observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 1
L'economia de Barcelona ha viscut, en el període 1996-2006, la fase
expansiva més llarga de la seva història recent. El creixement intens i
continuat de l'activitat econòmica, molt superior a la mitjana europea,
l'extraordinari ritme de creació de llocs de treball, l'avenç del procés
d'internacionalització i els indicadors sobre aspectes tan rellevants com el
sector turístic, el port o l'aeroport posen de manifest un enorme
dinamisme i una gran capacitat de transformació. Al mateix temps, tant a
casa nostra com a nivell global, el moment actual es carateritza per una
vitalitat econòmica acompanyada  d'incerteses, com les associades al
subministrament i preus de l'energia, l'evolució recent del sector
immobiliari i el mercat hipotecari o la necessitat de reorientació
estratègica davant la nova Unió Europea ampliada i l'expansió accelerada
de les economies emergents.
En aquest context, és una satisfacció presentar, per sisè any consecutiu,
l'informe anual de l'Observatori de Barcelona, i constatar la consistència
amb la qual Barcelona manté un sòlid posicionament entre les àrees
urbanes més competitives d'Europa. En aquest sentit, cal remarcar el fet
que hagi estat novament considerada la quarta millor ciutat europea per
fer negocis pels executius enquestats per Cushman&Wakefield, després de
Londres, París i Frankfurt; un resultat que queda reforçat per les bones
perspectives pels propers anys en matèria d’obertura de noves seus de
multinacionals. D’altra banda, Barcelona es consolida com a ciutat
capdavantera també a nivell mundial en àmbits com el dels congressos i
convencions. Cal recordar que un actiu singular de la nostra ciutat és el fet
de disposar, en un espai físic molt reduït, d’un aeroport, un port i una Fira
amb una dimensió i projecció molt rellevants. Una de les claus del futur
econòmic de Barcelona passa per saber aprofitar les sinèrgies que es
deriven d’aquest fet, que es veuran multiplicades quan concloguin les
obres d’ampliació dels tres espais actualment en marxa. 
Seguim comptant, doncs, amb una excel.lent marca de ciutat,
internacionalment valorada. Partint d'aquesta realitat, esdeveniments
recents ens han posat de manifest indicis de signe oposat respecte al
nostre model de creixement: signes esperançadors, però també factors de
vulnerabilitat. D’una banda, el patró de creixement econòmic està
evolucionant en bona direcció, amb un menor protagonisme de la
construcció que cedeix terreny davant el dinamisme de determinats
clusters industrials o els serveis a les empreses. D'altra banda, es fa
evident la insuficiència de l'actual xarxa d'infrastructures, que cal adaptar
amb un esforç conjunt de totes les administracions a la nova dimensió
demogràfica i econòmica del país; o la necessitat d’assolir millores
significatives en els nivells formatius.
Des dels seus inicis, l'Observatori de Barcelona ha anat renovant
constantment els seus continguts, intentant copsar aquelles tendències de
fons que resulten estratègiques per al futur de les àrees urbanes. És per
això que l'informe d'aquest any inclou per primera vegada un capítol
específic dedicat a la sostenibilitat i la qualitat de vida, una temàtica que a
partir d'ara haurà de ser un dels eixos vertebradors de qualsevol estratègia
equilibrada de creixement econòmic, i que a Barcelona considerem des de
fa anys un element indispensable del model de ciutat que volem construir. 
Des del sector de Promoció Econòmica de l'Ajuntament iniciem un nou
mandat municipal convençuts de la capacitat de Barcelona per afrontar
tots aquests reptes i que l'opció estratègica pel desenvolupament d'una
economia basada en el coneixement, la creativitat i la innovació és la millor
base pel nostre futur. En aquests propers quatre anys, volem posar un
accent especial en el fet que els beneficis del creixement econòmic i la
transformació de la ciutat arribin a totes i cadascuna de les persones que
hi resideixen. Això implica, no només impulsar amb intensitat aquelles
activitats econòmiques que repercuteixen de forma especialment directa
en la trama urbana i la cohesió social -com el comerç de proximitat i un
dels seus elements singulars, la xarxa de mercats- sino també donar
prioritat al foment de la qualitat de l'ocupació, implicar els veïns en el
desenvolupament de les àrees de nova centralitat econòmica -com és el
cas del 22@- i fer arribar als barcelonins i barcelonines les oportunitats de
treball i creació d'empreses que s'estan generant a cadascun dels
districtes de la ciutat. La projecció internacional que ha assolit Barcelona
des de fa uns anys és un actiu que cal, no només preservar i potenciar, sinó
traduir en beneficis concrets i tangibles per a tota la ciutadania. 
L’interès creixent d’altres metròpolis pel benchmarking de ciutats mostra
clarament la vigència de la línia iniciada ja fa uns anys i ens esperona a
seguir-hi treballant. En presentar aquest sisè informe, vull trametre la
meva felicitació a l’equip tècnic per la tasca realitzada, així com agrair la
col.laboració de les entitats que any rera any el fan possible amb la seva
col.laboració. I renovar el compromís de l’Ajuntament amb l’enfortiment de
la cooperació amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació i altres
institucions rellevants de la ciutat, que tan útils han estat en el passat i sens
dubte seguiran sent en el futur per desenvolupar, promoure i projectar
Barcelona.
Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona
L'economia està immersa en un procés de globalització que accentua el
paper preeminent de les àrees urbanes com a agents clau de la competitivitat
i del creixement econòmic. L’estratègia de Lisboa identifica les ciutats, per
l'alt grau d’especialització de funcions i per la capacitat de generació de
clústers sectorials avançats, com les unitats econòmiques motors de la
transformació de l’economia envers la societat del coneixement. 
Dins d’aquesta mundialització que elimina barreres entre els mercats
nacionals, és més vigent que mai el projecte que la Cambra de Comerç de
Barcelona, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, va engegar fa
vuit anys: l’establiment d’un procés d’anàlisi sistemàtica i de comparació
internacional aplicada en tots els àmbits d’interès estratègic per al
desenvolupament de la ciutat. Aquest treball conjunt ens ha permès fer un
seguiment del posicionament de Barcelona entre les ciutats de referència
mundial i, gràcies a la perseverança en l’objectiu, ara tenim la satisfacció
de presentar el sisè informe anual de l’Observatori de Barcelona.
L’Observatori de Barcelona ens permet, un any més, fer una valoració del
rendiment de la ciutat i dels aspectes clau que cal integrar perquè sigui
una ciutat competitiva en la jerarquia de ciutats mundials. Els informes
i les dades publicades per entitats de gran prestigi corroboren que
Barcelona, amb una progressió equilibrada, manté una posició destacada
en el rànquing de les principals ciutats del món. L’extraordinària evolució
en l’àmbit turístic l’ha convertida en un centre de turisme urbà de
referència mundial que registra any rere any nous nivells màxims
d’activitat. Barcelona ha sabut mantenir i consolidar l’oferta i els recursos
que l’han posicionada com a ciutat atractiva per als negocis i líder en
qualitat de vida, i al mateix temps ha sabut avançar cap a un sistema urbà
equilibrat on la competitivitat s'ha de basar en el coneixement, la innovació
i la creativitat. Cal fomentar les activitats que generen més valor afegit i
ocupació de qualitat; no podem competir amb salaris baixos, hem de
millorar la productivitat, elevar la qualificació de la mà d’obra i destacar en
qualitat i innovació.
A Barcelona, el consens i l’estreta col·laboració entre els actors públics
i privats han permès establir una estratègia de promoció econòmica centrada
en el ple desenvolupament de l’economia del coneixement i impulsar les
mesures necessàries per assolir aquest nou model productiu.
Fer aquest salt qualitatiu implica que hem de potenciar un mercat que
estimuli més la innovació de productes i serveis, incrementar els recursos
per a la R+D+I, eliminar barreres en l'entorn regulador i incentivar la
cultura creativa en àmbits científics i tecnològics. 
L’esperit emprenedor ha d’estar viu i ha de ser capaç de mantenir els sectors
tradicionals especialitzats, innovant, potenciant tecnologies i creant unitats
empresarials més grans i amb més capacitat d’internacionalització, i alhora
potenciar noves àrees estratègiques més competitives.
Les ciutats sotmeses a canvis continus cada cop més ràpids han de ser
proactives per fer front a aquests desafiaments; per això, tal com s’ha fet a
Barcelona, és important que les institucions publicoprivades i els operadors
econòmics locals sumin esforços, però s’ha d’avançar, compartir coneixement
i fer comunitats d’aprenentatge més enllà de les fronteres. La competència
econòmica entre ciutats, fins ara afavorida pels fenòmens de les
deslocalitzacions, la captació d’esdeveniments i de seus, ha de quedar
superada per noves formes de competència activa, per la col·laboració i la
participació en projectes que estimulin la innovació i permetin a Barcelona
ser un referent en les xarxes internacionals de ciutats. El poder i la
capacitat d'evolució social i econòmica de la nostra societat es basa en la
utilització de les xarxes de coneixement i en el flux d’informació a escala
internacional.
Compartir una visió del futur comuna és important, però cal mantenir
l’esperit crític i resoldre amb actuacions eficients les principals necessitats
que poden ser un escull per a l'èxit del desenvolupament econòmic i
tecnològic de Barcelona: el dèficit d’infraestructures, l’índex de fracàs en la
formació no universitària i la manca d’una formació de qualitat a tots els
nivells, el baix ús de les TIC, la poca interacció de les empreses amb el
sistema científic i tecnològic, etc., és a dir, tot allò que limita el rendiment
de l’economia de la ciutat.
Entre els reptes que Barcelona té al davant hi ha el de créixer de forma
sostenible. Per això, en aquesta nova edició, l’Observatori de Barcelona
incorpora un nou capítol sobre sostenibilitat, un àmbit d’extrema
importància per al desenvolupament de la nostra economia. És un
compromís de tots els agents econòmics renovar les bases de la
competitivitat de Barcelona i la seva àrea, i respectar alhora la sostenibilitat
i la cohesió social, valorar el capital humà i fer de la ciutat un espai atractiu
per invertir-hi i treballar-hi.
No voldria acabar aquesta presentació sense felicitar l’equip tècnic pel
treball i l’esforç de millora esmerçat en aquest projecte. El meu agraïment,
també, a totes les entitats que, un any més, han col·laborat facilitant
informació i fent aportacions sobre els seus sectors d’activitat.
Miquel Valls i Maseda
President de la Cambra de Comerç de Barcelona 
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 2
Informe 2007. Sumari
Resultats de 2007:
Ciutat per als negocis
16 Introducció
18 Millors ciutats europees per als negocis
19 Activitat emprenedora als països de l’OCDE
20 Perspectives empresarials a les regions europees
22 PIB per càpita a les províncies europees
24 Creixement del VAB a les regions metropolitanes europees 
25 Principals regions europees receptores de projectes d’inversió estrangera
26 Impost de societats i IVA a països del món
27 Principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals
28 Trànsit de contenidors als principals ports europeus
Societat del coneixement
30 Introducció
32 Població ocupada en manufactures tecnològiques a les regions europees
34 Població ocupada en serveis tecnològics a les regions europees
36 Sol·licitud de patents i patents tecnològiques a les regions europees
38 Exportacions de manufactures tecnològiques a països de l’OCDE
39 Penetració de les noves tecnologies a empreses d'Europa
40 Principals ciutats del món en supercomputació
41 Principals ciutats del món en producció científica
Turisme
42 Introducció
44 Principals aeroports europeus per volum de passatgers
45 Pernoctacions a les principals ciutats europees
46 Places hoteleres a les principals ciutats europees
47 Creuers als principals ports de la Mediterrània
48 Preu d’un sopar i d’una nit d’hotel a ciutats del món
Sostenibilitat i qualitat de vida
50 Introducció
52 Intensitat energètica als països de la Unió Europea
53 Dependència energètica als països de la Unió Europea
54 Consum d'energies renovables als països de la Unió Europea
55 Ús del transport públic a ciutats europees
58 Preu del transport públic a ciutats del món
57 Recollida selectiva de residus a ciutats europees
58 Zones verdes urbanes a ciutats europees
59 Compromís de les empreses europees
60 Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors
Preus i costos
62 Introducció
64 Ciutats del món en cost de la vida
65 Preu del lloguer de l’habitatge a ciutats del món
66 Preu del lloguer d’oficines a ciutats del món
67 Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món
68 Preu del lloguer del sòl industrial a ciutats europees
69 Preu del gas per a ús industrial a ciutats europees
70 Preu de l’electricitat per a ús industrial a ciutats europees
71 Preu del telèfon a països del món
72 Preu dels combustibles líquids als països de la Unió Europea
73 Nivells salarials a ciutats del món
74 Salaris dels enginyers a ciutats del món
75 Salaris dels empleats de banca a ciutats del món
76 Salaris dels obrers qualificats a ciutats del món
77 Impostos i contribucions a la Seguretat Social a ciutats del món
Mercat laboral i formació
78 Introducció
80 Població activa a les regions europees
82 Taxa d’ocupació a les regions europees
84 Població amb estudis universitaris a les regions europees
86 Taxa d’atur a les regions europees
87 Dies de vacances i hores treballades a ciutats del món
88 Millors escoles de negocis europees
Sumari
6 Introducció  
10 L’Observatori de Barcelona
14 Resultats de 2007
90 Síntesi
16
42 62
78
50
30
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 4
Introducció
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 6
Les valoracions externes permeten constatar la progressió realitzada per
la nostra ciutat en els darrers anys. Així, per exemple, Barcelona ha estat
recentment considerada per la Unió Europea (State of European Cities
Report, maig de 2007) un dels 15 knowledge hubs del continent, junt amb
Amsterdam, Colònia, Copenhague, Dublín, Dusseldorf, Edimburg, Frankfurt,
Hamburg, Helsinki, Londres, Lyon, Munic, Milà i Estocolm. Es tracta d’un
conjunt d’àrees urbanes que són actors clau a l’economia global, que es
posicionen en els llocs més alts de l’estructura urbana del seu país i que
compten amb un potencial de creixement especialment elevat pels
propers anys. Barcelona reuneix el conjunt de característiques que
defineixen els knowledge hubs, tals com un creixement del PIB per sobre
de la mitjana, una taxa d’ocupació elevada, un bon nivell de qualificació de
la població, capacitat d’atreure talent i una estructura sectorial on els
serveis a les empreses i financers juguen un paper clau. 
La diversificació productiva que caracteritza l’economia barcelonina
permet que el desenvolupament dels sectors intensius en coneixement
coexisteixi amb la notable vitalitat de les branques madures, que
racionalitzen i renoven les seves estratègies empresarials per tal de
millorar la seva competitivitat. La ciutat vol posar en valor i impulsar el
paper d’aquestes activitats amb actuacions com l’Any del Comerç,
celebrat des del març de 2006 al març de 2007 i que ha aplegat més de
1.400.000 assistents als centenars d’actes realitzats. Amb iniciatives
d’aquesta mena, a més de reconèixer l’aportació del sector a la generació
de riquesa i potenciar el seu prestigi social, es pretén consolidar un  model
comercial –caracteritzat per l’associacionisme, l’urbanisme i la proximitat-
que constitueix una peça clau de tot una concepció de la ciutat. Un altre
exemple paradigmàtic de l’estreta implicació entre el comerç i el seu
entorn són els mercats de la ciutat, que amb la profunda remodelació
iniciada fa uns anys incideixen de forma molt clara en la dinamització
econòmica, la qualitat urbana i la cohesió social al conjunt de Barcelona.
L’estratègia econòmica de la ciutat pels propers anys busca explícitament
compatibilitzar els dos eixos esmentats: d’una banda, renovar i enfortir
l’aposta pel coneixement i la innovació com els motors del creixement i la
competitivitat del futur; i de l’altra, prestar especial atenció a l’activitat
econòmica de proximitat –com el comerç- i fer arribar als barcelonins les
oportunitats de treball i creació d'empreses que s'estan generant a
cadascun dels districtes de la ciutat, fomentant la qualitat de l'ocupació  i
implicant els veïns en el desenvolupament de les àrees de nova centralitat
econòmica. 
Pel que fa a l’àmbit turístic, Barcelona continua la seva extraordinària
progressió del període més recent, on s’ha convertit en una de les ciutats
europees de referència i registra any rera any nous màxims d’activitat. Un
cop ja assolit un notable grau de desestacionalització de l’activitat d’aquest
sector, un dels principals reptes pels propers anys és treure el màxim
partit de l’atractiu turístic de la ciutat  com a actiu per a la captació de
talent i en benefici del teixit empresarial. En aquest sentit, l’organització
de congressos i convencions és un àmbit que ofereix un gran potencial, i la
celebració a Barcelona d’esdeveniments de les característiques del Tech Ed
organitzat per Microsoft o el 3GSM de telefonia mòbil constitueixen
oportunitats privilegiades d’interacció i creació de vincles amb professionals
i empreses d’alt nivell tecnològic.
Barcelona segueix tenint al davant reptes importants. Alguns són comuns
a d’altres àrees urbanes capdavanteres i resulten del propi èxit en el
desenvolupament de la ciutat: és el cas de la integració de la nova
immigració, l’encariment del cost de la vida i en particular l’accessibilitat
a l’habitatge, la congestió o la pol·lució acústica. Al mateix temps, però, en
el cas barceloní cal seguir reclamant l’atenció sobre la necessitat de
garantir la dotació d’infraestructures de transports i telecomunicacions
que el seu potencial econòmic i social requereixen. En aquest sentit, és de
preveure que la propera entrada en funcionament de la terminal sud de
l’aeroport constitueixi un pas significatiu, especialment si va acompanyada
d’un model de gestió que permeti a l’aeroport de Barcelona avançar
eficaçment en la captació de vols intercontinentals que reforcin l’atractiu
de la ciutat pels decisors econòmics i empresarials. D’altra banda, un altre
tema clau pel futur econòmic de la ciutat és consolidar les connexions
ferroviàries amb França, amb l’execució de la línia ja prevista d’alta
velocitat i la posada en funcionament d’un tren de mercaderies que
permeti que el port de Barcelona esdevingui la porta d’entrada al sud
d’Europa per al tràfic procedent d’Àsia.
Informe 2007. Introducció sobre Barcelona
98
L’etapa 1996-2006 ha suposat la fase expansiva més llarga de la història
recent de l’economia de Barcelona. Al llarg d’aquest període el creixement
de l’activitat productiva a la ciutat i el seu entorn proper ha estat netament
superior a la mitjana de la Unió Europea, i els principals indicadors sobre
el mercat laboral, infraestructures claus com el port i l’aeroport, la Fira, el
sector turístic, el sector exterior o la inversió estrangera han evolucionat
amb un gran dinamisme. 
Al mateix temps, l’actual economia global planteja reptes competitius
cada vegada més exigents. Fenomens com el nou marc de la Unió
Europea, el dinamisme de les economies emergents o el condicionant que
suposen els preus de l’energia obliguen a redefinir el model de creixement
econòmic sobre unes noves bases per tal de que pugui ser sostenible. En
aquest context, la competitivitat de les economies avançades només pot
basar-se en el coneixement, la innovació i la creativitat, fomentant les
activitats que generen més valor afegit i ocupació de qualitat. 
Barcelona ho ha sabut entendre, i des dels anys 90 l’estratègia de promoció
econòmica de la ciutat té per objectiu el ple desenvolupament de
l’economia del coneixement. El projecte urbanístic 22@bcn constitueix
l’exponent emblemàtic d’aquesta filosofia, ja que suposa la transformació
del barri que va ser el principal motor de la ciutat industrial en un espai de
coneixement on la tecnologia, la universitat i l’empresa interactuin per a
desenvolupar la cultura innovadora, la creativitat i el talent. El
desenvolupament del projecte s’ha traduït ja en la instal.lació a la zona de
925 empreses, amb una ocupació de més de 32.000 treballadors, i la
concentració en el seu territori d’una dotació particularment elevada de
centres de recerca, infraestructures i espais de producció i difusió cultural.
En el marc del 22@bcn s’està prestant especial atenció a l’impuls de
quatre clusters en àrees d’activitat que es consideren estratègiques per al
futur econòmic de Barcelona: les tecnologies de la informació i la
comunicació, els “media”, les tecnologies mèdiques i l’energia. Més de la
meitat de les empreses i/o institucions que s’han localitzat a la zona
operen en algun d’aquests quatre camps, i cal remarcar la presència
creixent d’empreses estrangeres que són referents en el seu sector. Així,
per exemple, Yahoo preveu ubicar-hi el seu primer centre d’I&D a Europa,
que recentment ha començat a funcionar al parc Barcelona Media amb
objecte de millorar els serveis que ofereix a través de la xarxa i esdevenir
un pol d’atracció d’investigadors en aquesta àrea de recerca.  
També en l’àmbit de l’economia del coneixement, cal destacar que
recentment s’ha signat un conveni entre l’Ajuntament i Microsoft orientat
a atreure a Barcelona projectes de R&D (com el que Microsoft
desenvolupa amb el Barcelona Supercomputing Centre), promocionar la
ciutat com a punt de trobada europeu per acollir grans esdeveniments
internacionals de noves tecnologies i impulsar l’alfabetització digital.
Entre els projectes fruit de la iniciativa pública cal esmentar la propera
construcció a Barcelona de dues infraestructures científico-tècniques
singulars cofinançades per les administracions estatal i autonòmica -el
Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria i el Mousse
Clinic- que comportaran la realització d’un volum elevat d’inversions i la
contractació d’una notable massa crítica de científics i tecnòlegs; com
també la recent inauguració a Barcelona de l’oficina de l'empresa europea
Fusion for Energy, encarregada de gestionar la inversió que aporta la Unió
Europea al projecte ITER per a la recerca i la producció d'energia de fusió.
Projectes com aquests van en la direcció d’un dels objectius principals de
l’estratègia de ciutat pels propers anys: l’atracció i retenció de talent, un
àmbit en que Barcelona té un clar potencial degut a la seva combinació
d’elevada qualitat de vida i fort dinamisme econòmic. En aquest sectit, cal
recordar que la Unió Europea ha situat recentment Barcelona entre les
ciutats europees que ofereixen més oportunitats professionals.
Un dels aspectes clau per a avançar en aquest àmbit és la formació.
Barcelona i Catalunya s’estan convertint des de fa uns anys en un referent
universitari a nivell europeu, i segons l’Observatori Universitari de
Barcelona les universitats de l’àrea acullen 23.000 estudiants estrangers o
de la resta d’Espanya, que ja representen prop del 12% de la matrícula. De
tota manera, des de la ciutat es segueix treballant per a millorar l’oferta
universitària en quantitat i qualitat. Un exemple emblemàtic en aquest
sentit és la recent creació i l’inici de l’activitat acadèmica de la Barcelona
Graduate School of Economics, una institució d’estudis avançats en
economia que neix impulsada conjuntament per diverses institucions
acadèmiques (UPF, UAB, CSIC...) i del món empresarial (la Caixa, Agbar,
el Banc Sabadell, etc.) amb vocació de convertir-se en el referent dels
estudis de postgrau d’Economia al sud d’Europa. 
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 8
L’Observatori de  Barcelona
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 10
Informe 2007. L’Observatori de Barcelona
12 13
Us presentem l’Informe 2007 de l’Observatori de Barcelona 
L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament
de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la
col·laboració d’un nombre elevat d’entitats de la ciutat que, any rere any,
col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent
aportacions clau sobre els sectors d’activitat respectius.
Amb aquesta sisena edició de l’informe anual de l’Observatori de
Barcelona, es vol continuar oferint referències que serveixin de base per a
la presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a
establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la
presentació de candidatures a esdeveniments o a l'obertura de seus a la
ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, Barcelona es
posiciona respecte de les principals ciutats del món.
Les novetats que cal remarcar de l’Informe 2007 són les següents: 
• L’Observatori de Barcelona dedica per primera vegada un capítol a la
sostenibilitat com a eix imprescindible de l’estratègia de creixement
econòmic i de qualitat de vida per a la ciutat, i inclou una bateria de nous
indicadors que ajudaran a mesurar el compromís i les polítiques
d’actuació de la ciutat i altres agents implicats en aquest àmbit: intensitat
i dependència energètica, energies renovables, recollida selectiva de
residus i zones verdes públiques als països de la Unió Europea.
• Un cop més el nombre total d’indicadors ha augmentat fins als 50, amb
7 indicadors nous: població ocupada en manufactures tecnològiques,
intensitat energètica, dependència energètica, energies renovables,
recollida selectiva de residus, zones verdes públiques i utilització del
transport públic.
• Un any més, també hem aconseguit augmentar la mostra de ciutats.
L’Observatori de Barcelona manté l’objectiu d’anar aconseguint que la
mostra de comparació tingui abast mundial -fet que actualment es
produeix en 21 indicadors-, sempre que les fonts d’informació ho
permetin.
• Enguany tampoc no ha estat possible incloure un indicador de l’àmbit
cultural actualitzat. Malgrat prescindir-ne en aquesta edició, per tercer
any consecutiu, a l’espera de noves dades, es té el convenciment de la
necessitat d’incorporar un indicador cultural rigorós i periòdic.
La publicació inclou els apartats següents: 
• Un apartat amb els resultats dels 50 indicadors que recull les dades i la
informació obtingudes, estructurades i analitzades durant l’any 2007.
• Un apartat de síntesi en què es destaquen els aspectes més significatius
del posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats
europees de referència, de les ciutats no capitals, de les ciutats dels nous
membres de la Unió Europea i de les principals ciutats asiàtiques.
L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets següents: 
• Es construeix sobre la base d’una bateria d’indicadors, definits
preferentment a escala de ciutat, però susceptibles d’ampliació a altres
àmbits territorials. 
• Els indicadors s’estructuren al voltant de sis àmbits temàtics (negocis;
coneixement; turisme; sostenibilitat i qualitat de vida; preus i costos, i mercat
laboral i formació). 
• Les dades s’obtenen per a una mostra que en alguns casos arriba a
60 ciutats de tot el món. Per a alguns indicadors, per raons de
disponibilitat de les dades, la mostra central continua agrupant les
principals ciutats europees. 
• Els indicadors incorporen, on és possible, dades d’evolució que
permeten d’avaluar la progressió en cada àmbit concret, les perspectives
i les previsions. 
• Les fonts d’informació són entitats i instituts internacionals de prestigi
reconegut. 
• Les dades i la informació que es recull són de màxima actualitat.
L’Observatori de Barcelona disposa també d’un portal propi, que permet
als usuaris de qualsevol indret del món d’accedir lliurement a la
informació de l’Informe, des d’on poden fer el seguiment de l’activitat i
dels projectes més importants que es porten a terme a la ciutat de
Barcelona.
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 12
Resultats de  2007
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 14
Ciutat per als negocis
Informe 2007. Ciutat per als negocis
17
Introducció
Barcelona s’ha consolidat com una plataforma internacional d’activitat
econòmica. El dinamisme de la ciutat i la seva posició competitiva en el
context de les àrees metropolitanes europees per als negocis es reflecteix
en el fet que es manté a la quarta posició en el rànquing de les ciutats
líders a Europa per als negocis.
Barcelona encapçala una àrea emergent d'activitat econòmica diversificada
que es consolida internacionalment, any rere any, com una de les principals
metròpolis europees, i, alhora que conserva un elevat pes relatiu de la seva
base industrial, ha sabut fer un procés de transició cap al terciari i orientar-
se a nous sectors estratègics i competitius.
La ciutat no s'atura i continua plantejant nous projectes de futur adreçats
a consolidar i ampliar el desenvolupament de l’economia del coneixement,
fet que afavoreix l’obertura de noves seus empresarials per part
d’empreses multinacionals. Les previsions amb horitzó 2012 que fa
Cushman & Wakefield situen Barcelona com la segona ciutat de l’Europa
dels 15 (EU-15), després de París, preferida per les multinacionals
enquestades per obrir-hi noves seus.
En termes de PIB/càpita, l’economia barcelonina manté uns nivells
superiors a la mitjana de l’EU-15; també es posiciona un 19% per sobre de
la mitjana de la UE i un 18,4% de l’espanyola.
Les previsions que es deriven dels estudis de Cambridge Econometrics
situen Barcelona entre les ciutats europees amb bones perspectives de
creixement del valor afegit brut per als propers anys. Aquesta situació
possibilita que tant l’empresariat català com l’estranger mantinguin un alt
nivell de confiança respecte a les possibilitats de fer negocis a Barcelona.
En aquest sentit, el 62% dels empresaris preveuen un augment de la xifra
de negocis i les expectatives de creixement de la inversió per al 2007 es
troben en línia amb les de la mitjana de les regions de la UE.
Pel que fa la inversió estrangera, Catalunya es manté l’any 2006 com la
quarta regió europea en captació de projectes, un 60% dels quals s’han
ubicat a Barcelona ciutat.
D’altra banda, segons el Global Entrepreneuship Monitor, Catalunya
compta amb un nivell d’activitat emprenedora superior a la dels països de
la UE i a la mitjana espanyola, i mostra una tendència de creixement
d’aquest indicador.
Catalunya és la comunitat autònoma amb més empreses, concentra un
18,4% de les empreses d'Espanya i la seva forta tradició empresarial
segueix propiciant el seu rol de viver de noves idees, empreses i
productes. A l’àrea de Barcelona, on es localitza el 77% de les empreses
catalanes, el naixement de noves empreses es concentra en el sector
terciari i els nous projectes són més intensius en coneixement i ocupen
treballadors d’alta qualificació. Barcelona està immersa en una
transformació econòmica envers una terciarització avançada.
Embolcallada d’un atractiu que va més enllà dels mers actius
empresarials, Barcelona es manté com un pol mundial d’atracció de
congressos i reunions internacionals. Així mateix la Fira de Barcelona,
amb una excel·lent progressió, acull més de 60 manifestacions firals,
de les quals 15 salons són referents europeus. Entre les novetats, és
remarcable l’adjudicació de l’edició 2011 del Saló ITMA, el més important
del món en maquinària i equipament tèxtil. La Fira de Barcelona també
dedica una especial atenció als nous sectors emergents, competitius
i innovadors, com exemplifica la celebració del primer saló dedicat a les
noves tecnologies, productes i serveis que millorin l’autonomia personal i
a la qualitat de vida, AVANTE, que tindrà lloc el juny del 2008.
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 16
18
Millors ciutats europees 
per als negocis l’any 2007
Barcelona es consolida com una de les millors ciutats europees per fer
negocis, segons l’estudi ”European Cities Monitor”, elaborat per Cushman
& Wakefield. Per segon any consecutiu se situa com la quarta ciutat
europea preferida pels alts executius de 500 companyies per ubicar-hi
negocis, només superada per Londres, París i Frankfurt. 
Aquesta dada va acompanyada també del bon posicionament d’altres
ciutats espanyoles com Madrid, que repeteix per tercer any consecutiu en el
setè lloc, o València, que passa al primer lloc en el rànquing de ciutats
candidates a ingressar en la llista del proper any, i deixa enrere urbs com
Torí i Marsella. 
Barcelona encapçala per segon any consecutiu el rànquing de les ciutats
que millor es promouen com a centre de negoci, i supera fins i tot l’impuls
de les economies emergents. Així mateix, l'estudi situa la ciutat comtal en
la primera posició del rànquing pel que fa a l’allotjament residencial per a
executius estrangers.
Cal destacar que, el darrer any, Barcelona ha passat del vuitè al cinquè lloc
quant al clima creat pel govern per al desenvolupament dels negocis, a
través de factors com els incentius financers o les polítiques impositives.
La ciutat també ha millorat en la qualificació dels treballadors i ha passat
a la desena posició, i en les connexions de transport internacional, ha
guanyat dues posicions.
Altres valors reconeguts a la ciutat són la qualitat de vida dels treballadors,
la relació qualitat-preu de les oficines, la connexió amb altres ciutats, els
costos laborals i el transport urbà.
En canvi, es reconeix la necessitat de millorar en aspectes com les
telecomunicacions -malgrat que s’han guanyat quatre posicions-, el
coneixement d’idiomes, la contaminació mediambiental i la disponibilitat
d’espais d’oficines.
Des del primer informe European Cities Monitor, de l’any 1990, Barcelona és
la tercera ciutat que més ha avançat, i ha passat de l’onzena posició a la
quarta. D’aquesta manera es consolida en un lloc destacat i se situa entre
les 10 primeres ciutats en catorze dels divuit rànquings de l’estudi.
Informe 2007. Ciutat per als negocis
19
Rànquing
2006**Ciutat
Rànquing
2007
* El 1990, sols 25 ciutats van ser incloses en l'estudi.
** El 2005, 30 ciutats van ser incloses en l'estudi.
Font: Cushman & Wakefield - European Cities Monitor 2007
Londres
París
Frankfurt
Barcelona
Amsterdam
Brussel·les
Madrid
Berlín
Munic
Milà
Dublín
Ginebra
Zuric
Praga
Lisboa
Düsseldorf
Lió
Manchester
Varsòvia
Hamburg
Birmingham
Estocolm
Budapest
Viena
Copenhaguen
Glasgow
Roma
Bucarest
Hèlsinki
Leeds
Moscou
Oslo
Atenes
1
2
3
11
5
4
17
15
12
9
-
8
7
23
16
6
18
13
25
14
-
19
21
20
-
10
-
-
-
-
24
-
22
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
Rànquing
1990*
1
2
3
4
6
5
7
8
9
12
11
20
10
13
15
14
24
21
18
16
19
17
22
23
27
25
26
29
30
28
31
33
32
Activitat emprenedora als
països de l’OCDE l’any 2006
D’acord amb les dades del Global Entrepreneurship Monitor, l’any 2006
gairebé 9 de cada 100 residents a la província de Barcelona han iniciat una
activitat empresarial els darrers 42 mesos. Aquesta xifra supera clarament
tant la mitjana de la Unió Europea (5,5%) com la d’Espanya (7,3%) i se situa
lleugerament per sobre de la mitjana catalana (8,6%). D’aquesta manera
Barcelona es posiciona com una de les àrees més emprenedores d’Europa,
i se situa tan sols per darrere de dos estats europeus: Islàndia i Noruega.
L'evolució recent de l'activitat emprenedora a Catalunya ha estat molt
positiva, amb un creixement de la taxa de gairebé dos punts respecte a l’any
2005 que ha permès superar els índexs d’Irlanda i el Canadà. Aquest
dinamisme respon en gran mesura a la detecció d'oportunitats de negoci
vinculades al bon ritme de creixement econòmic de la regió. Les polítiques
actives de creació d'empreses també hi han contribuït, mentre que en certs
col·lectius, com és el cas dels immigrants, la necessitat de trobar una sortida
laboral és un dels principals incentius per iniciar una activitat empresarial.
* Inclou empreses naixents (menys de 3 mesos d'activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d'activitat).
Font:  Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2006
País 2006 (% sobre població)
Austràlia
Islàndia
Estats Units
Noruega
Barcelona
Catalunya
Grècia
Txèquia
Irlanda
Espanya
Canadà
Hongria
Turquia
Regne Unit
Mitjana UE
Països Baixos
Dinamarca
Finlàndia
França
Alemanya
Itàlia
Suècia
Japó
Bèlgica
12,0
11,3
10,0
9,1
8,9
8,6
7,9
7,8
7,4
7,3
7,1
6,0
6,0
5,8
5,5
5,4
5,3
5,0
4,4
4,2
3,5
3,4
2,9
2,7
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 18
Informe 2007. Ciutat per als negocis
20 21
Perspectives empresarials a 
les regions europees per a l’any
2007: opinió dels empresaris
En un entorn de creixement econòmic favorable en l’àmbit europeu,
l'empresariat català mostra unes expectatives més positives que l’any 2006
en xifra de negoci, exportacions i inversió.
A Catalunya, el 62% dels empresaris preveuen un augment de la xifra de
negoci, que supera en cinc punts el percentatge de l'any anterior i se situa
a un nivell similar a les mitjanes europea i espanyola. El percentatge
d'empresaris catalans que esperen una millora de la facturació és
clarament superior al de regions com la Llombardia (28,8%), Munic (34%),
Berlín i Stuttgart (42%) o Amsterdam (50%). Al mateix temps, tan sols el 7%
dels empresaris catalans preveuen una reducció de la xifra de negoci.
Quant a les exportacions, el 51% dels empresaris catalans tenen
expectatives d'augment, un percentatge sis punts superior al del 2006 i a la
mitjana espanyola del 2007. Aquest pes és molt similar al de les mitjanes
europees i dels nous països membres, del 50,8% en ambdós casos,
i clarament superior al de les regions capdavanteres d'Alemanya, Itàlia
i el Regne Unit.
A Catalunya les expectatives de creixement i manteniment en inversió són
pràcticament iguals (41% i 40%, respectivament), mentre que l'any anterior
dominaven les de manteniment (49%). Les expectatives de creixement de
la inversió es troben en línia amb la mitjana de la UE (41,1%), i són
clarament superiors a les de la UE-15 (34,8%), però se situen tres punts
per sota de la mitjana espanyola (44%). Tot i la millora de les expectatives
d'augment de la inversió, el percentatge d'empresaris que preveuen una
disminució d’aquesta variable ha crescut fins al 19%, i supera la mitjana
espanyola i la de la UE (el 13% en ambdós casos).
En conjunt, el 80% dels empresaris catalans manifesten el manteniment o
la millora de la seva confiança en el futur. Aquestes previsions permeten
pensar que l'economia catalana manté la capacitat de convergència amb
les regions capdavanteres de la UE.
XIFRA DE NEGOCIS (% Resposta) EXPORTACIONS (% Resposta)Regió (CIUTAT)
Augment Manteniment Reducció
1 Els espais en blanc son dades no disponibles de les regions o els països.
* Mitjana mostral.
Font: Eurochambres, The Business Climate in Europe's Regions in 2007
Baden-Württemberg (STUTTGART)
Àustria de l'est (VIENA)
Baviera (MUNIC)
Berlín (BERLÍN)
Catalunya (BARCELONA)
Comunitat de Madrid (MADRID)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Dinamarca (COPENHAGUEN)
Escòcia (EDIMBURG)
Estocolm (ESTOCOLM)
Grècia (ATENES)
Hèlsinki (HÈLSINKI)
Hessen (FRANKFURT)
Holanda meridional (ROTTERDAM)
Holanda septentrional (AMSTERDAM)
Hongria central (BUDAPEST)
Illa de França (PARÍS)
Laci (ROMA)
Llombardia (MILÀ)
Londres (LONDRES)
Mazowieckie (VARSÒVIA)
North West (MANCHESTER)
País Basc (BILBAO)
Portugal (LISBOA)
West Midlands (BIRMINGHAM)
Turquia (ISTANBUL)
Lituània (VÍLNIUS)
Estònia (TALLINN)
MITJANA ESPANYOLA
MITJANA UNIÓ EUROPEA *
MITJANA UNIÓ EUROPEA 15 *
PAÏSOS AMPLIACIÓ *
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
INVERSIÓ (% Resposta)
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 20
Informe 2007. Ciutat per als negocis
22 23
PIB per càpita a les províncies
europees l’any 2004
El 2004, el PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu de la província
de Barcelona ha estat per primera vegada superior als 25.000 €. Amb
aquesta dada, el PIB per càpita barceloní supera per sisè any consecutiu el
de la UE-15. En concret, se situa gairebé un 5,3% per sobre de la mitjana
d’aquest àmbit, un 19,1% per sobre de la mitjana de la UE, i un 18,3% per
sobre de l’espanyola.
A més, el PIB per càpita de la província de Barcelona ha accelerat al 2004
la taxa de creixement fins al 3,7%, una evolució similar a la mitjana de la
UE-15 (3,9%). De tota manera, algunes de les principals províncies
europees -com París, Londres i Amsterdam- han registrat un increment
superior, com també ho han fet els països de l’ampliació (7,4%).
Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, el
PIB de la província de Barcelona registra un increment del 2,9% l’any 2005.
Per sectors econòmics, la millor conjuntura a la demarcació va ser, com en
anys anteriors, la de la construcció i, en segon lloc, la del sector serveis.
Finalment, cal esmentar que les previsions econòmiques del Departament
d'Economia i Finances de la Generalitat estimen que el creixement de
l’economia catalana per al conjunt de l’any 2007 es podria situar en el  3,5%,
fet que assenyalaria una lleugera desacceleració respecte del 2006 (3,9%),
com a conseqüència de la maduresa de la fase expansiva de la demanda
interna i el menor creixement previst per als països europeus. En tot cas,
el creixement continuaria sent superior al de la zona euro i permetria que
continués el procés de convergència real amb les principals economies
de l’àrea.
Províncies (CIUTAT)Unió Europea=100 PIB per càpita (EUROS)
En paritat de poder de compra
* Sense Bulgària i Romania
Font: Eurostat
319,7
316,1
302,9
275,1
248,3
245,6
229,0
206,4
196,1
186,4
179,7
166,8
166,0
165,7
161,8
157,3
157,1
145,0
142,9
142,4
139,5
136,7
132,1
131,3
124,8
123,9
120,4
119,1
113,2
112,7
112,7
111,7
101,2
100,7
100,0
94,5
92,3
88,7
83,3
73,3
67,1
63,2
57,7
Frankfurt (FRANKFURT)
París (PARÍS)
Londres (LONDRES)
Düsseldorf (DÜSSELDORF)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
Stuttgart (STUTTGART)
Munic (MUNIC)
Amsterdam (AMSTERDAM)
Edimburg (EDIMBURG)
Dublín (DUBLÍN)
Viena (VIENA)
Glasgow (GLASGOW)
Milà (MILÀ)
Estocolm (ESTOCOLM)
Copenhaguen (COPENHAGUEN)
Uusima (HÈLSINKI)
Praga (PRAGA)
Manchester (MANCHESTER)
Varsòvia (VARSÒVIA)
Roma (ROMA)
Roine (LIÓ)
Rotterdam (ROTTERDAM)
Madrid (MADRID)
Budapest (BUDAPEST)
Birmingham (BIRMINGHAM)
Lisboa (LISBOA)
Biscaia (BILBAO)
Barcelona (BARCELONA)
UNIÓ EUROPEA 15
Àtica (ATENES)
Oslo (OSLO)
Bouches-du-Rhône (MARSELLA)
Berlín (BERLíN)
MITJANA ESPANYOLA
UNIÓ EUROPEA
València (VALÈNCIA)
Hérault (MONTPELLER)
Gran Zagreb (ZAGREB)
Riga (RIGA)
Vílnius (VÍLNIUS)
Bucarest (BUCAREST)
Sofia (SOFIA)
NOUS ESTATS MEMBRES *
68.751
67.980
65.138
59.158
53.381
52.809
49.249
44.374
42.174
40.079
38.632
35.869
35.687
35.621
34.790
33.816
33.784
31.183
30.733
30.624
30.006
29.402
28.416
28.232
26.826
26.652
25.900
25.618
24.336
24.230
24.232
24.023
21.755
21.658
21.503
20.317
19.841
19.066
17.921
15.754
14.425
13.599
12.406
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 22
Principals regions europees
receptores de projectes
d’inversió estrangera l’any 2006
Catalunya, l’any 2006 ocupa la quarta posició en el rànquing de centres
europeus en atracció de projectes d’inversió estrangera, només superada
per Londres, l’Illa de França i la Comunitat de Madrid. Aquesta posició
s’obté amb un total de 74 projectes que signifiquen un increment del 48%
respecte a l’any 2004 i del 16% respecte al 2005.
El potencial de Barcelona en la captació d'inversió estrangera és
reconegut internacionalment, i la ciutat manté una quota del 60% del total
dels projectes d’inversió a Catalunya, de manera que es posiciona com
a sisena ciutat europea i primera no capital d’estat en captació de
projectes forans. Cal destacar el fort impuls manifestat per les ciutats dels
països de nova incorporació a la Unió Europea, sobretot Sofia, Bucarest
i Praga, que, encara que quantitativament estan per sota de Barcelona,
han registrat l’any 2006 creixements interanuals del 356%, el 97% i el 68%
respectivament.
Segons un estudi recentment impulsat per l’Ajuntament de Barcelona
i l’Agència Catalana d’Inversions, les empreses estrangeres establertes a
l’àrea de Barcelona estan satisfetes i en un percentatge significatiu estan
considerant reinvertir-hi. Els principals punts forts del territori barceloní
per atreure inversions son la seva situació geogràfica, la proximitat als
clients, la qualitat de vida a la ciutat, una mà d’obra qualificada i a cost
raonable i la disponibilitat de subministradors de qualitat. Cal remarcar
la importància estratègica de les filials establertes a l’àrea de Barcelona, ja
que el 21% són centres de decisió sobre altres centres del mateix grup
ubicats fora d’Espanya i el 15% desenvolupen activitats de R+D i disseny.
Informe 2007. Ciutat per als negocis
2524
Creixement del valor afegit 
brut a les regions
metropolitanes europees 
per al període 2006-2011
Segons les dades publicades per Cambridge Econometrics per al període
2006-2011, Barcelona se situa entre les ciutats europees amb bones
expectatives de creixement del valor afegit brut (VAB), i ocupa la dissetena
posició del rànquing, per davant de ciutats com Stuttgart, París, Brussel·les,
Copenhaguen, Frankfurt, Roma o Milà. Les primeres posicions del rànquing
corresponen a ciutats de l’est d’Europa que avancen cap a la convergència
amb les mitjanes europees, i sobresurt especialment Varsòvia, que
encapçala la llista amb una previsió de creixement del 7,1% anual i supera
de més de 2 punts la ciutat següent, Praga. També destaquen algunes
capitals de països occidentals on el sector TIC és el principal motor del
creixement econòmic, com és el cas d’Hèlsinki, Dublín i Estocolm, a les
quals se sumen enguany algunes ciutats centreeuropees -les alemanyes
Dresden i Munic i les holandeses Utrecht i Amsterdam- que mostren un
notable impuls respecte a anys anteriors. 
Alineada amb Londres i Lió i per sobre de la mitjana de creixement de la
Unió Europea, l’economia barcelonina mostra un horitzó de creixement del
VAB proper al 3% anual, dada clarament positiva tenint en compte que
la darrera dècada ha protagonitzat l’etapa expansiva més llarga de la seva
història recent.
Entre les grans regions metropolitanes de la Unió Europea, Barcelona ha
presentat els últims anys un important creixement del VAB, per sobre de la
mitjana europea i de ciutats de referència com Frankfurt, Londres o París.
Cal seguir avançant en el desenvolupament d’una indústria i uns serveis
intensius en coneixement, l’alta qualificació del capital humà, l’increment de
la competitivitat per la via de la innovació i la millora de les infraestructures
de comunicació i transport per tal que Barcelona pugui convergir amb èxit
amb les regions capdavanteres d’Europa.
Projectes 2006Projectes 2005 Regió (CIUTAT)
1 Dinamarca = Copenhagen, Copenhagen & Frederiskberg, Frederiskborg, Roskilde.
2 Irlanda del sud-est = Dublin, Mid-East, South-East.
3 Mazowieckie = Ciechanow, Plock, Ostrolecko, Siedlce, Radom, Warsaw, Miasto Warsaw.
Font: Ernst & Young's European Investment Monitor, 2007
Londres (LONDRES)
Illa de França (PARÍS)
Comunitat de Madrid (MADRID)
Catalunya (BARCELONA)
Roine-Alps (LIÓ)
Estocolm (ESTOCOLM)
Bucarest (BUCAREST)
Darmstadt (FRANKFURT)
Dinamarca (COPENHAGUEN) 1
Sofia (SOFIA)
Közép Magyarország (BUDAPEST)
Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 2
Alta Baviera (MUNIC)
Zuric (ZURIC)
Noord-Holland (AMSTERDAM)
Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)
Praga (PRAGA)
Mazowieckie (VARSÒVIA) 3
Moscou (MOSCOU)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
Llombardia (MILÀ)
West Midlands (BIRMINGHAM)
Escòcia del sud-oest (GLASGOW)
Rin del Nord-Westfàlia (DÜSSELDORF)
Escòcia de l'est (EDIMBURG)
Viena (VIENA)
Gran Manchester (MANCHESTER)
Migdia-Pirineus (TOULOUSE)
Lisboa (LISBOA)
Berlín (BERLíN)
Ginebra (GINEBRA)
Istanbul (ISTANBUL)
Hamburg (HAMBURG)
Etelä-Suomi (HÈLSINKI)
Estònia (Tallinn)
Riga (RIGA)
Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)
Zuid-Holland (ROTTERDAM)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Vílnius (VÍLNIUS)
Laci (ROMA)
Àtica (ATENES)
Stuttgart (STUTTGART)
País Basc (BILBAO)
Oslo (OSLO)
Ankara (ANKARA)
250
192
75
74
71
61
60
51
49
49
46
45
44
43
37
37
37
37
37
33
33
29
29
28
26
22
22
22
21
21
21
19
16
15
15
14
13
13
12
12
7
7
6
5
2
0
177
194
47
64
80
55
32
39
50
9
43
40
25
33
30
36
22
33
57
31
17
19
17
9
13
19
13
25
12
13
16
9
9
9
23
8
9
16
10
17
9
6
4
3
6
1
Ciutat (%)
Varsòvia
Praga
Dresden
Dublin
Hèlsinki
Budapest
Estocolm
Oslo
Atenes
Utrecht
Madrid
Edimburg
Cardiff
Viena
Munic
Amsterdam
Barcelona
Toulouse
Lió
Londres
Stuttgart
Zuric
Marsella
Unió Europea
Brussel·les
Glasgow
Manchester
Leipzig
Düsseldorf
Copenhaguen
La Haia
Birmingham
Hamburg
Rotterdam
París
Lisboa
Roma
Frankfurt
Colònia
Ginebra
Bordeaux
Milà
Berlín
Lille
Bologna
Torí
7,1
4,9
4,8
4,4
4,2
4,1
3,9
3,8
3,8
3,2
3,2
3,2
3,2
3,0
3,0
3,0
2,8
2,8
2,8
2,8
2,7
2,4
2,4
2,4
2,4
2,3
2,2
2,2
2,2
2,2
2,1
2,1
1,9
1,8
1,8
1,8
1,7
1,7
1,7
1,5
1,5
1,4
1,3
1,2
1,2
1,0
Font: City of Helsinki Urban Facts, Statistics 2007. Laakso, Seppo & Kostiainen, Eeva: The Economic
Map of Urban Europe, A Comparative study of 45 European Metropolises. European Regional Prospects.
Analysis and Forecasts to 2011. Cambridge Econometrics Ltd in collaboration with a network of
European research institutes.
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 24
Informe 2007. Ciutat per als negocis
27
Principals ciutats del món
organitzadores de reunions l’any
2006: congressos i convencions internacionals
Barcelona es consolida com a seu de congressos i s’apropa al nivell de
París, Viena, Brussel·les o Singapur. L’any 2006, Barcelona ocupa la setena
posició en el rànquing de ciutats del món organitzadores de congressos
i convencions internacionals, de manera que supera Londres, Amsterdam,
Nova York i Seül. Sobresurt el gran creixement, entre d’altres, d’Hèlsinki
i Madrid, que han crescut vuit i quatre vegades més respectivament que la
mitjana de la mostra de ciutats.
Malgrat que el nombre de congressos s’ha reduït respecte a l’any anterior,
la dimensió d’aquests ha augmentat i la temàtica s’ha diversificat; destaca
el gran atractiu que té Barcelona per a les empreses d’alta tecnologia. Si
tradicionalment han predominat els congressos del sector mèdic i
farmacèutic, darrerament Barcelona projecta una imatge urbana moderna
i creativa amb un gran atractiu per un més ampli ventall de sectors
capdavanters.
Les dades del 2006 confirmen l’eficiència de Barcelona en l’organització
de grans esdeveniments amb assistències superiors a 30.000 delegats,
com  el 3GSM, el Congrés Mundial de Cardiologia, el Bread & Butter i
l’EIBTM, el saló més important del món de viatges per a incentius,
reunions i negocis.
Els congressos, convencions i fires són un actiu que atrau visitants i alhora
tenen una important repercussió econòmica directa en la ciutat.
Qualitativament, Barcelona combina una oferta diversificada per acollir
congressos i convencions amb una oferta hotelera, comercial i cultural que
l’han convertida en una de les destinacions predilectes de les
multinacionals per a les seves convencions i reunions internacionals.
El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), amb una
capacitat de 15.000 assistents, ha rebut el bronze en la categoria de Millor
Centre de Conferències Internacional dels premis Meetings & Incentive
Travel Industry, on ha competit amb ciutats com Hong Kong, Amsterdam
i Mònaco.
26
Impost de societats i IVA 
a països del món l’any 2007
Amb un tipus del 32,5% l’any 2007, Espanya es manté a la banda mitjana-
alta del rànquing internacional d’imposició sobre societats i forma part
d’un contingent de països on les taxes oscil·len entre el 30% i el 40%.
El nivell de pressió fiscal sobre les empreses, el més baix durant el període
democràtic, és inferior al de països com el Japó, els Estats Units o
Alemanya, però superior al dels països nòrdics i els Països Baixos.
Pel que fa a Barcelona, cal tenir en compte que els executius europeus
enquestats l’any 2006 per Cushman & Wakefield, consideren, per quart any
consecutiu, que és la cinquena ciutat europea des del punt de vista de les
polítiques impositives i de disponibilitat d’incentius financers. 
A partir de gener del 2007 s’ha iniciat a tot l’estat l’aplicació d’una reforma
fiscal que acabarà reduint l’impost de societats fins al 30% (un 25% en el
cas de les pimes) en un termini de dos anys. Aquesta mesura legislativa
repercutirà positivament sobre la competitivitat de les empreses i, ja aquest
darrer any, ha situat el tipus de l’impost de societats per sota del vigent a
països competidors directes -com França o Bèlgica- i del d’economies
emergents com la xinesa o l’índia.
Per primera vegada l’Observatori de Barcelona inclou una comparació
internacional referida al principal tribut indirecte: l’impost sobre el valor
afegit. Atesa la falta d’homogeneïtzació dels impostos indirectes europeus,
Espanya, amb el segon tipus general d’IVA més baix de l’EU-15 i un dels
més baixos del continent (16%), se situa en una posició molt competitiva en
el context europeu; la unificació, la simplificació i la racionalització de
l’actual règim de l’IVA a Europa reduiria les distorsions en el mercat únic.
De fet, la Unió Europea no permet que el tipus general sigui inferior al 15%.
Així mateix, en el context mundial es troba en una posició adequada, per
sobre de Japó, Corea i l’Índia, però inferior a la Xina.
Font: Union of International Associations
Ciutat
Congressos
2005
Congressos
2006
Variació
2005/2006 (%)
París
Viena
Singapur
Brussel·les
Ginebra
Hèlsinki
Barcelona
Londres
Amsterdam
Nova York
Seül
Budapest
Praga
Montreal
Berlín
Copenhaguen
Estocolm
Beijing
Maastricht
Madrid
Roma
Istanbul
Lisboa
Tòquio
Atenes
Melbourne
San Diego, California
Washington D.C.
Buenos Aires
Den Haag
Bangkok
Munic
Ciutat del Cap
Kuala Lumpur
Vancouver
Lió
Hong Kong
Noordwijk
Sidney
Chicago, Illinois
Busán
Edimburg
San Francisco, California
Tampere
Trèveris
Oslo
Caire, el
Jeju
Trieste
Xangai
294
245
177
189
161
53
162
128
98
129
103
96
78
66
94
98
87
82
85
41
88
83
64
56
55
42
37
81
51
35
50
62
37
44
39
34
35
8
60
40
23
36
40
15
13
40
34
-
44
40
363
316
298
179
169
140
139
118
117
93
89
88
88
87
84
83
83
80
77
75
67
61
61
58
57
53
52
52
47
46
45
45
44
44
43
42
41
40
40
39
37
36
36
36
36
35
33
33
33
32
23,47
28,98
68,36
-5,29
4,97
164,15
-14,20
-7,81
19,39
-27,91
-13,59
-8,33
12,82
31,82
-10,64
-15,31
-4,60
-2,44
-9,41
82,93
-23,86
-26,51
-4,69
3,57
3,64
26,19
40,54
-35,80
-7,84
31,43
-10,00
-27,42
18,92
0,00
10,26
23,53
17,14
400,00
-33,33
-2,50
60,87
0,00
-10,00
140,00
176,92
-12,50
-2,94
-
-25,00
-20,00
Font: KPMG, KPMG's Corporate Tax Rate Survey 2007
País Taxa Base Societats
40,7
40,0
38,4
37,3
36,9
36,1
35,0
34,0
34,0
33,3
33,0
32,5
30,0
30,0
30,0
29,0
28,0
28,0
28,0
27,4
26,0
25,5
25,0
25,0
25,0
24,0
23,0
21,3
19,0
19,0
17,5
16,0
15,0
12,5
10,0
Japó
Estats Units
Alemanya
Itàlia
Sud-àfrica
Canadà
Argentina
Índia
Bèlgica
França
Xina
Espanya
Tunísia
Austràlia
Regne Unit
Israel
Dinamarca
Noruega
Suècia
República de Corea
Finlàndia
Països Baixos
Grècia
Portugal
Àustria
Txèquia
Eslovènia
Suïssa
Polònia
Eslovàquia
Hong Kong
Hongria
Letònia
Irlanda
Xipre
Taxa Base IVA
5,0
-
19,0
20,0
14,0
6,0
21,0
12,5
21,0
19,6
17,0
16,0
18,0
10,0
17,5
15,5
25,0
25,0
25,0
10,0
22,0
19,0
19,0
21,0
20,0
19,0
20,0
7,6
22,0
19,0
 -
20,0
18,0
21,0
15,0
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 26
Informe 2007. Ciutat per als negocis
2928
Trànsit de contenidors als
principals ports europeus 
l’any 2006
El Port de Barcelona mostra un excel·lent comportament del transport de
contenidors. Amb 2.318.239 TEU moguts durant el 2006, el Port de Barcelona
ha mantingut la novena posició entre els ports europeus i ha escalat tres
posicions a nivell mundial, de manera que s’ha situat en el lloc número 43.
Barcelona ha registrat un creixement del trànsit de TEU respecte a l’any
2005 del 12%, gairebé 4 punts per sobre del de l’any anterior. Aquest
augment és superior al dels seus competidors europeus, com ara
Hamburg, València i Anvers, que registren increments del, 9,5%, el 8,3%
i el 8,3%, respectivament. Les previsions de creixement del port són assolir
uns 3 MTEU moguts l’any 2010.
Aquesta tendència alcista continua a la llum de les xifres dels set primers
mesos del 2007, en què el nombre de TEU ha crescut fins a superar el milió
i mig, dada que representa un increment interanual de més del 13%.
El 2006 el trànsit total va ser de 46.406.119 tones, amb un increment del
5,9% respecte a l’any anterior. Més de dos terços d’aquest volum total
correspon a la càrrega general, que inclou la de més valor afegit, i que,
amb un augment del 16,5%, ha situat Barcelona en una posició destacada
davant dels seus competidors.
Actualment, el port de Barcelona representa l’1,5% del PIB català, però un
estudi recent preveu que aquest percentatge augmentarà fins al 6,2% l’any
2020. En aquest sentit el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya
preveu que el trànsit terrestre generat i atret pel port de Barcelona i la
Plataforma Logística del Delta doblarà el trànsit actual el 2020, i que els
nous accessos viaris i ferroviaris tindran un paper molt important per
absorbir i potenciar aquest creixement.
Per assolir els seus objectius, el Port necessita millorar les connexions
amb Europa, mitjançant la construcció de noves infraestructures viàries
i l’arribada del tren d’alta velocitat. Aquests projectes son de vital
importància en una economia globalitzada en què els ports són un
referent logístic i d’infraestructura imprescindibles per a la competitivitat
de les regions.
Rànquing europeu 2006Ciutat PortRànquing mundial 2006 TEUS
* Istanbul inclou Haydarpasa.
Font: Cargo Systems (2006), Top 100 Containerports
Rotterdam
Hamburg
Anvers
Bremen
Algesires
Felixstowe
Gioia Tauro
València
Barcelona
Le Havre
Istanbul
Gènova
Zeebrugge
Southampton
Malta
Sant Petersburg
Las Palmas
Pireu
La Spezia
Constantza
Marsella
Taranto
Göteborg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
7
9
14
20
27
31
33
37
43
48
57
61
62
66
67
70
71
73
81
86
91
94
100
9.700.000
8.900.000
7.018.799
4.428.203
3.256.776
3.000.000
2.938.176
2.612.049
2.318.239
2.130.000
1.882.164
1.657.113
1.650.000
1.500.000
1.485.000
1.449.958
1.449.074
1.403.408
1.134.000
1.037.077
941.400
892.303
820.000
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 28
Informe 2007. Societat del coneixement
Societat del coneixement
Introducció
En un context internacional en el qual el coneixement és un factor clau per
a la competitivitat, segons l’informe State of the European Cities, publicat
per la Comissió Europea, Barcelona forma part d’un nombre reduït de 15
ciutats europees considerades nucli de coneixement i destaca com una de
les de més potencial de creixement econòmic entre les 258 àrees urbanes
europees estudiades. Efectivament, l’anàlisi d’un conjunt d’indicadors
relacionats permet constatar que Barcelona i Catalunya estan avançant en
el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.
Considerant en primer lloc els indicadors de generació (inputs) del
coneixement es pot veure el següent:
L’any 2005 Catalunya es troba a la sisena posició entre les principals regions
europees quant a ocupats en serveis intensius en coneixement i alta
tecnologia. Aquesta xifra és el resultat d’un notable creixement (15%)
respecte a l’any anterior i representa un increment important del terciari
avançat dins el conjunt dels sectors tecnològics i de l’economia en general.
La despesa catalana en R+D continua creixent i, segons les dades de l'INE,
l'any 2005 arriba als 2.302 MEUR. Aquesta xifra equival a l'1,35% del PIB
català, una dada superior a la mitjana espanyola (1,13%), però sensiblement
inferior a la mitjana europea UE-25 (1,77% el 2005), el Japó (3,18% el 2004)
o els Estats Units (2,68% el 2004).
A Catalunya el personal dedicat a la recerca, incloent-hi personal
investigador i de suport, s'ha incrementat sense interrupció fins a superar,
l'any 2005, les 37.800 persones. Això implica l'existència de 6,1
investigadors per cada 1.000 actius. D'altra banda, el nombre de grups de
recerca consolidats -els que l'Administració reconeix explícitament com a
productors de recerca de qualitat- s'acosta ja al mig miler.
Quant a l’existència d’infraestructures necessàries, els nombrosos
centres de R+D i centres tecnològics, així com una xarxa de parcs
científics, situen Barcelona en una bona posició per millorar-ne el
rendiment en activitats de R+D i l’aplicació productiva. En aquest sentit cal
esmentar el supercomputador Mare Nostrum, ubicat al Barcelona
Supercomputing Center (BSC), i que actualment és el novè ordinador més
potent del món i el primer d’Europa.
L’àrea de Barcelona disposa d’una de les comunitats universitàries més
importants d’Europa. L’any 2007, un dels vuit centres universitats -la
Universitat de Barcelona (UB)- ha estat reconegut, per segon any
consecutiu, l'única universitat de l'Estat espanyol situada entre les 200
universitats més ben valorades del món i entre les 100 primeres d'Europa,
segons l'Academic Ranking of World Universities (ARWU), que publica
anualment la Universitat Jiao Tong de Xangai.
Pel que fa els indicadors d’output de coneixement, les publicacions
científiques a Barcelona han assolit l’any 2006 el sisè millor creixement
del món. El pes de les exportacions de manufactures TIC sobre el total a
la província de Barcelona se situa per sobre del nivell d'Alemanya, supera
clarament el de països com França o Àustria i més que duplica el
d'Espanya, el Canadà o Suïssa. 
Tanmateix, per alinear Barcelona amb els objectius de la cimera de Lisboa
cal, a l’igual de tot el conjunt de regions europees, perseverar en la millora
dels indicadors relacionats amb els outputs del coneixement i la
transferència del coneixement i la recerca al món productiu per tal de
crear un valor afegit capaç de generar un creixement econòmic sostenible
i una cohesió social òptima. Així ho posen de manifest els valors dels
indicadors de patents i la utilització del comerç electrònic.
Barcelona està liderant el procés de transició del conjunt de l’economia
catalana envers la societat del coneixement; alguns dels fets recents que
ho demostren són els següents: 
• La candidatura de Barcelona per ser la seu de l'oficina europea de
medicaments innovadors, entitat prevista en el VII Programa Marc de
Recerca de la Comissió Europea per afavorir la recerca farmacològica.
• La inauguració a Barcelona, el juny del 2007, de l’oficina de l'empresa
europea Fusion for Energy, encarregada de gestionar la inversió que
aporta la Unió Europea al projecte ITER per a la recerca i la producció
d'energia de fusió. Per això el Ministeri d'Educació i Ciència construirà
abans del 2010 una nova seu al districte tecnològic 22@, que disposarà
d'una plantilla d'entre 200 i 300 persones i d'un pressupost de prop de
4.000 MEUR per als primers deu anys. 
• La posada en marxa de la Barcelona Graduate School of Economics
(BGSE), institució acadèmica nascuda amb la intenció de situar-se a
primera línia internacional en l'àmbit de l'economia i de les ciències socials.
31
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 30
Població ocupada en
manufactures tecnològiques a
les regions europees l’any 2006
L’any 2006, Catalunya és la tercera regió europea amb un nombre més
elevat d’ocupats en manufactures d’alta i mitjana-alta tecnologia, amb
286.467 treballadors en aquests sectors. Per tant, se situa en la tercera
posició del rànquing per segon any consecutiu, per darrere de la Llombardia
(Milà) i Baden-Württemberg (Stuttgart) i superant l’Illa de França (París)
i l’Alta Baviera (Munic).
Aquesta realitat es veu reforçada si s’observa l’important creixement de la
darrera dècada, que ha significat un increment del 47% de la població
ocupada en aquests sectors. La bona evolució de Catalunya contrasta amb els
suaus creixements de regions com la Llombardia (Milà), Baden-Württemberg
(Stuttgart) o l’Alta Baviera (Munic) -del 8,5, el 4,5 i el 4,7%, respectivament-
i encara més amb la reducció notable de més del 20% experimentada
a l’Illa de França (París). En els dos darrers anys, Catalunya ha registrat el
creixement més important entre les principals regions europees, amb un
increment de la població ocupada en manufactures d’alta i mitjana-alta
tecnologia del 12,3%.
Catalunya se situa com la sisena regió de la mostra amb més pes relatiu de
les manufactures tecnològiques sobre el total de l’ocupació (8,4%), i supera
clarament les mitjanes europees i regions com les del West Midlands
(Birmingham), Roine-Alps (Lió) i Etelä-Suomi (Hèlsinki). Aquest percentatge
és superior al de l’any anterior i consolida l’economia catalana com la
principal comunitat autònoma en termes d’ocupació manufacturera
tecnològica, amb un 32% del conjunt espanyol.
Cal recordar que Barcelona concentra una part important d’aquest tipus
de treball a l’àmbit català, fet lògic si es té en compte que més del 70%
de la producció industrial de Catalunya i més del 80% de les exportacions
amb intensitat tecnològica mitjana o alta estan situades a la província de
Barcelona, i de totes aquestes l’àmbit metropolità concentra les de més
valor afegit.
Informe 2007. Societat del coneixement
32 33
10,48
19,93
8,39
12,67
5,61
7,37
9,77
5,80
5,33
3,92
8,34
9,32
6,73
5,58
3,78
5,36
6,24
2,00
4,17
3,73
4,92
5,29
3,81
4,51
2,51
5,26
3,63
3,58
3,45
4,51
1,68
2,46
2,02
2,7
448.141
377.215
286.467
269.899
260.622
183.788
174.226
162.064
115.771
115.683
92.746
91.647
86,895
83.708
81.378
78.250
77.610
69.839
63.413
61.926
57.814
54.250
49.452
43.923
43.526
40.014
35.615
35.277
31.392
28.236
22.782
20.368
11.245
9.825
Regió (CIUTAT)
Nota: Ocupats en sectors tecnologics alts i mitjans alts manufacturers
Font: Eurostat
Total 2006 % sobre la Població ocupada
Mitjana
espanyola
Mitjana Unió
Europea 15
Mitjana
Nous Estats
Llombardia (MILÀ)
Stuttgart (STUTTGART)
Catalunya (BARCELONA)
Alta Baviera (MUNIC)
Illa de França (PARÍS)
Roine-Alps (LIÓ)
Darmstadt (FRANKFURT)
Dinamarca (COPENHAGUEN)
Laci (ROMA)
Comunitat de Madrid (MADRID)
West Midlands (BIRMINGHAM)
País Basc (BILBAO)
Etelä-Suomi (HÈLSINKI)
Irlanda del sud-est (DUBLÍN)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Berlín (BERLíN)
Közép Magyarország (BUDAPEST)
Londres (LONDRES)
Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)
Àtica (ATENES)
Gran Manchester (MANCHESTER)
Bucarest (BUCAREST)
Lisboa (LISBOA)
Escòcia del sud-oest (GLASGOW)
Zuid-Holland (ROTTERDAM)
Viena (VIENA)
Estocolm (ESTOCOLM)
Sofia (SOFIA)
Escòcia de l'est (EDIMBURG)
Praga (PRAGA)
Noord-Holland (AMSTERDAM)
Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)
Oslo (OSLO)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
Mitjana Unió
Europea
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 32
Informe 2007. Societat del coneixement
3534
Població ocupada en serveis
intensius en coneixement 
i alta tecnologia a les regions
europees l’any 2006
Catalunya té, l’any 2006, més de 94.000 ocupats en serveis intensius en
coneixement i alta tecnologia, i se situa en l'onzena posició -novena de la
mostra- de les regions europees. Representa el 18% del total espanyol,
i supera regions com Estocolm (Estocolm) i Zuid-Holland (Rotterdam).
El gran dinamisme d’aquests sectors, que han més que duplicat l’ocupació
en els darrers 10 anys, ha permès que Catalunya hagi guanyat 14 posicions
en el rànquing europeu durant aquest període.
Els ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia
representen el 2,8% del conjunt dels treballadors catalans l’any 2006,
percentatge notablement més baix que el de les regions europees de
referència. El pes d’aquest tipus de treballadors és aproximadament la
meitat del de les regions de Londres, Munic o Brussel·les i el 40% del de
París o Estocolm. Aquest fet s’explica en bona part pel pes específic que
segueix mantenint la indústria en l’estructura productiva catalana.
Els serveis intensius en coneixement i alta tecnologia -que apleguen els
serveis informàtics, les telecomunicacions i la R+D- són activitats clau per
a la mobilització dels recursos tangibles i intangibles d’un territori i la seva
propensió a la innovació, i constitueixen un element determinant per
atraure noves activitats. El seu potencial de creixement és elevat, ja que
incideixen directament en la millora de la productivitat, en l’eficiència i en
la capacitat d’innovació de la resta de l’economia.
En aquest context, i atesa la localització típicament urbana d’aquests
serveis, Barcelona esdevé el nucli central del terciari avançat a Catalunya.
La concentració d’aquesta massa crítica fa de Barcelona un pol d’atracció
d’inversió estrangera, i un dinamitzador de la transformació de l’economia
catalana cap a la societat del coneixement.
Illa de França (PARÍS)
Londres (LONDRES)
Comunitat de Madrid (MADRID)
Llombardia (MILÀ)
Dinamarca (COPENHAGUEN)
Alta Baviera (MUNIC)
Darmstadt (FRANKFURT)
Laci (ROMA)
Catalunya (BARCELONA)
Estocolm (ESTOCOLM)
Zuid-Holland (ROTTERDAM)
Közép Magyarország (BUDAPEST)
Roine-Alps (LIÓ)
Etelä-Suomi (HÈLSINKI)
Stuttgart (STUTTGART)
Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)
Irlanda del sud-est (DUBLÍN)
Berlín (BERLíN)
Noord-Holland (AMSTERDAM)
Lisboa (LISBOA)
Àtica (ATENES)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Bucarest (BUCAREST)
Gran Manchester (MANCHESTER)
Sofia (SOFIA)
West Midlands (BIRMINGHAM)
Viena (VIENA)
Oslo (OSLO)
Praga (PRAGA)
Escòcia de l'est (EDIMBURG)
Escòcia del sud-oest (GLASGOW)
País Basc (BILBAO)
Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
320.534
184.136
165.052
162.183
117.726
110.876
110.377
108.935
94.172
82.200
82.045
79.916
77.464
72.185
67.605
67.353
65.139
62.681
60.122
59.851
55.441
50.619
49.892
45.329
43.542
42.904
41.259
40.234
37.234
35.684
30.878
30.543
30.416
19.917
6,89
5,27
5,59
3,79
4,22
5,20
6,19
5,02
2,76
8,39
4,72
6,43
3,11
5,59
3,57
4,43
4,34
4,29
4,43
4,61
3,34
2,35
4,86
3,86
4,42
3,86
5,42
7,22
5,94
3,92
3,17
3,11
3,67
5,54
Regió (CIUTAT)
Nota: Ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia
Font: Eurostat
Total 2006 % sobre la Població ocupada
Mitjana
Nous estats
Mitjana Unió
Europea 15
Mitjana
espanyola
Mitjana Unió
Europea
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 34
Sol·licitud de patents i patents
tecnològiques a les regions
europees l’any 2002
Amb una desacceleració a nivell europeu del 2% del nombre de patents
sol·licitades a l’Oficina Europea de Patents, Catalunya té un creixement del
6% i n’obté un total de 461 l’any 2002.
L’any 2002, última dada disponible, Catalunya amb un 37% del total
espanyol es torna a situar com a líder en sol·licituds de patents. A nivell
europeu, Catalunya millora quatre posicions en només un any i es situa de
nou per davant de les regions d’ Amsterdam, Viena i Manchester.
Catalunya te una producció de 150 patents per milió de treballadors, dada
que es més del doble de l’espanyola però inferior a la de l’Europa dels 15
i a la de la Unió Europea. 
Respecte a les patents tecnològiques, Catalunya obté 44 sol·licituds, el que
li permet ser la segona regió espanyola concentrant el 28% del total, però
estant encara allunyada de les regions de referència europees. El conjunt
de l’ economia europea i les principals regions del continent registren un
decreixement superior a l’experimentat a Catalunya.. 
En relació al nombre de treballadors, el total de patents tecnològiques
sol·licitades a Catalunya l’any 2002 és de 14,35 patents per milió d’ocupats.
Aquesta dada segueix gairebé doblant la mitjana regional espanyola però
encara està molt allunyada de la mitjana de la Unió Europea que és de
53,02 patents per milió de treballadors. 
Catalunya continua sense mantenir la mateixa capacitat innovadora en la
producció de patents i patents tecnològiques. El pes relatiu de les
sol·licituds de patents a Catalunya sobre el total d’Espanya és important,
ara bé, també és fa palès que la situació no es satisfactòria. S’observa una
reducció de la capacitat de generar patents internacionals en els darrers
anys. Des d’un perspectiva europea i mundial, cal potenciar la capacitat de
generar resultats tecnològics a Catalunya per a permetre el desenvolupament
d’una economia basada en el coneixement.
Informe 2007. Societat del coneixement
36 37
* Sense Bulgària i Romania
Nota: Última dada disponible.
Font: Eurostat
Total
de patentsRegió (CIUTAT)
Patents
tecnològiques
Total de patents per
milió de treballadors
Patents tecnològiques
per milió de treballadors
3.282
2.918
2.769
1.612
1.545
1.498
1.167
1.030
976
772
691
498
493
462
402
334
315
309
249
231
228
226
168
143
132
118
93
73
63
33
16
13
10
10
156
149
406
54
87
124
73
72
323
217
111
44
94
14
69
40
121
33
37
109
21
17
21
6
17
53
7
10
2
4
2
2
4
-
599
1.479
1.298
385
832
587
408
271
723
764
402
281
275
151
466
242
392
244
203
419
91
102
175
74
106
285
95
42
27
52
12
11
15
6
Illa de França (PARÍS)
Stuttgart (STUTTGART)
Alta Baviera (MUNIC)
Llombardia (MILÀ)
Darmstadt (FRANKFURT)
Roine-Alps (LIÓ)
Dinamarca (COPENHAGUEN)
Londres (LONDRES)
Etelä-Suomi (HÈLSINKI)
Estocolm (ESTOCOLM)
Berlín (BERLíN)
Zuid-Holland (ROTTERDAM)
Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)
Catalunya (BARCELONA)
Hamburg (HAMBURG)
Noord-Holland (AMSTERDAM)
Viena (VIENA)
Gran Manchester (MANCHESTER)
West Midlands (BIRMINGHAM)
Oslo (OSLO)
Comunitat de Madrid (MADRID)
Laci (ROMA)
Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Közép Magyarország (BUDAPEST)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
País Basc (BILBAO)
Àtica (ATENES)
Mazowieckie (VARSÒVIA)
Praga (PRAGA)
Lisboa (LISBOA)
Riga (RIGA)
Estònia (Tallinn)
Vílnius (VÍLNIUS)
852
294
866
225
161
317
210
273
436
219
191
78
169
44
60
55
97
42
46
60
52
37
20
12
21
22
7
16
6
3
2
3
3
-
UNIÓ EUROPEA 25
UNIÓ EUROPEA 15
ESPANYA
NOUS ESTATS MEMBRES*
11.052
10.976
160
76
286
338
67
20
53
63
9
2
59.756
59.074
1.246
681
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 36
Informe 2007. Societat del coneixement
38 39
Penetració de les noves
tecnologies a empreses
d'Europa l'any 2006
L’any 2006 el 95,2% de les empreses catalanes amb 10 ocupats o més
disposen de connexió a Internet, un percentatge superior a la mitjana de la
Unió Europea (UE) i d’Espanya, que se situa en el 93% en els dos casos.
A Catalunya el 95% d’aquestes empreses es connecta a la xarxa a través de
la banda ampla i, juntament amb Islàndia, lidera el rànquing de la mostra
en aquest tipus de connexió.
Pel que fa a l’ús que donen les empreses a les noves tecnologies, a
Catalunya, del total d’empreses de deu o més treballadors amb connexió a
la xarxa, l’any 2006 el 19,8% utilitza Internet per a les seves compres,
mentre que el 10,2% efectua vendes electròniques. Aquestes dades
representen un avenç important respecte a les del 2004 (13,8% i 2,6%
respectivament), però encara se situen per sota de les mitjanes de la UE, on
el percentatge d'empreses que utilitzen les noves tecnologies per al comerç
electrònic és del 28% en el cas de les compres i del 15% en el de les vendes.
D’altra banda, cal recordar que a Espanya aquests percentatges encara són
més reduïts (15% per a les compres i 8% per a les vendes), de manera que
Catalunya es perfila com una de les regions espanyoles capdavanteres en
aquest tipus de transaccions.
10
22
14
24
8
28
18
15
34
23
16
30
14
11
11
15
18
3
15
8
7
23
-
9
2
7
2
13
6
9
95
95
89
89
87
86
86
84
83
82
77
77
76
76
75
74
73
70
69
69
66
61
61
61
59
58
57
57
55
46
95
99
99
96
93
94
94
95
98
97
94
93
92
93
96
93
95
93
98
95
83
94
93
80
80
94
75
88
86
89
* Dades de l'INE.
Font: Eurostat
20
38
23
44
15
49
21
16
34
32
31
51
17
30
18
28
48
10
37
17
14
53
-
11
3
11
3
17
10
16
% d'empreses amb
connexió a internetPaís
Empreses que venen
per internet
% d'empreses amb conexió
de banda ample
Empreses que compren
per internet
Catalunya*
Islandia
Finlàndia
Suècia
Espanya
Noruega
França
Bèlgica
Dinamarca
Països Baixos
UNIÓ EUROPEA 15
Gran Bretanya
Estònia
Luxemburg
Eslovènia
UNIÓ EUROPEA 25
Alemanya
Itàlia
Àustria
Txèquia
Portugal
Irlanda
Eslovàquia
Hongria
Letònia
Grècia
Bulgària
Lituània
Xipre
Polònia
Exportacions de manufactures
tecnològiques a països de
l'OCDE l'any 2006
L'any 2006 l'11,2% de les exportacions de la província de Barcelona
correspon a manufactures de tecnologies de la informació i comunicació
(TIC), un percentatge que supera en gairebé dos punts la mitjana catalana
(9,3%). Cal tenir present que la demarcació de Barcelona per si sola du a
terme més del 90% de les exportacions TIC de Catalunya.
En relació amb les dades internacionals referents a l'any 2004 -les
darreres disponibles- s'observa que el pes de les manufactures TIC sobre
el total d'exportacions a la província de Barcelona encara està
lleugerament per sota de la mitjana de l’OCDE (13%). Tot i així, cal
remarcar que aquest any Barcelona ja se situa per sobre del nivell
d'Alemanya, supera clarament el pes de les exportacions TIC de països
com França o Àustria, i més que duplica el d'Espanya, Canadà o Suïssa.
Nota: Les dades fan referència al percentatge d'exportacions de manufactures TIC sobre el total d' exportacions.
* Any 2006. Les dades de Barcelona i Catalunya s'han calculat a partir de la informació disponible a la web del Ministeri de Indústria Turisme i Comerç (Datacomex)
Font: OECD, Information Technology Outlook 2006 i Rafael Boix (2006), Barcelona, ciutat del coneixement: Economia del coneixement, Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Noves Estratègies Urbanes, Department
d'economia aplicada UAB- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
País % sobre el total d'exportacions
Corea del sud
Hongria
Irlanda
Japó
Mèxic
Països Baixos
Finlàndia
Estats Units
Txèquia
Mitjana OCDE
Gran Bretanya
Suècia
BARCELONA*
Alemanya
Catalunya*
Portugal
França
Dinamarca
Àustria
Eslovàquia
Turquia
Canadà
Espanya
Polònia
Bèlgica
Itàlia
Suïssa
Grècia
Austràlia
Nova Zelanda
Noruega
Islàndia
33,90
30,60
22,70
22,00
22,00
20,10
18,90
18,30
13,50
13,00
12,50
12,00
11,20
10,00
9,30
8,10
7,90
7,80
7,10
6,60
4,90
4,50
4,50
4,50
4,40
4,10
4,10
3,80
2,50
2,30
2,00
0,60
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 38
Informe 2007. Societat del coneixement
40 41
Principals ciutats del món en
producció científica l’any 2006
L’any 2006, Barcelona se situa, amb 8.689 articles publicats, com la vuitena
ciutat europea i la vint-i-una del món en producció científica. El volum de
producció científica de la ciutat de Barcelona és -segons el Centre de
Política del Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya-
superior als de Munic, Amsterdam, Oxford o Estocolm, amb més del doble
de publicacions que Brussel·les o Tolosa.
En un any de menor producció científica -a escala internacional hi ha hagut
un decrement del 6,4% de les publicacions-, Barcelona assoleix un
creixement del 4%, el sisè millor de tota la mostra mundial. De les cinc
ciutats que la superen, només Pequín i Xangai enregistren un major
nombre de publicacions i Lisboa, amb una producció d’un 64% inferior a la
de Barcelona, és l’única que pertany a la Unió Europea. 
Els darrers cinc anys Barcelona ha augmentat el 54% la seva producció
científica, que constitueix el sisè registre més important a escala mundial
i el segon a en l’àmbit europeu. Aquest dinamisme manifesta un potencial
notable que cal esperonar, impulsant la seva transferència envers el món
productiu per consolidar Barcelona com a pol de competitivitat en
l’economia del coneixement. 
Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions, Informe sobre l'Evolució
2005-2006 de la producció científica de les principals ciutats del món
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
49
48
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
Tòquio
Londres
Pekín
Nova York
París
Boston
Seül
Moscou
Los Angeles
Baltimore
Shangai
Filadèlfia
Houston
Chicago
Osaka
Madrid
Cambridge
Toronto
Roma
Berlín
Barcelona
Hong Kong
Montreal
Milà
Cambridge Massachussetts
Munic
Pittsburg
Singapur
Sao Paulo
Stanford
Amsterdam
Oxford
San Francisco
Estocolm
Zuric
Melbourne
Atenes
Manchester
Varsòvia
Praga
Copenhaguen
Lió
Yokohama
Mèxic
Edimburg
Brussel·Les
Nàpols
Glasgow
Hamburg
Toulouse
St.Petersburg
Marsella
Dublín
Tel Aviv
Montpeller
Torí
València
Nova Delhi
Buenos Aires
Rio de Janeiro
Basel
Lisboa
Liverpool
1
2
5
3
6
4
7
8
9
11
19
10
12
13
15
17
18
14
20
16
27
23
21
25
24
22
26
33
32
30
29
31
28
34
35
36
38
37
39
41
40
44
43
42
45
46
51
49
47
50
48
53
58
55
52
61
59
65
56
62
57
66
60
-
1
-
-
2
-
-
3
-
-
-
-
-
-
-
4
5
6
7
-
8
-
-
9
-
10
-
-
-
-
11
12
-
13
14
-
14
15
16
17
18
19
-
-
20
21
22
24
23
25
26
27
28
-
29
30
31
-
-
-
32
33
34
26.283
24.619
23.026
18.879
18.616
18.509
15.534
11.680
11.653
11.229
11.111
10.818
10.665
10.291
10.288
10.218
10.030
9.860
9.643
9.511
8.689
8.549
8.401
8.183
8.025
8.013
7.779
7.274
7.229
7.087
7.032
6.897
6.760
6.560
6.458
6.458
5.174
5.104
4.779
4.596
4.588
4.566
4.312
4.218
4.156
4.091
3.794
3.715
3.715
3.711
3.625
3.400
3.382
3.302
3.278
3.259
3.253
3.225
3.193
3.159
3.090
3.085
3.008
Ciutat
Rànquing
Mundial
2005
Rànquing
Mundial
2006
Rànquing
Europeu
2006
Publicacions
2006
Principals ciutats del món 
en supercomputació l’any 2007
Atesa la importància estratègica que té el sector de la supercomputació
tant per al desenvolupament tecnològic com per a la recerca bàsica
i aplicada, l’Observatori de Barcelona inclou per segon any el rànquing dels
ordinadors més importants del món, el TOP500 Supercomputer Sites,
elaborat des de fa 15 anys. 
El supercomputador MareNostrum, ubicat al Barcelona Supercomputing
Center (BSC), al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC), actualment és el novè ordinador més potent del món i encapçala el
rànquing dels ordinadors més potents d’Europa. Cal tenir present que
només 2 dels 10 primers supercomputadors mundials són fora dels Estats
Units, i es localitzen a Barcelona i a Munic. 
Al novembre de l’any 2006, dos anys després de la seva creació i de donar
suport a 200 projectes de recerca, el supercomputador MareNostrum
va augmentar la capacitat de càlcul, que es va situar en 94,21 Tflop/s
(94,21 bilions d’operacions per segon), més del doble que l’anterior (42,25
Tflop/s). Aquesta actualització ha permès atendre la demanda creixent
de supercomputació de la comunitat científica i molts més projectes de
recerca, atès que la sol·licitud d’hores de càlcul excedia la capacitat
operativa del MareNostrum. 
El Barcelona Supercomputing Center és un centre de recerca enfocat a
les ciències dels ordinadors, de la vida i de la terra. Seguint aquesta
línia multidisciplinària, agrupa prestigiosos investigadors i experts en
supercomputació de primer nivell, que treballen conjuntament amb
l’objectiu de facilitar el progrés científic.
Enguany, el director del BSC, Mateo Valero, ha estat el segon europeu
mereixedor de l’Eckert-Mauchly Award, el premi més prestigiós a escala
mundial en l'àmbit de l'arquitectura d'ordinadors, en reconeixement al seu
lideratge en la creació d’un centre de recerca en arquitectura d'ordinadors
que és pioner internacionalment, així com per les seves aportacions a la
recerca de processadors vectorials i multithreaded, VLIW i processadors
superescalars.
Font: Top500 Supercomputer Sites
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Livermore
Oak ridge
Albuquerque
Yorktown heights
Stony brook
Livermore
Troy
Urbana-champaign
Barcelona
Munic
Albuquerque
Bruyères-le-châtel
Mountain view
Tòquio
Austin
Maui
Aberdeen
Juelich
Livermore
Yokohama
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ESPANYA
ALEMANYA
ESTATS UNITS
FRANÇA
ESTATS UNITS
JAPÓ
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ESTATS UNITS
ALEMANYA
ESTATS UNITS
JAPÓ
BlueGene/L
Jaguar
Red Storm
BGW
New York Blue
ASC Purple
eServer Blue Gene Solution
Abe
MareNostrum
HLRB-II
Thunderbird
Tera-10
Columbia
TSUBAME Grid Cluster
Lonestard
Jaws
Michael J. Muuss Cluster (MJM)
JUBL
Appro Xtreme Server
Earth-Simulator
DOE/NNSA/LLNL
Oak Ridge National Laboratory
NNSA/Sandia National Laboratories
IBM Thomas J. Watson Research Center
Stony Brook/BNL, New York Center for Computional Sciences
DOE/NNSA/LLNL
Rensselaer Polytechnic Institute, C C N I
NCSA
Barcelona Supercomputing Center
Leibniz Rechenzentrum
NNSA/Sandia National Laboratories
Commissariat a l'Energie Atomique (CEA)
NASA/Ames Research Center/NAS
GSIC Center, Tokyo Institute of Technology
Texas Advanced Computing Center/Univ. of Texas
Maui High-Performance Computing Center (MHPCC)
US Army Research Laboratory (ARL)
Forschungszentrum Juelich (FZJ)
Lawrence Livermore National Laboratory
The Earth Simulator Center
280.600
101.700
101.400
91.290
82.161
75.760
73.032
62.680
62.630
56.520
53.000
52.840
51.870
48.880
46.730
42.390
40.610
37.330
36.580
35.860
LlocPaísCiutat OrdinadorRànquing Rmax
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 40
Informe 2007. Turisme
Turisme
Introducció
Barcelona s’ha consolidat com una de les principals destinacions de turisme
urbà d’Europa alhora que s’ha convertit, els darrers anys, en el port
mediterrani preferit de les grans companyies de creuers.
Segons la revista Lloyd’s Cruise International, Barcelona és el primer port
de creuers d’Europa i de la Mediterrània; té una excel·lent ubicació, un
aeroport amb connexions aèries internacionals i unes noves terminals
portuàries perfectament integrades a la ciutat, que donen al passatger la
possibilitat de gaudir de l‘oferta Barcelonina de lleure, cultura, compres
i gastronomia.
Actualment Barcelona és punt de referència a Europa per a les estades
curtes. Un dels principals reclams que fan possible el seu posicionament
com a destinació turística urbana és la cultura, un àmbit en que la ciutat
compte amb un patrimoni important i una oferta permanent i dinàmica.
L’any 2006 els més de cinquanta museus de la ciutat van registrar 14
milions de visites, dada que augmenta any rere any. Darrerament s’han
creant nous espais que mostren el dinamisme cultural de Barcelona:
entre d’altres el nou Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o el
CosmoCaixa, un concepte absolutament nou en museologia que pretén fer
de la ciència una disciplina comprensible i atractiva. Així mateix, Barcelona
és l’única ciutat del món amb nou edificis declarats Patrimoni Mundial de
la UNESCO.
Els indicadors quantitatius d’activitat turística es mantenen a l’alça a
Barcelona i s’adapten a una demanda dinàmica i creixent. L’oferta hotelera
de la ciutat ha incorporat més de 14.000 noves habitacions en el període
1998-2006 i ja supera les 50.000 places. Paral·lelament el nombre de
pernoctacions ha augmentat fins a assolir els 12,5 milions l’any 2005.
Partint d’aquesta bona situació, la política turística per als propers anys
s’orienta a captar un turisme de qualitat i atreure uns segments de
demanda més específics a partir dels actius que ofereix la ciutat, com son:
• Un posicionament de primer nivell com a centre organitzador de congressos
i convencions internacionals reforçat pels innombrables espais històrics i
singulars per a celebrar-hi recepcions, sopars de gala i festes de què
disposa la ciutat.
• Un model de comerç propi de qualitat i a preus competitius. Barcelona
és la ciutat capdavantera en vendes al turisme estranger de tot l’Estat
-amb més d’un 21% de les vendes pagades amb targetes de crèdit-
i disposa de l’eix comercial més gran d’Europa, el denominat Barcelona
Shopping Line, amb cinc quilòmetres de recorregut.
• El potencial gastronòmic de Barcelona i el seu entorn, amb un nombre
creixent de professionals de renom internacional, és un nou i important
reclam turístic de la ciutat. L’any de l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia,
celebrat a Barcelona entre el març de 2005 i el març de 2006, ha suposat
un nou impuls pel sector.
• Una oferta mèdica i sanitària que fa de Barcelona una destinació de
turisme de salut i benestar de prestigi mundial. 
• Una línia de creació d’anys temàtics que , alhora, que han impulsat el
turisme sectorial, han aportat un nombre important d’activitats a la vida
econòmica, cultural i social de la ciutat. Els dos exemples més recents
són: Barcelona Ciència 2007, amb 250 activitats al voltant del saber
científic que han ofert l’oportunitat de conèixer, gaudir i opinar sobre tot el
que significa fer ciència avui en dia; i l’Any de l’Esport 2007, que torna a
projectar, quinze anys després dels Jocs Olímpics 1992, la mirada sobre
l’esport i la seva innegable acceptació social.
Tot aquests actius que té Barcelona per atraure visitants queden reforçats
pel fet que Catalunya, segons dades recents d’Eurostat, es consolida com
a primera regió dins el mapa turístic espanyol i com a segona destinació
turística europea, pel davant de la regió de Roma (Lazio) i superada
solament per la de París (Illa de França).
I pel que fa a la dotació d’infraestructures, l’aeroport de Barcelona disposa
des del passat mes de setembre d’una tercera pista d’aterratge que
juntament amb la construcció de la nova terminal Sud, són els projectes
més emblemàtics de la nova ampliació que fan possible pensar en un
volum de 40 milions de passatgers per a l’any 2015.
43
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 42
Informe 2007. Turisme
45
Pernoctacions a les principals
ciutats europees l’any 2005
L’activitat turística de Barcelona segueix a l’alça i el turisme continua sent
un dels principals motors econòmics de la ciutat. La capital catalana, amb
un total de 12,5 milions de pernoctacions l’any 2005, ha registrat un 7,4%
més de pernoctacions que el 2004 i es manté per davant de ciutats com
Amsterdam, Viena i Praga.
Segons de dades de Tourism Marketing Information System, Barcelona és
la sisena ciutat europea en nombre de pernoctacions hoteleres per darrere
de Londres (119,6 milions), París (33,6 milions), Roma (25,9 milions), Dublín
(21,6 milions) i Berlín (14,4 milions). Després de registrar un increment
superior a la mitjana de la mostra, l’any 2005 lidera les pernoctacions en
ciutats que no són capital d’estat.
Aquestes xifres posen de manifest l’interès que ha despertat Barcelona els
darrers anys, com a destinació tant turística com cultural o de congressos.
Aquesta aposta estratègica potenciada per la desestacionalització del turisme
està tenint molt bons resultats; segons dades de Turisme de Barcelona,
l’any 2006 la ciutat supera la barrera dels 13 milions de pernoctacions
hoteleres, i per primera vegada els set milions de turistes, amb un augment
del 20% respecte a l'any anterior.
44
Principals aeroports 
europeus per volum 
de passatgers l’any 2006
L’any 2006, l’aeroport de Barcelona ha gestionat 30 milions de passatgers,
de manera que manté la novena posició del rànquing europeu quant al
volum de trànsit de passatgers, i la tercera posició com a aeroport d’una
ciutat no capital d’Estat, per darrere de Frankfurt i Munic.
Per segon any consecutiu, l’aeroport de Barcelona assoleix un creixement
superior al 10%, un dels més importants entre els grans d’Europa i molt per
sobre de la mitjana de la Unió Europea, que ha estat del 6%. En canvi, altres
ciutats dels nous països membres de la UE, com Praga i Budapest han alentit
la progressió, i han assolit ritmes de creixement inferiors al de Barcelona.
Una part d’aquest increment ha estat impulsat per les possibilitats que
ofereixen les línies de baix cost en una conjuntura econòmicament
expansiva, en la qual Barcelona continua situada en posicions capdavanteres
com una de les destinacions turístiques més sol·licitades.
Segons el rànquing elaborat per Airports Council International (ACI), el
Prat, amb un percentatge de creixement que dobla el registrat a escala
mundial, és el cinquè aeroport que més ha crescut l’any 2006, només
superat pels aeroports de tres ciutats xineses -Pequín, Xangai i Canton-
i Dubai, l’aeroport de connexió (hub) més potent de l’Orient Mitjà.
El trànsit a l’aeroport de Barcelona augmenta en les tres segmentacions:
domèstic, UE i internacional. L’existència de noves rutes ha contribuït al fet
que el trànsit de passatgers internacionals (països no integrats a la UE)
s’hagi incrementat el 18% i que el nombre d’operacions intercontinentals
hagi augmentat durant el 2006.
Si Barcelona manté aquest ritme -fet que sembla confirmar-se en els
primers mesos del 2007-, pot situar-se entre els 30 aeroports més transitats
del món i probablement entre el setè i el vuitè d’Europa.
Actualment, en el marc del Pla director de l’aeroport de Barcelona, s’estan
desenvolupant un seguit d’accions -com la recent posada en marxa de la tercera
pista o la construcció d’una nova terminal- que permetran d’augmentar
notablement la capacitat d’aquesta infraestructura durant els propers anys.
D’aquesta manera, l’aeroport consolidarà la seva posició competitiva i podrà
donar suport al futur creixement econòmic de la ciutat i la regió. 
Ciutat (Aeroport)
Passatgers
2006
Variació
2005/2006 %
Font: Airport Council International (2006), Worldwide Airport Traffic Statistics
Londres Heathrow (LHR)
París Roissy (CDG)
Frankfurt (FRA)
Amsterdam (AMS)
Madrid (MAD)
Londres Gatwich (LGW)
Munic (MUC)
Roma-Fiumicino(FCO)
Barcelona (BCN)
París Orly (ORY)
Londres Stansted (STN)
Manchester (MAN)
Palma de Mallorca (PMI)
Milà-Malpensa (MXP)
Dublín (DUB)
Copenhaguen (CPH)
Zuric (ZRH)
Oslo (OSL)
Estocolm-Arlanda (ARN)
Viena (VIE)
Brussel·les (BRU)
Düsseldorf (DUS)
Moscou Domodedovo (DME)
Atenes (ATH)
Màlaga (AGP)
Lisboa (LIS)
Hèlsinki (HEL)
Hamburg (HAM)
Berlín (TXL)
Praga (PRG)
Gran Canària (LPA)
Stuttgart (STR)
Niça (NCE)
Colònia/Bonn (CGN)
Ginebra (GVA)
Milà Linate (LIN)
Birmingham (BHX)
Alacant (ALC)
Glasgow (GLA)
Tenerife Sur (TFS)
Edimburg (EDI)
Budapest (BUD)
Varsòvia (WAW)
Lió (LYS)
Venècia (VCE)
Marsella (MRS)
Toulouse (TLS)
Hanover (HAJ)
Lanzarote (ACE)
Milà-Orio al Serio (BGY)
67.530.200
56.809.000
52.810.700
46.088.200
45.500.500
34.172.500
30.758.000
30.100.500
29.999.900
25.622.200
23.686.800
22.773.000
22.401.700
21.767.300
21.196.900
20.799.400
19.194.200
17.672.200
17.667.500
16.855.700
16.649.900
16.589.900
15.370.300
15.066.300
13.052.000
12.313.600
12.084.600
11.954.100
11.812.600
11.581.500
10.269.000
10.105.000
9.929.100
9.904.200
9.873.600
9.696.500
9.150.400
8.882.300
8.853.900
8.808.300
8.613.000
8.318.500
8.101.800
6.752.300
6.328.900
6.115.900
5.956.600
5.699.300
5.625.800
5.241.600
-0,6
5,6
1,1
4,4
8,1
4,2
7,5
5,2
10,5
3,1
7,6
0,2
5,5
10,9
14,9
4,5
7,6
11,2
2,5
6,3
3,2
7,0
10,0
5,6
3,2
9,6
8,6
12,0
2,4
7,5
4,7
7,4
1,8
4,8
5,8
6,7
-2,5
1,1
0,7
2,6
1,8
4,5
14,6
2,9
8,9
4,4
2,7
1,1
2,9
20,4
*inclou més conceptes
No hi ha dades disponbles per Madrid l'any 2005
Font: Tourism Marketing Information System (TourMIS), Statistics of European cities´ Tourism
Ciutat PernoctacionsVariació 2004/2005 %
0,8
6,6
12,2
5,9
5,2
7,4
5,0
4,3
8,7
3,5
-
8,3
8,9
2,7
8,0
-1,4
6,9
10,3
3,8
8,7
11,8
6,6
2,3
14,7
-
Londres*
París
Roma
Dublín
Berlín
Barcelona
Praga
Viena
Munic
Amsterdam
Niça
Budapest
Hamburg
Lisboa
Estocolm
Brussel·les
Copenhaguen
Venècia
Zuric
Göteborg
Dresden
Oslo
Hèlsinki
Valencia
Nottingham
119.600.000
33.664.075
25.901.988
21.638.000
14.620.315
12.466.292
11.204.950
9.476.164
8.355.517
8.199.000
6.873.825
6.536.950
6.435.106
5.109.180
5.024.135
4.650.013
4.144.438
3.809.514
2.990.916
2.963.682
2.949.215
2.821.121
2.555.310
2.490.060
2.254.200
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 44
Informe 2007. Turisme
47
Creuers als principals ports 
de la Mediterrània l’any 2006
Un any més, Barcelona torna a consolidar la seva posició líder com a port
base per a les principals companyies de creuers a la Mediterrània. Aquesta
situació tan privilegiada, que millora any rere any, té al darrere un
important projecte estratègic, empresarial i institucional de promoció del
turisme a Barcelona. 
La capital catalana és el primer port de la Mediterrània en afluència de
creuers i creueristes. Barcelona, l’any 2006, superant novament el seu rècord
històric, amb 1.407.179 creueristes, ha tornat a ser el port europeu amb el
passatge de creuers més elevat, amb un fort creixement del 14,54%. 
L’any 2006, els creueristes de turnaround -passatge que inicia o acaba
el viatge a Barcelona- van representar el 60% del total. Aquest tipus
de passatge és una aportació important a l’economia de la ciutat i de
l’entorn i és el tipus de tràfic que vol potenciar el port de Barcelona.
Les previsions de creixement per al 2007 són similars, ja que s’espera que
enguany se superin els 1.600.000 creueristes i les 800 escales. En un termini
de tres anys, el port de Barcelona preveu assolir 1.800.000 passatgers
gràcies a l'arribada de nous operadors, com la companyia Royal
Caribbean, segona empresa mundial de creuers, o la Disney Cruise Line,
divisió de creuers de la multinacional americana, que ha escollit Barcelona
per operar per primera vegada fora del Carib.
L’atractiu del port de Barcelona sorgeix d’una combinació poc usual de
bones instal·lacions -amb set terminals operatives i diversos molls-, una
gran proximitat al centre de la ciutat i una xarxa eficaç de connexions amb
les estacions ferroviàries i l’Aeroport. El port de Barcelona continua fent
inversions importants per tal d’absorbir la demanda creixent que espera
tenir els propers anys; per exemple, actualment s’està construint la nova
terminal A, que, amb una inversió de 13 milions d’euros, tindrà una
superfície de 7.200 m2 i serà operativa l’any 2008.
46
Places hoteleres a les principals
ciutats europees l’any 2005
L’oferta hotelera de Barcelona, que no ha deixat de créixer i modernitzar-se
els darrers anys, ha assolit l'any 2005 les 48.197 places. 
Barcelona ha sabut situar-se en un nivell de parc hoteler suficient per satisfer
la demanda creixent de turistes i gent de negocis. La fortalesa d’aquesta es
confirma pel fet que, amb més places ofertes, el nivell d'ocupació hotelera ha
augmentat a la ciutat. Turisme de Barcelona fixa l’ocupació hotelera per al
2006 en un 79,5%, i el segment on s’ha registrat un augment d’ocupació més
elevat ha estat als hotels de quatre i cinc estrelles. 
Es preveu que la dinàmica d’obertura d’hotels continuï fins al 2009 amb
la sortida al mercat de 1.900 habitacions noves l’any 2007, 1.500 el 2008
i 700 el 2009. 
Cal assenyalar que el turisme ha crescut els mesos de temporada baixa i
que la despesa que fan els turistes a Barcelona ha registrat un fort
increment interanual (39,6%) el 2006.
* Inclou més conceptes
**  Dades de Turisme de Barcelona
Font: Tourism Marketing Information System (TourMIS), Statistics of European cities´ Tourism
Ciutat PlacesVariació 2004/2005 %
Londres*
París
Berlín
Praga
Barcelona**
Viena
Munic
Amsterdam
Hamburg*
Niça
Copenhaguen
Dresden
València
Salzburg
Antvers
Tallin
Gènova
Bergen
Malmö
Innsbruck
Reykjavik
Luxemburg
Graz
Bilbao
Cardiff
Gijón
235.603
150.134
72.756
54.984
48.197
46.604
43.028
38.253
33.848
26.916
19.529
13.868
13.076
9.574
9.330
9.188
6.830
6.724
5.939
5.908
5.577
5.343
5.241
5.080
4.778
4.439
0,0
0,1
56,7
1,4
-
2,9
3,9
1,3
1,2
-
-
0,0
2,5
-3,4
1,3
13,6
-0,4
0,0
3,4
-2,8
6,8
6,9
10,0
2,1
22,8
7,9
Passatgers 2005 Ciutat Port Variació 2005/2006 % Passatgers 2006
1 Illes Balears (Palma de Mallorca, Mahó, Eivissa, Alcúdia i la Savina)
2 Ports de la Rivera Francesa (Canes, Niça i Villefranche)
3 Ports de Tunísia (La Goleta, Souse Bizerte)
4 Ports portuguesos (Lisboa, Azores i Patimao)
5 Ports d'Egipte (Alexandria, Said, Sharm el Sheik i Suez)
6 Ports de VAR (Toló i Saint Tropez)
Font: Med Cruise 2006
1.228.561
1.002.715
830.158
815.153
502.308
494.577
510.641
462.383
563.993
384.670
304.929
315.601
329.859
270.926
204.535
133.110
188.810
159.828
152.041
106.724
70.190
36.004
37.053
47.315
15.361
1.407.179
1.060.060
971.874
885.664
771.241
699.443
624.200
607.848
600.000
448.815
397.673
359.851
320.632
303.338
222.275
219.125
210.799
155.700
153.893
88.170
80.396
62.088
51.868
46.999
39.629
14,54
5,72
17,07
8,65
53,54
41,42
22,24
31,46
6,38
16,68
30,41
14,02
-2,80
11,96
8,67
64,62
11,65
-2,58
1,22
-17,39
14,54
72,45
39,98
-0,67
157,98
Barcelona
Illes Balears 1
Nàpols
Venècia
Pireu
Ports de la Rivera Francesa 2
Dubrovnik-Korkula
Liorna
Ports de Tunísia 3
Ports de Xipre
Valletta
Ports portuguesos 4
Palerm
Bari
Màlaga
Mònaco
Gibraltar
Ports d'Egipte 5
Ports de Var 6
València
Alanya
La Spezia
Alacant
Split
Trieste
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 46
Informe 2007. Turisme
4948
Preu d’un sopar i una nit d’hotel
a ciutats del món l’any 2006
Entre una mostra de 50 ciutats de tot el món, les últimes dades disponibles
de l’informe “Prices & Earnings around the Globe” situen Barcelona com
una de les ciutats de nivell intermedi pel que fa al preu d’un sopar en un
bon restaurant. 
Amb relació al 2003 Barcelona ha perdut posicions en el rànquing de
ciutats més assequibles, tal com succeeix a Sydney o Hèlsinki. El preu d’un
sopar en un bon restaurant de la Ciutat Comtal pràcticament s’ha doblat
els darrers tres anys i actualment se situa prop de la mitjana mostral,
mentre que el 2003 estava notablement per sota. En canvi, s’observa
un decreixement considerable de preus a les ciutats asiàtiques.
Tot i aquest major encariment relatiu de Barcelona, l’any 2006 ocupa,
juntament amb Roma i Viena, la quarta posició en el rànquing de ciutats
més assequibles de l’Europa occidental, la quinzena del conjunt europeu
i la vint-i-quatrena a escala mundial.
Pel que fa al cost d’una nit d’hotel de cinc estrelles, Barcelona s’ha encarit
2,5 vegades més que la mitjana de les ciutats de la mostra i se situa com
a dotzena ciutat de l’Europa occidental més assequible, a diferència de la
tercera posició de l’any 2003. Així, el diferencial de preus amb altres ciutats
europees com Amsterdam, Milà o Londres s’ha reduït fins al 5%, el 15%
i el 28%, respectivament. 
Si s’observa el preu d’una nit en un hotel de tres estrelles, Barcelona no
és una de les ciutats més assequibles, ja que ocupa l’onzena posició en
el rànquing de l’Europa occidental. Malgrat això, el preu d’una nit en un
establiment d’aquest tipus a Barcelona és encara un 19% més baix que
a Milà i Londres, un 25% inferior que a París i un 38% menys que a Roma. 
Ciutat Nit d'Hotel*****Sopar Nit d’hotel***
El preu (en dòlars) d'un sopar inclou entrant, un plat i postre, sense begudes en un bon restaurant.
***** El preu d'una nit d'hotel fa referència a una habitació doble amb bany i esmorzar en un hotel
de cinc estrelles.
*** El preu d'una nit d'hotel fa referència a una habitació doble amb bany i esmorzar en un hotel de
tres estrelles.
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
270
190
190
250
220
170
220
120
130
180
160
170
200
180
140
140
200
170
120
190
200
130
150
110
90
140
120
130
150
110
110
120
100
90
130
130
70
100
100
50
120
80
90
140
100
100
90
110
70
510
500
450
450
440
430
430
420
410
400
390
390
380
380
370
360
360
350
340
340
340
330
320
310
300
300
290
280
280
280
270
270
270
270
260
260
260
250
240
240
240
230
230
220
220
220
210
210
130
Tòquio
Londres
Milà
Nova York
Chicago
Ginebra
Roma
Lisboa
Amsterdam
Miami
Barcelona
Zuric
París
Estocolm
Madrid
Kiev
Los Ángeles
Dublín
Dubai
Hong Kong
Oslo
Frankfurt
Hèlsinki
Sydney
Singapur
Viena
Moscou
Brussel·les
Copenhaguen
Johannesburg
Bratislava
Budapest
Riga
São Paulo
Berlín
Ljubljana
Xangai
Seül
Atenes
Mèxic
Rio de Janeiro
Santiago de Xile
Vílnius
Montreal
Praga
Varsòvia
Sofia
Toronto
Buenos Aires
77
64
50
50
36
42
35
36
26
38
35
47
39
40
37
27
44
53
39
26
54
37
51
48
29
35
26
37
51
17
29
25
24
30
31
22
31
35
31
32
32
33
28
27
12
32
14
37
22
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 48
Informe 2007. Sostenibilitat i qualitat de vida
Sostenibilitat i qualitat de vida
Introducció
En el context internacional actual, l’elevada demanda energètica dels
països desenvolupats, la competència creixent pels recursos energètics
derivada del dinamisme de les economies emergents i els reptes
plantejats per la realitat cada vegada més manifesta del canvi climàtic,
comporten desafiaments econòmics i socials d'una gran magnitud que fan
de la sostenibilitat un dels eixos imprescindibles de qualsevol estratègia
de creixement econòmic. Per aquest motiu, l’Observatori de Barcelona
dedica per primera vegada un capítol a aquesta temàtica i a la qualitat de
vida, a la qual està estretament lligada. 
La Unió Europea, a l’estratègia definida a Lisboa pel Consell Europeu l’any
2000, ha assumit explícitament la sostenibilitat del creixement econòmic
com un de les seves fites per als propers anys. En aquest context, ha
establert un ambiciós conjunt d’objectius concrets amb vistes al 2020, com
ara assolir una participació del 20% de les energies renovables en la
producció d’energia o reduir la intensitat energètica i les emissions de
gasos d’efecte hivernacle el 20%. En la implantació d’aquestes mesures
les àrees urbanes tenen un paper clau, ja que concentren la major part
de la població i de l’activitat econòmica.
Barcelona està treballant en aquesta direcció des de fa anys, com ho
mostren l’Agenda 21 local -procés iniciat el 1995-, el Compromís Ciutadà per
la Sostenibilitat, aprovat el 2002, o la constitució el mateix any de l’Agència
Local d’Energia. Aquest organisme està desenvolupant un pla de millora
energètica en l'horitzó 2010 que engloba un ampli conjunt de mesures
adreçades a la millora de l’eficiència energètica, l’augment de l’ús de les
energies renovables i la reducció de les emissions de gasos d’efecte
hivernacle, que ha merescut fa poc la concessió del premi “ManagEnergy
Local Action Award 2007” per part de la Comissió Europea.
Les administracions de l’àrea de Barcelona han apostat des de fa anys per
una mobilitat sostenible i un transport públic de qualitat, potenciant al
màxim l’ecomobilitat -desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport
públic- i racionalitzant l’ús del vehicle privat (cotxe compartit o carsharing).
Les dades del projecte Urban Ecosystem Europe incloses en aquest
informe permeten constatar que el nivell d’utilització del transport públic
a Barcelona és elevat en relació amb la majoria d’àrees urbanes del
continent, i projectes com la propera construcció de la línia 9 contribuiran
de forma significativa a reforçar-ne la xarxa.
Aquesta filosofia s’està incorporant també explícitament en el disseny
dels nous plans urbanístics a desenvolupar durant els propers anys. Així,
el projecte pioner Central de Generació d’Energies de Barcelona-Sud
permetrà que una de les grans transformacions urbanístiques previstes
-la que es farà al barri de la Marina i a la Zona Franca-, incorpori els
serveis energètics al seu planejament de la manera més eficient i menys
contaminant. Es preveu que el conjunt dels elements que integren el
projecte permeti reduir l'1,1% la demanda d’energia elèctrica a la ciutat
i eviti l’emissió d’unes 9.200 tones de CO2 a l’any. Actuacions com aquesta
constitueixen un pas significatiu en l’avenç cap a un nou model energètic,
en una ciutat com Barcelona, on l’estructura urbana compacta és un actiu
i contribueix per si sola a l’estalvi i l’eficiència energètics. Val a dir que
les polítiques impulsades des del municipi s’han traduït també en un
progrés evident en aspectes sensibles a l'àmbit urbà, com és la recollida
selectiva de residus.
D’altra banda, el món empresarial i civil atorga una importància creixent
al respecte pel medi ambient i la qualitat de vida dels ciutadans, com ho
mostra el bon nivell assolit per les empreses catalanes en l’obtenció de les
acreditacions EMAS -el 20% de les concedides a companyies espanyoles-
i ISO 14001 -el 15% del total estatal-.
Amb tot, cal seguir avançant, ja que l’eficiència energètica de les
economies catalana i espanyola segueix estant per sota de la mitjana de
la Unió Europea, mentre que els seus nivells de dependència energètica
es mantenen elevats.
El respecte al medi ambient i l’ús equilibrat dels recursos naturals són
factors amb influència directa sobre la qualitat de vida. El 2007 Barcelona
es posiciona per desè any consecutiu com la primera ciutat europea en
aquesta matèria, segons Cushman and Wakefield, fet que confirma
novament que aquest és un dels principals actius de la ciutat tant per als
residents com per atreure turisme, empreses i professionals. L’enquesta
realitzada per l’Urban Audit el novembre de 2006 per mesurar la percepció
de qualitat de vida de 75 ciutats de la Unió Europea, Croàcia i Turquia,
confirma l’elevada satisfacció general de la ciutadania de Barcelona en
aquest aspecte, tot i que deixa palesa la necessitat de millora en l'accés
a l'habitatge i la contaminació de l’aire.
51
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 50
Informe 2007. Sostenibilitat i qualitat de vida
53
Dependència energètica 
als països de la Unió Europea 
l'any 2003
Per primera vegada, l’Observatori de Barcelona inclou l’indicador sobre la
dependència energètica elaborat per l’Agència d’Estadística de la Unió
Europea (Eurostat), amb la intenció de poder-ne dur a terme un seguiment
en els propers anys, atesa la importància estratègica que té aquesta
variable en l’estructura de costos de les empreses i globalment en les
relacions internacionals. Cal tenir en compte que, sobretot en moments
de forta inflació de costos energètics, la dependència energètica es pot
convertir en un factor limitador del creixement.
En el context europeu, els països de l’ampliació són els menys dependents
energèticament. L’any 2003, el percentatge d’importacions sobre el consum
energètic dels nous països membres de la Unió Europea ha estat del 32,2%,
molt per sota tant del 51,8% de l’EU-15 com del 76,4% d’Espanya.
La variabilitat d’aquest indicador entre els països de la Unió Europea és
considerable, i oscil·la entre el gairebé 100% de Luxemburg i el 14,2%
de Polònia. Només dos dels països de la mostra són energèticament
autosuficients: Gran Bretanya i Dinamarca, que exporten l’equivalent
al 5,9% i el 31,7%, respectivament, del seu consum energètic. 
Pel que fa a l’evolució temporal, la dependència energètica ha augmentat
uns quatre punts els darrers quatre anys tant a l’UE-15 com a la UE-25.
Aquesta tendència respon tant a l’escassa producció nacional com a un
model de creixement econòmic que pressiona a l’alça la demanda
d’energia per part de les empreses i dels consumidors. 
52
Intensitat energètica als països
de la Unió Europea l'any 2005
L’Agència d’Estadística de la Unió Europea (Eurostat) publica anualment un
indicador que mesura la intensitat energètica -és a dir, el consum d’energia
necessari per generar 1 euro de PIB- als estats membres. Atès l’interès
d’aquesta variable com a indicador sintètic d’eficiència energètica -un dels
requisits imprescindibles per garantir un creixement econòmic sostenible
en el temps-, l’Observatori de Barcelona l’incorpora per primera vegada al
seu informe anual, amb la intenció de poder-ne dur a terme un seguiment
els propers anys.
L’any 2005, els països de la Unió Europea més eficients energèticament són
Dinamarca, Irlanda, Àustria i Alemanya, tots amb un consum unitari d’energia
inferior a la mitjana dels 15 (184,85 kgoe/1.000 €). A l’extrem oposat, els
països de l’ampliació són els més intensius energèticament, principalment
a causa d’una estructura productiva i d’una capacitat tecnològica parcialment
obsoletes. Els valors en aquests països doblen i fins i tot quadrupliquen
la mitjana de la Unió Europea, tot i que els darrers anys s’han reduït
notablement, amb decreixements acumulats superiors al 10% a la majoria
d’aquests estats. 
Espanya, amb 219,23 kgoe/1.000 €, té una eficiència energètica inferior
a la mitjana de l’EU-15 -només per sobre de Portugal i Grècia- i l’EU-27.
Actualment l'economia espanyola està fent esforços per millorar aquesta
realitat, i ha aconseguit reduir la seva intensitat energètica en un 3,4%
entre els anys 2000 i 2005. De tota manera, amb vista al futur es fa
imprescindible seguir aprofundint en aquest tipus de polítiques, ja que
països com Dinamarca, que partia del nivell d’intensitat energètica més
baix del continent, ha aconseguit reduir-la en prop del 10% durant el
mateix període. 
% 2002 País % 2003
La dependència energètica està definida com el quocient, en %, de les importacions netes d'energia
pel consum brut nacional d'energia
* Sense Bulgària i Romania
Font: Eurostat
Dinamarca
Gran Bretanya
Polònia
Txèquia
Romania
Estònia
NOUS ESTATS MEMBRES *
Països Baixos
Suècia
Lituània
Bulgària
UNIÓ EUROPEA 25
França
UNIÓ EUROPEA 15
Eslovènia
Finlàndia
Hongria
Alemanya
Grècia
Àustria
Espanya
Bèlgica
Itàlia
Portugal
Irlanda
Luxemburg
-31,72
-5,93
14,13
24,93
26,12
27,39
32,16
37,61
42,93
45,29
46,58
49,44
50,47
51,81
53,44
59,21
61,07
61,12
67,40
69,19
76,44
78,79
84,05
85,26
87,11
98,71
-41,09
-12,07
11,21
26,23
24,54
29,10
30,65
33,79
37,30
42,75
46,66
48,01
50,91
50,34
50,08
52,57
56,99
60,45
70,66
67,62
78,21
76,35
86,68
84,15
89,25
98,99
kgoe/1.000 €
2004 País
kgoe/1.000 €
2005
Consum energètic brut dividit per PIB (a preus constants, 1995=100) - kgoe (kilogram de gasoil
equivalent) per 1000 euros
Font: Eurostat
Japó
Dinamarca
Irlanda
Àustria
Alemanya
UNIÓ EUROPEA 15
França
Luxemburg
Itàlia
Països Baixos
Gran Bretanya
UNIÓ EUROPEA 25
Suècia
Bèlgica
UNIÓ EUROPEA
Espanya
Grècia
Portugal
Finlàndia
Estats Units
Eslovènia
Hongria
Polònia
Txèquia
Lituània
Estònia
Romania
Bulgària
-
114,12
143,92
149,32
157,02
184,85
185,47
189,85
190,67
195,55
202,63
-
204,34
205,70
208,05
219,23
236,54
241,43
241,46
-
320,48
543,58
584,70
823,38
949,13
966,92
1.164,89
1.582,41
121,07
121,14
158,84
147,09
159,61
187,65
186,96
193,52
188,82
201,99
206,03
204,89
214,67
207,43
211,07
222,17
240,64
238,04
268,93
308,59
324,74
533,64
596,35
874,42
1.086,21
1.096,22
1.226,89
1.595,28
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 52
Informe 2007. Sostenibilitat i qualitat de vida
55
Ús del transport públic a ciutats
del mon l'any 2005
L’ús del transport públic té una importància estratègica per reduirla
congestió urbana i assolir una mobilitat i un creixement sostenibles a les
ciutats del segle XXI. Per aquest motiu, l’Observatori de Barcelona inclou per
primera vegada l’indicador d’ús del transport públic -nombre de passatgers
que durant un any han viatjat amb autobús, metro, tren o tramvia dividit per
la població de la ciutat- elaborat per l’estudi Urban Ecosystem Europe, on es
recullen diversos indicadors mediambientals referents a 26 àrees urbanes
de la UE. 
Barcelona assoleix una posició intermitja en el rànquing d’utilització del
transport públic, superada per capitals com París, Londres o Madrid però
amb un ús més intens que Berlín, Goteborg o Brussel.les. Cal afegir que,
a la ciutat de Barcelona, el percentatge de població que viatja a peu o en
bicicleta és elevat en relació a altres metròpolis, fet afavorit per l’estructura
urbana compacta. Els darrers anys, el conjunt d’aquests modes de transport
sostenibles ha absorbit la major part de l’increment de la mobilitat dins del
municipi, i s’estan desenvolupant polítiques per tal d’accentuar aquesta
tendència en el futur.
54
Consum d’energies renovables
als països de la Unió Europea
l'any 2004
L’Observatori de Barcelona inclou per primera vegada el pes percentual del
consum d’energies renovables sobre el consum energètic total, elaborat
per l’Agència d’Estadística de la Unió Europea (Eurostat), amb la intenció de
poder-ne dur a terme un seguiment els propers anys. 
Es consideren renovables les energies solar, eòlica, hidràulica, geotèrmica
i de residus i biomassa. La inclusió d’aquest indicador respon a la incidència
que tenen aquestes energies sobre la capacitat de creixement sostenible
dels països, la disminució de la seva dependència energètica i el medi
ambient i la qualitat de vida.
El consum d’energies renovables l’any 2004 a Espanya s’ha situat en el 6,4%
del consum energètic total, percentatge idèntic a la mitjana de la UE-15
i superior a les xifres de la UE-25 i de països com Franca, Itàlia, Països
Baixos i el Regne Unit.
Barcelona s’orienta a la millora de la qualitat ambiental i a un
desenvolupament sostenible de la ciutat a partir, entre d’altres, de l’ús
i del coneixement de les energies renovables. Amb aquesta nova cultura
energètica es pretén substituir les fonts d’energia convencionals, que són
exhauribles i produeixen un fort impacte sobre el planeta, per les que
provenen de recursos inesgotables.
Aquest model sostenible de desenvolupament requereix el creixent
aprofitament de les fonts d’energia autòctones, fet de cabdal importància
en un entorn geogràfic -Catalunya, Espanya i Europa- energèticament
deficitari, on la difusió de les energies renovables pot permetre
desenvolupar tecnologies pròpies en les quals el nostre país esdevingui
un referent internacional.
% 2003 País % 2004
El consum d'energies renovables està definit com el quocient, en %, de les energies renovables pel
consum total d'energia
* Sense Bulgària i Romania
Font: Eurostat
Suècia
Finlàndia
Àustria
Portugal
Dinamarca
Romania
Eslovènia
Estònia
Lituània
UNIÓ EUROPEA 15
Espanya
UNIÓ EUROPEA 25
França
Itàlia
Bulgària
NOUS ESTATS MEMBRES *
Grècia
Polònia
Alemanya
Hongria
Txèquia
Països Baixos
Bèlgica
Irlanda
Gran Bretanya
Luxemburg
26,60
23,40
20,70
14,90
14,60
11,70
11,60
10,80
8,00
6,40
6,40
6,30
6,30
6,00
5,20
5,20
5,10
4,70
4,00
3,70
3,10
2,90
2,10
2,10
1,60
1,60
26,30
21,20
19,50
17,10
13,10
9,90
10,30
9,60
7,80
6,10
7,20
6,00
6,30
5,90
4,90
4,90
5,10
4,50
3,50
3,50
2,70
2,60
1,90
1,80
1,40
1,40
Ciutat Passatgers/ habitant any
* Dades de l'Ajuntament de Barcelona per l'any 2005
Font: Urban Ecosystem Europe
Praga
París
Roma
Viena
Hèlsinki
Madrid
Londres
Milà
Barcelona*
Riga
Berlín
Dresden
Göteborg
Heidelberg
Lió
Nàpols
Brussel·les
Antvers
Saragossa
Arhus
Tampere
Turku
Bristol
Nicòsia
969
693
481
452
431
416
406
393
379
375
361
287
273
252
248
243
238
227
173
164
118
114
82
16
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 54
Informe 2007. Sostenibilitat i qualitat de vida
57
Recollida selectiva de residus a
ciutats europees l’any 2005
L'any 2005 Barcelona ha recollit un 30% dels residus municipals de forma
selectiva. Aquest percentatge la situa en la desena posició entre 25 ciutats
europees analitzades a l'informe Urban Ecosystem Europe. Les ciutats
petites i mitjanes mostren, en general, millors percentatges que les
metròpolis i les grans ciutats. De fet, entre les que superen el milió i mig
d'habitants, el percentatge de Barcelona només és superat per Viena
i Berlín i se situa per davant de París, Londres, Roma i Madrid.
S’observa que les ciutats escandinaves i del nord d’Europa tenen un
comportament molt més sostenible, amb taxes de recollida selectiva
d’escombraries entre un 33% i un 62%, mentre que les ciutats
mediterrànies, de l’est d’Europa i de la Gran Bretanya tenen taxes inferiors
al 20%. Barcelona té un valor superior a la mitjana (26%).
La recollida diferenciada de fracció orgànica, vidre, paper, cartró i envasos
ha crescut 16 punts percentuals entre 2001 i 2005 i se situa l’any 2006 en
el 31,5%. Aquest increment al llarg dels anys s'explica per la implantació
de la recollida comercial i dels mercats, la progressiva col·laboració del
ciutadà en la separació selectiva de la brossa i l'ampliació dels punts verds.
Augmentar la recollida selectiva de residus millora les possibilitats de
reciclatge, i això repercuteix positivament en l’impacte ambiental i propicia
la generació de nova activitat econòmica.
56
Preu del transport públic a
ciutats del món l’any 2006
Segons les últimes dades disponibles de la Unió de Bancs Suïssos,
Barcelona destaca també pel cost assequible d’utilitzar el transport urbà.
Així, l’any 2006 se situa com la cinquena ciutat de l’Europa occidental amb
el preu més econòmic d’un viatge de bus, tramvia o metro. Malgrat
la pèrdua de dues posicions, Barcelona conserva uns valors molt més
baixos que els de ciutats com Brussel·les (un 39% més alts), Hèlsinki
(92%), Londres (100%) i Frankfurt (160%). 
La competitivitat de Barcelona es manté si agafem com a referència el preu
del tren, ja que ocupa la quarta posició de ciutats de l’Europa occidental
amb el preu més econòmic. Pel que fa al preu del taxi, a diferència dels
altres mitjans de transport urbà, Barcelona se situa per sobre de la mitjana
de preu de la mostra de ciutats.
TaxiCiutat Tren
Preu en dòlars d'un billet d'anada de segona classe per a un viatge de 200 Km (tren), d'un recorregut
de 5 Km en els límits de la ciutat durant el dia (taxi) i d'un billet únic (tramvia, bus o metro).
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
Londres
Amsterdam
Estocolm
Ginebra
Oslo
Hong Kong
París
Brussel·les
Berlín
Barcelona
Frankfurt
Copenhaguen
Sydney
Los Ángeles
Nova York
Roma
Dublín
Johannesburg
Chicago
Milà
Miami
São Paulo
Montreal
Lisboa
Madrid
Budapest
Santiago de Xile
Hèlsinki
Ljubljana
Singapur
Rio de Janeiro
Praga
Moscou
Dubai
Kiev
Bratislava
Atenes
Riga
Sofia
Buenos Aires
Seül
Mèxic
Xangai
2,60
2,60
4,50
2,20
3,80
0,80
1,70
1,80
2,50
1,30
3,40
2,90
2,80
1,50
2,00
1,20
1,60
1,20
2,00
1,20
1,30
0,90
2,20
1,10
1,40
0,90
0,70
2,50
1,00
1,00
0,80
0,80
0,30
0,80
0,30
0,60
0,70
0,40
0,30
0,20
0,80
0,30
0,50
91,20
31,20
25,90
41,40
36,20
5,40
37,00
21,20
45,20
18,50
44,80
35,10
21,50
22,00
52,50
23,00
40,00
8,50
32,40
16,30
27,80
-
47,00
18,60
16,70
9,60
11,70
34,90
15,10
-
-
6,70
3,10
n.a.
2,70
8,20
11,50
5,90
6,30
7,10
5,50
-
6,20
Bus, tramvia
o metro
20,30
17,20
17,00
16,50
16,30
16,10
15,60
14,20
13,30
13,00
13,00
12,60
12,40
11,80
11,60
11,40
10,40
10,00
9,90
9,70
9,30
9,10
9,00
8,70
8,60
7,50
7,00
6,20
6,20
6,20
6,10
6,00
5,40
5,20
4,00
3,90
3,30
2,90
2,90
2,60
2,00
1,90
1,60
Ciutat %
Font: Urban Ecosystem Europe
Antvers
Turku
Dresden
Hèlsinki
Arhus
Heidelberg
Viena
Berlín
Estocolm
Barcelona
Milà
Lió
Copenhaguen
Göteborg
Brussel·les
Londres
Bristol
Roma
Praga
Riga
París
Saragossa
Madrid
Nàpols
Nicòsia
62
57
54
46
36
36
36
35
33
30
29
27
26
25
21
15
14
13
12
11
10
8
7
5
2
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 56
Compromís de les empreses
europees l’any 2007
L’any 2006, les empreses espanyoles són les que han obtingut més
acreditacions ISO 14001 de tot el continent europeu i les terceres del món,
per darrere del Japó i la Xina. Hi ha gairebé 1.500 empreses més acreditades
a Espanya que a Itàlia, el segon estat del rànquing europeu, i gairebé el doble
que a Alemanya, que ocupa el tercer lloc. Les empreses espanyoles també
han registrat el segon millor creixement absolut interanual i el major
increment d’acreditacions els darrers cinc anys.
Pel que fa a les empreses catalanes, la darrera xifra disponible del 2005 els
atorga, amb 1.200 acreditacions, el 15% de les ISO 14001 concedides
a companyies espanyoles i el 2,8% de les europees. Aquest fet les situa en
un nivell adequat de respecte del medi ambient en el context internacional.
L’evolució del registre EMAS a Catalunya segueix un creixement positiu,
ja que el nombre de certificacions augmenta des del primer any (1997) en
què es van començar a inscriure organitzacions. Tot i ser lluny encara dels
objectius desitjats, es detecta a les empreses i al conjunt de la societat un
compromís creixent respecte a la qualitat, el medi ambient i la prevenció
de riscos laborals.
L’any 2007, les empreses de la província de Barcelona van concentrar el 76%
de les acreditacions EMAS catalanes, i el 20% de les espanyoles. Es tracta
de percentatges inferiors als de l’any anterior, atès el major increment
registrat en els àmbits català i espanyol. Tot i així el nombre total de
certificacions de la província de Barcelona supera el de països com
Dinamarca, Suècia o el Regne Unit.
Informe 2007. Sostenibilitat i qualitat de vida
5958
Zones verdes urbanes a ciutats
europees l’any 2005
Amb 19 m2 de zona verda per habitant, Barcelona ocupa la tretzena posició,
compartida amb Berlín i Dresden, entre les ciutats europees analitzades en
l'informe Urban Ecosystem Europe. A més dels parcs, jardins i altre verd
urbà, aquesta dada inclou, per a algunes de les ciutats, les àrees
perifèriques de boscos amb fàcil accessibilitat i usabilitat per als residents
de la ciutat. Això explica que les ciutats escandinaves presentin una ràtio
propera o superior als 100 m2 de zona verda per habitant, quan la mitjana
del conjunt de les ciutats se situa en 44 m2. La posició de Barcelona per
sobre de ciutats com Berlín, Londres, París o Madrid s'explica per la gran
extensió de Collserola. Si bé l'espai verd de Barcelona creix al llarg dels
anys, les darrers dades per a l'any 2006 mostren que l'indicador
s'estabilitza atès l'increment del nombre d'habitants.
País EMAS (2007)
Font: Comissió Europea, Eco-Management and Audit Scheme (EMAS)
Alemanya
Espanya
Itàlia
Àustria
Catalunya
Barcelona
Dinamarca
Suècia
Regne Unit
Portugal
Grècia
Finlàndia
Bèlgica
República Txeca
Noruega
França
Països Baixos
Hongria
Polònia
Irlanda
República Eslovaca
Letònia
Estònia
Eslovènia
Luxemburg
Malta
Lituània
Xipre
Romania
Bulgària
5.800
11.205
9.825
550
-
-
808
4.865
5.400
564
300
991
530
1.315
475
3.629
1.132
1.140
597
294
340
101
182
351
53
5
267
47
1.454
97
1.483
811
679
270
210
168
107
71
64
58
55
40
39
28
27
17
13
10
7
7
5
5
2
1
1
1
0
0
0
0
ISO-14001 (2006)Ciutat
m2/habitant
Font: Urban Ecosystem Europe
Göteborg
Arhus
Hèlsinki
Tampere
Estocolm
Nicòsia
Turku
Praga
Bristol
Brussel·les
Copenhaguen
Roma
Barcelona
Berlín
Dresden
Londres
Heidelberg
Viena
Milà
París
Antvers
Madrid
Saragossa
Riga
Nàpols
181
136
134
99
98
74
66
64
33
28
24
23
19
19
19
17
15
13
11
11
8
7
6
4
2
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 58
Informe 2007. Sostenibilitat i qualitat de vida
6160
Millors ciutats europees en
qualitat de vida per als
treballadors l’any 2007
Any rere any, Barcelona consolida la seva posició com la millor ciutat
europea en qualitat de vida. Per desè any consecutiu, els executius
europeus enquestats l’any 2007 tornen a considerar Barcelona la ciutat
europea que ofereix millor qualitat de vida als treballadors, per davant
d’altres ciutats europees, com París, Londres i Dublín. 
En segona i tercera posició hi ha Ginebra i Madrid, amb un important avenç
de la primera en el rànquing respecte a l’any 2006, en què ocupava la
novena posició. 
Barcelona és una ciutat molt agradable per viure-hi; entre altres atractius
ofereix moltes possibilitats per al lleure durant tot l’any, i combina aquests
alts estàndards de qualitat de vida amb uns costos força moderats en
el context europeu.
Ciutat Rànquing 2007
Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2007
Barcelona
Ginebra
Madrid
París
Estocolm
Munic
Zuric
Copenhaguen
Oslo
Amsterdam
Lió
Londres
Berlín
Dublín
Roma
Viena
Lisboa
Brussel·les
Leeds
Hamburg
Milà
Hèlsinki
Manchester
Glasgow
Düsseldorf
Atenes
Budapest
Frankfurt
Praga
Birmingham
Varsòvia
Moscou
Bucarest
1
2
3
4
5
6
7
8
8
10
11
11
13
13
15
16
17
18
19
19
21
22
23
24
25
26
27
27
29
30
31
32
33
Rànquing 2006
1
9
3
4
5
5
2
20
14
11
18
7
19
15
8
11
10
16
22
11
17
21
23
23
27
30
27
26
25
27
33
31
31
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 60
Informe 2007. Preus i costos
Preus i costos
Introducció
En el període més recent, el cost de la vida a les ciutats espanyoles
i europees en general ha augmentat notablement en el rànquing de les
ciutats més cares del món, enfront de les americanes i asiàtiques; la
depreciació del dòlar com a resposta ineludible als forts desequilibris que
pateix l’economia nord-americana ha provocat que les ciutats europees
hagin escalat moltes posicions i hagin perdut competitivitat en preus.
Pel que fa a Barcelona, a l'efecte de l'enfortiment de l'euro cal sumar-hi el
diferencial d’inflació que manté l’economia catalana enfront de l’espanyola
i aquesta en relació amb l’europea. La suma d’aquests factors fa que
Barcelona s’allunyi de ser una de les ciutats més assequibles de l’Europa
dels 15. Malgrat això, Barcelona té un cost de la vida inferior a les ciutats
de referència d’Europa occidental, com Amsterdam, Londres, París i Milà,
i manté una evolució dels preus que li permet continuar en una posició
competitiva en la captació d’empreses.
L’atractiu de fer negocis i d’establir-se a Barcelona ha estat
tradicionalment afavorit per uns preus moderats reflectits en els tres
principals costos: sòl, subministraments i laborals. Pel que fa al primer
concepte, s’observen diferències significatives entre els diversos tipus de
sòl rellevants per a l’activitat econòmica. En primer lloc, el mercat
d’oficines a Barcelona té una taxa d’ocupació molt elevada i atreu una forta
demanda inversora, però les seves rendes se segueixen situant per sota
de la mitjana de l’Europa occidental. Efectivament, els preus dels immobles
d’oficines han augmentat de forma moderada (3%) i es mantenen en un
nivell que confirma l’atractivitat de Barcelona per a la localització de
negocis en el context de ciutats europees i del món.
D’altra banda, els preus del lloguer de l’habitatge a Barcelona, tot i
l’increment del 48% entre els anys 2003 i 2006, segueixen sent competitius
amb relació als d’altres ciutats europees. En canvi, pel que fa al sòl
industrial, Barcelona se situa actualment en la franja alta, i supera ja la
majoria de les ciutats europees, però amb preus màxims encara inferiors
als de Londres, Dublín, Hèlsinki i Oslo. La irrupció amb força de l’activitat
logística, gran consumidora de sòl, ha contribuït encara més a reduir-ne
l’oferta disponible i a empènyer els preus a l’alça. Aquesta és una de les
causes principals que, com reflecteix l’informe 2007 "Industrial Space
Across the World" de Cushman & Wakefield, Barcelona sigui la ciutat més
cara d’Espanya per a l’activitat logística i industrial, amb un nivell de preus
equivalent al de París.
Pel que fa a la dinàmica de preus dels subministraments, Espanya manté
uns preus dels combustibles líquids molt competitius en l’àmbit europeu,
en un entorn de fort increment dels preus energètics esmorteït
parcialment per la fortalesa de l’euro enfront de la moneda de referència.
Malgrat que el creixement del preu del gas els darrers anys ha estat
superior al del conjunt de l’Europa dels 15, el país encara registra un nivell
de preu competitiu. En relació amb l’electricitat per a ús industrial, en un
context europeu inflacionista, Barcelona es torna a situar l’any 2007 com
la sisena ciutat amb els preus més baixos de l’Europa dels 15.
Així mateix, Barcelona segueix sent una ciutat competitiva en costos
laborals, ja que els seus nivells salarials són moderats amb relació a la
majoria de ciutats de la mostra mundial que analitza l’estudi "Price &
Earnings around the Globe" de la Unió de Bancs Suïssos. Aquest avantatge
competitiu no va en detriment d’una estratègia de futur per a la ciutat que
aspira a basar la seva economia en activitats intensives en coneixement
que incorporin mà d’obra altament qualificada, amb una remuneració
adequada que permeti la captació i la retenció de talent.
63
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 62
Informe 2007. Preus i costos
65
Preu del lloguer de l’habitatge
a ciutats del món l’any 2006
Els preus de lloguer de l’habitatge a Barcelona, malgrat l’increment del 48%
entre els anys 2003 i 2006, segueixen sent competitius amb relació als
d’altres ciutats europees i del món, amb uns valors un 36% més baixos que
la mitjana de les ciutats de la mostra.
El lloguer mitjà d’un habitatge de les característiques indicades és,
a Barcelona, menys de la meitat dels de Londres, Hèlsinki o Los Ángeles,
i molt inferior als de ciutats com Amsterdam, Milà, Dublín, Brussel·les o
Budapest. 
A diferència de l’any 2003, i d’acord amb les dades de la Unió dels Bancs
Suïssos, durant el 2006 l’increment d’aquests lloguers a Barcelona ha estat
notablement superior al de la majoria de ciutats analitzades, i se situa en
una mitjana del 18%. Malgrat aquest increment, Barcelona encara es manté
com la ciutat de la mostra amb els lloguers de l’habitatge més baixos de
la Unió Europea dels 15, per darrere d’Atenes i Estocolm.
64
Ciutats del món en cost 
de la vida l’any 2007
Barcelona continua pujant posicions en el rànquing de ciutats del món
quant al cost de la vida, i s’allunya de les ciutats més assequibles. L’estudi
anual elaborat per la consultora Mercer Human Resource Consulting, que
compara els preus de més de 200 productes i serveis bàsics a 143 ciutats
de tot el món, situa Barcelona en la posició 31, fet que posa de manifest per
quart any consecutiu l’encariment de la ciutat. 
Per segon any consecutiu, Moscou és la ciutat més cara del món per als
professionals estrangers; Londres ocupa la segona posició després
d’escalar tres llocs, i supera Seül, Tòquio i Hong Kong.
En aquesta edició hi ha hagut grans canvis en el rànquing del cost de la vida,
ja que l'enfortiment de l'euro i d'altres monedes, com el franc suís o les
corones sueca, danesa i noruega, ha provocat que les ciutats europees
hagin escalat nombroses posicions en la classificació. Entre les cinquanta
ciutats més cares del món, trenta són europees i sis ja figuren entre les deu
primeres. En canvi, gràcies a la feblesa del dòlar, només dues ciutats nord-
americanes (Nova York i Los Ángeles) entren en aquest rànquing.
En la mateixa línia, les dues ciutats espanyoles principals han ascendit
notablement en el rànquing de cost de la vida i ja estan entre les trenta-una
ciutats més cares del món. Madrid ha passat del lloc 53 al 26 i Barcelona,
del 56 al 31.
Malgrat aquest encariment progressiu, en el context de les ciutats europees
Barcelona es manté a la posició 21, amb un cost de la vida molt inferior al
de ciutats com Londres, Milà i París, i també més baix que el d’Amsterdam
i Madrid, però supera ciutats com Frankfurt, Munic o Brussel·les.
Ciutat
Rànquing
mundial 2007
Font: Mercer Human Resource Consulting, World-wide Cost of Living Survey 2007-city rankings
Moscou
Londres
Seül
Tòquio
Hong Kong
Copenhaguen
Ginebra
Osaka
Zuric
Oslo
Milà
St. Petersburg
París
Singapur
Nova York
Dublín
Tel Aviv
Roma
Viena
Beijing
Sydney
Hèlsinki
Estocolm
Douala
Amsterdam
Madrid
Shangai
Kiev
Atenes
Almaty
Barcelona
Bratislava
Dakar
Dubai
Abidjan
Glasgow
Lagos
Istanbul
Munic
Frankfurt
Birmingham
Los Angeles
Luxemburg
Brussel·les
Abu Dhabi
Berlín
Düsseldorf
Taipei
Praga
Alger
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
26
28
29
30
31
31
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
45
45
48
49
50
1
5
2
3
4
8
7
6
9
10
13
12
15
17
10
18
24
21
21
14
19
25
36
27
41
53
20
21
59
52
56
48
45
25
45
60
31
15
65
61
69
29
56
70
30
72
62
28
50
51
Rànquing
mundial 2006
Ciutat $
Els lloguers inclouen tots els costos ocasionals per a l'habitatge i estan basats en apartaments construïts
després del 1980 (4 habitacions, cuina, bany i garatge) amb un nivell de confort de classe mitjana.
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
Nova York
Tòquio
Londres
Hong Kong
Seül
Los Ángeles
Sydney
Chicago
Santiago de Xile
Hèlsinki
Dublín
São Paulo
Dubai
Milà
Rio de Janeiro
Ginebra
Oslo
Zuric
Amsterdam
París
Copenhaguen
Kiev
Miami
Lisboa
Moscou
Brussel·les
Frankfurt
Singapur
Madrid
Budapest
Berlín
Viena
Roma
Toronto
Barcelona
Atenes
Montreal
Estocolm
Riga
Sofia
Varsòvia
Xangai
Mèxic
Praga
Ljubljana
Vílnius
Johannesburg
Buenos Aires
Bratislava
7.380
7.270
6.240
4.350
4.330
4.200
3.870
3.450
3.430
3.260
3.020
3.010
2.900
2.700
2.700
2.680
2.610
2.550
2.470
2.450
2.440
2.430
2.200
2.090
2.090
1.930
1.910
1.910
1.890
1.870
1.810
1.790
1.750
1.730
1.610
1.570
1.560
1.520
1.390
1.270
1.220
1.210
1.190
1.180
1.150
1.100
1.070
1.020
790
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 64
Informe 2007. Preus i costos
67
Preu del lloguer de locals
comercials a ciutats 
del món l’any 2007
Segons l’informe Main Streets Across the World 2007 de Cushman and
Wakefield, Barcelona continua en un bona situació per atreure nou capital
de retail i millorar els locals comercials. El lloguer dels locals comercials
al carrer més car de Barcelona i el tercer més car del país, Portal
de l’Àngel, encara és una tercera part del dels Camps Elisis o menys de la
meitat del dels principals carrers comercials de Dublín o Londres,
i aproximadament 1.000 € més baix que el cost del metre quadrat als de
Sydney, Seül, Atenes o Melbourne.
A Barcelona, el carrer on més s’han encarit els locals comercials el darrer
any és La Rambla de Catalunya, amb un increment dels preus del 25%.
A excepció d’aquest carrer, els augments dels lloguers de Barcelona són
inferiors als de les altres grans ciutats de l’Estat -Madrid, Saragossa, Sevilla
i València-, que registren creixements que oscil·len entre el 12% i el 45%. 
A escala mundial, el darrer any els lloguers comercials han registrat un
creixement mitjà del 14%. Destaca l’ascens espectacular que registra la
capital de l’Índia, Nova Delhi, on la renda del principal carrer comercial s’ha
incrementat el 71%, i ha escalat 46 posicions. L’increment més important
del continent europeu, amb el 44%, ha estat per a un carrer de Màlaga, que
ha pujat 27 posicions. Si s’analitza aquest indicador durant un període de
cinc anys la dinàmica a les diferents ciutats no varia significativament: en
general, els principals augments són per als països emergents i per al
Japó, amb increments acumulats del 150% al 200%. 
En el futur es preveu que continuarà aquesta tendència i que els increments
de preus més rellevants es produiran en mercats amb un potencial de
consum gran i creixent, com són l’Índia, la Xina, el Brasil i Rússia.
Barcelona desenvolupa des de fa anys una política comercial activa basada en
els plans de dinamització dels eixos comercials urbans. Actualment Barcelona
té 19 eixos distribuïts pels diversos districtes de la ciutat, que representen una
oferta comercial diversificada i competitiva. La recent celebració de l’Any del
Comerç, que ha aplegat mes d’1.400.000 assistents als centenars d’actes
organitzats, ha representat un nou impuls i un reconeixement al paper clau
d’aquest sector que contribueix tan significativament a la generació de riquesa,
la qualitat urbana i la cohesió social a la ciutat.
66
Preu del lloguer d’oficines 
a ciutats del món l’any 2007
Durant l’any 2007, els lloguers d’oficines a la ciutat han mantingut un alt
nivell d’atractivitat, i s’han situat en una cinquena part dels de Londres, en
el 30% dels de Tòquio i en menys de la meitat dels de Moscou, París
o Dublín. A més, Barcelona també se situa per sota dels preus de ciutats
com Madrid, Nova York i Milà (en un 37%, 29% i 27%, respectivament).
D’acord amb la mostra seleccionada per Richard Ellis, l’increment mitjà dels
preus ha estat del 7%. L’oferta es manté dinàmica a moltes ciutats gràcies,
fonamentalment, a la racionalització i l’eficiència de l’espai, especialment en
els casos de París, Milà i Frankfurt. També a Barcelona el mercat d’oficines
travessa un bon moment gràcies al desenvolupament de noves àrees de
negoci com el 22@ i Gran Via Sud, que han permès la reconversió de milers
de metres quadrats d’oficines obsoletes i actualment concentren la nova
oferta disponible en forma d’edificis moderns.
El mercat d’oficines barceloní segueix en expansió, amb una ocupació
elevadíssima, mentre continua baixant la taxa de desocupació, que ja
assoleix el 5,25%, el nivell més baix des de l’any 2002. 
Malgrat tot, els preus encara han augmentat de forma moderada (3%) i es
mantenen en un nivell que confirma l’atractivitat de Barcelona per localitzar
negocis en el context de ciutats europees i del món. 
Tot i el caràcter cíclic del mercat d’oficines, a Barcelona presenta una
tendència positiva a llarg termini i amb revaloracions a l’alça. El 2007,
la demanda d’oficines de lloguer és forta, i s’espera un índex de
contractació elevat, similar al de l’any anterior. En els propers anys
augmentarà la disponibilitat d’espai per a oficines a la ciutat, especialment
a les noves àrees de negoci, fet que hauria de contribuir a mantenir els
increments de preus en nivells moderats. 
Ciutat €/m2
El preu anual inclou els costos totals d'ocupació d'oficines situades al centre de la ciutat.
Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents 2007
Londres
Tòquio
Mumbay
Moscou
Nova Delhi
París
Dublín
Hong Kong
Edimburg
Manchester
Glasgow
Madrid
Seül
Nova York
Milà
Zuric
Luxemburg
Estocolm
Frankfurt
Ginebra
Brussel·les
Rio de Janeiro
Munic
Atenes
Toronto
Xangai
Oslo
Roma
Barcelona
Sydney
Amsterdam
Varsòvia
Washington
Hèlsinki
Buenos Aires
Copenhaguen
Hamburg
Istanbul
Boston
Beijing
Mèxic
Lisboa
Praga
Viena
San Francisco
Berlín
Montreal
Silicon Valley
San Juan de Puerto Rico
Santiago de Xile
Atlanta
1.951
1.311
1.119
975
940
903
861
786
718
690
634
634
594
561
551
548
509
507
492
480
451
445
444
426
422
420
416
407
401
398
394
393
356
356
341
339
338
335
330
325
318
316
310
306
289
288
255
237
228
209
163
Ciutat €/m2
Preu anual del metre quadrat.
Font: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World 2007
Nova York
Hong Kong
Nova York
París
Londres
Tòquio
Dublín
Londres
Los Angeles
París
Zuric
Sydney
Melbourne
Atenes
Seül
Chicago
San Francisco
Munic
Madrid
Frankfurt
Milà
Roma
Newcastle
Manchester
Birmingham
Singapur
Edimburg
Stuttgart
Madrid
Barcelona
Berlín
Viena
Hamburg
Copenhaguen
Moscou
Beijing
Barcelona
Praga
Oslo
Amsterdam
Xanghai
Kuala Lumpur
Rotterdam
São Paulo
Mumbay
Toronto
Vancouver
Brussel·les
València
Hèlsinki
Lió
Sevilla
Budapest
Bilbao
Rio de Janeiro
Estocolm
Saragossa
Barcelona
Marsella
Istanbul
Tel Aviv
Barcelona
Beirut
Lisboa
11.983
9.688
9.586
7.364
6.498
5.459
5.340
5.042
4.793
4.418
3.926
3.905
3.779
3.600
3.420
3.395
3.195
3.120
2.880
2.700
2.700
2.700
2.653
2.653
2.612
2.597
2.586
2.520
2.520
2.400
2.400
2.400
2.340
2.227
2.226
2.137
2.100
2.040
2.000
2.000
1.915
1.663
1.650
1.596
1.589
1.584
1.584
1.580
1.560
1.500
1.473
1.440
1.440
1.380
1.320
1.302
1.260
1.200
1.178
1.176
1.069
960
928
900
Carrer
Cinquena Avinguda
Causeway Bay
Madison Avenue
Avenue des Champs Elysées
New Bond Street
Ginza
Grafton Street
Oxford Street
Rodeo Drive (Beverly Hills)
Rue du Faubourg St Honoré
Bahnhofstrasse
Pitt Street Mall
Bourke Street
Ermou
Myeongdong
North Michigan Avenue
Union Square
Kaufingerstraße
Preciados
Zeil
Via Montenapoleone
Via Condotti
Northumberland Street
Market Square
High Street
Orchard Road
Princes Street
Königstraße
Serrano
Portal de l'Àngel
Tauentzienstraße (south)
Kärntnerstraße
Mönckebergstraße
Strøget
Tverskaya
Wanfujing
Passeig de Gràcia
Na Prikope/Wenceslas Square
Karl Johan Gate
Kalverstraat
Nanjing Road (East)
Suria KLCC
Lijnbaan
Iguatemi Shopping
Linking Road, Western Suburban
Bloor Street
Robson Street
Rue Neuve
Colon
City Centre
Rue de la République
Tetuán
Váci utca
Gran Via
Rio Sul Shopping
Biblioteksgatan
Pl. de la Independencia
Rambla de Catalunya
Rue St Ferréol
Abdi Ipekci (European side)
Ramat Aviv
Avinguda Diagonal
ABC Centre Achrafieh
Baixa
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 66
Informe 2007. Preus i costos
69
Preu del gas per a ús industrial 
a ciutats europees l’any 2007
L’any 2007, Barcelona continua sent la ciutat més assequible de l’Europa
dels 15 i la sisena de la UE-27 pel que fa als preus del gas per a ús
industrial, segons dades de l’Agència d’Estadística de la UE (Eurostat).
En un entorn de fort increment dels preus energètics, Espanya ha registrat
un creixement del preu del gas del 43% els dos darrers anys, superior
al conjunt de la UE-15, que ha estat del 37%. Tot i així, el 2007, el ritme
d’increment del preu de les ciutats espanyoles s’ha desaccelerat fins al 3,5%,
quan la mitjana europea se situava al voltant del 14%. Gràcies a aquesta
evolució, el preu del gas és encara un dels avantatges comparatius que
manté Barcelona -i, per extensió, altres ciutats espanyoles- per atraure
noves empreses. 68
Preu del lloguer del sòl
industrial a ciutats europees
l’any 2007
Tot i haver registrat una lleugera reducció del preu de sòl industrial (de 2 €/m2)
l’any 2007, Barcelona se situa en la franja alta de les ciutats europees per
aquest concepte, amb un preu màxim de 100 €/m2, inferior als de Londres,
Dublín, Hèlsinki i Oslo, i superior ja a la majoria de ciutats del continent. 
Si s’analitza la demanda en funció de l’ús de les naus, destaca la importància
creixent que tenen els usos per a distribució, emmagatzemament i logística.
La irrupció amb força de l’activitat logística, gran consumidora de sòl,
ha ajudat encara més a reduir l’oferta disponible.
Així mateix, les empreses prioritzen estar a prop de Barcelona per gaudir
d’unes bones comunicacions, fet que comporta una escassetat de sòl en el
seu entorn més immediat, tot i que la regió metropolitana concentra el 58%
del sòl industrial de Catalunya i disposa d’una oferta diversificada.
Per tal d’alleujar la forta pressió de la demanda de sòl industrial sobre el nucli
central de l’entorn metropolità, és imprescindible estendre al conjunt del
territori xarxes potents d’infraestructures de mobilitat i de telecomunicacions,
que disposin de subministraments eficients per desenvolupar l’activitat
empresarial. En aquesta línia, el Govern català, a través de l’INCASOL, ha
posat en marxa un ambiciós programa de sòl industrial, que amb l’horitzó
2010 preveu generar 360.000 ha de sòl amb la construcció de 85 polígons
o àrees d’activitat econòmica.
Font: King Sturge, European Industrial Property Markets 2007
Ciutat
Preu més alt local
de més de 5.000 m2
(Euros m2/any) 2006
Preu més alt local
de més de 5.000 m2
(Euros m2/any) 2007
223
125
110
110
100
100
98
96
96
95
94
90
88
87
86
84
82
78
75
72
72
72
72
66
65
65
63
63
60
60
55
54
54
48
48
48
48
46
43
40
39
36
Londres
Dublín
Hèlsinki
Oslo
Barcelona
Estocolm
Zuric
Birmingham
Edimburg
Copenhaguen
Viena
Amsterdam
Glasgow
Madrid
Leeds
Cardiff
Belfast
Belgrad
Munic
Atenes
Frankfurt
Manchester
Zagreb
Bucarest
Düsseldorf
Milà
Praga
Varsòvia
Roma
Rotterdam
Budapest
Berlín
París
Bratislava
Lió
Marsella
València
Lilla
Brussel·les
Bordeus
Antvers
Limburg
191
130
-
-
102
-
89
92
79
90
68
70
84
71
-
72
75
78
72
72
72
84
-
64
65
65
62
60
60
70
55
55
54
48
48
48
-
46
45
42
45
-
Ciutat
€/Gigajoules
2006
Inclou els impostos per un consum anual de 4.186 GJ.
* Dada nacional.
Font: Eurostat
Amsterdam*
Berlín*
Copenhaguen*
Londres*
Viena*
Dublín*
Roma*
Estocolm*
UNIÓ EUROPEA 15
UNIÓ EUROPEA
Budapest*
París*
Lisboa*
Luxemburg
Ljubljana*
Varsòvia*
Bucarest*
Barcelona*
Zagreb*
Praga*
Vílnius*
Sofia*
Riga*
Tallinn*
Brussel·les
15,69
14,53
18,66
13,11
12,74
10,18
11,95
14,03
12,14
11,59
8,82
10,74
10,33
10,1
10,05
8,81
8,02
8,37
8,44
9,39
6,37
6,64
5,53
4,74
10,94
€/Gigajoules
2007
17,29
16,23
15,58
13,82
13,66
13,62
13,11
13,02
13,02
12,49
11,17
10,82
10,67
10,66
10,08
9,67
8,85
8,47
8,30
8,13
7,51
7,21
6,39
5,04
-
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 68
Informe 2007. Preus i costos
71
Preu del telèfon a països del
món l’any 2005
Els preus de les trucades internacionals i locals a Espanya l’any 2005,
segons les últimes dades disponibles, s’han situat tant per sota de la
mitjana de la UE-15 com de la UE-25. Concretament, les trucades
internacionals i locals de 10 minuts han estat a Espanya un 30 i un 20%,
respectivament, més barates que la mitjana europea. Espanya és el segon
país, després d’Eslovènia, que registra uns preus més competitius per als
dos tipus de trucada considerats, i la seva posició internacional en aquest
àmbit no ha variat substancialment els darrers anys.
70
Preu de l’electricitat per a ús
industrial a ciutats europees
l’any 2007
L’any 2007 Barcelona es torna a situar en el mercat energètic com la sisena
ciutat amb els preus de l’electricitat per a ús industrial més baixos de
l‘Europa dels 15 i com la tretzena de la UE-27. El cost d’aquest
subministrament a la ciutat equival al 87% de la mitjana de la UE, però cal
tenir en compte que supera el de ciutats com París, Hèlsinki o Estocolm. 
La dinàmica recent dels preus d’aquest subministrament energètic a tot
Europa ha estat inflacionària. Els darrers dos anys, destaquen els forts
increments registrats a Praga (51%) i Dublín (38%), mentre que l’augment
de preus a Barcelona (18%) ha estat molt més proper a les mitjanes
europees (del 17% a la UE-25 i del 16% a la UE-15). Malgrat aquesta
tendència alcista, el cost de l’electricitat per a ús industrial permet
a Barcelona mantenir una posició competitiva en la captació d’empreses.
La diversitat impositiva i el proteccionisme estatal provoquen una pèrdua
d’eficiència i de competència econòmica en el mercat europeu de l’energia.
La liberalització del sector i la creació del mercat interior haurien de
garantir, si no millorar, el subministrament energètic a tarifes raonables,
i donar resposta a la demanda derivada del creixement empresarial en
l’àmbit europeu.
Ciutat
€/kWh
2006
Inclou els impostos per un consum anual de 160.000 kWh, amb una demanda màxima de 100 kW 
i la utilizació anual de 1.600 hores anuals de consum.
* Dada nacional.
Font: Eurostat
€/kWh
2007
20,62
17,06
16,90
16,73
16,22
15,65
14,72
14,23
13,73
13,45
13,18
12,71
11,80
11,64
11,59
11,27
11,20
10,39
10,32
10,21
8,42
8,17
7,78
6,65
6,49
5,97
15,37
16,75
16,22
16,90
13,32
16,87
12,92
13,39
13,63
13,27
11,56
13,38
12,00
11,02
11,90
10,54
9,21
10,26
9,88
10,05
7,70
8,47
8,33
6,58
6,34
5,99
Dublín*
Berlín*
Amsterdam*
Roma*
Budapest*
Brussel·les
Copenhaguen*
Viena*
UNIÓ EUROPEA 15
UNIÓ EUROPEA
Praga*
Londres*
Zagreb*
Barcelona*
Bucarest*
Lisboa*
Ljubljana*
Varsòvia*
Atenes*
París*
Vílnius*
Hèlsinki*
Estocolm*
Tallinn*
Sofia*
Riga*
País
Trucada
local (€)
Preu d'una trucada de 10 minuts.
La trucada internacional és als Estats Units.
Font: Eurostat
Txèquia
Bèlgica
Àustria
Irlanda
Hongria
Gran Bretanya
Alemanya
Lituània
Dinamarca
Portugal
UNIÓ EUROPEA 15
UNIÓ EUROPEA 25
França
Països Baixos
Grècia
Luxemburg
Polònia
Suècia
Japó
Espanya
Eslovènia
Estònia
Finlàndia
Itàlia
Estats Units
1,97
1,98
1,86
1,91
3,36
2,08
1,23
4,07
2,38
3,11
1,88
2,13
2,27
0,85
2,93
1,37
3,83
1,06
4,86
1,53
1,40
2,56
4,90
2,12
-
Trucada
internacional (€)
0,93
0,54
0,49
0,49
0,47
0,44
0,39
0,39
0,37
0,37
0,35
0,35
0,33
0,33
0,31
0,31
0,31
0,29
0,28
0,28
0,26
0,25
0,24
0,22
0,08
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 70
Informe 2007. Preus i costos
73
Nivells salarials a ciutats del
món l’any 2006
Barcelona segueix sent una ciutat competitiva en costos laborals, ja que
els seus nivells salarials són moderats amb relació a la majoria de ciutats
de la mostra mundial analitzada. Segons l’estudi anual de la Unió de
Bancs Suïssos, l’any 2006 el nivell salarial a Barcelona està en la franja
mitjana de les ciutats de la mostra. Així, per exemple, els salaris nets a
Barcelona estan entre els més baixos de l’Europa occidental -juntament
amb els de la resta de ciutats de l’àrea mediterrània- i són un 57%, un 44%
i un 28% inferiors als de Dublín, Londres i Frankfurt, respectivament. Els
salaris bruts a Barcelona són la meitat dels de ciutats com Zuric, Oslo o
Copenhaguen.
Ara com ara, aquests nivells salarials moderats fan que Barcelona sigui
una de les ciutats més assequibles i atractives d’Europa. L’estratègia de
futur de la ciutat aspira a basar la seva economia en activitats intensives en
coneixement que incorporin mà d’obra altament qualificada, amb una
remuneració adequada que permeti la retenció i la captació de capital
humà d’excel·lència. 
72
Preu dels combustibles líquids 
als països de la Unió Europea
l’any 2006
En el context energètic internacional volàtil i especulatiu, lligat a les hostilitats
bèl·liques dels darrers anys, l’increment generalitzat dels preus del petroli
segueix empenyent a l’alça els preus nacionals de la UE. 
Espanya, en l’àmbit europeu, manté uns preus dels combustibles líquids
molt competitius. La mitjana europea dels 15 supera en un 30% els preus
de la benzina i en un 11% els del gasoil d’automoció vigents a Espanya,
i tan sols les repúbliques bàltiques -per la seva posició geoestratègica-,
Grècia i alguns països de l’ampliació se situen per sota en aquests
conceptes. L’excepció és el fuel, combustible que a Espanya costa 90 € més
per tona que al conjunt de la UE.
A bona part dels països de la UE l’increment interanual del preu de la
benzina (eurosúper 95) i del gasoil d’automoció s’ha situat entre un 10 i un
25%. En canvi, els preus del fuel han augmentat d’una manera més
accentuada l’any 2006, amb creixements que en la majoria dels casos
superen el 50%.
Ciutat
Salari Net
(Nova York = 100)
El salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions.
El salari net es calcula després d'impostos i contribucions a la Seguretat Social.
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
Zuric
Ginebra
Oslo
Dublín
Nova York
Los Ángeles
Londres
Copenhaguen
Chicago
Hèlsinki
Tòquio
Frankfurt
Berlín
Viena
Toronto
Sydney
Brussel·les
Montreal
Estocolm
Miami
Amsterdam
París
Barcelona
Madrid
Milà
Dubai
Roma
Atenes
Seül
Singapur
Lisboa
Johannesburg
Hong Kong
São Paulo
Ljubljana
Praga
Moscou
Santiago de Xile
Rio de Janeiro
Budapest
Bratislava
Varsòvia
Buenos Aires
Vílnius
Riga
Mèxic
Xangai
Kiev
Sofia
124,2
115,4
110,8
104,6
100,0
97,0
96,0
95,7
94,7
89,1
87,4
85,5
82,1
81,2
80,4
79,6
78,2
77,3
77,0
74,0
72,7
68,8
66,6
64,3
59,9
57,8
49,7
48,6
48,2
38,9
38,6
37,3
34,9
29,0
28,3
25,8
25,4
24,3
21,2
20,0
18,7
18,4
18,0
15,4
15,3
14,1
13,1
11,6
10,2
115,1
111,0
117,0
88,3
100,0
86,3
89,2
118,2
88,3
84,9
78,0
87,6
84,3
78,7
74,2
74,6
86,8
74,1
80,7
67,6
77,0
68,5
57,6
53,9
56,1
40,6
47,0
42,8
44,2
32,3
33,2
36,5
27,4
24,7
31,3
24,4
19,9
21,2
18,6
20,0
16,6
19,3
15,4
15,9
14,4
10,9
11,5
9,6
9,3
Salari Brut
(Nova York = 100)
País
Fuel
(€/tona)
Font: Eurostat
Països Baixos
Bèlgica
UNIÓ EUROPEA 15
Gran Bretanya
Dinamarca
UNIÓ EUROPEA 25
Alemanya
Itàlia
Finlàndia
França
Suècia
Portugal
Irlanda
Luxemburg
Hongria
Àustria
Espanya
Txèquia
Polònia
Grècia
Eslovènia
Lituània
Estònia
1,41
1,30
1,30
1,30
1,27
1,26
1,26
1,26
1,23
1,22
1,21
1,20
1,08
1,07
1,05
1,05
1,00
0,98
0,97
0,94
0,92
0,89
0,84
Euro-super 95
(€/litre)
338,00
264,44
264,44
400,24
652,84
259,93
286,00
361,72
433,92
302,81
750,82
379,91
404,22
-
316,49
337,70
349,88
261,99
263,34
336,77
362,68
-
-
Gasoil
automoció
(€/litre)
1,04
1,03
1,03
1,36
1,07
1,03
1,09
1,16
1,00
1,05
1,13
1,20
1,08
0,88
1,02
1,05
0,93
0,97
0,97
0,92
0,91
0,88
0,86
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 72
Informe 2007. Preus i costos
75
Salaris dels empleats de banca
a ciutats del món l’any 2006
Encara que molt allunyada dels nivells salarials de les grans urbs
financeres europees, com Zuric, Ginebra, París o Londres, Barcelona se
situa en la franja alta de la mostra quant al nivell salarial del sector
bancari. El valor del salari net anual a la ciutat és de 31.100 dòlars, i supera
el de centres financers reconeguts internacionalment, com Nova York,
Amsterdam o Milà, i també el de Madrid. D’altra banda, Barcelona està
entre les ciutats en què el salari brut del sector bancari supera en menor
proporció el salari net.
El sector financer és un sector intensiu en coneixement, gran part dels
empleats del qual són altament qualificats, fet que origina que els nivells
salarials de la banca estiguin per sobre de la mitjana de l’economia, com
també ho està la seva productivitat. A més, la presència d’un sector financer
potent pot ser un factor d’atracció empresarial, atès que facilita l’obtenció
del capital necessari per crear noves empreses, i ofereix instruments que
permeten de desenvolupar els sectors emergents que comporten un risc
financer més elevat. Al mateix temps, la proximitat d’aquest sector a les
famílies -una característica important a Catalunya, atesa la fortalesa de
les caixes d’estalvi-, d’una banda, anima l’estalvi i la reorientació d’aquest
cap a activitats productives i, de l’altra, potencia el consum.
74
Salaris dels enginyers a ciutats
del món l’any 2006
Pel que fa als salaris dels enginyers i tècnics d’alt nivell, l’any 2006
Barcelona se situa en una posició intermèdia en el conjunt de les ciutats
analitzades per la Unió dels Bancs Suïssos, tant en el context de la UE-15
-on ocupa la novena posició d’un total de 17 ciutats- com en el rànquing
mundial, on és la número 22 de 49 ciutats.
El salari net d’un enginyer a Barcelona s’ha incrementat en els darrers tres
anys el 33%, un percentatge similar a l’augment mitjà de les ciutats de
l’Europa occidental, però clarament superior al 26% d’increment mitjà de
la mostra (excloent-ne Moscou, que n’ha quadruplicat el valor).
Amb aquest augment, el salari net d’un enginyer a Barcelona és superior
al de Milà, Amsterdam, Brussel·les i Estocolm, però segueix estant un 24%
i un 28% per sota dels de Londres o Dublín, respectivament. Aquest nivell
salarial presenta un valor intermedi entre els de les ciutats
llatinoamericanes i de l’Europa de l’est, d’una banda, i els de les ciutats
nord-americanes de la mostra, de l’altra.
Ciutat
Treballador amb formació especifica i 10 anys d'experiència en banca i aproximadament d'uns 35
anys, casat i amb dos fills.
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
Chicago
Zuric
Ginebra
Tòquio
París
Frankfurt
Londres
Dublín
Oslo
Copenhaguen
Dubai
Berlín
Barcelona
Seül
Toronto
Montreal
Sydney
Madrid
Viena
Brussel·les
Nova York
Hèlsinki
Los Ángeles
Estocolm
Miami
Amsterdam
Roma
Milà
Santiago de Xile
Atenes
Lisboa
Singapur
Riga
Moscou
Xangai
Johannesburg
Hong Kong
Budapest
Praga
Rio de Janeiro
Buenos Aires
Ljubljana
Bratislava
Mèxic
São Paulo
Vílnius
Varsòvia
Kiev
Sofia
-
84.900
89.400
74.900
66.900
59.400
52.100
46.400
51.800
59.500
32.700
51.200
38.900
40.200
41.100
41.700
37.500
36.300
41.300
44.200
38.500
36.300
29.200
37.300
30.800
45.700
29.100
30.300
25.700
25.600
26.800
22.200
22.300
18.400
20.100
17.900
14.300
17.700
14.500
12.700
11.300
15.200
11.800
10.100
11.600
11.500
10.900
5.800
3.700
Ingressos
Bruts anuals en $
Ingressos
Nets anuals en $
-
68.500
63.500
56.300
43.000
39.100
38.200
38.000
34.600
33.600
32.700
31.700
31.100
31.100
30.100
29.200
29.200
28.500
28.200
27.400
27.000
25.500
24.300
24.100
23.300
23.000
22.400
21.800
20.500
19.700
18.700
17.800
16.500
16.000
14.800
14.100
10.900
10.600
10.600
9.600
9.400
9.400
9.200
9.100
8.900
7.700
7.200
4.800
2.600
Ciutat
Treballador en una empresa electrònica industrial amb cinc anys d'experiència en el sector, amb
nivell educatiu de formació professional o estudis universitaris i aproximadament d'uns 35 anys,
casat i amb dos fills.
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
Zuric
Nova York
Los Ángeles
Dubai
Ginebra
Chicago
Tòquio
Toronto
Londres
Oslo
Dublín
Miami
Copenhaguen
Montreal
Frankfurt
Hong Kong
Viena
Hèlsinki
París
Sydney
Berlín
Barcelona
Amsterdam
Madrid
Estocolm
Seül
Johannesburg
Milà
Brussel·les
Singapur
Lisboa
Roma
São Paulo
Atenes
Santiago de Xile
Rio de Janeiro
Buenos Aires
Moscou
Mèxic
Ljubljana
Budapest
Praga
Bratislava
Varsòvia
Riga
Xangai
Vílnius
Kiev
Sofia
83.000
85.200
76.700
53.100
65.100
70.300
60.100
63.300
63.100
74.000
56.200
56.600
72.000
59.900
63.800
38.700
57.400
55.800
52.500
47.200
57.500
42.800
54.600
39.200
48.100
41.200
51.000
41.800
43.500
33.300
35.700
31.700
27.700
26.100
22.900
22.700
20.400
16.600
15.200
18.200
15.900
14.700
12.600
12.200
9.900
8.100
9.100
5.100
5.300
Ingressos
Bruts anuals en $
Ingressos
Nets anuals en $
61.700
55.900
55.100
52.300
48.700
48.400
46.200
46.000
45.800
44.800
43.800
42.100
40.300
38.600
38.500
36.600
36.500
35.300
35.100
35.100
34.500
34.200
33.100
32.200
32.100
31.900
30.900
28.500
26.200
25.000
24.600
21.600
20.400
19.500
17.000
16.700
16.600
14.500
11.800
11.500
10.900
10.700
9.800
8.000
7.400
6.300
6.100
4.300
3.800
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 74
Salaris dels obrers qualificats 
a ciutats del món l’any 2006
Segons les últimes dades disponibles de la Unió dels Bancs Suïssos, l’any
2006 Barcelona és la desena ciutat de la Unió Europea dels 15 amb els
salaris més baixos dels obrers qualificats, fet que il·lustra la competitivitat
de la ciutat en l’àmbit dels costos laborals.
De tota manera, l’increment salarial dels obrers qualificats a Barcelona,
del 59% en tres anys, ha superat amb escreix el creixement mitjà de la
mostra. Per tot això, si l’any 2003 Barcelona ocupava la quarta posició
quant a ciutat més assequible per aquest concepte, només per darrere de
Lisboa, Roma i Milà, l’any 2006 ja supera Atenes, París, Madrid i Estocolm.
A escala mundial, Barcelona se situa en una posició intermèdia (22 d’un total
de 48) en la mostra de ciutats considerades, amb un valor pràcticament del
50% del de Dublín i clarament inferior als de Seül, Tòquio i les ciutats nord-
americanes. 
Informe 2007. Preus i costos
77
Impostos i contribucions a 
la Seguretat Social a ciutats 
del món l’any 2006
A Barcelona, el conjunt de les taxes i contribucions a la Seguretat Social
representa l’any 2006 el 19% del salari brut. De les 49 ciutats de la mostra,
Barcelona es posiciona com l’onzena amb menors costos fiscals associats
al treball, mentre que dins de la UE és la tercera més competitiva en
aquest àmbit, després de Dublín i Madrid. 
En l’àmbit europeu, les ciutats nòrdiques ocupen les posicions més
elevades, atesos els seus alts nivells d’Estat del benestar. Així, per exemple,
Suècia destina el 20% del seu producte interior brut (PIB) a despeses en
Seguretat Social, mentre que als Estats Units aquest percentatge és tan
sols del 4%.
És previsible que, a mesura que s’avanci en el procés d’integració de la UE,
s’estableixi una creixent harmonització impositiva que tendirà a reduir les
diferències entre les taxes i contribucions dels països membres, que
constitueixen una part molt rellevant dels seus costos laborals unitaris.
A escala mundial podem observar que les ciutats asiàtiques, a excepció del
Japó, i les ciutats llatinoamericanes, tenen un nivell inferior al barceloní,
a la inversa del que succeeix als Estats Units i al Canadà.
76
Ciutat %
L'impost sobre la renda i les contribucions a la Seguretat social en percentatge del salari brut.
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
Copenhaguen
Brussel·les
Ljubljana
Oslo
Amsterdam
Estocolm
Berlín
Frankfurt
Vílnius
Varsòvia
Nova York
Budapest
Johannesburg
París
Ginebra
Hèlsinki
Montreal
Sofia
Viena
Riga
Chicago
Londres
Milà
Praga
Roma
Sydney
Miami
Seül
Toronto
Zuric
Bratislava
Santiago de Xile
Los Ángeles
Tòquio
Atenes
Lisboa
Rio de Janeiro
Barcelona
Xangai
Dublín
Madrid
Buenos Aires
Kiev
São Paulo
Singapur
Hong Kong
Moscou
Mèxic
Dubai
44
39
37
35
34
34
33
33
33
33
31
30
30
30
28
28
28
28
28
27
26
26
26
26
26
26
25
25
25
25
23
23
22
22
21
21
20
19
19
18
18
17
17
17
17
13
13
10
1
Ciutat
Treballador amb formació específica i 10 anys d'experiència en una gran empresa del sector
metal·lúrgic i aproximadament d'uns 35 anys, casat i amb dos fills.
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
Dublín
Nova York
Zuric
Tòquio
Ginebra
Chicago
Los Ángeles
Toronto
Londres
Oslo
Miami
Montreal
Copenhaguen
Seül
Brussel·les
Frankfurt
Hèlsinki
Viena
Berlín
Sydney
Amsterdam
Barcelona
Estocolm
Madrid
Dubai
Milà
Atenes
Roma
París
Singapur
São Paulo
Hong Kong
Santiago de Xile
Lisboa
Ljubljana
Praga
Rio de Janeiro
Buenos Aires
Riga
Bratislava
Budapest
Moscou
Varsòvia
Xangai
Kiev
Vílnius
Sofia
Mèxic
53.000
65.400
58.400
52.500
52.200
54.400
44.900
49.100
46.500
51.600
42.800
46.400
52.600
39.100
46.400
38.700
40.900
40.200
37.700
39.800
39.500
28.600
36.300
23.800
19.200
22.700
21.100
21.700
19.700
15.500
14.600
12.000
12.200
11.600
15.700
12.700
12.400
10.700
11.500
10.100
8.500
5.800
8.600
6.700
6.100
6.800
5.800
4.700
Ingressos
Bruts anuals en $
Ingressos
Nets anuals en $
44.800
43.300
42.800
41.500
40.300
37.400
36.800
35.800
34.400
32.600
32.300
31.700
31.100
30.300
29.700
28.400
28.400
27.700
27.000
26.900
25.500
22.800
22.500
20.000
19.200
16.300
15.700
15.700
14.400
12.200
11.700
10.700
9.800
9.700
9.700
9.100
8.700
8.600
8.600
7.800
5.800
5.800
5.700
5.500
5.100
4.600
4.500
4.400
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 76
Informe 2007. Mercat laboral i formació
Mercat laboral i formació
Introducció
L’evolució recent del mercat laboral de la ciutat de Barcelona i del seu
entorn ha estat favorable. L’any 2005 la taxa d’atur de Catalunya s’ha reduït
fins al 7%, i s’ha situat per primera vegada per sota de la mitjana de l’UE-15
(8,2%), mentre que a la ciutat de Barcelona el seu valor el 2006 ha estat del
6,7%, d’acord amb les dades de l’enquesta de població activa, i s’apropa
cada vegada més al llindar de l’atur tècnic.
La població activa de Catalunya ja supera els 3,5 milions de persones, de
manera que constitueix el quart mercat laboral més gran de les regions
de la UE. A més, el 2006, la taxa d’activitat de la ciutat de Barcelona se
situa en el 76,9%, i supera clarament la mitjana de la UE. D’altra banda, la
taxa d’ocupació de Catalunya també se situa per sobre de la mitjana de les
regions de la UE-15 i el 2006 ha seguit augmentant tant al Principat com a
la ciutat de Barcelona. 
Aquesta bona evolució ha estat acompanyada per un increment del 3% en
l’afiliació a la Seguretat Social, dada notable després d’una dècada
d’expansió continuada dels llocs de treball. Cal remarcar que, a més
d’aquest creixement, hi ha hagut una important millora en la qualitat de
l’ocupació. Gràcies a les noves mesures de suport a la contractació
indefinida introduïdes pel Govern, l’any 2006 aquest tipus de contractes
han registrat un augment importantíssim del 30%.
La qualitat de l’ocupació està directament relacionada amb la qualificació
dels treballadors. En aquest sentit, cal tenir en compte que gairebé el 30% de
la població entre 25 i 64 anys de Catalunya té estudis universitaris, un
percentatge que se situa a prop del 35% en el cas dels treballadors.
En un entorn laboral globalitzat i competitiu com l’actual, la qualitat de
la formació i les facilitats per accedir a una educació continuada són dos
factors clau, tant per als empresaris com per als treballadors. Barcelona ha
sabut afrontar aquestes necessitats, i actualment és l’única ciutat amb dues
escoles de negocis situades entre les 10 millors d’Europa, i el 2007 tres
de les seves escoles han entrat en el rànquing de les 100 millors del món.
A més, l’indicador de la Unió de Bancs Suïssos, que compara les hores
anuals treballades i els dies de vacances pagades a diverses ciutats
d’arreu del món, situa Barcelona en una posició intermèdia. Així, la ciutat
compatibilitza les necessitats dels empresaris amb una adequada qualitat
de vida per als treballadors.
79
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 78
Informe 2007. Mercat laboral i formació
8180
Població activa a les regions
europees l'any 2005
L'any 2005, la població activa de Catalunya ja superava els 3,5 milions de
persones, i es manté com el quart mercat laboral de més dimensió de les
regions de la Unió Europea. La població activa catalana ha crescut el 2,6%,
taxa que duplica el ritme de creixement del conjunt europeu. Aquesta
evolució ha estat la més dinàmica de les quatre primeres regions
europees: la població activa de la Llombardia ha augmentat l’1%, mentre
que la de Londres fa quatre anys consecutius que creix per sota d'aquesta
taxa; d'altra banda, la dimensió del mercat laboral de l'Illa de França
(el més voluminós de la UE) ha anat disminuint des de l'any 2001. En el
darrer quinquenni, el creixement acumulat de la població activa catalana
(16,24%) quadruplica el registrat en el conjunt de la UE (3,95%).
La població activa femenina de Catalunya ha augmentat el 2,4%, un ritme
que supera en gairebé un punt percentual el creixement mitjà de la UE.
Aquest increment, que també ha estat el més dinàmic de les quatre primeres
regions europees, ha permès que al Principat l’any 2005 pràcticament hi
hagués un milió i mig de dones en el mercat laboral. Aquesta xifra
representa el 42,7% de la població activa catalana, dos punts per sota de la
mitjana europea.
Segons les dades de l’enquesta de la població activa (EPA), a la ciutat
de Barcelona l'any 2006 hi ha 815.600 actius, i la província concentra
gairebé tres quartes parts de la població activa de Catalunya. Aquest darrer
any la taxa d'activitat de la ciutat arriba fins al 76,9%, i se situa més de set
punts per sobre de la mitjana europea per a l'any 2005 (última dada
disponible).
Població activa
en milers de personesRegió (CIUTAT)
Població femenina activa
en milers de persones
Població activa d'entre 25 i 64 anys.
Font: Eurostat
101.675
80.624
21.051
8.588
UNIÓ EUROPEA
UNIÓ EUROPEA 15
NOUS ESTATS MEMBRES
ESPANYA
227.316
181.038
46.278
20.743
5.116
4.306
3.636
3.508
3.047
2.846
2.649
2.274
2.239
2.224
2.144
2.016
1.859
1.792
1.770
1.757
1.737
1.587
1.493
1.382
1.375
1.348
1.293
1.192
1.169
1.101
1.031
1.030
1.028
1.018
986
975
900
789
623
553
441
Illa de França (PARÍS)
Llombardia (MILÀ)
Londres (LONDRES)
Catalunya (BARCELONA)
Comunitat de Madrid (MADRID)
Dinamarca (COPENHAGUEN)
Roine-Alps (LIÓ)
Mazowieckie (VARSÒVIA)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Laci (ROMA)
Alta Baviera (MUNIC)
Stuttgart (STUTTGART)
Darmstadt (FRANKFURT)
Zuid-Holland (ROTTERDAM)
Àtica (ATENES)
Berlín (BERLíN)
Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)
Vílnius (VÍLNIUS)
Irlanda del sud-est (DUBLÍN)
Lisboa (LISBOA)
Noord-Holland (AMSTERDAM)
Etelä-Suomi (HÈLSINKI)
Közép Magyarország (BUDAPEST)
Gran Manchester (MANCHESTER)
West Midlands (BIRMINGHAM)
Riga (Riga)
Escòcia del sud-oest (GLASGOW)
País Basc (BILBAO)
Bucarest (BUCAREST)
Estocolm (ESTOCOLM)
Sofia (SOFIA)
Escòcia de l'est (EDIMBURG)
Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)
Viena (VIENA)
Praga (PRAGA)
Oslo (OSLO)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
2.443
1.815
1.632
1.496
1.352
1.341
1.242
1.054
920
954
971
894
826
810
751
825
828
780
644
663
636
667
619
557
529
534
491
437
481
494
471
465
418
370
288
263
194
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 80
Informe 2007. Mercat laboral i formació
8382
Taxa d'ocupació a les regions
europees l'any 2005
Catalunya ha registrat una taxa d'ocupació del 69,3% l'any 2005, amb un
augment respecte a l'any anterior de 2,3 punts percentuals, que
quadruplica el de les mitjanes europees. Catalunya ha estat la segona regió
de la mostra que ha registrat un increment més important de la seva taxa,
fet que li ha permès de situar-se per primera vegada per sobre de regions
com Londres o Birmingham i seguir convergint amb altres regions de
referència, com Stuttgart o Manchester. Amb aquesta bona evolució,
Catalunya ja supera en   6 punts percentuals la taxa d'ocupació mitjana de
la UE, i en 4,2 la de la UE-15.
La taxa d'ocupació femenina catalana encara ha augmentat amb més
intensitat que la global (2,7 punts percentuals), fins a situar-se en el 58,9%,
molt a prop de l'objectiu del 60% fixat a la Cimera de Lisboa per a l'any
2010. D'aquesta manera Catalunya supera clarament la taxa de la UE
(55,9%), i per primer cop es posiciona per sobre de la mitjana de la UE-15
(57,3%), tot i que encara es manté allunyada dels països nòrdics, amb taxes
d'ocupació femenina superiors al 70%.
Les dades de què ja es disposa per a l'any 2006 mostren que la taxa
d'ocupació segueix augmentant tant a Catalunya com a la ciutat de
Barcelona. A més, l'afiliació a la Seguretat Social ha crescut a un ritme
superior al 3% en ambdós àmbits. La solidesa i la bona evolució del mercat
laboral català fan pensar que en els propers anys seguirà aproximant-se al
nivell de les regions europees capdavanteres. 
Total 2005 %Regió (CIUTAT)
Variació
2004/2005 %
* Sense Bulgària i Romania
Font: Eurostat
Variació
2004/2005 %Dones 2005 %
76,0
75,9
74,9
73,7
73,4
73,0
71,7
71,3
71,2
70,1
69,8
69,4
69,3
68,5
68,2
67,3
67,2
67,1
66,8
65,5
65,5
65,1
64,6
64,5
64,2
63,8
63,3
63,3
63,3
63,3
62,6
61,5
61,4
59,3
58,5
58,5
57,6
57,5
56,9
55,6
54,8
-1,0
0,3
-0,9
0,9
-1,9
0,8
1,0
0,8
0,4
-0,6
-0,6
0,2
2,7
4,0
2,1
0,4
0,1
-1,1
0,1
0,0
3,1
0,7
1,0
1,2
-1,1
1,3
0,1
0,6
0,8
2,9
1,6
0,6
0,7
-0,7
0,9
0,8
-0,7
-1,5
0,5
-1,8
0,0
Oslo (OSLO)
Dinamarca (COPENHAGUEN)
Estocolm (ESTOCOLM)
Noord-Holland (AMSTERDAM)
Escòcia de l'est (EDIMBURG)
Zuid-Holland (ROTTERDAM)
Etelä-Suomi (HÈLSINKI)
Praga (PRAGA)
Alta Baviera (MUNIC)
Stuttgart (STUTTGART)
Gran Manchester (MANCHESTER)
Escòcia del sud-oest (GLASGOW)
Catalunya (BARCELONA)
Comunitat de Madrid (MADRID)
Irlanda del sud-est (DUBLÍN)
Londres (LONDRES)
Darmstadt (FRANKFURT)
West Midlands (BIRMINGHAM)
Lisboa (LISBOA)
Llombardia (MILÀ)
País Basc (BILBAO)
UNIÓ EUROPEA 15
Roine-Alps (LIÓ)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Illa de França (PARÍS)
Viena (VIENA)
Közép Magyarország (BUDAPEST)
UNIÓ EUROPEA
Riga (Riga)
ESPANYA
Vílnius (VÍLNIUS)
Sofia (SOFIA)
Àtica (ATENES)
Bucarest (BUCAREST)
Laci (ROMA)
Berlín (BERLíN)
Mazowieckie (VARSÒVIA)
Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)
NOUS ESTATS MEMBRES *
Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
-0,5
0,2
-1,5
-0,7
-1,0
0,5
0,9
1,0
0,6
0,1
-0,1
1,6
2,3
2,2
1,5
-0,4
0,5
-0,6
-0,3
-0,1
2,4
0,6
0,5
1,4
-0,5
0,0
0,4
0,6
1,0
2,2
1,4
1,8
0,6
-0,3
-0,1
0,6
0,6
-1,7
0,9
-1,2
0,7
72,5
71,9
73,5
68,3
68,2
66,1
70,2
64,5
64,3
62,7
64,2
64,6
58,9
59,6
59,3
60,6
60,2
60,8
62,7
55,1
54,6
57,3
59,9
52,1
59,1
59,4
57,5
55,9
59,3
51,2
59,4
57,8
48,8
53,4
48,0
57,0
51,8
51,7
50,7
49,9
47,9
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 82
Població amb estudis
universitaris a les regions
europees l'any 2005
L’any 2005, el 29,6% de la població d’entre 25 i 64 anys de Catalunya té
estudis universitaris, un percentatge que supera en 4,5 punts la mitjana de
la UE, i en aproximadament 1,5 punts les mitjanes d’Espanya i de la UE-15.
A més, el 2005 el 34,7% dels treballadors catalans tenen estudis
universitaris; un percentatge que supera en més de 10 punts el de l’any
anterior. Les dades posen de manifest una millora important del capital
humà del Principat, i constaten que el nivell d’estudis dels treballadors
catalans és superior al de regions com el Darmstadt (Frankfurt), Gran
Manchester o Roine-Alps (Lió). Tot i així, cal seguir treballant per apropar
el nivell d’estudis de la força laboral al de regions com Brussel·les
(on el 52,6% dels ocupats han completat estudis terciaris), Oslo (49,6%)
o el País Basc (48,3%).
El 2005, el 30% de la població femenina catalana té estudis universitaris,
un percentatge que per primera vegada supera el registrat entre els
homes, i se situa més de cinc punts per sobre de la UE.
Pel que fa a l'ocupació femenina, a Catalunya, tal com succeeix a la majoria
de regions de la mostra, s'observa que el percentatge de treballadores amb
educació terciària és superior al dels homes. L’any 2005, el 40% de les
treballadores catalanes tenen estudis universitaris, un percentatge que
supera la mitjana de la mostra de la Unió Europea dels 25 en uns 12 punts.
Un cop més les regions europees que encapçalen la llista són Brussel·les,
Oslo i el País Basc, on més del 50% de les dones ocupades tenen estudis
universitaris.
Informe 2007. Mercat laboral i formació
84 85
Treballadores amb
estudis universitaris % 2005 Regió (CIUTAT)
Població amb estudis
universitaris % 2005
** Sense Bulgària i Romania
% d'entre 25 i 64 anys amb titulació universitària.
Font: Eurostat
Treballadors amb
estudis universitaris % 2005
Població femenina
amb estudis universitaris % 2005
52,93
57,77
52,51
42,89
46,10
44,24
45,09
39,90
43,06
41,90
42,14
41,06
43,36
27,97
34,63
41,08
40,02
39,80
39,91
-
27,15
27,27
33,43
22,16
36,27
35,63
32,86
34,92
31,13
-
30,87
32,16
35,88
27,59
30,44
31,83
29,62
27,77
25,48
25,37
17,79
44,87
41,46
40,76
37,73
37,59
36,94
36,58
35,73
35,55
34,97
34,58
33,49
31,54
30,48
30,37
30,35
29,61
29,52
28,22
27,99
27,94
27,13
26,58
26,45
26,33
25,93
25,35
25,35
25,25
25,16
24,32
23,69
23,52
23,37
23,36
22,88
20,52
20,09
17,09
16,43
12,54
Oslo (OSLO)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
País Basc (BILBAO)
Illa de França (PARÍS)
Etelä-Suomi (HÈLSINKI)
Estocolm (ESTOCOLM)
Comunitat de Madrid (MADRID)
Noord-Holland (AMSTERDAM)
Londres (LONDRES)
Escòcia de l'est (EDIMBURG)
Berlín (BERLíN)
Dinamarca (COPENHAGUEN)
Sofia (SOFIA)
Alta Baviera (MUNIC)
Zuid-Holland (ROTTERDAM)
Irlanda del sud-est (DUBLÍN)
Catalunya (BARCELONA)
Escòcia del sud-oest (GLASGOW)
Espanya
UNIÓ EUROPEA 15
Darmstadt (FRANKFURT)
Praga (PRAGA)
Közép Magyarország (BUDAPEST)
Stuttgart (STUTTGART)
Vílnius (VÍLNIUS)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Bucarest (BUCAREST)
Àtica (ATENES)
Gran Manchester (MANCHESTER)
UNIÓ EUROPEA
Roine-Alps (LIÓ)
Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)
Mazowieckie (VARSÒVIA)
Viena (VIENA)
West Midlands (BIRMINGHAM)
Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)
Riga (Riga)
Lisboa (LISBOA)
NOUS ESTATS MEMBRES **
Laci (ROMA)
Llombardia (MILÀ)
46,61
42,27
39,14
37,84
41,42
40,48
36,16
33,08
33,16
34,64
33,63
36,14
36,56
24,10
27,48
31,27
30,01
30,00
28,34
27,24
22,14
23,52
27,26
18,71
29,80
25,67
24,00
24,10
23,38
24,86
25,55
25,76
26,22
21,46
23,16
24,87
24,41
21,77
18,47
17,54
12,95
49,56
52,60
48,28
41,58
41,43
39,44
41,21
40,32
42,51
40,06
42,26
36,82
36,50
34,33
35,02
35,92
34,70
36,10
33,88
-
32,99
30,15
31,34
30,28
30,84
30,57
31,53
30,78
30,58
-
28,09
28,20
30,05
28,04
27,98
27,98
24,10
24,14
21,81
20,57
15,29
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 84
Taxa d’atur a les regions
europees l’any 2005
El 2005, Catalunya ha registrat una taxa d’atur del 7%, 2,7 punts inferior a
la de l’any anterior, i s’ha situat per primera vegada per sota de la mitjana
de la Unió Europea (9%) i de l’Europa dels 15 (8,2%).
Al mateix temps, gràcies a una reducció de gairebé 4 punts en un sol any,
la taxa d’atur femenina ha estat del 8,4%, i s’ha situat per primer cop per
sota de la mitjana de la UE-15 (9,1%), i també per sota del 9,8% de mitjana
de la UE-27. Amb aquesta evolució s’ha produït una disminució important
del diferencial entre les taxes d’atur masculina i femenina, que actualment
tan sols és d’1,4 punts. En canvi, la taxa d'atur femení d'Espanya s’ha situat
gairebé 4 punts per sobre de la catalana, i supera clarament les mitjanes
europees.
Les dades disponibles per a l'any 2006 mostren una reducció lleugera de
l'atur registrat tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona; d'acord amb
l'enquesta de població activa (EPA), la taxa d'atur per a la població entre
16 i 64 anys s'ha reduït en ambdós àmbits fins al 6,7%.
Informe 2007. Mercat laboral i formació
86 87
Dies de vacances i hores
treballades anualment a ciutats
del món l'any 2006
D'acord amb l'informe Price & Earnings around the Globe 2006, que elabora
la Unió de Bancs Suïssos (UBS), els ocupats de la ciutat de Barcelona
treballen de mitjana 1.758 hores anuals i gaudeixen de 21 dies de vacances
pagades. Aquestes dades situen Barcelona en una posició intermèdia
respecte a la resta de ciutats analitzades, i a un nivell molt similar al de
Londres, Praga, Roma o Milà.
En general, s'observa que les ciutats on, de mitjana, es treballa menys
hores anuals i s'obtenen més vacances són les de l'Europa occidental, al
contrari del que succeeix al continent americà i a les principals ciutats
asiàtiques.
Com a conseqüència del límit de les 35 hores setmanals imposat per llei
a França, París és la ciutat amb un menor còmput anual. Al cap de l'any,
els seus ocupats treballen 277 hores menys que els de Barcelona,
i obtenen 6 dies més de vacances. A l'extrem oposat hi ha Seül, amb 2.317
hores anuals treballades, 559 més que a Barcelona, i tan sols 10 dies
de vacances pagades, 11 menys dels que gaudeixen els treballadors de
la Ciutat Comtal.
Ciutat Dies de vacances
Les hores treballades anuals inclouen vacances (pagades) i els dies de festes establertes legalment. 
La mitjana es fa a partir de 13 professions (se n'exclou els professors d'educació primària).
Dies de treball pagats (excluen festes legalmente establertes).
Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS
Rio de Janeiro
São Paulo
Berlín
Dubai
Frankfurt
Hèlsinki
París
Budapest
Amsterdam
Milà
Estocolm
Viena
Atenes
Oslo
Varsòvia
Ginebra
Kiev
Sydney
Zuric
Copenhaguen
Lisboa
Madrid
Moscou
Barcelona
Brussel·les
Dublín
Johannesburg
Ljubljana
Roma
Vílnius
Bratislava
Londres
Praga
Riga
Sofia
Buenos Aires
Tòquio
Chicago
Santiago de Xile
Toronto
Mèxic
Miami
Nova York
Montreal
Singapur
Los Ángeles
Seül
Hong Kong
Xangai
30
30
29
29
29
29
27
26
25
25
25
25
24
24
24
23
23
23
23
22
22
22
22
21
21
21
21
21
21
21
20
20
20
20
20
18
18
17
17
15
14
14
13
12
12
11
10
9
9
Hores treballades
1.709
1.736
1.611
2.050
1.650
1.603
1.481
1.834
1.687
1.744
1.726
1.649
1.714
1.627
1.772
1.795
1.712
1.682
1.808
1.644
1.708
1.724
1.643
1.758
1.672
1.727
1.902
1.756
1.747
1.744
1.760
1.782
1.771
1.737
1.871
2.053
1.954
1.971
2.077
1.731
2.266
1.809
1.869
1.795
2.041
1.957
2.317
2.231
1.969
Regió (CIUTAT) Taxa d'atur %
* Sense Bulgària i Romania
Font: Eurostat
3,5
4,1
4,3
4,6
4,8
4,8
4,9
4,9
5,0
5,1
5,8
6,3
6,3
6,7
6,8
6,9
6,9
6,9
7,0
7,3
7,3
7,6
7,7
8,2
8,2
8,3
8,4
8,6
8,8
8,8
8,9
9,0
9,1
9,2
9,5
11,2
12,3
13,4
14,8
16,3
19,4
Taxa d'atur
femenina %
4,0
5,4
3,8
4,3
5,3
4,9
5,3
4,8
4,6
5,7
6,3
5,5
5,2
6,1
7,7
7,0
6,4
6,2
8,4
9,6
7,3
7,0
9,5
9,1
8,0
8,3
9,0
8,8
12,5
11,8
8,7
9,8
7,9
12,2
10,0
11,8
12,5
14,5
15,7
16,4
17,1
Praga (PRAGA)
Llombardia (MILÀ)
Irlanda del sud-est (DUBLÍN)
Oslo (OSLO)
Dinamarca (COPENHAGUEN)
Gran Manchester (MANCHESTER)
Zuid-Holland (ROTTERDAM)
Noord-Holland (AMSTERDAM)
Escòcia de l'est (EDIMBURG)
Közép Magyarország (BUDAPEST)
Alta Baviera (MUNIC)
West Midlands (BIRMINGHAM)
Escòcia del sud-oest (GLASGOW)
Estocolm (ESTOCOLM)
Comunitat de Madrid (MADRID)
Etelä-Suomi (HÈLSINKI)
Londres (LONDRES)
Bucarest (BUCAREST)
Catalunya (BARCELONA)
País Basc (BILBAO)
Stuttgart (STUTTGART)
Sofia (SOFIA)
Laci (ROMA)
UNIÓ EUROPEA 15
Darmstadt (FRANKFURT)
Vílnius (VÍLNIUS)
Roine-Alps (LIÓ)
Lisboa (LISBOA)
Àtica (ATENES)
Comunitat Valenciana (VALÈNCIA)
Riga (Riga)
UNIÓ EUROPEA
Viena (VIENA)
ESPANYA
Illa de França (PARÍS)
Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)
Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER)
NOUS ESTATS MEMBRES *
Mazowieckie (VARSÒVIA)
Brussel·les (BRUSSEL·LES)
Berlín (BERLíN)
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 86
Informe 2007. Mercat laboral i formació
88 89
Millors escoles de negocis
europees l’any 2007
D’acord amb el rànquing mundial que el prestigiós diari Financial Times du
a terme des de fa set anys, Barcelona té tres escoles de negocis posicionades
entre les vint-i-vuit millors d'Europa i les cent millors del món.
A nivell europeu, l’IESE ocupa la sisena posició, i perd dos llocs respecte a
l’any anterior, mentre ESADE es manté com la desena millor escola
europea. A més, el 2007, EADA entra per primer cop en el rànquing i se
situa en el vint-i-vuitè lloc.
Al mateix temps, aquestes tres escoles es troben entre les 100 millors del
món. IESE es perfila com la setzena millor, ESADE escala tres posicions,
fins a la vint-i-quatrena, mentre que EADA se situa en el lloc número 100.
Tot i el clar lideratge de les escoles britàniques en l'àmbit europeu,
Barcelona segueix sent l’única ciutat europea amb dues escoles de negocis
entre les 10 millors del continent. En la mitjana dels rànquings realitzats
entre els anys 2004 i 2007 IESE ocupa la quarta posició i ESADE, la novena.
A partir de l’èxit d’aquestes dues institucions, consolidades des de fa anys,
Barcelona ha sabut crear un clúster d’escoles de negocis capaç de
competir amb les principals capitals europees.
Rànquing
Mundial 2007Escola de negocis
Font: Financial Times
Ciutat
Rànquing
Europeu 2007
5
7
11
13
15
16
18
19
22
24
28
30
36
37
42
54
56
70
70
73
73
78
85
93
93
96
98
100
London Business School
Insead
Instituto de Empresa
IMD
University of Cambridge: Judge
IESE Business School
HEC Paris
University of Oxford: Saïd
Manchester Business School
ESADE Business School
Lancaster University Management School
RSM Erasmus University
Warwick Business School
Cranfield School of Management
SDA Bocconi
Edinburgh University Management School
Imperial College London: Tanaka
Bradford School of Management/TiasNimbas Business School
Trinity College Dublin
City University: Cass
University of Bath School of Management
Birmingham Business School
Nyenrode Business Universiteit
Leeds University Business School
Nottingham University Business School
University of Durham Business School
University College Dublin: Smurfit
EADA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
18
20
20
22
23
24
24
26
27
28
Londres
Fontaineblau
Madrid
Lausana
Cambridge
Barcelona
París
Oxford
Manchester
Barcelona
Lancaster
Rotterdam
Coventry
Cranfield
Milà
Edimburg
Londres
Bradford
Dublín
Londres
Bath
Birmingham
Breukelen
Leeds
Nottingham
Durham
Dublín
Barcelona
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 88
Síntesi
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 90
Informe 2007. Síntesi
93
En aquesta sisena edició, l’Informe de l’Observatori de Barcelona, un cop
més, s’ha ampliat no tan sols en nombre i abast dels indicadors presentats
sinó en la temàtica, ja que ha incorporat un nou capítol sobre sostenibilitat
i qualitat de vida, entenent que aquest és un eix imprescindible de
l’estratègia de creixement econòmic per a la ciutat. Així, aquest any s’hi han
incorporat sis indicadors–intensitat energètica, dependència energètica,
energies renovables, ús del transport públic, recollida selectiva de residus
i zones verdes públiques a les principals ciutats europees. Aquesta millora
qualitativa de l’Informe, que ofereix noves perspectives comparatives,
permetrà de fer un seguiment de l’estratègia i el posicionament de
Barcelona en temes mediambientals, una de les principals fites de l’Agenda
de Lisboa al conjunt de la Unió Europea.
A més a més, hi ha 21 indicadors dels quals es disposa d’informació
mundial, la qual cosa ofereix la possibilitat de millorar el seguiment del
posicionament internacional de Barcelona.
Per quart any consecutiu, s’analitza el posicionament de Barcelona entre les
ciutats que no són capitals d’Estat en el context europeu, fet que permet de
comparar-la amb les seves homòlogues i eliminar l’efecte seu en la valoració.
Els resultats presentats a la taula 2 permeten concloure que Barcelona
és capdavantera entre les ciutats europees que no són capitals d’Estat.
Barcelona és l’única ciutat que se situa entre les cinc primeres ciutats que
no són capitals d’Estat en els 10 indicadors seleccionats, i en 7 es troba en
les dues primeres posicions. Aquesta situació s'ha aconseguit perquè
Barcelona ha combinat els seus factors de competitivitat tradicionals, una
massa crítica important i una estratègia clara de ciutat amb el consens dels
principals agents econòmics i socials.
92
Un any més, l’Informe posa de manifest la bona situació de la ciutat en
el context europeu.
Ja des de l’Informe del 2002, Barcelona es posiciona any rere any entre les
10 primeres ciutats en 10 indicadors especialment rellevants de l’Observatori.
Les dades incloses a l’Informe 2007 mostren que Barcelona és una ciutat
competitiva que guanya notorietat entre les àrees urbanes d’Europa. Com
a aspectes més positius cal remarcar que s’ha consolidat com la quarta
millor ciutat del continent per fer negocis i ha esdevingut un punt de
trobada de fires i congressos internacionals, que han generat l’any 2007 un
impacte econòmic d’uns 1.000 MEUR.
Pel que fa al sector logístic, destaca l’activitat portuària que ha posicionat
Barcelona com a novè port europeu en trànsit de contenidors. L’Aeroport,
immers en un procés d’ampliació que li donarà una dimensió adequada
al pes econòmic de Barcelona, ha arribat ja a la xifra dels 30 milions de
passatgers, i s'ha situat en la novena posició entre els principals aeroports
d’Europa.
En conjunt, segons l’opinió dels executius europeus, Barcelona és la ciutat
europea, que més ha fet per progressar durant l’any 2007 i una de les que
millor es promociona a l’exterior per captar inversió. El potencial de
Barcelona en la captació d'inversió estrangera es manté amb una quota
del 60% del total dels projectes d’inversió a Catalunya, la quarta regió
europea l’any 2006 en captació de projectes forans.
Pel que fa al capital humà d’alta qualificació, Barcelona té una massa
critica significativa per avançar en l’economia del coneixement, potenciada
per un clúster d’escoles de negocis capaces de crear i atreure talent alhora
que aporten una formació d’alt valor afegit al mercat laboral.
Organització
de reunions
internacionals
Trànsit de
contenidors
Producció
científica
Ocupats en
manufactures
tecnològiques
Passatgers
aeroports
Qualitat
de vida
Preu del gas per
a ús industrial
Escoles
de negocis
Ciutats per
als negocis
Recepció
d'inversió
Estrangera
Londres
París
Frankfurt
Barcelona
Amsterdam
Brussel·les
Madrid
Berlín
Munic
Milà
Londres
París
Madrid
Barcelona
Lió
Estocolm
Bucarest
Frankfurt
Copenhaguen
Sofia
París
Viena
Brussel·les
Ginebra
Hèlsinki
Barcelona
Londres
Amsterdam
Budapest
Praga
Rotterdam
Hamburg
Anvers
Bremen
Algesires
Felixstowe
Gioia Tauro
València
Barcelona
Le Havre
Londres
París
Moscou
Madrid
Cambridge
Roma
Berlín
Barcelona
Milà
Munic
Milà
Stuttgart
Barcelona
Munic
París
Lió
Frankfurt
Copenhaguen
Roma
Madrid
Londres Heathrow
París Roissy
Frankfurt
Amsterdam
Madrid
Londres Gatwich
Munic
Roma-Fiumicino
Barcelona
París Orly
Barcelona
Ginebra
Madrid
París
Estocolm
Munic
Zuric
Copenhaguen
Oslo
Amsterdam
Tallinn
Riga
Vílnius
Sofia
Bucarest
Barcelona
Zagreb
Varsòvia
Budapest
Praga
Londres
Fontaineblau
Madrid
Lausana
Cambridge
Barcelona
París
Oxford
Manchester
Barcelona
Ciutats per
als negocis
Recepció
d'inversió
estrangera
Organització
de reunions
internacionals
Producció
científica
Ocupats en
manufactures
tecnològiques
Passatgers
aeroports Qualitat de vida
Preu del lloguer
d'oficines Nivells salarials Població activa
Frankfurt
Barcelona
Amsterdam
Munic
Milà
Barcelona
Lió
Frankfurt
Munic
Zuric
Ginebra
Barcelona
Amsterdam
Maastricht
Istanbul
Cambridge
Barcelona
Milà
Munic
Amsterdam
Milà
Stuttgart
Barcelona
Munic
Lió
Frankfurt
Amsterdam
Munic
Barcelona
Manchester
Barcelona
Ginebra
Munic
Zuric
Amsterdam
Istanbul
Hamburg
Amsterdam
Barcelona
Munic
Milà
Barcelona
Amsterdam
Frankfurt
Ginebra
Milà
Barcelona
Lió
València
Munic
Taula 1. Posicionament respecte de les principals ciutats europees de referència
Taula 2. Posicionament respecte de les principals ciutats no capitals d’estat europees
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 92
Informe 2007. Síntesi
95
Per segon any consecutiu s’analitza la situació de Barcelona respecte de les
principals capitals dels països asiàtics. El protagonisme creixent d’aquestes
economies en el comerç i les finances internacionals i en la divisió
internacional del treball, està comportant importants reptes econòmics. En
aquest nou equilibri internacional, les ciutats s’han de posicionar en el nou
escenari global. Per aquest motiu s’ha considerat important comparar
Barcelona amb les principals ciutats asiàtiques respecte d’alguns
indicadors rellevants de l’Informe.
Els darrers anys, l’àrea asiàtica és la zona més dinàmica del món. Tot i això,
Barcelona obté uns bons resultats comparatius en costos de lloguers
d’oficines i de l’habitatge i també com a centre de reunions internacionals,
tot això mantenint un sistema impositiu i salarial fort. El principal dèficit
respecte a aquesta àrea és el tecnològic i el científic. 
Com en el cas dels països de l'ampliació de la Unió Europea, l’estratègia de
futur ha de ser apostar per un model de creixement basat en la productivitat
i el coneixement, i no tant en els costos. La millora de la innovació i les
noves tecnologies, l’assoliment d’un sistema educatiu més excel·lent, i la
inversió en més i millors infraestructures de transport i comunicació -entre
altres factors-, han de permetre a Barcelona de mantenir el seu bon
posicionament internacional, en general, i també davant de les principals
metròpolis asiàtiques, que estan immerses en grans transformacions com
a conseqüència del fort desenvolupament econòmic dels seus països.
94
Per tercer any consecutiu s’analitza la situació de Barcelona respecte
a les principals capitals dels països de l’ampliació de la Unió Europea.
La integració d’aquests països ha comportat importants reptes i nous
posicionaments tant per a les seves economies com per a les dels antics
membres de la Unió Europea. Aquesta integració ha de repercutir en una
millor eficiència en l’assignació de recursos i una millor divisió internacional
del treball. Efectivament les ciutats, com a unitats econòmiques, també
s’han de posicionar i han d'assolir els nous reptes. 
Els països adherits a la Unió Europea estan creixent a unes taxes superiors
a les dels ja membres, fet que implica que algunes de les seves capitals,
com ara Praga i Budapest, tinguin un nivell de PIB/càpita que ja supera
la mitjana de la Unió Europea. Es preveu que aquesta forta dinàmica de
l’activitat econòmica continuï els propers anys, com reflecteixen les altes
taxes de creixement del VAB a les principals àrees urbanes de l’Europa de
l’est estimades per Cambridge Economètrics.
Així mateix, els nous països membres de la Unió Europea han demostrat
una forta capacitat d'atracció de fluxos d'inversió estrangera directa.
Malgrat això, l’any 2006 Catalunya ha captat un nombre més elevat de
projectes d'inversió estrangera que les regions de l’Europa de l’est. 
En el mateix sentit, la preeminència de Barcelona com a ciutat de negocis
és clara, ja que se situa molt per sobre de les ciutats de l’est. 
Barcelona manté la primera posició en els indicadors turístics clau
-pernoctacions i passatgers a l’Aeroport- i supera fins i tot la ciutat
de Praga. Quant a qualitat de vida per als treballadors, la distància de
Barcelona, que té la posició líder, és notable i, a més a més, les capitals
de l’est no assoleixen cap avenç significatiu en aquest sentit. 
Treballadors amb estudis universitaris i la producció científica de Barcelona
situen el seu capital humà per sobre del de les principals ciutats
competidores de l’ampliació. 
L’adhesió dels nous països membres a la Unió Europea s’ha traduït en
una millora de posicions en alguns dels indicadors clau de l’Informe
per a aquestes ciutats. Caldrà reforçar els factors que estan a la base de
la competitivitat de l’economia de Barcelona per poder aprofitar plenament
els beneficis de l’ampliació i reduir els efectes vinculats a l’augment de la
competència d’aquestes metròpolis de fort creixement econòmic. 
Les estratègies de futur s’han d’establir també tenint en compte l’evolució
dels nous socis i cal fixar com a actuacions prioritàries l’aposta per un
model de creixement basat en la productivitat, el coneixement, la innovació
i les noves tecnologies, així com en la inversió en més i millors
infraestructures de transport i comunicació que millorin la mobilitat interior
i, sobretot, les connexions internacionals de la regió de Barcelona.
Ciutats per
als negocis PIB/càpita
Creixement del
valor afegit brut
Recepció d'inversió
estrangera
Producció
 científica
Passatgers
aeroports
Intensitat
energètica Qualitat de vida Taxa d'atur
Treballadors
estudis universitaris
Barcelona
Praga
Varsòvia
Budapest
Bucarest
Praga
Varsòvia
Budapest
Barcelona
Zagreb
Varsòvia
Praga
Budapest
Barcelona
Barcelona
Bucarest
Sofia
Budapest
Praga
Barcelona
Varsòvia
Praga
Barcelona
Praga
Budapest
Varsòvia
Barcelona
Ljubljana
Budapest
Varsòvia
Praga
Barcelona
Budapest
Praga
Varsòvia
Bucarest
Praga
Budapest
Bucarest
Barcelona
Sofia
Sofia
Barcelona
Bucarest
Budapest
Vílnius
Impost
de societats IVA
Organització
de reunions
internacionals
Producció
científica
Preu del lloguer
d'oficines
Preu del lloguer
de l'habitatge Nivells salarials
Impostos
i contribucions
Dubai
Hong Kong
Singapur
Xangai
Barcelona
Tòquio
Seül
Xangai
Hong Kong
Singapur
Seül
Dubai
Barcelona
Tòquio
Xangai
Barcelona
Singapur
Dubai
Seül
Hong Kong
Tòquio
Beijing
Barcelona
Xangai
Seül
Hong Kong
Nova Delhi
Mumbay
Tòquio
Pekín
Seül
Xangai
Osaka
Barcelona
Hong Kong
Singapur
Barcelona
Seül
Beijing
Tòquio
Bangkok
Kuala Lumpur
Tokio
Seúl
Nova Delhi
Barcelona
Beijing
Hong Kong
Seúl
Barcelona
Beijing
Nova Delhi
Tokio
Taula 3. Posicionament respecte de les principals ciutats dels nous països de l’ampliació
Taula 4. Posicionament respecte de les principals ciutats de referència dels països asiàtics
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 94
observatori 07 corregido paginacion  23/1/08  12:07  Página 96