Dos anys de Pla estratègic del MUHBA 20 En el moment de tancar aquest butlletí els diaris informen que l’Ajuntament de Barcelona “dóna llum verda al projecte de rehabilita- ció de la fàbrica Oliva Artés, que es convertirà en una nova seu del Museu d’Història de Barcelona, dedicada al període contemporani”. És una bona notícia relacionada amb l’article sobre com potenciar el museu en temps de crisi, on hi trobareu una reflexió a l’entorn de les apostes del Muhba en els àmbits de la recerca, el patrimoni històric i la innovació cultural. En aquest darrer aspecte, voldríem subratllar els avenços del programa La bellesa cura, al qual ens referíem en el número anterior. La jornada científica del 4 de maig sobre El consol de la bellesa, al Monestir de Pedralbes, en va ser una bona mostra. Va començar amb una lúcida i emotiva conversa amb el doctor Moisès Broggi, per continuar amb diferents aportacions des de la neurobiolo- gia, la filosofia, la història de l’art i la història, en un profitós diàleg sobre el potencial del Muhba, un museu d’història urbana, en aquest terreny fins ara poc fressat. Butlletí SEGON QUADRIMESTRE DE 2010. ANY V. NÚM. 20 Park Güell © MUHBA (autor: Anna Oswaldo Cruz) EL PROGRAMA DEL MUSEU EL PARK GÜELL, D’URBANITZACIÓ PRIVADA A ICONA GLOBAL Quina és la relació del Park Güell Catalunya, el 15 de gener de 1902, i va impartir Salvador Dalí, en un amb els ciutadans de Barcelona? Un la visita de membres de l’Associació moment en què l’artista se sentia fas- espai llunyà, singular i monumental d’Arquitectes de Catalunya, el 4 de cinat per les formes «terrorífiques» que ocupen els turistes, o el parc pro- gener de 1903. S’ha pogut documen- de Gaudí i l’Art Nouveau (tal com per en què se celebren actes públics i tar un primer acte públic el 20 d’oc- havia escrit, el 1933, a la revista on es va a passejar o a fer esport? La tubre de 1906: la celebració d’una Mino taure). veritat és que, potser amb l’excepció Garden Party (anomenada així, en L’adveniment de la democràcia i la dels veïns més directes, la distància anglès) en el marc del Primer posterior declaració del Park Güell psicològica entre Barcelona i el Park Congrés de la Llengua Catalana. com a Patrimoni Mundial per part de Güell és molt superior a la distància A partir d’aquest moment, se suc- la UNESCO van comportar canvis real. Sembla que la passejada des de ceeixen tot un seguit d’aplecs, festes importants en la vida del parc. S’hi Gràc ia al carrer d’Olot és llarga i que populars, actes infantis i esportius… van incrementar els actes públics de la Travessera de Dalt es pot convertir D’altra banda, Eusebi Güell permetia caràcter lúdic amb implicació veïnal en una barrera infranquejable entre l’accés al parc pagant una mòdica però, al mateix temps, l’arribada del dues Barcelones. No pensem, per quantitat que, segons especifiquen les turisme massiu començà a fer difícil- exemple, que Antoni Gaudí va viure guies turístiques de l’època, es desti- ment sostenible la conservació dels al Park gairebé vint anys, des del nava a beneficència. jardins. El Park Güell es convertia en 1906 fins pocs mesos abans de la seva Després de la mort d’Eusebi Güell, una de les grans icones de Barcelona, mort, i que anava cada dia a peu fins el 1918 els hereus ofereixen el Park tan exitosa que començava a ser difí- a la Sagrada Família i al vespre, a Güell a l’ajuntament, que l’adquirirà cil de conciliar els interessos de tots més, s’acostava al centre de la ciutat. i el 1926 el convertirà en espai amb els seus usuaris. Després tornava al seu domicili, de accés lliure per als ciutadans, però vegades amb el carruatge del seu amb una activitat decreixent en l’or- amic i mecenes Eusebi Güell. També ganització d’actes públics. Serà, això Güell, malgrat tenir un palau obert al sí, el parc del barri i també el jardí de carrer Nou de la Rambla, habitava la l’actual escola pública Baldiri Reixac, seva casa del Park Güell. instal•lada en la que havia estat la Mireia Freixa Barcelona, ciutat disposada entre el casa dels Güell. Tot i això podem par- Mar Leniz mar i la muntanya, sempre ha tingut lar de la celebració d’alguns actes sig- Comissàries de l’exposició Güell, Gaudí i tendència a buscar els seus «mira- nificatius, com la conferència que hi Barcelona al MUHBA Park Güell dors» naturals (la Muntanya Pelada, el Tibidabo, Montjuïc, el Carmel…), i als barcelonins mai no els ha costat accedir als seus turons. Diversos fac- tors, però, han contribuït a apartar el Park Güell de la ciutat: una cons- trucció abusiva en l’entorn més immediat, la manca d’un sistema de transport àgil i, darrerament, la difí- cil convivència del turisme massiu i els usos públics de la ciutadania. Històricament el Park Güell ha estat molt relacionat amb Barcelona. En els primers anys, l’objectiu d’Eusebi Güell era promocionar la seva urba- nització, al mateix temps que aprofi- tava els seus amplis espais per exercir davant de la ciutat com a promotor de les arts i la cultura. El Park es va convertir així en una projecció del jardí privat que Eusebi Güell tenia a l’entorn de casa seva, i alhora se n’enfortí l’ús com a plataforma d’ac- tes públics. Les primeres visites a les obres del parc, que tenien un caràcter més pro- fessional que lúdic, van ser l’excursió de socis del Centre Excursionista de Festa d'automòbils a benefici de l'Asil de Santa Llúcia amb l'assistència de les Infantes, 1908 2 MUHBA Butlletí © Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). Autor: Frederic Ballell, 1908 EL PROGRAMA DEL MUSEU LA DOMUS ROMANA I LES SITGES MEDIEVALS DEL CALL, UN NOU ESPAI PATRIMONIAL L’any 2002 es va excavar a la finca del carrer de la Fruita, cantonada amb el car - rer Sant Honorat. Les troballes ar queo lò - gi ques foren ben significatives, però la descoberta no va ser una sorpresa, ja que l’any 1999 s’havien fet uns sondejos que portaren a la localització dels primers mo - saics romans. D’especial rel leu són les res- tes d’una important domus romana i les estructures d’un gran magatzem medie- val. La Comissió de Patrimoni de Barcelo- na, del Departament de Cultu ra de la General itat de Catalunya, va decidir con- servar el jaciment in situ i fer-lo visitable. Aquesta voluntat es va fer realitat el 23 d’abril passat amb l’obertura d’aquest nou espai arq ueològic de 680 m2 situat al cor de la ciutat actual, a tocar de la plaça Sant Jaume. El projecte arquitectònic de Josep Llinàs comprèn un recorregut que permet veu- Inauguració de la Domus de Sant Honorat, 2010 re els elements més destacats. L’itin erari Excavació al jaciment de Sant Honorat s’ha plantejat seguint un model similar al que es pot trobar al jaciment de la plaça Al voltant del peristilum s’obrien les dife- entendre millor l’evolució d’aquest sector del Rei: una passarel•la de relliga una mi- rents habitacions, algunes pavimentades de la metròpoli. ca aixecada, amb baranes protectores re- amb mosaics policroms i decorades amb La domus romana i les sitges medievals matades en fusta. La línia de circulació pintures que posen en relleu el rang i s’afegeixen a altres centres patrimonials del jaciment ressegueix les alin eacions l’estatus social dels seus habitants. Hi ha que el MUHBA té al centre de la ciutat i de les estructures antigues, reforçant en indicis arqueològics que permeten su- que són actors protagonistes a l’hora d’ex - plan ta els diferents espais, de manera que posar que la domus va disposar d’unes plicar la història de Barcelona. El Conjunt podem dir que l’«obra nov a» ajuda a la termes privades, com podem veure a la Monumental de la Plaça del Rei dóna l’o- comprensió de l’«obra vella». Destaca el majoria de les cases rellevants de la ciutat portunitat de fer una autèntica passejada circuit que s’adapta a les sitges, de desen- (per exemple, a la domus de Sant Miquel per la ciutat romana, com tamb é d’enten- volupament semicircular. o la domus del carrer Bisbe Caçador, to- dre i contextualitzar la ciutat antiga i Com a la plaça del Rei, l’estructura tes dues cobertes i soterrades al subsòl de medieval. Des de l’epicentre de la plaça metàl•lica que serveix per circular se la ciutat per tal de preservar-les). del Rei, el visitant interessat pot apropar- substitueix puntualment per vidre, ele- L’altre element que sobta quan es visiten se al temple d’August, on l’urbanisme i el ment que permet el pas i alhora deixa al les restes és la presència de sis grans sitges poder polític i religiós es don en la mà, a descobert les restes arqueològiques situa- que van formar part d’un gran magat- la via sepulcral de la plaça Vila de Madrid, des a sota. A la part on les estructures zem, d’un alfòndec, situat al Call Major que ofereix una visió del territori i del medievals tenen una major presència de Barc elona. Els alfòndecs eren espais món funerari, i ara a la domus romana i s’ha emprat com a paviment un altre on els mercaders que arribaven a la ciutat les sitges medievals del carrer de la Fruita, material: un linòleum de color negre, un deixaven les mercaderies i passaven la nit. on es pot trobar un magnífic exemple terra que «desapareix» i que indica un Im-pressionen l’alçada i la capacitat de les d’arquitectura domèstica d’època romana canvi d’època i registre. sitges, com també el sistema constructiu, i redescobrir el call jueu. A l’interior del jaciment el visitant podrà una acurada obra de fàbrica que s’eleva En un futur relativament proper es comp- veure i gaudir d’una de les domus de la gairebé quatre metres. El complex me- tarà també amb l’espai de la muralla i les colònia, un bon exponent de l’arquitec- dieval dóna mostra de la vitalitat econò- termes de Regomir, que permetrà abor- tura domèstica de Barcino. La casa, pro- mica i comercial del call barceloní el dar la façana marítima, el sentit i significat pietat d’un important personatge de la segle XIII. de la Porta de Mar, el port, el comerç i les ciutat, va ser construïda el segle IV, en Al costat d’aquest nou espai museístic es termes portuàries a la Barcino romana. un mo ment pròsper i dinàmic de la pe- troba el Centre d’Interpretació del Call, Les rutes i els itineraris per la ciutat que es tita ciutat romana. Com era habitual a actualment immers en un procés de ren o - projecten des del MUHBA ajuden a apro- l’època, la casa segueix un esquema clàs- vació del discurs expositiu. Tot dos espais par-se a la realitat física de la ciutat antiga sic i s’organitza a l’entorn d’un peristi- estan vinculats topogràficament i temàti - i medieval, que continua molt viva i pre- lum, una mena de pati porticat que per- cament i d’ara en endavant aniran estre- sent en la ciutat contemporània. metia l’entrada de llum i de ventilació, i tament relacionats. La visita al Call de que alhora feia un paper de punt de tro- Barcelona, que ocupava el quadrant nord- bada familiar i d’espai d’oci i de reunió, oest de la ciutat romana, inclou ara un Julia Beltrán de Heredia sobretot a l’estiu. nou espai patrimonial que ajudarà a Cap de Centres del MUHBA MUHBA Butlletí 3 © MUHBA (autor: Pep Herrero) © ATICS EL MUSEU PER DINS LA URBANITZACIÓ DEL MUSEU. ELS ITINERARIS DEL MUHBA les traces del classicisme i el medievalis- me romàntic i d’altres estils del passat com a font d’inspiració arquitectònica. I finalment, en L’Eixample, la Ciuta- della, el Born i l’Exposició del 1888. Formació d’una nova centralitat entre la vella i la nova ciutat, s’analitza la crea- ció d’una nova àrea de gran qualitat urbana al final del segle XIX. Amb L’Eixample al Poblenou l’itinerari es desplaça a la perifèria de la ciutat per resseguir el creixement d’aquest barri de Sant Martí, des d’abans de l’aplica ció del Pla Cerdà fins a la conceptualització del 22@, passant pels diferents experiments urbanístics inspirats en el GATCPAC i incorporats al Pla Comarcal del 1953, i els edificis de les cooperatives d’habitat- ges. El Poblenou és un dels barris que més han canviat en els darrers anys, on encara hi conviuen algunes traces dels camins medievals, barraques i edificis tec- nològicament avançats. Itinerari Barcelona en Diagonal El darrer itinerari que s’ha incorporat a El MUHBA, mitjançant els itineraris que portaren a posar en valor aquests l’oferta del MUHBA és el que porta per urbans, proposa a la ciutadania una elements i a monumentalitzar-los, per nom Barcelona en Diagonal, que propo- manera diferent d’apropiar-se de la ciu- acabar aprofundint en el context histò- sa una mirada transversal sobre la ciutat tat. Es tracta de recorreguts que combi- ric que els va generar. a través d’un sol carrer. La Diagonal té nen, el coneixement i el gaudi estètic a Enguany, amb motiu de l’Any Cerdà i una gran contundència visual en el plà- través de la passejada. com a complement de les exposicions nol de Barcelona: és l’entrada per ex- Amb el guiatge d’una persona que temporals organitzades pel MUHBA, cel•lència a la ciutat i la recorre de punta coneix bé les qüestions abordades i les s’ha volgut prioritzar aquesta forma de a punta. La seva construcció no s’ha rea- interpreta in situ, l’itinerari ajuda a esta- coneixement. Així, s’han programat litzat d’un cop sinó que ha anat acom- blir relacions entre una sèrie de fites diversos recorreguts guiats que fan visi- panyant en el temps el procés de creixe- (monuments, edificis singulars, vies) i ble la important transformació que patí ment de la metròpoli. El recorregut la trajectòria de la ciutat, de manera Barcelona des de mitjan segle XIX, ensenya a diferenciar escales i a buscar que la forma urbana actual se’ns desco- quan deixà de ser una ciutat emmuralla- referents (monuments, edificis singulars, breix com el resultat de successives con- da i es convertí en una gran metròpoli. encreuaments destacats, límits, barris) formacions històriques entre factors Dos dels itineraris proposats recorren enmig d’una morfologia històrica sovint pràctics i simbòlics o artístics. Ciutat Vella i pretenen mostrar la monu- repetitiva d’edificis d’habitatges, carrers, El passeig a l’aire lliure i l’exercici físic, mentalització de l’espai urbà en dos places, jardins i parcs; també fa parar a més de despertar la curiositat per moments diferents: La construcció atenció a les activitats econòmiques, conèixer l’entorn, aguditzen els sentits. d’una visió romàntica de ciutat on es fa l’alineació dels carrers i dels edificis o La ciutat és un escenari, que ben argu- present el codi estètic dominant poc la ubicació dels serveis, els comerços, mentat es fa comprensible i proper, i abans de l’enderroc de les muralles i les institucions públiques i les grans sovint fa aflorar vivències pròpies, del Pla de Reforma i Eixample, L’ober- empreses que busquen un esp ai i una records i emocions. tura de la Via Laietana i la creació del forma destacada de representació. El que aprehenem en un itinerari urbà barri gòtic acosta al públic la percepció Barcelona en Diagonal és un relat en acompanya durant molt de temps, per- del patrimoni al començament del segle tres trams i diferents temes, construït què es rememora en els recorreguts dia- XX i els debats suscitats a l’hora de amb un ritme estudiat i precís, com si ris per la ciutat i automàticament s’apli- donar forma a la nova via. d’una composició musical es tractés. ca a indrets desconeguts. Recentment, Altres tres itineraris inviten a trepitjar Un itinerari que recorre la partitura els itineraris del Museu s’han reformu- l’Eixample central. En Raó, passió i d’una obra mestra que ideà Cerdà, però lat aprofitant l’obertura de dos nous negoci en la construcció de l’Eixample que s’ha anat formalitzant al llarg del centres: la Via Sepulcral Romana de la es tracta el Pla Cerdà, les propostes del temps. És una experiència d’una dot- plaça Vila de Madrid i la Domus romana modernisme i el noucentisme i la pro- zena de quilòmetres que canvia la mira- i les Sitges medievals del carrer de la moció immobiliària des del final del da i la percepció de tota la ciutat. Fruita. Partint sempre de la traça urba- segle XIX fins a mitjan segle XX. En A na actual, s’analitzen les idees, les cir- la recerca d’un nou estil. L’arquitectura Teresa Macià cumstàncies polítiques i simbòliques historicista a l’Eixample es ressegueixen MUHBA. Activitats 4 MUHBA Butlletí © MUHBA (autor: Teresa Macià) EL MUSEU PER DINS FER DE LA NECESSITAT VIRTUT O COM POTENCIAR EL MUHBA EN TEMPS DE CRISI En l’informe presentat pel MUHBA a innovació organitzativa en tres fronts 3. Estendre el paper del Museu com a la reunió anual del Cercle del Museu se fonamentals: centre d’innovació cultural per al conjunt subratllava com, després de dos anys d’ac- 1. Incentivar la investigació per mitjà del de la ciutadania, de manera que la despe- celeració, el Pla estratègic del Museu Centre de Recerca i Debat, en el qual sa cultural sigui també despesa social. No havia assolit la velocitat necessària per conf lueixen tots els departaments del Mu- tan sols pel que fa al paper del MUHBA arribar a una òrbita estable. Els processos seu. La construcció del discurs històric so- com a mirall de tots els barcelonins –el d’innovació han de ser intensos però de bre la ciutat té encara molt terreny per projecte Barcelona Connectada ja ha fet durada breu, i arribar en dos anys al cobrir i la recerca en el camp patrimonial del Museu un referent per les elits dels nivell orbital que hem assolit gràcies a és un generador d’R+D+i exportable. El nouvinguts– sinó també per la incorpora- l’esforç de tot l’equip del Museu és real- know-how barceloní sobre el tractament ció regular a l’ús i el gaudi dels seus es- ment una fita. del patrimoni és un dels camps on Bar- pais patrimonials d’altres sectors socials, Hem aconseguit arribar a aquesta veloci- ce lona pot exportar coneixement, i l’arti- com el vast col•lectiu dels residents en ins- tat de creuer abans no repercutissin els culació d’una perspectiva històrica de titucions sanitàries i en institucions dedi- previsibles efectes de la crisi, i això potser conjunt sobre la ciutat no és tan sols un cades a les persones grans i a la inclusió ens pugui permetre capejar-ne els efectes deure davant dels ciutadans, sinó una social. Aquest és el cas, per exemple, del en condicions relativament bones. El Pla basa per incidir profitosament en les programa La bellesa cura, radicat al estratègic del Museu tenia l’objectiu de polítiques turístiques. MUHBA Monestir de Pedralbes i revali- posar tots els processos i espais patrimo- 2. L’aposta per la investigació ha de per- dat en les jornades El consol de la bellesa nials en marxa per tal de tenir-ho tot a metre, així mateix, estalviar en els progra- del 4 de maig passat, amb aportacions punt per aprofitar les ocasions quan es mes públics. Els projectes que van madu- efectuades des dels camps de la neuro- presentessin. rant des del Centre de Recerca, amb biologia, la història, la història de l’art i No és res gaire nou: així mateix actuava recursos intel•lectuals propis i aliens, la filosofia. Agustí Duran i Sanpere, convençut que s’han de poder traduir en els formats de Tot comptat i debatut, una atenció cada el Museu avançava més a base d’aprofi- programació més adients segons els objec- vegada més integrada a la recerca, el tar les oportunitats que no de seqüen- tius i els recursos disponibles, per nodrir patrimoni i la ciutadania pot generar ciar els seus objectius. Així doncs, potser després les exposicions permanents del prou sinergies per mantenir el rumb podrem esmorteir els efectes de les Museu. Una major concisió en els inter- malgrat l’escassedat pressupostària que vaques magres aprofitant les inversions rogants històrics que articulen la progra- s’anuncia, a condició de saber innovar quan es presentin, tant si és a la bateria mació i els espais patrimonials ha de també en els processos interns de treball i antiaèria del turó de la Rovira com a la permetre també la reducció de la despesa d’organitzar-se encara millor, al voltant de Casa de les Aigües a Sant Andreu en la producció d’exposicions, que ha projectes relacionats entre ells. (espais on just ara comencen les obres), arribat a cotes astronòmiques en tots els a Fabra i Coats, a Oliva Artés o a la Casa museus. Ho intentarem, de manera ex- de la Literatura a Vil•la Joana. Però el perimental, en la propera exposició Ja que ara ens cal, sobretot, és aprofitar els tenim 600!, amb una formalització deci- Joan Roca i Albert fruits del nostre propi esforç i de la didament minimalista. Director del MUHBA Diàleg inaugural de les jornades El consol de la bellesa del doctor Moisès Broggi amb Jordi Carrió MUHBA Butlletí 5 © MUHBA (autor: Pep Herrero) TEMA CENTRAL 1 Remodelació urbana i arqueologia preventiva És cert que les ciutats les formen les persones que viuen en un espai físic concret on s'organitzen i es relacionen. També ho és que les ciutats són canviants en el temps i en l’espai. El gran novel•lista i crític italià Italo Calvino deia l’any 1972 zona o dels edificis, ni han permès una reflexió que s’avanci que la ciutat està feta «de les relacions entre les mesures del a la presa de decisions. seu espai i els esdeveniments del seu passat […]. Però la ciu- La gestió del patrimoni de qualsevol ciutat amb llarg recor- tat no explica el seu passat, el conté com les línies de la mà, regut històric no és una empresa fàcil. Al contrari, es tracta escrit a les cantonades dels carrers […]». Aquest fet s’hauria d’una tasca que té tant de complexa com d’interessant pels de tenir present en els processos de canvi urbà. qui entenem que l’estudi de l’evolució històrica i del pro- Les intervencions de renovació, rehabilitació i remodelació cés de desenvolupament del teixit urbà i la societat és una dels centres històrics han sovintejat en els últims anys i han peça essencial i absolutament indispensable per entendre comportat arreu l’afectació de nombrosos edificis i espais el paradigma per excel•lència de la nostra civilització urbans. La desaparició de sectors de la ciutat antiga ha estat actual: la ciutat. un fenomen basat en polítiques de planificació que, sovint, Com a element en transformació constant, la ciutat reque- han seguit criteris que han tingut en compte les variables de reix d’estudis que permetin definir la seva dinàmica de canvi. tipus urbanístic o socioeconòmic, però molts cops no s’han En aquest sentit, l’estudi historicoarqueològic del fenomen recolzat en aquells aspectes que poden ser inherents als urbà i del seu territori són una font d’informació imprescin- valors històrics i patrimonials. En el millor dels casos, aquests dible, juntament amb l’aportació d’altres disciplines com ara processos d’intervenció han comportat algun estudi o tasca la història, la geografia o l’urbanisme. Cal tenir present, per de documentació complementària lligats a la seva execució, tant, que si bé la ciutat i el seu nucli històric són un gran ar- reestructuració o desaparició. Gairebé mai no han estat pro- xiu, el contenidor de la informació del passat, els edificis, els cessos associats al coneixement dels valors intrínsecs de la carrers i el mateix paisatge urbà en general en són els testi- 6 MUHBA Butlletí monis. Són uns documents que és necessari saber llegir i vencions a la ciutat; això té una relació directa i es troba a la interpretar, ja que la majoria de vegades es presenten estra- base de la concepció del Centre de Documentació Patrim o - tificats, emm asc arats i modificats pel pas del temps i les nial de la ciutat que ha creat el MUHBA. Durant l’execució actuacions hum a nes al llarg dels diferents moments de des- dels treballs, que són dirigits i duts a terme per professionals envolupament. Aquesta consideració, pròpia dels nivells de i empreses especialitzades en arqueologia o restauració, els terres del subsòl i els objectes que contenen, que són l’objec- tècnics municipals en fan el seguiment i la supervisió, con- te tradicional de la investigació arqueològica, es fa extensiva juntament amb els serveis de la Generalitat de Catalunya també a la part visible de la ciutat. (que és qui té les competències en la matèria). «La realitat és la juxtaposició de molts estrats que el temps Una de les conclusions bàsiques que es poden extreure de s’ha encarregat de confondre. Cada vegada més cal utilitzar, l’experiència dels darrers anys és la necessitat de dur a terme com fan els arqueòlegs, la recomposició dels estrats per en- una actuació arqueològica constant i metòdica en els proces- ten dre el present», ens diu el filòsof Michel Foucault sos que afecten el teixit urbà de caràcter històric. Aquesta (1970). Això fa pensar que s’ha de preveure i dur a terme acció s’ha de fer sempre des d’una òptica d’aportació al la remodelació urbana des del coneixement físic previ, que coneixement de la història de la ciutat i, també, de preven- permeti treballar amb una base científica coherent. Cal ció, avaluació, identificació i preservació dels valors patrimo- actuar amb prevenció per no cometre errors molts cops nials, atès que ha de convertir-se en un instrument útil, com- irreversibles. Cada vegada es fa més necessari aprofundir en plementari i necessari per a la planificació urbanística. Així el coneixement interdisciplinari dels múltiples aspectes del com partim d’anàlisis i assajos sobre el comportament dels nostre pat rimoni antic, i no només d’aquell que es troba materials i d’estudis de les seves formes d’alteració davant enterrat al subsòl. d’una operació de restauració, la documentació històrica Per sort i des de ja fa uns quants anys, s’està produint una integral, amb coneixement de les fonts documentals i diversificació creixent de les actuacions arqueològiques, amb arqueològiques, també s’ha d’incloure entre els estudis ini- treballs que abasten tots els períodes de la trajectòria de les cials i essencials per al coneixement, valoració i interpretació, nostres ciutats, des de la prehistòria fins a l’arqueologia per exemple, d’un edifici històric o d’un sector urbà. industrial. S’ha d’estudiar i documentar aquells espais histò- Sobretot si aquest es troba immers en una perspectiva d’in- rics que encara no han desaparegut i, quan sigui necessari tervenció que el pot modificar i fer-li perdre dades intrínse- per les seves virtuts i perquè el sentit comú així ho aconsella, ques a la seva trajectòria. El conjunt d’aquests i d’altres estu- cal conservar, restaurar, rehabilitar i mostrar al públic els dis evitaria sovint actuacions inapropiades, sobretot en documents que han d’assolir la categoria de monuments, i aquests moments en què el treball des de la pluridisciplina- formar part del nostre patrimoni col•lectiu. En definitiva, és rietat es presenta com l’única via possible per emprendre imprescindible que els estudis arqueològics es duguin a actuacions tan compromeses com ara la modificació, presu- terme tenint en compte que les ciutats són jaciments únics i miblement necessària, de zones seculars d’una ciutat. És que l’objectiu final serà la comprensió unificada dels seus imprescindible la interrelació i el treball conjunt entre disci- processos de canvi físic i històric. plines aparentment allunyades, entre aquelles que tenen El Museu d’Història de Barcelona, a través del Servei d’Ar- unes arrels tecnològiques i les de coneixement humanístic, queologia, vetlla per aconseguir una més gran integració del per emprendre amb eficiència i respecte les complexes tas- treball entorn del patrimoni historicoarqueològic en els pro- ques de renovar la nostra ciutat i de conservar-ne el nostre cessos urbanístics i en el conjunt de mesures i serveis de ges- tió del territori de la ciutat. Aquesta acció es porta a terme a partir de dos instruments bàsics: l’arqueologia preventiva, amb el coneixement aportat per la Cart a Arqueològica de la ciutat i els estudis d’impacte ambiental necessaris, i la planifi- cació i el seguiment de la intervenció. Tot amb l’objectiu d’incorporar de forma útil la dimensió arqueològica i patri- monial en els instruments del planejament. Actualment l’ar- queologia d’intervenció, és a dir, la subsidiària dels processos constructius derivats d’actuacions urbanístiques, ocupa la major part dels treballs arqueològics a la ciutat. Podem resu- mir dient que l’actuació del Servei d’Arqueologia a Barce- lona és dependent i es troba condicionada a les actuacions que impliquen o poden implicar l’afectació de patrimoni conegut o per descobrir. La pràctica totalitat de les intervencions que es fan són de tipus preventiu. Les financen els promotors, tant públics com privats, d’acord amb la normativa del Decret 78/2002 que 2 reglamenta l’arqueologia a Catalunya. Els tècnics del Servei d’Arqueologia assessoren els promotors i, d’acord amb ells, únic i insubstituïble llegat patrimonial. Resta encara un bon redacten els projectes d’intervenció arqueològica que preveu camí per recórrer abans d’aconseguir minimitzar la interven- la normativa, siguin del tipus que siguin: prospectius, d’exca- ció i guanyar en prevenció. vació, de restauració… En aquests projectes s’especifiquen els motius dels treballs, els objectius, la metodologia, els Ferran Puig calendaris, els equips d’actuació i les previsions pressupostà- Servei d’Arqueologia ries. Així mateix, contenen uns plecs de condicions tècniques que determinen la manera d’actuar i de realitzar la docu- 1 2 mentació específica, així com els informes i memòries pre- Intervenció al carrer Intervenció al carrer ceptius. L’objectiu d’aquestes especificacions és la sistematit- Riera Alta Carders zació de la informació que s’extreu del conjunt de les inter- Autor: Iñaki Moreno Autor: Ferran Puig MUHBA Butlletí 7 LA PEÇA DEL MUSEU PLAT DE MAJÒLICA DE MONTELUPO, SÈRIE MOSTACCI Breus En l’època moderna, Barcelona va ser un blant passaria amb la ceràmica: es va imposar Marina LÓPEZ GUALLAR (ed.), port obert al món. A la ciutat arribaven mer- el tema popular, de la societat del moment, Cerdà i Barcelona. caderies de tot tipus procedents de diversos en actitud burlesca, davant de les ceràmiques La primera metròpoli, 1853-1897 indrets de la Mediterrània, Europa, l’Orient i historiades amb escenes mitològiques o reli- Barcelona: Museu d’Història de Barcelona, Amèrica. A partir del segle XVI, s’observa un gioses, molt sumptuoses, que van tenir èxit al Institut de Cultura, Ajuntament de descens en l’arribada de les ceràmiques Renaixement. Barcelona i Sociedad Estatal de decorades procedents de l’àrea valenciana És dins d’aquest context que cal enquadrar Conmemoraciones Culturales, 2010. (Paterna i Manises) que havien inundat el la peça de la col•lecció del Museu d’His- 192 p., 25 € mercat fins al moment, i es constata un gran tòria de Barcelona, un plat trobat a les increment de les importacions de majòliques excavacions efectuades al solar del passeig Amb motiu de l’exposició Cerdà i originàries de diferents indrets d’Itàlia: Picasso, 24-30. Barcelona. La primera metròpoli, 1853- Ligúria, Faenza, Pisa, i Montelupo. Aquestes En primer terme, ocupant la posició central 1897, s’ha publicat el llibre del mateix títol produccions de ceràmica policroma van des- de la peça, s’observa la representació d’un en versió catalana, castellana i anglesa. plaçar totalment la pisa i Alaix) personatge barbut emmascarat. En aquest 150è aniversari de l’aprovació ó valenciana de reflexos ir úria M La figura està desproporciona- del Pla Cerdà, tant el llibre com l’exposició metàl•lics, reconegu- N or a: da, té un cap petit en com- (que es pot visitar fins al mes de setem- da fins al moment paració amb la rotunditat bre) volen mostrar que la ideació de com a vaixella de del cos que la fa grotes- l’Eixample no fou només l’obra d’un geni luxe, fet que ca. Va abillat amb una visionari, sinó també l’expressió de les també s’aprecia vestimenta ratllada, energies de tota una societat. Els textos a indrets com molt comuna en les de Ramon Grau, Marina López, Teresa França i Itàlia. representacions dels Macià, Francesc Muñoz, Teresa Navas, Montelupo soldats i cavallers d’a- Glòria Santa-Maria i Mercè Tatjer aborden Fiorentino, una questa sèrie. A les diverses qüestions sobre aquest període població molt mans porta una espa- de la història de Barcelona i els seus propera a sa i una daga i està en protagonistes. Florència, és un posició de batre’s en dels centres pro- duel. Aquest personatge ductors de ceràmica està emmarcat per un pai- italians des dels quals satge amb muntanyes i un riu, ens arriba majòlica. Tenen amb el cel fet amb una línia blava molt renom les seves manufac- i una gran franja de color groc tures policromes decorades amb diversos mostassa, que caracteritza la sèrie. Als laterals motius vegetals, geomètrics o figurats, de hi ha dos arbres fruiters; la simetria de la colors molt vius. seva posició realça i equilibra la composició Una de les sèries ceràmiques més reconegu- de la representació. El revers de la peça està des i apreciades de Montelupo correspon a decorat amb diverses línies paral•leles en l’anomenada m o stacci o arle cchini. manganès. Normalment es tracta de plats amb el fons L’arribada massiva de ceràmiques produïdes Albert GARCIA ESPUCHE, pintat de color groc mostassa molt intens, en diversos tallers italians va motivar que els La ciutat del Born. acompanyat de paisatges, arbres i alguna terrissers de Barcelona les copiessin o s’hi Barcelona: Museu d’Història de Barcelona, arquitectura. Però l’element més característic inspiressin, per tal d’abaratir els costos i Institut de Cultura, Ajuntament de d’aquestes produccions són les figures que poder ser competitius dins del mercat. Els Barcelona, 2010. s’hi representen: normalment soldats i cava- ceramistes barcelonins van produir ceràmi- 664 p., 60 € llers armats, i també espadatxins, camperols, ques amb decoracions molt semblants a les dames, personatges emmascarats i escenes de majòliques lígurs, barrejades amb elements En l’edició dels Premis Ciutat de festeig. locals. També, però en menor grau, es van Barcelona 2009, el llibre La ciutat del Les figures emmascarades o arlequins esta- inspirar en els m o stacci produïts a Monte- Born d’Albert Garcia Espuche va rebre el rien inspirades en la Co m m e dia de llArte lupo. En queda constància en un conjunt de Premi Agustí Duran i Sanpere d’història de italiana, una representació teatral còmica, de cinc plats fets per encàrrec on figura el nom Barcelona. D’altra banda la Generalitat caire popular, que caricaturitzava alguns per- de la família que els va encomanar: Picó. de Catalunya va atorgar-li també el Premi sonatges en contraposició als del teatre clàs- Nacional de Cultura. El Museu d’Història sic. A més, parlava de temes relacionats amb de Barcelona i la Direcció d’Imatge i la gent del poble, les seves misèries i les seves Serveis Editorials municipal acaben de virtuts, sempre amb humor. Quelcom sem- Núria Miró i Alaix posar-ne a la venda la segona edició. PLAT DE MAJÒLICA Data Procedència Bibliografia DE MONTELUPO, Final segle XVI - inici Excavació del solar del Julia BELTRÁN de HERE- SÈRIE MOSTACCI segle XVII Passeig Picasso 24-30 DIA, Núria MIRÓ, El comerç de ceràmica a Material Barcelona als segles XVI- Ceràmica XVII: Itàlia, França, Número d'inventari Portugal; els tallers del Dimensions MHCB 34.961 Rin i Xina, Quaderns Diàmetre: 32,30 cm. d'Arqueologia i Història Diàmetre peu: 14,23 cm. de la Ciutat de Alçada: 6,15 cm. Barcelona. QUARHIS núm. 6, Barcelona: 2010, p. 14-91. 8 MUHBA Butlletí ©MUHBA (aut Propostes Agenda Barcelona El director proposa una reflexió tampoc que Marie Curie acabava ACTIVITATS ENTORN DE sobre els fets amb la col•laboració de descobrir el radi i les seves pro- L’EXPOSICIÓ TEMPORAL a la xarxa de diversos especialistes i experts pietats. CERDÀ I BARCELONA. com els escriptors Eduardo De l’edifici cal remarcar la façana, LA PRIMERA Mendoza i Francisco González de maons, d’una gran bellesa. El web del Memorial Democràtic METRÒPOLI 1853-1897 Ledesma, l’historiador Lluís També l’escala principal i l’habi- L’exposició Cerdà i Barcelona. www20.gencat.cat/portal/site/ Permanyer, el crític d’òpera Roger tatge del porter, on predominen La primera metròpoli romandrà memorialdemocratic Alier i l’apuntador del Liceu els colors blaus i verds. Josep oberta fins al 26 de setembre. El web del Memorial Democràtic Jaume Tribó. Maria Pujol va utilitzar materials de la Generalitat de Catalunya és senzills (als embellidors de la bara- VISITES COMENTADES A L’EXPO- el portal on aquesta institució na i als arrambadors de les esca- SICIÓ ELS VESPRES D’ESTIU dóna a conèixer la seva raó de ser, les), que la bona labor de l’arqui- Dimarts 6 i 27 de juliol, 10 i 24 les sev es activitats i les tasques que Racons de d’agost i 7 de setembre, a les 20 h tecte va convertir en nobles. duu a terme. Barcelona (català) i a les 20.30 h (castellà) Els treballs de forja de les portes El lloc està organitzat en apartats són impressionants. Destaquen ACTIVITAT FAMILIAR: fixos, que permeten accedir a la La desconeguda una reixa de ferro forjat en forma De l’aire a l’aigua. La higiene i xarxa d’espais de memòria, a les de branques amb espines, o la el creixement de la ciutat diverses activitats relacionades amb finca Sansalvador porta del carrer, amb una llinda de Barcelona la memòria democràtica i a publi- de formes triangulars per facilitar Itinerari urbà que inclou la visita cacions sobre aquests temes. l’accés als carruatges que entraven a l’exposició. També ofereix la possibilitat de Dimarts 6 i 20 de juliol, 3, 17 i 31 a buscar aigua radial. Cal esmen- demanar la itinerància d’una de d’agost a les 18 h tar també l’accés principal a les les exposicions que tenen munta- mines, mitjançant un esplèndid ITINERARIS URBANS: des. A més, s’hi poden consultar i portal parabòlic fet de maó massís. La construcció d’una visió descarregar en format PDF docu- romàntica de ciutat ments legislatius i històrics, com la Dissabte 3 de juliol, a les 10.30 h mateixa Llei del Memorial Demo- cràtic o el decret de fosses. Llibres Raó, passió i negoci en És una bona eina per qui vulgui la construcció de l’Eixample Dissabte 10 de juliol, a les 10 h informació o treballar sobre la El gòtic meridional: memòria democràtica al nostre cases, esglésies i palaus L’Eixample, la Ciutadella, el Born país. A la cantonada del passeig de Barcelona: El Clavell, 2010. El llibre recull les ponències pre- i l’Exposició del 1888. Formació Nostra Senyora del Coll amb el d’una nova centralitat entre la carrer Pineda, al barri de Gràcia, sentades el desembre de 2008 a les vella i la nova ciutat. Cinema es conserva una de les joies mo- Trobades de les Egipcíaques, amb Dissabte 17 de juliol, a les 10.30 h der nistes desconegudes de Barce- la voluntat de posar de manifest lona. L’Ajuntament l’ha restaurat, els trets característics i diferencials L’obertura de la Via Laietana i La bomba del Liceu per donar-la a conèixer. de les edificacions d’aquest perío- la creació del barri gòtic. Direcció: Carles Balagué. Al començament del segle XX, de en el nostre marc geogràfic. Dissabte 7 d’agost, a les 10.30 h Documental. Durada: 84 min. el doctor Salvador Sansalvador va Freqüentment la historiografia ha A la recerca d’un nou estil. El documental narra un dels fets comprar un solar al peu de la definit les particularitats del gòtic L’arquitectura historicista a que més van sacsejar la societat Creueta del Coll, amb la intenció meridional a través de la compara- l’Eixample. catalana del final del segle XIX: l’a- de construir-hi una casa d’estiueig ció entre el gòtic centreuropeu i Dissabte 14 d’agost, a les 10 h temptat al Teatre del Liceu el 1893, com era habitual per part de la el que es construeix a la Corona quan l’anarquista Santiago Salva- burgesia de l’època. d’Aragó; és a dir, seguint paràme- ACTIVITATS A L’ENTORN dor va llançar dues bombes Orsini Va encarregar els plànols i la cons- tres d’anàlisi i comparació exclusi- DE LA NOVA EXPOSICIÓ a la platea; una no va esclatar, però trucció a un deixeble de Gaudí, vament francesos. GÜELL, GAUDÍ I BARCELONA. l’altra va provocar vint morts. Josep Maria Jujol. El projecte cons- No obstant això, les originalitats, L’EXPRESSIÓ D’UN IDEAL Balagué senyala que el context de tava de: d’una caseta per al porter tradicions i tècniques constructives URBÀ A LA CASA DEL l’època era el d’«una burgesia a la part baixa, un jardí de mun- del gòtic meridional van més enllà GUARDA DEL PARK GÜELL indiana enriquida i un proletariat tanya al vessant i la torre d’estiueig de l’adopció d’elements stàndard VISITES COMENTADES: explotat amb condicions de vida a la part alta. com els arcs apuntats o les voltes Diumenges 13, 20 i 27 de juny, ínfimes on les execucions eren Les obres es van iniciar l’any 1909 de creueria; apareixen uns trets a les 11 h públiques, i eren una gran festa a i en començar es va descobrir una específics i sobretot unes tècniques Barcelona». Així, Santiago Salva- deu d’aigua amb propietats radio- i materials que dibuixen una MATINAL D’AUTOR: dor va ser condemnat al patíbul actives. S’ha de situar aquesta des- arquitectura més arrelada a la tra- Gaudí, Güell i Barcelona, que hi havia al costat de la plaça a càrrec de Mireia Freixa i Mar coberta en un moment en què dició local que a les grans esglésies Leniz, assessores del projecte. Milà i Fontanals. l’ús de les aigües mineromedici- del nord de França. En definitiva, Diumenge 6 de juny, a les 11 h nals estaven en voga, i es tenien una arquitectura vernàcula, nacio- molt en compte les aplicacions nal, característica d’un país que Activitat familiar: terapèutiques. Per aquesta raó nei- arrossega una llarga cultura cons- El Park Güell: arquitectura i xen els balnearis urbans, com el truccions de pedra. natura que hi havia a la plaça Universitat. Els darrers estudis sobre les cate- Dimarts 13 i 27 de juliol, 10 i 24 No és estrany, doncs, que el doc- drals de Barcelona, Girona, d’agost a les 18 h tor Sansalvador decidís fer una Mallorca, Tarragona, les esglésies Informació i reserves planta embotelladora d’aigua, que de Santa Maria del Mar, Santa al telèfon 932 562 122 o a es va comercialitzar amb el nom Maria del Pi i el monestir de reserves-mhcb@bcn.cat d’Aigua Radial. No s’ha d’oblidar Pedralbes així ho demostren. MUHBA Butlletí 9 Carme Miró ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU ENTRE LES TERMES I EL MAR. L'ESTIUEIG BURGÈS A CALDES D’ESTRAC EN EL NOU-CENTS Dissabte, 12 de juny / Diumenge 13 estades gaudint tant de propietats curatives de les aigües ter- de juny mals o els banys de mar. La connexió ferroviària entre L'any 2003, Josep Palau i Fabre, poeta i escriptor, va escollir Barcelona i les ciutats costaneres la població de Caldes d'Estrac per ubicar-hi la seva Fundació del Maresme va permetre el desen- que té entre d'altres objectius, el de mostrar la col•lecció artís- volupament de Caldes d'Estrac, tica de l'escriptor, en la que hi destaca un important volum entre finals del segle XIX i princi- d'obres de Picasso. pis del segle XX com a centre ter- mal i indret d'estiueig. Serà sobretot en els terrenys propers a la platja, en el que es coneix com el Passeig dels Anglesos, on s'aixecaran les grans cases Lloc i hora de trobada: Plaça Ramon Berenguer a les 9 h. d'estiueig de la burgesia per tal d'evitar els Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. Preu: 20 €. calorosos estius de la ciutat o fer-hi llargues Places limitades ALTRES ACTES DEL PROGRAMA JUNY-SETEMBRE La Fundació Antoni Rusiñol - Picasso (visita comentada) Tàpies (visita comentada) Dimecres, 7 de juliol Dissabte, 5 de juny Amb la voluntat de mostrar el paper que va jugar Santiago Durant pràcticament dos Rusiñol en la formació del jove Pablo Picasso, l'exposició anys, la Fundació Antoni Rusiñol-Picasso ha estat concebuda per presentar a partir Tàpies s'ha sotmès a una d'una lectura comparada tant a nivell biogràfic com icono- reforma signada per Ába- gràfic, els elements d'influència i de confluència entre los+Sentkiewicz ambdós artistes. Arquitectos per adequar l'accessibilitat i remode- MUHBA. Park Güell. Casa del Guarda (itinerari) lar els seus espais exposi- Dissabte, 4 de setembre tius. Amb la seva reober- El Park Güell obre les portes amb una mus eografia renovada. tura el passat mes de Recupera la Casa del Guarda per oferir una nova mirada a març es presenta al l'obra de Gaudí al Park Güell i mostrar la tensió entre arqui- públic amb la voluntat tectura i natura, la relació de l'arquitecte amb la noció de ciu- d'iniciar noves línies tat del seu mecenes, Eusebi Güell, i la inserció de l'obra de d'exposició en diàleg Gaudí en l'espai urbà de Barcelona. Façana de l’antiga editorial Montaner i Simon, amb la col•lecció de la seu de la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona Fundació. Les jerarquies angèliques a través de les col·leccions medievals del MNAC (visita comentada) París, temps d’innovacions (viatge) Dissabte, 18 de setembre Del 23 al 27 de juny Les representacions angèliques en la imatgeria religiosa evi- El viatge s'articula a partir d'una sèrie de recorreguts temà- dencien les jerarquies existents en la cort celestial, així com tics que vinculen la ciutat de la llum amb el seu entorn més les funcions de cadascuna d'aquestes jerarquies. Un recorre- proper: gut a través de la iconografia dels àngels de les obres que • El naixement, evolució i irradiació de l'arquitectura gòti- formen part de les col•leccions d'art medieval del Museu ca nòrdica a partir de la zona de l'Ille de France fins a la Nacional d'Art de Catalunya ens aproximarà a l'organització seva revaloració al segle XIX pels romàntics com Victor de la cort angèlica i a les seves atribucions, tot emfasitzant Hugo i els positivistes com Viollet Le Duc. la funció mediadora entre la divinitat i els homes. • Modernitzar París. Haussman i altres propostes urbanísti- ques. Ferro i ciutat: L'apoteosi de les estacions i els mer- cats, i el paper de les grans esdeveniments: la tour Eiffel. Per més informació i/o participar en les activitats, podeu • La representació de la ciutat moderna, entre la fotografia contactar al telèfon 93 256 21 22 o bé a amics-mhcb@bcn.cat i la pintura. Els orígens de l'impressionisme. 10 MUHBA Butlletí © Marc Coromina, 2010 Noves publicacions BARCELONA ARTÍSTICA E INDUSTRIAL Barcelona: Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona i Edicions de la Central, 2010. 352 p., 25 € El mes de maig passat es reobrí la seu del Museu d’Història de Barcelona al Park Güell. L’exposició, que es presenta a l’antiga Casa del Guarda, vol situar les obres resultants de la relació entre Güell i Gaudí en el marc d’una panoràmica més àmplia sobre la ciutat del seu temps. És per aquest motiu que el Museu, en col·laboració amb Edicions de la Central, publica un facsímil de la guia il·lustrada Barcelona artística e industrial. Aquest llibre pertany a una col·lecció de quinze àlbums publicats anualment entre 1908 i 1922 per la Sociedad de Atracción de Forasteros, una entitat barcelonina crea- da el 1908 amb l’objectiu de posar a disposició de viatgers i turistes tota mena d’informació sobre Barcelona i Catalunya. L’obra ara reeditada, que per un error d’impremta apareix datada el 1907 però que en realitat es va publicar el 1917, tenia l’objectiu de mostrar la ciutat com a metròpoli industriosa i com a capital monumental. Aquesta panoràmica, que admet múltiples aproximacions, permet fer una diagnosi de la imatge de la ciutat que es pretenia consolidar. QUADERNS D'ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA Barcelona: Institut de Cultura i Museu d'Història de Barcelona, 2010 El mes de juny vinent es presentarà el número 6 de la revista Quarhis, una publicació anual que recull les investigacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona. La revista va veure la llum per primer cop l’any 1960, amb la finalitat de dotar el Museu d'una eina científica. Les publicacions es van succeir amb èxit entre 1960 i 1980, i després la sèrie es va interrompre. L’any 2005, després de 25 anys sense publicar-se, se’n va reprendre l’edició: va néixer Quarhis, Època II, amb el mateix esperit si bé amb aires renovats. Aquest any veurà la llum el número 6 de Quarhis, Època II. En aquesta ocasió l’eix temàtic correspon al paper que va tenir Barcelona en diferents moments de la història com una ciutat oberta, connecta- da i comunicada amb la resta del món. En aquest sentit, els estudis de la ceràmica que arribava a Barcelona els segles XVI-XVII són una bona mostra. També val la pena destacar l’estudi del vaixell trobat a l’antic port medieval de la ciutat i la visió del port que dóna l’arqueologia, sense oblidar l’anà- lisi paleoambiental de la llacuna litoral de l’actual pla de Palau. En la conferència de presentació de la revista, que tindrà lloc el dia 16 de juny, ens acompanyarà Sauro Gelichi, professor de la Universitat Ca’Foscari de Venècia, que parlarà del comerç al Mediterrani a través de la ceràmica. MUHBA Butlletí 11 Informació i reserves T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.cat Horari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres de 10 a 14h www.museuhistoria.bcn.cat MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA Plaça del Rei Temple d’August Via Sepulcral Romana Domus Romana i Sitges El Call Conjunt Monumental Carrer Paradís Plaça Vila de Madrid Medievals de Sant Honorat Centre d’Interpretació Pl. del Rei, s/n C/ Paradís, 10 Pl. Vila de Madrid C/ de la Fruita, 2 Placeta Manuel Ribé, s/n 08002 Barcelona. 08002 Barcelona. 08002 Barcelona. 08002 Barcelona 08002 Barcelona. Tel.: 93 256 21 00 Tel.: 93 256 21 00 Tel.: 93 256 21 00 Tel. 93 256 21 00 Tel.: 93 256 21 00 Horari de visita: Horari de visita: Horari de visita: Horari de visita: Horari de visita: 1/10 al 31/03 1/10 al 31/03 1/10 al 31/03 ds., dg i festius de 10 a 15 h. dc., dj. i dv. de 10 a 14 h. de dt. a ds. de 10 a 14 h. i de dt. a ds. de 10 a 14 h i de dt a ds.de 10 a 14 h. Resta de dies, Ds. d’11 a 18 h. de 16 a 19 h. de 16 a 19 h. i de 19 a 19 h. només visites concertades Dg. i festius d’11 a 15 h. 1/04 al 30/09 1/04 al 30/09 A partir 1 d’abril, Dt. per a grups amb reserva. de dt. a ds. de 10 a 20 h. de dt. a ds. de 10 a 20 h. de dt a ds.de 10 a 20 h. Tot l’any Tot l’any Dg. de de 10 a 20 h. (a partit de dg. de 10 a 20h. dg. de 10 a 20h. les 15 h. entrada gratuïta). (a partir de les 15 h entrada gratuïta). (a partir de les 15 h entrada gratuïta). Festius de 10 a 15 h. Dl. tancat. Dl. tancat. Dl. tancat MUHBA MUHBA MUHBA MUHBA Santa Caterina Monestir de Pedralbes Casa Verdaguer Park Güell Espai Arqueològic Conjunt Monumental Vil·la Joana, Collserola Casa del Guarda MUHBA Refugi 307 Pl. Joan Capri Baixada del Monestir, 9 Ctra. Església, 104 Park Güell Poblesec (Mercat de Santa Caterina) 08034 Barcelona. Vil·la Joana, Vallvidrera C/ d'Olot, s/n 08003 Barcelona. Tel.: 93 256 34 34 08017 Barcelona. 08024 Barcelona Nou de la Rambla, 169 Horari de visita: Horari de visita: Tel.: 93 204 78 05 Tel.: 93 285 68 99 08004 Barcelona. dl., dt., dc. i ds. de 8.30 a 14 h. 1/10 al 31/03 Horari de visita: Horari de visita: Horari de visita: Dj. i dv. de 8.30 a 20 h. de dt. a ds. de 10 a 14 h. ds., dg. i festius de 10 a 14h. 1/10 al 31/3 ds. i dg. d' 11 a 14 h. 1/04 al 30/09 De dt. a dv., per a grups de dl. a dg. i festius de 10 a 17:30 De dt. a dv., per a grups de dt. a ds. de 10 a 17 h. amb reserva prèvia. (excepte 25/12 i 1/1) amb reserva prèvia. Dg. de 10 a 20 h Dl. tancat. 1/4 al 30/9 (a partir de les 15 h entrada gratuïta). Agost tancat. De dl. a dg. i festius de 10 a 19:30 Dl. tancat. (excepte 1/5) MUHBA Equip de Redacció: Carme Aixalà, Jordi Carrió, Anna Castellano, Encarna Cobo, Carme Garcia, Lluisa Mañosa, Carme Miró, Núria Miró, Butlletí Ferran Puig, Lourdes Solana. Disseny gràfic: PFP Edició: L’Avenç Direcció: Joan Roca Secretari tècnic: Jaime Irigoyen Dipòsit Legal: B. 47.520-76 ISSN 2013-8253 El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu: SUPLEMENT GRATUÏT DE LA REVISTA L’AVENÇ núm 358