ampliació recepció Previsions Organització Producte Previsions població ciuTATS PER d’InversiÓ de creIXEMENT de reunions Producció ciuTATS PER interior de creIXEMENT Producció amb estudis passatgers ALS negocis estranjera del VAB internacionals cientifica pernoctacions qualitat de vida Cost de vida lloguer oficines nivell salarials ALS negocis brut p.c. del VAB cientifica universitaris taxa d’atur qualitat de vida Cost de vida aeroports pernoctacions 1 FRANKFURT LIÓ BARCELONA BARCELONA CAMBRIDGE BARCELONA BARCELONA LIÓ HAMBURG MILÀ 1 BARCELONA PRAGA VARSÒVIA BARCELONA BARCELONA BUDAPEST BARCELONA BUDAPEST BARCELONA BARCELONA 2 BARCELONA BARCELONA BIRMINGHAM ESTRASBURG MUNIC MUNIC MUNIC HAMBURG BARCELONA BARCELONA 2 PRAGA BUDAPEST BUDAPEST VARSÒVIA PRAGA PRAGA PRAGA VARSÒVIA PRAGA PRAGA 3 MUNIC PAS-DE-CALAIS EDIMBURG MUNIC BARCELONA MILÀ ZURIC BIRMINGHAM MUNIC FRANKFURT 3 VARSÒVIA BARCELONA PRAGA PRAGA BUDAPEST BARCELONA BUDAPEST PRAGA BUDAPEST BUDAPEST 4 ZURIC BOLOGNA MAASTRICHT MILÀ HAMBURG GINEBRA BARCELONA GINEBRA ZURIC 4 BUDAPEST VARSOVIA BARCELONA VARSÒVIA VARSÒVIA VARSÒVIA BARCELONA VARSÒVIA 5 MILÀ CARDIFF OXFORD FRANKFURT LIÓ GLASGOW FRANKFURT Un any més, l’informe de l’Observatori ha ampliat tant el nombre com l’abast Igual que en l’últim informe, hem volgut analitzar en aquesta quarta edició Com a novetat de l’informe 2005 s’analitza la situació de Barcelona respecte En termes del capital humà, Barcelona té una població amb estudis dels indicadors presentats. Efectivament, s’han incorporat dos nous indicadors anual de l’Informe de l’Observatori de Barcelona la condició de la Ciutat a les principals capitals dels països de l’ampliació de la Unió Europea, universitaris i, sobretot, una producció científica que és situa per sobre dels que fan referència a àmbits clau des del punt de vista de les empreses -la Comtal com a ciutat no capital d’estat en el context europeu, i amb el Praga, Budapest i Varsòvia. La integració d’aquests països comporta seus potencials competidors de l’Est. A nivell de costos, és significatiu que taxa d’activitat de creació de noves empreses i el cost del servei bancari posicionament que n’ocupa entre les seves homòlogues. Si bé les dades importants nous reptes en l’organització econòmica de la Unió Europea, Barcelona mantingui la seva posició competitiva en relació a aquests països bàsic-, que permeten valorar el dinamisme actual i la competitivitat financera ens mostren que la ciutat de Barcelona gaudeix d’un posició similar o, fins com és l’ampliació del mercat als nous membres el que ha de comportar en un aspecte tant rellevant per les empreses com els preus dels del teixit empresarial català. Aquesta millora qualitativa de l’informe, que i tot, superior al de moltes capitals d’estat, hauríem de valorar l’especificitat una millor eficiència en la assignació de recursos i en una millor divisió subministraments. Fins i tot el cost de la vida a Barcelona, encarà que hagi ofereix noves perspectives sobre el món empresarial, corrobora les seves de la ciutat – com li passa a Milà a Itàlia, o a Rotterdam als Països Baixos internacional del treball, en aquesta nova situació els agents econòmics augmentat a nivell mundial per la situació de la moneda, és més assequible principals conclusions quant al bon posicionament de Barcelona com a – que pot comportar algunes restriccions o limitacions afegides en alguns s’han de posicionar. En particular les ciutats, com unitats econòmiques, que a les ciutats de l’Est, fet remarcable si es té en compte que el nivell ciutat pels negocis. D’altra banda, en aquesta edició, el nombre d’indicadors àmbits concrets. Per aquest fet, s’ha volgut incorporar una taula (Taula 2) també han de posicionar-se i assolir el seus nous punts d’equilibri. Per salarial a Barcelona es superior. En el sector turístic Barcelona té una bona pels quals es disposa d’informació mundial ha augmenta a 17; la qual cosa amb informació sintetitzada per comparar Barcelona amb ciutats similars. aquest motiu s’ha considerat important comparar Barcelona amb les principals posició en el nombre de pernoctacions i passatgers a l’aeroport, indicadors està oferint la possibilitat de millorar el seguiment del posicionament mundial La principal conclusió que es pot extreure de la taula és que Barcelona ciutats de l’Est d’Europa respecte al indicadors més rellevants de l’informe. de la atractivitat de la ciutat, encara que Praga, principal competidor, està de Barcelona. segueix sent capdavantera entre les ciutats europees no capitals d’estat. tenint un comportament dinàmic i un important creixement en aquest sector. Efectivament, dins d’aquest grup assoleix la primera posició en quatre dels El països adherits a la Unió Europea han crescut a unes taxes superiors principals indicadors –creixement previst del Valor Afegit Brut, organització a les dels ja membres , el que ens porta que algunes de les seves capitals, És lògic concloure que el potencial d’oportunitat previst per a les ciutats de de reunions internacionals, pernoctacions i qualitat de vida- i està entre els com ara Praga i Budapest, tinguin un nivell de PIB per càpita que supera l’Est, a tenor de l’adhesió dels seus països a la Unió Europea, s’ha traduït quatre primeres en la resta d’indicadors analitzats. D’altra banda, la ciutat notòriament la mitjana de la Unió Europea. També son optimistes les xifres en una millora de posicions en alguns dels indicadors clau del informe. És ha millorat els seus resultats respecte a l’any passat en alguns indicadors de previsions de creixement del VAB 2001-2007 que segons Cambridge per això que per a aprofitar plenament els beneficis de l’ampliació i reduir importants, com és el cas de la producció científica. Econometrics tindran les ciutats de l’Est d’Europa. els efectes vinculats a l’augment de la competència d’aquestes metròpolis de fort creixement econòmic caldrà reforçar els factors que estan a la base Així mateix, els països de nova integració han estat els guanyadors de de la competitivitat de l’economia de Barcelona. fluxes d’inversió directe, pel que les seves capitals han tingut un bon comportament quant a la localització de projectes d’inversió estrangera. Les estratègies de futur s’ha d’establir també tenint en compte l’evolució dels nous socis i fixar com a actuacions prioritàries apostar per: un model En canvi, és clara la preeminència de Barcelona com a ciutat de negocis de creixement basat en la productivitat i el coneixement i no tant en els que se situa clarament per sobre de les ciutats de l’Est. També és gran la costos; la innovació i les noves tecnologies; i invertir en més i millors distància en quant a qualitat de vida pels treballadors, en que Barcelona infraestructures de transport i comunicació que millorin la mobilitat interior ostenta la posició líder, no havent-se observat que les capitals de l’Est i sobretot les connexions internacionals de la regió de Barcelona. experimentin cap avenç notable en aquest sentit. in forme 2005 76 ot es N