MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:43  Página 1
Un MUHBA local i global
16 En aquest butlletí trobareu la Declaració de Barcelona
sobre els antics cementiris jueus que, gràcies a la partici-
pació d’experts internacionals i locals i a la voluntat d’en-
tesa que els ha mogut, esperem que pugui ser un referent
per al tractament de les restes aparegudes a les necròpolis
antigues. És l’aportació que es fa des de Barcelona amb
relació a un tema que, en vista del ressò obtingut, 
pot transcendir l’especificitat dels objectius inicials.
Us convidem també a reflexionar sobre els nous contextos
globals prenent part en el Projecte Barcelona connectada,
ciutadans transnacionals (del 21 de febrer al 27 d’octubre
de 2009) i seguint la conferència del professor Huyssen
«Urban imaginaries across borders» el dilluns 16 de març.
MUHBA
Butlletí
BUTLLETÍ INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA
PRIMER QUADRIMESTRE DE 2009. ANY IV. NÚM. 16
MUHBA
Butlletí 1
© MUHBA (foto: Jesús Luzón)
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:43  Página 2
EL PROGRAMA DEL MUSEU 
DECLARACIÓ DE BARCELONA SOBRE 
ELS ANTICS CEMENTIRIS JUEUS
Els professionals i experts reunits a per a l’estudi d’aquesta base cultural La seva actuació sobre els conjunts
Barcelona en el marc de les jornades i de la diversitat i les característiques funeraris sempre s’haurà de dur a
internacionals «La intervenció arqueo- de les poblacions que les van crear i terme des de l’estricte compliment
lògica a les necròpolis històriques. Els emprar. dels principis de dret públic del lloc
cementiris jueus», celebrades els dies 15 on es dugui a terme, aplicant les
i 16 de gener de 2009, conscients de la 3. L’aplicació de metodologies científi- metodologies més adients i d’una
necessitat d’aportar el nostre gra de ques, tant des d’un vessant social qualitat contrastada, i dins de l’apli-
sorra en la reconstrucció dels fona- com biològic, per a l’estudi de cació estricta dels principis de l’ètica
ments científics del nostre passat comú, poblacions antigues desaparegudes, professional.
en especial en allò que té relació amb tenint en compte tot allò que aporta
els processos d’estudi i tractament de les el coneixement que hom té dels 6. Les institucions dipositàries, amb
restes humanes aparegudes en cementi- rituals que podrien correspondre als l’autorització normativa adient, han
ris històrics, voldríem fer la següent grups humans enterrats, es demostra de garantir per damunt de tot i com
declaració, per a posteriors delibera- com una manera fiable de poder a mínim: el tractament amb respec-
cions (ICOMOS) i possibles activitats: assolir un coneixement profund i al te; la unitat dels conjunts; la unitat
més objectiu possible sobre els avant- de cada individu; la identificació acu-
passats. rada de tots els elements custodiats;
1. En el marc de les declaracions de la conservació futura en les millors
drets humans i dels principis demo- 4. El tractament de les restes aparegu- condicions físiques i de seguretat, i
cràtics i les lleis vigents a cada país, des en necròpolis, en cementiris o l’accés a persones autoritzades per
considerem que el dret públic, en bé en tombes individuals de caràcter als estudis adients.
els seus diferents vessants, i el patri- històric, sigui quina sigui la seva tipo-
moni públic són els àmbits concep- logia, antiguitat i adscripció cultural 7. Les restes humanes contextualitza-
tuals en els quals han de poder tro- o religiosa, s’ha de fer amb el màxim des, per fragmentàries que siguin, i
bar encaix les sensibilitats particu- de cura, garanties científiques i res- procedents d’intervencions arqueo-
lars en relació amb el patrimoni en pecte al fet que es tracta de restes lògiques en necròpolis històriques,
general i les antigues necròpolis humanes. són elements bàsics per als estudis
en particular. sobre les poblacions antigues. Un
5. En aquest sentit, l’arqueologia i l’an- cop els estudis han estat duts a ter- 
2. Les necròpolis antigues són un testi- tropologia són dues disciplines que me, amb la cura i el grau d’intensitat
moni físic de primera magnitud, permeten garantir l’actuació cientí- que s’ha cregut adient o que ha estat
insubstituïble i d’importància cabdal fica en l’estudi de les necròpolis. possible, el lloc on han de dipositar-
© MUHBA (foto: Daniela Rosenfeld) se aquestes restes s’ha de consultar
entre les parts competents d’acord
amb les lleis vigents. 
8. Les dades i les conclusions que s’ex-
treguin dels estudis sobre cementiris
històrics haurien de ser sempre de
caràcter públic i accessibles a tots
aquells qui ho sol•licitin i tinguin
interès a conèixer-ne la història, tant
pel que fa a aquells aspectes relacio-
nats amb els coneixements físics
sobre els individus que s’han estu-
diat com pel que fa als aspectes cul-
turals.
Renée Sivan, Neil A. Silberman, Laia
Colomer, Vicent Lerma, Oriol Saula,
Anna Colet, Daniel Botella, Isabel
Santana, Joan-Lluís Pérez Francesc,
Carme Miró, Eulàlia Subirà, Gemma
Caballé, Ferran Puig, Max Polonovski,
Jordi Casanovas i Joan Josep López
Burniol 
Barcelona, 16 de gener de 2009
2 MUHBA
Butlletí
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:43  Página 3
EL PROGRAMA DEL MUSEU 
EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ HISTÒRICA DEL MUHBA
El Centre de Documentació Històrica
és l’eina de documentació de tot el sis-
tema del MUHBA, al servei de la ciu-
tat. Parteix dels arxius, documents i
estudis del mateix museu, especial-
ment de les memòries d’intervenció
arqueològica i de la informació referi-
da als quasi 30.000 objectes que inte-
gren la col•lecció del MUHBA.
Aquesta documentació s’està conver-
tint en un sistema de coneixement
georeferenciat, amb una gran base de
dades històrica, construït sobre una
arquitectura conceptual i visual forta i
oberta que vol estar en diàleg continu
amb les altres institucions productores
de documentació i de coneixement
històric: administracions, universitats,
instituts de recerca, museus...
Aquest sistema de coneixement geo- 
referenciat es basa en les tecnologies
d’informació geogràfica que permeten
associar tota la informació disponible a
un àmbit territorial concret i gestio-
nar-la, per incrementar així les possibi-
litats d’anàlisi i de difusió dels canvis
d’un espai al llarg del temps.
El coneixement històric digitalitzat i la
producció cartogràfica que es generarà
des del Centre de Documentació
Històrica facilitaran el desplegament
de diferents projectes ja iniciats: la rea-
lització de la Carta Arqueològica de
Barcelona, de l’Inventari del Patrimoni
Industrial o del Projecte Avanza per a
la construcció virtual multidimensional
de Ciutat Vella, en col•laboració amb
la Fundació Barcelona Media i el
Ministeri d’Indústria. I permet, sobre-
tot, crear el sistema de coneixements
sobre els quals es basa el Projecte
Born, aquest fou, precisament, l’ori-
gen del Centre de Documentació.
Paral•lelament, la seva tasca farà possi-
ble una major interrelació de la infor-
mació arqueològica i històrica amb la
generada pels sectors municipals vin-
culats amb el patrimoni històric, i faci-
litarà el reforçament dels vincles del
© MUHBA (foto: Jesús Luzón) Servei d’Arqueologia de la Ciutat amb
Ben aviat es trobarà a ple rendiment el Aquest centre, que neix en estreta aquests serveis, com s’ha posat de
Centre de Documentació Històrica, un relació amb el Centre de Recerca i manifest en la recent creació de la
dels nuclis essencials del sistema de Debat del Museu, és alhora la nova seu Subcomissió de Patrimoni de
producció i difusió del coneixement del Departament d’Arqueologia i Barcelona.
sobre la història de la ciutat i el seu Patrimoni i del Servei d’Arqueologia
patrimoni. Està situat al número 5 del de la Ciutat i acull la direcció del Carme Garcia Soler 
c/ Comercial, davant del jaciment Departament de Col•leccions i de Cap de Projectes
arqueològic i l’espai patrimonial del Restauració del MUHBA, a més de dis-
Mercat del Born, actualment sotmesos posar de sales públiques d’activitats i
a una profunda i acurada rehabilitació. reunions. 
MUHBA
Butlletí 3
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:43  Página 4
EL MUSEU PER DINS
LES INTERVENCIONS ARQUITECTÒNIQUES AL MONESTIR 
DE PEDRALBES. UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA (I)
Les primeres intervencions constructi- l’anglès John Ruskin (1819-1900) i En aquesta línia, l’any 1877, sent aba-
ves al Reial Monestir de Santa Maria de l’italià Camilo Boito (1836-1914) en dessa sor Maria Aurèlia Bartrina, es van
Pedralbes anaren destinades a imple- constituïren els referents europeus. encetar les primeres obres de restau-
mentar el programa arquitectònic per El primer cercava paral•lels en edificis ració al temple del Monestir de Pedral-
al desenvolupament de la vida mona- existents per inspirar-se a l’hora de bes, que «el mal gust havia anat defor-
cal. Al llarg dels segles XIV, XV i XVI reconstruir les parts que faltaven; amb mant» (referint-se als set retaules
s’anà delimitant la planta del monestir el temps, però, va caure en la falsifica- barrocs que l’ornaven). Les obres van
fins arribar a la situació que avui conei- ció. El segon era un enamorat de la tenir lloc sota la direcció de Joan Mar-
xem, per mitjà d’obres de nova planta i natura en el seu estat més pur i ente- torell i Montells (1833-1906), arquitecte
altres de decoració i embelliment, com nia que només s’havien de consolidar del monestir, seguint els corrents d’in-
també de reparació i de manteniment. les parts que restaven dels edificis, mai tervenció imp ulsats per Viollet-le-Duc.
Els dos segles següents foren uns anys reconstruir-los. Boito, en canvi, opina- Es van aterrar tribunes, es destapiaren
de dificultats econòmiques al monestir va que els edificis havien de ser res- rosasses de les capelles i es van treure
i les obres a l’immoble se centraren, taurats amb una cerca de paral• lels altars que estaven fora de lloc, com el
bàsicament, en millores i obres menors acurada i racional i que calia donar-los dedicat al Dolç Nom de Jesús, venut a
que n’asseguraven la persistència. un ús, ja que això n’impedia el dete- l’església de Sant Pere d’Hostalets de
En arribar el segle XIX, la situació riorament i la desaparició. Pierola després del dictamen de l’ar-
interna era difícil, ja que l’edifici esta- A Catalunya, mitjançant les Comissions quitecte que era «una notable oposi-
va en un avançat estat de deteriora- Provincials de Monuments Històrics i ción a las reglas del Arte».
ment. Una sèrie de circumstàncies Artístics, creades a partir de 1844, s’i- Aquestes intervencions es van fer per
n’agreujaren el detriment: la caiguda nicià una important tasca d’interven- subscripció popular i en quedà constàn-
de diversos llamps els anys 1801, 1826, ció i de recuperació del patrimoni. cia al diari La Llumanera de Nova York
1871 i 1884, que afectaren diferents Integrades per erudits provinents de (29-09-1877), publicació en català per
parts del cenobi; el pas de l’exèrcit les acadèmies de San Fernando, de als catalans dels Estats Units. L’interès
francès el 1810; la instal•lació de la Bones Lletres de Barcelona i Provin- pel monestir ja era imparable: l’any
Junta de Sanitat, el 1821, per convertir cial de Belles Arts, hi destaquen els 1883, l’arquitecte J. Oriol Mestres en va
l’edifici en lloc d’observació de l’epi- arquitectes F. Villar Lozano, E. Rogent, publicar una monografia a través de
dèmia de febre groga; l’exclaustració A. Font, Joan Martorell, L. Domènech l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.
de 1835-1838, quan l’església fou pare- i Mon taner i J. Oriol Mestres. Era la segona que l’entitat publicava,
dada, o la revolta de 1868, en què la Altrament, les associacions i els centres després de la d’Elies Rogent sobre el
comunitat compartí el monestir amb la excursionistes sorgits aquells anys, amb monestir de Sant Cugat del Vallès
de Santa Maria de Jerusalem, entre els seus informes i reportatges, contri- (1881). Els recursos invertits, però, no
altres. buïren decididament al coneixement cobriren les necessitats de les obres i
Paral•lelament, en el món sociocultu- de monuments avui desapareguts. És aquestes es van suspendre. Faltaven uns
ral, s’anava gestant un interès per re- el moment de la construcció de la anys, encara, per emprendre la restaura-
descobrir el passat i creixia el senti- Universitat de Barce lona (1859-1874), ció monumental que havia de conferir
ment de recuperació de la identitat com també de la restauració de Mont- l’aspecte actual al monestir.
catalana. Aquesta recuperació passava, serrat (1844), de Ripoll (1886-1896) i
en molts casos, per una revaloració del del claustre de Sant Cugat del Vallès Anna Castellano i Carme Aixalà
propi patrimoni artístic i arquitectònic (1851). Museu Monestir de Pedralbes
com a testimoni d’un passat en què 
es va forjar la idiosincràsia nacional. Gravat del Real
Les religioses de Pedralbes van pren- Monasterio de Santa
dre consciència que el monestir on Maria de Pedralbes.
residien havia esdevingut amb el temps © AHCB-Gràfics
un valuós conjunt monumental que
calia conservar i preservar com una
necessitat de mantenir viva la memòria
històrica. 
La Renaixença es consolidà a l’entorn
d’una burgesia emergent, poderosa i
culta que, seguint els corrents euro-
peus, trobava en el Romanticisme la
reivindicació d’un passat gloriós cen-
trat en l’edat mitjana. Aquest interès
pel passat se centrà primerament en
els vestigis del món clàssic i, posterior-
ment, en el món medieval. L’arquitec-
te francès Viollet-le-Duc (1814-1879),
4 MUHBA
Butlletí
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:44  Página 5
EL MUSEU PER DINS
EL RETRAT DEL BISBE DE BARCELONA DE JOSEP BERNAT
FLAUGIER
la ciutat encarregués la seva vera effigie a
un dels pintors més reconeguts social-
ment, amb la finalitat de disposar d’una
obra d’un artista que, com indica el baró
de Maldà en diferents passatges del seu
popular Calaix de sastre, a partir de la
dècada de 1790 va esdevenir una perso-
nalitat prou coneguda a la ciutat i que
socialment va ser molt cobejat per una
clientela amb inquietuds estètiques i
majoritàriament formada per una classe
dirigent amb un alt poder adquisitiu.
Sembla una hipòtesi plausible pensar
que el pintor podia conèixer i tenir pre-
sent, com a model per a la seva represen-
tació, una realització cronològicament
anterior que, amb el mateix protagonis-
ta, havia pintat Manuel Tramulles (1715-
1791). Si comparem ambdues pintures
–la de Tramulles en parador desconegut,
tot i que se’n té notícia gràcies a una
fotografia de principis del segle XX–
resulten més que evidents les coincidèn-
cies compositives entre totes dues, així
com l’ús de determinats préstecs figura-
tius. Aquestes analogies es manifesten,
d’una manera més intensa, en la disposi-
© MUHBA (foto: Jordi Puig) ció del personatge retratat, que és repre-
sentat segons una estudiada misse en
El pintor provençal Josep Bernat activa participació en el programa icono- scène destinada a subratllar la dimensió
Flaugier (1757-1813) és una figura clau i gràfic de les festes celebrades amb motiu erudita del personatge. Tant en un cas
determinant en el procés d’introducció de la beatificació de sant Josep Oriol, com en l’altre, aquestes fórmules com
a Catal unya de l’estil neoclàssic i en la l’any 1807. Relacionada amb aquesta efe- positives no deixen de constituir, però,
posterior irradiació d’aquest model estè- mèride, cal esmentar la representació estereotips i convencions d’un ús retòric
tic. Amb una cultura figurativa fonamen- pictòrica d’un dels episodis miraculosos de la imatge. Si considerem l’obra de
tada en la recuperació de les formes protagonitzats pel sant, que actualment Tramulles com el precedent en el qual es
artístiques clàssiques, va exercir un gran forma part del fons del MUHBA (MHCB va emmirallar Flaugier per fer el seu
ascendent sob re la generació pictòrica 1159), institució que també conserva retrat, cronològicament hem de situar
catalana del primer terç del segle XIX. l’autoretrat del pintor (MHCB 473), una aquest darrer entre els anys 1790 i 1797,
S’especialitzà en pintura religiosa i en la de les escasses produccions d’aquesta que corresponen a la probable data de
realització de cicles decoratius destinats temàtica que han arribat fins a nosaltres. realització del retrat de Tramulles, el pri-
a embellir i a dignificar les residències Tampoc no podem menystenir la contri- mer, i a la defunció del model, el segon.
dels prohoms barc elonins. Alhora, va bució de Flaugier a copsar la realitat Tot i que l’obra no està signada, l’autoria
mostrar una gran inclinació pel conreu social de la Barcelona del període: mos- no admet cap men a de dubte, atès que
de la pintura de cair e profà que, en el trà un interès per la representació d’esce- en la imatge es pod en identificar molts
context artístic català de finals del segle nes costumistes, de tradicions culturals dels elements estilístics que caracteritzen
XVIII, va constituir la consolidació populars, que hem de considerar la pre- el llenguatge del provençal, aspectes que
d’una temàtica que, fins alesh ores, havia figuració d’un fenomen que va esdevenir es troben presents en altres treballs autò-
irromput de manera molt tímida i epidè- una constant al llarg de tot el segle XIX; grafs seus.
mica en l’escena artística. ens referim al descobriment que va Hem de congratular-nos que el MUHBA
D’ençà de la seva arribada a Barcelona, representar la península Ibèrica com a pugui enriquir el seu patrimoni artístic
en una data propera a la dècada de font d’experiències estètiques per l’art amb una obra d’un autor que, amb pro-
1780, la seva obra va començar a palesar europeu. duccions com la que ara es presenta, va
la influència de la ciutat. Aquest vincle va És en aquest context barceloní, marc de contribuir a deixar testimoni de la reali-
cristal•litzar en un bon nombre de pro- referències cultural i clientelar, que hem tat social de la Barcelona de l’època
duccions relacionades, d’una forma d’emplaçar el retrat del bisbe de Bar- moderna.
oberta o encoberta, tant amb la història celona Eustaquio de Azara (1727-1797), Francesc Quílez Corella
de Barcelona com amb el seu entorn cul- que va ocupar el bisbat entre els anys Cap de la Col·lecció del Gabinet de Dibuixos i
tural i social. Un exemple molt il•lustra- 1794 i 1797. Resulta fàcilment imagina- Gravats MNAC-Museu Nacional d’Art  de
tiu d’aquest tipus d’actuacions fou la seva ble que la primera autoritat religiosa de Catalunya
MUHBA
Butlletí 5
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:44  Página 6
TEMA CENTRAL
1
Petita tetralogia 
contemporània
LA DENSITAT COMMEMORATIVA DE NAIXEMENTS L’exposició Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli,
I DEFUNCIONS, PROMULGACIONS I DEROGAMENTS, 1853-1897, comissariada per Marina López Guallar en
VICTÒRIES I DESFETES, JUNTAMENT AMB LA CADÈN- col•laboració amb Glòria Santa-Maria, obrirà les portes el
CIA D’ANYS TEMÀTICS INTERNACIONALS, HAN febrer de 2010. El seu plantejament defuig la dicotomia
ACABAT PER AFECTAR-NE EL POTENCIAL COM A CATA- entre pla i història, com ja va fer el mateix Cerdà des del
LITZADORS D’INICIATIVES CULTURALS. PERÒÒ seu positivisme pragmàtic, per endinsar-se en la praxi
DE VEGADES HI HA SORT. FENT DE LA NECESSITAT urbana tant pel que fa a l’expansió material de la ciutat
VIRTUT, LA PRÀCTICA COINCIDÈNCIA DE QUATRE com als avatars institucionals que conduïren a la constitu-
CELEBRACIONS –L’ANY DEL DIÀLEG INTERCULTURAL, ció del conjunt del territori del pla urbanístic en un sol
ELS 150 ANYS DE L’APROVACIÓ DEL PLA CERDÀ I DE municipi.  
LA REINSTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS I EL CENTE- En tercer lloc, la fretura pel mot poètic, el patrimoni histò-
NARI DE LA SETMANA TRÀGICA– HA BRINDAT AL ric i la creació de nous monuments com a mecanismes
MUSEU L’OPORTUNITAT DE PRESENTAR, EN ELS PRO- compensatoris de la raó pràctica moderna i de l’accelera-
PERS DOTZE MESOS, UNA PETITA TETRALOGIA SOBRE ció del creixement urbà. Els Jocs Florals s’iniciaren, impul-
LES DECISIVES QÜESTIONS DEL CREIXEMENT MIGRA- sats per l’Ajuntament de Barcelona, el mateix any de l’a-
TORI, ELS PLANS GENERALS, LA VOLUNTAT MONU- provació del Pla Cerdà. L’estabilització de l’ordre liberal,
MENTALITZADORA I EL CONFLICTE SOCIAL. EN amb la creació de nous marcs polítics i de noves propostes
SUMA: EL DEMOS, EL TOPOS, ELS SÍMBOLS I LES CRI- de futur, generava una necessitat de legitimació que apel•là
SIS DE LA NOSTRA CONTEMPORANEÏTAT URBANA. a totes les arts. El medievalisme romàntic fou un dels codis
d’aquesta artialització de la vida urbana i de l’espai públic,
En primer lloc, ho fa amb l’exposició Barcelona connecta- i els Jocs Florals van esdevenir un element cabdal del nou
da, ciutadans transnacionals, inaugurada el febrer i dedica- aparat de representació col•lectiva. D’aquestes premisses
da a la metamorfosi econòmica, social i cultural de la parteix Barcelona i els Jocs Florals, 1959. Modernització i
metròpoli relacionada amb el creixement migratori entre romanticisme, exposició comissariada per Josep Maria
1998 i 2007. Un creixement que comporta alhora la redefi- Domingo que s’inaugurarà el juny de 2009.
nició d’un subjecte urbà històricament canviant: des de la Finalment, les arestes de la crisi social. En aquest cas no es
ciutat unificada l’any 1897 a la ciutat de nou plurimunici- tracta d’una exposició, sinó d’un seminari amb el títol La
pal formada, a una altra escala, al llarg del segle XX i fins Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona, arrels i conseqüèn-
avui. Es tracta d’un projecte comissariat pel mateix Museu i cies, que tindrà lloc d’abril a maig de 2009. Fou la Setma-
per la Fundació Jaume Bofill, que afronta el repte afegit de na Tràgica un fenomen específicament barceloní o era
mostrar un període expansiu i molt recent en temps de part d'un malestar més general a Europa? ¿Cal repensar el
crisi. Hi tornarem més endavant. paper que hi van tenir una guerra colonial, la desigual
En segon lloc, trobem la reformulació de la ciutat en una contribució al servei militar segons la condició social, l’an-
altra època de creixement, quan la necessitat d’eixamplar ticlericalisme i la situació extraordinàriament precària de
la Barcelona emmurallada va tenir un primer clímax en les classes populars en un temps, també, de creixement
els debats municipals de l’any 1853, per passar després per migratori? Com incidí l’espant davant d’aquella revolta
les complexes vicissituds de l’aprovació del pla –el de sense rumb en la consideració de la gran metròpoli
Cerdà– i per quatre dècades d’ideació i aplicació dels moderna per part de la burgesia i de la intelligentsia bar -
mecanismes que regularen la nova urbanització. celonina? Coordinat per Soledad Bengoechea, el seminari
6 MUHBA
Butlletí
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:44  Página 7
comptarà amb la participació d’Angel Smith, Gabriel la internacionalització no s’ha produït tan sols per les elits
Cardo na, José Álvarez Junco, Jordi Figuerola, Xavier Fer- i les activitats de tecnologia avançada o de les grans empre-
 rés i Pere Gabriel. ses, com s’havia imaginat, sinó que ha afectat tota la pobla-
Barcelona connectada, ciutadans transnacionals és la pri-
mera en el calendari de les quatre propostes, i segurament 3
la més arriscada. Pot el Museu parlar de temps tan recents?
Potser sí, si es diferencien els plans del discurs: no es pot
pas tractar de la mateixa manera la dècada de 1998-2007
–ahir mateix– que altres períodes més distants. Complir
amb el compromís de l’Any del Diàleg Intercultural des de
l’òptica d’un museu d’història obligava a reformular i a
situar aquest temps recent en una perspectiva de més llar-
ga durada i, alhora, portava a interpel•lar els temps passats
amb nous interrogants. Obligava també a pensar com
donar forma pública a la proposta: l’exposició és només la
base d’un programa més ampli, el Projecte Barcelona con-
nectada.
En un Saló del Tinell convertit en petita ciutat virtual, l’ex-
posició s’interroga sobre les innovacions en la vida pràctica
associades a les aportacions humanes recents al dem o s
metropolità, agrupades en cinc àmbits: «Imaginaris»,
«Connexions», «Intimitats», «Negocis» i «Asimetries.» Al
final d’aquest recorregut, el sisè àmbit de l’exposició, ció i un ampli ventall d’activitats. Fins a quin punt l’actual
«Trajectòries», situa la darrera immigració en relació amb depressió econòmica marca l’inici d’un temps diferent?
les onades migratòries que han conformat la metròpoli El Projecte Barcelona connectada eixampla l’abast de l’ex-
barcelonina des de finals del segle XIX.  posició en tres direccions. En primer lloc, amb les aporta-
Barcelona ha experimentat en la dècada que va de 1998 a cions dels barcelonins més recents. Moltes entitats s’han
2007 un canvi humà ben visible pels carrers, les botigues i implicat en el Projecte a través de l’espai Agora Museu i
les empreses, i també dins de les cases, amb les persones dels itineraris Barcelona, la ciutat inesperada, dedicats a
que tenen cura de la llar. Un de cada sis ciutadans de la mostrar la Barcelona emergent. En segon lloc, amb el cicle
metròpoli ha nascut fora de l’Estat, i el seu arrelament a la Barcelonins transnacionals, vinculat als diferents àmbits de
ciutat i a Catalunya ha anat paral•lel al manteniment de l’exposició i amb contribucions des dels camps de les cièn-
connexions amb els pobles i ciutats d’on han arribat, que cies socials i les humanitats: la nodrida relació de ponents
no sempre són els d’origen: el concepte d’immigrant i el que resideixen a la metròpoli es completarà amb Andreas
de cosmopolita s’encavalquen. En la densa i complexa Huyssen i Gaby Strassburger. Finalment, el projecte es
xarxa de relacions socials i culturals que defineix una gran completarà amb el seminari Barcelona, canvi humà i tra-
ciutat es dirimeix, en gran manera, fins a quin punt tots jectòria urbana al llarg del temps, que té com a objectiu
aquests vincles es converteixen en factors d’innovació o, estendre l’arc cronològic de la reflexió sobre migracions i
alternativament, si les diferències econòmiques, socials, pràctiques urbanes: des de les elits i els esclaus a la Barce-
culturals i, sobretot, de condició jurídica poden disminuir lona de la baixa edat mitjana fins a la tríada formada pel
o anul•lar el potencial innovador. creixement migratori, el pacte urbà i la construcció nacio-
nal en el franquisme tardà i la Transició, per acabar amb
un apunt sobre el factor humà en el desenvolupament his-
tòric de la ciutat. El seminari, coordinat per Joan Roca i
Mercè Tatjer, compta amb la participació de Daniel Duran,
Xavier Torres, Albert Garcia Espuche, Joaquim Albareda,
Pilar López Guallar, José Luis Oyón, Soledad Bengoechea i
Jordi Catalan.
Joan Roca i Albert 
Director del MUHBA
2 1 2 3
El teulat del Tinell, a punt El Telégrafo, 29 de maig Els inicis de l'ocupació de
per a l’exposició de 1859 l'Eixampla, amb la
Els plans per als Jocs Olímpics de 1992 aspiraven a superar Barcelona connectada. Universitat en primer
els dèficits dels anys de creixement sense democràcia per Arxiu Fotogràfic de terme
Manfred Baumann / Barcelona
«situar Barcelona al mapa». I cal dir que la globalització de BancoImágenes M. Sala. 1865. AHCB - AF
Barcelona ha tingut èxit, per bé que de forma inesperada:
MUHBA
Butlletí 7
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:44  Página 8
LA PEÇA DEL MUSEU
LAUDA SEPULCRAL 
D’AGNÈS DE PERANDA Breus
Crisi econòmica i arqueologia
Amb el pas dels anys l’arqueologia s’ha
anat regularitzant, tant pel que fa a la praxi
com a la normativa legal, la presència
d’empreses del sector i les relacions labo-
rals entre aquestes i els seus treballadors,
amb la signatura del primer conveni
col·lectiu del sector de l’arqueologia i la
paleontologia de Catalunya. 
Aquesta normalització ha comportat, des
del darrer any, quedar immersos en la crisi
econòmica global. A Barcelona, les inter-
vencions que es gestionen des del Servei
© MUHBA (foto: JordiPuig) d’Arqueologia del MUHBA són preventives,
per la qual cosa es duen a terme abans de
La col•lecció del Museu d’Història de se al Palau Reial Major de Barcelona, on l’any la construcció d’un edifici o un nou planeja-
Barcelona custodia un conjunt de pedres 1725 dipositaren els ossos en una capella late- ment urbanístic, per exemple. L’aturada de
amb inscripcions de diverses èpoques. Una ral de l’altar major que s’havia disposat dins l’activitat en el món de la construcció ha
d’elles correspon al sepulcre d’Agnès, fun- del Tinell. De resultes de la Guerra Civil, la comportat un notable descens de l’activitat
dadora del monestir de Sant Antoni de comunitat acabà abandonant Barcelona i el arqueològica, fet que al seu torn ha portat a
Barcelona. Aquest també era anomenat 1954 s’instal·là al monestir de Sant Benet de la reestructuració de les empreses del sec-
monestir de Sant Daniel per la seva proxi- Montserrat, al claustre petit del qual hi ha el tor i a l’augment de desocupats.
mitat al portal de la muralla que rebia aquest sepulcre d’Agnès i Clara, construït l’any 1978.
nom, ja que va ser construït al nord-est del Tot i que la lauda sepulcral s’ha considerat Andreas Huyssen a Barcelona 
barri de la Ribera i al nord-oest de l’actual obra del segle XIII, atenent a la data de la El cicle de conferències que el Museu orga-
Parc de la Ciutadella. mort d’Agnès que s’hi fa constar, creiem que nitza amb el seu Cercle, i que va obrir el pro-
Diu la tradició que l’any 1233 Agnès i Clara, correspon a la primera exhumació de les res- fessor George Steiner amb la seva interven-
monges del monestir de Sant Damià d’Assís, tes, el 1460. L’estudi paleogràfic de la inscrip- ció «Recordant el futur», continua amb la
embarcaren al port d’Ancona en direcció a ció així ho indica, perquè, tot i que segueix conferencia que el professor Andreas
Barcelona per fundar-hi un monestir. De pri- les pautes de l’epigrafia gòtica, la grafia mos- Huyssen pronunciarà a la Capella de Santa
mer, els fou cedida una capelleta dedicada a tra unes línies molt arrodonides, més pròpies Àgata el dilluns 16 de març al vespre. La
sant Antoni Abat. L’any 1236 Gregori IX va del segle XV. intervenció també es podrà seguir per
emetre una butlla adreçada als ciutadans de Internet. La conferència «Urban imaginaries
Barcelona promovent la fundació d’un Transcripció: across borders» girarà al voltant del tema
monestir sota la regla de sant Damià, és a dir, HIC EST SEPULTA SANCTA VIRGO dels imaginaris urbans en una època de glo-
la que seguia santa Clara d’Assís. L’any AGNES, QUE,/ HUIUS MONASTERII PER balització, i encaixa perfectament amb la
següent el bisbe de Barcelona en concedia .XLVII. ANNOS ET AMPLIUS PRIMA / intenció de l’exposició Barcelona connectada,
l’edificació, dedicada a sant Antoni de Pàdua. ABBATISSA EXISTENS, TANTO IN ciutadans transnacionals. 
L’església i el monestir van ser aixecats en MORTE ET POST GLORI-/OSE Tant les investigacions del professor Huyssen
pocs anys i el 1254 ja s’iniciava el claustre de CORUSCAVIT MIRACULIS, QUANTO com les seves classes se centren en la cultu-
tres plantes, construcció de referència per a DUM VIVERET SANCTI-/TATE VITE ET ra i la literatura alemanyes dels segles XVIII 
l’art gòtic català i model per al claustre de CLARITATE FAME PREFULSIT. OBIIT a XX, el modernisme internacional, la teoria
Pedralbes. La comunitat rebé la protecció crítica de l’Escola de Frankfurt, el postmoder-
AU[TEM] / ANNO DOMINI .Mo. .CCo.
dels monarques catalanoaragonesos, amb nisme, la memòria cultural de traumes histò-
o
múltiples privilegis i donacions. LXXXI . .XV. KALENDAS OCTOBRIS rics en contextos transnacionals i, més re-
Agnès de Peranda, neboda de Clara d’Assís, [FERIA .IIIIª.] centm ent, la cultura urbana i la globalització.
fou la primera abadessa del monestir i Clara Autor prolífic traduït a nombrosos idiomes,
de Jànua, neboda al seu torn d’Agnès, assolí Traducció: entre els seus llibres destaquen Present
també aquest càrrec el 1311. Soterrades al Aquí hi ha sepultada la santa verge Agnès, Pasts: Urban Palimpsests and the Politics of
cementiri de la comunitat, l’any 1460 les que, havent estat la primera abadessa Memory (2003) i Other Cities, Other Worlds:
seves restes foren traslladades a l’interior de d’aquest monestir durant més de quaranta- Urban Imaginaries in a Globalizing World
l’església per facilitar-ne el culte públic, que set anys, brillà en la seva mort i després (2008). 
creixia des del segle XV. A causa del setge de d’ella per gloriosos miracles, així com havia
Felip V, la comunitat es veié forçada a aban- resplendit abans per la seva santa vida i «La globalització s’ha tractat sobretot com
donar el monestir, i així va iniciar un llarg clara fama. Morí en l’any del Senyor de un procés econòmic, social i tecnològic. En
pelegrinatge per diversos allotjaments amb 1281, el dimecres 17 de setembre. aquesta conferència ens preguntarem: què
un equipatge singular: les despulles de les pot significar la globalització cultural i quin
fundadores. Les monges van ser acollides en paper hi tenen el factor local i el patrimoni?»
diverses cases particulars i religioses, fins que Anna Molina i Castellà Andreas Huyssen 
la monarquia espanyola els permeté establir- Servei de Col·leccions
LAUDA SEPULCRAL Data Dimensions Núm. d’inventari
D’AGNES 1460 24 x 49 cm MHCB 16279
Material Procedència
Marbre blanc Barcelona, monestir 
de Sant Antoni 
(avui desaparegut)
8 MUHBA
Butlletí
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:44  Página 9
Propostes Agenda
Barcelona taller amb aquests materials, el dament el traçat del posterior
fotògraf feia més d’una presa Rec Comtal. Aquesta canalització Activitats
a la xarxa dels seus objectius, i això ens ha entrava a Barcelona per la porta LA BELLESA CURA, AL
proporcionat còpies amb lleuge- de la plaça Nova; dins de l’edifici MONESTIR DE PEDRALBES
res variants d’enquadrament o de Ca l’Ardiaca encara es pot
Google Street View altres que es poden diferenciar veure com l’aqüeducte arribava a A partir del mes de març 
http://maps.google.es pel moviment dels vianants que, la ciutat. el Museu-Monestir de
El vell somni de viatjar sense en una època en la qual encara Pedralbes acollirà cada
moure’s s’apropa a la realització. no es practicava la instantaneïtat, quinze dies, de forma pre -
Si Google Earth i Google Maps, apareixen desplaçant-se dins ferent, aquells familiars de
les dues aplicacions geogràfiques l’enquadrament de la càmera. Llibres malalts de l’Hospital de la
del gegant californià, ja havien Es pot veure la galeria de fotogra- Vall d’Hebron que vulguin
desplegat globalment la vista fies o buscar per localitzacions Choay, Françoise. gaudir d’uns moments de
d’ocell sobre el món, ara, a mig dins del mapa actual de Alegoría del patrimonio. relaxació personal al claus-
camí entre el reportatge urbà i el Barcelona. Barcelona: Gustau Gili, 2007. tre del Museu-Monestir.
planisferi, Google Street View ve 264 pàg. ISBN 978-84-25222-36 Com ja es comentava al
per completar transversalment L’estudi i revalorització del patri- butlletí passat, es tracta
aquesta perspectiva. Amb imat- Racons de moni històric i cultural ha sofert d’una proposta innovadora
ges esfèriques (360º) a gran reso- un impuls important a les darre- que intenta aproximar el
lució i a peu de carrer, Google Barcelona res dècades. Ens trobem davant museu a la vida diària de
Street View proporciona la un brillant assaig, estructurat en les persones oferint activi-
dimensió d’experiència que es
perd en la cartografia. Podeu La plaça Duran i Bas set capítols, corresponent cadas- tats pensades també per a
accedir-hi quan sobrevoleu Districte Ciutat Vella cun a una època en la considera- col·lectius amb requeri-
Propera a la sorollosa i poblada ció dels monuments i en la ments especials. Així, al
Barcelona a partir de Google «invenció» del Patrimoni. públic infantil, escolar,
Maps arrossegant cap a una zona avinguda del Portal de l’Àngel es
familiar i de la tercera edat,
habitada el ninotet groc (peg- troba una petita plaça, la plaça
Duran i Bas, on encara es pot se suma ara aquesta pro-
man) que apareix a l’eina d’en-
gaudir d’una tranquil•litat apa- posta adreçada als familiars
focament.
rent. Aquesta plaça va sorgir de malalts de la Vall
Joan Martí, fotògraf. l’any 1988, arran de l’enderroca- d’Hebron de forma experi-
Belleses del XIX ment d’uns edificis. Amb aquesta mental, però que es pretén
www.bcn.cat/arxiu/arxiuobert/ operació es va posar al descobert fer extensiva a altres cen-
joan_marti/exposicio.html un dels grans monuments de la tres. En la línia d’altres
Barcino romana, quatre arcades activitats, no es tracta en
d’un dels aqüeductes. Les arca- aquest cas d’una visita
des havien esdevingut la paret habitual per conèixer a fons
mitgera entre dues finques, fet el lloc o les seves col·lec-
que en va afavorir la conserva- cions, sinó de poder experi-
ció. Es tracta d’una troballa força mentar un espai d’una
sorprenent i important. bellesa singular. L’activitat
L’aqüeducte és un dels elements compta amb el suport del
característics de tota ciutat roma- Departament de Salut de la
na. A Barcelona n’hi havia dos Generalitat i l’Àrea d’Atenció
del moment de fundació de la al Ciutadà del mateix
L’exposició virtual de l’Arxiu colònia: un portava l’aigua des Hospital de la Vall
Fotogràfic de Barcelona Joan de la serra de Collserola i l’altre, d’Hebron. 
Martí, fotògraf. Belleses del XIX que és el que ens ocupa, menava Casacuberta, Margarida; Gustà,
es centra en la figura d’aquest l’aigua del Besòs, des de la zona Marina (ed.). 
fotògraf, a través d’un passeig de Montcada. Seguia aproxima- Narratives urbanes. La 
per les diferents facetes que construcció literària de Barcelona. 
exercí al llarg de la seva vida pro- Barcelona: Fundació Antoni
© MUHBA (foto: Joan Roca)
fessional, i en destaca el treball Tàpies, 2008 © MUHBA-Pere Vivas
més conegut: l’àlbum anomenat L’origen d’aquesta obra se situa
Bellezas de Barcelona, editat en les sessions del curs La gran
l’any 1874 per Pere Vivas. Les novel·la sobre Barcelona. De
imatges que es mostren recullen, Narcís Oller fins avui, que va
a més de les fotografies que tenir lloc a l’Arxiu Històric de la
il•lustraven l’àlbum, la seva diver- Ciutat, el 2005. Barcelona s’ha
sa obra fotogràfica: retrats, vistes sabut dotar d’una gran tradició
de la ciutat, encàrrecs publicita- de narrativa urbana, que respon
ris o mostres d’exposicions. La amb materials genuïns als estí-
pràctica fotogràfica en aquella muls creats pels grans movi-
època se centrava en la realitza- ments literaris europeus, des del
ció de negatius al col•lodió dels romanticisme i el realisme fins
quals es treia, per contacte, una avui mateix. L’obra plasma 
còpia de paper a l’albúmina. Per aq uest procés de construcció 
la dificultat de treballar fora del literària de la ciutat.
MUHBA
Butlletí 9
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:44  Página 10
ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU
TRADICIÓ I MODERNITAT DE LES ACTIVITAS DEL SECTOR 
PRIMARI
21 i 22 de març/4 i 5 d’abril treball, és el propòsit d’aquesta sortida, Itinerari: Dissabte: visita a les mines del
Activitats productives considerades fins fa que ens permet conèixer de prop la pro- Bellmunt del Priorat i al celler cooperatiu del
poc extingides han reviscolat a partir de ducció d’arròs del Delta de l’Ebre i els Pinell de Brai (inclou visita i tast); trasllat a
Tortosa (allotjament). Diumenge: passejada
la demanda creixent de productes quali- processos d’elaboració del vi. Ens acosta- per Tortosa, visita al Museu de l’Arròs de
ficats. Això ha donat una nova oportuni- rem també a una activitat que deixarà un Deltebre i dinar en un restaurant típic
tat a antics espais agraris en declivi. pòsit durador en el teixit social i la forma Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. 
Preguntar-nos sobre l’impacte d’aquestes física de la zona, després de la seva des-
aparició fa uns quants anys: les mines de Per a més informació, truqueu al 93 256
transformacions, tant en el paisatge com 21 54 o escriviu a amics-mhcb@bcn.cat
en l’àmbit de les relacions humanes i de Bellmunt del Priorat.
ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...
LES FITES DEFENSIVES DE LA CORONA D’ARAGÓ 
Perapertusa i ens dirigim en autocar cap tat del Rosselló. L’edificació, després de
a la població de Cucunhan, on ens dei- passar per diferents etapes, acaba sent
xen temps lliure per dinar. una ciutadella defensiva de Perpinyà en
Després de l’àpat del migdia tornem a les guerres entre França i Castella durant
l’autocar i ens dirigim cap a Querbús. el segle XVI. Serà finalment  reforçada
Aquesta construcció s’alça sobre una ele- després de la signatura del tractat dels
vació rocosa. Des d’allà contemplem un Pirineus. 
bell panorama de la plana del Rosselló i Finalitzada la visita de la fortalesa, mar-
els Pirineus. Aquest castell va servir de xem cap al centre per fer una passejada
refugi a alguns càtars després de la caigu- comentada pels indrets més significatius
da de Montsegur, i se’l considera el bastió de la vila de Perpinyà. Acabem la visita a
Sortim a les 7 del matí de la plaça Ramon final de la resistència càtara. Quant a l’es- la catedral de Sant Joan. Després de dinar
Berenguer en direcció a Franca. La nos- tructura, destaquen la torre d’homenatge agafem novament l’autocar per dirigir-
tra primera visita serà el castell de poligonal i la sala d’estil gòtic primitiu, la nos a l’última construcció que visitarem:
Perapertusa, ubicat a la serralada de les volta de la qual descansa sobre un pode- el castell de Salses. Aquesta fortalesa
Corberes. Aquestes muntanyes consti- rós pilar circular que s’obre en forma de impressiona per la ubicació, la grandària
tuïen l’antiga frontera que separava els palmera. Una escala de caragol permet i el bon estat de conservació del recinte.
regnes de França i Aragó. El paisatge que pujar a una terrassa situada a la part alta L’anomenat castell de Salses representa
envolta la fortalesa resulta espectacular. de la torre d’homenatge. Allà dalt vam un bell exemple d’arquitectura militar de
Un detall que ens crida aviat l’atenció és estar una estona escoltant les explicacions transició. Aquest castell meravella pel seu
l’emplaçament, a sobre d’una cresta roco- històriques de la nostra guia. impressionant pati d’armes, entorn del
sa natural en què la fortalesa queda total- Els viatges de cap de setmana amb els qual estan disposats els allotjaments dels
ment integrada. Dos penya-segats, d’oest amics sempre coincideixen amb el canvi soldats, els magatzems i els estables. 
a est, enquadren la gegantesca muntanya d’hora. Aquesta vegada van guanyar una Acabada la visita al castell ens sobta veure
rocosa, on damunt d’un terraplè allargat hora de son. Per començar el diumenge i com, encara que només són les sis de la
es va construir Perapertusa. L’única agafar forces per a la caminada matutina, tarda, el cel es va tenyint lentament amb
manera possible d’accedir al castell és un vam prendre un bon esmorzar i a les 10 els colors taronges i vermellosos de la tar-
sinuós sender que travessa un bosc de vam marxar cap al palau dels reis de dor i ràpidament es fa de nit. El viatge
vegetació típica mediterrània. Mallorca. Quan entrem al palau ens atu- acaba i tornem a Barcelona amb la satis-
Aquest baluard defensiu consta de tres rem just al costat d’una còpia de l’atles facció del bon ambient, dels nous llocs
nivells. En el recinte baix ens sorprèn per català d’Abraham i Jafuda Cresques. coneguts i dels coneixements adquirits
la seva bellesa i simplicitat l’església romà- Després d’una improvisada xerrada de la sobre l’antiga frontera, baluards defen-
nica de Santa Maria. Després de visitar els Mercè sobre els misteris i les curiositats sius i castells perduts enmig de bells pai-
dos primers nivells accedim a la part de l’atles, ens endinsem en una història satges.
superior per l’escala de Sant Lluís. ben diferent però també interessant: la
Pugem els 60 esglaons i, una vegada a del palau dels reis de Mallorca. A mesura Marta Córdoba Jurado. Número d’Amiga
dalt, contemplem una esplèndida vista de que descobrim el palau, la visita ens reve- del Museu: 450
la zona i també Querbús, el castell que la antigues històries d’aquesta construc-
anirem a visitar a la tarda. Abandonem ció, símbol de l’època daurada del com-
10 MUHBA
Butlletí
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:44  Página 11
Avantatges
L’EXALTACIÓ DEL COLOR, LA PINTURA DE JOAQUIM MIR PROPERA PUBLICACIÓ DEL MUSEU
(1873-1940) 
Dissabte, 7 de març Albert GARCIA ESPUCHE; Josep DOLCET; Josep BORRÀS;
Visita comentada a l'exposició de Caixaforum, que es com- Joan PELLISA i Carles MAS
plementarà amb la conferència del dia 12 de març. Música i dansa. Barcelona 1700
Barcelona: Institut de Cultura,
EL PANORAMA PICTÒRIC CATALÀ: DEL MODERNISME A Museu d’Història de Barcelona,
LES PRIMERES AVANTGUARDES 2009.
Dijous, 12 de març Fruit de la recerca vinculada al pro-
Conferència a càrrec de Mercè Riera, historiadora de l’art. jecte del Born, aquest segon llibre
Tot i que inicialment la ciutat de París va esdevenir el princi- de la col·lecció La Ciutat del Born.
pal nucli artístic europeu, marcant les primeres passes de la Barcelona 1700 se centra en la
pintura catalana, en el període comprès entre 1888 i 1917 música i la dansa, que gaudien de
veurem aparèixer en el context pictòric del nostre país fi- gran protagonisme en la vida públi-
gures internacionals com la del jove Picasso i notablement ca i privada dels ciutadans. 
destacables com Rusiñol, Casas, Anglada Camarasa, Nonell o Els diferents articles, que aporten molta
Mir, les obres dels quals demostren un caràcter totalment ori- informació fins ara inèdita, palesen la rela-
ginal en el marc del context europeu. ció existent entre aquestes dues arts i
àmbits com l’econòmic o el social. Així ho
LA CIUTAT SUBTERRÀNIA demostren les dades sobre els nombrosos luthiers esta-
Diumenge, 26 d’abril blerts a la ciutat i l’exportació d’instruments o el manuscrit
Visita comentada a les clavegueres de la ciutat de Josep Faust de Potau, que es publica per primera vegada
i que reflecteix la importància de la dansa en l’educació dels
nobles de Barcelona. 
Per participar en les activitats, podeu fer 
la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé a
amics-mhcb@bcn.cat. Places limitades.
“Regala
història
C ”
ada am
e ic
n  
 q
fa u
c e
i  
 un 
r d
e e
b  
r n
à o
 u
un regal!!!
ENCARA ELS TEUS AMICS NO SÓN AMICS DEL MUHBA?
ANIMA’LS I FAREU HISTÒRIA!
Ara, més avantatges:
Presentant el carnet d’Amic/Amiga, tens un 
5% de descompte a les llibreries de La Central
www.lacentral.com
MUHBA
Butlletí 11
MUHBAButllet 16 B4:MUHBAButllet 16 B4.qxd  19/02/2009  13:44  Página 12
Informació i reserves T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.cat
Horari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i 
divendres de 10 a 14h
www.museuhistoria.bcn.cat
01 02 03 04 05 06 07
Conjunt Museu Monestir Museu Casa Centre Centre Espai Santa Centre
Monumental de Pedralbes Verdaguer d’Interpretació d’Interpretació Caterina. Centre d’Interpretació 
de la Plaça del Rei Baixada del Ctra. Església, 104 del Park Güell Històrica. d’Interpretació del Call
Plaça del Rei, s/n Monestir, 9 Vil·la Joana. Pavelló de Refugi 307 Arqueològica Placeta Manuel
08002 Barcelona 08034 Barcelona Vallvidrera Consergeria, Nou de la Rambla, Mercat de Santa Ribé, s/n
Tel.: 93 256 21 00 Tel.: 93 256 34 34 08017 Barcelona Park Güell 169 Caterina 08002 Barcelona
Horari de visita: Horari de visita: de Tel.: 93 204 78 05 Carrer d’Olot, s/n 08004 Barcelona Plaça Joan Tel.: 93 256 21 00
de dimarts a dimarts a dissabte, Horari de visita: 08024 Barcelona Tel.: 93 256 21 00 Camprubí Horari de visita:
dissabte, de 10 a 14 de 10 a 14 h. de dimarts a Tancat per obres Horari de visita: 08003 Barcelona dimecres, dijous, 
h i de 16 a 19 h. Diumenges i festius divendres, per a dissabtes i Tel.: 93 256 21 00 i divendres, de 10
Diumenges i festius de 10 a 15 h. A partir grups amb reserva diumenges d’11 Horari de visita: a 14 h.
de 10 a 15 h. A partir de l'1 d'abril, de prèvia. a 14 h. dilluns, dimarts, Dissabte , d’11 
de l'1 d'abril, de dimarts a dissabte Dissabtes, dimecres i dissabte a 18 h. Diumenges i
dimarts a diumenge de 10 a 17 h. diumenges i festius de 8.30 a 14 h. festius d’11 a 15 h.
de 10 a 20 h. Diumenges de 10 a de 10 a 14 h. Dijous i divendres Dimarts per a grups
Diumenges a partir 20 h, a partir de l’1 Dilluns, tancat. de 8.30 a 20 h. amb reserva prèvia.
de l’1 d’abril entrada d’abril entrada
gratuïta des de les gratuïta des de les
15 h. 15 h 
Dilluns, tancat. Dilluns, tancat.
MUHBA Equip de Redacció: Jordi Carrió, Anna Castellano, Encarna Cobo,
Carme García, Jaime Irigoyen, Lluisa Mañosa, Carme Miró, Ferran
Butlletí Puig, Núria Rivero, Joan Roca, Lourdes Solana. Disseny gràfic: PFP
Edició: L’Avenç Direcció: Joan Roca 
Dipòsit Legal: B.43370-20077
ISSN 2013-8253
El MUHBA compta amb el suport del Cercle del Museu: