Butllet’ Fons i forma. Canvi i identitat PRIMER QUADRIMESTRE DE 2012. ANY VI. NòM. 25 A l’inici de l’any 2004 va aparèixer el primer núme- ro d’aquest Butlletí. Amb l’editorial, “Una nova eina de 25 comunicació del Museu”, s’emprenia un camí que amb mètode i regularitat ens ha portat fi ns aquest número 25. En aquella editorial es deia que “el millor museu de la ciutat és la ciutat mateixa”. El Butlletí número 8 va sortir al carrer el segon quadrimestre del 2006. En el seu edito- rial, intitulat “Renovació”, s’afi rmava: “Teniu a les vostres mans el nou butlletí amb la mateixa qualitat de continguts de sempre però amb novetats a nivell formal”. Aquest but- lletí s’obria amb un article de presentació del Cercle del Museu constituït el 20 de febrer, i des d’aquell 2006 el museu camina amb el suport del Cercle. El Butlletí número 15, del tercer quadrimestre de 2008, anunciava a l’editorial un canvi important, “De l’MHCB al MUHBA”. Els nous plans per al Museu, presentats el 3 de juny del mateix any, proposaven simplifi car el nom de la institució i destacaven la voluntat de fer del MUHBA “el mirall de la Ciutat”. En aquesta direcció, l’any 2010 vam estrenar logotip i vam repensar els mecanismes in- formatius d’un museu que aspira a relligar recerca, es- pais patrimonials, narratives històriques i ciutadania, tan per als barcelonins com per als visitants de la capital de Catalunya. Aquest número 25, amb novetats en algunes seccions i en la presentació gràfi ca, mostra que una institució viva és la que treballa discretament, entre el canvi i la iden- titat, i mira d’innovar tot recordant que fons i forma són, de fet, indestriables. EL PROGRAMA DEL MUSEU LA PORTA DE MAR I LES TERMES PORTUÀRIES: UN NOU ESPAI PATRIMONIAL En la rehabilitació de la finca número muralla a l’època medieval i com de XXI, amb l’enderroc i la remodelació 7 i 9 del carrer Regomir s’ha alliberat mica en mica les cases de les famílies d’edificis per deixar visible la muralla un important tram de muralla roma- nobles acaben incorporant les torres romana es manifesta ara en aquest na que incorpora una de les torres defensives de la muralla romana als nou entorn patrimonial, que ajuda a circulars que flanquejaven la porta espais privats de residència. És el completar el discurs expositiu sobre d’entrada a la ciutat per la banda de cas del Palau Marc, que es conserva la ciutat antiga del subsòl arqueològic mar. En la presentació d’aquest nou i forma part de l’edifici del Pati de plaça del Rei del MUHBA. El espai patrimonial s’aborda sobre tot Llimona. El segle XI, les portes de la Temple d’August, amb un discurs la muralla i la porta decumana ori- ciutat es van convertir en veritables que gira al voltant de l’urbanisme ental o porta de mar, la importància castells urbans, residències fortificades i el poder polític i religiós; la Via del comerç en època romana i la controlades pels vescomtes i el bisbe. Sepulcral de la plaça Vila de Madrid, configuració de Barcino pel costat de El Castrum Regumirum (Castell de que ofereix una visió del territori i la costa. La presència de les termes Regomir) es trobava sota dependència del món funerari, i la domus romana portuàries suburbanes i d’espais de episcopal. del carrer de Sant Honorat, on es magatzems referma el paper comer- Amb el pas del temps i amb el pot mostrar l’arquitectura domèstica, cial de la colònia, on el port era un creixement urbà, la muralla romana acaben de conformar el panorama element clau de l’economia. desapareix de la imatge de la ciutat sobre la Barcino romana. Barcino es va bastir en un indret es- fins que se’n perd la memòria, tot tratègic, molt a prop del mar; alesho- i que es conserva amagada per les res, tan sols uns 150 metres separaven construccions posteriors, que la van de l’aigua la muralla que envoltava utilitzar com a paret mitgera. la ciutat. Va tenir un port molt actiu La voluntat de monumentalitzar el Julia Beltrán de Heredia Bercero des de la seva fundació, com indica nucli històric al llarg del segle XX i MUHBA l’exportació a gran escala del vi laietà el segle I d C. A més, les troballes arqueològiques mostren que hi havia moviment de mercaderies procedents de tota la Mediterrània. Els estudis han permès identificar una gran quantitat i varietat d’àmfores, amb una circulació important els segles II i III, que puja exponencialment el segle IV, i que assoleix el moment de màxima esplendor els segles VI-VII. El segle IV, quan moltes ciutats romanes i les seves elits urbanes estan en plena decadència, Barcino és una ciutat emergent. Però no serà fins al període visigot que la ciutat tardoantiga con- solidarà les seves funcions i tindrà un paper important com a seu episcopal i sede regia. El nou espai patrimonial inclou tres àmfores trobades a la ciutat i dos ele- ments arquitectònics del pòrtic d’en- trada a la ciutat romana que van ser recuperats durant els enderrocs del segle XIX i conservats al Museu d’Ar- queologia de Catalunya. Un dibuix de B. Hernández Sanahuja mostra l’enderroc, l’any 1862, d’una torre circular i unes estructures porticades amb els elements ara incorporats a l’espai de Regomir. El visitant també tindrà l’ocasió de conèixer com es va transformar la Enderrocs al carrer del Regomir, 1862. Dibuix de Buenaventura Hern‡ndez Sanahuja. 2 MUHBA Butllet’ 25 | 2012 EL PROGRAMA DEL MUSEU LA MIRADA MATEMÀTICA, LES ARTS I EL PATRIMONI Imaginary/BCN. La mirada mate- màtica, les arts i el patrimoni és una exposició interactiva pensada per a tots els públics, molt especialment per als estudiants de secundària. El seu contingut no és menys singular que la ubicació: la capella de Santa Àgata, a la plaça del Rei. La mostra parteix d’una exposició ideada pel Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach (Selva Negra, Alema- nya), a la qual s’han incorporat ele- ments del patrimoni de la ciutat. Aquests elements s’han agrupat en quatre mòduls que enfoquen la mira- da matemàtica. Es tracta dels frescos de Ferrer Bassa a la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes; de l’arquitectura de tres edificis gòtics (la capella de Santa Àgata, el saló del Tinell i el monestir de Pedralbes); del «rellotge dels flamencs», regulador del batec de la ciutat des de la Torre de les Hores durant gairebé tres segles i actualment ubicat a la sagristia de la capella de Santa Àgata; i de les esta- MHCB 11351. Gran Rellotge de Barcelona, 1577. cions de metro de la plaça Catalunya i de la plaça Espanya, remarcables tes regles geomètriques, perfectament mer centenari (2011). La versió obres civils projectades per l’eminent compreses pels constructors de l’edat de Barcelona, ampliada amb els Esteve Terrades. mitjana, permeten dissenyar esglésies continguts esmentats, l’acullen la En el mòdul sobre Ferrer Bassa el com Santa Àgata, voltes agosarades Societat Catalana de Matemàtiques visitant s’adonarà que el pintor ja com la del Tinell i monuments en- i la comunitat matemàtica catala- comprenia la perspectiva, d’una tranyables com el monestir de Petras na (universitats, FEEMCAT, manera subtil que li permetia fer-la Albas. La mirada matemàtica sobre MMACA, ABEAM, etc.) Així compatible amb els cànons estètics la imponent massa inert de ferro del doncs, el propòsit inicial de posar del moment, essencialment d’origen rellotge, forjat el segle XVI per mes- en relleu diverses interrelacions entre italià. En el cas de l’arquitectura tres flamencs, permet imaginar-ne les matemàtiques i l’art, a Barcelona gòtica, la mirada matemàtica, sense el funcionament sense haver-lo de s’ha enriquit amb materials innova- detreure ni un bri de l’austera bellesa posar en moviment. Potser no ens dors que ens inspiren a passejar pel dels edificis, mostra com unes quan- apropa a comprendre el misteri del patrimoni amb una nova mirada. temps, però almenys hom s’adona En una visita a Imaginary/BCN, una de com oscil·lava l’esperit (balancí) part important és l’experimentació i com aquestes oscil·lacions es trans- amb les pantalles interactives: la metien a les maquinàries del temps, Surfer (manipulació de superfícies), de les hores i dels quarts. Finalment, la j-Reality (un entorn de realitat admirem Esteve Terrades, físic i en- virtual) i la Morenaments (pintura ginyer de camins a més de matemà- de mosaics plans). Us hi esperem. tic, amb una ment penetrant que va impressionar positivament el mateix Einstein, per una profunda mirada matemàtica que es reconeix en totes les seves obres. L’adaptació de l’exposició Sebastià Xambó Imaginary original fou promoguda Catedràtic de Teoria de la Informació per la Real Sociedad Matemática a la UPC. Coordinador de RSME- EsglŽsia del Monestir de Pedralbes. Española amb motiu del seu pri- Imaginary MUHBA Butllet’ 25 | 2012 3 © Imaginary © MUHBA (autor©: J Aolrbdei rPtu Figo)nt EL MUSEU PER DINS INNOVACIÓ GÒTICA I XARXES ARTÍSTIQUES A LA CAPELLA DE SANT MIQUEL Ensamblat de l'escˆner de la primera fase de pintura al fresc (fragment). L’extraordinària i minuciosa recerca fonts del seu italianisme, que deter- amb una construcció més racional de al voltant de les pintures murals de la mina un canvi profund en la història l’espai pictòric, que assaja la repre- capella de Sant Miquel del Monestir de l’art català. sentació en perspectiva. Precisament de Pedralbes, plasmada en l’exposició Des d’una perspectiva d’història de en aquest mateix butlletí es parla de Murals sota la lupa, ofereix abun- ciutat és possible sostreure’s al bu- les equacions de Barcelona, un pro- dants lectures i punts de vista inter- cle interpretatiu plantejat des de la jecte de recerca que entre altres coses pretatius, com els que ja han estat història de l’art a l’hora d’intentar permetrà endinsar-se en les claus ge- objecte de comentaris en anteriors explicar la singularitat d’aquesta obra omètriques de les pintures de Ferrer números d’aquest mateix butlletí. pictòrica i obrir altres vies d’interpre- Bassa. La geometria serveix per Es tracta d’un projecte de recerca de tació atentes al context i a la posició optimitzar la representació racional llarg abast que no s’esgota ni molt de Barcelona en una xarxa europea de de les coses naturals i també es troba menys amb aquesta exposició i que ciutats, configurada sobretot per les en la base constitutiva de l’arqui- planteja qüestions que, més enllà de rutes i els intercanvis comercials, pe- tectura que conté aquest conjunt de l’excepcional obra d’art analitzada i rò també pels nuclis de poder monàr- pintures murals: allò que anomenem de la seva riquesa de significats, són quic i eclesiàstic. És del tot evident arquitectura gòtica catalana, que es claus per construir relats en perspec- que la posició sòlida de Barcelona en defineix en les moltes obres en curs tiva al voltant de la història de Bar- el comerç mediterrani, la força dels a la Barcelona de la primera meitat celona. seus mercaders com a competidors del segle XIV i que té en l’església i el Aquest conjunt de pintura mural directes de les grans potències comer- claustre de Pedralbes una de les prin- encomanat per dues vegades al pintor cials italianes, és un factor determi- cipals manifestacions. Ferrer Bassa, els anys 1343 i 1346, nant per entendre la connexió amb La innovació radical que suposen les és una obra radicalment innovado- els grans focus d’innovació artística pintures murals de la capella de Sant ra, sobretot perquè introdueix i fa del moment, com també ho són les Miquel s’explica, doncs, no com una visible –més que qualsevol altra obra inclinacions envers l’espiritualitat excepció singular sinó com a resultat pictòrica produïda coetàniament en franciscana d’una monarquia que d’una confluència de factors estreta- aquella Barcelona trescentista– la aspirava a fer visible la capitalitat de ment relacionats amb el seu context connexió directa amb el gran focus Barcelona, afavorint-ne la monumen- immediat, el monestir de Pedralbes, innovador de la plàstica gòtica al vol- talització a partir de l’impuls de la i també amb la posició de Barcelona tant del 1300, polaritzat a Itàlia, molt ciutat mateixa. en la xarxa de ciutats que vertebra especialment al voltant de la figura La gran lliçó de Giotto, perfecta- l’Europa del gòtic. de Giotto i els seus seguidors. Tant ment assumida i integrada en aquest és així que des del punt de vista de la conjunt de pintures murals, és pre- història de l’art una de les qüestions cisament una nova forma de repre- que centren l’anàlisi d’aquestes pintu- sentació plàstica que combina a parts res murals consisteix a esbrinar l’abast iguals un humanisme i una eloqüèn- Josep Bracons Clapés de l’aportació de Ferrer Bassa i les cia amarats de l’esperit franciscà, MUHBA 4 MUHBA Butllet’ 25 | 2012 © MUHBA EL MUSEU PER DINS CRÒNICA DEL MUSEU DES DEL MONESTIR DE PEDRALBES Intervenció institucional del Museu davant la comunitat clarissa i la corporació municipal amb motiu de la visita anual d’aquesta última al Monestir de Pedralbes, el 13 de febrer de 2012 (extracte). El Monestir és testimoni d’un mo- ment històric en què creativitat i coneixement van permetre fer un salt en la cultura baixmedieval. Així queda de manifest en la presentació de la innovació gòtica a Barcelona a l’exposició Murals sota la lupa, dedicada a les pintures de Ferrer Bassa a la capella de Sant Miquel, inaugurada el passat mes de juliol. Fragment del vitrall central del presbiteri, s. XIV. EsglŽsia de Santa Maria de Pedralbes. La Barcelona gòtica irradia, la ciu- tat se situa de manera duradora en la xarxa de centres mediterranis i obres dutes a terme per l’Àrea fantil sobre els animals i les plantes la capital afaiçona i rellança el país d’Urbanisme a l’espai anomenat a les pintures de Ferrer Bassa. sencer. Heus aquí un vincle estable les Claraboies. Unes obres que han El MUHBA, que ha de ser mirall entre ciutat i país, un impuls reiterat propiciat un interessant debat sobre i eco de Barcelona, té així en el des de temps medievals fins als nos- criteris de restauració, amb vista a Monestir un espai d’encontre com tres dies. Les pintures de Pedralbes trobar el punt just entre la idealitza- més va, més central. A la tardor, els marquen l’inici d’una llarga trajec- ció formal i el respecte als diferents Amics de Fabra i Coats, que han tòria pictòrica, primer urbana i des- pòsits històrics. creat una gran col·lecció patrimo- prés art nacional, de Ferrer Bassa a Però el monestir no s’esgota en la nial a l’antiga fàbrica i que amb Jaume Huguet i altres. Però l’expo- pintura, els vitralls i l’arquitectura. la seva tasca voluntària al Museu sició no marca un final: els Amics Enguany s’ha completat l’estudi donen forma a un nou sistema de del Monestir de Pedralbes es posen musicològic dels cantorals i hem gestió cultural amb participació al davant de la iniciativa cívica per consolidat el paper del Monestir social, van demanar per trobar-se aconseguir fons destinats a restaurar com una de les seus en l’audició a Pedralbes. Fabra i Coats, una les pintures. de patrimonis musicals vinculats a fàbrica que era un mode de vida, i En la mateixa línia d’actuació cal si- Barcelona, gràcies al treball conjunt el Monestir, que ho és fa set segles, tuar les recerques sobre els finestrals entre el Museu i el teixit cultural de convergien així en el diàleg entre publicades a Els vitralls del monestir la ciutat. diferents relats de ciutat. de Pedralbes i la seva restauració, Hem passat així del patrimoni i de D’aquesta manera, per les vies que vam presentar el passat 31 de la història a parlar de l’apropiació de la recerca, de la recuperació maig. De la pasta de vidre a la ico- cultural d’un monestir obert a tot- patrimonial i de la solidaritat nografia, els vitralls mostren un re- hom. No tan sols a través del pro- cultural, mirem de substanciar corregut històric molt més complex grama La bellesa cura, destinat a la des del Museu el vincle d’origen del que es coneixia, amb inesperades gent gran i als joves en risc d’exclu- medieval entre el Reial Monestir i aportacions en els segles intermedis sió, sinó també amb apostes per als la Corporació Municipal. entre el gòtic el neogòtic. més petits. La setmana blanca de I hores d’ara també coneixem mi- 2011 fou l’ocasió perquè nens i ne- llor la vida dins del monestir, arran nes de les escoles de Ciutat Vella, de les excavacions arqueològiques molts d’ells nous catalans, passessin d’un abocador dels segles XVI a XIX, uns dies al Monestir, interrogant-se supervisades pel Servei d’Arqueo- sobre el que veien i experimenta- Joan Roca i Albert logia, amb motiu de les importants ven. Després va venir el taller in- Director del MUHBA MUHBA Butllet’ 25 | 2012 5 ©MUHBA (autor: Pere Vivas) TEMA CENTRAL LES INDIANES. ELS ORÍGENS DE LA BARCELONA INDUSTRIAL Per a la història de Catalunya i, molt especialment, de la seva capital, la importància de la manufactura de les indianes rau en el fet que pot ser considerada com el punt de partida del seu procés d’industrialització. Els inicis de la Barcelona industrial estan estretament vinculats a unes teles de cotó estampades que, pels seus orígens asiàtics, van ser conegudes a casa nostra com indianes. Per a la història de Catalunya i, molt especialment, taren les monarquies europees a fi de defensar els de la seva capital, la importància de la manufactura interessos de les tradicionals indústries de la llana de les indianes rau en el fet que pot ser considerada i la seda. Això va obrir una oportunitat de negoci el punt de partida del procés d’industrialització. que ràpidament van aprofitar comerciants i mestres Els inicis de la Barcelona industrial estan estreta- artesans. Ells van ser els primers a reunir, mitjan- ment vinculats a unes teles de cotó estampades que, çant la creació de societats mercantils, els capitals pels seus orígens asiàtics, van ser conegudes a casa i els coneixements tècnics necessaris per produir a nostra com indianes. Eren uns teixits nous, que Barcelona els nous teixits. Uns coneixements que, destacaven no tan sols per les seves propietats higiè- en el cas de l’estampació, eren desconeguts i que niques, sinó sobretot per la vistositat dels colors i van obligar a recórrer inicialment a especialistes dibuixos, i també per la multiplicitat d’usos. Van estrangers, pagats a preu d’or, perquè ensenyessin esdevenir un producte estratègic, que va permetre els seus «secrets» als fabricants barcelonins. situar Barcelona en el mapa de la primera indus- Impulsada per la iniciativa privada, la nova manu- trialització europea i la va convertir en una de les factura sorgia així com una combinació de capital principals ciutats manufactureres del continent. mercantil, treball artesanal i tècniques estrangeres. Per valorar-ne realment la transcendència cal acos- Organitzades sota els principis de la manufactura tar-se, ni que sigui breument, a l’evolució històrica centralitzada i capitalista, les fàbriques d’indianes d’una activitat que en la Barcelona artesana i mer- eren empreses de notables dimensions caracteritza- cantil de principis del segle XVIII va significar tota des per la concentració de la mà d’obra i la divisió una novetat. En efecte, l’aparició de les primeres del treball, que reunien en un mateix edifici les fàbriques d’indianes data dels anys 1736-1738 fases del teixit i l’estampat utilitzant tècniques de i s’emmarca en un context caracteritzat, tant a producció manuals. Espanya com a bona part d’Europa, per la gran A partir d’aquestes premisses organitzatives i tèc- demanda que tenien al continent europeu aquests niques, la manufactura d’indianes va ser capaç de teixits vinguts de l’Índia i l’Orient Mitjà i per les créixer de manera espectacular fins convertir-se en prohibicions sobre la seva importació i ús que dic- la primera indústria de la ciutat a finals del segle MHCB 3039. Motlle d'indianes. 6 MUHBA Butllet’ 25 | 2012 ©MUHBA 2011 (autor: Pep Parer) TEMA CENTRAL XVIII. Les xifres així ho proven. Les 3 fàbriques de Aquests prometedors signes de modernització 1738 s’havien convertit en 22 el 1768 i en 84 el industrial van ser sotmesos a una dura prova per 1791, mentre el nombre de treballadors passava l’impacte de la guerra contra els francesos, la pèr- dels 300 de 1738 als 2.500 de 1768 i als prop de dua de les colònies i els enfrontaments polítics i 12.000 de 1791. Aquest creixement no va ser li-ne- socials que va viure el país durant el primer terç al, sinó que va alternar fases de forta expansió amb del segle XIX. La crisi de l’Antic Règim va afectar altres de crisi o estancament, però va ser capaç de l’economia catalana, en obligar a emprendre una preparar el camí per a l’aparició del modern sistema important reestructuració que afectà principalment fabril en el primer terç del segle XIX. el model de relacions exteriors. Però malgrat les En aquest sentit, va ser especialment rellevant el dificultats, el procés de modernització, tot i que període que va des de mitjan anys setanta fins a alentit, va continuar després de 1814. Una de les la Guerra del Francès. Quatre dècades farcides de claus que ho van fer possible va ser l’aposta deci- conflictes bèl·lics que les condicionaren de forma dida dels empresaris catalans per aprofundir en els molt considerable, i que van donar lloc a impor- canvis estructurals iniciats abans del conflicte. Això tants canvis estructurals. L’obertura a l’Atlàntic vis- va significar que mentre la manufactura d’indianes, cuda per l’economia catalana durant aquest anys va tal com s’havia desenvolupat el segle XVIII, desapa- impulsar un important procés d’especialització pro- reixia ràpidament i es convertia en una indústria ductiva que estimulà les iniciatives empresarials i de fase, la dels estampats, la filatura prenia el relleu propicià una conjuntura excepcional (1783-1796), com a sector dinàmic i motor de la nova indústria que fou clau en el desenvolupament i la moder- cotonera. El seu lideratge va anar estretament lligat nització de la manufactura cotonera a Barcelona i als avenços en la mecanització, que, lluny d’aturar- Catalunya. se, va continuar durant el primer terç del segle XIX, El punt de partida d’aquest procés va ser l’estam- especialment intensa en la filatura i més lenta en els pació a Barcelona de teles de lli importades del altres subsectors. nord d’Europa, que arribaven a Catalunya com I en aquest sentit, Barcelona va a tornar a ser clau. a contrapartida de les exportacions d’aiguardents Tot i que amb la filatura la identificació entre in- catalans a aquells mercats i que, una vegada dústria i ciutat es perd, perquè es tracta d’una acti- pintades a les fàbriques d’indianes de la ciutat, vitat que s’estén pel territori a la recerca d’energia es venien massivament a América. Això va tenir més barata, la capital continua sent durant aquests conseqüències de gran abast, que van afectar tant anys el centre del procés de mecanització, com ho l’estructura del sector com l’organització matei- demostra el fet que el 1829 els fusos mecànics ja xa de la producció. Per una banda, les fàbriques superaven clarament als manuals i que a mitjan d’indianes s’especialitzaren en l’estampat tant segle XIX la ciutat encara concentrava prop del d’indianes com de teles de lli, i abandonaren pro- 50 % del total de fusos mecànics de Catalunya. gressivament el tissatge. Per l’altra, van aparèixer En definitiva, podem concloure que la manufactura noves empreses especialitzades en tissatge que, de les indianes va preparar el camí cap a la indús- aprofitant el buit deixat per les grans fàbriques tria moderna a Barcelona. Com en altres ciutats d’indianes, es dedicaren a la producció de teles de europees, va constituir una fase formativa capaç cotó en cru, les anomenades empeses, per atendre de generar les condicions econòmiques, tècniques la demanda genuïnament cotonera de les fàbri- i institucionals –acumulació de capital, capacitats ques d’estampats. empresarials, mà d’obra qualificada, sensibilitat Però, sens dubte, la principal transformació indu- pel canvi tècnic, xarxes mercantils i organitzacions ïda per aquest procés va ser el desenvolupament, institucionals– que, com deia la Junta de Comerç, per fi, de la filatura a Catalunya, gràcies al fet que van convertir Barcelona, ja a finals del segle XVIII, l’exportació massiva de llençols pintats a les co- en el «Taller General del Reyno», és a dir, en el lònies va afavorir la importació de cotó en floca punt de partida que a mitjan segle XIX li permetria americà en bones condicions de qualitat i preu. Un es-devenir la capital industrial de l’Estat. fet clau, ja que va ser allà on va tenir lloc l’inici del Mostrar visualment aquest procés, per situar les canvi tècnic que associem a la revolució industrial. indianes al lloc que els correspon en el desenvolu- En tot just dues dècades (1784-1805), arribaren a pament històric de la ciutat, és l’objectiu principal Barcelona, via França, les noves màquines de filar de l’exposició que, amb el títol Les indianes. Els angleses i es crearen les primeres filatures mecàni- orígens de la Barcelona industrial, 1736-1847, el ques, que utilitzaven màquines water-frame i mule- MUHBA està preparant per al proper mes de maig jenny mogudes per vògits i rodes hidràuliques. al Saló del Tinell de Barcelona. Darrere d’aquestes iniciatives hi havia un impor- tant grup de fabricants d’indianes barcelonins que havien fet bona part de la seva fortuna exportant Àlex Sànchez aquestes teles a les colònies. Historiador i comissari de l’exposició MUHBA Butllet’ 25 | 2012 7 LTAEM PAE ‚CAE NDTERLA MLUSEU BREUS LA PARADA 435-436 DEL Les “claraboies” del Monestir de Pedralbes MERCAT DE SANT ANTONI Aquests espais corresponen al pis superior de la infermeria del Monestir de Pedralbes aixecada segons un projecte del mestre de cases Bertrán de Déu de 1568. En el seu interior s’hi troben les cel·les de sant Joan, la Labor i la dels Reis. Va ser també en aquest espai que a final segle XIX, sor Eulàlia d’Anzizu va crear el primer “museu del monestir”. Després d’un llarg període en desús, s’ha procedit a restaurar les cel·les existents i s’han adequat la resta dels espais seguint el mateix criteri de microarquitectura d’aquestes però amb un llenguatge contemporani, alhora que s’ha renivat la sala d’actes i s’han posat en valor les imponents estructures de la coberta. Les obres, excecutades per Urbanisme, s’han inagurat durant la visita de la Corporació Municipal al Monestir el passat 13 de febre, amb motiu de Santa Eulàlia. Una de les fites més recents de la ja Tot seguit la peça restaurada es va llarga relació i interès del MUHBA presentar públicament en el marc envers el món dels mercats de Bar- del Laboratori MUHBA, inaugu- celona ha estat la incorporació d’una rat aquell mateix mes de novembre. extraordinària peça modernista pro- L’aparició a la premsa i la difusió de cedent del Mercat de Sant Antoni, la imatge van tenir un efecte molt que com és sabut es troba immers en positiu, ja que van permetre comple- un procés de modernització i reforma tar la informació i la documentació integral sota la direcció de Mercats sobre la peça. Municipals de Barcelona. En reconèixer-la i identificar-la, els Arran d’aquest procés, s’hi han dut descendents de l’arquitecte que la a terme treballs arqueològics i s’ha va projectar, Eduard M. Balcells i hagut de desmuntar les parades que Buigas (1877-1965), es van posar en es trobaven a l’interior. Amb la fina- contacte amb el MUHBA, per apor- litat de garantir la preservació dels tar-nos informació complementària elements de major interès patrimo- sobre l’autoria i que ens descobria nial d’aquest conjunt, aixoplugat sota que aquesta parada va ser guardo- l’estructura projectada per l’arquitec- nada amb un premi extraordinari al Web Laboratori MUHBA te Antoni Rovira i Trias el 1872, el concurs d’edificis i establiments ur- Servei d’Arqueologia va proposar una bans convocat per l’Ajuntament de www.muhba.cat/muhbalab/projecte-tots.html selecció de parades i elements singu- Barcelona l’any 1910. lars per conservar que, un cop finalit- Era un dels primers èxits del L’objectiu principal del web Laboratori zada la reforma, havien de reintegrar- Laboratori MUHBA, que mostra el MUHBA és fer arribar als usuaris el projecte se al nou mercat o bé passar a formar Museu per dins i cerca la interacció que està desenvolupant el museu en relació part de les col·leccions del MUHBA. amb els ciutadans a l’hora de col- amb la col·lecció contemporània. Igualment Se’n dóna notícia a l’Anuari d’arque- leccionar la ciutat. important és l’objectiu d’atraure els usuaris ologia i patrimoni de Barcelona cor- perquè participin activament en el projecte responent al 2010, ja que els treballs Josep Bracons Clapés de creació i ampliació d’aquesta col·lecció. de desmuntatge es van dur a terme al MUHBA El projecte s’endega en un moment en què començament d’aquell any. molts museus de ciutat d’Europa es plantegen Per la seva singularitat i la naturalesa actituds semblants referents a les seves especialment delicada dels materials RÈTOL DE LA PARADA NÚM. 435-436 col·leccions contemporànies i a la participació que la componen (mosaic, vidre, fer- (PRIMER «CARNISSERIA GIRALT» I ciutadana per anar configurant-les. ro forjat), aquesta parada modernista DESPRÉS «AVIRAM JOANA») (al mercat era darrerament la parada d’«Aviram Joana») va rebre un trac- Autor: Eduard M. Balcells i Buigas tament específic durant el desmun- (1877-1965) tatge, que va tenir continuïtat amb Cronologia: 1909-1910 una neteja, consolidació i restauració, Materials: ferro forjat, mosaic i vidre duta a terme per especialistes de l’em- Dimensions: 230 x 430 x 58 cm presa Àbac al Centre de Conservació Procedència: Mercat de Sant Antoni i Restauració del MUHBA entre els mesos de juny i novembre de 2011. Número d’inventari: MUHBA 35050 8 MUHBA Butllet’ 25 | 2012 ©MUHBA 2011 (autor: Pep Parer) LABORATORI COLUMNES DE SEDIMENTS PERSONALITAT GRÀFICA L’estudi geoarqueològic d’una columna de sediments, un recurs La personalitat de qualsevol institució és molt molt profitós per nodrir el relat històric d’èpoques pretèrites més que un logotip o una marca. La identitat amb una seqüència estratigràfica plurisecular, és també una eina és tot allò que traspua l’ànima de la institució, valuosa per completar les altres fons disponibles per a períodes és l’arquitectura conceptual materialitzada grà- no tant allunyats. La voluntat de construir un punt de vista his- ficament, que s’intenta fer visible en la seva tòric basat en una multiplicitat d’enfocaments i metodològica- imatge corporativa. ment rigorós fa que els treballs geològics siguin d’un gran valor documental en els estudis paleoambientals i sobre les antigues activitats productives, rurals o urbanes. És per aquest motiu que el MUHBA ha recuperat una columna de El MUHBA ha treballat des del 2010 en un les perforacions fetes als terrenys d’una hipotètica lla- nou projecte d’identitat, que és a punt de com- cuna vora Can Ricart, molt a prop de l’indret de pletar-se, per projectar i comunicar una mane- la fàbrica Oliva Artés, vinculada al museu. Se’n ra de fer, mostrant-se als usuaris i visitants com va encarregar l’empresa Bosch & Ventayol un museu de ciutat amb projectes rellevants i Geoserveis pel febrer del 2011, fins a ar- amb la voluntat d’implicar-hi la ciutadania. ribar a una profunditat de 9 m. El nou tractament formal presenta el museu Els geòlegs Santiago Riera i com un sistema de relacions consistents entre Ramon Julià, professors de la formats patrimonials, expositius, escrits, orals, Universitat de Barcelona, urbans i virtuals, que es nodreixen els uns als estudiaran les seqüències altres per consolidar-se com a elements d’un de la columna per tal mateix conjunt. Per evitar caure en el forma- de detectar i analit- lisme buit, com tantes vegades passa, el procés zar les traces ge- de traducció formal de la identitat requereix oquímiques experimentació. Es per això que tant sols hem de les activi- plantejat la codificació de la personalitat gràfica tats produc- en un llibre d’estil al final de tot el projecte. Una tives al pla de guia que vol ordenar, de manera programàtica i Barcelona al llarg alhora flexible, la relació entre fons i forma i en- dels segles. tre canvi i identitat en un museu com el nostre. Carme Cazalla Lourdes Solana MUHBA MUHBA ESCANEJAR FABRA I COATS L’aixecament científic tridimensional de la Sala de Calderes de l’antiga fàbrica de la Fabra i Coats, es durà a terme en un futur immediat mitjançant un projecte desenvolupat conjuntament pel MUHBA i el Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat de la UPC, que impulsa el Centre de Política de Sòl i Valoracions a l’ETSAB . Es tracta de recollir amb l’ajut del escàner làser d’ampli abast i gran precisió, les mesures tridimensionals (dimensió, color, intensitat dels materials), de totes les instal·lacions industrials de l’espai: calderes, canonades, passarel·les d’accés i la resta d’elements que configuren un espai industrial i arquitectònic d’alt interès que va esdevenir motor de la industria tèxtil del barri de Sant Andreu i un referent de l’activitat a Barcelona als segles XIX i XX. Aquesta informació permet reproduir la restitució mètrica i dels materials que conformen l’espai, construint un model tridimensional que, a més del seu valor museístic i com a instrument de catalogació i conservació, pot ser explorat i registrat per tal de facilitar-ne l’estudi històric del sistema energètic de la Sala de Calderes. També pot ser utilitzat per a la creació de documents pedagògics descriptors del seu funcionament, o ser visualitzat a la xarxa web, en aplicacions per a mòbils o en vídeos digitals. Pilar García Almirall Catedràtica del Departament de Construccions Arquitectòniques I, UPC MUHBA Butllet’ 25 | 2012 9 ITDEEMEAS CPENR TERMAPLORTAR PER LLEGIR col·lecció de la manera més fidel possible després P ò s i t s , d’un treball rigorós de crítica de fons Josep M. Domingo (ed.) parla pre- i d’experimentació, tant pel que fa als Barcelona i els Jocs Florals, 1859. cisament ingredients com als processos i tècni- Modernització i romanticisme de la de- ques emprats. L’objectiu és posar de Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, nominada nou en circulació els sabors de la cui- Ajuntament de Barcelona, 2011. 244 p., «revolució na d’altres èpoques, entenent la cuina 18 €. Inclou CD de l’aigua» com a part important d’una cultura i i de les transformacions que va suposar com a vehicle per explicar la història a Aquest nou volum de la col·lecció Pò- per a la ciutat. Els reptes de l’Eixample, través de les transformacions en els hà- sits forma part del projecte amb què el i l’exemple d’altres grans ciutats, van po- bits del menjar. MUHBA va contribuir a la comme- sar les bases de la transició de les pràcti- L’estudi s’ha fet en dues fases, en cada moració del 150è aniversari de la «res- ques preindus-trials cap al nou «model tauració» dels Jocs Florals de Barce-lo- circulatori», en el qual subministrament na. El projecte ha d’aigua i sistema de sanejament s’equipa- estat decisiu per raven als sistemes arterial i venós. Aquest significar l’abast i canvi de model es pot acotar entre el la complexitat de 1867, quan es construeix la primera ele- l’operació comu- vació d’aigua a la ciutat, i el 1967, en què nicativa de la qual l’arribada efectiva de l’aigua del riu Ter els Jocs Florals for- permet generalitzar les noves pautes de maren part. consum. El llibre es fa ressò una de les quals s’han seleccionat qua- d’algunes de les accions que han in- tre receptes d’entre les proposades al tegrat el projecte. De l’exposició, re- treball de la UB. Cada grup pertany a cull el catàleg de peces presentades i PER TASTAR un mateix període històric i inclou pro- del material gràfic exhibit. El cicle de ductes que permeten una producció conferències que acompanyà la mos- 8 MENGES HISTÒRIQUES continuada i amb una vida útil llarga. tra és l’origen dels treballs d’Andreu S’han seleccionat per a la primera fase Freixes, Ramon Pinyol i Josep M. Dins del projecte Nous patrimonis de quatre receptes de la Barcelona me- Domingo, mentre que el de Francesc Barcelona del MUHBA, basat en la dieval: l’almadroc, la salsa de pago, la Cortès amplia les seves notes per a una recerca d’elements patrimonials repro- pinyonada i el vi piment. La segona secció de l’exposició i situa el CD, que duïbles, s’està desenvolupant la línia fase inclourà quatre receptes de la Bar- reprodueix algunes de les peces musi- d’Aliments de Barcelona, per tal de celona moderna: la salsa de tomàquet, cals més emblemàtiques del moment. reproduir una sèrie de productes reno- la xocolata, les neules i el mostatxó. vables que formaran part del catàleg Tots aquests productes aviat es podran Manuel Guàrdia (ed.) MUHBA Detalls. S’ha partit del treball adquirir a diferents botigues gurmet de La revolució de l’aigua. De la de recerca de l’equip de Teresa Vinyolas, tot Catalunya. Sosa Ingredients, una ciutat preindustrial a la metròpoli de la UB, sobre receptes històriques empresa catalana especialitzada en la moderna, 1867-1967 de la cuina barcelonina. La Fundació Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura i producció de neules i torrons, entre al- Alícia, un centre de recerca dedicat Districte de Sant Andreu, Ajuntament de tres productes de qualitat demostrada, Barcelona, 2012. 192 p., 30€. a la innovació tecnològica en cuina, a en serà l’encarregada de la producció i la millora dels hàbits alimentaris i a la també de la distribució. Històricament, la nostra relació quotidi- valoració del patrimoni agroalimentari ana amb l’aigua ha estat modificada per i gastronòmic, ha estat l’encarregada Marian Ballestar nombrosos canvis tecnològics, econò- de l’estudi per desenvolupar l’aplicació MUHBA mics, socials i culturals. El setè llibre de la pràctica d’aquestes receptes. Ho ha fet LA CENTRAL DEL MUHBA La llibreria La Central del Museu d’Història de Barcelona proposa establir un diàleg enriquidor amb els continguts del museu, amb un ampli repertori de llibres i objectes. La Central del MUHBA Baixada de la llibreteria, 7 08002 Barcelona / 932 690 804 Horaris: de dimarts a dissabte, de 10 a 20.30 hores Diumenge, de 10 a 15.30 hores 10 MUHBA Butllet’ 25 | 2012 MUTSEEMUA E CNE XNATRXAAL ELS AMICS DEL REIAL ELS AMICS DE LA FABRA I MONESTIR DE PEDRALBES COATS Col·laborar en l’obtenció de recursos per continuar els Els Amics de la Fabra i Coats treballen amb el Museu treballs de restauració de les pintures de Ferrer Bassa en el projecte Laboratori MUHBA, Col·leccionem la a la capella de Sant Miquel, mitjançant la participació ciutat, amb una selecció de 57 peces de la col·lecció de ciutadana, és un dels objectius que enguany es l’antiga fàbrica de la Fabra i Coats a Sant Andreu. També plantegen els Amics del Reial Monestir de Pedralbes, participen en el cicle de conferències associat a l’exposició amb el suport de la societat civil barcelonina. amb la xerrada «Fabra i Coats. La formació d’una col·lecció d’empresa», que tindrà lloc a la sala Martí l’Humà del MUHBA Plaça del Rei l’1 de març a les 19 hores. ELS CENTRES D’ESTUDIS D’HISTÒRIA LOCAL DE XARXA EUROPEA DE BARCELONA MUSEUS D’HISTÒRIA DE El passat 24 de gener es va celebrar una reunió de CIUTAT treball entre el museu i els centres d’estudi d’història local de Barcelona per parlar de la construcció de Després de la segona reunió de la City History and la Col·lecció d’Història de Barcelona, com també Research Network of Europe celebrada el mes de novem- per establir línies de col·laboració tant en el treball bre passat a Barcelona, en la qual van participar divuit mu- intel·lectual i en xarxa com al voltant dels itineraris seus europeus, els diferents centres ja han iniciat la feina al i les visites guiades per la ciutat. A la reunió, que va voltant de sis línies de treball: història urbana; col·leccionar tenir lloc, després de visitar conjuntament el projecte la ciutat; patrimoni i paisatge de la ciutat; narratives urba- Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat, hi nes i relats museístics; els museus d’història de ciutat; i van participar el Taller d’Història de Gràcia; El Pou, nous productes i màrqueting. També s’han endegat dife- Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya rents projectes concrets, com ara: ciutats creatives; ciutats Pelada; l’Arxiu Històric de Poblenou; Tot Història portuàries; arqueologia i museu; objectes d’amor; el futbol Associació Cultural; i el Centre d’Estudis Ignasi i les ciutats; la història del govern urbà; i l’impacte de la Iglésias. guerra. AMICS I AMIGUES DEL MUHBA DESTACATS DE L’AGENDA DE FEBRER A MAIG El mestre Josep Rodoreda Baetulo - Barcino Conferència concert Itinerari (prova pilot) Dins del projecte de recuperació del patrimoni musical Visitarem la ciutat de Baetulo, a través de les restes de Barcelona, el MUHBA vol oferir una conferència romanes conservades al Museu de Badalona i els jardins sobre el compositor barceloní Josep Rodoreda (1851- de Quint Licini, i la de Barcino, en un itinerari per 1922) i un concert de piano a quatre mans a càrrec de la necròpolis de la plaça Vil·la de Madrid, el Temple Nexus Piano Duo, que interpretaran obres de Rodoreda d’August i el subsòl de la plaça del Rei. i de Bramhs. Dissabte 26 de maig. Dissabte 25 de febrer. AVANTPROGRAMA L’escala de l’evasió Viatge a Liverpool i a Manchester per visitar les ciutats i Visita diversos museus d’història (en preparació). L’exposició, que aplega més de cent cinquanta obres de Joan Miró, mostra com la seva tendència a l’aïllament contemplatiu anava acompanyada d’una resposta coherent als esdeveniments i posa de manifest el compromís de l’artista amb el seu temps. Fes-te soci dels Amics del MUHBA Dijous 8 de març. Per a mes informació , 93 256 21 22 o amicsmuhba@bcn.cat MUHBA Butllet’ 25 | 2012 11 El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu: Butllet’ 25 Equip de Redacció: Carme Aixalà, Àngels Bertran, Mònica Blasco, Josep Bracons, Jordi Carrió, Anna Castellano, Carme Cazalla, Carme Garcia, Núria Miró, Lourdes Solana Disseny gràfi c: Miguel Sal Edició: L’Avenç Direcció: Joan Roca Secretari tècnic: Jaime Irigoyen Dipòsit Legal: B. 47.520-76 ISSN: 2013-8253 GA R ITA R TI ES VIS NV I R t AR NA a ER AC IO t N L iu ITI RE a C E S l PL MU O AN T AT e TE M D S DE NOR O ll d H iraM R TA NA R RE R IO E ER P OS A CC TR T P ·LEN X L EB A I E CO D SUPLEMENT GRATUÏT DE LA REVISTA L'AVENÇ NÚM. 377