L’eixamplament social del MUHBA
22 La consolidació dels vincles culturals institucionals i socials del Museu
permet donar un nou impuls al MUHBA en l’intent de ser mirall i por-
tal de la ciutat. En aquest sentit volem destacar algunes línees d’avenç,
com són la constitució d’un nucli de recerca permanent amb les univer-
sitats i el món acadèmic; la col•laboració creixent amb els diferents sec-
tors municipals i amb els districtes que es reflexa en l’arrelament local
de totes les seus del museu; el refermament dels lligams institucionals,
empresarials i econòmics del MUHBA amb el suport del Cercle del
museu; i l’impuls a l’establiment de vincles socials i, alhora, la cada 
vegada més important incorporació estable del teixit social i cultural 
de la ciutat en els projectes del MUHBA. De totes aquestes línies en 
trobareu bons exemples en les pàgines d’aquest butlletí.  
Butlletí
PRIMER QUADRIMESTRE DE 2011. ANY V. NÚM. 22
 
Obres a la torre de les aigües del Besòs, 1882 
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  (AHCB). Entid.136-4.2 Memoria 1882 02
EL PROGRAMA DEL MUSEU
DIAGONAL/BCN. 
LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT EN UN SOL CARRER
Diagonal/BCN és una guia d’història representació d’una pròspera i ambi- mitjà de fotografies i cartografia, el
urbana del MUHBA que pretén expli- ciosa classe burgesa i el seu desig de context que va propiciar el creixement
car la ciutat en un sol carrer. És l’estu- capitalitat. Aquest gran bulevard a poc de cada tram de la via, amb exemples
di d’una de les vies més representatives a poc suturà els diferents teixits de dels elements més singulars.
de Barcelona, ideada per Ildefons l’Eixample amb els dels nuclis de la • La guia d’història urbana és el tercer
Cerdà el 1859 i que s’ha anat configu- part alta del pla de Barcelona i, la pri- desplegable de la col•lecció de guies
rant al mateix temps que creixia la ciu- mera meitat del segle XX, es consolidà d’història urbana del MUHBA que
tat. Aquesta guia explora nous formats com un dels principals escenaris de la inaugurà Barcino/BCN i que continuà
i busca mostrar la relació existent vida urbana, un terreny fèrtil per plas- Gaudí/BCN. Com els altres dos, 
entre edificis, vies i places nascuts en mar en l’espai els valors i els idearis permet obtenir una visió global del
moments diferents del desenvolupa- dominants. recorregut i relacionar-ne també els
ment de la ciutat i que avui flanque- Un equip interdisciplinar format per diferents elements. Imatges, cartografia
gen un mateix traçat. personal del MUHBA, del Màster i textos il•lustren les controvèrsies 
La Diagonal, tot i la seva contundèn- d’Intervenció en el Patrimoni i el urbanes inserides en les edificacions i
cia, és un carrer de frontera. Ha estat Paisatge de la UAB-MUHBA i professio- els paisatges. 
una via de comunicació interna, que nals externs ha treballat aquesta via • El manual de patrimoni i paisatge
no s’ha obert per ponent fins a la transcendental de la ciutat. Han portat urbà de la Diagonal és un petit catàleg
segona meitat del segle XX i no ha a terme la recerca, la documentació i la que destaca sobretot les construccions
arribat al mar per llevant fins al segle selecció dels elements urbans i edificats i ens informa dels autors, de l’època
XXI. Aquesta avinguda, en retallar la i han treballat conjuntament en una en què es van erigir així com dels veïns
quadrícula de l’Eixample, va propor- presentació en imatges, una guia d’his- més destacats. 
cionar solars de forma triangular, amb tòria urbana, una manual de patrimoni • L’itinerari recorre els 12 quilòmetres
façanes obertes a tres carrers que han i paisatge urbà i diversos itineraris així de l’avinguda Diagonal, de cap a cap,
estat i són molt apreciats per una ciu- com en la definició dels diferents for- des del Parc Cervantes fins al Fòrum, i
tat que busca representar-se a si matei- mats que es deriven del projecte: proposa una nova forma d’aproxima-
xa i mostrar-se al món. En una gran ció a la trajectòria històrica de Barce-
ciutat en ple procés de creixement, la • La presentació del projecte lona, amb un guia-actor que condueix
Diagonal va ser un lloc privilegiat per Diagonal/BCN es va realitzar en un una representació, en la qual l’especta-
a la manifestació de les voluntats de format de conferència i va mostrar, per dor recorre un escenari canviant que a
voltes és elegant, burgès i un pèl osten-
tós, a estones obrer i popular, i alguna
vegada desproporcionat i pretensiós.
És una passejada urbana que canvia
d’escala, de ritme i de mode, amb un
grapat de notes industrials i algunes
notes naturals, i que es pot resseguir a
peu en tres matins de dissabte, o en
bus una matinal de diumenge. 
El projecte Barcelona en Diagonal és
el germen per a l’estudi de les ciutats a
través de les grans vies que n’exempli-
fiquen l’evolució. A més, la creació de
la xarxa de museus de ciutat d’Europa
ha propiciat la creació de la guia de la
península Ibèrica, una visió de tres ciu-
tats (Lisboa, Madrid i Barcelona) a tra-
vés de les seves tres grans vies urbanes
(Liberdade, Castellana i Diagonal) en
la qual s’està treballant i que esperem
poder presentar ben aviat.
Teresa Macià
Vista aèria de l’Avinguda Diagonal, 1988 MUHBA
2 MUHBA
Butlletí
© Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). Autor desconegut
EL PROGRAMA DEL MUSEU
LA LLARGA DURADA DEL SISTEMA HIDRÀULIC 
DEL MONESTIR DE PEDRALBES 
En entrar al claustre del Monestir de recollides en els diferents llibres de captava l’aigua que discorria pel terreny
Pedralbes, el visitant queda captivat per comptes i per mitjà l’elaboració de dife- propietat del monestir que quedava
la serenitat que s’hi respira i per la rents plànols datats dels segles XVIII- entre dues torrenteres, a llevant. La pro-
sensació que el temps passa pausada- XIX, així com amb la redacció de diver- pietat feia de partió amb el «terreny de
ment, sense pressa. Només la remor de sos escrits sota l’epígraf «guia de les Mestres» i a ponent, amb el «torrent 
l’aigua, produïda pel suau brogit que ayguas» (1682 i 1764-1766) per tal de de cal Campaña», mentre que el sud
emet en caure pel brollador de la font, donar testimoni del recorregut d’aques- quedava delimitada pel «camí de
altera la tranquil•litat que l’omple. tes aigües i dels seus registres, que Finestrelles». L’aigua subterrània era
La font de l’àngel, el sortidor, la cis- havien d’estar marcats in situ amb el conduïda a través d’una canalització fins
terna –amb el magnífic pou de pedres senyal d’una creu. entrar al monestir. Abans, però, es tro-
esculpides amb grotescos– són els tes- Una descripció minuciosa d’aquesta bava una primera «caseta de l’aigua»
timonis silents del pas del temps. xarxa requereix un context més ampli, que permetia l’accés a l’interior de la
Elements arquitectònics cabdals i mos- per la qual cosa aquí en presentem mina, i dos punts més d’accés coberts
tres visibles de la presència d’aigua al només un breu apunt. Val a dir que amb una trapa. Arribada l’aigua al
monestir, formen part d’un com- monestir, es recollia a la «caseta
plex sistema hidràulic que s’ha del conducto principal de les
anat entreteixint a les entranyes ayguas» per després distribuir-la
del cenobi al llarg del temps, en dos ramals, un que havia
adaptant-se a les necessitats d’un d’abastir bàsicament la inferme-
monestir en creixement i renova- ria i «l’hort petit», i un altre que
ció constants. L’existència d’aigua anava directament a la cuina.
abundosa al lloc explicaria no Des d’allà es bifurcava per anar
només la fundació del monestir a buscar els safarejos, d’una ban-
en aquest indret, sinó que s’hi da, i de l’altra desviar-se cap al
constati una presència humana «refetor» i d’aquí al claustre, on
ininterrompuda des de l’època alimentava la «font de l’àngel»;
romana fins al mas Pedralbes des d’allà es dirigia al nivell infe-
adquirit per la reina el 1326 per rior de l’«hort petit» a través de
assentar-hi el nou monestir. les procures i el celler. L’estudi
Juntament amb el mas, la reina va minuciós de les diferents cotes
adquirir la meitat de la propietat del terreny els permetia obtenir
d’una mina d’aigua que baixava la pressió necessària per fer arri-
de la propera muntanya de sant bar l’aigua als diferents nivells
Pere Màrtir. Anys més tard, el de les estances.   
monestir n’adquiriria la segona La importància d’aquest sistema
meitat per obtenir-ne la propietat de conduccions no rau només
plena. en l’estudiada precisió de les
El proveïment d’aigua és un re- conduccions sinó també en el
quisit imprescindible per a la fun- fet que, malgrat el pas del
dació d’un monestir que cerca temps, s’ha conservat en la seva
l’autosuficiència, i també pel valor concepció global, encara que
simbòlic que comporta aquest ele- s’hagin produït canvis en certs
ment dins el ritual religiós de la punts del recorregut, a banda
comunitat. L’aigua era necessària, Croquis de situació de la mina de la comunitat de clarisses. [AMP, Plànols
(185) (6)] de la substitució i renovació de
en l’aspecte industrial, per irrigar materials. Avui es pot reconèi-
els horts i les vinyes de la propietat xer bona part del traçat del sis-
i també per abastir les diferents necessi- estem davant d’un sistema mixt format tema i observar-ne alguns punts cabdals.
tats de la vida diària de la comunitat, per una veta d’aigua canalitzada que Alhora, s’està portant a terme un impor-
alhora que constituïa l’element verte- baixava de la muntanya, la mina, i dues tant treball de refacció del vell sistema
brador de les estances principals del altres vies de proveïment: un pou per a usos del museu-monestir, per tal
cenobi a partir de l’eix que suposava el emplaçat a «l’hort petit» i la «cisterna» de recuperar l’esperit d’autoabastiment
claustre presidit per un sortidor central.  del claustre, que recollia les aigües pel qual va ser escollir el lloc de
El Monestir de Pedralbes conserva un sobrants del sortidor central i les de Pedralbes per construir-hi el monestir.
estudiat i complex sistema hidràulic que la pluja.  
té l’origen a l’exterior del recinte i Avui els plànols antics de situació ens
que s’estén en forma de xarxa per bona permeten encara resseguir el traçat de Carme Aixalà Fàbregas
Anna Castellano-Tresserras
part del conjunt. La seva complexitat va les aigües des de la «font mare» i consta- Josep M. Julià Capdevila
requerir intervencions constants al llarg tar-ne la permanència. Ens trobem Reinald Gonzàlez 
dels segles, que van ser puntualment davant una «mina de las monjas» que Helena Morán
MUHBA
Butlletí 3
© MUHBA MMP, 2011
EL MUSEU PER DINS
LA BATERIA I LES BARRAQUES DEL TURÓ DE LA ROVIRA: 
CRITERIS PATRIMONIALS
Les ciutats es desenvolupen i transformen Els interrogants del seu tractament són • Selecció dels elements per conservar.
cada vegada amb més rapidesa; en aquest diversos. Com tractar estructures moder- En funció del criteri anterior s’han esta-
canvi, cal integrar també els valors patri- nes i febles en estat ruïnós? Com aconse- blert diferents nivells de conservació:
monials i culturals que impregnen el guir l’equilibri amb la conservació dels àrees per documentar i destruir, àrees de
paisatge urbà. altres patrimonis presents? Com es pot reserva arqueològica (que es protegei-
Des d’aquest punt de vista, la història del dotar d’activitat a l’àrea per tal d’evitar xen sota una capa de terra) i àrees per
turó de la Rovira és paradigmàtica: pri- el vandalisme fruit de l’aïllament? exposar.
mer fou un assentament ibèric, més • Restitució del significat. S’ha procurat
endavant una àrea rural on s’emplaçà Els criteris restablir la imatge de com va ser el lloc
una masia, entrat el segle XIX s’inicià la Els criteris generals d’actuació es basen en un sentit ampli. Més que l’aspecte
trama urbana d’un sector allunyat de en els establerts en la conservació dels físic, s’ha preferit deixar elements sufi-
la ciutat real i, l’any 1937, esdevingué lloc jaciments arqueològics, en la preserva- cients que evoquin de forma eficaç i clara
estratègic on instal•lar bateries antiaèries. ció de paisatges històrics urbans i en les etapes històriques del lloc. Per a la
Després, a partir dels anys cinquanta, fou matèria de patrimoni arquitectònic. El interpretació es reserva la planimetria de
un suburbi del barraquisme i l’enclava- turó és una mica de cada cosa. D’altra la bateria, les imatges de les barraques i
ment d’un dipòsit d’aigua. Finalment, banda, els criteris específics per al trac- els testimonis de les persones que hi van 
en època més recent, ha estat un punt tament conservatiu no difereixen dels viure.
estratègic per a la instal•lació d’antenes aplicats a qualsevol altre bé patrimonial. • Presentació dels vestigis. S’ha decidit
de telecomunicacions. En aquesta succes- El repte rau en les circumstàncies parti- reforçar i consolidar les estructures que
sió, les necessitats i els interessos de cada culars: no hi ha gaire experiència acu- es conserven i, en canvi, s’ha descartat la
moment han imposat els nous usos i cada mulada en el tractament de formigó construcció de cobertes de protecció, les
etapa s’ha superposat a la següent mentre històric com l’emprat en les bateries reconstruccions, la refecció de parts
ocultava, i fins i tot destruïa, les estructu- antiaèries, i gens amb relació a l’auto- degradades o l’encapsulat amb una pell
res anteriors. En el cas de les barraques, construcció feta amb materials molt nova que ho recobreixi tot. De les barra-
el darrer episodi se situa pels voltants de febles. Tots aquests materials són espe- ques, s’ha procurat mantenir les habita-
1992, quan van ser enderrocades. cialment vulnerables a les inclemències cions més senceres i completar-ne la
Avui, el turó recupera el paisatge resul- del temps o el vandalisme. planta.
tant de la superposició històrica, cosa que Tot seguit exposem els criteris principals
inclou les estructures militars i les subur- que s’han seguit: Cal desitjar que aquests criteris aconse-
bials. Això és així perquè una part de la gueixin evocar un episodi rellevant de la
societat ha reconegut les bateries i les • Conservació integrada. S’ha volgut transformació del paisatge de Barcelona i
barraques com un patrimoni que mereix garantir la integritat, l’autenticitat i la que es retorni a la societat una part del
ser conservat i explicat. Es tracta d’un cas continuïtat de l’àrea urbana, per al pre- seu passat. 
excepcional de posada en valor de ruïnes sent i per a les generacions futures, amb
contemporànies emplaçades en un en- una perspectiva àmplia: econòmica, polí- Lídia Font
torn periurbà i natural al mateix temps. tica, social, cultural, ambiental i espacial. MUHBA
Turó de la Rovira
4 MUHBA
Butlletí
© MUHBA (Autor: Lídia Font)
EL MUSEU PER DINS
EL VI CONGRÉS DE MUSEÏTZACIÓ DE JACIMENTS ARQUEOLÒGICS
O LA NECESSITAT D’UNA VISIÓ INTEGRADA DEL PATRIMONI
arquitectònic i patrimoni paisatgístic. 
Al llarg dels quatre dies del congrés,
els assistents van tenir l’ocasió de visi-
tar immobles patrimonials privats
rehabilitats amb la col•laboració del
Consorcio de Toledo, als quals nor-
malment no es pot accedir; tota una
experiència de gran interès. També
altres indrets patrimonials rehabilitats,
com la mesquita de San Salvador, la
mesquita del Cristo de la Luz o el
monestir de San Clemente, i espais
arqueològics museïtzats com les ter-
mes romanes, les Cuevas de Hércules
o la Casa del Judío. Tots ells van ser
objecte de presentació per part dels
responsables de la intervenció i motiu
de diàleg i debat entre els assistents. El
quart dia es va poder visitar l’excavació
de la Vega Baja de Toledo, un jaci-
ment d’una gran extensió que conser-
va restes arqueològiques del Toledo
visigot i que d’aquí a uns anys es veurà
convertit en un gran centre cultural, el
Museo de la Vega Baja. El projecte, no
exempt de polèmica, haurà de resol-
dre les connexions entre aquest espai i
El mes de novembre de 2010, entre el de Castilla-La Mancha i de la Univer- la resta de la ciutat, en un entorn pai-
dies 22 i 25, es va celebrar a Toledo el sitat de Castella-la Manxa. satgístic que ha sofert una gran trans-
Congrés de Museïtzació de Jaciments El congrés va comptar amb la presèn- formació els darrers anys.
Arqueològics, amb el títol Arqueo- cia de prop de 300 professionals vincu- Recentment, a l’Ajuntament de Carta-
logía, patrimonio y paisajes para el lats al món de l’arqueologia, l’arqui- gena, es van presentar també les actes
siglo XXI (www.vicongresomusealiza tectura, la restauració i la gestió del del V Congrés de Museïtzació celebrat
cion.consorciotoledo.com). patrimoni d’Espanya, Europa i Llatino- en aquesta ciutat, Arqueología, discur-
Es tracta de la sisena edició del con- amèrica. S’ha de fer notar l’alta parti- so histórico y trayectorias locales. Amb
grés, que es va crear l’any 2000 per cipació d’arquitectes que avui en dia aquesta publicació ja són cinc les actes
iniciativa del Museu d’Història de treballen al món de la restauració del que han vist la llum, un compromís
Barcelona i del Servei d’Arqueologia patrimoni a Espanya. La trobada es va que l’organització va adquirir des del
de l’Ajuntament d’Alcalá de Henares. organitzar a partir de tres tipus de ses- primer moment. Actualment, ja es tre-
Les trobades bianuals han permès sions de treball: sessions plenàries amb balla en la preparació de les actes de
donar a conèixer els projectes de temàtiques concretes i conduïdes des Toledo i en el proper congrés d’Alcalá
museïtzació que s’estaven fent arreu de l’organització, sessions de presenta- de Henares el 2012.
d’Espanya i compartir problemes ció de projectes i experiències, i ses-
comuns, ja que són un fòrum de debat sions de pòsters.
entre les diferents disciplines que Els eixos temàtics de les tres sessions
intervenen en un projecte de revalorit- plenàries establertes van girar al vol-
zació patrimonial. tant de «La intervención pública y el
En aquests deu anys el congrés ha patrimonio privado», «Actuación patri-
estat acollit per les ciutats d’Alcalá de monial y paisaje» i «La intervención
Henares, Barcelona, Saragossa, San- arquitectónica en la musealización de
tiago de Compostel•la, Cartagena i yacimientos, pasado, presente y futu-
finalment Toledo. L’any 2012 el con- ro». Dues sales van acollir d’una mane-
grés tornarà a Alcalá de Henares, ciu- ra paral•lela la presentació de 50
tat on va néixer el projecte. comunicacions i 26 pòsters per part
El seu comitè científic i organitzador d’experts de diferents països. El con-
va estar format per membres del grés de Toledo ha obert una nova
MUHBA, de l’Ajuntament d’Alcalá de etapa que s’ha orientat cap a una pers-
Henares, del Consorcio de Toledo pectiva més integrada del patrimoni: Julia Beltrán de Heredia 
(organitzador del congrés), de la Junta patrimoni arqueològic, patrimoni Cap de Centres MUHBA
MUHBA
Butlletí 5
© MUHBA (Autor: Núria Miró)
TEMA CENTRAL
Repensar l’arqueologia
urbana
El vincle de l’arqueologia urbana amb el coneixement del vació de Barcino a la plaça del Rei va marcar, a partir dels
passat clàssic i amb el manteniment i restauració del patri- anys trenta, un gran salt endavant de l’arqueologia urbana
moni històric i artístic té les arrels a la Roma del set-cents. barcelonina.
La novetat el segle XIX, incentivada pel romanticisme, fou El següent gran salt endavant es va produir durant la
la ràpida extensió del concepte de monument i de l’estudi Transició. La renovació urbanística que aspirava a «sanejar
sistemàtic de les obres d’altres èpoques, sobretot medie- el centre i monumentalitzar la perifèria» i la nova legisla-
vals, davant la transformació provocada per la revolució ció catalana sobre patrimoni cultural van delimitar el camp
fabril. per a una prospecció arqueològica d’ampli espectre. El
A Barcelona, la reflexió primerenca setcentista d’Antoni Programa de recuperació de jaciments arqueològics, inte-
de Capmany sobre els monuments medievals va caure en grat en el Pla contra l’atur de 1984, va formar tota una
l’oblit i, quan el 1837 la fam d’espai intramurs va portar a generació de joves arqueòlegs que han tingut un paper
demolir el convent de Santa Caterina, fou la influència fonamental en les intervencions efectuades posteriorment. 
francesa (Victor Hugo) la que nodrí les invectives de Pau De llavors ençà, l’actuació preventiva ha permès investigar
Piferrer. En els mateixos anys, Antoni Celles s’interessava milers d’edificis, solars i vials i ha propiciat el coneixement
per les formes i l’origen del temple del carrer Paradís. d’espais i episodis tan distants com la prehistòria al pla de
Classicisme i medievalisme anaven fent camí. Barcelona, l’entorn de Barcino, la ciutat medieval i moder-
Però el gran debat es va produir arran de l’obertura de la na des de Santa Caterina a l’àrea del Born, la Ciutadella i
via Laietana i en el clima intel•lectual del noucentisme. De el port, diversos recintes fabrils o els refugis de la Guerra
l’ideal d’un barri gòtic estilitzat, formulat per Rucabado Civil. 
el 1911, a les reflexions de Puig i Cadafalch i els treballs El salt ha estat formidable en termes quantitatius, però el
de Rubió i Bellver, Adolf Florensa, Duran i Sanpere i propòsit mateix d’una arqueologia preventiva no és
Serra Ràfols, es perfila un relat en pedra tan discutible exempt de problemes. En haver d’intervenir a remolc de
com eficaç, que es materialitza entre els anys vint i els sei- la promoció immobiliària i de l’obra pública i no segons
xanta del segle passat. Enmig d’aquesta trajectòria, l’exca- les prioritats científiques, no és fàcil treballar amb hipòtesis
6 MUHBA
Butlletí
TEMA CENTRAL
prèvies. Menys encara quan les intervencions es repartei-
xen entre nombroses empreses de serveis arqueològics i
quan l’arxiu arqueològic de la ciutat es veu ofegat pel La revolució de l’aigua a
volum de materials, sovint redundants, que s’han de con- Barcelona. Aigua corrent i
servar per imperatiu legal. 
Si l’arqueologia urbana de la primera meitat del segle XX ciutat moderna, 1867-1967
fou criticada pel seu finalisme apressat –trobar el bo i
millor de la ciutat romana per incorporar-ho al patrimoni
monumental–, la de les darreres dècades, tècnicament La revolució de l’aigua, inscrita en el cúmul de canvis que
molt rigorosa, ha caigut en canvi en el defecte contrari, el anomenem Revolució Industrial, trencà els vells equilibris
d’un empirisme excessiu. Si s’ha d’excavar i conservar tot entre l’aigua i la ciutat. La perspectiva històrica ens fa
el que es pugui, si tot és valuós i l’arqueòleg ha de docu- apreciar la profunditat i el caràcter sistèmic d’aquesta
mentar i exhibir com més estructures i objectes millor, la discontinuïtat, amb fortes implicacions tecnològiques,
mera acumulació de dades i espais difícilment conduirà a econòmiques, socials i culturals, que va modificar radi-
un increment substantiu del coneixement històric i del calment la nostra relació quotidiana amb l’aigua. 
patrimoni. En una primera fase del procés, els nous requeriments
Al VI Congrés de Museïtzació de Jaciments Arqueològics, es van resoldre fonamentalment amb la intensificació de
celebrat fa poc a Toledo, es plantejava, precisament, que la tecnologia i de les velles pràctiques preindustrials. A
potser havia arribat l’hora de no preguntar-se més per Barcelona, els reptes de l’Eixample i l’experiència d’altres
quina història es pot associar a un espai patrimonial, sinó, grans ciutats van posar les bases de la transició cap al
a la inversa, preguntar-se en què contribueix aquest espai a nou «model circulatori», en què subministrament d’aigua
eixamplar la perspectiva històrica; també es plantejava la i sistema de sanejament s’equiparaven als sistemes arte-
necessitat d’un tractament més integrat dels elements rial i venós. Calia un nou clavegueram per evacuar les
arqueològics dins del patrimoni històric en conjunt aigües distribuïdes i per garantir l’eliminació dels residus
Ambdues qüestions no eren alienes al canvi de conjuntura de latrines; i era necessari també un bon cabal d’aigua
econòmica. per assegurar la neteja d’aquest clavegueram. Si el sane-
Com avançar, després del Pla integral per a l’arqueologia a jament es mantingué com a competència municipal, l’alli-
Catalunya, cap a un paradigma d’arqueologia urbana més berament de les traves de l’Antic Règim i les expectatives
eficaç? Amb la publicació regular de l’Anuari d’arqueolo- de creixement urbà propiciaren la competència empresa-
gia i patrimoni de Barcelona des de 2008 i amb la comple- rial en la provisió d’aigua, amb noves captacions i amb
ció de la Carta arqueològica de Barcelona, des del innovacions tecnològiques que augmentaven la pressió i
MUHBA s’ha fet un esforç ordenador que facilitarà la permetien una distribució molt més capil·lar. Els canvis
incorporació dels béns arqueològics al catàleg general de decisius es van precipitar al tombant del segle XIX, amb
patrimoni de la ciutat. Però el debat no pot quedar-se en la el procés de concentració empresarial i l’arrencada de la
sistematització ni pot limitar-se al Museu o als arqueòlegs. renovació efectiva del clavegueram. Un dels aspectes
D’aquí neix la proposta de posar en marxa l’Arqueofòrum més nous i rellevants d’aquest procés és la incorporació
Barcelona, com un punt de trobada entre arqueòlegs, his- de l’aigua als habitatges, amb nous aparells sanitaris i
toriadors, conservadors, arquitectes, urbanistes, geògrafs i espais de bany que modificaren profundament les pràcti-
altres especialistes per discutir models organitzatius i qües- ques higièniques i vehicularen una nova cultura del cos. 
tions de mètode, per proposar una comissió de tria dels Malgrat les prescripcions normatives que estimulaven
arxius arqueològics, per enfortir el lligam entre arqueolo- l’augment del consum d’aigua, el seu alt cost, les inèrcies
gia i història i per debatre l’articulació entre patrimoni de les pautes tradicionals, les marcades diferències
històric, creació arquitectònica i renovació urbanística. socials i les crisis allargaren aquesta transició fins a prin-
Barcelona pot així prendre la davantera en un tema de cipis dels anys setanta. La culminació de la «conquesta
notable repercussió cultural i econòmica que preocupa de l’aigua» coincideix amb el final d’un cicle i amb l’emer-
moltes ciutats. gència de la problemàtica dels «límits del creixement»,
En la primera reunió, molt concorreguda, es van comentar pròpia d’un nou moment històric. 
les «regles de joc» del fòrum i es va fer una primera relació
de temes. A la segona es van començar a debatre tres Manuel Guàrdia
idees: Fonts: la qüestió de la comissió de tria; Història: Comissari de l’exposició
recerques arqueològiques sobre la Barcelona del segle XV;
Patrimoni: la qüestió de l'inventari de patrimoni industrial
a Ciutat Vella. L'Arqueofòrum es reuneix el primer dilluns
de cada mes.
Joan Roca i Albert
Director del MUHBA
Notes Peu de foto
1. El Quadern del diari El Església de Sant Cugat del
País del 14 de gener de carrer Princesa, 21.
2011 va publicar una versió Barcelona
més condensada d’aquest © MUHBA Projecte de Torre per
article. (Autor: Pere Vivas) a dipòsits d’aigua.
Tibidabo, 1902 
MUHBA
Butlletí 7
LA PEÇA DEL MUSEU
CATÚFOL Breus
Centre de Recerca i Debat: Jornades 
Els vitralls del Monestir de Pedralbes
En el marc del Centre de Recerca i Debat,
s’inscriuen les jornades tècniques que el
passat mes d’octubre es van dur al
Monestir de Pedralbes sota el títol Els
vitralls del Monestir de Pedralbes i la 
seva restauració. Entre altres aspectes, el
Monestir destaca pel seu conjunt de vitralls,
gòtics i altres de factura postmedieval, de
gran riquesa decorativa i tècnica. L’objectiu
d’aquestes jornades ha estat la posada en
comú dels diferents estudis fets a l’entorn
d’aquest conjunt.
Constitució de la Xarxa Europea de Museus
de Ciutat d’Europa, liderada pel MUHBA
Els dies 25 i 26 d’Octubre es va celebrar al
MUHBA una trobada de representants de
disset museus de ciutat i centres de recerca
urbans europeus que va donar lloc a la cons-
titució de la Xarxa City History Museums and
Research Network of Europe, liderada pel
MUHBA. La constitució d’aquesta Xarxa res-
pon a un dels objectius del Museu i a la
voluntat de potenciar el diàleg, la reflexió
sobre problemes comuns i l’intercanvi 
El mot caduf o catúfol prové de l’àrab El catúfol era una peça tècnica obra de ger- d’idees. Un espai europeu de museus de 
qâdûs i correspon a un gerret de sínia. Es rer, un dels quatre oficis que, amb els ollers, ciutat on hi participen Amsterdam, Anvers,
tracta d’un recipient ceràmic que es lliga a els escudellers i els rajolers, formaven la con- Berlín, Copenhaguen, Cracòvia, Estocolm,
la roda de la sínia i que serveix per treure fraria dels terrissers de la ciutat, els quals Hamburg, Liverpool, Ljubljana, Luxemburg,
l’aigua d’un pou o d’un corrent i abocar-la tenien la capella a l’església de Natzaret. Per Lisboa, Madrid, Riga, Roma, Torí, Viena i
a un canal distribuïdor per regar els horts. la Tarifa de Preus de 1655, sabem que el catú- Barcelona.
La forma del catúfol és la de dos cossos glo- fol gran de sínia valia al mercat 6 sous, men-
bulars o fusiformes superposats, si bé hi ha tre que el preu del més petit era de 4 sous. Premis Bonaplata 2010: 
peces amb perfils diferents, tal com es pot El catúfol presentat procedeix del rebliment guardó per al MUHBA
veure en les troballes arqueològiques. de les voltes del Pati Manning de la Casa de la Al novembre el MUHBA va ser guardonat
Destaca el conjunt del segle XV trobat al Caritat de Barcelona, que es van construir amb un dels Premis Especial Patrimoni
carrer Reina Amàlia; també els catúfols l’any 1743. Aquesta solució constructiva, atorgats per l’Associació de Museu de la
datats al segle XVI i localitzats a les excava- adoptada per alleugerir el pes que suportava Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia
cions de Sant Pau del Camp, unes peces la volta i millorar l’acústica, és coneguda des Industrial de Catalunya “per la magnífica
amb quatre nanses, dues a cada banda, i d’antic –ja s’utilitzava al món romà– i està ben col·laboració de tot el seu personal i espe-
unes estries dobles per passar-hi la corda documentada en altres edificis de la ciutat cialment del seu director en l’organització
i lligar-los a la roda. com ara el convent dels Àngels o el de Sant de les VIII Jornades d’Arqueologia Industrial
L’actual àrea del Raval va ser, a l’edat mitja- Agustí, l’Hospital de la Santa Creu, la Pia celebrades el mes d’octubre del 2009 a la
na, una zona hortícola, fet que va continuar Almoina o les esglésies de Santa Maria del Pi, seva seu del la Plaça del Rei, i de la seva
els segles següents. D’aquest sector procedeix Santa Maria del Mar i la mateixa Catedral de decisió de estratègica d’incorporar el patri-
la majoria dels catúfols recuperats a les exca- Barcelona, per citar-ne només alguns. El moni industrial dins dels objectius del
vacions arqueològiques. També s’han docu- material recuperat correspon en tots els casos museu, prenent una actitud activa tant de
mentat pous d’extracció d’aigües freàtiques i a peces defectuoses, rebutjos de forn, que es promoció com de conservació i defensa”. 
estructures vinculades a sínies, com la localit- venien als mestres d’obres de la ciutat per
zada al carrer de la Riereta, del segle XV, o omplir les voltes. La Carta arqueològica de la ciutat de
sínies més modernes com la de carrer San Barcelona. Districtes de Ciutat Vella i
Rafael o la localitzada a l’illa Robadors, al Julia Beltrán de Heredia l’Eixample
solar de la nova filmoteca. Cap de Centres MUHBA El dia 14 de desembre de 2010 es va presen-
tar la Carta arqueològica de Barcelona al
MUHBA. Es tracta d’un inventari de tots els
indrets on s’han dut a terme intervencions
CATÚFOL Cronologia Procedència Bibliografia arqueològiques des del segle XIX fins l’any
segle XVIII (ante quem Excavació de les voltes A. CAIXAL, X. FIERRO, 2008. La carta serà una bona eina per la
1743) del Pati Manning de la A. LÓPEZ MULLOR,
Casa de la Caritat de ”Resultats de l’excavació gestió de l’arqueologia a la ciutat de
Material i tècnica Barcelona, any 1985 arqueològica en la gale- Barcelona, així com un suport per la recerca
Ceràmica comuna ria alta del Pati Manning i la investigació. De moment es pot consultar
oxidada Número d’inventari de l’antiga Casa de la
20639 Caritat“, Actuacions en al Centre de Documentació Patrimonial del
Dimensions el Patrimoni Edificat MUHBA.
Alçada: 28,5 cm. Medieval i Modern.
Diàmetre boca: 12 cm. Quaderns Científics i
Tècnics, 3, 1991, p. 16-19
8 MUHBA
Butlletí
© MUHBA
Propostes Agenda
Barcelona Racons de Llibres BARCELONA EN DIAGONAL.
LA HISTÒRIA DE LA CIUTAT
a la xarxa Barcelona EN UN SOL CARRER
V Congreso Internacional Un nou itinerari que proposa
Musealización de Yacimientos resseguir els 12 Km de la
http://biblioteca-dossier. La Casa de l’Aigua. Arqueológicos. Diagonal en tres sessions de
tumblr.com/ Carretera de Ribes, 103-111 Arqueología, discurso histórico dissabte al matí. Una nova
Des de la seva fundació com a y trayectorias locales forma d’aproximació a la trajec-
Microblog obert per la biblioteca colònia romana, Barcelona s'ha Cartagena: Ayuntamiento tòria històrica de Barcelona. Un
del MUHBA en format de dos- de Cartagena, Ajuntament de diàleg intens sobre les contro-
sier de notícies. Recull informa- preocupat sempre de poder abas-
tir la seva població amb la sufi- Barcelona i Ayuntamiento vèrsies urbanes i urbanístiques
ció en el camp de la història, de Alcalá de Henares, 2010. inserides en les edificacions i
l’arqueologia i el patrimoni en cient dotació d'aigua potable.
relació amb Barcelona, així com Aquest fet ha marcat l'evolució els paisatges d’aquesta via tant
representativa de la ciutat de
les novetats bibliogràfiques que dels sistemes de conducció i apro-
ingressen a la biblioteca. El web visionament d'aigua al llarg dels Barcelona
Tram de Ponent: 2 d’abril 
inclou, prèvia selecció, propostes temps. Cal destacar que la sur- Punt de Trobada: Sortida
de novetats bibliogràfiques. gència principal d'aigua potable metro Línia III Zona
L’altra gran novetat és que el fins al segle XX es troba propera Universitària, Facultat
catàleg de la biblioteca del al riu Besòs a la zona de d’Empresarials 
MUHBA ja es pot consultar en Montcada. Tram Central: 30 d’abril
línia, a través del web del Museu. A finals del segle XIX hi ha un Punt de Trobada: Pl. Francesc
moment de replanteig de les Macià 10, edifici Winterthur  
necessitats hidràuliques de la ciu- Tram de Llevant: 19 de març i
tat, l'Ajuntament decideix fer un 7 de maig
nou projecte d'ampliació i remo- Punt de Trobada: Diagonal
delació del sistema vertebrat pel 269-275, escola Ramon Llull 
Rec Comtal. És per això que com-
pra uns nous terrenys i comença ELS ESPAIS DE LA SEAT
la construcció d'una nova estació Visita comentada a l’exposició
per tal d'abastir la part alta de la Ja tenim 600! i un recorregut
ciutat. Entre els anys 1915 i 1917 en 600 als Espais de la SEAT
es  va construir la casa de màqui- El llibre recull els materials de la zona franca: l’escola 
nes per a la primera elevació presentats en l’encontre coorga- d’aprenents, els habitatges, 
la fàbrica, els menjadors, etc. 
(coneguda com la Casa dels nitzat per l’Ajuntament de Car-
Cinema Dates: 12 de març i 28 de maig
Aigües), la caseta de comportes, la tagena, el MUHBA i el servei
casa de màquines per a la segona d’arqueologia d’Alcalá de L’ANATEMA DE BARCELONA 
Biutiful elevació, la casa per a la instal•la- Henares. El congrés, celebrat el DE 1305 CONTRA ELS ESTUDIS
Direcció: Alejandro González ció dels transformadors, la casa 2008, va començar a marcar un FILOSÒFICS. EL PAPER DE
Iñárritu. Durada: 145 min. magatzem i taller, la caseta del gir després d’una dècada d’in- SALOMÓ BEN ADRET.
Coproducció mexicanoespanyola, guarda, una torre d'aigua per al tensa museïtzació de jaciments Primera conferència del cicle
2010. servei del solar i un petit edifici arqueològics, amb la crisi econò- Salomó ben Adret, a càrrec de
Després de Vicky Cristina per a la instal•lació meteorològica. mica com a marc per a la renova- Manuel Forcano, assessor
Barcelona, on Woody Allen no Algunes d'aquestes construccions ció de plantejaments.  científic i autor del guió gene-
va poder resistir-se a alguns queden unides subterràniament L’obra inclou dos escrits provi- ral de l’exposició.
tòpics genèrics sobre les ciutats mitjançant els canals de conduc- nents del MUHBA: la ponència Data: dimecres 30 de març, a
ció d'aigua. «Intervención arqueológica, dis- les 19 h. Activitat gratuïta. 
espanyoles, tan vells com la
Carmen de Bizet, i afegir-hi Una d'aquestes construccions, curso histórico y monumentaliza-
ción en Barcelona», de Joan L’AIGUA AL MONESTIR 
unes gotes de Gaudí, el rere- l'anomenada casa de l'aigua, pas-
fons urbà del film de González sarà en breu, a ser un nou centre Roca, i l’article «Presentación y DE PEDRALBES. UTILITAT I 
SIMBOLISME
Iñárritu atribueix ara a del MUHBA, en estreta col•labo- conservación ¿dos conceptos Visita temàtica al monestir de
Barcelona els estereotips genè- ració amb el Districte de Sant antagónicos?. Balance de diez Pedralbes que pren com a fil
rics sobre la cara fosca de les Andreu i dins d'un projecte més años de presentación del yaci- conductor l’ús pràctic de 
ciutats occidentals, aplicats al ampli que també comparteixen el miento de la plaza del Rey. l’aigua per organitzar la vida
Raval i als barris amb més immi- Sector de Medi Ambient i el Barcelona», de Julia Beltrán de quotidiana del monestir i el seu
gració recent de la perifèria Districte de Nou Barris. Heredia. paper simbòlic en un recinte
metropolitana. religiós com el de Pedralbes.
Convé pensar-hi: convertir la ciu- Data: dissabte 19 de març
tat en decorat de plató sense
comptar d’antuvi amb un gruix Imprescindible reserva prèvia
de narratives urbanes suficient té per a totes les activitats
els seus riscos. A la Barcelona Informació i reserves
Telèfon: 93 256 21 22
eixida dels canvis de les darreres E-mail: reserves-mhcb@bcn.cat
dècades no li és fàcil projectar Horari d’atenció: de dilluns a
relats i imatges consistents. Això divendres de 10 a 14h i de 16 a
sí, Bardem fa un treball molt 19h
digne en el paper d’Uxbal, el
desesperat pare de dos fills que
sent que la mort el ronda. Casa de l’Aigua
MUHBA
Butlletí 9
MUHBA (autor: Mònica Blasco)
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
AGENDA DELS AMICS DEL MUHBA  FEBRER - ABRIL 2011
L’estudi fotogràfic Napoleón (visita Construir la revolució. Art i arquitectura a Rússia,
comentada) 1915-1935 (visita comentada)
Dimecres, 9 de març  Dimecres, 6 d'abril
Visita comentada a l'exposició de Visita comentada a l'exposició de CaixaForum.
l'Arxiu Fotogràfic.  Lloc i hora de trobada: CaixaForum Barcelona (Av. Ferrer
Lloc i hora de trobada: Plaça Pons i Clerch, i Guàrdia 6-8) a les 18.30 h. Activitat gratuïta.
2, 2n, a les 17.30 h. Activitat gratuïta.
Pous, fonts, rieres i sèquies. L’abastament d'aigua a
La revolució de l’aigua a Barcelona: Aigua la ciutat medieval i postmedieval (itinerari)
corrent i ciutat moderna, 1867-1967 (visita Dissabte, 30 d'abril 
comentada) Itinerari pel cor de Barcelona en què s'explica de quina
Dijous, 17 de març manera l'aigua productiva va configurar l'espai urbà prein-
Visita comentada a l'exposició temporal del MUHBA al dustrial. Durant el recorregut s'observa, a partir de les restes
Saló del Tinell. de les traces urbanes medievals i modernes, com el rec
Lloc i hora de trobada: Saló del Tinell (plaça del Rei, s/n), Comtal i el Merdançar esdevenen elements vertebradors dels
a les 17 h. Activitat gratuïta. espais econòmics urbans. 
Lloc i hora de trobada: taquilles del MUHBA Plaça del
Rei, a les 10.30 h. Preu: 5 €.
Enric Sagnier, arquitecte prolífic de l’Eixample (itinerari)
Dissabte, 26 de març
L'obra de Sagnier es caracteritza per l'eclecticisme i per la
grandiloqüència en construccions fruit d'encàrrecs oficials
i religiosos. És, però, a l'Eixample barceloní on es demostra
la seva gran capacitat de treball, desenvolupada principal-
ment en les cases d'habitatge, mitjançant les quals ens Per a més informació i/o participar en les activitats, podeu 
contactar al telèfon 93 256 21 22 o bé a amics-mhcb@bcn.cat.
podem aproximar als diversos estils que va conrear. Activitats per a Amic/Amiga i acompanyant. Places limitades
Hora: 10.30 h. Lloc de trobada: per determinar. Preu: 5€.
Els productes del museu
GRAONS BCN. DEL PATRIMONI A L’APOSTA PER LA CREACIÓ
Dins el projecte Nous Patrimonis de Barcelona del MUHBA,
que es basa en la recerca d’elements patrimonials reproduï-
bles, al Museu s’està treballant en diverses línies per tal d’in-
cloure una sèrie de productes renovables, fruit d’un estudi
rigorós, que conformen el catàleg de MUHBA Detalls: ali-
ments de Barcelona, música de Barcelona i productes perso-
nals (joieria, perfums, vestit)
En aquesta línia de productes personals, apareix ara una nova
col·lecció de joieria inspirada en un dels elements més
emblemàtics de la ciutat de Barcelona: les escales de la
Plaça del Rei.
Comaposada Joiers s’han inspirat en aquestes escales i en
les formes i textures de la plaça del Rei per idear Graons
BCN, una col·lecció realitzada en plata de llei.
La col·lecció, que consta d’un penjoll en plata combinat amb
acers de colors, un anell, unes arracades, una esclava i una
agulla de pit, pot ser un bon record de la ciutat que ja podeu
adquirir a la botiga del museu “La Central del MUHBA”.
10 MUHBA
Butlletí
Noves publicacions
Mercè Tatjer i Cristina Larrea (eds.)
BARRAQUES. LA BARCELONA INFORMAL DEL SEGLE XX / BARRACAS. LA BARCELONA INFORMAL DEL SIGLO XX
Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2010. 286 p., 15 € 
El barraquisme barceloní, tot i tenir les arrels a finals del segle XIX i principis del segle XX, és un fenomen
característic del període comprès entre els anys vint i els anys noranta del segle passat, un període convuls
políticament tant a Espanya com a la resta d’Europa a conseqüència de la Guerra Civil, la postguerra i la
Segona Guerra Mundial. Avui, el barraquisme i la ciutat informal a què va donar lloc són un fenomen urbà
que ha desaparegut a la majoria dels països europeus. Tanmateix, els moviments immigratoris recents
estan fent-lo ressorgir de manera puntual i és ben sabut que continua sent una forma habitual de resoldre
les necessitats d’habitatge en altres països del món i, fins i tot, un dels greus problemes de la ciutat actual i
del futur. Aquest llibre no és solament una memòria del passat que rescata, després d’anys d’oblit, el paper
que van tenir els ciutadans com a protagonistes en la construcció de la Barcelona del segle XX. És també una
reflexió útil per al present i el futur de les nostres ciutats.
Aquest llibre aplega els resultats d’una recerca sobre el barraquisme a Barcelona que va rebre un notable
impuls amb l’exposició “Barraques. La ciutat informal” i que ben aviat es traduirà en un nou espai patrimo-
nial de la ciutat al Turó de la Rovira, on la bateria de defensa antiaèria de la guerra civil fou la base del nucli
barraquista de Los Cañones.
Diversos Autors
ANUARI D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DE BARCELONA 2009
Barcelona: MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2010. 236 p., 12 € 
L’Anuari vol ser una eina que doni la paraula als tècnics que dirigeixen les actuacions perquè expliquin
quins són els primers resultats dels treballs que es duen a terme a les diferents excavacions de la ciutat. Tot
i això, enguany el llibre s’inicia amb el text “Repensar la arqueologia”, del Dr. Rodríguez Temiño, relacionat
amb la conferència impartida en la presentació del primer número on fa una reflexió al voltant de la comple-
xitat de l’arqueologia urbana, de les seves llums i ombres, mirant de somoure els fonaments de la disciplina,
amb un esperit constructiu però provocador. Aquest número acull també un apartat dedicat als treballs que
es duen a terme des delal departament d’Intervenció en el Patrimoni del Servei d’Arqueologia, des del ves-
sant de la metodologia i pràctica de la intervenció. D’aquesta manera es posa a l’abast del públic un balanç
de les actuacions i tractaments destinats a la conservació, preservació i restauració de bens mobles i immo-
bles relacionats amb l’activitat arqueològica a Barcelona, realitzats al llarg de 2009.
MUHBA
Butlletí 11
Informació i reserves T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.cat
Horari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i 
divendres de 10 a 14h
www.museuhistoria.bcn.cat
MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA
Plaça del Rei Temple d’August Via Sepulcral Romana Domus i Sitges  El Call Santa Caterina
Pl. del Rei, s/n C/ Paradís, 10 Pl. Vila de Madrid C/ de la Fruita, 2 Placeta Manuel Ribé, s/n Pl. Joan Capri 
08002 Barcelona 08002 Barcelona 08002 Barcelona 08002 Barcelona 08002 Barcelona (Mercat de Santa
Caterina) 
08003 Barcelona
MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA
Monestir de Pedralbes Vil·la Joana, Vallvidrera Park Güell Refugi 307 Turó de la Rovira Centre de Recerca i
Baixada del Monestir, 9 Ctra. Església, 104 Casa del Guarda Poblesec C/ Marià Labernia, s/n Debat
08034 Barcelona 08017 Barcelona Park Güell Nou de la Rambla, 169 08032 Barcelona Baixada de la 
C/ d’Olot, s/n 08004 Barcelona Espai de lliure accés Llibreteria, 7
08024 Barcelona 08002 Barcelona
Consulteu els horaris de cada centre a www.museuhistoria.bcn.cat
MUHBA Equip de Redacció: Carme Aixalà, Jordi Carrió, Anna Castellano,
Encarna Cobo, Carme Garcia, Lluïsa Mañosa, Carme Miró, Núria Miró,
Butlletí Ferran Puig, Lourdes Solana. Disseny gràfic: PFP Edició: L’Avenç
Direcció: Joan Roca Secretari tècnic: Jaime Irigoyen
Dipòsit Legal: B. 47.520-76
ISSN 2013-8253 
El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu:
www.museuhistoria.bcn.cat
SUPLEMENT GRATUÏT DE LA REVISTA L’AVENÇ núm 366