Avui són les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes les que es- La capital de Catalunya vol ser també el paradigma de la ciutat intel- tan impulsant el creixement econòmic a nivell mundial. Per això, en un ligent del futur. Per això estem construint un model urbà d’èxit per al context en què els principals indicadors macroeconòmics a Catalunya, segle XXI, on el funcionament i els serveis de la ciutat són molt impor- Espanya i Europa confirmen un canvi de tendència positiu, Barcelona as- tants. Actualment, les noves tecnologies ja ens estan servint per millorar pira a esdevenir motor de la recuperació i de l’avenç cap a un nou model el funcionament de la ciutat en àmbits tan diversos com la seguretat, el econòmic i social. transport, la neteja, la il·luminació, l’aparcament, la gestió dels residus i de l’aigua, o l’atenció social i sanitària. Barcelona té unes potencialitats úniques i unes fortaleses molt impor- tants, que ens fa estar molt ben posicionats per competir a nivell inter- Alhora, Barcelona i la seva Àrea Metropolitana estan esdevenint un gran nacional. Som primers en el rànquing de les millors ciutats del sud d’Eu- node d’activitat econòmica lligada a la logística, amb accés als mercats ropa en promoció econòmica i potencial de futur, i quarts entre les grans del Sud d’Europa, la Mediterrània, Àsia i Amèrica Llatina. Amb unes in- ciutats d’Europa només darrera de Londres, Helsinki i Dublín. fraestructures de primer nivell com el Port, l’Aeroport, l’Alta Velocitat, el futur Corredor Mediterrani, la Zona Franca, Fira i Mercabarna. Els principals indicadors econòmics confirmen el paper de la ciutat com un entorn que genera confiança i afavoreix l’activitat econòmica i empre- Barcelona és actualment una de les principals ciutats de fires i congres- sarial. Barcelona, i el conjunt de la seva Àrea Metropolitana, han tancat sos a nivell mundial, i la tercera destinació europea més sol·licitada, des- el 2013 amb uns senyals positius que permeten confirmar un cert canvi prés de Londres i París, per celebrar esdeveniments empresarials el 2014. de tendència. 2 Tenim l’oportunitat de projectar-nos al món com una ciutat de cultura, co- El turisme i la indústria, i un increment de la inversió estrangera i les neixement, creativitat, innovació i benestar. Apostant per una educació de exportacions, són responsables d’una part d’aquest canvi. També millora qualitat, mantenint una xarxa universitària pública i privada de prestigi, a la confiança en el dinamisme industrial i empresarial de l’Àrea Metro- través de les nostres escoles de negoci de primer nivell mundial, i creant politana. A la ciutat de Barcelona, l’any passat es van crear 7.067 noves un potent ecosistema de col·laboració entre universitat i empresa. empreses, un 5% més que l’any anterior. Un dels actius amb què compta Barcelona per assolir els objectius que Però, malauradament, això no es tradueix encara en una reactivació cla- ens hem traçat és la seva extraordinària projecció internacional i una ra del mercat laboral. L’atur segueix sent el nostre problema principal. marca de ciutat potent, que els resultats del present informe reflecteixen Perquè malgrat aquesta incipient millora de l’economia, seguim tenint i que seguirem promovent a l’exterior. Una marca que està relacionada un atur registrat de més de 102.000 persones a Barcelona. Per això, la amb l’excel·lència, en fer les coses ben fetes, en benestar i en qualitat nostra principal prioritat és treballar per a la creació de llocs de treball; de vida. perquè sense progrés econòmic no pot haver-hi progrés social. Tot això és fruit d’un treball constant i conjunt, d’un esperit de col- En aquest sentit, a més dels programes per ajudar les persones atura- laboració i bona entesa entre el sector públic i el sector privat que volem des a trobar feina i els incentius a les empreses i entitats per crear llocs mantenir. En presentar aquest dotzè informe anual de l’Observatori de de treball, estem impulsant un nou model de creixement econòmic ba- Barcelona, voldria trametre la meva felicitació a l’equip tècnic de la Cam- sat en la tecnologia, la innovació urbana i els serveis avançats, en col- bra de Comerç i de l’Ajuntament de Barcelona, que ha fet possible aquesta laboració amb els principals agents econòmics i socials de la ciutat. Ho publicació, i agrair la implicació de totes les institucions i entitats que li fem també a través de plataformes com la Taula Barcelona Creixement i donen suport. Un bon exemple d’aquesta col·laboració que ens ha d’aju- iniciatives concretes com la creació del Barcelona Growth Center. dar a configurar plegats les bases de la Barcelona del futur. Barcelona té una economia diversificada, amb sectors molt competitius, com la indústria, els serveis, el comerç, el turisme, les noves tecnologies i la logística. A més, estem desenvolupant nous sectors estratègics de Xavier Trias futur, com la tecnologia mòbil, les smart cities, el vehicle elèctric, l’ener- Alcalde de Barcelona gia verda, la biomedicina, l’agroalimentació i la nàutica. Ens estem consolidant com a Capital Mundial del Mòbil, que ens con- verteix en un nou hub per a les empreses digitals, i el 2014 Barcelona ha estat escollida Capital Europea de la Innovació, un reconeixement a l’ús que fem de les noves tecnologies per posar-les al servei de les persones. En l’informe de l’Observatori de Barcelona d’enguany presentem, per per les empreses com a factor limitador de la bona marxa dels negocis quart any consecutiu, el monogràfic del clima empresarial a l’àrea me- són les dificultats de finançament, que milloren una mica però encara són tropolitana de Barcelona (AMB) que elabora el Gabinet d’Estudis Econò- elevades en perspectiva històrica. mics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. De cara al 2014, i segons les dades disponibles de l’Enquesta de clima Aquest monogràfic presenta l’anàlisi dels resultats obtinguts a partir de empresarial en el moment de l’elaboració d’aquest informe, la millora de l’Enquesta de clima empresarial que fem la Cambra i l’Institut d’Esta- la marxa dels negocis a l’AMB es consolida el primer trimestre i es preveu dística de Catalunya amb periodicitat trimestral. En aquesta enquesta que agafarà impuls el segon trimestre, especialment a la indústria, l’hos- els empresaris catalans valoren com ha anat la marxa dels negocis, els taleria i la resta de serveis (sense el comerç). preus de venda, l’ocupació i la inversió el 2013, i quines són les perspecti- ves per al 2014. Amb això s’aconsegueix una informació única i exclusiva Aquest resultats, juntament amb el compendi d’indicadors que presen- per conèixer la realitat empresarial i, per tant, és d’especial rellevància tem a l’informe de l’Observatori Barcelona 2014, com deia al principi, ens per a la nostra ciutat, sobretot en el context econòmic actual. fa ser optimistes. Les principals conclusions d’aquest estudi monogràfic ens fan ser opti- Vull acabar expressant el meu agraïment a l’equip tècnic pel treball i mistes. Com ja sabem, perquè disposem de xifres macroeconòmiques, l’esforç de millora continua en el projecte que representa l’Observatori l’any 2013 ha estat l’any de la recuperació a la Unió Europea, a Espanya de Barcelona, i a totes aquelles entitats que un any més han col·laborat i a Catalunya. Però també ho ha estat a l’àrea metropolitana de Barce- proporcionant informació i enriquint el contingut de l’informe que us pre- lona. Els resultats de l’Enquesta de clima empresarial així ho posen de sentem. 3 manifest en registrar una millora progressiva de la marxa dels negocis a l’AMB a partir del segon trimestre, en línia amb la recuperació del PIB espanyol i català. Els sectors de l’hostaleria i la indústria són els que han tingut un millor comportament de la marxa dels negocis a l’AMB —so- Miquel Valls i Maseda bretot el primer— per l’evolució positiva del turisme estranger i de l’ex- President de la Cambra de Comerç de Barcelona portació de béns. Paral·lelament, els descensos dels preus de venda, de l’ocupació i de la inversió s’han moderat al conjunt de l’AMB el 2013 respecte al 2012. En el comportament d’aquestes variables novament destaquen la indústria i l’hostaleria: la indústria perquè registra una millora de l’ocupació el darrer trimestre del 2013, i l’hostaleria perquè crea ocupació el segon i tercer trimestre, que són els de temporada alta. L’hostaleria també obté resultats positius per a la inversió en el conjunt del 2013. Cal destacar que el sector de l’hostaleria a l’àrea metropolitana de Barcelona ha re- gistrat millors resultats en totes les variables analitzades a l’Enquesta de clima empresarial l’any 2013 que al conjunt del Principat. Els resultats més destacats es troben a la marxa dels negocis i la inversió, i en menor mesura, a l’ocupació. Entre els factors que les empreses de l’AMB assenyalen com a limitadors de la bona marxa dels negocis l’any 2013, la feblesa de la demanda con- tinua sent el factor més esmentat, però ho és menys que l’any anterior, gràcies tant al bon comportament de la demanda externa com a la rela- tiva millora de la demanda interna. Per contra, l’augment de la compe- tència —segon factor més esmentat— pràcticament no es debilita i, en el cas de la branca de l’hostaleria, guanya pes com a factor limitador i fins i tot supera el de la feblesa de la demanda. El tercer factor més esmentat AJUNTAMENT DE BARCELONA EQUIP TÈCNIC Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa Sònia Recasens i Alsina i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona Segona Tinenta d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació Teresa Udina i Abelló Economista Jordi Joly i Lena Gerent de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona: Àngels Santigosa i Copete Directora d’Estudis Ana Belmonte Rodriguez Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Economista Sandra Gutiérrez Cubero CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Estadística i llicenciada en investigació Miquel Valls i Maseda i tècniques de mercats President Xavier Carbonell i Roura 4 Director Gerent Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures Disseny gràfic i coordinació: Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona Maquetació: DVA Associats El sumari és interactiu. Feu un clic sobre l’apartat que voleu consultar per accedir-hi directament. Per tornar al sumari, cliqueu directament sobre el número de pàgina. Informe Barcelona 2014. Sumari 48 Sostenibilitat i qualitat de vida6 Introducció 11 Fitxa estadística Barcelona 49 Introducció 50 Ciutats intel·ligents i sostenibles l’any 2013 15 L’Observatori de Barcelona 51 Marca global de ciutats del món l’any 2014 53 Qualitat de vida i prosperitat urbana l’any 2012 54 Atractiu laboral en àrees metropolitanes del món l’any 2014 19 Resultats 55 Millors ciutats del món en mobilitat urbana l’any 2013 20 Ciutat per als negocis 56 Preus i costos 21 Introducció 57 Introducció 22 Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2013 59 Cost de la vida a ciutats del món l’any 2013 23 Ciutats i Regions Europees amb millors perspectives de futur 60 Impost de societats i IVA a països del món l’any 2013 2014/2015 61 Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa, Orient Mitjà 24 Activitat emprenedora a països del món l’any 2013 i Àfrica l’any 2013 25 Perspectives empresarials a la Unió Europea per a l’any 2014 62 Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món l’any 2013 5 27 Principals ciutats del món receptores de projectes d’inversió 64 Preu del lloguer del sòl industrial a ciutats d’Europa, Orient Mitjà internacional l’any 2013 i Àfrica l’any 2013 28 Atractiu de les ciutats europees per al comerç minorista 65 Nivells salarials a ciutats del món l’any 2012 internacional l’any 2012 30 Principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals l’any 2013 66 Mercat laboral i formació 67 Introducció 32 Societat del coneixement 68 Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2013 70 Taxa d’atur a les regions europees l’any 2013 33 Introducció 71 Treballadors amb estudis universitaris a les regions europees 34 Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics l’any 2013 a les regions europees l’any 2012 72 Millors escoles de negocis europees l’any 2014 36 Població ocupada en ciència i tecnologia (2012), i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2011 38 Principals ciutats del món pel que fa a la producció científica 75 Síntesi final l’any 2013 39 Sol·licitud de patents a les principals províncies de l’OCDE 83 Monogràfic l’any 2011 84 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Situació 2013 i previsions 2014. Gabinet d’Estudis Econòmics 42 Turisme i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona 43 Introducció 44 Principals aeroports europeus per volum de passatgers l’any 2013 45 Turistes internacionals a les principals ciutats del món l’any 2012 46 Creuers als principals ports del món l’any 201246 Introducció L’activitat econòmica ha anat guanyant dinamisme al llarg del 2013 fins a El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 conté la visió situar el creixement de l’economia global en el 3%. Aquesta evolució ha i els objectius que estableixen el full de ruta del que Barcelona aspira a estat impulsada fonamentalment per la millora del comportament de les aconseguir en aquests quatre anys, amb dues grans prioritats: la reactiva- economies avançades, tot i que es detecten comportaments clarament di- ció econòmica i la qualitat de vida i el benestar de les persones. Pel que fa ferenciats per àrees geogràfiques. Així, mentre les economies dels EUA i a la dimensió del progrés econòmic, es defineixen els següents objectius el Japó mantenen la variació del PIB propera al 2%, la zona euro inicia la de ciutat: recuperació amb un ritme modest i les principals economies emergents moderen el seu dinamisme expansiu enmig de creixents tensions finan- • Fer de la Barcelona metropolitana la capital logística del sud d’Europa. ceres. • Impulsar sectors emergents d’alt valor afegit i reforçar els sectors eco- nòmics consolidats establint Barcelona com a referent de qualitat. Les economies catalana i espanyola han sortit de la recessió el 2013 i ini- • Generar les condicions per atraure capital per invertir a la ciutat. cien la seva recuperació en un context caracteritzat per la millora del com- portament de la demanda interna, la situació financera i els indicadors de • Potenciar l’aportació internacional a l’economia barcelonina. confiança. Tot i així —com a la resta del Sud d’Europa— la persistència • Donar suport a pimes i autònoms, i promoure l’emprenedoria. d’elevats nivells d’endeutament i atur, i un intens procés d’ajust fiscal fan • Fer de Barcelona un lloc fàcil per fer negocis (business friendly). preveure una recuperació llarga i amb factors de fragilitat; una situació • Fer de Barcelona la ciutat de la cultura, el coneixement, la creativitat i la que, sumada al protagonisme creixent i el dinamisme dels països emer- ciència, generant un entorn favorable per atraure i retenir talent. gents en l’actual fase de la globalització, planteja reptes competitius de 8 primera magnitud a les àrees urbanes d’aquesta zona geogràfica. Després de dos anys del llançament de la iniciativa Barcelona Creixement —l’espai de trobada i de relació i compromís mutu entre l’Ajuntament de En aquest entorn conjuntural, la internacionalització de l’economia i la for- Barcelona i els agents privats per produir un entorn de confiança i prospe- talesa de la marca Barcelona es confirmen com a actius clau des del punt ritat per al creixement de les activitats personals i empresarials—, i amb de vista de la competitivitat. El 2013 els indicadors vinculats a l’obertura a bona part de les 30 mesures acordades en un grau d’execució avançat, la l’exterior experimenten novament un comportament favorable —amb un ciutat vol prioritzar i potenciar aquelles actuacions que converteixin Bar- nou rècord d’afluència de turistes a la ciutat i nivells d’inversió estrangera celona en un entorn idoni en l’àmbit mundial per al desenvolupament eco- productiva a Catalunya i exportacions de l’àrea de Barcelona situats entre nòmic i empresarial. els més alts de la sèrie històrica— i la ciutat manté un bon posicionament internacional en diversos àmbits rellevants per a l’activitat econòmica i Aquestes mesures es potencien des del Barcelona Growth Center, ubi- empresarial. Així, Barcelona ocupa el setè lloc en la classificació de les cat en un edifici singular de la ciutat, l’edifici Media-TIC del 22@Barcelo- ciutats europees amb millors perspectives de futur 2014/2015 segons la na, amb l’objectiu d’aglutinar i alinear un conjunt de recursos i accions revista fDi del prestigiós grup Financial Times i guanya quinze posicions adreçats al suport de les empreses locals i internacionals. El Barcelona respecte a l’any anterior. D’altra banda, l’indicador sintètic Global Power Growth Center acollirà aquelles activitats que més puguin aportar a l’ob- City Index de la prestigiosa Mori Foundation atorga a Barcelona el 19è. lloc jectiu de posicionar Barcelona com el millor entorn per al creixement eco- mundial i el 10è. europeu per la seva competitivitat global entre 40 grans nòmic, entre les quals cal destacar: ciutats del món. Altres fonts de prestigi confirmen aquesta valoració favo- rable, com és el cas de KPMG —que al Global Cities Investment Monitor • l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE), que té per missió convertir-se en un considera Barcelona la 10a. metròpoli global en captació de projectes d’in- punt de contacte directe, específic i diferenciat per a tota l’activitat econòmi- versió estrangera l’any 2013— o la International Congress and Convention ca de la ciutat, i crear un entorn favorable a la creació i al desenvolupament Association (ICCA), que la situa com la primera ciutat del món en nombre d’empreses, i amb l’objectiu de fer de Barcelona un lloc fàcil per fer-hi ne- de delegats i la tercera en nombre de congressos internacionals organit- gocis (business friendly). Amb aquest objectiu prestarà un ampli ventall de zats en el període 2008-2012. El 2014 Barcelona ha assolit un reconeixe- serveis d’acompliment normatiu, amb la qual cosa constituirà un punt únic ment destacat del potencial de la ciutat com a pol de coneixement amb de contacte per a la informació, preparació, validació i recepció de tràmits l’obtenció del primer Premi a la Capital Europea de la Innovació o iCapital de l’Ajuntament i de certificats necessaris per a l’operativa de l’empresa, i pel seu ecosistema innovador enfocat a la millora de la qualitat de vida acompanyament empresarial, amb l’objectiu d’assessorar l’empresa en els dels ciutadans. seus projectes de creació, consolidació i creixement. Informe Barcelona 2014. Introducció • el Centre de Recursos de Dades i Showroom (DRC&Showroom), un es- En un context econòmic que avança cap a la recuperació, Barcelona se- pai al servei de les empreses on es presentarà el potencial econòmic de gueix afrontant reptes competitius de primer nivell derivats tant dels fac- la ciutat de Barcelona, a disposició tant de les empreses locals perquè tors de fragilitat de la conjuntura actual com de l’impacte de les tendències l’utilitzin per presentar-se davant de possibles inversors, clients i proveï- globals sobre les àrees urbanes del Sud d’Europa. A partir dels valuosos dors, com de les empreses estrangeres que vulguin conèixer el potencial actius competitius de què disposa, com la seva economia diversificada, el econòmic de la ciutat i/o estiguin estudiant instal·lar-s’hi. El centre oferi- dinamisme de la base exportadora, l’atractiu turístic, la solvència financera rà una àmplia disponibilitat de recursos i dades sobre l’economia local al municipal o el posicionament de la marca Barcelona com a referent de servei de l’activitat empresarial i dels nous projectes, i un espai innovador qualitat, la ciutat encara el futur amb un full de ruta estratègic renovat i de demostració i networking per fer-hi trobades empresarials d’àmbit lo- noves fórmules de col·laboració público-privada per tal de posicionar-se cal, nacional i internacional. com a entorn de referència internacional per al creixement econòmic i em- presarial, i avançar cap a un model productiu basat en el coneixement, la • la seu de la Fundació Mobile World Capital (FMWC) i altres actors clau creativitat, la innovació i la sostenibilitat. vinculats al sector de la mobilitat. La Fundació treballa per convertir la capitalitat del mòbil en motor econòmic dels diferents sectors, estenent la incorporació de les noves tecnologies mòbils a tota l’activitat empresarial i treballant per consolidar el llegat industrial que aquesta capitalitat que acaba el 2018 ha de deixar a l’àrea de Barcelona. Amb aquest objectiu, estructura la seva actuació en cinc programes: Europa, Emprenedoria 9 i Innovació, Transformació de l’ecosistema local de negocis, Centres de Competència i Barcelona Mobile Forum. • m-startup-barcelona, un programa de suport a la creació i al creixement d’empreses vinculades a les tecnologies mòbils que compta amb la parti- cipació de la Fundació Mobile World Capital i ofereix a les empreses la in- tegració en el Barcelona Growth Center, assessorament d’experts, accés a grans empreses i talent qualificat procedent de les universitats. Així mateix, la ciutat promou activament el desenvolupament de sectors considerats estratègics per a l’economia de la ciutat, a partir de la col- laboració público-privada, com són el de les TIC, la logística i l’agroali- mentari, dels sectors potents de comerç i turisme, i nous sectors punta com el biomèdic i el vehicle elèctric dins l’àmbit de la mobilitat i l’energia sostenible. Amb el projecte Barcelona Growth, la ciutat aspira a generar un entorn de confiança que afavoreixi el creixement econòmic i empresarial i la cre- ació d’ocupació com a millor garantia de l’aplicació de polítiques socials de qualitat. Un dels actius de què disposa Barcelona per assolir aquests objectius és la situació sanejada de les finances municipals, amb una gestió econòmica i pressupostària rigorosa per part de l’Ajuntament que garanteix el compliment dels objectius de liquiditat i estabilitat pressu- postària —tal com ho il·lustra el pagament en un màxim de 30 dies als proveïdors— i li ha valgut el reconeixement de les principals agències de qualificació internacionals, com Fitch i Standard & Poor’s, que mantenen a la ciutat una qualificació positiva i subratllen la gestió eficient i els bons indicadors del deute municipal. 10 11 Fitxa estadística FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2013 Oslo Estocolm Copenhaguen Dublin Berlin Amsterdam Londres 12 Brussel·les Varsòvia Frankfurt Praga Paris Munic Zuric Ginebra Lió Milà 1800 Km 1000 Km Bilbao Roma 2h 30min 1h40min. Saragossa Palma Lisboa Madrid Atenes Sevilla Alger Tunis Rabat Informe Barcelona 2014. Fitxa estadística Barcelona ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 101,4 Població 1.611.822 Població estrangera (% sobre el total) 17,4 Densitat (habitants/ km2) 15.904 Climatologia (Observatori Can Bruixa) 2012 Temperatura mitjana mensual 18,0ºC Precipitació anual (mm) 480 Hores de sol 2.915,4 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES PIB (var. int %) - Catalunya -0,5 Afiliats a la Seguretat Social 970.825 Taxa d’atur 16-64 anys (%) 17,2 Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) 65,4 Taxa d’activitat 16-64 anys (%) 79,0 IPC (var. mitjana, %)- prov BCN 0,3 Exportacions (milions d’€)- prov. Barcelona 45.280,2 Importacions (milions d’€)- prov. Barcelona 52.408,6 Inversions a l’exterior (milions d’€) -Catalunya 1.845,3 Inversions de l’exterior (milions d’€) -Catalunya 3.944,3 Empreses - prov. BCN 438.385 Empreses estrangeres a Catalunya* 5.602 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall -prov. BCN 69.173 Eixos comercials 22 Mercats municipals (nombre i superfície comercial (m2)) 43;209.500 Hotels 2013 Nombre 365 Places 67.567 13 Turistes 7.571.767 INFRAESTRUCTURES Aeroport 2013 Pistes (nombre i longitud (m) 3/3.352;2.660;2.528 Passatgers 35.210.735 Passatgers internacionals (%) 71,1 Port 2013 Superfície terrestre (ha)* 1.081,0 Molls i atracadors (km)* 22,0 Trànsit total (milers de tones) 41.391,2 Activitat firal i congressual Salons firals 57 Visites a Fira de Barcelona 1.490.061 Superfícies ocupada pels salons (m2) 421.976 Reunions internacionals 2.039 FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Universitats catalanes 12 Alumnes universitaris a Catalunya (curs 2011/2012)* 241.835 Escoles estrangeres (prov. Barcelona) 36 Empreses innovadores a Catalunya* 4.159 QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 9;4.873 Carril bici (km i abonats bicing)* 186,7;113.787 Biblioteques públiques (nombre i usuaris) 39;6.343.803 Museus, col·leccions i centres d’exposició (nombre i usuaris) 57;25.317.392 Equipaments esportius (nombre i usuaris) 1.833;171.111 Espectadors teatre, música i cinema 9.388.059 Nota: Dades de 2013, excepte*2012 Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Instituto Nacional de Meteorologia, Ports de l’Estat, Secretària d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona, Ministeri d’Educació. 14 15 L’Observatori 16 Us presentem l’Informe 2014 de l’Observatori de Barcelona. La publicació inclou els apartats següents: • Una introducció general sobre la situació i les línees d’actuació preferents L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de la ciutat en matèria econòmica. de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que compta amb la col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any, • Un apartat amb els resultats dels 29 indicadors presentats en sis àmbits col·laboren amb les dues entitats facilitant informació i fent aportacions temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, clau sobre els seus sectors d’activitat. preus i costos, i mercat de treball i formació. Amb aquesta dotzena edició de l’informe anual de l’Observatori de Bar- • Un article monogràfic elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona celona es vol continuar oferint referències que serveixin de base per a la on s’analitza el clima empresarial del 2013 i les perspectives per al 2014 de presa de decisions dels agents econòmics interessats en fer negocis o l’economia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. establir-se a Barcelona, per atraure talent i donar suport a la presenta- ció de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat de • Un apartat de síntesi on es pot veure el posicionament de Barcelona res- Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el po- pecte a les principals ciutats de referència, de forma visual i resumida. sicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència. L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets següents: L’Informe 2014 es presenta amb un format clar i directe, i amb una sèrie de • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indicadors, definits prefe- i característiques que es resumeixen a continuació: rentment a escala de ciutat, però susceptibles d’ampliació a altres àmbits 17 territorials. • Una selecció d’indicadors significatius que ofereixen al lector una pre- sentació sintètica i eficient d’aquelles magnituds més rellevants des del • Les dades s’obtenen per a una mostra que, en alguns casos, arriba a punt de vista del posicionament de la ciutat, del que la caracteritza i dels seixanta ciutats de tot el món. Cal assenyalar que per a set indicadors, per reptes a assolir. En concret, l’informe actual presenta 29 indicadors, dels raó de dimensió mostral, es fa una selecció que recull les principals àrees quals quatre són nous: ciutats i regions europees amb millors perspecti- urbanes. ves de futur, que forma part del capítol de Ciutat de negocis i marca glo- bal de ciutats del món, atractiu laboral en àrees metropolitanes del món • Els indicadors incorporen, on és possible, una representació gràfica de i millors ciutats del món en mobilitat urbana, al capítol de Sostenibilitat i l’evolució que permet avaluar la progressió en cada àmbit concret. qualitat de vida. • Les fonts d’informació són entitats i institucions internacionals de pres- • La inclusió d’elements visuals per a cada indicador, amb gràfiques tigi reconegut. o mapes, que faciliten la comprensió dels resultats i l’anàlisi de la seva evolució temporal. • Les dades i la informació que es recullen són de màxima actualitat, ate- nent a la disponibilitat existent. • Una taula de síntesi, que aglutina els indicadors per tal de poder veure el posicionament de Barcelona. • La incorporació d’un article monogràfic realitzat per la Cambra de Comerç on es presenta una anàlisi del clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’any 2013 i les perspectives per al 2014, que inclou un tractament específic dels principals sectors econòmics. D’aquesta manera, a partir de les opinions dels empresaris es contextualitza l’entorn en el qual s’han trobat Catalunya i la ciutat de Barcelona, així com l’escenari de futur. _ _ Resultats Ciutat per als negocis Introducció El 2013 ha estat l’any d’inici de la recuperació, tant a Catalunya com a Altres indicadors d’aquest informe confirmen l’atractiu de Barcelona per Espanya, i al conjunt de la Unió Europea, que surten de la segona re- fer negocis. En primer lloc, el 2013 la metròpoli catalana se situa en el cessió econòmica que s’havia iniciat el 2012. En particular, el creixement top 10 en recepció de projectes d’inversió estrangera entre les principals econòmic intertrimestral del PIB català s’ha recuperat a partir del segon àrees urbanes del món, alhora que manté aquest posicionament en el trimestre i ha anat agafant embranzida a mesura que ha anat avançant conjunt dels darrers cinc anys (2009-2013). A més, Barcelona es troba l’any, fins a assolir un ritme de recuperació superior al del conjunt d’Es- entre les 20 primeres ciutats en competitivitat global l’any 2013, segons panya. Paral·lelament, les dades del mercat de treball també han co- el prestigiós informe Mori Global Power City Index, i entre les 10 prime- mençat a millorar i, en particular, l’ocupació al Principat ha recuperat el res ciutats europees amb més presència del comerç minorista internaci- creixement interanual el quart trimestre del 2013 i ho ha continuat fent al onal a Europa l’any 2012, segons l’índex elaborat per Jones Lang LaSalle. principi del 2014, segons dades de l’EPA. En aquest context, l’ocupació a Així mateix, és la primera ciutat del món en nombre de delegats i la ter- Barcelona s’estabilitza al final de l’any, després de cinc anys de destruc- cera en nombre de congressos internacionals organitzats en el període ció d’ocupació i d’un ajust al mercat laboral d’intensitat més moderada 2008-2012, segons la International Congress and Convention Association que el del seu entorn. (ICCA). Tot i que el nou entorn conjuntural reflecteix una millora del compor- Quant a l’emprenedoria, l’any 2013 la taxa d’activitat emprenedora (TEA) tament de la demanda interna, els indicadors vinculats a l’obertura a a la província de Barcelona se situa en el 6,7% i es manté per sobre de l’exterior segueixen experimentant un comportament particularment fa- les d’Alemanya (5%), França (4,6%) o Finlàndia (5,3%), després d’haver vorable. Cal destacar el dinamisme de la inversió estrangera productiva experimentat un lleuger augment respecte a l’any anterior. Tant la Cam- a Catalunya el 2013, que assoleix un volum superior als 3.500 M d’euros bra de Comerç de Barcelona com l’Ajuntament de Barcelona treballen –el segon més alt de la sèrie històrica– i registra una variació interanual en aquest àmbit per impulsar l’emprenedoria i contribuir a la creació de del 31,5%, així com l’estabilitat de les exportacions de l’àrea de Barcelona negoci a la ciutat. després del volum rècord assolit el 2012. Els resultats de l’enquesta so- bre perspectives empresarials per al 2014 d’Eurochambres refermen la Dos anys després del llançament de la Taula Barcelona Creixement tendència de millora de l’activitat a Catalunya i l’impuls que suposa l’ex- –l’espai de trobada i de relació i compromís mutu entre l’Ajuntament portació. D’una banda, els empresaris catalans preveuen que la caiguda de Barcelona i els agents privats per produir un entorn de confiança i de la facturació es frenarà, després del descens del 2013. D’altra banda, prosperitat per al creixement de les activitats personals i empresarials– i les perspectives d’exportació són clarament positives i, un any més, si- amb bona part de les 30 mesures acordades en un grau d’execució avan- tuen Catalunya en la banda alta del rànquing europeu, per sobre de la çat, es volen prioritzar i potenciar aquelles actuacions que converteixin mitjana de la UE i de països com Bèlgica o Alemanya. Barcelona a escala mundial en un entorn idoni per al desenvolupament econòmic i empresarial. Aquestes mesures es potencien des del Bar- En aquest context de millora, Barcelona ocupa el setè lloc en la clas- celona Growth Center, ubicat en un edifici singular de la ciutat, l’edifi- sificació de les ciutats europees amb millors perspectives de futur ci Media-TIC del 22@Barcelona, amb l’objectiu d’aglutinar i alinear un 2014/2015, segons la revista fDi Magazine del prestigiós grup Financial conjunt de recursos i accions adreçats al suport de les empreses locals Times, en què guanya quinze posicions respecte a l’any anterior. La Ciu- i internacionals. El Barcelona Growth Center acollirà aquelles activitats tat Comtal encara obté un millor posicionament entre les ciutats del Sud que més puguin aportar a l’objectiu de posicionar Barcelona com el mi- d’Europa, en què se situa en la primera posició tant en la categoria gene- llor entorn per al creixement econòmic, entre d’altres l’Oficina d’Aten- ral com en promoció d’inversió estrangera, ambdues reconegudes amb ció a l’Empresa (OAE), el Centre de Recursos de Dades i Showroom un premi per part de fDi Magazine. (DRC&Showroom), els agents vinculats a la Mobile World Capital, la m- startup-barcelona i el Barcelona Innovation Gateway, així com organis- mes i institucions vinculats al coneixement i la innovació com BDigital, Cibernàrium, CTecno, UOC; facilitats per a les empreses com l’Auditori empresarial, i institucions empresarials vinculades com el 22@ Network. Competitivitat global de les Competitivitat global de les ciutats 2013 ciutats del món l’any 2013 Ciutat Posició Londres 1 Nova York 2 París 3 Tòquio 4 Barcelona, entre les 20 primeres ciutats Singapur 5 en competitivitat global Seül 6 Amsterdam 7 Berlín 8 L’any 2013 l’informe Mori Global Power City Index, que compara 40 grans ciu- Viena 9 tats del món, atorga a Barcelona el 19è. lloc mundial i el 10è. europeu per Frankfurt 10 la seva competitivitat global. En una classificació encapçalada per les grans Hong Kong 11 Xangai 12 metròpolis de Londres, Nova York, París i Tòquio, Barcelona obté una pun- Sidney 13 tuació global similar a la de Madrid, Toronto i Copenhaguen i superior a la Beijing 14 de Brussel·les, Osaka o Vancouver. Zuric 15 Estocolm 16 Madrid 17 Des del 2008, i amb la participació d’universitats i think tanks de recone- Toronto 18 22 gut prestigi, la japonesa Mori Memorial Foundation elabora l’índex sintètic Barcelona 19 Global Power City Index a partir dels resultats d’un total de 70 indicadors Copenhaguen 20 ordenats en sis categories per àmbits de competitivitat urbana. En l’edició Brussel·les 21 del 2013 Barcelona se situa entre les deu primeres ciutats del món en la Los Angeles 22 Osaka 23 categoria d’habitabilitat i la dotzena en interacció cultural, assoleix posici- Vancouver 24 ons mitjanes en accessibilitat (15a.) i medi ambient (19a.) i obté resultats Ginebra 25 menys favorables als blocs d’R+D (32a.) i economia (34a.). Font: Mori Global Power City Index. Institute for Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation. Categies de competitivitat urbana (posicionament de Barcelona) 0 5 4 6 10 8 11 12 15 13 15 20 19 19 25 24 32 30 Posicionament 2012 Barcelona 35 34 Posicionament 2013 36 Barcelona 40 Global Economia R+D Interacció Habitabilitat Medi Accessibilitat cultural ambient Font: Mori Global Power City Index. Institut of Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation. Informe Barcelona 2014. Ciutat per als negocis Ciutats i Regions Europees amb Rànquing Global* millors perspectives de futur 2012/2013 Ciutat 2014/2015 1 Londres 1 2014/2015 Hèlsinki 2 Eindhoven 3 7 Cambridge 4 8 Dublín 5 6 Munic 6 Barcelona, 7a. ciutat europea amb millors perspectives 22 Barcelona 7 9 Berlín 8 de futur 15 Amsterdam 9 5 Reading 10 11 Edimburg 11 L’informe fDi Cities and Regions of the Future 2014/2015 de la revista fDi Ma- 3 Viena 12 gazine del prestigiós grup Financial Times atorga a Barcelona el setè lloc en 14 Glasgow 13 la classificació de les ciutats europees amb millors perspectives de futur, Rotterdam 14 amb la qual cosa guanya quinze posicions respecte a l’any anterior i se si- Lió 15 París tua per davant de Berlín, Amsterdam, Edimburg o París. A més, incorpora 2 16 Grenoble 17 per primera vegada la Ciutat Comtal en la classificació TOP 10 Major Euro- Utrecht 18 pean Cities-Overall, només per darrere de Londres, Hèlsinki i Dublín. Birmingham 19 23 Ghent 20 El bon posicionament de Barcelona en aquest rànquing es reafirma amb la 24 Liverpool 21 Lisboa 22 primera posició general i en promoció d’inversió estrangera entre les ciu- Derby 23 tats del sud d’Europa, reconegudes amb un premi per part d’fDi Magazine. Cork 24 A més, en la classificació de grans ciutats per categories obté el 4t. lloc en Galway 25 promoció d’inversió estrangera i la 5a. plaça en infraestructures, on millora * Per elaborar el rànquing fDI recull dades de 468 ciutats i regions en 5 categories: Potencial econòmic, 5 posicions respecte al rànquing 2012/2013 i se situa per davant de ciutats capital humà i estil de vida, eficència en costos, infraestructura i “business friendliness”. Font: fDI Magazine. European Cities and Regions of the future 2014/2015 com Brussel·les, Madrid o Viena. D’altra banda, Catalunya apareix a l’esmentat informe com a tercera regió Posicionament de Barcelona més atractiva del sud d’Europa —per darrere de la Llombardia i la Tosca- na— i és la novena regió business friendly en el rànquing general per regions. 0 1 1 2 4 4 5 6 8 9 10 12 ns a es : a ió a ió : r e op rs ge r rs er a a ns a: es a:p id r es g op ur ve o r r E n an nve g an Eur uma v e u e ’ i r i ’ h de ro p ct e t u op p eu d d ció es ió i str d d os sti l r ó s eu str eu cia ne Su o oc e u s r i e s e s u o om m S u tat fra tat nt z Pr ro Rec ciu In iu Pu P s s c an gr ra n g Font: fDI Magazine. European Cities and Regions of the future 2014/2015 2014/2015 1.3. Correcte Activitat emprenedora Activitat emprenedora 2013 Any 2012 País (% sobre població 18-64 anys) a països del món l’any 2013 17,1 Brasil 17,3 18,9 Argentina 15,9 12,8 Xina 14,0 14,3 Letònia 13,3 La taxa de Barcelona evoluciona millor que la de les 12,9 Estats Units 12,7 9,2 Hongria 9,7 principals potències europees 10,3 Eslovàquia 9,5 9,5 Polònia 9,3 10,8 D’acord amb les dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM), l’any Països Baixos 9,3 6,4 Suècia 8,2 2013 la taxa d’activitat emprenedora (TEA) de la població resident a la pro- 5,9 Suïssa 8,2 víncia de Barcelona se situa en un 6,7% i augmenta en 0,2 punts percen- 7,6 Mitjana UE 8,0 tuals respecte l’any anterior, fet que suposa el segon increment d’aquest 9,2 Regne Unit 7,1 indicador des de 2007. Tot i tractar-se d’una evolució moderada, aquest 6,5 Barcelona 6,7 7,9 Catalunya 6,6 comportament contrasta favorablement amb el de la TEA als principals 4,3 Rússia 5,8 països d’Europa Occidental, que en general (amb excepció dels nòrdics) re- 6,5 Grècia 5,5 gistren descensos de la seva taxa d’activitat emprenedora, en alguns casos 6,0 Finlàndia 5,3 24 rellevants com succeeix al Regne Unit (-2,1 p.p.), els Països Baixos (-1,5 5,7 Espanya 5,2 5,3 Alemanya 5,0 punts) i França (-0,6 p.p). De tota manera, la TEA de Barcelona es manté 5,2 Bèlgica 4,9 per sota de la mitjana de la Unió Europea, on la taxa d’activitat emprenedo- 5,2 França 4,6 ra augmenta gairebé quatre dècimes fins a situar-se al 8%, gràcies en bona 4,0 Japó 3,7 part a l’empenta dels països de l’est d’Europa. Nota: L’activitat emprenedora inclou empreses naixents (menys de 3 mesos d’activitat) i d’empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). La base de dades original conté 63 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països de referència. Amb aquesta evolució, el 2013 les TEA de Barcelona i Catalunya es mante- Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), 2013 Global Report i Informe Executiu Catalunya 2013 nen per sobre de les de països com Finlàndia (5,3%), Alemanya (5,0%), Bèl- gica (4,9%), França (4,6%) o Itàlia (3,4%), mentre que el Principat se situa Activitat emprenedora a Europa (% sobre població 18-64 anys) com la tercera Comunitat Autònoma amb major taxa d’activitat emprene- dora (6,6%) i clarament per sobre de la mitjana espanyola (5,2%). 5,3 El principal motiu per a emprendre a l’àrea de Barcelona és l’aprofitament 8,3 d’una oportunitat de negoci, tot i que el percentatge d’emprenedoria per FIN necessitat (30,2%) és més elevat que el de la resta d’Europa. Pel que fa al- 13,3 tres indicadors del procés emprenedor, la taxa d’empresaris consolidats se SE situa al 8,9%, la taxa d’emprenedors nous es manté en el 2,2% i la d’em- prenedors naixents creix fins el 4,5%, mentre que la taxa d’abandonaments 7,1 9,3 empresarials se situa a l’1,7%. 9,3 LET 4,9 R.UN P.BAI 5,0 9,5 4,6 POL BÈL 8,2 9,7 ALE 6,6 FRA ESL 6,7 CH HON 5,2 CAT BCN 5,5 ESP GRE Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), 2013 Global Report i Informe Executiu Catalunya 2013 1.4. Correcte Informe Barcelona 2014. Ciutat per als negocis Perspectives empresarials a la Milloren les perspectives empresarials sobre la xifra de negocis el 2014 Unió Europea per a l’any 2014 Les perspectives empresarials sobre la xifra de negocis a Catalunya per al 2014 milloren respecte a l’any anterior, segons els resultats de l’enquesta d’Eurochambres. Concretament, el percentatge d’empresa- ris que preveu un augment de la xifra de negocis pràcticament iguala al que n’espera una disminució, del 22% i del 23%, respectivament, evolu- ció que fa preveure que la caiguda de la facturació es frenarà i, per tant, referma la tendència a la recuperació de l’economia catalana. Malgrat aquesta millora, però, Catalunya continua en la banda baixa del rànquing europeu, només per davant d’Itàlia i Xipre. En paral·lel, les perspectives d’inversió a Catalunya no són gaire favorables: el 29% dels empresaris preveu una disminució d’aquest indicador, enfront de l’11%, que en pre- veu un augment. En canvi, les perspectives d’exportació a Catalunya són clarament positives: el 45% dels empresaris catalans preveu que aques- ta augmentarà, un percentatge molt superior a l’11% que opina que es reduirà l’any 2014. Això situa Catalunya, un any més, en la banda alta 25 del rànquing europeu, per sobre de la mitjana de la UE i de països com Bèlgica o Alemanya. Perspectives empresarials a Catalunya 80 12 60 57 55 9 40 6 23 2,7 20 3 10 8 3 0,5 1,2 0 -4 0 0,3 -0,2 -1 -1,3 -0,6 -20 -3 -4,2 -40 -6 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 (p) Xifra de negocis PIB real (p) Previsions panel FUNCAS (Maig 2014) Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d’Eurochambres, IDESCAT i previsions panel FUNCAS Xifra de negocis (Saldos, en %) PIB real (Var. anual, en %) Xifra de negocis Exportacions Inversió Països (saldos, p.p.) Països (saldos, p.p.) Països (saldos, p.p.) Lituània 72 Portugal 90 Lituània 50 Finlàndia 67 Finlàndia 72 Letònia 43 Sèrbia 64 Sèrbia 63 Portugal 42 Portugal 55 Lituània 62 Turquia 32 Estònia 53 Letònia 60 Finlàndia 31 Polònia 48 Estònia 44 Sèrbia 31 Turquia 48 Espanya 44 Polònia 27 Bèlgica 40 Turquia 44 Malta 27 Bulgària 39 Bulgària 40 Romania 23 Romania 37 Polònia 39 Eslovàquia 20 Eslovàquia 35 Malta 38 Bulgària 17 Croàcia 32 Grècia 37 Bèlgica 16 Malta 32 Catalunya (BARCELONA) 34 Estònia 16 Letònia 28 Itàlia 32 Croàcia 9 Espanya 20 UE* 31 Hongria 9 Luxemburg 19 Eslovènia 31 Alemanya 8 Holanda 18 Bèlgica 30 UE* 7 UE* 16 Romania 30 Itàlia 4 Eslovènia 15 Eslovàquia 25 Luxemburg 1 26 Hongria 13 Luxemburg 24 Grècia 0 Grècia 10 Alemanya 23 Espanya -1 Rep. Txeca 8 Àustria 22 Hongria -2 Àustria 5 Holanda 17 Rep. Txeca -2 Catalunya (BARCELONA) -1 Croàcia 9 Holanda -3 Itàlia -13 Rep. Txeca 3 Àustria -14 Xipre -43 Xipre 1 Eslovènia -14 Hongria -9 Catalunya (BARCELONA) -18 Xipre -33 Nota: Els saldos es calculen com la diferència entre el percentatge de respostes que indica “augment” i el percentatge de respostes que indica “disminució” Aquest any no es disposa d’informació regional perquè la participació de les regions ha estat molt heterogènia per països * Mitjana mostral. Font: Eurochambres, The Business Climate in Europe’s Regions in 2014 Informe Barcelona 2014. Ciutat per als negocis Principals ciutats del món 2012 2013 Ciutat Projectes 2013 receptores de projectes d’inversió 1 1 Londres 305 3 2 Xangai 215 2 3 Hong Kong 189 internacional l’any 2013 5 4 Nova York 162 4 5 São Paulo 151 8 6 Sydney 124 10 7 París 119 7 8 Moscou 116 Barcelona millora dues posicions i se situa en 10a 6 9 Pequín 115 posició en el rànquing mundial 12 10 Barcelona 106 9 11 San Francisco 93 13 12 Düsseldorf 87 Segons el Global Cities Investment Monitor de KPMG per al 2013, Barcelo- 15 13 Dublín 82 na obté la desena posició entre les principals àrees urbanes del món en - 14 Tòquio 79 recepció de projectes d’inversió estrangera greenfield —sense socis locals - 15 Amsterdam 70 o en nous emplaçaments— i avança dues posicions respecte al 2012 en Font: Global Cities Investment Monitor 2014, KPMG superar San Francisco i Mumbai. Segons aquesta mateixa font, entre el 2012 i el 2013 el nombre de projectes d’inversió internacional greenfield a Barcelona ha crescut per tercer any consecutiu (en un 3,9%) fins a si- 27 tuar-se en 106. Així mateix, en el període 2009-2013 la capital catalana Nombre de projectes d’inversió estrangera, 2009-2013 aconsegueix també la desena posició entre les metròpolis globals —amb 1.705 un total de 518 projectes— en un rànquing que encapçalen Londres, Xan- gai i Hong Kong. 1.340 Cal esmentar que Barcelona concentra el 30% dels projectes d’inversió 1.142 estrangera que es registren a Espanya el 2013, seguida per Madrid (amb 823 753 721 el 18%). Aquest percentatge que aglutina Barcelona és inferior al de Lon- 647 602 550 dres al Regne Unit (38%), però es troba força per sobre del de Frankfurt, 518 Varsòvia o Düsseldorf (del 10%, 14% i 16%, respectivament). D’altra banda, la European Atractiveness Survey 2013 d’Ernst & Young Londres Xangai Hong São Moscou París Nova Sydney Pequín Barcelona situa Catalunya en tercera posició entre les regions europees amb més Kong Paulo York projectes d’inversió estrangera captats, per darrere de Londres i l’Illa de Font: Global Cities Investment Monitor 2014, KPMG. França, i per davant de la Comunitat de Madrid, Düsseldorf, Stuttgart i Dublín. Catalunya repeteix la classificació del 2011 i es manté en posici- ons destacades des de l’any 2005. Atractiu de les ciutats europees Rànquing 2012 Ciutat Ìndex Global per al comerç minorista 1 Londres 235 2 París 217 internacional l’any 2012 3 Moscou 196 4 Milà 174 5 Madrid 168 6 Roma 151 7 Munic 146 Barcelona, entre les deu ciutats europees més atractives 8 St. Petersburg 142 per al comerç minorista internacional 9 Praga 140 10 Barcelona 138 Barcelona és la desena ciutat europea amb més presència del comerç mino- 11 Istanbul 12 Berlín rista internacional a Europa l’any 2012, segons l’índex elaborat per Jones Lang 13 Hamburg LaSalle a partir de l’anàlisi de l’activitat al continent de 250 retailers líders al 14 Viena món. Londres és la ciutat amb major presència d’aquests operadors, seguida 14 Amsterdam per París, Moscou, Milà i Madrid, mentre Barcelona se situa per sobre de ciutats 16 Frankfurt com Istanbul, Berlín, Hamburg, Viena i Amsterdam. L’any 2011 Barcelona es va 16 Atenes 18 Amberes situar també entre les deu ciutats més atractives per al comerç internacional 19 Varsòvia 28 segons la mateixa font. L’empresa espanyola Zara té una presència del 100% a 19 Lisboa les ciutats de l’estudi, mentre que Mango se situa en tercer lloc, juntament amb 19 Düsseldorf The Body Shop i Benetton. 22 Brusel·les 23 Zuric Quant al comerç minorista de luxe, la Ciutat Comtal escala una posició i se situa 23 Kiev novena en l’àmbit europeu l’any 2012, per sobre de ciutats com Sant Petersburg, 25 Estocolm 26 Dublín Kíev, Hamburg o Praga, en un rànquing també encapçalat per Londres, París i 26 Colònia Moscou. 28 València 29 Budapest 30 Bucarest 31 Zagreb 32 Lió 32 Copenhague *No es disposa de l’índex pels països que es situen per sota de la desena posició. Font: Jones Lang LaSalle, Cross Border Retailer Index, Destination Europe 2013. Informe Barcelona 2014. Ciutat per als negocis Empreses de “retail” més destacades a Europa per país d’origen UK 3è Comerç Rànking The Body Shop 3er = Lush 6è Alemanya 4art 29 Burberry 31è = Karen Millen 37è = Comerç Rànking Marks & Spencer 64è = Adidas 16è = Hugo Boss 19è = New Yorker 24è = Deichmann 27è = Puma 27è = França 5è Comerç Ranking Louis Vuitton 19è = Petit Bateau 37è = Escada 37è = Cartier 47è = Itàlia 1er Hermès 53è = Comerç Rànking Benetton 3er = Diesel 11è = Max Mara 13è = Geox 16è = Emporio Armani 37è = Espanya 6è Comerç Ranking Zara 1r Mango 3er = Massimo Dutti 11è = Bershka 31è = Desigual 31è = Nota: El posicionament de l’empresa es basa en el seu nivell de presència a les ciutats analitzades a l’Informe. Font: Destination Europe, Jones Lang LaSalle. Reunions Reunions internacionals Variació internacionals 2012 Ciutats 2013/2012 (%) 2013 181 París 12,7 204 164 Madrid 13,4 186 195 Viena -6,7 182 Principals ciutats del món 154 Barcelona 16,2 179 172 Berlín 3,5 178 organitzadores de reunions 150 Singapur 16,7 175 150 Londres 10,7 166 128 Istanbul 14,1 146 internacionals l’any 2013 106 Lisboa 17,9 125 100 Seül 25,0 125 112 Praga 8,0 121 122 Asterdam -1,6 120 Barcelona escala una posició i se situa com a quarta 97 Dublin 17,5 114 99 Buenos Aires 14,1 ciutat del món 113 107 Brussel·les 3,7 111 137 Copenhagen -20,4 109 L’any 2013 a Barcelona s’han celebrat 179 congressos internacionals, xifra 98 Budapest 8,2 106 que fa escalar la Ciutat Comtal una posició fins a situar-se la quarta en el 109 Pequín -3,7 105 rànquing de ciutats del món, per darrere de París, Madrid i Viena, però per 98 Roma 1,0 99 Bangkok -11,4 sobre de Berlín, Singapur, Londres i Istanbul, segons l’informe anual de la 105 93 110 Estocolm -15,5 93 International Congress and Convention Association (ICCA). Així, el nombre 86 Sydney, NSW 8,1 93 de congressos internacionals que se celebren a Barcelona creix un 16,2%, 96 Hong Kong -7,3 89 fet que reforça la tònica ascendent dels darrers anys (el 2012 se’n van cele- 100 Hèlsinki -15,0 85 30 brar 154; el 2011, 150; el 2010, 148, i el 2009, 144) i li permet mantenir-se en 78 Munic 5,1 82 83 Rio de Janeiro -4,8 79 el Top 5 global per setè any consecutiu. 69 Tòquio 14,5 79 80 Taipei -2,5 78 D’altra banda, segons l’Informe A Modern History of International Association 64 Xangai 12,5 72 Meetings 1963-2013 de la International Congress and Convention Association 67 Montreal, QC 6,0 71 (ICCA), Barcelona és la primera ciutat del món en nombre de delegats i la 77 Sao Paulo -9,1 70 60 Toronto, ON 15,0 69 tercera en nombre de congressos internacionals organitzats en el període 69 Kuala Lumpur -1,4 68 2008-2012, amb 519.159 congressistes que van assistir a 822 congressos. 46 Varsòvia 41,3 65 74 Oslo -16,2 62 Els anys 2014 i 2015 un nou congrés de referència s’afegirà als que se ce- 36 Panama, ciutat 66,7 60 lebren a Barcelona, el European Supply Chain & Logistic Summit (SCL), el 61 Santiago de Xile -4,9 58 congrés de logística organitzat pel grup anglocanadenc World Trade Group 49 Vancouver, BC 16,3 57 46 Boston, MA 21,7 56 (WTG), que el 2013 es va celebrar a Berlín. La capital catalana va competir 47 Bali 17,0 55 amb ciutats com Londres, Roma i Rotterdam per ser escollida seu d’aquest 67 Edimburg -17,9 55 congrés. 43 Lima 25,6 54 48 Washington, Dc 10,4 53 38 Belgrad 36,8 52 Posicionament de Barcelona 54 Melbourne, VIC -3,7 52 42 Oporto 21,4 51 1 52 Atenes -5,8 49 43 Montevideo 14,0 49 2 2 2 2 2 2 36 Vilnius 33,3 48 50 Bogotà -6,0 47 3 3 20 Florència 130,0 46 38 Cape Town 18,4 45 4 4 33 Jeju 36,4 45 5 70 Zuric -37,1 44 5 5 61 Kyoto -29,5 43 39 Milà 10,3 43 6 Font: ICCA 2013 (maig 2014) 7 8 8 9 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: International Congress and Convention Association (ICCA) Informe Barcelona 2014. Ciutat per als negocis 31 Societat del coneixement Introducció El Marc Estratègic de l’Ajuntament de Barcelona 2012-2015 planteja com a En l’àmbit de la innovació els resultats del 2011 mostren un augment sig- objectiu de ciutat fer de Barcelona la ciutat de la cultura, el coneixement, nificatiu de les patents tecnològiques (+35,8%) i una suau estabilització del la creativitat i la ciència, generant un entorn favorable per atreure i retenir nombre de patents PCT totals (-0,8%) sol·licitades a l’àrea de Barcelona. talent. D’aquesta manera, referma l’aposta per la transformació del model Tanmateix, pel que fa a la innovació empresarial, el 2012 Catalunya es productiu que ha permès a la ciutat assolir una massa crítica de capital manté com la comunitat autònoma amb major nombre d’empreses que humà i un nivell d’investigació remarcables en l’àmbit internacional i que, fan activitats innovadores a Espanya —amb 4.159 companyies, que repre- a més, en el context econòmic actual esdevé essencial per impulsar la re- senten més de la cinquena part (23%) del total— i genera una despesa cuperació de l’activitat. en innovació empresarial —3.312 milions d’euros— que suposa el 24,7% de la del conjunt de l’Estat, la contribució més elevada en els últims set En aquest sentit destaca l’aposta de Barcelona per crear un ecosistema anys. En canvi, la despesa en R+D respecte al PIB a Catalunya —que havia innovador a partir de tres projectes principals que permeten la intercon- mostrat una clara progressió en el període 2001-2009— es redueix des de nexió de tots els agents amb l’objectiu de posar la tecnologia al servei dels l’any 2010 fins a assolir l’1,51% l’any 2012, un valor superior a la mitjana ciutadans: Ciutats Intel·ligents (Smart Cities), Mobilitat (Mobility) i Govern espanyola (1,30%), però inferior a la mitjana de la UE (2,1%). Obert (O-Government). Aquesta aproximació integral al servei del ciutadà ha valgut a Barcelona l’obtenció del primer Premi a la Capital Europea Pel que fa a l’emprenedoria de caire tecnològic, Barcelona forma part de de la Innovació o i Capital. A més, destaca el posicionament de Barcelona les 10 ciutats europees destacades en la creació d’start-ups segons la re- 33 com a 4a. ciutat intel·ligent europea per al 2013 segons la revista Co.Exist. vista Wired, que cita Londres, Moscou, Berlín i Estocolm en els primers llocs d’aquesta classificació. La ciutat treballa actualmente per convertir En l’àmbit de l’economia del coneixement, cal destacar la massa crítica del la capitalitat del mòbil en motor econòmic dels diferents sectors —este- mercat laboral català en sectors d’alt valor afegit: Catalunya és la vuitena nent la incorporació d’aquesta tecnologia a tota l’activitat empresarial— i regió d’Europa amb major nombre d’ocupats en serveis de coneixement i desenvolupa el programa m-startup-barcelona de suport a la creació i al tecnologia punta, la cinquena pel que fa a treballadors en ciència i tecnolo- creixement d’empreses vinculades a les tecnologies mòbils amb la partici- gia, i l’onzena quant a l’ocupació en manufactures d’intensitat tecnològica pació de la fundació World Mobile Capital. alta i mitjana-alta l’any 2012. El mateix any a la ciutat de Barcelona més de la meitat dels assalariats (el 53%) treballen en activitats intensives en co- Segons l’anàlisi comparada de la innovació per regions a Europa elabo- neixement, mentre que els sectors creatius compten amb més de 100.000 rat per l’Eurostat —el Regional Innovation Scoreboard 2013—, Catalunya es llocs de treball, després que aquestes activitats hagin mostrat un millor classifica entre les regions “innovation moderator”. Segons aquest informe, comportament que el conjunt de sectors. Catalunya obté un resultat superior a la mitjana europea en l’indicador de població amb educació terciària, i lleugerament superior en els d’ocupació D’altra banda, l’estratègia d’impuls a la recerca ha permès que Barcelona en manufactures i serveis tecnològics, despesa del sector públic en R+D i continuï avançant en aquest àmbit i se situï en cinquena posició europea vendes de productes nous per al mercat o per a la empresa. i onzena mundial en producció científica l’any 2013 —guanyant una posi- ció al rànquing global—, segons l’informe anual elaborat per la Universi- Per al període 2014-2020 la Comissió Europea requereix que els estats tat Politècnica de Catalunya. Així mateix, de les 300 Advanced Grants 2013 membres i les regions elaborin estratègies de recerca i innovació (RIS3) del European Research Council concedides a investigadors, 6 treballen a que potenciïn les especialitzacions econòmiques i de coneixement que Catalunya —i representen el 46% de les beques concedides a l’Estat espa- s’ajustin al seu potencial d’innovació, sobre la base dels actius i les ca- nyol—. A més, en l’àmbit universitari destaca el posicionament de les tres pacitats del territori, criteris que orientaran l’assignació de part dels fons universitats públiques de l’àrea de Barcelona: la Universitat Pompeu Fabra comunitaris. La Generalitat de Catalunya ha definit al document L’estra- en el número 164, i la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat tègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya de Barcelona entre les 250 millors universitats del món en el Times Higher (RIS3CAT)) el marc a partir del qual desenvoluparà les actuacions i els Education Ranking 2013-2014. programes d’R+D+I, i donarà suport a la generació i el desenvolupament de projectes innovadors. La ciutat de Barcelona s’alinea amb aquesta es- tratègia a partir del RIS3BCN, que defineix els sectors líders i clústers emergents, l’oferta tecnològica i el sistema d’innovació, així com les àrees d’actuació i de treball en cadascun dels clústers. Població ocupada en serveis Catalunya, vuitena i onzena regió europea en ocupats en serveis i manufactures tecnològics i manufactures tecnològics a Segons Eurostat, el 2012 Catalunya se situa en vuitè lloc entre les re- les regions europees l’any 2012 gions europees en ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia, i guanya una posició respecte a l’any anterior. Amb un total de 100.000 treballadors en aquestes activitats presenta un nombre inferior al de les regions d’Illa de França, Llombardia o Alta Baviera, però supe- rior al de Roine-Alps, Darmstadt o Stuttgart. L’ocupació als serveis tec- nològics al Principat creix un 13,6% respecte al 2011 —la segona millor dada entre les 12 primeres regions— i a més, millora el seu pes relatiu respecte al total de població ocupada fins a situar-se en el 3,5%, tot su- perant en 1,3 punts percentuals l’indicador del 2008. Cal remarcar que a Barcelona ciutat els assalariats que treballen als serveis intensius en coneixement i alta tecnologia representen el 5,2% del total l’any 2013, després d’haver experimentat un creixement interanual d’un 1,8%. Així mateix, Catalunya ocupa l’onzè lloc entre les regions europees amb 34 major nombre d’ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, amb un total de 175.000 treballadors en aquests sectors. En un any en què aquesta ocupació creix entre les principals regions de referència, el Principat retrocedeix sis posicions —amb una caiguda de dos dígits d’aquest indicador— i és superat per les regions de Darmstadt, Düsseldorf, Piemont, Karlsruhe i Emília-Romanya respecte a l’any ante- rior, en una estadística que encapçalen Stuttgart, la Llombardia i l’Alta Baviera. D’altra banda, Catalunya mostra un pes relatiu de l’ocupació en sectors de manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta del 6,1% que la situa en la franja mitjana-alta entre les 285 regions europees. Població ocupada en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia i ocupats en manufactures d’intesitat tecnològica alta i mitjana-alta , 2012 334 198 200 192 175 133 100 72 69 41 Illa de França Londres Exterior Catalunya Düsseldorf Darmstadt (París) (Londres) (Barcelona) (Düsseldorf) (Fráncfort del Main) Ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta (en milers) Ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia (en milers) Font: Eurostat Informe Barcelona 2014. Societat del coneixement % Ocupats en % Ocupats en Ocupats en manufactures serveis intensius Ocupats en serveis manufactures d’intensitat tecnològica en coneixement i alta intensius d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta tecnologia sobre en coneixement alta i mitjana-alta sobre la població la població ocupada i alta tecnologia (en milers) ocupada total Regió (CIUTAT) total (en milers) 198 3,80 Illa de França (PARÍS) 6,40 334 91 3,30 Comunitat de Madrid (MADRID) 7,00 191 398 9,30 Llombardia (MILÀ) 3,10 133 41 1,8 Londres Exterior (LONDRES) 5,8 133 256 11,50 Alta Baviera (MUNIC) 5,80 129 56 2,50 Laci (ROMA) 4,90 111 79 3,20 Mazowsze (VARSÒVIA) 4,40 107 175 6,10 Catalunya (BARCELONA) 3,50 100 200 4,50 Istanbul (ISTANBUL) 2,10 96 16 1,00 Londres Interior (LONDRES) 5,70 89 47 4,00 Berkshire, Comtat de Buckingham i Comtat d’Oxford (OXFORD) 7,50 88 26 2,40 Estocolm (ESTOCOLM) 7,60 84 77 4,70 Berlín (BERLÍN) 5,00 83 43 3,20 Surrey, Sussex Est i Sussex Oest (BRIGHTON) 5,70 76 157 5,80 Roine-Alps (LIÓ) 2,80 75 35 187 14,20 Karlsruhe (KARLSRUHE) 5,50 72 192 7,70 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 2,90 72 165 8,60 Colònia (COLÒNIA) 3,70 70 200 10,10 Darmstadt (FRÁNCFORT DEL MAIN) 3,50 69 66 4,80 Sud i Est (DUBLIN) 5,00 69 64 5,20 Migdia-Pirineus (TOULOUSE) 5,40 66 67 5,30 Hongria Central (BUDAPEST) 5,10 66 26 2,40 Bucarest - Ilfov (BUCAREST) 6,20 65 36 4,40 Helsinki - Uusimaa (HÈLSINKI) 7,70 62 20 1,40 Holanda Nord (AMSTERDAM) 4,30 60 38 2,20 Holanda Sud (L’HAIA) 3,20 57 42 4,80 Regió Capital (COPENHAGUEN) 6,50 56 69 3,60 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 2,60 51 442 20,10 Stuttgart (STUTTGART) 2,20 49 63 6,90 Hamburg (HAMBURG) 5,30 48 192 10,40 Piemont (TORÍ) 2,60 48 29 2,10 Àtica (ATENES) 3,30 47 34 2,90 Lisboa (LISBOA) 4,10 47 44 3,80 Ànglia Est (ÀNGLIA EST) 4,10 47 39 4,60 Comtat de Bedford i Comtat de Hertford (LUTON) 5,30 46 50 4,40 Comtat de Gloucester, Wiltshire i Somerset Nord 4,00 46 24 2,50 Sud-oest (BG) (SOFIA) 4,60 45 184 9,40 Emilia Romagna (BOLONYA) 2,30 45 20 3,10 Praga (PRAGA) 6,80 44 6 0,90 Oslo og Akershus (OSLO) 6,80 44 75 5,60 Schleswig-Holstein (KIEL) 3,20 43 79 5,30 País del Loira (NANTES) 2,90 43 Font: Eurostat Població ocupada en ciència i Població ocupada en ciència i tecnologia (en percentatge sobre la població total*) tecnologia (2012), i despeses en 25 recerca i desenvolupament a les 20 18,7 18,2 18,9 19,8 19,3 18,6 19,1 17,5 regions europees l’any 2011 16,9 16,2 15 14,0 14,2 13,4 11,1 11,4 11,8 11,7 11,3 11,8 10,8 10,9 10,8 10 9,5 9,2 9,1 Catalunya, cinquena regió europea en ocupació en 8,8 8,1 7,1 7,6 7,6 7,8 7,7 6,5 6,5 6,7 ciència i tecnologia 5,1 5,6 5,6 5 4,7 Catalunya, amb 640.000 treballadors amb estudis superiors dedicats a la ci- ència i la tecnologia el 2012, se situa en la cinquena posició del rànquing de 0 regions europees i millora una posició respecte a l’any anterior a expenses 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 de la regió de Lió; només és superada per l’Illa de França, Londres, la Co- Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) 36 munitat de Madrid i Varsòvia, i queda per davant de territoris com la Llom- bardia, l’Alta Baviera, Berlín o Amsterdam. * Població entre 15 i 74 anys Font: Eurostat Després de la forta expansió d’aquestes activitats durant el període 1998- 2008 i de la caiguda que van experimentar en el període 2009-2011, el 2012 l’ocupació en l’àmbit de la ciència i la tecnologia a Catalunya augmenta amb força amb un registre del 8,1%, de manera que se suavitza notablement el descens acumulat des del 2008 (del -1,8%). Així doncs, el Principat es manté com un dels territoris europeus amb major massa crítica en aquest àmbit i el pes dels treballadors dedicats a la ciència i la tecnologia en relació amb el total català se situa a l’entorn del 12%, tot superant en 3 punts percentuals el de l’any 2000. L’any 2011 la intensitat en recerca i desenvolupament (R+D) a Catalunya se situa en l’1,6% del PIB, un valor superior al de regions com Londres o la Llombardia, però encara allunyat del d’àrees capdavanteres com Copenha- guen, Stuttgart o Estocolm. Aquest indicador ha mostrat una clara progres- sió en el període 2001-2009 al Principat, però a partir d’aleshores es redueix lleugerament i registra l’1,51% del PIB el 2012, un valor superior al de la mitjana espanyola (1,3%), però inferior al de la UE (2,1%), així com a l’ob- jectiu a assolir segons l’estratègia per al 2020 (3%). El mateix any Catalunya genera prop de la quarta part de la despesa interna en R+D de les empreses espanyoles (el 23,6%) i concentra un 23% de les empreses innovadores de l’Estat. Informe Barcelona 2014. Societat del coneixement Treballadors Despeses Internes Despeses Internes en en ciència i Treballadors totals en R+D el sector empresarial tecnologia en ciència i tecnologia (% PIB) 2011 en R+D (% PIB) 2011 Regió (CIUTAT) (milers) 2012 (% Població*) 2012 3,02 2,02 Illa de França (PARÍS) 1.458 16,8 1,00 0,33 Comunitat de Madrid (MADRID) 1.346 22,6 2,00 1,10 Londres interior (LONDRES) 686 18,3 1,37 0,35 Mazowsze (VARSÒVIA) 680 16,8 1,60 0,89 Catalunya (BARCELONA) 640 11,8 2,87 1,92 Roine-Alps (LIÓ) 620 13,8 1,32 0,91 Llombardia (MILÀ) 612 8,1 4,50 3,43 Alta Baviera (MUNIC) 609 18,6 3,53 1,38 Berlín (BERLÍN) 572 20,5 6,55 6,06 Stuttgart (STUTTGART) 559 16,9 1,84 1,43 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 519 12,5 1,16 0,42 Andalusia (SEVILLA) 514 8,2 3,46 2,79 Darmstadt (FRANKFURT) 491 16,1 3,12 1,41 Colònia (COLÒNIA) 461 14,5 2,03 1,10 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 441 12,2 2,12 1,01 Holanda Sud (ROTTERDAM) 424 16,1 0,77 0,36 Àtica (ATENES) 398 13,0 2,09 1,11 Holanda Nord (AMSTERDAM) 389 19,1 37 0,52 0,20 Silèsia (KATTOWICE) 386 10,5 1,64 1,11 Irlanda del Sud-Est (DUBLÍN) 380 15,4 5,05 3,41 Migdia-Pirineus (TOULOUSE) 379 18,3 1,67 0,52 Laci (ROMA) 374 8,6 0,84 0,42 Nord - Pas de Calais (LILLA) 364 12,7 3,77 2,72 Estocolm (ESTOCOLM) 358 22,6 1,62 1,08 Hongria Central (BUDAPEST) 356 15,4 1,85 1,42 Surrey, Sussex Est i Sussex Oest (BRIGHTON) 350 17,6 0,91 0,24 Lituània (VÍLNIUS) 344 15,0 1,05 0,42 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 342 8,9 3,57 2,05 Berkshire, Comtat de Buckingham i Comtat d’Oxford (OXFORD) 323 19,4 1,48 0,89 Arnsberg (ARNSBERG) 317 11,0 1,17 0,79 País del Loira (NANTES) 317 12,5 5,08 3,58 Regió Capital (COPENHAGUEN) 314 24,0 1,96 1,25 Bretanya (RENNES) 309 13,5 2,81 1,86 Comtat de Gloucester, Wiltshire i Somerset Nord 304 17,5 1,08 0,35 Bucarest - Ilfov (BUCAREST) 302 16,8 4,36 2,67 Karlsruhe (KARLSRUHE) 301 15,2 2,01 1,58 Brabant Nord (HERTOGENBOSCH) 296 15,8 2,20 1,02 Turíngia (ERFURT) 289 17,2 1,06 0,27 Malopolska (CRACÒVIA) 281 11,7 1,44 0,94 Emília-Romanya (BOLONYA) 281 8,4 0,96 0,41 Gran Manchester 274 13,8 1,53 0,97 Aquitània (BURDEUS) 261 11,2 2,09 1,08 Lisboa (LISBOA) 260 12,1 2,15 1,64 País Basc (BILBAO) 248 15,4 4,02 3,05 Suècia Oest 247 17,4 1,42 0,69 Schleswig-Holstein (KIEL) 240 11,4 2,78 1,81 Friburg (FRIBURG DE BRISGÒVIA) 238 15,1 2,22 1,26 Hamburg (HAMBURG) 231 16,1 1,03 0,69 Vèneto (VENÈCIA) 229 6,1 2,84 2,01 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 132 15,2 *Població d’entre 15 i 74 anys Nota: Treballadors que disposen d’una formació científica de nivell superior i estan ocupats com a professionals o tècnics La despesa interna inclou despeses en capital, corrents i laborals -tant d’investigadors com personal administratiu- vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB. Font: Eurostat Rànquing Rànquing Rànquing Mundial Mundial Europeu Publicacions 2012 Ciutat 2013 2013 2013* 1 Pequín 1 53.717 2 Londres 2 1 33.233 3 Tòquio 3 27.936 Principals ciutats del món pel 4 Seül 4 26.806 8 Xangai 5 26.732 que fa a la producció científica 5 Boston 6 25.406 7 París 7 2 25.264 6 Nova York 8 25.155 l’any 2013 9 Madrid 9 3 16.087 13 Moscou 10 4 14.452 12 Barcelona 11 5 14.249 17 Toronto 12 13.972 Barcelona és onzena entre les ciutats del món 16 Cambridge-Ma 13 13.971 11 Baltimore 14 13.837 15 São Paulo 15 13.721 Barcelona, amb 14.249 publicacions científiques, se situa com a cinquena 10 Los Angeles 16 13.668 ciutat d’Europa i onzena del món en aquest àmbit, segons el Knowledge 18 Chicago 17 13.372 Cities Ranking 2013 elaborat pel Centre de Política del Sòl i Valoracions de 14 Filadèlfia 18 13.318 20 Roma 19 6 13.082 la UPC. La Ciutat Comtal millora una posició en el rànquing mundial i es 19 Houston 20 12.956 manté estable en el rànquing europeu per tercer any consecutiu, tot i que 21 Berlín 21 7 12.048 experimenta una reducció del nombre de publicacions en relació al 2012. 24 Melbourne 22 11.789 Amb aquest resultat Barcelona passa per davant de Los Angeles i Baltimore 23 Singapur 23 11.679 22 Milà 24 8 11.397 respecte al 2012 i supera clarament la producció científica de Berlín, Munic, 38 28 Kowloon 25 11.368 Milà o San Francisco. 26 Mont-real 26 10.845 25 Munic 27 9 10.613 D’altra banda, segons la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Cata- 27 Cambridge 28 10 10.610 lunya, les principals àrees científiques i tecnològiques amb major nombre 29 Amsterdam 29 11 10.359 32 Oxford 30 12 10.138 de publicacions internacionals a l’àrea de Barcelona —d’acord amb la font 30 Osaka 31 10.062 Web of Science Core Collection— són les de medicina clínica, ciències biolò- 34 Zurich 32 13 9.597 giques, ciències químiques, medicina bàsica i ciències físiques. 31 San Francisco 33 9.231 33 Pittsburg 34 9.110 Paral·lelament, de les 300 Advanced Grants 2013 del Consell Europeu d’In- 35 Estocolm 35 14 9.072 36 Stanford 36 8.827 vestigació concedides a investigadors, sis treballen a Catalunya —i repre- 37 Copenhagen 37 15 8.377 senten el 46% de les beques concedides a l’Estat espanyol—, fet que de- 3388 Lió 38 16 6.678 mostra un cop més la qualitat de la recerca que es fa al Principat. A escala 3399 Praga 39 17 6.645 europea Catalunya se situa en la 12a. posició en nombre de beques, per 4422 Manchester 40 18 6.425 4411 Varsòvia 41 19 6.386 darrere d’Itàlia. 4400 Atenes 42 20 5.991 4455 Dublín 43 21 5.722 4433 Edinburg 44 22 5.716 Posicionament de Barcelona en els rànquings mundial i europeu 4444 Hamburg 45 23 5.679 4477 Buenos Aires 46 5.609 1 4488 Mèxic DF 47 5.588 4466 Brussel·les 48 24 5.571 5 6 6 5 5 5 5522 Nàpols 49 25 5.473 7 7 7 9 11 4499 Nova Delhi 50 5.471 5511 Ginebra 51 26 5.377 5500 Rio de Janeiro 52 5.361 13 12 11 13 5544 València 53 27 5.338 15 5533 Toulouse 54 28 5.291 17 17 5588 Montpeller 55 29 4.881 21 20 5555 Marsella 56 30 4.864 21 21 5599 Lisboa 57 31 4.805 25 Rànquing mundial 5577 Torí 58 32 4.786 Rànquing europeu 5566 Glasgow 59 33 4.765 27 29 6600 Yokohama 60 4.581 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 * Dades provisionals Font: El-laboració del CPVS de la UPC a partir de les dades del SCI (Science Citation Index) Font: Universitat Politècnica de Catalunya-Centre de Política de Sòl i Valoracions Informe Barcelona 2014. Societat del coneixement Sol·licitud de patents a les principals províncies de l’OCDE l’any 2011 Barcelona registra un augment significatiu de les patents Patents PCT* (nombre de sol·licituds) tecnològiques 600 L’any 2011 l’àrea de Barcelona ha registrat un total de 432 sol·licituds in- 500 ternacionals de patents PCT, segons la residència de l’inventor. Aquesta 436 418 419 432 xifra suposa una reducció suau respecte a la del 2010 (436), en un context 414 403 400 378 en què la caiguda del nombre de sol·licituds de patents ha estat força 377 generalitzada. De tota manera, Barcelona continua per sobre de Lió, Ma- drid, Milà, Amsterdam, Mont-real, Toronto i Copenhaguen, i si es consi- 300 272 238 dera el nombre de patents PCT per milió d’habitants a la seva àrea urba- 212 na, aquest indicador augmenta de 77 el 2010 fins a 80,4 el 2011. 200 187 39 D’altra banda, Barcelona registra un augment significatiu del nombre de 100 sol·licituds de patents tecnològiques, que el 2011 ha assolit la xifra de 111, 29 més que el 2010 (+35,8%), amb la qual cosa supera altres provín- 0 cies de referència com Düsseldorf i Marsella respecte al 2010 i es manté 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 per davant de Milà, Lió o Copenhaguen. Barcelona Milà Amsterdam Dublín Les dades de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) per al * Tractat de Cooperació en matèria de patents 2013 posen de manifest una tendència decreixent generalitzada: el nom- Font: OCDE bre de sol·licituds de patents nacionals a Catalunya ha disminuït a 556 (un -4,6%), un decrement més suau que els que experimenten la pro- víncia de Barcelona (amb 454 patents) i el conjunt d’Espanya, ambdós propers al -7%. Sol·licitud Sol·licitud Sol·licitud de patents de patents total de patents Sol·licitud tecnològiques tecnològiques PCT PCT per milió total de patents PCT per milió d’habitants Província (CIUTAT) d’habitants PCT 4.832 366,2 Tòquio (TÒQUIO) 790,5 10.431 3.451 347,9 Silicon Valley (SAN JOSE) 559,5 5.550 1.751 174,7 Seül (SEÜL) 322,9 3.237 1.174 50,3 Nova York (NOVA YORK) 135,4 3.159 1.031 123,5 Boston (BOSTON) 357,6 2.985 868 98,0 Osaka (OSAKA) 306,3 1.714 744 37,1 Los Angeles (LOS ANGELES) 109,1 2.188 391 55,5 Houston (HOUSTON) 253,1 1.783 475 45,5 Chicago (CHICAGO) 161,6 1.688 956 199,3 Seattle (SEATTLE) 297,9 1.429 344 128,4 Stuttgart (STUTTGART) 531,9 1.425 504 187,7 Munic (MUNIC) 458,0 1.230 430 209,5 Estocolm (ESTOCOLM) 478,1 982 301 196,4 Uusimaa (HÈLSINKI) 467,4 716 237 30,0 Londres (LONDRES) 79,8 629 64 21,8 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 207,4 610 194 55,9 Berlín (BERLÍN) 160,2 554 40 179 79,2 París (PARÍS) 242,8 548 111 20,7 Barcelona (BARCELONA) 80,4 432 54 31,0 Roine (LIÓ) 232,9 405 161 25,3 Madrid (MADRID) 61,6 393 65 20,5 Milà (MILÀ) 118,2 373 79 29,3 Amsterdam (AMSTERDAM) 127,6 343 117 59,5 Montreal (MONTREAL) 145,0 286 138 50,0 Toronto (TORONTO) 92,0 253 50 11,9 Roma (ROMA) 45,8 192 75 37,8 Boques del Roine (MARSELLA) 91,1 180 56 32,5 Viena (VIENA) 103,8 178 29 42,4 Copenhaguen (COPENHAGUEN) 256,5 178 15 1,1 Istanbul (ISTANBUL) 13,0 173 67 53,0 Dublín (DUBLÍN) 102,8 130 44 16,8 Manchester (MANCHESTER) 48,8 129 31 17,7 Budapest (BUDAPEST) 66,4 115 39 65,1 Oslo (OSLO) 186,0 111 23 9,2 València (VALÈNCIA) 43,7 110 25 22,2 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 94,5 107 29 27,5 Erau (MONTPELLER) 87,6 92 36 73,6 Edimburg (EDIMBURG) 132,2 65 15 3,6 Àtica (ATENES) 11,9 49 16 7,9 Lisboa (LISBOA) 22,3 46 12 6,8 Varsòvia (VARSÒVIA) 22,4 38 7 5,7 Biscaia (BILBAO) 32,6 37 5 4,2 Praga (PRAGA) 29,8 37 8 7,6 Birmingham (BIRMINGHAM) 34,1 36 Nota: El criteri geogràfic de selecció de la patent és la residència de l’inventor. La base de dades original conté 1.742 províncies, però la taula recull només una mostra seleccionada de províncies de referència Font: OCDE 2 Informe Barcelona 2014. Societat del coneixement 41 42 Turisme Introducció El turisme ha continuat impulsant l’activitat a Barcelona, com ja succeeix Tant el port de Barcelona com l’aeroport del Prat comporten una entrada des del 2009, i ha estat un dels sectors clau per a la recuperació eco- important de turisme a la ciutat: el nombre de creueristes va ser de 2,41 nòmica de la ciutat al llarg del 2013, ja que ha assolit nous rècords en milions l’any 2012, xifra que permet al port mantenir el seu lideratge a indicadors clau. Segons dades de Turisme de Barcelona, la Ciutat Com- Europa per 12è. any consecutiu i el seu posicionament com a quart port tal supera, per primer cop, la xifra dels 7,5 milions de turistes anuals base del món; i que permet afirmar que els resultats de 2013 —2,6 mili- allotjats a hotels el 2013, un 1,8% més que el 2012, i ha batut el rècord ons de creueristes i un creixement anual proper al 8%— en confirmen la de pernoctacions, tenint en compte que s’acosta al llindar dels 16,5 millora. Així mateix, el trànsit de passatgers per l’aeroport de Barcelona milions de nits facturades, fet que suposa un augment anual del 3,5%. ha crescut i ha assolit un nou rècord, que s’ha elevat fins als 35,2 mili- Cal esmentar que l’increment del nombre de turistes prové majoritària- ons el 2013, segons les dades de l’Airport Traffic Report d’ACI Europe, i li ment del turisme internacional, que ja representa prop del 80% de total permet mantenir-se entre els deu primers d’Europa per volum de pas- i presenta una pluralitat de nacionalitats que n’afavoreix el creixement satgers. Les institucions i les organitzacions empresarials (Ajuntament continuat: d’una banda, creixen els mercats madurs, com el del turisme de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Cambra de Comerç de Barce- francès o britànic, i de l’altra, es van desenvolupant mercats en expansió, lona i Aena Aeropuertos) treballen en la promoció i el desenvolupament com el rus, el xinès o el dels països nòrdics. de connexions internacionals des de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, a través del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona Efectivament, Barcelona té un bon posicionament pel que fa al turisme (CDRA). Aquesta feina li ha valgut al CDRA el guardó Premi GEBTA 2013 43 entre les principals ciutats del món: l’any 2012 se situa com la 23a. ciutat a la Iniciativa, que atorga des de fa vint anys el grup espanyol d’agèn- preferida al món com a destí del turisme internacional sobre un total de cies especialitzades en viatges d’empresa GEBTA amb l’objectiu de re- 100 ciutats, i la 6a. preferida a Europa, segons l’informe Top Cities Des- conèixer el treball i la trajectòria de personalitats i institucions vincu- tination Ranking 2012 d’Euromonitor International, per sobre de ciutats lades a aquest àmbit. Cal remarcar, així mateix, el recent nomenament com Moscou, Pequín, Los Angeles, Budapest o Viena. Paral·lelament, de l’Aeroport de Barcelona com el millor Aeroport d’Europa 2014 en la segons l’European Cities Marketing Benchmarking Report 2013, Barcelona categoria dels grans aeroports del Continent -de més de 25 millions de és la cinquena ciutat europea amb més pernoctacions de turistes inter- passatgers- per l’ACI. nacionals l’any 2012. Pel que fa a altres rànquings rellevants, segons el Mastercard Index of Global Destination Cities del 2013, Barcelona se situa El Saló Internacional del Turisme a Catalunya (SITC), el més important a com la desena ciutat del món i la tercera d’Europa —només per darrere Espanya entre els certàmens dirigits al consumidor final, celebrat l’abril de Londres i París— quant a nombre de visitants i despesa del turisme del 2013 a Barcelona, va presentar l’oferta especialitzada que ofereixen internacional; mentre que per a Trip Advisor és la quinzena del món en les destinacions nacionals i internacionals. En paral·lel, va tenir lloc una atractiu per als turistes l’any 2014. nova edició de l’Smart Destinations Forum, en el qual experts en promo- ció turística i professionals d’empreses d’energia, mobilitat i enginyeria van intercanviar experiències i idees per a la promoció de destinacions sostenibles. En aquest sentit, destaca el fet que Barcelona és la primera ciutat certificada com a Biosphere Class Destination. Finalment, per donar compliment a l’objectiu marcat pel Marc Estratègic 2012-2015 d’impulsar nous punts urbans d’atracció que generin cen- tralitat a tots els districtes i distribuir el turisme a tota la ciutat, l’Ajun- tament de Barcelona ha aprovat el desembre del 2013 els 10 Plans de Turisme de Districte. Amb la difusió de l’oferta turística de cada districte es contribueix a millorar el posicionament turístic dels barris i a enriquir el conjunt de l’oferta turística de la ciutat. Principals aeroports europeus Variació Passatgers Ciutat (Aeroport) 2013/2012 (%) 2013 per volum de passatgers l’any Londres Heathrow (LHR) 3,3% 72.334.583 París Roissy (CDG) 0,7% 62.052.917 2013 Frankfurt (FRA) 0,9% 58.036.948 Amsterdam (AMS) 3,0% 52.569.250 Istanbul (IST) 14,1% 51.320.875 Madrid (MAD) -12,1% 39.729.027 Munic (MUC) 0,8% 38.672.644 Barcelona es manté en el TOP 10 dels principals Roma-Fiumicino (FCO) -2,2% 36.166.345 aeroports d’Europa Londres Gatwick (LGW) 3,6% 35.462.233 Barcelona (BCN) 0,2% 35.210.735 Moscou Domodedovo (DME) 9,2% 30.765.078 L’any 2013 l’aeroport de Barcelona ha assolit un nou rècord en el trànsit de Moscou (SVO) 11,7% 29.256.226 passatgers, que s’ha elevat fins als 35,2 milions, xifra que suposa un creixe- París Orly (ORY) 3,8% 28.274.154 ment del 0,2% anual, segons les dades de l’Airport Traffic Report d’ACI Europe. Antalya (AYT) 8,0% 27.003.712 Aquest increment, però, ha estat el menor dels darrers quatre anys i ha fet Zuric (ZHR) 0,3% 24.865.138 Copenhaguen (CPH) 3,1% 24.067.030 que el Prat hagi perdut una posició en el rànquing —en favor de Londres-Gat- Oslo (OSL) 4,0% 22.956.544 wick— i se situï, per tant, desè en el rànquing europeu per sobre d’aeroports Palma de Mallorca (PMI) 0,4% 22.768.082 com els de Domodedovo (Moscou), Orly (París) o Zuric. Viena (VIE) -0,7% 21.999.926 44 Düsseldorf (DUS) 1,9% 21.228.226 Manchester (MAN) 5,1% 20.687.423 L’evolució del trànsit de passatgers d’aeroports ha estat heterogènia a Eu- Estocolm-Arlanda (ARN) 5,1% 20.673.810 ropa. L’aeroport de Barcelona és un dels que ha tingut un comportament Dublín (DUB) 5,6% 20.166.783 positiu enfront els descensos registrats a altres aeroports com el de Madrid Berlín (TXL) 7,9% 19.591.838 (-12,1%), Atenes (-3,2%), Milà-Malpensa (-3,1%) o Roma-Fiumicino (-2,2%). Brussel·les (BRU) 0,9% 19.133.222 Istanbul Sahiba (SAW) 28,7% 18.641.842 El 2013 cal destacar el creixement del trànsit internacional al Prat, en parti- Milà-Malpensa (MXP) -3,1% 17.955.075 cular el de passatgers de l’Orient Mitjà (+34,4% anual) —afavorit per les noves Londres Stansted (STN) 2,2% 17.857.523 rutes a Qatar i als Emirats Àrabs—, de passatgers africans (del +25,4%, grà- Lisboa (LIS) 4,6% 16.010.440 cies a l’increment de freqüències i destinacions) i de passatgers de fora de la Hèlsinki (HEL) 2,8% 15.279.043 Ginebra (GVA) 3,9% 14.436.151 Unió Europea (+12,9%). Hamburg (HAM) -1,4% 13.502.553 Màlaga (AGP) 2,7% 12.922.403 St. Petersburg (LED) 15,2% 12.854.366 Passatgers (milions) Atenes (ATH) -3,2% 12.460.440 Niça (NCE) 3,3% 11.554.251 Moscou VKO) 15,2% 11.175.583 60 Praga (PRG) 1,5% 10.974.196 Ankara (ESB) 18,3% 10.928.223 50 Varsòvia (WAW) 11,2% 10.655.633 Izmir (ADB) 9,1% 10.208.627 40 Edimburg (EDI) 6,3% 9.776.951 9 9 10 Gran Canària (LPA) -1,2% 9.770.253 30 9 9 9 10 Londres Luton (LTN) 0,8% 9.698.802 9 9 9 Alacant (ALC) 8,8% 9.638.860 20 Stuttgart (STR) -1,5% 9.577.551 Birmingham (BHX) 2,2% 9.118.579 10 Colònia/Bonn (CGN) -2,2% 9.077.346 Milà Linate (LIN) -2,1% 9.034.373 0 Milà Bergamo (BGY) 0,8% 8.964.376 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010* 2011 2012 2013 Tenerife Sud (TFS) 2,0% 8.701.983 Barcelona (BCN) Munic (MUC) Posició de Barcelona en el rànquing Lió (LYS) 1,3% 8.562.298 Amsterdam (AMS) Milà (MXP) Budapest (BUD) 0,2% 8.520.880 * L’any 2010 l’aeroport de Barcelona va baixar una posició per l’entrada de l’aeroport d’Istanbul en Font: Airports Council International, Airport Traffic Report 2013 l’estadística de l’ACI. Si no hagués estat per això, hauria mantingut la novena posició. Comité de Desenvolupament de Rutes Aèrees de Barcelona (CDRA) Font: Airport Council International, ACI Europe Airport Traffic Reports Informe Barcelona 2014. Turisme Turistes internacionals a ciutats Turistes internacionals Variació del món l’any 2012 Ciutat 2012 (milers) 2012/2011 (%) Hong Kong 23,770.2 6.5 Singapur 21,345.7 7.7 Bangkok 15,822.6 14.6 Londres 15,461.0 2.3 Barcelona se situa com a la 23a. destinació turística Macau 13,360.8 3.4 Kuala Lumpur 13,339.5 6.7 internacional Shenzhen 12,100.4 9.6 Nova York 11,618.0 8.9 El 2012 el nombre de turistes internacionals que han escollit Barcelona Antalya 10,296.6 -1.6 com a destinació turística ha estat de gairebé 5,5 milions, el 0,5% més Paris 9,780.8 3.3 Istanbul 8,820.1 16.5 que el 2011, segons l’informe Top Cities Destination Ranking 2012 d’Euro- Roma 8,670.7 13.9 monitor International. Aquesta evolució ha situat Barcelona com la 23a. Dubai 8,023.0 0.5 ciutat preferida al món com a destí del turisme internacional sobre un Guangzhou 7,879.6 1.2 total de 100 ciutats, i la 6a. preferida a Europa, posicions que tot i ser bo- Phuket 7,217.0 14.7 Mecca 6,852.9 6.9 nes són lleugerament inferiors a les assolides per la Ciutat Comtal l’any Pattaya 6,564.3 8.4 anterior (la 20a. i la 5a., respectivament) en ser superada per Phuket, Taipei 6,561.2 24.8 Taipei i Praga. Cal esmentar, però, que Barcelona se situa per sobre de Prague 6,547.7 5.1 45 ciutats com Moscou, Pekín, Los Angeles, Budapest o Viena en nombre de Xangai 6,539.7 -2.2 Las Vegas 6,298.0 5.9 turistes internacionals, i en el rànquing europeu es posiciona només per Miami 5,987.0 4.5 darrere de Londres, Antalya, París, Istanbul, Roma i Praga. Barcelona 5,459.1 0.5 Moscou 5,036.2 13.6 Paral·lelament, segons l’European Cities Marketing Benchmarking Report Beijing 5,035.4 -3.2 Los Angeles 5,017.0 1.2 2013, Barcelona és la cinquena ciutat europea amb més pernoctacions Budapest 4,821.6 12,0 de turistes internacionals l’any 2012, per darrere de Londres, París, Ber- Viena 4,328.7 8,0 lín i Roma i per sobre de Madrid, Praga, Viena i Munic. Amsterdam 4,289.2 2.1 Sofia 4,126.3 -0.4 Madrid 4,111.3 -6,0 Orlando 4,067.0 7.4 Ho Chi Minh 3,923.1 6.5 Turistes internacionals (en milers) Lima 3,792.5 29.1 Berlin 3,789.2 5.2 10.000 Tòquio 3,754.2 47.1 Varsòvia 3,660.3 14.3 9.000 Chennai 3,535.2 11.4 8.000 Cairo 3,500.0 7.7 Nairobi 3,438.4 8.5 7.000 Hangzhou 3,381.7 10.4 Milà 3,323.7 -0.3 6.000 San Francisco 3,210.0 3.7 5.000 16 20 23 11 18 Buenos Aires 3,166.5 3.3 10 16 Venècia 3,164.9 0.9 4.000 Mèxic Ciutat 3,127.3 9.8 3.000 Dublín 3,098.6 -2.1 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Seùl 2,999.9 5,0 Mugla 2,981.4 -2.9 Barcelona Roma Posicionament de Barcelona en el rànquing Mumbai 2,977.0 26,7 París Amsterdam mundial Nota: A partir del 2008 hi ha una ruptura de la sèrie perquè el nombre de ciutats analitzades es redueix de 150 a 100. Nota: Les arribades internacionals inclouen tant els visitants estrangers que arriben a la ciutat com a Font: Euromonitor International. Top Cities Destination Ranking. primer punt d’entrada, com els visitants que arriben a la ciutat a través d’un altre punt d’entrada. Per visitant s’entén la persona que està a la ciutat almenys 24 hores i menys de 12 mesos, i que s’allotja en un establiment privat o col·lectiu. S’exclouen els viatgers d’un dia (excursionistes) i els turistes domèstics. Font: Euromonitor International. Top Cities Destination Ranking. Creuers als principals ports Passatgers Variació Passatgers Ciutat Port 2011 (milers) 2012/2011 (%) 2012 (milers) d’Europa l’any 2012 Miami 4.100 -8,0 3.774 Port Canaveral 3.130 20,2 3.761 Port Everglades 3.664 0,7 3.690 Barcelona 2.642 -8,8 2.409 El port de Barcelona manté el seu lideratge a Europa Venècia 1.786 -0,6 1.775 i la quarta posició mundial Southampton 1.455 5,1 1.529 Galveston 924 30,7 1.208 Nova York 1.243 -5,7 1.172 El nombre de creueristes al port de Barcelona va ser de 2,41 milions l’any Nova Orleans 737 32,4 976 2012, xifra que suposa un descens del 8,8% respecte al 2011, però que per- Tampa 876 11,2 974 886 5,4 934 met al port de la Ciutat Comtal mantenir el seu lideratge a Europa per 12è. Seattle Long Beach 816 12,0 914 any consecutiu. Així mateix, el Port de Barcelona manté la quarta posició Singapur 942 -3,1 913 en el rànquing mundial, només per sota dels tres grans ports de l’Estat de Santos 993 -14,4 850 Florida (Miami, Port Cañaveral i Port Everglades) i per sobre dels de Venècia, Copenhagen 820 2,4 840 Southampton i Galveston. Savona 948 -14,6 810 Genova 799 -0,3 797 Vancouver 663 0,6 667 46 Cal destacar que l’any 2013 la xifra de creueristes al port de Barcelona s’ha Baltimore 504 -4,4 482 elevat fins a 2,6 milions, de manera que pràcticament iguala el rècord assolit Cap Llibertat (Nova Jersey) 440 8,2 476 el 2011 (de 2,65 milions), recupera un bon ritme de creixement, de gairebé el TOTAL 28.368 1,9 28.906 8% anual, i se situa com el primer port espanyol en nombre de passatgers Font: Cruise Insight. Tardor 2013 de creuers. Aquest comportament positiu ha afavorit que l’Oasis of the Seas, un dels creuers més grans de la companyia Royal Caribbean, hagi confirmat la seva presència a Barcelona el 2014, i també la de l’Allure of the Seas el Creueristes (milions de passatgers) 2015. Per al 2016 es preveu que Carnival obri una nova terminal (la setena) al Port de Barcelona. A més, l’any 2014 el Port de Barcelona ha estat premiat per la prestigiosa publicació Cruise Insight (The global cruise market) en el marc de la fira Cru- ise Shipping Miami 2014, en les categories de “Millor destinació d’inici de creuers” i “Operacions de terminals més eficients”. També ha guanyat el guardó de “Millor port de l’Estat espanyol” en el marc de la VII edició dels premis Excellence de creuers. 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Barcelona Venècia Posició de Barcelona en el rànquing europeu Font: Cruise Insight. Tardor 2013 Informe Barcelona 2014. Turisme 47 48 Sostenibilitat i qualitat de vida Introducció L’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2012-2015 con- Pel que fa a altres àmbits de comparació internacional, segons el Guar- templa entre els seus eixos principals esdevenir una ciutat saludable dian Cities Global Brand Barometer elaborat per Saffron, Barcelona és la que integri plenament medi ambient, urbanisme, infraestructures i TIC, sisena ciutat del món amb una millor marca global entre les 57 princi- amb la voluntat d’anar cap a un model autosuficient energèticament, pals urbs de tot el món i, d’altra banda, manté al llarg dels anys una forta amb barris productius a velocitat humana, en el si d’una ciutat hiper- reputació com a ciutat atractiva per la seva qualitat de vida: l’informe Sta- connectada i d’emissions zero. En definitiva, moltes ciutats slow —pací- te of World’s Cities 2012-2013, elaborat per l’agència Habitat de Nacions fiques— dins una ciutat smart—intel·ligent— al servei de les persones. Unides, atorga a Barcelona la cinquena posició en la dimensió de qualitat de vida entre 69 ciutats del món, mentre que l’Scorecard on Prosperity del L’aposta de Barcelona per l’smart city suposa la integració plena de Toronto Board of Trade 2014 situa la metròpoli de Barcelona en cinquè l’ecologia, l’urbanisme i les tecnologies per millorar la sostenibilitat i la lloc en la valoració de l’atractiu laboral de 24 grans ciutats d’Europa, el qualitat de vida dels ciutadans. El desenvolupament de programes lo- Canadà i els Estats Units. cals —Smart City Campus, Barcelona Urban Lab— compta amb diverses actuacions relacionades amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat. En referència al compromís mediambiental de les empreses, el desem- Les iniciatives desplegades a la ciutat, juntament amb les activitats de bre del 2013 la província de Barcelona absorbeix un total de 203 regis- promoció i la col·laboració internacional —Smart City Expo, Mobile Word tres i la ciutat en concentra 78, xifra que representa un 18,7% i un 32,2% Congress, el City Protocol o l’acollida del fòrum del Banc Mundial de ciu- d’augment, respectivament, en relació al setembre del 2012. Les certi- 49 tats intel·ligents— li han valgut a la capital catalana el reconeixement ficacions de la demarcació i la ciutat de Barcelona representen el 70,2 i internacional com a quarta smart city d’Europa segons la revista Fast el 27% del total registrat a Catalunya. Finalment, segons dades de l’ISO Co.Exist. Survey 2012, les empreses espanyoles han rebut un total de 19.470 acre- ditacions ISO 14001, valor que ubica Espanya com el quart país del món, Estretament vinculat al desenvolupament urbà i la sostenibilitat, el Pla només per darrere de la Xina, el Japó i Itàlia, i el segon que més ha cres- de Mobilitat Urbana 2013-2018 a Barcelona ajudarà a assolir el desple- cut en certificacions el 2012 (+19,2%) després de la Xina. gament de les superilles o unitats urbanes que se sustenten en objectius concrets de mobilitat sostenible, alhora que pretenen guanyar espais Finalment, cal destacar la nominació de Barcelona com a capital eu- tranquils, revitalitzar l’espai públic, fomentar el verd urbà i la biodiver- ropea del voluntariat 2014, atorgada en el marc de l’Any Europeu dels sitat, optimitzar l’ús dels recursos i avançar en la gestió intel·ligent i Ciutadans 2013 pel Centre Europeu del Voluntariat, que ha organitzat la participació ciutadana, entre d’altres aspectes. En els propers qua- aquesta convocatòria per primera vegada. El reconeixement de la ciu- tre anys es posaran en marxa cinc superilles, si bé el projecte neix amb tat en aquest àmbit es fonamenta en les més de 6.000 organitzacions no la vocació d’estendre’s a la resta de la ciutat amb l’objectiu de gaudir lucratives basades en el voluntariat, una llarga tradició de col·laboració de barris a velocitat humana, fita que comparteixen el Pla de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona amb la societat civil i en l’existència d’una Urbana, el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 i el Pla xarxa important d’espais de reflexió i debat amb l’objectiu d’implicar els del Verd i la Biodiversitat i que es contempla a l’estratègia 2012-2105 de diferents actors de la ciutat en l’elaboració, avaluació i millora de les po- l’Ajuntament de Barcelona. lítiques públiques. El posicionament internacional de Barcelona en l’àmbit de la mobilitat destaca per l’ús de transport sostenible —que representa el 81% dels desplaçaments interns— i el temps de trajecte a la feina atesa la seva estructura urbana compacta. En canvi, quan s’analitza el territori me- tropolità i s’avaluen factors com les emissions contaminants, el consum d’energia i l’eficiència del sistema, tal com fa l’estudi del futur de la mo- bilitat urbana de la Unió Internacional del Transport Públic, els resultats de l’àrea de Barcelona són més discrets: és la 20a. entre 84 aglomeraci- ons de tot el món i la 16a. d’Europa. Cal remarcar, d’altra banda, que as- soleix el 7è. lloc mundial quant al suport de la mobilitat elèctrica atorgat per l’Agència Internacional de l’Energia. Ciutats intel·ligents i sostenibles 10 primeres smart cities 2012 a Europa 2013 l’any 2013 1 Copenhaguen 1 2 Amsterdam 2 3 Viena 3 8 Barcelona 4 Barcelona, 4a. Smart City d’Europa 4 París 5 5 Estocolm 6 6 Londres 7 Segons la revista Fast Company, Barcelona se situa en quart lloc entre les 7 Hamburg 8 deu primeres smart cities d’Europa, només per darrere de Copenhaguen, 9 Berlín 8 10 Hèlsinki Amsterdam i Viena, i guanya quatre posicions respecte al rànquing de 10 2012 en superar les ciutats d’Estocolm, París, Hamburg i Londres. Font: Fast Company, The Smartest Cities in Europe. La Ciutat Comtal és actualment un referent internacional tant pel que fa al seu lideratge en l’impuls internacional de l’smart city com per les nom- broses iniciatives de desenvolupament de les tecnologies orientades a la gestió intel·ligent de la ciutat. En l’àmbit internacional, la capital catalana organitza anualment el congrés internacional sobre smart cities i és tam- s r A 50 bé impulsora del City Protocol o estàndard mundial per mesurar l’avenç cap a ciutats més sostenibles i intel·ligents. Entre les iniciatives desenvolupades per Barcelona com a camp de pro- E ursos ves —on experimenten empreses tecnològiques del prestigi de Cisco duca c ció e re Systems, GDF Suez, Schneider Electric, HP, Microsoft, Telefónica o Aber- Economia stió d Ge tis Telecom—, destaquen els semàfors intel·ligents, el control de trànsit, Creativit t urbà la fibra òptica, els sensors en contenidors de recollida selectiva de deixa- at Planejamen Ciutat lles i els sensors de sorolls, els comptadors intel·ligents d’aigua i de gas intel·ligent per a habitatges o l’enllumenat públic amb LED. Cal també destacar les ble Transport sosteni Serveis e actuacions d’impuls de l’eficiència energètica, com el suport al vehicle n línia elèctric, que situa la ciutat en setè lloc del món en mobilitat elèctrica dal Qualitat o Infr segons l’Agència Internacional de l’Energia (EV City Casebook 2012). Final- ltim de vida ae s Mu struc ment , els nombrosos projectes que desenvolupa com a capital mundial ccé t A ura del mòbil 2013-18 i l’Open Data complementen l’aposta de Barcelona per posar la tecnologia al servei dels ciutadans. Accions i i nd ica do TIC al transpor C t ultura i p b e e S rs n o e o s c na ta i r et l at Productivitat G Op o o v r e tu r n n it a E t dificis intel·ligents Accions i indicadors icad ors d s i in n cc io ert n o b r Gove ediM entbi Sal ut Am Seguretat loca l ió nnex al tCo glob l ita & Mobi ció ra Integ Informe Barcelona 2014. Sostenibilitat i qualitat de vida Marques globals de ciutats Posició Ciutat Qualificació del món l’any 2014 1 Los Angeles 18 2 Nova York 17,7 2 Londres 17,3 4 París 17,2 Barcelona, 6a. ciutat del món amb millor marca 5 Seül 15,9 6 Barcelona 15,8 7 Rio de Janeiro 15,3 Segons el Guardian Cities Global Brand Barometer elaborat per Saffron, 8 San Francisco 15,2 Barcelona és la sisena ciutat del món amb una millor marca global per 9 Las Vegas 15,2 10 Dubai 14,6 davant de Rio de Janeiro, San Francisco, Istanbul, Milà o Berlín, en un ràn- 11 Istanbul 14,6 quing que avalua les 57 principals urbs de tot el món i que encapçalen Los 12 Madrid 14,4 Angeles, Nova York, Londres, París i Seül. 13 Xicago 14,3 14 Singapur 14 Segons Saffron, la marca d’una ciutat és la seva percepció mitjana i les 15 Bangkok 13,6 16 Sidney 13,4 associacions d’idees que les persones tenen sobre ella, és a dir, la imatge 17 Ciutat de Mèxic 13,4 que transmet cap a l’exterior. L’estudi té en compte dos aspectes fonamen- 18 Buenos Aires 13 tals per determinar la marca: els actius —que engloben el clima, els llocs 19 Mumbai 13,3 51 d’interès turístic, les infraestructures, el nivell de seguretat i la prosperitat 20 Sao Paulo 12,2 21 Mecca 12 econòmica— i l’aparició en els mitjans –opinions publicades en xarxes so- 22 Atlanta 11,8 cials i mencions a mitjans de comunicació—. Sobre 10 punts possibles en 23 Melbourne 11,7 cadascun dels dos aspectes, Barcelona obté un 9 en ressò mediàtic —no- 24 Milàn 11,4 més superada pels 10 punts de Los Angeles, Nova York, Londres i París— i 25 Berlín 11,4 un 6,8 en actius. Nota: Puntuació global entre 1 i 20. Resultat de la suma de punts obtinguts sobre un màxim de 10 en les categories d’actius i de ressò mediàtic. Font: Guardian Cities Global Brand Barometer, 2014. Saffron Brand Consultants Els resultats d’aquest estudi col·loquen la capital catalana dins del grup de ciutats —format també per Seül, San Francisco, Rio de Janeiro, Las Vegas, Istanbul i Dubai— que se situen a continuació del Top 4, i posen de manifest que Barcelona aprofita al màxim les seves capacitats, afavorint l’intercanvi d’informació a la xarxa, l’aparició als mitjans i amb una bona gestió de l’or- ganització d’esdeveniments internacionals. Classificació de les ciutats 10 9 Xanghai Singapur Tòquio 8 Los Angeles Pequín Seül Nova York Sydney Madrid Londres San Francisco París 7 Barcelona Viena Bangkok Lisboa / Washington Milan / Berlín Ciutat de Mèxic Rio de Janeiro Venècia Buenos Chicago Las Vegas 6 Manau 52 Delhi Roma Aires Copenhagen Atlanta Tel Aviv Seattle Abu Dhabi Melbourne Vancouver Istanbul/Dubai Doha São Paulo Mumbai 5 Oslo Marrakech Riyadh Mecca Kuala Lumpur Santiago Cracòvia Salvador Bangalore 4 Sofia Lima Hanoi Chittagong 3 Ciutat del Cap Lagos Algiers 2 Nairobi 1 0 0 2 4 6 8 10 12 Aparició en els mitjans 4 Capdavanteres Competidores A tenir en compte En desenvolupament Per sota del potencial Font: Guardian Cities Global Brand Barometer, 2014. Saffron Brand Consultants Actius Informe Barcelona 2014. Sostenibilitat i qualitat de vida Qualitat de vida i prosperitat Posició Ciutat Índex* urbana l’any 2012 1 Tòquio 1 0,931 2 Estocolm 2 0,925 2 París 2 0,925 4 Oslo 2 0,914 5 Barcelona 5 0,912 Barcelona, entre les primeres ciutats del món en 6 Toronto 5 0,907 qualitat de vida 7 Helsinki 5 0,905 8 Seül 5 0,903 9 Londres 5 0,898 Barcelona se situa en cinquena posició en qualitat de vida entre les 69 ciu- 10 Milà 5 0,895 tats del món que s’analitzen en l’informe State of World’s Cities 2012-2013, 11 Auckland 11 0,889 elaborat per UN-Habitat, només per darrere de Tòquio, Estocolm, París i 12 Atenes 11 0,885 13 Viena 11 0,882 Oslo, i supera ciutats com Seül, Londres, Viena o Amsterdam. Segons l’or- 14 Melbourne 11 0,875 ganisme de Nacions Unides, els elements prioritaris per aconseguir una 15 Amsterdam 11 0,872 millor qualitat de vida a les ciutats —independentment del nivell de desen- 16 Copenhaguen 16 0,871 volupament econòmic— són la seguretat, uns serveis públics eficients, un 17 Dublín 16 0,867 17 Lisboa 16 0,867 espai públic de qualitat, l’atenció sanitària i un habitatge adequat, criteris 17 Budapest 16 0,867 que utilitza com a base de la valoració global. 20 Nova York 16 0,866 53 21 Brussel·les 0,864 La qualitat de vida és un dels components que té en compte l’informe 21 Varsòvia 0,864 Zuric d’UN-Habitat per elaborar un índex de prosperitat global de les ciutats 23 0,858 24 Yerevan 0,850 analitzades, que també incorpora les dimensions de productivitat, infra- 24 Chisinau 0,850 estructures, medi ambient i equitat. En l’anàlisi de l’agència de Nacions 26 Xangai 0,836 Unides, Barcelona obté el lloc número 17 en prosperitat global, la posició 26 Pequín 0,836 Almaty 14 en infraestructures i els llocs 20, 22 i 28 en els àmbits de productivitat, 28 0,822 29 Moscú 0,813 medi ambient i equitat, respectivament. 30 São Paulo 0,803 * L’índex pren valors entre 0 i 1 F ont: State of W orld’s Cities 20 12-2013. UN-Ha bitat La prosperitat urbana i les seves categories (posicionament de Barcelona) 0 5 5 10 15 14 17 20 20 22 25 30 28 Prosperitat Productivitat Qualitat Infraestructures Medi Equitat de vida ambient Font: State of World’s Cities 2012-2013. UN-Habitat Atractiu laboral en àrees Qualificació Qualificació 2013 Posició Ciutat 2014* metropolitanes del món l’any 0,68 1 París A 0,66 0,66 2 Londres A 0,64 2014 0,60 3 Toronto A 0,63 0,58 4 Calgary A 0,61 0,62 5 Barcelona B 0,59 0,53 6 Vancouver B 0,57 Barcelona, entre les cinc primeres en atractiu laboral, 0,63 7 Madrid B 0,55 0,52 8 Montreal B 0,54 per sisè any consecutiu 0,53 9 Estocolm C 0,54 0,58 10 Sydney C 0,54 Segons l’Scorecard on Prosperity 2014 del Toronto Board of Trade, Barce- 0,55 11 Oslo C 0,53 0,50 12 Halifax C 0,52 lona ocupa la cinquena posició en atractiu laboral per la seva qualitat de 0,47 13 Hong Kong C 0,49 vida entre 24 aglomeracions urbanes de primer nivell d’Europa, Amèrica 0,47 14 Berlín C 0,48 del Nord i Àsia, i se situa per davant de Vancouver, Madrid i Mont-real en 0,49 15 Seattle D 0,48 una classificació encapçalada per París, Londres i Toronto. D’aquesta ma- 0,49 16 Tòquio D 0,48 0,49 17 Nova York D 0,48 nera, l’àrea de Barcelona es posiciona entre les cinc primeres en aquest 0,47 18 Dallas D 0,45 àmbit per sisè any consecutiu, des que es va començar a publicar aquest 0,44 19 Chicago D 0,44 54 rànquing el 2009. 0,44 20 Milà D 0,44 0,44 21 Boston D 0,43 0,44 22 San Francisco D 0,43 D’acord amb els resultats de l’informe citat, l’atractiu laboral de Barcelona 0,43 23 Los Angeles D 0,42 se sustenta principalment en el bon clima, la proporció de població de 24 a 0,45 24 Xangai D 0,42 34 anys, el baix nivell de criminalitat, l’eficiència del transport, la seva sos- *La classificació es realitza en funció d’un índex que pren el valor entre 0 i 1 i resulta del promig de les tenibilitat i un índex moderat de desigualtat en la distribució de la renda. En puntuacions normalitzades de 15 indicadors que avaluen l’atractiu laboral de l’àrea metropolitana canvi, en el rànquing global que avalua indicadors de situació econòmica, Font: Toronto Board of Trade’s Scorecard on Prosperity 2014 la ciutat ocupa el lloc 24è. per la conjuntura de crisi. Posicionament de Barcelona en l’atractiu laboral 0 1 1 2 2 3 3 4 4 5 5 5 6 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Font: Toronto Board of Trade’s Scorecard on Prosperity. Diversos anys. Informe Barcelona 2014. Sostenibilitat i qualitat de vida Millors ciutats del món en Rànquing 2013 Ciutat Índex* mobilitat urbana l’any 2013 1 Hong Kong 1 58,2 2 Estocolm 2 57,4 3 Amsterdam 2 57,2 4 Copenhaguen 2 56,4 5 Viena 5 56 L’àrea de Barcelona és la 20a. entre les metròpolis del 6 Singapur 5 55,6 món 7 París 5 55,4 8 Zuric 5 54,7 9 Londres 5 53,2 L’informe Futur de la mobilitat urbana 2.0 de la Unió Internacional del Trans- 10 Hèlsinki 5 53,2 port Públic (UITP) situa la metròpoli de Barcelona en la 20a. posició del 11 Munic 11 53 món i en la 15a. europea en el rànquing de 84 aglomeracions urbanes 12 Stuttgart 11 51,9 13 Berlín 11 51,7 mundials i 26 d’europees que encapçalen Hong Kong, Estocolm, Amster- 14 Wuhan 11 51,1 dam, Copenhaguen i Viena. La capital catalana obté una puntuació igual o 15 Madrid 11 50,3 molt propera a les de Xangai, Seül, Tòquio i Frankfurt, i supera les de Pra- 16 Hannover 16 50,1 ga, Istanbul o Pequín. Respecte al mateix rànquing de 2011 l’aglomeració 17 Brussel·les 16 49,7 18 Seül 16 49,3 de Barcelona perd sis posicions a causa, fonamentalment, de la incorpora- 19 Tòquio 16 49,2 ció en l’estudi de conurbacions del centre i el nord d’Europa amb sistemes 20 Barcelona 16 49,1 55 de transports eficients. 20 Xangai 49,1 22 Frankfurt 48,8 23 Praga 47,8 En l’anàlisi dels indicadors es constata que la metròpoli catalana destaca 23 Varsòvia 47,8 positivament per l’estratègia i les accions del sector públic, la quota dels 25 Nantes 47,7 modes de desplaçament amb emissions zero en el repartiment de la mobi- 25 Shenzhen 47,7 litat, el rendiment de la bicicleta compartida, la densitat de l’espai viari, la 27 Istanbul 47,2 27 Pequín 47,2 millora en la mortalitat relacionada amb el trànsit i el temps de desplaça- 27 Canton 47,2 ment a la feina. Per contra, necessita millorar en la reducció de la conta- 30 Santiago de Xile 47,1 minació, l’alt preu del transport públic, el rendiment del cotxe compartit o l’evolució de la quota del transport públic en el repartiment de la mobilitat, * L’índex pren valors entre 0 i 100 Font: Informe “Futur de la mobilitat urbana 2.0”, UITP i Arthur D. Little. entre d’altres. D’altra banda, segons l’Scorecard on Prosperity 2014 del Toronto Board of Posicionament de Barcelona al ràquing europeu d’indicadors de mobilitat* Trade, Barcelona és la sisena àrea urbana amb menor temps mitjà de trajecte per arribar al centre de treball entre 24 metròpolis analitzades 0 Per sobre de la mitjana europea d’Europa, el Canadà i els Estats Units, amb 56 minuts de mitjana. A més, 1 2 En la mitjana europea se situa en 8a. posició en l’ús de mitjans sostenibles per anar a la feina. 4 Aquests resultats favorables estan relacionats amb el model urbà de ciutat 4 6 5 compacta i les polítiques públiques d’impuls de la mobilitat sostenible de- 6 senvolupades per l’Ajuntament de la ciutat en els darrers anys. 8 8 10 9 9 10 10 12 *Selecció d’indicadors en que Barcelona o iguala la mitjana europea. Font: Informe “Futur de la mobilitat urbana 2.0”, UITP i Arthur D. Little. Estratègies setor públic Quota mobilitat emissions zero Bicicletas compartides Densitat de l’aglomeració urbana Densitat del viari Evolució mobilitat emissions zero Temps de viatge a la feina Emissions de CO2 del transport Morts relacionades amb el trànsit Preus i costos Introducció La recuperació de l’activitat econòmica ha estat progressiva a mesura Paral·lelament, els tipus impositius de l’IVA i de societats s’han man- que avançava el 2013, mentre que la taxa d’inflació va començar l’any en tingut estables el 2013, després de l’augment del primer el 2012. Tan- nivells elevats, superiors al 3% —i, per tant, superiors a l’objectiu d’esta- mateix, aquests tipus fan que Espanya se situï en la banda alta respecte bilitat dels preus que fixa el BCE a mitjà termini (del 2%)—, però va anar als tipus mitjans a la Unió Europea. Segons l’estudi de PwC i del Banc perdent impuls a mesura que avançaven els mesos, fins a situar-se en el Mundial Paying Taxes 2014, hi ha hagut un augment de la pressió fiscal 0,2% el desembre a Catalunya i en el 0,3% a la província de Barcelona, la a les empreses espanyoles a causa de la supressió de les bonificacions qual cosa desperta el risc de deflació. Aquesta tendència decreixent de la fiscals per depreciació de l’immobilitzat material i de la restricció de les inflació —que situa la mitjana del 2013 en un +1,9% a la província de Bar- compensacions de bases imposables negatives. celona— s’explica, d’una banda, perquè l’any anterior va haver-hi factors que la van empènyer a l’alça, com l’increment de l’IVA, dels preus dels Així mateix, l’estudi de Mercer Human Resource Consulting mostra com medicaments o de les taxes universitàries; i de l’altra, pels descensos del Barcelona manté un cost de la vida competitiu en relació a altres ciutats preu del petroli i de preus regulats, com l’electricitat, i en general, per la del món i, malgrat pujar una posició en el rànquing de 2013, queda per feblesa de la demanda interna que ha impulsat els preus de consum a la sota de ciutats com Madrid, Frankfurt o Munic i del seu posicionament baixa. abans de la crisi. Pel que fa al nivell salarial, la Ciutat Comtal se situa en la franja intermèdia de nivell salarial brut a Europa i al món, per sobre de En aquest context, la Ciutat Comtal es manté competitiva en els preus ciutats com Roma, Seül, Dubai, Lisboa o Tel-Aviv. 57 del sòl industrial, els preus del lloguer d’oficines i els preus de locals co- mercials, la qual cosa afavoreix l’atractiu de Barcelona per fer-hi negocis, tant perquè s’hi instal·lin noves empreses com perquè s’hi quedin les que ja hi són presents. Els preus del lloguer d’oficines han baixat, mentre que els preus de sòl industrial s’han estabilitzat l’any 2013, fet que fa que la ciutat se situï en la banda baixa i intermèdia, respectivament, en el con- text de ciutats de referència de l’àrea d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, men- tre els experts preveuen una recuperació dels nivells de contractació a Barcelona el 2014. Pel que fa al comerç minorista, els lloguers de locals es mantenen o augmenten als principals carrers comercials de la ciutat, la qual cosa reflecteix la robustesa de la demanda i el creixent atractiu de Barcelona en el segment de luxe. 58 Informe Barcelona 2014. Preus i costos Cost de la vida a ciutats del Rànquing 2012 Ciutat Rànquing 2013 món l’any 2013 2 Luanda 1 4 Moscou 2 1 Tòquio 3 8 N’Djamena 4 El cost de la vida a Barcelona es manté competitiu 6 Singapur 5 9 Hong Kong 6 5 Ginebra 7 L’estudi anual de Mercer Human Resource Consulting mostra com Barcelo- 6 Zuric 8 na se situa l’any 2013 en la 84a. posició pel que fa al cost de la vida a ciutats 14 Bern 9 del món, mentre que el 2012 se situava en la 85a. i al principi de la crisi se 11 Sydney 9 18 Oslo 11 situava en la 31a. Per tant, la Ciutat Comtal puja un lloc en el rànquing des- 3 Osaka 12 prés de quatre anys consecutius de descens, però es manté en una posició 22 Seül 13 competitiva millor que abans de la crisi i queda per sota de ciutats com Ma- 16 Xangai 14 drid, Frankfurt o Munic. Aquest estudi s’elabora a partir de l’anàlisi de més 17 Beijing 15 15 Melbourne 16 de 200 productes i serveis bàsics de 214 ciutats del món. 21 Copenhaguen 17 19 Perth 18 L’evolució de la ciutat de Barcelona quant al cost de la vida s’explica, molt 12 Sao Paulo 19 probablement, perquè hi ha hagut un baix registre d’inflació (del 0,3% a la 29 Caracas 20 59 20 Libreville 21 província de Barcelona el desembre del 2013) que gairebé ha compensat 50 Victoria 22 l’apreciació de l’euro vers el dòlar, un factor rellevant perquè la comparativa 28 St. Petersburg 23 del cost de la vida es fa amb relació a la ciutat de Nova York. Per aquest 33 Nova York 24 doble efecte contraposat, la Ciutat Comtal només ha pujat una posició en 25 Londres 25 10 Nagoya 26 el rànquing del 2012 al 2013, després de baixar amb intensitat als anys pre- 23 Camberra 27 cedents. En qualsevol cas, però, el cost de la vida de Barcelona la manté en 24 Brisbane 28 una posició competitiva entre les principals ciutats d’Europa i del món. 13 Rio de Janeiro 29 30 Shenzhen 29 34 Niamey 31 31 Tel-Aviv 32 Posicionament de Barcelona 36 Kinshasa 33 27 Adelaide 34 Cost més alt 31 Guangzhou 35 31 31 39 Lagos 36 37 Paris 37 41 Abidjan 38 38 39 Bamako 39 43 Brazzaville 40 38 Milà 41 43 44 Djibouti 42 46 Estocolm 42 49 42 Roma 44 56 56 47 Noumea 45 53 Conakry 46 53 Douala 46 66 48 Viena 48 84 64 Abuja 49 85 Cost més baix 58 Banghi 50 85 Barcelona 84 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Font: Mercer Human Resource Consulting, Worldwide Cost of Living Survey, City Rankings 2013 Font: Mercer Human Resource Consulting, Worldwide Cost of Living Survey, City Rankings 2013 Taxa Base IVA Taxa Base Societats País (%) (%) Estats Units --- 40,0 Japó 5,0 38,0 Argentina 21,0 35,0 Bèlgica 21,0 34,0 India 13,0 34,0 França 20,0 33,3 Itàlia 22,0 31,4 Impost de societats i IVA Austràlia 10,0 30,0 Espanya 21,0 30,0 a països del món l’any 2013 Tunísia 18,0 30,0 Alemanya 19,0 29,6 Luxemburg 15,0 29,2 Sud-àfrica 14,0 28,0 Noruega 25,0 28,0 El tipus impositiu de l’IVA i de societats es mantenen Canadà 5,0 26,0 Grècia 23,0 26,0 estables Àustria 20,0 25,0 Dinamarca 25,0 25,0 El tipus impositiu de societats a Espanya es manté en el 30% l’any 2013 i Israel 18,0 25,0 Països Baixos 21,0 25,0 continua en la banda de països amb un tipus més elevat respecte als de Portugal 23,0 25,0 referència i respecte a la mitjana de la Unió Europea, tot i que aquesta ha Xina 17,0 25,0 pujat del 22,5% el 2012 al 22,75% el 2013, segons l’estudi Corporate Tax Rate Finlàndia 24,0 24,5 Survey de KPMG. L’any 2013 el tipus impositiu de societats s’ha mantin- Corea del Sud 10,0 24,2 Regne Unit 20,0 23,0 gut estable a la majoria de països analitzats, s’ha incrementat a l’Índia, a Eslovàquia 20,0 23,0 Luxemburg, a Grècia, a Eslovàquia i a Xipre, i ha registrat disminucions a Suècia 25,0 22,0 Sud-àfrica, a Suècia, a Suïssa i a Eslovènia. Hongria 27,0 19,0 Polònia 23,0 19,0 60 República Txeca 21,0 19,0 Així mateix, el tipus de l’IVA es manté estable en el 21% a Espanya l’any Suïssa 8,0 18,0 2013, després de l’augment de l’any anterior, i també continua mantenint- Eslovènia 22,0 17,0 se en la banda alta, malgrat que hi ha hagut increments del tipus d’aquest Hong Kong --- 16,5 impost en bastants països, com és el cas de Finlàndia, Itàlia, Eslovènia, Letonia 21,0 15,0 Irlanda 23,0 12,5 la República Txeca, França, Xipre, Israel i l’Índia. Aquests increments han Xipre 19,0 12,5 oscil·lat entre les quatre dècimes addicionals a França i els dos punts per- centuals addicionals a Xipre i a Eslovènia. Nota: La base de dades original conté 130 països, si bé, la taula recull una mostra seleccionada de països de referència. Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirect Tax Rate Survey 2013 Segons l’estudi de PwC i del Banc Mundial Paying Taxes 2014, les empre- ses espanyoles paguen una taxa impositiva total del 58,6%. L’estudi atribu- Impost de Societats 2013 (%) eix l’augment de la pressió fiscal a les empreses espanyoles a la supres- sió de les bonificacions fiscals per depreciació de l’immobilitzat material i a la restricció de les compensacions de bases imposables negatives. El 36,2% del que paguen les empreses correspon a l’Impost sobre Societats, 28.0 22,0 el 62,8% als tributs del treball i l’1% restant a altres tributs. 24,5 NOR SUE FIN 25,0 15,0 12,5 23,0 34,025,0 29,6 LET IRL DIN 19.0 29,2 R.UN 19,0 P.BAI POL BEL ALE 23,0 LUX 25,0 18,0 R.TX 33,3 19,0 17,0 ESL 25,0 SUI AUS HON 30,0 ESL FRA 31,4 POR 26,0 ESP ITA GRE Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirect Tax Rate Survey 2013 Informe Barcelona 2014. Preus i costos Preu del lloguer d’oficines Var. Lloguer Interanual a ciutats d’Europa, Orient Mitjà Rànquing Ciutat oficines (€/m²) (%) 1 Londres-West End 1330,50 8,11 i Àfrica l’any 2013 2 Moscou 897,06 0,00 3 Paris 800,00 -3,61 4 Ginebra 790,99 -5,00 5 Londres ciutat 765,04 4,55 6 Zuric 707,73 0,00 Els preus a Barcelona baixen per quart any consecutiu 7 Dubai 646,56 0,00 8 St. Petersburg 598,04 0,00 9 Oslo 516,98 5,41 L’any 2013 el preu del lloguer d’oficines a Barcelona ha disminuït per quart 10 Estocolm 502,25 0,00 any consecutiu i s’ha situat en 213 € anuals per metre quadrat, xifra que 11 Milà 480,00 -5,88 suposa una reducció (del -1,39% anual) més suau que la registrada el 2012 12 Frankfurt 456,00 0,00 (de l’entorn del -3%), segons l’informe EMEA Rents and Yields, elaborat per 13 Istanbul 403,68 4,65 14 Roma 400,00 -2,44 Richard Ellis. Aquesta evolució dels preus fa que la ciutat de Barcelona 15 Manchester 399,15 0,00 ocupi la posició 45 d’un total de 55 ciutats seleccionades de l’àrea d’Euro- 16 Hèlsinki 396,00 3,53 pa, Orient Mitjà i Àfrica, és a dir, que es trobi en la franja baixa de preus, 17 Munic 390,00 3,17 per sobre de l’Haia, Utrecht, Johannesburg, Bratislava o Zagreb, i amb 18 Abu Dhabi 386,15 0,00 19 Edimburg 379,19 5,56 preus molt inferiors als de les grans capitals europees. D’altra banda, les 61 20 Birmingham 379,19 0,00 metròpolis amb els preus del lloguer d’oficines més cars són Londres, tant 21 Dublín 377,00 27,36 el West End com la ciutat —que es troben en la primera i cinquena posició, 22 Bristol 365,89 0,00 respectivament—, i Moscou, París i Ginebra, que es troben en la segona, 23 Glasgow 359,24 0,00 24 Amsterdam 340,00 0,00 tercera i quarta posició del grup de ciutats analitzat. 25 Düsseldorf 330,00 5,77 26 Varsòvia 312,00 -3,70 Pel que fa a l’evolució dels preus del lloguer d’oficines, Barcelona és la 27 Gothenburg 308,20 8,00 que mostra el menor descens de preus entre les 11 ciutats on aquests han 28 Viena 303,00 2,02 baixat l’any 2013; per contra, els preus han pujat a 17 ciutats de la mostra 29 Lió 300,00 5,26 30 Kyiv 296,03 0,00 seleccionada i a 27 s’han estabilitzat. Els increments més forts s’han regis- 31 Madrid 294,00 -2,97 trat a Dublín i a Londres West End l’any 2013, mentre que els descensos 32 Hamburg 288,00 0,00 més notables s’han donat a Milà, Ginebra i Praga. 33 Brussel·les 285,00 0,00 34 Atenes 276,00 0,00 Les previsions dels operadors de referència del mercat d’oficines, com 35 Berlin 270,00 2,27 Cushman & Wakefield, apunten una recuperació dels nivells de contrac- 36 Marsella 270,00 0,00 37 Tel Aviv 261,34 -1,82 tació a Barcelona el 2014, que contribuirà a impulsar operacions com la 38 Praga 240,00 -4,76 recent instal·lació de l’empresa nord-americana de solucions tecnològi- 39 Budapest 240,00 0,00 ques ADP al Poblenou, on ha llogat 6.800 m2. 40 Rotterdam 225,00 7,14 41 Copenhaguen 224,50 -1,47 42 Lisboa 222,00 0,00 Rendiment de les oficines a ciutats europees (IV TRIM 2013) 43 Lille 220,00 10,00 44 Bucarest 216,00 -2,70 45 Barcelona 213,00 -1,39 Barcelona 6,25% 46 L’Haia 210,00 0,00 47 Utrecht 205,00 2,50 Dublín 5,75% 48 Johannesburg 202,38 0,00 Lió 5,70% 49 Bratislava 192,00 0,00 50 Zagreb 180,00 0,00 Amsterdam 5,45% 51 Belgrad 180,00 0,00 52 Aarhus 174,24 1,96 Munic 4,55% 53 Belfast 166,31 0,00 54 Oporto 144,00 0,00 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 55 Thessaloniki 126,00 0,00 Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en el sector oficines de cada ciutat. Font: CB Richard Ellis, EMEA Rents and Yields Q4 2013 (EMEA: Europa, Orient Mitjà i Africa) Font: CB Richard Ellis, EMEA Rents and Yields Q4 2013 (EMEA: Europa, Orient Mitjà i Africa) Preu del lloguer de locals Barcelona es manté competitiva en preus de locals comercials comercials a ciutats del món Barcelona manté el seu atractiu per al comerç minorista ja que continua tenint l’any 2013 uns preus competitius quant al lloguer de locals comercials l’any 2013. Segons l’estudi Main Streets Across The World de la consultora Cushman & Wakefield, el carrer més car de la Ciutat Comtal i de tota Espanya —el Portal de l’Àngel— con- tinua en la posició 15a. del rànquing mundial per segon any consecutiu i després d’haver baixat dues posicions el 2011. En concret, el preu del lloguer d’un local co- mercial al Portal de l’Àngel és de 3.180 €/m2/any, que també s’ha mantingut idèn- tic al del 2012. Als principals carrers de les ciutats més cares, com la Cinquena Avinguda a Nova York, l’avinguda dels Camps Elisis a París o el carrer New Bond a Londres, els preus dels locals comercials són 6, 4 i 3 vegades més cars que els del Portal de l’Àngel a Barcelona, respectivament. En conjunt, de les 334 ciutats analitzades, a 285 els preus s’han mantingut esta- bles o bé han crescut. Aquest és el cas de Barcelona: els preus s’han mantingut al Portal de l’Àngel (0%) mentre que han pujat al Passeig de Gràcia (2,4%) i també 62 a la Rambla Catalunya (6,3%). En particular, els comerços de luxe a la ciutat es- tan pagant lloguers més alts a causa del fet que l’espai és limitat i la demanda té un bon comportament. Efectivament, la millora de les infraestructures a Barce- lona —tals com els nous enllaços amb Àsia, Orient Mitjà i el Brasil—, la millora de l’estoc d’hotels de gamma alta, els creuers i els esdeveniments esportius estan afavorint l’atractiu de la ciutat per al turisme d’alt poder adquisitiu, que alhora afa- voreix el consum en les botigues de luxe de la Ciutat Comtal. Preu del lloguer de locals comercials (t/m2/ any) Rambla de Catalunya (Barcelona) Kalverstraat 2013 (Amsterdam) 2012 Passeig de Gràcia 2011 (Barcelona) 2010 Portal de l’Àngel (Barcelona) 2009 Preciados (Madrid) Grafton Street (Dublín) Via Montenapoleone (Milà) Avenue des Champs Elysées (París) Cinquena Avinguda (Nova York) 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 Font: Cushman & Wakefield Lloguer locals comercials 2012 2013 País Ciutat Carrer (€/m²/any) 1 1 Hong Kong (Xina) Hong Kong Causeway Bay 24.983 2 2 EUA Nova York 5th Avenue 20.702 3 3 França París Avenue des Champs-Elysées 13.255 6 4 Regne Unit Londres New Bond Street 8.666 4 5 Japó Tòquio Ginza 8.152 8 6 Itàlia Milà Via Montenapoleone 7.500 7 7 Suïssa Zuric Bahnhofstrasse 7.236 5 8 Austràlia Sidney Pitt Street Mall 7.042 9 9 Corea del Sud Seül Myeongdong 6.063 11 10 Àustria Viena Kohlmarkt 4.440 10 11 Alemanya Munic Kaufingerstrabe 4.320 - 12 Rússia Moscou Stoleshnikov 3.846 14 13 Xina Pequín Wangfujing 3.610 12 14 Brasil São Paulo Iguatemi Shopping 3.343 15 15 Espanya Barcelona Portal de l’Àngel 3.180 16 16 Singapur Singapur Orchard Road 2.930 18 17 Holanda Amsterdam Kalverstraat 2.900 22 18 Noruega Oslo Karl Johans Gate 2.835 19 19 Malàisia Kuala Lumpur Pavillon KL 2.673 21 20 Israel Tel Aviv Ramat Aviv 2.663 24 21 Colòmbia Bogotà Shopping Centre 2.631 20 22 Canadà Toronto Bloor Street 2.512 17 23 Irlanda Dublín Grafton Street 2.389 23 24 Ucraïna Kíev Kreschatik Street 2.308 25 25 Dinamarca Copenhagen Stoget 2.279 27 28 República Txeca Praga Na Pnrikope/Wenceslas Square 2.160 - 27 Nova Zelanda Auckland CBD 2.139 26 28 India Nova Delhi Khan Market 2.090 - 29 Turquia Istanbul Bagdat Caddesi (Asia) 2.077 31 30 Taiwan Taipei ZhongXiao E. Road 1.981 28 31 Grècia Atenes Ermou 1.980 30 32 Finlàndia Helsinki 63 City Centre 1.920 33 33 Vietnam Ho Chi Minh Shopping Centre 1.846 32 34 Bèlgica Brussel·les Rue Neuve 1.800 34 35 Suècia Estocolm Biblioteksgatan 1.676 40 36 Unió dels Emirats Àrabs Dubai Shopping Centre 1.578 36 37 Líbia Beirut ABC Centre Achrafieh 1.539 37 38 Luxemburg Luxemburg Gran Rue 1.500 38 39 Xile Santiago Downtown ( Paseo Ahumada) 1.393 46 40 Kazakhstan Almaty Shopping Centre 1.292 - 41 Sud-Àfrica Johannesburg Sandton City 1.116 41 42 Hongria Budapest Vaci Utca 1.080 45 43 Portugal Lisboa Chiado 1.050 44 44 Argentina Buenos Aires Florida 1.034 43 45 Polònia Varsòvia ul. Nowy Swiat 996 48 46 Tailàndia Bangkok City Centre 923 47 47 Indonèsia Jakarta Shopping Centre 908 42 48 Channel Islands St Helier King Street 899 49 49 Oman Muscat Shopping Centre 839 54 50 Lituània Vilnius Vilnius 804 51 51 Mèxic Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic 785 50 52 Perú Lima Shopping Centre 785 52 53 Eslòvenia Ljubljana Copova 690 57 54 Eslovàquia Bratislava Shopping Centre 684 52 55 Romania Bucarest Bulevardul Magheru 600 55 56 Equador Quito Av. Naciones Unidas (shopping centre) 591 56 57 Letònia Riga Shopping Centre 540 58 58 Veneçuela Caracas Shopping Centre 489 59 59 Bulgària Sofia Vitosha Blvd 480 - 60 República de Macedònia Skopje Shopping Centre 480 60 61 Bahrain Manama Shopping Centre 392 61 62 Estònia Tallinn Shopping Centre 360 - 63 Filipines Manila Fort Bonifacio 310 62 64 Jordània Amman City Center (BCD) 308 Nota: Aquest rànquing contempla només el carrer comercial més car de cada país. Font: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World 2013-14 Preu del lloguer del sòl industrial Preu lloguer del sòl industrial a ciutats d’Europa, Orient Mitjà Ciutat (€/m2/any) 2013 Var. Anual (%) Abu Dhabi 193,07 0,00 i Àfrica l’any 2013 Ginebra 166,53 0,00 Londres 166,31 0,00 Oslo 159,07 20,00 Hèlsinki 138,00 0,73 Zuric Preus estables a Barcelona 133,22 6,67 Moscou 104,66 0,00 Estocolm 102,73 0,00 Segons l’informe EMEA Rents and Yields de Richard Ellis, el preu del lloguer St. Petersburg 97,18 0,00 de sòl industrial a Barcelona és de 72 euros per metre quadrat i any el 2013, París 90,00 0,00 Dubai 87,75 35,71 un preu més barat que el de ciutats de referència com Ginebra, Londres, Glasgow 83,16 4,17 Zuric, Estocolm, París, Amsterdam o Frankfurt. Aquest preu situa la Ciutat Edimburg 79,83 0,00 Comtal l’any 2013 en la franja intermèdia del grup de ciutats d’Europa, Orient Múnic 78,00 0,00 Mitjà i Àfrica analitzat per la prestigiosa consultora. Manchester 76,50 0,00 Amsterdam 75,00 10,29 Frankfurt 74,40 0,00 El comportament predominant dels preus del lloguer de sòl industrial a les Johannesburg 74,02 0,00 64 ciutats que recull l’informe de Richard Ellis —entre elles Barcelona— ha Birmingham 73,18 4,76 estat d’estabilitat, amb algunes excepcions com les d’Oslo, Zuric, Dubai, Barcelona 72,00 0,00 Rotterdam 70,00 0,00 Amsterdam, Birmingham, l’Haia, Utrecht i Marsella, on el preu ha pujat, L’Haia 70,00 7,69 i les de Roma, Milà i Atenes, on el preu ha baixat, evolució que s’explica per Utrecht 70,00 2,94 l’intens impacte que està tenint la crisi econòmica actual sobre l’activitat Hamburg 68,40 0,00 i la demanda del sector al sud d’Europa. En el cas de la Ciutat Comtal, Zagreb 66,00 0,00 Düsseldorf 62,40 0,00 però, l’estabilitat de preus del 2013 suposa una inflexió després d’anys de Istanbul 60,55 0,00 descens dels preus, que cal relacionar amb la millora de diversos indicadors Dublin 60,00 0,00 d’activitat industrial durant el 2013. Madrid 60,00 0,00 Viena 57,60 0,00 Copenhaguen 56,96 0,00 Kyiv 56,07 0,00 Rendiment del sòl industrial a ciutats europees (IV TRIM 2013) Roma 55,00 -8,33 Berlin 54,00 0,00 Budapest 54,00 0,00 Barcelona 8,25% Belgrad 54,00 0,00 Praga 51,00 0,00 Dublín 8,25% Bratislava 51,00 0,00 Milà 50,00 -3,85 Lió 7,00% Varsòvia 48,00 0,00 Bucarest 48,00 -2,44 Amsterdam 6,70% Brusel·les 46,00 0,00 Munic 6,25% Lille 45,00 0,00 Lió 44,00 0,00 0% 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8% 9% Marsella 42,50 1,19 Atenes 39,00 -7,14 Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en sòl industrial per a cada ciutat. Lisboa 39,00 0,00 Font: CBRE. EMEA Rents and Yields Q4 2013 (EMEA. Europe. Middle East and Africa) Font: CBRE. EMEA Rents and Yields Q4 2013 (EMEA. Europe. Middle East and Africa) Rànquing Salari Brut Salari Net 2012 (Nova York = 100) Ciutat (Nova York = 100) 1 131,1 Zuric 132,4 2 123,6 Ginebra 119,2 3 123,1 Copenhaguen 93,4 4 119,1 Oslo 97,4 5 105,4 Luxemburg 109,7 6 100,0 Nova York 100,0 7 94,1 Sydney 98,0 8 92,4 Tòquio 90,4 9 91,5 Munic 76,0 10 88,2 Frankfurt 78,1 11 86,3 Los Angeles 80,9 Nivells salarials a ciutats del 12 83,3 Xicago 80,6 13 82,9 Estocolm 78,1 món l’any 2012 14 81,8 Miami 79,9 15 81,5 Brussel·les 59,5 16 80,2 Hèlsinki 74,2 17 80,2 Viena 70,8 18 79,5 Londres 75,2 Barcelona es manté en posició intermèdia a Europa i al 19 79,2 Berlín 70,1 20 78,3 Amsterdam 69,4 món 21 78,1 París 73,6 22 77,7 Dublín 78,8 L’any 2012 el nivell salarial brut a Barcelona ha augmentat, tot i que en 23 76,8 Toronto 68,6 24 76,2 Montreal 66,2 una proporció més reduïda del que ho va fer l’any anterior. En canvi, el 25 70,3 Milà 61,5 salari net ha disminuït, això és, una vegada descomptats els impostos 26 64,2 Lió 64,7 i les contribucions a la Seguretat Social, a diferència del que va passar 27 60,8 Nicòsia 68,5 el 2011, en què va pujar, segons l’informe Prices & Earnings Around The 28 59,8 Auckland 63,5 Globe, elaborat per UBS, en què s’analitza l’evolució del nivell salarial a 29 59,6 Barcelona 58,7 30 57,0 Madrid 57,9 72 ciutats del món amb relació a Nova York. 31 55,1 Roma 48,2 32 54,8 Seül 50,2 L’evolució del nivell salarial l’any 2012 mostra un comportament força 33 49,6 Dubai 64,2 65 heterogeni i la situació de Barcelona només varia una posició, de la 30a. 34 44,0 Lisboa 42,6 35 43,0 Tel Aviv 43,5 el 2011 a la 29a. el 2012 en el rànquing mundial, i de la 20a. a la 19a. en 36 42,8 Hong Kong 49,8 el rànquing europeu. Per tant, la Ciutat Comtal se situa a la franja inter- 37 41,5 Johannesburg 38,9 mèdia de nivell salarial brut a Europa i al món, per sobre de ciutats com 38 41,4 Atenes 40,0 Madrid, Roma, Seül, Dubai, Lisboa o Tel-Aviv, però per sota de Milà o Lió. 39 36,4 Ljubljana 32,0 40 33,3 Taipei 39,3 41 30,5 Manama 38,8 42 30,4 Moscou 33,8 43 30,1 Sao Paulo 30,5 Nivell salarial brut (índex Nova York=100) 44 28,0 Tallinn 28,3 45 27,9 Istanbul 28,2 46 27,7 Bratislava 27,3 Nova York=100 47 27,2 Rio de Janeiro 27,5 48 26,6 Doha 34,4 94,5 49 24,5 Praga 25,1 91,5 50 24,2 Riga 21,4 83,0 82,7 78,3 82,0 51 23,8 Varsòvia 21,9 77,7 75,0 75,0 52 23,6 Buenos Aires 25,4 66,7 70,3 53 22,6 Santiago de Xile 21,5 59,6 60,0 54 22,3 Bogotà 22,0 58,1 52,0 55 22,2 Llima 23,1 56 21,7 Vilnius 21,2 57 21,5 Kuala Lumpur 22,0 58 20,9 Xangai 21,6 59 20,1 Budapest 18,1 60 20,0 Caracas 23,4 61 17,0 Pequín 18,0 Dublín 62 14,8 Bucarest 13,5 Barcelona Milà Amsterdam Munic 63 14,6 Bangkok 17,4 2010 2011 2012 64 13,8 Sofia 13,6 Nota: El salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions. 65 13,7 Mèxic 15,1 El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social. 66 11,0 Cairo 12,1 Font: Prices & Earnings around the Globe, UBS 67 10,5 Kiev 11,2 68 10,4 Nairobi 10,2 69 8,5 Mumbai 9,3 70 8,0 Manila 8,1 71 7,9 Jakarta 9,2 72 7,6 Delhi 8,3 Nota: El salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions. El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social. Font: Prices & Earnings around the globe, UBS 67 Mercat laboral i formació Introducció El segon semestre del 2013 ha estat marcat per l’inici d’una modesta re- L’Ajuntament desenvolupa una política d’estímul de l’ocupació per mitjà cuperació econòmica a la Unió Europea i la zona euro que, juntament dels programes de creixement econòmic i de promoció de la ciutat, que amb la millora de les expectatives dels agents, han permès l’estabilit- porta a terme amb els serveis i programes de dinamització, creixement i zació dels indicadors laborals després de dos anys caracteritzats per promoció econòmica que recull el Marc Estratègic 2012-2015 i que exe- la reducció de l’ocupació i l’increment de l’atur a la majoria dels països cuta Barcelona Activa. La ciutat aposta per una estratègia dirigida a im- membres. Dins d’aquesta tendència general, es detecten contrastos pactar positivament en els dos termes del binomi que és a la base de la significatius entre l’evolució de països com Alemanya, el Regne Unit o reducció de l’atur: l’ocupabilitat de les persones, entesa com l’adaptació Suècia —que aconsegueixen increments de la taxa d’ocupació—, d’altres del perfil de les persones aturades a les necessitat del mercat i a les com Bèlgica —que la mantenen estable— i la pèrdua de llocs de treball vacants disponibles, i l’ocupació, és a dir, la capacitat de les empreses que segueix afectant gran part de les regions del sud d’Europa. de la ciutat per generar més i millors oportunitats de treball per a les persones. Així, en el cas de Catalunya, el 2013 la taxa d’ocupació se situa per sota de la mitjana europea per cinquè any consecutiu i la taxa d’atur més Un dels actius rellevants que té l’àrea de Barcelona és la seva important que duplica la mitjana de la UE malgrat desaccelerar el seu creixement, massa crítica de capital humà qualificat. En aquest àmbit, cal assenyalar mentre que els experts auguren un lent procés de recuperació dels llocs que el 2013 el percentatge de treballadors i treballadores amb estudis de treball perduts durant la crisi. universitaris a Catalunya creix fins a situar-se en el 41,8% i el 46,4%, res- 67 pectivament, valors clarament superiors a la mitjana de la Unió Europea. En aquest context, a Barcelona el nombre de llocs de treball s’estabilitza D’altra banda, Barcelona continua sent un referent com a ciutat d’excel·- durant el 2013 després de cinc anys de destrucció neta d’ocupació i d’un lència formativa en l’àmbit empresarial, ja que és l’única urbs europea ajust al mercat laboral que ha mostrat una intensitat més moderada que amb dues institucions docents (IESE i ESADE) entre les deu millors esco- el del seu entorn. Efectivament, la ciutat tanca l’any amb prop d’un mi- les de negocis del continent, segons The Financial Times i The Economist lió d’afiliats a la Seguretat Social el quart trimestre del 2013, una taxa Intelligence Unit, i cal assenyalar que l’any 2014 totes dues mantenen el d’activitat del 79% —que supera en gairebé 7 punts l’europea— i una taxa seu bon posicionament en el primer d’aquests rànquings. d’ocupació que se situa en el 65,4%, mentre que la taxa d’atur disminueix fins al 17,2% durant l’any, de manera que segueix clarament per sota de les mitjanes de Catalunya i Espanya. Taxa d’ocupació a les regions La taxa d’ocupació suavitza el seu descens a Catalunya europees l’any 2013 L’any 2013 la taxa d’ocupació a la Unió Europea es manté estable respecte als tres anys anteriors, mentre que se segueix observant un notable contrast entre el creixement d’aquest indicador a bona part de les regions amb valors més alts i la seva tendència descendent a la majoria de les que se situen per sota de la mitjana europea. Aquest últim és el cas dels àmbits espanyol i català, on les respectives taxes d’ocupació continuen sent de les més baixes de la taula, després d’haver ex- perimentat la cinquena reducció consecutiva des del 2008. Així, la taxa d’ocu- pació a Catalunya ha estat del 59% el 2013, amb un descens anual de 0,5 punts percentuals que la situa per sota de la mitjana europea per cinquè any consecutiu. Cal esmentar, però, que aquest resultat suavitza notablement la seva reducció respecte a la registrada el 2012 (de 3 p.p.), i manté l’indicador del Principat per sobre de la taxa espanyola —en 4,6 punts percentuals— i també de la de regions com les de Roma, Montpeller o Brussel·les. D’altra 68 banda, la taxa d’ocupació femenina disminueix fins al 55,6% a Catalunya el 2013, de manera que és superada per la mitjana europea i continua lluny dels territoris capdavanters del continent —on se situa per sobre del 70%—, tot i que continua superant amb escreix la mitjana espanyola. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, la taxa d’ocupació global registra un 65,4% el quart trimestre del 2013, valor superior a la taxa europea i que segueix clarament per sobre de les mitjanes catalana (61,7%) i espanyo- la (55,9%). La taxa d’ocupació femenina se situa en el 63,8% i disminueix respecte a 2012, però continua més de 4 punts percentuals per sobre de la mitjana de la UE (59%). Taxa d’ocupació (%) 75 70 65 60 55 50 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Catalunya Espanya Unió Europea Font: Eurostat i Idescat Informe Barcelona 2014. Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació Variació 2013/2012 Variació 2013/2012 Taxa d’ocupació femenina (%) 2013 (en p.p) Regió (CIUTAT) (en p.p) (%) 2013 73,5 1,1 Alta Baviera (MUNIC) 0,9 78,4 75,6 0,5 Estocolm (ESTOCOLM) 0,8 77,5 74,2 -0,8 Oslo (OSLO) -0,8 76,4 70,8 1,0 Stuttgart (STUTTGART) 0,4 75,8 71,5 -0,5 Holanda nord (AMSTERDAM) -0,6 75,4 72,3 0,6 Dinamarca (COPENHAGUEN) 0,5 74,4 69,2 0,7 Darmstadt (FRANKFURT) 0,3 74,0 70,9 1,1 Hamburg (HAMBURG) 0,3 73,7 65,7 1,3 Praga (PRAGA) 1,0 73,7 72,0 -0,3 Finlàndia sud (HÈLSINKI) -0,7 73,4 67,7 -0,5 Holanda sud (ROTTERDAM) -0,7 72,7 68,8 2,7 Escòcia de l’est (EDIMBURG) 0,9 71,9 62,8 2,3 Londres interior (LONDRES) 1,8 69,3 66,4 3,3 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 2,7 69,1 63,5 0,3 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 0,0 69,0 65,7 1,0 Estònia (TALLINN) 1,4 68,5 65,7 0,4 Berlín (BERLÍN) 0,2 68,2 63,8 -0,1 Viena (VIENA) 0,0 67,8 69 62,4 0,5 Roine-Alps (LIÓ) 0,4 66,6 63,2 0,7 Illa de França (PARÍS) 0,3 66,5 62,0 0,1 Gran Manchester (MANCHESTER) -0,5 65,9 60,1 0,1 Mazowsze (VARSÒVIA) -0,2 65,6 62,8 0,4 Sofia (SOFIA) -0,1 65,0 63,4 1,7 Letònia (RIGA) 2,0 65,0 57,3 1,1 Llombardia (MILÀ) 0,2 64,9 58,7 0,2 UNIÓ EUROPEA 0,0 64,0 62,8 1,0 Lituània (VÍLNIUS) 1,7 63,7 57,6 0,1 Hongria central (BUDAPEST) 0,6 62,8 56,5 -1,0 Midlands oest (BIRMINGHAM) -0,6 62,7 57,5 0,4 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 0,0 62,0 57,4 -0,7 País Basc (BILBAO) -1,0 61,8 57,4 -1,9 Comunitat de Madrid (MADRID) -1,2 61,4 56,8 0,7 Sud i est (DUBLÍN) 1,3 61,3 59,3 -1,4 Lisboa (LISBOA) -0,7 60,5 55,6 -0,4 Catalunya (BARCELONA) -0,5 59,0 50,6 1,2 Sud - Muntènia (BUCAREST) 1,4 58,5 48,5 -1,1 Laci (ROMA) -1,6 57,0 52,9 1,4 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 1,7 56,7 49,7 -0,9 Espanya -1,0 54,4 47,4 -0,6 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) -0,4 52,7 48,5 -0,1 Brussel·les (BRUSSEL·LES) -1,5 52,5 42,2 -2,0 Àtica (ATENES) -2,0 49,7 28,1 1,5 Istanbul (ISTANBUL) 0,9 49,4 26,0 0,6 Ankara (ANKARA) 0,7 47,8 Nota: Població activa d’entre 15 i 64 anys. La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat Taxa d’atur a les regions Taxa d’atur europees l’any 2013 femenina (%) Taxa d’atur (%) 2013 Regió (CIUTAT) 2013 2,6 Alta Baviera (MUNIC) 2,6 3,1 Praga (PRAGA) 3,1 La taxa d’atur a Catalunya continua lluny de la mitjana 3,7 Stuttgart (STUTTGART) 3,7 europea 3,9 Oslo (OSLO) 3,9 3,7 Darmstadt (FRANKFURT) 4,3 4,0 Hamburg (HAMBURG) 4,8 El 2013 la modesta recuperació de l’economia de la Unió Europea al segon 5,4 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 6,4 semestre ha permès tancar l’any —iniciat amb recessió— amb una taxa 6,1 Holanda Nord (AMSTERDAM) 6,6 d’atur del 10,7% al conjunt de la UE-28, 0,1 punts percentuals inferior a la 6,2 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 6,7 6,9 Estocolm (ESTOCOLM) 6,9 del 2012. La situació d’atur segueix afectant amb especial intensitat els terri- 6,7 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 7,1 toris del sud d’Europa com Espanya i Catalunya, on el diferencial respecte a 7,2 Holanda Sud (ROTTERDAM) 7,4 la mitjana europea continua creixent després d’haver experimentat un incre- 7,9 Dinamarca (COPENHAGUEN) 7,4 ment anual d’aquest indicador d’1,4 i 0,8 punts percentuals, respectivament. 8,2 Mazowsze (VARSÒVIA) 8,0 8,8 Llombardia (MILÀ) 8,1 7,6 Escòcia del Sud-oest (GLASGOW) 8,3 Així, la taxa d’atur a Catalunya assoleix un 23,4% de mitjana anual l’any 2013, 8,2 Viena (VIENA) 8,4 70 de manera que més que duplica la mitjana europea i segueix allunyant-se de 8,4 Roine-Alps (LIÓ) 8,4 les principals regions de referència, tot i continuar per sota de la mitjana es- 8,6 Londres Interior (LONDRES) 8,6 panyola (26,4%). Paral·lelament, la taxa d’atur femenina se situa en el 22,8%, 8,2 Estònia (TALLINN) 8,6 0,7 punts per sobre de la del 2012. Cal destacar que a Catalunya la taxa d’atur 8,0 Hongria Central (BUDAPEST) 8,7 8,1 Illa de França (PARÍS) 8,9 femenina és lleugerament inferior a la taxa global, mentre que a la Unió Eu- 14,6 Ankara (ANKARA) 9,0 ropea és molt similar. 8,0 Gran Manchester (MANCHESTER) 9,5 8,6 Sofia (SOFIA) 9,8 A la ciutat de Barcelona el quart trimestre del 2013 la taxa d’atur se situa 9,5 Sud - Muntènia (BUCAREST) 9,9 en el 17,2% i la femenina, en el 17,5%, després d’haver registrat un descens 9,2 Berlín (BERLÍN) 10,6 13,9 Istanbul (ISTANBUL) 10,6 d’1,6 i un augment d’1,4 punts percentuals, respectivament, amb relació al 10,9 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 10,8 mateix període de l’any anterior. Amb aquesta evolució la taxa d’atur de la 10,9 UNIÓ EUROPEA 10,8 ciutat està més pròxima a la de la Unió Europea —la supera més de 6 punts— 10,5 Lituània (VÍLNIUS) 11,8 que a l’espanyola, que se situa 8,6 punts percentuals per sobre de la de Bar- 11,1 Letònia (RIGA) 11,9 13,7 Laci (ROMA) 12,3 celona. 10,2 Sud i Est (DUBLÍN) 12,6 12,8 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 12,9 13,1 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 12,9 16,0 País Basc (BILBAO) 15,8 17,8 Lisboa (LISBOA) 18,5 Taxa d’atur (%) 17,0 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 19,2 20,8 Comunitat de Madrid (MADRID) 20,2 29,0 22,8 Catalunya (BARCELONA) 23,4 27,0 Espanya 26,4 24,0 30,3 Àtica (ATENES) 28,2 29,8 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 28,6 19,0 Nota: Població de més de 15 anys. La base de dades original conté 314 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència. 14,0 Font: Eurostat 9,0 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Catalunya Espanya Unió Europea Font: Eurostat Informe Barcelona 2014. Mercat laboral i formació Treballadors amb estudis Total Treballadores treballadors universitaris a les regions amb estudis amb estudis universitaris universitaris europees l’any 2013 (%) Regió (CIUTAT) (%) 72,0% Londres Interior (LONDRES) 69,7% 59,8% País Basc (BILBAO) 55,7% 60,6% Oslo og Akershus (OSLO) 55,0% Més de 4 de cada 10 treballadors catalans tenen estudis 58,7% Regió de Brussel·les-Capital (BRUSEL·LES) 53,3% universitaris 59,5% Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 53,2% 53,4% Madrid (Comunitat de) (MADRID) 52,3% 56,5% Escòcia Est (EDINBURG) 51,4% Segons dades d’Eurostat, el 2013 un 41,8% dels treballadors de Catalu- 55,9% Sud i Est (DUBLÍN) 50,0% nya tenen estudis universitaris, fet que suposa l’augment de 2,2 punts 54,1% Estocolm (ESTOCOLM) 48,4% percentuals respecte a la taxa de l’any anterior. Aquest indicador se situa 53,1% Capital (COPENHAGUEN) 48,4% clarament per sobre de la mitjana de la Unió Europea (33,5%) i supera 48,6% Illa de França (PARÍS) 47,3% 50,7% Escòcia Sud-Oest (GLASGOW) 46,4% també el de regions de referència com les de Manchester, Munic, Lió o 47,9% Àtica (ATENES) 44,6% Milà, a més de situar-se lleugerament per sobre de la mitjana espanyola 44,3% Holanda Nord (AMSTERDAM) 43,1% (41,6%) per primera vegada des del 2009. 50,4% Lituània (VÍLNIUS) 42,4% 44,5% Berlín (BERLÍN) 42,4% El percentatge de treballadores catalanes amb formació universitària és 46,4% Catalunya (BARCELONA) 41,8% 71 49,4% Mazowsze (VARSÒVIA) 41,6% novament superior al total i se situa en el 46,4% després d’haver crescut 45,7% Espanya 41,6% 2 punts percentuals respecte al 2012. Així mateix, aquest indicador es 46,1% Bucarest - Ilfov (BUCAREST) 41,2% manté molt per sobre del valor de la Unió Europea (37%) i supera també 45,1% Gran Manchester (MANCHESTER) 41,1% les regions de referència abans esmentades i, per primera vegada en els 40,2% Praga (PRAGA) 40,7% 47,9% Sud-oest (BG) (SOFIA) últims set anys, la mitjana espanyola (45,7%). 39,7% 40,3% Holanda Sud (L’HAIA) 39,5% 35,8% Alta Baviera (MUNIC) 39,1% Aquests resultats posen de manifest la progressió de la formació supe- 42,6% Roine-Alps (LIÓ) 39,1% rior al Principat en els darrers anys, a partir de la qual cal seguir treba- 43,4% Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 39,0% llant per apropar el nivell d’estudis de la força laboral de Catalunya al de 41,5% Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 37,8% les regions del nord d’Europa. 40,5% Hongria central (BUDAPEST) 37,6% 45,1% Letònia (RIGA) 36,4% 33,5% Darmstadt (FRÁNCFORT DEL MAIN) 36,3% 41,6% Llenguadoc-Rosselló (MONTPELIER) 35,9% Treballadors amb estudis universitaris (% sobre ocupació total) 40,7% Midlands Oest (BIRMINGHAM) 35,6% 35,7% Viena (AT) (VIENA) 35,4% 60 29,7% Stuttgart (STUTTGART) 35,2% 2011 2012 37,0% UNIÓ EUROPEA 33,5% 2013 37,4% Lisboa (LISBOA) 31,8% 50 26,3% Düsseldorf (DÜSSELDORF) 28,6% 41,5% Istanbul (ISTANBUL) 27,3% 40 30,3% Croàcia Central (ZAGREB) 25,8% 29,9% Laci (ROMA) 24,6% 24,3% Llombardia (MILÀ) 20,3% 30 13,8% Ankara (ANKARA) 14,4% Nota: % sobre la població ocupada d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària, La base de dades 20 original conté 314 regions, si bé la taula recull una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat 10 60 Holanda Nord Irlanda del sud- Alta Baviera Catalunya Llombardia (Amsterdam) est (Dublín)) (Munic) (Barcelona) (Milà) Font: Eurostat 42,6 42,7 43,1 47,2 49,3 50,0 38,1 38,8 39,1 37,9 39,6 41,8 18,9 19,5 20,3 Millors escoles de negocis Barcelona, es manté com l’única ciutat amb dues escoles de negocis en el top 10 europeu europees l’any 2014 Barcelona és l’única ciutat amb dues institucions docents en el top 10 de les millors escoles de negocis del continent europeu el 2014, segons el rànquing del prestigiós diari Financial Times sobre els millors 100 programes d’MBA a jornada completa, que duu a terme des de fa 14 anys. Es tracta de les escoles de negoci IESE i ESADE, que per segon any consecutiu mantenen la 3a. i la 8a. posició en el rànquing europeu, respectivament; i queden per sobre d’es- coles tan reconegudes com la Saïd de la Universitat d’Oxford o la Warwick Business School, ambdues angleses. En el rànquing mundial IESE i ESADE també mantenen les mateixes posicions l’any 2014 que el precedent: 7a. i 22a., respectivament. D’altra banda, el rànquing Which MBA?, que publica anualment The Econo- mist Intelligence Unit, situa IESE en la 5a. posició en el rànquing mundial i ESADE en la 16a. l’any 2013. En ambdós casos suposa un ascens respecte 72 al 2012, quan aquestes escoles estaven en la 9a. i en la 18a. posició, respec- tivament. Aquests indicadors, any rere any, mostren com Barcelona és una ciutat d’excel·lència i de referència en formació empresarial a escala internacional. Posicionament en el rànquing europeu 3 3 3 4 4 4 4 4 5 6 7 7 8 8 8 8 9 10 10 12 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 IESE Business School ESADE Business School Font: Financial Times. Global MBA Ranking Informe Barcelona 2014. Mercat laboral i formació Rànquing europeu 2014 Escola de negocis Ciutat Rànquing mundial 2014 1 London Business School Londres 3 2 Insead Fontainebleau 5 3 Iese Business School Barcelona 7 4 IMD Lausana 12 5 IE Business School Madrid 13 6 University of Cambridge: Judge Cambridge 16 7 HEC Paris París 21 8 Esade Business School Barcelona 22 9 University of Oxford: Saïd Oxford 23 10 Warwick Business School Coventry 25 11 SDA Bocconi Milà 31 12 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 39 13 City University: Cass Londres 41 14 Manchester Business School Manchester 43 15 Cranfield School of Management Cranfield 46 16 Imperial College Business School Londres 49 17 The Lisbon MBA Lisboa 52 18 Hult International Business School RU/EUA/EAU/Xina 61 19 Mannheim Business School Mannheim 66 20 University of Strathclyde Business School Glasgow 73 73 21 Tilburg University, TiasNimbas Tilburg 74 21 Lancaster University Management School Lancaster 77 23 University of Bath School of Management Bath 84 24 Universität St Gallen St.Gallen 88 25 ESMT - European School of Manegement and Technology Berlín 89 26 University College Dublín: Smurfit Dublín 91 27 EM Lyon Business School Lió 95 28 Durham University Business School Durham 97 29 Vlerick Leuven Management School Gant 100 Font: Financial Times. Global MBA Ranking Síntesi L’any 2013, en un context de millora en els àmbits internacional i euro- En particular, destaca el posicionament de Barcelona en producció ci- peu, l’economia catalana ha deixat enrere el segon cicle recessiu de la entífica: és la cinquena ciutat d’Europa i l’onzena del món, segons el crisi actual i ha encetat la recuperació de l’activitat a partir del segon Knowledge Cities Ranking 2013, elaborat pel Centre de Política del Sòl i trimestre. Aquesta ha anat acompanyada de la creació neta d’ocupació Valoracions de la UPC. Cal esmentar que la Ciutat Comtal ocupava la al principi del 2014, fet que encara no s’havia produït des del 2007 i, per posició 27a. al món en producció científica l’any 2005 i que des de lla- tant, d’extraordinària rellevància per reduir l’elevada taxa d’atur de l’eco- vors ha registrat un ascens pràcticament ininterromput. Pel que fa als nomia. llocs de treball, cal destacar que l’ocupació en l’àmbit de la ciència i la tecnologia a Catalunya augmenta amb força el 2012, de manera que se En aquest context de millora generalitzada, la ciutat de Barcelona ha suavitza notablement el descens acumulat des del 2008, mentre que les aconseguit mantenir un bon posicionament econòmic i empresarial en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta retrocedeixen i els contextos internacional i europeu en la majoria d’indicadors recollits situen Catalunya com l’onzena regió d’Europa. En canvi, en l’àmbit de la en l’informe de l’Observatori Barcelona 2014 i, fins i tot, millorar posici- innovació els resultats del 2011 mostren un augment significatiu de les ons en alguns d’ells. patents tecnològiques (+35,8%) i una suau estabilització del nombre de patents PCT totals sol·licitades a l’àrea de Barcelona. Així doncs, Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, El turisme continua sent un dels pilars d’impuls econòmic a Barcelona, com ara les perspectives de futur, l’atractiu per als retailers internacio- sobretot en aquests moments de crisi en què la demanda interna és fe- nals, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització ble. La seva evolució és bona i això afavoreix el posicionament de Bar- 76 de reunions internacionals, i a la majoria d’ells millora el seu posiciona- celona a Europa, ja que se situa en el top 10 en nombre de passatgers ment respecte a l’any precedent. En concret, Barcelona ocupa el setè lloc a l’aeroport el 2013, la sisena en turistes internacionals el 2012 —tot i en la classificació de les ciutats europees amb millors perspectives de perdre una posició respecte a l’any anterior— i la primera en passatgers futur 2014-2015, segons la revista fDi Magazine del grup Financial Times, de creuers el 2012, per dotzè any consecutiu. Pel que fa al trànsit d’aero- fet que suposa un guany de quinze posicions respecte a l’any anterior i es ports, el de Barcelona és un dels que ha tingut un comportament positiu reafirma amb la primera posició general i en promoció d’inversió estran- enfront els descensos registrats a altres aeroports, com el de Madrid, gera entre les ciutats del sud d’Europa, reconegudes amb un premi per Atenes, Milà-Malpensa o Roma-Fiumicino. Cal remarcar, així mateix, el part de l’fDi Magazine. recent nomenament de l’Aeroport de Barcelona com el Millor Aeroport d’Europa 2014 en la categoria dels grans aeroports del continent —de Alhora, l’informe de KPMG atorga a la ciutat la desena posició global en més de 25 milions de passatgers— per la institució Airports Council In- recepció de projectes d’inversió estrangera i per al conjunt del període ternational (ACI). 2009-2013, mentre que l’informe Mori Global Power City Index, que com- para 40 grans ciutats del món, atorga a Barcelona el 19è. lloc mundial i el El capítol sobre sostenibilitat i qualitat de vida de l’Observatori Barcelona 10è. europeu per la seva competitivitat global. Així mateix, Barcelona és es renova aquest any gairebé totalment, ja que incorpora quatre indica- la primera ciutat del món en nombre de delegats i la tercera en nombre dors nous: smart cities, marca global, atractiu laboral i mobilitat, i cal de congressos internacionals organitzats en el període 2008-2012, se- remarcar que Barcelona està en el top 10 per als tres primers indicadors gons la International Congress and Convention Association (ICCA), men- i al top 20 en mobilitat al món. Concretament, és la 4a. smart city a Euro- tre que les perspectives d’exportació a Catalunya per al 2014 continuen pa i escala quatre posicions en un any en superar les ciutats d’Estocolm, sent favorables i la situen, un any més, en la banda alta del rànquing París, Hamburg i Londres, un resultat que reafirma el creixent lideratge europeu, per sobre de la mitjana de la UE i de països com Bèlgica o Ale- de la Ciutat Comtal en l’impuls internacional de la smart city cercant la manya. integració plena de l’ecologia, l’urbanisme i les tecnologies per millorar la sostenibilitat i la qualitat de vida dels ciutadans. Així mateix, Barcelona En els àmbits del coneixement i la tecnologia, Barcelona es manté ben és la 5a. ciutat en qualitat de vida i atractiu laboral en l’àmbit mundi- posicionada a escala europea i internacional i, a més, avança en indica- al i la 6a. en millor marca global segons el Guardian Cities Global Brand dors com els d’ocupats en serveis intensius en coneixement i alta tec- Barometer, que té en compte dos aspectes fonamentals per determinar nologia el 2012, treballadors en ciència i tecnologia el 2012, producció la marca: els actius —que engloben el clima, els llocs d’interès turístic, científica el 2013 i sol·licituds internacionals de patents tecnològiques el les infraestructures, el nivell de seguretat i la prosperitat econòmica— i 2011. l’aparició en els mitjans —opinions publicades en xarxes socials i men- Informe Barcelona 2014. Síntesi cions a mitjans de comunicació—. Pel que fa a la mobilitat, es consta- segons el rànquing del prestigiós diari The Financial Times sobre els mi- ta que la metròpoli catalana destaca positivament per l’estratègia i les llors 100 programes d’MBA a jornada completa, que elabora des de fa 14 accions del sector públic, la quota dels modes de desplaçament amb anys. Es tracta de les escoles de negoci IESE i ESADE, que per segon any emissions zero en el repartiment de la mobilitat, el rendiment de la bi- consecutiu mantenen la 3a. i la 8a. posició en el rànquing europeu, res- cicleta compartida i la densitat de l’espai viari —entre d’altres fortale- pectivament, i la 7a. i 22a. en el rànquing mundial. ses—, però necessita millorar en la reducció de la contaminació, l’alt preu del transport públic o el rendiment del cotxe compartit. Per últim i, per quart any consecutiu, l’informe de l’Observatori Barcelo- na presenta el monogràfic del Clima empresarial a l’àrea metropolitana Quant al cost de la vida, Barcelona es manté competitiva en relació amb de Barcelona (AMB), que analitza l’evolució de l’activitat l’any 2013 i les altres ciutats del món i, malgrat que puja una posició en el rànquing del previsions per al 2014. Aquesta anàlisi posa de manifest com el 2013 ha 2013, se situa per sota de ciutats com Madrid, Frankfurt o Munic, i del estat l’any d’inici de la recuperació econòmica i, per tant, de la millora de seu posicionament abans de la crisi. Pel que fa al nivell salarial, la Ciutat la marxa dels negocis a l’AMB —tot i que encara és negativa—, alhora que Comtal se situa en la franja intermèdia de nivell salarial brut a Europa s’ha moderat el descens dels preus de venda, de l’ocupació i de la inver- i al món el 2012, per sobre de ciutats com Roma, Seül, Dubai, Lisboa o sió. El sector que ha registrat la millora més notable de la marxa dels ne- Tel-Aviv. gocis ha estat el de l’hostaleria, gràcies al bon comportament del turisme estranger, seguit per l’industrial, que ha tingut bons resultats de l’expor- Barcelona es continua mantenint competitiva en els preus del sòl indus- tació. De cara al 2014 les opinions dels empresaris de l’AMB assenyalen trial, els preus de lloguer d’oficines i els preus dels locals comercials que la millora de la marxa dels negocis es consolida el primer trimestre l’any 2013. Els lloguers dels locals es mantenen o augmenten als princi- i preveuen que agafarà impuls en el segon trimestre, especialment a la 77 pals carrers comercials de la ciutat, la qual cosa reflecteix la robustesa indústria, l’hostaleria i la resta de serveis (sense el comerç). de la demanda i el creixent atractiu de Barcelona en el segment de luxe. En paral·lel, la reducció dels preus de lloguer d’oficines i l’estabilitat dels preus del sòl industrial a la Ciutat Comtal la situen en la banda bai- xa i intermèdia, respectivament, en el context de ciutats de referència de l’àrea d’Europa, Orient Mitjà i Àfrica, fet que afavorirà l’atractiu de Bar- celona per fer-hi negocis a mesura que la recuperació guanyi embran- zida. Per contra, i malgrat que els tipus impositius de l’IVA i de societats s’han mantingut estables el 2013, aquests situen Espanya en la banda alta respecte als tipus mitjans a la Unió Europea. En l’àmbit del mercat laboral, el 2013 la taxa d’ocupació de Catalunya se situa novament per sota de la mitjana europea i la taxa d’atur duplica amb escreix la mitjana de la UE, malgrat la millora que ha començat a registrar en els darrers mesos de l’any. D’altra banda, el procés d’ajust laboral derivat de la crisi ha estat de menor intensitat a Barcelona que al seu entorn i la ciutat tanca l’any amb una taxa d’ocupació equiparable a la taxa europea i una taxa d’atur més propera a la taxa europea que a l’espanyola. En l’àmbit de la formació superior, Catalunya i Barcelona han fet un pro- grés important en els darrers anys. El 2013 el 41,8% dels treballadors de Catalunya tenen estudis universitaris, xifra clarament per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que supera les de regions de referència com les de Manchester, Munic, Lió o Milà, a més de situar-se lleugerament per sobre de la mitjana espanyola per primera vegada des del 2009. Així mateix, Barcelona és l’única ciutat amb dues institucions docents en el Ocupats serveis Competitivitat Millors Perspectives Projectes Atractiu per Organització intensu Treballadors en global perspectives Taxa d’activitat empresarials d’inversió als retailers de reunions en coneixement ciència Producció de les ciutats de futur emprenedora1,3 exportacions1,3 estrangera internacionals internacionals i tecnologia punta i tecnologia2 científica 2013 2014/2015 2013 2014 2013 2012 2013 2012 2012 2013 1 Londres Londres Brasil Portugal Londres Londres París París París Pequín 2 Nova York Hèlsinki Argentina Finlàndia Xangai París Madrid Madrid Madrid Londres 3 París Eindhoven Xina Sèrbia Hong Kong Moscou Viena Milà Londres Tòquio 4 Tòquio Cambridge Letònia Lituània Nova York Milà Barcelona Londres exterior Varsòvia Seül 5 Singapur Dublín Estats Units Letònia São Paulo Madrid Berlín Munic Barcelona Xangai 6 Seül Munic Hongria Estònia Sydney Roma Singapur Roma Lió Boston 78 7 Amsterdam Barcelona Eslovàquia Espanya París Munic Londres Varsòvia Milà París 8 Berlín Berlín Polònia Turquia Moscou St. Petersburg Istanbul Barcelona Munic Nova York 9 Viena Amsterdam Països Baixos Bulgària Pequín Praga Lisboa Istanbul Berlín Madrid 10 Frankfurt Reading Suècia Polònia Barcelona Barcelona Seül Londres interior Stuttgart Moscou 11 Hong Kong Edimburg Suïssa Malta San Francisco Istanbul Praga Oxford Düsseldorf Barcelona 12 Xangai Viena Mitjana UE Grècia Düsseldorf Berlín Amsterdam Estocolm Sevilla Toronto 13 Sydney Glasgow Regne Unit Barcelona Dublín Hamburg Dublín Berlín Frankfurt Cambridge-Ma 14 ... Rotterdam Barcelona Itàlia Tòquio Viena Buenos Aires Brighton Colònia Baltimore 15 19 Barcelona Lió Catalunya Eslovènia Amsterdam Amsterdam Brussel·les Lió Marsella São Paulo 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països Informe Barcelona 2014. Síntesi Sol·licituds de Aeroports de Turistes Passatgers Smart cities patents PCT1,2 passatgers internacionals de creuers a Europa Marca global Qualitat de vida Atractiu laboral Mobilitat Cost de la vida 2011 2013 2012 2012 2013 2014 2012 2014 2013 2013 1 Tòquio Londres Heathrow Hong Kong Miami Copenhaguen Los Angeles Tòquio París Hong Kong Luanda (LHR) 2 San José París Roissy Singapur Port Canaveral Amsterdam Nova York Estocolm Londres Estocolm Moscou (CDG) 3 Seül Frankfurt Bangkok Port Everglades Viena Londres París Toronto Amsterdam Tòquio (FRA) 4 Nova York Amsterdam Londres Barcelona Barcelona París Oslo Calgary Copenhaguen N’Djamena (AMS) 5 Boston Istanbul Macau Venècia París Seül Barcelona Barcelona Viena Singapur (IST) 6 Osaka Madrid Kuala Lumpur Southampton Estocolm Barcelona Toronto Vancouver Singapur Hong Kong (MAD) 7 Los Angeles Munic Shenzhen Galveston Londres Rio de Janeiro Hèlsinki Madrid París Ginebra 79 (MUC) 8 Houston Roma-Fiumicino Nova York Nova York Hamburg San Francisco Seül Montreal Zuric Zuric (FCO) 9 Xicago Londres Gatwick Antalya Nova Orleans Berlín Las Vegas Londres Estocolm Londres Bern (LGW) 10 Seattle Barcelona París Tampa Hèlsinki Dubai Milà Sydney Hèlsinki Sydney (BCN) 11 Stuttgart Moscou Domo- Istanbul Seattle Istanbul Auckland Oslo Munic Oslo dedovo (DME) 12 Munic Moscou Roma Long Beach Madrid Atenes Halifax Stuttgart Osaka (SVO) 13 Estocolm París Orly Dubai Singapur Xicago Viena Hong Kong Berlín Seül (ORY) 14 … Antalya … Santos Singapur Melbourne Berlín ... … (AYT) 15 19 Barcelona Zuric 23 Barcelona Copenhaguen Bangkok Amsterdam Seattle 20 Barcelona 84 Barcelona (ZHR) 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països 4 Rànquing de menys a més valor Preu lloguer Treballadors Impost de Preu lloguer locals Preu lloguer Nivells Taxa Taxa amb estudis Societats1,3 oficines comercials3 sòl industrial salarials ocupació1,2 d’atur1,2,4 universitaris1,2 Escoles de negocis 2013 2013 2013 2013 2012 2013 2013 2013 2014 Estats Units Londres- Hong Kong- 1 Abu Dhabi Zuric Munic Munic Londres Londres - London Business School West End Causeway Bay Nova York 2 Japó Moscou Ginebra Ginebra Estocolm Praga Bilbao Fontainebleau - Insead 5th Avenue París-Av. des 3 Argentina París Champs-Élysées Londres Copenhaguen Oslo Stuttgart Oslo Barcelona - Iese Business School 4 Bèlgica Ginebra Londres-New Oslo Oslo Stuttgart Oslo Brussel·les Lausana - IMD Bond Street 5 India Londres ciutat Tòquio- Ginza Hèlsinki Luxemburg Amsterdam Frankfurt Hèlsinki Madrid - IE Business School Milà-Via 6 França Zuric Zuric Nova York Copenhaguen Hamburg Madrid Cambridge - University of Cambridge: Judge Montenapoleone 80 7 Itàlia Dubai Zuric- Moscou Sydney Frankfurt Düsseldorf Edimburg París - HEC París Bahnhofstrasse 8 Austràlia St. Petersburg Sydney-Pitt Estocolm Tòquio Hamburg Amsterdam Dublín Barcelona - Esade Business School Street Mall 9 Barcelona Oslo Seül- St. Petersburg Munic Praga Hèlsinki Estocolm Oxford - University of Oxford: Saïd Myeongdong 10 Tunísia Estocolm Viena- París Frankfurt Hèlsinki Estocolm Copenhagen Coventry - Warwick Business School Kohlmarkt 11 Alemanya Milà Munic- Dubai Los Angeles Rotterdam Edimburg París Milà - SDA Bocconi Kaufingerstrasse Moscou- Rotterdam - Rotterdam School 12 Luxemburg Frankfurt Glasgow Xicago Edimburg Rotterdam Glasgow Stoleshnikov of Management, Erasmus 13 Sud-àfrica Istanbul Pequín- Edimburg Estocolm Londres Copenhagen Atenes Wangfujing Londres: City University: Cass 14 Noruega … São Paulo- ... … … … … Iguatemi Shopping Manchester - Manchester Business School 15 Canadà 45 Barcelona Barcelona- 20 Barcelona 29 Barcelona 35 Barcelona 41 Barcelona 17 Barcelona l’Àngel Cranfield - Cranfield School of Management Portal de 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països 4 Rànquing de menys a més valor Informe Barcelona 2014. Síntesi 81 Monogràfic CLIMA EMPRESARIAL A Resum executiu L’ÀREA METROPOLITANA DE • El 2013 ha estat l’any de la recuperació econòmica i, per tant, de la millora de la marxa dels negocis a l’àrea metropolitana de Barcelona BARCELONA (AMB), tot i que encara és negativa. • El sector que ha registrat la millora més notable ha estat el de Situació del 2013 i previsions per al 2014 l’hostaleria, gràcies al bon comportament del turisme estranger, seguit per l’industrial, que també ha tingut bons resultats de l’exportació. Índex • L’any 2013 també es modera el descens dels preus de venda, de l’ocupació i de la inversió a l’AMB. 1. Situació i evolució del clima empresarial el 2013 • Destaca el sector de l’hostaleria per registrar un saldo anual lleugerament positiu per a la inversió. 2. Factors que han limitat la bona marxa dels negocis el 2013 • També destaca el cas de la indústria, que el darrer trimestre de l’any ha 3. Situació i perspectives empresarials el primer semestre del 2014 registrat un saldo moderadament positiu per a l’ocupació. 84 4. Relació de gràfics i taules • El sector de la construcció continua registrant els saldos més negatius de tots els sectors analitzats, i pitjors que al conjunt de Catalunya. 5. Annex metodològic • La recuperació de l’activitat ha afavorit la pèrdua de pes de la feblesa de la demanda com a factor limitador per a la bona marxa dels negocis, tot i que continua sent el més esmentat per les empreses. • Per contra, l’augment de la competència, segon factor més esmentat, pràcticament no es debilita. A l’hostaleria guanya pes com a factor limitador i fins i tot supera el de la feblesa de la demanda. • El tercer factor, les dificultats de finançament, també perd una mica de pes però aquestes encara són elevades en perspectiva històrica. • La millora de la marxa dels negocis es consolida el primer trimestre del 2014 i es preveu que agafi impuls en el segon trimestre, especialment a la indústria, l’hostaleria i la resta de serveis (sense el comerç). Informe Barcelona 2014. Monogràfic 1. Situació i evolució del clima empresarial el 2013 Així, els resultats de l’enquesta a l’AMB posen de manifest com ha aug- mentat el percentatge d’empresaris que ha assenyalat una marxa dels El 2013 ha estat un any de millora en el context europeu, espanyol, cata- negocis favorable, del 9% el 2012 al 15% el 2013, alhora que ha disminu- là i també a l’àrea metropolitana de Barcelona, des del segon trimestre ït el percentatge d’empresaris que la considera desfavorable, del 53% al de l’any, segons l’Enquesta de clima empresarial de la Cambra de Co- 41%, en el mateix període. Aquesta millora es registra a tots els sectors, merç de Barcelona i l’Idescat. però destaca el de l’hostaleria perquè el percentatge d’empresaris que qualifica la marxa dels negocis de favorable equipara el que la qualifica La situació de la marxa dels negocis a l’AMB encara és negativa però de desfavorable i, per tant, deixa de registrar un saldo negatiu. ho és menys que l’any anterior, i aquesta millora és generalitzada a tots els sectors de l’enquesta. La millora més notable és la de l’hostaleria, La marxa dels negocis al conjunt de Catalunya també ha millorat: el seguida per la de la indústria. De fet, l’exportació industrial continua te- 2013 és menys negativa que l’any anterior, si bé continua sent lleugera- nint un comportament positiu l’any 2013 i fins i tot una mica millor que ment més negativa que a l’AMB ja que el percentatge d’empresaris que el del 2012. assenyala que la marxa dels negocis ha estat favorable és del 13%, una mica inferior al 15% de l’AMB, mentre que el percentatge que l’assenya- En comparació del conjunt de Catalunya, la marxa dels negocis a l’AMB la com a desfavorable és del 41%, idèntic al de l’AMB. ha estat una mica menys negativa l’any 2013. Taula 1.1. Clima empresarial al conjunt de l’economia2. Gràfic 1.1. Evolució de la marxa dels negocis al conjunt de l’economia. Comparativa amb Catalunya Situació 2012-2013. Comparativa amb Catalunya. Saldos1 en percentatge Conjunt de l’economia AMB Catalunya 85 Situació de l’any 2013 Marxa del negoci Desfavorable Desfavorable 0 -5 Evolució el 2013 respecte al 2012 -10 Preus de venda -15 Nombre d’ocupats -20 Inversió realitzada -25 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat -30 Positiu i millora respecte a l’any anterior Negatiu i millora respecte a l’any anterior -35 Positiu i empitjora respecte a l’any anterior Negatiu i empitjora respecte a l’any anterior -40 Positiu i no canvia respecte a l’any anterior Negatiu i no canvia respecte a l’any anterior -45 2 Els resultats per al conjunt de l’economia són l’agregació dels resultats de la indústria, la construcció, el -50 comerç, l’hostaleria i la resta de serveis. A partir del 2013 ja no es presenten resultats de l’Enquesta per a 2012 2013 Espanya perquè no estan disponibles. L’INE només publica els resultats de l’Indicador de Clima Empresa- rial Harmonitzat per al global d’Espanya i per sectors. AMB Catalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Els preus de venda a l’AMB suavitzen la caiguda el 2013 respecte al 2012. D’una banda, disminueix el percentatge de respostes negatives (descens 1 El saldo és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que assenyala que la marxa dels negocis ha estat favorable i el percentatge d’establiments que assenyala que ha estat desfavorable. dels preus), del 21% el 2012 al 17% el 2013, i de l’altra també cau el de respostes positives (augment dels preus), però en menor proporció, del 7% el 2012 al 6% el 2013. Aquesta evolució ha anat en línia amb la de L’any 2013 la marxa dels negocis a l’àrea metropolitana de Barcelona ha l’activitat. Les dades trimestrals de l’enquesta mostren com la modera- estat menys desfavorable que el 2012. De fet, aquesta millora s’ha anat ció del descens dels preus es registra a partir del segon trimestre, mo- produint progressivament al llarg de l’any, a partir del segon trimestre, ment en què s’inicia també la recuperació de l’activitat econòmica. tal com s’ha vist en l’evolució de l’activitat econòmica, que ha deixat d’es- tar en terreny negatiu. Per tant, en el quart trimestre del 2013 la mar- La moderació de la caiguda dels preus és força generalitzada per sec- xa dels negocis ha registrat el saldo menys negatiu des que es disposa tors; només és una excepció el de la construcció, que, a diferència de d’aquesta sèrie, és a dir, des del 2009. la resta, registra una lleugera acceleració de la caiguda dels preus de venda l’any 2013. L’ocupació a l’àrea metropolitana de Barcelona també presenta un des- Resultats sectorials: cens anual més suau el 2013 en registrar un augment del percentatge de respostes positives (creixement dels ocupats), del 6% el 2012 a l’11% el La millora de la marxa dels negocis a l’AMB l’any 2013 s’ha donat a 2013; i alhora en mantenir-se estable el percentatge de respostes nega- tots els sectors analitzats a l’Enquesta de clima empresarial, en més o tives (disminució dels ocupats) en el 27%. En efecte, les dades d’afiliats menys mesura. El sector que ha registrat la millora més notable ha estat a la Seguretat Social (règim general i d’autònoms) confirmen aquesta el de l’hostaleria gràcies al bon comportament del turisme estranger, tendència. El 31 de desembre del 2013 el nombre d’afiliats a l’AMB era seguit per l’industrial, que també ha tingut bons resultats per a l’expor- d’ 1.891.746 persones, la qual cosa suposa un -0,1% anual, caiguda molt tació. més suau que el -7% registrat el 31 de desembre del 2012. En aquest cas, com en el dels preus, la moderació de la caiguda de l’ocupació a Així doncs, el sector de la indústria3 a l’AMB mostra el 2013 un saldo for- l’AMB es dóna en el moment que comença a recuperar-se el creixement ça menys negatiu per a la marxa dels negocis que l’any anterior. Aquesta de l’activitat productiva, és a dir, a partir del segon trimestre del 2013. millora és encara més notable si s’analitza la seva evolució trimestre a trimestre. De fet, el darrer trimestre del 2013 el percentatge de respos- Les xifres d’afiliats a la Seguretat Social per grans sectors mostren com tes positives (marxa dels negocis favorable), del 26%, gairebé s’equipara la moderació del descens de l’ocupació s’ha donat tant a la indústria com al percentatge de respostes negatives (marxa dels negocis desfavora- a la construcció, i fins i tot s’ha registrat un creixement dels afiliats als ble), del 29%. En el conjunt del 2013 aquests percentatges han estat del serveis, del 0,8% el 31 de desembre del 2013 respecte a la mateixa data 20% i del 32%, respectivament, amb la qual cosa s’obté un saldo menys de l’any precedent. Dintre del sector serveis, les branques que més han negatiu que l’any 2012, en què aquests percentatges van ser del 51% per contribuït al creixement de l’ocupació han estat les següents: activitats a les respostes negatives i del 12% per a les respostes positives. 86 administratives, administració pública, serveis socials sense allotjament, educació, serveis de tecnologies de la informació, serveis de menjar i be- Aquesta millora de la marxa dels negocis a la indústria ha estat afavo- gudes, i serveis d’allotjament. Precisament, les dues últimes són les que rida per l’evolució positiva de l’exportació. Els resultats de l’enquesta componen la branca de l’hostaleria a l’Enquesta de clima empresarial, mostren un saldo positiu per a aquesta variable, que, a més, és una mica que com es veurà més endavant és el sector amb una millor evolució més positiu que el 2012. El 2013 el percentatge d’empresaris que ha as- de l’ocupació dels analitzats. Val a dir, però, que les xifres d’afiliats a la senyalat un increment de les vendes a l’estranger ha estat del 19%, lleu- indústria de l’AMB també presenten resultats positius per a les branques gerament superior al del 2012 (18%), i supera el percentatge d’empresa- de la indústria química, la de productes farmacèutics i la de manufac- ris que ha indicat una caiguda, de l’11% el 2013, inferior al 13% del 2012. tures diverses, en què l’ocupació ha crescut el 31 de desembre del 2013 Tanmateix, també cal dir que el creixement nominal de les exportacions respecte el mateix període del 2012. Els resultats de l’Enquesta de clima de béns ha estat feble (del 0,5% anual el 2013), força inferior al de l’any empresarial a la indústria de l’AMB també posen de manifest la millora precedent (7,1%), si bé ha estat superior a la mitjana de Catalunya (del de l’evolució de l’ocupació en aquest sector, especialment el darrer tri- 0,1% el 2013), segons dades de la Secretaria d’Estat de Comerç. També mestre del 2013, en què es registra un saldo lleugerament positiu, com els resultats de l’Enquesta de clima empresarial mostren com el saldo s’analitzarà més endavant. per a l’exportació de la indústria de l’AMB el 2013 ha estat lleugerament superior al del conjunt del Principat. L’evolució de la inversió també millora l’any 2013 en registrar un saldo menys negatiu que el 2012. Aquest resultat obeeix al creixement de les Pel que fa als preus de venda, aquests han moderat la caiguda el 2013, respostes positives (augment de la inversió), del 7% el 2012 al 18% el especialment el darrer trimestre de l’any, en què la sortida de la recessió 2013, un augment d’11 punts percentuals, que supera el de les respostes va donar senyals de consolidació i, a més, va anar acompanyada d’una negatives (descens de la inversió), que ha passat del 27% el 2012 al 31% certa recuperació de la demanda interna, especialment del consum de el 2013 (de 4 punts percentuals). Tots els sectors de l’enquesta registren les famílies, però també de la inversió4. Així, l’any 2013 el percentatge aquesta millora, excepte el de la construcció —que registra un saldo més d’empresaris que ha assenyalat un creixement dels preus ha disminuït negatiu l’any 2013—, i el que més destaca és el de l’hostaleria per regis- lleugerament fins al 6% (7% el 2012), alhora que també ha disminuït el trar un saldo moderadament positiu, com es veurà més endavant. percentatge d’empresaris que ha assenyalat un descens i, a més, ho ha fet en una proporció més elevada, fins al 17% (21% el 2012). 3A partir de l’any 2013, l’enquesta ha ampliat les branques industrials analitzades per cobrir el conjunt de la indústria, no només la manufacturera, com s’havia fet fins ara. 4Les dades per a Catalunya mostren com el darrer trimestre del 2013 el consum de les llars va assolir un creixement interanual positiu per primera vegada en els darrers tres anys i mig, alhora que la inversió en béns d’equipament pràcticament va frenar-ne la caiguda, en termes interanuals. Informe Barcelona 2014. Monogràfic Ara bé, la millora més notable a la indústria s’ha donat en termes d’ocu- Taula 1.3. Clima empresarial a la construcció. pació, deixant de banda, és clar, l’exportació, que està sent el factor im- Comparativa amb Catalunya pulsor de l’activitat industrial durant els darrers quatre anys de la crisi. Construcció AMB Catalunya Així, l’any 2013 en conjunt s’ha moderat la caiguda de l’ocupació indus- Situació de l’any 2013 trial a l’AMB, però sobretot cal destacar que el quart trimestre de l’any el sector ha registrat un saldo lleugerament positiu, és a dir, el percentat- Marxa dels negocis Desfavorable Desfavorable ge d’empresaris que ha assenyalat un augment dels ocupats ha superat Evolució el 2013 respecte al 2012 lleugerament el percentatge que n’ha indicat una disminució (del 10% i Preus de venda del 9%, respectivament). Per al conjunt del 2013 el percentatge d’empre- Nombre d’ocupats saris que ha assenyalat un creixement dels preus ha estat del 10% (7% el Inversió realitzada 2012) i el que ha assenyalat una caiguda, del 16% (22% el 2012). Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat La inversió5 també ha registrat una millora notable en presentar un sal- do menys negatiu el 2013 que l’any anterior, però, a més, aquest s’apro- Positiu i millora respecte a l’any anterior Negatiu i millora respecte a l’any anterior Positiu i empitjora respecte a l’any anterior Negatiu i empitjora respecte a l’any anterior pa a zero, és a dir, el percentatge d’empreses que ha assenyalat que Positiu i no canvia respecte a l’any anterior Negatiu i no canvia respecte a l’any anterior la inversió creix (del 22%) s’aproxima al percentatge que ha assenyalat que aquesta disminueix (del 26%). Per tant, això indica que la caiguda de Pel que fa a la marxa dels negocis, el percentatge d’empresaris que l’as- la inversió a la indústria de l’AMB gairebé es frena el 2013, després del senyala com a favorable ha pujat una mica, fins al 4% (2% el 2012) i el descens del 2012. Aquest evolució és coherent amb la que ha presentat que l’assenyala com a desfavorable s’ha reduït fins al 67% el 2013 (71% la inversió en béns d’equipament per al conjunt de Catalunya. el 2012), però aquest percentatge continua sent molt elevat, sobretot en 87 comparació de la resta de sectors analitzats a l’enquesta, per als quals Taula 1.2. Clima empresarial a la indústria. se situa principalment a l’entorn del 30%. El darrer trimestre del 2013, Comparativa amb Catalunya però, aquests percentatges han millorat: el de respostes positives ha pu- jat fins al 5% i el de respostes negatives ha disminuït fins al 50%. Indústria AMB Catalunya Situació de l’any 2013 La caiguda dels preus de venda s’ha suavitzat el 2013, però també per a Marxa dels negocis Desfaforable Desfaforable aquesta variable el sector registra el saldo més negatiu de tots els sec- Evolució el 2013 respecte al 2012 tors analitzats. Així, el percentatge d’empresaris del sector que apunta Exportació un descens dels preus ha baixat del 46% el 2012 fins al 42% el 2013, alhora que ha pujat una mica el percentatge d’empresaris que apunta un Preus de venda increment dels preus, de l’1% el 2012 al 3% el 2013. Nombre d’ocupats Inversió realitzada En canvi, en el cas de l’ocupació no s’observa una millora clara. En el conjunt de l’any 2013 el saldo es manté igual de negatiu que el prece- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat dent, i per trimestres tampoc no es veu una tendència de millora clara. Així, en el conjunt del 2013 el percentatge d’empresaris que indica que Els resultats de l’enquesta a la indústria de l’AMB són lleugerament l’ocupació disminuirà ha estat del 51% (50% el 2012) i el que indica que menys negatius que al conjunt de Catalunya per a la marxa dels negocis augmentarà ha estat del 3% (2% l’any anterior). i la inversió, i més positius en el cas de l’exportació, com ja s’ha indicat. Alhora, cal esmentar que en el cas de l’ocupació els resultats del darrer Així mateix, l’evolució de la inversió no millora, sinó que empitjora en trimestre del 2013 són millors a l’AMB, on el saldo és lleugerament posi- registrar un saldo més negatiu l’any 2013 que l’anterior. El 63% dels tiu, fet que no s’observa al conjunt de Catalunya. empresaris apunten que aquesta ha caigut, enfront del 44% registrat el 2012; només el 3% indica que ha augmentat, més o menys com el 2012 El sector de la construcció és el que continua registrant els saldos més (2%). negatius, i la millora més marcada per a la marxa dels negocis només s’ha vist en el darrer trimestre del 2013, de manera que en el conjunt de En general, els resultats de l’Enquesta de clima empresarial al sector l’any la millora ha estat reduïda. És més, per a altres de les variables ana- de la construcció mostren saldos més negatius a l’àrea metropolitana de litzades ni tan sols hi ha hagut gaire millora, com s’explica a continuació. Barcelona que al conjunt de Catalunya l’any 2013. Probablement, aquest resultat obeeix al fet que els habitatges iniciats hagin disminuït més a 5A partir del 2013 la pregunta de l’Enquesta de clima empresarial sobre inversió ha passat a fer-se només l’AMB que a la resta del Principat ja que a la primera el sòl és més escàs. una vegada a l’any. Per tant, ja no es disposa de resultats trimestrals i la pregunta es fa respecte a l’evolu- ció de la inversió anual i no trimestral, com es feia abans. El comerç de l’AMB continua sent el que registra l’any 2013 un saldo de la Taula 1.4. Clima empresarial al comerç. marxa dels negocis més negatiu, després de la construcció. Tanmateix, Comparativa amb Catalunya també és cert que aquest saldo registra una millora respecte al 2012, ja Comerç AMB Catalunya que és menys negatiu. El 2013 el 52% dels empresaris del sector asse- Situació de l’any 2013 nyala que la marxa dels negocis ha estat desfavorable, enfront del 10% que assenyala que ha estat favorable, mentre que l’any anterior aquests Marxa dels negocis Desfavorable Desfavorable eren del 66% i del 6%, respectivament. Tot i que les millores d’aquests Evolució el 2013 respecte al 2012 percentatges i, per tant, del saldo resultant, poden semblar reduïdes, cal Preus de venda destacar que la millora de la marxa dels negocis ha anat avançant pro- Nombre d’ocupats gressivament a mesura que avançava l’any i el darrer trimestre del 2013 Inversió realitzada ha estat força significativa. El quart trimestre el percentatge d’empresa- ris que ha qualificat la marxa dels negocis com a desfavorable ha baixat Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat fins al 33%, i el que l’ha qualificada de favorable ha pujat fins al 17%, mentre que en el mateix trimestre del 2012 aquests percentatges eren Positiu i millora respecte a l’any anterior Negatiu i millora respecte a l’any anterior Positiu i empitjora respecte a l’any anterior Negatiu i empitjora respecte a l’any anterior del 64% i del 8%, respectivament. Per tant, el saldo resultant és el menys Positiu i no canvia respecte a l’any anterior Negatiu i no canvia respecte a l’any anterior negatiu de tots els trimestres del 2012 i del 2013. La caiguda dels preus de venda s’ha accelerat l’any 2013 amb relació al Taula 1.5. Clima empresarial a l’hostaleria. 2012 en elevar-se el percentatge d’empresaris que apunta un descens, Comparativa amb Catalunya 88 fins al 26% (21% el 2012), i reduir-se el que apunta un increment, fins al Hostaleria AMB Catalunya 7% (13% el 2012). Situació de l’any 2013 Pel que fa a la reducció de l’ocupació, aquesta s’ha mantingut força esta- Marxa dels negocis Desfavorable Desfavorable ble el 2013 per segon any consecutiu, és a dir, el saldo és pràcticament Evolució el 2012 respecte al 2011 idèntic al dels anys 2012 i 2011, tot i que els percentatges de respostes Preus de venda han variat lleugerament. D’una banda, ha augmentat el percentatge de Nombre d’ocupats respostes negatives (això és, que indiquen una caiguda de l’ocupació), Inversió realitzada fins al 29% (24% l’any anterior). De l’altra, també ha pujat, en una pro- porció similar, el percentatge de respostes positives (augment de l’ocu- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat pació), fins a l’11% (4% el 2012). Positiu i millora respecte a l’any anterior Negatiu i millora respecte a l’any anterior La inversió també registra una important millora el 2013, en què pràc- Positiu i empitjora respecte a l’any anterior Negatiu i empitjora respecte a l’any anterior Positiu i no canvia respecte a l’any anterior Negatiu i no canvia respecte a l’any anterior ticament frena la caiguda. En efecte, aquest any el percentatge d’em- presaris del sector del comerç de l’AMB que indica un increment de la inversió ha pujat notablement, des del 7% el 2012 fins al 20% el 2013. Alhora, el percentatge d’empresaris que indica una disminució de la in- versió s’ha estabilitzat en el 27% (26% el 2012). Els resultats de l’Enquesta de clima empresarial a l’AMB el 2013 mostren saldos anuals una mica més negatius que al conjunt de Catalunya, excepte per a la inversió. Tanmateix, també cal dir que la millora de la marxa dels negocis el darrer trimestre de l’any ha deixat un saldo una mica menys ne- gatiu a l’àrea metropolitana que al Principat. Probablement quan la deman- da afluixa es nota més a l’AMB, que concentra gran part del comerç de Ca- talunya, però quan aquesta millora, també té més impacte a l’AMB. Informe Barcelona 2014. Monogràfic L’hostaleria és, amb diferència, el sector que ha registrat la millor evo- Taula 1.6. Clima empresarial a la resta de serveis. lució de la marxa dels negocis l’any 2013, i no només ha estat millor que Comparativa amb Catalunya la de la resta de sectors analitzats a l’Enquesta de clima empresarial, Resta de serveis AMB Catalunya sinó que, a més, ha registrat saldos positius per a la marxa dels nego- cis des del segon fins a l’últim trimestre del 2013. És cert que una part Situació de l’any 2013 d’aquest resultat favorable prové de l’estacionalitat dels trimestres, però Marxa dels negocis Desfavorable Desfavorable cal esmentar que els resultats obtinguts han estat iguals o millors que Evolució el 2013 respecte al 2012 els dels mateixos trimestres del 2012. La diferència més marcada es Preus de venda registra el darrer trimestre de l’any: el 2013 es registra un saldo posi- Nombre d’ocupats tiu, amb un 33% dels empresaris que qualifica la marxa dels negocis de favorable, superior al 23% que la qualifica de desfavorable, mentre que Inversió realitzada el 2012 aquests percentatges eren del 7% i del 48%, respectivament, fet Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat que dóna com a resultat un saldo força negatiu. En el conjunt del 2013 la millora del saldo de la marxa dels negocis a l’hostaleria ha estat reduï- Positiu i millora respecte a l’any anterior Negatiu i millora respecte a l’any anterior da pel saldo altament negatiu que es va registrar el primer trimestre de Positiu i empitjora respecte a l’any anterior Negatiu i empitjora respecte a l’any anterior Positiu i no canvia respecte a l’any anterior Negatiu i no canvia respecte a l’any anterior l’any. En el conjunt de l’any 2013 els preus de venda han continuat caient, com A la resta de serveis la marxa dels negocis millora el 2013 i és menys el 2012, si bé ho han fet a un ritme més suau. Cal esmentar, però, que negativa que el 2012, una millora que es fa més evident amb les dades el segon i el tercer trimestre aquests van créixer, senyal que les tem- d’evolució trimestral. En termes anuals, el percentatge d’empresaris del porades de Setmana Santa i estiu van ser bones, mentre que el tercer sector de l’AMB que han assenyalat una marxa dels negocis desfavorable 89 trimestre del 2012 es va registrar un saldo notablement negatiu per als ha disminuït del 48% el 2012 al 36% el 2013, alhora que ha augmentat el preus del sector a l’AMB. percentatge que l’assenyala com a favorable, del 7% al 12%, respectiva- ment. Ara bé, cal remarcar que les xifres del darrer trimestre del 2013 El nombre d’ocupats també va evolucionar positivament en el conjunt del encara són millors: el percentatge de respostes negatives (marxa dels 2013 en frenar la caiguda de l’any anterior. L’evolució més favorable va negocis desfavorable) baixa fins al 30% i el de respostes positives (marxa ser la del segon i el tercer trimestre, en què es van registrar saldos posi- dels negocis favorable) s’eleva fins al 16%. tius, és a dir, es va crear ocupació. El descens dels preus de venda es modera l’any 2013 respecte a l’anteri- Ara bé, la inversió va ser la variable que va registrar el millor comporta- or en registrar una disminució del percentatge d’empresaris que apunta ment en el conjunt del 2013 ja que va presentar un saldo lleugerament una caiguda, fins al 23% (29% l’any 2012) i mantenir-se estable en el 3% positiu: el percentatge d’empresaris que van assenyalar un augment de la el percentatge d’empresaris que apunta un increment. Com abans, la inversió va superar el que en va assenyalar una disminució, la qual cosa moderació és fa més evident amb les dades trimestrals, en què aquests millora el resultat negatiu del 2012. Aquests percentatges van ser del 27% percentatges són del 18% i de l’1%, respectivament, mentre que el pri- i del 19%, respectivament (enfront del 7% i del 20% respectiu del 2012). mer trimestre eren del 31% i del 8%, respectivament. Aquesta evolució fa que l’hostaleria a l’AMB sigui l’únic sector que registra un saldo positiu per a la inversió el 2013. L’ocupació també segueix la mateixa evolució: se suavitza la caiguda en registrar un saldo menys negatiu a mesura que han anat avançant els tri- L’hostaleria a l’àrea metropolitana de Barcelona ha registrat millors resul- mestres del 2013 i, per tant, també en el conjunt de l’any. Així, el 2013 el tats per a totes les variables analitzades a l’Enquesta de clima empresarial 29% dels empresaris apunta que l’ocupació ha disminuït, pràcticament el l’any 2013 que al conjunt del Principat. Els resultats més destacats es tro- mateix percentatge que el 2012 (28%), però augmenta el percentatge d’em- ben a la marxa dels negocis i la inversió i, en menor mesura, a l’ocupació. presaris que apunta un creixement de l’ocupació, fins al 12% (7% el 2012). En el cas de la marxa dels negocis, a l’AMB es registren tres trimestres consecutius amb saldos positius (el percentatge d’empresaris que asse- La inversió també millora i registra un saldo menys negatiu, de manera nyala una marxa dels negocis favorable supera el que l’assenyala desfa- que el 2013 s’ha suavitzat el descens respecte a l’any precedent. D’una vorable), mentre que a Catalunya només passa el tercer trimestre, el de banda, ha crescut el percentatge d’empresaris que n’indica un creixement, temporada alta. En aquest cas, el fet que el turisme a Barcelona sigui cada fins al 18% (6% el 2012), i, de l’altra, també ha crescut el que n’assenyala vegada menys estacional i alhora hi hagi una important afluència de tu- una caiguda, però ho ha fet en menor proporció, fins al 30% (26% el 2012). risme de negocis fa que el sector de l’hostaleria tingui una evolució més favorable a l’AMB que a la resta de Catalunya. Paral·lelament, la inversió En general, la branca de la resta de serveis registra saldos lleugerament registra un saldo més positiu a l’AMB que al conjunt de Catalunya, i també menys negatius a l’AMB que al conjunt de Catalunya en totes les varia- registra un saldo menys negatiu a l’ocupació. bles analitzades a l’Enquesta de clima empresarial, excepte per als preus de venda, que registren el mateix saldo negatiu a ambdós territoris. 2. Factors que han limitat la bona marxa dels negocis el 2013 Resultats sectorials: La recuperació de l’activitat econòmica ha afavorit una certa millora de L’any 2013 el factor més esmentat al conjunt de l’àrea metropolitana de la demanda que, tot i ser encara el factor més esmentat pels empresaris Barcelona continua sent la feblesa de la demanda. Tanmateix, la recupe- com a limitador de la marxa dels negocis l’any 2013, ha perdut una mica ració de l’activitat econòmica i la consegüent sortida de la recessió tant de pes amb relació a l’any anterior. Per contra, l’augment de la compe- en el context nacional com europeu ha suposat una millora de la deman- tència, segon factor més esmentat com a limitador, pràcticament no da, que, a diferència d’altres anys, també s’ha notat en la demanda inter- afluixa. na, la qual cosa fa que aquest factor perdi rellevància en ser esmentat pel 81% dels empresaris el 2013, un percentatge menor al 90% del 2012, Paral·lelament, la millora de les condicions als mercats financers ha re- tot i que encara és elevat. dundat en una lleugera pèrdua de rellevància de les dificultats de finan- çament com a factor limitador de la bona marxa dels negocis, tot i que Aquesta pèrdua de rellevància ha estat pràcticament generalitzada als aquestes encara són elevades. Aquest és el tercer factor més esmentat sectors analitzats a l’Enquesta de clima empresarial, i l’única excepció és pels empresaris. el sector de la construcció, que, a més de continuar sent el sector amb un percentatge d’empresaris més elevat que assenyala la debilitat de la demanda com a factor limitador de la bona marxa dels negocis el 2013, del 94%, pràcticament no millora amb relació al 2012, quan va ser del Gràfic 2.1. Factors que limiten la bona marxa dels negocis al conjunt de l’economia. 95%. Els sectors en què aquest percentatge és més reduït i se situa per Comparativa 2012-2013 (percentatge) sota de la mitjana del conjunt de l’AMB són l’hostaleria, la resta de ser- 90 veis i la indústria, esmentats pel 77%, 78% i 79% dels empresaris, res- Debilitat de la demanda 81 pectivament. El comerç és, juntament amb la construcció, l’altre sector 90 en què la feblesa de la demanda és esmentada per un percentatge d’em- presaris superior a la mitjana del conjunt de l’AMB, del 84% el 2013, si Augment de la competència 50 51 bé aquest també ha disminuït amb relació al 2012, quan va ser del 96%. 40 L’augment de la competència és el segon factor més esmentat pels em- Dificultats de finançament 46 presaris de l’AMB com a factor limitador de la bona marxa dels negocis l’any 2013, en concret, pel 50% dels empresaris, un percentatge que, a Manca de mà d’obra adequada 6 més, no es redueix, sinó que es manté estable respecte al registre del 6 2012 (51%). Així, la competència per captar demanda, que amb la crisi 4 s’ha encongit, és dura. Ara bé, aquest resultat es dóna només a dos sec- Insuficiència de l’equip productiu 5 tors: l’hostaleria i la resta de serveis, sobretot al primer. De fet, el sec- tor de l’hostaleria és el que registra el percentatge més alt d’empresaris que l’esmenten com a factor limitador de la bona marxa dels negocis, 2012 2013 en què és del 89%, i supera fins i tot la feblesa de la demanda, que és esmentada pel 77% dels empresaris del sector. A la resta de serveis tam- Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat bé augmenta el percentatge d’empresaris que l’esmenten com a factor limitador, però en menor mesura que a l’hostaleria, del 48% el 2012 al 51% el 2013, i se situaria només lleugerament per sobre de la mitjana del conjunt de l’AMB. En canvi, a la resta de sectors aquest factor ha perdut pes relatiu. La construcció és el sector on ha perdut més pes, en passar de ser esmentada pel 61% dels empresaris el 2012 al 44% el 2013, men- tre que a la indústria ha passat del 46% al 41% i al comerç, del 46% al 45%, respectivament. El tercer factor més limitador de la bona marxa dels negocis és el de les dificultats de finançament, que és esmentat pel 40% dels empresaris de l’AMB, un percentatge que es redueix respecte al de l’any precedent (46%). Aquesta pèrdua de rellevància ha estat afavorida tant per la recu- peració econòmica com per la millora de les condicions en els mercats financers (com la reducció de les primes de risc als països perifèrics, Informe Barcelona 2014. Monogràfic les mesures anunciades pel Banc Central Europeu, els avenços cap a Taula 2.1. Factors que limiten la bona marxa dels negocis al conjunt de l’economia. una unió bancària a Europa, la reducció dels tipus d’interès i també de Comparativa amb Catalunya (percentatge) les incerteses, així com la millora de les expectatives). En aquest cas, Conjunt de l’economia AMB Catalunya la pèrdua de rellevància es registra a tots els sectors, en més o menys mesura. El sector de l’hostaleria és el que registra un percentatge menor Debilitat de la demanda 81 82 d’empresaris que assenyala dificultats de finançament, del 19% el 2013, Augment de la competència 50 53 fet que s’explica perquè el sector està evolucionant millor que la resta Dificultats de finançament 40 41 gràcies a l’impuls de la demanda externa i segurament perquè també Manca de mà d’obra adequada 6 6 fa un menor ús del finançament aliè que la resta de sectors. A aquest Insuficiència de l’equipament 4 5 sector el segueix la indústria, en què el 37% dels empresaris esmenta aquest factor com a limitador, i a continuació venen el comerç, la resta Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat de serveis i la construcció, amb percentatges molt similars, del 43-44%, Guanya importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior lleugerament superiors a la mitjana del conjunt de l’AMB. Perd importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior Manté la importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior Cal esmentar també que, en el cas de l’hostaleria, hi ha un 13% d’empre- saris que apunta la manca de mà d’obra adequada com a factor limitador Taula 2.2. Factors que limiten la bona marxa dels negocis a la indústria. de la bona marxa dels negocis a l’AMB l’any 2013. És cert que aquest és Comparativa amb Catalunya (percentatge) un percentatge reduït però, d’una banda, és el registre més alt de tots els sectors per a aquest factor; d’altra banda, aquest percentatge augmenta Indústria AMB Catalunya respecte a l’any anterior. Potser no és un factor clau per determinar la Debilitat de la demanda 79 80 91 bona marxa dels negocis, però comença a tenir una certa rellevància ja Augment de la competència 41 54 que dobla els registres que aquest factor assoleix als altres sectors. Dificultats de finançament 37 35 Manca de mà d’obra adequada 6 6 De la comparativa de resultats sectorials de l’AMB amb el conjunt de Ca- talunya, les diferències més destacades són les següents: Insuficiència de l’equipament 5 8 Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat • L’augment de la competència és una mica més rellevant al conjunt de Catalunya que a l’AMB l’any 2013, en especial, a la indústria i al comerç. Guanya importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior Perd importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior • Al sector industrial el factor és esmentat pel 54% dels empresaris ca- Manté la importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior talans, enfront el 41% dels empresaris de l’àrea metropolitana. Així ma- teix, l’evolució és dispar: mentre a Catalunya aquest factor guanya pes Taula 2.3. Factors que limiten la bona marxa dels negocis a la construcció. respecte a l’any anterior, a l’AMB en perd. Comparativa amb Catalunya (percentatge) Construcció AMB Catalunya • Al comerç els percentatges anteriors són del 45% a l’AMB i del 51% a Catalunya. Debilitat de la demanda 94 92 Dificultats de finançament 44 55 • Les dificultats de finançament pesen menys al sector de la construcció Augment de la competència 44 46 de l’AMB que al Principat. L’any 2013 el 44% dels empresaris de l’AMB Manca de mà d’obra adequada 5 4 esmenten aquest factor com a limitador de la bona marxa dels negocis, Insuficiència de l’equipament 2 2 enfront del 55% al conjunt de Catalunya. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat • A la branca de l’hostaleria hi ha un percentatge més elevat d’empresa- Guanya importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior ris que apunta l’augment de la competència com a factor limitador que al Perd importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior conjunt de Catalunya, del 89% enfront del 73%, respectivament. Manté la importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior • Per contra, la feblesa de la demanda i les dificultats de finançament tenen menor rellevància per a aquest mateix sector a l’àrea metropoli- tana que al Principat. La feblesa de la demanda és esmentada pel 77% dels empresaris a l’AMB, enfront del 81% a Catalunya, mentre que les dificultats financeres ho són per al 19%, enfront el 31%, respectivament. Taula 2.4. Factors que limiten la bona marxa dels negocis al comerç. 3. Situació i perspectives empresarials el primer semestre del 2014 Comparativa amb Catalunya (percentatge) Comerç AMB Catalunya La situació de la marxa dels negocis s’ha mantingut estable el primer trimestre del 2014 respecte a l’anterior i les expectatives empresarials Debilitat de la demanda 84 86 per al segon trimestre tornen a ser positives per primera vegada en els Dificultats de finançament 43 42 darrers tres anys. Augment de la competència 45 51 Manca de mà d’obra adequada 6 6 Les expectatives són positives a l’hostaleria, a la indústria i a la resta de Insuficiència de l’equipament 2 2 serveis (sense el comerç), mentre que a la construcció i al comerç són negatives però s’estabilitzen. Fo nt: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Guanya importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior Perd importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior Els resultats de l’Enquesta de clima empresarial per al primer semestre Manté la importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior del 2014 posen de manifest que la millora de la marxa dels negocis a l’AMB es consolida el primer trimestre i que podria agafar impuls en el Taula 2.5. Factors que limiten la bona marxa dels negocis a l’hostaleria. segon. La situació el primer trimestre ha estat millor que un any enrere Comparativa amb Catalunya (percentatge) i es manté estable respecte al darrer trimestre del 2013. Paral·lelament, les expectatives empresarials per al segon trimestre han esdevingut po- Hostaleria AMB Catalunya sitives per primera vegada en els darrers tres anys, quan es va registrar Debilitat de la demanda 77 8 1 92 l’empitjorament de l’activitat econòmica i es va entrar en la segona fase Augment de la competència 89 73 recessiva d’aquesta crisi, a mitjan 2011. Dificultats de finançament 19 31 Manca de mà d’obra adequada 13 13 Gràfic 3.1. La marxa dels negocis al conjunt de l’economia, primer semestre del Insuficiència de l’equipament 11 11 2014. (Saldos,6 en %) Fo nt: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 10 Guanya importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior Perd importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior 0 Manté la importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior -10 Taula 2.6. Factors que limiten la bona marxa dels negocis a la resta de serveis. -20 Comparativa amb Catalunya (percentatge) -30 Resta de serveis AMB Catalunya Debilitat de la demanda 78 78 -40 Augment de la competència 51 49 -50 Dificultats de finançament 44 42 -60 Manca de mà d’obra adequada 5 6 2012.I II III IV 2013.I II III IV 2014.I II Insuficiència de l’equipament 4 5 Fo nt: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Situació Perspectives Guanya importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Perd importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior 6 El saldo per a la situació és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que asse- Manté la importància com a factor limitador de la marxa del negoci respecte a l’any anterior nyala que la marxa dels negocis ha estat favorable i el percentatge d’establiments que assenyala que ha estat desfavorable. I en el cas de les perspectives, és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que preveu que la marxa dels negocis serà favorable i el percentatge d’esabliments que preveu que serà desfavorable. Informe Barcelona 2014. Monogràfic Els sectors que tenen una marxa dels negocis menys negativa el primer Gràfic 3.3. Perspectives de la marxa dels negocis, segon trimestre 2014, per sectors. 7 trimestre del 2014 són la indústria, l’hostaleria i la resta de serveis. La (Saldos, en %) construcció i el comerç presenten els saldos més negatius, però força menys que un any enrere. Per tant la seva situació també ha millorat, tot 40 i que menys que els sectors abans esmentats. 20 Alhora, els sectors de la indústria, l’hostaleria i la resta de serveis tam- 0 bé són els que tenen millors perspectives empresarials per al segon tri- mestre del 2014 i, a més, són positives, és a dir, el percentatge d’empre- -20 saris que preveu que la marxa dels negocis al seu sector serà favorable -40 supera el que preveu que serà desfavorable. Destaca, però, l’hostaleria per ser el sector en què el saldo és més elevat o, dit d’una altra manera, -60 la diferència entre aquests percentatges és més gran: aquests són del 39% i del 5%, respectivament, mentre que a la indústria són del 27% i -80 del 21%, respectivament, i a la resta de serveis, del 27% i del 18%, res- -100 pectivament. Les perspectives al comerç i a la construcció per al segon 2012.II III IV 2013.I II III IV 2014.I II trimestre del 2014 encara són negatives, però menys que el trimestre precedent i molt menys que un any enrere. Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Gràfic 3.2. Situació de la marxa dels negocis, primer trimestre 2014, per sectors. 93 7 El saldo per a la situació és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que asse- (Saldos,7 en %) nyala que la marxa dels negocis ha estat favorable i el percentatge d’establiments que assenyala que ha estat desfavorable. I en el cas de les perspectives, és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que preveu que la marxa dels negocis serà favorable i el percentatge d’esabliments que preveu que serà desfavorable. 60 40 20 0 -20 -40 -60 -80 -100 2012.I II III IV 2013.I II III IV 2014.I Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat 7 El saldo per a la situació és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que asse- nyala que la marxa dels negocis ha estat favorable i el percentatge d’establiments que assenyala que ha estat desfavorable. I en el cas de les perspectives, és la diferència entre el percentatge d’establiments empresarials que preveu que la marxa dels negocis serà favorable i el percentatge d’esabliments que preveu que serà desfavorable. 4. Relació de gràfics i taules 5. Annex metodològic Gràfics Sectors de l’Enquesta de Clima Empresarial 1.1: Evolució de la marxa dels negocis al conjunt de l’economia. Situació 2012-2013. Comparativa amb Catalunya Indústria 01: Alimentació, begudes i tabac (CCAE-2009: 10 a 12) 2.1: Factors que limiten la bona marxa dels negocis al conjunt de l’economia. Comparativa 2012-2013 02: Tèxtil, confecció, cuir i calçat (CCAE-2009: 13 a 15) 3.1: La marxa dels negocis al conjunt de l’economia, primer semestre 03: Indústries de la fusta i el suro, paper i arts gràfiques del 2014. (CCAE-2009: 16 a 18) 3.2: Situació de la marxa dels negocis, primer trimestre 2014, per 04: Indústries químiques, cautxú i altres productes minerals no sectors. metàl·lics (CCAE-2009: 20 a 23) 3.3: Perspectives de la marxa dels negocis, segon trimestre 2014, per 05: Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics (CCAE-2009: 24 i 25) sectors. 06: Fabricació de maquinària i equips mecànics, elèctrics i de productes informàtics, electrònics i òptics (CCAE-2009: 26 a 28) Taules 07: Altres indústries (CCAE-2009: 05 a 09, 19, 29 a 33, 35 a 39) 94 1.1: Clima empresarial al conjunt de l’economia. Comparativa amb Catalunya. Construcció 1.2: Clima empresarial a la indústria. Comparativa amb Catalunya. Es considera la Secció F completa de la CCAE-2009, és a dir, les 1.3: Clima empresarial a la construcció. Comparativa amb Catalunya. divisions: 1.4: Clima empresarial al comerç. Comparativa amb Catalunya. 41: Construcció d’immobles 1.5: Clima empresarial a l’hostaleria. Comparativa amb Catalunya. 42: Construcció d’obres d’enginyeria civil 1.6: Clima empresarial a la resta de serveis. Comparativa amb 43: Activitats especialitzades de la construcció Catalunya. 2.1: Factors que limiten la bona marxa dels negocis al conjunt de l’economia. Comparativa amb Catalunya. Comerç 2.2: Factors que limiten la bona marxa dels negocis a la indústria. 01: Comerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en Comparativa amb Catalunya. establiments especialitzats (CCAE-2009: 472) 2.3: Factors que limiten la bona marxa dels negocis a la construcció. 02: Comerç al detall d’articles d’ús domèstic, culturals i recreatius en Comparativa amb Catalunya. establiments especialitzats (CCAE-2009: 475 i 476) 2.4: Factors que limiten la bona marxa dels negocis al comerç. 03: Altre tipus de comerç al detall (CCAE-2009: 473, 474, 477, 478, 479) Comparativa amb Catalunya. 04: Comerç al detall en establiments no especialitzats (CCAE-2009: 471) 2.5: Factors que limiten la bona marxa dels negocis a l’hostaleria. 05: Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes (CCAE-2009: 45) Comparativa amb Catalunya. 06: Comerç a l’engròs i intermediaris de comerç (CCAE-2009: 46) 2.6: Factors que limiten la bona marxa dels negocis a la resta de serveis. Comparativa amb Catalunya. Informe Barcelona 2014. Monogràfic Hostaleria CCAE-2009: 55 i 56 55: Serveis d’allotjament 56: Serveis de menjar i begudes Resta de serveis 01: Informació i comunicacions (CCAE-2009: 58 a 63) 02: Activitats jurídiques i de comptabilitat (CCAE-2009: 69) 03: R+D, publicitat i estudis de mercat i activitats científiques i tècniques (CCAE-2009: 71 a 75) 04: Activitats administratives i serveis auxiliars (CCAE-2009: 77 a 82) 05: Altres serveis (CCAE-2009: 49 a 53, 64 a 66, 68, 92, 93 i 96) 95