Entitats promotores: Observatori de Barcelona Secretaria Executiva de l’Observatori de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona Avinguda Diagonal, 452 08006 Barcelona Telèfon: +34 934 169 389 Fax: +34 934 169 436 E-mail: observatorib@cambrabcn.org www.observatoribarcelona.org OBSERVATORI BARCELONA OBSERVATORI DE BARCELONA Juliol 2009 AJUNTAMENT DE BARCELONA Jordi W. Carnes i Ayats Tinent d'alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica Mateu Hernández i Maluquer Gerent de Promoció Econòmica Àngels Santigosa i Copete Directora del Programa d'estudis d'activitats econòmiques i ocupació CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Miquel Valls i Maseda President Xavier Carbonell i Roura Director gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona EQUIP TÈCNIC Oscar Villar Coordinador de la Secretaria Executiva de l’Observatori de Barcelona Teresa Udina Economista. Direcció d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona Ana Belmonte Economista. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Sandra Gutiérrez Estadística. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Disseny gràfic: Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona Maquetació: DVA Associats Filmació i impressió: Agpograf Dipòsit legal: B-18.522-2009 L’any 2008 ha marcat un punt d’inflexió per a l’economia global que, Més enllà del curt termini, Barcelona ha de basar la seva estratègia econò- La crisi econòmica que travessem posa de manifest la necessitat de canvis A la Cambra també considerem que cal apostar per la innovació, la formació després d’un període de gran dinamisme, ha acusat l’impacte de la crisi mica de futur en els seus punts forts i consolidar-los. Un actiu fonamental importants en els pilars que sustenten el nostre model de creixement econò- i les infraestructures com a pilars del nou model de creixement econòmic. financera internacional per acabar l’exercici en un context de recessió a en aquest sentit és el seu potencial com a pol logístic clau al sud d’Europa, mic. Ara bé, no hem d’oblidar que hem viscut una de les etapes d’expansió Barcelona té una massa crítica important pel que fa a sectors d’alt valor molts països, que repercuteix directament sobre les grans àrees urbanes que es veurà reforçat amb l’entrada en funcionament de la nova terminal més llargues de la història de Catalunya, etapa de la qual Barcelona ha sabut afegit, però encara hem d’avançar per complir els objectius del Tractat de -veritables motors de l’activitat econòmica- acompanyat d’un empitjora- de l’aeroport i l’ampliació del Port avui en curs. El projecte de la Barcelona treure profit i en la qual s’ha situat com una de les ciutats més importants en Lisboa en l’àmbit de l’esforç en recerca i desenvolupament, factor clau per ment pronunciat de les expectatives. Food Platform és un altre exemple singular de com projectar un cluster el context europeu i ha aconseguit ocupar una posició destacada en l’àmbit millorar la competitivitat i, per tant, per impulsar un nou model de creixement madur cap al futur, tot fomentant-hi la innovació mitjançant la incorpora- empresarial. econòmic. Cal destacar l’esforç en R+D que ha fet l’empresariat català, que L’informe de l’Observatori de Barcelona -que us presentem per setè any ció de millores tecnològiques i activitats d’alt valor afegit. D’altra banda, la representa dues terceres parts del total. Aquest esforç, però, ha d’anar acom- consecutiu- permet constatar com Barcelona encara aquest període nostra ciutat mantindrà l’aposta decidida per un comerç de proximitat Aquesta afirmació la podem fer plenament convençuts després de la llarga panyat d’una aposta decidida per la formació de qualitat. En aquest sentit, és d’enorme complexitat partint d’un sòlid posicionament competitiu en el plenament integrat a la trama i la vida urbanes, i mitjançant el Pla etapa de funcionament de l’Observatori de Barcelona, iniciativa endegada una satisfacció que Barcelona tingui dues institucions docents en el rànquing context de les ciutats europees. Un posicionament que resulta de combinar Estratègic de Turisme aspira a un model de desenvolupament del sector conjuntament per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Ajuntament de de les deu millors escoles de negocis internacionals, cosa que contribueix a punts forts molt diversos, que van des del seu reconeixement com a ciutat turístic sostenible tant en termes econòmics com socials. Barcelona l’any 2000. Durant aquests anys l’Observatori de Barcelona s’ha captar talent nacional i internacional. Ara bé, no hem d’oblidar altres àmbits per als negocis al seu potent cluster d’escoles de negocis, l’atractiu turís- erigit com una eina indispensable per conèixer el posicionament de la ciutat com la formació empresarial i les necessitats futures de les nostres empre- tic, una massa crítica creixent en l’àmbit de la recerca i el coneixement o el Al mateix temps, l’actual context fa més necessari que mai intensificar a Europa i al món pel que fa a diversos aspectes econòmics i socioculturals. ses. Així mateix, cal donar un fort impuls a la inversió en infraestructures per potencial específic que ofereix el seu model urbà per avançar cap a un l’aposta estratègica pel desenvolupament d’un model de creixement Per tant, s’ha convertit en una bona eina per avaluar els resultats i els efec- a la ciutat: l’ampliació del port i de l’aeroport en són uns bons exemples. A la desenvolupament sostenible. econòmic basat en els factors de competitivitat propis del s. XXI -el conei- tes dels projectes endegats a la ciutat, i en particular, per valorar l’atractiu de Cambra continuem treballant per definir i impulsar les infraestructures prio- xement, la creativitat i la innovació-, que Barcelona va iniciar fa ja més Barcelona des del punt de vista empresarial amb relació a altres ciutats de ritàries per a la nostra economia. A les valoracions de l’ampli ventall de fonts externes que recull el present d’una dècada. En aquest sentit, el desenvolupament dels clusters estratè- característiques similars. Alhora, l’Observatori ofereix eines per mirar cap al informe s’ha afegit la d’un organisme del prestigi de l’OCDE, que en un gics vinculats al projecte 22@ -TIC, energia, disseny, media i tecnologies futur: permet identificar els reptes que ha d’afrontar la ciutat i les oportuni- Finalment, voldria fer referència al turisme, un dels pilars fonamentals del recent estudi reconeix el model de transformació econòmica desenvolupat mèdiques- resulta clau, com també ho és seguir avançant en la internacio- tats que se li presenten, la qual cosa és indispensable perquè Barcelona creixement de Barcelona, que s’ha arribat a consolidar com a ciutat de a Barcelona com un cas d’èxit, on han tingut un paper decisiu els següents nalització de les nostres empreses, que en el període més recent han continuï avançant en el seu posicionament europeu i internacional. referència mundial pel que fa al turisme urbà. En aquest sentit, cal assenya- factors: l’arrelament de la cultura del partenariat i del consens públic- incrementat significativament la seva presència als mercats emergents. lar que l’any 2007 la ciutat comtal ha aconseguit atreure un volum de turistes privat, el lideratge municipal, el reconeixement del paper insubstituïble de Entre els resultats d’aquesta darrera edició de l’Observatori de Barcelona, cal que s’hi ha desplaçat per motius professionals pràcticament igual al volum de la iniciativa emprenedora i els empresaris com a motor del creixement, la La recent designació de la nostra ciutat com a seu del secretariat perma- destacar la posició que ocupa Barcelona com a cinquena ciutat en l’ordre de turistes que hi ha vingut en un viatge d’oci. El turisme pot continuar sent un consolidació d’una marca de ciutat de prestigi internacional i la transfor- nent de la Unió per a la Mediterrània dóna a Barcelona un gran potencial preferència dels executius europeus a l’hora d’ubicar els seus negocis i la dels sectors que impulsin el desenvolupament de la ciutat. Ara bé, el creixe- mació d’una estructura productiva de base industrial en una economia com a capital d’aquesta àrea estratègica tant a nivell geogràfic com econò- valoració excel·lent que obté la ciutat comtal pel que fa a l’allotjament que ment extraordinari que ha experimentat aquest sector en els darrers quinze diversificada amb un pes creixent del terciari d’alt valor afegit. mic dins el món global, que les institucions i la societat civil hem de saber ofereix als executius estrangers. anys també posa de manifest la necessitat d’impulsar un pla de viabilitat que desplegar i dotar de contingut. en garanteixi la integració amb la ciutat i faci que el creixement del turisme Sens dubte, l’actual crisi constitueix un repte de primer nivell, que ens obli- Aquests factors, entre altres, han portat Barcelona a gaudir d’un bon posicio- sigui compatible amb el desenvolupament de les activitats de la ciutat. És per garà a actuar amb decisió i també a repensar i reajustar les bases del La complexitat i els reptes que planteja l’actual context internacional ens nament pel que fa a la captació d’inversions estrangeres en l’àmbit europeu. això que Turisme de Barcelona, amb tot el suport de la Cambra de Comerç de nostre creixement. En primer lloc, i tenint en compte que l’ocupació de exigeixen treballar de forma intensa, rigorosa i proactiva, i esperem fer-ho En aquest sentit, cal remarcar la vuitena posició de Barcelona com a centre Barcelona, ha endegat un pla estratègic de turisme que plantejarà les línies qualitat és la base tant del progrés econòmic com de la cohesió social, la comptant més que mai amb la complicitat i implicació del sector privat i de captació de projectes d’inversió forana i l’èxit assolit com a punt de troba- estratègiques per determinar cap on s’ha d’enfocar l’activitat turística en els difícil conjuntura que estem vivint ens portarà a dedicar esforços renovats altres institucions, que ha estat fins ara una de les claus de l’èxit de la da de salons firals, i també de congressos i convencions —en aquest darrer propers anys. al mercat laboral, amb una atenció especial a les persones que perden la transformació econòmica de la ciutat. L’Observatori de Barcelona és un cas, no només en el context europeu, sinó també en l’internacional. feina com a conseqüència de la crisi. En aquest sentit, disposar d’instru- bon exemple d’aquesta col·laboració i, en presentar aquest setè informe, Per acabar, vull expressar el meu agraïment a l’equip tècnic per la feina feta ments de desenvolupament local tan consolidats com Barcelona Activa i de voldria trametre la meva felicitació a l’equip tècnic per la tasca realitzada, Aquest posicionament no és aliè a l’esperit emprenedor de la ciutat. El darrer i els esforços de millora en aquest projecte i a totes les entitats que, un any polítiques de concertació amb altres agents econòmics i socials –com el com també agrair la col·laboració de l’ampli ventall d’institucions i entitats informe del Global Entrepreneurship Monitor situa la taxa d’emprenedoria de més, hi han col·laborat facilitant informació i fent aportacions sobre els seus Pacte Local per l’Ocupació- constitueix un actiu de primer ordre per a la que li donen suport. Esperem seguir avançant en aquest projecte tot apro- la província de Barcelona per sobre de la mitjana europea l’any 2007. En sectors d’activitat. ciutat. El paper proactiu que ve desenvolupant el govern local en la trans- fundint en l’intercanvi de coneixement i experiències amb altres ciutats del aquest sentit, els agents de promoció de la ciutat, principalment la Cambra formació econòmica de Barcelona es veurà també reforçat el 2009 amb un món, que valorem com a element imprescindible per avançar en les de Comerç de Barcelona i Barcelona Activa, apostem per continuar treballant nivell d’inversió municipal superior als 1.000 milions d’euros, el més elevat estratègies i les polítiques que ens han de portar al ple desenvolupament més que mai en el nostre compromís de suport a l’emprenedoria de la ciutat, de la història de la ciutat. del potencial de la Barcelona del s. XXI. així com per potenciar encara més l’atractiu de Barcelona com a pol clau per al desenvolupament empresarial. Jordi Hereu Miquel Valls i Maseda Alcalde de Barcelona President de la Cambra de Comerç de Barcelona Informe 2008. Sumari Sumari Resultats de 2008: 6 Introducció 20 Ciutat per als negocis 46 Turisme 66 Preus i costos 10 Fitxa estadística Barcelona 20 Introducció 46 Introducció 66 Introducció 22 Millors ciutats europees per als negocis 48 Principals aeroports europeus per volum de passatgers 68 Ciutats del món quant al cost de la vida 14 L’Observatori de Barcelona 23 Activitat emprenedora als països de l’OCDE 49 Pernoctacions a les ciutats europees principals 69 Preu del lloguer de l’habitatge en ciutats del món 24 Perspectives empresarials a les regions europees 50 Places hoteleres a les províncies europees principals 70 Preu del lloguer d’oficines en ciutats del món 18 Resultats de 2008 26 PIB per càpita a les províncies europees 51 Creuers als ports principals de la Mediterrània 71 Preu del lloguer de locals comercials en ciutats del món 28 Principals regions europees receptores de projectes d’inversió estrangera 52 Preu d’un sopar i d’una nit d’hotel en ciutats del món 72 Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats europees 94 Síntesi 29 Impost de societats i IVA a països del món 73 Preu del gas per a ús industrial als països europeus 30 Principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals 74 Preu de l’electricitat per a ús industrial als països europeus 31 Trànsit de contenidors als principals ports europeus 54 Sostenibilitat i qualitat de vida 75 Preu del telèfon en països del món 76 Preu dels combustibles líquids als països de la Unió Europea 54 Introducció 77 Nivells salarials en ciutats del món 32 Societat del coneixement 56 Intensitat energètica a països del món 78 Salaris dels enginyers en ciutats del món 57 Dependència energètica a països europeus 79 Salaris dels empleats de banca en ciutats del món 32 Introducció 58 Consum d’energies renovables a països europeus 80 Salaris dels obrers qualificats en ciutats del món 34 Població ocupada en manufactures tecnològiques a les regions europees 59 Consum d’aigua a les ciutats europees 81 Impostos i contribucions a la Seguretat Social en ciutats del món 36 Població ocupada en serveis tecnològics a les regions europees 60 Ús del transport sostenible a les ciutats europees 38 Població ocupada en ciència i tecnologia a les regions europees 61 Recollida selectiva de residus a les ciutats europees 40 Exportacions de manufactures tecnològiques a països de l’OCDE 62 Zones verdes urbanes a les ciutats europees 82 Mercat laboral i formació 42 Despesa en recerca i desenvolupament a les regions europees 63 Compromís de les empreses europees 43 Penetració de les noves tecnologies a les empreses d’Europa 64 Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors 82 Introducció 44 Població ocupada en sectors creatius a les ciutats europees 84 Població activa a les regions europees 45 Principals ciutats del món pel que fa a la producció científica 86 Taxa d’ocupació a les regions europees 88 Població amb estudis universitaris a les regions europees 90 Taxa d’atur a les regions europees 91 Dies de vacances i hores treballades en ciutats del món 92 Millors escoles de negocis europees INTRODUCCIÓ Informe 2008. Introducció El 2008 ha estat un any frontissa per a l’economia de Barcelona. Partint En l’avenç cap a una economia basada en el coneixement i la innovació, Zona Franca - Gran Via l’Hospitalet, emblemàtica des del punt de vista de cinc clústers urbans: Media, TIC, Biomed, Energia i Disseny. Aquesta àrea d’uns nivells de creixement elevats durant la part inicial de l’exercici, l’im- també hi tenen un paper clau les branques madures. Un exemple l’R+D i constituïda per un edifici central amb una planta de generació de es completa amb el campus interuniversitari del Besòs, a tocar del Fòrum, pacte de la crisi financera i immobiliària internacional s’ha fet sentir cada emblemàtic en aquest sentit és el cas de la Barcelona Food Platform, que calor i de fred i una planta de biomassa, una xarxa de distribució de calor i l’entorn de l’estació de l’AVE de la Sagrera. vegada amb més força sobre l’economia real, fins a acabar l’any en un han acordat impulsar el Consorci de la Zona Franca, el Departament i de fred i un sistema de recuperació del fred residual de la regasificadora clima de clara contracció dels nivells d’activitat, consum i inversió, caigu- d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural —per mitjà de l’Institut de Recerca del port. • Finalment, el Corredor Mediterrani, a l’àrea del Vallès, amb un conjunt da de la confiança dels agents econòmics i empitjorament generalitzat de i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)— i l’Ajuntament de Barcelona per tal consolidat d’espais industrials i de serveis, així com de recerca, gràcies a les expectatives per al 2009. d’oferir una àrea de serveis tecnològics avançats a les empreses del L’economia global inicia el 2009 en un context internacional de recessió les sinergies amb la Universitat Autònoma de Barcelona i el laboratori del sector alimentari i d’altres sectors relacionats. L’objectiu del projecte que fa necessària la intervenció proactiva i anticíclica de les administra- sincrotró Alba. També s’hi ubica el parc Creàpolis, promogut per ESADE, Barcelona arriba a aquest nou període del cicle econòmic després d’una —que s’ubicarà prop de Mercabarna, la principal plataforma alimentària cions públiques. En concret, la ciutat de Barcelona afronta la crisi amb que esdevindrà un pol de recerca i innovació en què cooperaran la univer- llarga i intensa etapa expansiva que li ha permès consolidar una posició del sud d’Europa— és doble: d’una banda, facilitar la implantació empre- l’aprovació d’un pressupost que suposarà la inversió més elevada de la sitat i el món empresarial. sòlida com a ciutat per als negocis en el context de les àrees urbanes sarial d’empreses alimentàries innovadores, i de l’altra, oferir a les seva història: 1.028 milions d’euros en un sol any, la qual cosa representa d’Europa. Efectivament, tal com han posat de manifest els informes empreses que s’hi ubiquin l’accés a serveis i tecnologies que millorin els el nivell d’inversió per càpita —645 euros per barceloní— més alt de les El desenvolupament d’aquests projectes contribuirà a renovar l’impuls de successius de l’Observatori, durant els darrers quinze anys el dinamisme productes i els processos logístics i de distribució i els permetin desenvo- grans ciutats espanyoles. Aquesta injecció de recursos, a més de contri- la internacionalització de l’economia barcelonina i catalana, que necessita de l’economia de Barcelona ha portat la ciutat a convergir amb la mitjana lupar nous productes i augmentar la capacitat d’accés als mercats. buir a dinamitzar l’activitat econòmica, repercutirà en una millora signifi- una dotació competitiva d’infraestructures. Cal remarcar que, després de europea —i superar-la— en termes de riquesa per càpita i taxa d’ocupa- cativa dels equipaments i l’espai públic, i tindrà un fort impacte en tots els l’arribada, fa poc, del tren d’alta velocitat a Barcelona, el 2009 s'ha produït ció; a situar-se entre les primeres ciutats del món pel que fa a activitat D’altra banda, el 2008 Barcelona ha fet un pas endavant especialment districtes de la ciutat. una altra millora infraestructural important: l’entrada en funcionament de firal i congressual; a convertir-se, després d’una progressió extraordinà- significatiu des de la perspectiva de la projecció internacional: ha aconse- la nova terminal de l’aeroport del Prat, de més de 500.000 m2 de superfí- ria, en una de les capitals del turisme urbà en l’àmbit internacional; a guit ser la seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània, D’altra banda, l’estratègia de ciutat respecte al mercat de treball, que s’ar- cie i amb una capacitat superior a 30 milions de passatgers. A banda de 8 consolidar l’economia catalana com una de les principals receptores d’in- organització internacional integrada per 43 països que té per objecte ticula per mitjà del Pacte per a l’ocupació de qualitat a Barcelona —signat l’impacte que això tindrà en termes d’ocupació —es preveu que es crearan 9 versió estrangera d’Europa; a situar l’aeroport entre els deu primers fomentar el diàleg i la cooperació entre les dues ribes del Mediterrani per pel Departament de Treball, l’Ajuntament de Barcelona, Foment del 40.000 nous llocs de treball, entre directes i indirectes—, l’increment d’Europa, i a ser una ciutat de referència per l’excel·lència del seu clúster mitja d’un marc estable de relacions multilaterals i de seguiment de Treball, PIMEC, CCOO i UGT el maig de 2008—, quedarà reforçada el 2009 substancial de l’oferta que comporta la nova T1 suposa, per a l’aeroport, d’escoles de negocis. Tot això, mantenint una elevada activitat emprenedo- projectes i iniciatives de cooperació. El paper clau de la ciutat en l’arren- amb recursos addicionals adreçats a la creació directa d’ocupació, a la l’oportunitat de fer un salt qualitatiu i assolir un nou posicionament en ra, uns nivells de qualitat de vida àmpliament reconeguts i uns costos cada de l’anomenat procés de Barcelona, la vocació mediterrània que formació i l’orientació de persones aturades i a l’impuls de la creació de l’àmbit dels vols intercontinentals. competitius en el context internacional. històricament l’ha caracteritzada i el posicionament com a centre logístic noves empreses per part de Barcelona Activa. En particular, per respon- i de negocis confereixen a aquesta designació un alt valor estratègic, en un dre a l’augment de l’atur, l’Ajuntament i el Servei d’Ocupació de Catalunya El context econòmic global actual fa més necessari que mai intensificar D’altra banda, la ciutat ha continuat avançant en l’estratègia econòmica de moment en què l’espai mediterrani guanya centralitat dins dels fluxos han posat en marxa el programa «Activa’t per l’ocupació» amb l’objectiu l’aposta estratègica pel desenvolupament de l’economia del coneixement i fons perfilada ja fa uns anys, que impulsa un model de creixement econò- d’intercanvi del món global. d’oferir atenció personalitzada i a mida a més de 16.000 participants i la creativitat, la sostenibilitat ambiental i la cohesió social. En aquest mic basat en el coneixement, la creativitat i la innovació i que ha portat la informar-los de les oportunitats professionals que hi ha a Barcelona. sentit, el prestigi internacional que ha aconseguit Barcelona en l’àmbit de Unió Europea a considerar-la una de les plataformes del coneixement del En un context internacional marcat per la crisi financera, Barcelona es Amb l’aplicació del conjunt de mesures incloses en el Pacte es crearan l’organització de fires i congressos constitueix un actiu de primer nivell continent. Alguns exemples recents i significatius en aquest sentit són els manté com una destinació de referència indiscutible per al turisme urbà, i 4.000 llocs de treball directes a la ciutat. que ha de contribuir a situar la ciutat en els àmbits vinculats a la innova- següents: aquesta activitat —que ha experimentat un fort creixement en l’última ció i als eixos estratègics per al creixement futur. Cal destacar, per exem- dècada— s’ha convertit en un dels pilars de l’economia de la ciutat. Partint Barcelona té altres elements de fortalesa per afrontar aquesta conjuntura ple, que l’any 2009 Fira de Barcelona organitzarà la Carbon Expo —el • La primera gran ampliació del Parc Científic de Barcelona (PCB), que en d’aquest èxit, i per arribar a un model de turisme que optimitzi l’equilibri tan difícil, com ara la seva estructura econòmica diversificada, en què la principal esdeveniment firal sobre el control de les emissions de carboni els propers quatre anys gairebé quadruplicarà l’espai dedicat a la investi- entre residents i turistes, s’ha endegat el Pla estratègic de turisme, que construcció té un pes relatiu inferior a la mitjana de l’economia espanyola que se celebra en l’àmbit internacional— i que la ciutat també acollirà la gació i l’activitat de noves empreses relacionades amb la recerca —sobre- treballa en l’horitzó 2015 amb els propòsits de determinar els impactes i d’àmbits territorials propers. Així mateix, cal destacar l’impuls derivat cimera HIT (Hothouse for Innovation and Technology), que aposta per un tot del sector biotecnològic— i passarà de 25.000 m2 a 90.000. El 2011 que l’activitat turística genera a la ciutat, reflexionar sobre el model de dels projectes de transformació urbanística en marxa, que han de contri- nou format i un nou concepte per impulsar la innovació amb projectes treballaran a les instal·lacions del PCB uns 4.000 científics i tècnics. turisme en la línia del creixement sostenible i implicar-hi positivament la buir al canvi del model de creixement econòmic i que en l’àmbit de la internacionals en sectors estratègics i s’orienta a tres sectors amb un ciutadania. Barcelona metropolitana configuren un triangle de 3.243 hectàrees de gran potencial de creixement: el de les telecomunicacions, el de les ener- • L’inici del desenvolupament del Barcelona Design Innovation Cluster, un superfície integrat per tres grans zones: gies netes i renovables i el de la biotecnologia. projecte format per una agrupació d’empreses innovadores que té l’objec- D’altra banda, la ciutat continua fent una aposta decidida per una econo- tiu d’incrementar la competitivitat de sectors en els quals el disseny és un mia de proximitat que potenciï el comerç urbà, articulat a partir dels eixos • La Porta Internacional, a l’àrea del Llobregat, amb les grans infraestruc- D’altra banda, iniciatives com la signatura recent, per part de diverses element estratègic i facilitador d’innovació. El pla estratègic del clúster comercials i els mercats municipals —en procés de renovació— com a tures properes del port i l’aeroport i —a tocar— la Zona Franca, que, a més administracions, universitats i agents econòmics i socials, del Pacte preveu quatre àmbits d’actuació prioritaris: ciutat, salut, conceptes inte- elements fonamentals de dinamització empresarial i cohesió social en de mantenir un pes molt important pel que fa a àrees industrials i de logís- nacional per a la recerca i la innovació, d’àmbit català, i del conveni que grals i experiències en transport. El futur Museu del Disseny —que agru- àrees urbanes compactes on coexisteixen habitatges, equipaments i tica, desenvolupa una oferta complementària per a l’activitat terciària i posa en marxa el programa «Barcelona, Recerca i Innovació» —per millo- parà el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i serveis. sectors emergents com ara el de l’agroalimentació i el de la indústria rar el posicionament de l’àrea de Barcelona com a zona que atreu talent el Gabinet de les Arts Gràfiques— s’inaugurarà el 2011. avançada. mundialment— són bones mostres de la col·laboració entre els agents En matèria de sostenibilitat, Barcelona manté una posició capdavantera a públics i els agents privats per tal de convertir Barcelona i Catalunya en Europa en diversos fronts: en l’ús i el tractament de l’aigua, en l’aposta per • La forta expansió a la ciutat de l’ocupació en determinades activitats • El districte de la innovació i la creativitat del 22@, a l’àrea del Besòs, que pols europeus capdavanters pel que fa a recerca i innovació en l’horitzó avançar en la construcció sostenible i en la reducció d’emissions i la millo- tecnològiques, en particular la recerca i el desenvolupament (en què els avança en la transformació de la zona industrial del Poble Nou amb la 2020. ra de l’eficiència energètica. Una experiència pionera en aquest darrer llocs de treball han augmentat més del 150 % entre el 2003 i el 2008). instal·lació d’activitats intensives en coneixement mitjançant la creació de àmbit és l’inici del desenvolupament de la Central de Generació d’Energies FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA Informe 2008. Fitxa estadística Barcelona 2008 ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 101,4 Població 1.615.908 Població estrangera (% sobre el total) 16,9 Densitat (habitants / km2) 15.943,8 Climatologia (Observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual 18,4 ºC  - 65,1 ºF Precipitació anual (mm) 440,1 Fitxa estadística Barcelona 2008 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES PIBa (var. int, %) - Barcelonès 3,82 Afiliats a la Seguretat Socialb 1.063.252 Taxa atur 16-64 anysb (%) 8,4 Taxa d'ocupació 16-64 anysb (%) 72,2 Taxa d'activitat 16-64 anysb (%) 78,9 IPC (var.mitjana, %) - prov. BCN 4,1 Exportacions (milions d'€ i var. int. (%)) - prov. BCN 39.814 / 1,0% Oslo Estocolm Importacions (milions d'€ i var. int. (%)) - prov. BCN 62.297 / -6,1% Inversions a l'exterior (milions d'€ i var. int. (%)) - Catalunya 7.295,3 / 1,4% Inversions de l'exterior (milions d'€ i var. int. (%)) - Catalunya 3.360,7 / 22,1% Empreses - prov. BCN 477.942 Copenhaguen Multinacionals a Catalunyac 2.945 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - prov. BCN 75.542 Centres i galeries comercials 131 Mercats municipals (nombre i superfície comercial (m2)) 45/206.769 Dublin Hotels, Hotels-apartament i pensions 12 Berlin Nombre 441 Amsterdam 13 Places 50.869 Londres Varsòvia Turistes 6.659.075 Brussel·les INFRAESTRUCTURES Frankfurt Praga Aeroport Pistes (nombre i longitud (m)) 3 / 3.743, 2.660 i 2.745 Paris Munic Capacitat màxima de vols / hora 64 Passatgers 30.208.134 Zuric Port Ginebra Superfície terrestre (ha) 828,9 Molls i atracadors (km) 20,3 Lió Trànsit total (milers de tones) 51.809,0 Milà 1800 Km 1000 Km Fira de Barcelona Bilbao Salons 80 Expositors 40.500 Roma Visitants 3.500.000 2h 30min 1h40min. Saragossa Superfície total coberta d'exposicióc (m2) 280.000 Palma Lisboa Madrid FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Atenes Universitats catalanes 12 Sevilla Alumnes universitarisa 187.689 Escoles estrangeres 18 Alger Tunis Centres tecnològics i de recerca 113 Rabat QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 7 / 3.910 Carril bici (km i abonats bicing) 140 / 186.000 Biblioteques 221 Museus, col·leccions i centres d'exposicions 48 Equipaments esportius públicsa (nombre i usuaris) 1.511 / 358.476 Equipaments culturals i lúdicsa (usuaris) 23.640.074 Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Anuari comarcal de Caixa Catalunya, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Instituto Nacional de Meteorología, Ports de l'Estat, Secretària d'Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i UFI (The Global Association of Exhibition industry) a 2007 b Quart trimestre 2008 c 2006 L’OBSERVATORI DE BARCELONA Informe 2008. L’Observatori de Barcelona Us presentem l’Informe 2008 de l’Observatori de Barcelona. La publicació inclou els apartats següents: L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament • Un apartat amb els resultats dels 50 indicadors, que recull la informa- de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona en què col·labora un ció i les dades obtingudes, estructurades i analitzades durant l’any 2008. nombre elevat d’entitats de la ciutat, que, any rere any, faciliten informa- ció a la Secretaria Executiva i fan aportacions clau sobre els sectors d’ac- • Un apartat de síntesi en què es destaquen els aspectes més significa- tivitat respectius. tius de la posició que ocupa Barcelona respecte de les principals ciutats europees de referència, les ciutats no capitals, les ciutats dels nous Amb aquesta setena edició de l’informe anual de l’Observatori de membres de la Unió Europea i les principals ciutats asiàtiques. Barcelona, es volen continuar oferint referències que serveixin de base per a la presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis a L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets següents: Barcelona o a establir-s’hi, i també per a l’atracció de talent i el suport a la presentació de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indicadors, definits prefe- ciutat de Barcelona. Amb aquestes finalitats, com cada any, Barcelona rentment a escala de ciutat, però susceptibles d’ampliació a altres àmbits determina quina posició ocupa respecte de les principals ciutats del món. territorials. Les novetats que cal remarcar pel que fa a l’Informe 2008 són les • Els indicadors s’estructuren al voltant de sis àmbits temàtics: negocis, 16 següents: coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i 17 mercat laboral i formació. • L’Observatori de Barcelona ha aprofundit el capítol de societat del conei- xement perquè el considera un eix imprescindible de l’estratègia de crei- • Les dades s’obtenen per a una mostra que en alguns casos arriba a 60 xement econòmic. Així doncs, aquesta vegada aquest capítol incorpora ciutats de tot el món. Cal assenyalar que per a alguns indicadors, per raó nous indicadors inclosos al Regional Innovation Scoreboard de la Unió de la dimensió mostral, es fa una selecció que recull les principals àrees Europea que ajudaran a mesurar amb més precisió el compromís i les urbanes. polítiques d’actuació de la ciutat i d’altres agents implicats en aquest àmbit. • Els indicadors incorporen, sempre que és possible, dades d’evolució que permeten avaluar la progressió en cada àmbit concret, i també previsions. • Un cop més, el nombre total d’indicadors ha estat de 50. Aquest any hi ha cinc indicadors nous: el de població ocupada en ciència i tecnologia, el • Les fonts d’informació són entitats i instituts internacionals de prestigi de despesa en recerca i desenvolupament, el de població ocupada en reconegut. sectors creatius, el de consum d’aigua i el de transport sostenible. • Les dades i la informació que es recullen són de màxima actualitat • Un any més, també ha augmentat la mostra de ciutats. L’Observatori de tenint en compte la disponibilitat. Barcelona manté l’objectiu d’aconseguir que la mostra de comparació tingui abast mundial —cosa que actualment ja passa pel que fa a 20 indi- L’Observatori de Barcelona també disposa d’un portal propi que permet cadors— sempre que les fonts d’informació ho permetin. que els usuaris de qualsevol indret del món accedeixin lliurement a la informació de l’Informe, a partir de la qual poden fer el seguiment de l’ac- tivitat i dels projectes més importants que es porten a terme a la ciutat de Barcelona. RESULTATS DE 2008 Informe 2008. Ciutat per als negocis Introducció L’any 2008 representa un punt d’inflexió del cicle econòmic després d’una Un requisit indispensable per avançar en la internacionalització de l’eco- llarga etapa d’expansió, en què Barcelona i Catalunya han crescut clara- nomia és disposar d’una xarxa competitiva d’infraestructures logístiques i ment per sobre de la mitjana de la zona euro. L’any s’ha caracteritzat per de transport. Pel que fa al port de Barcelona, cal destacar l’entrada en l’esclat d’una crisi financera important amb efectes en l’àmbit mundial, a funcionament de la nova terminal A al Moll Adossat durant el mes de juny la qual s’ha afegit una altra d’àmbit nacional i local: la crisi immobiliària. del 2008, que permet acollir vaixells de gran tonatge, i les obres d’amplia- Totes dues han fet que les perspectives econòmiques a Barcelona i a la ció en curs, que multiplicaran per 2,3 la superfície del port i permetran majoria de regions europees siguin poc favorables per al 2009, tal com assolir uns tràfics totals de 130 milions de tones i 10 milions de TEU. apunten els resultats de l’enquesta d’Eurocámaras i les previsions de D’altra banda, la recent entrada en funcionament de la nova terminal de contracció econòmica per al 2009. l’aeroport de Barcelona permetrà satisfer les necessitats d’un trànsit aeri creixent, un fet que també reforçarà la bona posició de l’aeroport de Barcelona afronta aquesta nova etapa consolidada entre les ciutats euro- Barcelona en l’àmbit europeu i augmentarà el seu potencial en el trànsit pees preferides pels executius d’Europa per ubicar els seus negocis. En intercontinental. efecte, cal assenyalar que Barcelona és la cinquena ciutat en el rànquing de les millors ciutats per als negocis, segons l’informe de Cushman & Un dels elements clau que han d’impulsar l’aposta futura de la ciutat de Wakefield del 2008. Així mateix, Barcelona continua sent líder en qualitat Barcelona per un nou model de creixement és la capacitat emprenedora. de vida i encapçala, per tercer any consecutiu, el rànquing de les ciutats L’any 2007, la taxa d’activitat emprenedora era del 8,3 % de la població CIUTAT PER ALS NEGOCIS 21 que millor s’han promocionat com a centre de negocis. La ciutat de resident a la província de Barcelona, i superava clarament la mitjana de la Barcelona també destaca perquè és la primera en el rànquing en oferta UE (5,4 %). Barcelona està compromesa en el suport a l’emprenedoria i, d’allotjament per a executius estrangers, juntament amb Berlín. des de fa anys, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament, Barcelona Activa, conjuntament amb institucions de representació empre- Aquest posicionament, juntament amb la diversificació de l’activitat sarials com ara la Cambra de Comerç de Barcelona, incentiva la creació de econòmica de l’àrea de Barcelona, la base industrial forta, el procés d’in- noves oportunitats de negoci a la ciutat. ternacionalització avançat en què es troba i la dotació d’equipaments i d’infraestructures logístiques, contribuiran a reorientar el model de crei- Pel que fa a les polítiques de promoció econòmica, l’Ajuntament de xement vers nous sectors estratègics i activitats d’alt valor afegit, alhora Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i altres actors econòmics que es refermen els sectors productius madurs. públics i privats locals es coordinen per desenvolupar programes desti- nats a consolidar la marca Barcelona i la seva posició internacional Quant al procés d’internacionalització de la ciutat, Barcelona manté una mitjançant instruments com ara l’atracció de finançament i d’empreses notable posició pel que fa a la captació de projectes d’inversió forana, i estrangeres, el suport als clústers urbans estratègics, l’atracció i retenció l'any 2007 es va situar com a vuitena ciutat europea en aquest àmbit i va de talent, la internacionalització d’empreses innovadores, l’impuls de les concentrar el 17 % dels projectes d’inversió estrangera destinats a connexions aèries internacionals o l’atracció de congressos. Cal destacar Espanya, amb un augment notable (un 22 %) respecte del 2006. El mateix que durant l’any 2008 l’Ajuntament ha iniciat, conjuntament amb Acció10, any Barcelona també va ser (juntament amb París i Madrid) la tercera el desplegament d’una xarxa internacional constituïda per 20 espais ciutat d’Europa que va captar més projectes d’inversió estrangera en R+D. Barcelona Món que pretén reforçar els llaços econòmics amb zones urba- La reducció de l'impost de societats en el conjunt d’Espanya l'any 2008 nes estratègiques. A principis de 2009 tenen oficina oberta les ciutats de contribueix a millorar l’atractiu de la ciutat i del conjunt de Catalunya per París, Londres, Berlín, Shanghai, Buenos Aires, Nova York i Singapur. als inversors estrangers. Així mateix, Barcelona ocupa la sisena posició en el rànquing mundial de ciutats organitzadores de congressos i convencions internacionals, i també és la sisena ciutat del món pel que fa a l’espai de salons firals amb un total de 280.000 metres quadrats als recintes de Montjuïc i Gran Via, segons dades de la Unió Internacional de Fires. Informe 2008. Ciutat per als negocis Millors ciutats europees per als Rànquing Rànquing Rànquing Activitat emprenedora als País Activitat emprenedora (% sobre població) 1990 Ciutat 2007 2008 negocis l’any 2008 1 Londres 1 1 països de l'OCDE l’any 2007 Islàndia 12,5 Estats Units 9,6 2 París 2 2 Portugal 8,8 3 Frankfurt 3 3 Catalunya 8,4 4 Brussel·les 6 4 Barcelona 8,3 Segons l’informe European Cities Monitor que publica anualment la consul- 11 Barcelona 4 5 Segons el Global Entrepreneurship Monitor (GEM), l’any 2007 la taxa d’acti- Irlanda 8,2 tora Cushman & Wakefield, el 2008 Barcelona se situa en la cinquena posi- 5 Amsterdam 5 6 vitat emprenedora de la població resident a la província de Barcelona s’ha Espanya 7,6 17 Madrid 7 7 ció entre les millors ciutats de negocis europees. D’acord amb aquest estudi 15 Berlín 8 8 situat en el 8,3 %. Aquesta xifra, lleugerament inferior a la del 2006, supera Finlàndia 6,9 Hongria 6,9 –que s’elabora des de fa 19 anys amb les opinions dels alts executius de 12 Munic 9 9 clarament la mitjana de la UE (5,4 %) i la del conjunt d’Espanya (7,6 %), i és Noruega 6,5 500 companyies europees–, Barcelona es consolida entre les primeres 7 Zuric 13 10 molt similar a la taxa registrada a Catalunya (8,4 %). De fet, Barcelona es Suïssa 6,3 ciutats del continent on ubicar negocis, només superada per Londres, París, 8 Ginebra 12 11 confirma com una de les àrees amb més dinamisme emprenedor en el Grècia 5,7 6 Düsseldorf 16 12 Frankfurt i Brussel·les; aquesta darrera ciutat puja dues posicions i relleva 9 Milà 10 13 context dels països de l’OCDE, tan sols per darrere d’Islàndia (12,5 %), els Turquia 5,6 Regne Unit 5,5 la Ciutat Comtal en la quarta posició del rànquing. 13 Manchester 18 14 Estats Units (9,6 %) i Portugal (8,8 %). Dinamarca 5,4 - Dublín 11 15 UNIÓ EUROPEA 5,4 Madrid manté la setena posició i, en l’àmbit europeu, les ciutats que guan- 16 Lisboa 15 16 L’emprenedor barceloní és majoritàriament home (70 %), té entre 25 i Països Baixos 5,2 yen més posicions són Düsseldorf, Manchester, Zuric i Hamburg, que 14 Hamburg 20 17 34 anys (55 %), ha cursat estudis superiors (38 %) i localitza la seva activitat Itàlia 5,0 18 22 ocupen el dotzè, el catorzè, el desè i el dissetè lloc del rànquing, respecti- 18 Lió 17 19 en zones urbanes (91 %). Aquest perfil està en consonància amb la tendèn- Japó 4,3 23 Praga 14 23 vament. En canvi, ciutats com Praga, Varsòvia, Dublín o Milà registren una 19 Estocolm 22 20 cia internacional; això és important, ja que els emprenedors d’entre 25 i Suècia 4,2 França 3,2 pèrdua de posicions significativa respecte de l’any anterior. - Birmingham 21 21 34 anys són més propensos a créixer i a internacionalitzar les seves iniciati- Bèlgica 3,1 21 Budapest 23 22 ves empresarials. La percepció d’oportunitats continua sent la principal Àustria 2,4 Des del primer informe European Cities Monitor, l’any 1990, Barcelona és la - Copenhaguen 25 23 motivació a l’hora de crear un negoci (80,5 %), tot i que durant l’últim any la 25 Varsòvia 19 24 Nota: Inclou empreses naixents (menys de 3 mesos d'activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d'activitat) tercera ciutat –desprès de Madrid i Berlín– que més ha avançat en el - Roma 27 25 necessitat ha estat una motivació amb un fort creixement (fins al 19,5 %), Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2007 rànquing de millors ciutats per als negocis i es consolida en una posició 20 Viena 24 26 especialment entre la població estrangera resident. D’altra banda, a l’hora destacada; ha ocupat un lloc entre les 10 primeres ciutats en 13 anys dels 10 Glasgow 26 27 d’aprofitar les oportunitats emprenedores, els residents a Barcelona es 18 analitzats a l’estudi. - Leeds 30 28 mouen principalment per la motivació de ser independents (52 %). - Istanbul - 29 Barcelona continua sent líder en qualitat de vida i encapçala, per tercer any - Hèlsinki 29 30 - Bucarest 28 31 Una de les característiques principals de les activitats emprenedores creades consecutiu, el rànquing de les ciutats que més bé es promouen com a 24 Moscou 31 32 a Barcelona és que es tracta de microempreses —de menys de deu treballa- centre de negocis, seguida de Madrid i Praga. La Ciutat Comtal destaca - Oslo 32 33 dors— en el 91 % dels casos, tot i que el 86,2 % dels emprenedors en fase també com la millor del rànquing en oferta d’allotjament per a executius 22 Atenes 33 34 inicial preveuen augmentar la seva plantilla en el termini de cinc anys. estrangers –juntament amb Berlín– i la tercera en oferta d’allotjament en Nota: El 1990, sols 25 ciutats van ser incloses en l'estudi. El 2008, 34 ciutats van ser incloses en hotels; i ocupa també aquesta posició –juntament amb Brussel·les– com a l'estudi D’acord amb una recerca recent basada en les dades del GEM corresponents ciutat europea de negocis més coneguda pels empresaris, amb la qual cosa Font: Cushman & Wakefield - European Cities Monitor 2008 al període 2001-2006, Barcelona se situa en la vuitena posició del rànquing escurça posicions amb Londres i París. de les àrees urbanes europees pel que fa a l’activitat emprenedora, amb una mitjana del 6,8 % de la població. Això la col·loca per davant de pols econò- En el darrer any, Barcelona guanya dos llocs tant en el rànquing de ciutats mics tan importants com Amsterdam, Estocolm, Rotterdam, Copenhaguen, amb accés més fàcil als mercats i els clients com pel que fa a la qualitat de París o Milà. La taxa d’activitat emprenedora (TAE) de la demarcació barce- les telecomunicacions. Millora també la seva valoració en contaminació lonina assoleix un nivell equiparable al de Londres i Madrid, però està per mediambiental i en coneixement d’idiomes. D’altra banda, Barcelona perd sota del de les principals ciutats alemanyes (Hamburg, Berlín, Frankfurt i posicions en els rànquings dels preus de les oficines i de les connexions Munic) i Dublín. A escala mundial, Barcelona se situa en la franja mitjana de amb altres ciutats. les regions urbanes que componen la mostra, encapçalades per Bangkok. Finalment, Barcelona és una de les ciutats europees preferides per les Des de fa més de vint anys, Barcelona està compromesa amb el suport a companyies enquestades pel que fa als seus plans d’expansió empresarial, l’emprenedoria, especialment per mitjà de Barcelona Activa, l’agència de juntament amb París, Londres i Madrid. En un context mundial, els països desenvolupament local de l’Ajuntament. L’any 2008 ha acompanyat de l’Europa de l’Est, l’Índia i la Xina són els pols d’atracció principals de 1.379 projectes per facilitar el pas de la idea de negoci a la creació de centres de negocis. l’empresa i 19.387 persones han participat en alguna de les activitats programades. Informe 2008. Ciutat per als negocis Perspectives empresarials a les Les perspectives dels empresaris catalans amb relació a l’evolució de les vendes l’any 2009 encara són favorables, perquè preveuen un creixement Regió (CIUTAT) XIFRA DE NEGOCIS (% Resposta) EXPORTACIONS (% Resposta) INVERSIÓ (% Resposta) regions europees per a l’any de les vendes a l’estranger, en contraposició amb la caiguda que preveuen Baden-Württemberg (STUTTGART) per a les vendes interiors. A més, cal destacar que les perspectives d’evo- Àustria de l'est (VIENA) 2009: opinió dels empresaris Baviera (MUNIC) lució de les exportacions a Catalunya són més favorables que la mitjana Berlín (BERLÍN) europea. De fet, són més favorables que a la majoria de regions europees Catalunya (BARCELONA) que participen a l’enquesta d’Eurochambres, i només se situen per darre- Comunitat de Madrid (MADRID) re d’alguns membres de l’Est, com ara Romania, Eslovènia i Xipre, països Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) El 2008 ha estat l’any de tancament d’un període llarg d’expansió econòmi- com Portugal o Grècia o algunes zones de França, Itàlia i Bèlgica. Les Dinamarca (COPENHAGUEN) Escòcia (EDIMBURG) ca i l’inici d’una etapa de crisi econòmica d’àmbit mundial que té una bones perspectives dels empresaris catalans poden ser el reflex de l’esforç Estocolm (ESTOCOLM) repercussió superior a les economies desenvolupades que a les economies que preveuen fer per sortir a mercats menys afectats per la crisi econòmi- Grècia (ATENES) en desenvolupament. En aquest context, els resultats de l’enquesta de ca, com l’asiàtic, esforç que ja s’ha anat observant, en certa mesura, en els Finlàndia (HÈLSINKI) perspectives empresarials d’Eurochambres per al 2009 mostren un dete- darrers anys. Hessen (FRANKFURT) Holanda meridional (ROTTERDAM) riorament de les expectatives de manera força generalitzada a Europa. Tot Holanda septentrional (AMSTERDAM) i això, cal dir que les perspectives de les empreses catalanes són més La crisi econòmica ha comportat una reducció de la inversió a Catalunya Hongria central (BUDAPEST) bones que la mitjana espanyola —i, per tant, que les d’un nombre impor- durant el 2008. El descens es preveu una mica més fort pel que fa al 2009, Illa de França (PARÍS) tant de comunitats autònomes espanyoles— per a gairebé totes les varia- igual que a Espanya. Les previsions de reducció contrasten amb el lleuger Itàlia central (ROMA) 24 bles analitzades. En el cas de les exportacions, les expectatives de les augment que es preveu per al conjunt de la Unió Europea per a l’any 2009. Itàlia Nord-Oest (MILÀ) Londres (LONDRES) 25 empreses catalanes també se situen per sobre de la mitjana de la Unió De fet, Catalunya se situa en el grup de regions on les perspectives empre- Mazowieckie (VARSÒVIA) Europea, la qual cosa posa de manifest la vocació i l’esforç exportadors de sarials d’inversió són més negatives, si bé, com en el cas de l’ocupació, es North West (MANCHESTER) les empreses catalanes, que tenen una llarga tradició al Principat. troba en una posició menys desfavorable que altres comunitats autòno- País Basc (BILBAO) mes: per sota de Catalunya hi ha 11 de les 17 regions espanyoles. Portugal (LISBOA) Catalunya se situa entre les regions on les perspectives d’evolució de les West Midlands (BIRMINGHAM) Turquia (ISTANBUL) vendes encara són lleugerament favorables, és a dir, es preveu que les Els resultats anteriors situen la confiança dels empresaris catalans a la Estònia (TALLINN) vendes es mantinguin, tot i la forta contracció de l’activitat. Un resultat que part baixa del rànquing de regions europees, un resultat coherent amb la MITJANA ESPANYOLA* la situa en una posició millor que la mitjana espanyola (que preveu una contracció de l’activitat prevista per al 2009. MITJANA UNIÓ EUROPEA* caiguda moderada) i, en concret, en una posició millor que 12 de les MITJANA UNIÓ EUROPEA 15* 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 17 comunitats espanyoles. En el context europeu, el Principat se situa en una posició més favorable que algunes regions del Regne Unit (com ara * Mitjana mostral Augment Manteniment Reducció Nota: Els espais en blanc són dades no disponibles de les regions o els països Escòcia i Gal·les) o Alemanya (com ara Brandenburg i Turíngia) i que alguns Font: Eurochambres, The Business Climate in Europe's Regions in 2009 països europeus com ara Luxemburg, els Països Baixos i Hongria. Ara bé, les previsions per a Catalunya disten de la mitjana de les previsions euro- pees, més positives. Informe 2008. Ciutat per als negocis PIB per càpita (Unió Europea=100) Província (CIUTAT) PIB per càpita (€) PIB per càpita a les províncies El 2005, el PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu de la província de 319,1 Frankfurt (FRANKFURT) 71.476 europees l’any 2005 Barcelona va ser superior als 27.000 euros. Amb aquesta dada, el PIB per 308,0 París (PARÍS) 68.989 càpita barceloní superava per setè any consecutiu el de la UE dels 15. En 302,7 Londres (LONDRES) 67.798 269,9 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 60.468 concret, se situava gairebé un 8 % per sobre de la mitjana de l’Europa dels 240,5 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 53.876 15 i un 18 % per sobre de l’espanyola, i era un 21 % superior a la mitjana 233,8 Stuttgart (STUTTGART) 52.377 de la Unió Europea. 224,6 Munic (MUNIC) 50.312 209,5 Amsterdam (AMSTERDAM) 46.929 El creixement del PIB per càpita de la província de Barcelona va pujar el 193,3 Dublín (DUBLÍN) 43.303 Edimburg (EDIMBURG) 2005 fins a situar-se en el 5,1 %, un valor més elevat que el 4,1 % de l’any 188,7 42.271 177,6 Viena (VIENA) 39.774 anterior i que el registrat a la UE dels 15 el mateix any (3,3 %). A diferència 172,2 Estocolm (ESTOCOLM) 38.574 de l’any anterior, la província de Barcelona es va situar entre les de l’Europa 162,7 Glasgow (GLASGOW) 36.456 Occidental amb una evolució més dinàmica del PIB, i va superar els incre- 161,7 Milà (MILÀ) 36.211 ments d’àrees tan competitives com Düsseldorf (2 %), Londres (3,8 %) i 160,3 Praga (PRAGA) 35.901 158,9 Uusima (HÈLSINKI) 35.583 Amsterdam (4,8 %). Tanmateix, les províncies dels països de l’ampliació 153,2 Varsòvia (VARSÒVIA) 34.307 —Bucarest, Riga, Sofia, Varsòvia i Budapest—, que parteixen de nivells de 142,7 Rotterdam (ROTTERDAM) 31.968 26 renda per càpita inferiors als de les regions del rànquing, creixen a un 141,7 Roma (ROMA) 31.748 27 ritme molt més elevat (assoleixen taxes de dos dígits). 139,6 Roine (LIÓ) 31.275 137,1 Budapest (BUDAPEST) 30.708 134,3 Manchester (MANCHESTER) 30.094 La dinàmica de creixement del PIB per càpita de la província de Barcelona 133,9 Madrid (MADRID) 29.997 en els darrers deu anys —un 5,4 % de mitjana anual en el període 1995- 131,1 Àtica (ATENES) 29.361 2005— assenyala una tendència a la convergència gradual cap als valors 126,4 Biscaia (BILBAO) 28.325 dels territoris més avançats del continent europeu. Ara bé, per poder 125,9 Lisboa (LISBOA) 28.209 121,4 Barcelona (BARCELONA) 27.190 mantenir aquesta tendència serà necessària una millora de la productivi- 118,6 Birmingham (BIRMINGHAM) 26.569 tat. 113,9 Bouches-du-Rhône (MARSELLA) 25.518 112,7 UNIÓ EUROPEA 15 25.246 Segons les dades més recents de l’Anuari econòmic comarcal de Caixa 103,0 ESPANYA 23.069 Catalunya, el PIB de la província de Barcelona s’ha incrementat un 3,6 % 100,0 UNIÓ EUROPEA 22.400 l’any 2007, percentatge que està en línia amb el del 2006 i el del conjunt de 98,5 Berlín (BERLÍN) 22.075 94,9 València (VALÈNCIA) 21.267 l’economia catalana i supera en un punt el de la zona euro (2,6 %). 93,4 Hérault (MONTPELLER) 20.919 L’evolució del 2007 ha estat impulsada, fonamentalment, pel dinamisme 91,7 Gran Zagreb (ZAGREB) 20.533 dels serveis (4,3 %). D’altra banda, la construcció ha registrat una taxa 90,3 Riga (RIGA) 20.219 similar a la mitjana (3,5 %) i la indústria ha crescut més que els anys ante- 78,1 Bucarest (BUCAREST) 17.491 76,9 Vílnius (VÍLNIUS) 17.234 riors (2 %). 69,1 Sofia (SOFIA) 15.471 59,0 NOUS ESTATS MEMBRES * 13.213 L’any 2008, el creixement econòmic a Catalunya i Barcelona s’ha alentit * Sense Bulgària i Romania fortament, en el cas de l’economia catalana fins al 0,7 % anual, i les pers- Nota: PIB per càpita en paritat de poder de compra pectives per al 2009 són de recessió en un context de contracció del PIB La base de dades original conté 1461 províncies. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de províncies de referència mundial. Caldrà estar atents a l’evolució de l’activitat per tal de detectar si Font: Eurostat aquesta fase del cicle afecta el procés de convergència de l’economia barcelonina amb les àrees urbanes més avançades d’Europa. Informe 2008. Ciutat per als negocis Principals regions europees Projectes 2006 Regió (CIUTAT) Projectes 2007 Impost de societats i IVA País Taxa Base IVA (%) Taxa Base Societats (%) receptores de projectes d'inver- 250 Londres (LONDRES) 305 192 Illa de França (PARÍS) 209 a països del món l’any 2008 Japó 5,0 40,7 Estats Units - 40,0 sió estrangera en l’any 2007 75 Comunitat de Madrid (MADRID) 95 Argentina 21,0 35,0 74 Catalunya (BARCELONA) 90 Sud-àfrica 14,0 34,6 51 Darmstadt (FRANKFURT) 74 Índia 12,5 34,0 71 Roine-Alps (LIÓ) 71 Amb l’aplicació de la reforma fiscal espanyola iniciada l’any 2007, el tipus Bèlgica 21,0 34,0 60 Bucarest (BUCAREST) 66 de l’impost de societats que grava els beneficis de les empreses residents Canadà 5,0 33,5 Segons l’Ernst & Young’s European Investment Monitor, l’any 2007 Catalunya 37 Moscou (MOSCOU) 60 37 Noord-Holland (AMSTERDAM) 53 al territori espanyol s’ha fixat en el 30 % per al règim general i en el 25 % França 19,6 33,3 manté la quarta posició en el rànquing de centres europeus pel que fa a Itàlia 20,0 31,4 44 Alta Baviera (MUNIC) 52 per a les PIME l’any 2008. Tunísia 18,0 30,0 atracció de projectes d’inversió estrangera, i només és superada per 46 Közép Magyarország (BUDAPEST) 51 Espanya 16,0 30,0 Londres, l’Illa de França i la comunitat de Madrid. Aquesta posició l’obté 61 Estocolm (ESTOCOLM) 50 Amb aquesta nova política impositiva, Espanya pretén millorar la competi- Austràlia 10,0 30,0 1 gràcies a un total de 90 projectes, que signifiquen un increment del 40 % i del 49 Dinamarca (COPENHAGUEN) 49 2 tivitat per atraure inversió estrangera directa, així com afavorir el creixe- Alemanya 19,0 29,5 45 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 43 22 % respecte als anys 2005 i 2006, respectivament, augments molt notables 33 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 42 ment de les empreses espanyoles, en especial de les PIME. Regne Unit 17,5 28,0 Noruega 25,0 28,0 si es té en compte que els projectes d’inversió directa a Europa han crescut 37 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 40 Suècia 25,0 28,0 un 5 % de mitjana. 33 Llombardia (MILÀ) 38 Malgrat tenir el tipus impositiu de societats més competitiu de tota l’època República de Corea 10,0 27,5 37 Mazowieckie (VARSÒVIA)3 37 democràtica, Espanya –segons l’estudi KPMG’s Corporate and Indirect Tax Israel 15,5 27,0 El 35 % dels projectes d’inversió estrangera rebuts a Espanya l’any 2007 han 29 West Midlands (BIRMINGHAM) 35 Rate Survey 2008– es manté a la banda mitjana-alta del rànquing interna- Finlàndia 22,0 26,0 28 49 Sofia (SOFIA) 34 29 tingut com a destinació Catalunya, i el 17 %, Barcelona. Amb una quota de 29 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 33 cional i és el setè país de l’OCDE amb l’impost de societats més alt, enca- Països Baixos 19,0 25,5 gairebé el 50 % del total dels projectes d’inversió a Catalunya, Barcelona es Xina 17,0 25,0 26 Escòcia de l'est (EDIMBURG) 33 ra que per sota dels EUA i el Japó. En la comparació amb les principals Grècia 19,0 25,0 posiciona com a vuitena ciutat europea i segona no-capital d’estat 43 Zuric (ZURIC) 32 economies de la UE, només Bèlgica (34 %), França (33,3 %) i Itàlia (31,4 %) Dinamarca 25,0 25,0 —juntament amb Munic— pel que fa a captació de projectes forans. 22 Migdia-Pirineus (TOULOUSE) 30 tenen un gravamen superior, mentre que a Alemanya, el Regne Unit i Portugal 21,0 25,0 37 Praga (PRAGA) 29 Àustria 20,0 25,0 28 Rin del Nord-Westfàlia (DÜSSELDORF) 28 Irlanda és 0,5, 2 i 17,5 punts inferior, respectivament. 11 dels nous Altres estudis d’Ernst & Young també il·lustren el bon posicionament de 15 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 25 membres de la UE tenen un impost de societats més beneficiós per a les Eslovènia 20,0 22,0 l’àrea de Barcelona com a destinació d’inversió estrangera. En concret, l’es- Suïssa 7,6 21,2 21 Ginebra (GINEBRA) 25 empreses, que se situa per sota de la mitjana de la UE (23,2 %). Txèquia 19,0 21,0 tudi «Global Cities Attractiveness Survey 2008» posa de manifest que el 2007 22 Viena (VIENA) 23 Polònia 22,0 19,0 Barcelona ha estat —juntament amb París i Madrid— la tercera ciutat 13 Zuid-Holland (ROTTERDAM) 21 En la darrera dècada, a escala internacional, aquest gravamen s’ha reduït Eslovàquia 19,0 19,0 21 Lisboa (LISBOA) 19 d’Europa que ha captat més projectes d’inversió estrangera en R+D, per 19 Istanbul (ISTANBUL) 18 de manera generalitzada, fet que ha ocasionat que el tipus mitjà dels Hong Kong - 16,5 sobre de ciutats com Londres, Munic o Estocolm. Així mateix, els resultats de països de la mostra de l’estudi passés del 31 % al 26 % i el diferencial amb Hongria 20,0 16,0 21 Berlín (BERLÍN) 16 Letònia 18,0 15,0 l’estudi assenyalen que Barcelona és una de les vuit ciutats del món amb 16 Hamburg (HAMBURG) 16 el tipus espanyol augmentés mig punt. Irlanda 21,0 12,5 més bona imatge entre els inversors nord-americans i d’Europa Occidental. 12 Vílnius (VÍLNIUS) 15 Xipre 15,0 10,0 I en l’estudi «BaroMed Attractiveness Survey 2008», Barcelona és considera- 6 Stuttgart (STUTTGART) 14 La competència fiscal entre els diversos països ha provocat que els impos- 12 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 13 tos indirectes siguin cada vegada més importants per als governs d’arreu Font: KPMG, KPMG's Corporate and Indirect Tax Rate Survey 2008 da pels empresaris enquestats la ciutat més atractiva de l’àrea euromedi- 7 Laci (ROMA) 12 terrània per a la destinació de projectes empresarials, molt per sobre de 22 Gran Manchester (MANCHESTER) 11 del món. En aquest sentit, cal destacar que Espanya té el tipus general de Roma, Marsella o Atenes. 14 Riga (RIGA) 9 l’IVA més baix de la Unió Europea (16 %) –a excepció de Xipre i Luxemburg 13 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 9 (15 %)– i se situa, pel que fa a aquest impost, en una posició competitiva en La importància del capital estranger a Catalunya en termes de creació de 7 Àtica (ATENES) 9 el context europeu. El tipus espanyol està en línia amb la mitjana interna- 15 Estònia (TALLINN) 7 riquesa és considerable i, segons l’Agència Catalana d’Inversions, l’any 2007 5 País Basc (BILBAO) 5 cional, que segons la comparativa que fa KPMG de taxes indirectes en 90 genera 344.220 llocs de treball, el 10 % de l’ocupació total del Principat. Pel 2 Oslo (OSLO) 1 països del món era del 15,7 % l’any 2008. que fa al 2008, la inversió estrangera bruta total a Catalunya assoleix 0 Ankara (ANKARA) 1 3.361 milions d'euros. De tota manera, en un context en què es preveu una 1 L’harmonització, la simplificació i la racionalització del règim de l’IVA actual Dinamarca = Copenhagen, Copenhagen & Frederiskberg, Frederiskborg, Roskilde reducció dels fluxos globals d’inversió directa estrangera en els països més 2 Irlanda del sud-est = Dublin, Mid-East, South-East a Europa ajudaràn a reduir les distorsions causades per la creació del 3 desenvolupats per l’efecte de la crisi dels mercats financers, cal esperonar Mazowieckie = Ciechanow, Plock, Ostrolecko, Siedlce, Radom, Warsaw, Miasto Warsaw mercat únic; de fet, la Unió Europea ja no permet un tipus general inferior les bones condicions de l’àrea de Barcelona —una base empresarial estran- Font: Ernst & Young's European Investment Monitor, 2008 al 15 %. gera satisfeta, dinamisme econòmic, concentració d’activitat i clústers urbans i qualitat de vida— per mantenir una posició competitiva entre les ciutats europees per a la captació de nous projectes d’inversió. En particular, caldria captar més inversió estrangera en els serveis intensius en coneixe- ment, que en els darrers anys han guanyat pes a Barcelona i tenen un paper clau per a la millora de la competitivitat del conjunt de l’economia. Informe 2008. Ciutat per als negocis Principals ciutats del món Congressos Variació Congressos Trànsit de contenidors El 2007 el trànsit total de mercaderies al port de Barcelona ha superat per primera vegada els 50 milions de tones, ha assolit un increment (7,8 %) 2006 Ciutat 2006/2007 (%) 2007 organitzadores de reunions als principals ports europeus més intens que el 2006 i ha tancat el quadrienni de més creixement 298 Singapur 56,04 465 acumulat de les darreres tres dècades. Cal remarcar especialment el dina- l’any 2007: congressos i 363 París -13,22 315 316 Viena -5,70 298 l’any 2007 misme que manté la càrrega general (10,8 %), la de més valor afegit, que 179 Brussel·les 27,93 229 per primera vegada representa el 70 % del trànsit total de mercaderies. convencions internacionals 169 Ginebra 0,59 170 Les dades del 2008 mostren un augment de l’1 % del tràfic total de merca- 139 Barcelona 15,83 161 deries al port, un augment molt més moderat que el dels exercicis ante- 93 Nova York 37,63 128 Segons l’informe de Cargo Systems Top 100 Containerports (2007), el Port 58 Tòquio 117,24 126 riors a causa del clar refredament de l’activitat econòmica en l’àmbit 89 Seül 35,96 121 de Barcelona mostra un comportament excel·lent pel que fa al transport de internacional. Segons les dades de la Union of International Associations, l’any 2007, 117 Amsterdam 2,56 120 contenidors. Amb 2.610.099 TEU moguts durant el 2007, es troba en la Barcelona se situa en la sisena posició i guanya un lloc en el rànquing de 84 Berlín 36,90 115 posició número 11 dels ports europeus amb més trànsit de contenidors i, En el marc del Pla director del Port de Barcelona 1997-2011, s’estan duent ciutats del món organitzadores de congressos i convencions internacio- 61 Lisboa 70,49 104 malgrat perdre dues posicions a Europa, ha escalat un lloc a nivell mundial a terme obres d’ampliació que multiplicaran per 2,3 la superfície del port i nals, amb la qual cosa supera Amsterdam, Berlín, Lisboa i Londres en 118 Londres -12,71 103 i s’ha situat en el número 42. triplicaran la zona destinada a activitats logístiques. Amb aquesta amplia- 83 Estocolm 12,05 93 l’àmbit europeu i Nova York, Tòquio i Seül a escala mundial. 87 Montreal 3,45 90 ció –que permetrà assolir uns tràfics totals de 130 milions de tones i 40 Sidney 125,00 90 Barcelona ha experimentat un creixement del trànsit de TEU respecte al 10 milions de TEU– Barcelona està ben situada per atreure el tràfic crei- El creixement del nombre de reunions respecte de l’any 2006 ha estat del 80 Pequín 10,00 88 2006 del 12,6 %, similar al de l’any anterior. Aquest increment –que respon xent de mercaderies provinent d’Àsia i aprofitar l’avantatge competitiu 15,8 % i suposa una evolució molt més favorable que la de l’any anterior. 77 Maastricht 12,99 87 al dinamisme dels fluxos comercials amb l’exterior– només ha estat supe- 30 d’oferir una indústria amb capacitat d’incorporació de valor afegit a les Cap ciutat europea situada entre les 10 primeres posicions del rànquing 88 Praga -5,68 83 31 rat per 8 ports europeus dels 100 ports mundials que apareixen en el 140 Hèlsinki -43,57 79 mercaderies en trànsit. Davant d’aquesta oportunitat, la millora de les –excepte Brussel·les– ha superat aquesta xifra. També cal destacar l’aug- 67 Roma 13,43 76 rànquing de Cargo Systems. Es tracta d’un augment superior al d’alguns connexions viàries i ferroviàries del Port esdevé un factor clau per ampliar ment dels congressos de gran format amb més de 1.000 delegats, que 61 Istanbul 19,67 73 dels seus competidors europeus, com ara Rotterdam, Hamburg, el seu rerepaís i reduir el temps necessari per al transport de les merca- Turisme de Barcelona fixa en un 18 %. Quant a l’àmbit, els sectors mèdic i 83 Copenhaguen -13,25 72 Felixstowe o Marsella, però inferior al d’Anvers i València. Els dos ports que deries descarregades als mercats principals d’Europa. de la salut van ser els més representats en els actes celebrats el 2007. 88 Budapest -20,45 70 han superat enguany el de Barcelona en el trànsit de contenidors són 35 Oslo 100,00 70 52 Washington D.C. 30,77 68 Istanbul i Le Havre, que han crescut un 52,2 % i un 23,8 % respectivament, Segons dades del Barcelona Convention Bureau, el nombre de delegats 57 Atenes 17,54 67 i s’han situat en la novena i la desena posició. assistents a congressos, convencions i viatges d’incentiu a Barcelona ha - Kyoto - 62 crescut un 83,6 % entre el 2005 i el 2007, gràcies, entre altres actius, a les 45 Bangkok 37,78 62 noves instal·lacions, com ara el Centre de Convencions Internacional de 52 San Diego, California 15,38 60 Barcelona i l’ampliació de Fira Gran Via. Aquestes dades confirmen que 44 Kuala Lumpur 36,36 60 Rànquing mundial 2007 Ciutat Port Rànquing europeu 2007 TEUS 45 Munic 31,11 59 Barcelona s’ha convertit en una destinació consolidada per al sector 6 Rotterdam 1 75 Madrid -22,67 58 10.790.604 professional dels negocis. Els congressos, les convencions i les fires són un 9 Hamburg 2 46 Den Haag 21,74 56 9.890.000 actiu clau, ja que atrauen visitants i alhora tenen una repercussió econò- 14 Anvers 3 39 Chicago, Illinois 41,03 55 8.176.614 20 Bremen 4 4.892.239 mica directa important a la ciutat. - Yokohama - 54 28 Gioia Tauro 5 27 València 92,59 52 3.445.337 30 Algesires 6 Qualitativament, Barcelona és una ciutat ben connectada amb la majoria 41 Hong Kong 24,39 51 3.414.345 32 Felixstowe 7 33 Jeju 51,52 50 3.300.000 de ciutats espanyoles i europees i té una oferta diversificada per acollir 35 València 8 26 Toronto 88,46 49 3.042.665 congressos i convencions, juntament amb una oferta hotelera abundant i 37 Istanbul* 9 40 Noordwijk 22,50 49 2.864.489 41 Le Havre 10 2.638.000 moderna. El seu atractiu comercial i cultural també contribueix a conver- 43 Vancouver 9,30 47 42 Barcelona 11 2.610.099 tir-la en una de les destinacions predilectes de les multinacionals i les 23 Dublín 86,96 43 55 Zeebrugge 12 30 Varsòvia 43,33 43 2.020.723 organitzacions professionals per a les convencions i les reunions interna- 60 Malta 13 37 Busán 13,51 42 1.901.180 cionals. 61 Southampton 14 53 Melbourne -20,75 42 1.900.000 63 Gènova 15 36 Trèveris 16,67 42 1.855.026 L’any 2008, segons la International Congress and Convention Association 69 Sant Petersburg 16 26 Estrasburg 57,69 41 1.697.720 75 Las Palmas 17 1.453.286 (ICCA), Barcelona ocupa el tercer lloc del rànquing mundial en nombre de 33 Trieste 24,24 41 76 Constantza 18 29 Moscou 37,93 40 1.411.370 reunions internacionals, només per darrere de París i Viena. 78 Pireu 19 1.373.138 Font: Union of International Associations 85 La Spezia 20 1.187.040 94 Marsella 21 1.002.200 * Istanbul inclou Haydarpasa Nota: TEU és la mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peus Font: Cargo Systems (2007), Top 100 Containerports Informe 2008. Societat del coneixement Introducció En el context de globalització actual, l'increment de la mobilitat i la reduc- La comunitat universitària que té l'àrea de Barcelona és una de més Barcelona, Recerca i Innovació, un compromís de col·laboració ció dels costos del transport conviuen amb una concentració creixent de importants d'Europa. L'any 2008, la Universitat de Barcelona (UB) ha estat entre institucions, universitat i empresa per millorar el posiciona- l'activitat econòmica, la producció científica i la innovació a les grans àrees reconeguda per tercer any consecutiu com a única universitat de l'Estat ment de la ciutat i la seva àrea metropolitana com a zona captado- urbanes. Aquesta dinàmica de concentració fa que les ciutats i les xarxes espanyol entre les 200 universitats més ben valorades del món i entre les ra de talent a escala mundial. de ciutats siguin els pols principals de creixement econòmic en un context 100 primeres d'Europa, segons l'Academic Ranking of World Universities en què el coneixement és el factor bàsic del nou paradigma productiu. (ARWU), que publica anualment la Universitat Jiao Tong de Shanghai. Cal La tendència de fons vers un desenvolupament creixent de l'econo- continuar avançant en la millora de la formació del capital humà i el seu mia del coneixement i la innovació a casa nostra es veurà reforçada Des de la perspectiva dels inputs de coneixement, cal destacar que encaix amb les demandes de l'entorn social i econòmic. l'any 2009 per dos esdeveniments singulars. El mes de juny se cele- Barcelona i el seu entorn compten amb un dels mercats laborals amb una bra a Barcelona la cimera HIT (Hothouse for Innovation and massa crítica més gran d'Europa en els sectors d'alt valor afegit. Pel que fa als indicadors d'output de coneixement cal destacar que Technology), un esdeveniment que aposta per un format i un Efectivament, l'any 2007 Catalunya va ser una de les cinc regions de la Barcelona es va situar com a setena ciutat europea i vint-i-una del món pel concepte nous per impulsar la innovació amb projectes internacio- Unió Europea amb un nombre més gran de persones ocupades amb estu- que fa al nombre de publicacions científiques l'any 2007, després de regis- nals en sectors estratègics que reunirà gurus de la innovació, dis terciaris en ciència i tecnologia i en els sectors de manufactures d'in- trar un creixement de dos dígits. La progressió de la recerca d'alt nivell en emprenedors i inversors internacionals i que s'orienta a tres tensitat tecnològica alta i mitjana-alta, i va assolir la vuitena posició pel els darrers anys ha estat reconeguda per la prestigiosa revista Nature, que sectors amb un gran potencial de creixement: les telecomunica- SOCIETAT que fa a l'ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia. A en l'article «Catalonian Powerhouse», de juliol de 2008, posa de manifest cions, les energies netes i renovables i la biotecnologia. D'altra més, s'observa que la dinàmica de creixement de l'ocupació en aquestes que Barcelona emergeix com a veritable hub mediterrani en el camp de la banda, el 2009 és l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació, 33 activitats en els darrers anys ha estat positiva i superior a la mitjana de la ciència per la qualitat dels seus centres de recerca i infraestructures i per impulsat per la UE per conscienciar sobre la importància d'estimu- DEL CONEIXEMENT Unió. Malgrat aquesta massa crítica important en el context europeu, cal la capacitat de captació, recuperació i retenció de talent que té actualment lar el potencial creatiu i innovador per aconseguir el desenvolupa- continuar incrementant la participació relativa d'aquests sectors en l'eco- Catalunya. ment personal, social i econòmic en un context de competència nomia del principat, que en diversos indicadors continua clarament per global. Per a una àrea urbana com la de Barcelona, que a la seva sota de les regions de referència. El pes de les exportacions de manufactures TIC sobre el total a la provín- llarga tradició afegeix un pes específic molt rellevant dins l'estruc- cia de Barcelona supera clarament, l'any 2007, el de potències econòmi- tura productiva dels sectors creatius, aquesta celebració constitueix Un segon input per a la creació d'una societat basada en el coneixement ques com ara França, Canadà o Itàlia i se situa a un nivell similar al una nova oportunitat d'intercanvi amb altres ciutats i d'aprofundi- és l'esforç destinat a la recerca i el desenvolupament, factor clau per a la d'Alemanya, però inferior a la mitjana de l'OCDE. Altres indicadors d'out- ment en el desplegament de la creativitat com a element motor del millora de la productivitat i que és objectiu del Tractat de Lisboa. També en puts, com ara la implantació del comerç electrònic a les empreses, també progrés econòmic i social del futur. aquest camp Catalunya està fent un avenç significatiu, ja que (segons que mostren la necessitat de continuar avançant en la transferència del conei- mostra aquest informe) en el període 2001-2005 va ser la sisena regió de xement al món productiu. la Unió Europea pel que fa al creixement de la intensitat en recerca i desenvolupament. Amb tot, el pes de la despesa interna total destinada a Partint d'aquesta realitat, les administracions i els principals agents del R+D sobre el PIB del Principat (que l'any 2007 va assolir l'1,48 %) continua país han intensificat el seu compromís amb el desenvolupament de l'eco- sent inferior al conjunt de la Unió Europea, el Japó o els Estats Units (amb nomia del coneixement. En l'àmbit català, el Govern de la Generalitat, els unes intensitats de l'1,84, el 3,20 i el 2,62 % l'any 2006) i està lluny de l'ob- partits polítics amb representació parlamentària, les universitats i els jectiu de Lisboa per al 2010 (3 %). agents econòmics i socials més representatius han signat el mes d'octu- bre de 2008 el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, que té l'objec- Quant a les infraestructures, el mapa de la recerca i la innovació elaborat tiu de convertir Catalunya en un pol europeu capdavanter en recerca i recentment per Barcelona Activa detecta a Barcelona i el seu entorn innovació en l'horitzó 2020. Entre altres coses, el pacte fixa l'objectiu de metropolità 113 centres tecnològics i de recerca, 36 entitats de finança- destinar el 2 % del PIB català a R+D i el 3,75 % a R+D+I el 2010, i situar ment, 27 organitzacions de suport, 19 infraestructures d'innovació i aquests percentatges en el 3 % i el 4,5 %, respectivament, el 2017. 69 empreses d'èxit innovador, xarxa que situa el territori metropolità en una bona posició per millorar el rendiment en activitats de R+D i la seva D'altra banda, per fer de Barcelona una pista d'aterratge del coneixement, aplicació productiva. a principis de 2009 l'Ajuntament, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Ramon Llull han signat un conveni que dóna llum al programa Informe 2008. Societat del coneixement Població ocupada en L’any 2007, Catalunya és la quarta regió europea pel que fa a nombre d’ocu- pats en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, Regió (CIUTAT) Total % sobre la Població ocupada total manufactures tecnològiques amb un total de 261.637 treballadors, per darrere de la Llombardia, Llombardia (MILÀ) 465.892 10,85 Stuttgart i l’Illa de França. El Principat perd una posició en el rànquing Stuttgart (STUTTGART) 406.213 21,22 a les regions europees l’any respecte al 2006, però es manté per davant de regions amb una gran tradi- Illa de França (PARÍS) 314.998 6,08 ció industrial, com ara les de Munic, Frankfurt, Lió, Manchester i Catalunya (BARCELONA) 261.637 7,46 2007 Birmingham. Alta Baviera (MUNIC) 256.736 12,64 Roine-Alps (LIÓ) 219.386 8,37 6,02 Entre els anys 1999 i 2007, el nombre d’ocupats en aquests sectors ha tingut Istanbul (ISTANBUL) 213.070 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 204.319 8,37 un bon ritme de creixement a Catalunya (9,7 %), cosa que contrasta amb Darmstadt (FRANKFURT) 201.492 11,25 l’evolució descendent a la majoria de regions de la mostra: algunes, com Comunitat de Madrid (MADRID) 124.871 4,09 Amsterdam, Brussel·les, Birmingham o Glasgow, han experimentat reduc- País Basc (BILBAO) 97.726 9,89 cions superiors al 30 %; també hi ha hagut disminucions elevades, tot i que Laci (ROMA) 96.807 4,38 Mazowieckie (VARSÒVIA) 94.861 4,16 menors, a les regions alemanyes de Munic, Frankfurt o Berlín. L’any 2007 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 90.760 4,09 l’ocupació en els sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitja- Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 87.629 6,68 na-alta al Principat s’ha reduït un 7,9 % respecte al 2006, tot i que aquesta Londres (LONDRES) 81.742 2,33 reducció ha estat inferior a les registrades a les regions de Munic, Berlín, Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 80.776 5,21 Közép Magyarország (BUDAPEST) 76.908 6,16 34 Birmingham, Oslo o Brussel·les. Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 74.543 4,03 35 Berlín (BERLÍN) 73.767 4,95 Catalunya és la vuitena regió de la mostra pel que fa al pes relatiu de l’ocu- West Midlands (BIRMINGHAM) 72.788 6,71 pació en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta Àtica (ATENES) 66.339 3,94 (7,5 %) sobre el total de l’ocupació, i supera clarament les regions de París, Ankara (ANKARA) 64.018 4,93 Gran Manchester (MANCHESTER) 58.065 5,02 Hèlsinki i Birmingham. Aquest percentatge és gairebé un punt inferior al de Lisboa (LISBOA) 56.718 4,37 l’any anterior, tot i que l’economia catalana continua sent la comunitat autò- Zuid-Holland (ROTTERDAM) 50.028 2,86 noma més destacada en aquest indicador, en què arriba a representar el Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 47.259 4,68 28,8 % del conjunt espanyol. Viena (VIENA) 40.026 5,18 Escòcia de l'est (EDIMBURG) 34.558 3,62 En l’àmbit català, Barcelona concentra una part important d’aquests treba- Praga (PRAGA) 21.088 3,34 Noord-Holland (AMSTERDAM) 20.666 1,50 lladors. A la regió metropolitana de Barcelona es generen més del 70 % de Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 17.194 1,83 la producció industrial i més del 80 % de les exportacions de Catalunya que Oslo (OSLO) 10.608 1,81 tenen una intensitat tecnològica mitjana o alta. Brussel·les (BRUSSEL·LES) 8.664 2,27 Mitjana Mitjana Nota: Ocupats en sectors manufactures de tecnologia alta i mitjana-alta espanyola Nous estats La base de dades original conté 314 regions. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de Mitjana Unió Mitjana Unió regions de referència Europea 15 Europea Font: Eurostat Informe 2008. Societat del coneixement Població ocupada en serveis Els serveis intensius en coneixement i alta tecnologia són activitats clau per a la mobilització dels recursos tangibles i intangibles d'un territori i per Regió (CIUTAT) Total % sobre la Població ocupada total tecnològics a les regions a la propensió del territori a la innovació, i constitueixen un element deter- Illa de França (PARÍS) 296.920 5,73 minant per a l'atracció de noves activitats. Alhora, aquest tipus de serveis Londres (LONDRES) 209.442 5,96 europees l’any 2007 poden afavorir el potencial de creixement econòmic, ja que incideixen Comunitat de Madrid (MADRID) 203.693 6,67 directament en la millora de la productivitat, l'eficiència i la capacitat d'in- Llombardia (MILÀ) 157.831 3,68 Laci (ROMA) 135.474 6,12 novació de la resta de l'economia. Alta Baviera (MUNIC) 109.650 5,40 Darmstadt (FRANKFURT) 103.417 5,77 L'any 2007 Catalunya té 103.204 ocupats en serveis intensius en coneixe- La preferència de localització típicament urbana d'aquests serveis explica Catalunya (BARCELONA) 103.204 2,94 ment i alta tecnologia -que apleguen els serveis informàtics, les telecomu- que Barcelona sigui el nucli central del sector terciari avançat a Catalunya Mazowieckie (VARSÒVIA) 102.689 4,50 nicacions i la recerca i el desenvolupament. Aquesta xifra la situa en la i que l'any 2008 concentri prop de dues tercers parts d'aquestes ocupa- Zuid-Holland (ROTTERDAM) 90.005 5,15 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 86.602 3,55 vuitena posició del rànquing de les regions europees de la mostra, amb un cions (64,5 %). Aquest mateix any l'ocupació a la ciutat en serveis tecnolò- Berlín (BERLÍN) 79.126 5,31 nombre molt similar d'ocupats al de Frankfurt i superior al de regions com gics ha crescut el 2,7 % respecte al 2007 -amb un increment molt Közép Magyarország (BUDAPEST) 76.842 6,15 Holanda Meridional, Düsseldorf, Berlín o Roine-Alps. El Principat concen- remarcable del 21 % de l'ocupació en recerca i desenvolupament-, i actual- Roine-Alps (LIÓ) 75.463 2,88 tra el 17,2 % de l'ocupació en aquests serveis a l'Estat espanyol, cosa que ment representa el 5 % dels llocs de treball. La massa crítica assolida en Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 74.062 5,65 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 68.303 3,69 el situa en la segona posició del rànquing de les comunitats autònomes. aquestes branques fa de Barcelona un pol d'atracció d'inversió estrangera, Noord-Holland (AMSTERDAM) 65.060 4,73 i alhora és un factor dinamitzador de la transformació de l'economia cata- Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 64.669 4,17 Entre els anys 2000 i 2007, Catalunya ha experimentat un dels increments 36 lana cap a la societat del coneixement. Stuttgart (STUTTGART) 63.130 3,30 més importants d'aquest indicador a la Unió Europea (49,5 %), la qual cosa 37 Istanbul (ISTANBUL) 59.754 1,69 contrasta amb l'evolució descendent de regions com Amsterdam, l'Illa de Àtica (ATENES) 59.350 3,53 3,79 França, Viena o la regió de Roine-Alps i els augments força més moderats Lisboa (LISBOA) 49.144 Gran Manchester (MANCHESTER) 47.414 4,10 experimentats per les regions d'Etelä-Suomi, l'Alta Baviera, Londres, la Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 45.084 2,03 Llombardia i Oslo. Praga (PRAGA) 43.889 6,96 Oslo (OSLO) 43.431 7,40 L'any 2007 els ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnolo- Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 42.490 4,53 gia representen el 2,9 % del conjunt dels treballadors catalans. Aquest West Midlands (BIRMINGHAM) 39.371 3,63 País Basc (BILBAO) 38.138 3,86 percentatge és notablement més baix que el de les regions europees de Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 38.079 3,77 referència, com ara Oslo, Praga, Madrid, Londres, París o Frankfurt, en les Escòcia de l'est (EDIMBURG) 37.629 3,94 quals aquest percentatge s'apropa al 6 % o el supera. Això s'explica, en Viena (VIENA) 32.140 4,16 bona part, pel pes específic que continua tenint la indústria en l'estructura Ankara (ANKARA) 20.904 1,61 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 17.942 4,70 productiva catalana. Mitjana Mitjana Unió Nota: Ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia espanyola Europea 15 La base de dades original conté 314 regions. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de Mitjana Mitjana Unió regions de referència Nous estats Europea Font: Eurostat Informe 2008. Societat del coneixement Població ocupada en ciència En el món global, el capital humà en l'àmbit de ciència i tecnologia és essencial per incrementar el creixement econòmic i orientar el sistema Regió (CIUTAT) Total % sobre la Població ocupada total i tecnologia a les regions productiu envers la societat del coneixement. La demanda de recursos Illa de França (PARÍS) 1.315,75 16,64 humans en aquest àmbit i l'accés a fonts internacionals que la puguin Londres (LONDRES) 856,93 15,60 europees l’any 2007 satisfer han adquirit, a nivell mundial, una gran importància estratègica, fet Comunitat de Madrid (MADRID) 756,23 15,71 que ha motivat que, per primer cop, l'Observatori Barcelona inclogui un Dinamarca (COPENHAGUEN) 605,63 15,28 Catalunya (BARCELONA) 595,62 10,84 indicador sobre població ocupada amb estudis terciaris en ciència i tecno- Llombardia (MILÀ) 521,26 7,08 logia a les diferents regions europees. Roine-Alps (LIÓ) 520,82 12,04 Mazowieckie (VARSÒVIA) 520,16 12,71 Segons Eurostat, Catalunya és la cinquena regió europea amb més treba- Alta Baviera (MUNIC) 471,72 15,36 lladors dedicats a ciència i tecnologia -amb prop de 600.000 l'any 2007- Berlín (BERLÍN) 431,54 15,97 superant en termes absoluts regions líders en aquest àmbit com ara Zuid-Holland (ROTTERDAM) 397,70 15,37 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 386,06 9,06 Oslo, Estocolm, Noord-Holland i Alta Baviera. Pel que fa al percentatge de Stuttgart (STUTTGART) 373,65 12,72 treballadors dedicats a ciència i tecnologia sobre el total de la població, Àtica (ATENES) 372,73 12,36 Catalunya (amb un 10,8 %) supera en més d'un punt la mitjana de les Laci (ROMA) 367,70 8,72 regions europees i assoleix un nivell equiparable al de Viena i Manchester, Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 359,87 9,60 Noord-Holland (AMSTERDAM) 358,25 18,17 malgrat resta encara lluny d'altres regions de referència. Des de l'any 1999 Darmstadt (FRANKFURT) 348,14 12,15 38 al 2007 la població ocupada amb estudis en ciència i tecnologia ha crescut Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 339,37 10,00 39 en un 59 % al principat i el seu pes percentual sobre la població total ha Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 320,05 16,27 pujat en més de tres punts. Mantenir i incrementar aquesta dinàmica posi- Estocolm (ESTOCOLM) 301,29 21,65 Vílnius (VÍLNIUS) 290,56 11,08 tiva és de vital importància per assolir els objectius del rellançament del Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 289,74 12,12 procés de Lisboa de l'any 2005, que prescriu més inversió en recerca i Közép Magyarország (BUDAPEST) 277,29 12,48 desenvolupament i en capital humà a través dels estudis i de la millora de País Basc (BILBAO) 274,12 16,53 les capacitats com a factor determinant pel creixement econòmic basat en Bucarest (BUCAREST) 259,31 14,36 Sofia (SOFIA) 229,99 13,65 el coneixement. Lisboa (LISBOA) 218,16 10,11 Oslo (OSLO) 205,63 26,22 Catalunya té un important nombre d'universitaris en ciència i tecnologia; Escòcia de l'est (EDIMBURG) 196,03 13,70 assolir el màxim rendiment d'aquest capital humà requereix també mante- Gran Manchester (MANCHESTER) 194,11 10,56 nir i millorar l'esforç d'inversió en centres, parcs científics universitaris i, Ankara (ANKARA) 184,41 6,04 9,72 en general, en tot tipus infraestructures científiques que permeti Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 175,43 Zuric (ZURIC) 175,28 17,57 l'excel·lència de la recerca i la seva aplicació al teixit productiu. El mapa de Riga (RIGA) 175,24 9,72 la recerca i la innovació elaborat recentment per Barcelona Activa detecta West Midlands (BIRMINGHAM) 163,53 8,92 a Barcelona i el seu entorn metropolità 113 centres tecnològics i de recer- Praga (PRAGA) 144,46 15,19 ca, 36 entitats de finançament, 27 organitzacions de suport, 19 infraestruc- Hamburg (HAMBURG) 139,00 10,10 Viena (VIENA) 134,85 10,53 tures d'innovació i 69 empreses d'èxit innovador. Estònia (TALLINN) 114,75 12,21 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 104,61 13,78 Davant l'evidència de que la concentració de talent és un element bàsic pel desenvolupament econòmic, Barcelona ha endegat a través del projecte Nota: Persones que disposen d’una formació científica de nivell superior i estan ocupats com a professionals o tècnics en milers de persones La base de dades original conté 314 regions. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència 22@ i de Barcelona Activa una política d'atracció i retenció de talent que ben Font: Eurostat segur contribuirà a augmentar la població ocupada en ciència i tecnologia a la ciutat. Informe 2008. Societat del coneixement Exportacions de manufactures L'any 2007 les exportacions de manufactures de tecnologies de la informa- ció i la comunicació (TIC) han representat el 9,4 % de les vendes a l'exte- País % sobre el total d’exportacions tecnològiques a països de rior de la província de Barcelona, xifra que és un punt percentual més Corea del Sud 31,45 elevada que la mitjana de Catalunya (8,4 %). Aquestes dades suposen una Hongria 29,70 l'OCDE l’any 2007 Mèxic 23,54 reducció respecte als valors assolits el 2006: 11 % a la província de Irlanda 23,26 Barcelona i 9,9 % a Catalunya. Aquest descens també s'ha produït de Finlàndia 20,56 manera generalitzada als països de l'OCDE, en què el percentatge d'expor- Japó 18,89 tacions de manufactures de TIC sobre el total d'exportacions ha estat del República d'Eslovàquia 18,30 República Txeca 17,62 12,1 %, nou dècimes menys que l'any 2006. Estats Units 16,99 Països Baixos 15,40 En el context internacional, el valor d'aquest indicador a Barcelona se situa Mitjana OCDE 12,08 en la franja mitjana del rànquing: amb això, supera els valors de potències Suècia 11,35 econòmiques com França (7,1 %), el Canadà (5,3 %) o Itàlia (3,8 %) i asso- Regne Unit 10,21 Portugal 10,03 leix pràcticament el mateix nivell que Alemanya (9,5 %). De tota manera, Alemanya 9,52 Barcelona encara queda lluny dels nivells de països com Corea del Sud Barcelona 9,40 (31,5 %) o, en l'àmbit europeu, Hongria, Irlanda i Finlàndia, on el valor Catalunya 8,40 d'aquest indicador se situa entre el 20 i el 30 %. Cal destacar que el pes de Dinamarca 7,44 les exportacions de manufactures de TIC a Barcelona més que duplica el Polònia 7,37 40 França 7,14 41 registrat al conjunt d'Espanya (3,9 %), i la província registra prop del 90 % Àustria 7,05 del total d'exportacions de manufactures tecnològiques de Catalunya. Luxemburg 6,12 Canadà 5,28 Suïssa 4,52 Espanya 3,89 Itàlia 3,80 Grècia 3,56 Bèlgica 3,56 Nova Zelanda 2,54 Noruega 2,38 Austràlia 2,09 Turquia 1,07 Islàndia 0,49 Nota: Les dades fan referència al percentatge d'exportacions de manufactures TIC sobre el total d'exportacions Font: OCDE, Information Technology Outlook 2008 i Grup de Recerca d'Economia Urbana de la UAB Informe 2008. Societat del coneixement Despesa en recerca Penetració de les noves Pel que fa a l'ús que les empreses fan de les noves tecnologies. Segons Despeses Internes l'enquesta d'usos de les TIC a l'empresa catalana durant el període 2007- i desenvolupament a les regions Despeses Internes en el Sector tecnologies a les empreses 2008, el 24,4 % de les empreses amb més de 10 assalariats compra per Totals en R+D Empresarial en R+D Internet i el 14 % ven per Internet. A Espanya, del total d'empreses de deu europees l’any 2005 Regió (CIUTAT) (% PIB) (% PIB) d'Europa l’any 2008 o més treballadors amb connexió a la xarxa, l'any 2008 el 19 % utilitza Stuttgart (STUTTGART) 5,25 4,79 Internet per efectuar les compres. Pel que fa a les vendes electròniques, el Alta Baviera (MUNIC) 4,75 3,72 Berlín (BERLÍN) 3,82 1,86 percentatge d'empreses que en fan encara és del 10 %. Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 3,53 2,45 Dos dels objectius principals de l'estratègia de Lisboa per a la millora de Darmstadt (FRANKFURT) 3,01 2,64 L'any 2008 el 96 % de les empreses catalanes amb deu ocupats o més Aquestes dades representen un avenç notable respecte a anys anteriors. la competitivitat de la economia europea són assolir una despesa en recer- Praga (PRAGA) 2,20 1,03 disposen de connexió a Internet, proporció que se situa lleugerament per L'evolució a Catalunya respecte a l'any anterior és força positiva (+4,4 punts ca i desenvolupament (R+D) l'any 2010 del 3 % del producte interior brut i UNIÓ EUROPEA 15 1,89 1,20 sobre de la mitjana de la UE dels 25 i de la d'Espanya (95 %). El 99 % en les empreses que compren i +4,3 punts en les que venen per via telemà- Hamburg (HAMBURG) 1,86 1,12 que dues terceres parts d'aquesta despesa corresponguin al sector empre- UNIÓ EUROPEA 1,82 1,15 d'aquestes empreses es connecta a la xarxa a través de la banda ampla, la tica) però encara se situen per sota de les mitjanes de la UE dels 25, en què sarial. Per aquest motiu, l'Observatori de Barcelona incorpora per primera Comunitat de Madrid (MADRID) 1,82 1,05 qual cosa situa Catalunya al capdavant del rànquing europeu de l'any 2008, el percentatge d'empreses que utilitzen les noves tecnologies per al vegada al seu informe anual la intensitat en R+D de les principals regions Laci (ROMA) 1,79 0,50 juntament amb Islàndia. comerç electrònic és del 30 % en el cas de les compres i del 17 % en el de europees, definida per Eurostat com a despesa interna en recerca i desen- Düsseldorf (DÜSSELDORF) 1,70 1,34 les vendes. Zuid-Holland (ROTTERDAM) 1,54 0,70 volupament com a proporció del PIB, amb la intenció de poder-ne fer un País Basc (BILBAO) 1,48 1,15 seguiment en els propers anys. La despesa interna inclou despeses en Közép Magyarország (BUDAPEST) 1,37 0,69 42 capital, corrents i laborals (tant d'investigadors com de personal adminis- Catalunya (BARCELONA) 1,35 0,85 Empreses que compren Empreses que venen Empreses amb Empreses amb connexió 43 tratiu) vinculades a activitats de recerca en tots els sectors d'activitat a la Noord-Holland (AMSTERDAM) 1,32 0,60 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 1,22 0,76 per internet (%) per internet (%) País connexió a internet (%) de banda ampla (%) regió de referència. Lisboa (LISBOA) 1,17 0,46 24 14 Catalunya* 96 99 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 1,14 0,54 35 21 Islàndia 100 99 L'any 2005, la intensitat en R+D a Catalunya ha estat de l'1,35 % del PIB, Bucarest (BUCAREST) 1,13 0,46 18 13 França 95 92 valor superior al del conjunt espanyol i de regions com ara Amsterdam, Llombardia (MILÀ) 1,12 0,80 19 10 Espanya 95 92 Dublín o Brussel·les, però encara inferior al del conjunt de la Unió Europea ESPANYA 1,12 0,60 - - Finlàndia 99 92 Mazowieckie (VARSÒVIA) 1,10 0,31 i allunyat de l'objectiu de Lisboa per a l'any 2010. 16 Bèlgica 97 91 Sofia (SOFIA) 1,01 0,20 50 19 Suècia 96 89 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 0,98 0,37 18 11 Estònia 96 88 En el període 2001-2005 Catalunya és la sisena regió de tota la Unió Europa Estònia (TALLINN) 0,93 0,42 47 32 Regne Unit 93 87 pel que fa al creixement de la intensitat en recerca i desenvolupament, la Vílnius (VÍLNIUS) 0,76 0,15 23 10 Luxemburg 96 87 qual cosa fa palès l'esforç per avançar vers una economia més basada en Àtica (ATENES) 0,70 0,29 33 18 UNIÓ EUROPEA 15 95 86 el coneixement. Aquesta evolució té més importància si es té en compte Riga (RIGA) 0,56 0,23 44 30 Noruega 95 86 Escòcia de l'est (EDIMBURG) - 0,91 40 27 Països Baixos 99 86 que, en aquest període, la intensitat en recerca i desenvolupament a la West Midlands (BIRMINGHAM) - 0,72 Alemanya 95 84 Unió Europea ha disminuït tot i l'expansió de l'activitat econòmica, la qual Escòcia del sud-oest (GLASGOW) - 0,38 30 17 UNIÓ EUROPEA 25 95 84 cosa reforça encara més la vocació clara de la economia catalana envers el Gran Manchester (MANCHESTER) - 0,30 15 8 Eslovènia 97 84 coneixement. Londres (LONDRES) - 0,27 54 25 Irlanda 96 83 20 19 Portugal 92 81 Nota: La base de dades original conté 254 regions. Si bé, la taula recull només una mostra 28 16 UNIÓ EUROPEA 93 81 L'any 2005 l'empresariat català està molt a prop d'assolir el segon objec- seleccionada de regions de referència. 12 3 Itàlia 94 81 tiu del Tractat de Lisboa, ja que aporta el 63 % del total de la despesa en Font: Eurostat 38 20 Dinamarca 98 80 recerca i desenvolupament de l'economia catalana. Amb una intensitat del 26 15 Txèquia 95 79 0,85 % del PIB, els empresaris catalans superen la de les regions de Milà, 9 5 Eslovàquia 96 79 34 15 Àustria 97 76 Dublín o Zuid-Holland, però encara fan un esforç inferior al del conjunt de 7 4 Hongria 86 72 la Unió Europea. En el període 2001-2005 aquesta intensitat en recerca i 3 2 Bulgària 83 62 desenvolupament ha registrat el setzè increment més important de les 9 6 Letònia 88 62 254 regions de la Unió Europea, la qual cosa contrasta amb la reducció 11 8 Polònia 93 59 experimentada en el conjunt de la Unió. 25 22 Lituània 94 56 4 3 Romania 67 44 * Dades de l'INE Font: Eurostat Informe 2008. Societat del coneixement Rànquing Rànquing Rànquing Mundial Mundial Europeu Publicacions 2006 Ciutat 2007 2007 2007 1 Tòquio 1 - 27.078 2 Londres 2 1 26.415 3 Pekín 3 - 24.841 4 Nova York 4 - 20.795 6 Boston 5 - 20.294 5 París 6 2 20.050 7 Seül 7 - 16.682 Població ocupada en sectors Ocupats en sectors creatius Principals ciutats del món pel 8 Moscou 8 3 14.017 11 Xangai 9 - 12.129 creatius a les ciutats europees Ciutat (% sobre el total) que fa a la producció científica 10 Baltimore 10 - 12.015 Milà 14 9 Los Angeles 11 - 11.708 l’any 2006 Budapest 13 13 Houston 12 - 11.596 Barcelona 12 l’any 2007 12 Filadèlfia 13 - 11.267 Dublín 11 14 Chicago 14 - 11.211 Leipzig 9 16 Madrid 15 4 11.041 Amsterdam 8 18 Toronto 16 - 10.929 Atès el caràcter estratègic de la creativitat com a motor de creixement Munic 8 Segons el Centre de Política del Sòl i Valoracions de la Universitat 19 Roma 17 5 10.603 20 Berlín 18 6 10.551 econòmic, l'Observatori de Barcelona incorpora, per primera vegada, un Sofia 8 Politècnica de Catalunya, l'any 2007 Barcelona, amb 9.578 articles publi- Helsinki 7 15 Osaka 19 - 10.419 indicador sobre el pes dels sectors creatius en l'economia basat en el Poznan 7 cats, se situa com la setena ciutat europea i manté la vint-i-unena posició 17 Cambridge Massachussetts 20 - 10.069 projecte de recerca ACRE («Accommodating Creative Knowledge - Birmingham 6 en el rànquing mundial de producció científica. El volum de producció cien- 21 Barcelona 21 7 9.578 Competitiveness of European Metropolitan Regions within the Enlarged Riga 6 tífica a la ciutat és superior al de Munic, Cambridge, Amsterdam, Oxford o 23 Montreal 22 - 9.328 24 Milà 23 8 9.036 Union»), que analitza, amb una metodologia homogènia, la situació, el Toulouse 6 Estocolm. 26 Munic 24 9 8.720 perfil i les perspectives de tretze metròpolis europees en els àmbits de la Nota: Dades recollides entre 2000 i 2006 29 São Paulo 25 - 8.681 creativitat i el coneixement durant el període 2000-2006. L'ACRE considera Font: Projecte ACRE (Accomodating Creative Knowledge - Competitiveness of European Metropolitan El creixement anual d'aquest tipus de producció a Barcelona (10,2 %) ha 22 Hong Kong 26 - 8.428 com a sectors creatius el conjunt de les branques següents: publicitat, Regions within the Enlarged Union), Comparing paths of creative knowledge regions, Deliverable dut a ampliar la distància amb les ciutats esmentades. Alhora, aquest crei- 25 Cambridge 27 10 8.148 nº 5, May 2007 xement supera el registrat el 2006 (4 %) i el registrat pel conjunt de les 27 Pittsburg 28 - 8.089 44 arquitectura, arts i antiquaris, tèxtil, disseny i moda, vídeo, música i foto- 31 Amsterdam 29 11 7.610 45 grafia, música i arts escèniques, edició, videojocs, programari i publicitat, 64 ciutats de la mostra el 2007 (8,9 %). A diferència de l'any anterior, les 33 San Francisco 30 - 7.603 ràdio i televisió. ciutats asiàtiques -excepte Xangai i Nova Delhi- han registrat un creixe- 32 Oxford 31 12 7.290 ment notablement inferior al de la mitjana de la mostra. Tot i això, Tòquio, 35 Zuric 32 13 7.164 Segons els resultats d'aquesta investigació, Barcelona se situa a la part Per tal de potenciar aquestes activitats, Barcelona està desenvolupant un ciutat d'avantguarda científica a escala global, continua en la primera posi- 28 Singapur 33 - 7.084 alta de les àrees urbanes d'Europa analitzades pel que fa a les activitats pla de conversió d'antigues fàbriques i espais en desús en centres per a la ció del rànquing. 34 Estocolm 34 14 7.079 36 Melbourne 35 - 6.772 creatives. Efectivament, els sectors creatius representen el 12 % de l'ocu- creació. Les fàbriques de creació pretenen pal·liar el dèficit d'espais de 37 Atenes 36 15 6.257 pació total de la província, el tercer valor més elevat de la mostra, superat treball per a artistes a la ciutat, impulsar-ne la projecció al mercat nacio- El volum d'articles publicats en revistes especialitzades és un dels millors 38 Manchester 37 16 5.563 només per Milà i Budapest. De la resta de ciutats incloses a l'estudi, Dublín nal i internacional i actuar com a motor de nova activitat als barris on s'ubi- barems per mesurar el grau de fortalesa del sector científic d'un país. A 40 Praga 38 17 5.404 és l'única que té més del 10 % dels treballadors dedicats a aquest conjunt quen. Seguint aquesta estratègia, l'Institut de Cultura de Barcelona està Espanya la universitat és el principal responsable de la producció científi- 41 Copenhaguen 39 18 5.397 d'activitats creatives, mentre que a la part baixa del rànquing Birmingham, rehabilitant set edificis, que sumen un total de 30.000 metres quadrats i ca. Segons l'informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament, la 42 Lió 40 19 4.880 39 Varsòvia 41 20 4.646 Riga i Tolosa registren un percentatge del 6 % de població ocupada en entre els quals destaca especialment la nau central de la fàbrica Fabra i Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona 44 Mèxic 42 - 4.644 aquestes activitats. Coats de Sant Andreu (de 12.000 metres quadrats). Altres antics recintes (UAB) ocupen les primeres posicions pel que fa a producció científica a 45 Edimburg 43 21 4.448 industrials en reforma són Can Ricart i La Escocesa al Poble Nou i l'illa l'Estat espanyol, fet que demostra l'alt potencial de la ciutat de Barcelona, 46 Brussel·les 44 22 4.344 Els resultats del projecte de recerca ACRE posen en relleu perfils diferen- Philips del passeig de la Zona Franca. que ha de contribuir a consolidar-la com a nucli de coneixement i de tercia- 43 Yokohama 45 - 4.338 49 Glasgow 46 23 4.167 ciats pel que fa a la composició dels sectors creatius a les ciutats partici- ri avançat. 50 Toulouse 47 24 4.166 pants. Així doncs, a Barcelona es constata un pes relatiu elevat de l'art, la Així mateix, el 22@ -el districte de la innovació del Poble Nou- aposta per 48 Hamburg 48 25 4.122 publicitat i l'arquitectura (aquesta darrera activitat també té un potencial impulsar els sectors creatius mitjançant els clústers dels media i el 51 St.Petersburg 49 26 4.111 important a Budapest i Dublín, entre les ciutats més ben posicionades). En disseny. En el sector audiovisual s'està gestant un gran centre multidisci- 47 Nàpols 50 27 4.077 canvi, Milà sobresurt en disseny i moda, mentre que Leipzig i Munic desta- plinari de referència, el Parc Barcelona Media, amb la vocació d'aglutinar 53 Dublín 51 28 3.976 59 Buenos Aires 52 - 3.616 quen en cinema i vídeo, producció musical i fotografia. Pràcticament a els principals agents públics i privats per tal de millorar-ne la competitivi- 55 Montpeller 53 29 3.586 totes les ciutats analitzades, les branques de programari, jocs d'ordinador tat i la projecció internacional. D'altra banda, el clúster del disseny mira de 58 Nova Delhi 54 - 3.571 i edició electrònica, cinema, radio, televisió i vídeo i publicitat tenen un pes facilitar la concentració estratègica dels principals agents econòmics, 57 València 55 30 3.560 específic cabdal dins dels sectors creatius. institucionals, docents i d'innovació del sector al voltant del futur centre del 56 Torí 56 31 3.557 61 Basel 57 32 3.509 disseny DHUB, que s'ubicarà a la plaça de les Glòries. L'objectiu és 60 Rio de Janeiro 58 - 3.498 reforçar la marca Barcelona Disseny i convertir la ciutat en un pol d'inno- 52 Marsella 59 33 3.450 vació de referència en aquest àmbit a escala internacional. 67 Detroit 60 - 3.355 63 Liverpool 61 34 3.281 54 Tel Aviv 62 - 3.142 65 Frankfurt 63 35 3.053 62 Lisboa 64 36 3.050 Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions, Informe sobre l'Evolució 2006-2007 de la producció científica de les principals ciutats del món Informe 2008. Turisme Introducció Barcelona s’ha convertit en la cinquena urbs turística d’Europa gràcies al La política turística s’ha orientat a captar un turisme de qualitat i atreure fet d’haver rebut 58,1 milions de turistes en 15 anys. L’informe d’activitat uns segments de demanda més específics a partir dels actius que ofereix turística 1993-2007 de Turisme de Barcelona, que fa un resum de l’evolu- la ciutat: innombrables espais històrics i singulars, un model de comerç ció dels principals indicadors del sector, il·lustra perfectament el gran èxit propi de qualitat, preus competitius o una oferta mèdica i sanitària avança- turístic de la ciutat durant aquest període. El nombre de turistes i el de da que ha fet de Barcelona una destinació de turisme de salut i benestar pernoctacions als hotels barcelonins han crescut el 190 % i el 220 % de prestigi mundial. respectivament; el 2007 s’ha arribat a una taxa d’ocupació del 79,7 %, 25 punts percentuals més que el 1993. Així mateix, en el període 2000-2007 El salt endavant del turisme a Barcelona ha coincidit amb la creació de la despesa amb targeta de crèdit del turisme internacional ha augmentat Turisme de Barcelona, consorci format per l’Ajuntament de Barcelona i la el 251 %, dada que constitueix un exponent de l’impacte d’aquesta activi- Cambra de Comerç de Barcelona, que, amb la forta implicació del sector, tat econòmica sobre l’economia de la ciutat. ha constituït un model de consens i de gestió pública i privada de referèn- cia internacional. L’evolució del sector a Barcelona ha conduït a un bon equilibri a la ciutat entre el turisme professional i el turisme de vacances. Aquest darrer ha Ara bé, el futur presenta nous reptes, i la ciutat ha de repensar amb visió experimentat un increment espectacular del 389,3 % entre el 1993 i el estratègica l’aposta que ha fet durant aquests anys. És per això que s’ha 2007, amb la qual cosa ha convertit Barcelona en tota una referència del endegat un procés de reflexió que busca garantir la sostenibilitat i la conti- TURISME 47 turisme urbà internacional. Un dels segments que ha contribuït més acti- nuïtat de l’èxit turístic barceloní i que tindrà com a eina de treball un nou vament a aquesta evolució és el dels creuers, turisme d’alt poder adquisi- Pla estratègic de turisme, que establirà objectius i un programa d’accions tiu que ha experimentat un creixement extraordinari i que, segons dades de futur amb l’horitzó de l’any 2015. Aquest pla ha d’ajudar el sector a de MedCruise, ha registrat 1.765.838 passatgers a Barcelona l’any 2007. sobreposar-se a la situació de crisi econòmica global i contribuir a la seva Aquesta xifra situa Barcelona en una posició líder com a port base per a sostenibilitat econòmica i social. les principals companyies de creuers que operen a la Mediterrània. Un dels principals reclams que fa possible el posicionament de Barcelona com a destinació turística urbana és la cultura, un àmbit en què la ciutat té un patrimoni important i una oferta permanent i dinàmica. Altres factors, com ara l’atractiu de Barcelona com a espai i entorn adient per a la filmació de pel·lícules, com a ciutat de compres o com a referent gastronòmic, també s’han promocionat amb èxit els darrers anys. El segment del turisme professional (congressos, convencions, negocis, fires, etc.) també ha crescut molt: el 122,7 % entre el 1993 i el 2007, cosa que n’ha reforçat la importància a la ciutat. De fet, l’any 2007 ha represen- tat gairebé la meitat de l’activitat turística a la ciutat. Pel que fa a l’àmbit internacional, segons dades de la Unió d’Associacions Internacionals, l’any 2007 Barcelona se situa en la sisena posició en el rànquing de ciutats del món organitzadores de congressos i convencions internacionals. Informe 2008. Turisme Principals aeroports europeus Variació Passatgers Pernoctacions a les ciutats Ciutat Pernoctacions Variació 2006/2007 (%) Ciutat (Aeroport) 2007/2008 (%) 2008 per volum de passatgers l’any Londres 119.200.000 -5,2 Londres Heathrow (LHR) -1,5% 67.056.228 europees principals l’any 2007 París 35.674.787 0,5 2008 París Roissy (CDG) 1,6% 60.851.998 Dublín 24.039.000 0,7 Frankfurt (FRA) -1,3% 53.467.450 Roma 20.244.694 10,9 Madrid (MAD) -2,4% 50.823.105 Berlín 17.294.163 8,8 Amsterdam (AMS) -0,8% 47.429.741 Amb un total de 15.266.400 pernoctacions i un creixement respecte de l’any Barcelona 15.266.400 3,4 Roma-Fiumicino(FCO) 6,9% 35.132.879 2006 del 3,4 %, l’activitat turística ha continuat sent un motor econòmic Madrid 14.194.003 7,3 Segons dades del Consell Internacional d’Aeroports (ACI), l’any 2008 l’aero- Munic (MUC) 1,7% 34.530.593 Praga 12.200.291 8,2 Londres Gatwick (LGW) -2,9% 34.214.474 significatiu per a Barcelona l’any 2007. Segons dades del Tourism port de Barcelona va gestionar 30,2 milions de passatgers, la qual cosa li Barcelona (BCN) -8,1% 30.195.794 Marketing Information System, Barcelona és la sisena ciutat europea en Viena 10.397.015 3,1 permet mantenir la novena posició en el rànquing europeu d’aeroports Munic 9.533.035 7,6 París Orly (ORY) -0,9% 26.207.628 nombre de pernoctacions hoteleres, darrere de Londres, París, Roma, quant al volum de trànsit de passatgers. Dublín (DUB) 0,8% 23.466.630 Dublín i Berlín, i torna a liderar el rànquing de pernoctacions en ciutats que Nota: Cobertura geogràfica: Les dades són a nivell ciutat excepte per Londres, Dublín, Madrid i Viena que Palma de Mallorca (PMI) -1,7% 22.826.214 fan referència a l'àrea metropolitana. no són capital d’estat. Durant el període 1990-2007 les pernoctacions han Tal com apuntaven les previsions de l’ACI, l’afebliment de l’activitat i la Londres Stansted (STN) -6,0% 22.355.470 Tipus d'allotjament: Barcelona, Berlín, Praga i Viena inclouen qualsevol tipus d'allotjament remunerat Zuric (ZRH) 6,6% 22.050.528 crescut un 259 % segons Turisme de Barcelona. (hotels, allotjaments similars als hotels, càmpings, Balneari, etc.). Londres i Dublín inclouen qualsevol incertesa econòmica han provocat un alentiment del creixement del trànsit Copenhaguen (CPH) 0,6% 21.478.602 tipus d'allotjament remunerat i també l'hostalatge d'amics i familiars (allotjament no remunerat). Paris, mundial de passatgers l’any 2008 que ha afectat la major part dels grans Roma, Madrid i Munic inclouen només hotels i allotjaments similars als hotels Manchester (MAN) -4,3% 21.407.299 D’altra banda, el nombre de turistes que han visitat Barcelona l’any 2007 aeroports europeus. Així, doncs, deu dels quinze primers aeroports Moscou Domodedovo (DME) 9,0% 20.437.516 (7.108.393) li atorga la cinquena posició entre les principals ciutats turísti- Font: TourMIS i "Key visitor statistics" (London).Font: KPMG, KPMG's Corporate and Indirect Tax Rate presenten una disminució del nombre de passatgers, que en el cas de Viena (VIE) 5,2% 19.747.142 48 Oslo (OSL) 1,5% 19.338.905 ques europees —darrere de Londres, París, Roma i Madrid— i posa de Survey 2008 Barcelona és del 8,1 % i respon, en bona part, a l’efecte AVE, que ha provo- 49 Milà-Malpensa (MXP) -19,5% 19.221.632 manifest l’interès que ha despertat Barcelona els darrers anys com a desti- cat un transvasament important de passatgers de l’avió al tren en els Brussel·les (BRU) 3,9% 18.532.580 nació tant turística com cultural o de congressos —amb un volum similar trajectes a Madrid. En l’àmbit continental, destaca el creixement del volum Estocolm-Arlanda (ARN) 1,2% 18.175.542 de visitants per motius d’oci o de negoci—, la qual cosa es tradueix en una de trànsit a l’aeroport de Moscou Domodedovo (9 %), però els augments Düsseldorf (DUS) 1,8% 18.151.252 contribució important del turisme al PIB de la ciutat. percentuals més importants del volum de trànsit corresponen a aeroports Atenes (ATH) -0,4% 16.451.268 Berlín (TXL) 8,5% 14.486.610 petits i mitjans —de menys de 6,5 milions de passatgers. És especialment Hèlsinki (HEL) 1,4% 14.481.091 De tota manera, aquest èxit planteja al mateix temps un repte a l'hora de il·lustratiu el cas de l’aeroport de Girona, vinculat estretament al turisme Lisboa (LIS) 1,6% 13.603.620 buscar alternatives i horitzons nous en un moment en què la crisi del siste- barceloní, que, amb un volum de 5,5 milions de passatgers, experimenta el Màlaga (AGP) -5,7% 12.796.050 ma financer internacional i la contracció generalitzada de la demanda segon creixement més gran del rànquing l’any 2008 (13,6 %). Praga (PRG) 1,6% 12.630.557 obren un període d'incertesa en tots els àmbits econòmics, també en el Ginebra (GVA) 5,7% 11.421.051 Niça (NCE) -0,2% 10.382.418 turisme. La conjuntura de creixement viu incògnites que intentaran ser De cara al futur, l’aeroport de Barcelona disposa d’un gran potencial per al Colònia/Bonn (CGN) -1,3% 10.338.829 redreçades mitjançant millores en la gestió, més inversions i innovació en creixement del volum de trànsit aeri i està guanyant posicions pel que fa a Gran Canària (LPA) -1,3% 10.202.940 el sector, així com les aportacions del Pla estratègic del turisme que porten l’oferta de vols intercontinentals. En aquest sentit, destaquen els nous Birmingham (BHX) 4,3% 9.634.043 a terme els agents principals de la ciutat amb l’horitzó de l’any 2015. enllaços permanents aconseguits la temporada d’estiu del 2008 entre Alacant (ALC) 5,1% 9.571.298 Varsòvia (WAW) 2,1% 9.460.606 Barcelona i Nova York amb American Airlines, Barcelona i Tànger amb Milà Linate (LIN) -6,7% 9.266.152 Royal Air Maroc i Barcelona i Toronto amb Air Transat. També s’ha aconse- Edimburg (EDI) -0,5% 9.007.229 guit incrementar la freqüència d’alguns vols, com ara els de Royal Air Budapest (BUD) -1,8% 8.429.375 Maroc a Casablanca i Marràqueix i els de Continental a Nova York. Tenerife Sur (TFS) -4,5% 8.225.954 Glasgow (GLA) -7,0% 8.180.042 Amb vista als propers anys, resulta vital per a Barcelona que l’aeroport Venècia (VCE) -2,6% 6.878.249 Berlin (SXF) 4,8% 6.638.162 assoleixi una posició competitiva que li permeti donar suport al creixement Milà-Orio al Serio (BGY) 12,9% 6.479.676 econòmic futur de la ciutat i la regió. En aquest sentit, dos factors que València (VLC) -2,5% 5.775.181 tindran una rellevància especial són l’augment substancial de la capacitat Nottingham East Midlands (EMA) 3,8% 5.628.036 de l’aeroport, que s’obtindrà amb la posada en funcionament de la nova Girona (GRO) 13,6% 5.488.904 Faro (FAO) -0,4% 5.447.254 terminal i el disseny d’una fórmula de gestió d’aquesta infraestructura que Lanzarote (ACE) -3,3% 5.437.679 permeti desplegar-ne tot el potencial en l’àmbit del trànsit intercontinental. Bergen (BGO) 4,0% 4.808.593 Rome-Ciampino (CIA) -11,4% 4.742.749 Eïvissa (IBZ) -2,4% 4.632.854 Oporto (OPO) 13,7% 4.534.829 Font: Airport Council International (2008), Worldwide Airport Traffic Statistics Informe 2008. Turisme Places hoteleres a les províncies Província (CIUTAT) Places 2006 Places 2007 Creuers als ports principals de El port de Barcelona gaudeix d’una ubicació excel·lent a la Mediterrània occidental, i compleix els requisits que demanen les companyies de europees principals l’any 2007 París (PARÍS) 155.218 154.524 la Mediterrània l’any 2007 creuers, ja que es troba en una ciutat turística de prestigi, amb una oferta Londres (LONDRES) 124.920 124.920 hotelera de qualitat i un aeroport amb connexions aèries internacionals. Roma (ROMA) 114.892 115.504 Barcelona, a més, té instal·lacions dedicades exclusivament als creuers Barcelona (BARCELONA) 107.363 108.658 Madrid (MADRID) 89.576 92.802 ubicades al cor de la ciutat i ben connectades per transport públic. L’oferta hotelera de la província de Barcelona ha assolit les 108.658 places Berlín (BERLÍN) 73.300 76.168 Segons dades de MedCruise, Barcelona, amb 1.765.838 passatgers de l’any 2007, amb la qual cosa Barcelona s’ha posicionat com a vuitena provín- Milà (MILÀ) 70.834 70.206 creuers, tornava a ocupar, l’any 2007, la posició líder com a port base per Segons les dades del Port de Barcelona del 2008, el nombre de passatgers cia de tota la Unió Europea pel que fa a capacitat d’acollida de turistes (la Praga (PRAGA) 58.119 63.111 a les principals companyies de creuers que operen a la Mediterrània. de creuers ha evolucionat favorablement fins assolir l’any un total de Àtica (ATENES) 61.194 61.888 quarta entre les províncies de la mostra del rànquing). Amsterdam (AMSTERDAM) 47.058 49.014 Aquest lideratge quedava reforçat pel gran increment de creueristes regis- 2.074.554 creueristes, la qual cosa suposa un creixement del 17,5 % amb Estocolm (ESTOCOLM) 45.490 47.277 trat respecte a l’any anterior (el 25,5 %), el vuitè més alt de la mostra. relació al 2007. Segons les previsions de Lloyd Cruise International el 2008 La ciutat de Barcelona, després d’un augment del 87,8 % en el període Viena (VIENA) 43.753 44.414 Barcelona passa de la novena a la cinquena posició del rànquing mundial i 1997-2007, té 54.036 places hoteleres l’any 2007, la qual cosa constitueix un Munic (MUNIC) 41.790 43.940 L’èxit extraordinari assolit pel port de la capital catalana en aquest segment es manté com a primer port mediterrani. parc hoteler adequat per satisfer la demanda actual de turistes i gent de Dublín (DUBLÍN) 35.137 39.893 del mercat turístic queda ben palès en el fet que el nombre de creueristes negocis i equival al 49,7 % de places de tota la província. Turisme de València (VALÈNCIA) 34.511 37.719 Budapest (BUDAPEST) 37.154 37.193 es va multiplicar per més de deu entre els anys 1993 i 2007. En el mateix Barcelona preveu que la dinàmica d’obertura d’hotels continuï en els Frankfurt (FRANKFURT) 31.097 31.505 període, el nombre de creuers va registrar un increment del 227 %: es va propers anys i que el 2011 el nombre de places sigui de més de 63.000. Brussel·les (BRUSSEL·LES) 31.768 30.610 passar de 250 a 817 creuers. Bouches-du-Rhône (MARSELLA) 31.036 30.570 50 Cal destacar que el creixement més important de places hoteleres a la Manchester (MANCHESTER) 38.825 27.155 51 ciutat s’ha registrat en el segment d’hotels de quatre i cinc estrelles, que, Roine (LIÓ) 26.476 26.770 Uusima (HÈLSINKI) 24.360 25.388 en el període 1997-2007, han incrementat les places un 93 % i un 162 %, Birmingham (BIRMINGHAM) 20.434 20.434 respectivament. Els d’una estrella, d’altra banda, tan sols han registrat un Düsseldorf (DÜSSELDORF) 18.228 19.230 augment del 29 %. L’orientació que ha adoptat el parc hoteler cap a les Hérault (MONTPELLER) 19.092 18.862 Passatgers 2006 Ciutat Port Variació 2006/2007 (%) Passatgers 2007 categories de gamma alta ha fet que en aquest mateix període el nombre Varsòvia (VARSÒVIA) 18.708 18.610 1.407.179 Barcelona 25,49 1.765.838 Edimburg (EDIMBURG) 18.310 18.268 d’hotels de quatre i cinc estrelles hagi crescut un 130 % i un 167 %, - Civitavecchia - 1.586.101 Glasgow (GLASGOW) 16.416 17.418 1.060.060 Illes Balears 1 respectivament. El nombre d’hotels d’una estrella només ha crescut un 15,08 1.219.886 Oslo (OSLO) 8.662 16.283 971.874 Nàpols 18,47 1.151.345 10 %. Així doncs, es fomenten els establiments d’un alt valor afegit per a un Stuttgart (STUTTGART) 14.398 14.637 885.664 Venècia 13,31 1.003.529 turisme d’alt poder adquisitiu. Bucarest (BUCAREST) 11.196 12.215 600.000 Ports de Tunísia 2 20,27 721.592 Biscaia (BILBAO) 10.077 10.582 607.848 Liorna 17,32 713.114 Riga (RIGA) 9.225 9.940 El nivell d’ocupació també ha estat un bon indicador de la fortalesa del 624.200 Dubrovnik-Korkula 9,90 686.000 Rotterdam (ROTTERDAM) 8.767 9.308 sector hoteler barceloní: l’any 2007 s’ha registrat una taxa d’ocupació d’ha- 699.443 Ports de la Rivera Francesa 3 -20,02 559.411 Vílnius (VÍLNIUS) 8.176 8.186 - Gènova - 520.197 bitacions i places del 79,7 % i el 70,2 %, respectivament. Turisme de Gran Zagreb (ZAGREB) 5.848 6.376 397.673 Valletta 22,64 487.713 Barcelona ha començat a elaborar recentment el Pla estratègic del turisme Sofia (SOFIA) 10.785 5.765 320.632 Palerm 47,02 471.395 de la ciutat, que, a partir d’una avaluació conjunta i compartida sobre l’es- Nota: La base de dades original conté 1372 províncies. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada 448.815 Ports de Xipre -4,77 427.408 4 tat i l’impacte d’aquesta activitat a Barcelona, plantejarà la manera més de províncies de referència 155.700 Ports d'Egipte 165,28 413.046 Font: Eurostat 359.851 Ports portuguesos 5 4,65 376.592 adequada d’afrontar la relació turisme-ciutat en l’horitzó de l’any 2015 per 303.338 Bari 16,01 351.897 tal d’emmarcar el desenvolupament turístic de Barcelona en la línia del - Messina - 293.296 creixement sostenible i implicar positivament la ciutadania en el projecte. 222.275 Màlaga 30,72 290.558 210.799 Gibraltar 30,93 275.993 219.125 Mònaco -15,98 184.117 88.170 València 103,25 179.209 103.300 Odesa 1,84 105.200 46.999 Split 111,24 99.281 80.396 Alanya 16,84 93.937 62.088 La Spezia 27,81 79.355 1 Illes Balears: Palma de Mallorca, Mahó, Eivissa, Alcúdia i la Savina 2 Ports de Tunísia: La Goleta, Souse Bizerte 3 Ports de la Rivera Francesa: Canes, Niça i Villefranche 4 Ports d'Egipte: Alexandria, Said, Sharm el Sheik i Suez 5 Ports portuguesos: Lisboa, Azores i Portimao Font: Med Cruise 2007 Informe 2008. Turisme Preu d'un sopar i d'una nit Nit d’Hotel 3 Nit d'Hotel 5 Sopar ($) ($) ($) d'hotel en ciutats del món l’any Ciutat 77 Tòquio 270 510 2006 64 Londres 190 500 50 Milà 190 450 50 Nova York 250 450 36 Chicago 220 440 42 Ginebra 170 430 En una mostra de 49 ciutats de tot el món, les últimes dades disponibles 35 Roma 220 430 de l’informe «Prices & Earnings around the Globe» situen Barcelona com 36 Lisboa 120 420 26 Amsterdam 130 410 una de les ciutats de nivell intermedi pel que fa al preu d’un sopar en un 38 Miami 180 400 bon restaurant. 35 Barcelona 160 390 47 Zuric 170 390 Amb relació al 2003, Barcelona ha perdut posicions en el rànquing de 39 París 200 380 ciutats més assequibles, tal com passa amb Sydney o Hèlsinki. Tanmateix, 40 Estocolm 180 380 37 Madrid 140 370 l’any 2006, Barcelona, juntament amb Roma i Viena, ocupa la quarta posi- 27 Kiev 140 360 ció en el rànquing de ciutats més assequibles de l’Europa Occidental, la 44 Los Ángeles 200 360 quinzena del conjunt europeu i la vint-i-quatrena a escala mundial. Cal 53 Dublín 170 350 52 destacar el decreixement considerable del preu d’un sopar a les ciutats 39 Dubai 120 340 53 26 Hong Kong 190 340 asiàtiques. 54 Oslo 200 340 37 Frankfurt 130 330 Pel que fa al cost d’una nit en un hotel de cinc estrelles, Barcelona se situa 51 Hèlsinki 150 320 en una posició intermèdia entre les ciutats de l’Europa Occidental més 48 Sydney 110 310 assequibles. Barcelona és un 5 %, un 15 % i un 28 % més assequible que 29 Singapur 90 300 35 Viena 140 300 Amsterdam, Milà o Londres, respectivament. 26 Moscou 120 290 37 Brussel·les 130 280 Si s’observa el preu d’una nit en un hotel de tres estrelles, Barcelona també 51 Copenhaguen 150 280 es troba en una posició intermèdia, ja que ocupa la desena posició en el 17 Johannesburg 110 280 rànquing de l’Europa Occidental. A més, el preu d’una nit en un establiment 29 Bratislava 110 270 d’aquest tipus a Barcelona encara és un 19 % més baix que a Milà i 25 Budapest 120 270 24 Riga 100 270 Londres, un 25 % inferior que a París i un 38 % més baix que a Roma. 30 São Paulo 90 270 31 Berlín 130 260 22 Ljubljana 130 260 31 Xangai 70 260 35 Seül 100 250 31 Atenes 100 240 32 Mèxic 50 240 32 Rio de Janeiro 120 240 33 Santiago de Xile 80 230 28 Vílnius 90 230 27 Montreal 140 220 12 Praga 100 220 32 Varsòvia 100 220 14 Sofia 90 210 37 Toronto 110 210 22 Buenos Aires 70 130 Nota: El preu (en dòlars) d'un sopar inclou entrant, un plat i postre, sense begudes en un bon restaurant 5 El preu d'una nit d'hotel fa referència a una habitació doble amb bany i esmorzar en un hotel de cinc estrelles 3 El preu d'una nit d'hotel fa referència a una habitació doble amb bany i esmorzar en un hotel de tres estrelles Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS Informe 2008. Sostenibilitat i qualitat de vida Introducció El compromís amb un desenvolupament sostenible que permeti satisfer L'Observatori de Barcelona recull novament indicadors d'àmbit urbà sobre les necessitats de la societat actual sense hipotecar el benestar de les transport sostenible, zones verdes i recollida selectiva de residus basats generacions futures forma part de l'estratègia de moltes de les institu- en la informació del projecte «Urban Ecosystem Europe 2007». Una nove- cions, les organitzacions i les empreses de l'esfera pública i privada, tant tat d'aquesta edició és la presentació de l'indicador del consum d'aigua en l'àmbit internacional i nacional com en el local. Aquest compromís per habitant, que serveix per fer-se ressò de la sensibilitat creixent per suposa tractar de manera integrada els aspectes econòmics, socials i l'estalvi i l'eficiència de l'ús de l'aigua tant a la ciutat com al conjunt del mediambientals per tal d'afrontar reptes clau de la societat actual com país. són el canvi climàtic i el model energètic, el transport sostenible, la conservació i la gestió dels recursos naturals i la cohesió social. D'altra banda, el compromís del món empresarial espanyol amb la soste- nibilitat ambiental es va refermar l'any 2007, en què Espanya va ocupar el En aquesta línia s'emmarquen l'Estratègia pel desenvolupament sosteni- primer lloc del continent europeu i el tercer a escala mundial pel que fa a ble de la Unió Europea -reformulada l'any 2006- i les dels estats membres, l'obtenció d'acreditacions ISO 14001, de qualitat ambiental. Des del punt entre les quals hi ha la d'Espanya, que va ser aprovada el novembre de de vista del model energètic, però, els aspectes positius, com ara l'aug- 2007. D'altra banda, a Catalunya, l'Acord estratègic per a la internaciona- ment del pes relatiu de les energies renovables en el consum total, van lització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana acompanyats de nivells elevats de dependència energètica o de la neces- per al període 2008-2011 incorpora en els seus trets bàsics un pla de sitat de continuar avançant en l'àmbit de l'eficiència energètica al conjunt SOSTENIBILITAT I QUALITAT DE VIDA 55 mesures per aconseguir un desenvolupament sostenible que integri medi de l'Estat. ambient i activitat econòmica, tant pel que fa a la reducció dels impactes ambientals com pel que fa a l'aprofitament del repte de la sostenibilitat La sensibilitat ambiental de Barcelona, juntament amb l'acreditada capa- com a factor de desenvolupament econòmic. citat organitzativa de la ciutat, permetran que l'any 2009 Barcelona sigui la seu de la Carbon Expo, el principal esdeveniment firal sobre el control La ciutat de Barcelona treballa en aquesta direcció des de fa anys: va d'emissions de carboni que se celebra en l'àmbit internacional, en la començar amb el procés iniciat amb l'Agenda 21 durant la dècada de 1990, primera edició que es farà fora d'Alemanya. Cal valorar molt positivament que va suposar l'impuls per al Compromís ciutadà per a la sostenibilitat aquest fet, una mostra del paper actiu de Barcelona en les accions que, -signat per més de 400 empreses i organitzacions-, que consensua deu des del món urbà, contribueixen a afrontar els reptes que planteja el canvi objectius de desenvolupament sostenible per al període 2002-2012. En climàtic. aquest marc es desplega el Pla d'acció d'organitzacions i empreses, amb mesures concretes en aquest àmbit. D'altra banda, des de fa uns quants Per acabar, cal destacar que l'any 2008 Barcelona es posiciona, per onzè anys, l'Agència d'Energia de la ciutat aplica el Pla de millora energètica de any consecutiu, com la ciutat amb més qualitat de vida d'Europa segons Barcelona, que prioritza l'estalvi d'energia, l'eficiència energètica, l'ús i el Cushman and Wakefield. Aquest indicador es manté, doncs, com un dels coneixement de les energies renovables i la millora de la qualitat ambien- principals actius de la ciutat tant per als residents com per a l'atracció de tal. Així mateix, la introducció de criteris sostenibles en les transforma- turistes, empreses i professionals. cions urbanístiques previstes -com les xarxes de climatització del 22@ o del barri de la Marina de la Zona Franca- o l'avenç en la mobilitat sosteni- ble que, entre altres iniciatives, ha suposat el Bicing són un exemple del compromís de la ciutat amb la sostenibilitat. Informe 2008. Sostenibilitat i qualitat de vida Intensitat energètica a països Intensitat energètica Intensitat energètica Dependència energètica Dependència Dependència del món l’any 2006 (Kgoe/1.000€) 2005 País (Kgoe/1.000 ) 2006 energètica (%) 2005 País energètica (%) 2006 € 118,07 Japó 114,60 a països europeus l’any 2006 -608,77 Noruega -773,80 115,58 Dinamarca 118,05 -50,82 Dinamarca -36,79 143,49 Irlanda 139,25 17,95 Polònia 19,93 149,88 Àustria 145,01 13,72 Regne Unit 21,26 La intensitat energètica –el consum d’energia necessari per generar 158,33 Alemanya 154,75 L’increment constant de la demanda d’energia, derivat en gran part del 28,45 Txèquia 27,96 1.000 euros de PIB– als estats membres, que publica anualment l’Agència 211,95 Noruega 160,96 creixement de potències emergents –com ara la Xina o l’Índia–, les disrup- 27,56 Romania 29,07 25,91 Estònia 33,48 Estadística de la Unió Europea (Eurostat), constitueix un dels millors indica- 184,49 Luxemburg 173,80 cions ocasionals en el subministrament derivades de conflictes polítics o 184,88 França 179,06 35,51 NOUS ESTATS MEMBRES * 36,20 dors sintètics d’eficiència energètica. 185,53 UNIÓ EUROPEA 15 179,54 econòmics, i la constatació científica del canvi climàtic en marxa com a 37,64 Suècia 37,43 189,62 Itàlia 185,00 conseqüència del model actual de consum energètic, han fet que el tema 38,67 Països Baixos 38,02 El 2006 Espanya, amb 211,33 kgoe/1.000 €, té una eficiència energètica infe- 199,36 Suècia 188,34 de l’energia adquireixi una importància estratègica en l’agenda global 47,36 Bulgària 46,21 rior a la mitjana de la UE-15, però superior a la de Bèlgica, Portugal i 198,70 Països Baixos 188,39 51,71 França 51,37 durant els últims anys. 52,25 Eslovènia 52,07 Finlàndia, i també a la dels països de l’ampliació de la Unió Europea. 202,18 Regne Unit 193,25 208,56 UNIÓ EUROPEA 202,45 52,55 UNIÓ EUROPEA 53,76 212,18 Grècia 204,66 El 2006, en el context d’una Unió Europea que importa el 53,8 % dels recur- 58,71 Croàcia 54,32 Els països de la Unió Europea més eficients energèticament són Dinamarca, 220,57 Espanya 211,33 sos energètics que requereix, Espanya assoleix un dels nivells de 54,90 Finlàndia 54,59 Irlanda, Àustria i Alemanya, tots amb un consum unitari d’energia inferior a 227,50 Bèlgica 218,54 dependència energètica –percentatge d’importacions netes sobre el 55,54 UNIÓ EUROPEA 15 56,93 la mitjana de la UE-15 (179,54 kgoe/1.000 €). A l’extrem oposat, els països 243,44 Portugal 225,14 61,58 Alemanya 61,31 56 consum brut energètic total– més elevats del continent (el 81,4 %). 57 de l’ampliació són els més intensius energèticament, i destaquen els d’in- 242,71 Finlàndia 252,53 62,55 Hongria 62,46 Estats Units 65,52 Eslovàquia 63,97 corporació més recent –Bulgària i Romania– amb valors set i cinc vegades 302,04 291,15 Entre els països de la UE-27, l’any 2006 només Dinamarca és energètica- 314,36 Eslovènia 299,09 58,46 Lituània 63,98 superiors a la intensitat energètica espanyola, principalment a causa d’una 429,13 Croàcia 410,84 ment autosuficient; els altres 26 són dependents, amb percentatges que 63,04 Letònia 65,75 estructura productiva i una capacitat tecnològica encara poc avançades. 430,75 Turquia 446,98 oscil·len entre el gairebé 100 % de Luxemburg i el 20 % de Polònia. Els 68,57 Grècia 71,88 545,82 Hongria 521,03 països de l’ampliació són els menys dependents energèticament; amb un 71,93 Turquia 72,46 El 2006 Espanya ha reduït un 4 % la seva intensitat energètica respecte a 613,81 Letònia 563,22 72,30 Àustria 72,94 promig (36,2 %) molt inferior a la mitjana de la Unió. 582,53 Polònia 573,97 78,19 Bèlgica 77,89 l’any anterior –un punt més que la mitjana de la UE–, en línia amb la 848,29 Eslovàquia 772,24 81,33 Espanya 81,42 tendència descendent que predomina als països de la mostra. Entre els que 828,50 Txèquia 794,84 Pel que fa a l’evolució temporal, la dependència energètica ha augmentat 88,43 Portugal 83,07 han fet un esforç més gran per reduir la intensitat energètica hi ha un grup 967,42 Estònia 848,28 significativament en la darrera dècada en 17 estats de la Unió Europea, i ha 84,41 Itàlia 86,81 d’estats de l’Europa Oriental que parteixen de valors alts –Estònia (12 %), 948,37 Lituània 861,85 crescut de mitjana 9 punts percentuals (9,5 en el cas espanyol). Cal desta- 89,69 Irlanda 90,90 Lituània i Eslovàquia (9 %), i Letònia (8 %)– i un altre grup format per països 1.167,35 Romania 1.128,01 98,05 Luxemburg 98,94 car el cas del Regne Unit, que ha passat d’una autosuficiència el 2003 a una 1.606,90 Bulgària 1.554,01 com Noruega, Luxemburg i Suècia, que exemplifiquen una alta preocupació situació de dependència energètica en l’actualitat. Aquesta tendència –que * Sense Bulgària i Romania Nota: La dependència energètica es defineix com el quocient de les importacions netes d'energia per la millora de l’eficiència energètica amb reduccions del 24 %, el 5,8 % i Nota: La intensitat energètica es defineix com el consum energètic brut dividit pel PIB (a preus respon tant a l’escassa producció nacional com a un model de creixement amb relació al consum brut nacional d'energia en % constants, 1995=100) - kgoe/1.000€: kilogram equivalent a petroli per generar 1.000 euros de PIB el 5,5 %, respectivament. Font: Eurostat Font: Eurostat que pressiona a l’alça la demanda d’energia per part de les empreses i dels consumidors– es pot convertir en un factor limitador del dinamisme econò- mic dels països europeus. Informe 2008. Sostenibilitat i qualitat de vida Consum d'energies renovables a Consum energies Consum energies Consum d'aigua a les ciutats litres/habitant renovables (%) 2004 País renovables (%) 2005 Rànquing 2005 Ciutat per dia 2006 Rànquing 2006 països europeus l’any 2005 37,75 Noruega 40,43 europees l’any 2006 1 Dresden 96 1 35,98 Letònia 36,33 2 Heidelberg 103 2 25,76 Suècia 29,80 16 Brussel·les 108 3 23,04 Finlàndia 23,16 - Anvers 108 4 La transició a sistemes d’energies renovables és un element cabdal per a 20,77 Àustria 20,54 Per primera vegada, l’Observatori de Barcelona ofereix l’indicador de 5 Barcelona 118 5 la reducció de les emissions de CO2 en la lluita contra el canvi climàtic i per 15,14 Dinamarca 16,21 consum d’aigua per habitant, amb la qual cosa es fa ressò de la sensibili- 3 Copenhaguen 119 6 a la reducció de la dependència energètica dels països europeus. Per això, 14,88 Portugal 13,42 - Arhus 120 7 11,71 Romania 12,78 tat creixent per l’estalvi i l’eficiència en l’ús d’aquest recurs natural. Això és 26 Hannover 125 8 un dels objectius que la UE fixa per al 2020 és assolir el 20 % en l’ús 13,17 Turquia 11,90 especialment necessari en àrees com la ciutat comtal, on les condicions 6 Praga 127 9 d’energies renovables, juntament amb la millora del 20 % en l’eficiència 10,63 Estònia 11,16 climàtiques, juntament amb la forta concentració urbana, incideixen en 7 Turku 139 10 energètica i el 20 % de reducció en l’emissió de CO2 a l’atmosfera. 11,55 Eslovènia 10,60 l’escassetat d’aquest recurs. 8 Madrid 140 11 8,04 Lituània 8,82 - Nicòsia 143 12 Segons dades d’Eurostat, el consum d’energies renovables a Espanya l’any 6,36 UNIÓ EUROPEA 25 6,66 9 Viena 152 13 Segons les dades de l’informe «Urban Ecosystem Europe», l’any 2006 el 6,36 UNIÓ EUROPEA 15 6,65 10 Londres 159 14 2005 ha estat del 6 % del total del consum energètic. Respecte als països 6,76 Itàlia 6,49 consum total d’aigua per habitant a Barcelona ha estat de 118 litres per 14 Hèlsinki 162 15 de l’Europa Occidental, Espanya s’ha situat en percentatges superiors als 6,54 Espanya 6,07 habitant i dia, cosa que situa Barcelona com la cinquena ciutat europea de 12 Berlín 163 16 de França, Alemanya, els Països Baixos i el Regne Unit, però per sota de la 6,28 França 6,04 la mostra amb el consum més baix. 20 Saragossa 169 17 58 mitjana de la UE-15 i la UE-25 (6,7 % en ambdós casos) i encara molt allun- 5,19 Bulgària 5,65 15 Göteborg 173 18 5,23 4 Riga 176 19 59 yada dels de països com Suècia, Finlàndia i Àustria, on més d’una cinque- 5,07 Grècia El consum d’aigua a Estocolm, Roma o París és un 78 %, un 87 % i un 4,02 Alemanya 4,84 - Aalborg 179 20 na part del consum energètic prové de fonts d’energia alternatives. Els 4,67 Polònia 4,79 143 % superior, respectivament, al de Barcelona. A més de la bona posició 17 Tampere 190 21 percentatges assolits per la majoria dels països europeus mostren que 3,87 Eslovàquia 4,26 de Barcelona, cal destacar que l’estalvi total d’aigua entre el 2006 i el 2007 23 Milà 191 22 encara s’és molt lluny d’arribar a l’objectiu esmentat del 20 % per al 2020. 3,68 Hongria 4,23 ha suposat una reducció del consum total per habitant del 7,8 %, percen- - Oslo 200 23 3,97 Txèquia 4,07 tatge que és superior al decreixement mitjà del consum d’aigua de les 13 Nàpols 207 24 11 Lió 209 25 Segons les darreres dades disponibles, l’any 2006 el pes de les energies 2,12 Bèlgica 3,52 2,88 Països Baixos 3,49 ciutats de la mostra (3,5 %). En l’àmbit espanyol, destaca Saragossa, que 18 Estocolm 210 26 renovables sobre el consum total d’energia a l’estat espanyol va incremen- 2,06 Irlanda 2,65 ha reduït el consum d’aigua per càpita un 40 % entre el 2006 i el 2007, i en 19 Roma 221 27 tar fins al 6,8 %, després de dos anys de lleuger descens. El ritme lent 1,51 Regne Unit 1,75 l’àmbit europeu, Brussel·les i Milà, també amb una reducció de més del - Patres 285 28 d’augment del pes de les renovables es deu en part al ràpid creixement del 1,56 Luxemburg 1,58 40 %. Aquestes xifres posen de manifest la variabilitat de la mostra. 21 París 287 29 22 Bristol 294 30 consum total d’energia i a les fluctuacions en la producció hidroelèctrica Nota: El consum d'energies renovables es defineix com el quocient de les energies renovables amb per la sequera. relació al consum total d'energia, en % L’informe «Indicadors 21- Indicadors locals de sostenibilitat a Barcelona Font: The Urban Ecosystem Europe Report 2007 Font: Eurostat (2007)» de l’Ajuntament de Barcelona destaca que, tot i l’augment de la Com a dada positiva, Espanya destaca per ser, després d’Alemanya, el país població, hi ha hagut un descens en termes absoluts del consum d’aigua de la UE amb més potència elèctrica eòlica instal·lada, segons l’informe (2,2 % pel que fa al consum total d’aigua i 2,9 % pel que fa al consum 2008 de l’Agència Europea del Medi Ambient. A Catalunya la hidroelèctrica En aquest sentit, Barcelona actua de manera proactiva en el desenvolupa- domèstic). era la font d’energia renovable de més pes el 2006, amb una contribució del ment del seu potencial d’energies renovables: va ser la primera ciutat 7,8 % a la producció d’electricitat. europea d’aprovar una ordenança solar tèrmica –en vigor des del 2000–, El consum total d’aigua per habitant a la ciutat ha disminuït un 12,4 % del amb l’objectiu de regular la incorporació de sistemes de captació i utilitza- 1999 al 2006; el consum domèstic d’aigua també s’ha anat reduint en el Les ciutats són sistemes amb un fort consum energètic. Amb només un ció d’aquesta energia per a la producció d’aigua calenta sanitària en els mateix període: de 132,9 litres per habitant i dia s’ha passat a 118 litres per 10 % de la superfície, els grans nuclis urbans europeus consumeixen un edificis de la ciutat. D’altra banda, disposa de 38 equipaments municipals habitant i dia. 75 % de l’energia total, fet que trasllada a escala urbana la importància servits amb centrals fotovoltaiques, 19 de les quals s’han instal·lat a partir d’implantar un model energètic nou. del 2007. Entre els futurs projectes de la ciutat destaca el de l’aprofitament del fred residual a partir del procés de vaporització del gas liquat, que es porta a terme a la planta regasificadora d’Enagás al Port de Barcelona. La central de producció de fred i calor resultant alimentarà la nova xarxa de climatització «district heating and cooling» a la Zona Franca de Barcelona –similar a la que la ciutat ja té al districte 22@–, que suposa una gran millo- ra en l’eficiència energètica. Informe 2008. Sostenibilitat i qualitat de vida Ús del transport sostenible a les Ús de la Ús del Recollida selectiva de residus Kg./habitant (%) Kg./habitant (%) Ús del cotxe Ús del transport ciutats europees l’any 2006 bicicleta/ transport o moto (%) Ciutat públic (%) a peu (%) sostenible (%) a les ciutats europees l’any 2006 Ciutat 2005 2006 Anvers 62 56 37 Barcelona 50 13 63 Dresden 54 54 37 Madrid 56 7 63 Hèlsinki 46 50 38 Praga 58 4 62 Copenhaguen 26 42 Segons les dades de l’informe Urban Ecosystem Europe 2007, Barcelona 40 Estocolm 47 13 60 Amb un 30 % dels residus municipals recollits de manera selectiva, Munic - 42 –juntament amb Madrid– encapçala el rànquing de ciutats d’Europa amb 43 Viena 45 13 58 Barcelona se situa en la catorzena posició entre les 30 ciutats europees Arhus 36 36 44 Hèlsinki 39 17 56 una mobilitat més sostenible, ja que un 63 % dels desplaçaments per 44 Munic 39 17 analitzades al darrer informe Urban Ecosystem Europe. Les ciutats petites Viena 36 36 56 Berlín 35 35 motius de feina es fan a peu, en bicicleta o en transport públic. Cal remar- 47 Berlín 39 14 53 i mitjanes mostren en general percentatges millors que les metròpolis i les Göteborg 25 35 car que el percentatge de treballadors que utilitzen el transport públic a 51 Hannover 28 21 49 grans ciutats. L’indicador de recollida selectiva de Barcelona se situa per Heidelberg 36 35 Barcelona (50 %) és molt superior al de ciutats com Roma (21 %) i Göteborg 51 Saragossa 30 19 49 davant dels de París, Gran Londres, Roma i Madrid; de fet, entre les ciutats Turku 57 34 52 Milà 32 16 48 (17 %) i al de Bristol (15 %), on l’ús del vehicle privat arriba a taxes del 82 %. Nàpols que superen el milió i mig d'habitants, només és superat per Viena i Berlín. Estocolm 33 33 58 24 18 42 Milà 29 31 60 Dresden 25 15 40 Barcelona* 30 31 Segons el balanç de la mobilitat del 2007 de l’Ajuntament de Barcelona, 62 Anvers 12 26 38 Barcelona supera el percentatge mitjà de recollida selectiva d’escombra- Hannover - 30 durant aquest any el 39,6 % de les etapes de desplaçaments totals a 66 Arhus 11 23 34 ries de les ciutats de la mostra –el 27,2 %– amb una xifra que es troba per Oslo - 28 Barcelona es fan en transport públic; el 31,3 %, a peu o en bicicleta, i el 68 Göteborg 17 15 32 sota de les de les ciutats escandinaves i del Nord d’Europa, que tenen un Bristol 14 27 70 Roma 21 9 30 29,1 %, en transport privat. El nombre de desplaçaments interns ha cres- comportament molt més sostenible, i clarament per sobre de les de ciutats Brussel·les 21 22 60 82 Bristol 15 3 18 15 18 61 cut un 2,2 % respecte del 2006 i destaquen notablement la bicicleta i el mediterrànies, de l’Est d’Europa i de la Gran Bretanya. Londres Lió 27 18 tramvia, amb uns increments del 84,5 % i del 23,4 %respectivament. El Font: The Urban Ecosystem Europe Report 2007 Patres - 18 bicing, el model de transport que més ha crescut a la ciutat el 2007, ha Els darrers dotze anys, les mesures de foment de la recollida diferenciada Praga 12 16 portat a incrementar el nombre de places d’aparcament de bicicletes fins de fracció orgànica, vidre, paper, cartró i envasos i la col·laboració ciutada- Roma 13 16 a 14.696 –gairebé el doble–, i el tramvia, aquest mateix any, ha ampliat un na s’han traduït en un canvi d’hàbits significatiu dels barcelonins en matè- Madrid 7 13 26,6 % la seva oferta en quilòmetres de via. ria de recollida de brossa. Segons les dades disponibles, l’any 2007 París 10 10 8 9 aproximadament el 33 % dels residus generats a la ciutat es van recollir de Saragossa Riga 11 8 A Barcelona dues terceres parts del transport motoritzat corresponen al manera selectiva, proporció cinc vegades superior a la del 1996, amb la Nàpols 5 6 transport públic, i un 37,7 % d’aquest, a l’autobús. Precisament en aquest repercussió positiva que això suposa sobre l’impacte ambiental, les possi- Nicòsia 2 - mitjà de transport s’ha fet un esforç per tenir una flota menys contaminant, bilitats de reciclatge i la generació de nova activitat econòmica. * Dada revisada segons nova terminologia PMGRM (àmbit ciutat) i actualment circulen a la ciutat 251 vehicles propulsats amb gas natural i Font: The Urban Ecosystem Europe Report 2007 40 amb biodièsel, que representen un 26,7 % del total. Informe 2008. Sostenibilitat i qualitat de vida Zones verdes urbanes Zones verdes urbanes Compromís de les empreses Certificació Certificació 2 País ISO-14001 2007 EMAS 2008 a les ciutats europees l’any 2006 Ciutat (m /habitant) Oslo 54 europees l’any 2008 Alemanya 4.877 1.415 Göteborg 41 Espanya 13.852 1.027 Copenhaguen 36 Itàlia 12.057 908 Hannover 30 Àustria 697 262 L’any 2006 Barcelona té 7 m2 de zona verda per habitant –la qual cosa Bristol 21 L’any 2007, les empreses espanyoles eren les primeres de tot el continent Catalunya - 203 representa el 12 % del total de l’àrea urbana–, xifra que la situa en la fran- Londres 21 europeu pel que fa a l’obtenció d’acreditacions ISO 14001 i les terceres a Barcelona - 149 Dinamarca 982 93 ja mitjana-baixa de la mostra de ciutats analitzada a l’estudi Urban Berlín 19 escala mundial, per darrere de la Xina i el Japó. Hi havia gairebé 1.800 Dresden 19 Portugal 456 74 Ecosystem Europe. Si s’inclou la superfície del parc de Collserola que Hèlsinki 18 empreses acreditades més a Espanya que a Itàlia, el segon país d’Europa Suècia 3.800 74 pertany a la ciutat com a zona perifèrica verda d’accés i utilització fàcils per Madrid 17 en el rànquing, i aproximadament el doble que al Regne Unit, tercer en el Regne Unit 7.323 71 als barcelonins, el valor de l’indicador s’eleva a 18 m2 per habitant. Heidelberg 16 rànquing. Cal remarcar que el nombre d’empreses espanyoles amb l’acre- Grècia 278 62 Roma 16 Bèlgica 632 46 ditació ISO-14001 va registrar un creixement del 25 % respecte al 2006, un 42 Segons dades de Parcs i Jardins de Barcelona, la superfície de verd urbà Munic 15 Finlàndia 822 dels més alts de l’Europa Occidental i per sobre de la mitjana mundial República Txeca 2.731 33 ha augmentat un 5,2 % en el període 2002-2007. L’any 2007 ha comportat Viena 13 Milà 12 (21 %). Noruega 618 24 el rellançament de l’increment del verd a la ciutat, ja que ha augmentat Brussel·les 11 Hongria 1.537 17 13,8 hectàrees respecte de l’any 2006. El districte de Sant Martí és el que París 11 Pel que fa al sistema de gestió i auditoria ambiental EMAS, l’any 2008 França 3.476 12 62 ha gaudit d’un increment més gran gràcies a les obres d’enjardinament de Anvers 8 Espanya ocupa el segon lloc en nombre de registres del conjunt dels Polònia 1.089 12 Barcelona 7 Països Baixos 1.183 10 63 la cobertura de la Gran Via. Els espais verds principals que s’han creat el 28 països que formen la Unió Europea, amb 1.027 empreses certificades. Aalborg 7 Letònia 40 8 2007 han estat els següents: jardins de Tete Montoliu, jardins de la Porta Patres 6 Irlanda 370 6 de Collserola, parc lineal de la Gran Via de les Corts Catalanes, jardins de Turku 6 El 20 % dels registres EMAS de l’Estat espanyol corresponen a Catalunya, República Eslovaca 437 5 Carme Biada, jardins de Rodrigo Caro, jardí d’Ermessenda de Carcassona, Lió 4 i Barcelona concentra prop de tres quartes parts dels registres del Xipre 56 4 Estònia 169 2 plaça de Can Portabella, jardí del Barri de la Primavera i jardins de Mercè Riga 4 Principat. Cal remarcar que el nombre de certificacions de la demarcació Saragossa 4 Eslovènia 438 2 Vilaret. barcelonina supera amb escreix el de països com Dinamarca, Suècia, el Nàpols 3 Luxemburg 40 1 Regne Unit o Bèlgica. El sector amb un nombre més elevat de registres Malta 6 1 D’altra banda, Barcelona és una de les ciutats europees amb més arbrat Font: The Urban Ecosystem Europe Report 2007 EMAS és el dels serveis, i dins d’aquest, el turístic. Darrere seu se situa un Romania 2.269 1 en la seva trama urbana, fet que contribueix a crear una ciutat més salu- sector industrial, el químic; la resta de registres estan molt repartits entre Bulgària 214 0 Lituània 312 0 dable i a millorar el paisatge urbà. les diverses branques d’activitat econòmica. Font: Comissió Europea, Eco-Management and Audit Scheme (EMAS) El nombre d’empreses que han aconseguit un registre EMAS a Catalunya ha mostrat una tendència ascendent de manera continuada al llarg dels 11 anys d’existència d’aquests registres, amb un increment net d’entre 15 i 25 sol·licituds l’any durant la major part del període. En aquest context, l’any 2008 ha suposat l’estabilització del nombre de certificacions després del fort increment del 2007. Aquest augment significatiu del nombre de nous registres es pot atribuir principalment al sector turístic i a la incorpo- ració dels ens locals, i confirma la importància creixent que tant el món empresarial com el civil donen a la protecció ambiental. D’altra banda, en el context més ampli de la responsabilitat social empre- sarial, cal destacar l’adscripció de 76 empreses i organitzacions de la regió metropolitana de Barcelona i 105 de Catalunya al pacte mundial de les Nacions Unides Global Compact (segons dades del setembre del 2008), que pretén implantar en l’estratègia i l’operació de les empreses firmants deu principis relatius als drets humans, el treball, el medi ambient i la lluita contra la corrupció. S’estableix el compromís de donar-ne comptes a la societat mitjançant l’elaboració d’informes de progrés. Informe 2008. Sostenibilitat i qualitat de vida Millors ciutats europees Rànquing 2007 Ciutat Rànquing 2008 en qualitat de vida per als 1 Barcelona 1 6 Munic 2 treballadors l’any 2008 5 Estocolm 3 2 Ginebra 4 7 Zuric 5 4 París 5 11 Lió 7 Barcelona és novament la millor ciutat europea en qualitat de vida, segons 10 Amsterdam 8 l’informe European Cities Monitor de Cushman & Wakefield. Per onzè any 8 Copenhaguen 9 3 Madrid 9 consecutiu, el 2008 els executius europeus enquestats tornen a considerar 13 Dublín 11 Barcelona la ciutat europea que ofereix més bona qualitat de vida als treba- 19 Hamburg 12 lladors, superant altres ciutats, com París, Londres i Dublín. Munic –que 8 Oslo 12 ocupava la sisena posició l’any 2007– i Estocolm passen a ocupar la sego- 11 Londres 14 15 Roma 15 na i la tercera posició del rànquing i superen Ginebra i Madrid, que perden 17 Lisboa 16 dos i sis llocs respectivament. 18 Brussel·les 17 23 Manchester 18 La qualitat de vida és un dels factors essencials en les decisions de loca- 16 Viena 19 64 lització empresarial, sobretot en el sector terciari, on aquest factor té una 13 Berlín 20 65 Glasgow 21 valoració més alta que entre els executius europeus del sector industrial. 24 21 Milà 22 D’altra banda, constitueix un element clau per a l’atracció i la retenció de 27 Frankfurt 23 talent i de professionals creatius. 19 Leeds 24 25 Düsseldorf 25 Als factors que tradicionalment fan de Barcelona una ciutat molt atractiva 26 Atenes 26 on viure –entorn natural, possibilitats per al lleure durant tot l'any, dotació 30 Birmingham 27 22 Hèlsinki 28 de serveis, costos relativament moderats en el context europeu, etc.– cal 29 Praga 29 afegir que, segons l’enquesta de Cushman & Wakefield, el 2008 se situa 27 Budapest 30 entre les 10 ciutats europees de la mostra amb menys contaminació. 33 Bucarest 31 32 Moscou 32 31 Varsòvia 33 - Istanbul 34 Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2008 Informe 2008. Preus i costos Introducció L’any 2008, l’evolució del cost de la vida a Barcelona i Catalunya ha regis- Pel que fa als preus dels subministraments en l’àmbit europeu, Espanya trat dues etapes ben diferenciades: si entre el gener i el juliol la inflació ha —i per extensió Barcelona— manté una posició competitiva en l’apartat escalat fins a valors del 5 % —fruit de l’encariment del petroli i l’augment dels carburants i els combustibles, així com en el de l’electricitat per a ús dels preus de primeres matèries bàsiques als mercats internacionals—, a industrial. partir de l’agost la tendència s’ha invertit i aquest indicador ha anat caient fins a assolir un mínim històric (1,6 %) al desembre, sobretot per la dismi- Quant als costos salarials, l’informe de la Unió de Bancs Suïssos situa nució del preu del cru. Aquest retrocés ha fet que el diferencial d’inflació Barcelona en la franja mitjana de la mostra de ciutats del món correspo- que durant anys ha presentat l’economia catalana respecte de la UEM hagi nent a l’any 2008. Barcelona tendeix a convergir gradualment amb els estat nul al desembre per primera vegada des del 1991, cosa que ha afavo- valors de les principals àrees urbanes d’Europa i iguala el nivell de París, rit la competitivitat de les empreses. Al mateix temps, però, les ciutats alhora que pren distància respecte d’algunes ciutats del sud de la europees s’han encarit en relació amb les nord-americanes per la revalo- Mediterrània. En l’entorn internacional, la ciutat comtal continua sent ració de l’euro enfront del dòlar durant bona part de l’any. El resultat competitiva pel que fa al nivell salarial, i avança en una estratègia de futur d’aquestes dues tendències és que Barcelona manté la seva posició en el basada en la potenciació d’activitats intensives en coneixement que incor- rànquing de ciutats del món quant al cost de la vida —segons l’estudi porin mà d’obra altament qualificada i capital humà d’excel·lència. anual de Mercer Human Resource Consulting—, tot i que continua sent competitiva en el context de l’Europa dels 15 el 2008. PREUS I COSTOS 67 L’atractiu de fer negocis i d’establir-se a Barcelona ha anat associat, tradi- cionalment, a uns preus competitius del sòl, els subministraments i els costos laborals en el context europeu. En aquest sentit, pel que fa al preu del lloguer d’oficines, cal destacar que, gràcies al desenvolupament de noves àrees de negoci, l’increment mitjà registrat a Barcelona en els darrers dos anys ha estat inferior a la mitjana de la mostra de ciutats seleccionades per Richard Ellis en l’informe «Global Market Rents», la qual cosa reafirma el grau d’atractivitat de què ha gaudit la ciutat en els darrers anys. Barcelona també es manté competitiva en l’àmbit interna- cional pel que fa als locals comercials. En canvi, malgrat que té una ofer- ta àmplia i diversificada, se situa en la franja alta del rànquing de ciutats europees pel que fa al preu del sòl industrial i logístic, tot i que els valors màxims que registra són inferiors als de Londres, Dublín, Hèlsinki i Oslo. Informe 2008. Preus i costos Ciutats del món quant al cost de Rànquing Rànquing Preu del lloguer de l'habitatge Ciutat Lloguer habitatge ($/mes) mundial 2007 Ciutat la vida l’any 2008 mundial 2008 en ciutats del món l’any 2006 Nova York 7.380 1 Moscou 1 Tòquio 7.270 4 Tòquio 2 Londres 6.240 2 Londres 3 Hong Kong 4.350 10 Oslo 4 Seül 4.330 Barcelona manté la seva posició en el rànquing de ciutats del món quant al 3 Seül 5 El preu del lloguer de l’habitatge a Barcelona continua sent competitiu en Los Ángeles 4.200 cost de la vida. L’estudi anual elaborat per la consultora Mercer Human 5 Hong Kong 6 relació amb el d’altres ciutats europees i del món l’any 2006, d’acord amb les Sydney 3.870 6 Copenhaguen 7 Resource Consulting, que compara els preus de més de 200 productes i dades de la Unió de Bancs Suïssos, i se situa un 35 % per sota de la mitjana Chicago 3.450 7 Ginebra 8 Santiago de Xile 3.430 serveis bàsics a 143 ciutats de tot el món, la situa de nou en la posició 31a 9 Zuric 9 de les ciutats de la mostra. Hèlsinki 3.260 l’any 2008. 11 Milà 10 Dublín 3.020 8 Osaka 11 El preu del lloguer mitjà d’un habitatge a Barcelona és aproximadament la Dubai 2.900 Per tercer any consecutiu, Moscou encapçala el rànquing i és la ciutat més 13 París 12 quarta part del de Londres, la meitat que a Hèlsinki i molt inferior als de Milà 2.700 14 Singapur 13 cara del món per als professionals estrangers, seguida de Tòquio, que esca- ciutats europees de referència com Amsterdam, Milà, Dublín, Brussel·les o Rio de Janeiro 2.700 17 Tel Aviv 14 Ginebra 2.680 la dues posicions respecte a l’any passat. Pel contrari, Londres cau un lloc 21 Sydney 15 Budapest. Oslo 2.610 i se situa en tercera posició, mentre que Oslo en guanya sis i ocupa el quart 16 Dublín 16 Zuric 2.550 lloc, seguida de Seül. 18 Roma 16 En el període 2003-2006, l’increment del preu del lloguer d’un habitatge a Amsterdam 2.470 12 St. Petersburg 18 Barcelona –amb una variació acumulada del 48 %– ha estat notablement París 2.450 68 19 69 Malgrat el repunt inflacionista iniciat els darrers mesos de l’any 2007, el seu Viena 19 superior al de la majoria de ciutats analitzades. Malgrat aquest augment, Copenhaguen 2.440 20 Pequín 20 Kiev 2.430 origen internacional ha afavorit que Barcelona mantingui la seva posició 22 Hèlsinki 21 Barcelona encara es manté com una de les ciutats de la mostra amb els Miami 2.200 relativa entre les ciutats del món quant al cost de la vida. Pel mateix motiu, 15 Nova York 22 lloguers de l’habitatge més baixos de la Unió Europea dels 15. Lisboa 2.090 Madrid ha baixat dos llocs en relació amb l’any anterior i ha passat de la 38 Istanbul 23 Moscou 2.090 posició 26a a la 28a, tot allunyant-se lleugerament de les ciutats més cares 26 Xangai 24 Brussel·les 1.930 25 Amsterdam 25 Frankfurt 1.910 per viure. D’altra banda, Sevilla es troba en el lloc 74è de la classificació. 29 Atenes 25 Singapur 1.910 62 Sao Paulo 25 Madrid 1.890 En l’àmbit europeu, cal remarcar el fort encariment que s’ha experimentat 26 Madrid 28 Budapest 1.870 en algunes capitals de l’Est d’Europa, com ara Praga, que puja 20 llocs, o 49 Praga 29 Berlín 1.810 Varsòvia, que en puja 32. 37 Lagos 30 Viena 1.790 31 Barcelona 31 Roma 1.750 64 Rio de Janeiro 31 Toronto 1.730 La devaluació del dòlar respecte a la majoria de grans divises mundials fins 23 Estocolm 31 Barcelona 1.610 al primer semestre de l’any 2008 –a la qual s’han de sumar la crisi finance- 24 Douala 34 Atenes 1.570 ra i la crisi immobiliària– ha fet que les ciutats americanes hagin experi- 67 Varsòvia 35 Montreal 1.560 mentat una caiguda generalitzada en el rànquing. De fet, Nova York és 64 Melbourne 36 Estocolm 1.520 39 l’única ciutat dels Estats Units que es troba entre les 50 ciutats més cares Munic 37 Riga 1.390 45 Berlín 38 Sofia 1.270 del món i, a més, ha perdut set posicions respecte del rànquing de l’any 44 Brussel·les 39 Varsòvia 1.220 2007. 40 Frankfurt 40 Xangai 1.210 33 Dakar 41 Mèxic 1.190 A la resta del món destaca l’encariment de les ciutats brasileres, impulsat 28 Kiev 42 Praga 1.180 per la revalorització del real: Sao Paulo i Rio de Janeiro han passat d’ocu- 43 Luxemburg 43 Ljubljana 1.150 30 Almaty 44 Vílnius 1.100 par les posicions 62a i 64a a les posicions 25a i 32a, respectivament. En 31 Bratislava 45 Johannesburg 1.070 canvi, les ciutats asiàtiques principals que encapçalen el rànquing s’han 45 Düsseldorf 46 Buenos Aires 1.020 mantingut força estables, excepte les de l’Índia: Mumbai ocupa la posició 72 Riga 46 Bratislava 790 48a després d’avançar-ne 4 i Nova Delhi, la 55a després de pujar 13 posi- 52 Bombai 48 Nota: Els lloguers inclouen tots els costos ocasionals per a l'habitatge i estan basats en apartaments 59 Zagreb 49 cions en el rànquing. construïts després del 1980 (4 habitacions, cuina, bany i garatge) amb un nivell de confort de classe mitjana 57 Hamburg 50 Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS Font: Mercer Human Resource Consulting, World-wide Cost of Living Survey 2008-city rankings Informe 2008. Preus i costos Lloguer locals Ciutat Carrer comercials (€/m2) Nova York Cinquena Avinguda 12.612 Hong Kong Causeway Bay 12.161 Nova York Madison Avenue 8.181 París Avenue des Champs Elysées 7.732 Milà Via Montenapoleone 6.700 Roma Via Condotti 6.200 Preu del lloguer d'oficines en Preu del lloguer de locals Dublín Grafton Street 5.621 Ciutat Londres New Bond Street 5.520 Tòquio Ginza 5.413 ciutats del món l’any 2008 Londres 2.035 Zuric Bahnhofstrasse 4.972 Moscou 1.578 comercials en ciutats del món París Rue du Faubourg St Honoré 4.787 Tòquio 1.496 l’any 2008 Los Angeles Rodeo Drive (Beverly Hills) 4.568 Bombai 1.433 Londres Oxford Street 4.283 Nova Delhi 986 Sydney Pitt Street Mall 3.772 En el context internacional, segons l’estudi Global Market Rents de CB París 965 Atenes Ermou 3.600 Richard Ellis, durant l’any 2008 el preu del lloguer d’oficines a la ciutat de Hong kong 861 Seül Myeongdong 3.531 Barcelona s’ha mantingut en nivells molt competitius, ja que representen Dublín 860 Segons l’informe «Main Streets Across the World 2008» de Cushman and Chicago North Michigan Avenue 3.409 Nova York 702 aproximadament la cinquena part dels de Londres, prop de la tercera part Wakefield —que recopila i analitza les rendes a les principals zones comer- Munic Kaufingerstraße 3.360 Oslo 661 dels de Mumbai, Tòquio i Moscou i menys de la meitat dels de París. Madrid 656 cials de 236 ciutats de 48 països del món—, Barcelona continua en una Viena Kärntnerstraße 3.240 3.167 Zuric 632 bona posició per atreure activitats minoristes i oferir locals comercials a Moscou Tverskaya San Francisco Union Square 2.897 L’augment dels preus de les oficines a Barcelona en els darrers dos anys Luxemburg 630 preus assequibles. El lloguer dels locals comercials del Portal de l’Àngel Frankfurt Zeil 2.880 ha estat moderat i inferior a la mitjana de la mostra seleccionada, la qual Edimburg 628 —el carrer més car de Barcelona i el segon del país— encara representa Madrid Preciados 2.880 Manchester 594 cosa ha permès mantenir l’atractiu de la ciutat. Cal remarcar l’extraordina- Estocolm 589 una tercera part del dels Camps Elisis, menys de la meitat del dels princi- Singapur Orchard Road 2.760 ri creixement dels preus dels lloguers en ciutats de l’Índia –Mumbai i Nova Milà 580 pals carrers comercials de Milà i Roma i aproximadament la meitat dels de Melbourne Bourke Street 2.738 Stuttgart Königstraße 2.640 Delhi–, així com el seu fort increment en ciutats de l’Est d’Europa –Moscou, Frankfurt 561 Dublín o Londres. Barcelona Portal de l'Àngel 2.640 Praga i Varsòvia–, i també els registrats a Oslo i Madrid, on en aquests Glasgow 547 70 Berlín Tauentzienstraße (south) 2.640 Ginebra 533 71 darrers dos anys han crescut gairebé el triple que a Barcelona. La Cinquena Avinguda de Nova York i Causeway Bay de Hong Kong conti- Bombai Linking Road, Western Suburban 2.577 Varsòvia 520 Hamburg Mönckebergstraße 2.520 Rio de Janeiro 507 nuen sent els carrers comercials més cars del món. París, amb els Camps A Barcelona en els darrers anys la demanda d’oficines ha estat alta pel bon Elisis, i Milà i Roma, amb la Via Montenapoleone i la Via Condotti, respec- Madrid Serrano 2.520 Atenes 501 Amsterdam Kalverstraat 2.400 moment econòmic viscut, i l’oferta ha crescut gràcies al desenvolupament Seül 485 tivament, lideren el rànquing europeu. El rànquing espanyol l’encapçala Barcelona Passeig de Gràcia 2.400 d’àrees de negoci on es concentren els nous projectes i s’incrementa amb Roma 484 Madrid amb el carrer Preciados —on el preu per metre quadrat l’any és de Copenhaguen Strøget 2.278 especial intensitat l’oferta d’espai. El districte 22@ és l’àrea més consolida- Sydney 467 Xangai 465 2.880 euros—, seguit de Barcelona, amb el Portal de l’Àngel a 2.640 euros Newcastle Northumberland Street 2.219 da, encara que el districte econòmic Gran Via-l’Hospitalet agafa cada vega- Munic 459 per metre quadrat l’any. Birmingham High Street 2.219 Edimburg Princes Street 2.197 da més protagonisme a mesura que progressa la metamorfosi d’aquesta Brussel·les 440 Praga Na Prikope/Wenceslas Square 2.160 antiga àrea industrial. Barcelona 438 Després d’uns anys de pujades notables, el creixement del preu dels Manchester Market Square 2.080 Toronto 424 lloguers dels carrers principals s’ha alentit a França (5,9 %), Espanya Toronto Bloor Street 2.023 L’any 2008 ha suposat el lliurament d’un volum significatiu d’estoc d’ofici- Amsterdam 394 (3,6 %) i Irlanda (3,7 %). Malgrat aquesta tendència, segons l’informe, el Oslo Karl Johan Gate 2.000 Hèlsinki 389 nes, sobretot a les noves àrees de negoci, que han augmentat el seu pes Praga 381 creixement anual del preu del lloguer als principals carrers de Barcelona Rotterdam Lijnbaan 1.800 relatiu fins a gairebé el 12 % del total de superfície en oferta de la ciutat. Copenhaguen 355 —Portal de l’Àngel (10 %), passeig de Gràcia (14,3 %) i Rambla de Kuala Lumpur Suria KLCC 1.757 Istanbul Abdi Ipekci (European side) 1.756 Malgrat això, en el segon semestre es percep una baixada de la demanda i Hamburg 350 Catalunya (10 %)— s’ha situat per sobre de la mitjana de l’Europa Xangai Nanjing Road (East) 1.657 un descens del grau d’absorció –que havia marcat rècords en els tres anys Washington 347 Occidental (6,8 %), amb l’única excepció de la Diagonal, on els lloguers Brussel·les Rue Neuve 1.625 Boston 346 anteriors–, així com un lleuger descens de les llicències sol·licitades per a Pequín 343 s’han mantingut estables. De tota manera, aquests augments són lluny Hèlsinki City Centre 1.620 la construcció de noves oficines. Aquest segment del mercat immobiliari és dels de l’Europa de l’Est i Central —amb un increment mitjà de preus del Vancouver Robson Street 1.618 San Francisco 338 Pequín Wanfujing 1.596 molt sensible als cicles econòmics i en un moment d’incertesa com l’ac- Buenos Aires 334 26,6 % respecte de l’any 2007. A escala global, destaca novament l’evolu- València Colon 1.560 tual les empreses són més prudents en la seva presa de decisions, la qual Istanbul 331 ció alcista de les ciutats de països emergents: els set carrers comercials Budapest Váci utca 1.560 Viena 328 cosa podria repercutir en el seu grau d’activitat. Tot i això, es preveu que el Lisboa 323 de la mostra que han registrat creixements més importants dels lloguers Estocolm Biblioteksgatan 1.483 mercat de lloguer d’oficines evolucioni més favorablement que el de venda, Berlín 300 corresponen a Bombai i Istanbul, amb variacions anuals superiors al 75 %. Lió Rue de la République 1.473 Sevilla Tetuán 1.440 afectat particularment per les restriccions creditícies. Silicon Valley 299 Bilbao Gran Via 1.380 Mèxic 283 El context econòmic també ha tingut un impacte considerable en el sector São Paulo Iguatemi Shopping 1.337 Santiago de Xile 265 del comerç minorista, i es preveu un 2009 d’activitat força feble. Malgrat Marsella Rue St Ferréol 1.326 Montreal 248 això, les perspectives a llarg termini es consideren, en general, positives: Barcelona Rambla de Catalunya 1.320 San Juan de Puerto Rico 200 el dinamisme de la ciutat i la seva política comercial activa basada en els Tel Aviv Ramat Aviv 1.292 Atlanta 148 Saragossa Pl. de la Independencia 1.260 Nota: El preu anual inclou els costos totals d'ocupació d'oficines situades al centre de la ciutat plans de dinamització dels eixos comercials urbans fa esperar que un gran Rio De Janeiro Rio Sul Shopping 1.194 Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents 2008 nombre de comerços minoristes mantinguin els seus plans d’expansió. En Barcelona Avinguda Diagonal 960 l’actualitat, Barcelona té 19 eixos comercials distribuïts pels diversos Beirut ABC Centre Achrafieh 792 districtes de la ciutat, que representen una oferta diversificada i competiti- Nota: Preu anual del metre quadrat va a escala internacional. Font: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World 2008 Informe 2008. Preus i costos Preu del lloguer del sòl Preu més alt Preu més alt Preu del gas per a ús industrial Preu Gas industrial Preu Gas industrial industrial en ciutats europees local industrial local industrial País (€/Gigajoules) 2007 (€/Gigajoules) 2008 de més de 5.000 m2 de més de 5.000 m2 als països europeus l’any 2008 ( m2/any) 2007 Ciutat ( m2/any) 2008 Bulgària 6,02 6,86 € € l’any 2008 Croàcia 7,77 7,72 223 Londres 210 Estònia 5,94 8,23 110 Hèlsinki 130 Espanya 8,21 8,86 115 Dublín 130 L’any 2008, segons dades de l’Agència Estadística de la Unió Europea Regne Unit 8,42 9,07 110 Oslo 130 (Eurostat), el preu del gas per a ús industrial a Espanya es de 8,86 €/giga- Portugal 8,61 9,13 Segons l’estudi European Industrial Property Markets across Europe de King 100 Barcelona 108 joules, per la qual cosa Espanya se situa com el quart país més assequible Romania 9,39 9,27 Sturge, Barcelona se situa en la franja alta de les ciutats europees pel que fa al 100 Estocolm 105 98 Zuric 104 dels 22 països europeus de la mostra, on només Bulgària, Croàcia i Estònia Letònia 9,10 9,33 lloguer del sòl industrial l’any 2008, amb un preu màxim de 108 /m2/any que Finlàndia 8,30 9,70 € 94 Viena 96 es troben en una posició més competitiva pel que fa al preu d’aquest Polònia 8,80 10,20 la situa en la cinquena posició del rànquing continental. Londres continua sent 84 Tallinn 96 subministrament. Per tant, tenint en compte que el mercat energètic del Lituània 7,98 10,37 l’emplaçament industrial més car d’Europa –amb lloguers de 210 2 €/m /any–, 87 Madrid 96 gas és d’àmbit estatal, Barcelona manté un nivell de preus competitius per Txèquia 8,11 10,56 seguit d’Hèlsinki, Dublín i Oslo. En els llocs inferiors del rànquing, destaquen 96 Birmingham 94 96 Edimburg 94 a l’atracció de noves empreses. França 10,05 10,92 pels valors assequibles del sòl industrial les ciutats flamenques de Limburg i Eslovàquia 9,45 11,04 90 Leeds 94 Anvers, ciutats franceses i algunes capitals de l’Europa Central i del l’Est on els En un entorn de fort increment dels preus energètics, Espanya ha registrat Bèlgica 9,46 11,06 92 Manchester 91 Països Baixos 10,83 11,38 preus baixos coincideixen amb una major disponibilitat de sòl industrial, com 90 Amsterdam 90 un increment del preu del gas del 8 % el darrer any, inferior al del conjunt Hongria 10,29 11,52 72 per exemple Varsòvia i Praga, amb valors de 44 /m2 € /any i 54 /m2 € /any 120 Moscou 86 de països de la UE, que ha estat entorn del 13 %, cosa que fa que continuï Luxemburg 9,96 11,97 84 Cardiff 80 73 respectivament. situant-se en una posició competitiva en el context europeu. Eslovènia 10,61 12,14 - Glasgow 80 Irlanda 10,86 12,48 75 Munic 78 A Barcelona el valor d’aquest indicador ha incrementat el 8 % respecte de l’any Alemanya 12,84 15,77 72 Riga 78 Suècia 20,94 17,95 anterior. Es tracta d’un creixement superior a la mitjana dels mercats europeus 78 Belgrad 78 seleccionats en l’estudi, on els curts terminis de construcció de magatzems i 77 Copenhaguen 75 Nota: Inclou els impostos per un consum anual entre 10.000 i 100.000 GJ. Dades semestrals 60 Roma 75 Font: Eurostat naus han permès mantenir un subministrament elàstic que en general ha 80 Belfast 75 cobert la demanda existent, i ha fet que els preus dels lloguers hagin crescut de 72 Sofia 72 manera moderada (1,9 %). Tanmateix, els increments més acusats s’han 72 Zagreb 72 produït a Roma, Oslo i Hèlsinki, on han estat superiors al 15 %. Els mercats amb 72 Frankfurt 72 els descensos més notables han estat els de Moscou, Bucarest i Praga, que han 65 Milà 70 72 Atenes 68 sofert reduccions dels lloguers de més del 14 %. 60 Vílnius 66 57 Istanbul 66 Si s’analitza la demanda en funció de l’ús de les naus, destaca la importància 65 Düsseldorf 64 creixent que tenen els usos per a distribució, emmagatzemament i logística. 60 Rotterdam 63 L’augment del transport de contenidors procedents d’Àsia potenciarà el paper 69 València 63 63 Praga 54 dels principals ports europeus com a hubs logístics, i en aquest context 66 Bucarest 54 Barcelona té l’oportunitat d’esdevenir la porta d’entrada del tràfic asiàtic al sud 54 París 53 d’Europa. Per tal d’assolir aquest objectiu estratègic, a més de l’ampliació en 54 Berlín 53 curs de la zona d’activitat logística propera al Port, cal treballar per millorar els 48 Lió 48 55 polígons o les àrees d’activitat econòmica i estendre al conjunt del territori Budapest 48 48 Bratislava 46 xarxes potents d’infraestructures de mobilitat i de telecomunicacions que 43 Brussel·les 45 disposin de subministraments eficients per desenvolupar l’activitat empresa- 40 Bordeus 45 rial. 46 Lilla 44 40 Varsòvia 44 El mercat del sòl logístic i industrial més gran a Europa, segons l’estudi 46 Alta Silèsia 44 39 Anvers 42 European industrial property markets across Europe de King Sturge, és a 36 Limburg 39 Londres, seguit per l’Illa de França i Birmingham. Barcelona i Madrid estan en la quarta i la cinquena posició del rànquing, amb 12,75 milions de m2 i Font: King Sturge, European Industrial Property Markets 2008 9,5 milions de m2, respectivament. Informe 2008. Preus i costos Preu de l'electricitat per a ús País Preu electricitat (€/kwh) Preu del telèfon en països del Trucada Trucada internacional (€) País local (€) industrial als països europeus Dinamarca 20,74 Itàlia 16,04 món l’any 2006 - Estats Units 0,07 l’any 2007 Irlanda 13,88 1,53 Espanya 0,19 Hongria 13,54 2,12 Itàlia 0,22 Alemanya 13,53 2,13 Estònia 0,23 Regne Unit 12,67 Segons dades de l’Agència Estadística de la Unió Europea (Eurostat), l’any 4,90 Finlàndia 0,24 Eslovàquia 12,48 2006, les trucades locals a Espanya són les més barates dels 21 països 4,34 Japó 0,25 1,40 Eslovènia 0,26 Segons dades de l’Agència Estadística de la Unió Europea (Eurostat), l’any Països Baixos 12,00 d’Europa que apareixen a la mostra i estan gairebé un 50 % per sota del UNIÓ EUROPEA 11,56 1,18 Suècia 0,29 2007, amb un preu d’11,06 €/kWh, Espanya se situa en una posició Bèlgica 11,49 preu mitjà de la UE-25. A la majoria dels estats analitzats el preu d’aquest 1,37 Luxemburg 0,31 intermèdia en relació amb els preus de l’electricitat per a ús industrial dels Àustria 11,28 tipus de trucada s’ha mantingut o ha anat a la baixa respecte al 2005; 3,49 Grècia 0,31 27 països europeus de la mostra. Txèquia 11,28 Espanya és un dels països on el descens ha estat més notable, del 32 %. 0,85 Països Baixos 0,33 Espanya 11,06 1,77 UNIÓ EUROPEA 15 0,34 El preu de l’electricitat per a ús industrial en els països de la mostra –amb Polònia 11,04 2,32 França 0,36 Els preus de les trucades internacionals a Espanya s’han mantingut esta- Luxemburg 10,93 1,79 UNIÓ EUROPEA 25 0,36 una àmplia variabilitat en les xifres– ha experimentat un augment mitjà del Eslovènia 10,92 bles aquest darrer any i són un 15 % més barats que la mitjana de la UE-25. 3,11 Portugal 0,37 5 %. En aquest context inflacionista amb una dinàmica de preus a l’alça a Romania 10,84 No resulta, però, tan competitiu el cost de la trucada d’àmbit nacional, que 2,38 Dinamarca 0,37 tot Europa, Espanya i, per extensió, Barcelona mantenen una posició Noruega 9,45 es troba un 15 % per sobre de la mitjana de la UE-25. 4,07 Lituània 0,39 74 competitiva pel que fa a aquest subministrament energètic. Contràriament, Portugal 9,11 0,46 Alemanya 0,39 2,88 Hongria 0,40 75 destaquen França, Letònia, Lituània, Bèlgica, Eslovàquia i la República Croàcia 9,02 Grècia 8,63 2,23 Regne Unit 0,44 Txeca, amb increments interanuals de dos dígits. Lituània 8,50 1,91 Irlanda 0,49 Finlàndia 7,15 1,90 Àustria 0,49 La liberalització dels mercats i la creació del mercat interior en l’àmbit Letònia 7,01 1,23 Polònia 0,50 europeu haurien de garantir, si no millorar, el subministrament d’energia França 6,92 2,02 Txèquia 0,56 1,98 Bèlgica 0,57 elèctrica i donar resposta a la demanda derivada del creixement Bulgària 6,80 Suècia 6,56 empresarial. Nota: Preu d'una trucada de 10 minuts. La trucada internacional és als Estats Units Estònia 6,26 Font: Eurostat Nota: Inclou els impostos per un consum anual entre 500 i 2.000 MWh Font: Eurostat Informe 2008. Preus i costos Preu dels combustibles líquids Gasoil Nivells salarials en ciutats Salari Brut Salari Net Fuel als països de la Unió Europea automoció Euro-super 95 (Nova York = 100) Ciutat (Nova York = 100) (€/tona) País (€/litre) (€/litre) del món l’any 2008 130,0 Zuric 140,3 l’any 2007 341,96 Regne Unit 1,38 1,31 111,7 Dublín 132,3 275,78 Itàlia 1,10 1,21 139,1 Oslo 131,7 674,05 Suècia 1,06 1,14 125,4 Ginebra 130,4 303,62 UNIÓ EUROPEA 25 1,05 1,15 Segons l’estudi Prices & Earnings around the Globe de la Unió de Bancs 140,9 Copenhaguen 114,1 238,25 Alemanya 1,05 1,20 Suïssos, Barcelona continua sent una ciutat competitiva en costos sala- 102,2 Londres 110,0 L’any 2007 Espanya manté uns preus dels combustibles líquids molt compe- 270,50 Eslovàquia 1,03 1,02 103,6 Hèlsinki 108,7 348,10 Irlanda 1,03 1,03 rials nets en el context de les ciutats del món. Així, l’any 2008 ocupa la titius en el context energètic d’àmbit europeu. La mitjana europea dels 15 104,8 Frankfurt 102,4 293,46 UNIÓ EUROPEA 1,03 1,12 posició 21a del rànquing de nivells salarials. Situada en la franja mitjana supera un 18 % els preus de la benzina i un 15 % els del gasoil d’automoció 100,0 Nova York 100,0 329,02 Portugal 1,02 1,24 de les ciutats de la mostra, els salaris nets a Barcelona són inferiors als 100,9 Berlín 98,3 vigents a Espanya, i tan sols alguns països bàltics i de l’Europa de l’Est, per la 239,69 França 1,01 1,17 de ciutats com Dublín, Copenhaguen i Londres en un 38 %, un 29 % i un 94,8 Viena 97,9 seva posició geoestratègica, a més de Grècia, se situen per sota. 300,51 Països Baixos 1,01 1,34 86,1 Los Ángeles 96,7 575,00 Dinamarca 0,99 1,17 26 %, respectivament. 89,8 Sydney 95,8 En un context internacional de preus de combustible alts i de preocupacions 240,66 Txèquia 0,98 0,98 87,8 Chicago 94,1 Tanmateix, en els darrers anys s’estan reduint les distàncies entre els sobre la seguretat del subministrament energètic, els preus en general han 303,39 Hongria 0,97 1,00 103,6 Brussel·les 93,3 361,17 Finlàndia 0,96 1,17 nivells salarials de Barcelona i de les àrees urbanes principals del conti- 96,6 Estocolm 92,2 experimentat un decreixement notable l’any 2007 a la Unió Europea. El preu 294,70 Àustria 0,94 0,99 nent europeu. En aquest sentit, cal destacar que el 2008 el salari net de 84,5 Toronto 91,6 de la tona de fuel s’ha reduït un 17 %, el de gasoil d’automoció un 4 % i la 216,19 Bèlgica 0,93 1,20 76 Barcelona s’iguala per primera vegada al de París i pren distància d’algu- 79,7 Tòquio 89,3 benzina un 3 %. 325,97 Eslovènia 0,92 0,97 84,1 Montreal 87,7 77 308,54 Polònia 0,92 0,94 nes de les ciutats del sud de la Mediterrània, com ara Milà o Lisboa. 92,6 Amsterdam 87,3 Espanya, tot i estar per sota dels preus de la Unió Europea, s’ha mantingut el 257,56 Grècia 0,92 0,91 L’estratègia de futur de la ciutat aspira que la seva economia es basi cada 70,3 Barcelona 81,4 257,56 Estònia 0,92 0,91 81,0 2007 en la seva línia quant a reducció de preus dels combustibles líquids, en vegada més en activitats intensives en coneixement que incorporin mà París 81,4 285,97 Espanya 0,89 0,95 65,9 Madrid 78,6 el cas de la benzina fins al 5 %. Tot i que encara no es disposa de les dades - Letònia 0,86 0,84 d’obra altament qualificada, amb una remuneració adequada que perme- 67,9 Miami 74,4 del 2008 per poder fer la comparativa entre ciutats, la reducció del preu del - Luxemburg 0,85 1,01 ti la retenció i la captació de capital humà d’excel·lència. 66,4 Milà 71,0 petroli durant la segona meitat del 2008 fa pensar que l’evolució dels preus - Lituània 0,81 0,80 45,2 Dubai 64,2 dels combustibles líquids també serà a la baixa i Barcelona podrà mantenir la 52,3 Atenes 59,3 Font: Eurostat 55,8 Roma 59,0 seva posició competitiva. 46,5 Seül 50,6 39,6 Lisboa 46,1 37,4 Singapur 45,0 40,1 Ljubljana 36,4 30,6 São Paulo 35,9 27,8 Hong Kong 35,4 34,7 Johannesburg 35,4 32,8 Praga 34,7 24,8 Moscou 31,6 23,6 Bratislava 26,6 23,1 Santiago de Xile 26,4 22,8 Rio de Janeiro 26,1 25,5 Budapest 25,6 26,1 Varsòvia 24,8 19,8 Riga 21,0 21,0 Vílnius 21,0 16,7 Buenos Aires 19,6 13,6 Xangai 15,5 10,8 Mèxic 14,0 12,2 Sofia 13,4 10,9 Kiev 13,1 Nota: El salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions. El salari net es calcula després d'impostos i contribucions a la Seguretat Social Font: Prices & Earnings around the Globe 2008, UBS Informe 2008. Preus i costos Salaris dels enginyers en ciutats Ingressos Ingressos Salaris dels empleats de banca Ingressos Ingressos Bruts anuals ($) Ciutat Nets anuals ($) del món l’any 2006 83.000 Zuric 61.700 en ciutats del món l’any 2006 Bruts anuals ($) Ciutat Nets anuals ($) 84.900 Zuric 68.500 85.200 Nova York 55.900 89.400 Ginebra 63.500 76.700 Los Ángeles 55.100 74.900 Tòquio 56.300 53.100 Dubai 52.300 66.900 París 43.000 Pel que fa als salaris dels enginyers i els tècnics d’alt nivell, segons les 65.100 Ginebra 48.700 Segons l’informe Price & Earnings around the Globe, Barcelona se situa en 59.400 Frankfurt 39.100 70.300 Chicago 48.400 últimes dades disponibles de la Unió de Bancs Suïssos, l’any 2006 la franja alta de la mostra quant al nivell salarial del sector bancari, enca- 52.100 Londres 38.200 60.100 Tòquio 46.200 Barcelona, amb un salari net de 34.200 $, se situa en una posició intermè- 63.300 Toronto 46.000 ra que està molt allunyada dels nivells salarials de les grans urbs finance- 46.400 Dublín 38.000 51.800 Oslo 34.600 dia en el conjunt de les ciutats analitzades per l’informe Price & earnings 63.100 Londres 45.800 res europees, com Zuric, Ginebra, París o Londres. El valor del salari net 59.500 Copenhaguen 33.600 around the globe. En concret, en el context de la UE-15 Barcelona ocupa la 74.000 Oslo 44.800 anual a la ciutat és de 31.100 $, la qual cosa la situa en la posició número 32.700 Dubai 32.700 56.200 Dublín 43.800 novena posició d’un total de 17 ciutats analitzades, mentre que en el dotze de la mostra, i supera el de centres financers reconeguts internacio- 51.200 Berlín 31.700 56.600 Miami 42.100 rànquing mundial és la número 22 de 49 ciutats. 72.000 Copenhaguen 40.300 nalment, com Nova York, Amsterdam o Milà, i també el de Madrid. 38.900 Barcelona 31.100 40.200 Seül 31.100 59.900 Montreal 38.600 El sector financer és un sector intensiu en coneixement, gran part dels 41.100 Toronto 30.100 El salari net d’un enginyer a Barcelona és superior al de Milà, Amsterdam, 63.800 Frankfurt 38.500 41.700 Montreal 29.200 Brussel·les i Estocolm, però continua estant un 22 % i un 25 % per sota dels 38.700 Hong Kong 36.600 empleats del qual són altament qualificats, fet que origina que els nivells 37.500 Sydney 29.200 57.400 36.500 de Dublín o Londres, respectivament. Aquest nivell salarial se situa com un Viena salarials de la banca estiguin per sobre de la mitjana de l’economia, com 36.300 Madrid 28.500 55.800 Hèlsinki 35.300 78 valor intermedi entre els de les ciutats llatinoamericanes i de l’Europa de 52.500 París 35.100 també ho està la seva productivitat. A més, la presència d’un sector finan- 41.300 Viena 28.200 44.200 79 l’Est, que estan a la banda baixa del rànquing, i els de les ciutats nord- 47.200 Sydney 35.100 cer potent pot ser un factor d’atracció empresarial, atès que facilita l’ob- Brussel·les 27.400 38.500 Nova York 27.000 americanes de la mostra, que estan a la banda alta. 57.500 Berlín 34.500 tenció del capital necessari per crear noves empreses i ofereix instruments 36.300 Hèlsinki 25.500 42.800 Barcelona 34.200 que permeten desenvolupar els sectors emergents que comporten un risc 29.200 Los Ángeles 24.300 En els darrers tres anys, el salari net d’un enginyer a Barcelona s’ha incre- 54.600 Amsterdam 33.100 37.300 Estocolm 24.100 39.200 Madrid 32.200 financer més elevat. Al mateix temps, la proximitat d’aquest sector a les mentat el 33 %, percentatge similar a l’augment mitjà de les ciutats de famílies –característica important a Catalunya, atesa la fortalesa de les 30.800 Miami 23.300 48.100 Estocolm 32.100 l’Europa occidental, però superior al del conjunt de la mostra. Aquesta 45.700 Amsterdam caixes d’estalvi– podria, d’una banda, animar l’estalvi de les famílies i, de 23.000 41.200 Seül 31.900 29.100 Roma 22.400 dinàmica de convergència gradual de salaris respecte a les ciutats capda- 51.000 Johannesburg 30.900 l’altra, reorientar aquest estalvi cap a activitats productives. 30.300 Milà 21.800 vanteres augmenta les possibilitats de Barcelona d’atraure talent interna- 41.800 Milà 28.500 25.700 Santiago de Xile 20.500 43.500 Brussel·les 26.200 cionalment. 25.600 Atenes 19.700 33.300 Singapur 25.000 26.800 Lisboa 18.700 35.700 Lisboa 24.600 22.200 Singapur 17.800 31.700 Roma 21.600 22.300 Riga 16.500 27.700 São Paulo 20.400 18.400 Moscou 16.000 26.100 Atenes 19.500 20.100 Xangai 14.800 22.900 Santiago de Xile 17.000 17.900 Johannesburg 14.100 22.700 Rio de Janeiro 16.700 14.300 Hong Kong 10.900 20.400 Buenos Aires 16.600 17.700 Budapest 10.600 16.600 Moscou 14.500 14.500 Praga 10.600 15.200 Mèxic 11.800 12.700 Rio de Janeiro 9.600 18.200 Ljubljana 11.500 11.300 Buenos Aires 9.400 15.900 Budapest 10.900 15.200 Ljubljana 9.400 14.700 Praga 10.700 11.800 Bratislava 9.200 12.600 Bratislava 9.800 10.100 Mèxic 9.100 12.200 Varsòvia 8.000 11.600 São Paulo 8.900 9.900 Riga 7.400 11.500 Vílnius 7.700 8.100 Xangai 6.300 10.900 Varsòvia 7.200 9.100 Vílnius 6.100 5.800 Kiev 4.800 5.100 Kiev 4.300 3.700 Sofia 2.600 5.300 Sofia 3.800 Nota: Treballador amb formació especifica i 10 anys d'experiència en banca i aproximadament Nota: Treballador en una empresa electrònica industrial amb cinc anys d'experiència en el sector, d'uns 35 anys, casat i amb dos fills amb nivell educatiu de formació professional o estudis universitaris i aproximadament d'uns 35 anys, casat i amb dos fills Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS Informe 2008. Preus i costos Salaris dels obrers qualificats Ingressos Ingressos Impostos i contribucions a la Ciutat Impostos i contribucions (%) Bruts anuals ($) Ciutat Nets anuals ($) en ciutats del món l’any 2006 Copenhaguen 44 53.000 Dublín 44.800 Seguretat Social en ciutats del Brussel·les 39 65.400 Nova York 43.300 Ljubljana 37 58.400 Zuric 42.800 món l’any 2006 Oslo 35 52.500 Tòquio 41.500 Amsterdam 34 Segons les últimes dades disponibles de la Unió de Bancs Suïssos, l’any 52.200 Ginebra 40.300 Estocolm 34 2006 Barcelona es troba en una posició intermèdia entre les ciutats de la 54.400 Chicago 37.400 Berlín 33 44.900 Los Ángeles 36.800 A Barcelona, el conjunt de la imposició sobre la renda i les contribucions a Frankfurt 33 UE-15 pel que fa al salari net dels obrers qualificats, amb una remunera- 49.100 Toronto 35.800 Vílnius 33 ció mitjana de 22.800 $. 46.500 Londres 34.400 la Seguretat Social representa el 19 % del salari brut l’any 2006. De les Varsòvia 33 51.600 Oslo 32.600 49 ciutats de la mostra seleccionada per la Unió de Bancs Suïssos, Nova York 31 De tota manera, l’increment salarial dels obrers qualificats a Barcelona 42.800 Miami 32.300 Barcelona se situa com la dotzena amb costos fiscals associats al treball Budapest 30 entre els anys 2003 i 2006 ha superat amb escreix el creixement mitjà de la 46.400 Montreal 31.700 més baixos, mentre que dins de la UE és la tercera més competitiva en Johannesburg 30 52.600 Copenhaguen 31.100 París 30 mostra. Per tot això, si l’any 2003 Barcelona era la quarta ciutat de la 39.100 Seül 30.300 aquest àmbit, després de Dublín i Madrid. Ginebra1 28 UE-15 amb nivell salarial més baix, només per sobre de Lisboa, Roma i 46.400 Brussel·les 29.700 Hèlsinki 28 Milà, l’any 2006 també supera Atenes, París, Madrid i Estocolm. 38.700 Frankfurt 28.400 En l’àmbit europeu, les ciutats nòrdiques ocupen les posicions més eleva- Montreal 28 40.900 Hèlsinki 28.400 des pel que fa a costos fiscals, atesos els seus alts nivells d’estat del Sofia 28 En el context mundial, Barcelona se situa novament en una posició 40.200 Viena 27.700 80 benestar. Així, per exemple, Suècia destina el 20 % del seu producte inte- Viena 28 37.700 Berlín 27.000 Riga 27 81 intermèdia, la 22a d’un total de 48, en la mostra de ciutats considerades, 39.800 26.900 rior brut (PIB) a despeses en seguretat social, mentre que a Espanya Sydney Chicago 26 amb un salari dels obrers qualificats un 50 % inferior al de Dublín, que 39.500 Amsterdam 25.500 aquest percentatge és del 10,2 % i als Estats Units tan sols del 4 %. És Londres 26 encapçala el rànquing, i clarament inferior als de Seül, Tòquio, Zuric i les 28.600 Barcelona 22.800 previsible que, a mesura que s’avanci en el procés d’integració de la UE, Milà 26 ciutats nord-americanes principals. 36.300 Estocolm 22.500 l’harmonització impositiva creixent redueixi la variabilitat entre els siste- Praga 26 23.800 Madrid 20.000 mes tributaris dels països europeus i la seva competència fiscal inherent, Roma 26 19.200 Dubai 19.200 Sydney 26 22.700 Milà 16.300 fet que contribuirà a acostar els costos laborals unitaris. Miami 25 21.100 Atenes 15.700 Seül 25 21.700 Roma 15.700 A escala mundial s’observa que a les ciutats asiàtiques, a excepció de les Toronto 25 19.700 París 14.400 del Japó, i en algunes ciutats llatinoamericanes la càrrega fiscal és inferior Zuric1 25 15.500 Singapur 12.200 a la suportada a Barcelona, a la inversa del que succeeix als Estats Units i Bratislava 23 14.600 São Paulo 11.700 Santiago de Xile 23 12.000 Hong Kong 10.700 al Canadà. Los Ángeles 22 12.200 Santiago de Xile 9.800 Tòquio 22 11.600 Lisboa 9.700 Atenes 21 15.700 Ljubljana 9.700 Lisboa 21 12.700 Praga 9.100 Rio de Janeiro 20 12.400 Rio de Janeiro 8.700 Barcelona 19 10.700 Buenos Aires 8.600 Xangai 19 11.500 Riga 8.600 Dublín 18 10.100 Bratislava 7.800 Madrid 18 8.500 Budapest 5.800 Buenos Aires 17 5.800 Moscou 5.800 Kiev 17 8.600 Varsòvia 5.700 São Paulo 17 6.700 Xangai 5.500 Singapur 17 6.100 Kiev 5.100 Hong Kong 13 6.800 Vílnius 4.600 Moscou 13 5.800 Sofia 4.500 Mèxic 10 4.700 Mèxic 4.400 Dubai 1 Nota: Treballador amb formació específica i 10 anys d'experiència en una gran empresa del sector 1 Inclou assegurança sanitària bàsica metal·lúrgic i aproximadament d'uns 35 anys, casat i amb dos fills Nota: L'impost sobre la renda i les contribucions a la Seguretat Social en percentatge del salari brut Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS Informe 2008. Mercat laboral i formació Introducció El canvi de cicle econòmic que va començar a la tardor de 2007 a causa de la crisi financera internacional i, en el nostre cas, també de la crisi immo- biliària, ha tingut un impacte directe en el mercat de treball que ha provo- cat un punt d’inflexió en l’evolució dels indicadors laborals principals durant la segona part del 2008. Barcelona i Catalunya afronten aquesta etapa complexa després que el 2007 s’hagi culminat una llarga fase expansiva que ha suposat un salt extraordinari en els nivells de participació en el mercat laboral i en la creació de llocs de treball. Efectivament, el 2007, el mercat laboral català es consolidava com el quart mercat amb més massa crítica de la Unió Europea (amb més de 3,7 milions d’actius) i les taxes d’ocupació de Catalunya i Barcelona (71 % i 72,9 %, respectivament) superaven amb escreix tant les mitjanes de la Unió Europea dels 15 com els objectius europeus per al 2010 fixats a la cimera de Lisboa. Com a conseqüència d’aquest procés, la taxa d’atur es va reduir fins al 6,5 % a Catalunya i el 83 5,8 % a Barcelona, uns nivells que se situen a la banda baixa de la sèrie MERCAT LABORAL històrica i que són inferiors a les mitjanes europees. I FORMACIÓ El descens progressiu del ritme d’activitat econòmica durant el 2008 ha suposat que a partir del segon semestre s’hagi iniciat un procés de destrucció neta d’ocupació i un increment significatiu dels nivells d’atur per primera vegada en 14 anys, tant a Barcelona com a Catalunya i al conjunt del territori espanyol. Tot i això, la intensitat d’aquest procés és més moderada a la nostra ciutat, que, en tancar el 2008, manté més d’un milió d’afiliats a la Seguretat Social, té una taxa d’activitat de gairebé el 79 % i una taxa d’atur similar a la del conjunt de la zona euro. En l’àmbit de la formació, Barcelona consolida l’atractiu creixent com a ciutat per cursar-hi estudis de postgrau en el panorama internacional. És l’única ciutat amb dues escoles de negocis que se situen entre les nou primeres del rànquing europeu, i hi ha tres escoles que se situen entre les 100 millors del món segons el rànquing d’MBA del Financial Times. Informe 2008. Mercat laboral i formació Població activa a les regions La població activa de Catalunya assoleix 3.733 milers de persones l’any 2007 i el Principat es manté com el quart mercat laboral de més dimen- Població femenina activa Població activa europees l’any 2007 sió de la Unió Europea darrere de l’Illa de França, la Llombardia i Londres. (milers de persones) Regió (CIUTAT) (milers de persones) La població activa catalana ha crescut un notable 2,9 %, taxa que més que 2.723 Illa de França (PARÍS) 5.604 triplica el ritme d’increment del conjunt europeu, que és del 0,8 %. Com 1.855 Llombardia (MILÀ) 4.384 l’any anterior, aquesta evolució ha estat la més dinàmica de les quatre 1.667 Londres (LONDRES) 3.736 primeres regions del continent: la població activa de l’Illa de França ha 1.613 Catalunya (BARCELONA) 3.733 1.456 Comunitat de Madrid (MADRID) 3.232 crescut un 1,9 % després de 6 anys de lleugeres disminucions, mentre que 1.353 Dinamarca (COPENHAGUEN) 2.866 la de la Llombardia ha augmentat un 0,3 % i la de Londres un 0,6 %. 1.288 Roine-Alps (LIÓ) 2.766 1.137 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 2.489 La població activa femenina de Catalunya arriba als 1.613 milers de perso- 1.150 Mazowieckie (VARSÒVIA) 2.482 nes, la qual cosa representa un 3,1 % més que el 2006. Aquest augment 1.017 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 2.419 és més de 2 punts percentuals superior al creixement mitjà de la Unió 975 Laci (ROMA) 2.330 1.034 Alta Baviera (MUNIC) 2.227 Europea, tot i ser 1,3 punts inferior al registrat l’any anterior. Tot i això, el 938 Stuttgart (STUTTGART) 2.048 43,2 % de la població activa catalana són dones, pes que se situa 1,8 punts 968 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 2.034 per sota de la mitjana de la UE-15. 870 Darmstadt (FRANKFURT) 1.903 831 Zuid-Holland (ROTTERDAM) 1.822 Segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA), la ciutat de 768 Àtica (ATENES) 1.804 84 832 Berlín (BERLÍN) 1.774 85 Barcelona tanca l’any 2008 amb 814.800 actius. Durant aquest darrer 702 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 1.609 exercici, malgrat les dificultats del context macroeconòmic, la taxa d’acti- 779 Vílnius (VÍLNIUS) 1.575 vitat ha augmentat 1,5 punts fins a assolir el 78,9 %. 656 Noord-Holland (AMSTERDAM) 1.412 681 Lisboa (LISBOA) 1.398 682 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 1.376 611 Közép Magyarország (BUDAPEST) 1.296 571 Gran Manchester (MANCHESTER) 1.218 526 West Midlands (BIRMINGHAM) 1.167 555 Riga (RIGA) 1.145 508 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 1.057 491 Bucarest (BUCAREST) 1.056 509 Estocolm (ESTOCOLM) 1.052 511 Sofia (SOFIA) 1.050 458 País Basc (BILBAO) 1.050 501 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 1.049 471 Escòcia de l'est (EDIMBURG) 985 422 Hamburg (HAMBURG) 920 389 Viena (VIENA) 835 326 Zagreb (ZAGREB) 704 325 Estònia (TALLINN) 663 290 Praga (PRAGA) 632 284 Oslo (OSLO) 590 203 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 458 104.591 UNIÓ EUROPEA 232.071 98.741 UNIÓ EUROPEA 25 219.140 83.523 UNIÓ EUROPEA 15 185.605 15.218 NOUS ESTATS MEMBRES* 33.535 9.341 ESPANYA 22.043 *Sense Bulgària i Romania Nota: Població activa d'entre 15 i 64 anys La base de dades original conté 314 regions. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat Informe 2008. Mercat laboral i formació Taxa d'ocupació a les regions Catalunya ha registrat una taxa d’ocupació (població de 15 a 64 anys) del 71% l’any 2007, amb un augment de 0,6 punts percentuals respecte a l’any Taxa d’ocupació Variació Variació Taxa d’ocupació europees l’any 2007 anterior, i se situa en l’onzè lloc del rànquing entre les regions de la mostra femenina (%) 2007 2006/2007 (en p.p) Regió (CIUTAT) 2006/2007 (en p.p) (%) 2007 després de guanyar dues posicions respecte del 2005. La taxa d’ocupació 76,6 2,7 Oslo (OSLO) 1,9 78,8 -0,3 77,1 del Principat supera 5,7 punts percentuals la mitjana europea i 4,2 punts la 73,2 -0,2 Dinamarca (COPENHAGUEN) 70,9 2,0 Noord-Holland (AMSTERDAM) 1,3 76,7 de l’Europa dels 15, que l’any 2007 han crescut un 0,9% i un 0,7% respecti- 74,1 0,1 Estocolm (ESTOCOLM) 0,5 76,0 vament. El valor d’aquest indicador al Principat se situa per sobre de 68,6 1,6 Zuid-Holland (ROTTERDAM) 1,6 75,2 regions com Londres, Gran Manchester, Dublín, Frankfurt o Glasgow. 69,0 1,5 Alta Baviera (MUNIC) 1,2 74,5 69,2 2,3 Escòcia de l'est (EDIMBURG) 1,8 74,0 El 2007 la taxa d’ocupació femenina catalana ha augmentat més que la 67,9 2,1 Stuttgart (STUTTGART) 1,7 73,9 71,9 1,0 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 0,7 73,3 total (1,2 punts percentuals), fins a situar-se en el 61,5%, i supera per 64,7 -0,7 Praga (PRAGA) 0,0 71,6 segon any consecutiu l’objectiu del 60% fixat a la Cimera de Lisboa per a 61,5 1,2 Catalunya (BARCELONA) 0,6 71,0 l’any 2010. D’aquesta manera, la taxa d’ocupació femenina a Catalunya 62,0 0,9 Comunitat de Madrid (MADRID) 0,6 70,8 continua clarament per sobre de les de la Unió Europea (58,3%) i la UE-15 66,6 -0,5 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 0,6 70,8 64,6 1,4 Darmstadt (FRANKFURT) 1,1 70,6 (59,6%) –que han crescut al voltant de l’1%–, tot i que encara es manté 64,9 0,7 Hamburg (HAMBURG) 1,4 69,7 allunyada dels països nòrdics, que tenen taxes d’ocupació femenina supe- 61,5 1,1 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 0,4 69,6 riors al 70%. 65,9 0,6 Estònia (TALLINN) 1,3 69,4 64,4 -1,7 Gran Manchester (MANCHESTER) -1,7 68,8 86 87 A la ciutat de Barcelona, la tendència ascendent que la taxa d’ocupació 65,4 3,5 Sofia (SOFIA) 3,5 68,5 64,4 2,0 Riga (RIGA) 2,0 68,3 havia experimentat fins al 2007 –que es va traduir en un increment d’uns 60,2 0,1 Londres (LONDRES) 0,4 67,7 nou punts en cinc anys– s’ha vist frenada per l’alentiment progressiu de 58,1 1,0 País Basc (BILBAO) 0,4 67,4 l’activitat econòmica durant el 2008. Amb tot, el quart trimestre del 2008 la 64,5 1,4 Lisboa (LISBOA) 0,2 67,3 taxa d’ocupació es manté en nivells elevats (72,2 % la total i 66,2 % la feme- 61,3 -0,2 Viena (VIENA) 0,5 67,0 nina) i està clarament per sobre de la mitjana de l’Europa dels 15. 59,6 0,9 UNIÓ EUROPEA 15 0,7 66,8 61,0 1,7 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 1,5 66,8 56,6 0,1 Llombardia (MILÀ) 0,1 66,7 63,0 1,5 Illa de França (PARÍS) 1,3 66,7 60,3 -0,2 Roine-Alps (LIÓ) 0,0 66,0 54,9 1,1 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 0,2 66,0 58,5 1,0 UNIÓ EUROPEA 25 1,0 65,7 54,7 1,5 ESPANYA 0,8 65,6 58,7 -0,3 West Midlands (BIRMINGHAM) -0,6 65,3 58,3 1,0 UNIÓ EUROPEA 0,9 65,3 62,2 1,2 Vílnius (VÍLNIUS) 1,3 64,9 56,4 -0,3 Közép Magyarország (BUDAPEST) 0,0 62,7 55,9 -1,0 Bucarest (BUCAREST) -0,4 62,4 50,2 -0,1 Àtica (ATENES) 0,3 62,4 60,6 1,9 Berlín (BERLíN) 2,4 62,4 56,7 56,7 Zagreb (ZAGREB) 62,4 62,4 55,7 2,3 Mazowieckie (VARSÒVIA) 2,1 60,9 55,2 2,3 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 2,3 60,2 53,4 1,6 NOUS ESTATS MEMBRES * 1,8 60,0 48,1 0,2 Laci (ROMA) 0,4 59,7 55,0 2,9 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 1,9 58,8 48,3 1,7 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 1,4 54,8 * Sense Bulgària i Romania, p.p: punts percentuals Nota: Població activa d'entre 15 i 64 anys La base de dades original conté 314 regions. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat Informe 2008. Mercat laboral i formació Població amb estudis L’any 2007, el 28,9 % de la població d’entre 25 i 64 anys de Catalunya té estudis universitaris, gairebé sis punts percentuals més que la mitjana Població femenina Treballadores amb Treballadors amb Població amb estudis universitaris a les regions europea. Aquesta xifra també situa Catalunya per sobre de regions com amb estudis universitaris (%) estudis universitaris (%) Regió (CIUTAT) estudis universitaris (%) universitaris (%) Darmstadt (Frankfurt) o Roine-Alps (Lió). De tota manera, aquest indicador 49,16 54,47 Oslo (OSLO) 50,82 46,90 europees l’any 2007 registra una disminució de 0,7 punts percentuals al Principat respecte al 40,36 51,51 País Basc (BILBAO) 49,15 42,47 2006, la qual cosa situa Catalunya lleugerament per sota de la mitjana 41,63 55,32 Brusel·les (BRUSEL·LES)* 51,51 41,42 d’Espanya (29,2 %). 45,24 49,62 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 44,05 40,48 41,22 44,86 Estocolm (ESTOCOLM) 40,96 38,70 37,91 46,82 Comunitat de Madrid (MADRID) 43,62 38,61 El 33,5 % dels treballadors catalans tenen estudis universitaris el 2007, 34,91 41,48 Noord-Holland (AMSTERDAM) 40,05 36,10 percentatge superior al de regions com Darmstadt (Frankfurt), Roine-Alps 35,84 44,14 Illa de França (PARÍS)* 43,07 35,21 (Lió), Llombardia (Milà) o el Gran Manchester, així com als de l’Europa dels 36,59 37,99 Dinamarca (COPENHAGUEN)* 34,44 34,38 15 i la UE dels 27 (29,3 % i 27,7 %, respectivament). Tot i això, cal continuar 34,22 41,41 Berlín (BERLÍN) 41,65 34,15 35,56 44,65 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 38,40 33,44 treballant per apropar el nivell d’estudis de la força laboral al de regions 37,20 43,40 Sofia (SOFIA) 36,71 32,28 com Brussel·les (51,5 %), Oslo (50,8 %), el País Basc (49,2 %), Londres 28,81 35,01 Zuid-Holland (ROTTERDAM) 35,55 31,24 (46,5 %) o Hèlsinki (44,1 %). 25,91 29,10 Alta Baviera (MUNIC) 34,01 30,80 29,70 39,94 Espanya 34,49 29,21 El 2007, un 29,4 % de la població femenina catalana té estudis universita- 32,90 39,56 Vílnius (VÍLNIUS) 33,70 28,93 29,41 37,99 33,45 ris, dada que supera per tercer any consecutiu el percentatge registrat Catalunya (BARCELONA) 28,86 88 25,50 27,84 Praga (PRAGA) 29,79 27,85 89 entre els homes. El resultat d’aquest indicador és molt similar al 31,45 39,68 Mazowieckie (VARSÒVIA) 32,86 27,74 d’Espanya (29,7 %) i més elevat que el de regions com l’Alta Baviera (Munic) 27,86 32,26 Közép Magyarország (BUDAPEST) 31,19 27,30 o Holanda Meridional (Rotterdam). 21,93 26,51 Darmstadt (FRANKFURT) 31,14 26,61 27,21 35,73 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 30,38 26,50 Pel que fa a l’ocupació femenina, el percentatge de treballadores amb 25,52 35,15 Bucarest (BUCAREST) 33,00 26,30 19,78 23,44 Stuttgart (STUTTGART) 29,91 25,97 estudis universitaris a Catalunya (38 %) és superior al d’homes, tal com 23,92 34,48 Àtica (ATENES) 32,12 25,73 passa a la majoria de regions de la mostra. Aquest percentatge també 26,32 36,30 Roine-Alps (LIÓ)* 32,08 24,98 supera la mitjana de la Unió Europea (30,2 %) i el de l’Alta Baviera (Munic), 26,95 31,81 Riga (RIGA) 25,46 22,51 Holanda Meridional (Rotterdam), Darmstadt (Frankfurt) o Roine-Alps (Lió), 16,54 20,23 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 24,30 20,57 23,11 27,80 Lisboa (LISBOA) 23,86 20,57 però és inferior al d’Espanya (39,9 %). Un cop més, les regions europees 20,45 27,43 NOUS ESTATS MEMBRES ** 22,95 18,44 que encapçalen la llista són Brussel·les, Oslo i el País Basc, on més del 19,19 27,10 Laci (ROMA) 22,06 18,16 50 % de les dones ocupades tenen estudis universitaris. 15,24 19,61 Llombardia (MILÀ) 16,63 14,18 10,59 19,15 Zagreb (ZAGREB) 16,30 10,87 - 48,73 Londres (LONDRES) 46,52 - - 44,60 Escòcia de l'est (EDIMBURG) 40,07 - - 43,67 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 39,80 - - 37,99 Dinamarca (COPENHAGUEN) 34,44 - - 35,43 Gran Manchester (MANCHESTER) 32,36 - - 36,86 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 31,10 - - 32,46 West Midlands (BIRMINGHAM) 29,69 - - 31,41 UNIÓ EUROPEA 15* 29,27 - - 29,90 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 28,38 - - 30,22 UNIÓ EUROPEA 27,73 23,00 - 25,98 Viena (VIENA) 27,43 - * Les dades per població amb estudis universitaris i població femenina amb estudis universitaris són de l'any 2006. La resta d'indicadors corresponen al 2007 ** Sense Bulgària i Romania Nota: Percentatge de població d'entre 15 i 64 anys amb titulació universitària La base de dades original conté 314 regions. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat Informe 2008. Mercat laboral i formació Taxa d'atur a les regions Taxa d'atur Dies de vacances i hores Ciutat Hores treballades/any Dies de vacances/any femenina (%) Regió (CIUTAT) Taxa d'atur (%) europees l’any 2007 treballades en ciutats del món Rio de Janeiro 1.709 30 2,8 Praga (PRAGA) 2,4 São Paulo 1.736 30 2,2 Oslo (OSLO) 2,5 3,3 Noord-Holland (AMSTERDAM) 2,9 l’any 2006 Berlín 1.611 29 Dubai 2.050 29 4,6 Llombardia (MILÀ) 3,4 Frankfurt 1.650 29 El 2007 Catalunya ha registrat una taxa d’atur del 6,5 %, molt similar a la 3,8 Zuid-Holland (ROTTERDAM) 3,5 Hèlsinki 1.603 29 de l’any anterior, i s’ha situat per tercer any consecutiu per sota de la mitja- 4,2 Dinamarca (COPENHAGUEN) 3,8 París 1.481 27 4,1 Sofia (SOFIA) 3,9 na de la Unió Europea (7,2 %), l’Europa dels 15 (7 %) i el conjunt d’Espanya D’acord amb l’informe Price & Earnings around the Globe 2006, que elabo- Budapest 1.834 26 3,4 Bucarest (BUCAREST) 4,1 Amsterdam 1.687 25 (8,3 %). 4,6 Alta Baviera (MUNIC) 4,3 ra la Unió de Bancs Suïssos (UBS), els ocupats de la ciutat de Barcelona Milà 1.744 25 4,3 Vílnius (VÍLNIUS) 4,3 treballen de mitjana 1.758 hores anuals i gaudeixen de 21 dies de vacances Estocolm 1.726 25 D’altra banda, la taxa d’atur femení ha assolit el 7,8 % amb un descens de 3,9 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 4,5 pagades. Aquestes dades situen Barcelona en una posició intermèdia Viena 1.649 25 0,6 punts respecte al 2006, i es troba al mateix nivell de la mitjana dels 15 5,2 Közép Magyarország (BUDAPEST) 4,7 respecte a la resta de ciutats analitzades, i en un nivell molt similar al de Atenes 1.714 24 3,9 Estònia (TALLINN) 4,7 i de la UE-27 (7,8 % i 7,9 % respectivament), mentre que la d’Espanya 5,2 Stuttgart (STUTTGART) 5,0 Londres, Praga, Roma o Milà quant a hores treballades. Oslo 1.627 24 Varsòvia 1.772 24 (10,9 %) se situa 3,1 punts per sobre de la catalana. El diferencial entre les 5,3 Escòcia de l'est (EDIMBURG) 5,1 Ginebra 1.795 23 taxes d’atur masculina i femenina al Principat disminueix i se situa en 4,6 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 5,1 Com a conseqüència del límit de les 35 hores setmanals imposat per llei a Kiev 1.712 23 2,2 punts percentuals. 5,9 Estocolm (ESTOCOLM) 5,6 França, París és la ciutat amb un còmput anual més baix. Al cap de l’any, Sydney 1.682 23 5,7 Etelä-Suomi (HÈLSINKI) 5,7 90 els seus ocupats treballen 277 hores menys que els de Barcelona i obtenen Zuric 1.808 23 5,6 Riga (RIGA) 6,0 91 D’acord amb l’Enquesta de població activa, el quart trimestre del 2007 la 7,8 País Basc (BILBAO) 6,1 6 dies més de vacances. A l’extrem oposat hi ha Seül, amb 2.317 hores Copenhaguen 1.644 22 Lisboa 1.708 22 taxa d’atur a la ciutat de Barcelona se situa en el 5,8 %, 6 dècimes menys 6,1 Zagreb (ZAGREB) 6,2 anuals treballades, 559 més que a Barcelona, i tan sols 10 dies de vacances Madrid 1.724 22 que en el mateix període de l’any anterior, la qual cosa representa la sego- 4,6 Gran Manchester (MANCHESTER) 6,2 pagades, 11 menys dels que gaudeixen els treballadors de la Ciutat Comtal. Moscou 1.643 22 na taxa més baixa del període 2001-2007 i un valor proper al que els 8,0 Comunitat de Madrid (MADRID) 6,3 Barcelona 1.758 21 8,2 6,4 experts consideren atur friccional o tècnic. Laci (ROMA) En general, s’observa que les ciutats on, de mitjana, es treballa menys Brussel·les 1.672 21 7,8 Catalunya (BARCELONA) 6,5 Dublín 1.727 21 7,4 Roine-Alps (LIÓ) 6,5 hores anuals i es gaudeix de més dies de vacances són les de l’Europa occi- Johannesburg 1.902 21 L’any 2008, la conjuntura econòmica desfavorable i el descens de l’activitat 6,7 Londres (LONDRES) 6,8 dental, entre les quals hi ha Barcelona, al contrari del que succeeix al conti- Ljubljana 1.756 21 han tingut com a resultat un increment de la taxa d’atur, que en el quart 7,8 UNIÓ EUROPEA 15 7,0 nent americà (excepte a les ciutats brasileres) i a les principals ciutats Roma 1.747 21 trimestre a Barcelona se situa en el 8,4 %, un percentatge similar al de la 6,9 Darmstadt (FRANKFURT) 7,1 asiàtiques. Si calculem la ràtio d’hores treballades per dies de vacances que Vílnius 1.744 21 zona euro però inferior als de Catalunya i Espanya. 8,0 UNIÓ EUROPEA 25 7,2 es gaudeixen, a Barcelona cal treballar una mitjana de 84 hores per gaudir Bratislava 1.760 20 7,9 UNIÓ EUROPEA 7,2 Londres 1.782 20 10,9 Àtica (ATENES) 7,6 d’un dia de vacances. Amb 55 hores treballades per dia de vacances, Praga 1.771 20 7,4 West Midlands (BIRMINGHAM) 8,0 Hèlsinki i París son les ciutats que tenen una ràtio inferior; per contra, Riga 1.737 20 8,8 NOUS ESTATS MEMBRES * 8,1 Hong-Kong, Seül i Xangai tenen les ràtios més altes, amb 248, 232 i Sofia 1.871 20 8,3 Illa de França (PARÍS) 8,1 219 hores treballades per dia de vacances respectivament. Buenos Aires 2.053 18 10,9 ESPANYA 8,3 Tòquio 1.954 18 8,1 Viena (VIENA) 8,3 Chicago 1.971 17 7,7 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 8,5 Santiago de Xile 2.077 17 11,4 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 8,8 Toronto 1.731 15 8,5 Lisboa (LISBOA) 8,9 Mèxic 2.266 14 8,4 Hamburg (HAMBURG) 8,9 Miami 1.809 14 9,4 Mazowieckie (VARSÒVIA) 9,1 Nova York 1.869 13 10,2 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 9,3 Montreal 1.795 12 10,7 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 10,5 Singapur 2.041 12 14,2 Berlín (BERLÍN) 16,3 Los Ángeles 1.957 11 16,9 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 17,1 Seül 2.317 10 * Sense Bulgària i Romania Hong Kong 2.231 9 Nota: La base de dades original conté 314 regions. Si bé, la taula recull només una mostra seleccionada Xangai 1.969 9 de regions de referència Nota: Les hores treballades anuals inclouen vacances (pagades) i els dies de festes establertes legalment Font: Eurostat La mitjana es fa a partir de 13 professions (se n'exclou els professors d'educació primària) Dies de treball pagats (exclouen festes legalment establertes) Font: Prices & Earnings around the Globe 2006, UBS Informe 2008. Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis En el rànquing dels millors 100 programes de MBA a temps complet del món publicat pel Financial Times, les escoles de negocis IESE i ESADE es troben Rànquing Rànquing Europeu 2008 Mundial 2008 europees l’any 2008 entre les 9 primeres posicions del rànquing europeu, fet que consolida Ciutat Escola de negocis Barcelona com l’única ciutat amb dues institucions docents en «el top ten 1 Londres London Business School 2 2 Fontaineblau Insead 6 mundial» de les millors escoles de negocis. 3 Madrid IE Business School 8 4 Cambridge University of Cambridge: Judge 10 D’acord amb aquest prestigiós diari, l’any 2008, l’lESE ocupa la 5a posició en 5 Barcelona Iese Business School 11 el rànquing europeu i l’11a en el mundial, i guanya un lloc a escala europea i 6 Lausana IMD 14 tres llocs a nivell mundial respecte a l’any anterior. D’altra banda, ESADE, 7 París HEC Paris 18 8 Oxford University of Oxford: Saïd 19 considerada la 9a millor escola de negocis d’Europa i la 21a del rànquing 9 Barcelona Esade Business School 21 mundial, puja també un i tres llocs respectivament en comparació amb l’any 10 Lancaster Lancaster University Management School 22 anterior. 10 Manchester Manchester Business School 22 12 Coventry Warwick Business School 29 EADA és la tercera escola de negocis de Barcelona, i apareix en la 25a posi- 13 Cranfield Cranfield School of Management 30 ció del rànquing europeu i en la 95a del rànquing mundial del Global MBA, 13 Glasgow University of Strathclyde Business School 30 15 Rotterdam RSM Erasmus University 34 després d’haver pujat 5 llocs respecte de l’any 2007. 16 Londres Imperial College London: Tanaka 35 17 Londres City University: Cass 41 Aquesta progressió consolida l’escala ascendent d’aquestes institucions i és 18 Edimburg Edinburgh University Management School 44 92 un indicador de l’atractiu creixent de Barcelona com a ciutat per cursar estu- 19 Leeds Leeds University Business School 48 93 dis de postgrau de qualitat en el panorama internacional. 19 Milà SDA Bocconi 48 21 Bradford Bradford School of Management/TiasNimbas Business School 53 22 Bath University of Bath School of Management 69 The Wall Street Journal continua reconeixent l’any 2008 ESADE com la millor 23 Nottingham Nottingham University Business School 76 escola de negocis d’Europa i l’IESE com la segona. En un altre rànquing de 24 Breukelen Nyenrode Business Universiteit 82 prestigi, el de la revista britànica The Economist, l’any 2008, Barcelona també 25 Barcelona Eada 95 està molt ben representada a escala mundial: l’IESE ocupa la 2a posició, 26 Gant - Lovaina Vlerick Leuven Gent 97 27 Dublín 98 ESADE la 33a després d’escalar-ne 10 i EADA la 41a. University College Dublin: Smurfit 28 Lió EM Lyon 99 Segons el rànquing mundial de ciutats que atreuen més talent que ha elabo- Font: Financial Times rat ESADE, Barcelona és la vuitena ciutat preferida del món i la tercera d’Europa per fer-hi el programa de formació de màster en administració i direcció d’empreses (Master in Business Administration, MBA). El 78 % dels estudiants que es graduen a la ciutat tenen un perfil internacional, i la majo- ria, un cop acabats els estudis, es vinculen a empreses catalanes o espanyo- les o creen el seu propi negoci. Aquestes dades reforcen el potencial de Barcelona per convertir-se en una de les capitals del coneixement d’Europa —actualment només París i Londres la superen en nombre d’estudiants estrangers matriculats en un MBA—, la qual cosa, d’altra banda, genera un impacte econòmic significatiu per a la ciutat. SÍNTESI Informe 2008. Síntesi L’evolució de l’any 2008 ha estat marcada pel procés de crisi internacional, ca i desenvolupament. La fortalesa de Barcelona com a ciutat per als Taula 1. Posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats europees de referència que va començar als sectors financer i immobiliari i ha acabat afectant tot negocis contribueix al fet que l’any 2007 Catalunya captés un nombre més el conjunt del sistema productiu, fins a portar la majoria d’economies elevat de projectes d’inversió estrangera que les altres regions europees Recepció Organització Població ocupada Població ocupada Qualitat desenvolupades a entrar en recessió durant la darrera part de l’exercici. que no inclouen capital d’estat i que les de l’Europa de l’Est, malgrat la Ciutats per d'inversió de reunions en manufactures en ciència Producció Passatgers Consum total de vida per als Escoles forta capacitat d’atracció de fluxos d’inversió estrangera directa que han als negocis estrangera1 internacionals tecnològiques1 i tecnologia1 científica aeroports d’aigua2,3 treballadors de negocis Els indicadors que recull l’informe 2008 evidencien que Barcelona afronta demostrat els nous països membres de la Unió Europea. els reptes que planteja aquest context complex havent assolit una posició Londres Londres París Milà París Londres Londres Heathrow Dresden Barcelona Londres consolidada entre les àrees urbanes d’Europa en termes econòmics i A banda d’aquesta consolidació com a ciutat per als negocis, Barcelona empresarials. Efectivament, Barcelona es manté com una de les ciutats desplega, des de fa anys, una estratègia de ciutat —amb el consens dels París París Viena Stuttgart Londres París París Roissy Heidelberg Munic Fontaineblau més competitives del continent: és capdavantera entre les ciutats europe- principals agents econòmics i socials— que, partint d’una estructura es que no són capital d’estat i també aconsegueix una bona posició amb productiva diversificada, combina els factors de competitivitat tradicionals Frankfurt Madrid Brussel·les París Madrid Moscou Frankfurt Brussel·les Estocolm Madrid relació a les principals capitals asiàtiques. amb el desenvolupament de la internacionalització de les empreses i de l’economia del coneixement. En aquest àmbit, Barcelona ja disposa d’una Brussel·les Barcelona Ginebra Barcelona Copenhaguen Madrid Madrid Anvers Ginebra Cambridge Com ha estat passant des de l’informe del 2002, Barcelona se situa nova- massa crítica significativa de capital humà d’alta qualificació, tal com ment entre les deu primeres ciutats europees pel que fa a deu indicadors demostren els nivells d’ocupació en sectors manufacturers de nivell Barcelona Lió Barcelona Munic Barcelona Roma Amsterdam Barcelona Zuric Barcelona de l’Observatori que són especialment rellevants. Cal destacar que la tecnològic alt i mitjà-alt, i és la ciutat europea no capital d’estat que té més ciutat comtal es l’única que figura en tots els indicadors seleccionats. població ocupada en ciència i tecnologia. Aquest capital humà és poten- Amsterdam Frankfurt Amsterdam Lió Milà Berlín Roma-Fiumicino Copenhaguen París Lausana 96 ciat, entre altres factors, per un clúster d’escoles de negocis molt potent, 97 D’altra banda, quan s’analitza la posició que ocupa Barcelona entre les que és capaç de crear i atreure talent i que, alhora, aporta una formació Madrid Bucarest Berlín Istanbul Lió Barcelona Munic Arhus Lió París ciutats europees que no són capital d’estat —cosa que permet comparar- d’alt valor afegit al mercat laboral. la amb les seves homòlogues i eliminar l’efecte seu—, Barcelona és l’úni- Berlín Moscou Lisboa Düsseldorf Varsòvia Milà Londres Gatwich Hannover Amsterdam Oxford ca que se situa entre les cinc primeres en els deu indicadors seleccionats, Paral·lelament, indicadors com la producció científica posen de manifest i en sis indicadors ocupa una de les dues primeres posicions. la progressió significativa de la recerca en els darrers anys, que cal conti- Munic Amsterdam Londres Frankfurt Munic Munic Barcelona Praga Copenhaguen Barcelona nuar intensificant, com també cal aprofundir en la transferència del conei- Aquest és el tercer informe que analitza la situació de Barcelona respecte xement al sistema productiu. L’avenç de Barcelona en l’àmbit del Zuric Munic Estocolm Madrid Berlín Cambridge París Orly Turku Madrid Lancaster de les principals capitals dels països asiàtics, que, pel seu dinamisme, coneixement es fa palès en la primera posició aconseguida, per primera estan assolint un protagonisme creixent en el comerç i les finances inter- vegada, en el rànquing de ciutats europees no capitals d’estat pel que fa a nacionals i en la divisió internacional del treball. Barcelona obté uns bons producció científica —ha superat Cambridge—, i en la reducció de distàn- resultats comparatius respecte a les principals capitals de l’Àsia pel que fa cies respecte a les ciutats líder del continent asiàtic —Barcelona ha regis- Taula 2. Posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats europees no capitals d’estat al cost del lloguer d’oficines i habitatges i també com a centre de reunions trat una evolució força més dinàmica en aquest indicador. internacionals, tot i que manté uns nivells salarials i una pressió fiscal Recepció Organització Població ocupada Població ocupada Qualitat superiors als de la majoria de ciutats d’aquesta àrea. Quant al sector logístic, l’ampliació del port i l’aeroport, juntament amb Ciutats per d'inversió de reunions en manufactures en ciència Producció Passatgers Consum total de vida per als Escoles 1 1 1 2,3 l’acord formalitzat recentment per a l’adquisició de Spanair amb l’objectiu als negocis estrangera internacionals tecnològiques i tecnologia científica aeroports d’aigua treballadors de negocis En l’àmbit europeu, cal destacar que Barcelona se situa entre les cinc de potenciar les connexions aèries internacionals, reforçaran significativa- primeres ciutats europees per als negocis, segons l’opinió dels executius ment la capacitat d’obertura exterior de l’economia de la ciutat, tant en Frankfurt Barcelona Ginebra Milà Barcelona Barcelona Frankfurt Dresden Barcelona Fontainebleau del continent, i al mateix temps és una de les ciutats europees preferides l’àmbit turístic com en el de l’activitat empresarial i professional. per les companyies enquestades a l’hora de considerar els seus plans Barcelona Frankfurt Barcelona Stuttgart Milà Milà Munic Heidelberg Munic Cambridge d’expansió empresarial, juntament amb París, Londres i Madrid. Novament, cal destacar la posició privilegiada que manté Barcelona des de fa anys com la ciutat europea amb millor qualitat de vida per als treballa- Munic Lió Maastricht Barcelona Lió Munic Barcelona Anvers Ginebra Barcelona L’atractivitat i la capacitat organitzativa de Barcelona l’han consolidada dors. Així mateix, també s’ha d’assenyalar el bon comportament de la entre les ciutats líder en l’organització de congressos i reunions interna- ciutat en alguns aspectes vinculats a la sostenibilitat —com és el cas del Zuric Munic Istanbul Munic Munic Cambridge Palma de Mallorca Barcelona Zuric Lausana cionals tant en l’àmbit europeu com en el mundial. Així mateix, Barcelona consum d’aigua per habitant— en relació amb les principals ciutats euro- manté un potencial elevat de captació d‘inversió estrangera —l’economia pees. Ginebra Marsella Munic Lió Rotterdam Oxford Zuric Arhus Lió Oxford catalana és la quarta regió d’Europa pel que fa a aquest indicador— i també està esdevenint un pol de referència per a les inversions en recer- 1 El rànquing fa referència a regions. 2 El rànquing fa referència a països. 3 Rànquing de menys a més valor Informe 2008. Síntesi Partint de la posició favorable descrita, la complexitat de l’actual context Finalment, cal remarcar dos factors que constitueixen oportunitats Taula 3. Posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats asiàtiques de referència econòmic global de recessió —que presenta unes característiques i una estratègiques amb vista al futur de l’economia barcelonina. En primer lloc, intensitat especials en l’economia espanyola— planteja reptes significa- la designació, recentment, de Barcelona com a seu del secretariat perma- Organització tius per a Barcelona tant a curt com a mitjà i llarg termini. A curt termini, nent de la Unió per la Mediterrània reforça la projecció internacional de la de reunions Producció Impost Impostos i Preu del lloguer Preu del lloguer cal promoure el sosteniment dels nivells d’activitat en un període de forta ciutat i, si s’hi afegeix la centralitat creixent de la Mediterrània dins dels internacionals científica IVA1,2 de societats1,2 contribucions1 de l'habitatge1 d'oficines1 Nivells salarials1 contracció de la demanda interna i internacional. En aquest sentit, l’acció fluxos d’intercanvi del món global, confereix a la ciutat un gran potencial anticíclica de les polítiques i la inversió públiques pot tenir un paper relle- de lideratge com a capital d’aquesta àrea geoestratègica en àmbits molt Singapur Tòquio Tòquio Hong Kong Dubai Xangai Pequín Xangai vant; també són clau l’obertura creixent de les empreses catalanes als diversos: el logístic, el de l’alimentació i la gastronomia, el de ciutat de mercats emergents i la funció tractora que poden exercir determinades negocis, etc. Barcelona Pequín Seül Pequín Hong Kong Barcelona Barcelona Hong Kong operacions empresarials del sector privat. Així mateix, en un context global en què la sortida de la crisi probablement Tòquio Seül Nova Delhi Seül Singapur Singapur Xangai Singapur A mitjà i llarg termini, es fa més necessari que mai intensificar l’aposta requerirà canvis profunds en el model energètic, el model urbà compacte estratègica pel desenvolupament de l’economia del coneixement i la crea- de Barcelona —que afavoreix el transport sostenible— situa la ciutat en Seül Xangai Barcelona Barcelona Xangai Dubai Seül Seül tivitat, la sostenibilitat ambiental i la cohesió social. En aquest sentit, són una bona posició per afrontar els reptes de sostenibilitat i li confereix rellevants les recomanacions d’un estudi recent de l’OCDE, que assenyala potencial per liderar la cooperació en matèria d’energia i canvi climàtic a Pequín Osaka Pequín Nova Delhi Barcelona Seül Hong Kong Dubai alguns dels elements clau perquè Barcelona pugui superar la fase reces- la Unió Mediterrània —regió geogràfica que disposa de recursos naturals siva actual del cicle econòmic i convertir-se en una ciutat competitiva fonamentals per al desenvolupament d’energies alternatives com la solar Kyoto Barcelona Tòquio Tòquio Hong Kong Nova Delhi Barcelona 98 globalment en l’horitzó 2020: i l’eòlica. 99 Bangkok Hong Kong Seül Tòquio Bombai Tòquio • Avançar en la diversificació de l’estructura econòmica i de la població, tot mantenint el caràcter propi de la ciutat. 1 Rànquing de menys a més valor 2 El rànquing fa referència a països. • Promoure activament l’economia creativa urbana, conjuntament amb l’economia del coneixement de base científica. • Incrementar la coordinació de les accions i les estratègies de promoció econòmica i del creixement econòmic, en particular en l’àmbit metropo- lità. • Continuar millorant la connectivitat a la ciutat i la regió metropolitana. • Potenciar els elements que fan que Barcelona sigui atractiva per a les empreses i el talent, en particular la provisió de serveis públics de quali- tat. • Adoptar una estratègia integrada de marca de ciutat.