OBSERVATORI DE BARCELONA Juliol 2010 AJUNTAMENT DE BARCELONA Jordi W. Carnes i Ayats Tinent d'Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica Mateu Hernandez i Maluquer Gerent de Promoció Econòmica Àngels Santigosa i Copete Directora de l’àrea d’Estudis Direcció de Serveis de Comunicació i Prospectiva Econòmica CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Miquel Valls i Maseda President Xavier Carbonell i Roura Director Gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona EQUIP TÈCNIC Oscar Villar Economista. Coordinador de la Secretaria Executiva de l’Observatori de Barcelona Teresa Udina Economista. Direcció de Serveis de Comunicació i Prospectiva Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona Ana Belmonte Economista. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Sandra Gutiérrez Estadística. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Disseny gràfic: Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona Maquetació: DVA Associats Filmació i impressió: Ingoprint Dipòsit legal: B-31.474-2010 A Barcelona, com a tot el món, el 2009 ha estat el segon any de la crisi més profunda en setanta anys. És una recessió intensa de caràcter glo- bal, amb un fort impacte sobre les empreses, amb greus conseqüències sobre el mercat laboral i que ens obligarà a replantejar les mateixes ba- ses del nostre model productiu i el creixement del futur. Afortunadament, però, Barcelona afronta aquesta difícil situació des d’una realitat ben diferent a la de fa setanta anys, perquè certament la ciutat parteix d’una situació econòmica i una competitivitat en el con- text europeu i mundial que no gaudia en crisis anteriors. Efectivament —tal com aquest informe de l’Observatori de Barcelona posa de mani- fest— són molts els indicadors i fonts de prestigi que, tot i la profunditat d’aquesta crisi global, insisteixen a situar Barcelona i la seva àrea metro- politana com una de les destinacions més atractives i competitives inter- nacionalment i una àrea capdavantera a nivell econòmic, empresarial i d’atracció de talent. Amb tot, els reptes que planteja l’actual context econòmic —que tenen el seu màxim exponent en la problemàtica de les persones a l’atur— fan que la principal prioritat del govern municipal no pugui ser altra que la lluita decidida contra la crisi, en la qual la ciutat està plenament implica- da. Voldria remarcar, en aquest sentit, el valor de disposar d’un instru- ment de concertació com el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barce- lona —fruit de l’acord entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i les organitzacions sindicals i empresarials—, que s’ha refor- çat a partir del 2009 amb nous recursos, nous actors i nous acords. D’al- tra banda, després de realitzar el major esforç inversor de la seva histò- ria —amb un total de més de 1.800 milions d’euros entre 2009 i 2010—, l’Ajuntament es disposa a aplicar un pla d’austeritat que contribuirà a la reducció del dèficit públic tot garantint les inversions prioritàries i les polítiques dirigides a la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i la convivència a l’espai públic. Tot aquest esforç d’austeritat, però, no ha d’impedir tirar endavant les apostes de futur. Durant els darrers 30 anys Barcelona ha estat capaç de gestionar les crisis com a oportunitats per rellançar l’economia i n’ha sortit reforçada. Davant dels reptes formidables que ens planteja la situ- ació actual, ens toca novament fer compatibles les accions a curt termini contra la crisi amb l’estratègia a mig i llarg termini, que l’Ajuntament i els principals agents econòmics i socials estem redefinint i concretant en l’anomenada Agenda 2020. Efectivament, Barcelona aspira a esdevenir el principal motor econòmic del sud d’Europa en l’horitzó del 2020. Partint de l’estructura econòmica diversificada que la caracteritza, la ciutat seguirà promovent la innova- ció i l’economia del coneixement, l’atracció d’empreses i talent, els grans projectes de transformació i les infraestructures necessàries per tal de projectar-se com a capitalitat potent en l’àmbit de l’Europa mediterrània. Barcelona ha de destacar també com a ciutat de la creativitat i l’educació. Una ciutat educadora en el sentit més ampli de la paraula, on la cultura sigui un eix central de la vida ciutadana. On els grans i petits equipa- ments culturals s’acompanyin de polítiques que afavoreixin que la gent que ja té formació pugui arriscar en proposta creativa, com és el cas de les fàbriques de creació. I aquesta riquesa cultural i creativa generi ciu- tadania, valor econòmic i canvi social. Per a assolir els seus objectius de futur, Barcelona necessita noves con- nectivitats, que la vertebrin millor internament i reforcin la seva obertura al món. Voldria remarcar, en aquest sentit, el valor estratègic del cor- redor mediterrani —recentment refredat per la Comissió Europea— i de la futura estació de la Sagrera, que esdevindrà la gran porta d’entrada i de sortida de Barcelona i un dels tractors d’un territori —el nord de la ciutat— en procés de profunda transformació. Així mateix, els canvis als circuits i fluxos globals de mercaderies reforça el posicionament estratè- gic de la Mediterrània i representa l’oportunitat que el Port de Barcelona esdevingui un dels grans distribuïdors del tràfic marítim provinent d’Àsia. Finalment, la Barcelona del futur ha de tenir en la sostenibilitat un dels seus signes d’identitat. Per convicció, pels reptes que hauran d’afrontar les ciutats del món en general i mediterrànies en particular al segle XXI, i perquè aquí hi ha una de les claus de la transformació del model econò- mic que necessitem. L’aposta de Barcelona pel vehicle elèctric o híbrid, que entronca amb la nostra tradició industrial per a avançar cap a un nou model energètic, constitueix un exemple emblemàtic de la línia a seguir. Certament, tenim al davant reptes formidables, però al mateix temps comptem amb grans actius per a fer-los front. Un dels més importants és la pròpia fortalesa de la marca Barcelona, que els informes de l’Ob- servatori de Barcelona permeten constatar any rere any, i ens propo- sem gestionar de manera explícita en col·laboració amb la Cambra de Comerç i altres actors rellevants de la ciutat. En presentar aquest vuitè informe anual, voldria trametre la meva felicitació a l’equip tècnic per la tasca realitzada, agrair la col·laboració de l’ampli ventall d’instituci- ons i entitats que li donen suport i fer vots per l’aprofundiment de la col- laboració público-privada, sens dubte un dels trets distintius i una de les claus de l’èxit del procés de transformació econòmica de Barcelona. Jordi Hereu Alcalde de Barcelona El 2009 ha estat un any difícil des del punt de vista econòmic, empresari- al i social. La recessió mundial que hem viscut ha estat la més forta des de la darrera època de postguerra. L’impacte de la recessió també ha estat dur en el nostre àmbit econòmic, tant nacional com regional i local. Tanmateix, s’ha començat a registrar una millora a partir de la segona meitat del 2009, amb caigudes de l’activitat més moderades que a la pri- mera part de l’any. A més, aquesta millora s’ha traduït en un creixement positiu de l’activitat econòmica a Catalunya el primer trimestre del 2010, després de set trimestres consecutius caient, i es preveu que aquesta senda positiva es consolidi el 2011, tot i que el ritme de creixement en- cara serà feble. Cal recordar que la ciutat de Barcelona ha fet un important salt quali- tatiu en les dues darreres dècades i que, a més, en el context actual de greus dificultats econòmiques, el posicionament de la nostra ciutat, en el context internacional i europeu, es manté sòlid. Així es desprèn dels re- sultats del vuitè informe de l’Observatori de Barcelona, que l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona posen a disposició de tots els agents econòmics. A tall d’exemple, Barcelona és la quarta ciutat europea pre- ferida pels executius europeus per ubicar els seus negocis l’any 2009. La ciutat comtal guanya una posició respecte al 2008 i es consolida entre les cinc primeres ciutats preferides per als negocis. Barcelona també millo- ra la capacitat d’organització de reunions internacionals, per segon any consecutiu, i assoleix la cinquena posició en l’àmbit mundial. Així mateix, la taxa d’activitat emprenedora a la província de Barcelona es manté per sobre de la de països com Finlàndia, Regne Unit, França i Japó. Les infraestructures de Barcelona, com l’aeroport o el port, també man- tenen una posició preferent: novena, en volum de passatgers als aero- ports europeus, i primera, en volum de passatgers en creuers als ports principals de la Mediterrània. Així mateix, cal esmentar el bon posicio- nament de les escoles de negoci IESE i ESADE, en quart i vuitè lloc en el rànquing europeu publicat pel Financial Times el 2010. Tots els agents, públics i privats —institucions i empreses—, hem acon- seguit que Barcelona sigui una ciutat atractiva, competitiva i tingui una bona imatge a l’exterior, però cal continuar treballant per no perdre aquest bon posicionament i per millorar en aquells aspectes en què en- cara ens queda camí per recórrer. Catalunya, en general, i Barcelona, en particular, estan ben posiciona- des en aspectes claus com el grau d’obertura a l’exterior i els centres d’excel·lència en recerca aplicada i en formació superior. Aquests són els pilars d’un creixement econòmic sostenible a mitjà i a llarg termini: in- ternacionalització, innovació i formació. I aquests també són els pilars en què es fonamenta el programa Ara + que mai, que la Cambra de Comerç de Barcelona posa a disposició de les empreses amb l’objectiu d’impul- sar el creixement i millorar la competitivitat. Dintre d’aquest programa, la nostra entitat impulsa la internacionalització per ajudar les empreses a iniciar i consolidar la seva presència a l’exterior. Així mateix, s’ofereix suport a la innovació i a la formació mitjançant ajudes, cursos, beques i també assessorament per rendibilitzar aquesta inversió i per potenciar el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació. Paral·lelament, la Cambra desenvolupa un nou pla de suport al finança- ment empresarial, per què les empreses coneguin tots els instruments financers que tenen al seu abast i així puguin obtenir el millor pla de finançament. Així com un programa d’optimització dels recursos empre- sarials, que consisteix en plans de reducció dels costos i de millores en la gestió. Cal treballar per què la nostra ciutat continuï millorant el posicionament tant en l’àmbit europeu com en l’àmbit mundial. Tenim exemples clars de l’avenç que estem fent, com són la inauguració del Sincrotró Alba —la font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació científica més complexa i de més alt nivell de l’Estat—, que va entrar en funcionament el març del 2010, o bé, la inauguració de la nova terminal T-1 a l’aeroport del Prat, que ha suposat l’ampliació del nombre de vols intercontinentals des de Barcelona. Tanmateix, cal continuar avançant en projectes d’un impacte econòmic important per a la ciutat, com la futura estació intermodal de la Sagrera, que connectarà l’alta velocitat ferrovià- ria amb les xarxes de transport públic i privat. En l’actualitat, aquest és el projecte de soterrament ferroviari més important d’Europa. Vull acabar expressant el meu agraïment a l’equip tècnic pel treball i l’esforç de millora continua en el projecte que representa l’Observatori de Barcelona i a totes aquelles entitats que un any més han col·laborat proporcionant informació i enriquint el contingut de l’informe que us pre- sentem. Miquel Valls i Maseda President de la Cambra de Comerç de Barcelona 4 S U M A R I 6 Introducció 10 Fitxa estadística Barcelona 14 L’Observatori de Barcelona 18 Resultats: 20 Ciutat per als negocis 20 Introducció 22 Millors ciutats europees per als negocis 23 Activitat emprenedora als països de l’OCDE 24 Perspectives empresarials a les regions europees 26 Principals regions europees receptores de projectes d’inversió estrangera 27 Impost de societats i IVA a països del món 28 Principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals 30 Societat del coneixement 30 Introducció 32 Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees 34 Població ocupada en ciència i tecnologia i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees 36 Sol·licitud de patents a les províncies principals de l’OCDE 38 Principals ciutats del món pel que fa a la producció científica 40 Turisme 40 Introducció 42 Principals aeroports europeus per volum de passatgers 43 Places hoteleres a les províncies europees principals 44 Creuers als ports principals de la Mediterrània 46 Sostenibilitat i qualitat de vida 46 Introducció 48 Compromís mediambiental de les empreses europees 49 Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors 50 Emissions de gasos d’efecte hivernacle en ciutats del món 52 Preus i costos 52 Introducció 54 Cost de la vida en ciutats del món 55 Preu del lloguer de l’habitatge en ciutats del món 56 Preu del lloguer d’oficines en ciutats del món 57 Preu del lloguer de locals comercials en ciutats del món 58 Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats europees 59 Nivells salarials en ciutats del món 60 Mercat laboral i formació 60 Introducció 62 Taxa d’ocupació a les regions europees 64 Taxa d’atur a les regions europees 65 Treballadors amb estudis universitaris a les regions europees 66 Millors escoles de negocis europees 68 Síntesi 74 Monogràfic Informe 2009-2010. Sumari 5 I N T R D U C C I 8L’evolució macroeconòmica de l’any 2009 ha estat marcada per la reces- sió econòmica més acusada en dècades a nivell global, amb fortes cai- gudes del PIB a Catalunya, a Espanya i a les economies dels països de l’OCDE, amb una dràstica reducció del comerç internacional, amb una crisi financera que ha generat greus dificultats d’accés al crèdit per part d’empreses i famílies i amb un intens procés d’ajust al mercat immobi- liari —especialment en algunes economies. L’esfondrament de l’activitat durant el primer semestre ha anat seguit d’una contracció més mode- rada durant la segona part de l’any, que juntament amb la sortida gra- dual de la recessió de les economies més avançades s’ha traduït en la recuperació dels índexs de confiança empresarial, i permet albirar unes expectatives més favorables per al 2010. En aquest difícil context, revesteix un especial valor el posicionament competitiu sòlid que Barcelona manté entre les principals ciutats eu- ropees i que aquest informe posa de manifest. Cal remarcar, en aquest sentit, el fet que l’any 2009 recuperi la quarta posició entre les millors ciutats del continent per als negocis segons l’European Cities Monitor, elaborat per Cushman & Wakefield —només per darrera de Londres, Pa- rís i Frankfurt—, i es consolidi per cinquè any consecutiu entre les cinc primeres posicions del rànquing. D’altra banda, manté el primer lloc com a ciutat amb més qualitat de vida per als treballadors i com a ciutat que més progressa. Així mateix, el prestigiós FDI Magazine —revista del Financial Times— ha atorgat recentment a Barcelona el cinquè lloc en el rànquing global de les 25 primeres ciutats europees de futur 2010/2011 i el primer lloc entre les ciutats del sud d’Europa. Tot i que determinats instruments de política i de regulació econòmica estan en mans dels go- verns estatals o d’organismes supranacionals, les ciutats tenen un paper clau en la lluita contra la crisi en una economia global on les grans àre- es urbanes són actors principals del creixement i de la competència. En aquest sentit, cal destacar el paper proactiu que novament ha desenvo- lupat Barcelona, que ha portat l’OCDE a designar com a principis de Bar- celona les deu recomanacions per a la resposta de les ciutats als reptes de la crisi resultants de l’intercanvi d’experiències i la col·laboració de 41 ciutats en el marc del programa LEED (Local Economic and Employ- ment Development Programme). Efectivament, Barcelona està orientant la seva resposta a la crisi en línia amb els principis esmentats, a partir dels eixos estratègics que s’enumeren a continuació. La ciutat afronta la recessió exercint un lideratge cooperatiu. La seva es- tratègia respecte al mercat de treball s’articula a través del Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona —signat pel Departament de Treball, l’Ajuntament de Barcelona, Foment del Treball, PIMEC, CCOO i la UGT el maig del 2008, al qual posteriorment s’han incorporat els grups munici- pals d’ICV-EUiA i ERC— i s’ha vist reforçada en el període 2009-10 amb recursos addicionals adreçats a la creació directa d’ocupació, la formació i l’orientació de persones aturades i l’impuls de la creació de noves empre- ses per part de Barcelona Activa. Amb l’aplicació del conjunt de mesures incloses en el Pacte es crearan uns 7.500 llocs de treball directes a la ciu- tat l’any 2010. Així mateix, la ciutat de Barcelona és proactiva en el suport a les empreses, font de creació d’ocupació. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona ha desenvolupat un pla especial per impulsar el creixement empresarial i la millora de la competitivitat. Aquest pla consis- teix en facilitar a les empreses les eines per aconseguir el millor finança- ment; en la promoció de la internacionalització amb programes i ajudes per a què les empreses iniciïn i consolidin la seva presència a l’exterior; en l’impuls de la innovació a través de suport i ajudes a la R+D+I; en l’oferta de cursos i beques per formar a professionals competitius, i en l’optimització dels recursos empresarials mitjançant la gestió òptima dels mateixos. La ciutat de Barcelona ha afrontat la crisi realitzant la inversió més ele- vada de la seva història: 1.028 milions d’euros l’any 2009 i 836 milions el 2010, el nivell d’inversió per capita més alt de les grans ciutats espanyo- les. Aquesta injecció de recursos, a més de contribuir de manera proac- tiva a dinamitzar l’activitat econòmica, repercutirà en una millora signifi- cativa dels equipaments i l’espai públic, amb un fort impacte en tots els districtes de la ciutat. Així mateix, el pressupost municipal per al 2010 reforça de forma especialment significativa la dotació de recursos assig- nada a les polítiques de promoció econòmica i atenció a les persones, i la ciutat compta amb unes finances locals sanejades que constitueixen un actiu de primer nivell per afrontar la conjuntura actual. Alhora que estableix mesures d’impacte a curt termini, Barcelona manté una estratègia clara per avançar cap a un nou model de creixement eco- nòmic basat en el coneixement, la creativitat, la innovació i la sostenibilitat. El context de crisi no impedeix que la ciutat segueixi avançant en aquesta estratègia de fons, amb fites com la recent inauguració del Sincrotró —la font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació cien- tífica més complexa i de nivell més alt de l’Estat—, l’obtenció de la distinció Campus d’Excel·lència Internacional tant per part del projecte Barcelona Knowledge Campus de la UB i la UPC com per part de la UAB o el notable increment del nombre de treballadors dedicats a recerca i desenvolupament i altres activitats tecnològiques. Entre les mesures impulsades des del go- vern local, cal remarcar l’avenç dels clusters estratègics del districte de la innovació 22@ —TIC, disseny, tecnologies mèdiques, media i energia—, on ja s’han localitzat més de 1.500 empreses, el desenvolupament d’un nou clus- ter agroalimentari a la Zona Franca i la preparació de la posada en marxa de dos nous clusters sobre Educació i Multilingüisme. La ciutat avança també en matèria de sostenibilitat, i, per exemple, Barcelona coordinarà una part de la investigació europea en energies renovables dins del projecte KIC In- noenergy, amb una inversió associada de 450 milions d’euros i treballa en el desenvolupament i foment de l’ús de vehicles elèctrics a la capital catalana. L’obertura de l’economia barcelonina a l’exterior és un dels factors de fortalesa que poden contribuir més clarament a la seva recuperació, com ho acrediten el lideratge de Barcelona en les exportacions de l’economia espanyola o la resistència notable a la crisi que mostra l’activitat turísti- ca. Barcelona segueix potenciant l’atracció d’inversió estrangera, l’acti- vitat econòmica i el talent amb accions com la promoció del Barcelona Economic Triangle en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per captar activitat econòmica i inversió estrangera a la regió metropolitana de Barcelona, l’impuls del programa Do it in Barcelona per emprenedors, investigadors i professionals internacionals que volen iniciar la seva ac- tivitat professional i empresarial a la ciutat, o el progressiu desenvolupa- ment de la xarxa internacional de Consolats de Mar. En l’àmbit dels factors de competitivitat tradicional, Barcelona segueix apostant per les grans infraestructures productives. La millora progres- siva en infraestructures de connexió nacionals i internacionals dels dar- rers anys s’ha vist reforçada el 2009 amb la inauguració de la nova ter- minal de l’aeroport —que permet atendre 55 milions de viatgers l’any—, l’obertura de noves rutes intercontinentals i l’elaboració del pla estratè- gic del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), que con- soliden l’aposta per a la seva internacionalització. Pel que fa al Port de Barcelona, el seu lideratge en matèria de creuers s’acompanya amb el desplegament d’un Pla Estratègic que reforçarà la seva capacitat i poten- cial logístic. D’altra banda, Barcelona es manté entre les cinc primeres posicions del rànquing mundial d’organització d’esdeveniments firals i congressuals. L’entorn de crisi dóna especial valor a les polítiques de proximitat al ciu- tadà. En l’àmbit de la promoció econòmica, a Barcelona destaquen en aquest sentit l’impuls del comerç urbà de proximitat mitjançant la políti- ca d’eixos comercials, la remodelació de la xarxa de mercats de la ciutat, les mesures especifiques per a l’orientació professional i la inserció la- boral dels joves de la ciutat o les actuacions dinamitzadores en els barris d’atenció especial. Barcelona, per tant, afronta la crisi econòmica mantenint un posiciona- ment internacional favorable i desenvolupant polítiques en línia amb les recomanacions de l’OCDE per a la recuperació de grans àrees urbanes. Els reptes que planteja l’actual context —en que els experts preveuen que la sortida de la recessió obri pas a un procés de recuperació lent i com- plex— fan imprescindible seguir avançant en aquesta estratègia, reforçar les diverses fórmules de col·laboració entre els sectors públic i privat —una de les claus de la transformació econòmica que ha experimentat la ciutat— i intensificar les accions encaminades al canvi de model productiu. Informe 2009-2010. Introducció 9 10 11 F I T X A E S T A D í S T I C A B A R C E L N A 12 Fitxa estadística Barcelona 2009 13 Superfície (km2) Població Població estrangera (% sobre el total) Densitat (habitants/ km2) Climatologia (Observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual* Precipitació anual (mm)* DADES MACROECONÒMIQUES: PIB (var. Int %)- Barcelonès* Afiliats a la Seguretat Social Taxa d’atur 16-64 anys (%) Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) Taxa d’activitat 16-64 anys (%) IPC (var. mitjana, %)- prov BCN Exportacions (milions d’€)- prov. Barcelona Importacions (milions d’€)- prov. Barcelona Inversions a l’exterior (milions d’€)- Catalunya Inversions de l’exterior (milions d’€)- Catalunya Empreses - prov. BCN Empreses estrangeres a Catalunya* COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - prov. BCN Eixos comercials Mercats municipals (nombre i superfície comercial (m2)) Hotels Nombre Places Turistes INFRAESTRUCTURES Aeroport Pistes (nombre i longitud (m))** Capacitat màxima de vols/hora** Passatgers (milers) Port Superfície terrestre (ha) Molls i atracadors (km) Trànsit total (milers de tones) Fira Barcelona Salons Visitants Superfícies ocupada pels salons (m2) Universitats catalanes Alumnes universitaris a Catalunya Escoles estrangeres a Catalunya Parcs tecnològics, centres tecnològics i de recerca a Barcelona** Platges (nombre i metres) Carril bici (km i abonats bicing) Biblioteques* Museus, col·leccions i centres d’exposicions Equipaments esportius públics (nombre i usuaris)* Equipaments culturals i lúdics (usuaris en milers) 102,2 1.621.537 17,5% 15.866,3 17,8 607,2 1,7 1.021.974 15,4 66,8 79 0,5 32.261,8 48.519,77 1.096,3 1.365,3 467.385 3.124 74.692 24 45/206.769 321 60.331 6.476.033 3/3352;2660;2540 90 27.312 828,9 20,3 42.980,8 52 2.983.097 633.774 12 212.959 19 210 7/ 3.910 156/182.062 214 41 1.511/182.682 41.989,4 ENTORN GEOGRÀFIC ENTORN ECONÒMIC FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT QUALITAT DE VIDA Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Anuari comarcal de Caixa Catalunya, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Instituto Nacional de Meteorología, Ports de l’Estat, Secretària d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona * 2008 **2010 Informe 2009-2010. Fitxa estadística Barcelona 2009 14 15 16 Us presentem l’Informe 2009-2010 de l’Observatori de Barcelona L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any, col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent apor- tacions clau sobre els seus sectors d’activitat. Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barce- lona, es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presen- tació de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència. L’Informe 2009-2010 presenta un format renovat, amb quatre caracterís- tiques principals: • Una racionalització significativa del nombre d’indicadors que permeten trobar al lector una presentació sintètica i eficient d’aquells indicadors més rellevants des del punt de vista del posicionament de la ciutat, del que la caracteritza i dels reptes a assolir. En concret, l’informe actual presenta 26 indicadors, dels quals dos són novedosos. Per primera vega- da, l’Observatori de Barcelona facilita informació sobre sol·licituds de pa- tents acollides via internacional al Tractat de Cooperació en matèria de patents i també presenta un indicador sobre emissions de gasos d’efecte hivernacle. • La incorporació per primera vegada d’un article monogràfic d’un expert reconegut en l’àmbit de l’anàlisi i la comparativa de les economies urba- nes, que any a any aprofundirà en un àmbit rellevant d’aquesta temàtica. D’aquesta manera, enriquirà els continguts que es desprenen de l’anàlisi d’indicadors. • La introducció d’elements visuals per a cada indicador, amb gràfiques o mapes, que faciliten la comprensió dels resultats i l’anàlisi de la seva evolució temporal. • L’ampliació del contingut de la síntesi, que ara aglutina tots els indica- dors per tal de poder veure d’un sol cop d’ull el posicionament de Barce- lona a cadascun d’ells. La publicació inclou els apartats següents: • Una introducció general sobre la situació i les línies d’actuació prefe- rents de la ciutat en matèria econòmica. • Un apartat amb els resultats dels 26 indicadors presentats en sis àm- bits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat laboral i formació. • Un article monogràfic signat per Nick Leon, director de Design London, que es titula “Una ciutat ben connectada: un enfocament integrat de la planificació i el desplegament de tecnologies digitals”. • Un apartat de síntesi en què es pot veure el posicionament de Bar- celona respecte de les principals ciutats de referència de forma visual i resumida, per a cadascun dels indicadors analitzats. L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets següents: • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indicadors, definits prefe- rentment a escala de ciutat, però susceptibles d’ampliació a altres àm- bits territorials. • Les dades s’obtenen per a una mostra que, en alguns casos, arriba a seixanta ciutats de tot el món. Cal assenyalar que per a alguns indi- cadors, per raó de dimensió mostral, es fa una selecció que recull les principals àrees urbanes. • Els indicadors incorporen, on és possible, representació gràfica d’evo- lució que permet avaluar la progressió en cada àmbit concret. • Les fonts d’informació són entitats i instituts internacionals de prestigi reconegut. • Les dades i la informació que es recull són de màxima actualitat, ate- nent a la disponibilitat existent. L’Observatori de Barcelona disposa també d’un portal propi, que permet als usuaris de qualsevol indret del món accedir lliurement a la informa- ció de l’Informe i a d’altra complementària. A partir d’aquesta informa- ció, l’usuari pot fer el seguiment de l’activitat i dels projectes més impor- tants que es porten a terme a la ciutat de Barcelona. Informe 2009-2010. L’Observatori de Barcelona 17 R E S U L T A T S Introducció Després de la inflexió produïda el 2008 arran de la crisi financera i im- mobiliària internacional, l’evolució de l’any 2009 ha estat marcada per la recessió econòmica més acusada en dècades i per una forta caiguda del PIB a Catalunya, a Espanya i a les economies dels països de l’OCDE. Amb tot, l’esfondrament de l’activitat durant el primer semestre ha anat seguit d’una contracció més moderada durant la segona part de l’any que, juntament amb la sortida gradual de la recessió de les economies més avançades, s’ha traduït en la recuperació dels índexs de confiança empresarial i en unes expectatives més favorables per al 2010, tal com reflecteix l’enquesta anual d’Eurocambres. En aquest difícil context, Barcelona manté un posicionament excel·lent entre les primeres ciutats europees preferides pels executius d’Europa per ubicar els seus negocis, i l’any 2009 va recuperar la quarta posició entre les millors ciutats per als negocis, segons l’European Cities Moni- tor, elaborat per Cushman & Wakefield. La valoració destacada de Bar- celona ha quedat refermada recentment a la selecció de ciutats i regions europees del futur 2010/2011 del FDI Magazine —revista del Financial Times—, on Barcelona assoleix el cinquè lloc en el rànquing global de les 25 primeres ciutats d’Europa i el primer lloc entre les ciutats del sud d’Europa. Altres indicadors rellevants corroboren el posicionament favo- rable de Barcelona. És el cas de la taxa d’activitat emprenedora de la població resident a la província, que clarament supera la mitjana de la UE, de la recepció de projectes d’inversió estrangera o del bon posicio- nament de la ciutat en el rànquing mundial en organització de reunions internacionals, que a més millora per segon any consecutiu. L’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i altres actors eco- nòmics públics i privats locals es coordinen per al desenvolupament de programes destinats a consolidar la marca de Barcelona i de la posició internacional en què es troba mitjançant instruments com l’atracció de finançament i d’empreses estrangeres, el suport als clusters urbans estratègics, l’atracció i retenció de talent, la internacionalització d’em- preses innovadores, l’impuls a les connexions aèries internacionals o l’atracció de congressos. Entre les accions desenvolupades durant l’any 2009, cal destacar el projecte Barcelona Zona Innovació que impulsarà un nou cluster del sector alimentari i de la indústria cultural i audiovi- sual a la Zona Franca; la signatura del conveni de col·laboració per de- senvolupar el Barcelona Design Innovation Cluster; l’impuls de les fires de nova creació HiT del sector de la innovació i dels sectors econòmics emergents, i The Brandery; així com el nou saló de moda urbana con- temporània, l’ampliació de la xarxa internacional de Consolats de Mar per reforçar els llaços econòmics amb zones urbanes estratègiques i el suport a la creació de més de 1.000 noves empreses per part de l’agència de desenvolupament local Barcelona Activa. 20 21cIutat per aLS negOcIS Informe 2009-2010. ciutat per als negocis 22 Millors ciutats europees per als negocis l’any 2009 Nota: El 1990, sols 25 ciutats van ser incloses en l’estudi. El 2009, 34 ciutats van ser incloses en l’estudi. Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2009 Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 1 2 3 11 4 17 12 5 15 9 8 14 7 - 6 13 16 - 18 19 23 - 25 - - 21 - 20 10 - - 24 22 1 2 3 5 4 7 9 6 8 13 11 17 10 21 12 14 16 15 18 20 19 25 24 28 23 22 29 26 27 31 30 32 33 34 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 25 27 28 29 30 31 32 33 34 Londres París Frankfurt Barcelona Brussel·les Madrid Munic Amsterdam Berlín Milà Ginebra Hamburg Zuric Birmingham Düsseldorf Manchester Lisboa Dublín Lió Estocolm Praga Roma Varsòvia Leeds Copenhaguen Budapest Istanbul Viena Glasgow Bucarest Hèlsinki Moscou Oslo Atenes ciutat rànquing 2008 rànquing 2009 rànquing 1990 Posicionament de Barcelona 2009200820072006200520042003200220011990 444 55 6666 11 Barcelona recupera la quarta posició D’acord amb l’estudi European Cities Monitor —elaborat des de fa 20 anys per la consultora Cushman & Wakefield amb les opinions dels alts executius de 500 companyies europees—, Barcelona recupera la quarta posició en el rànquing de millors ciutats del continent per ubicar negocis l’any 2009. Només ha estat superada per Londres, París i Frankfurt i ha passat al davant de Brussel·les. Aquest lloc privilegiat queda reforçat si es té en compte que durant els darrers cinc anys la ciutat ha estat posi- cionada entre les cinc millors ciutats per fer negocis i que, d’aquests cinc anys, ha estat la quarta del rànquing en tres ocasions. L’European Cities Monitor destaca Barcelona com la ciutat europea que millor es promou com a centre de negocis, la quarta en disponibilitat d’espai d’oficines i la sisena en termes de qualitat-preu d’aquestes ofici- nes i de facilitats de transport per a la mobilitat interna. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis 23 activitat emprenedora als països de l’OcDe l’any 2008 activitat emprenedora (% sobre població)país Activitat emprenedora 2008 (% sobre població) Mèxic Estats Units Islàndia Grècia Noruega Irlanda Barcelona Catalunya Finlàndia Espanya Hongria Letònia Eslovènia Turquia Regne Unit França Japó Països Baixos Itàlia Dinamarca Romania Alemanya Rússia Bèlgica 13,1 10,8 10,1 9,9 8,7 7,6 7,5 7,3 7,3 7,0 6,6 6,5 6,4 6,0 5,9 5,6 5,4 5,2 4,6 4,4 4,0 3,8 3,5 2,9 Nota: L’activitat emprenadora inclou empreses naixents (menys de 3 mesos d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). La base de dades original conté 45 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països de referència Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2008 7,0 7,5 7,3 5,6 4,6 3,8 5,2 2,9 9,9 6,0 3,5 7,3 8,7 4,4 4,0 6,6 6,5 6,4 5,9 7,6 10,1 ESP BCN CAT FRA ITA ALE P.BAI BÈL GRE TUR RÚS FIN NOR DIN ROMHON LET ESL R.UN IRL ISL Barcelona supera un any més la Unió Europea Segons el Global Entrepreneurship Monitor (GEM), l’any 2008 la taxa d’ac- tivitat emprenedora de la població resident a la província de Barcelona s’ha situat en el 7,5 %. Aquesta xifra supera clarament les mitjanes de la Unió Europea (6 %) i d’Espanya (7 %), així com les de països de referència de la UE com Alemanya (3,8 %), França (5,6 %) o el Regne Unit (5,9 %). Així ma- teix, se situa a la banda alta de les taxes dels estats membres de l’OCDE, malgrat ser inferior a les de països com els Estats Units (10,8 %) o Norue- ga (8,7 %). En un any caracteritzat per l’entrada en recessió de l’economia internacional, la reducció de 0,8 punts de la taxa d’activitat emprenedora a Barcelona respecte a l’any 2007 està en sintonia amb la tendència des- cendent d’aquest indicador al conjunt de la Unió Europea. D’altra banda, cal esmentar que el mateix any 2008, la taxa d’abandonament de l’activitat emprenedora a Barcelona (0,9 %) és inferior a la de tots els països de la UE. Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2008 24 perspectives empresarials a les regions europees per a l’any 2010 (p) Previsions Cambra de Comerç de Barcelona (Gener 2010) Font: Eurochambres i Idescat 60 50 40 30 20 10 0 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 Perspectives empresarials a Catalunya Xi fr a de n eg oc is (S al do s, e n % ) P IB r ea l ( Va r. an ua l, en % ) 20102009200820072006 5 Millors perspectives d’exportació a Catalunya que a Baviera, Berlín i Londres L’any 2009 s’ha caracteritzat per una forta recessió econòmica, però les perspectives dels empresaris catalans per al 2010 són una mica més fa- vorables, segons l’Enquesta d’Eurochambres. Les empreses preveuen un augment lleuger de la xifra de negocis a Catalunya, unes perspectives millors que al conjunt de l’Estat espanyol. També es preveu un increment de l’exportació el 2010 —el 43 % de les empreses catalanes assenyala que augmentarà, mentre que el 17 % diu que caurà. En aquest cas, Ca- talunya és una de les regions on les perspectives són més favorables, en línia amb regions com Estocolm, i millors que d’altres com Baviera, Ber- lín i Londres. Pel que fa a la inversió, el 24 % dels empresaris catalans apunta una reducció, mentre que el 17 % n’assenyala un augment. Per tant, es preveu que la inversió caurà el 2010, però més moderadament que el 2009 i amb menys intensitat que a altres regions com Baden- Wurttemberg, Baviera i Berlín, o comunitats espanyoles com Madrid i València. Xifra de negocis PIB real 3,7 3,2 0,2 -4,0 -0,5 (p) Informe 2009-2010. ciutat per als negocis 25 Portugal (LISBOA) Mazowsze (VARSÒVIA) Dinamarca (COPENHAGUEN) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Estocolm (ESTOCOLM) Londres (LONDRES) Turquia (ISTANBUL) Finlàndia (HÈLSINKI) North West (MANCHESTER) Escòcia (EDIMBURG) Grècia (ATENES) Àustria de l’est (VIENA) Estònia (TALLINN) Illa de França (PARÍS) UE* Holanda meridional (ROTTERDAM) Itàlia Nord-occidental (MILÀ) Berlín (BERLÍN) Catalunya (BARCELONA) Holanda Nord (AMSTERDAM) Itàlia central (ROMA) Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) Comunitat de Madrid (MADRID) Espanya Baden-Württemberg (STUTTGART) País Basc (BILBAO) Baviera (MUNIC) Hongria central (BUDAPEST) Portugal (LISBOA) Dinamarca (COPENHAGUEN) Itàlia central (ROMA) Escòcia (EDIMBURG) Grècia (ATENES) Estònia (TALLINN) Estocolm (ESTOCOLM) Catalunya (BARCELONA) Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) Turquia (ISTANBUL) Finlàndia (HÈLSINKI) Àustria de l’est (VIENA) Mazowsze (VARSÒVIA) Baviera (MUNIC) Berlín (BERLÍN) Holanda meridional (ROTTERDAM) Itàlia Nord-occidental (MILÀ) Londres (LONDRES) UE* Espanya Holanda Nord (AMSTERDAM) Illa de França (PARÍS) País Basc (BILBAO) Baden-Württemberg (STUTTGART) Comunitat de Madrid (MADRID) Hessen (FRANKFURT) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Hongria central (BUDAPEST) North West (MANCHESTER) Mazowsze (VARSÒVIA) Portugal (LISBOA) Itàlia Nord-occidental (MILÀ) Turquia (ISTANBUL) Grècia (ATENES) Dinamarca (COPENHAGUEN) Itàlia central (ROMA) Finlàndia (HÈLSINKI) Estocolm (ESTOCOLM) Hongria central (BUDAPEST) Estònia (TALLINN) UE* Escòcia (EDIMBURG) Holanda Nord (AMSTERDAM) Holanda meridional (ROTTERDAM) North West (MANCHESTER) Catalunya (BARCELONA) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Illa de França (PARÍS) País Basc (BILBAO) Àustria de l’est (VIENA) Londres (LONDRES) Hessen (FRANKFURT) Espanya Berlín (BERLÍN) Baviera (MUNIC) Comunitat de Madrid (MADRID) Baden-Württemberg (STUTTGART) Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 61 47 41 39 34 33 31 29 27 25 24 22 19 17 15 14 12 11 10 8 4 3 2 2 -1 -6 -10 -18 62 51 37 34 29 28 27 26 24 23 22 22 20 19 18 18 18 17 16 16 13 12 9 5 5 4 -2 -5 -12 31 30 28 24 16 12 9 4 2 0 -1 -3 -3 -5 -6 -6 -7 -7 -7 -9 -11 -12 -15 -16 -17 -22 -23 -24 -26 Nota: Els saldos es calculen com la diferència entre el percentatge de respostes que indica “augment” i el percentatge de respostes que indica “disminució” La base de dades original conté 111 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Mitjana mostral. Font: Eurochambres, The Business Climate in Europe’s Regions in 2010 regió (cIutat) regió (cIutat) regió (cIutat) Xifra de negocis (saldos, %) exportacions (saldos, %) Inversió (saldos, %) 26 principals regions europees receptores de projectes d’inversió estrangera l’any 2008 305 209 58 95 43 90 52 71 60 74 66 53 61 38 50 37 25 49 16 32 23 34 40 11 29 42 21 16 34 35 33 9 14 30 25 9 19 18 12 7 9 13 15 1 1 5 Londres (LONDRES) Illa de França (PARÍS) Rin del Nord-Westfàlia (DÜSSELDORF) Comunitat de Madrid (MADRID) Irlanda del sud-est (DUBLÍN)1 Catalunya (BARCELONA) Alta Baviera (MUNIC) Roine-Alps (LIÓ) Moscou (MOSCOU) Darmstadt (FRANKFURT) Bucarest (BUCAREST) Holanda Nord (AMSTERDAM) Hongria central (BUDAPEST) Llombardia (MILÀ) Estocolm (ESTOCOLM) Mazowsze (VARSÒVIA)2 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) Dinamarca (COPENHAGUEN)3 Berlín (BERLÍN) Zuric (ZURIC) Viena (VIENA) Sofia (SOFIA) Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) Gran Manchester (MANCHESTER) Praga (PRAGA) Brussel·les (BRUSSEL·LES) Holanda Sud (ROTTERDAM) Hamburg (HAMBURG) Escòcia de l’est (EDIMBURG) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Escòcia del sud-oest (GLASGOW) Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) Stuttgart (STUTTGART) Migdia-Pirineus (TOLOSA) Ginebra (GINEBRA) Letònia (RIGA) Lisboa (LISBOA) Istanbul (ISTANBUL) Laci (ROMA) Estònia (TALLINN) Àtica (ATENES) Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) Lituània (VÍLNIUS) Oslo (OSLO) Ankara (ANKARA) País Basc (BILBAO) 262 222 99 80 68 61 61 58 56 53 52 50 46 46 44 42 42 39 37 32 31 30 30 29 28 28 27 24 23 20 19 19 19 18 18 18 16 16 16 14 13 9 9 9 3 2 projectes 2007 projectes 2008regió (cIutat) 1 Irlanda del sud-est = Dublin, Mid-East, South-East. 2 Mazowieckie = Ciechanow, Plock, Ostrolecko, Siedlce, Radom, Warsaw, Miasto Warsaw. 3 Dinamarca = Copenhagen, Copenhagen & Frederiskberg, Frederiskborg, Roskilde. Font: Ernst & Young’s European Investment Monitor, 2009 Font: Ernst & Young’s European Investment Monitor Projectes d’inversió estrangera (nombre) 2008200720062005 Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Alta Baviera (Munic) Llombardia (Milà) 64 30 25 44 52 61 37 50 53 74 33 38 46 17 90 61 Catalunya se situa en sisena posició, superant Amsterdam, Milà i Manchester Catalunya va atreure 61 projectes d’inversió estrangera l’any 2008 i ocupa la sisena plaça entre les principals regions europees receptores. La crisi financera internacional i el context de crisi econòmica han provocat una reducció de la inversió estrangera a bona part de les regions europees capdavanteres. En el cas de Catalunya, després de dos anys consecutius amb increments notables, s’ha reduït el nombre de projectes i el 2008 se’n registra una quantitat similar a la de l’any 2005, que tot i així supera la de regions com les d’Amsterdam, Milà o Manchester. També cal destacar que el 44 % dels projectes iniciats a Catalunya es localitzen a l’àrea de Barcelona, i que l’any 2008, 3.124 empreses estran- geres desenvolupaven la seva activitat al Principat. 90 70 50 30 10 Informe 2009-2010. ciutat per als negocis 27 L’IVA general és el quart més baix de la Unió Europea Malgrat comptar amb el tipus impositiu de societats més competitiu de tota l‘època democràtica, Espanya es manté a la banda mitjana-alta del rànquing internacional i és el setè país de l’OCDE amb l’impost de soci- etats més alt. Efectivament, la disminució del tipus impositiu espanyol a la darrera dècada ha anat acompanyada per una reducció generalitzada i més accentuada d’aquest gravamen a escala internacional. Aquesta competència fiscal entre els diferents països per tal de captar inversió ha fet créixer el pes dels impostos indirectes en les estructures impositives. En aquest sentit, cal destacar que Espanya compta amb el quart tipus general de l’IVA més baix de la Unió Europea (16 %) —només és més baix a Xipre, Lu- xemburg i el Regne Unit (15 %). El tipus espanyol està en línia amb la mitjana internacional, que, segons la comparativa que fa KPMG de taxes indirectes a 90 països del món, era del 15,2 % l’any 2009. Val a dir que tant Espanya com el Regne Unit incrementaran l’IVA durant el 2010. Impost de societats i IVa a països del món l’any 2009 30 33,3 25 29,4 21,2 25,5 28,6 34 25 2628 26,3 25,5 19 19 20 16 15 21 25 31,4 2812,5 ESP FRA POR ITA ALE SUI P.BAI LUX BEL GRE FINNOR SUE DIN POL ESL R.TX HON LET ESL AUS R.UN IRL Japó Estats Units Argentina Sud-àfrica Índia Bèlgica França Canadà Itàlia Tunísia Espanya Austràlia Alemanya Luxemburg Regne Unit Noruega Suècia Israel Finlàndia Països Baixos Xina Grècia Dinamarca Portugal Àustria Corea del Sud Suïssa Eslovènia República Txeca Polònia Eslovàquia Hong Kong Hongria Letònia Irlanda Xipre 5,0 - 21,0 14,0 12,5 21,0 19,6 5,0 20,0 18,0 16,0 10,0 19,0 15,0 15,0 25,0 25,0 16,5 22,0 19,0 17,0 19,0 25,0 20,0 20,0 10,0 7,6 20,0 19,0 22,0 19,0 - 25,0 21,0 21,5 15,0 40,7 40,0 35,0 34,6 34,0 34,0 33,3 33,0 31,4 30,0 30,0 30,0 29,4 28,6 28,0 28,0 26,3 26,0 26,0 25,5 25,0 25,0 25,0 25,0 25,0 24,2 21,2 21,0 20,0 19,0 19,0 16,5 16,0 15,0 12,5 10,0 Nota: La base de dades original conté 116 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països de referència Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirecte Tax Rate Survey 2009 país taxa Base IVa (%) Impost de Societats 2009 (%) taxa Base Societats (%) Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirecte Tax Rate Survey 2009 28 principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals l’any 2008 Font: Union of International Associations Posicionament de Barcelona 20082007200620052004 6 6 7 6 5 Singapur París Brussel·les Viena Barcelona Tòquio Seül Budapest Copenhaguen Londres Ginebra Amsterdam Lisboa Sydney Roma Maastricht Madrid Berlín Atenes Istanbul Hèlsinki Praga Washington Pequín L’Haia Yokohama Lió Melbourne Nova York València Estocolm Chicago Kuala Lumpur Montreal Oslo Buenos Aires San Diego Hong Kong Orlando Nova Delhi Xangai Dublín Munic Noordwijk Ciutat del Cap Jeju Bangkok Boston Vancouver El Caire Toronto San Francisco Trieste Varsòvia Edimburg Kyoto Luxemburg Sant Petersburg Moscou Nova Orleans Estrasburg 482 357 276 321 175 129 127 91 82 134 188 129 126 94 103 87 74 150 76 86 84 97 78 107 59 59 63 53 139 53 100 66 66 102 80 43 64 55 43 49 40 56 73 50 43 51 76 29 48 37 61 41 42 48 25 67 33 32 48 25 46 32,16 17,37 8,33 -22,43 10,29 16,28 -1,57 27,47 26,83 -23,13 -45,74 -23,26 -22,22 3,19 -8,74 5,75 14,86 -44,00 9,21 -4,65 -5,95 -18,56 1,28 -29,91 25,42 15,25 6,35 26,42 -51,80 16,98 -41,00 -16,67 -16,67 -46,08 -31,25 20,93 -20,31 -9,09 16,28 0,00 20,00 -16,07 -35,62 -10,00 2,33 -13,73 -44,74 37,93 -16,67 2,70 -37,70 -9,76 -14,29 -27,08 36,00 -49,25 -6,06 -3,13 -37,50 20,00 -39,13 637 419 299 249 193 150 125 116 104 103 102 99 98 97 94 92 85 84 83 82 79 79 79 75 74 68 67 67 67 62 59 55 55 55 55 52 51 50 50 49 48 47 47 45 44 44 42 40 40 38 38 37 36 35 34 34 31 31 30 30 28 congressos 2007 Variació 2007/2008 (%) congressos 2008ciutat Nota: Els congressos són del tipus A o B Font: Union of International Associations Barcelona, entre les cinc primeres ciutats del món Segons les dades de la Union of International Associations (UIA), el 2008 Barcelona se situa a la cinquena posició del rànquing de ciutats del món en organització de reunions internacionals —amb 193 congressos i con- vencions—, guanya un lloc en el rànquing per segon any consecutiu i su- pera Ginebra. El creixement del nombre de reunions a Barcelona ha estat del 10,3 % respecte a l’any 2007, i suposa una evolució particularment favorable si es té en compte la reducció del nombre de congressos inter- nacionals en l’any de referència. El 2009, segons la International Congress and Convention Association (ICCA), Barcelona ocupa el segon lloc del rànquing mundial de ciutats en nombre de reunions internacionals, només al darrera de Viena, i guanya una posició respecte al 2008. 29 Informe 2009-2010. ciutat per als negocis Introducció Barcelona continua guanyant posicions en la seva aposta pel coneixe- ment com a un dels motors de creixement econòmic de la ciutat i avança tant en la dotació de recursos —infraestructurals i econòmics— per a la recerca com en la transferència de coneixement al sistema productiu i la generació i l’atracció de talent. La ciutat continua abonant el terreny per a la creació de pols de recerca que permeten avançar en el coneixement i en la seva aplicació pràctica en el món empresarial. Un exemple recent és el Sincrotró Alba —la font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació científica més complexa i de més alt nivell de l’Estat—, que es va posar en funciona- ment el març de 2010 i donarà servei a investigadors i a empreses d’alta tecnologia amb aplicacions en diferents camps de la ciència, des de la físi- ca o la química fins a la medicina o la biologia. Altres exemples són el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre de Computació i Comuni- cacions de Catalunya (CESCA), el Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN- Barcelona), el Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el Centre de Transferència de Tecnologia de la Universitat Politècnica de Ca- talunya o la Fundació i2CAT. En conjunt, la ciutat disposa ja de més de 400 actius de recerca i innovació que conformen un potent sistema d’espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement, i actuen com a mitjà de contacte entre el món científic i l’empresarial. Un dels indicadors de generació de coneixement i transformació d’aquest coneixement en aplicacions pràctiques és el de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació. En aquest sentit, cal destacar que la des- pesa en R+D a Catalunya ha passat de l’1,06 % del PIB l’any 2000 a l’1,62 % del PIB l’any 2008. Així mateix, cal destacar que l’empresariat català està molt a prop d’assolir els dos terços de la despesa en R+D total que marca el Tractat de Lisboa. L’esforç d’impuls de la recerca dels darrers anys fa possible que Barcelona se situï en sisena posició europea i quinzena mundial en producció científica, amb 12.211 publicacions l’any 2009. 30 L’avenç dels darrers anys en l’àmbit del coneixement ha estat important i es tradueix també en l’estructura productiva: en l’actualitat, Catalunya se situa entre les deu primeres del rànquing europeu quant al nombre de treballadors en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta i en sectors de serveis intensius en coneixement i alta tec- nologia, i és la cinquena regió amb més ocupats en ciència i tecnologia. Barcelona compta amb una oferta formativa de qualitat. Mostres recents del seu potencial són l’obtenció de la distinció Campus d’Excel·lència In- ternacional, tant per part del projecte Barcelona Knowledge Campus de la UB i la UPC com per part de la UAB, així com el fet que 59 dels màsters que s’ofereixen a l’àrea metropolitana de Barcelona tenen la condició de Màsters d’Excel·lència Global, d’acord amb el Pla Estratègic Metropolità. L’existència de bones escoles i universitats és fonamental per al sorgi- ment de bons professionals i l’atracció de talent d’altres ciutats del món, a la qual també contribuirà el programa Do It in Barcelona, impulsat des de l’Ajuntament i adreçat a emprenedors, professionals, investigadors i llicenciats d’arreu que vulguin desenvolupar la seva activitat a la ciutat. 31SOcIetat DeL cOneIXeMent Informe 2009-2010. Societat del coneixement 32 Població ocupada en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta (milers de persones) Catalunya és la quarta regió europea en ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta Catalunya es manté per segon any consecutiu com a la quarta regió eu- ropea amb major nombre d’ocupats en sectors manufacturers d’inten- sitat tecnològica alta i mitjana-alta l’any 2008, per darrera de la Llom- bardia, Stuttgart i l’Alta Baviera, i superant l’Illa de França. El Principat se situa també a la banda alta del rànquing pel que fa al pes relatiu de l’ocupació en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitja- na-alta, amb un percentatge del 8,9% del total. En el període 1998-2008, el nombre d’ocupats en aquests sectors ha experimentat un ritme de creixement al Principat (prop del 3% anual) que suposa la millor evolució del grup de regions amb major massa crítica industrial, conjuntament amb la de l’Alta Baviera. El 2008 Catalunya és la desena regió europea amb més ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia, cosa que representa la pèrdua de dues posicions respecte el 2007. Efectivament, el nombre d’ocupats en aquestes activitats al Principat (94.361 persones) se situa aquest any per sota dels de Dinamarca, Roina-Alps i Düsseldorf, però supera el del Darmstadt. Tanmateix, durant el període 1998-2008 l’incre- ment global acumulat de l’ocupació als serveis tecnològics a Catalunya ha estat d’un remarcable 68%, i el seu pes dins l’ocupació total ha cres- cut del 2,3% fins al 2,7%. Val a dir que a Barcelona ciutat els assalariats d’aquests serveis representen prop del 5% de l’ocupació total i han cres- cut en un 1,9% l’any 2009. població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2008 Font: Eurostat Llombardia (Milà) alta Baviera (Munic) catalunya (Barcelona) Holanda nord (amsterdam) 321 261 248 12 441 457 312 25 2000 2008 Informe 2009-2010. Societat del coneixement 33 Llombardia (MILÀ) Stuttgart (STUTTGART) Alta Baviera (MUNIC) Catalunya (BARCELONA) Illa de França (PARÍS) Istanbul (ISTANBUL) Düsseldorf (DÜSSELDORF) Darmstadt (FRANKFURT) Dinamarca (COPENHAGUEN) Roine-Alps (LIÓ) Comunitat de Madrid (MADRID) País Basc (BILBAO) Finlàndia Sud (HÈLSINKI) Laci (ROMA) Berlín (BERLÍN) Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) Irlanda del sud-est (DUBLÍN) Hongria Central (BUDAPEST) Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) Ankara (ANKARA) Londres (LONDRES) Àtica (ATENES) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Gran Manchester (MANCHESTER) Holanda Sud (ROTTERDAM) Escòcia del sud-oest (GLASGOW) Lisboa (LISBOA) Escòcia de l’est (EDIMBURG) Bucarest (BUCAREST) Praga (PRAGA) Viena (VIENA) Holanda Nord (AMSTERDAM) Zagreb (ZAGREB) Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) Oslo (OSLO) Brussel·les (BRUSSEL·LES) 441,170 419,358 321,024 311,880 271,799 245,710 171,160 167,089 166,264 157,994 139,664 96,770 93,734 91,815 91,083 83,273 82,612 80,737 76,882 70,290 70,181 58,199 54,375 51,382 46,323 45,489 42,637 38,630 34,743 29,269 27,844 24,601 15,963 15,697 14,524 13,642 162,444 67,719 128,168 94,361 339,151 66,315 95,125 87,971 122,782 107,742 186,274 37,287 77,283 143,465 68,387 82,419 65,758 71,947 37,830 23,510 201,374 54,913 47,452 40,197 88,404 28,649 50,067 41,181 59,719 44,293 36,936 62,184 7,147 17,642 40,336 18,533 10,17 20,76 14,61 8,93 5,09 6,73 7,30 9,03 5,83 6,14 4,56 9,73 6,99 4,09 6,00 4,40 5,29 6,48 3,45 5,42 1,87 3,39 5,05 4,34 2,62 4,53 3,23 3,95 3,37 4,55 3,56 1,75 3,61 1,68 2,40 3,44 3,74 3,35 5,83 2,70 6,36 1,82 4,06 4,75 4,30 4,19 6,08 3,75 5,76 6,40 4,51 4,35 4,21 5,77 1,70 1,81 5,37 3,20 4,40 3,40 5,00 2,86 3,79 4,21 5,78 6,88 4,72 4,42 1,62 1,89 6,66 4,68 % d’ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta sobre la població ocupada total Ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia Ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta % d’ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia sobre la població ocupada total regió (cIutat) Nota: Els serveis intensius en coneixement i alta tecnologia són els serveis informàtics, les telecomunicacions i la recerca i desenvolupament La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat 34 Catalunya és la cinquena regió europea en ocupació en ciència i tecnologia en el període 2003-2008 Catalunya compta amb 652.000 treballadors amb estudis superiors dedi- cats a la ciència i la tecnologia l’any 2008, cosa que li permet mantenir- se com la cinquena regió del rànquing europeu per sisè any consecutiu. Aquest posicionament favorable respon a la dinàmica expansiva d’aques- tes activitats al Principat en el període 1998-2008, amb un creixement mitjà anual del nombre d’ocupats del 6 %, que ha incrementat el pes percentual dels treballadors dedicats a la ciència i la tecnologia sobre el total del 7,4 % el 1998 a l’11,7 % el 2008. L’any 2006, la intensitat en recerca i desenvolupament (R+D) a Catalunya ha estat de l’1,42 % del PIB, valor superior al de regions com Londres, Dublín o Brussel·les però inferior a la mitjana europea (1,85 %), i encara lluny de l’objectiu del tractat de Lisboa per l’any 2010 (3 % del PIB). El mateix any, l’empresariat català està molt a prop de generar dues ter- ceres parts de la despesa total en R+D a l’economia tal com estableix el tractat, amb una aportació del 0,92 % del PIB. Cal destacar que la inten- sitat en R+D total a Catalunya ha experimentat un increment significatiu, en passar de l’1,06 % del PIB l’any 2000 a l’1,62 % el 2008. població ocupada en ciència i tecnologia a les regions europees l’any 2008 i despeses en recerca i desenvolupament l’any 2006 * Població entre 15 i 74 anys Font: Eurostat Població ocupada en ciència i tecnologia (% sobre població*) 2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007 Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) 4,7 5,1 5,6 5,6 6,5 6,5 6,7 7,1 7,6 8,8 9,5 9,2 9,1 11,1 11,4 11,8 10,8 11,7 13,4 14,0 14,2 16,2 18,7 17,5 16,9 18,2 18,920 16 12 8 4 Informe 2009-2010. Societat del coneixement 35 Illa de França (PARÍS) Londres (LONDRES) Comunitat de Madrid (MADRID) Dinamarca (COPENHAGUEN) Catalunya (BARCELONA) Llombardia (MILÀ) Alta Baviera (MUNIC) Mazowsze (VARSÒVIA) Roine-Alps (LIÓ) Stuttgart (STUTTGART) Berlín (BERLÍN) Holanda Sud (ROTTERDAM) Àtica (ATENES) Darmstadt (FRANKFURT) Laci (ROMA) Holanda Nord (AMSTERDAM) Düsseldorf (DÜSSELDORF) Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) Finlàndia Sud (HÈLSINKI) Estocolm (ESTOCOLM) Lituània (VÍLNIUS) Irlanda del sud-est (DUBLÍN) Hongria central (BUDAPEST) Bucarest (BUCAREST) País Basc (BILBAO) Sofia (SOFIA) Lisboa (LISBOA) Oslo (OSLO) Escòcia de l’est (EDIMBURG) Letònia (RIGA) Gran Manchester (MANCHESTER) Hamburg (HAMBURG) Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) Escòcia del sud-oest (GLASGOW) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Praga (PRAGA) Viena (VIENA) Estònia (TALLINN) Brussel·les (BRUSSEL·LES) 1.385 1.020 842 699 652 566 554 536 522 409 400 395 390 384 384 375 372 365 362 358 324 311 299 289 280 273 238 232 212 196 194 191 187 187 182 175 163 140 117 107 - 1,05 1,96 - 1,42 - - 1,07 - - - - - - - - - 0,95 - 3,46 - 0,79 1,24 1,45 1,23 1,58 0,90 1,48 - 0,48 0,70 1,00 - - 1,95 1,30 2,47 3,54 1,14 1,39 16,3 17,8 17,3 17,1 11,7 7,6 16,5 12,9 11,9 13,4 14,4 15,2 12,9 13,0 9,0 18,9 9,2 9,6 10,4 17,9 21,9 11,8 12,3 13,0 15,5 16,5 14,2 10,7 26,3 13,5 10,8 9,9 13,1 10,3 11,3 9,2 16,7 10,9 11,3 13,8 - 0,37 1,19 - 0,92 - - 0,33 - - - - - - - - - 0,36 - 2,40 - 0,22 0,80 0,78 0,54 1,24 0,19 0,73 - 0,10 0,35 0,29 - - 0,54 0,77 1,14 2,09 0,51 0,80 treballadors en ciència i tecnologia (% població*) 2008 treballadors en ciència i tecnologia (milers) 2008 Despeses Internes en el Sector empresarial en r+D (% pIB) 2006 Despeses Internes totals en r+D (% pIB) 2006 regió (cIutat) *Població d’entre 15 i 74 anys Nota: Treballadors que disposen de una formació científica de nivell superior i estan ocupats com a professionals o tècnics. La despesa interna inclou despeses en capital, corrents i laborals -tant d’investigadors com personal administratiu- vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat 36 2007 Barcelona registra un increment de les patents tecnològiques internacionals L’any 2007, Barcelona —amb 392 patents PCT, segons residència de l’in- ventor— es troba en la posició 22 entre les principals províncies de refe- rència de l’OCDE. L’avenç significatiu de la darrera dècada li ha permès convergir cap al nivell de patents de províncies europees de referència —com ara Milà o Lió— i superar Amsterdam, Montreal, Dublín o Brussel- les, malgrat situar-se encara lluny de les principals metròpolis de refe- rència mundial. En particular, cal destacar que Barcelona gairebé ha du- plicat el nombre de patents tecnològiques PCT en el període 2002-2007, i ha assolit un nivell similar al de Düsseldorf. Aquesta evolució favorable ha fet que Barcelona mantingui la seva posició entre les àrees urbanes de referència (la 27a), l’any 2007. 600 500 400 300 200 100 0 * Tractat de Cooperació en matèria de Patents Font: OCDE Patents PCT* (nombre) 200620032000 2001 2002 2004 2005 Barcelona Milà Amsterdam Dublín 187,5 212,4 236,1 272,4 378,2 376,5 407,5 391,5 Sol·licitud de patents a les províncies principals de l’OcDe l’any 2007 Informe 2009-2010. Societat del coneixement 37 província (cIutat) 349,96 374,64 63,91 140,20 48,06 109,94 61,37 66,10 266,15 59,69 134,91 235,44 281,50 26,27 289,55 60,40 - - 31,78 21,95 - 14,04 32,07 - 20,60 103,67 - 2,68 76,43 13,94 - 103,66 - 22,65 - 15,50 - 6,62 2,59 - 10,11 - 5,76 4,19 - 6,31 635,95 638,89 179,32 396,41 129,16 217,75 241,74 188,29 392,80 259,31 610,41 604,58 557,83 267,59 509,46 186,93 - - 145,58 113,58 - 73,87 138,35 - 55,13 199,52 - 17,86 425,16 51,08 - 233,63 - 62,50 - 99,17 - 33,73 17,52 - 44,70 - 30,95 16,57 - 18,79 4.464,81 3.568,99 1.476,60 1.151,81 937,04 1.102,22 540,82 690,33 1.208,22 388,67 360,29 614,13 544,37 77,82 399,95 205,98 244,64 208,32 109,91 85,49 36,51 74,43 84,00 160,38 126,10 173,24 142,20 33,75 38,51 56,26 85,43 57,49 57,42 38,49 50,93 16,11 35,14 16,22 10,50 9,62 12,13 11,77 6,55 8,48 14,78 10,75 Sol·licitud de patents tecnològiques pct Sol·licitud total de patents pct per milió de habitants Sol·licitud de patents tecnològiques pct per milió de habitants Tòquio (TÒQUIO) Silicon Valley (SAN JOSE) Nova York (NOVA YORK) Boston (BOSTON) Los Angeles (LOS ANGELES) Seül (SEÜL) Osaka (OSAKA) Chicago (CHICAGO) Seattle (SEATTLE) Houston (HOUSTON) Stuttgart (STUTTGART) Munic (MUNIC) Estocolm (ESTOCOLM) Düsseldorf (DÜSSELDORF) Uusimaa (HÈLSINKI) Berlín (BERLÍN) Londres (LONDRES) París (PARÍS) Rotterdam (ROTTERDAM) Milà (MILÀ) Roine (LIÓ) Barcelona (BARCELONA) Amsterdam (AMSTERDAM) Montreal (MONTREAL) Madrid (MADRID) Viena (VIENA) Toronto (TORONTO) Instanbul (INSTANBUL) Copenhaguen (COPENHAGUEN) Roma (ROMA) Boques del Roine (MARSELLA) Oslo (OSLO) Dublín (DUBLÍN) Budapest (BUDAPEST) Edimburg (EDIMBURG) Brussel·les (BRUSSEL·LES) Manchester (MANCHESTER) València (VALÈNCIA) Àtica (ATENES) Erau (MONTPELLER) Praga (PRAGA) Birmingham (BIRMINGHAM) Biscaia (BILBAO) Lisboa (LISBOA) Glasgow (GLASGOW) Varsòvia (VARSÒVIA) Nota: El criteri de selecció geogràfic de la patent és la residencia de l’inventor La base de dades original conté 1742 províncies, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de províncies de referència Font: OCDE 8.113,42 6.086,37 4.142,80 3.256,73 2.518,05 2.183,07 2.130,24 1.966,37 1.783,13 1.688,59 1.630,21 1.577,02 1.078,73 792,59 703,71 637,47 635,03 584,43 503,45 442,46 396,34 391,51 362,43 348,88 337,44 333,40 296,13 224,61 214,24 206,23 173,14 129,56 124,79 106,19 104,03 103,13 101,95 82,71 70,91 69,80 53,64 40,24 35,20 33,52 32,08 32,03 Sol·licitud total de patents pct 38 Barcelona guanya cinc posicions en el rànquing mundial L’any 2009, Barcelona ha passat a ocupar la 6a posició en el rànquing europeu i la 15a en el rànquing mundial de ciutats en producció cientí- fica, amb un total de 12.211 publicacions generades, que representa un augment del 4,7 % respecte a l’any anterior. En relació a l’any 2008, Barcelona guanya cinc posicions al rànquing mundial —passant per davant de Filadelfia, Chicago, São Paulo, Berlín i Houston—, i ascendeix un lloc entre les ciutats europees. principals ciutats del món pel que fa a la producció científica l’any 2009 Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions, Posicionament de Barcelona 20092008200720062005 Rànquing mundial Rànquing europeu 27 21 21 20 15 11 9 7 7 6 Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions. Informe sobre l’Evolució 2008-2009 de la producció científica de les principals ciutats del món ciutat Pequín Londres Tòquio París Nova York Boston Seül Xangai Moscou Madrid Los Angeles Roma Baltimore Toronto Barcelona Filadèlfia Cambridge Massachusetts Chicago São Paulo Berlín Houston Munic Milà Osaka Montreal Cambridge Hong Kong Amsterdam Singapur Melbourne Zuric Oxford Pittsburg San Francisco Estocolm Atenes Praga Copenhaguen Lió Manchester Varsòvia Edimburg Mèxic Brussel·les Tolosa Buenos Aires Rio de Janeiro Dublín Nàpols Hamburg Nova Delhi Torí Montpeller Glasgow València Sant Petersburg Marsella Yokohama Basilea Lisboa Frankfurt Tel Aviv Liverpool 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 - 1 - 2 - - - - 3 4 - 5 - - 6 - - - - 7 - 8 9 - - 10 - 11 - - 12 13 - - 14 15 16 17 18 19 20 21 - 22 23 - - 24 25 26 - 27 28 29 30 31 32 - 33 34 35 - 36 33.376 30.145 28.893 24.269 22.548 22.500 22.294 17.156 15.818 13.619 13.113 12.454 12.414 12.414 12.211 12.199 12.190 12.120 12.105 11.972 11.808 10.909 10.673 10.596 10.241 9.624 9.467 9.119 8.979 8.979 8.707 8.635 8.587 8.478 7.896 6.873 6.618 6.425 6.038 6.030 5.786 5.288 5.183 5.173 5.163 4.901 4.803 4.749 4.736 4.686 4.623 4.617 4.590 4.467 4.444 4.402 4.379 4.234 4.116 4.056 3.694 3.664 3.654 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 15 12 13 20 14 21 17 18 19 16 24 23 22 25 27 26 28 31 33 34 32 29 30 35 36 37 38 41 39 40 43 42 44 47 48 45 49 46 52 50 55 53 51 56 54 58 57 59 60 62 63 61 rànquing europeu 2009 rànquing Mundial 2009 rànquing Mundial 2008 publicacions 2009 Informe 2009-2010. Societat del coneixement 39 40 Introducció El 2009 s’ha caracteritzat per ser un any de decreixement generalitzat del turisme a nivell mundial, amb la incertesa econòmica i el fort aug- ment de l’atur com a causes principals. El context econòmic, per tant, no ha estat favorable ni en l’àmbit extern ni en l’àmbit intern. Malgrat aquesta conjuntura, el sector turístic de Barcelona ha acreditat una no- table resistència a la crisi i ha tancat el 2009 amb un increment de per- noctacions del 2,6 % i una lleugera reducció del nombre de turistes, infe- rior a les registrades a nivell europeu i mundial. D’altra banda, la ciutat continua ampliant l’oferta hotelera, que el 31 de desembre del 2009 és de 321 hotels, i seguirà creixent els propers anys. Per al 2010 ja hi ha prevista l’obertura de 15 hotels nous, que suposaran 1.505 noves places hoteleres. A partir d’aquesta evolució i del fort creixement del turisme en el perío- de 1993-2007, la ciutat continua treballant perquè aquest increment no s’interrompi i alhora sigui sostenible tant a nivell econòmic com social. L’instrument principal en aquest sentit és el Pla Estratègic de Turisme 2015, endegat des de Turisme de Barcelona, que aviat presentarà les línies d’actuació futures en matèria de turisme a Barcelona. Cal remar- car que, segons els estudis impulsats en el marc del Pla, la ciutat atreu un total de més de 18 milions de visitants a l’any, que generen una des- pesa aproximada de 20 milions d’euros diaris i un impacte d’entre el 8 % i el 10 % del Producte Interior Brut, cosa que posa de manifest el paper rellevant de l’activitat turística dins l’economia barcelonina. L’any 2009 ha significat per a Barcelona una millora important en l’àmbit de les infraestructures vinculades a l’activitat turística i la internaciona- lització. El mes de juny es va inaugurar la nova terminal de l’aeroport del Prat, la T-1, de més de 500.000 m2 de superfície i amb una capacitat superior a 30 milions de passatgers, cosa que ha suposat un increment dels vols intercontinentals de 237 a 248 entre el 2008 i el 2009. Les perspectives per al 2010 són lleugerament millors que el 2009 i apunten que els principals mercats clients a Europa s’aniran recupe- rant lentament. De fet, les darreres dades de l’any 2009 i les primeres del 2010 ja presenten algunes senyals positives. Així, en els tres primers mesos del 2010, el nombre de passatgers a l’aeroport de Barcelona ha crescut el 5 % —un dels millors comportaments que es registren als ae- roports d’Espanya— i el nombre de turistes i pernoctacions a la ciutat registren increments interanuals de dos dígits. 41turISMe Informe 2009-2010. turisme 42 Barcelona manté la novena posició a Europa des de l’any 2004 L’any 2009, l’aeroport de Barcelona ha gestionat 27,3 milions de passat- gers, cosa que li ha permès mantenir la novena posició del rànquing eu- ropeu. Malgrat el decrement en el nombre de passatgers del 9,7 % res- pecte al 2008, l’aeroport del Prat no ha perdut posicions perquè la tònica imperant en l’evolució dels passatgers als grans aeroports europeus ha estat descendent. L’obertura de la nova terminal T1 el juny del 2009 —que pot acollir més de 30 milions de passatgers en una superfície de més de 500.000 m2— comporta una millora substancial de la capacitat de l’aeroport i l’oportu- nitat de fer un salt qualitatiu i assolir un posicionament més favorable en l’àmbit dels vols intercontinentals. principals aeroports europeus per volum de passatgers l’any 2009 Variació 2008/2009 (%) passatgers 2009ciutat (aeroport) 66.037.578 57.883.282 50.932.840 48.248.890 43.569.553 33.723.213 32.681.067 32.401.046 27.301.493 25.101.709 21.879.095 21.197.229 20.504.705 19.957.221 19.668.804 18.840.008 18.674.947 18.114.427 18.079.732 17.793.493 17.551.635 16.974.247 16.213.723 16.098.610 14.180.237 13.260.974 12.503.372 12.229.271 11.643.366 11.605.981 9.831.136 9.739.581 9.143.329 9.131.323 9.107.462 9.050.890 8.934.493 8.320.927 8.295.099 8.084.364 7.730.211 7.290.119 7.228.659 7.157.421 7.080.684 6.797.158 6.701.689 5.330.161 5.268.715 5.061.910 4.969.799 4.757.743 4.742.182 Font: Airport Council International, Worldwide Airport Traffic Statistics Londres Heathrow (LHR) París Roissy (CDG) Frankfurt (FRA) Madrid (MAD) Amsterdam (AMS) Roma-Fiumicino(FCO) Munic (MUC) Londres Gatwick (LGW) Barcelona (BCN) París Orly (ORY) Zuric (ZRH) Palma De Mallorca (PMI) Dublín (DUB) Londres Stansted (STN) Copenhaguen (CPH) Manchester (MAN) Moscou Domodedovo (DME) Viena (VIE) Oslo (OSL) Düsseldorf (DUS) Milà-Malpensa (MXP) Brussel·les (BRU) Atenes (ATH) Estocolm-Arlanda (ARN) Berlín (TXL) Lisboa (LIS) Hèlsinki (HEL) Hamburg (HAM) Praga (PRG) Màlaga (AGP) Niça (NCE) Colònia/Bonn (CGN) Gran Canària (LPA) Alacant (ALC) Birmingham (BHX) Edimburg (EDI) Stuttgart (STR) Varsòvia (WAW) Milà Linate (LIN) Budapest (BUD) Moscou-Vnukovo (VKO) Marsella (MRS) Glasgow (GLA) Milà-Orio al Serio (BGY) Tenerife Sur (TFS) Berlín (SXF) Venècia (VCE) Nàpols (NAP) Girona (GRO) Faro (FAO) Hanover (HAJ) Roma-Ciampino (CIA) València (VLC) -1,5 -4,9 -4,7 -5,1 -8,1 -4,0 -5,4 -5,3 -9,7 -4,2 -0,8 -7,1 -12,6 -10,7 -8,4 -12,0 -8,6 -8,3 -6,6 -2,0 -8,7 -8,2 -1,4 -11,4 -2,1 -2,5 -6,9 -4,7 -7,8 -9,3 -5,3 -5,8 -10,4 -4,6 -5,5 0,5 -10,0 -12,0 -10,5 -4,1 -2,3 4,7 -11,6 10,5 -13,9 2,4 -2,6 -5,5 -4,1 -7,1 -11,8 0,3 -17,9 Font: Airport Council International, Worldwide Airport Traffic Statistics Passatgers (milions) posició de Barcelona en el rànquing 20092008200720062005 Barcelona (BCN) Munich (MUC) Amsterdam (AMS) Dublin (DUB) 60 50 40 30 20 10 9 999 9 Informe 2009-2010. turisme 43 Barcelona es manté com a quarta aglomeració urbana de la UE amb més places hoteleres L’any 2008 l’oferta hotelera de la província de Barcelona s’ha incrementat en 4.744 places, cosa que permet que hagi assolit les 113.402. Aquest dada posiciona Barcelona en quart lloc entre les principals aglomera- cions urbanes europees i en vuitè entre les províncies del continent per aquest concepte. El creixement de la capacitat hotelera de la província de Barcelona en el període 1998-2008 ha estat del 73 %, la qual cosa suposa una dinàmica positiva en consonància amb el comportament de les principals àrees urbanes de referència. places hoteleres a les províncies europees principals l’any 2008 places 2007 places 2008província (cIutat) Nota: La base de dades original conté 1372 províncies, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de províncies de referència Font: Eurostat París (PARÍS) Londres (LONDRES) Roma (ROMA) Barcelona (BARCELONA) Madrid (MADRID) Berlín (BERLÍN) Milà (MILÀ) Praga (PRAGA) Àtica (ATENES) Viena (VIENA) Munic (MUNIC) Lisboa (LISBOA) Dublín (DUBLÍN) València (VALÈNCIA) Budapest (BUDAPEST) Frankfurt (FRANKFURT) Boques del Roine (MARSELLA) Brussel·les (BRUSSEL·LES) Roine (LIÓ) Manchester (MANCHESTER) Uusimaa (HÈLSINKI) Varsòvia (VARSÒVIA) Düsseldorf (DÜSSELDORF) Birmingham (BIRMINGHAM) Erau (MONTPELLER) Edimburg (EDIMBURG) Glasgow (GLASGOW) Oslo (OSLO) Bucarest (BUCAREST) Stuttgart (STUTTGART) Biscaia (BILBAO) Riga (RIGA) Vílnius (VÍLNIUS) Sofia (SOFIA) Gran Zagreb (ZAGREB) 154.524 124.920 115.504 108.658 92.802 76.168 70.206 63.111 61.888 44.414 43.940 45.255 39.893 37.719 37.193 31.505 30.570 30.610 26.770 27.155 25.388 18.610 19.230 20.434 18.862 18.268 17.418 16.283 12.215 14.637 10.582 9.940 8.186 5.765 6.376 156.330 124.920 122.557 113.402 96.547 79.668 77.381 67.753 62.168 49.005 46.099 45.812 42.559 38.886 36.526 32.071 31.250 31.170 27.544 27.155 26.863 22.677 20.911 20.434 18.900 18.268 17.418 16.997 16.882 15.054 10.932 10.914 8.457 8.326 6.594 Nota: Es compara Barcelona amb grans àrees de turisme urbà d’Europa Font: Eurostat Places hoteleres (milers) 2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007 Barcelona Londres París Roma 113,4108,7107,4109,8104,2 101,498,5 92,291,1 180 160 140 120 100 80 44 Barcelona assoleix per primera vegada els dos milions de creueristes Barcelona supera per primera vegada els dos milions de creueristes i torna a ocupar, el 2008, per 8è any consecutiu, la posició líder com a port base per a les principals companyies de creuers a la Mediterrània, amb un total de 2.069.651 passatgers de creuers. Aquest lideratge queda re- forçat pel fort increment de creueristes registrat respecte a l’any anterior —el 17,21 %—, clarament superior al del segon i tercer ports del ràn- quing, així com al del conjunt de la mostra. Així mateix, Barcelona ocu- pa la quarta posició mundial en el rànquing de ports base (homeports) segons el World’s Top 20 Cruise Homeports 2008, publicat a la revista Dream World Cruise Destinations. La posada en funcionament de la nova terminal A, al Moll Adossat, du- rant el mes de juny del 2008, que permet acollir vaixells de gran tonatge, ajudarà a consolidar aquest lideratge. creuers als ports principals de la Mediterrània l’any 2008 1 Illes Balears (Palma de Mallorca, Maó, Eivissa, Alcúdia i La Savina). Nota: es comparen tres ports principals de la Mediterrània Font: Med Cruise Creueristes (milions de passatgers) 2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007 Barcelona Nàpols Illes Balears (1) 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 Posició de Barcelona en el rànquing 1 1 1 1 11 1 1 2 Informe 2009-2010. turisme 45 Variació 2007/2008 (%)ciutat portpassatgers 2007 passatgers 2008 1 Illes Balears (Palma de Mallorca, Mahó, Eivissa, Alcúdia i La Savina). 2 Ports de la Riviera Francesa (Canes, Nica i Villefranche). 3 Ports de Tunísia (La Goleta, Souse Bizerte). Font: Med Cruise 2008 4 Ports portuguesos (Lisboa, Azores i Patimao). 5 Ports de VAR (Toló i Saint Tropez). 2.069.651 1.314.090 1.237.075 1.215.088 850.521 848.861 762.092 694.829 556.841 547.905 538.721 418.725 376.706 352.959 337.117 308.989 231.639 199.335 124.525 117.612 90.000 82.487 60.695 56.734 Barcelona (Port) Illes Balears (Port) 1 Nàpols (Port) Venècia (Port) Dubrovnik-Korkula (Port) Liorna (Port) Ports de la Riviera Francesa (Port) 2 Ports de Tunísia (Port) 3 La Valletta (Port) Gènova (Port) Palerm (Port) Ports portuguesos (Port) 4 Ports de Xipre (Port) Màlaga (Port) Messina (Port) Gibraltar (Port) Mònaco (Port) València (Port) Split (Port) Ports de Var (Port) 5 Càller (Port) Alacant (Port) Almeria (Port) Alanya (Port) 1.765.838 1.219.886 1.151.345 1.003.529 686.000 713.114 559.411 721.592 489.532 520.197 471.395 376.592 427.408 290.558 293.296 275.993 184.117 179.209 99.281 62.739 63.638 72.063 36.439 93.937 17,21 7,72 7,45 21,08 23,98 19,04 36,23 -3,71 13,75 5,33 14,28 11,19 -11,86 21,48 14,94 11,96 25,81 11,23 25,43 87,46 41,42 14,47 66,57 -39,60 46 Introducció L’eficiència energètica, el desenvolupament de fonts d’energies renova- bles i la reducció progressiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle són, en les circumstàncies actuals, elements imprescindibles del nou model productiu i dels paràmetres de competitivitat del segle XXI. En aquest context, Barcelona intensifica el seu compromís per la soste- nibilitat, ja sigui des dels diversos àmbits de la vida urbana, el món de l’empresa, la promoció econòmica o la transformació urbana. Efectivament, l’Agència de l’Energia de Barcelona lidera el Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire (PECQ) en l’horitzó 2020, que impulsarà actuacions d’ampli abast en el camp de l’aprofitament de recursos locals renovables i en l’augment de l’eficiència energètica i la gestió de la de- manda. Barcelona es posiciona, a més, l’any 2009 com a centre internacional de recerca en energies alternatives, pel fet d’haver estat escollida per alber- gar un dels centres de la xarxa europea d’innovació en energies sosteni- bles Kic Innoenergy, liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya i ESADE, i compta amb la participació d’empreses i centres d’investigació d’Espanya i Portugal. També en relació al tema energètic i de canvi climàtic, l’Observatori in- clou aquest any els resultats de la recerca comparativa realitzada per experts universitaris publicada a la revista americana Environmental Sci- ence and Technology, que situa Barcelona com la ciutat menys contami- nada entre les deu ciutats del món analitzades. D’altra banda, l’any 2009 la ciutat va albergar la Carbon Expo, l’esdeveniment firal principal sobre el control d’emissions de carboni en l’àmbit internacional. En l’esfera empresarial cal destacar l’impuls al vehicle elèctric des d’En- desa i l’Ajuntament de Barcelona amb la constitució de l’Oficina LIVE (Lo- gística per a la Implementació del Vehicle Elèctric), que marcarà el full de ruta del desplegament d’aquesta mena de vehicles a la ciutat i desen- voluparà el projecte MOVELE, finançat pel govern de l’Estat a Barcelona, Madrid i Sevilla, per l’impuls de la implantació del vehicle elèctric. Així mateix, és remarcable el compromís mediambiental empresarial a Bar- celona, a Catalunya i a Espanya, a tenor de l’increment que mostren l’any 2009 tant l’obtenció d’acreditacions EMAS de gestió mediambiental com la de les ISO 14001 de qualitat ambiental. Considerant la dimensió urbanística, l’any 2010 s’ha iniciat la construcció de la Central de Generació d’Energies Zona Franca - Gran Via l’Hospita- let, que combina diversos sistemes per millorar l’eficiència energètica. La central donarà servei al nou barri de la Marina i a la Zona Franca, seguint la pauta dels últims anys d’incorporar en el planejament de les grans transformacions urbanístiques de la ciutat la provisió de subminis- traments energètics més eficients i menys contaminants, com es va fer a la zona del Fòrum i el 22@. Finalment, cal remarcar que la ciutat de Barcelona presenta un perfil mediambiental reconegut a Europa, com ho corrobora el fet que el 2010 ha estat seleccionada entre les sis ciutats nominades per convertir-se en capital verda d’Europa el 2012-2013, premi que atorga la Comissió Euro- pea per valorar els esforços de les ciutats per preservar el medi ambient. Pel que fa a la qualitat de vida, Barcelona segueix mantenint per dot- zè any consecutiu el reconeixement de l’European Cities Monitor com a ciutat d’Europa amb més qualitat de vida per als treballadors. Aques- ta distinció es reforça pel fet que altres rànquings com el Global Urban Competitiveness Report 2007-2008, situa Barcelona com a 11a potència mundial quant a l’estil de vida de la ciutat. Així mateix, els rànquings de revistes americanes i angleses populars com Askmen, Time Out o Mono- cle’s l’any 2009, mostren Barcelona com a una de les ciutats més atracti- ves per a viure-hi segons els seus lectors. 47SOStenIBLItat I QuaLItat De VIDa Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida 48 El nombre d’acreditacions EMAS a l’àrea de Barcelona augmenta més d’un 50 % L’any 2009, es registra un augment substancial del nombre de registres de la Unió Europea pel que fa al sistema de gestió i auditoria ambiental EMAS, tant a Catalunya (52 %), com a la província de Barcelona (59 %), una evo- lució que en bona part explica l’increment registrat a Espanya (12 %), on s’arriba a un total de 1.159 empreses certificades. Així mateix, cal remar- car que les empreses de Barcelona assoleixen gairebé el mateix nombre d’acreditacions EMAS que Àustria, i més del triple que Suècia o el Regne Unit. Pel que fa a l’obtenció d’acreditacions ISO 14001, les empreses espa- nyoles han estat novament les líders del continent europeu l’any 2008, després d’assolir un increment anual proper al 19 %. El dinamisme de l’empresariat espanyol en aquest àmbit ha provocat que hi hagi 3.500 empreses acreditades més a Espanya que a Itàlia, el segon país del ràn- quing continental. compromís mediambiental de les empreses europees l’any 2009 Font: Comissió Europea, Eco-Management and Audit Scheme (EMAS) Certificacions EMAS (nombre) 200820062005 2007 2009 Barcelona Regne Unit Àustria 350 300 250 200 150 100 50 Posició de Barcelona en el rànquing de països 4 5 certificació eMaS 2009país certificació ISO 140001 2008 Font: Comissió Europea, Eco-Management and Audit Scheme (EMAS) 5.709 16.443 12.922 - 837 - 873 534 4.478 463 9.455 730 3.318 991 673 1.834 1.544 3.482 515 1.314 672 79 71 3.884 444 233 50 8 402 321 Alemanya Espanya Itàlia Catalunya Àustria Barcelona Dinamarca Portugal Suècia Grècia Regne Unit Bèlgica República Txeca Finlàndia Noruega Hongria Polònia França Irlanda Països Baixos República Eslovaca Letònia Xipre Romania Eslovènia Estònia Luxemburg Malta Lituània Bulgària 1.379 1.159 1.037 310 253 237 93 79 75 69 65 49 31 25 21 20 19 17 8 7 6 6 5 3 3 2 2 1 0 0 123 162 168 149 237 4 4 4 Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida 49 Barcelona, millor ciutat europea per dotzè any consecutiu Per dotzè any consecutiu, Barcelona és la millor ciutat europea en qua- litat de vida per als treballadors, segons els executius europeus enques- tats l’any 2009 a l‘European Cities Monitor, de Cushman & Wakefield. La segueixen en el rànquing Ginebra, Munic —que cedeix la segona posi- ció— i Oslo i Madrid, que efectuen una notable progressió respecte al 2008. Aquesta privilegiada posició en qualitat de vida és un dels actius que per- meten a Barcelona situar-se any rere any entre les principals ciutats eu- ropees per fer negocis, ja que constitueix un dels factors essencials tant per a les decisions de localització empresarial com per a l’atracció i la retenció de talent. Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors l’any 2009 rànquing 2009rànquing 2008 ciutat Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2009 Barcelona Ginebra Munic Oslo Madrid Estocolm París Copenhaguen Zuric Hamburg Londres Amsterdam Roma Lisboa Lió Brussel·les Leeds Dublín Viena Milà Berlín Birmingham Manchester Düsseldorf Frankfurt Glasgow Praga Atenes Hèlsinki Bucarest Istanbul Budapest Varsòvia Moscou 1 4 2 12 9 3 5 9 5 12 14 8 15 16 7 17 24 11 19 22 20 27 18 25 23 21 29 26 28 31 34 30 32 32 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 14 16 17 17 19 20 21 22 22 24 24 24 27 28 29 30 31 31 33 34 Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor Millors ciutats europees en qualitat de vida (posicionament) 2009200720042001 2002 2003 2005 2006 2008 Barcelona Munic Amsterdam 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 3 3 3 4 4 5 5 6 8 8 8 10 11 12 13 15 17 50 Barcelona mostra el nivell més baix d’emissions per càpita entre 10 ciutats del món Segons l’article pioner “Emissió de gasos d’efecte hivernacle en ciutats globals”, signat per un grup d’experts a la revista Environmental Science and Technology, Barcelona presenta el nivell més baix d’emissions per capita (4,2 t e CO2 per càpita) de les deu ciutats analitzades, i millora els registres de Praga, Bangkok, Ginebra, Toronto, Ciutat del Cap, Londres, Nova York, Los Angeles i Denver. La conjunció de factors geogràfics —el clima, l’accés als recursos i la po- sició geogràfica en relació a les comunicacions— i de factors tècnics —la generació d’energia, el model urbà compacte i el processament dels resi- dus— afavoreixen aquest resultat bo per a Barcelona. D’altra banda, el fet que una part de l’energia consumida provingui de l’energia generada a la ciutat o de centrals nuclears catalanes són factors que juguen a favor de la menor contaminació de la ciutat. El mateix estudi, però, alerta de l’incre- ment d’emissions que poden suposar per a Barcelona l’ampliació del port i l’aeroport i l’ús progressiu de tecnologies que usen l’electricitat. emissions de gasos d’efecte hivernacle en ciutats del món t e cO2* per càpitaciutat * Tones de CO2 equivalents Nota: Emissions tenint en compte el consum total d’energia de la ciutat. Suma, també, les emissions provocades pel consum a la ciutat fora de les seves fronteres Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society Barcelona Ginebra Praga Londres Nova York Bangkok Toronto Ciutat del Cap Los Angeles Denver 4,2 7,8 9,4 9,6 10,5 10,7 11,6 11,6 13,0 21,5 Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society Emissions de gasos d’efecte hivernacle (t e CO2 per càpita) 1550 Barcelona ginebra praga Londres nova York Bangkok ciutat del cap toronto Los Ángeles Denver 10 20 25 4,2 7,8 9,4 9,6 10,5 10,7 11,6 11,6 13,0 21,5 Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida 51 Introducció La ciutat de Barcelona es continua mantenint en una posició compe- titiva entre les principals ciutats europees i del món. El 2009 ha estat un any de creixement molt moderat dels preus i, en alguns casos, fins i tot de decreixement. Aquest comportament ha estat força generalit- zat en l’entorn internacional, i també s’ha donat a Barcelona, com a conseqüència de la caiguda de la demanda i dels preus de matèries primeres, com el petroli. De fet, els preus a la província de Barcelona han crescut el 0,5 % anual el 2009, molt per sota del que ho van fer en el període 2002-2008 (3,7 %), i només lleugerament per sobre del crei- xement registrat a Catalunya (0,2 % anual l’any 2009). En aquest context, la ciutat de Barcelona ha registrat caigudes dels preus del lloguer d’oficines, dels de l’habitatge i del sòl industrial. Aques- tes reduccions han deixat Barcelona en una posició més competitiva que ara fa un any i s’ha aconseguit millorar set posicions —baixant de la 31 a la 38— en el rànquing mundial del cost de la vida, elaborat per Mer- cer Human Resource Consulting. De tota manera, la ciutat es manté a la banda alta de les urbs europees en l’àmbit dels lloguers de sòl industrial i registra evolucions dispars dels lloguers de locals a les principals artè- ries comercials. D’altra banda, pel que fa als nivells salarials, Barcelona continua en la franja mitjana de la mostra de ciutats del món correspo- nent a l’any 2009. Ara bé, el nivell de preus no és l’únic factor amb el qual Barcelona pot afrontar la competència. Efectivament, la ciutat segueix treballant per millorar en quantitat i qualitat la seva oferta d’espai per a l’activitat eco- nòmica, amb polítiques com el desenvolupament de les noves àrees de negoci incloses al Barcelona Economic Triangle —el districte 22@, l’àrea Delta Bcn i el parc de l’Alba. Hi ha també altres factors, com la qualitat del bé o servei prestat, la ubicació on es troba, l’entorn que l’acompanya, etc., que la poden diferenciar de la resta de ciutats i fer-la més compe- titiva, i en aquest sentit, Barcelona compta amb actius que li donen un valor afegit singular, com la qualitat de vida elevada. 52 53preuS I cOStOS Informe 2009-2010. preus i costos 54 cost de la vida en ciutats del món l’any 2009 rànquing 2009rànquing 2008 ciutat Font: Mercer Human Resource Consulting, World-wide Cost of Living Survey 2009 - city rankings Tòquio Osaka Moscou Ginebra Hong Kong Zuric Copenhaguen Nova York Pequín Singapur Milà Xangai París Oslo Caracas Londres Tel Aviv Roma Hèlsinki Dubai Viena Shenzhen Los Angeles Canton Dublín Abu Dhabi Douala Atenes Amsterdam Bratislava White Plains Lagos Teheran Abidjan Dakar San Francisco Madrid Luxemburg Barcelona Alger Honolulu Brussel·les Beirut Almaty Miami Sant Petersburg Munic Frankfurt Berlín Chicago 2 11 1 8 6 9 7 22 20 13 10 24 12 4 89 3 14 16 21 52 19 61 55 70 16 65 34 25 25 45 89 30 74 51 41 78 28 43 31 57 77 39 80 44 75 18 37 40 38 84 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 23 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 34 34 37 38 38 40 41 41 41 44 45 46 47 48 49 50 Font: Mercer Human Resource Consulting, Worldwide Cost of Living Survey - city rankings Posicionament de Barcelona 2007 2008 2009200620052004 Cost més alt Cost més baix 31 38 31 56 43 56 Barcelona millora set posicions en el rànquing mundial Barcelona millora set posicions en el rànquing de ciutats del món quant al cost de la vida l’any 2009. L’estudi anual elaborat per la consultora Mercer Human Resource Consulting, a partir de l’anàlisi dels preus de més de 200 productes i serveis bàsics a 143 ciutats de tot el món, situa Barcelona a la posició 38 l’any 2009. La millora en el posicionament de la ciutat quant al cost de la vida ve principalment motivada per la depreciació de l’euro respecte al dòlar ini- ciada a mitjan 2008. En canvi, la inflació no ha tingut un efecte significatiu sobre les fluctuacions en el rànquing, ja que la caiguda dels preus de les matèries primeres, de l’energia i dels béns de consum bàsic ha estat generalitzada a nivell mundial durant el 2009. Informe 2009-2010. preus i costos 55 Barcelona segueix sent competitiva, amb uns preus inferiors a la mitjana de les principals ciutats del món L’any 2009 el lloguer d’un habitatge a Barcelona costa en promig uns 1.870 $ al mes, d’acord amb les dades de la Unió de Bancs Suïssos. Aquest preu segueix sent competitiu en relació a les principals ciutats europees i del món, com ara Londres, París, Nova York, Frankfurt o Brussel·les, i situa Barcelona un 33 % per sota del valor mitjà de les ciu- tats de la mostra. La crisi actual, que ha tingut en el mercat immobiliari un dels seus prin- cipals detonadors, ha estroncat la dinàmica fortament expansiva dels preus de l’habitatge registrada a l’etapa anterior. En aquest context, entre el 2006 i el 2009, el lloguer d’habitatge a Barcelona ha experimentat un increment més moderat que a la majoria de ciutats analitzades —amb una variació mitjana anual del 5 %—, mantenint la ciutat comtal en la franja mitjana-baixa entre les àrees urbanes de la mostra. preu del lloguer de l’habitatge en ciutats del món l’any 2009 Lloguer habitatge ($/mes)ciutat Nota: Els lloguers inclouen tots els costos ocasionals per a l’habitatge i estan basats en apartaments construïts després del 1980 (4 habitacions, cuina, bany i garatge) amb un nivell de confort de classe mitjana. La base de dades original conté 73 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: Prices & Earnings around the Globe 2009, UBS Nova York Tòquio Hong Kong Dubai Moscou Chicago Miami Hèlsinki Sydney Singapur Milà Dublín Londres Seül Los Angeles París Ginebra Zuric Frankfurt Brussel·les Toronto Oslo Amsterdam Copenhaguen Roma Budapest São Paulo Viena Rio de Janeiro Kíev Barcelona Ljubljana Madrid Estocolm Berlín Atenes Montreal Varsòvia Bratislava Buenos Aires Xangai Praga Santiago de Xile Lisboa Vílnius Johannesburg Sofia Mèxic Riga 8.330 7.200 7.150 4.990 4.470 4.410 4.260 3.920 3.800 3.660 3.570 3.500 3.450 3.400 3.360 3.280 3.230 2.930 2.900 2.880 2.770 2.720 2.580 2.440 2.390 2.340 2.310 2.260 2.240 2.000 1.870 1.870 1.830 1.830 1.820 1.800 1.800 1.750 1.630 1.560 1.430 1.370 1.310 1.270 1.220 1.180 1.180 930 860 Font: Price & Earnings around the Globe, UBS Preu del lloguer de l’habitatge ($/mes) 20062000 2003 2009 Barcelona Milà DublínAmsterdam 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 posició de Barcelona 31 34 42 34 1.870 1.610 1.090 990 56 Barcelona guanya competitivitat en un context de reducció dels preus Segons l’estudi Global Market Rents, de Richard Ellis, l’any 2009 el llo- guer d’oficines a la ciutat de Barcelona ha experimentat un fort descens del 24 %, que situa el preu per metre quadrat en 333 €, una quarta part del de Londres. Després de l’evolució alcista del període 2004-2007, la recessió econòmica s’ha traduït en fortes caigudes dels preus de les oficines a nivell internacional l’any 2008, i especialment el 2009, parti- cularment acusades a les ciutats dels països més afectats per la crisi immobiliària i financera. En aquest context, Barcelona se situa entre les 15 ciutats amb lloguers més competitius de les 50 de la mostra, guanya posicions respecte a Amsterdam, Hèlsinki o Hamburg i passa d’estar en una posició intermitja-baixa l’any 2008 a una posició baixa l’any 2009. preu del lloguer d’oficines en ciutats del món l’any 2009 Lloguer oficines (€/m²)ciutat Nota: El preu anual inclou els costos totals d’ocupació d’oficines situades al centre de la ciutat. La base de dades original conté 179 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents 2009 Londres Tòquio Moscou París Bombai Nova Delhi Luxemburg Rio de Janeiro Milà Zuric Dublín Ginebra Istanbul Frankfurt Hong Kong Edimburg Manchester Nova York Roma Estocolm Madrid Glasgow Atenes Seül Munic Toronto Xangai Oslo Amsterdam Brussel·les Varsòvia Praga Sydney Washington D.C. Pequín Hèlsinki Buenos Aires Hamburg Copenhaguen Barcelona Viena Lisboa Mèxic Berlín Montreal Silicon Valley Boston San Juan de Puerto Rico San Francisco Santiago de Xile Atlanta 1.359 1.262 968 901 898 659 652 643 621 613 598 580 570 555 553 530 524 507 505 499 498 488 474 465 455 447 437 431 400 398 387 387 383 380 368 367 367 343 340 333 332 316 289 276 275 273 268 255 250 243 155 Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents Preu del lloguer d’oficines (M/m2) 200820062005 2007 2009 Barcelona Milà Munic DublínAmsterdam 900 800 700 600 500 400 300 38 45 40 43 29 posició de Barcelona Informe 2009-2010. preus i costos 57 Els preus a Barcelona, més d’un 50% per sota dels de París i Londres L’any 2009, després d’uns anys de tendència alcista, l’impacte de la cri- si econòmica i la caiguda de la demanda sobre l’activitat minorista ha portat a que els preus dels lloguers dels locals comercials hagin caigut un 8 % a les principals ciutats europees, i un 6% en l’àmbit mundial. En aquest context, l’evolució del 2009 a les grans artèries comercials de Barcelona mostra el contrast entre l’increment del 4,5 % del preu dels locals comercials de Portal de l’Àngel —que passa a ser el 23è carrer més car del món—, el manteniment dels de Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya i el descens (-12,5 %) dels de l’Avinguda Diagonal. En conjunt, però, Barcelona segueix ben posicionada per atreure activitat minorista, i els lloguers del Portal de l’Àngel es mantenen en menys de la meitat dels dels principals carrers comercials de París, Roma o Londres. preu del lloguer de locals comercials en ciutats del món l’any 2009 Lloguer oficines (€/m²)ciutat carrer Nota: Preu anual del metre quadrat. La base de dades original conté 177 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World 2009 Nova York Hong Kong París Milà Nova York Roma Tòquio Londres Zuric París Dublín Londres Los Angeles Munic Sydney Seül Frankfurt Atenes Viena Chicago San Francisco Madrid Barcelona São Paulo Stuttgart Berlín Melbourne Hamburg Madrid Moscou Barcelona Singapur Amsterdam Copenhaguen Xangai Toronto Praga Birmingham Newcastle Edimburg Manchester Istanbul Rotterdam Oslo Brussel·les València Kuala Lumpur Pequín Lió Tel Aviv Rio de Janeiro Hèlsinki Sevilla Vancouver Bilbao Marsella Barcelona Estocolm Saragossa Budapest Beirut Lisboa Bombai Ciutat de Kuwait Barcelona Cinquena Avinguda Causeway Bay Avenue des Champs Elysées Via Montenapoleone Madison Avenue Via Condotti Ginza New Bond Street Bahnhofstrasse Rue du Faubourg St Honoré Grafton Street Oxford Street Rodeo Drive (Beverly Hills) Kaufingerstraße Pitt Street Mall Myeongdong Zeil Ermou Kärntnerstraße North Michigan Avenue Union Square Preciados Portal de l’Àngel Iguatemi Shopping Königstraße Tauentzienstraße (south) Bourke Street Mönckebergstraße Serrano Tverskaya Passeig de Gràcia Orchard Road Kalverstraat Strøget East Nanjing Road Bloor Street Na Prikope/Wenceslas Square High Street Northumberland Street Princes Street Market Square Abdi Ipekci (European side) Lijnbaan Karl Johan Gate Rue Neuve Colon Suria KLCC Wanfujing Rue de la République Ramat Aviv Rio Sul Shopping City Centre Tetuán Robson Street Gran Via Rue St Ferréol Rambla de Catalunya Biblioteksgatan Pl. de la Independencia Váci utca ABC Centre Achrafieh Chiado Linking Road, Western Suburban Raya Mall Avinguda Diagonal 13.027 11.687 7.732 6.800 6.705 6.500 5.950 5.885 5.246 4.787 4.356 4.101 3.832 3.600 3.437 3.410 3.120 3.120 3.120 3.065 3.065 2.880 2.760 2.695 2.640 2.640 2.577 2.520 2.520 2.492 2.400 2.302 2.300 2.216 2.204 1.989 1.980 1.936 1.840 1.827 1.807 1.709 1.700 1.661 1.625 1.560 1.559 1.495 1.473 1.452 1.446 1.440 1.440 1.392 1.380 1.326 1.320 1.286 1.260 1.200 997 960 945 886 840 Font: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World Preu del lloguer de locals comercials (t/m2) 8.0000 Rambla de Catalunya (Barcelona) Kalverstraat (Amsterdam) Passeig de Gràcia (Barcelona) Portal de l’Àngel (Barcelona) Preciados (Madrid) Grafton Street (Dublín) Via Montenapoleone (Milà) Avenue des Champs Elysées (París) Cinquena Avinguda (Nova York) 2.000 12.00010.0006.0004.000 14.000 13.027 7.732 6.800 4.356 3.600 2.880 2.760 2.400 2.300 1.320 12.612 7.732 6.700 5.621 3.360 2.880 2.640 2.400 2.400 1.320 2008 2009 58 Barcelona se situa en sisena posició del rànquing continental, amb una reducció del preu del 5 % Barcelona es manté en la franja alta de les ciutats europees pel que fa al lloguer del sòl industrial l’any 2009, amb un preu màxim de 102 €/m2/any, que la situa a la sisena posició del rànquing continental quan el 2008 ocu- pava la cinquena. Londres continua sent l’emplaçament industrial més car d’Europa, seguit d’Oslo, Moscou, Dublín i Hèlsinki. A la majoria de les àrees urbanes analitzades a l’estudi, l’evolució desfa- vorable de l’activitat industrial el 2009 es tradueix en l’estancament o en la reducció del preu del sòl industrial, que en el cas de Barcelona cau un 5 % respecte a l’any anterior. preu del lloguer del sòl industrial en ciutats europees l’any 2009 preu més alt d’un local de més de 5.000 m² (€/m²/any) en l’any 2009 preu més alt d’un local de més de 5.000 m² (€/m²/any) en l’any 2008 ciutat Font: King Sturge, European Industrial Property Markets 2009 Londres Oslo Moscou Dublín Hèlsinki Barcelona Madrid Zagreb Copenhaguen Estocolm Frankfurt Sofia Amsterdam Istanbul Belgrad Milà Bucarest Praga París Lió Bratislava Brussel·les Lilla Varsòvia Antvers Budapest Limburg 210 130 86 130 130 108 96 72 75 105 72 72 90 66 78 70 54 54 53 48 46 45 44 44 42 48 39 161 137 130 115 110 102 84 78 77 75 69 66 65 64 60 58 54 54 53 49 46 45 45 44 42 42 40 Font: King Sturge, European Industrial Property Markets Preu més alt d’un local de més de 5.000m2 (M/m2/any) 2009200820072006 Barcelona Milà Amsterdam Dublin 3 150 125 100 75 50 6 5 6 posició de Barcelona Informe 2009-2010. preus i costos 59 Barcelona, en posició intermèdia entre les grans ciutats del món Barcelona ofereix uns nivells salarials competitius en el context de les ciutats del món. L’any 2009, la ciutat ocupa la posició 24a entre les 49 ciutats del rànquing mundial i la16a posició del rànquing europeu de ni- vells salarials, i cau 3 i 2 llocs —respectivament— en relació al 2008, des- prés d’uns anys d’haver evolucionat a l’alça. Un dels principals factors que expliquen aquesta evolució és la depreciació de l’euro enfront del dòlar, que ha fet que la majoria de ciutats europees hagin vist reduïts els nivells salarials nets respecte a l’índex de referència de Nova York, amb caigudes que assoleixen 20, 25 i 36 punts a Barcelona, Berlín i Londres, respectivament. nivells salarials en ciutats del món l’any 2009 Salari net (nova York = 100) Salari Brut (nova York = 100) ciutat Nota: El salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions. El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social La base de dades original conté 73 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: Prices & Earnings around the Globe 2009, UBS Zuric Ginebra Nova York Dublín Copenhaguen Los Angeles Oslo Hèlsinki Miami Tòquio Chicago Frankfurt Brussel·les Sydney Viena Londres Berlín Amsterdam Estocolm París Montreal Toronto Madrid Barcelona Milà Dubai Lisboa Roma Atenes Hong Kong Ljubljana Seül Singapur Moscou São Paulo Praga Johannesburg Bratislava Rio de Janeiro Riga Varsòvia Vílnius Buenos Aires Santiago de Xile Xangai Budapest Sofia Kíev Mèxic 120 108 100 99 94 92 84 83 83 83 79 77 75 74 74 73 72 71 71 70 68 68 63 62 61 53 49 48 46 42 36 32 31 31 29 27 27 23 23 23 21 21 18 17 16 16 14 12 9 116 112 100 84 126 91 93 81 81 74 80 84 82 70 72 69 76 79 75 69 64 65 55 55 64 38 45 50 45 34 44 30 27 26 25 25 26 21 22 22 21 22 15 15 15 19 13 11 8 Font: Prices & Earnings around the Globe, UBS Nivell salarial net (índex Nova York=100) MilàamsterdamMunich BarcelonaDublín 577 85 73 67 60 99 105 nova York=100 71 62 61 2006 2009 60 Introducció La caiguda de l’activitat econòmica a Espanya i a Catalunya el 2008 i la intensificació que ha patit l’any 2009 han afectat negativament el mercat de treball tant a Barcelona com al seu entorn. Tot i l’aparició d’alguns signes de suavització de l’ajust en la darrera part de l’any, els experts coincideixen a considerar que la recuperació dels llocs de treball perduts com a conseqüència de la crisi s’allargarà més enllà del 2010. Aquest procés d’ajustament al mercat laboral i destrucció neta d’ocupa- ció ha vingut a estroncar una etapa expansiva de més d’una dècada i s’ha traduït en increments de la taxa d’atur a Barcelona, a Catalunya i a Espa- nya netament superiors a la mitjana europea, que ha portat el Principat a superar-la a partir del 2008 i la ciutat de Barcelona a tancar el 2009 amb una taxa superior al 15 %. Malgrat aquesta evolució desfavorable, l’avenç estructural dels nivells de participació al mercat laboral assolit durant la fase anterior fa que les ta- xes d’activitat i d’ocupació a Barcelona i a Catalunya segueixen superant clarament la mitjana de la Unió Europea. D’altra banda, la ciutat mostra un comportament menys desfavorable que el seu entorn, ja que manté més d’un milió d’afiliats a la Seguretat Social i tanca el 2009 amb una taxa d’activitat superior (79 %) tant a la mitjana europea com als valors previs a la crisi. La ciutat disposa d’un potent instrument per al desenvolupament de po- lítiques actives d’ocupació i desenvolupament local acordat entre l’Ajun- tament i la Generalitat —el Pacte per l’Ocupació de Qualitat— que té per objectiu pal·liar els efectes d’aquesta situació i avançar en la recuperació econòmica cap un model de creixement de futur. Aquest marc estable de col·laboració es concreta l’any 2010 en un Pla d’acció que permetrà desenvolupar un ampli ventall d’actuacions en matèria de formació, em- prenedoria i inserció laboral i crear uns 8.000 llocs de treball directes, un 50 % més que l’any anterior. En l’àmbit de la formació, Barcelona continua sent l’única ciutat amb dues escoles de negocis que se situen entre les deu primeres del ràn- quing europeu i les vint primeres del món segons el Financial Times. Així mateix, l’any 2009 s’han refermat dos nous reconeixements: l’escola IESE ocupa la primera posició del rànquing mundial en la classificació d’MBA a temps complert, segons The Economist Intelligence Unit, i el Financial Times reconeix el Master in International Management impartit per ESADE —en el marc de l’aliança CEMS d’universitats i escoles de negocis euro- pees— com el millor del món. Finalment, cal remarcar que el percentatge de treballadors amb estu- dis universitaris a Catalunya ha guanyat pes l’any 2008 i és superior a la mitjana de l’Europa dels 15, i assoleix un valor que en el cas de les dones s’apropa al 39 %. 61Mercat LaBOraL I FOrMacIÓ Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació 62 La taxa d’ocupació es manté per sobre de la mitjana europea Catalunya ha registrat una taxa d’ocupació del 69,9 % l’any 2008, que malgrat que suposa una disminució d’1,1 punts percentuals respecte a l’any anterior, segueix 4 punts per sobre de la registrada al conjunt de la UE i supera la de regions capdavanteres com Londres, Dublín, Illa de França o Llombardia. Ha estat particularment favorable l’evolució de la taxa d’ocupació femenina, que l’any 2008 no es va veure afectada pel canvi tendencial de l’economia i ha augmentat en 0,7 punts percentuals al Principat, fins a assolir el 62,2 % i superar per tercer any consecutiu l’objectiu del 60 % fixat a la Cimera de Lisboa per a l’any 2010, tot i que encara es manté allunyada dels països nòrdics (amb registres superiors al 70 %). A Barcelona la taxa d’ocupació de la ciutat s’ha situat en el 66,8 % el quart trimestre de 2009, mentre que la taxa d’ocupació femenina ha assolit el 62,7 %. Malgrat el descens d’aquest indicador durant l’any, aquests percentatges superen en 7,9 i 9,4 punts percentuals els d’Espa- nya i se situen per sobre de la mitjana de la Unió Europea. taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2008 Font: Eurostat Taxa d’ocupació (%) 2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007 Catalunya Espanya Unió Europea 75 70 65 60 55 50 69,9 71,0 70,4 69,3 67,0 66,3 64,564,9 64,0 Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació 63 Nota: Població activa d’entre 15 i 64 anys La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Sense Bulgària i Romania Font: Eurostat Oslo (OSLO) Holanda Nord (AMSTERDAM) Dinamarca (COPENHAGUEN) Estocolm (ESTOCOLM) Holanda Sud (ROTTERDAM) Alta Baviera (MUNIC) Stuttgart (STUTTGART) Escòcia de l’est (EDIMBURG) Finlàndia Sud (HÈLSINKI) Darmstadt (FRANKFURT) Praga (PRAGA) Sofia (SOFIA) Hamburg (HAMBURG) Catalunya (BARCELONA) Estònia (TALLINN) Comunitat de Madrid (MADRID) Londres (LONDRES) Escòcia del sud-oest (GLASGOW) Letònia (RIGA) Lisboa (LISBOA) Irlanda del sud-est (DUBLÍN) Gran Manchester (MANCHESTER) País Basc (BILBAO) Düsseldorf (DÜSSELDORF) Illa de França (PARÍS) Viena (VIENA) Llombardia (MILÀ) UNIÓ EUROPEA Roine-Alps (LIÓ) Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) Mazowsze (VARSÒVIA) Espanya Lituània (VÍLNIUS) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Àtica (ATENES) Bucarest (BUCAREST) Berlín (BERLÍN) Hongria central (BUDAPEST) Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) NOUS ESTATS MEMBRES * Laci (ROMA) Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) Brussel·les (BRUSSEL·LES) Istanbul (ISTANBUL) Ankara (ANKARA) 1,9 1,8 1,1 1,0 1,2 1,7 1,6 0,3 -0,2 1,5 -0,7 2,2 1,6 0,7 0,4 0,0 1,4 -1,5 1,0 0,8 -0,4 -1,1 1,1 0,4 1,6 1,0 0,5 0,7 0,8 0,5 2,3 0,2 -0,4 -1,4 2,0 0,3 0,3 0,1 1,6 1,1 0,9 -0,6 0,1 0,9 0,0 79,8 78,3 78,1 77,0 76,1 75,8 75,3 74,6 74,0 72,0 71,5 71,0 70,9 69,9 69,8 69,6 69,6 69,4 68,6 68,5 68,3 68,0 67,9 67,8 67,6 67,4 67,0 65,9 65,7 64,7 64,6 64,3 64,3 63,7 63,4 63,3 62,9 62,7 61,6 61,2 60,2 58,8 55,6 44,8 43,5 78,5 72,7 74,3 75,1 69,8 70,7 69,5 69,6 71,7 66,1 64,0 67,6 66,5 62,2 66,3 62,0 62,0 65,1 65,4 65,3 61,1 63,2 59,2 61,4 64,6 62,3 57,1 59,0 61,1 55,4 58,0 54,9 61,8 57,3 52,2 56,2 60,9 56,5 56,8 54,5 49,0 54,4 48,4 20,8 20,7 1,0 1,6 0,9 1,0 0,9 1,3 1,4 0,4 0,7 1,4 -0,1 2,5 1,2 -1,1 0,4 -1,2 1,3 -1,4 0,3 1,2 -1,3 -0,8 0,5 1,0 0,9 0,4 0,3 0,5 -0,3 -1,3 3,7 -1,3 -0,6 -1,8 1,0 0,9 0,5 0,0 1,4 1,2 0,5 0,0 0,8 0,1 -1,0 taxa d’ocupació femenina (%) 2008 Variació 2007/2008 (en p.p)Variació 2007/2008 (en p.p) taxa d’ocupació (%) 2008regió (cIutat) 64 La crisi econòmica situa la taxa d’atur per sobre de la mitjana europea, per primera vegada en 4 anys Després de tres anys consecutius de mantenir la taxa d’atur per sota de la mitjana de la Unió Europea, els efectes de la crisi econòmica sobre el mercat de treball han elevat la taxa d’atur al Principat al 9 % l’any 2008, 2 punts més que a la Unió Europea, tot i que encara és inferior a la d’Espa- nya (11,3 %) i a la de regions com West Midlands, Berlín o Brussel·les. La taxa d’atur femenina a Catalunya se situa en el 9 % l’any 2008, 1,2 punts més que l’any anterior i 1,3 per sobre de la mitjana de la UE. Tanmateix, el diferencial entre les taxes d’atur masculina i femenina a Catalunya és 0, per primera vegada, quan tant a Espanya com a la gran majoria de regions europees la taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes. A Barcelona ciutat la taxa d’atur va assolir el 8,4 % el quart trimestre de 2008. Amb l’empitjorament de la conjuntura el 2009, la taxa d’atur se situa en el 15,4 % el quart trimestre, però segueix sent inferior a la del Principat i a la de l’Estat, en 1,7 i 3,3 punts percentuals, respectivament. La taxa d’atur a les regions europees l’any 2008 taxa d’atur (%) taxa d’atur femenina (%) regió (cIutat) Nota: La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Sense Bulgària i Romania Font: Eurostat Praga (PRAGA) Holanda Nord (AMSTERDAM) Sofia (SOFIA) Oslo (OSLO) Holanda Sud (ROTTERDAM) Dinamarca (COPENHAGUEN) Alta Baviera (MUNIC) Bucarest (BUCAREST) Llombardia (MILÀ) Stuttgart (STUTTGART) Hongria central (BUDAPEST) Escòcia de l’est (EDIMBURG) Estocolm (ESTOCOLM) Finlàndia Sud (HÈLSINKI) Escòcia del sud-oest (GLASGOW) Estònia (TALLINN) Irlanda del sud-est (DUBLÍN) Lituània (VÍLNIUS) Mazowsze (VARSÒVIA) Darmstadt (FRANKFURT) País Basc (BILBAO) Àtica (ATENES) Roine-Alps (LIÓ) Viena (VIENA) NOUS ESTATS MEMBRES * UNIÓ EUROPEA Londres (LONDRES) Hamburg (HAMBURG) Illa de França (PARÍS) Düsseldorf (DÜSSELDORF) Laci (ROMA) Letònia (RIGA) Gran Manchester (MANCHESTER) Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) Lisboa (LISBOA) Comunitat de Madrid (MADRID) Catalunya (BARCELONA) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) Istanbul (ISTANBUL) Ankara (ANKARA) Espanya Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) Berlín (BERLÍN) Brussel·les (BRUSSEL·LES) 1,9 2,6 2,9 2,9 3,0 3,3 3,3 3,4 3,7 4,2 4,6 4,8 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,8 6,0 6,1 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 7,0 7,1 7,1 7,2 7,4 7,5 7,5 7,7 8,1 8,2 8,7 9,0 9,4 9,7 9,9 10,5 11,3 12,1 15,1 15,9 2,3 2,6 3,0 2,6 3,3 3,7 3,4 2,5 4,8 4,9 5,3 4,4 5,3 5,6 4,7 5,3 4,2 5,6 6,4 6,2 7,7 8,6 7,2 6,5 7,5 7,5 7,1 6,4 6,5 7,0 9,7 6,9 6,7 8,3 8,4 9,6 9,0 7,5 10,0 11,9 14,8 13,0 13,6 13,4 16,6 Font: Eurostat Taxa d’atur (%) 2008200620032000 2001 2002 2004 2005 2007 Unió EuropeaEspanyaCatalunya 12 10 8 6 4 9,0 6,56,6 7,0 9,7 10,0 10,1 8,6 8,9 Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació 65 El percentatge de treballadors catalans amb estudis universitaris supera la mitjana europea El 34,6 % dels treballadors catalans tenen estudis universitaris el 2008, un percentatge superior al de l’Europa dels 15 i al de 2007, tot i que lleu- gerament inferior a la mitjana espanyola. Pel que fa a l’ocupació feme- nina, el percentatge de treballadores amb alta formació a Catalunya és del 38,6 %, un valor una vegada més superior al dels homes, al de l’any anterior i al del conjunt de la Unió Europea però inferior al registrat a Espanya. En conjunt, tot valorant positivament la progressió de la for- mació d’estudis superiors a Catalunya l’any 2008, cal seguir treballant per apropar el nivell d’estudis de la força laboral del Principat al de les regions del nord d’Europa. treballadors amb estudis universitaris a les regions europees l’any 2008 Font: Eurostat Treballadors amb estudis universitaris (% sobre ocupació total) Llombardia (Milà) alta Baviera (Munic) Irlanda del sud- est (Dublín)) catalunya (Barcelona) Holanda nord (amsterdam) 5 40 23 31 29 9 42 33 36 35 18 2000 2008 total de treballadors amb estudis universitaris 2008 (%) treballadores amb estudis universitaris 2008 (%) regió (cIutat) Nota: % d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària. La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Sense Bulgària i Romania Font: Eurostat Oslo (OSLO) Brussel·les (BRUSSEL·LES) País Basc (BILBAO) Londres (LONDRES) Finlàndia Sud (HÈLSINKI) Comunitat de Madrid (MADRID) Escòcia de l’est (EDIMBURG) Estocolm (ESTOCOLM) Illa de França (PARÍS) Holanda Nord (AMSTERDAM) Berlín (BERLÍN) Irlanda del sud-est (DUBLÍN) Escòcia del sud-oest (GLASGOW) Dinamarca (COPENHAGUEN) Sofia (SOFIA) Holanda Sud (ROTTERDAM) Lituània (VÍLNIUS) Alta Baviera (MUNIC) Espanya Catalunya (BARCELONA) Bucarest (BUCAREST) Àtica (ATENES) Praga (PRAGA) Roine-Alps (LIÓ) Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) Hongria Central (BUDAPEST) Mazowsze (VARSÒVIA) Gran Manchester (MANCHESTER) Midlands Oest (BIRMINGHAM) Stuttgart (STUTTGART) Darmstadt (FRANKFURT) Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) Ankara (ANKARA) Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) UNIÓ EUROPEA Letònia (RIGA) Viena (VIENA) Düsseldorf (DÜSSELDORF) Lisboa (LISBOA) NOUS ESTATS MEMBRES * Laci (ROMA) Istanbul(ISTANBUL) Llombardia (MILÀ) 54,69 56,53 51,54 49,68 49,88 45,60 47,21 46,88 45,30 42,91 41,67 45,76 41,77 41,45 43,69 36,23 41,95 30,10 39,91 38,57 36,86 36,27 32,39 37,57 37,89 34,26 40,17 34,43 35,66 23,81 28,05 36,07 49,54 32,01 31,35 35,36 28,26 21,71 28,65 28,63 29,44 40,93 21,63 51,73 50,91 48,84 47,92 44,00 43,62 43,15 42,63 42,50 41,47 40,59 39,80 38,07 37,27 36,87 36,61 35,74 35,46 35,05 34,62 34,50 33,28 33,19 33,08 32,97 32,94 32,50 32,32 32,04 31,64 31,61 31,10 30,54 30,10 28,63 28,33 27,93 25,33 24,59 23,77 23,61 21,77 18,06 66 Barcelona continua capdavantera com a ciutat d’excel·lència formativa Les escoles de negocis IESE i ESADE es troben a la 4a i 8a posició del rànquing europeu dels millors 100 programes MBA a temps complet publicat l’any 2010 pel Financial Times, després de guanyar un lloc ca- dascuna respecte al resultat que van obtenir el 2008. D’altra banda, aquestes dues prestigioses institucions assoleixen l’onzena i dinovena posicions del rànquing mundial, després de mantenir i millorar en dos llocs, respectivament, el resultat del 2008. D’aquesta manera, Barcelona es consolida com l’única ciutat amb dues institucions docents en el top ten de les millors escoles de negocis del continent, un posicionament destacat que l’any 2009 ha refermat dos nous reconeixements: L’escola IESE ocupa la primera posició del rànquing mundial en la classificació de MBA a temps complert segons The Economist Intelligence Unit i el Financial Times reconeix el Master in International Management impartit per ESADE —en el marc de l’aliança CEMS d’universitats i escoles de negocis europees— com el millor del món. Millors escoles de negocis europees l’any 2010 Font: Financial Times Posicionament en el rànquing europeu 2008 2009 2010200720062005 IESE Business School ESADE Business School 5 9 4 8 4 7 6 10 4 10 3 8 Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació 67 rànquing Mundial 2010rànquing europeu 2010 escola de negocis ciutat Font: Financial Times London Business School Insead IE Business School Iese Business School IMD University of Oxford: Saïd HEC Paris Esade Business School University of Cambridge: Judge Lancaster University Management School Rotterdam School of Management, Erasmus University Cranfield School of Management Imperial College Business School SDA Bocconi Manchester Business School City University: Cass Warwick Business School University of Strathclyde Business School Aston Business School Durham Business School Birmingham Business School University of Bath School of Management Vlerick Leuven Gent Management School University of Edinburgh Business School Bradford School of Management/TiasNimbas Business School EM Lyon University College Dublin: Smurfit Londres Fontainebleau Madrid Barcelona Lausana Oxford París Barcelona Cambridge Lancaster Rotterdam Cranfield Londres Milà Manchester Londres Coventry Glasgow Birmingham Durham Birmingham Bath Gant Edimburg Bradford Lió Dublín 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 1 5 6 11 15 16 18 19 21 24 25 26 32 38 40 41 42 51 73 74 75 87 87 89 89 97 98 S í N T E S I 70 L’informe 2009-2010 de l’Observatori de Barcelona posa de manifest que, en un entorn global caracteritzat per la crisi, Barcelona manté un sòlid posicionament internacional i una marca de gran força: En primer lloc, Barcelona recupera la quarta posició entre les millors ciutats pels negocis arreu del continent, segons l’opinió dels alts execu- tius europeus, i se situa entre les cinc primeres del món en organització de congressos i reunions internacionals. Fins i tot quan l’evolució dels indicadors –com la inversió estrangera directa o l’activitat emprenedora– acusa amb claredat la recessió, això no impedeix que Barcelona i Catalu- nya segueixin ben posicionades en el context europeu. L’aposta estratègica per avançar cap a una economia basada en el conei- xement i la creativitat es tradueix en avenços significatius. Destaca espe- cialment la 15a posició de Barcelona en el rànquing mundial de ciutats en producció científica, així com el fet que Catalunya se situa entre les cinc primeres regions del rànquing europeu en treballadors dedicats a la ciència i la tecnologia o ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta. Barcelona manté el seu excel·lent posicionament entre les ciutats capda- vanteres del turisme urbà a Europa gràcies a la notable resistència a la crisi d’aquesta activitat, el seu clar lideratge en l’àmbit dels creuers per la Mediterrània i les millores a les infraestructures de l’aeroport. El lideratge que Barcelona exerceix des de fa anys en matèria de qualitat de vida queda reforçat pel bon comportament d’alguns indicadors signifi- catius en matèria de sostenibilitat, com és el cas del baix nivell d’emissi- ons de CO2 en termes comparatius. Barcelona millora set posicions en el rànquing de ciutats del món quant al cost de la vida, i registra caigudes dels preus del lloguer d’oficines i del sòl industrial –entre d’altres– que afavoreixen la competitivitat de la seva oferta. Alhora, però, cal esmentar la disminució dels nivells salarials en relació als de ciutats de referència. En l’àmbit de la formació, Barcelona compta amb dues escoles de nego- cis que se situen de manera consolidada entre les capdavanteres d’Euro- pa i del món, i continua incrementant el percentatge de treballadors amb estudis universitaris. L’evolució menys favorable correspon als indicadors laborals, amb el descens de la taxa d’ocupació i una taxa d’atur que supera la mitjana europea per primera vegada en quatre anys. No obstant això, el valor de les taxes d’ocupació global i femenina continuen superant les mitjanes de la Unió Europea. El futur proper planteja reptes importants per a Barcelona en un context de gran complexitat per al conjunt de l’economia espanyola. Una situació que requerirà combinar la política concertada i decidida per fer front a la crisi –especialment, per estimular la generació d’ocupació de qualitat– i l’esforç d’austeritat en les finances públiques amb el manteniment de l’orientació estratègica cap a un nou model productiu de futur basat en el coneixement, la creativitat i la innovació. Una aposta dins la qual caldrà emmarcar la gestió integral de la marca Barcelona i noves formes de col- laboració publicoprivada com a instruments fonamentals. Informe 2009-2010. Síntesi 71 Londres París Frankfurt Barcelona Brussel·les Madrid Munic Amsterdam Berlín Milà Ginebra Hamburg Zuric Birmingham Düsseldorf 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Mèxic Estats Units Islàndia Grècia Noruega Irlanda Barcelona Catalunya Finlàndia Espanya Hongria Letònia Eslovènia Turquia Regne Unit Lisboa Copenhaguen Roma Edimburg Atenes Tallinn Estocolm Barcelona València Istanbul Hèlsinki Viena Varsòvia Munic Berlín Londres París Düsseldorf Madrid Dublín Barcelona Munic Lió Moscou Frankfurt Bucarest Amsterdam Budapest Milà Estocolm Japó Estats Units Argentina Sud-àfrica Índia Bèlgica França Canadà Itàlia Tunísia Barcelona Austràlia Alemanya Luxemburg Regne Unit Singapur París Brussel·les Viena Barcelona Tòquio Seül Budapest Copenhaguen Londres Ginebra Amsterdam Lisboa Sydney Roma Milà Stuttgart Munic Barcelona París Istanbul Düsseldorf Frankfurt Copenhaguen Lió Madrid Bilbao Hèlsinki Roma Berlín París Londres Madrid Copenhaguen Barcelona Milà Munic Varsòvia Lió Stuttgart Berlín Rotterdam Atenes Frankfurt Roma Tòquio Silicon Valley Nova York Boston Los Angeles Seül Osaka Chicago Seattle Houston Stuttgart Munic Estocolm … 22 Barcelona Pequín Londres Tòquio Paris Nova York Boston Seül Xangai Moscou Madrid Los Angeles Roma Baltimore Toronto Barcelona Millors ciutats per als negocis, 2009 Taxa d’activitat emprenedora, 20081,3 Perspectives empresarials exportacions, 20101,2 Projectes inversió estrangera, 20082 Impost de Societats, 20091,3 Organització de congressos, 2008 Ocupats en manuf. d’intensitat tecnològica alta i mitjana alta, 20081,2 Població ocupada en ciència i tecnologia, 20081,2 Producció científica, 2009 Sol·licituds de Patents PCT, 20071,2 1 El Rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països 72 Londres Heathrow (LHR) París Roissy (CDG) Frankfurt (FRA) Madrid (MAD) Amsterdam (AMS) Roma-Fiumicino (FCO) Munic (MUC) Londres Gatwick (LGW) Barcelona (BCN) París Orly (ORY) Zuric (ZRH) Palma de Mallorca (PMI) Dublín (DUB) Londres Stansted (STN) Copenhaguen (CPH) París Londres Roma Barcelona Madrid Berlín Milà Praga Atenes Viena Munic Lisboa Dublín València Budapest Barcelona Illes Balears Nàpols Venècia Dubrovnik- Korkula Liorna Riviera Francesa Tunísia La Valletta Gènova Palerm Portugal Xipre Màlaga Messina Alemanya Espanya Itàlia Catalunya Àustria Barcelona Dinamarca Portugal Suècia Grècia Regne Unit Bèlgica República Txeca Finlàndia Noruega Barcelona Ginebra Munic Oslo Madrid Estocolm París Copenhaguen Zuric Hamburg Londres Amsterdam Roma Lisboa Lió Barcelona Ginebra Praga Londres Nova York Bangkok Toronto Ciutat del Cap Los Angeles Denver Tòquio Osaka Moscou Ginebra Hong Kong Zuric Copenhaguen Nova York Pequín Singapur Milà Xangai París … 38 Barcelona Nova York Tòquio Hong Kong Dubai Moscou Chicago Miami Hèlsinki Sydney Singapur Milà Dublín Londres … 31 Barcelona Londres Tòquio Moscou París Bombai Nova Delhi Luxemburg Rio de Janeiro Milà Zuric Dublín Ginebra Istanbul … 40 Barcelona Passatgers aeroports, 2009 Places hoteleres, 20081,2 Passatgers de creuers, 2008 Certificació EMAS, 20093 Qualitat de vida treballadors, 2009 Emissions CO2 Cost de la vida, 2009 Preu lloguer habitatge 20091 Preu lloguer oficines, 20091 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Informe 2009-2010. Síntesi 73 Nova York-Cinquena Avinguda Hong Kong-Causeway Bay París-Avenue des Champs Elysées Milà-Via Montenapoleone Nova York-Madison Avenue Roma-Via Condotti Tòquio-Ginza Londres-New Bond Street Zuric-Bahnhofstrasse París-Rue du Faubourg St Honoré Dublín-Grafton Street Londres-Oxford Street … 23 Barcelona-Portal de l’Àngel 31 Barcelona-Passeig de Gràcia Londres Oslo Moscou Dublin Hèlsinki Barcelona Madrid Zagreb Copenhagen Estocolm Frankfurt Sofia Amsterdam Istanbul Belgrad Zuric Ginebra Nova York Dublín Copenhaguen Los Angeles Oslo Hèlsinki Miami Tòquio Chicago Frankfurt Brussel·les … 24 Barcelona Oslo Amsterdam Copenhaguen Estocolm Rotterdam Munic Stuttgart Edimburg Hèlsinki Frankfurt Praga Sofia Hamburg Barcelona Tallinn Oslo Brussel·les Bilbao Londres Hèlsinki Madrid Edinburg Estocolm París Amsterdam Berlín Dublín Glasgow ... 20 Barcelona Praga Amsterdam Sofia Oslo Rotterdam Copenhagen Munic Bucarest Milà Stuttgart Budapest Edinburg Estocolm ... 37 Barcelona Londres-London Business School Fontainebleau-Insead Madrid-IE Business School Barcelona-Iese Business School Lausana-IMD Oxford-University of Oxford: Saïd París-HEC Paris Barcelona-Esade Business School Cambridge-University of Cambridge: Judge Lancaster-Lancaster University Management School Rotterdam-Rotterdam School of Management, Erasmus University Cranfield-Cranfield School of Management Londres-Imperial College Business School Milà-SDA Bocconi Manchester-Manchester Business School Preu lloguer locals comercials, 20091 Preu lloguer sòl industrial, 2009 Nivells salarials 20091 Taxa ocupació, 20081,2 Treballadors amb estudis universitaris, 20081,2 Taxa d’atur 20081,2 Escoles de negocis, 2010 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 M N G R À F I C 76 L’imperatiu de la innovació El camp de batalla de la competitivitat internacional al segle XXI és la innovació i les ciutats, que cada vegada més són considerades els motors de la innovació, ja que enriqueixen no només les seves regions circum- dants, sinó també els seus països. Arreu del món, les ciutats estan patint una enorme renovació, canvis fonamentals en la naturalesa del treball i dels llocs de treball que hi alberguen, així com transformacions en la seva producció i el seu consum. I als països que s’estan industrialitzant ràpidament veiem que s’estan transformant petites ciutats en grans me- tròpolis i que s’estan planificant ciutats senceres totalment noves. Des de la City de Londres fins Chennai, des de Shoreditch fins Xangai i des d’Am- sterdam fins Dubai: les ciutats estan creixent, transformant-se i reposi- cionant-se com a protagonistes en un escenari global. Aquesta trans- formació inclou la important instal·lació i renovació d’infraestructures de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i canvis radicals en el subministrament de serveis públics. Històricament, les ciutats creixien a les interseccions de rutes comer- cials o allà on la geografia afavoria la producció i distribució de béns tangibles. Aquests avantatges es veien reforçats per l’aglomeració, les economies d’escala, el desenvolupament d’infraestructures sofistica- des –sobretot de connexions aèries, per carretera i ferrocarril– i l’enri- quiment i la difusió del coneixement d’experts a través d’universitats i centres de recerca. En les economies actuals basades en el coneixement i impulsades pels serveis, en què les xarxes de comunicacions a vegades poden semblar més importants que les xarxes de carreteres i ferrocar- rils, les ciutats globals estan emergint com els centres de comandament i control dels negocis internacionals, i les infraestructures de Tecnologi- es de la Informació i la Comunicació que ofereixen tenen una forta influ- ència sobre les empreses que busquen reubicar-se. L’economia de xarxes basada en el coneixement i el paper de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació En una economia global i altament dominada per les xarxes, les ciutats estan connectades unes amb altres i, al seu torn, amb nodes secundaris de producció, distribució i consum. Està demostrat que les ciutats més fortes es fan encara més potents, i per a aquelles que queden endarreri- des, el camí per aconseguir la prosperitat és llarg i tortuós. Per exemple, Nova York és l’única de les 16 ciutats més grans del nord-est o l’oest mit- jà dels Estats Units amb major població en l’actualitat que fa 50 anys. Al- gunes ciutats han patit una caiguda en picat i les seves poblacions s’han vist reduïdes a la meitat en els darrers 70 anys, mentre que la població total dels Estats Units pràcticament s’ha duplicat durant aquest mateix període. Tal com Glaeser assenyalava en la seva anàlisi de la ciutat com- petent (“The Rise of the Skilled City”), hi ha molt en joc i la futura vitalitat econòmica de les ciutats més importants depèn de la seva capacitat per atraure, desenvolupar i conservar recursos qualificats. una cIutat Ben cOnnectaDa un enFOcaMent Integrat De La pLanIFIcacIÓ I eL DeSpLegaMent De tecnOLOgIeS DIgItaLS Abril de 2010 Nick Leon, director de Design London al Royal College of Art i l’Imperial College 77 Els temes que estic investigant en aquest article són com utilitzen les ciu- tats els sistemes tecnològics per transformar-se i competir en l’economia global basada en el coneixement, el paper de les tecnologies digitals, les comunicacions i els seus serveis relacionats, i com encaixen en un enfoca- ment integrat més complet de la planificació. Les carreteres, el ferrocarril i els aeroports, l’electricitat i les telecomunicacions van transformar les ciutats als segles XIX i XX. Com estan afavorint certes ciutats les inversions en noves tecnologies digitals i les diferències en els models de desplega- ment i ús al món ràpidament canviant del segle XXI? Es tracta d’un entorn en què les ciutats competeixen per inversions i nous llocs de treball i in- tenten convertir-se en centres neuràlgics d’innovació dins de l’economia del coneixement per tal d’oferir prosperitat als seus ciutadans. En aquest article s’exploren els reptes clau a què s’enfronten les ciutats en el desplegament de les omnipresents xarxes de banda ampla i ser- veis relacionats, i es tracen paral·lelismes amb els reptes als quals es van enfrontar les ciutats al segle XIX en el desplegament de les xarxes elèctriques i telefòniques. Aquesta anàlisi pot proporcionar orientació als dissenyadors de polítiques i als professionals, sobretot als proveïdors de tecnologia i de serveis de les Tecnologies de la Informació i la Comunica- ció. Aquesta orientació es plasma en un model de planificació estratègica basat en vuit factors relacionats amb aquests reptes. Aquest model pro- porciona als dissenyadors de polítiques i als professionals una eina per obtenir un enfocament més integrat de la planificació, la priorització de requisits, l’avaluació de propostes de proveïdors i el calibratge de siste- mes un cop han estat desplegats. Al llarg d’un període de dos anys, l’Imperial College London va dur a ter- me nou estudis de casos detallats en diferents ciutats europees i nord- americanes, i una anàlisi quantitativa de 168 ciutats dels Estats Units. La recerca va suposar entrevistar més de 100 membres de les autoritats municipals i d’agències i organitzacions del sector privat relacionades. Els resultats es van publicar el 2010. Els casos d’estudi de ciutats individuals i la informació recopilada d’en- trevistes, així com la documentació d’altres ciutats reflecteixen una àm- plia variació pel que fa a l’èxit obtingut per les diferents iniciatives. La investigació va posar en relleu la necessitat d’un enfocament més in- tegrat de la planificació de les infraestructures tècniques amb les es- tratègies de la planificació territorial, el desenvolupament econòmic i el desenvolupament de capital social dins de la ciutat. Aquest model, repre- sentat a la figura 1, il·lustra les característiques principals del que hem anomenat una Ciutat Ben Connectada. Encara que els desplegaments a les ciutats diferien considerablement, igual que els resultats, identifiquem una sèrie comuna de problemes amb què es van trobar les ciutats i els seus barris. Aquests problemes són: • l’aptitud de les organitzacions del sector públic per desenvolupar, construir i fer funcionar els sistemes; • un model de negoci sostenible; • l’assoliment del compromís i la cooperació entre diferents departaments; • la transformació de la prestació de serveis en comptes de permetre simplement l’accés electrònic als serveis existents; • crear uns continguts i serveis atractius a més de comprometre i involucrar la comunitat perquè determini els continguts, els serveis i les prioritats; • uns models detallats de desplegament i accessibilitat completa per a tota la comunitat, incloses les persones amb necessitats especials; • uns models de governança interna i externa i de propietat dels actius, així com una definició clara de les funcions i les responsabilitats. Una comparació de les ciutats que han estat objecte d’estudi amb l’ex- periència de les ciutats al final del segle XIX i principi del segle XX, quan es van desplegar noves infraestructures tecnològiques (com ara l’elec- tricitat, la telefonia, la telegrafia, etc.) posa de relleu una sèrie de reptes similars. L’anàlisi històrica i la teoria dels Grans Sistemes Tècnics (Large Technical Systems, LTS), prediuen molts dels problemes experimentats per les ciutats en els casos d’estudi i apunten una sèrie de factors que una ciutat ha d’abordar per poder explotar amb èxit noves infraestructu- res tecnològiques i aconseguir beneficis socials i econòmics amb el seu desplegament. Figura 1: model de planificació integrada per a una ciutat ben connectada Gran fons de recursos científics i tècnics, i mercat regional per habilitats especialitzades Polítiques a nivell regional i municipal per a la innovació, inclosa la presència d’usuaris punters Intervencions tant per part de la demanda com de l’oferta Entorn, serveis i programes incorporats per atraure i connectar empreses i treballadors qualificats del coneixement Infraestructura i serveis de suport a l’economia de xarxes basada en el coneixement i dominada pels serveis Capital social Desenvolupament econòmic Ciutat ben connectada Disseny urbà Infraestructura i serveis Informe 2009-2010. Monogràfic 78 Vuit factors que poden influir en l’èxit del resultat He sintetitzat els reptes que es desprenen dels casos d’estudi i els que prediuen la teoria dels Grans Sistemes Tècnics i la literatura relacionada sobre urbanisme, innovació i capacitats en vuit factors clau per aconse- guir unes xarxes de banda ampla en tota la ciutat i uns serveis relacio- nats que siguin eficaços. Els casos d’estudi i altres entrevistes indiquen que aquests factors són els que influeixen amb més probabilitat en l’èxit del resultat i que la manca d’atenció cap a qualsevol dels factors esmen- tats podria provocar un desplegament defectuós i uns resultats per sota del que es considera òptim. A continuació examinarem cadascun d’aquests factors en relació amb els casos d’estudi i alguns exemples de bones pràctiques. Els vuit factors influents que considerarem són els següents: 1. funcionalitat, 2. accessibilitat, 3. continguts atractius, 4. desplegament i lliurament, 5. integració de serveis, 6. integració espacial, 7. governança i propietat, 8. sostenibilitat econòmica, tecnològica i mediambiental. Funcionalitat: es refereix a la naturalesa de la infraestructura, les tec- nologies i estàndards suportats per la xarxa, la capacitat de la xarxa, la latència, la disponibilitat, la seguretat i la qualitat del servei. Ciutats com Taipei, Songdo, a Seül, i Canary Wharf, a Londres, són exemples de xarxes d’alt rendiment amb una rica funcionalitat que suporten una àm- plia gamma de tecnologies. A les ciutats on la cobertura de les xarxes és incompleta, i el seu rendiment irregular o dolent, els és difícil atraure abonats, i aquells que atrauen sovint es donen de baixa. La manca de seguretat dissuadeix els proveïdors de continguts i el mercat d’empre- ses. La importància de la seguretat, sobretot per al mercat d’empreses, es va posar en relleu en una entrevista amb Niall Murphy, director de Tecnologia de Cloud Networks, i per part de l’equip executiu de Canary Wharf Corporation responsable de la xarxa sense fil de Canary Wharf. El tema de la funcionalitat està estretament entrellaçat amb la política. El baix rendiment i la cobertura incompleta de les xarxes sense fils munici- pals —sobretot quan han estat promogudes com una alternativa de baix cost als serveis de banda ampla ADSL i per cable oferts pels operadors de telecomunicacions consolidats— tenen ramificacions polítiques per als alcaldes i autoritats municipals que promouen la disponibilitat d’una banda ampla omnipresent per a tothom com un dels punts clau de les campanyes. Ciutats com Corpus Christi, Portland i Filadèlfia s’esmenten habitual- ment a la premsa dels Estats Units com a exemples de ciutats on les ex- pectatives dels ciutadans i el rendiment de la xarxa no es corresponen, i on el nombre d’abonats és baix i els comentaris als fòrums i xats en línia són negatius. A Londres hi havia problemes similars fa un segle, quan cada municipi de la ciutat actuava de forma independent i la manca d’es- tandardització i la limitada funcionalitat dels serveis feia que l’electricitat fos un servei de luxe que proporcionava poc més que il·luminació. Els errors tècnics inicials de projectes emblemàtics, com la Holborn Viaduct Station i el projecte de Sebastian de Ferranti a Deptford per construir una enorme central elèctrica que oferís subministrament a la major part de Londres a la dècada de 1890, van agreujar encara més el problema. Els errors tècnics, sobretot a Deptford, van augmentar el nerviosisme polític pel que fa als projectes a gran escala. Aquest fet posa en relleu la importància d’unes expectatives realistes pel que fa a la funcionali- tat i la promoció d’aquesta funcionalitat. Això subratlla la importància de garantir la comprensió eficaç de la tecnologia per part de les autoritats municipals i els funcionaris. Accessibilitat: pel que fa a les xarxes municipals de banda ampla i els serveis relacionats, aquest terme fa referència a la necessitat de pro- porcionar-hi accés a través d’una àmplia gamma de dispositius com ara ordinadors, televisió digital o telèfons mòbils. Això inclou facilitar l’accés a través d’un únic portal amb una sola autenticació d’usuari per a múl- tiples aplicacions, o a través d’una interfície coneguda independentment de la tecnologia utilitzada. La cobertura de la xarxa i la continuïtat o per- sistència de la connexió i les aplicacions mentre un està en moviment, així com l’accés des de qualsevol punt, són temes importants, com tam- bé és important l’assequibilitat. L’estudi del cas de la City de Londres ex- plicava com alguns municipis havien desplegat una xarxa sense fil que permetia als usuaris treballar a través de les interfícies dels seus pro- veïdors de serveis habituals (Vodafone, Skype, Vonage, i-Pass, etc.), i a la qual es podia accedir utilitzant una àmplia gamma de dispositius. La ciutat de Corpus Christi va desplegar al voltant de 2.000 nodes per ga- rantir que la banda ampla municipal pogués cobrir tota la ciutat i els bar- ris perifèrics, mentre que a Stuttgart es van provar 1.500 tipus diferents de telèfons mòbils per garantir que els seus serveis MobilCity poguessin ser utilitzats pràcticament sense que importés el tipus de dispositiu i el factor de forma. Digital Bridge, a Shoreditch, RegenTV, a Newham, i el portal de teleassis- tència a Karlskrona són exemples de portals dissenyats per poder acce- dir-hi utilitzant televisors digitals, i combinen la interfície coneguda d’un comandament a distància amb formats de dades i vídeo accessibles a usu- aris amb una experiència limitada, o sense experiència, en l’ús d’ordina- dors i interfícies gràfiques d’usuari (GUI) basades en navegador. L’estudi del cas de la City de Londres en particular demostra que és essencial per- metre que altres empreses accedeixin als sistemes a través de la provisió de característiques de convidat per a les xarxes sense fils de les empreses que puguin estar visitant. Això posa de manifest la importància de la se- guretat per donar confiança a les empreses a l’hora de facilitar l’accés al sistema. L’accessibilitat també inclou l’assequibilitat del servei, i un ele- ment clau del desplegament a Filadèlfia, Corpus Christi i San Francisco va ser oferir accés a banda ampla de baix cost a la comunitat, inclòs l’accés gratuït sense fil a alguns serveis específics municipals. 79 Els primers desplegaments de xarxes elèctriques i telefòniques van patir problemes similars, incloent-hi limitacions de la cobertura geogràfica, sobretot en barris perifèrics dispersos, barris pobres i entorns rurals, i problemes d’interoperabilitat. Els usuaris van afrontar el problema de que tots els components del sistema eren propietat d’un mateix proveï- dor. La llei d’interoperabilitat de diferents serveis i xarxes es va introduir al Regne Unit amb l’Electrical Act (Llei de l’electricitat) de 1882 i les pos- teriors lleis de 1885, que garantien que els usuaris poguessin comprar aparells elèctrics de proveïdors que no fossin el proveïdor de la xarxa elèctrica. En els primers moments del subministrament elèctric, els transformadors s’utilitzaven per garantir la interoperabilitat abans que apareguessin els estàndards. Els costos inicials del subministrament elèctric a Londres van suposar que la il·luminació elèctrica domèstica fos un luxe reservat per als rics. Aquest fet contrasta amb la situació que es va viure a Berlín, on les autoritats municipals van negociar amb AEG i amb Siemens & Halske la creació de la companyia de subministrament elèctric de Berlín, la BEW, els preus del qual eren regulats per la ciutat. Les polítiques per garantir l’accessibilitat general al subministrament elèctric, tant en termes de cobertura com de preus, van ser un element central de les col·laboracions publicoprivades, i un dels millors exemples es va donar a Berlín. La importància de la cobertura i l’accessibilitat és tan rellevant en les tecnologies digitals d’avui dia com ho va ser en la telefonia, la telegrafia, l’energia elèctrica, el transport i la recollida de residus fa més d’un segle, i l’accessibilitat és molt més que una simple dimensió física. Continguts atractius: prendre els continguts existents i habilitar-los simplement per distribuir-los a través d’una xarxa de banda ampla és probable que sigui ineficaç, tal com hem descobert en els estudis de ca- sos. Tant els continguts de la informació com dels serveis han de ser altament pertinents per als usuaris, i cal que els usuaris participin en la seva definició i creació. Digital Bridge és un dels millors exemples de continguts atractius i demostra que es requereix una actualització siste- màtica en termes de continguts i estil. Digital Bridge, de Shoreditch, és exemplar en el seu compromís amb la comunitat local, en l’establiment de prioritats per als continguts, i a l’hora de fer que la gent se’n senti partícip. Un altre exemple el trobem a Newham amb el projecte de Re- genTV. La major part dels continguts televisius són creats per i per a la comunitat. Aquest sentiment de pertinença, localitat i vigència és crucial per a l’ús dels sistemes, i la importància d’uns continguts atractius es reflecteix en l’estudi del cas de Barcelona i el projecte Memòria Virtual. La naturalesa dels serveis i continguts de les xarxes de banda ampla municipals o comunitàries és anàloga a la multiplicitat d’aplicacions de l’energia elèctrica a la llar. El desenvolupament dels serveis de telefo- nia des de la dècada de 1950 ha transformat el valor de les telecomu- nicacions per als sectors públic i privat i per a l’ús domèstic. El 1878, quan Edison va presentar davant del públic els avantatges d’instal·- lar l’electricitat a les seves llars, es va basar en llums incandescents, comptadors de llum i aparells elèctrics com dinamos. Per aquella èpo- ca Edison encara no havia desenvolupat un llum incandescent pràctic, ni instal·lacions adequades per garantir la generació o distribució de l’electricitat. Tanmateix, Edison sabia que caldrien unes aplicacions i uns serveis atractius per crear un mercat. Al cap d’una dècada, la com- panyia Merz and McLellan estava col·laborant a Anglaterra amb empre- ses per ajudar-les a entendre com podien reorganitzar les seves fàbri- ques a fi d’aprofitar la nova font d’energia, i Samuel Insull havia obert a Chicago la “botiga elèctrica” per promocionar els aparells que podien utilitzar-se a la llar, gastant més diners en la promoció d’aquests ser- veis que els que havia gastat tota la indústria elèctrica britànica fins aleshores. El tramvia elèctric va ser un altre exemple de com les xarxes elèctriques podien proporcionar un nou i valuós servei als consumi- dors. Va ser introduït primer a Berlín i Chicago i, més tard, a Nova York. Les velles xarxes elèctriques i les noves xarxes digitals generen va- lor a través dels serveis que fan possibles. Ambdues són components crucials a l’hora d’habilitar xarxes socioeconòmiques i tecnològiques molt més grans. Les aplicacions han de ser atractives, ja es tracti d’un servei de cerca d’informació per a oportunitats laborals al municipi, un servei gestionat per a petites empreses (Corpus Christi i Shoreditch), un servei sociocultural com el de Memòria Virtual a Barcelona o llums, dinamos, aspiradors i tramvies elèctrics a Berlín, Chicago, Londres i Nova York. Així doncs, calen unes aplicacions i uns continguts atractius per impulsar la difusió i adopció d’aquest tipus d’innovacions tecnolò- giques. Desplegament: una ciutat o una empresa individual pot produir bons continguts i oferir diferents serveis i excel.lents funcionalitats, però si no compta amb els recursos adequats per ajudar els usuaris a conèixer els serveis i el seu valor, formar-los en el seu ús i oferir-los suport, tota la inversió es pot considerar com a malbaratada. Els estudis de casos i les recerques secundàries sobre altres ciutats indiquen que algunes urbs han fet fortes inversions en infraestructures i serveis, però les taxes d’ús eren baixes, els serveis i la seva prestació no eren adequats o els cos- tos del suport eren massa elevats. Si una ciutat col·labora amb un tercer amb experiència prèvia en el desplegament i l’explotació de xarxes urba- nes, l’èxit és més probable. L’experiència és important, perquè les ciutats tenen contextos socials, culturals i econòmics diferents que influeixen molt en els resultats. Corea del Sud va invertir molt en el desplegament i la formació dels usuaris potencials de TIC i serveis d’Internet de banda ampla, i més de 3 milions de persones van participar en els seus progra- mes, els quals van donar inici a l’explotació massiva de serveis de banda ampla fixos i mòbils. En contrast amb això, el projecte Memòria Virtual de Barcelona intenta arribar a una nombrosa comunitat de persones ju- bilades i nens en edat escolar. Però sense la inversió necessària en el desplegament arribarà únicament a centenars d’usuaris en comptes de a les desenes de milers que es podrien beneficiar d’aquesta iniciativa. De manera similar, Shoreditch es va enfrontar a reptes de desplegament quan va presentar la plataforma Digital Bridge i els seus serveis, rela- cionats de nou amb el desequilibri de recursos entre la innovació dels serveis i el seu desplegament. Informe 2009-2010. Monogràfic 80 El creixement de les noves tecnologies energètiques al segle XIX ens ofereix algunes pistes dels reptes als quals ens haurem d’enfrontar al segle XXI amb les tecnologies digitals. El desplegament dels motors de vapor i, posteriorment, les xarxes elèctriques indiquen la importància de generar demanda tot educant els usuaris sobre les aplicacions po- tencials i el valor dels serveis als mercats residencial i professional. Charles T. James va ser un enginyer de finals del segle XIX que va vi- atjar per tota la costa est dels Estats Units per formar els moliners i explicar les transformacions assolibles amb els molins a vapor. Va ensenyar que els molins es podrien reubicar i traslladar de les valls estretes i inaccessibles on es trobaven per obtenir l’energia hidràulica a molls, on rebrien carbó i podrien transportar els seus productes amb més facilitat, o estar més a prop dels mercats als quals abastien. Els assessors d’enginyeria, com Von Miller, Merz and McLellan, i Klingen- berg, van treballar en estreta col·laboració amb empresaris com Emil Rathenau, fundador d’AEG, i Edison per crear la demanda dels serveis elèctrics. Van treballar amb grans corporacions del sector públic i pri- vat, van demostrar que l’energia podria canviar els processos de fabri- cació i el transport públic, i van dissenyar els sistemes elèctrics per proveir motors i maquinària. El desplegament és la traducció d’un sistema tecnològic en valor per a l’usuari i la transformació del propi usuari industrial, institucional i indi- vidual per tal de permetre’l assimilar el sistema i convertir els beneficis en valor empresarial, social o personal. És tan important per a les tec- nologies digitals del present com ho va ser fa un segle per a l’electricitat. Transformació i integració de serveis: les xarxes digitals de banda am- pla permeten no només prestar els serveis i continguts existents, sinó que a més faciliten la transformació de serveis. Corpus Christi, West- minster i Shoreditch estan habilitant els seus serveis mitjançant una in- terfície d’Internet i, alhora, els estan transformant pel que fa a l’àmbit i a les prestacions integrals amb l’objectiu de millorar l’eficàcia i l’eficiència. Els beneficis són una major productivitat de la força laboral i un major compromís de la comunitat. El risc que implica fer únicament canvis cos- mètics és l’escassa utilització dels serveis o una utilització desequilibra- da. Si la interfície d’un servei es transforma de manera que augmenti la conscienciació en la comunitat del servei, la seva facilitat d’ús i el seu atractiu, però la prestació del servei fa servir els mètodes i recursos exis- tents, el servei es veurà desbordat, la qualitat serà dolenta i les despeses augmentaran. Tots aquests escenaris influiran en la sostenibilitat a llarg termini del servei. La història ofereix molts exemples del potencial de canvi dels nous siste- mes tecnològics, que permeten transformar els processos de producció i els serveis públics. Per exemple, el Franklin Institute va observar els avantatges de l’electricitat: “gairebé una predicció profètica de la línia de muntatge, ofereix llibertat per ubicar la maquinària, millores en la il- luminació i la ventilació i neteja; l’augment del 20-30% en la producció es deu a tots aquests factors“. Fa poc més de 100 anys, Charles Merz, de l’assessoria en enginyeria Merz and McLellan, va advertir als clients potencials que l’energia elèctrica i els motors podrien “substituir els motors de vapor i el lloc de treball es podria reorganitzar perquè la impulsió mitjançant un motor elèctric per- metia més llibertat d’ubicació”; el desplegament i les transformacions possibles gràcies a l’electrificació –més que no pas el taylorisme- van permetre a les fàbriques nord-americanes doblar la productivitat entre 1900 i 1930. La introducció de xarxes tecnològiques primitives que substitueixen un component del sistema i mantenen la configuració de la resta (ja sigui el tecnològic, organitzatiu, de disseny de processos o institucional) no és sostenible. Si només es modifiquen els components tècnics del sistema, és molt probable que el sistema torni a la seva forma inicial. Integració espacial: les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i l’extensió del seu abast per mitjà de xarxes de banda ampla fixa i mòbil, permeten nous serveis i aplicacions. Aquests al seu torn, pro- mouen canvis en l’estil de vida, en els patrons laborals i, en el cas del sector públic, en la naturalesa de la prestació de serveis. Aquests serveis donen un nou significat als espais públics, centres comercials, parcs i places urbanes, que es transformen en espais on les persones poden trobar-se per treballar o accedir a serveis comunitaris. Tots tendim cap a una major mobilitat, flexibilitat de la jornada laboral i treballs intensius en coneixement, i cap al desenvolupament de models d’innovació ober- ta que impliquin la col·laboració en una empresa horitzontal en comp- tes d’en empreses verticals integrades. Els tipus de coneixements i les condicions espacials respectives que es necessiten per donar suport a la diversitat de patrons laborals dels diferents sectors varien segons l’acti- vitat industrial i, fins i tot, les pràctiques laborals de l’equip en particular. Les tendències emergeixen a mesura que les ciutats tenen en compte aquests factors i planifiquen organitzacions i infraestructures en base als requisits de les empreses, firmes i institucions implicades. Un exemple d’això és el barri de la innovació 22 @ Barcelona. Ramon Sagarra, res- ponsable de la infraestructura de la ciutat, planeja transformar la infra- estructura, les xarxes i la seva capacitat, així com l’organització espacial de cada clúster industrial urbà. A Barcelona, l’organització espacial de les noves zones industrials on s’agrupen empreses, universitats, centres de recerca i incubadores té en compte els diferents patrons laborals i les interaccions a cada clúster industrial específic (biomèdic, mitjans digi- tals, TIC i, des de fa poc, el nou parc energètic, bTEC). El marc conceptual dels sistemes urbans complexos (Complex City Systems, CCS) proposat per Leon indica que la naturalesa dels sistemes tecnològics, la seva configuració i l’estil del seu desplegament es tro- ben molt relacionats amb les característiques espacials i geogràfiques de la regió, la ciutat o el barri, i la naturalesa dels sectors que suporta. El marc de CCS que es mostra a la figura 2 és un esquema refinat del pla de Ciutat Ben Connectada mostrat anteriorment. El marc destaca la relació entre cadascun dels components i les tres xarxes d’actors que posen en marxa la nova infraestructura tècnica i els serveis relacionats, els con- 81 sumidors dels serveis que s’ofereixen i les empreses o organitzacions que duen a terme el desplegament i la provisió de la infraestructura i els serveis. Aquests actors donen forma a la configuració del sistema tecnològic i, al seu torn, reformen la ciutat. Un dels exemples més sorprenents d’això és Berlín, segons el que descriu Thomas Hughes: “Com en altres ciutats industrialitzades, la il·luminació i el corrent elèc- tric van ajudar a conformar l’arquitectura berlinesa: van influir en el dis- seny de les seves fàbriques, tallers i plantes químiques, van estimular el creixement industrial, van determinar la localització dels sistemes de transport urbans, van permetre la comunicació telefònica i telegràfica i, quan van substituir l’energia de vapor, van reduir el soroll i la contamina- ció. En síntesi, l’electrificació va afectar la forma en què treballaven els treballadors, organitzaven els gestors i vivien els berlinesos. Gràcies a això, l’empresa privada que subministrava la major part de la llum i ener- gia elèctriques a Berlín fins al 1915 i el govern municipal que regulava el subministrament elèctric van donar forma a la història de Berlín”. Governança: el de la governança és un assumpte molt ampli, però fona- mentalment està relacionat amb qui és el propietari del sistema tecnològic i, per tant, el dóna forma: en el context d’aquest article, es tracta de qui és el propietari de la xarxa de banda ampla, qui controla la seva evolució i qui determina l’estratègia de futur. Aquests assumptes s’han de tenir en compte pel que fa al contingut que es facilitarà per mitjà de la xarxa. El model de governança inclou la comunitat i el paper que juga a l’hora d’es- pecificar el contingut i la naturalesa dels serveis que es prestaran, així com l’actitud de qui operi la xarxa (ja sigui neutral, pel que fa al contingut i àm- bit de nous serveis o tingui interessos econòmics en la xarxa esmentada). Les experiències de Londres i Karlskrona destaquen perquè és vital co- municar els objectius compartits a tots els participants i acordar els indi- cadors clau del rendiment. Podem prendre com a exemple l’electrificació de Londres i Berlín a la dècada 1880-1890. Canviar contínuament d’indi- cadors o dubtar entre ells pot reduir la confiança i la sostenibilitat d’una iniciativa. Els objectius no els fixa el model de governança, però cal pen- sar en un procés de gestió formal del canvi per poder adaptar i refinar no només els serveis sinó també la mesura del seu rendiment. En la implementació de tots els sistemes tecnològics sorgeix el repte d’establir un model de governança adequat que reflecteixi la capacitat dels socis públics i privats. Els recursos i capacitats de l’autoritat de qualsevol ciutat conformaran qualsevol associació publicoprivada. Hug- hes descriu la relació entre els socis de Berlín de la manera següent: “El govern municipal no es va veure intimidat per la potència tècnica, de gestió, científica i financera de la seva empresa privada de serveis pú- blics. Els funcionaris berlinesos es basaven en l’orgullosa tradició del servei civil prussià i demanaven i rebien el mateix respecte i autoritat que els funcionaris públics dels governs estatals i nacionals”. En referència a Londres, que contrasta negativament amb Berlín, hi afegeix que era necessària una combinació progressista similar de for- ces per superar els interessos financers i històrics de Londres, tot i que aquesta combinació no existís. Una bona governança ajuda a la capacitat de la ciutat i de les seves agèn- cies, i els és important aprendre les lliçons anteriors per poder desple- gar qualsevol tipus de sistema tecnològic. Sostenibilitat: algunes de les iniciatives estudiades s’han quedat sense finançament o han perdut el seu dinamisme pel que fa a suport, ús o explotació organitzativa. Les investigacions demostren que gairebé totes les iniciatives han rebut capital llavor, però no han comptat amb un mo- del empresarial sostenible des del principi, per la qual cosa tendeixen a desaparèixer als 3 anys. El finançament inicial pot llençar les iniciatives amb èxit, però passat un any, encara que els resultats fossin bons, el se- güent pressupost està en execució, i ja és massa tard per redistribuir el pressupost des dels departaments que es beneficien dels nous serveis. El tercer any de finançament es pot garantir durant el segon, però sol ser inadequat i, fins i tot, és possible que calgui més finançament per actu- alitzar la tecnologia. El resultat és que el projecte es queda sense noves inversions, la qualitat del servei cau sense l’actualització tecnològica, els recursos per al desplegament són insuficients i l’ús disminueix (un cercle viciós que gairebé segur certifica la mort del projecte). L’enfocament adequat per abordar l’assumpte de la sostenibilitat econòmi- ca és tenir una aplicació efectiva, per exemple un lector de mesuraments automàtic (automated meter reading, AMR) com a Corpus Christi, un sis- tema d’aplicació de lleis d’aparcament com a Westminster o un sistema de transport intel·ligent com a Stuttgart. En cadascun d’aquests casos hi ha Figura 2: marc CCS i actors clau Experiència de l’usuari i valor per a les empreses i els consumidors C om un ita t i u su ar is de ls s er ve is A ut or ita ts m un ic ip al s i r es po ns ab le s de s is te m es i se rv ei s Sistemes i proveïdors de serveis tècnics i financers relacionats C ap ita l i nd us tr ia l i s oc ia l, in cl oe nt ha bi lit at s i c on te xt c ul tu ra l G ov er na nç a, in cl ou c on te xt so ci al i po lít ic , i e st ra tè gi es d e de se nv ol up am en t e co nò m ic Aplicacions i prestacions del servei Sistemes tecnològics Organització espacial i planificació urbana Medi ambient, espai físic Marc CCS i actors clau Informe 2009-2010. Monogràfic 82 estalvis pressupostaris tangibles i directes i, com en el cas de l’aplicació de lleis d’aparcament, ingressos addicionals per serveis. Aquestes aplica- cions eficaces justifiquen el desplegament inicial de la xarxa i els costos de funcionament. Els costos addicionals d’afegir aplicacions amb menors beneficis seran comparativament modestos i no estaran subjectes a canvis en les prioritats polítiques de l’administració pertinent. Una altra solució és treballar amb un soci, com en el cas de la City de Londres, que pot realitzar les inversions necessàries per desplegar la xarxa i aportar diferents socis de continguts i serveis per proporcionar valor afegit. Aquest enfocament redueix el cost del desplegament dels sistemes i garanteix la actualització constant. Empreses com Earthlink i Cloud Networks tenen diferents associacions i compten amb models de negoci basats en subscripcions. Aquest model els va permetre absor- bir els actius i les operacions existents a la xarxa ja desplegada per les ciutats, o instal·lar noves xarxes i facilitar els serveis a la ciutat com a copropietari, assolint part dels ingressos com a pagament pels drets d’ús d’actius urbans com ara pals de fanals i altre mobiliari urbà. L’anàlisi dels estudis de casos va evidenciar els reptes als quals s’en- fronten ciutats com Norwich i barris centrals de Londres com Shoreditch i Newham, als quals els és complicat mantenir operacions, passar dels serveis pilot al desplegament total d’aquests serveis i actualitzar la tec- nologia per adaptar-se a les necessitats canviants de la comunitat. En el cas de Shoreditch, un cop es va acabar el finançament inicial de les autoritats locals, els programes de govern britànic com el New Deal for Communities o el finançament europeu conforme a l’Objectiu 2, atès que no comptava amb un model econòmic sostenible, el municipi o barri va haver d’enfrontar-se al fet de buscar un soci o cancel·lar la iniciativa. El que sovint comença com un programa de cohesió i compromís social, o de prestació de serveis a la comunitat més nous i eficaços basats en models tecnològics, pot acabar en un projecte fallit. Es pot considerar que aquests assumptes són de naturalesa “econo-tèc- nica”, i observem que un dels aspectes més importants de les activitats d’Edison va ser la seva preocupació pels factors econòmics en cada eta- pa del desenvolupament tecnològic. Atès que el canvi tecnològic implica aspectes econòmics, legals, legislatius i científics, Edison necessitava una xarxa financera solvent i disposada des del principi. Aquesta xarxa es va desenvolupar amb l’ajuda de Grosvenor Lowrey, conseller en cap d’Edison, i l’associació amb Drexel Morgan and Company. Sense ells, els invents d’Edison no es podrien haver comercialitzat amb èxit ni haver-se exportat a altres ciutats del món. El desplegament exitós de nous sistemes tecnolò- gics implica sintetitzar les necessitats socials i del mercat, les tendències financeres, els principis econòmics, les innovacions tecnològiques, el dis- seny d’enginyeria i les tècniques de gestió. Fa més d’un segle ja trobem un exemple d’aquesta síntesi, però els estudis de casos demostren que la planificació i el desplegament de les tecnologies digitals, incloses les xarxes municipals sense fils i de banda ampla, no sempre apliquen una planificació integrada que tingui en compte tots aquests factors. A principis del segle XXI, un sistema municipal i comunitari de banda am- pla sostenible haurà de comprendre tots aquests components socials, econòmics i tecnològics, igual que va passar fa 120 anys amb el desple- gament de les xarxes elèctriques i de telecomunicacions. Resum dels factors i possible planificació Les ciutats i els barris poden no destacar en els vuit factors enumerats anteriorment. No obstant això, el fet de no tenir en compte un o més d’ells pot reduir o contrarestar el valor de la inversió, o bé conduir cap a un camí insostenible. És necessari arribar a un equilibri: gastar molt en serveis i no prou en accessibilitat, desplegar una xarxa sense un model empresarial sostenible, desenvolupar continguts sense implicar els usu- aris o gastar suficientment en desplegar el servei a la comunitat és molt probable que doni uns resultats dolents segons s’observa en els estudis de casos i l’experiència d’altres ciutats. La figura 3 ofereix un esquema d’aquestes vuit característiques; a mesu- ra que una ciutat planeja un desplegament, pot prioritzar les necessitats i requisits del sistema. Les necessitats de cada ciutat són diferents se- gons els objectius generals, els serveis específics que despleguin i les capacitats i recursos ja disponibles. Les ciutats poden emprar aquestes vuit característiques per comparar les diferents propostes i avaluar el desplegament realitzat amb els objectius previstos. Els anells concèn- trics representen els nivells d’importància de cada característica, que avalua l’autoritat municipal, i el nivell de desplegament comparats amb els millors exemples de cada àmbit. Figura 3: esquema del quocient d’integració de les TIC Accessibilitat Planejat Contingut DesplegamentIntegració espacial Sostenibilitat Realitzat Funcionalitat GovernançaIntegració de serveis 83 Cadascuna d’aquestes característiques suposa una eina de mesura que permet planificar i avaluar l’eficàcia i sostenibilitat general del marc CCS tal com es mostra a la figura 4, que reflecteix la relació principal entre les característiques i els components rellevants del marc CCS. Als estudis de casos hem identificat tan sols un petit grup de ciutats globals que poden demostrar que han emprat un enfocament integral d’aquest tipus. El preu del fracàs és molt alt. Quan Londres no va poder explotar un enfocament integral similar fa 120 anys amb la introducció de les xarxes elèctriques, va cedir el seu lloc com a ciutat industrial líder a altres ciutats, i li va costar 40 anys recuperar-se. Les ciutats que no innoven tenen un risc alt d’entrar en decadència. El desplegament de les tecnologies digitals és un ingredient crucial per crear un context innova- dor. No obstant això, tret que la planificació i el desplegament d’aquestes tecnologies s’integrin amb els programes socials, culturals i econòmics de la ciutat, la transformació dels seus serveis i la planificació territorial general, aquestes tecnologies no contribuiran suficientment a la capaci- tat d’innovació de la ciutat, a la transformació dels serveis públics o a la cohesió social. Figura 4: relació del marc CCS amb el quocient d’integració de les TIC Conclusions En aquest article hem estudiat les similituds entre el desplegament de les tecnologies digitals al principi del segle XXI i l’anàlisi històrica de la planificació i explotació per part de les ciutats de noves tecnologies al final del segle XIX. Les observacions i les eines que descrivim poden aju- dar a les autoritats municipals, als proveïdors de sistemes i serveis, als estrategs i als professionals a posar en pràctica el que han après dels casos de cada ciutat i l’anàlisi històrica. Amb les eines indicades ante- riorment, les autoritats municipals i les agències relacionades podran desenvolupar estratègies més eficaces pel que fa a les xarxes digitals i les seves arquitectures, requisits i plans de desplegament. Aquestes eines poden emprar-se no només per planificar sinó també per avaluar les solucions proposades per possibles socis, proveïdors o bé els propis recursos de la ciutat, i permetre’ls mesurar resultats, com- parar les capacitats facilitades amb les necessitats originals del projecte i comparar el desplegament amb el d’altres ciutats del món. Com a conclusió, cal dir que crear una ciutat intel·ligent necessita molt més que una infraestructura o “canonades” intel·ligents. Una ciutat ben connectada està connectada per quelcom més que la tecnologia, la con- nexió comença amb un procés de planificació que impliqui programes d’inclusió social i cultural, una estratègia de desenvolupament econòmic coherent, un sistema innovador interdisciplinari sofisticat i un programa d’infraestructura integrat relacionat amb el disseny urbà estratègic. Experiència de l’usuari i valor per a les empreses i els consumidors Contingut Accesibilitat Desplegament Integració de serveis Sostenibilitat Funcionalitat Governança i propietat Integració espacial C ap ita l i nd us tr ia l i s oc ia l, in cl ou h ab ili ta ts i co nt ex t c ul tu ra l G ov er na nç a, in cl ou c on te xt so ci al i po lít ic , i e st ra tè gi es d e de se nv ol up am en t e co nò m ic Prestació d’aplicacions i serveis Infraestructura tecnològica i sistemes Organització espacial i planificació urbana Medi ambient, espai físic Informe 2009-2010. Monogràfic 84 Observatori de Barcelona Secretaria Executiva de l’Observatori de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona Avinguda Diagonal, 452 08006 Barcelona Telèfon: +34 934 169 389 Fax: +34 934 169 436 E-mail: observatorib@cambrabcn.org www.observatoribarcelona.org Entitats promotores: