Butllet’
2013. ANY VII. NòM. 28 Interrogar Barcelona
Com s’organitzaven els centres de poder a Barcino en 
l’antiguitat tardana? Quina és la relació entre cristians, 
282 jueus i poder reial en la disputa de Barcelona del 1263? 
Com va afectar la conquesta del regne de Nàpols la 
capitalitat de Barcelona al segle XV? Per què el municipi 
s’ha ocupat sempre del proveïment alimentari, des dels 
temps medievals fi ns a Mercabarna? Com van incidir els 
vincles mercantils en el pacte de Gènova del 1705 amb 
els anglesos, durant la guerra de Successió? Com s’ha 
desenvolupat al llarg dels segles la vocació marítima 
de Barcelona? I l’aposta industrial? Quin ha estat el 
paper de la fotografi a en la representació del creixement 
urbà? Es pot reproduir la vaixella de Barcino? Quin és el 
procediment per restaurar la bandera de Santa Eulàlia? 
Com es poden abordar el patrimoni i el paisatge fabril al 
carrer de Pere IV? Quin va ser el paper del noucentisme 
en la defi nició del gust musical a la ciutat? En què 
participa Verdaguer de l’emmirallament de Barcelona i 
Catalunya en Europa? Com es pot innovar en les formes 
de visita del Park Güell? Què aporta la realitat virtual als 
museus? És bo visitar un espai arqueològic amb malalts 
d’alzheimer? Per què el temps lliure dels joves ha de 
ser un objectiu prioritari? Com es perfi len els museus de 
ciutat del segle XXI? Heus aquí algunes de les qüestions 
que han estimulat la tasca del Museu al llarg del 2013. 
En aquest butlletí se n’aborden unes quantes.   
Carte universelle du commerce, c’est-à-dire carte hidrographique où sont exactement décrites les costes des 4 parties du monde [...] 
Pierre Duval, 1686. Bibliothèque Nationale de France, París
EL PROGRAMA DEL MUSEU
L’AULA BASILICAL I EL BAPTISTERI, 
UNA NOVA VISIÓ DE LA CIUTAT TARDOANTIGA
El Museu d’Història de Barcelona Actualment, una part d’aquest con- més actual que incorpora les novetats 
conserva al subsòl del Conjunt junt –en concret, la sala de recepció d’interpretació. La nova presentació 
Monumental de la Plaça del Rei del bisbe i el baptisteri– resta fora de museogràfica abastarà també dos 
les restes arqueològiques del que la visita pública, ja que es va haver nous espais expositius vinculats a 
havia estat el primer grup episcopal de tancar fa anys per necessitats de les restes arqueològiques: Barcino a 
de la ciutat i centre de poder de la conservació. Malauradament, una l’època visigoda: Barcinona i el cris-
Barcinona visigoda. Des del punt vegada resolts els problemes que van tianisme a Barcino, on s’exposaran 
de vista arqueològic es tracta d’una ocasionar-ne el tancamen no va ser més de cent peces originals trobades a 
església amb planta de creu amb la possible tornar a obrir immediata- les excavacions, que facilitaran al vi-
seva necròpolis «privilegiada» anne- ment al públic l’espai arqueològic. sitant seguir el fil argumental històric 
xa; el palau del bisbe, que es trobava Darrerament, la situació ha canvi- d’aquest període de la nostra ciutat.
entre la basílica principal (a sota de at favorablement i, en el marc del A més, s’incorporaran al discurs 
la catedral actual) i l’església crucifor- Pla Barcino (un pla especial que històric les noves dades de la recerca 
me, i una mica més a l’oest, la sala de ha posat en marxa l’Ajuntament sobre l’espai en particular (sala de 
recepció o d’audiències del bisbe, que de Barcelona per donar impuls a la recepció del bisbe i baptisteri) i sobre 
comunicava amb el baptisteri, situat recerca i posada en valor de la ciutat la ciutat cristiana i tardoantiga en 
als peus de la catedral actual. Altres antiga), l’any 2014 està previst dur general. El projecte de recerca sobre 
estances menors s’estenien al voltant a terme un nou projecte que perme- aquest període de la ciutat va comen-
dels edificis principals, que es comu- ti obrir novament a la ciutadania çar el 1996, i per tant ja té disset 
nicaven mitjançant corredors i galeri- aquest sector del museu. anys de vida, disset anys de recerca 
es porxades. Sense oblidar la residèn- El projecte de museïtzació, amb continuada que han permès situar 
cia del poder civil a la ciutat, la del punts de vista innovadors, es concre- Barcelona en l’esfera internacional 
comes civitatis (precedent del palau tarà en una nova museografia que in- pel que fa a l’antiguitat tardana. Les 
comtal, més tard palau comtal-reial), corporarà noves informacions histò- excavacions programades que s’estan 
i altres espais de caràcter militar vin- riques i noves peces arqueològiques. duent a terme a la basílica dels Sants 
culats al cos de guàrdia de la muralla, Es produirà així una continuïtat amb Màrtirs Just i Pastor –també amb 
així com un conjunt termal prop de la part oberta i per tant es mantindrà l’impuls i el suport del Pla Barcino– 
la porta septentrional d’entrada a la la coherència amb la presentació exis- han permès localitzar estructures de 
ciutat, a l’eix de la Via Augusta. tent, tot i incloure una museografia gran interès històric i arqueològic: 
un nou grup episcopal, una troballa 
excepcional que depassa els límits de 
la nostra ciutat.
Actualment podem parlar de la 
importància que va tenir la ciutat 
durant el període visigot, del seu pa-
per com a sede regia el segle VI i de 
l’existència de dos grups episcopals a 
Barcelona (el catòlic i l’arrià) que van 
conviure fins l’any 589, data de la 
conversió dels visigots al catolicisme 
al III Concili de Toledo. Però també 
de com l’urbanisme es va modificant 
i van desapareixent o readaptant-se 
els edificis públics romans, del tipus 
d’hàbitat que tenia la majoria de la 
població o dels espais destinats als 
morts i dels focus de cristianització 
als suburbium. Així, la recerca es 
torna una imatge cada vegada més 
nítida del que va ser Barcinona, la 
Barcino d’època visigoda. 
Julia Beltrán de Heredia
MUHBA
Lˆpida funerˆria de marbre de Paros amb iconografia cristiana. Segle V
2 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
©MUHBA (autor: Pep Parer)
EL PROGRAMA DEL MUSEU
REPENSAR LA BARCELONA DEL SEGLE XV
La història de la Barcelona del segle XV 
requereix una revisió historiogràfica 
que s’ha fet molt necessària a partir 
de la nova lectura, elaborada en els 
darrers anys, dels segles anteriors (XIII 
i XIV) i posteriors (XVI i XVII). Amb 
aquest objectiu, el MUHBA ha posat 
en marxa un programa de treball que 
ha de culminar en diversos formats de 
presentació pública dels resultats, in-
closa una exposició d’aquí a pocs anys.
Que el 1714 va marcar la fi d’un 
sistema polític propi, d’arrels 
baixmedievals, amb el Consell de 
Cent com a institució de la ciutat 
i la Generalitat per al conjunt del 
país, a hores d’ara és ben conegut. 
Tanmateix, el 1714 també s’havia 
definit com el punt més baix d’una 
etapa nacional «intermèdia» que 
durant molt de temps havia estat 
considerada com de «decadència» 
entre una edat d’or medieval i els 
temps del renaixement contempora-
ni de Catalunya. Enfront d’aquesta 
interpretació, en els darrers anys 
s’ha qüestionat la idea de decadèn-
cia i s’ha mostrat el potencial de la 
Barcelona del segle XVII: una ciutat 
amb prou entitat i vitalitat per figu-
rar amb perfil propi en el mapa de 
l’Europa del seu temps. 
En els models historiogràfics que 
sostenien que l’època moderna cons- Mare de DŽu dels Consellers. Llu’s Dalmau, entre 1443 i 1445
tituïa una etapa de decadència, l’inici 
de la davallada se situava al segle XV. Barcelona, no haurien afavorit ni la experimentat una profunda revisió, 
Un segle que, d’una banda, hauria ciutat ni el país. l’acumulació de revisions parcials 
estat el colofó rutilant de l’edat d’or En l’àmbit barceloní, d’acord amb la converteix ara en viable i en rellevant 
baixmedieval, amb grans realitzacions mateixa interpretació, els conflictes la promoció de les recerques neces-
artístiques, i que de l’altra hauria es- socials i polítics expressats en l’en- sàries sobre el segle XV, sobretot en 
tat el moment inicial de la davallada. frontament entre la Busca i la Biga el camp de la fiscalitat i el funciona-
Certament, el segle XV és complex. haurien estat paralitzadors, mentre ment del municipi, per impulsar un 
Segons la historiografia hereva de que la llarga guerra civil de 1462-72 pas endavant en el coneixement de la 
Vicens Vives, s’inicia sota els efectes hi hauria afegit el conflicte amb la Barcelona del quatre-cents. Aquesta 
de la crisi de la segona meitat del monarquia. Tot un seguit de ruptu- és la tasca que, amb la participació 
segle XIV i té un primer moment res que no haurien quedat suficient- d’un grup nodrit de medievalistes de 
decisiu arran de l’extinció del Casal ment suturades pels canvis correctors diverses universitats i àmbits de recer-
de Barcelona i l’entronització de promoguts després per Ferran II, just ca, es proposa impulsar el MUHBA, 
Ferran d’Antequera pel Compromís quan la Mediterrània dequeia, en coordinada des del seu Centre de 
de Casp (1412). La conquesta de barrar els turcs el pas cap a l’Orient, i Recerca i Debat.
Nàpols per Alfons el Magnànim era quan la descoberta d’Amèrica donava  
un fet remarcable en la nòmina de un nou impuls a Castella i en propi-
les glòries nacionals, però problemà- ciava la preponderància enfront de 
tic: el trasllat de la cort a Nàpols i Catalunya. 
la regència de la reina Maria, instal- Igual que la tesi d’una decadència Albert Cubeles i Bonet
lada a València en detriment de sostinguda els segles XVI i XVII ha Historiador
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 3
©MNAC
EL PROGRAMA DEL MUSEU
EL PARK GÜELL, UN MUSEU OBERT
Gestió i art, dos mots diferents que 
apel·len, de forma antagònica, a l’ob-
jectivitat i la subjectivitat. Gestió, 
que podríem definir com «l’acció 
humana per facilitar la producció de 
resultats útils», i art, «el procés o el 
producte deliberat de l’organització 
dels elements en una forma que apel-
la als sentits i a les emocions».
I si són tan diferents, podem unir 
gestió i art? Quan l’Ajuntament de 
Barcelona va encomanar la gestió de 
la zona monumental del Park Güell 
a Barcelona de Serveis Municipals 
(BSM), vam plantejar-nos, com a 
bona empresa de gestió que vol ser 
BSM, complir els objectius encoma-
nats, entre els quals no podia faltar 
l’oferta d’una visita de qualitat als 
visitants del Park Güell, que facilités 
situar el monument a l’altura del que 
és, un espai emblemàtic de la ciutat, 
Patrimoni de la Humanitat des de 
l’any 1984. Amb aquest objectiu vam 
cercar una font de coneixement que Entrada al parc a travŽs de l'accŽs pel carrer Olot.
de forma rica i sintètica, però també cia, l’experiència de l’empresa en el te, gràcies a la relació de participació 
veraç i innovadora, ens mostrés l’art camp cultural té un curt recorregut. de totes les persones que han format 
de Gaudí, la Barcelona modernista i En aquest punt vam plantejar-nos part de l’equip. A una estructura 
el Park Güell mateix. Si bé el model l’assessorament d’un tercer i vam col·laborativa que, de forma plana, 
de gestió de BSM és reconegut per decidir, també, posar en valor l’opció sense una jerarquia establerta, amb 
la seva qualitat, innovació i eficà- d’un model de gestió pública capaç formes de fer ben diferents, però 
de crear un nexe d’unió amb un altre amb un objectiu comú, ha aconse-
actor municipal, el Museu d’Història guit que tothom hagi donat el millor 
de Barcelona (MUHBA). D’aquesta d’ell mateix, en un clima de confi-
manera neix la col·laboració que pre- ança i autenticitat. Amb un objectiu 
tén unir gestió i art. clar: acostar a ciutadans i visitants 
Si s’hagués de resumir en una frase la manera de fer de Gaudí i desco-
l’experiència de la col·laboració del brir els secrets i la història del Park 
MUHBA amb BSM en el projecte Güell, així com la seva relació amb 
Park Güell, es pot dir que «la col- Barcelona. Èxit? No ens atrevim a 
laboració és la forma més poderosa dir-ho. L’èxit serà que vingueu a veu-
de crear valor». Sense entrar en de- re el resultat de la tasca feta. Si som 
talls sobre la riquesa de coneixement capaços de fer-vos conèixer i sentir 
del MUHBA, sí que volem remarcar el Park Güell, haurem aconseguit el 
l’excepcional capacitat de l’equip del nostre objectiu sent capaços de do-
museu de «fer saber el que sap», que nar valor a l’element que gestionem: 
s’ha unit a l’orientació al resultat, la visita a l’espai a través de l’art.
la gestió de projectes i la innovació 
tecnològica característiques de BSM. 
Així s’ha creat, en un temps rècord, 
una sèrie de formats i suports que 
han de permetre al ciutadà i al visi-
tant veure el Park Güell com mai no 
l’han vist.
Es podria dir que el fruit de la col- Míriam Plaza i equip B:SM Projecte 
Vista de la consergeria del Park GŸell i la ciutat laboració ha estat possible, sens dub- Park Güell 2013
4 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
© B:SM © MUHBA (autor: Marta Iglesias Urbano).
EL PROGRAMA DEL MUSEU
ELS SONS DE LA BARCELONA NOUCENTISTA
Música da Camera va ser una entitat 
de caràcter transversal, impulsada per 
una generació de joves noucentistes 
moderna, activa i entusiasta, amb el 
suport de personatges de tots els àm-
bits de la societat catalana, que pre-
tenia transcendir l’activitat musical i 
eixamplar-se a l’àmbit cultural i cívic, 
amb voluntat europeista i cosmopo-
lita, però sense oblidar el patrimoni, 
els intèrprets i els creadors autòctons. 
Da Camera no només va organitzar 
de forma regular concerts i recitals 
d’altíssima qualitat, sinó que també 
va obrir les portes a nous reperto-
ris, va portar grans compositors 
europeus a la ciutat, va renovar el 
concepte de concert, va generar pú-
blic nou i nous hàbits, i va ser un 
autèntic motor de la vida musical i 
cultural durant més de dues dècades. 
Rigor, treball i feina ben feta són 
trets característics de la seva labor, 
i li van donar un enorme prestigi 
davant del sector, entre la societat i 
també a escala internacional. Música 
Concert de la Banda Municipal dirigida per Richard Strauss a la plaa de la Constituci—, actual da Camera és un exemple formidable 
plaa de Sant Jaume, 1925 de projecte musical sorgit de la ini-
ciativa privada i de la conjunció de 
La música, en totes les seves formes En aquest cicle, el MUHBA ha vol- forces creatives en l’art, la cultura i la 
d’expressió, és una part indestriable gut recordar i homenatjar l’associació societat d’aquella Barcelona en plena 
de la història d’una ciutat. La crea- Música da Camera, una de les enti- efervescència, i la seva activitat és 
ció, l’activitat, la vivència i el grau de tats musicals més potents i fructíferes fonamental per entendre la renova-
penetració social aporten elements d’aquella època, nascuda ara fa cent ció i la penetració social de la música 
intangibles però altament valuosos anys justos, i que va ser la principal a Catalunya.
per comprendre la idiosincràsia d’una instigadora de l’activitat musical a Tots els concerts del cicle han tingut 
comunitat, i són un retrat formidable la ciutat durant més de vint anys. un vincle directe amb les propostes 
del batec artístic i social d’una urbs. de Música da Camera, recordant 
Barcelona ha estat un territori espe- obres concretes i paradigmàtiques, 
cialment fèrtil i receptiu a la música, concerts emblemàtics, repertoris, for-
i ha generat un univers sonor d’espais, mats, actuacions destacades o estrenes 
ambients i iniciatives que contribueix memorables. Vuit dels concerts van 
fortament al relat de la seva història. tenir conferències prèvies a càrrec de 
El MUHBA vol reivindicar amb fer- musicòlegs i especialistes que van con-
mesa aquest paper de la vida musical textualitzar magníficament la labor 
en el seu discurs històric, i enguany ho d’aquella entitat. Alhora, la publicació 
ha fet a través del cicle de concerts 30 del Llibret de Sala núm. 13, Música, 
Minuts de Música al Museu, copro- Noucentisme, Barcelona, aporta una 
duït amb la Fundació Mas i Mas, que visió global i alhora detallada i minu-
ha omplert de música l’avantcambra ciosa d’aquell fenomen, cabdal per 
del Tinell durant tot el mes d’agost. comprendre la història recent de la 
S’hi han pogut escoltar trenta-tres nostra ciutat.
propostes concertístiques de cambra 
d’alt nivell que ens han transportat als Xavier Chavarria
ambients musicals de la Barcelona de Musicòleg i director artístic de 30 
les primeres dècades del segle passat. Minuts de Música al Museu
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 5
©Arxiu Fotogrˆfic de Barcelona (autor Josep Dom’nguez).
EL PROGRAMA DEL MUSEU
RELAT URBÀ: NARRATIVA I REPRESENTACIÓ 
D’ITINERARIS HISTÒRICS
Itinerar Barcelona, organitzat amb el 
Departament d’Ensenyament i dirigit 
a mestres i professors, o l’itinerari 
Bernat Metge i la literatura del segle 
XIV, construït amb alumnes i profes-
sors de la Universitat de Barcelona 
junt amb l’Institut d’Estudis 
Catalans, la Institució de les Lletres 
Catalanes i la Fundació Lluís Carulla.
El postgrau parteix del principi que 
forma i contingut van estretament lli-
gats en la construcció d’un itinerari. 
Per això el programa s’ha concebut 
des de tres perspectives disciplinà-
ries: les arts dramàtiques, la història 
urbana i els estudis sobre el patrimo-
ni. Amb la integració d’aquests tres 
àmbits, l’objectiu és formar persones 
expertes en la creació i interpretació 
d’itineraris històricament coherents, 
però també dramàticament eficaços, 
sense haver de recórrer a l’anècdota o 
a la hipèrbole gratuïta. 
El guia ha de ser un constructor de la 
mirada, la persona que amb les seves 
paraules i els seus passos encarna la 
relació complexa entre espais, relats 
i persones. Que raona com un histo-
riador, que expressa el significat dels 
elements patrimonials i que ho subs-
Vista nocturna de la plaa Ramon Berenguer tancia en la forma apropiada. Que 
fa pensar i emociona alhora, difu-
El panorama d’oferta de visites especialitzat i un públic genèric. No minant els límits entre raonament i 
guiades és cada dia més extens i es planteja, en general, una reflexió sensació. Tan sols queda afegir que el 
variat en una Barcelona que aposta sobre la forma de l’itinerari, la seva postgrau compta amb un professorat 
pel turisme. El ventall de propostes especificitat i el seu potencial. Com d’alt nivell, al qual agraïm des d’aquí 
que ofereixen agències de turisme i es tradueix un discurs històric i pa- que hagi fet seva la proposta, que 
entitats culturals és gairebé infinit: trimonial en un itinerari urbà? Com voldríem poder llançar aquest mateix 
rutes pel centre i pels barris, rutes a s’articulen els elements que el com- curs.
peu i en bicicleta, rutes històriques i posen? Fins a quin punt un itinerari 
artístiques, rutes literàries, de cine- pot estimular el pensament? Andrea Manenti
ma, de música, d’arquitectura, foto- Itinerar, paraula que no és al diccio- Coordinador del postgrau Relat Urbà
gràfiques, gastronòmiques i un llarg nari, és un art, i qui el domina, com 
etcètera. L’atractiu de l’exploració bé deia Walter Benjamin, arriba a la 
directa de la ciutat segueix sent un capacitat de perdre’s amb sentit, a la 
dels principals recursos de l’experièn- capacitat del fl âneur, tant en els llocs 
cia viatgera i de l’oci urbà organitzat. insòlits com pels seus paisatges quo-
És la democratització del que l’aris- tidians. Donar sentit al nostre deam- La primera edició del postgrau 
tocràcia europea va començar amb el bular diari i fondre l’experiència del Relat Urbà, organitzat pel 
Grand Tour, que es va generalitzar visitant amb la de l’habitant: Itinerar MUHBA i l’Institut del Teatre, 
entre els joves de les millors famílies és un art. es durà a terme entre el gener i 
des del final del segle XVII. El MUHBA ha preparat, juntament el juliol de 2014. 
En la majoria de casos, però, el patró amb l’Institut del Teatre, el post- Per a més informació consulteu 
que segueixen aquestes rutes no dei- grau Relat Urbà. L’interès desper- el web del museu 
xa de ser el mateix: un guia entrenat tat pel tema ja s’ha pogut mostrar www.museuhistoria.bcn.es
fa de «mediador» entre un saber en iniciatives recents, com el curs 
6 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
©MUHBA (autor: Pep Parer)
EL PROGRAMA DEL MUSEU
ACCIÓ DEFENSA PASSIVA: 
L’ART DE TRAÇAR UNA MEMÒRIA
Exposici— ÒAcci— Defensa PassivaÓ, a la Capella de Santa Ëgata. 
Creadors en Residència és un progra- pais buits, desolats. D’aquí el treball ric, palpable. A la plaça de Sant Felip 
ma que planteja una nova concepció Acció defensa passiva. Són espais, Neri, Prats ha aplicat una tècnica 
en la pedagogia de l’art contempo- territoris, que contenen l’energia amb fum als murs, creant una super-
rani, un nou context de creació amb d’un fet devastador que forma part fície pictòrica que fa visible el rastre 
la voluntat d’inscriure el llenguatge de la història de la ciutat. Els espais de la metralla de les bombes i mostra 
de l’art contemporani a les aules. Un ens parlen, cal aprendre a llegir-los. les cicatrius, el dolor. El fum actua 
dels projectes d’aquesta edició del L’artista ha plantejat una reflexió com a metàfora del foc.
programa promogut per l’ICUB ha sobre uns fets de la història de la La intervenció dels alumnes ha estat 
estat el de l’artista Fernando Prats, ciutat, els bombardejos durant la a diverses escales. Des de l’adquisi-
que ha desenvolupat el projecte Guerra Civil, a través de dos espais ció d’un coneixement pròpiament 
Acció defensa passiva amb els alum- de la ciutat que actuen com a testi- històric, fins a la presa de consciència 
nes de 4rt d’ESO de l’IES Menéndez monis, la plaça de Sant Felip Neri i d’una realitat vinculada a un espai 
y Pelayo, amb la col·laboració del el refugi 307. Ambdós conserven la físic i la reflexió de com materialitzar 
MUHBA i del Servei d’Arqueologia petja, l’empremta, d’una experiència uns fets a través del llenguatge artís-
de Barcelona, entre d’altres. viscuda. És un treball de memòria, tic. Esdevenen protagonistes i actuen 
Una de les coses que més destaca una acció de reparació simbòlica, de com a creadors, actors, gestors, alhora 
Prats d’aquesta experiència és la possi- reconeixement i homenatge a totes que participen del procés expositiu i 
bilitat d’establir un diàleg entre l’artis- les víctimes. L’artista ens ajuda a fer descobreixen la importància d’apren-
ta i els alumnes, el fet de poder inter- visible l’invisible, a omplir el buit, a dre a llegir la realitat i de com narrar 
canviar punts de vista i coneixement, recordar i no oblidar. Aquest procés les coses. Aprendre a comunicar a 
trencar esquemes, establir ponts i denota la importància de conèixer la través de l’experiència. 
trobar noves formes de comunicar. història i la realitat que ens envolta. El projecte s’ha presentat a la Capella 
Fernando Prats, instal·lat a Barcelona L’empremta esdevé el punt de parti- de Santa Àgata, del 15 de maig al 25 
des del 1990, té una trajectòria artís- da, en dos processos diferents de de setembre de 2013, i ha rebut més 
tica sòlida. El seu treball denota una recuperació de la memòria. Al refugi, de 35.000 visites. L’evolució dels tre-
gran sensibilitat i capacitat d’observa- es van extreure amb uns motlles les balls la trobem al bloc de cada residèn-
ció, de captar allò invisible, de com- incisions fetes al mur pels cops de pic cia www.enresidencia.org/ca/blocs.
prendre la magnitud del buit, del de dones, nens i ancians que excava-
paisatge. A Prats li interessa analitzar ren el túnel on refugiar-se; així, del Marta Iglesias Urbano 
la trajectòria, la memòria, dels es- buit s’extreu un objecte físic, escultò- MUHBA
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 7
© F. Prats
EL PROGRAMA DEL MUSEU
LA BANDERA DE SANTA EULÀLIA I EL PROCÉS 
DE LA SEVA RESTAURACIÓ
La Bandera de Santa Eulàlia és una que impedien exposar-la dignament. comprovat que la pel·lícula pictòrica 
de les peces més emblemàtiques de la El projecte de recuperació emprès pel ha suportat bé el pas dels anys sota 
col·lecció del MUHBA, en tant que MUHBA, a partir d’un treball inter- les capes de vernissos, tot i que està 
es tracta d’un dels símbols majors de disciplinari que ha resultat molt fluid clivellada i molt erosionada. Entre 
Barcelona. Va ser presentada els aspectes negatius per a 
com a «peça del Museu» al la conservació cal destacar 
Butlletí número 26, correspo- que la rigidesa de la cola que 
nent al segon quadrimestre de uneix la roba a la fusta, així 
2012. Aleshores anunciàvem com els fixatius i vernissos 
el desplegament d’una inter- aplicats a la superfície, han 
venció multidisciplinària que impedit que la tela pugui 
havia de tenir com a objectiu acompanyar els moviments 
garantir-ne la conservació. naturals de la fusta, la qual 
Aquesta intervenció ja ha cul- cosa ha provocat arrugues i 
minat i des del mes de setem- estrips. 
bre passat la bandera de santa Quant al tractament, la deci-
Eulàlia és exposada al Born sió més complexa de prendre 
Centre Cultural i llueix com a ha estat, precisament, la de 
peça destacada de l’exposició separar o no la bandera del 
temporal Fins a aconseguir- suport de fusta. L’eliminació 
ho! El setge de 1714. l’hauria alliberat de tensions 
Els reptes assolits arran no desitjades i hauria permès 
d’aquesta intervenció també recuperar les qualitats d’en-
han estat objecte d’un se- senya i l’aspecte propi d’un 
minari amb els especialistes teixit. Però s’ha descartat 
que hi han participat, cele- perquè exigia l’aportació 
brat el 28 de novembre al d’excessiva humitat, un dels 
MUHBA. principals agents de deterio-
La bandera és de seda, tei- rament de la seda. 
xida com a tafetà, amb fils Totes les intervencions han 
tenyits prèviament de color anat precedides de proves 
carmesí, i la pintura és feta per avaluar tant la resposta 
amb oli de llinosa per tal de dels materials originals com 
generar una capa molt fina i la dels productes proposats. 
plàstica que s’adaptés al mo- S’ha fet la neteja aquosa dels 
viment de la tela. Els motius materials dipositats al llarg 
grotescos que l’emmarquen del temps sobre la superfície, 
s’han fet amb pa de plata, l’eliminació de vernissos, 
amb una corla o vernís que la correcció de les defor-
els proporcionava un to macions, la reactivació de 
daurat. l’adhesiu antic i la fixació 
Es devia fer malbé a causa puntual. En tot moment 
Bandera de Santa Eulˆlia
de l’ús i a partir d’aquell s’ha evitat humitejar la seda 
moment esdevingué inservible, però malgrat la seva complexitat, ha per- mitjançant l’aplicació dels productes 
amb la figura de la santa prou intac- mès assolir resultats molt satisfactoris. en forma de gel o bé interposant 
ta, es devia desar curosament. Així El projecte ha donat llum sobre una membrana de teixit que impe-
va arribar fins al segle XIX, quan es va molts aspectes desconeguts fins ara. dia el pas de l’aigua. I és així com 
procurar recuperar-la adherint-la a Així, s’ha pogut determinar que la s’ha aconseguit recuperar l’obra per 
un suport de fusta per exhibir-la com bandera està pintada per les dues al gaudi de tothom, després d’una 
si fos un quadre. Malauradament, cares, de manera que la pintura a l’oli feina intensa i compromesa duta a 
aquest tractament va acabar generant ha encapsulat la seda i l’ha preservada terme des del Museu d’Història de 
noves alteracions i, passats els anys, de la llum i la humitat ambientals. Barcelona. 
la tela estava completament rígida També s’ha descobert, a través de la 
i trencadissa, la superfície era plena radiografia, un penediment de l’artis- Josep Bracons Clapés
d’ondulacions i la policromia havia ta, que havia pintat primer un rostre Lídia Font Pagès
acumulat retocs i capes de vernissos més inclinat. D’altra banda, s’ha MUHBA 
8 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
© MUHBA (autor: Pep Parer)
EL PROGRAMA DEL MUSEU
CARLES III I LA PROJECCIÓ DE BARCELONA 
A EUROPA. MÚSICA I POLÍTICA, 1705-1713
Durant la breu estada de Carles III tils i de formes d’expressió musicals sica –Juan José Carreras (Universitat 
i la seva esposa Elisabet Cristina de que va transmutar les direccions i les de Saragossa), José María Domínguez 
Brunsvic-Wolfenbüttel a Barcelona, evolucions que seguirien durant el (Universitat de La Rioja), Andrea 
la ciutat va esdevenir una cruïlla segle XVIII. Entre altres, hi havia Pere Sommer-Mathis (Universitat de 
musical. Músics de renom interna- Rabassa, que va compondre el seu to Viena), Álvaro Torrente (Universitat 
cional anaven i venien de Barcelona a Elisa gran reina per commemorar Complutense de Madrid) i Xavier 
Viena, i creuaven la Mediterrània de la victòria de les tropes de Carles a Torres Sans (Universitat de Giro-
Barcelona a Nàpols o Milà per for- Almenara el 1710, i Francesc Valls, na)–, tots ells especialistes que han 
mar una xarxa musical de gran abast la missa Ut queant laxis que proba- aportat recerques i idees innovadores 
que reflectia tant l’agitada situació blement va solemnitzar la coronació a l’estudi i a l’anàlisi de la música de 
política com el desig de Carles III de Carles l’any següent. Quan el nou l’època de la Guerra de Successió. 
de crear una cort fastuosa que brillés emperador es va traslladar a Viena, Hi presentaran conferències i inter-
com un estel en el firmament de les va deixar a Barcelona la seva dona, vindran en debats sobre les múltiples 
grans nacions europees. que mantenia un alt nivell d’activitat perspectives i ramificacions de l’eix 
El paper de la música era clau en musical. Dos anys més tard, però, musical Viena-Nàpols-Barcelona i el 
aquest procés iniciat per fer palesa quan ella va seguir el seu marit, es va paper de la música com a eina políti-
la creació d’un nou poder polític. produir la diàspora d’aquell grup tan ca a l’escena europea en aquest perío-
La necessitat d’erigir-se immedia- nodrit de músics de perfil internacio- de transcendental de la història de la 
tament com a successor legítim a nal que havien transformat la ciutat cultura barcelonina. 
Espanya, amb el suport dels seus en un astre brillant dins el context 
aliats a Àustria, a Anglaterra i al nord musical europeu. Tess Knighton 
d’Europa, va suposar una metamor- Aquest és el fil argumental del semi- ICREA Research Professor
fosi cultural per a la capital cata- nari que es durà a terme al MUHBA Institut Milà i Fontanals (CSIC)
lana. Hi arribaven instrumentistes durant la primavera de 2014 i que Coordinadora del seminari
de Viena: al principi van ser els de aplegarà cinc historiadors de la mú-
guerra –trompetes i timbalers–, però 
després els van seguir els de cambra, 
com ara el violinista Joseph Karl 
Denck. D’Itàlia, sobretot després que 
Nàpols hagués passat a domini dels 
Habsburg el 1707, arribaven com-
positors com Emmanuele d’Astorga, 
Antonio Caldara o Giuseppe Porsile, 
que va ser mestre de capella de Car-
les III a Barcelona, i també cantants 
d’òpera.
La cort de Barcelona, com la de Vie-
na o la de Londres, es va rendir a 
l’òpera italiana com a vehicle primari 
de l’expressió del poder polític i del 
gust cultural cosmopolita. El matri-
moni de Carles III i Elisabet Cristina 
es va celebrar el primer dia d’agost de 
1708, no només amb la intervenció 
de la Capella Reial en els actes litúr-
gics corresponents, sinó també amb 
una sèrie de serenates italianes d’An-
tonio Caldara.
La presència a Barcelona d’un centre 
cortesà amb una activitat musical 
tan important –probablement el més 
important de la capital catalana des 
de finals del segle XIV– repercutia 
indubtablement en la producció 
musical dels mestres catalans i va 
donar com a resultat un gresol d’es- Rajola dÕoficis MCB 142125
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 9
Arxiu MUHBA
EL MUSEU PER DINS
EL CENTRE DE RECERCA I DEBAT DEL MUHBA 
COMPLEIX CINC ANYS 
Les primeres activitats públiques museu amb una variada gamma de l’antiguitat tardana, quan s’inauguri 
del Centre de Recerca i Debat del col·laboradors externs, en diferents la nova museografia del baptisteri i 
MUHBA (CRED), es van iniciar formats de treball. Cal destacar, en l’aula basilical.
la tardor de 2008 amb els Diàlegs aquest sentit, la tasca excel·lent de Les continuïtats i discontinuïtats 
d’història urbana i patrimoni, uns joves estudiants, que han trobat en del sistema urbà i els moments clau 
col·loquis quinzenals oberts a tots el Museu un bon espai de formació, de l’activitat productiva i mercantil 
els ciutadans per explorar noves i també la d’un bon nombre de pro- de Barcelona al llarg del temps, les 
idees i difondre els estudis en curs fessionals jubilats amb àmplia expe- estratègies municipals per garantir 
relacionats amb la trajectòria histò- riència acadèmica i esperit jove, pro- l’abastiment d’aigua i d’aliments 
rica i el patrimoni de la ciutat. Des cedents de les universitats catalanes i dels ciutadans, el paper de Barcelona 
de llavors, al Museu s’han organitzat també de diferents universitats euro- en la recepció i la difusió del co-
més de noranta diàlegs, com també pees i alguna d’americana: Internet neixement, la tècnica i les formes 
un gran nombre de jornades, semi- permet un bon treball en xarxa. artístiques, o la cohesió ciutadana 
naris i tallers. El Centre de Conservació i en diferents moments històrics, són 
La idea bàsica del CRED és la se- Restauració del Museu a la Zona algunes de les qüestions que formen 
güent: resulta imprescindible im- Franca és un altre dels centres el fil conductor en la recerca per 
pulsar la recerca pròpia i situar-la en productors de coneixement del anar perfilant el relat històric de la 
el marc general d’altres centres amb MUHBA, motiu pel qual també és ciutat. Quant al terreny patrimonial, 
activitat acadèmica per poder avan- part essencial del sistema de recer- la recuperació del patrimoni alimen-
çar en la construcció d’un sistema de ca del Museu. En la seva tasca de tari i musical de la ciutat ha permès 
producció i difusió del coneixement documentació i conservació dels al MUHBA entrar en contacte 
històric i patrimonial de Barcelona fons arqueològics i de la col·lecció amb institucions i empreses com la 
que permeti complir satisfactòria- d’història de la ciutat construeix un Fundació Alicia, Sosa Ingredients o 
ment la missió que té encomanada sistema de coneixement sedimentat, la fundació musical Mas i Mas per 
el Museu d’Història de la nostra que a través de la programació del tal de posar-los en valor i fer-los ar-
ciutat. En aquesta tasca han de con- CRED es pot posar en comú amb ribar a la ciutadania. I cal esmentar 
fluir els tècnics i especialistes del altres centres museístics, en un en- també els tres postgraus que a hores 
torn de treball obert també als ciuta- d’ara impulsa el MUHBA: un so-
dans interessats en general. bre intervenció en el patrimoni i el 
Un altre eix impulsor de la construc- paisatge urbà, amb la UAB; un altre 
ció de coneixement, fonamental, és sobre les arrels culturals de l’euro-
el que es deriva de les necessitats dels peisme i la trajectòria de Barcelona i 
diferents centres patrimonials del Catalunya, amb la UB, i finalment, 
MUHBA, amb les exposicions per- el postgrau Relat Urbà. Narrativa i 
manents i temporals que obliguen a Representació d’Itineraris Històrics, 
substanciar, peça rere peça, una visió que el MUHBA ha preparat amb 
comprensiva de la ciutat. En aquest l’Institut del Teatre i que esperem 
sentit, l’estímul de la reformulació de que ens permeti una decisiva reno-
la Casa del Guarda del Park Güell, vació de llenguatges.
en col·laboració amb el nou projecte Tot plegat, en el marc de coope-
gestionat per BSM per al nucli mo- ració internacional impulsat pel 
numental, ha estat un exemple molt nostre museu, amb la City History 
recent de treball en dos fronts. El Museums and Research Network of 
primer consistia a trencar la barrera Europe, que es reuneix amb una vin-
entre innovació i difusió científica, tena de museus i centres de recerca 
aportant idees i plantejaments de pri- en història urbana i patrimoni que 
mera mà als diferents materials per es troben anualment a Barcelona. 
donar a conèixer el parc en relació 
amb Barcelona. El segon va ser com-
binar diferents formats –expositius, 
museu virtual, senyalització, web, 
aplicació, fulletons, llibres– amb un 
únic objectiu: crear una nova mirada 
de la Barcelona del principi del se-
gle XX. Ben aviat voldríem aplicar el Carme Garcia Soler
Gran Rellotge de Barcelona mateix plantejament a la Barcino de MUHBA
10 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
©MUHBA(autor: Jordi Puig)
EL MUSEU PER DINS
ALIMENTAR LA CIUTAT. UN REPTE HISTÒRIC
En economies precàries, la subsistència 
humana adquireix una importància 
cabdal i requereix una bona part dels 
recursos i de les energies socials. I així 
va ser en el passat històric de Barcelona. 
A finals de l’edat mitjana, de manera 
semblant a les viles i ciutats de l’occi-
dent europeu, la ciutat de Barcelona va 
crear un sistema de mercat protegit i 
regulat de productes bàsics alimentaris 
–amb els cereals en primer pla–, per 
tal de resoldre de manera col·lectiva el 
proveïment de la ciutat en un moment 
de creixement demogràfic i de caresties 
de producció. El sistema va durar segles, 
fins mitjan segle XVIII, quan es començà 
a obrir pas el sistema de llibertat de 
mercats (alimentari, de treball, de sòl).
La gestió municipal del mercat alimen-
tari tenia un altre vessant, el de la recap- Port de Barcelona, 1880-1889
tació d’impostos. Ambdues activitats 
constituïen els principals i més impor- poder polític van comportar una pèrdua I a poc a poc van aparèixer nous 
tants instruments del «bon govern» de poder municipal en diverses àrees, establiments i ofertes més variades 
urbà, subjecte a pressions i revoltes en una de les quals va ser la del proveï- que, amb el parèntesi dels anys de la 
cas que el veïnat se sentís defraudat. ment alimentari. Aleshores, Barcelona guerra i la postguerra, han fet més 
Després de 1714, quan la Nova Planta va respondre al repte de canviar de fàcil la compra d’aliments. Amb tot, 
de Catalunya va introduir a les ciutats model preservant la garantia del prove- les desigualtats s’han mantingut i la 
catalanes majors cotes d’intervenció ïment d’una ciutat industrial i obrera. crisi dels últims anys les ha accentuat, 
reial, hi hagué una reducció de la capa- Perdudes les fleques, les carnisseries, posant a la vista situacions de carestia 
citat municipal per garantir bons preus les peixateries i altres serveis mercantils, alimentària per moltes persones, un 
alimentaris (el «preu just») i aliments els governs municipals van iniciar un fet que ha fet sorgir valuoses iniciati-
en bon estat. Els desacords entre po- projecte nou de mercats municipals i de ves solidàries.
der reial i poder local van donar lloc a serveis sanitaris. I, en paral·lel, la societat L’alimentació d’una ciutat com Barcelo-
algunes alteracions socials importants, va posar en marxa altres iniciatives, com na és un repte econòmic i social que 
com la de finals de febrer i primers de les cooperatives de consum, que ompli- convé conèixer amb perspectiva histò-
març de 1789 (el motí del pa), iniciada en els buits del sistema municipal. rica, entenent que la mirada històrica 
a Barcelona i estesa a altres viles i ciutats Progressivament s’introduïren nous dóna llum al present. Aquest és l’ob-
com Mataró, Vic o Sabadell. productes en les dietes d’homes i jectiu del projecte Alimentar la ciutat. 
Al segle XIX, el procés de construcció de dones de totes les edats, amb nota- En el marc del Centre de Recerca i 
l’Estat i la progressiva centralització del bles diferències socials i de gènere. Debat del MUHBA, i en col·laboració 
amb l’Arxiu Històric de la Ciutat de 
Barcelona, el maig de 2013 van tenir 
lloc les Jornades Alimentar Barcelona: 
els temps medievals i moderns, i el 
2014 se celebraran les jornades dedi-
cades al segle XIX i els principis del XX. 
A més, alguns dels Diàlegs d’Història 
Urbana i Patrimoni d’aquest curs també 
tractaran sobre el proveïment alimentari 
de la ciutat. Us hi esperem.
Mercè Renom
Historiadora i coordinadora del projecte 
Alimentar la Ciutat
Carrer del Comer i mercat del Born, 1934
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 11
©Arxiu Fotogrˆfic de Barcelona 
(autor: Josep M. MarquŽs)
©Arxiu Fotogrˆfic de Barcelona (autor: Josep Esplugas Puig)
EL MUSEU PER DINS
LA DONACIÓ VILUMARA: FER CRÈIXER 
LA COL·LECCIÓ CONTEMPORÀNIA
celonines. Vilumara s’establí, així, al 
carrer de Casp número 80, cantonada 
amb Bailèn, en un espai estèticament 
sobri però d’una gran qualitat mate-
rial que d’alguna manera volia ser el 
reflex del prestigi i la serietat de l’em-
presa. Es responsabilitzà del disseny 
l’escenògraf i decorador Alexandre 
Soler i Marye, conjuntament amb 
Francisco Vilumara i Bayona. Les 
característiques d’aquest despatx 
han estat estudiades per Albert 
Guilleumas i Fàtima López. 
La crisi del tèxtil de finals del segle XX 
va suposar la fi de la fàbrica Vilumara 
de l’Hospitalet (1982). Un ampli 
suport social va aconseguir preser-
var-ne els elements més significatius, 
que ara acullen l’IES Can Vilumara. 
Edifici dÕentrada a la fˆbrica Vilumara de lÕHospitalet, presidit per un plaf— de rajoles que Josep Maria Vilumara i Lamarca ha 
representa la Mare de DŽu dels Ëngels tingut una cura molt especial a pre-
Vilumara és un dels grans noms de la Les primeres edificacions del conjunt servar el patrimoni i la memòria de 
indústria tèxtil catalana, més concreta- fabril Vilumara de l’Hospitalet són l’empresa familiar, motiu pel qual 
ment de la sederia. La dedicació de la d’estil modernista i s’hi pot trobar ha fet donació d’elements patrimo-
família Vilumara a la fabricació de tei- un ús abundant de la papallona del nials al Museu de l’Hospitalet, el 
xits a Barcelona es remunta al segle XV cuc de seda com a emblema decora- MNATEC, el Museu d’Història de 
i des d’aleshores fins al segle XX hi ha tiu. En fou responsable l’arquitecte Catalunya, el Museu de l’Estampació 
estat relacionada de forma ininterrom- Andreu Audet Puig. Els estudis al Tèxtil de Premià de Mar i el Museu 
puda. El seu origen es troba, natural- voltant d’aquesta fàbrica duts a ter- de la Seda de València. Així mateix, 
ment, al Pont de Vilomara, a la comar- me conjuntament per Josep Maria ha encetat una línia de col·laboració 
ca del Bages. El segle XVII una branca Vilumara i Fàtima López han posat amb el MUHBA, que s’ha concretat, 
de la família es va establir a Barcelona: de manifest que alguns aspectes per exemple, en un itinerari guiat 
el 1676, Domingo Vilumara hi entra- innovadors del model organitza- pel barri de Sant Pere. Un dels punts 
va com a aprenent de seder. Ben aviat tiu de la fàbrica Vilumara van ser centrals d’aquest itinerari ha estat la 
trobem diversos membres de la família adoptats tot seguit per Josep Puig i visita al despatx de l’empresa, traslla-
Vilumara ben establerts al barri o quar- Cadafalch a la fàbrica Casarramona dat des del carrer de Casp i acurada-
ter de sant Pere. de Barcelona, on es troba actualment ment reconstruït a la plaça de Sant 
El gran desenvolupament industrial el CaixaForum. Pere (2008) pel restaurador-ebenista 
del segle XIX i l’expansió del negoci El 1915 es va produir el trasllat de les A. Guilleumas Morell.
fan possible la construcció de succes- oficines de l’empresa, que fins alesho- En el marc del projecte Laboratori 
sives fàbriques Vilumara. El 1842, res encara romanien a Més Baix de MUHBA i amb voluntat d’enri-
Elies Rogent en projecta una al carrer Sant Pere, cap al sector de la dreta quir significativament la col·lecció 
Sant Pere Més Baix. El 1863, se’n de l’Eixample on ja es concentrava contemporània, el Museu treballa 
fa una de nova en un indret de la la major part d’empreses tèxtils bar- per aconseguir la incorporació dels 
travessera de Gràcia molt proper a elements patrimonials més represen-
l’actual plaça de Francesc Macià i, tatius de la seu barcelonina de Can 
finalment, aquesta darrera es trasllada Vilumara. Esperem poder-ne donar 
a l’Hospitalet, al sector de la Farga. La notícia en un proper número del 
fàbrica Vilumara de l’Hospitalet es va Butlletí.
inaugurar l’any 1907 i fou coneguda 
popularment com «les Sedes». Josep 
Maria Vilumara i Lamarca n’ha escrit 
la història en un llibre denominat 
Històries de les Sedes. Fàbrica Institut 
Can Vilumara, que ha estat presentat Josep Bracons Clapés
aquest mateix any 2013. Despatx de Can Vilumara reconstru•t a la 
plaa de Sant Pere MUHBA
12 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
Fotografia cedida per Josep Ma Vilumara
Fotografia de Gabriele Meroli
EL MUSEU PER DINS
EL TURÓ DE LA ROVIRA, 
UN MIRADOR DEL SEGLE XX
Ja està en marxa la segona fase del sobre la trajectòria de Barcelona al diversos usos el converteixen en un 
projecte d’arranjament del Turó de llarg del temps, des de l’emplaçament àmbit rellevant. La rehabilitació en 
la Rovira, que s’orienta en una doble d’un poblat ibèric fins als nostres marxa ha de permetre la recepció de 
perspectiva: articular la balconada i dies, si bé se centra en les dècades visitants, l’explicació de la Balconada 
els miradors dels parcs de la primera crucials per a Barcelona, Catalunya de Barcelona, l’inici d’itineraris, 
cornisa de la ciutat, i habilitar com a i Europa que van des de la Guerra l’atenció als grups escolars i la distri-
espais museogràfics alguns elements Civil i la llarga postguerra fins a la bució de materials. 
patrimonials de les bateries antiaèries creació d’una gran ciutat europea. A l’antic dormitori dels soldats es 
de la Guerra Civil i de les traces de En aquesta segona fase de la interven- perfila l’explicació de quatre temà-
l’antic nucli barraquista dels Canons. ció, el MUHBA té la voluntat que es tiques: Barcelona com a objectiu 
El Districte d’Horta-Guinardó i l’em- pugui materialitzar un projecte expo- prioritari durant la Guerra Civil; la 
presa municipal BIMSA encapçalen sitiu articulat sobre uns espais que, defensa activa de la ciutat i les bateri-
aquesta iniciativa confiada als arquitec- malgrat la superfície limitada, són su- es del turó de la Rovira; la postguerra 
tes Imma Jansana i Jordi Romero, que ficients per a una explicació mínima i el creixement informal de la ciutat, i 
van dur a terme, amb la col·laboració i coherent del conjunt del patrimoni el barri dels Canons.
del MUHBA, la primera fase d’un existent. A més, i seguint la filosofia A l’antic lloc de comandament de 
projecte que ha facilitat la posada en de treball del Museu, està previst que la bateria antiaèria es projectarà un 
valor i la normalització progressiva part d’aquesta tasca es desenvolupi audiovisual relacionat amb els orí-
d’un indret cada cop més visitat per mitjançant la col·laboració amb di- gens de la guerra aèria moderna i el 
propis i forans, i que va ser mereixedor verses entitats socials i culturals del seu impacte en les poblacions, alhora 
ex aequo del Premi Europeu de l’Espai districte i dels districtes propers que que s’habilitaran com a recintes visi-
Públic Urbà l’any 2012. vulguin fer-se seu el turó i mostrar-lo. tables els indrets ocupats per l’antic 
El projecte Balconada de la ciutat El primer d’aquests espais és l’antiga polvorí i els espais d’artilleria. 
permet consolidar el cim del turó de sala i dormitori d’oficials, un edifici En aquesta segona fase del projecte el 
la Rovira tant en la perspectiva d’eix utilitzat durant l’època de la defensa MUHBA té previst elaborar elements 
verd i panoràmica excepcional de la de la ciutat, que més endavant va cartogràfics i històrics sobre la ruta 
ciutat com en el vessant d’eix històric funcionar com a escola per al barri de la primera Balconada de la ciutat 
i patrimonial de primera magnitud. dels Canons i, en la seva última eta- en el doble format de guia d’història 
L’indret proporciona una visió única pa, com a escola d’adults. Aquests urbana Balconada/BCN i d’aplicació 
per a iPad i iPhone, així com l’edició 
de la guia Rereguarda/BCN, 1937, 
que plantejarà el funcionament de la 
ciutat i les característiques de la vida 
urbana en el moment central de la 
Guerra Civil.
Aquests materials seran complemen-
taris dels ja elaborats pel MUHBA en 
diversos formats, com són una sèrie 
de cinc plafons in situ per a les visites 
autoguiades, que aborden: el turó de 
la Rovira al llarg del temps, el lloc de 
comandament, la bateria antiaèria, 
el barri dels Canons i la ciutat infor-
mal del barraquisme, a més de dues 
guies d’història urbana (Defensa/
BCN 1936-1939 i Barraques/BCN) 
i tres propostes de visites guiades: 
La defensa de la ciutat moderna; La 
Barcelona de la guerra i la postguer-
ra. Perspectives des del Turó de la 
Rovira, i La defensa activa i passiva 
de la ciutat. El Refugi 307 i les bate-
ries del Turó de la Rovira. 
Carme Garcia Soler
Visitants a les bateries antiaries del Tur— de la Rovira MUHBA
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 13
©MUHBA (autor: Carme Garcia Soler)
TEMA CENTRAL
EL MÓN DEL 1714
“La plata girava al voltant del món i feia que aquest girés” Castella, com ara dèiem, era cada vegada més qües-
Andre Gunder Frank tionat per holandesos, anglesos i francesos. Així les 
companyies d’Índies de les potències emergents dis-
A la ratlla del 1700, en temps del mercantilisme i de putaven l’Àsia als portuguesos i, alhora, desafiaven el 
l’auge de l’absolutisme, la successió al tron de la mo- monopoli de la monarquia hispànica a Amèrica i el 
narquia hispànica posava de nou sobre la taula l’equi- lucratiu comerç d’esclaus africans.
libri entre les potències del continent i les pugnes La major part de guerres de la primera meitat del 
per controlar el comerç ultramarí. En els principis de segle XVII s’havien lliurat amb l’objectiu de cointenir 
l’edat europea de la història universal, les corones de la monarquia hispànica en l’àmbit europeu, però a 
Castella i de Portugal havien dominat nominalment partir de la pau de Westfàlia (1648) la major part de 
la xarxa mercantil i territorial que des del segle XVI conteses van tenir per desencadenant les ànsies ex-
anava enllaçant tot el planeta, però les ciutats i potèn- pansionistes de la poderosa França de Lluís XIV. Més 
cies de la façana atlàntica del continent els disputaven en general, la voluntat de poder i expansió territorial 
com més va més aquest privilegi. Així comença l’ex- de les monarquies i l’interès pel control de les rutes 
posició emplaçada al Tinell. mercantils requerien pagar i equipar els exèrcits, amb 
Val a dir que el centre de gravetat de la humanitat i una despesa en augment. Així és com el conflicte, o 
dels grans imperis continuava essent l’Àsia meridional l’amenaça de conflicte, junt amb la voluntat de repre-
i oriental. A l’Índia, i cada vegada més a la Xina, on sentació en grans palaus i ciutats monumentals dels 
anava a parar al final una bona part de la plata provi- monarques absoluts, reforçava el paper de l’estat. 
nent d’Amèrica, de la mà de les companyies d’Índies Calia recaptar amb regularitat uns impostos crei-
passant per Europa, o bé més directament a través xents, i aquest impuls centralitzador dels recursos 
del galió de Manila, que enllaçava Mèxic i Filipines. i de les decisions posa com més va més en qüestió 
Entre els segles XVI i XVIII van anar a parar directament les institucions de govern de territoris i ciutats vi-
o indirectament a la Xina una gran part de la plata gents des de la Baixa Edat Mitjana. Val a dir que 
americana. Com afirmava Andre Gunder Frank en el procés no era pas uniforme: la consolidació de la 
el llibre Global Economy in the Asian Age “la plata representació parlamentària de les elits a Anglaterra 
girava al voltant del món i feia que aquest girés”. i Holanda va donar forma a un camí de modernitza-
Però els europeus no anaven pas a la una i la compe- ció alternatiu al de les monarquies absolutes. 
tència entre estats i entre companyies mercantils era En començar al segle XVIII, França i Anglaterra eren els 
ferotge. L’ordre sorgit de la primera mundialització, estats més poderosos d’Europa, en detriment de l’im-
controlat inicialment per les corones de Portugal i de peri espanyol dels Habsburg, que havia comptat amb 
Assentament comercial de la Companyia de les êndies Orientals holandesa a Hugli, Chunchura (êndia). Hendrik van Schuylenburgh, 1665
14 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
Rijksmuseum, Amsterdam
TEMA CENTRAL
els recursos provinents d’Amèrica però que no havia Situats en aquest punt, l’exposició va desgranant els 
aconseguit articular aquesta riquesa en el foment del esdeveniments de la guerra, que contra pronòstic es 
comerç i les arts productives en el conjunt dels seus decantà com més va més del costat borbònic, fins als 
territoris. El panorama de detall era, però, força més tractats de pau d’Utrecht del 1713 i la decisió sub-
complex. Portugal mantenia un vast imperi mundial, seqüent que emprenen les institucions de Catalunya 
amb Brasil i nombrosos caps de pont a l’Àfrica i Àsia, i de la ciutat de resistir en solitari, a l’espera d’una 
però no tenia prou força per contenir les aspiracions 
d’altres potències a l’Orient, amb una forta presència 
de les companyies d’índies d’Holanda i Anglaterra. 
Holanda, que havia fet d’Amsterdam el centre del 
comerç mundial a principis del segle XVII, veia com 
els anglesos anaven guanyant terreny al mar i com 
creixia l’amenaça francesa al sud. També Suècia, que 
havia estat un gran actor internacional en el segle XVII, 
quedava ara eclipsada per Rússia, i l’imperi Otomà, la 
gran potència euroasiàtica, havia començat a declinar 
després del fracàs del setge de Viena del 1683.
Aquest viatge global pels volts del 1700 constitueix 
la primera part de l’exposició El món de 1714, que 
mira de situar els esdeveniments més propers, a 
Barcelona i tot Catalunya, dins del panorama gene-
ral. La segona part de l’exposició comença amb l’es-
clat de la guerra de Successió i mostra com els equili-
bris europeus queden afectats de ple quan es planteja 
l’herència del tron hispànic. De mica en mica es 
van concretant dos bàndols: els aliats (Anglaterra, 
Holanda, Sacre Imperi Romanogermànic), partidaris 
de l’entronització d’un Habsburg, i els borbònics Arribada a Barcelona de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic 
(França i Espanya), partidaris del candidat finalment lÕ1 dÕagost de 1708. P. Decker, J. Wolff i I. A. Corvinius, gravat, 1720
escollit per Carles II, abans de morir. 
En el joc pel tron hispànic s’apostava també per nova mobilització internacional. El recorregut es-
reformular les relacions d’ultramar, amb Amèrica, pecífic pels àmbits dedicats a la vocació marítima 
d’aquí el gran interès dels anglesos, i a mesura que el de Barcelona, a l’impacte de la cort de Carles III, a 
conflicte va anar agafant envergadura s’hi van sumar la diversitat d’orígens dels combatents presents en 
d’altres contenciosos. Tant els francesos com els els exèrcits  i a la guerra vista des de l’Hospital de 
anglesos procuraven atraure a la seva causa aquells la Santa Creu ofereix al visitant una visió inèdita 
territoris que no tenien bon encaix dins dels seus d’aquells anys intensos de principis del segle XVIII, 
respectius complexos estatals, com en els casos d’Es- tal i com es van viure a Barcelona entre 1705 i 1714.
còcia, Hongria o Catalunya. Arribem cap al final. La capitulació de Barcelona 
Des de la capital de Catalunya, la participació directa comportà un canvi radical, amb el desmantellament 
en el nou conflicte europeu, esperonada pels anglesos, del marc institucional que garantia les llibertats 
va ser vista com a un risc i alhora una oportunitat, constitucionals catalanes i amb la supressió d’una 
en un moment en què els aliats semblaven els segurs administració articulada i complexa, com era en 
vencedors de la contesa.  El final de la guerra dels el cas de Barcelona la del Consell de Cent. El nou 
Segadors (1640-1652) no havia resolt la falta de sinto- ordre borbònic s’implantava enmig de la repressió 
nia entre la monarquia i Catalunya i, per altra banda, i amb els més destacats austriacistes a l’exili, tema 
el sentiment antifrancès era viu després de l’amputa- al qual l’exposició dedica un altre apartat específic. 
ció dels comtats del Rosselló i la Cerdanya arran del I, tanmateix, com una au fènix, Barcelona, i rere 
Tractat dels Pirineus (1659) i després de la guerra dels seu tot Catalunya, van reemprendre el camí, amb el 
Nou Anys, amb el setge de Barcelona del 1697. saber fer mercantil i productiu com a fonament de 
La desconfiança en Felip V, amb el temor a perdre la modernització que va permetre situar la ciutat i el 
les constitucions catalanes, veient el capteniment au- país a Europa i al món, i amb la vindicació d’unes 
toritari del virrei Velasco i el tarannà absolutista del constituciones i unes institucions perdudes, però 
nét de Lluís XIV, s’afegia l’aposta mercantilista de convertides ara en llavor d’un futur renaixement.  
les elits comerciants, que s’emmirallaven en Holanda 
i Anglaterra. Constitucionalisme i mercantilisme 
impregnaven l’ambient de Barcelona, una ciutat ben Clàudia Pujol
connectada amb Europa, a principis del segle XVIII. Comissària de l’exposició
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 15
Arxiu Hist˜ric de la Ciutat de Barcelona
LA PE‚A DEL MUSEU BREUS
QUARHIS 9
LA VAIXELLA A BARCINO. El passat 26 de juny de 2013 va tenir lloc 
la presentació del novè número de la revis-
PLAT I COPA DE TERRA ta QUARHIS, Quaderns d’Arqueologia 
i Història de la Ciutat de Barcelona, del 
SIGILLATA MUHBA.
El tema central d’aquest número està dedicat 
a una etapa de la història de la nostra ciutat 
que va des del final del món clàssic fins a 
l’alta edat mitjana, un període tradicional-
ment considerat fosc a causa de la manca de 
dades. 
A aquesta visió sempre han contribuït les 
escasses i limitades fonts documentals. Però 
en els darrers anys les dades arqueològiques 
han crescut d’una manera molt significativa, 
la qual cosa ha permès fer nous planteja-
La terra sigillata és una ceràmica ses, que podien ser de ceràmica, de ments, com es pot veure en l’article que 
romana feta a motllo amb una argila vidre o de metalls nobles, en funció constitueix el nucli central d’aquest número 
refractària que presenta un color del poder adquisitiu de cada família. de la revista.
vermell, i que acostuma a estar pro- La copa era l’únic tipus de peça dis- Altres estudis relatius al neolític antic i el 
fusament decorada, tot i que també posat a la taula que era d’ús indivi- bronze final al pla de Barcelona, l’ocupació 
hi ha peces totalment llises. Al motllo dual, ja que els comensals menjaven del pla en època romana, les novetats en 
–amb l’argila encara tendra i amb directament dels diferents plats. La epigrafia romana dels darrers anys o una 
l’ajuda de punxons– s’estampaven les beguda era sempre vi, que es prenia aproximació als sistemes decoratius emprats 
decoracions impreses en negatiu, de calent o fred però sempre barrejat per decorar els sostres a l’antiguitat tardana, 
manera que quan s’aplicava l’argila a amb aigua. La proporció variava en acaben de tancar aquest interessant número 
l’interior del motllo per fer la peça es funció del tipus de vi i el gust dels ple de noves aportacions.
reproduïen en positiu i en relleu els comensals. L’acte de presentació va comptar amb la 
diferents motius. Aquestes dues peces estan en l’ac- presència del doctor Jean Guyon, director 
Aquest tipus de peces es va fer en tualitat en procés d’estudi per part emèrit de recerca del Centre National de la 
diferents tallers localitzats a Itàlia, la de l’arqueòleg i ceramista Arnau Recherche Scientifique (CNRS), que va im-
Gàl·lia i Hispània, que donaren lloc Trullen, per determinar si poden ser partir la conferència amb el títol «La christia-
a les produccions que coneixem com reproduïdes com a objectes d’origen nisation des villes et des campagnes, témoin 
terra sigillata itàlica, terra sigillata patrimonial per a l’ús diari com a privilégié des transformations de l’Antiquité 
gàl·lica i terra sigillata hispànica. Pel part del catàleg de MUHBA Detalls. Tardive: l’exemple de la Provence».
que fa a Itàlia, entre els més coneguts 
hi havia els tallers localitzats a la zo- Julia Beltrán de Heredia
na d’Arezzo, mentre que a la Gàl·lia MUHBA
van destacar els de la Graufesenque, 
que es trobaven a la Narbonense. A 
Hispània va haver-hi una gran quan-
MHCB 16443
titat de tallers per tot el territori, però 
COPA DE TERRA SIGILLATA ITÀLICA
els més importants es van concentrar 
Forma: Ritterling 5A / Haltern 8 / 
a Tritium i Andújar. 
Goudineau 27
Les dues peces que presentem van 
Mides: alçada: 5,6 cm; diàm. 
ser trobades a les excavacions de la 
vora: 9,8 cm; diàm. base: 4,3 cm
ciutat de Barcelona i procedeixen de 
Cronologia: 15 aC - 15 dC. Segons 
centres de producció itàlics i de la 
Conspectus:10 aC - Tiberi (14-37) dC
Gàl·lia, respectivament. Totes dues 
Procedència: excavacions de Can 
porten la marca del taller impresa al 
Cortada, Barcelona, 1987
fons intern de la peça en una cartel·la 
rectangular. La peça MHCB 4323 va 
ser realitzada per un ceramista de la 
MHCB 4323
Graufesenque i porta el nom de taller 
PLAT DE TERRA SIGILLATA 
OF. CAS, mentre que la MHCB 
SUD-GÀL·LICA
16443 correspon a un ceramista do-
Forma: Dragendorff 15/17
cumentat a la zona d’Arezzo i Puteoli 
Mides: alçada: 3,7 cm; diàm. 
de nom RIU/ON, disposat en una 
vora: 16,4 cm; diam. base: 8,8 cm
cartel·la rectangular doble.
Cronologia: mitjan segle I dC - primera 
Aquestes peces van formar part de 
meitat del segle II dC
la vaixella de taula dels habitants de 
Procedència: excavacions de la Plaça 
l’antiga Barcino. La vaixella de taula 
del Rei-Casa Padellàs, Barcelona, 
de l’època estava formada per peces 
de formes i procedències molt diver- 1931-35
16 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
©MUHBA (foto: Pep Parer)
BREUS
Verbannung. Les diàspores La Disputa de Barcelona de MUHBA i Gaudí, al congrés 
europees i l’acollida a 1263: Una refl exió sobre el internacional coupDefouet
Barcelona, 1933-1945 poder i la paraula
L’adveniment del nazisme a Alemanya, Coincidint amb el 750è aniversari de 
el març de 1933, va desplaçar a l’Es- la cèlebre Disputa de Barcelona, el 
tat espanyol, i més concretament a MUHBA, amb la col·laboració de l’Ins-
Barcelona, un nombrós contingent de titut d’Estudis Món Juïc, va celebrar un 
jueus alemanys, format per escriptors, seminari on es va reflexionar sobre el 
periodistes, artistes censurats, botiguers, marc històric general de les disputes es-
advocats, metges, dissidents polítics, devingudes durant el segle XIII a diferents 
aturats, homes i dones de totes les edats, ciutats europees al voltant de la religió 
principalment joves, amb motivacions i jueva i cristiana, i de manera específica de 
condicions diverses, que tan sols preteni- la que es va produir a Barcelona al 1263 a 
en refer les seves vides en una República instàncies dels frares dominics de Girona 
Espanyola que semblava el lloc ideal per i arbitrada personalment pel rei Jaume I. Restituci— virtual de la Casa del Guarda
començar de nou. La Disputa va tenir lloc al Palau Reial, en 
Malgrat el que pogués semblar, no ho presència de la cort, el clergat i els habi- Entre el 26 i el 29 de juny d’enguany, 
van tenir gens fàcil. A finals d’abril, Sal- tants de la ciutat, tant jueus com cristians. Barcelona es va convertir en la capital de 
vador de Madariaga, ambaixador espa- Els disputants van ser el convers domi- l’Art Nouveau. L’Institut del Paisatge 
nyol a França, va enviar un telegrama als nic Pau Cristià i el mestre Moixé Urbà de l’Ajuntament de Barcelona 
cònsols destinats a les ciutats frontereres ben Nakman de Girona, anomenat –l’impulsor de la Ruta Europea del 
amb Alemanya recomanant el següent: Nakhmànides, i els temes tractats a la Modernisme i de la revista coupDefouet, 
«A fi d’evitar que els referits jueus que es Disputa eren tres: si el Messies és diví i especialitzada en l’estudi i la difusió del 
trobin sense mitjans de treball es dirigei- humà o bé únicament humà; si aquest moviment– i el GRACMON (Grup de 
xin a Espanya, és convenient que vostès ja ha vingut o si encara ha de venir i si el Recerca en Història de l’Art i Disseny 
assenyalin les dificultats que trobaran per Contemporanis) de la Universitat de 
exercir els seus oficis al nostre país». Barcelona van decidir sumar esforços per 
La voluntat decidida dels refugiats, afegi- celebrar els deu anys de vida de la revista. 
da a la permissivitat del govern de la Ge- Les sessions van tenir lloc a les sales de 
neralitat envers els nouvinguts, va mini- la Casa Milà de la Fundació Catalunya-
mitzar les traves que es trobaren pel camí La Pedrera i a la Facultat de Geografia i 
i va fer possible un degoteig constant Història de la Universitat de Barcelona.
cap a Barcelona. La ciutat, que supor- La trobada es va presentar com un gran 
tava amb solvència els efectes de la crisi congrés científic, però va anar més enllà 
del 29, oferia un ventall d’oportunitats i es va aprofitar per donar a conèixer el 
envejable, que va facilitar la consolidació patrimoni modernista català i debatre 
d’una cada cop més nombrosa colònia Jaume I en una escena de caa vers 1262 sobre la seva riquesa. Amb aquest ob-
de refugiats jueus. A més, per mitigar (detall) jectiu es van organitzar activitats paral-
els efectes del desarrelament, els nouvin- judaisme és la doctrina veritable o bé el leles, en una de les quals el MUHBA va 
guts reberen l’ajuda d’una organització, cristianisme. En un moment de lent però presentar el seu projecte museogràfic so-
l’Ezra, que es dedicà a donar suport als progressiu enrariment de les relacions bre la Casa del Guarda del Park Güell.
expatriats i facilitar-los la vida. entre cristians i jueus, el relat de la con- Aquesta sessió va gravitar sobre el tema 
Verbannung és un projecte expositiu trovèrsia ha arribat a l’actualitat mitjan- «Noves experiències i recursos en l’Art 
liderat per Mozaika, que compta amb el çant dues versions ben diferents: l’hebrea Nouveau». Va tenir lloc al saló d’actes 
suport del MUHBA i de diverses entitats i la llatina. del Museu del Disseny el dia 27 de juny 
ciutadanes. La reflexió sobre l’origen i la natura de les al vespre i el seu objectiu era donar a 
Disputes a l’àrea catalanooccitana al segle conèixer projectes orientats a la recerca i 
Manu Valentín XIII, sobre el coneixement del Talmud la difusió del moviment. L’acte va estar 
Historiador al món cristià de l’època i sobre el paper presidit per la doctora Pilar Vélez, direc-
de la crítica de textos com a element de tora del museu, que va presentar el nou 
combat, així com la singularitat de la projecte. A continuació, van prendre 
Disputa de Barcelona i les seves conse- la paraula Massimiliano Marafón, per 
qüències històriques de llarga durada van la Fundació Basile de Palermo; Lluís 
aplegar estudiosos com: Claude Denjean, Bosch, director de la revista coupDefouet 
J. Ramón Magdalena, Francesco Bianchi, i de la Ruta Europea; Breda Mihelic, 
Tessa Calders, Alexander Fidora, Eulàlia presidenta del Réseau Art Nouveau 
Vernet, Harvey J. Hames, Robert Chazan, Network, i Joan Roca, director del 
Esperança Valls i Pere Casanellas. MUHBA. La ponència formulava les 
En acabar el Seminari es va realitzar una idees bàsiques del projecte de la Casa 
representació teatralitzada de la Disputa del Guarda: una interpretació del Park 
de Barcelona de 1263 sota la direcció Güell des de la perspectiva urbana de la 
d’Agustí Espriu, a partir del text adaptat ciutat de Barcelona.
de Tessa Calders. Mireia Freixa 
Carme Garcia Soler Presidenta del congrés internacional 
MUHBA coupDefouet
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 17
© MusŽu Lengadocian, Montpellier
© MUHBA-UPC
LABORATORI
NOUS FORMATS PRESENCIALS I VIRTUALS PER VISITAR 
EL MUSEU I LA CIUTAT
conté. Aquesta accessibilitat millorarà encara més amb 
les eines de gestió interna de què s’està dotant l’Institut 
de Cultura de Barcelona per agilitzar i posar a disposició 
els rics fons documentals, gràfics i audiovisuals de què 
disposa i dels quals ha de gaudir tota la ciutadania.
Dins el projecte de construcció del Museu Virtual del 
MUHBA, s’ha continuat afegint noves peces al fons 
d’escaneigs làser d’elements patrimonials del Museu. 
Aquest és un projecte de representació digital d’es-
pais realitzat amb la col·laboració de la Universitat 
Politècnica de Catalunya i el seu Laboratori de Mode-
lització Virtual. Fins ara s’han escanejat tres elements 
patrimonials del Museu: la sala de calderes de l’antiga 
fàbrica Fabra i Coats a Sant Andreu, l’edifici de la Casa 
del Guarda del Park Güell i les restes del Temple 
d’August. 
Nou web del MUHBA Cal fer un esment especial de l’escaneig de la Casa del 
Guarda, obra de Gaudí que va ser remodelada l’any 
L’any 2013 ha estat especialment intens en la investi- 2010 i que a partir d’aquest any podrà ser visitada de 
gació de nous formats i en la innovació tecnològica al forma virtual mitjançant aplicacions web, consultables 
MUHBA. Una de les primeres línies de treball ha estat de forma mòbil independentment de la plataforma, 
trobar un nou model per a la pàgina web del museu, ja que s’ha procurat configurar el producte amb un 
aplicant aquesta transformació no sols al disseny i la motor d’immersió Unity. L’escaneig es va presentar al 
disposició dels continguts, sinó també a la plataforma darrer Congrés coupDefouet, celebrat el juny d’aquest 
de treball i gestió dels continguts, és a dir, l’eina cone- any al nou edifici del Museu del Disseny de Barcelona. 
guda com Content Management System (CMS). Podeu consultar una mostra del passeig virtual 3D, 
La substitució ha estat estudiada pels tècnics del en format vídeo, a Youtube (LMVC. UPC. MUHBA. 
MUHBA i, després d’una selecció de requisits i proves, Paseo Virtual Casa del Guarda, Park Güell, 2013. 
el museu s’ha decidit per adoptar Drupal, un progra- http://youtu.be/uE7Doc73k_s).
mari lliure desenvolupat i mantingut per una activa En un altre àmbit, el MUHBA ha col·laborat amb l’as-
comunitat d’usuaris, dissenyat en PHP i que destaca sociació de comerciants dels carrers Llibreteria i Freneria 
per la qualitat del seu codi i de les pàgines generades tot i amb l’àrea del Call, en la realització dels projectes 
respectant els estàndards del web. QRGòtic, QRCall i el projecte del Districte de Ciutat 
En breu l’antiga versió del web estarà completament Vella Temps Raval, en el qual també han participat el 
migrada a la nova plataforma i tot el públic que visita Servei d’Arqueologia i el Departament de Patrimoni 
la nostra pàgina podrà experimentar les millores subs- Arquitectònic. Són propostes que faciliten a ciutadans 
tancials en usabilitat i accessibilitat de la informació que i visitants tant informació dels diversos comerços de la 
zona com de la seva història i patri-
moni, amb la voluntat d’incentivar 
alhora comerç i coneixement. 
El museu ha fet també un esforç d’in-
novació en el terreny de les audio-
guies, elaborant els continguts i par-
ticipant en la formalització de la nova 
aplicació del Park Güell, consultable 
via iPad, que pot descarregar-se des 
de l’Appstore d’Apple. Aquesta guia 
ha estat possible gràcies a la col·labo-
ració del Museu amb Barcelona de 
Serveis Municipals, empresa munici-
pal encarregada de la gestió de l’espai 
monumental del Park Güell. 
Jaime Irigoyen
Diversos models de punts obtinguts de les calderes de la Fabra i Coats MUHBA
18 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
©MUHBA-UPC
LABORATORI
QR GÒTIC, ÀREA DEL CALL: UNA COL·LABORACIÓ 
ENTRE ELS COMERCIANTS I EL MUSEU
i Baixada de Llibreteria, i Carolina Gaona, comunica-
dora digital i fundadora de l’associació Sonés, els quals 
l’han fet possible gràcies a la col·laboració del MUHBA. 
Aquest esforç de divulgació és fruit de la tasca de diver-
sos especialistes, encarregats d’investigar i redactar-ne els 
continguts. Aquest equip ha estat format per Anna Rich, 
que ha ofert els seus estudis referents a la documentació 
notarial de l’aljama barcelonina, Eulàlia Vernet, hebraista 
de la UB i col·laboradora del MUHBA, i els historiadors 
de Veclus S.L. (F. Caballé, R. González i 
I. Elies), els quals, mitjançant el buidat de les principals 
fonts arxivístiques, han pogut precisar històricament els 
comerços i corroborar-ne emplaçaments (per exemple, la 
situació dels dos alfòndecs del Call, la dels Banys Freds, 
les de la Sinagoga dels Francesos i la d’en Massot, etc.).
L’estructura del projecte QR Gòtic del Call és clara. 
S’inicia amb una breu introducció a la història del Call 
de Barcelona i a la vida quotidiana del dos calls, el Major 
i el Menor, i es fa menció del recorregut QR, el qual 
s’inicia en una de les dues portes d’entrada al Call Major: 
la que estava situada a l’actual carrer de Sant Honorat 
(antic carrer de la Font). A continuació es brinda la 
possibilitat d’accedir a la història del barri a través de les 
diverses èpoques històriques (època romana, antiguitat 
Imatge del dispositiu QR del Call
L’equip de QR Gòtic, en col·laboració amb el Museu 
d’Història de Barcelona (MUHBA), presenta, publicat 
al web i accessible a través dels dispositius mòbils, un 
viatge per la història del Call de Barcelona a través de 
comerços i botigues.
La investigació rigorosa i la documentació innovado-
ra aportada pels historiadors que col·laboren amb el 
MUHBA permetran al visitant endinsar-se en un itine-
rari fressat a través del temps, que el farà recórrer la his-
tòria d’aquest barri, situat al quadrant nord-occidental 
del que fou la Barcino romana. El visitant que ho 
desitgi podrà conèixer els carrerons del Call, així com 
la importància cultural de la seva aljama i alguns dels 
episodis més importants que s’hi visqueren, com la fa-
mosa Disputa de Barcelona (1263), de la qual enguany 
es commemora el 750è aniversari.
Basat en codis QR, aquest projecte és una guia històrica Imatge del dispositiu QR del Call
gratuïta que vol, a través dels diversos comerços que hi 
participen, proporcionar al visitant la història del barri tardana, edat mitjana, època moderna i món contempo-
des de l’antiguitat fins als nostres dies. Tècnicament, rani). Finalment, s’inicia l’itinerari històric a través dels 
la plataforma és apta per a la navegació en dispositius trenta comerços del Call que hi col·laboren.
mòbils (iPhone, Android, tauletes, iPad…) i ofereix una Amb aquest nou itinerari, l’equip de QR Gòtic i el 
doble versió, per al web i per a l’aplicació al mòbil. El MUHBA aporten una eina rigorosa i innovadora per 
nombre de comerços que hi han col·laborat és un total conèixer amb detall històric carrers i carrerons, esdeve-
de trenta botigues, ubicades en la zona ocupada pel Call niments històrics de primer ordre, habitants i figures 
Major (carrers del Call, Sant Honorat, Sant Sever, Banys il·lustres del que fou un dels barris més influents de la 
Nous, Sant Domènec, Sant Felip Neri, Baixada de Santa ciutat medieval, el Call de Barcelona.
Eulàlia, Arc de Sant Ramon del Call, Fruita i Marlet). 
Els impulsors del projecte són Josep Conesa Grosso, Eulàlia Vernet
president de l’associació de comerciants de Llibreteria Filòloga i historiadora
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 19
© Carolina Gaona
© Carolina Gaona
LABORATORI
ELS TALLERS I CASALS DEL MUHBA:
HISTÒRIA, CIUTAT I CIUTADANIA FORA DE L’ESCOLA
Entre els reptes d’un museu d’història hi ha el d’apropar 
els infants al patrimoni. El MUHBA ho fa no només 
amb les activitats adreçades als alumnes en horari escolar, 
sinó que en treballa d’específiques per als infants en el 
temps lliure: els tallers i els casals. El programa, endegat 
ara fa cinc anys, ha estat molt ben rebut per part dels 
infants, pares, mares i mestres.
Amb aquest programa es pretén cobrir diversos objectius, 
començant per ajudar els nens i nenes a situar-se en la ciu-
tat. Aquest aspecte és molt important, si tenim en compte 
que una gran part dels alumnes de les escoles de Barcelona 
provenen de països i cultures llunyanes. Moure’s per la 
ciutat contribueix a desenvolupar l’autonomia personal. 
Mitjançant mapes, plànols i brúixoles descobreixen que la 
ciutat està formada per barris molt diferents. El programa 
també pretén ensenyar a observar. Amb la mirada educa-
da, fàcilment podran identifi car i comparar monuments, Casal dÕestiu al MUHBA
edificis, carrers i places, i sense ni adonar-se’n aprendran Conèixer com es vivia a la ciutat en el passat permet en-
a llegir els codis de la ciutat, alhora que exerciten el seu tendre com vivim avui. Saber els drets i deures que tenim 
pensament crític. Apropar-los al context que va portar els com a ciutadans reforça la seguretat dels infants i el seu 
ciutadans de Barcelona, anys enrere, a construir una mu- sentiment de pertinença. 
ralla o una església, a enderrocar un convent per fer una Pot semblar que els objectius fixats fins aquí són un repte 
plaça o un mercat, a obrir un carrer o eixamplar la ciutat, prou gran, però no n’hi ha prou; pensem que per apro-
a projectar un parc o una fàbrica, fa que els nens i nenes par els infants al patrimoni cal treballar en un altre àm-
facin seu aquest llegat, que el valorin i que se l’apropiïn. bit, el dels sentiments i l’emoció. Per aquest motiu tam-
bé es propicia que arribin a poder sentir l’emoció que 
comporta veure’s aclaparat per la bellesa de les formes 
d’alguna de les grans obres que es conserven a la ciutat. 
Emocionar-se, una experiència que, a més de formar-los, 
els obrirà les portes al món de l’art.
L’espai pel qual es mouen els infants és tot Barcelona, 
amb els centres del MUHBA com a referent. El fet de 
programar durant el període vacacional permet fer ses-
sions d’un mínim de tres hores, amb la possibilitat de 
modular un tempo distès i tranquil, en aparença més 
proper al temps de lleure que al de formació. El fet d’es-
tar molt sovint en moviment, itinerant per la ciutat, i a 
l’aire lliure, permet combinar les explicacions amb jocs, 
debats i recollida de dades i imatges, per tal d’elaborar 
un treball final, el seu quadern de viatge. 
Aquestes activitats es presenten en dos formats: els tallers 
i el casal. Els tallers es programen durant els matins de 
les vacances de Nadal. El casal, en canvi, és a l’estiu, les 
primeres setmanes de juliol, de 9 a 5 hores. Té com a seu 
el CEIP Àngel Baixeras i compta amb la col·laboració de 
la Fundació Catalana de l’Esplai. 
Que el repte està ben encarat ens ho demostren l’èxit de 
públic i la valoració. Saber que els infants comparteixen 
les seves descobertes amb els progenitors, fins al punt que 
pares i mares insisteixen que el MUHBA organitzi tallers 
i casals per a ells, resulta un important estímul per conti-
nuar aquesta tasca.
Teresa Macià i Bigorra 
Casal dÕestiu al MUHBA MUHBA 
20 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
©MUHBA (autor: Imma Masdevall)©MUHBA (autor: Imma Masdevall)
LABORATORI
PERIFÈRIES URBANES, ON LA CIUTAT PERDIA EL NOM. 
BARCELONA, 1947-1985
Torre Bar—, Pepe ENCINAS
«Primer van ser les imatges, després van ser les paraules, i dos anys en diversos arxius de la ciutat: arxius de museus, 
després l’acció». Amb aquestes contundents paraules es pre- col·leccions privades, entitats de barri… La investigació va 
sentava, el 31 de juliol passat, el projecte Perifèries urbanes, permetre recuperar tota una sèrie de treballs de fotògrafs 
on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985, una instal- molt diversos que formen part de la instal·lació. Amb acom-
lació de 250 fotografies, de 17 fotògrafs, al Saló del Tinell. panyament de música gregoriana de Marcus Helianthus, 
El projecte Perifèries urbanes es va iniciar com un treball de la projecció es presenta com un recorregut visual per la 
recerca, amb la voluntat de recuperar la primera visió de la Barcelona perifèrica des de la postguerra fins als primers 
ciutat contemporània en expansió. La gran transformació anys de la democràcia. Es fa a través de quatre viatges pel 
de la postguerra a Barcelona va coincidir amb una eclosió que avui són les rondes de la ciutat –el Poblenou, el Besòs, 
fotogràfica. Va ser un creixement en unes condicions molt Sant Andreu, Nou Barris, la Vall d’Hebron, el Carmel, el 
dures i sense democràcia, en el qual la paraula estava vetada. Llobregat, l’Hospitalet i Montjuïc, fins a tancar el cercle–, 
En aquest context, la imatge va ser la primera a construir on van desfilant els diversos períodes històrics. Entre els 
la representació de la ciutat. L’empenta i sensibilitat d’una fotògrafs hi ha alguns noms rellevants i altres de descone-
sèrie de fotògrafs que, amb la càmera a la mà, van recór- guts, però tots igual d’importants en la construcció de la 
rer la ciutat més enllà dels marges habituals, va ser decisiva imatge de la ciutat: Pilar Aymerich, Juli Azcunce, Francesc 
per construir la imatge de la Barcelona sense nom. Més Català-Roca, Ginés Cuesta, Pep Cunties, Pepe Encinas, J. 
que una voluntat M. Huertas Clavería, Manolo Laguillo, Jacques Léonard, 
artística, hi havia Kim Manresa, Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Custodia 
una voluntat de co- Moreno, Marta Povo, Pérez de Rozas, Humberto Rivas i 
neixement i de pre- Mariano Velasco. 
sa de posició cívica. És la història dels oblidats, d’aquells que no han format part 
La fotografia com a de la història oficial i que ara s’incorporen a la memòria de 
espai de conquesta Barcelona. També és l’oportunitat de veure fotografies de 
ciutadana. Després Barcelona, moltes d’elles inèdites, algunes positivades per 
van venir els es- primer cop, que amplien la mirada cap a la ciutat i resul-
criptors, l’actuació ten imprescindibles per construir la història de Barcelona. 
política, sindical i Constitueixen un important patrimoni fotogràfic recopilat 
veïnal clandestina. amb la col·laboració i la complicitat dels seus autors, del qual 
Però la mirada dels les imatges presentades són només una part. En resum, un 
fotògrafs va ser la treball en procés cap a una nova mirada de la ciutat, que 
Nen en una barraca, Montju•c primera. Aquestes ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de 
imatges, tot i la seva Barcelona (AFB), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya 
importància en la història de la ciutat, van quedar oblidades (COAC) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona 
als arxius, al marge del relat sobre la ciutat, en benefici d’una (MACBA).
imatge oficial dominada pel centre urbà. 
Amb el propòsit de rescatar la visió d’aquests pioners de la 
fotografia relacionada amb el creixement de la perifèria de Marta Delclòs
la ciutat, es va iniciar un exhaustiu treball de recerca durant Comissària de la instal·lació
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 21
F. CATALË-ROCA, 
Arxiu Hist˜ric del COAC, 1955
Arxiu Pepe Encinas, 1975
LABORATORI
L’EIX PERE IV. EL REPTE D’ARTICULAR PATRIMONI I PAISATGE
La relació entre el carrer i la ciutat és una de les claus definidores del paisatge urbà i de les seves transformacions al 
llarg de la història. L’eix Pere IV al Poblenou permet il·lustrar el protagonisme contundent d’alguns carrers pel que 
fa a la geometria formal i a l’imaginari paisatgístic de les ciutats. 
L’eix Pere IV presenta una diversitat d’elements de singularitat paisatgística, que afegeixen a l’homo-
geneïtat de la quadrícula de l’Eixample de Cerdà un plus d’intensitat significativa per la superpo-
sició de formes i processos al llarg d’un segle i mig de relació entre indústria, barris populars i 
ciutat.
A partir dels continguts del seminari Construir la imatge de Barcelona, 1947-2007: 
Transformació urbana, representació de la ciutat i patrimoni històric, des del màster 
en Intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni (UAB-MUHBA) s’ha desenvolupat 
un doble treball de recerca sobre el paisatge urbà de l’eix Pere IV: d’una banda, 
una anàlisi morfològica del carrer que permet proposar bases concretes per a la 
valorització i dinamització dels elements patrimonials que componen aquest 
entorn urbà; de l’altra, un treball de reconeixement visual en termes de 
representació del paisatge, fet per un equip de fotògrafs amb mirades 
diverses a l’hora de confrontar la càmera amb la forma de la ciutat.
L’encreuament d’ambdues perspectives ha permès plantejar la imat-
ge de Barcelona al carrer Pere IV en termes de paisatge urbà patri-
monial.
Francesc Muñoz
Director del màster d’Intervenció en el patrimoni i el paisatge urbà 
UAB-MUHBA
BARCELONA I EUROPA, UN DEBAT INTEL·LECTUAL
En els darrers anys, arreu d’Europa s’ha donat un gran impuls a la història de les ciutats des del punt de vista intel-
lectual. A la tradicional pregunta per la qüestió dels intel·lectuals –sobre la seva acció política, la seva dimensió lite-
rària, els debats i les polèmiques que planteja– s’han afegit noves reflexions sobre el caràcter ciutadà i urbà en què es 
desenvolupa aquesta figura. Les grans ciutats europees no són merament l’escenari dels debats intel·lectuals, sinó que 
els fan possibles; i alhora les ciutats són el resultat d’aquests debats. D’altra banda, ja no es tracta només d’estudiar 
autors o polèmiques concrets, sinó també contextos complexos, i la seva relació amb d’altres. Cada cop es pensa més 
en l’espai intel·lectual europeu no com una juxtaposició de successius espais locals o nacionals, sinó com una trama 
densa que implica el conjunt d’Europa i de les seves ciutats.
Barcelona, per la seva dimensió ciutadana, per la seva vocació europeista, per la seva condició de capital d’una ex-
cepció cultural i política, pot fer un paper importantíssim en aquesta significativa reflexió. Barcelona ha estat sempre 
conscient de la necessitat de pensar-se en Europa. No és possible fer una història intel·lectual de Barcelona sense fer 
una història de l’europeisme cultural a Catalunya. 
Per això el MUHBA i la Universitat de Barcelona impulsen el Màster Barcelona-Europa. Literatura 
i història comparada dels intel·lectuals. S’hi estudiaran els principals esdeveniments de la relació 
entre el camp literari i el camp intel·lectual a la nostra ciutat, inscrita en els successius fets his-
tòrics i culturals de Catalunya, i la formació d’un europeisme cultural en el qual Barcelona, 
com a capital d’un gran projecte modern, ha de pensar-se en clau nacional i internacional 
alhora. 
El màster està format per dos postgraus que poden cursar-se de manera indepen-
dent: Història intel·lectual de Barcelona i Història de l’europeisme cultural a 
Catalunya. A més, vinculat al màster hi haurà tot un programa d’activitats 
–conferències, seminaris, simposis– obertes des del Museu al conjunt de 
la ciutadania, de manera que, al costat de la formació acadèmica, aquest 
màster es converteixi en un espai de debat sobre el paper de Barcelona 
en la història intel·lectual d’Europa, i alhora promogui les aportacions 
que, des de Catalunya, poden fer-se en la reflexió sobre la idea de cultura 
europea.
Antoni Martí Monterde
Universitat de Barcelona. Director del Màster Barcelona-Europa de la UB i el MUHBA
22 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
LABORATORI
BARCELONA I L’HAVANA. VINT ANYS COMPARTINT 
CONEIXEMENTS AL VOLTANT DE LA CIUTAT
L’Havana és la ciutat més poblada del Carib, amb 2,2 
milions d’habitants i una àrea metropolitana de 750 
quilòmetres quadrats que inclou 15 municipis, des de 
La Habana Vieja, que concentra el centre històric de la 
ciutat, a la gran perifèria. La zona central de l’Havana, 
que el 1982 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat 
per la Unesco, s’ha beneficiat de la tasca de l’Oficina del 
Historiador de la Ciudad (OHCH), un organisme creat 
el 1938, artífex de la restauració de l’Havana colonial. Al 
capdavant d’aquesta institució hi ha el doctor Eusebio 
Leal, que coincidint amb el primer centenari de la inde-
pendència de l’illa, va pronunciar el pregó inaugural de 
les festes de la Mercè de 1998. 
Com a resposta a l’estreta relació històrica entre Cuba 
i Catalunya, i l’Havana i Barcelona, a l’any 1993 es va 
signar l’acord d’amistat i cooperació entre Barcelona i els 
15 municipis que formen l’Havana, per part de l’alcalde 
Maragall i del senyor Pedro Chávez, president de l’Assem- Palau Segundo Cabo com a edifici del Senat (principis del segle XX)
blea Popular de la capital cubana d’aquella època. Després 
d’una dècada de relacions, projectes i col·laboracions pun- Barcelona (2013-2016) es renova el compromís de col-
tuals, l’any 2002 Barcelona comença a treballar amb l’Ofi- laboració amb l’Havana, amb el reconeixement de ciutat 
cina del Historiador. Fruit d’aquesta relació, el 2006 se prioritària. Un dels primers fruits d’aquesta nova etapa és la 
implicació del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) 
en el projecte Ponts culturals. Desenvolupament de la pro-
posta museogràfica de la sala d’arquitectura i urbanisme 
del palau Segundo Cabo. 
El palau Segundo Cabo és l’edifici més emblemàtic del 
barroc cubà, ubicat a l’estratègica plaça d’Armes, espai 
fundacional de l’Havana. El palau va ser construït el segle 
XVIII per un arquitecte espanyol, Antonio Fernández de 
Trebejos, per albergar la Real Hacienda. Posteriorment, 
ha estat la seu del Senat, de les acadèmies de la Història i 
Nacional d’Arts i Lletres, del Consell Nacional de Cultura 
i finalment de l’Institut Cubà del Llibre. És, per tant, to-
talment coherent que la definició dels nous usos del palau 
es concreti en el marc del projecte Rescat Patrimonial i 
Desenvolupament Cultural a l’Havana, una iniciati-
va de cooperació multilateral entre la Unió Europea, la 
UNESCO i l’OHCH, que té com a finalitat la restaura-
ció i adequació de l’edifici per acollir el Centre d’Interpre-
tació de les Relacions Culturals Cuba-Europa.
Palau Segundo Cabo en rehabilitaci— (2010) Per petició expressa de l’Havana, Barcelona s’afegeix a 
aquesta iniciativa, i focalitza la seva participació en la sala 
signa el primer acord amb l’OHCH per a la rehabilitació d’arquitectura i urbanisme del museu. El projecte té com 
del carrer Barcelona, que es va executar fins al 2010. Amb a objectiu el disseny i el desenvolupament de la proposta 
aquest projecte, la relació de col·laboració entre Barcelona museogràfica del Segundo Cabo, per mitjà d’un procés 
i l’Havana adquireix maduresa i estableix lligams tècnics de transferència de coneixement i de creació de vincles 
forts. Barcelona sempre ha cercat compartir els coneixe- estratègics en l’àmbit cultural. El MUHBA assessorarà i 
ments i les experiències de gestió urbana en les seves acti- construirà juntament amb l’OHCH el contingut i la pro-
vitats de cooperació amb altres ciutats. En aquest tipus de ducció de l’interiorisme de la sala, així com la seva progra-
processos, horitzontals i amb aprenentatges mutus, és on mació cultural, garantint i consolidant, d’aquesta manera, 
la instal·lació de capacitats tècniques, principal objectiu de la continuïtat del vincle indeleble entre les dues ciutats.
la cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, és més 
intensa. Joaquim Llimona i Balcells 
Amb l’aprovació del nou pla director de Cooperació al Director de Relacions Internacionals i Cooperació
Desenvolupament, Solidaritat i Pau de l’Ajuntament de Ajuntament de Barcelona
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 23
Arxiu Projecte Palacio Segundo Cabo
Arxiu Projecte Palacio Segundo Cabo
IDEES PER EMPORTAR
PER LLEGIR de finals del segle XVIII. Aquesta ma- van tenir lloc al Museu d’Història de 
nufactura va generar les condicions Barcelona. En una primera part, els 
Alex Sánchez econòmiques, tecnològiques i insti- historiadors Gabriel Cardona, David 
Indianes, 1736-1847. Els orígens tucionals per fer possible l’aparició Gesalí, David Iñiguez i el mateix Ra-
de la Barcelona industrial de la indústria moderna a la Ciutat mon Arnabat parlen dels atacs aeris, 
Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, Comtal, tal com narra l’historiador la defensa de Barcelona i el paper 
Ajuntament de Barcelona, 2012. Edició Alex Sánchez en el seu article. L’es- que hi van fer els refugis. En la se-
en català. 30 €. tudi recull també moltes de les peces gona part del volum, els arqueòlegs 
que es van mostrar a l’exposició que, Carme Miró, Jordi Ramos i Ferran 
Jaume Artigues amb el mateix títol, es va presentar Puig se centren en els aspectes més 
Indianes 1737-1846 / BCN al Saló del Tinell, i es complementa tècnics i patrimonials dels refugis, tot 
Guia d’Història Urbana, núm. 14. 1,50 €. amb un itinerari, molt documentat, explicant la problemàtica arqueològi-
de l’arquitecte Jaume Artigues al vol- ca actual. Finalment, es recullen les 
tant dels vestigis que resten de les pri- conclusions de les jornades pel que fa 
meres fàbriques i tallers d’indianes al a aspectes normatius, localització, ac-
barri de Sant Pere. tuació, estat de conservació, interven-
D’altra banda, la guia d’història urba- ció patrimonial i mesures per avançar 
na fa una breu introducció del que va en la preservació d’aquest tipus de 
representar per a la ciutat de Barce- patrimoni. 
lona el naixement d’aquesta indústria 
i presenta l’evolució arquitectònica 
de la tipologia casa-fàbrica al llarg de Alimentar la ciutat. El proveïment 
més d’un segle. La guia proposa tam- de Barcelona del segle XIII al segle XX
bé dos itineraris pels barris de Sant Barcelona: MUHBA, Institut de Mercats, 
Pere i el Raval i assenyala el patrimo- Ajuntament de Barcelona, 2013. Edicions 
ni més significatiu relacionat amb la en català, castellà i anglès. 5 €.
fabricació d’indianes que encara resta 
a la ciutat. 
Ramon Arnabat (editor)
Els refugis antiaeris de Barcelona. 
Criteris d’intervenció patrimonial
Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, 
Ajuntament de Barcelona, 2013. Edició 
en català. 15 €. 
El nou volum de MUHBA Documents 
recull algunes de les conferències que 
es van pronunciar durant les jorna-
des sobre els refugis antiaeris que 
Aquest llibret recull els resums de les 
ponències que es van presentar a les 
Ja es troben a les llibreries dos nous jornades que van tenir lloc el mes de 
productes relacionats amb la recerca maig d’enguany i n’avança algunes 
desenvolupada dins del projecte In- de les que es presentaran el 2014. El 
dianes. Es tracta d’un nou volum de volum se centra en l’evolució des del 
la col·lecció Pòsits i d’una guia d’his- model proteccionista de l’abastiment 
tòria urbana. El llibre demostra la alimentari de la ciutat de Barcelona 
importància que va tenir la indústria dels segles medievals i moderns fins 
tèxtil per al desenvolupament de la a la liberalització que es va iniciar el 
Barcelona moderna. La producció de segle XVIII i que va culminar els segles 
les anomenades indianes va convertir XIX i XX.
la capital catalana en una de les prin- Mitjançant un recorregut pels pro-
cipals ciutats industrioses de l’Europa ductes bàsics de la dieta dels segles 
24 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
IDEES PER EMPORTAR
XIII al XVII (el pa, el vi i en menor trar les zones públiques enjardinades 
mesura la carn, el peix, la volateria o que exemplifiquen tendències i estratè-
els productes de l’horta), els ponents gies determinants d’articulació, creixe-
van analitzar la fiscalitat a què estaven ment, evolució i regeneració d’aquesta 
sotmesos els diversos aliments, les for- nova Barcelona. 
mes de proveïment i les institucions El recorregut s’estén des del 1871, 
implicades en l’abastament alimenta- quan la ciutat, immersa en ple procés 
ri de Barcelona. Amb la liberalització d’expansió i modernització, comença 
del mercat alimentari el segle XVIII, les a interessar-se pels nous espais públics 
preocupacions comencen a ser unes i els grans parcs segons els models 
altres: el control sanitari, la relació d’altres ciutats europees, fins el 1992, 
directa entre l’alimentació i la salut o període en què es va tancar un cicle ur-
la diferenciació social de la dieta. Però banístic caracteritzat per la sensibilitat 
tot i la transformació del sistema, municipal davant les demandes ciuta-
l’Ajuntament de Barcelona va crear danes de millora de l’espai públic.
noves fórmules, com el mercat central 
i la xarxa de mercats municipals, que 
li permetessin seguir participant en el 
proveïment alimentari de la ciutat.
Alimentar la ciutat és un projecte de-
senvolupat pel MUHBA que comp- de la promoció musical que va pro-
ta amb la col·laboració de l’Arxiu gramar regularment concerts d’alta 
Històric de la Ciutat de Barcelona i qualitat amb la presentació de nous 
el suport de l’Institut Municipal de repertoris, grans intèrprets i composi-
Mercats de Barcelona. tors nacionals i internacionals com ara 
Schönberg, Casals, Strauss o Gerhard. 
Gràcies a la seva tasca de difusió de 
Xavier Chavarria nous valors, Barcelona es va situar, 
Música, Noucentisme, Barcelona en el camp musical, a l’altura d’altres 
Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, grans urbs europees de l’època. 
Ajuntament de Barcelona, 2013. Edició 
en català. 5 €.
Jordi Diaz
Dins la col·lecció MUHBA Llibrets de Parcs/BCN
Sala s’ha publicat aquest volum dedi- Guia d’Història Urbana, núm. 4. 1,5 €.
cat a la història de l’associació Música 
da Camera, que va dur a terme una A partir de l’enderrocament de les mu-
tasca molt important com a entitat ralles i de la construcció de l’Eixample 
promotora i dinamitzadora de la vida a mitjan segle XIX, la Barcelona con-
musical barcelonina d’ara fa cent anys. temporània segueix un procés accelerat 
La publicació es va fer amb motiu del de transformació urbanística on té un 
cicle 30 Minuts de Música al Museu, paper fonamental la conscienciació de 
celebrat a l’estiu amb la col·laboració la importància de la planificació dels es-
de la Fundació Mas i Mas. El llibre pais verds públics dintre la ciutat. La se-
explica com Música da Camera va lecció de vuit parcs i jardins inclosos en 
ser una associació pionera en el camp aquesta guia d’història urbana vol mos-
LA CENTRAL DEL MUHBA
La llibreria La Central del Museu d’Història de Barcelona proposa establir un 
diàleg enriquidor amb els continguts del museu, amb un ampli repertori de 
llibres i objectes.
La Central del MUHBA
Baixada de la llibreteria, 7 08002 Barcelona / 932 690 804
Horaris: de dimarts a dissabte, de 10 a 20.30 hores
Diumenge, de 10 a 15.30 hores
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 25
EL MUSEU EN XARXA
LA XARXA INTERNACIONAL DEL MUHBA I LA DECLARACIÓ 
DE BARCELONA SOBRE MUSEUS DE CIUTAT
La City History Museums and Research Network of Europe, la xarxa de museus de ciutat i centres de recerca 
en història urbana que el MUHBA impulsa des del 2010, ha celebrat la seva quarta reunió els dies 7 i 8 de 
novembre. Aquest any s’ha comptat amb la presència dels museus d’Amsterdam, Basilea, Hamburg, Lisboa, 
Lió i Riga, amb el museu de Bruges com a entitat convidada, i els grups de recerca en història urbana, patri-
moni i tecnologies culturals del Centre for Urban History d’Anvers, el Międzynarodowe Centrum Kultury de 
Cracòvia (ICC), l’Institute of Urban History d’Estocolm, el Centro per lo Studi di Roma i el Politecnico de 
Torí. Es tracta d’una xarxa de treball compartit, perquè com a institucions formals ja hi ha l’ICOM i les seves 
fi lials, com ara el CAMOC.
Les reunions de la xarxa són un fòrum de debat al voltant de qüestions que van des de la museologia –amb 
relació a les problemàtiques específi ques dels museus de ciutat– fi ns al patrimoni urbà, passant per la recerca 
en història urbana, com a relat articulador, i els models de gestió. En aquesta trobada s’ha abordat el paper dels 
museus d’història de ciutat europeus com a agents en xarxa en la construcció d’Europa i en el perfi lament de 
relats i patrimonis compartibles de les diferents ciutats. En aquest sentit, cal destacar la discussió i aprovació 
inicial de la Barcelona declaration on city museums, destinada a clarifi car el paper dels museus de ciutat prop dels 
organismes ofi cials, especialment les institucions europees.
S’han abordat de nou les línies de treball obertes en la reunió passada, profunditzant en com estan infl uint les TIC 
en aquests museus. En reunions anteriors ja s’havien tractat les estratègies de digitalització d’elements patrimoni-
als urbans i les seves utilitats en els àmbits científi cs i de difusió, i aquest any el debat es va centrar en què poden 
aportar les TIC a la construcció de les narratives urbanes i quin és el balanç de l’ús d’aquesta eina en projectes més 
amplis, com el del Park Güell, 
en el qual treballem plegats 
BSM i el MUHBA. S’han co-
mentat també els projectes del 
nou espai de síntesi històrica 
de l’Amsterdam Museum, del 
museu virtual del MUHBA 
i del museu online de Torí, 
comptant amb les refl exions 
crítiques sobre la relació en-
tre relat històric i nous for-
mats del Centre for Urban 
History d’Anvers. En el camp 
d’actuació sobre el patrimoni, 
el MUHBA ha presentat els 
estudis sobre edifi cis singulars 
i paisatge urbà a l’eix de Pere 
IV, desenvolupats pel màster 
compartit amb la UAB.
La representació de l’explo-
sió urbana de les dècades 
següents a la Segona Guerra 
Mundial en els museus d’his-
Mapa de la City History Museums and Research Network 2013 tòria de ciutat ha estat un al-
tre eix de la trobada. Els actuals projectes de diferents museus basats en treballs o fons fotogràfi cs, com els del 
MUHBA o el Wien Museum, i els treballs participatius sobre la imatge de la perifèria impulsats pels museus 
d’Hamburg i Copenhaguen han permès comparar i posar en perspectiva aquesta qüestió. 
Com en cada reunió, s’ha dedicat un temps a l’intercanvi de projectes, com ara l’alimentació de la ciutat medieval 
i moderna o bé el futbol, la identitat urbana i nacional i l’Europa del segle xx, i també als tallers de treball. Així, 
el dia abans de les sessions es va aprofi tar per fer una reunió sectorial de la xarxa, sobre «Cultural Heritage, tou-
rism and city branding». Així mateix, s’ha parlat de les possibilitats de formació que brinden l’ICC de Cracòvia 
i el MUHBA, del proper congrés de la xarxa sobre patrimoni històric i paisatge urbà a Roma, la primavera de 
2014, i de la convocatòria de la European Association of Urban History a Lisboa, el setembre vinent.
Cristina Bobillo
Coordinadora tècnica de la Xarxa
26 MUHBA Butllet’ 28 | 2013
©MUHBA (autor: Jaime Irigoyen)
EL MUSEU  EN XARXA
LA FUNDACIÓ MUSEU HISTORICOSOCIAL DE LA MAQUINISTA 
TERRESTRE I MARÍTIMA I DE LA MACOSA I EL MUHBA
El 21 de maig d’enguany, la nostra Fundació va signar un con-
veni de col·laboració amb el MUHBA, per la qual cosa ens 
plau fer-vos un petit resum de qui som.
La Maquinista i la Macosa s’inscriuen en els orígens de la 
Barcelona industrial, van néixer amb la Revolució Industrial i 
van ser pioneres de la indústria siderometal·lúrgica a Catalunya. 
La Maquinista Terrestre i Marítima, S.A., es va fundar el 
1855 per la fusió de Valentí Esparó i Cia i de la Barcelonesa de 
Tous i Ascacíbar. Es va instal·lar inicialment a la Barceloneta i 
el 1920 es va traslladar al barri de Sant Andreu. Així mateix, el 
1857 es va constituir la Sociedad Herrería de Barcelona, cone-
guda popularment com Can Girona, que es va instal·lar al bar-
ri del Poblenou i va passar a denominar-se Macosa el 1947.
Locomotora sortida dels tallers de Sant Andreu L’interès dels treballadors per preservar el patrimoni històric i 
social, alhora que la preocupació per la seva desaparició davant 
el tancament de les dues empreses el 1993, van motivar la creació, l’any 2003, de la Fundació Museu Historicosocial de La 
Maquinista Terrestre i Marítima i de la Macosa.  
Des d’aleshores, els objectius de la fundació s’han orientat a investigar, explicar i difondre la història i la cultura de treball i 
solidaritat de les dues empreses. També s’ha ocupat de les relacions laborals, socioeconòmiqes i culturals i la seva relació amb 
la ciutat i el desenvolupament del transport, així com la recerca i catalogació del patrimoni arqueològic de les produccions 
industrials.
Aquesta cultura s’estén a la resta de la societat i serà base de reivindicacions sindicals, socials i politiques i de lluita pels drets 
socials i econòmics. Els treballadors d’ambdues empreses participaren en el naixement de les primeres organitzacions sin-
dicals del sector metal·lúrgic, així com en la lluita activa contra la dictadura i per la recuperació del moviment sindical, la 
democràcia i els drets nacionals de Catalunya.
Miguel Jorba 
Fundació Museu Historicosocial de La Maquinista Terrestre i Marítima i de la Macosa de Barcelona
AMICS I AMIGUES DEL MUHBA
DESTACATS DE L’AGENDA D’OCTUBRE A GENER
Museu Geològic del Seminari de Barcelona Exposició El món del 1714
El museu, fundat el 1874 pel canonge Jaume Almera i L’exposició mostra com era el món en el moment en 
Comas, té un precedent en el Gabinet d’Història Natural què a Europa esclata la Guerra de Successió al tron 
de 1817. Des del 1885 confecciona el mapa geològic de hispànic i Catalunya es converteix en escenari bèl·lic, 
la província de Barcelona i compta amb una biblioteca amb Barcelona com a capital del rei Carles III. Hi fi-
amb 13.000 títols, una col·lecció de 68.000 fòssils, un guren també les repercussions de la guerra i del trac-
laboratori i un arxiu històric. La visita inclou altres de- tat d’Utrecht en la definició del continent europeu, i 
pendències de l’edifici d’estil historicista projectat per la situació de Catalunya després de la resistència fins al 
l’arquitecte Elies Rogent. 1714, amb la derrota, l’exili i les possibilitats de futur en 
Dissabte, 23 de novembre. la nova situació històrica. 
c/ Diputació, 213, a les 11.00 h. Dijous, 16 de gener.
MUHBA Plaça del Rei, Saló del Tinell, a les 17.30 h.
La Casa Museu-Arxiu Maragall 
Visita a la casa on residiren Joan Maragall i la seva fa-
mília des de 1899. Conserva el mobiliari, les estances 
originals (saló, menjador, dormitoris) i obres d’art de 
S. Rusiñol, R. Casas i J. Mir, entre altres. Actualment, és 
la seu de l’Arxiu Maragall i reuneix el fons documental 
i l’obra del poeta.
Dimecres, 11 de desembre. Fes-te soci dels Amics del MUHBA
c/ Alfons XII, 79, a les 18.00 h. Per a més informació, 93 256 21 22 o amicsmuhba@bcn.cat
MUHBA Butllet’ 28 | 2013 27
Fundaci— Museu Historicosocial de La Maquinista 
Terrestre y Mar’tima y "Macosaa"
El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu
Butllet’ 28
Consell de Redacció: Maria Josep Balcells, Àngels Bertran, Mònica Blasco, Josep Bracons, Carme Cazalla, Carme Garcia Soler, 
Núria Miró i Alaix Disseny gràfi c: Miguel Sal Edició: L’Avenç Direcció: Joan Roca Secretari tècnic: Jaime Irigoyen
Dipòsit Legal: B. 47.520-76
ISSN: 2013-8253
R
AR TIG
A
ISI
T ES
V IN
V
 AR L
EL
tat
ÇA N
LA  RE
I ARR CIOE A K G
Ü
P L N L R
iu DE ITI RE PA
C S   LA E U
la PL ST OM AN
T T A A A I
 
 DEA N
e EM UGU D  S T I Ó
T DE NOR AN R BR S A
S TE FA AT TU
R
VIR
 d D’A HO
 CA CO RO
ll ALa  CR 7
ir IA UL NA LL ·LA
 30
M V EP
I 
S MA
 CA VIL NA UG
RO
A F
EL JO RE
R R
TA NA  
RE AR CIO A D
E
E
RP S C S A R
TE O
XP L·L
E CA IGU BA
T
IN E CO L’A DE
bcn.cat/
museuhistoria
facebook.com/barcelonacultura
twitter.com/bcncultura
SUPLEMENT GRATUÏT DE LA REVISTA L’AVENÇ NÚM. 396