informe-portada-2010.ai 1 28/11/11 11:05 C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública La salut a Barcelona 2010 C M Y CM MY CY CMY K C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública La salut a Barcelona 2010 Agència de Salut Pública Informe Salut 2010.indd 1 04/11/11 18:45 La salut a Barcelona 2010 Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i delegada de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona Cristina Iniesta i Blasco Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Conrad Casas i Segalà Adjunt a gerència de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Joan Ramon Villalbí i Hereter Directora de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Carme Borrell i Thió Informe Salut 2010-OK.indd 1 28/11/11 17:01 Realització: Margarida Mas i Sardà Galènia comunicació mèdica Disseny gràfi c: MUTO Fotografi es: Agència de Salut Pública de Barcelona Fredi Roig Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Impressió: PRIMER SEGONA serveis de comunicació Dipòsit Legal: B-XXXXXX-XX Desembre 2011 Paper Offset ecològic certifi cat pel Informe Salut 2010-OK.indd 2 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Coordinació general de l’informe Xavier Bartoll (ASPB). Redacció La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut Carme Borrell (ASPB). Qui som Carme Borrell (ASPB), Cristòfol Collado (DRC), Imma Cortès (ASPB), Josep Gómez (DRC), Ana Novoa (ASPB), Marta Olabarria (ASPB), Carles Salanova (DRC), Elena Santamariña (ASPB). Com vivim Lola Álamo (ASPB), Montse Bartolí (ASPB), Carme Borrell (ASPB), Carme Beni (CSB), Alejo García (ASPB), Àlex Guarga (CSB), M. Teresa Brugal (ASPB), Ester Cros (CSB), Elía Díez (ASPB), Albert Espelt (ASPB), Anna M. García (CSB), Patricia García de Olalla (ASPB), Anna Gómez (ASPB), José Gracia (ASPB), Sandra Manzanares (ASPB), Sílvia Martín (ASPB), Glòria Pérez (ASPB), Maribel Pasarín (ASPB), Víctor Peracho (ASPB), Elena Puigdevall (CSB), Montserrat Puigdollers (CSB), Marc Rico (ASPB), Elvira Torné (CSB), Cecilia Tortajada (ASPB), Imma Vallverdú (CSB), Corinne Zara (CSB), Júlia Duran (ASPB), Pau Rodríguez (ASPB), Rosa Puigpinós (ASPB). La nostra salut Carme Borrell (ASPB), Joan Artur Caylà (ASPB), Imma Cortès (ASPB), Patricia García de Olalla (ASPB), Mercè Gotsens (ASPB), Marc Marí- Dell’Olmo (ASPB), Àngels Orcau (ASPB), Laia Palència (ASPB), Glòria Pérez (ASPB), Katherine Pérez (ASPB), Maica Rodríguez-Sanz (ASPB). L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona Èlia Díez (ASPB), Albert Espelt (ASPB), Xavier Garcia-Continente (ASPB), Manel Nebot (ASPB), Maribel Pasarín (ASPB), Anna Pérez (ASPB). Brot de xarampió i cobertura vacunal Joan A. Caylà (ASPB), Patricia García de Olalla (ASPB), Sara Lafuente (ASPB). Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona Carme Beni (CSB), Àlex Guarga (CSB), Joan Llosada (CSB), Mònica Miró (CSB), Carolina Pijem (CSB), Imma Vallverdú (CSB). ASPB: Agència de Salut Pública de Barcelona. CSB: Consorci Sanitari de Barcelona. DRC: Departament de Recerca i Coneixement, Ajuntament de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 3 28/11/11 17:01 Informe Salut 2010-OK.indd 4 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Índex: La salut a Barcelona 2010 Presentació 7 5 Resum executiu 8 Resumen ejecutivo 11 Executive Summary 14 La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut 17 Qui som 19 La situació demogràfi ca 20 La situació socioeconòmica 21 Les condicions de vida 22 La mobilitat en dia feiner 24 Com vivim 27 El medi ambient 28 L’aire 28 L’aigua 30 La seguretat i la higiene dels aliments 32 La vigilància i el control de plagues urbanes 33 Els comportaments 35 El consum de drogues 35 Els serveis sanitaris 37 L’atenció primària de salut 37 L’atenció a les urgències 39 L’atenció especialitzada hospitalària 40 L’atenció sociosanitària 41 L’atenció a la salut mental 42 L’atenció a les drogodependències 43 La prestació farmacèutica 44 Les accions en salut pública 46 La vigilància dels objectius del Pla de Salut 46 La nostra salut 51 La salut sexual i reproductiva 52 La tuberculosi 53 La infecció per VIH-sida 55 Les infeccions de transmissió sexual 57 Les lesions per col·lisions de trànsit 58 La salut laboral 59 La mortalitat 61 Monogràfi cs 65 L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona 66 Brot de xarampió i cobertura vacunal 70 Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona 73 La salut a Barcelona 2010 en xifres 79 Informe Salut 2010-OK.indd 5 28/11/11 17:01 Informe Salut 2010-OK.indd 6 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Presentació En l’informe d’aquest any es presenten novament les dades de la salut 7 de la població tenint en compte el marc conceptual sobre els deter- minants socials de la salut. Aquest marc emfasitza la importància de l’entorn polític, l’entorn socioeconòmic i les condicions de vida i de treball de la població, com a factors relacionats amb la salut i les des- igualtats en salut. Alguns aspectes que es presenten posen de nou en evidència el pro- gressiu envelliment de la població, així com un canvi de tendència en el percentatge de població estrangera, que l’any 2010 disminueix després d’una dècada d’augment. Es constata també un increment de la des- ocupació i un lleuger increment de l’atur de llarga durada. Pel que fa a la contaminació de l’aire, per primer cop no s’han superat els valors límit de la mitjana anual per a les partícules PM10, mentre que s’han su- perat el nivells de NO2 en algunes estacions de mesurament. Pel que fa a les concentracions de trihalometans a l’aigua de la xarxa de distribu- ció i a les aixetes dels ciutadans de Barcelona, els valors han disminuït i se situen clarament per sota del límit legislat seguint la tendència del darrer trimestre del 2009. Respecte a les dades sobre els recursos sanitaris i la seva utilització, cal destacar la disminució de les urgències hospitalàries gràcies, en part, a l’increment de l’oferta extrahospitalària i també al desplegament dels programes de salut i escola per part dels equips d’infermeria de l’atenció primària. La progressiva implementació de la cartera de ser- veis de salut mental a l’atenció primària de salut ha permès augmentar els recursos destinats a salut mental. Entre les accions de salut pública, aquest any es presenta un resum de l’avaluació de les principals inter- vencions vigents, en què destaquen els nivells de cobertura i el grau de satisfacció assolit. Es presenta també el seguiment i l’avaluació dels objectius del Pla de salut per a l’any 2010. A continuació s’exposen els indicadors de salut. S’han assolit els objec- tius pel que fa a la reducció de la incidència de la tuberculosi, però cal continuar vigilant les infeccions per VIH, sobretot promocionant la pro- va diagnòstica especialment en els grups de risc, així com el diagnòstic precoç de les infeccions de transmissió sexual. També han disminuït les lesions per accidents de trànsit i per accidents de treball, proba- blement a causa de la menor activitat econòmica. L’esperança de vida dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona és alta i experimenta un lleuger increment, tot i que segueixen existint desigualtats pel que fa a la mortalitat en els diferents districtes i barris de la ciutat. D’altra banda, Cristina Iniesta i Blasco s’observa una disminució dels naixements i de les interrupcions involun- Delegada de Salut Pública tàries de l’embaràs, tant en les dones adultes com en les dones joves. Ajuntament de Barcelona Presidenta de l’Agència de Finalment, vull donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat Salut Pública de Barcelona en l’elaboració d’aquest informe. Informe Salut 2010-OK.indd 7 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Resum executiu Resum executiu 8 Qui som dels contaminants regulats. Per primera vegada es compleix el valor límit de la mitjana anual (40 µg/m3) per a les partícules PM10 a totes les La situació demogràfi ca estacions de mesurament. Els nivells de NO2 han superat el valor límit Segons dades del padró municipal d’habitants, anual (40 µg/m3) a les estacions de trànsit i en una estació de mesura l’any 2010 la població de Barcelona és de fons urbà. d’1.618.926 persones: 766.858 homes (47,4%) L’aigua i 852.068 dones (52,6%). Des que va començar l’onada migratòria al principi de segle, s’ha Les concentracions de trihalometans a l’aigua de la xarxa de distribució observat per primer cop l’any 2010 una reducció i a les aixetes dels ciutadans de Barcelona han disminuït durant el 2010 del nombre de persones nascudes a l’estranger i se situen clarament per sota del límit legislat (100 mg/l). L’Agència de (-1,4% respecte de l’any 2009), davallada Salut Pública de Barcelona ha detectat algunes incidències en el control que ha afectat especialment els homes entre de la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor a causa de la manca 15 i 44 anys procedents de països en vies de de neteja i manteniment de les xarxes internes d’edifi cis antics amb desenvolupament (-7,4%). dipòsits interns i/o canonades de plom. La situació socioeconòmica La seguretat i la higiene dels aliments Respecte a la situació socioeconòmica, cal Durant el 2010, l’Institut de Seguretat Alimentària ha intervingut en la assenyalar que la taxa d’atur, que s’ha incrementat detecció i gestió de 197 irregularitats alimentàries, tant originades a la respecte al 2009, continua essent l’indicador més ciutat com a fora, i causades per perills biològics per microorganismes negatiu de l’evolució del mercat laboral. Durant el (37%) i paràsits (4,2%), per la presència de residus químics per sobre 2010 s’ha observat un increment de les persones dels valors màxims permesos (18,7%), així com per irregularitats en atur de llarga durada i una disminució de la derivades de manipulacions (15,2%) i etiquetatges incorrectes (4,2%). proporció de persones aturades perceptores de La vigilància i el control de plagues urbanes prestacions o subsidis. El nombre d’incidències registrades per espècies de plaga s’ha mantingut Les condicions de vida estable al llarg de l’any 2010 i han disminuït les incidències per mosquit Els centres de serveis socials han atès el 2010 gràcies, d’una banda, a la meteorologia (factor que incideix sobre les 61.300 persones, que representen el 3,8% de condicions d’establiment i reproducció de l’espècie) i, de l’altra, a un co- la població. El problema més freqüent atès als neixement millor per part de la ciutadania sobre les mesures preventives. centres de serveis socials és de tipus econòmic Els comportaments i representa el 30% de les problemàtiques tractades. El 45% de les persones ateses són de El consum de drogues 65 anys o més, i el 66% són dones. La substància que motiva un nombre més elevat de primeres visites La mobilitat en dia feiner al Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD) en els adolescents és el cànnabis. Tot i així, el consum problemàtic es presenta en un Els anys 2009 i 2010 s’han dut a terme una percentatge molt inferior; un de cada deu menors atesos al SOD té mitjana de 6,34 milions de desplaçaments per un consum de cànnabis d’alt risc. L’alcohol és la droga que té un la ciutat. Els desplaçaments a peu o en bicicleta nombre més alt de primeres visites, i s’apropa a l’activitat generada per suposen el 41,7%; en transport públic, el 34,6%, l’heroïna als centres d’atenció i seguiment. En general, hi ha una certa i en transport privat, el 23,7%. L’ús del transport estabilització en el nombre de primeres visites en totes les substàncies. varia segons el districte i ve determinat tant per les característiques individuals com de districte. Els serveis sanitaris Com vivim L’atenció primària en salut El medi ambient L’atenció primària en salut és el primer nivell d’accés a l’assistència sanitària. Els serveis d’atenció primària de la ciutat de Barcelona durant L’aire l’any 2010 han donat cobertura al 66,8% del total de la població L’any 2010 s’ha experimentat una millora de la assignada, amb una mitjana de 3,9 visites de metge de família per qualitat de l’aire de la ciutat pel que fa al conjunt persona l‘any i de 3,7 visites per pediatre. Informe Salut 2010-OK.indd 8 28/11/11 17:01 Resum executiu Quant a la població immigrant, i per tal de Dreta, Barcelona Esquerra i Barcelona Litoral-Mar. En destaquen les 9 facilitar l’accés i la relació amb els serveis actuacions següents: al comité operatiu de Barcelona Esquerra s’ha sanitaris, l’activitat dels mediadors s’ha dut a treballat l’avaluació del programa sobre el nou model de suport a terme principalment en l’àmbit hospitalari i l’atenció primària (AP), així com la consolidació del programa sobre també en l’àmbit de l’atenció primària. la psicosi incipient; al de Barcelona Dreta, s’ha consolidat el programa de prevenció contra el suïcidi; al de Barcelona Nord,el programa per En el programa «Salut i escola» han participat els a la millora en la coordinació dels/les pacients amb problemes de professionals d’infermeria de 65 ABS, que han salut mental i comorbiditat orgànica, i al de Litoral-Mar, la millora de donat cobertura al 71,6% dels centres d’ESO. l’aliança entre els recursos de salut mental i els recursos d’addiccions, L’atenció a les urgències juntament amb els centres de dia i els hospitals de dia. Les urgències hospitalàries tendeixen a disminuir. L’atenció a les drogodependències El grup més freqüentador són les persones de més La substància que genera un nombre més elevat de pacients en de 65 anys amb patologia complexa, seguit de la tractament és l’alcohol, amb un 33,8% d’homes i un 36,6% de dones, població pediàtrica i de l’adulta. La reordenació seguida de l’heroïna, amb un 30,1% d’homes i un 25,3% de dones. El dels recursos d’urgència extrahospitalaris té com nombre absolut de morts per reacció aguda adversa a drogues il·legals a objectiu oferir a la ciutadania resultats més s’ha mantingut estable al llarg dels anys (uns 80 morts anuals), malgrat efi caços i prestar l’atenció més adequada al lloc una davallada entre els anys 2007 i 2008. més adient. La prestació farmacèutica L’atenció especialitzada hospitalària Les dones, en general, obtenen més receptes per usuari, en canvi, són Una tercera part dels centres hospitalaris els homes els qui tenen un cost per recepta més elevat. Les dones públics de Barcelona són d’alta tecnologia, fet consumeixen més calci, antiulcerosos, antidepressius i ansiolític que els que implica una prestació de serveis altament homes, entre d’altres. especialitzada. Les causes més freqüents d’hospitalització continuen essent les malalties Les accions en salut pública circulatòries, les del sistema nerviós i les dels Bona part dels programes d’intervencions que duu a terme l’ASPB òrgans dels sentits, seguides de les neoplàsies i s’orienten a col·lectius de ciutadans i ciutadanes amb més necessitats les de l’aparell digestiu. en benestar i resultats en salut. Amb les mesures d’indicadors de L’atenció sociosanitària població i de cobertura es vol donar compte del grau d’assoliment dels objectius marcats i de la reducció de les desigualtats en salut. Respecte a l’atenció sociosanitària, atesa l’evolució demogràfi ca i epidemiològica de La vigilància dels objectius del Pla de Salut la població de la ciutat, s’ha posat l’accent a A Barcelona s’assoleix un 60% dels objectius del Pla de salut de promoure polítiques d’intervenció específi ques i Catalunya per a l’horitzó 2010, dividits en tres eixos estratègics: el centrades en les persones més necessitades, des compromís intersectorial en la salut, el foment d’eleccions saludables del punt de vista de la salut, amb un sistema que dels ciutadans i la millora de la qualitat. integri tots els recursos que actuen en el territori. La nostra salut L’atenció a la salut mental La salut sexual i reproductiva A Barcelona, l’any 2010, s’han generat 4.544 ingressos a les unitats d’aguts de salut mental L’any 2009 s’observa una davallada de la fecunditat i dels avortaments i 793 ingressos a les unitats de subaguts, on les en les dones en edat fèrtil (15-49 anys) i, per primera vegada en els darrers anys, també en les dones de 15 a 19 anys. Tot i la davallada, patologies ateses més freqüents han estat els les dones que provenen de països no desenvolupats mantenen taxes trastorns esquizofrènics i els trastorns límits de superiors d’embarassos no planifi cats. la personalitat. La tuberculosi Durant el període 2007-2010 s’han consolidat els quatre comitès operatius de salut mental i La tuberculosi a Barcelona el 2010 ha augmentat un 10% respecte addiccions (COSMIA): Barcelona Nord, Barcelona del 2009 (taxa 26,5 casos/100.000 h). Aquest augment s’ha Informe Salut 2010-OK.indd 9 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Resum executiu Resum executiu 10 observat principalment a Ciutat Vella i en 8.269 col·lisions de trànsit que han ocasionat víctimes, amb 10.799 homes immigrants. Així i tot la forma clínica lesionats (6.659 homes i 4.140 dones) i 39 morts (28 homes i 11 més contagiosa de la malaltia ha continuat dones) durant les primeres 24 hores després de la col·lisió. Respecte de disminuïnt, situant-se en 7 casos/100.000 h, l’any anterior, s’ha observat una reducció del 5,5% en el nombre de assolint l’objectiu previst en el Pla de salut per a persones lesionades i del 2,5% en el nombre de morts. l’any 2010. La salut laboral La infecció per VIH-sida Respecte de l’any anterior, s’ha produït un lleuger descens en el total Malgrat la disponibilitat de la prova del VIH, hi de lesions (2,4%) i de lesions lleus (2,3%), mentre que la disminució ha massa sovint un retard en el diagnòstic de de les lesions greus i, sobretot, de les mortals, ha estat molt important la intervenció. Les dades que es presenten en (17,6% i 32,4%, respectivament). Aquesta disminució ha estat més aquest informe subratllen la importància de accentuada els dos darrers anys (sobretot el 2010), tendència molt millorar la promoció de la prova en la població probablement relacionada amb el descens de l’activitat laboral a causa general i en poblacions més vulnerables, ja que de l’actual crisi econòmica, que afecta especialment el sector de la les morts per infecció pel VIH es concentren en construcció. persones que es diagnostiquen tardanament. La mortalitat Les infeccions per transmissió sexual A Barcelona segueix la tendència de l’any 2009 d’augment en Les infeccions per transmissió sexual (ITS) es l’esperança de vida, que és de 79,2 anys per als homes i de 85,3 anys confi guren com a infeccions emergents que per a les dones. Les malalties cardiovasculars són les principals causes afecten majoritàriament homes amb pràctiques de mortalitat, seguides de les causes relacionades amb el tabac en els homosexuals. La seva prevenció i control homes i de les malalties degeneratives cerebrals en les dones. L’estudi requereixen millorar el diagnòstic precoç i l’estudi de les desigualtats socioeconòmiques i mediambientals en àrees petites de les parelles sexuals. Els metges i les metgesses (projecte MEDEA) permet conèixer detalladament els patrons de que diagnostiquen una ITS han de promoure mortalitat a les ciutats i la seva relació amb el context socioeconòmic. la prova del VIH amb l’objectiu de disminuir la Així, a Barcelona, les zones de més privació socioeconòmica han transmissió i el retard en el diagnòstic del VIH. presentat els pitjors indicadors de mortalitat. Les lesions per col·lisions de trànsit L’any 2010 s’han produït a la ciutat de Barcelona Informe Salut 2010-OK.indd 10 28/11/11 17:01 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo 11 À) executiu TELL AS Resum CIÓ EN C C (TRADU Informe Salut 2010-OK.indd 11 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo 12 ) ecutiu TELLÀ um ex AS Res CIÓ EN C UC (TRAD Informe Salut 2010-OK.indd 12 28/11/11 17:01 Resumen ejecutivo 13 ) xecutiu ASTELLÀ e C Resum IÓ EN DUCC (TRA Informe Salut 2010-OK.indd 13 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Executive Summary Executive Summary 14 executiu LÈS) sum NG Re CIÓ EN A UC (TRAD Informe Salut 2010-OK.indd 14 28/11/11 17:01 Executive Summary 15 tiu xecu NGLÈS) um e EN A Res UCCIÓ (TRAD Informe Salut 2010-OK.indd 15 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Executive Summary Executive Summary 16 executiu LÈS) sum NG Re CIÓ EN A UC (TRAD Informe Salut 2010-OK.indd 16 28/11/11 17:01 La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut L’estat de salut de la població varia en funció actuar en un àmbit més «macro», per exemple, reduint la pobresa o 17 dels grups socials i, per aquest motiu, cal valorar les desigualtats de la renda en la població, o en un àmbit més «micro», la distribució tant de la salut com dels seus focalitzant-se, per exemple, en un problema de salut en un districte determinants segons els gèneres, les classes d’una ciutat. Tal com s’ha comentat, en aquest informe es tenen socials, els territoris o les ètnies. Descriure l’estat en compte la majoria dels factors esmentats anteriorment a l’hora de salut segons els grups socials hauria de ser de descriure l’estat de salut de la població de la ciutat de Barcelona una pràctica tan habitual com la d’analitzar-lo i els seus determinants. A continuació, en una primera part de segons els grups d’edat. La justifi cació d’aquesta l’informe, es descriu «Qui som», on s’exposa la situació demogràfi ca i necessitat ve donada per la seva utilitat a l’hora socioeconòmica de la ciutat de Barcelona. La segona part detalla «Com de posar en marxa polítiques sanitàries i socials1 vivim» i engloba temes de medi ambient, els comportaments o estils adreçades a disminuir les desigualtats en salut. de vida i els serveis sanitaris i, per acabar, s’analitza «La nostra salut». En aquest darrer apartat es descriuen diversos aspectes rellevants de la Un dels models utilitzats per explicar els deter- salut per temes, com ara, la salut sexual i reproductiva, la mortalitat, els minants de la salut i les desigualtats en salut problemes de salut específi cs i les lesions per accidents. és el descrit per Dahlgren i Whitehead2 (vegeu la fi gura 1). És el model que s’ha utilitzat per a l’elaboració dels últims informes de salut a Figura 1. Model dels determinants de la salut. Barcelona. Els determinants de la salut queden distribuïts en capes d’infl uència, cadascuna de les quals infl ueix, al seu torn, sobre les altres. Al cioeconòmiques, c s, so ultura centre hi ha els factors individuals que afecten ue ls líti q Condicions i me la salut, com són l’edat, el sexe i els elements s p o de vida i treb d a ia n ll m hereditaris. Aquests factors són fi xos i no poden o ral o A b tu ser modifi cats. Al seu voltant n’hi ha d’altres que la socials i c i om s u e n r i x tàr no són fi xos i, per tant, sí que són susceptibles Xar ies vida ind d’intervenció. En una primera capa trobem els ls d e ivid ti ual estils de vida (consum de tabac, activitat física, s comportament sexual, etc.), amb una infl uèn- cia clara i directa sobre la salut de les persones. En una segona capa apareixen les infl uències socials i comunitàries, ja que la interacció amb Edat, sexe les persones de l’entorn immediat (familiars, i factors amics, veïns, etc.) també afecta la salut. A con- constitucionals tinuació, intervenen les condicions de vida i treball: l’agricultura i la producció d’aliments, l’educació, el medi laboral, l’atur, l’aigua i la hi- Font: Modifi cat de Dalghren i Whitehead2. giene sanitària, els serveis sanitaris i l’habitatge. Com a últim embolcall trobem les condicions so- cioeconòmiques (incloent-hi l’estructura social), polítiques, culturals i ambientals. Aquestes tres Referències bibliogràfi ques darreres capes d’infl uència afecten la salut de les 1 Whitehead M, Dahlgren G, Wilson L. Developing the policy persones a través de la «incorporació» (embodi- response to inequalities in health: a global perspective. A: Evans ment), concepte que fa referència a la manera T, Whitehead M, Diderichsen F, Bhuiya A, Wirth M. Challenging com incorporem biològicament el món material i inequities in health. From ethics to action. Oxford: Oxford Uni- social en què vivim. Les persones incorporen bio- versity Press; 2001. p. 309-23. lògicament les seves experiències de desigualtat 2 Dahlgren G, Whiehead M. Policies and strategies to promote des de la vida intrauterina fi ns a la mort3. equity in health. Copenhagen: World Health Organisation; 1991. 3 Krieger N. Embodiment: a conceptual glossary for epidemiology. Aquest model permet detectar els «punts J Epidemiol Comm Health 2005; 59: 350-5 d’entrada» per a l’acció. Així doncs, es pot Informe Salut 2010-OK.indd 17 28/11/11 17:01 gricu ltura i A C roducció o Ed np iments uca d al ci i ó cd’ i Med E s erveis nt al S e ua i Hsanitaris abita i tg b e Aig ene hig i s Informe Salut 2010-OK.indd 18 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Qui som Presentació 19 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut Qui som La situació demogràfi ca La situació socioeconòmica Les condicions de vida La mobilitat en dia feiner Com vivim El medi ambient L’aire L’aigua La seguretat i la higiene dels aliments La vigilància i el control de plagues urbanes Els comportaments El consum de drogues Els serveis sanitaris L’atenció primària de salut L’atenció a les urgències L’atenció especialitzada hospitalària L’atenció sociosanitària L’atenció a la salut mental L’atenció a les drogodependències La prestació farmacèutica Les accions en salut pública La vigilància dels objectius del Pla de Salut La nostra salut La salut sexual i reproductiva La tuberculosi La infecció per VIH-sida Les infeccions de transmissió sexual Les lesions per col·lisions de trànsit La salut laboral La mortalitat Monogràfi cs L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona Brot de xarampió i cobertura vacunal Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona La salut a Barcelona 2010 en xifres Informe Salut 2010-OK.indd 19 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Qui som. La situació demogràfi ca La situació demogràfi ca 20 Segons dades del padró municipal d’habitants 12,1% dels homes entre 65 i 74 anys, el 14,4% dels homes entre 75 cedides per l’Ajuntament de Barcelona, la i 84 anys, i el 21,8% dels homes de 85 anys i més. Aquestes mateixes població de Barcelona l’any 2010 és d’1.618.926 proporcions en les dones han estat considerablement més elevades: el persones: 766.858 homes (47,4%) i 852.068 23,9%, el 38,4% i el 42,5%, respectivament. dones (52,6%). L’any 2010, les persones nascudes fora de l’Estat espanyol han La distribució de la població de la ciutat per edat representat el 21,1% de la població de Barcelona, la majoria de les i sexe mostra un nombre més alt d’homes que quals són procedents de països de Amèrica Central o Amèrica del Sud de dones entre les persones menors de 45 anys, (50,8%), seguides de les procedents de països de la Unió Europea (dels mentre que la proporció de dones és superior 15 estats membres) (16%) i de països d’Àsia i Oceania (exclosos Japó, entre les de 45 anys i més, i és gairebé del doble Austràlia i Nova Zelanda) (15,9%). En menor proporció, han nascut a la en les persones majors de 74 anys. Aquestes resta de països d’Europa (8,2%), a països del Magrib (5,4%), en altres proporcions s’han mantingut al llarg dels anys, països desenvolupats (EUA, Canadà, Japó, Austràlia i Nova Zelanda) tret del grup d’edat entre 15 i 44 anys. Als anys (1,9%) i la resta de països de l’Àfrica (1,8%). Des que va començar noranta, el nombre de dones en aquest grup l’onada migratòria al principi de segle, amb el consegüent augment d’edat va ser superior al d’homes, mentre que a progressiu del nombre de persones estrangeres residents a Barcelona, causa de l’onada migratòria d’aquests últims deu l’any 2010 és el primer en què s’ha observat una reducció del nombre anys la proporció s’ha invertit (vegeu la taula 1, d’estrangers (-1,4% respecte de l’any 2009). Aquesta davallada s’ha pàgina 80). produït de forma més important en els homes entre 15 i 44 anys (-7,4%) (vegeu la fi gura 1) i ha afectat especialment els països menys Pel que fa a les persones grans, la proporció de desenvolupats. És a dir, en els homes procedents del Magrib (-12,7%) persones de 75 anys i més ha continuat amb i la resta d’Àfrica (-16,6%), d’Àsia i Oceania (-13,6%), i d’Europa, la mateixa tendència creixent. De la mateixa exclosos els 15 estats membres de la Unió Europea (-10,6%), mentre manera, la proporció de persones grans que que aquesta disminució s’ha observat en menor mesura en les persones viuen soles també ha anat en augment. Així, procedents de països de Amèrica Central i Amèrica del Sud (-4,8%), l’any 2010, 18.453 homes i 67.150 dones de 65 dels països dels 15 estats membres de la Unió Europea (-1,3%) i de la anys i més viuen sols, xifres que representen el resta de països desenvolupats (-1,3%). Figura 1. Evolució del nombre de persones nascudes a l’estranger de 15 a 44 anys per sexe. Barcelona, 2000-2010. 160.000 140.000 132.350 121.717 122.591 120.000 108.673 107.871 118.431 97.954 118.451 100.000 109.271 85.115 96.566 98.542 80.000 74.126 87.155 76.418 60.000 52.872 65.199 40.000 32.307 49.043 21.995 20.000 32.887 22.870 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes Dones Font: Padró municipal d’habitants de l’any 2010. Ajuntament de Barcelona. Nota: la reducció que s’observa l’any 2007 es relaciona amb el fet que a mig 2006 entra en vigor la resolució segons la qual la inscripció en el padró municipal d’habitants pels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent caduca si no es renova cada dos anys. Informe Salut 2010-OK.indd 20 28/11/11 17:01 nombre de persones de 15 a 44 anys Qui som. La situació socioeconòmica La situació socioeconòmica Les taxes d’activitat i d’ocupació han disminuït diferències d’edat entre els territoris), la situació més favorable per a tots 21 respecte de l’any anterior en ambdós sexes: tres indicadors es dóna a Barcelona, excepte la taxa d’activitat masculina, molt lleugerament la primera i de manera més que és més alta en el conjunt de Catalunya (vegeu el quadre 2). marcada la segona, sobretot en els homes, que ha passat de 58,2% a 55,7%. De la mateixa És ben conegut l’efecte negatiu que té la pèrdua de treball en la salut, manera que l’any 2009, els efectes de la crisi en així com la seva millora tan bon punt es torna a treballar. Algunes el mercat de treball s’han manifestat sobretot en l’augment de la taxa d’atur, que, tot i que no s’ha incrementat en la mateixa magnitud que l’any Quadre 2. Taxes d’activitat, ocupació i atur segons el sexe i anterior, ha assolit valors de 17,3% en els homes l’àmbit geogràfi c de l’any 2010. i de 15% en les dones, (vegeu el quadre 1). Taxa d’activitat Taxa d’ocupació Taxa d’atur Homes Dones Homes Dones Homes Dones En comparar els tres indicadors de Barcelona amb Catalunya i l’Estat espanyol, s’observen poques Taxes diferències en les dones dels dos primers àmbits Barcelona 67,4 54,4 55,7 46,2 17,3 15,0 territorials, mentre que a l’Estat espanyol les taxes Catalunya 70,4 55,5 57,3 46,3 18,6 16,7 femenines són, en general, més desfavorables. Espanya 68,1 52,3 54,7 41,6 19,8 20,5 Quant als homes, la situació més favorable Taxes específi ques (de 16 a 64 anys) respecte a la taxa d’activitat i la d’ocupació es dóna a Catalunya, i a Barcelona, respecte a Barcelona 83,9 74,7 69,1 63,4 17,6 15,2 la taxa d’atur. Si es tenen en compte les taxes Catalunya 84,7 70,9 68,8 59,0 18,8 16,8 específi ques (que fan referència a la població de Espanya 81,9 66,8 65,6 53,1 19,9 20,6 16 a 64 anys i que permeten corregir possibles Font: Encuesta de Población Activa. INE. Quadre 1. Evolució de les taxes d’activitat, ocupació i atur segons sexe. Barcelona 1995-2010. Taxa d’activitat Taxa d’ocupació Taxa d’atur Homes Dones Homes Dones Homes Dones 1995 63,4% 42,1% 53,2% 31,9% 16,1% 24,4% 1996 61,0% 41,5% 49,8% 32,3% 18,5% 22,2% 1997 60,6% 41,9% 51,4% 32,9% 15,3% 21,5% 1998 62,6% 40,8% 55,5% 31,8% 11,4% 22,1% 1999 59,1% 39,0% 53,5% 32,4% 9,5% 16,8% 2000 59,1% 39,0% 53,5% 34,2% 9,6% 12,3% 2001 63,8% 44,0% 58,4% 38,4% 8,6% 12,7% 2002 63,2% 44,4% 56,9% 38,3% 10,0% 13,8% 2003 66,3% 45,9% 59,6% 40,0% 10,2% 12,8% 2004 68,3% 48,4% 61,4% 42,3% 10,2% 12,6% 2005 69,7% 49,2% 65,2% 44,9% 6,5% 8,7% 2006 69,7% 51,7% 66,0% 47,5% 5,4% 8,1% 2007 67,5% 51,5% 63,2% 48,0% 6,4% 6,7% 2008 69,5% 53,1% 64,2% 49,1% 7,7% 7,6% 2009 67,7% 54,8% 58,2% 47,5% 14,1% 13,3% 2010 67,4% 54,4% 55,7% 46,2% 17,3% 15,0% Font: Encuesta de Población Activa (EPA). Instituto Nacional de Estadística. Valors anuals d’elaboració pròpia, les dades trimestrals es poden consultar al Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.es/estadistica/ catala/index.htm Nota: L’any 2005 va canviar la metodologia de l’EPA. Les dades del 2001 al 2004 s’han revisat amb la nova metodologia, no són comparables, però, amb les dels anys anteriors. Informe Salut 2010-OK.indd 21 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Qui som. Les condicions de vida La situació socioeconòmica 22 característiques de l’atur poden incrementar o el 2010 ha disminuït lleugerament el nombre de persones aturades alleugerir l’impacte sobre la salut, per exemple, de curta durada (6 mesos o menys), mentre que ha augmentat el de la durada de l’atur i el cobrament de prestacions persones que es mantenen sense feina més de 12 mesos (al gener econòmiques. Així, l’atur de llarga durada es n’eren 28.757 i al desembre 34.420). En la fi gura 2 s’observa l’evolució relaciona amb els pitjors indicadors de salut, mensual del nombre de persones aturades segons la durada de l’atur. mentre que la percepció de prestacions té un D’altra banda, també durant el 2010 s’ha produït una disminució de la efecte protector de la salut de les persones que proporció de persones en atur que perceben prestacions o subsidis: al perden la feina. Segons dades del Departament gener era d’un 72,9% i al desembre d’un 66,4%. d’Ocupació i Empresa de la Generalitat, durant Figura 2. Evolució de l’atur registrat segons la durada i el mes. Barcelona, 2010. 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total ≤ 6 mesos 6-12 mesos > 12 mesos Elaborada pel Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Les condicions de vida L’atenció social individual i familiar als persones, famílies i grups socials, especialment si es troben en situacions centres de serveis socials. de risc o d’exclusió social. Els serveis bàsics d’atenció primària són el primer El servei més important de l’atenció primària, pel que fa al volum nivell del sistema públic de serveis socials. Atenen d’activitat i al pressupost, és el Servei d’Atenció Social Individual, ciutadans i ciutadanes en difi cultats amb l’objectiu Familiar, Grupal i Comunitària. Les prestacions que ofereix de millorar el seu benestar i afavorir la seva principalment són: informar, orientar, assessorar i tractar persones, integració social. La fi nalitat principal és promoure famílies i grups, tramitar l’accés als recursos i als serveis municipals mecanismes per conèixer, prevenir i intervenir en i a altres administracions, als serveis d’atenció domiciliària, al servei Informe Salut 2010-OK.indd 22 28/11/11 17:01 Qui som. Les condicions de vida de teleassistència, etc. Aquest servei es presta 14 anys representen el 3,7% de les persones ateses, i els joves de 15 a 24 23 a la xarxa de centres de serveis socials existents anys, el 6%. Quant a l’atenció per gènere, el 66% de les persones ateses a la ciutat i és la porta d’entrada per a la resta són dones i el 34% homes. La població amb discapacitat representa el de serveis i prestacions del sistema públic de 6,7% dels usuaris del servei, valor molt similar a la prevalença de la serveis socials. La seva fi nalitat és donar solució discapacitat en la població (7,1%), vegeu la fi gura 4. a les demandes i problemàtiques presentades pels usuaris, i col·laborar amb entitats i grups El problema més freqüent atès als centres de serveis socials és de del barri per buscar conjuntament solucions tipus econòmic i representa un 30% de les situacions problemàtiques als problemes socials existents o que es poden tractades (vegeu la fi gura 3). El 18% de les persones ateses presenten generar al territori. A la ciutat hi ha 38 centres problemes relacionats amb la salut; el 16%, amb l’autonomia de serveis socials, que compten amb 551 personal; el 9%, amb qüestions laborals, i el 7%, amb l’habitatge. A professionals1 (treballadors socials, educadors, Ciutat Vella els problemes de tipus econòmic representen el 38% del psicòlegs i personal de suport administratiu) total dels problemes tractats, en contraposició amb el districte de Les que donen servei a tota la població de forma Corts, on no arriben al 19% del total de problemes tractats al territori territorialitzada. i on, en canvi, els problemes relacionats amb l’autonomia personal, les malalties cròniques i la salut en general representen prop del 50% de De les dades d’activitat del servei corresponents l’activitat. Les persones ateses pel servei han presentat, de mitjana, 2,2 a l’any 2010 es poden destacar les qüestions problemes; les persones residents al districte de Sarrià-Sant Gervasi, següents: l’any 2010 el servei ha atès 61.300 1,7 problemes, i els ciutadans i ciutadanes de Ciutat Vella, una mitjana persones, el 3,8% de la població, i el districte de 3,3. Finalment, el nombre d’unitats d’atenció (entrevistes, reunions, de Ciutat Vella ha estat el districte amb la taxa gestions, etc.) per usuari, a escala de ciutat, ha estat de 3,2. A Ciutat d’utilització del servei més elevada (7,1%). A Vella les persones ateses han rebut 4,5 unitats d’atenció. A l’altre l’altre extrem se situa el districte de Les Corts, on extrem es troba el districte de Nou Barris, on les persones ateses han només el 2% de la població ha fet ús del servei. Si rebut de mitjana 2,7 unitats d’atenció. ens fi xem en l’edat, el 45% de les persones ateses pel servei són de 65 anys i més; els infants fi ns a 1 El 31 de desembre de 2010. Figura 3. Problemàtiques presentades per les Figura 4. Col·lectius atesos pel Servei d’Atenció Social Individual persones ateses als centres de serveis socials. i Familiar. Barcelona, 2010. Barcelona, 2010. 70% 65,8 3,8% 2,4% 60% 6,3% 52’0 29,7% 50% 6,6% 45,0 40% 7,9% 30% 27,0 20,5 20% 18,1 9,3% 12,1 10% 9,0 6,0 7,1 6,7 18,2% 3,7 0% 15,8% Economia Personal Salut Habitatge Autonomia Funcional Social Laboral Jurídic-Legal % sobre població total % sobre persones ateses Font: Àrea d’Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona. Font: Àrea d’Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 23 28/11/11 17:01 Infants (0-14) Joves (15-24 anys) Gent Gran (65 i +) Dones Nacionalitat estrangera Persones amb discapacitat La salut a Barcelona 2010 Qui som. La mobilitat en dia feiner La mobilitat en dia feiner 24 Segons dades de l’Enquesta de mobilitat en dia Sant Andreu i Nou Barris són els districtes amb menor mobilitat (7,0% i feiner de Barcelona (EMEF), que duu a terme 6,1%, respectivament). anualment l’Ajuntament de Barcelona, els anys 2009 i 2010 s’han fet una mitjana de 6.338.456 Respecte a la mobilitat a peu o en bicicleta, és el districte de Nou Barris el desplaçaments per la ciutat. Els desplaçaments a que presenta la major mobilitat en aquest mitjà de transport en homes peu o en bicicleta suposen el 41,7% del total de (vegeu el quadre 3), de manera que el 42,5% dels desplaçaments que desplaçaments; els desplaçaments en transport els homes fan per aquest districte són a peu o en bicicleta, mentre públic suposen el 34,6%, i els desplaçaments en que a Sants-Montjuïc és qui presenta la major mobilitat a peu o en transport privat, el 23,7%. L’Eixample i Sant Martí bicicleta en dones (50,8%). Els barris amb menor mobilitat a peu o són els districtes amb major mobilitat, ja que el en bicicleta són Sarrià-Sant Gervasi en els homes (26,1%) i Les Corts 22,8% i el 12,7% dels desplaçaments totals de en les dones (33,3%). En canvi, pel que fa a la mobilitat en transport la ciutat, respectivament, han estat amb origen públic, el districte de Ciutat Vella presenta la major mobilitat en aquest i/o destí en aquests districtes. Els districtes de mitjà de transport en homes (45%) i l’Eixample en les dones (50,8%). Quadre 3. Desplaçaments en un dia feiner segons mode de transport, districte i sexe. Barcelona, 2009-2010. Peu + Bici Transport públic Transport privat Homes Ciutat Vella 111.687 33,9% 145.844 45,0% 67.429 21,1% Eixample 266.950 28,3% 391.898 41,4% 286.195 30,3% Sants-Montjuïc 151.766 33,4% 128.880 28,3% 174.620 38,4% Les Corts 92.217 28,9% 116.259 36,1% 112.107 35,1% Sarrià-Sant Gervasi 101.294 26,1% 120.068 31,1% 164.595 42,8% Gràcia 88.265 31,6% 100.897 37,2% 84.499 31,3% Horta 106.413 32,1% 110.208 32,9% 117.545 35,1% Nou Barris 110.287 42,5% 69.055 26,6% 80.573 31,0% Sant Andreu 112.541 37,5% 86.779 29,0% 100.817 33,6% Sant Martí 166.188 32,5% 177.819 34,8% 167.405 32,8% Total 1.309.778 33,5% 1.448.650 33,7% 1.356.715 32,8% Dones Ciutat Vella 125.161 42,1% 146.501 48,8% 28.394 9,2% Eixample 364.993 36,4% 510.467 50,8% 129.268 12,9% Sants-Montjuïc 190.545 48,2% 157.071 39,6% 48.415 12,3% Les Corts 115.028 33,3% 157.229 45,6% 72.889 21,3% Sarrià-Sant Gervasi 155.663 33,8% 184.081 39,9% 121.965 26,4% Gràcia 175.206 47,1% 142.507 38,0% 56.194 14,9% Horta 148.551 37,7% 178.918 44,7% 70.246 17,6% Nou Barris 117.360 43,0% 100.135 41,8% 41.665 15,3% Sant Andreu 133.586 43,6% 114.788 38,7% 51.445 17,7% Sant Martí 264.741 46,0% 225.432 39,1% 86.049 14,9% Total 1.793.362 40,1% 1.919.351 41,7% 713.409 18,2% Font: Enquesta de mobilitat en dia feiner de Catalunya, 2009-2010. Nota: %: percentatge d’homes i de dones que es desplacen en cada mode de transport i per un districte respecte el total de desplaçaments en aquell districte. Informe Salut 2010-OK.indd 24 28/11/11 17:01 Qui som. La mobilitat en dia feiner Els districtes amb menor mobilitat en transport del districte, la densitat de població o el nombre de carrers, poden 25 públic són Nou Barris en els homes (26,6%) i explicar, en part, l’ús més freqüent d’un o d’un altre mitjà de transport Gràcia en les dones (38%). Per acabar, pel que en els diferents districtes. Així mateix, cal tenir en compte que factors fa a la mobilitat en transport privat, el districte de condicionants, com la disponibilitat de transport públic o de vehicle Sarrià-Sant Gervasi presenta la major mobilitat privat, també varien segons el districte. Aquesta relació es pot observar en aquest mitjà de transport en homes i en en comparar la mobilitat dels districtes amb les seves característiques dones (42,8% i 26,4%, respectivament), i Ciutat d’entorn (vegeu el quadre 4). Els districtes on s’observa una elevada Vella, la menor (21,1% i 9,2%). mobilitat a peu o bicicleta, com poden ser Nou Barris i Ciutat Vella, són districtes que presenten una elevada proporció de zones per En els darrers anys, s’ha posat de manifest que a vianants, de verd urbà i de nombre de carrers per hectàrea de tant les característiques individuals de la persona superfície, així com una baixa proporció de turismes per habitant. A que es desplaça com les característiques de més, als districtes amb una elevada mobilitat en transport públic, com l’entorn per on es mou determinen l’elecció del Ciutat Vella o l’Eixample, s’observa un elevat nombre de parades de mitjà de transport. Tant els factors relacionats metro i d’autobús per hectàrea de superfície. Per acabar, els districtes amb l’entorn construït, com poden ser les zones on s’observa una elevada mobilitat en transport privat, com Sarrià- per a vianants o els metres de vorera, com Sant Gervasi o Les Corts, són també on s’hi troba una baixa densitat els factors més indicatius de la connectivitat poblacional i un nombre més elevat de turismes per habitant. Quadre 4. Variables d’entorn relacionades amb la mobilitat segons districte. Barcelona, 2009. Densitat Zones per Nombre Zones Nombre Nombre Nombre poblacional a vianants carrers verdes turismes parades parades metro autobus Ciutat Vella 252,0 5,34 1,30 14,49 0,24 0,03 0,28 Eixample 360,0 0,84 0,16 6,62 0,38 0,04 0,34 Sants-Montjuïc 80,0 0,17 0,21 13,09 0,34 0,01 0,13 Les Corts 138,0 0,36 0,37 12,16 0,46 0,01 0,24 Sarrià-Sant Gervasi 72,0 0,19 0,29 4,73 0,50 0,00 0,17 Gràcia 296,0 1,26 0,80 9,29 0,35 0,01 0,37 Horta 144,0 0,27 0,39 10,24 0,37 0,01 0,24 Nou Barris 212,0 0,81 0,44 14,09 0,34 0,02 0,26 Sant Andreu 225,0 1,23 0,53 8,42 0,35 0,02 0,25 Sant Martí 220,0 1,01 0,38 15,88 0,35 0,02 0,23 Total 160,0 0,71 0,38 10,54 0,36 0,01 0,21 Font: Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Densitat poblacional: nombre d’habitants per cada hectària de superfície. Zones per a vianants i zones verdes: nombre d’hectàries de zones per a vianants/ verdes per cada hectària de superfície. Nombre de carrers/ parades metro/ parades autobus: nombre de carrers/parades per cada hectària de superfície. Nombre de turismes: nombre de turismes per cada habitant. Informe Salut 2010-OK.indd 25 28/11/11 17:01 Informe Salut 2010-OK.indd 26 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Com vivim Presentació 27 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut Qui som La situació demogràfi ca La situació socioeconòmica Les condicions de vida La mobilitat en dia feiner Com vivim El medi ambient L’aire L’aigua La seguretat i la higiene dels aliments La vigilància i el control de plagues urbanes Els comportaments El consum de drogues Els serveis sanitaris L’atenció primària de salut L’atenció a les urgències L’atenció especialitzada hospitalària L’atenció sociosanitària L’atenció a la salut mental L’atenció a les drogodependències La prestació farmacèutica Les accions en salut pública La vigilància dels objectius del Pla de Salut La nostra salut La salut sexual i reproductiva La tuberculosi La infecció per VIH-sida Les infeccions de transmissió sexual Les lesions per col·lisions de trànsit La salut laboral La mortalitat Monogràfi cs L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona Brot de xarampió i cobertura vacunal Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona La salut a Barcelona 2010 en xifres Informe Salut 2010-OK.indd 27 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. El medi ambient L’aire 28 De l’avaluació de la qualitat de l’aire per a l’any estancament dels nivells d’aquest contaminant, especialment clar a les 2010 es pot destacar que, per primera vegada, estacions de trànsit intens (vegeu la fi gura 2, pàgina 29) i un canvi en es compleix el valor límit anual (40 µg/m3) per la relació de concentració de NO2/NOx, coherent amb les variacions de a les partícules PM10 a totes les estacions de la composició del trànsit i l’increment dels vehicles de major emissió mesurament de la ciutat i detectant-se un de NO2. descens general dels nivells respecte de l’any anterior, que se situen en un rang entre els 25,2 Cal recordar que els nivells de les partícules PM10 i del NO2 van µg/m3 a l’estació de fons urbà de la Vall d’Hebron comportar que la Generalitat de Catalunya declarés diversos municipis i els 34,0 µg/m3 de l’estació de trànsit moderat de com a zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, entre els Sants (vegeu la fi gura 1). D’altra banda, tampoc quals hi ha la ciutat de Barcelona, i aprovés l’any 2007 el Pla d’actuació no se sobrepassen els 35 dies permesos de valor per a la millora de la qualitat de l’aire. límit diari (50 µg/m3) a cap de les estacions. Tanmateix, a l’estació de mesurament de Sants, En relació amb la resta de contaminants, segueix la tendència dels darrers se superen lleugerament (51,3 µg/m3) els 50 µg/ anys i es compleixen els corresponents valors límit o valors objectiu m3 del percentil 90,4, considerat com el valor establerts per la Directiva 50/2008/CE i el nou Reial decret 102/2011 límit diari. per als gasos (CO, SO2 i O3), els metalls (Cd, Ni, As i Pb), els hidrocarburs aromàtics policíclics (benzo[a]pirè) i les partícules fi nes (PM2,5). Respecte del diòxid de nitrogen (NO2), els nivells segueixen superant el valor límit anual (40 µg/ Finalment, cal remarcar que durant l’any 2010 s’ha completat la xarxa m3) a totes les estacions de trànsit de la ciutat d’estacions de mesurament de PM2,5 a la ciutat amb la incorporació (Gràcia-Sant Gervasi: 64 µg/m3, Poblenou: 45 de dos nous punts de trànsit molt intens (plaça Universitat i Gràcia- µg/m3, Sants: 41 µg/m3) i, fi ns i tot, a l’estació Sant Gervasi) i un de moderat (Poblenou). Els nivells anuals d’aquest de fons urbà de Ciutadella (46 µg/m3). Tot i això, contaminant fan palesa la infl uència que té el trànsit en els nivells de no s’ha produït cap superació del valor límit partícules més fi nes, que són un 30% superiors a les estacions de trànsit horari (200 µg/m3). Els darrers anys s’observa un molt intens respecte a les estacions de fons urbà. Figura 1. Evolució de la mitjana anual en µg/m3 de partícules PM10 per estació de mesurament. Barcelona, 2003-2010. 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VL MDT Eixample1 Gràcia-Sant Gervasi Plaça Universitat Poblenou Sants Zona Universitària Vall d’Hebron Lluís Solé i Sabarís2 IES Goya IES Verdaguer Font: Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental. Notes: valor límit (VL) = 40 µg/m3. MDT (marge de tolerància). 1L’estació de l’Eixample ha estat temporalment fora d’ús durant l’any 2009 i 2010 per motiu d’obres. 2L’estació Lluís Solé i Sabarís va canviar l’any 2009 el mètode d’anàlisi i la seva ubicació. Informe Salut 2010-OK.indd 28 28/11/11 17:01 Dades en g/m3 Com vivim. El medi ambient Figura 2. Evolució de la mitjana anual en µg/m3 de diòxid de nitrogen (NO2) per estació de mesurament. Barcelona, 29 2001-2010. 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VL MDT Eixample1 Gràcia-Sant Gervasi Poblenou Sants Ciutadella Vall d’Hebron Font: Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental. Notes: valor límit (VL) = 40 µg/m3. MDT (marge de tolerància). L’estació de l’Eixample ha estat temporalment fora d’ús durant l’any 2009 i 2010 per motiu d’obres. Informe Salut 2010-OK.indd 29 28/11/11 17:01 Dades en g/m3 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. El medi ambient L’aigua 30 L’aigua de consum de proveïment públic aigua d’origen Ter, que abasta una part de Nou Barris i Sant Andreu (~10%), i la resta de la ciutat on es distribueix aigua amb una barreja L’ASPB, en qualitat d’autoritat sanitària a variable d’ambdós orígens (zona D, ~70%). Barcelona, té encomanades dues funcions principals: supervisar el desplegament del La posada en marxa l’any 2009 de noves tecnologies a les plantes de programa d’autocontrol i els controls analítics que potabilització que tracten l’aigua d’origen Llobregat ha produït una realitza l’entitat gestora, així com vigilar la qualitat reducció molt considerable de les concentracions totals de trihalometans de l’aigua subministrada mitjançant la realització (THM, suma de bromoform, dibromoclorometà, bromodiclorometà i d’analítiques periòdiques addicionals. Per complir cloroform) a les zones que històricament han mostrat concentracions amb això, l’any 2010 s’han realitzat més de 550 més altes (zones B i D). Així, les concentracions de THM determinades controls analítics, dels quals 63 corresponen durant el 2010 a diferents fonts públiques i dipòsits de les zones B i D a anàlisis completes en què es mesuren els són molt més baixes que les observades en anys precedents, s’igualen 46 paràmetres legislats 1, amb l’objectiu de a les existents a la zona E i se situen clarament per sota del límit comprovar que no es produeix cap incompliment paramètric legislat (100 µg/l a partir de l’any 2009), (vegeu la fi gura 3). de la qualitat de l’aigua distribuïda a la ciutat. D’altra banda, l’ASPB durant el 2010 ha endegat un estudi per Els trihalometans a l’aigua de consum determinar els nivells de THM a les aixetes dels ciutadans. S’han agafat 110 mostres en aixetes d’edifi cis públics, comerços i habitatges. La La distribució d’aigua de consum a Barcelona es concentració mitjana obtinguda es mostra també en la fi gura 3, en divideix geogràfi cament en tres zones: la zona què s’observa com també es troba per sota del límit legal de 100 µg/l. B, amb aigua d’origen Llobregat que abasta una part dels districtes de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella (~20% del consum total); la zona E, amb 1 Reial decret 104/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de l’aigua de consum humà (BOE 45, de 21/02/2003). Figura 3. Concentració mitjana del total de trihalometans determinat per Aigües de Barcelona (AGBAR) i per l’ASPB. Barcelona, 2007-2010. 200 180 160 Límit vigent fins al 2008: 150 g/l 140 120 Límit vigent a partir del 2009: 100 g/l 100 80 60 40 20 0 2007 2008 2009 2010 n (Zona B) = 11 n (Zona B) = 11 n (Zona B) = 13 n (Zona B) = 16 n (Zona D) = 34 n (Zona D) = 38 n (Zona D) = 35 n (Zona D) = 35 n (Zona E) = 7 n (Zona E) = 13 n (Zona E) = 10 n (Zona E) = 12 n (Aixeta consumidor) = 110 Zona B Zona D Zona E Aixeta consumidor Font: Gestora del subministrament d’aigua de consum a Barcelona (AGBAR) i Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: n = nombre de mostres. Informe Salut 2010-OK.indd 30 28/11/11 17:01 Concentració ( g/l) Com vivim. El medi ambient Figura 4. Targetó informatiu sobre el servei La qualitat de l’aigua a les aixetes de la ciutadania 31 de control de la qualitat de l’aigua de consum a l’aixeta del consumidor. L’ASPB va endegar l’any 2004 un programa anual de control a l’aixeta dels habitatges per verifi car que la qualitat de l’aigua de consum, garantida per l’entitat gestora en el punt d’entrada als edifi cis, no empitjorés en passar per la xarxa interna (article 20 del Reial decret 140/2003). Durant el període 2004-2010 s’han recollit un total de 2.188 mostres d’aigua en edifi cis públics, comerços i habitatges de la ciutat. El 6,8% del total de les mostres presentava algun resultat que no s’ajustava als valors legislats (vegeu el quadre 1). Gran part de les incidències són ocasionades per l’existència de xarxes internes antigues o amb dipòsits interns en què la manca de manteniment i d’higiene pot provocar el consum del clor de l’aigua i les proliferacions microbiològiques. L’existència de canonades internes de plom o ferro, sobretot en edifi cis anteriors al 1980, pot provocar l’alliberament d’aquest metall a l’aigua i l’assoliment de concentracions superiors al límit legislat. L’ASPB ha elaborat un targetó informatiu sobre aquest servei que ofereix a la ciutadania (vegeu la fi gura 4). Qualsevol persona que estigui interessada a dur a terme aquesta anàlisi, pot sol·licitar-ho a l’adreça d’Internet www.aspb.cat o presencialment al registre de l’ASPB (pl. Lesseps, 1). Quadre 1. Resultats dels paràmetres determinats a l’aixeta dels consumidors i percentatge de mostres que han presentat anomalies o incompliments. Barcelona, 2004-2010. Paràmetre Nombre Concentracions Límit % mostres amb anomalies mostres (mín.–màx.) paramètric1 o incompliments Amoni (mg/l) 2.186 (< 0,1–0,4) > 0,5 0,0% Bacteris coliformes (ufc/100 ml) 2.183 (< 1–4.200) > 0 2,2% Clor lliure residual (mg/l) 1.795 (0,0–2,0) < 0,22 1,6% > 1 0,2% Color (mg/l Pt/Co) 2.187 < 5 > 15 0,0% Conductivitat (µS/cm) 2.188 (70–2.250) > 2.500 0,0% Coure (µg/l) 2.188 (< 0,04–1,9) > 2 0,0% Crom (mg/l) 2.188 (< 5–13) > 50 0,0% Escherichia coli (ufc/100 ml) 2.183 (< 1–120) > 0 0,4% Ferro (µg/l) 2.188 (< 40–959) > 200 0,9% Níquel (µg/l) 2.188 (< 5–64) > 20 0,1% Olor (índex de dilució a 25 ºC) 1.396 (0–3) > 3 0,0% pH 2.188 (6,6–8,4) < 6,5/ > 9,5 0,0% Plom (µg/l) 2.188 (< 5–139) > 25 2,7% Sabor (índex de dilució a 25 ºC) 1.396 (0–3) > 3 0,0% Terbolesa (UNF) 2.180 (< 0,2–8,3) > 5 0,3% Font: Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental de l’ASPB. Notes: 1Annex I del Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. 2 Programa de vigilància i control sanitari de les aigües de consum humà de Catalunya (PVISACH). Informe Salut 2010-OK.indd 31 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. El medi ambient La seguretat i la higiene dels aliments 32 La missió de l’Institut de Seguretat Alimentària sigui segur per al consumidor, per exemple: la presència de perills (ISAL) és la vigilància i el control a Barcelona biològics, físics o químics, els defectes en les dates de caducitat o de dels aliments i dels establiments alimentaris consum preferent, els defectes en la marca sanitària o d’identifi cació, (les indústries, el comerç majorista i minorista, la presència d’ingredients al·lergògens no declarats o d’additius i la restauració comercial i social). Aquesta no permesos o en nivells superiors als autoritzats, etc. També es missió es materialitza en diverses actuacions: inspeccions sanitàries, auditories dels sistemes d’autocontrol basats en l’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC) de les empreses, presa Figura 5. Nombre d’intervencions de l’ASPB segons l’origen de mostres, tramitacions del registre sanitari i territorial de la irregularitat. Barcelona, 2010. d’autoritzacions sanitàries, emissió de certifi cats, realització d’informes diversos, intervencions Total 197 en brots de toxiinfeccions alimentàries i gestió 41 (20,8%) de denúncies, irregularitats i alertes sanitàries. Entre altres actuacions, durant el 2010 s’han fet 69 (35,0%) 8.602 inspeccions, 61 auditories APPCC, s’han pres 426 mostres prospectives d’aliments dins el Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments (IQSA) i 498 mostres ofi cials. A més, s’han fet inspeccions permanents als Barcelona mercats centrals i a l’escorxador de Mercabarna. 34 (17,3%) Resta de Catalunya Resta de l’Estat espanyol Una de les activitats vinculades és la gestió de les irregularitats detectades en els aliments. Es Resta de la UE 53 considera irregularitat qualsevol no-conformitat (26 9%) en un producte alimentari que fa que no Font: Registres de vigilància i control de l’ISAL. Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 6. Nombre d’intervencions en irregularitats alimentàries segons el tipus i l’àmbit territorial de detecció i origen. Barcelona, 2010. 50 Total 197 45 43 40 35 33 29 30 27 25 18 20 16 15 10 9 8 4 4 4 5 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 Perills Perills Perills Etiquetatge Documental Manipulació Additius químics microbiològics biològics (paràsits) no autoritzats Entrada Interna Sortida Font: Registres de vigilància i control de l’ISAL. Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: Entrada: detectades fora de BCN, però originades a BCN; interna: detectades a BCN i originades a BCN; sortida: detectades a BCN, però originades fora de BCN) Informe Salut 2010-OK.indd 32 28/11/11 17:01 Com vivim. El medi ambient consideren irregularitats les no-conformitats que problemes d’etiquetatge, 1 a la manipulació incorrecta dels aliments 33 suposen un incompliment normatiu sense risc i 4 a irregularitats documentals. D’altra banda, l’ISAL ha detectat 43 per a la salut com, per exemple, alguns defectes irregularitats, totes elles relatives a perills microbiològics i evidenciades d’etiquetatge. arran del programa IQSA, que han requerit actuacions dels mateixos inspectors a Barcelona (irregularitats de tràmit intern). Durant l’any 2010 s’ha gestionat o intervingut en un total de 197 irregularitats alimentàries (vegeu Finalment, les 128 irregularitats restants detectades per l’ISAL i la fi gura 6, pàgina 32). D’aquestes irregularitats, notifi cades a l’APS corresponien a productes procedents d’establiments 26 corresponen a notifi cacions de l’Agència de alimentaris radicats fora de Barcelona (irregularitats defi nides com de Protecció de la Salut de la Generalitat de Catalunya sortida), de les quals 53 afectaven l’àmbit de Catalunya, 34 la resta (APS) sobre irregularitats detectades fora de de l’Estat i 41 la resta de la Unió Europea (vegeu la fi gura 5, pàgina l’àmbit territorial de Barcelona, però originades 32). Pel que fa a la seva naturalesa, 18 feien referència a problemes a Barcelona, i que han requerit l’actuació d’etiquetatge, 4 a documentació defi cient o incorrecta, 29 a una inspectora a la nostra ciutat (irregularitats manipulació incorrecta dels aliments, 1 a l’ús no-autoritzat d’additius defi nides com d’entrada): 4 feien referència alimentaris, 33 a perills químics, 16 a perills microbiològics i 27 a perills a perills químics, 8 a perills microbiològics, 9 a biològics, fonamentalment per paràsits. La vigilancia i el control de plagues urbanes El medi urbà és un ecosistema relativament re- territori i d’estudis ad hoc. Seguidament, s’integra aquesta anàlisi a cent on diverses espècies d’animals s’hi han la planifi cació de les estratègies d’intervenció i a l’execució de plans adaptat perfectament. Tanmateix, aquest d’actuació, amb la coparticipació dels gestors del territori. Finalment, ecosistema està poc estructurat i no presenta es retroalimenta el procés mitjançant la implementació de les àrees l’estabilitat biològica necessària per a la seva de millora detectades durant el seu desenvolupament. Les àrees de autoregulació. Aquest fet provoca que algunes millora s’utilitzen com les unitats de gestió per a la consecució dels espècies proliferin en excés sense cap tipus de objectius del programa de vigilància i control de plagues ambientals i control biològic i que prenguin, a vegades, la del programa de vigilància i control d’aus salvatges urbanes. consideració de plagues pel fet que interfereixen negativament en les activitats humanes, ocasio- Durant el 2010 s’han gestionat un total de 1.561 incidències per nen danys estructurals i generen riscs per a la plagues a la via pública. El 33% de les incidències han estat per múrids, salut de les persones. el 16% per paneroles, el 14% per mosquits, el 19% per coloms, el 8% per gavines i el 10% restant s’ha distribuït entre altres espècies. El procés de vigilància i control de plagues urbanes a la ciutat de Barcelona es porta a El nombre total d’incidències registrades han representat una disminució terme, en primer lloc, amb l’anàlisi de la situació d’un 1,8% respecte a les incidències gestionades l’any anterior. Les a partir del desplegament d’equips tècnics pel plagues responsables d’aquest descens han estat els coloms (-2%) i Informe Salut 2010-OK.indd 33 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. El medi ambient La vigilancia i el control de plagues 34 mosquits (-34%), mentre que la resta de registres condicions d’establiment i reproducció de l’espècie i, de l’altra, amb un han experimentat un increment com ara els millor coneixement de la ciutadania sobre la seva ecologia. múrids (11%), les paneroles (4%), les gavines (5%), les cotorres (160%) i altres plagues (16%) El nombre d’incidències per múrids i paneroles, tot i el seu increment, (vegeu la fi gura 7). es considera acceptable en comparació de l’evolució d’aquests registres en els darrers cinc anys. Pel que fa a l’apartat d’altres plagues, L’anàlisi de les dades ha posat de manifest el la diversitat en el tipus d’espècie, així com la susceptibilitat als factors descens en el nombre d’incidències per coloms, externs, ha confi rmat la tendència oscil·lant d’aquest registre durant que ha confi rmat la tendència detectada en els darrers anys. En el cas dels gavians es confi rma la tendència dels els darrers anys gràcies al replantejament darrers anys, fruit de l’establiment i la dispersió de l’espècie durant el del programa de vigilància i control. El fort període de reproducció. Quant a les incidències relacionades amb les descens del nombre d’incidències per mosquit cotorres, l’augment percentual registrat no és representatiu, atès que s’ha correlacionat, d’una banda, amb la del total d’incidències registrades només 13 corresponen a aquesta meteorologia, factor que incideix sobre les espècie. Figura 7. Evolució del nombre d’incidències per múrids i altres plagues, i de l’activitat en visites preventives dels programes de control integrat. Barcelona, 2006-2010. 2.000 1.800 149 195 85 135 1.600 85 159 67 126 76 372 1.400 132 380 260 302 1.200 292 238 365 1.000 284 331 217 800 231 243 258 261 258 600 400 696 619 635 526 559 200 0 2006 2007 2008 2009 2010 Múrids Paneroles Mosquits Coloms Gavians Altres Font: Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes, Agència de Salut Pública de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 34 28/11/11 17:01 Nombre Incidències Com vivim. Els comportaments El consum de drogues El Servei d’Orientació de Drogues (SOD), un factors de risc associats al consum de drogues) i la indicada (tipus 35 recurs per als adolescents i joves a la ciutat de prevenció orientada a individus que presenten signes inicials de problemes associats al consum de substàncies) 4, i el tractament precoç L’Enquesta ESTUDES (d’àmbit estatal 1 o de joves, amb un cert solapament amb altres programes. Per aquest autonòmic 2) i l’Enquesta FRESC3 (d’àmbit motiu, el 2008 es va reformular amb l’objectiu de buscar un millor local) donen a conèixer periòdicament les encaix amb altres serveis existents a la ciutat. Des d’aleshores es tendències de consum de drogues en la població treballa amb un model d’intervenció breu orientat a prevenir el consum escolaritzada de 14 a 18 anys. Les substàncies problemàtic de substàncies addictives en adolescents amb experiència més consumides pels adolescents són l’alcohol, de consum. el tabac i el cànnabis, seguit de més lluny pels hipnosedants sense prescripció mèdica i la El mateix any 2008, es va iniciar el Programa de mesures alternatives cocaïna. Les prevalences de consum dels darrers (PMA). Aquest programa és el resultat de combinar una intervenció 30 dies d’aquestes substàncies són de 55,1%, de prevenció universal centrada en el control de l’oferta de drogues 37,3%, 23,1%2, 3,1% i 1,5%, respectivament 2. (normativa legal i treball amb els cossos de seguretat per fer-la complir), amb una intervenció de la prevenció indicada centrada en el control de Per abordar les diferents situacions que el la demanda (intervenció breu als menors denunciats). consum d’alcohol i altres drogues provoquen en els adolescents, l’any 2000 es va crear el Servei Així doncs, actualment, coexisteixen dins del SOD dos subprogrames: d’Orientació sobre Drogues (SOD). El seu objectiu el PMA, que ofereix als menors denunciats per consum i/o tinença era respondre a les demandes d’informació i de drogues il·legals als espais públics la possibilitat de substituir la orientació dels menors de 21 anys i de les seves sanció administrativa per un programa psicoeducatiu, i el Programa famílies, habitualment centrades en problemes d’Informació i Orientació (PIO) per a adolescents, joves i les seves de consum de cànnabis sense una dependència famílies. establerta. A la pràctica, les competències d’aquest servei se situaven a cavall entre la Per poder valorar si hi ha algun tipus de consum de risc d’alcohol o prevenció selectiva (prevenció dirigida a subgrups cànnabis es fa un cribratge universal mitjançant el qüestionari Alcohol poblacionals que es consideren exposats a certs Use Disorders Identifi cation Test (AUDIT-C)5 i l’escala Cànnabis Abuse Figura 8. Substàncies consumides en els 30 dies anteriors a la primera visita per les persones ateses al Servei d’Orientació sobre Drogues segons el subprograma d’atenció. Barcelona, del juliol de 2008 al desembre de 2010. 90% 86,1% 81,6% 80% 70% 60% 54,3% 52,8% 50% 43,5% 41,7% 40% 30% 20% 10% 7,1% 1,0% 1,1% 2,9% 0% Programa Mesures Alternatives (PMA) Programa Informació i Orientació (PIO) Cannabis Tabac Alcohol Cocaïna Altres drogues Font: Sistema d’Informació sobre Drogues. Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 35 28/11/11 17:01 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. Els comportaments El consum de drogues 36 Screening Test (CAST)6, respectivament. També es duu a terme un cribratge de trastorn mental Referències bibliogràfi ques associat mitjançant el qüestionari Problem 1 Plan Nacional sobre Drogas. Encuesta estatal sobre el uso de dro- Oriented Screening Instrument for Teenagers gas en estudiantes de secundaria (ESTUDES). Madrid: Ministerio (POSIT)7. de Sanidad y Políticas Sociales, 2009. Disponible en http://www. pnsd.msc.es/Categoria2/observa/pdf/Estudes2008.pdf. Des del juliol de 2008 fi ns al 30 de desembre 2 Plan Nacional sobre Drogas. Resultats per a Catalunya de l’enquesta de 2010 s’han atès 1.010 persones de 14 a 21 estatal sobre consum de drogues en estudiants d’educació secun- anys. Les característiques generals més freqüents dària (ESTUDES), 2008. Departament de Salut. Generalitat de Ca- correspondrien a ser home (81,8%), menor talunya, 2009. Disponible en http://www.gencat.cat/salut/depsa- d’edat (79,4%), de nacionalitat espanyola lut/html/ca/dir2267/estudes2008.pdf (84,4%) i cursant estudis (78,9%). La substància 3 Nebot M (coord). Factors de risc en estudiants de secundària de que ha motivat un major nombre d’inicis ha Barcelona. Resultats principals de l’informe FRESC, 2008. Barcelo- estat el cànnabis, amb un 95,8%. Les drogues na: Agència de Salut Pública, 2010. Disponible a http://www.aspb. consumides en els 30 dies anteriors a l’inici del cat/quefem/documents_enquestes.htm. programa han estat el cànnabis, l’alcohol i el 4 Gordon RS. An operational classifi cation of disease prevention. tabac (vegeu la fi gura 8, pàgina 35). Un 5,9% Public Health Rep. 1983; 98: 107-9. tenien un consum de risc d’alcohol i un 11,3% 5 Gual A, Segura L, Contel M, Heather N, Colom J. Audit-3 and au- un consum d’alt risc en cànnabis. Un 9,2% s’han dit-4: effectiveness of two short forms of the alcohol use disorders derivat a un centre especialitzat per a adolescents identifi cation test. Alcohol 2002;37:591-6 i joves de la xarxa de salut mental o d’addiccions. 6 Klempova D, Sánchez A, Vicente J, Barrio G, Domingo A, Suelves JM, Llorens N, Prieto L, Brime B, Ramíez V. Consumo problemático La majoria dels adolescents (89,8%) atesos al SOD de cànnabis en adolescentes españoles de 14-18 años. Validación provenen del programa PMA. Aquest fet facilita de escalas. Madrid: Delegación del Gobierno para el Plan Nacional la detecció precoç de consums problemàtics de sobre Drogas. 2009. Disponible a http://www.pnsd.msc.es/Catego- substàncies o l’existència d’un trastorn mental, ria2/publica/pdf/ConsProblematico_cànnabis.pdf i la derivació a serveis especialitzats de salut 7 Knight JR, Goodman E, Pulerwitz T, DuRant RH. Reliability of the mental i addiccions per a joves. La principal Problem Oriented Screening Instrument for Teenagers (POSIT) in fortalesa del SOD és, doncs, aquesta capacitat adolescent medical practice. J Adolesc Health. 2001 Aug;29(2):125- de cribrar i derivar adolescents i joves, que d’altra 30. manera difícilment haguessin arribat a aquests tipus de recursos. En un futur, caldrà avaluar l’efi càcia d’aquestes intervencions. Informe Salut 2010-OK.indd 36 28/11/11 17:01 Com vivim. Els serveis sanitaris L’atenció primària de salut L’atenció primària de salut és el primer nivell atesos (vegeu el quadre 4, pàgina 38), el 49,4% han estat amb un 37 d’accés dels ciutadans i ciutadanes a l’assistència control òptim de la tensió arterial (valor superior al 35%, recomanat sanitària. Els serveis d’atenció primària de la ciutat pel Pla de salut de Catalunya). Dels pacients diabètics atesos, el 64,1% de Barcelona es duen a terme als centres d’atenció han estat ben controlats, xifra que ha anat millorant i que està per primària (CAP) de les 68 Àrees Bàsiques de Salut sobre de l’estàndard establert (vegeu el quadre 5, pàgina 38). Pel que (ABS), on treballen els equips de professionals fa a la cobertura de la vacuna antigripal en la població major de 59 que durant l’any 2010 han donat cobertura al anys, els valors han disminuït respecte a l’any 2009 i estan per sota dels 66,8% del total de la població assignada, amb de Catalunya. Queda palès que cal fer un esforç de millora per assolir una mitjana de 3,9 visites de metge de família els estàndards establerts per a la regió (60%). per persona i any, 3,7 visites de pediatre i 1,5 visites de professionals d’infermeria. En el quadre 2 s’observa el percentatge de Quadre 3. Cobertura d’atenció domiciliària (ATDOM) en la població atesa per grups d’edat i sexe, i en el població atesa de 75 anys o més. Barcelona, 2010. quadre 3 la població atesa a través del Programa d’atenció domiciliària (ATDOM) segons els Districtes Dones Homes Total districtes municipals. Ciutat Vella 15,0% 9,5% 13,2% Eixample 19,7% 12,7% 17,4% Per tal d’analitzar els objectius de salut i de qualitat dels serveis d’atenció primària en el marc Sants-Montjuïc 10,5% 6,6% 9,1% de diferents dimensions: accessibilitat, capacitat Les Corts 10,3% 5,9% 8,6% resolutiva, efectivitat i efi ciència, es disposa de Sarrià-Sant Gervasi 14,7% 9,6% 12,9% diferents metodologies d’avaluació, com ara, els Gràcia 11,6% 8,4% 10,6% objectius anuals de la part variable de compra Horta-Guinardó 9,1% 5,5% 7,7% de serveis del contracte, el benchmarking i les Nou Barris 10,3% 6,9% 8,9% dades que aporta l’observatori BOTSS (Barcelona Observatori de Tendències de Serveis Sanitaris). Sant Andreu 9,4% 5,3% 7,9% Sant Martí 9,9% 6,0% 8,5% Dels resultats de l’avaluació del contracte es Total Barcelona 12,7% 7,92% 10,9% desprèn que del total dels pacients hipertensos Font: Avaluació AP-integrap. Quadre 2. Percentatge de població atesa per districtes, sexe i grup d’edat. Barcelona, 2010. Població atesa de 0-14 anys Població atesa de 15 anys o més Districtes BCN Dones Homes Dones Homes Ciutat Vella 72,2% 72,2% 69,4% 54,3% Eixample 54,5% 55,8% 68,6% 57,7% Sants-Montjuïc 70,9% 70,1% 71,5% 60,0% Les Corts 54,0% 54,7% 63,5% 52,9% Sarrià-Sant Gervasi 46,2% 46,8% 60,5% 49,9% Gràcia 57,2% 61,2% 70,7% 59,9% Horta-Guinardó 78,2% 77,7% 71,1% 61,1% Nou Barris 77,3% 78,4% 74,2% 62,6% Sant Andreu 86,2% 85,2% 72,6% 61,6% Sant Martí 67,0% 67,1% 76,5% 64,9% Total Barcelona 66,4% 66,8% 70,3% 59,1% Font: Avaluació AP-integrap. Informe Salut 2010-OK.indd 37 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. Els serveis sanitaris L’atenció primària de salut 38 Entre les activitats comunitàries dels professionals Quadre 4. Persones hipertenses amb un control òptim de la dels equips d’atenció primària (EAP) cal destacar tensió arterial (TA) per sexe. Barcelona, 2010. les que fan referència al programa «Salut i escola», on els professionals d’infermeria es Districtes Dones Homes Total desplacen als centres docents de referència per Ciutat Vella 55,4% 50,8% 53,4% atendre la consulta oberta adreçada als joves Eixample 50,9% 48,3% 49,8% de 3r i 4t d’ESO. Participen en aquest programa Sants-Montjuïc 47,7% 47,4% 47,6% professionals d’infermeria de 65 ABS, que donen cobertura al 71,6% dels centres d’ESO. Quant a Les Corts 50,3% 50,0% 50,2% la població immigrant, i a fi i efecte de facilitar Sarrià-Sant Gervasi 51,5% 50,0% 50,9% l’accés i la relació amb els serveis sanitaris, Gràcia 49,7% 47,9% 48,9% l’activitat dels mediadors es duu a terme en Horta-Guinardó 49,2% 48,7% 49,0% un 65% en l’àmbit hospitalari i en un 35% en Nou Barris 48,1% 46,4% 47,3% l’àmbit de l’atenció primària. Sant Andreu 50,1% 47,3% 48,9% Amb referència als circuits contra la violència Sant Martí 50,9% 49,0% 50,1% de gènere que es van començar a dissenyar Total Barcelona 50,1% 48,4% 49,4% ara fa deu anys, ja s’han consolidat en els 10 Font: Avaluació AP-integrap. districtes de la ciutat. Les actuacions i estratègies Nota: es considera control òptim de la tensió arterial (TA): una TA sistòlica de <140 mm Hg i una TA diastòlica de <90 mm Hg (la darrera determinació de TA és vàlida quan s’ha fet de treball han estat la coordinació i el suport, la durant l’any avaluat); en pacients diabètics, es considera control òptim una TA sistòlica de consolidació de la fi gura del referent territorial, el <130 mm Hg i una TA diastòlica de <80 mm Hg. suport al funcionament de la comissió tècnica de coordinació, la gestió de la formació, la millora de la nova web 2.0 i la divulgació dels circuits. Quadre 5. Persones diabètiques amb control acceptable de la diabetis mellitus tipus II (DM) per sexe. Barcelona, 2010. Districtes Dones Homes Total Ciutat Vella 64,3% 59,1% 61,6% Eixample 64,7% 65,4% 65,1% Sants-Montjuïc 65,3% 62,9% 64,1% Les Corts 64,7% 61,7% 63,0% Sarrià-Sant Gervasi 61,8% 59,3% 60,4% Gràcia 65,1% 63,8% 64,4% Horta-Guinardó 65,6% 64,9% 65,3% Nou Barris 65,7% 61,8% 63,7% Sant Andreu 66,6% 65,9% 66,2% Sant Martí 64,9% 62,9% 63,8% Total Barcelona 65,1% 63,2% 64,1% Font: Avaluació AP-integrap. Nota: Referència Pla de salut de Catalunya 2002-2005: diabètics atesos (60%) (control de la diabetis segons els nivells d’hemoglobina glicada: HbA1c <8%). Informe Salut 2010-OK.indd 38 28/11/11 17:02 Com vivim. Els serveis sanitaris L’atenció a les urgències Al llarg del 2010 s’ha treballat en l’elaboració Sanitat Respon: ofereix, de manera complementària, orientació en 39 d’un model d’atenció a les urgències per donar l’ús dels recursos adequats per a cada situació. respostes adequades a les demandes d’atenció immediata, el qual ha comptat amb la participació L’any 2010 es van atendre 679.192 urgències als hospitals de Barcelona de la Societat de Medicina Familiar i Comunitària ciutat, un 2,8% menys que l’any 2009. Aquesta disminució s’ha repetit i la Societat Catalana d’Urgències. L’objectiu en els darrers anys, per la qual cosa podem parlar d’una tendència era reordenar els serveis en els dispositius en a la baixa en el nombre d’urgències hospitalàries, en la qual potser què es puguin optimitzar resultats en l’atenció i ha tingut un paper important l’ampliació d’oferta extrahospitalària, l’efi càcia en el lloc més adient. Per aconseguir-ho bàsicament, la creació de nous recursos com els CUAP. es disposa dels dispositius següents: Si considerem la ciutat dividida territorialment en quatre zones Hospitals (de referència i d’alta tecnologia): denominades àrees integrals de salut (AIS), s’observen diferències en la preparats per atendre situacions de risc vital freqüentació d’urgències: la més elevada és la de l’AIS Barcelona Litoral- potencial o molt urgents, urgències de risc Mar i, la més baixa, la de l’AIS Barcelona Esquerra. Quan s’analitza el vital immediat i situacions d’emergència. comportament per grups d’edat, la taxa més elevada s’observa en la gent major de 64 anys, seguida de la població pediàtrica i de la població Punts d’atenció continuada (PAC) i centres adulta, tal com s’observa en la fi gura 9. Aquest comportament de d’urgències d’atenció primària (CUAP): freqüentació es repeteix també en els altres recursos d’urgències. preparats per atendre urgències de complexitat baixa i mitjana. Prop d’un 10% de les urgències ateses a Barcelona ciutat ingressen a Sistema d’emergències mèdiques (SEM): té l’hospital, tot i que les xifres varien en funció de l’edat. En els infants, funcions de triatge i transport sanitari urgent, entre un 3-4% necessiten ingrés, mentre que en els adults i en els i també presta atenció a les urgències i majors de 64 anys el percentatge d’ingrés està entre un 7% i un 18%, emergències mèdiques prehospitalàries in situ. respectivament. Figura 9. Activitat hospitalària urgent en les àrees integrals de salut (AIS) segons els grups d’edat. Barcelona, 2010. 600 593,8 584,0 521,3 500 496,2 448,9 400 394,3 371,3 360,1 336,7 355,7 329,1 321,5 300 285,7 253,6 200 195,1 100 0 Pediatria Adults ≥ 65 anys AIS BCN dreta AIS BCN esquerra AIS BCN litoral-mar AIS BCN nord Total BCN Font: Facturació; Pla integral d’urgències de Catalunya (Consorci Sanitari de Barcelona, CatSalut). Informe Salut 2010-OK.indd 39 28/11/11 17:02 Taxa de freqüentació x 1000 hab. La salut a Barcelona 2010 Com vivim. Els serveis sanitaris L’atenció especialitzada hospitalària 40 La xarxa hospitalària pública a Barcelona ciutat Catalunya. Quan s’analitza per àrees integrals de salut (AIS), es posen és molt àmplia. Una tercera part dels centres són de manifest les diferències, amb una taxa d’hospitalització de 79 a l’AIS d’alta tecnologia, fet que implica una prestació Barcelona Esquerra i de 102 a l’AIS Barcelona Nord. L’AIS Barcelona de serveis altament especialitzada i molt Dreta i Barcelona Litoral-Mar presenten valors intermedis, amb unes exclusiva en el conjunt de tota Catalunya. Això taxes de 84 i 94, respectivament. Pel que fa al patró d’hospitalització fa que un 29% de la població que s’atén sigui de per sexe també és força estable, amb una freqüentació elevada en fora de la ciutat, mentre que la població resident els primers i els darrers anys de vida, i un predomini dels homes en a Barcelona que va a hospitals de fora tan sols tots els grups d’edat, excepte en l’etapa fèrtil de les dones en què sigui del 8%, xifres que es van repetint al llarg s’incrementen els ingressos per causa obstètrica. del temps. L’activitat global feta pels hospitals l’any 2010 ha estat de 207.019 És ben conegut que la sanitat privada està contactes, similar a l’activitat observada en els darrers anys i que inclou molt arrelada a Catalunya i, especialment, a l’hospitalització convencional més la cirurgia major ambulatòria (CMA). Barcelona, on l’oferta d’aquest tipus de recursos Els diagnòstics mèdics més freqüents són les malalties de l’aparell és especialment àmplia. Això es veu refl ectit en circulatori, les del sistema nerviós i els òrgans dels sentits, seguit de les les taxes d’hospitalització pública (89,4 x 1.000 neoplàsies i les malalties de l’aparell digestiu. Quan s’analitza per sexe, h.), que presenten els valors més baixos de tot l’ordre es veu lleugerament modifi cat, segons mostra la fi gura 10. Figura 10. Causes d’hospitalització per grans grups diagnòstics en als hospitals públics segons el sexe. Barcelona, 2010. 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 Grans grups diagnòstic (CIM 9-MC) Home Dona Font: Conjunt mínim bàsic de dades d’hospitalització d’aguts (CatSalut). Consorci Sanitari de Barcelona, 2010. Nota: CIM 9-MC: 9a Classifi cació Internacional de Malalties; modifi cacions clíniques. Informe Salut 2010-OK.indd 40 28/11/11 17:02 Nombre d’altes M. Ap.circulatori 14.698 12.470 M. S. Nerviós 11.221 i O. dels sentits 15.246 Neoplàsies 11.894 10.638 M. Ap. digestiu 12.741 9.509 M. Ap.respiratori 10.950 7.682 Lesions 7.303 i emmetzinaments 7.661 M. Ap. locomotor 5.584 i teixit connectiu 9.376 Complic. embaràs, part i puerperi 14.173 M. Ap. gènitourinari 5.968 7.646 Classificació Codi V 3.309 3.507 Simptomes, 2.827 signes mal definides 2.421 M. endocrines 1.434 1.997 Afeccions període 1.811 perinatal 1.545 M. de pell, 1.822 i teixit subcutani 1.397 Trastorns mentals 1.735 1.345 M. infeccioses 1.696 i parasitàries 1.333 Anomalies congènites 1.457985 M. sang i òrgans 754 hematopoètics 760 Desconegut 56 68 Com vivim. Els serveis sanitaris L’atenció sociosanitària Els canvis en els patrons de mortalitat i morbiditat El model actual d’atenció a aquestes persones presenta algunes 41 en les darreres dècades han donat lloc a un defi ciències, i d’això es desprèn la necessitat de reordenar els recursos, increment de l’esperança de vida. Cada cop més implicant i integrant a tots els àmbits assistencials establint prioritats en persones viuen més anys. Aquest increment de la seva implementació i avaluant els resultats obtinguts. la població envellida fa que augmenti el nombre de persones que presenten malalties cròniques En resum, atesa l’evolució demogràfi ca i epidemiològica de la població i incapacitants. Els joves afectats per patologies de la ciutat s’ha posat l’accent a promoure polítiques d’intervenció cròniques o discapacitats psíquiques, físiques específi ques i centrades en els més necessitats, des del punt de vista de o sensorials han allargat també notablement la salut, amb un sistema que integri tots els recursos que actuen en el l’esperança de vida i, no obstant això, tots territori i on, concretament, la xarxa sociosanitària hi té un paper molt ells presenten una situació de fragilitat que important. incrementa les possibilitats de patir malalties afegides. Durant l’any 2010 s’han atès 11.020 persones en els recursos sociosanitaris d’internament: 3.211 en llarga estada, 6.458 en Proporcionar una atenció sanitària pública, convalescència i mitja estada polivalent i 1.351 en cures pal·liatives efi cient i de qualitat a aquest col·lectiu és el repte (vegeu la fi gura 11). S’han donat 1.953 altes en llarga estada, 5.559 en que afronten la major part de sistemes sanitaris. convalescència i mitja estada polivalent i 1.265 en cures pal·liatives. A En un altre sentit, i en l’actual context econòmic, l’hospital de dia s’han atès 977 persones i s’han donat 565 altes. Pel que aquesta població consumeix la major part de fa als equips de suport especialitzat, els PADES (Programes d’atenció la despesa sanitària, per la qual cosa millorar domiciliària; equips de suport) han atès 3.727 persones i han donat l’atenció a aquest col·lectiu pot incidir també en 2.924 altes, i pel que fa a les UFISS (Unitat Funcional Interdisciplinària la racionalització de la utilització dels recursos. Sociosanitària), 5.776 i 5.584, respectivament. Figura 11. Evolució del nombre de persones ateses als centres sociosanitaris. Barcelona, 1998-2010. 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Llarga estada Convalescència Cures pal·liatives Hospital de dia Font: Conjunt mínim bàsic de dades de recursos sociosanitaris (CMBD-SS), CatSalut. Informe Salut 2010-OK.indd 41 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. Els serveis sanitaris L’atenció a la salut mental 42 A Barcelona, l’any 2010, s’han atès 36.747 població infantil i juvenil amb trastorn mental greu (TMG). Del 22,2% persones als centres de salut mental d’adults i de persones adultes amb trastorns severs atesos el 2005, s’ha arribat al 7.834 als centres de salut mental infantil i juvenil. 29,4% el 2010, i del 4,2% de pacients infantils i juvenils amb trastorns L’increment progressiu del desplegament de la greus atesos el 2005, s’ha arribat al 8,2% el 2010. En la fi gura 13 es cartera de serveis de salut mental a l’atenció visualitza l’increment acumulat de la població atesa als centres de salut primària de salut, i la millora de la capacitat mental del període 2001 al 2010, amb un 43,9% de població infantil i de l’atenció primària per donar resposta als juvenil, i un 30,9% de població adulta. problemes de salut mental no severs continua permetent augmentar l’abast d’atenció a la L’any 2010, de les persones ateses als centres de salut mental infantil i població atesa als centres de salut mental, amb juvenil, el 62,5% han estat de sexe masculí i el 37,5% de sexe femení. un increment de l’atenció en la població adulta D’altra banda, de les persones ateses als centres de salut mental del 5,2%, respecte de l’any anterior, i del 8,2% en la població infantil i juvenil. Actualment, el programa del nou model de suport a l’atenció Figura 13. Població atesa als centres de salut mental per grups primària s’ha consolidat als centres de salut d’edat i sexe. Barcelona, 2002-2010. mental d’adults, Esquerra Eixample, Dreta Eixample, Poble Sec, Sants, Horta, Nou Barris 25.000 Nord, Nou Barris Sud i Sant Andreu, i als centres 20.000 de salut mental infantil i juvenil, Eixample, Sants- Montjuïc, Horta-Guinardó i Nou Barris. 15.000 En la fi gura 12 s’observa un increment progressiu 10.000 de la població atesa en els centres de salut mental 5.000 amb patologies severes i lleuger increment de les patologies mentals greus en el període 0 2006-2010, gràcies també al desplegament del 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Programa d’atenció a persones amb trastorns Home >18 anys Dona >18 anys Home ≤18 anys Dona ≤18 anys mentals severs i del Programa d’atenció a la Font: Conjunt mínim bàsic de dades de recursos de salut mental (CMBD-SM), CatSalut. Figura 12. Persones ateses als centres de salut mental amb trastorn mental greu i trastorn mental sever. Barcelona, 2006-2010. 30% 29,4% 25% 27,4% 23,5% 26,0% 26,8% 20% 15% 10% 8,7% 8,2% 6,6% 6,7% 5,4% 5% 0% 2006 2007 2008 2009 2010 Persones ateses amb Trastorns Mentals Greus Persones ateses amb Trastorns Mentals Severs Font: Conjunt mínim bàsic de dades de recursos de salut mental (CMBD-SM), CatSalut. Informe Salut 2010-OK.indd 42 28/11/11 17:02 Nombre de persones ateses Com vivim. Els serveis sanitaris d’adults, el 61,5% han estat dones i el 38,5%, personalitat. Durant el període 2007-2010 s’han consolidat els quatre 43 homes. Els motius de consulta als centres comitès operatius de salut mental i addiccions (COSMIA): Barcelona per part de la població infantil i juvenil han Nord, Barcelona Dreta, Barcelona Esquerra i Barcelona Litoral-Mar. En estat majoritàriament problemes de trastorns destaquen les actuacions següents: en el de Barcelona Esquerra s’ha d’ansietat, trastorns d’adaptació i trastorns treballat l’avaluació del programa sobre el nou model de suport a per falta d’atenció. Així mateix, els motius de l’atenció primària (AP), així com la consolidació del programa sobre la consulta de la població adulta als centres de psicosi incipient; en el de Barcelona Dreta s’ha consolidat el programa salut mental han estat majoritàriament trastorns de prevenció contra el suïcidi; en el de Barcelona Nord, el programa psicòtics, trastorns depressius majors i trastorns per a la millora en la coordinació del pacient amb problemes de salut d’ansietat. mental i comorbiditat orgànica, i en el de Litoral-Mar, la millora de l’aliança entre els recursos de salut mental i els recursos d’addiccions, A Barcelona, l’any 2010, s’han generat 4.544 juntament amb els centres de dia i els hospitals de dia. En general, cal ingressos a les unitats d’aguts de salut mental destacar els resultats que els COSMIA han obtingut en la millora de i 793 ingressos a les unitats de subaguts, on les projectes i la coordinació de programes assistencials, tot garantint una patologies més freqüents ateses han estat els major coordinació i aliança territorial per donar resposta als problemes trastorns esquizofrènics i els trastorns límits de la de salut de més complexitat. L’atenció a les drogodependències Els tractaments per abús o dependència de realitzada, tot i una certa estabilitat de les visites inicials en els darrers substàncies psicoactives anys, amb l’alcohol i la cocaïna com a principals substàncies, hi continua havent el major volum de visites successives en els pacients d’heroïna L’activitat realitzada als centres d’atenció i en tractament amb metadona, que generen el 33,8% d’homes i el seguiment de drogodependències de titularitat 37,2% de dones del total de visites successives, seguit de molt a prop municipal gestionats per l’Agència de Salut pels pacients d’alcohol, amb un 33,1% i 36,6%, respectivament. Pública de Barcelona durant els darrers cinc anys es pot veure en la taula 2 (pàgina 83). La La mortalitat per reacció aguda adversa a drogues il·legals substància que genera un nombre més elevat de pacients en tractament és l’alcohol, que El nombre absolut de morts per reacció aguda adversa a drogues representa un 33,8% de les visites del homes i il·legals s’ha mantingut estable al llarg dels anys (uns 80 morts anuals), un 36,6% de les visites de les dones, seguida de tret de la davallada que es va produir entre els anys 2007 i 2008. Al l’heroïna, amb un 30,1% d’homes i un 25,3% voltant del 80% de les morts per reacció aguda adversa a drogues de dones. Tot i així, si ens fi xem en la distribució il·legals són homes. Aquest percentatge s’ha mantingut estable al llarg del nombre de pacients en tractament segons la dels anys (82,4% el 2006, 86,4% el 2007, 75% el 2008, 83,3% el substància, l’heroïna és l’única substància que 2009 i el 75,7% el 2010). La proporció de defuncions amb presència ha anat davallant progressivament en els darrers d’opiacis ha augmentat en els homes i ha passat a ser del 45,7% el anys, passant del 38% d’homes i 33% de dones 2006 a un 64,2% el 2010, mentre que en el cas de les dones aquest l’any 2006 al 30,1% i 25,3%, respectivament, patró continua estable. Una altra dada remarcable és l’augment de l’any 2010. En la resta de substàncies s’observa les defuncions per reacció adversa al consum únicament de cocaïna. una certa estabilitat. Pel que fa a l’activitat Es pot veure que en homes ha passat de ser del 12,9% el 2006 al Informe Salut 2010-OK.indd 43 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. Els serveis sanitaris L’atenció a les drogodependències 44 18,9% el 2010, mentre que en dones ha passat si tenim en compte que l’any 2001 les defuncions per reacció aguda del 13,3% el 2006 al 23,5% el 2010 (vegeu el adversa a la cocaïna se situaven en el 2,3% del total de defuncions quadre 6). Aquesta dada encara és més rellevant (vegeu l’informe La salut a Barcelona 2009, pàg. 49). Quadre 6. Nombre de defuncions per reacció aguda adversa a drogues il·legals segons la substància. Barcelona, 2006-2010. Homes Dones Nombre de defuncions 2006 2007 2008 2009 2010 2006 2007 2008 2009 2010 Opiacis 13 10 5 10 9 4 0 1 2 5 Opiacis i benzodiazepines 8 5 2 10 7 5 3 2 2 1 Opiacis i cocaïna 11 10 6 17 18 1 0 6 3 4 Opiacis, cocaïna i benzodiazepines 14 12 4 12 5 2 3 0 1 2 Cocaïna 9 8 7 9 10 2 2 1 2 4 Cocaïna i benzodiazepines 1 5 2 1 1 0 0 1 2 0 Benzodiazepines 4 0 1 0 0 0 0 0 0 0 Altres1 10 7 9 11 3 1 1 1 2 1 Total 70 57 36 70 53 15 9 12 14 17 Font: Sistema d’informació sobre drogues. Servei de Prevenció i Atenció a les Drogodependències. Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: 1Altres: amfetamines, drogues de disseny, benzodiazepines i altres substàncies psicoactives. La prestació farmacèutica Dades generals sobre la prestació farma- La franja de dones majors de 65 anys és la que té un cost per usuari cèutica més elevat, excepte en l’AIS Esquerre, on els homes majors de 65 anys són els qui presenten un cost usuari més alt. Pel que fa al cost per El sistema d’informació farmacèutica indica un recepta, els homes, en general, tenen un preu mitjà més elevat que increment en la prescripció de receptes mèdiques les dones en totes les franges d’edat. En canvi, són les dones les qui del CatSalut respecte de l’any 2009, que ha estat utilitzen un nombre més elevat de receptes per usuari, excepte en la d’un 2,5% en receptes, tot i que no s’ha traduït franja d’edat de 0 a 14 anys. en un increment de la despesa. Utilització per subgrups terapèutics Indicadors de consum per trams d’edat i sexe En la fi gura 14 (pàgina 45) es presenten les dosis per 1.000 habitants i En la taula 3 (pàgina 83) es poden veure per dia (DHD) dels 15 primers subgrups farmacològics amb un consum més trams d’edat i sexe les diferències pel que fa al elevat en envasos separat per sexe. Així, doncs, trobem els subgrups cost per usuari, el cost per recepta i la recepta de més utilització, que són els antiulcerosos (109,2 DHD total), el calci per usuari entre les àrees integrals de salut (AIS). (95,7 DHD), seguit dels hipolipemiants (79,9 DHD) i els antidepressius Informe Salut 2010-OK.indd 44 28/11/11 17:02 Com vivim. Els serveis sanitaris (73,3 DHD). Podem veure que, per sexe, les (45,1 DHD) i els bifosfonats (39,7 DHD). En canvi, en els casos en què 45 dones consumeixen més que els homes en els homes presenten valors superiors, per exemple, els antitrombòtics alguns grups, i aquesta diferència en DHD és (13,7 DHD), els hipoglucemiants orals (10,1 DHD) i els hipolipemiants més gran en els grups del calci (143,8 DHD), (7,6 DHD), en tots ells, els valors de diferència són menors que els els antidepressius (59,0 DHD), els antiulcerosos observats en el sexe femení. Figura 14. Consum en dosi per mil habitants i dia (DHD) segons el sexe. Barcelona, 2010. 3,65 Biofosfonats i altres 32,61 24,42 Altres analgèsics 14,98 i Antipirètics 34,59 25,22 37,32 Bloquejants canals Ca++ 43,42 34,86 24,14 Tiazides 45,87 35,49 33,12 ARA II 40,65 37,05 26,72 AINES 52,27 40,06 47,40 Hipogluciemants orals 37,32 42,14 40,86 ARA II monofàrmacs 47,20 44,17 34,54 Ansiolítics 67,58 51,80 72,90 Antitrombòtics 59,14 65,71 71,09 IECA monofàrmacs 66,16 68,52 42,52 Antidepressius 101,55 73,35 83,87 Hipolipemiants 76,26 79,90 20,65 Calci 164,45 95,75 85,61 Antiulcerosos 130,77 109,20 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 Nombre DHD homes 2010 Nombre DHD dones 2010 Nombre DHD total 2010 Font: Datamart de la prestació farmacèutica del CatSalut. Informe Salut 2010-OK.indd 45 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. Els serveis sanitaris Les accions en salut pública 46 L’avaluació: clau per a la millora de les En primera instància, el plantejament d’una intervenció suposa la intervencions. recerca i tria de les experiències prèvies que s’han mostrat més efectives i s’acomoden a la problemàtica en qüestió. En cas de no disposar L’avaluació està adquirint cada cop més d’intervencions amb efectivitat provada, es planteja la possibilitat de rellevància en la implantació d’intervencions, fer un disseny avaluatiu previ a la intervenció que permeti l’avaluació tot i que cal continuar avançant tant en el fet i, fi nalment, la implementació d’un sistema d’indicadors poblacionals que sigui indispensable incorporar-la en la clau de la vigilància del problema de salut. Aquest procés sovint afronta planifi cació i l’execució de les actuacions, com diversos problemes metodològics, com la diferència temporal entre en la superació de les difi cultats metodològiques l’execució de la intervenció i el resultat esperat, i l’existència d’altres que moltes vegades planteja. L’avaluació d’una factors que poden infl uir en els resultats en salut però que són de difícil intervenció preventiva pot ser molt àmplia i atribució quantitativa. Tot i així, és molt important conèixer l’avaluació complexa, i ha de donar resposta a les necessitats de les accions que es porten a terme. dels diferents agents involucrats (fi nançadors, participants, tècnics, etc.). A l’ASPB tenim En aquest apartat sobre les actuacions en salut pública, s’ha volgut especial interès a conèixer el grau d’assoliment fer un resum de les avaluacions d’algunes intervencions que es duen a dels objectius previstos quant a la població diana terme a l’ASPB, totes elles en col·laboració amb altres agents socials i −tant amb indicadors de participació com de institucionals. La taula es divideix en dos grans apartats: el primer, els cobertura−, si aconseguim arribar als col·lectius programes d’abast poblacional i, el segon, alguns dels programes que amb més necessitat amb l’objectiu de reduir les estan dirigits a col·lectius d’especial vulnerabilitat (vegeu la taula 4, desigualtats en salut –segons indicadors de perfi l pàgines 84 a 86). social dels participants–, i si assolim globalment els resultats esperats. La vigilància dels objectius del Pla de Salut El Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010 és d‘aquests objectius generals. Així mateix es pretén calcular les l’agenda estratègica del Govern de Catalunya pel tendències des de l’any 2000 fi ns l’any 2010 dels indicadors dels quals que fa a la salut. Té com a objectiu desenvolupar encara no hi ha dades per a l’any 2010. D’aquesta manera, s’aportarà accions orientades a assolir resultats en salut, una visió dels canvis en l’estat de salut de la ciutat i es tindrà més tot tenint en compte polítiques de serveis i la informació sobre on cal actuar de manera més intensa. participació ciutadana. Pel que fa a la ciutat de Barcelona es pretén avaluar el grau d’assoliment Les fonts d’informació utilitzades per al seguiment i l’avaluació dels dels indicadors dels objectius generals que objectius en salut han estat les fonts de dades de base poblacional pertanyen als eixos estratègics 1, 2 i 3 del Pla disponibles a la ciutat de Barcelona de l’Agència de Salut Pública de salut de Catalunya a l’horitzó 2010, així com de Barcelona, de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i del descriure l’evolució i el grau d’assoliment al Consorci Sanitari de Barcelona. Els indicadors s’han calculat, sempre 2010 d’alguns dels indicadors més importants que ha estat possible, a partir de l’any 1995 i fi ns a les dates més Informe Salut 2010-OK.indd 46 28/11/11 17:02 Com vivim. Els serveis sanitaris recents. Per calcular les tendències temporals l’alimentació, la salut bucodental, etc.) o perquè no eren pertinents 47 s’ha pres com a punt de partida l’any 2000 i el (per exemple, objectius relacionats amb càmpings o granges d’animals punt corresponent a l’última dada disponible, que no existeixen a Barcelona). Aquests objectius corresponen només que varia entre el 2009 i el 2010 segons la a l’eix 2 (21 objectius) i a l’eix 3 (37 objectius). disponibilitat de les dades. Es contrasten les tendències amb el valor de l’indicador fi xat en Alguns exemples el Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010, la qual cosa permet valorar el grau d’assoliment A continuació, es presenten la situació actual i l’evolució temporal dels objectius. d’alguns dels objectius del Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010 de la ciutat de Barcelona. En conseqüència, i atès el grau d’assoliment, els objectius del Pla de salut de Catalunya a l’horitzó EIX 1. Polítiques de govern: el compromís intersectorial en la salut 2010 (vegeu la taula 5, pàgines 87 a 91) es poden classifi car en: Objectiu: reduir en un 20% la mortalitat per caigudes accidentals en els majors de 64 anys. Els que s’han assolit mantenint els esforços, La mortalitat per caigudes accidentals en els majors de 64 anys mostra que representen globalment el 59,8%, si bé el una àmplia variabilitat anual en els homes. Des de l’any 2007, la grau d’assoliment varia segons els eixos del mortalitat per aquesta causa mostra uns valors superiors als marcats Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. En per l’objectiu del Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. En el cas aquesta categoria es troben el 33,3% corres- dels homes, l’objectiu no es podrà assolir l’any 2010, ja que presenta ponent als objectius del primer eix (polítiques una lleugera tendència a l’augment (vegeu la fi gura 15, pàgina 48). del govern: el compromís intersectorial en la En el cas de les dones, la mortalitat per caigudes accidentals en les salut), el 77,4% del segon eix (polítiques de dones majors de 64 anys presenta una tendència a disminuir que és salut: afavorir les eleccions saludables dels insufi cient, ja que el canvi experimentat no arriba al 50% del canvi ciutadans) i el 53,2% del tercer eix (polítiques proposat en l’objectiu i, per tant, tampoc no sembla assolible l’any de serveis: per a la millora de la qualitat). 2010. Entre les possibles causes que expliquen aquest no-assoliment Els que requereixen un esforç especial per poden haver-hi les condicions de l’entorn que afavoreixen les caigudes assolir-los en pocs anys, evidentment després entre les persones més grans. del 2010, que representen el 8,0%. Aquests indicadors tenen una tendència estable o bé EIX 2. Polítiques de salut: afavorir les eleccions saludables dels estan en la tendència desitjada i a un 50% ciutadans com a mínim del canvi esperat. En aquesta categoria es troben el 22,2% dels indicadores Objectiu: reduir la prevalença del tabaquisme entre els joves de del primer eix, el 3,2% del segon i el 8,5% del 15 a 24 anys fi ns al 32%. tercer. La prevalença del tabaquisme entre els joves de 15 a 24 anys ha disminuït Els que no han estat assolits en el període fi xat progressivament des de l’any 2000 fi ns al 2011, després d’haver estat i sembla poc probable que puguin ser per sobre del 40% durant la dècada dels 80 i els 90, tant en les dones plenament assolits en els propers anys, malgrat com en els homes. Segons les dades del primer semestre de 2011, la els esforços que es puguin fer, que representen prevalença total es troba en el 30,4%, i s’assoleixi l’objectiu proposat el 32,2%. Es tracta d’indicadors amb una (vegeu la fi gura 16, pàgina 48). Entre les possibles causes d’aquest tendència que ha estat desfavorable o assoliment hi pot haver la creixent conscienciació de la societat vers favorable, però inferior al 50% del canvi els efectes negatius del fum del tabac i les diverses mesures legislatives esperat. En aquesta categoria es troben el portades a terme per a limitar el tabaquisme. 44,4% dels indicadors del primer eix, el 19,4% del segon i el 38,3% del tercer. EIX 3. Polítiques de serveis: per a la millora de la qualitat Cal aclarir que en la taula 5 dels objectius Objectiu: reduir les taxes d’incidència de la tuberculosi pulmonar generals del Pla de salut de Catalunya a l’horitzó bacil·lífera en la població general en un 40% per tal d’assolir una 2010 no s’han inclòs 58 objectius per falta taxa de 8 casos per 100.000 habitants. d’informació (per exemple, relacionats amb Des del 1995, quan la taxa d’incidència arribava als 25 casos per cada Informe Salut 2010-OK.indd 47 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Com vivim. Els serveis sanitaris La vigilància dels objectius del Pla de Salut 48 100.000 habitants, fi ns al 2010, en què la taxa Objectiu: reduir la mortalitat per càncer de les persones de és de 6,98 casos, es veu una clara disminució menys de 65 anys en un 15%. que pot haver estat causada per diversos factors: La reducció de la taxa de mortalitat en homes des de l’any 2000 supera la introducció dels TARGA en el tractament de la l’objectiu (24,7%), mentre que en les dones es manté estable (reducció sida, la millora en el tractament de la tuberculosi del 12,6%). A l’espera de tenir dades de 2010, és possible assolir aquest i la seva adherència, i la millora en la vigilància objectiu en dones ja que la seva tendència és a disminuir, per tant es epidemiològica (vegeu la fi gura 17, pàgina 49). podria aconseguir amb esforços (vegeu fi gura 18, pàgina 49). Entre Figura 15. Evolució de la taxa de mortalitat estandarditzada per edat per 100.000 habitants deguda a caigudes accidentals en homes i dones majors de 64 anys. Barcelona, 1992–2009. 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Homes Dones Font: Registre de mortalitat, Servei de Sistemes d’Informació Sanitària; Agència de Salut Pública de Barcelona. Padró municipal d’habitants, del 1991 al 2009. Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Figura 16. Evolució de la prevalença de tabaquisme entre la població de 15 a 24 anys d’edat. Barcelona, 1983-2010. 50% 46,0% 44,1% 42,4% 42,6% 42,2% 42,2% 41,7% 41,2% 40% 40,3% 36,9% 36,1% 35,5% 30,6% 30% 30,0% 30,4% 20% 10% 0% 1983 1992 2000 2006 20101 Homes Dones Total Font: Enquesta de salut de Barcelona 1983, 1992, 2000, 2006 i 2011 (en la gràfi ca); Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: Segons dades del primer semestre de 2011. Informe Salut 2010-OK.indd 48 28/11/11 17:02 Com vivim. Els serveis sanitaris les possibles causes d’aquesta reducció de la de 65 anys es pot trobar la millora en els tractaments i els programes de 49 mortalitat per càncer en les persones de menys cribratge en certs tipus de càncers. Figura 17. Evolució de la incidència de tuberculosi bacil·lífera per 100.000 habitants. Barcelona 1995-2010. 30 25 20 15 10 5 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Font de dades: Registre de malalties de declaració obligatòria, Servei d’Epidemiologia; Agència de Salut Pública de Barcelona. Padró municipal d’habitants del 1995 al 2010. Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Figura 18. Evolució de la taxa de mortalitat estandarditzada per edat per 100.000 habitants deguda a càncer en els menors de 65 anys. Barcelona 1992-2009. 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Homes Dones Font: Registre de mortalitat, Servei de Sistemes d’Informació Sanitària; Agència de Salut Pública de Barcelona. Padró municipal d’habitants del 1992 al 2009. Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 49 28/11/11 17:02 Informe Salut 2010-OK.indd 50 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La nostra salut Presentació 51 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut Qui som La situació demogràfi ca La situació socioeconòmica Les condicions de vida La mobilitat en dia feiner Com vivim El medi ambient L’aire L’aigua La seguretat i la higiene dels aliments La vigilància i el control de plagues urbanes Els comportaments El consum de drogues Els serveis sanitaris L’atenció primària de salut L’atenció a les urgències L’atenció especialitzada hospitalària L’atenció sociosanitària L’atenció a la salut mental L’atenció a les drogodependències La prestació farmacèutica Les accions en salut pública La vigilància dels objectius del Pla de Salut La nostra salut La salut sexual i reproductiva La tuberculosi La infecció per VIH-sida Les infeccions de transmissió sexual Les lesions per col·lisions de trànsit La salut laboral La mortalitat Monogràfi cs L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona Brot de xarampió i cobertura vacunal Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona La salut a Barcelona 2010 en xifres Informe Salut 2010-OK.indd 51 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La nostra salut. La salut sexual i reproductiva La salut sexual i reproductiva 52 L’any 2009 es van produir 14.785 naixements La reducció de les taxes de fecunditat, d’avortaments i d’embarassos en dones de 15 a 49 anys, 793 menys que l’any és degut en gran part a la reducció de la fecunditat i al descens dels 2008. Cal destacar que la taxa de fecunditat avortaments de les dones que provenen de països no desenvolupats. de les dones en edat fèrtil se situa en 36,7 per En els darrers dos anys, la fecunditat ha passat de 56,6% a 40,8%; els 1.000 dones i, per tant, mostra un descens avortaments, de 43,7% a 31,9%, i els embarassos, de 100,2 a 71,3 respecte a la del 2008 (38,7 per 1.000 dones en per 1.000 dones (vegeu la taula 1, pàgina 92). D’altra banda, les xifres edat fèrtil), que va ser l’any amb la fecunditat d’aquest col·lectiu de dones, tot i presentar una davallada, es mantenen més alta dels darrers anys a la ciutat. També s’ha per sobre de les dones que tenen el seu origen en països desenvolupats reduït el nombre d’avortaments, que ha passat o a l’Estat espanyol (dades no mostrades). Cal destacar que, entre de 7.205 l’any 2008 a 6.885 l’any 2009, si bé la les dones immigrants que provenen de països no desenvolupats, el taxa d’avortaments (17,1 per cada 1.000 dones percentatge d’embarassos no planifi cats és més elevat que el del total de 15 a 49 anys) és similar a la de l’any anterior de dones (43,8%). que també va assolir el màxim dels darrers anys (17,9 per 1.000 dones). També s’ha reduït En les dones més joves disminueix la taxa de fecunditat que se situa en el percentatge d’embarassos no planifi cats 8,1 per cada 1.000 dones de 15 a 19 anys, baixa la taxa d’avortaments (mesurat com aquells embarassos que acaben en a 18,7 per 1.000 dones de 15 a 19 anys i, per tant, els embarassos avortament) que ha passat de 31,6% l’any 2008 adolescents mostren una davallada fi ns a 26,8 per 1.000 dones de a 28,8% l’any 2009 (vegeu la fi gura 1). 15 a 19 anys, tot i que el percentatge d’embarassos no planifi cats és Figura 1. Evolució de la natalitat, dels avortaments i dels embarassos en les dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys). Barcelona, 1993-2009. 60 50 40 30 20 10 Avortaments Naixements 0 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Embarassos Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts. Figura 2. Evolució de la natalitat, dels avortaments i dels embarassos en les dones adolescents (de 15 a 19 anys). Barcelona, 1993-2009. 40 30 20 10 Avortaments Naixements 0 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Embarassos Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts. Informe Salut 2010-OK.indd 52 28/11/11 17:02 Taxes per 1.000 dones Taxes per 1.000 dones La nostra salut. La tuberculosi de 69,8% i es manté en xifres similars a la dels de 15 a 19 anys, i la taxa d’avortaments en les dones de països en 53 darrers anys (vegeu la fi gura 2, pàgina 52 i la desenvolupament és el doble que en el global de dones d’aquesta edat. taula 1, pàgina 92). Pel que fa a les dones més grans (de 35 a 49 anys), cal destacar que és el També en aquest grup d’edat s’observa una grup d’edat en què augmenten tant els naixements (taxa de fecunditat franca reducció de la fecunditat, dels avortaments de 39,3 per 1.000 dones) com els avortaments (taxa d’avortaments de i dels embarassos de les dones que provenen de 7,3 per 1.000 dones), i el percentatge d’embarassos no planifi cats del països no desenvolupats. Tot i la davallada, la total d’embarassos és el 20%. En canvi, la fecunditat i els avortaments fecunditat en aquest col·lectiu de dones és tres de les dones que provenen de països no desenvolupats mostra una vegades superior a les xifres de totes les dones davallada respecte al darrer any. La tuberculosi L’any 2010 s’han detectat a Barcelona 619 casos en els homes, on s’ha observat l’augment més important (50%). La de tuberculosi (TB), dels quals 429 eren residents incidència en la població autòctona és inferior i també és més elevada a la ciutat. Això representa una incidència de en els homes. Cal destacar que el declivi mitjà anual des de l’any 2000 26,5 casos per 100.000 habitants. Aquest any la ha estat del 6% i el 2% en els homes i les dones autòctones, i del 2% malaltia ha augmentat respecte de l’any anterior i 5% en els homes i les dones immigrants (vegeu la fi gura 3). De les gairebé el 10% i ha passat de 392 a 429 casos. 150 dones amb TB, 74 havien nascut fora de l’Estat espanyol (50,3%), La malaltia és més freqüent en els homes (279 sobretot a Bolívia, Perú i Pakistan. Respecte als 279 homes, 157 eren casos) que en les dones (150 casos). Si es miren les immigrants (56,3%), i destaca Pakistan, amb 60 pacients, seguit del dades segons el país de naixement, la incidència Marroc i del Perú. Els pacients immigrants amb TB procedien de 40 més elevada es troba en els immigrants, sobretot països diferents. Figura 3. Evolució de l’incidència de tuberculosi segons sexe i país de naixement. Barcelona, 2000-2010. 200 175 150 125 100 75 50 25 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes autòctons Dones autòctones Homes inmigrants Dones inmigrants Font: Programa de prevenció i control de la tuberculosi. Servei d’d’Epidemiologia. Informe Salut 2010-OK.indd 53 28/11/11 17:02 casos / 100.000 hab. La salut a Barcelona 2010 La nostra salut. La tuberculosi La tuberculosi 54 El grup d’edat més afectat en persones d’edat, els homes immigrants tenen una incidència superior a 100 autòctones ha estat el de més de 65 anys, tant casos per 100.000 habitants (vegeu la fi gura 4). Ciutat Vella ha estat en homes com en dones. En canvi, en el cas el districte amb més casos, 74 homes (incidència 134/100.000 h.) i 30 dels immigrants, el grup d’edat més afectat ha dones (60/100.000 h.), seguit de Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant estat el de 15 a 39 anys, tant en homes com Martí, tant en homes com en dones. La incidència de Ciutat Vella ha en dones. Cal assenyalar que, en aquest grup augmentat més d’un 50% respecte de l’any 2009 (vegeu la fi gura 5). Figura 4. Incidència de la tuberculosi segons el sexe, el grup d’edat i el lloc de naixement. Barcelona, 2010. 120 111,9 105 104,6 90 75 75,1 58,7 60 56,6 53,1 45 38,0 32,6 34,1 33,6 30 24,0 17,0 14,4 16,5 15 11,4 7,9 10,6 7,1 8,3 6,7 0 0-14 anys 15-24 anys 25-39 anys 40-64 anys 64 anys o més Dones autòctones Homes autòctons Dones immigrants Homes immigrants Font: Programa de prevenció i control de la tuberculosi. Servei d’d’Epidemiologia. Figura 5. Incidència de la tuberculosi per districtes segons el sexe. Barcelona, 2010. 140 134,0 120 100 80 69,2 59,9 58,3 60 57,4 37,4 41,7 42,6 40 36,8 29,4 30,8 25,1 18,3 18,2 20 14,0 16,3 11,8 12,2 11,1 11,4 0 Ciutat Eixample Sants- Les Corts Sarrià- Gràcia Horta- Nou Sant Sant Vella Montjuïc Sant Gervasi Guinardó Barris Andreu Martí Homes Dones Font: Programa de prevenció i control de la tuberculosi. Servei d’d’Epidemiologia. Informe Salut 2010-OK.indd 54 28/11/11 17:02 Casos per 100.000 habitants Casos per 100.000 habitants La nostra salut. La infecció per VIH-sida La infecció per VIH-sida Nous diagnòstics d’infecció pel VIH i la sida inclusió del VIH com a infecció de notifi cació obligatòria individualitzada1. 55 El 85,4% (317) dels casos eren homes entre 17 i 72 anys (mediana de L’any 2010, un total de 442 persones es van 34 anys). Les edats de les dones oscil·laven entre els 21 i els 64 anys diagnosticar per primera vegada d’infecció per (mediana de 35 anys). La via de transmissió més freqüent entre els homes VIH a Barcelona, el 83,9% (371) d’elles residien ha estat les relacions homosexuals (HSH), seguida de les heterosexuals a Barcelona. Això suposa una taxa d’infecció per (HTS), amb el 65,3% (207) i el 10% (32) dels casos, respectivament. a tota la ciutat de 22,92 casos/100.000 habitants Entre les dones, les relacions HTS han estat la via més freqüent (64,8%). i representa un increment del 36% respecte de Respecte de l’any anterior, en els HSH i en els usuaris de drogues per l’any 2009 (vegeu la fi gura 6). Aquest repunt via injectada (UDI) s’ha observat un increment en els diagnòstics del en les notifi cacions es deu, probablement, a la VIH del 20% i 64%, respectivament. En les dones l’increment ha estat Figura 6. Evolució del nombre de casos d’infecció per VIH i sida entre 20 i 59 anys segons el sexe. Barcelona, 2002-2010. 70 60 50 40 30 20 10 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes sida Dones sida Homes VIH Dones VIH Font: Registre de SIDA de Barcelona, sistema d’informació voluntària del VIH i Servei d’Epidemiologia, Agència de Salut Pública de Barcelona. Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Figura 7. Evolució anual dels nous diagnòstics d’infecció pel VIH segons el sexe i la via de transmissió. Barcelona, 2002-2010. 220 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 HSH UDI homes UDI dones HTS homes VIH dones Font: Sistema d’informació voluntària del VIH i Servei d’Epidemiologia, Agència de Salut Pública de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 55 28/11/11 17:02 Nombre de casos Casos per 100.000 habitants La salut a Barcelona 2010 La nostra salut. La infecció per VIH-sida La infecció per VIH-sida 56 Figura 8. Distribució de l’estat immunitari dels nous diagnòstics d’infecció pel VIH segons el sexe. Barcelona, 2010 . Dones Homes 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Sida <200 CD4 200-350 CD4 351-500 CD4 >500 CD4 Font: Registre de SIDA, sistema d’informació voluntària del VIH i Servei d’Epidemiologia, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: 291 casos (251 homes i 40 dones). més lleuger (vegeu la fi gura 7, pàgina 55). En relació amb el pronòstic, el 48% dels casos ha Referències bibliogràfi ques iniciat el tractament amb retard, amb un nivell 1 Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Sistema de no- de CD4 <350 per mm3 (vegeu la fi gura 8) 2. Això tifi cació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics ha implicat més risc de transmissió de la infecció3 al Departament de Salut. Decret 67/2010, de 25 de maig, pel qual i, probablement, comportarà un augment de la es regula el sistema de notifi cació de malalties de declaració obli- seva morbiditat i mortalitat4. gatòria i brots epidèmics al Departament de Salut. DOGC: núm. 5666– 8.7.2010: 52888-52909. En relació amb la sida, el nombre de casos 2 de Olalla PG, Mazardo C, Sambeat MA, Ocaña I, Knobel H, Hu- continua disminuint. El 2010 es van diagnosticar met V, Domingo P, Ribera E, Guelar A, Marco A, Belza MJ, Miró 99 persones, de les quals el 81,8% (81) residien JM, Caylà JA; the HIV Surveillance Group. Epidemiological cha- a Barcelona (vegeu la fi gura 6, pàgina 55). El racteristics and predictors of late presentation of HIV infection 82,7% (67) dels casos eren homes entre els in Barcelona (Spain) during the period 2001-2009. AIDS Res Ther. 2011 Jul 6;8(1):22: A: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/ 24 i els 68 anys (mediana 40 anys). Les edats PMC3143919/pdf/1742-6405-8-22.pdf. de les 14 dones oscil·laven entre els 25 i els 72 anys (mediana de 43 anys). Les relacions sexuals 3 Gary Marks, Nicole Crepaz and Robert S. Janssen. Estimating se- no protegides van ser la via de transmissió més xual transmission of HIV from persons aware and unaware that they are infected with the virus in the USA. AIDS 2006, 20:1447– freqüent. En els homes van representar el 72% 1450. dels casos –49% per relacions HSH i 22% per relacions HTS. En el cas de les dones, les HTS han 4 Palella FJ Jr, Deloria-Knoll M, Chmiel JS, Moorman AC, Wood KC, representat el 57%. L’ús de drogues injectades Greenberg AE, Holmberg SD; HIV Outpatient Study Investigators. Survival benefi t of initiating antiretroviral therapy in HIV-infected s’ha identifi cat en el 12% dels homes i en el 29% persons in different CD4+ cell strata. Ann Intern Med. 2003 Apr de les dones 5. En el 63% dels casos el diagnòstic 15;138(8):620-6. es va fer amb molt retard, és a dir, en el mateix moment del diagnòstic de la sida o els tres mesos 5 Sida a Barcelona. Situació a 31 de desembre de 2010, Agència de abans del diagnòstic de sida. Salut Pública, Servei d’Epidemiologia a: http://www.aspb.cat/que- fem/docs/sida89.pdf. En els homes la tuberculosi va ser la malaltia indicativa de sida més freqüent (27% dels casos), seguit de la pneumònia per P. jiroveci (24%). En les dones la pneumònia per P. jiroveci (21%) i la candidiasi esofàgica (21%). Informe Salut 2010-OK.indd 56 28/11/11 17:02 La nostra salut. Les infeccions de transmissió sexual Les infeccions de transmissió sexual Des de l’any 2007 la sífi lis, gonocòccia i el Figura 10. Distribució dels casos de sífi lis i gonocòccia segons el 57 limfogranuloma veneri són de declaració sexe i l’orientació sexual. Barcelona, 2010. obligatòria nominal. L’any 2010 s’han detectat 367 casos de sífi lis infecciosa, dels quals el 100% 11 82,6% (303) residien a Barcelona, i s’ha observat 2 2 un increment del 28,9% respecte de l’any 2009 90% 27 59 (vegeu la fi gura 9). El 93,1% (282) dels casos 3 eren homes entre 17 i 78 anys (mediana de 19 80% 36 anys). Les dones tenien entre 27 i 68 anys (mediana de 38 anys). El 51,4% dels homes i el 19% de les dones han nascut a l’Estat espanyol. 70% 64 El districte de residència amb les taxes més altes ha estat Ciutat Vella (62,7 casos/100.000 h.), 60% 1 seguit de l’Eixample (13,3 casos/100.000 h). La 13 8 30 taxa per al conjunt de la ciutat ha estat de 18,7 50% casos/100.000 h. En el cas dels homes, el 82,3% (232) eren homes amb relacions homosexuals 210 (HSH) i el 9,6% (27) heterosexuals (HTS). Pel que 40% fa a les dones, el 61,9% (13) es van considerar HTS (vegeu la fi gura 10). El 32,6% dels homes 30% 140 i el 4,8% de les dones estaven coinfectats amb el VIH. En el 15% dels casos no consta aquesta 20% informació. L’estudi de les parelles sexuals s’ha fet, solament, en el 59,7% dels casos. 1 10% 1 1 S’han detectat 391 casos d’infecció gonocòccica, 1 3 dels quals 78,8% (308) residien a Barcelona, fet 0% que suposa un increment del 18,9% respecte Sífilis homes Sífilis dones Gonocòccia homes Gonocòccia dones de l’any anterior. El 88,3% (272) eren homes, Homosexual Bisexual Transsexual Heterosexual No consta amb edats entre els 17 i 59 anys (mediana de Font: Malalties de declaració obligàtoria i Servei d’Epidemiologia, Agència de Salut Pública 30 anys), mentre que l’edat de les dones ha de Barcelona. oscil·lat entre els 18 i 52 anys (mediana de 28,5 Figura 9. Distribució dels casos de sífi lis, gonocòccia i limgogranuloma veneri segons l’any de diagnòstic i el sexe. Barcelona, 2008-2010. 350 282 272 300 250 212 201 200 174 173 150 100 50 31 36 20 18 19 23 22 21 11 0 0 2008 2009 2010 LGV dones LGV homes Sífilis dones Sífilis homes Gonocòccia dones Gonocòccia homes Font: Malalties de declaració obligàtoria i Servei d’Epidemiologia, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: limfogranuloma veneri (LGV). Informe Salut 2010-OK.indd 57 28/11/11 17:02 Nombre de casos La salut a Barcelona 2010 La nostra salut. Les lesions per col·lisions de trànsit Les infeccions de transmissió sexual 58 anys). El 52,6% (143) dels homes i el 41,7% 2,4% de les dones estaven coinfectats amb el VIH (vegeu la fi gura (15) de les dones han nascut a l’Estat espanyol. 10). En el 38% dels casos es disposava d’aquesta informació. L’estudi El districte de residència amb les taxes més altes de les parelles sexuals s’ha fet solament en el 55,8% dels casos. Es ha estat Ciutat Vella (44,6 casos/100.000 h.), van detectar 24 casos de limfogranuloma veneri (LGV), el que suposa seguit de l’Eixample (28,91 casos/100.000 h.). un increment del 84,6% respecta l’any anterior. El 91,7% (22) en La taxa per al conjunt de la ciutat ha estat de 19 residents a Barcelona (vegeu la fi gura 9, pàgina 57), homes i entre 31 casos/100.000 habitants. i 53 anys (mediana 36,5 anys). El 72,7% (16) dels casos van néixer a Espanya, 17 (77,3%) eren HSH, de la resta no es disposava d’aquesta El 54,8% (149) dels homes eren HSH i el 23,5% informació i 68,2% estaven coinfectats amb el VIH, però en el 14% no (64) HTS i, pel que fa a les dones, el 83,3% (30) es disposava d’aquesta informació. En el 56,5% dels casos constava es va considerar HTS. El 18,4% dels homes i el informació sobre la realització de l’estudi de les parelles sexuals. Les lesions per col·lisions de trànsit Segons la Guàrdia Urbana, l’any 2010 s’han dels homes morts i el 81,8% de les dones mortes eren vianants. (vegeu produït a la ciutat de Barcelona 8.269 col·lisions la taula 3, pàgina 94). de trànsit, que han ocasionat víctimes i han tingut com a conseqüència 10.799 lesionats (6.659 L’any 2001, la Comissió Europea, com s’indica en el Llibre Blanc homes i 4.140 dones) i 39 morts (28 homes i 11 sobre la política europea de transports (Llibre Blanc, 2001), va establir dones) durant les primeres 24 hores després de l’objectiu per a l’any 2010 de reduir les morts per accident de trànsit a la col·lisió (vegeu la fi gura 11). Respecte de l’any anterior s’ha observat una reducció del 5,5% en el nombre de persones lesionades i del 2,5% en Figura 11. Evolució del nombre de persones lesionades i mortes el nombre de morts. La mediana d’edat de les per col·lisió de trànsit. Barcelona, 2003-2010. persones lesionades ha estat de 34 anys, en els 10.000 100 homes, i de 33, en les dones, mentre que, en les defuncions, ha estat de 37,5 anys en els homes 8.188 8.340 7.880 i de 66 anys en les dones. El 49,1% dels homes 8.000 80 7.497 8.040 7.196 6.954 6.658 lesionats eren usuaris de motocicleta; el 13,8%, de ciclomotor; el 23,9%, de turisme; el 3,5%, 6.000 60 de bicicleta; el 1%, d’autobús; el 0,2%, d’altres 4.917 5.101 4.970 4.853 4.905 tipus de vehicles, i el 8%, vianants. El 28,8% de 4.349 4.467 4.140 les dones lesionades eren usuàries de turisme, el 4.000 40 41 40 28,3% de motocicletes, el 18% de ciclomotor, el 34 27 27 28 32 6,4% d’autobús, el 2,4% de bicicleta, el 0,3% 20 2.000 20 d’altres vehicles i el 15,7% vianants. Pel que fa 15 16 a les defuncions, eren usuaris de motocicleta el 12 11 11 8 8 8 57,1% dels homes i el 9,1% de les dones, usuaris 0 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 de ciclomotor el 7,1% dels homes i no hi va haver Homes lesionats Dones lesionades Homes morts Dones mortes cap dona morta usuària de ciclomotor. El 25% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Guàrdia Urbana, Ajuntament de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 58 28/11/11 17:02 Nombre de persones lesionades Nombre de defuncions La nostra salut. La salut laboral la Unió Europea en un 50%. A Barcelona, durant greus o morts és més elevada. Globalment, l’any 2010 respecte al 2003 59 aquesta dècada s’han desenvolupat tres plans s’observa una reducció en el nombre de víctimes del 19,5%, essent de seguretat viària (2000-2003, 2004-2007 i del 18,7% en els homes lesionats i del 15,8% en les dones lesionades 2008-2012). En el segon pla es va plantejar com i del 17,6% i 8,3%, respectivament, en les defuncions. La fi gura 12 a objectiu per a l’any 2010 reduir el nombre mostra l’evolució del nombre de víctimes de l’any 2003 al 2010 i la de víctimes per col·lisió de trànsit a la ciutat projecció esperada segons l’objectiu de reducció del 45% segons el (incloent-hi persones lesionades i defuncions) en tipus d’usuari. S’observen importants diferències en el nombre de un 45% respecte a l’any 2003. Cal assenyalar que víctimes segons el vehicle amb què circulaven. Es redueix de forma les característiques d’accidentalitat en l’àmbit important el nombre de víctimes usuàries de turisme (35,1%), de urbà són molt diferents de les de carretera, on la ciclomotor (55,1%) i vianants (34,4). En canvi, augmenten de forma freqüència de col·lisions amb implicació de ferits signifi cativa les víctimes usuàries de motocicleta (57,2%). Figura 12. Evolució del nombre de víctimes segons el vehicle amb què circulava i projecció de la reducció del 45% al 2010. Barcelona, 2003-2010. 5.000 4.466 4.459 Turisme 4.500 4.295 4.371 4.281 3.908 Objectiu turisme 4.000 3.780 4.065 3.710 Motocicletes 3.500 3.310 2.936 3.624 3.095 3.616 2.787 Objectiu motocicletes 3.000 2.600 2.756 2.954 3.425 3.138 2.940 Ciclomotors 2.500 1.831 1.777 2.492 2.055 Objectiu ciclomotors 2.000 1.686 1.579 1.544 1.666 1.500 1.381 1.332 Vianants 1.202 1.000 Objectiu Vianants 22 321 353 405 500 263 315 376 334 Bicicletes 0 Objectiu Bicicletes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Guàrdia Urbana, Ajuntament de Barcelona. La salut laboral Les lesions per accident de treball mentre que en les greus i sobretot en les mortals, la disminució ha estat molt important (17,6% i 32,4%, respectivament). El 59,8% dels acci- L’any 2010 s’han produït a Barcelona 35.276 le- dentats han estat homes, que també han patit les lesions més greus sions per accident de treball (LAT) amb baixa, de (el 76,6% de les greus i el 87% de les mortals). El 70% han ocorregut les quals 295 són greus i 23 mortals. Respecte en persones de classes socials manuals, i les ocupacions més freqüents de l’any anterior hi ha hagut un lleuger descens han estat entre els homes treballadors qualifi cats de la indústria i la en el total de lesions (2,4%) i en les lleus (2,3%), construcció seguits pel grup d’homes no qualifi cats, i entre les dones, Informe Salut 2010-OK.indd 59 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La nostra salut. La salut laboral La salut laboral 60 les treballadores de serveis i comerç seguides per Figura 14. Distribució de les malalties relacionades amb el tre- les d’ocupacions no qualifi cades. ball, segons el diagnòstic i el sexe. Barcelona, 2010. Un percentatge signifi catiu de les LAT greus Altres 5 7 i mortals ha estat in itinere (45,4% i 39,1%, respectivament), sobretot entre les dones Traumatismes 11 i enverinaments 10 (dues terceres parts de les lesions més greus s’han produït en el trajecte del domicili al lloc Musculesquelètic 64 i teixit connectiu 51 de treball). Entre els homes, les lesions greus i 3 mortals més freqüents han estat les traumàtiques Pell i teixit subcutani 1 en jornada laboral (42,3%). Sistema respiratori 4 10 Des de l’any 2000 s’observa una important dis- 0 minució tant del nombre com de la incidència de Sistema circulatori 4 lesions greus (vegeu la fi gura 13). Aquesta dis- Ull i annexes 2 minució ha estat més accentuada els dos darrers 2 anys (sobretot el 2010), tendència molt proba- 5 blement relacionada amb l’actual crisi econòmi- Sistema nerviós 1 ca i, en especial, per la disminució de l’activitat Mentals 267 en el sector de la construcció. L’evolució de les i del comportament 140 LAT mortals ha estat més inestable gràcies al baix Neoplàsies malignes 0 nombre d’aquestes lesions, tot i així es pot obser- 1 var una magnitud força estable fi ns el 2003 amb Infeccioses 2 taxes entre 6 i 7 x 100.000 i un descens els darrers i parasitàries 1 anys amb taxes entre 3 i 4 x 100.000; també en 0 50 100 150 200 250 300 aquestes lesions s’observa una disminució l’any Dones Homes 2010. La incidència de LAT amb baixa ocorre- Font: Registre de malalties relacionades amb el treball de la Unitat de Salut Laboral de Bar- gudes durant la jornada laboral a Barcelona el celona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Figura 13. Evolució de les lesions per accidents de treball greus i mortals. Barcelona, 2001-2010. 600 70 60 500 50 400 40 300 30 200 20 100 10 0 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Greus (N) Mortals (N) Greus (taxa) Mortals (taxa) Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’accidents de treball del Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Nota: Per al càlcul de les taxes d’incidència de les LAT i les MP s’ha utilitzat com a denominador la població ocupada donada d’alta al règim general de la Seguretat Social (el majoritari) i al règim especial de la mineria del carbó. El numerador fa referència a totes les LAT o MP ocorregudes en persones que tenen cobertes les con- tingències professionals. Això signifi ca que, a més dels dos règims esmentats, hi pot haver LAT i MP ocorregudes en persones en altres situacions minoritàries com, per exemple, el personal autònom que té cobertes aquestes contingències. Un altre aspecte que cal tenir en compte amb relació als numeradors i als denominadors és que fan referència a persones donades d’alta a la Seguretat Social en un centre de cotització de Barcelona i, per tant, que el seu centre de treball podria ser un altre. Informe Salut 2010-OK.indd 60 28/11/11 17:02 Nombre de lesions Taxa d’incidència per 100.000 habitants La nostra salut. La mortalitat 2010 ha estat inferior a la de Catalunya (3230,6 i estat més freqüents en les classes manuals (59,4%). L’ocupació més 61 4.107,7 x 100.000, respectivament), mentre que freqüent entre les dones ha estat la de treballadores de serveis i comerç la de les in itinere ha estat superior (817,4 i 644,1 (27,2%) seguida per la de professionals de suport (22,1%); en els x 100.000, respectivament). homes, els treballadors qualifi cats de la indústria i la construcció seguits dels treballadors de serveis i comerç (19,1% i 17,3%, respectivament). Malalties professionals Com en els darrers anys, la patologia més freqüent ha estat la de tipus ansiós i depressiva, que ha constituït el 73,3% dels casos femenins i el No es disposa de les dades de malalties professio- 61,4% dels masculins (vegeu la fi gura 14, pàgina 60). nals del 2009. Les darreres disponibles, de l’any 2006, es poden consultar en la taula 5, pàgina Respecte de l’any anterior s’ha produït un increment del 15,7% en el 114, de l’informe La salut a Barcelona 2009. nombre de casos després de la disminució que es va produir el 2009. Aquesta evolució podria estar relacionada amb la crisi econòmica, Malalties relacionades amb el treball la disminució de casos de 2009 amb la davallada en el nombre de persones ocupades (els casos van disminuir en els homes, que van El 2010 s’han notifi cat 591 trastorns de salut ser els qui també van perdre més llocs de treball inicialment), mentre relacionats amb el treball a la Unitat de Salut que l’augment del 2010 suggereix, tot i la disminució en l’activitat, Laboral (USL) de Barcelona, el 61,4% dels quals un empitjorament de les condicions de treball que podria suposar un van afectar dones. En els homes, les malalties han augment de l’exposició a riscs laborals (vegeu taula 5, pàgina 96). La mortalitat L’any 2009, els principals indicadors de morta- A continuació es presenten per sexe les deu causes principals de mort litat (vegeu el quadre 1) continuen la tendència l’any 2009 i la seva evolució respecte l’any 2004 (vegeu la fi gura 15, experimentada els darrers anys: La taxa de pàgina 62). Se n’han exclòs els grups de causes que comencen per mortalitat ha disminuït en ambdós sexes, i és més «Altres» o «Resta», pel fet de ser causes poc defi nides i, per tant, elevada en els homes. La mortalitat prematura, poc explicatives. Malgrat la disminució dels darrers anys, és important expressada en els anys potencials de vida perduts, destacar l’impacte de les malalties cardiovasculars en ambdós ha mantingut una gran diferència entre els homes i les dones, i ha continuat la seva progressió a la baixa respecte dels anys anteriors en els homes, i estable en les dones. Les taxes de mortalitat Quadre 1. Indicadors de mortalitat en homes i dones. Barcelona, 2009. infantil i perinatal segueixen essent baixes. I fi nal- ment, l’esperança de vida en néixer l’any 2009 va Homes Dones 1 ser de 79,2 anys en els homes i de 85,3 anys en les Taxa bruta de mortalitat 958,4 957,9 dones, i ve ser lleugerament superior a la mitjana Taxa de mortalitat estandarditzada per edat1,2 1.289,2 755,6 de Catalunya que el mateix any se situava en 78,9 Taxa d’APVP3 estandarditzada per edat1,2 3.949,3 2.009,6 en els homes i 84,8 en les dones, i superior a la Esperança de vida en néixer 79,2 85,3 de la Unió Europea (EU-27), que el 2008 va ser de Taxa de mortalitat infantil4 2,4 2,9 76,4 en els homes i 82,4 en les dones (vegeu la taula 6, pàgina 96). Taxa de mortalitat perinatal (>500 g)4 3,3 4,7 Font: Registre de Mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1Taxes per 100.000 habitants. 2 Estandardització segons el mètode directe, població de referència el total de Barcelona el 2009. 3APVP: anys potencials de vida perduts d’1 a 70 anys. 4Taxes per 1.000 naixements. Informe Salut 2010-OK.indd 61 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La nostra salut. La mortalitat La mortalitat 62 sexes (malaltia isquèmica del cor i malaltia hi Barcelona (www.proyectomedea.org). En concret, es presenta la cerebrovascular). En els homes, juntament distribució de la raó de mortalitat estandarditzada (RME) suavitzada amb el càncer de pulmó i la malaltia pulmonar en les seccions censals de Barcelona el període de 2002 a 2007, obstructiva crònica, han estat les quatre primeres que representa el risc de morir de cada àrea respecte de la població causes de mort, causes associades al tabaquisme de referència (en aquest cas, la mortalitat de la població de l’Estat (el 31% de totes les defuncions anuals). En les espanyol). Els indicadors de mortalitat s’han estimat amb mètodes dones, les principals causes de mort han estat bayesians, que tenen en compte la informació de l’àrea així com la les malalties degeneratives cerebrals (demència informació de les àrees veïnes per obtenir un risc de mortalitat de l’àrea i malaltia l’Alzheimer), juntament amb altres suavitzat. A més, es representa la distribució de l’índex de privació malalties cardiovasculars (insufi ciència cardíaca i socioeconòmica en les àrees segons el cens 2001. La mortalitat ha malaltia hipertensiva). mostrat desigualtats a Barcelona, i la zona del litoral i el nord de la ciutat són les zones que han presentat un risc de mortalitat més elevat L’informe de salut d’enguany presenta alguns (color més fosc), mostrant una distribució geogràfi ca relacionada amb resultats del projecte MEDEA que té per objectiu els factors socials i econòmics. Així, els districtes que tenien una major descriure les desigualtats socioeconòmiques i proporció de seccions censals amb una mortalitat elevada han estat mediambientals en mortalitat en àrees petites de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris (vegeu la fi gura 16, pàgina ciutats de l’Estat espanyol i d’Europa, incloent- 63). Vegeu, a més, les taules 7 a 10, pàgines 96 i 97. Figura 15. Primeres 10 causes de mortalitat en homes i dones. Barcelona, 2004 i 2009. Dones 60,1 Taxa de mortalitat per 100.000 hab. Mal. cerebrovascular: 8,2% estandarditzades per edat Mal. isquèmica del cor: 6,4% 47,0 2009 Demència: 6,2% 42,7 2004 Alzheimer: 5,1% 36,9 Insuficiència cardíaca: 4,9% 34,7 Mal. hipertensiva: 4,8% 34,1 Càncer de mama: 3,4% 28,7 Diabetis: 3,4% 25,5 Mal. del ronyó i vies urinàries: 3,1% 22,9 Càncer del budell gros: 2,7% 21,4 Homes 123,9 Mal. isquèmica del cor: 9,6% 102,7 Càncer de pulmó: 8,9% Bronquitis, asma i MPOC: 6,5% 88,9 Mal. Cerebrovascular: 6,0% 81,3 Càncer del budell gros: 3,4% 41,9 Diabetis: 3,1% 41,7 Demència: 2,6% 40,9 Mal. del ronyó i vies urinàries: 2,6% 37,8 Càncer de pròstata: 2,7% 37,0 Insuficiència cardíaca: 2,3% 34,2 0 25 50 75 100 125 150 Font: Registre de Mortalitat de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Estandardització segons el mètode directe, població de referència el total de Barcelona el 2009. Informe Salut 2010-OK.indd 62 28/11/11 17:02 La nostra salut. La mortalitat Figura 16. Raó de mortalitat estandarditzada (RME) en homes i dones i índex de privació socioeconòmica en les 63 seccions censals de Barcelona. Barcelona, 2002-2007. RME Homes RME Dones 70,2 / 89,3 76,1 / 90,8 89,3 / 93,6 90,8 / 94,2 93,6 / 96,7 94,2 / 97,4 96,7 / 100,7 97,4 / 100,3 100,7 / 104,7 100,3 / 103,9 104,7 / 112,8 103,9 / 108,9 112,8 / 180,1 108,9 / 156,5 Índex de Privació -1,92 / -1,06 -1,06 / -0,60 -0,60 / -0,28 -0,28 / 0,02 0,02 / 0,47 0,47 / 1,04 1,04 / 4,34 Font: Projecte MEDEA: Desigualtats socioeconòmiques i mediambientals en mortalitat en àrees petites de ciutats de l’Estat espanyol i d’Europa (www.proyectomedea. org). Informe Salut 2010-OK.indd 63 28/11/11 17:02 Informe Salut 2010-OK.indd 64 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Monogràfi cs Presentació 65 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut Qui som La situació demogràfi ca La situació socioeconòmica Les condicions de vida La mobilitat en dia feiner Com vivim El medi ambient L’aire L’aigua La seguretat i la higiene dels aliments La vigilància i el control de plagues urbanes Els comportaments El consum de drogues Els serveis sanitaris L’atenció primària de salut L’atenció a les urgències L’atenció especialitzada hospitalària L’atenció sociosanitària L’atenció a la salut mental L’atenció a les drogodependències La prestació farmacèutica Les accions en salut pública La vigilància dels objectius del Pla de Salut La nostra salut La salut sexual i reproductiva La tuberculosi La infecció per VIH-sida Les infeccions de transmissió sexual Les lesions per col·lisions de trànsit La salut laboral La mortalitat Monogràfi cs L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona Brot de xarampió i cobertura vacunal Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona La salut a Barcelona 2010 en xifres Informe Salut 2010-OK.indd 65 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Monogràfi cs. L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona 66 La televisió i els videojocs interactius (d’ordinador relacionats amb les lesions per accidents i la seguretat vial, la violència, i consola de joc) són recursos excel·lents per a els estats d’ànim i el temps de lleure. No obstant això, no tots aquests l’educació i l’entreteniment dels infants i dels temes han estat estudiats en totes les edicions, ja que l’enquesta ha adolescents, però un excés de temps davant anat evolucionant i adaptant-se per obtenir informació sobre nous d’una pantalla pot arribar a tenir efectes negatius problemes de salut i factors de risc. per a la salut. És convenient, per tant, controlar i limitar el temps que els joves passen davant de Tenint en compte l’elevada prevalença d’adolescents que estan davant les pantalles. L’American Academy of Pediatrics d’una pantalla més hores de les recomanades i amb l’objectiu de (AAP) recomana evitar que els infants menors de conèixer aquestes dades per a joves escolaritzats de Barcelona, en dos anys estiguin davant d’una pantalla, i limitar l’última edició de l’enquesta FRESC (curs 2007-2008) es van incorporar a un màxim de 2 hores diàries el temps dedicat per primera vegada preguntes sobre el temps dedicat a activitats a estar davant d’una pantalla als majors de dos relacionades amb les pantalles (com ara mirar la televisió, jugar amb anys1,2. l’ordinador o amb la consola de joc) durant el temps de lleure, tant en dies laborables (de dilluns a divendres) com en els caps de setmana. En els darrers anys s’han dut a terme diversos En aquesta edició es va administrar l’enquesta a 1.202 estudiants de estudis, d’àmbit estatal i autonòmic, amb 2n d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) (14 anys), 1.101 de 4t l’objectiu de conèixer la dedicació d’infants i d’ESO (16 anys) i 786 de 2n de batxillerat i Cicles Formatius de Grau joves a l’ús de tecnologies. Un estudi recent Mitjà (CFGM) (18 anys). La proporció de nois i noies a l’ESO era similar, d’àmbit estatal mostra que el 97,6% dels nens mentre que a 2n de batxillerat i CFGM el 58% eren noies. L’edat i nenes espanyols/es mira la televisió i que més mitjana era de 13,9 anys a 2n d’ESO, 16,0 anys a 4t d’ESO i 18,1 anys d’un 52% la mira més de 3 hores diàries3. Un a 2n de batxillerat i CFGM. Un 80% estudiava en una escola de nivell altre estudi dut a terme a la comunitat autònoma socioeconòmic mitjà o alt i gairebé un 30% anava a una escola pública. de Cantàbria indica que els estudiants d’entre 14 Al voltant d’un 15% dels estudiants d’ESO i d’un 10% dels de 2n de i 18 anys dediquen una mitjana de 3,05 hores batxillerat i CFGM havia nascut fora de l’Estat espanyol6. diàries a mirar la televisió en dies laborables i de 3,23 hores diàries els caps de setmana. Aquest Ús de tecnologies en dies laborables mateix estudi també mostra que la mitjana d’hores diàries que els nois juguen amb la Els resultats obtinguts el 2008 indiquen que gairebé tots els adolescents consola de joc és d’1,10 hores en dies laborables escolaritzats d’entre 14 i 18 anys miren la televisió almenys una estona i d’1,69 hores els caps de setmana. Entre les en els dies laborables (de dilluns a divendres). Les fi gures 1a i 1b noies les mitjanes observades són inferiors (0,31 mostren la mitjana d’hores diàries que els nois i noies escolaritzats i 0,52 hores, respectivament)4. A Catalunya, dediquen a mirar la televisió, jugar amb la consola de joc i jugar amb l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de l’any l’ordinador en dies laborables. En general, les hores diàries dedicades a 2006 mostra que el 34,5% i el 29,7% dels nens alguna d’aquestes activitats sedentàries disminueix amb l’edat. Els nois i nenes de 10 a 14 anys miren la televisió i/o de 2n i 4t d’ESO i de 2n de batxillerat i CFGM miren la televisió una juguen a jocs amb l’ordinador i/o la consola de mitjana de 2,2, 2,1 i 1,7 hores diàries, respectivament. Entre les noies, joc 2 o més hores diàries5. aquesta mitjana és igual o lleugerament superior als 3 cursos (2,2, 2,3 i 2,1 hores diàries, respectivament). Pel que fa a jugar amb la consola L’enquesta FRESC de joc i amb l’ordinador, els nois de 2n d’ESO juguen amb la consola de joc una mitjana d’1,0 hores, i aquesta mitjana és de 0,8 hores en L’enquestes sobre els factors de risc en escolars nois de 4t d’ESO i de 0,5 hores a 2n de batxillerat i CFGM. Aquestes (FRESC) s’administra periòdicament des del mitjanes són similars a les dels nois que juguen amb l’ordinador (1,1, 1987 a mostres representatives de les escoles 1,0 i 0,6 hores diàries). Tot i que les noies juguen més amb l’ordinador d’educació secundària de Barcelona, amb (0,8 hores diàries a 2n d’ESO, 0,4 hores a 4t d’ESO i 0,2 hores a 2n l’objectiu de conèixer els comportaments i factors de batxillerat i CFGM) que amb la consola de joc (0,2, 0,1 i 0,1 hores, de risc relacionats amb la salut dels escolars de respectivament), la mitjana d’hores diàries destinades a aquestes la ciutat. En l’enquesta es tracten temes diversos activitats és inferior que la dels nois en totes les edats. com el consum de tabac, l’alcohol i altres substàncies addictives, els hàbits alimentaris, Si es té en compte el temps global dedicat a alguna de les activitats la sexualitat i contracepció, els comportaments sedentàries, els nois de 2n d’ESO declaren mirar la televisió i/o jugar Informe Salut 2010-OK.indd 66 28/11/11 17:02 Monogràfi cs. L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona amb la consola de joc i/o amb l’ordinador una Family Affl uence Scale; FAS) més baix, independentment del curs i del 67 mitjana de 4,2 hores diàries. Aquesta mitjana sexe (excepte entre els nois de 4t d’ESO) (vegeu el quadre 1, pàgina 69). disminueix en els cursos superiors (3,9 hores a 4t d’ESO i 2,7 hores a 2n de batxillerat i CFGM). Ús de tecnologies en caps de setmana Entre les noies, el temps emprat a la realització d’alguna d’aquestes activitats és lleugerament Tant en dies laborables com en els caps de setmana (dissabte i inferior en tots els cursos (3,1, 2,8 i 2,3 hores, diumenge), els escolars miren la televisió i juguen amb la consola de respectivament) (vegeu les fi gures 1a i 1b). joc o l’ordinador menys hores diàries a mesura que augmenta l’edat. En general, s’observa una mitjana superior La mitjana d’hores diàries que les noies miren la televisió en cap de d’hores diàries dedicades a activitats sedentàries setmana (3,1, 3,0 i 2,4 hores a 2n i 4t d’ESO i 2n de batxillerat i CFGM, relacionades amb pantalles entre els escolars de respectivament) (vegeu la fi gura 2a, pàgina 68) és lleugerament nivell socioeconòmic (Escala de riquesa familiar, superior o igual a la dels nois (3,0, 2,7 i 2,4 hores) (vegeu la fi gura Figura 1a. Mitjana d’hores diàries dedicades a mirar la televisió, jugar amb la consola de joc i jugar amb l’ordinador en dies laborables segons el curs. Nois. Barcelona, 2008. 7 6 5 4,2 3,9 4 3 2,7 2,2 2,1 2 1,7 1,0 1,1 1 0,8 1,0 0,5 0,6 0 Mirar la televisió Jugar amb la consola de joc Jugar amb l’ordinador Tele/consola/PC1, 2 2n ESO 4t ESO 2n Batx / CFGM Font: Enquesta FRESC 2008 (factors de risc en escolars), Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Televisió/consola de joc/PC: mirar la televisió i/o jugar amb la consola de joc i/o amb l’ordinador. 2 Els valors no corresponen exactament a la suma de les varia- bles analitzades individualment perquè el percentatge de valors perduts no és el mateix en les diferents variables. Figura 1b. Mitjana d’hores diàries dedicades a mirar la televisió, jugar amb la consola de joc i jugar amb l’ordinador en dies laborables segons el curs. Noies. Barcelona, 2008. 7 6 5 4 3,1 3 2,8 2,2 2,3 2,3 2,1 2 1 0,8 0,4 0,2 0,1 0,1 0,2 0 Mirar la televisió Jugar amb la consola de joc Jugar amb l’ordinador Tele/consola/PC1, 2 2n ESO 4t ESO 2n Batx / CFGM Font: Enquesta FRESC 2008 (factors de risc en escolars), Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Televisió/consola de joc/PC: mirar la televisió i/o jugar amb la consola de joc i/o amb l’ordinador. 2 Els valors no corresponen exactament a la suma de les variables analitzades individualment perquè el percentatge de valors perduts no és el mateix en les diferents variables. Informe Salut 2010-OK.indd 67 28/11/11 17:02 Mitjana d’hores diàries Mitjana d’hores diàries La salut a Barcelona 2010 Monogràfi cs. L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona 68 2b). En canvi, els nois juguen amb la consola de Si es considera el temps global dedicat a qualsevol de les activitats joc i/o amb l’ordinador més hores diàries que esmentades, cal destacar l’elevat nombre d’hores diàries que els les noies. La mitjana d’hores diàries que els nois escolars dediquen a mirar la televisió i/o a jugar amb la consola de joc i/o dediquen a jugar amb la consola de joc (1,9, 1,6 l’ordinador en cap de setmana. Entre els nois, la mitjana d’hores diàries i 1,0 hores en els tres cursos) és lleugerament és de 6,7, 5,8 i 4,3 hores a 2n i 4t d’ESO i 2n de batxillerat i CFGM, superior a la mitjana d’hores diàries que juguen mentre que entre les noies és de 4,5, 4,1 i 2,9 hores, respectivament a l’ordinador (1,9, 1,5 i 0,9 hores). Al contrari (vegeu les fi gures 2a i 2b). De la mateixa manera que en dies laborables, dels nois, les noies juguen més hores diàries en caps de setmana també s’observa una mitjana d’hores diàries superior amb l’ordinador (1,1, 0,8 i 0,3 hores) que amb la en escolars de nivell socioeconòmic més baix (FAS) en ambdós sexes i consola de joc (0,4, 0,4 i 0,2 hores). tots els cursos, excepte entre les noies de 2n de batxillerat i CFGM, en què no s’observa un patró defi nit (vegeu el quadre 1, pàgina 69). Figura 2a. Mitjana d’hores diàries dedicades a mirar la televisió, jugar amb la consola de joc i jugar amb l’ordinador en cap de setmana segons el curs. Nois. Barcelona, 2008. 7 6,7 6 5,8 5 4,3 4 3,0 3 2,7 2,4 2 1,9 1,6 1,9 1,5 1 1,0 0,9 0 Mirar la televisió Jugar amb la consola de joc Jugar amb l’ordinador Tele/consola/PC1, 2 2n ESO 4t ESO 2n Batx / CFGM Font: Enquesta FRESC 2008 (factors de risc en escolars), Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Televisió/consola de joc/PC: mirar la televisió i/o jugar amb la consola de joc i/o amb l’ordinador. 2 Els valors no corresponen exactament a la suma de les varia- bles analitzades individualment perquè el percentatge de valors perduts no és el mateix en les diferents variables. Figura 2b. Mitjana d’hores diàries dedicades a mirar la televisió, jugar amb la consola de joc i jugar amb l’ordinador en cap de setmana segons el curs. Noies. Barcelona, 2008. 7 6 5 4,5 4 4,1 3,1 3,0 2,9 3 2,4 2 1,1 1 0,8 0,4 0,4 0,2 0,3 0 Mirar la televisió Jugar amb la consola de joc Jugar amb l’ordinador Tele/consola/PC1, 2 2n ESO 4t ESO 2n Batx / CFGM Font: Enquesta FRESC 2008 (factors de risc en escolars), Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Televisió/consola de joc/PC: mirar la televisió i/o jugar amb la consola de joc i/o amb l’ordinador. 2 Els valors no corresponen exactament a la suma de les variables analitzades individualment perquè el percentatge de valors perduts no és el mateix en les diferents variables. Informe Salut 2010-OK.indd 68 28/11/11 17:02 Mitjana d’hores diàries Mitjana d’hores diàries Monogràfi cs. L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona Quadre 1. Mitjana (desviació estàndard) d’hores diàries dedicades a mirar la televisió i/o jugar amb la consola de joc 69 i/o amb l’ordinador segons el sexe, el curs i l’escala de riquesa familiar (FAS). Barcelona, 2008. Nois Noies FAS baix FAS mitjà FAS alt FAS baix FAS mitjà FAS alt Dies laborables 2n ESO 6,00 (4,20) 4,08 (2,93) 3,95 (3,10)1 3,51 (2,35) 3,30 (2,24) 2,91 (2,27)1 4t ESO 4,61 (3,33) 3,82 (2,68) 3,77 (3,14) 3,63 (2,42) 2,80 (2,14) 2,62 (2,05)1 2n Batx/CFGM 3,08 (2,17) 2,81 (1,91) 2,59 (2,07) 2,71 (1,55) 2,32 (1,59) 2,27 (1,82) Caps de setmana 2n ESO 7,64 (4,55) 6,87 (3,84) 6,46 (3,92) 5,28 (2,94) 4,55 (2,81) 4,43 (2,72) 4t ESO 5,62 (3,83) 5,74 (3,31) 5,84 (3,89) 5,69 (3,53) 4,09 (2,79) 3,63 (2,54)1 2n Batx/CFGM 4,77 (3,59) 4,60 (2,93) 3,90 (2,91)1 2,77 (1,85) 3,01 (2,14) 2,82 (2,06) Font: Enquesta FRESC 2008 (factors de risc en escolars), Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: 1 Valor de p inferior a 0,05 en la prova de Kruskal-Wallis. Conclusions Referències bibliogràfi ques Els escolars entre 14 i 18 anys miren la televisió 1 American Academy of Pediatrics. Policy Statement: children, una mitjana d’aproximadament 2 hores diàries adolescents and television. Pediatrics. 2001; 107(2):423-426. entre setmana. Els caps de setmana aquesta 2 Marshall SJ, Gorely T, Biddle SJ. A descriptive epidemiology of mitjana augmenta a 3 hores diàries a l’ESO i a screen-based media use in youth: a review and critique. J Adolesc. 2,5 hores diàries a 2n de batxillerat i CFGM. Les 2006; 29(3):333-349. noies juguen menys que els nois amb l’ordinador 3 Bofarull I. Infancia, televisión y familia 1. 2010 [accés 27 de juny i, particularment, amb la consola de joc. En de 2011]. Disponible a: http://taconline.net/es/2010/05/infancia- general, el temps dedicat a aquestes activitats television-y-familia-1/. minva amb l’edat i a mesura que augmenta el nivell socioeconòmic, i és força superior en els 4 Bercedo A, Redondo C, Pelayo R, Gómez Z, Hernández M, Cadenas caps de setmana que en els dies laborables. N. Consumo de los medios de comunicación en la adolescencia. An Pediatr (Barc). 2005; 63(6):516-525. Els adolescents dediquen gran part del seu 5 Brugulat P, Mompart A, Medina A et al. La salut de la població temps de lleure a activitats amb pantalla, i el infantil a Catalunya. Enquesta de salut a Catalunya. Barcelona: temps emprat és superior al màxim de dues Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 2009. hores diàries recomanades. L’excés d’aquest 6 Nebot M, Pérez A, Garcia-Continente X, Ariza C, Espelt A, Pasarín tipus d’activitats pot reduir el temps dedicat M et al. Informe FRESC 2008. Resultats principals. Barcelona: a l’activitat física i, d’aquesta manera, pot Agència de Salut Pública de Barcelona, 2010. comportar problemes de sobrepès i/o obesitat i altres malalties metabòliques o cardiovasculars. Així doncs, seria convenient dissenyar i iniciar intervencions per potenciar l’oci actiu i saludable, així com programes de promoció de l’activitat física i de reducció del temps d’ús de pantalla fi ns als nivells recomanats. Informe Salut 2010-OK.indd 69 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Monogràfi cs. Brot de xarampió i cobertura vacunal Brot de xarampió i cobertura vacunal 70 Introducció i l’Estat espanyol. Davant aquesta situació a Europa, l’ECDC reforça les indicacions de vacunació i el seguiment del calendari vacunal El xarampió és una malaltia altament contagiosa establert pel que fa la vacunació amb la vacuna triple vírica. Recomana que pot ser potencialment greu i que disposa especialment la vacunació en els ciutadans que tinguin previst anar d’una vacuna molt segura i efi caç. Amb dues a esdeveniments multitudinaris, com concerts, partits de futbol i, dosis de la vacuna, el 98% dels receptors concretament, al Dia Mundial de la Joventut a Madrid l’agost del 2011. desenvolupen una protecció contra la malaltia per a tota la vida1. Aquesta malaltia tan sols A l’Estat espanyol4, fi ns mitjan de juny del 2011 s’han notifi cat 1.292 afecta els éssers humans. Es tracta, doncs, d’una casos, i Andalusia, Catalunya i Madrid són les comunitats autònomes malaltia que potencialment pot ser eradicada2. més afectades. A Catalunya, des de la segona setmana de novembre Un elevat nombre de països de la regió europea fi ns a mig juliol s’han confi rmat 281 casos de xarampió, 254 dels quals estan d’acord a treballar per arribar a l’eradicació en persones no vacunades (89,5%), 16 en persones vacunades amb d’aquesta malaltia l’any 20153; des de l’ECDC una dosi i 11 en vacunades amb dues dosis. La meitat dels casos s’han (European Center for Disease Prevention and donat en persones majors de 25 anys. Control) es fa un seguiment estricte de la seva l’evolució als països de la Unió Europea i als de Situació a Barcelona l’EEA/EFTA. La incidència d’aquesta malaltia a la nostra ciutat és molt baixa (menys A Europa, l’any 20103 se n’han notifi cat més de de 5 casos anuals). Tot i això, entre l’octubre de 2006 i el maig de 2007 30.000 casos. Aquest nombre és cinc vegades es van notifi car 348 casos de xarampió entre residents a la regió de superior a la mitjana anual dels casos notifi cats Barcelona. La majoria d’afectats van ser infants que encara no estaven en els 5 anys anteriors. Durant els anys 2009- en edat de ser vacunats i la mediana d’edat va ser de 15 mesos5. Arran 2010, el brot més important ha tingut lloc a d’aquest brot a Catalunya es va avançar la indicació d’administració de Bulgària (amb més de 24.000 casos). Durant el la vacuna dels 15 als 12 mesos, per protegir abans els infants. Podem primer semestre del 2011 ja s’han notifi cat a dir que el brot actual ha aparegut a la ciutat l’últim trimestre de 2010. l’ECDC més de 21.000 casos, dels quals més de Des del principi de novembre a zones properes a la ciutat, sobretot la meitat corresponen al brot que pateix França. a la comarca del Vallès Occidental, han començat a aparèixer casos Altres països que aquest any estan patint un amb una incidència molt superior a l’habitual, la majoria dels quals en augment considerable de casos són: Romania, infants autòctons no vacunats i alguns importats de França. A la fi de Bèlgica, Suïssa, Dinamarca, Anglaterra, Itàlia juliol del 2011, a la ciutat de Barcelona se n’han notifi cat 174 casos, Figura 1. Evolució temporal de la incidència de casos de xarampió per mesos. Barcelona, 2009-2011. 15 Cas confirmat Cas sospitós 10 5 0 49 50 51 52 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Setmana de notificació Font: Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 70 28/11/11 17:02 Nombre de casos Monogràfi cs. Brot de xarampió i cobertura vacunal 137 dels quals són casos o be sospitosos o be casos notifi cats a Barcelona un 45% (63 casos) refereix no haver-se 71 confi rmats amb proves microbiològiques. vacunat i un 30% (41 casos) no coneix el seu estat pel que fa a la vacuna triple vírica. Un 7,3% (10 casos) afi rma haver estat ben vacunat En la fi gura 1 (vegeu pàgina 70) es pot veure amb dues dosis i el 16,8% (23 casos) haver rebut una dosi de vacuna. quina ha estat l’evolució temporal en la incidència En aquesta mateixa fi gura 2 es pot veure la distribució del nombre de de casos des del principi de desembre de 2010 vacunes. Quant a la distribució d’aquestes vacunes rebudes per grup fi ns a fi nal de juliol de 2011. Podem observar d’edat (vegeu la fi gura 3), cal distingir diverses situacions: en el grup que s’ha donat un primer pic en el nombre menor d’1 any gairebé la totalitat dels pacients no estaven vacunats; en de casos a la fi de l’any 2010. Posteriorment, el grup d’1 a 4 anys, la majoria dels casos (12/25) no estaven vacunats durant el primer trimestre del 2011, hi ha hagut per convicció dels pares, i 10 estaven vacunats. En el grup de 5 a 30 un degoteig constant de casos, que tot i no ser anys, s’han detectat 20 detractors vacunals, 10 vacunats i en 19 dels gens habitual en aquesta malaltia cal dir que casos no es va poder identifi car si estaven vacunats o no. Del grup han estat pocs (1, 2 o com a màxim 3) casos per d’adults joves de 31 a 45 anys, la gran majoria referien no tenir cap setmana. A partir de la primera setmana d’abril vacuna posada (27) i un grup força gran (16) no va poder informar sobre s’ha produït un augment important i sostingut el seu estat vacunal. en el nombre de notifi cacions de casos nous que s’ha mantingut durant uns dos mesos. Des del Pel que fa a la distribució geogràfi ca dels casos, en la fi gura 4 (vegeu mes de juny l’aparició de nous casos ha anat pàgina 72) es mostra que n’hi ha hagut repartits per tota la ciutat. disminuint, tot i que segueix essent més elevada El districte que presenta un nombre més elevat de casos és el de de l’habitual pel que fa a aquesta malaltia. La Sants-Montjuïc (19 casos), xifra que correspon a una taxa d’incidència incidència de la malaltia a la ciutat és de 6,18 per estandarditzada de 10,45 per 100.000 habitants; el següent districte 100.000 habitants. La mediana d’edat dels casos amb major incidència és Ciutat Vella, amb 8,8 casos per 100.000 és de 26 anys, amb un màxim de 51 i un mínim habitants, mentre que Horta-Guinardó i Nou Barris són els districtes de 6 mesos. El percentil 25(P25) correspon a 6 amb menor taxa d’incidència, 3,5 i 2,8, respectivament. anys, el P50 a 26 i el P75 a 35. La majoria dels casos (un 60%) tenen, doncs, menys de 30 anys, Intervenció dels serveis de salut pública només 3 tenen més de 45 anys (un 45 i un mes, l’altre 49, i un altre 50). En total, 6 casos tenen Normalment, la intervenció de control davant un cas de xarampió es menys d’un any i 25 i 49 casos tenen d’1 a 4, i fa quan aquest cas ja està confi rmat, però en la situació de brot que de 5 a 30 anys, respectivament. estem vivint, s’actua immediatament davant una sospita clínica que encara no ha pogut ser confi rmada. Les actuacions que es duen a Pel que fa l l’estat de vacunació dels malalts terme són diverses i varien en funció del punt d’evolució de la malaltia (vegeu la fi gura 2), es pot afi rmar que dels 137 en el moment en què el cas és notifi cat. Entre les mesures preventives Figura 2. Estat de vacunació dels casos de Figura 3. Distribució de les vacunes de xarampió per grups xarampió. Barcelona 2010. d’edat. Barcelona 2010. Cap vacuna Cap vacuna 41 1 dosi <1 any 1 dosi 2 dosis 2 dosis Desconegut 1-4 anys Desconegut 5 -30 anys 31- 45 anys 10 63 >45 anys Total 23 137 casos Casos 0 10 20 30 40 50 60 Font: Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Font: Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de Barcelona. Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 71 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Monogràfi cs. Brot de xarampió i cobertura vacunal Brot de xarampió i cobertura vacunal 72 Figura 4. Distribució territorial de la incidència realitzades per frenar la transmissibilitat de la malaltia cal destacar: de casos. Barcelona. l’aïllament dels casos quan són transmissors, la prevenció de l’aparició de casos entre contactes familiars (vacunar o donar immunoglobulina si el contacte és especialment vulnerable de complicacions), la prevenció d’aparició de més casos en la comunitat (vacunacions en escoles bressol, escoles, companys propers en ofi cines, companys d’activitats amb contacte estret i valorar immunoglobulina en contactes més vulnerables), i la vacunació dels professionals sanitaris. Conclusions Tot i que el 2010 no es pot donar el brot per tancat, sí que es pot dir que sembla que el pic de màxima incidència ha passat i que cal esperar que en els propers mesos la situació es normalitzi i torni a donar-se una incidència gairebé nul·la durant la major part dels mesos de l’any. Malgrat això, no es pot descartar un nou augment de la incidència a causa d’una major transmissió en la represa de l’activitat postestival a les escoles i universitats o en altres punts que afavoreixin la transmissió 2,7 - 5,5 entre persones; per tant, cal dir que tot i que la situació actual és 5,5 - 7,5 optimista, s’ha d’insistir en una bona protecció dels barcelonins. 7,5 - 10,4 Font: Servei d’Epidemiologia. Agència de Salut Pública de A Barcelona s’ha vist un rebrot d’aquesta malaltia. Aquesta mateixa Barcelona. situació s’està donant a la majoria de ciutats europees i, sobretot, a la resta de l’Estat espanyol. En gran part, aquesta situació és el resultat d’un nombre cada cop més nombrós de persones que no volen administrar la vacuna als seus fi lls i, per tant, els fi lls resten vulnerables a la infecció i es Referències bibliogràfi ques converteixen en transmissors6. També hi ha tot un grup de persones que 1 Measles vaccines: WHO position paper. Wkly no han estat immunitzades per haver nascut abans de la introducció Epidemiol Rec 2009; Aug 28;84(35):349-60. de la vacuna triple vírica o contra el xarampió en el calendari vacunal (majors de 30 anys), però que tampoc han tingut contacte amb el virus 2 Hopkins DR, Hinman AR, Koplan JP, Lane salvatge perquè han viscut tota la seva vida en ambients on la circulació JM. The case for global measles eradication. Lancet 1982; Jun 19;1(8286):1396-8. del virus era mínima o inexistent (menys de 45 anys)5. Aquests dos grups són, doncs, els que permeten que una vegada entrat el virus a la 3 Kreidl P. ECDC introduces European monthly ciutat, es vagi transmetent i vagi provocant infeccions. measles monitoring. Euro Surveill 2011; Jul 14;16(28):19918. Cal tenir en compte que, per tal de minimitzar l’impacte d’aquesta 4 Informe semanal relativo a las enfermeda- malaltia, s’ha de protegir aquests dos grups de gent mitjançant la des de declaración obligatoria. España. Datos vacunació. Durant el brot a Barcelona, s’ha actuat amb aquest objectiu provisionales a 13/06/2011. Disponible a: sobre els contactes dels malalts. En situació de brot la gent és més http: / /www.isc i i i .es /htdocs /centros / sensible a la vacunació, ja que davant l’aparició de casos la percepció epidemiologia/boletin_red/IS-110613-WEB. pdf. Consultat 17/08, 2011. de risc augmenta i molta gent que prèviament no havia considerat 5 Torner N, Martínez A, Costa J, Mosquera M, necessària la vacuna accedeix a vacunar els fi lls i les fi lles. Barrabeig I, Rovira A, et al. Measles outbreak in the Barcelona Region of Catalonia, És important seguir treballant en el control d’aquesta malaltia. Per Spain, October 2006 to February 2007. Euro una banda, conèixer l’impacte que té duent a terme una confi rmació Surveill 2007; Feb 22;12(2):E070222.2. microbiològica i, de l’altra, amb un seguiment de la malaltia. Cal 6 Downs JS, de Bruin WB, Fischhoff B. Parents’ treballar activament i ràpidament en les recomanacions de prevenció i vaccination comprehension and decisions. control, que són les funcions bàsiques de salut pública a la ciutat. Vaccine 2008; Mar 17;26(12):1595-607. Informe Salut 2010-OK.indd 72 28/11/11 17:02 Monogràfi cs. Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona Introducció i entrevistes individuals en profunditat analitzades mitjançant l’anàlisi 73 narrativa del contingut. L’increment de població d’origen estranger a Barcelona ha transformat la realitat social i ha En els estudis han participat 73 professionals sanitaris d’atenció generat nous reptes i noves necessitats que primària i d’atenció hospitalària amb diferents perfi ls professionals, 8 afecten els diferents pilars en què es recolza mediadors culturals i 90 usuaris, 75 dels quals eren de nacionalitat l’estat del benestar (educació, mercat de treball, estrangera i 15 de nacionalitat espanyola. habitatge, salut, etc). Per tant, des de l’àmbit de la salut, cal identifi car i posteriorment donar les Condicions de vida dels col·lectius d’origen estranger respostes adients als reptes i les necessitats que han sorgit en l’atenció a aquests col·lectius1. L’estudi efectuat des de la perspectiva dels professionals de la salut ha posat de manifest que la majoria de professionals sanitaris (metges, Amb la fi nalitat d’identifi car els principals metgesses, i professionals de la enfermeria) de tots els centres de salut problemes amb què es troben els professionals estudiats (atenció primària, atenció especialitzada i salut mental), a i els diferents col·lectius immigrants en l’accés excepció dels professionals de salut mental, coincideixen a apuntar un als serveis sanitaris, s’ha realitzat a Barcelona augment molt important de pacients de nacionalitat estrangera en les un estudi qualitatiu, descriptiu i fenomenològic. diferents consultes mèdiques a partir de l’any 2000 i en endavant2,3. Entre els períodes 2007-2008 s’ha dut a terme la primera part d’aquest estudi per tal de D’altra banda, en els discursos de les persones usuàries entrevistades conèixer l’òptica dels professionals2,3 i, entre el s’ha pogut copsar que les condicions de vida en què viuen a Barcelona període 2010-2011, la segona part, en què es moltes d’elles són força precàries4,5, entre les quals destaquen unes proposa copsar quina és la percepció que tenen condicions laborals dures amb contractacions precàries, difi cultats els usuaris immigrants de quatre col·lectius d’inserció social i uns habitatges que, en molts casos, no es troben en determinats (els equatorians, els xinesos, els bon estat. A més, s’ha pogut detectar que la crisi econòmica ha afectat marroquins i els pakistanesos) sobre el sistema de ple el segment del mercat de treball on majoritàriament s’insereixen de salut i la seva relació amb els serveis sanitaris, bona part dels membres d’aquests col·lectius (a excepció dels xinesos). a més de comparar aquestes percepcions amb Els professionals sanitaris també assenyalen les difi cultats socials i les de la població autòctona. la precarietat econòmica en què viuen aquests col·lectius. Alguns afegeixen, a més, que aquestes condicions descrites afectaven la salut Objectius i metodologia d’aquests ciutadans, tot i que no ha estat una opinió generalitzada. On la majoria de professionals estaven d’acord, però, era que, en cas Els objectius d’aquests estudis són conèixer de contraure una malaltia, els usuaris de nacionalitat estrangera tenien com accedeixen als serveis sanitaris els pacients majors difi cultats que els autòctons per fer-li front com a conseqüència d’origen estranger, recollir les necessitats d’aquesta situació precària en què viuen molts d’ells. percebudes per part dels professionals de la salut en l’atenció a aquests col·lectius d’origen D’aquestes informacions es desprèn que molts ciutadans de nacionalitat estranger i identifi car els principals problemes estrangera, sobretot als inicis del seu assentament i per les esmentades que troben els diferents col·lectius d’origen condicions de vida difícils, tenen prioritats, com la feina, que passen estranger en l’accés als serveis sanitaris. També per davant de la salut, sempre que la salut no els impedeixi treballar. conèixer l’opinió i la valoració que fan els usuaris de nacionalitat estrangera dels diferents Coneixement i accés als serveis sanitaris serveis sanitaris del sistema sanitari d’acollida i, fi nalment, detectar quins són els principals Pel que fa al coneixement del funcionament del sistema sanitari entre elements facilitadors i els principals obstacles que la població de nacionalitat estrangera, molts professionals sanitaris troben en la seva relació amb els professionals (majoritàriament els qui treballen en hospitals) asseguren que la majoria sanitaris els usuaris de nacionalitat estrangera. d’usuaris estrangers no en coneixen bé el funcionament. Els usuaris, a excepció dels xinesos, asseguren que tenen un bon coneixement del La metodologia emprada ha estat una funcionament de la majoria de serveis sanitaris. Aprofundint-hi una metodologia qualitativa mitjançant la realització mica, però, s’ha observat que el coneixement que tenen la majoria de grups de discussió, grups de discussió reduïts de persones dels diferents col·lectius es basa, principalment, en Informe Salut 2010-OK.indd 73 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Monogràfi cs. Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona 74 l’experiència que altres compatriotes que fa més especialistes, els horaris dels centres d’atenció primària o el circuit que temps que viuen a Barcelona tenen de l’accés s’ha de seguir, un cop dins el sistema. al sistema sanitari. Hem pogut copsar que la informació institucional del funcionament del En darrer terme, hem observat que existeixen també uns obstacles sistema no arriba amb claredat als usuaris de que difi culten l’accés als serveis sanitaris i que fan referència a les nacionalitat estrangera6,7. actituds d’alguns professionals sanitaris. Tots els usuaris de nacionalitat estrangera s’han sentit, en alguna ocasió, discriminats pel tracte rebut Pel que fa a l’accés als serveis sanitaris, els per part d’algun professional. La majoria d’usuaris, però, s’afanyen professionals de la salut no tenen la percepció a indicar que aquestes situacions són puntuals i que, en cap cas, de l’existència de difi cultats per part de la consideren el sistema sanitari com a xenòfob. població de nacionalitat estrangera per efectuar aquest accés. El fet que per obtenir la targeta Una darrera apreciació pel que fa a l’accés als serveis sanitaris és que els sanitària individual només sigui necessari professionals sanitaris identifi caven diferències en l’accés segons l’origen l’empadronament, que als serveis d’urgències del pacient. Aquesta percepció s’ha confi rmat mitjançant l’estudi l’accés sigui universal i que fi ns i tot alguns realitzat des de la perspectiva dels usuaris, ja que s’han trobat diferències serveis sanitaris disposin de mediadors culturals, importants en la relació que estableix cada col·lectiu amb els serveis són arguments sufi cients que reforcen aquesta sanitaris. Així, per exemple, els equatorians, pel fet de parlar castellà, percepció de facilitat d’accés. tenen moltes facilitats en l’accés als serveis sanitaris, però, en canvi, són molt demandants de recursos (la qual cosa també ha estat confi rmada Els mateixos professionals, però, per explicar pels professionals). A la inversa, trobem que el col·lectiu xinès presenta l’accés tardà als serveis sanitaris quan la malaltia moltes difi cultats per comunicar-se en destí, accedeix relativament poc es troba en un estat avançat, o les difi cultats als serveis sanitaris i fa ús habitual de la medicina tradicional xinesa. que tenen alguns pacients estrangers per realitzar la continuïtat assistencial, fan esment Entre el col·lectiu pakistanès hem observat diferències pel que fa a la a les difi cultats d’inserció social, a la situació relació amb els serveis sanitaris segons el sexe. Les dones pakistaneses econòmica i laboral, així com a la cultura sanitària tenen un rol secundari en la societat pakistanesa i això condiciona el d’origen d’aquests col·lectius2,3. seu accés als serveis sanitaris, ja que habitualment van acompanyades dels seus marits. Entre el col·lectiu marroquí hem detectat, per exemple, Des de l’òptica dels usuaris, hem detectat força diferències segons el nivell d’estudis o la procedència rural o urbana obstacles que difi culten l’accés als serveis sanitaris de les persones d’aquest origen. Tenir un nivell d’estudis elevat i ser d’acollida. Aquests obstacles els hem organitzat d’origen urbà, doncs, facilita l’aprenentatge de la llengua i permet un en quatre grans grups: els obstacles individuals, els accés als serveis sanitaris més proper a l’establert pel sistema. obstacles comunitaris, els obstacles institucionals i els obstacles institucionals i professionals. Els La porta d’entrada als serveis sanitaris i l’ús habitual d’urgències obstacles individuals8,9 fan referència a variables com el sexe, l’edat, el nivell d’estudis, els anys La majoria de professionals sanitaris (sobretot els qui treballen en viscuts a Barcelona, la situació administrativa en hospitals) consideren que els serveis d’urgències són la principal porta destí o la situació familiar en destí. d’entrada als serveis sanitaris dels usuaris de la majoria de col·lectius de nacionalitat estrangera. Els obstacles comunitaris més importants detectats són la llengua, les condicions laborals Gràcies als discursos de bona part dels usuaris de nacionalitat estrangera en destí, les relacions de gènere, la religió o els estudiats, es pot apuntar que la principal porta d’entrada als serveis sistemes sanitaris de referència, així com alguns sanitaris és, a diferència del que indicaven els professionals, el centre altres obstacles d’índole cultural (per exemple, la d’atenció primària. El fet que tots els col·lectius estudiats, a excepció concepció entorn de la salut mental o la salut dels xinesos, tramitin ben aviat la targeta sanitària individual, un cop sexual i reproductiva)8-11. arribats a la ciutat, explica que el centre d’atenció primària esdevingui, en molts casos, la porta d’entrada als serveis sanitaris d’aquests Els principals obstacles institucionals detectats col·lectius. Pel que fa al col·lectiu xinès, hem pogut determinar que el han estat el temps que cal esperar per accedir a primer contacte que tenen força ciutadans amb els serveis sanitaris és una visita amb el metge de família i o als metges la farmàcia quan han esgotat les seves medecines orientals. Informe Salut 2010-OK.indd 74 28/11/11 17:02 Monogràfi cs. Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona estrangeres estudiades. 75 La recerca efectuada, tant des del punt de vista dels professionals com des de la perspectiva dels Aquest accés majoritari als serveis d’urgències de gairebé tots els usuaris, corrobora un accés habitual als serveis col·lectius és un indicador, també, que la major part d’usuaris de d’urgències per part d’aquests col·lectius. Les nacionalitat estrangera conceben el sistema sanitari com un espai característiques pròpies d’aquest servei fan que on guarir els problemes de salut, però, en general, aquests usuaris molts ciutadans de nacionalitat estrangera en no tenen incorporat el valor de prevenció sanitària13. L’únic moment facin un ús, en molts casos, inapropiat12. Com d’intersecció entre curació i prevenció s’ha observat d’una manera més que els serveis d’urgències estan oberts les 24 o menys incipient en els serveis de ginecologia i obstetrícia, quan les hores del dia, no és necessària una cita prèvia i la mediadores culturals aconsegueixen implicar les dones del seu col·lectiu visita mèdica es duu a terme el mateix dia, molts en les revisions ginecològiques i de l’embaràs. S’ha vist que la majoria ciutadans conceben aquest servei com el més de dones de tots quatre col·lectius en molts casos no havien efectuat ràpid pel que fa a l’atenció i el més fàcil d’accedir mai cap revisió ginecològica en origen, però el fet que accedeixin als pel que fa als tràmits. A més, és el servei que serveis sanitaris com a conseqüència d’un embaràs és aprofi tat per més s’aproxima al funcionament dels serveis involucrar-les en la prevenció sanitària. sanitaris d’origen de les principals nacionalitats Finalment, hem observat que aquest accés habitual als serveis Quadre 1. Percepcions dels professionals i les persones usuàries pel que fa a l’accés als serveis sanitaris de la població de nacionalitat estrangera. Barcelona, 2008-2010. Percepció dels Facilitat en l’accés als serveis sanitaris professionals CU: «Bé, normalment s’empadronen, i llavors, en empadronar-se se’ls dóna la targeta sanitària de CatSalut.» CP: «[...] i s’estan empadronant sense domicili fi x, o sigui que més fàcil que això, ja...» (Cap d’atenció a l’usuari i coordinador de primària). «[...] jo penso que no hi ha barrera [...] Si no parlen ni català ni espanyol facilitem un mediador cultural que parla el seu idioma. De fet, posem més facilitats encara perquè no tinguin cap barrera d’accés a l’hospital[...]» (Cap d’un servei d’urgències hospitalàries). Percepció de Obstacles comunitaris en l’accés als serveis sanitaris les i els usuaris La llengua: «Hace años que estoy aquí viviendo en España, pero me cuesta mucho el idioma. Aunque hace muchos años que estoy viviendo aquí, no hablo bien ni el castellano ni el catalán, entonces, cuando tiene que acceder al sistema sanitario…eh…primero no entiende bien, y muchas veces para expresar no encuentra la manera para decir al médico. Al fi nal parece un retrasado.»(Home xinès). Les condicions laborals en destí: «Yo tengo problemas con un ojo y me dieron cita para casi los nueve meses y justo esos días estuve trabajando y no pude ir. Luego hablé y casi me dieron para un año más.».(Home equatorià) L’experiència en l’accés als serveis sanitaris d’origen: «Otro tema es la falta de educación… no la falta sino la educación diferente que tienen estas personas. Están acostumbradas a otra forma de acceso y piensan que en todas partes es así.» (Mediadora marroquina) Relacions de gènere: «Pero muchas mujeres no hablamos castellano, ¿sabes? Entonces siempre voy (al metge) con marido, siempre…» (Dona pakistanesa) Distància cultural: L’atenció ginecològica: «No lo están utilizando por el hecho de ser un hombre. Siempre prefi eren irse a urgencias, donde van para encontrar una mujer, de gine…» (Mediadora pakistanesa) La salut mental:«Si vas al psicólogo, muy problema, la gente casi no habla nada…» E: «¿Es un tema tabú?» «Si ventana está cerrada, nosotros no puedes entrar.» (Representant xinesa) Font: Elaboració pròpia. Direcció de Planifi cació, Compra i Avaluació (CatSalut). Informe Salut 2010-OK.indd 75 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Monogràfi cs. Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona 76 d’urgències és també efectuat per alguns usuaris usuaris dels quatre col·lectius estrangers estudiats són: d’una banda, la de nacionalitat espanyola, que conceben aquest gratuïtat en l’accés als diferents serveis sanitaris, en contraposició als servei d’una manera similar a la descrita pels costos econòmics que suposa l’accés als sistemes sanitaris d’origen. usuaris estrangers: immediatesa en l’atenció En la mateixa línia, també es valora molt positivament el fet que el sense la necessitat de sol·licitar una cita. Val a dir, sistema sanitari català sigui d’accés universal. Es considera un punt però, que en les entrevistes realitzades als usuaris fort del sistema el fet que, per exemple, una persona amb situació de nacionalitat espanyola, aquests fan referència irregular pugui ser atesa davant una urgència mèdica en comparació a la sobreutilització del servei i asseguren accedir de l’exclusivitat d’accés dels serveis sanitaris de referència. Una tercera als serveis d’urgències només en cas de necessitat característica del sistema sanitari d’acollida molt ben valorada pels i no pas com a servei sanitari habitual. diferents col·lectius estudiats és la igualtat en l’accés que garanteix el sistema sanitari català; és a dir que, per exemple, als serveis d’urgències Difi cultats en l’atenció mèdica per part dels hospitalàries es respecten els torns de visita segons dos criteris, la professionals gravetat del problema i, en segon terme, l’ordre cronològic d’arribada al servei, la qual cosa tampoc succeeix en origen. La principal difi cultat que troben els professionals de la salut per atendre els pacients d’origen Conclusions estranger és la comunicació quan usuaris i professionals no parlen la mateixa llengua i, per La investigació evidencia, tant des del punt de vista dels professionals tant, la comunicació entre els uns i els altres com des de la perspectiva dels usuaris, que la variable dicotòmica és defi citària. I, en aquest sentit, el col·lectiu estranger/autòcton és massa imprecisa per estudiar l’accés i l’ús dels xinès és el col·lectiu assenyalat per la majoria serveis sanitaris dels diferents col·lectius de nacionalitat estrangera a de professionals sanitaris com el que presenta Barcelona, ja que els col·lectius són molt heterogenis segons l’origen majors difi cultats per ser atès. En conseqüència, i també són molt heterogenis internament. el recurs més demandat i més valorat per part La presència de mediació als centres de salut és una demanda dels professionals sanitaris per facilitar l’atenció compartida per professionals i usuaris, per facilitar la comunicació de pacients de nacionalitat estrangera és la entre professionals i pacients així com reduir la distància cultural que mediació cultural2,14. hi pugui haver entre ells. La proposta que hi hagi la fi gura d’un mediador La salut de la majoria dels col·lectius d’origen estranger no és una de cultural és també una de les demandes principals les prioritats principals en destí, excepte si els impedeix treballar. A efectuades pels ciutadans xinesos, pakistanesos i mesura que aquests ciutadans fa més temps que viuen a Barcelona i marroquins, ja que per a la majoria d’ells el fet han pogut reagrupar la família, el comportament davant la malaltia que hi hagi al centre de salut una persona de la i la relació que s’estableix vers els serveis sanitaris és més propera a seva nacionalitat que els pugui fer d’intèrpret, i, a l’establerta pel sistema. més, els pugui orientar en tot allò relacionat amb El sistema sanitari és concebut pels usuaris estrangers únicament en la salut i l’ús dels serveis sanitaris en destí, facilita clau d’ajut o auxili, com un espai de curació, però en cap cas de molt l’accés d’aquests col·lectius al sistema. prevenció i manteniment de la salut. Valoració dels serveis sanitaris Tot i que majoritàriament, segons els usuaris, la porta d’entrada als serveis sanitaris és el centre d’atenció primària, el servei més utilitzat és el servei d’urgències hospitalàries: no cal cita prèvia i l’atenció és En general, les valoracions que fan la majoria de el mateix dia. les persones entrevistades dels quatre col·lectius estudiats vers el sistema sanitari d’acollida són La valoració que efectuen els col·lectius d’origen estranger estudiats valoracions molt positives6,11. El sistema sanitari del sistema sanitari d’acollida és, en línies generals, molt positiva, d’acollida surt, en la comparació respecte dels sobretot en la comparació vers els serveis sanitaris d’origen. La diferents sistemes sanitaris d’origen, molt ben gratuïtat i la universalitat del sistema són els dos aspectes millor valorat. valorats per aquests ciutadans. La majoria de ciutadans de totes quatre nacionalitats estudiades A grans trets, les característiques del sistema asseguren haver-se sentit, en alguna ocasió, discriminats pel fet de sanitari català que, per damunt de tot, valoren els Informe Salut 2010-OK.indd 76 28/11/11 17:02 Monogràfi cs. Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona ser immigrants en l’accés als serveis sanitaris. qualsevol cas, la concreció d’una evident situació de desigualtat social i 77 Els usuaris entrevistats asseguren, alhora, que manca d’integració social que va molt més enllà de l’àmbit de la salut. no és una situació habitual i atribueixen aquestes actituds als individus, en cap cas al sistema. Les difi cultats i les desigualtats en l’accés i l’ús dels serveis sanitaris per part dels diferents col·lectius de nacionalitat estrangera són, en Referències bibliogràfi ques 1 Pla director d’immigració en l’àmbit de la 7 Berra S, Elorza Ricart JM, Bartomeu N, Hausmann S, Serra-Sutton salut. Barcelona: Direcció de Planifi cació i V, Rajmil L. Necessitats en salut i utilització dels serveis sanitaris Avaluació. Departament de Salut. Generalitat en la població immigrant a Catalunya. Revisió exhaustiva de la de Catalunya, 2006. literatura científi ca. Barcelona: Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. CatSalut. Departament de Salut. Generalitat 2 Llosada J, Vallverdú I, Miró M, Pijem C, Guarga de Catalunya, 2004. A. El acceso y uso de los servicios sanitarios 8 Scheppers E, van Dongen E, Dekker J, Geertzen J, Dekker J. por parte de los pacientes inmigrantes: la Potential barriers to the use of health services among ethnic voz de los profesionales. Aten Primaria 2011. minorities: a review. Fam Pract. 2006;23:325—348. doi:10.1016/j.aprim.2010.11.01. 9 Rivera B, Casal B, Cantarero D, Pascual M. Adaptación de los 3 Agència de Salut Pública de Barcelona. La servicios de salud a las características específi cas y de utilización salut de la població immigrant de Barcelona. de los nuevos españoles. Informe SESPAS 2008. Gac. Sanit 2008;22 Barcelona: Agència de Salut Pública de (Supl 1):86-95. Barcelona; 2008. 10 Almagro MJ, Rojas MJ, Guix J, Garreta S, Ribot B, Arija V. Percepción 4 García Gómez P. Estat de salut i condicionants del sistema sanitario catalán de la población marroquí. Creencias de la utilització dels serveis sanitaris dels sobre salud y enfermedad. Aten Primaria. 2010;42(5):266-272. immigrants a Catalunya. Barcelona: Centre de Recerca en Economia i Salut. Universitat 11 Vázquez ML, Terraza R, Vargas I. Atenció a la salut dels immigrants: Pompeu Fabra, 2007. necessitats sentides pel personal responsable. Barcelona: Pla director d’immigració, Direcció General de Planifi cació i Avaluació. 5 Porthé V, Ahonen E, Vázquez ML, Vives A, Departament de Salut. Generalitat de Catalunya, 2007. Disponible Benavides F, Benach J. Les característiques de a: www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2050/doc12647.html. la precarietat laboral i la relació que té amb la 12 Instituto de Salud Pública. Inmigración, Salud y Servicios Sanitarios. salut de les persones immigrades. A: Recerca La perspectiva de la población inmigrante. Documentos Técnicos i Immigració II. Convocatòria d’ajuts 2006. de Salud Pública 91. Madrid: Instituto de Salud Pública. Consejería Col·lecció Ciutadania i Immigració, núm. 4. de Sanidad y Consumo, 2004. Barcelona: Secretaria per a la Immigració. Departament d’Acció Social i Ciutadania. 13 Pasarín M, Fernández de Sanmamed MJ, Calafell J, Borrell C, Generalitat de Catalunya; 2009. Rodríguez D, Campasol E, Torné E, Torras MG, Guarga A, Plasència A. Razones para acudir a los servicios de urgencias hospitalarios. 6 Terraza-Núñez R, Toledo D, Vargas I, La población opina. Gac Sanit. 2006;20(2):91-100. Vázquez ML. Perception of the Ecuadorian population living in Barcelona regarding 14 Vázquez ML, Terraza R, Vargas I, Lizana T. Necesidades de los profesionales de salud en la atención a la población inmigrante. access to health services. Int J Public Health Gac Sanit. 2009;23(5):396-402. 2010; 55(5):381-390. Informe Salut 2010-OK.indd 77 28/11/11 17:02 Informe Salut 2010-OK.indd 78 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres Presentació 79 Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary La salut, els seus determinants i les desigualtats en salut Qui som La situació demogràfi ca La situació socioeconòmica Les condicions de vida La mobilitat en dia feiner Com vivim El medi ambient L’aire L’aigua La seguretat i la higiene dels aliments La vigilància i el control de plagues urbanes Els comportaments El consum de drogues Els serveis sanitaris L’atenció primària de salut L’atenció a les urgències L’atenció especialitzada hospitalària L’atenció sociosanitària L’atenció a la salut mental L’atenció a les drogodependències La prestació farmacèutica Les accions en salut pública La vigilància dels objectius del Pla de Salut La nostra salut La salut sexual i reproductiva La tuberculosi La infecció per VIH-sida Les infeccions de transmissió sexual Les lesions per col·lisions de trànsit La salut laboral La mortalitat Monogràfi cs L’ús de tecnologies entre els joves escolaritzats de Barcelona Brot de xarampió i cobertura vacunal Immigració i serveis sanitaris: la perspectiva dels usuaris i l’òptica dels professionals a la ciutat de Barcelona La salut a Barcelona 2010 en xifres Informe Salut 2010-OK.indd 79 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Qui som Qui som 80 Taula 1. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfi cs. Barcelona, 1991-2010. 1991 2001 2009 2010 Població 0-14 anys Homes 121.726 15,7% 88.592 12,6% 100.116 12,8% 101.622 13,3% Dones 115.104 13,3% 84.543 10,6% 95.303 11,1% 96.523 11,3% 15-44 anys Homes 352.714 45,5% 317.954 45,1% 361.056 46,2% 343.682 44,8% Dones 356.504 41,1% 318.161 39,8% 343.866 40,1% 336.871 39,5% 45-64 anys Homes 193.872 25,0% 172.202 24,4% 190.115 24,3% 190.207 24,8% Dones 218.143 25,1% 196.389 24,6% 215.576 25,2% 216.074 25,4% 65-74 anys Homes 68.244 8,8% 74.974 10,6% 66.382 8,5% 66.493 8,7% Dones 97.166 11,2% 99.508 12,5% 84.019 9,8% 84.192 9,9% 75 anys o més Homes 39.432 5,1% 51.502 7,3% 63.843 8,2% 64.854 8,5% Dones 80.639 9,3% 100.059 12,5% 117.827 13,8% 118.408 13,9% Total Homes 775.988 100% 705.224 100% 781.512 100% 766.858 100% Dones 867.554 100% 798.660 100% 856.591 100% 852.068 100% Índex de dependència senil1 Homes 19,7% 25,8% 23,6% 24,6% Dones 30,9% 38,8% 36,1% 36,6% Índex de sobreenvelliment2 Homes 36,6% 29,6% 49,0% 49,4% Dones 45,3% 50,1% 58,4% 58,4% Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes 4.518 6,6% ND 7.709 11,6% 8.042 12,1% Dones 23.015 23,7% ND 19.950 23,7% 20.141 23,9% 75-84 anys Homes 3.277 10,0% ND 7.090 14,2% 7.220 14,4% Dones 18.580 30,1% ND 31.343 38,5% 31.116 38,4% 85 anys o més Homes 827 12,3% ND 2.960 21,3% 3.191 21,8% Dones 3.837 20,2% ND 15.140 41,6% 15.893 42,5% Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes 20,5% 11,7% 10,5% 11,0% Dones 29,6% 17,5% 13,7% 13,6% Estudis primaris Homes 28,2% 26,9% 22,7% 21,4% Dones 30,1% 29,4% 23,8% 22,9% Estudis secundaris Homes 16,3% 18,7% 18,9% 18,9% Dones 15,0% 17,5% 18,1% 18,1% Batxillerat i FPII Homes 21,4% 24,6% 25,5% 25,0% Dones 15,5% 19,5% 22,0% 21,4% Universitaris Homes 12,8% 17,7% 22,2% 23,6% Dones 9,3% 15,7% 22,3% 23,9% No consta Homes 0,8% 0,4% 0,1% 0,1% Dones 0,5% 0,5% 0,1% 0,1% Població nascuda a l’estranger 38.259 2,3% 124.926 8,3% 356.418 21,8% 341.109 21,1% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2009 i 2010. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Informe Salut 2010-OK.indd 80 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Com vivim Taula 1. Indicadors de serveis sanitaris. Barcelona, 2003-2010. 81 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Atenció Primària de Salut Visites per habitant i any 4,9 5,4 5,7 5,6 5,6 5,4 5,8 5,4 Cobertura vacunació antigripal en persones 53,3% 51,3% 54,2% 55,7% 51,2% 51,5% 53,2% 47,8% de 60 anys o més (>64 anys abans del 2003) Cobertura del programa d’atenció 6,1% 6,5% 5,8% 5,8% 5,4% 5,6% 7,1% 6,5% domiciliària en la població de 65 anys o més Atenció a les urgències Urgències hospitalàries Nombre d’urgències ateses 721.377 722.641 728.806 727.310 737.325 717.035 698.467 679.192 Activitat SEM-0611 Nombre d’urgències a domicili 56.342 57.299 60.074 59.475 49.895 40.448 36.728 32.958 Nombre d’emergències 160.490 154.651 164.624 157.980 179.918 191.460 201.550 197.604 Activitat als centres d’atenció continuada / dispensaris parahospitalaris Nombre de visites de metge 205.810 211.866 234.929 231.451 228.458 211.966 338.619 ND Domicilis d’aguts a l’assistència primària de salut Nombre de domicilis d’aguts 109.456 107.018 117.739 94.784 98.094 94.377 95.225 ND Atenció especialitzada hospitalària Nombre de llits públics d’aguts 3,3 3,3 3,3 2,6 2,6 2,6 2,3 2,4 (XHUP) per 1.000 habitants2 Taxa d’hospitalització a la XHUP 102,5 100,8 101,9 90,6 89,7 89,2 88,7 89,4 per 1.000 hab./any dels residents a BCN3 Residents a BCN que s’atenen a hospitals 8,6% 8,7% 8,9% 8,6% 8,2% 7,8% 7,4% 8,0% de la XHUP de fora de la regió sanitària Altes als hospitals de la XHUP de BCN 32,7% 33,9% 33,1% 33,4% 31,4% 31,3% 30,7% 29,0% de no residents a la ciutat Atenció sociosanitària Llits de llarga estada 1.239 1.222 1.329 1.359 1.392 1.482 1.317 1.382 Llits de convalescència 565 600 680 719 666 724 876 970 Llits de cures pal·liatives 107 107 107 87 87 94 116 109 Llits unitats de sida 35 35 35 35 35 35 35 35 Places en hospitals de dia 234 279 337 369 369 396 411 371 Nombre d’equips PADES 17 17 19 20 20 20 29 32 Nombre d’equips UFISS hospitalària 12 12 12 12 12 12 12 12 Equips d’avaluació integral ambulatòria (EAIA) 5 5 5 7 7 7 8 8 Font: Consorci Sanitari de Barcelona.(CSB), CatSalut. Notes: 1 A partir de l’any 2007, el nombre d’emergències inclou tots els serveis mobilitzats, tant els bàsics com els avançats, i l’atenció continuada s’identifi ca com la domiciliària. S’ha de tenir en compte a l’hora de comparar-ho amb anys anteriors, ja que en la classifi cació emprada s’utilitzaven criteris diferents. 2 A partir de l’any 2006 la font dels llits públics d’aguts és l’Enquesta GOM, anteriorment la donaven els mateixos centres. 3 A partir de l’any 2002, el càlcul d’hospitalització s’ha realitzat tenint en compte la variable d’alta hospitalària de fi nançament públic que utilitza el CatSalut. Donat l’increment poblacional (any 2000 vers 2006: 11,2%), a partir de l’any 2006, s’utilitza la població RCA per fer els càlculs de les taxes. Taula 1. (continuació) > Informe Salut 2010-OK.indd 81 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Com vivim 82 Taula 1. (continuació) Indicadors de serveis sanitaris. Barcelona, 2003-2010. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Atenció sociosanitària Núm. pacients llits llarga estada 2.838 3.217 2.832 2.523 2.346 3.127 2.775 3.211 Núm. pacients unitats convalescència 4.089 4.042 4.551 4.022 4.709 4.716 5.187 6.458 Núm. pacients unitats cures pal·liatives 1.028 1.044 1.059 869 806 1.098 1.193 1.351 Núm. pacients unitats de sida 57 14 ND ND ND ND ND ND Núm. pacients unitats hospital de dia 703 347 700 693 760 902 1.082 977 PADES (inclou ETODA)4 4.006 3.633 6.832 6.553 3.235 4.362 3.364 3.727 UFISS 5.204 4.221 8.907 3.062 3.587 ND ND 5.776 EAIA (processos)5 1.213 1.270 ND 3.491 3.568 ND ND ND Atenció a la salut mental Ambulatori Núm. centres d’adults (CSMA6) 16 16 16 16 16 16 16 16 Núm. centres infantils i juvenils (CSMIJ7) 11 11 11 11 11 11 11 11 Núm. llits d’hospitalització psiquiàtrica 359 367 473 490 511 574 577 577 Núm. places d’hospitals de dia 157 157 205 247 296 341 341 341 Rehabilitació Núm. places en centres de dia 632 632 657 690 706 706 706 706 Nombre de persones ateses Centres d’adults (CSMA6) 36.776 34.556 40.474 34.223 44.758 34.898 34.925 36.083 Centres infantils i juvenils (CSMIJ7) 7.384 5.612 5.937 6.256 6.269 6.953 7.239 7.669 Hospitals i altres8 4.706 4.436 4.647 4.765 4.803 ND 4.829 5.337 Centres de dia 1.180 1.226 713 1.339 1.395 1.516 1.504 1.641 Font: Consorci Sanitari de Barcelona. RSB Notes: 4 PADES: a partir de l’any 2007 la font de dades és del CMBD –SS; abans els mateixos centres facilitaven la informació. 5 EAIA: equips d’avaluació integral am- bulatòria (nou recurs del 2003). 6 L’any 2003, no es disposa de les dades d’un CSMA (població ABS 10E i 10F). L’any 2004, no es disposa de les dades de l’esquerra de l’Eixample i de Sant Martí. Els anys 2005 i 2006 falta Sant Martí Nord (ABS 10D,10E, 10F10G, 10H, 10I i 10J). L’any 2007, no es disposa de les dades del CSMA Hospitalet 2. 7 L’any 2003, no es disposa de les dades d’un CSMIJ (població ABS 10E i 10F). Els anys 2004 a 2006, no es disposa de les dades de Ciutat Vella i de Sant Martí. L’any 2007, no es disposa de les dades del CSMIJ Ciutat Vella. 8 L’any 2006, no es disposa de les dades dels dos centres. ND: no disponible. Informe Salut 2010-OK.indd 82 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Taula 2. Pacients en tractament, primeres visites i visites successives als centres d’atenció i seguiment de titularitat 83 municipal1 segons la droga primària o el programa de tractament. Barcelona, 2006-2010. Homes Dones 2006 2007 2008 2009 2010 2006 2007 2008 2009 2010 Pacients en tractament Alcohol 1.682 1.711 1.879 1.839 1.841 558 580 626 636 646 Heroïna 1.975 1.839 1.869 1.648 1.640 564 542 505 475 446 Cocaïna 1.005 1.055 1.139 1.116 1.065 237 224 250 257 222 Altres2 529 468 557 638 906 348 284 317 374 451 Total pacients atesos 5.191 5.073 5.444 5.241 5.452 1.707 1.630 1.698 1.742 1.765 Primeres visites Alcohol 898 909 936 959 935 264 256 290 300 289 Heroïna 354 371 320 339 339 92 111 60 93 98 Cocaïna 555 619 582 624 530 153 119 132 145 116 Altres2 330 314 421 437 427 241 196 231 265 267 Total primeres visites 2.137 2.213 2.259 2.359 2.231 750 682 713 803 770 Visites successives3 Alcohol 38.780 47.245 48.850 53.981 54.396 13.019 15.262 17.457 17.728 17.465 Heroïna 51.826 55.027 58.503 52.348 55.562 16.943 18.685 18.424 17.346 17.779 Cocaïna 26.508 35.745 39.294 42.538 41.727 6.444 7.728 7.641 10.168 7.468 Altres2 8.464 10.311 10.428 10.944 12.690 4.691 4.892 4.838 4.853 5.047 Total visites 125.578 148.328 157.075 159.811 164.375 41.097 46.567 48.360 50.095 47.759 Font: Sistema d’informació de drogues de Barcelona (SIDB). Servei de Prevenció i Atenció a les Dependències, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 CAS: Garbivent, Sants, Sarrià, Horta, Nou Barris, Vall d’Hebron i Barceloneta. 2 Altres: cànem, amfetamines, drogues de disseny, tabac i benzodiazepines. 3 Les visites successives són sense tenir en compte la dispensació de metadona. Taula 3. Cost en euros de les receptes per tram d’edat i sexe a les àrees integrals d’assistència (AIS). Barcelona, 2010. Cost/usuari Recepta/usuari Cost/recepta Home Dona Home Dona Home Dona AIS BCN DRETA 0-14 anys 64,43 46,85 5 4,45 12,89 10,53 15-64 anys 230,66 202,24 15,48 15,81 14,90 12,79 majors de 65 anys 871,53 876,25 59,47 66,89 14,65 13,10 AIS BCN ESQUERRA 0-14 anys 68,07 45,79 4,76 4,27 14,29 10,71 15-64 anys 223,30 202,76 15,15 15,76 14,73 12,87 majors de 65 anys 869,02 837,21 59,22 64,20 14,67 13,04 AIS BCN NORD 0-14 anys 56,80 45,48 5,61 5,20 10,13 8,75 15-64 anys 225,34 203,49 15,41 16,67 14,63 12,21 majors de 65 anys 842,38 874,05 57,91 67,95 14,55 12,86 AIS LITORAL MAR 0-14 anys 54,59 42,24 5,29 4,83 10,32 8,75 15-64 anys 195,98 197,16 14,08 15,74 13,92 12,52 majors de 65 anys 873,17 876,01 61,38 70,21 14,23 12,48 Font: Datamart de la prestació farmacèutica del CatSalut. Informe Salut 2010-OK.indd 83 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Com vivim 84 Taula 4. Resum dels indicadors d’avaluació dels programes preventius. Barcelona, 2010. Programes poblacionals Programa Any Objectiu Agents directa- Indicadors de Indicadors de Indicadors d’inici general ment implicats participació i satisfacció dels de resultats externs a l’ASPB1 cobertura participants Programa de 1995 Contribuir a la - Hospitals: El 54,4% de El 95% de les dones Taxa de detecció a detecció precoç reducció de la Clínic, Sant Pau, la població de estan satisfetes Barcelona: del càncer de mortalitat per Vall d’Hebron, Barcelona hi amb el conjunt del 4,9 x 1.000 mama càncer de mama Mar i Esperança. participa. programa. - Districtes Per districtes: - Amb l’organització: Per districtes: - Atenció Primària I: 72,8% 96% I: 4,7 x 1.000 de Salut II: 47,4% - Amb el tracte II: 5,8 x 1.000 - PASSIR III: 52,7% rebut: 97,6% III: 5,2 x 1.000 - COFB2 IV: 41,3% - Amb la professio- IV: 5,5 x 1.000 nalitat: 96,2% - Ofi cines de V: 34,8% V: 7,0 x 1.000 farmàcia VI: 50,5% - Amb la informació VI: 5,0 x 1.000 comunitària VII: 57,6% rebuda: 86% VII: 5,1 x 1.000 - Teixit associatiu VIII: 60,9% - Amb l’equipament VIII: 5,1 x 1.000 i les instal·lacions: IX: 63,3% 83% IX: 3,4 x 1.000 X: 65% X: 4,2 x 1.000 Programes de Prevenció de: Escoles d’educació % d’escoles que Grau de satisfacció Tots els programes prevenció de secundària l’han fet en el curs global del s’han avaluat en conductes de risc 2009-2010: professorat implicat la seva efectivitat en l’adolescència (de 0 a 10): abans d’implantar- Pase.bcn 1991 - Tabaquisme - 38% - 7 se a tota la ciutat (1r ESO3) (disseny avaluatiu pre i post amb Canvis (2n ESO) 2000 - Obesitat - 43% - 7,5 grup control), i Sobre canyes i 1994 - Alcohol i - 37% - 7 es controlen les petes (3r ESO) cànnabis conductes de risc (abans: Decideix!) des dels anys 80 amb l’Enquesta PRESSEC (4t ESO) 1995 - Relacions sexuals - 33% - 7,3 FRESC. no segures Programa de 1981 Prevenció de Escoles Cobertura No disponible vacunació escolar l’hepatitis A i B, el assolida en el curs - Vacunació contra càncer de cèrvix 2009-2010: l’hepatitis, el virus uterí, la varicel·la, Hepatitis A i B: del papil·loma el tètanus i la 87,8% humà (VPH) i la diftèria varicel·la a sisè de VPH (nenes): primària 80,6% - Vacunació contra Td: 86,9% el tètanus i la diftèria a segon d’ESO Programa de 1986 Prevenció i control Hospitals Casos de TB No disponible Taxa de compliment control de la de la TB Centres d’atenció declarats a centres del tractament tuberculosi (TB) primària de BCN, 2010: 20094: 98% 685 casos. Departament Percentatge de TB de Salut contagiosa amb contactes estudiats el 2010: 92% Font: Elaboració pròpia Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1El rol que tenen els diferents agents pot ser diferent en els diferents programes, en uns són executors directes (ex.: hospitals, en el programa de detecció precoç del càncer de mama, o els professors d’educació secundària en els programes de prevenció escolars), en altres són fi nançadors (ex.: Institut Barcelona Esports) i en altres són facilitadors (ex.: empresaris de locals en el programa de saunes). 2COFB: Col·legi Ofi cial de Farmacèutics de Barcelona. 3ESO: Educació Secundària Obligatòria. 4 De 2009 a juny de 2010. Informe Salut 2010-OK.indd 84 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Taula 4 (continuació). Resum dels indicadors d’avaluació dels programes preventius. Barcelona, 2010. 85 Programes poblacionals Programa Any Objectiu Agents directament Indicadors de Indicadors de Indicadors d’inici general implicats externs a participació i satisfacció dels de resultats l’ASPB cobertura participants Activa’t 2009 Promoció Institut Barcelona 704 inscripcions Satisfets/es amb: Es troba millor o d’activitat física Esports, - 62% >= 65 anys - la freqüència i molt millor que als parcs Àrea de Medi Ambient, distància: 90% abans: 76% - 85% dones Associació Esportiva - 71% estudis - l’horari i el Sarrià-Sant Gervasi <=secundària recorregut: 97% - 70% dos cops - el monitoratge: per setmana 100% Programes dirigits a col·lectius vulnerables Programa de Gerents i personal de - 68 visites a El 96,5% de les saunes gai les saunes. saunes persones desitja continuar mante- nint contacte amb l’ASPB Vacunació 2004 Prevenció Hospital del Mar i Clínic, - 175 vacunes contra l’hepatitis de l’hepatitis Unitat d’Infeccions de administrades A i B A i B Transmissió Sexual de Barcelona, ONG, Consell Municipal Prova VIH 2006 Diagnòstic LGTB5 - 5.310 - 9,2% VIH precoç de la DSS6 preservatius i reactius infecció per lubricants - 4,5% sífi lis VIH en usuaris - 1.890 tríptics reactives de saunes gai informatius de Barcelona - 85,7% de les repartits persones VIH - 228 proves de positives van VIH realitzades rebre el resultat - 211 proves de - 28% va ser sífi lis realitzades diagnosticat amb retard (amb CD4 <350 cèl·lules/µl)7 SIRIAN 2007 Promoció de Poble Sec - 356 participants Millora en contracepció St. Antoni aleatoritzades contracepció en dones - 41% de 17 a 39 (OR (IC 95%)): immigrades anys - coneixement: i autòctones - 64% immigrades 6,0 (3,8-9,5) de barris desfavorits - ús: 1,2 (0,6-2,0) - a emergència: 2,2 (1,3-3,4) Baixem al carrer 2009 Disminuir Plans comunitaris, - 29 participants Satisfets/es amb: - Millora de l’aïllament en atenció primària de - 52% 85 anys o - la coordinació: la salut la gent gran salut, serveis socials i més 100% percebuda: dels barris de voluntariat 30% Poble Sec, - 69% dones - el programa: - Reducció de nucli antic i - 72% no havia 100% l’ansietat i la zona nord sortit de casa Desitja continuar: depressió: 23% des de feia 6 100% mesos o més Font: Elaboració pròpia Agència de Salut Pública de Barcelona. 5 6 7 Taula 4. (continuació) > Nota: LGTB: Col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. DSS: . A Barcelona el 48% dels casos d’infecció per VIH en homes amb relacions amb altres homes es diagnostiquen amb retard*. * Bibliografi a: de Olalla PG et al. Epidemiological characteristics and predictors of late presentation of HIV infection in Barcelona (Spain) during the period 2001-2009. AIDS Res Ther. 2011 Jul 6;8(1):22. Informe Salut 2010-OK.indd 85 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Com vivim 86 Taula 4 (continuació). Resum dels indicadors d’avaluació dels programes preventius. Barcelona, 2010. Programes dirigits a col·lectius vulnerables Programa Any Objectiu Agents directament Indicadors de Indicadors de Indicadors d’inici general implicats externs a participació i satisfacció dels de resultats l’ASPB (*) cobertura participants Pas a pas 2010 Promoció de Pla de barris, Institut - 200 inscripcions Satisfets/es amb: Es troba millor o caminades de Barcelona de - 82% >55 anys - la freqüència i molt millor que en adults i l’Esport, Ludigest, abans: gent gran CAP Barceloneta - 67% dones distància: 90% Barceloneta - 68% ed. primària - l’horari i el - homes: 31% o secundària recorregut: 97% - dones: 23% - 61% com a - el monitoratge: mínim un cop 100% per setmana De marxa 2007 Promoure Institut de Barcelona Curs 2009-2010: Curs 2009-2010: Curs 2009-2010: fent esport l’exercici físic d’Esports (IBE) 43 centres i l’esport com Puntuació de En qüestionari Professors/es educatius a eina de satisfacció general pre-post: d’educació física prevenció del 81 grups dels participants: 9 augmenta el dels centres escolars consum de d’alumnes de 4t (de 0 a 10) percentatge de seleccionats drogues d’ESO nois/es que fan Instal·lacions 1.496 participants esport: el 61,9% esportives municipals en 1a fase (sortida dels apuntats en seleccionades didàctica amb el la 2a fase no feia centre educatiu) esport abans de i 379 en 2a participar en el fase (activitat programa. extraescolar) Servei 2000 Prevenció Els cossos policials per - 394 adolescents - 87,1% d’usuaris - 92,6% d’Orientació indicada de al subprograma de atesos al PMA. que tornarien a d’usuaris que de Drogues consum de mesures alternatives (representa el 44% utilitzar el SOD. fi nalitzen drogues per a (PMA) a la sanció dels adolescents - 98,3% de famílies satisfactòria- joves menors per consum/tinença sancionats a BCN). que tornarien a ment el PMA de 22 anys i les de drogues a la via - 68 adolescents utilitzar el SOD. - Del total de seves famílies pública a menors atesos del - 86,9% d’usuaris persones ateses Reduir el d’edat subprograma que recomanarien el (524), el 5,7% nombre de CAS i centres de d’informació i SOD a un familiar o ha estat derivat casos de reducció de danys de atenció (PIO). conegut. a un CAS i el sobredosi la ciutat - 59 famílies 4,8% al CSMIJ. mortal i no - 98,5% de famílies DGSP soles ateses del mortal per que recomanarien el subprograma PIO. consum SOD. d’opiacis i - 3 usuaris atesos psicoestimu- del subprograma lants a de Justícia Juvenil. Barcelona Programa de 2010 213 usuaris 43 usuaris fan prevenció de formats un 4,3% intervenció en sobredosi dels usuaris diana una sobredosi. S’utilitzen 144 Es distribueixen naloxones. 482 naloxones als usuaris Font: Elaboració pròpia Agència de Salut Pública de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 86 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Taula 5. Avaluació dels objectius del Pla de Salut. Barcelona, 2010. 87 Objectius generals 2010 Assolible Asso lit intensifi cant Difícilment els esforços assolible actuals EIX 1. Polítiques del Govern: el compromís intersectorial en la salut Les lesions no intencionades Reduir en un 20% la mortalitat per lesions per causes accidentals en els tres grups principals de població.1 Reduir en un 50% la mortalitat per accidents de trànsit de vehicles de motor en els tres grups principals de població.1 Reduir en un 50% la mortalitat per accidents de trànsit de vehicles de motor en els homes i les dones de 15 a 24 anys.1 Reduir en un 25% la prevalença de lesionats greus per accidents de trànsit de vehicles de motor en els tres grups principals de població.1 Reduir en un 20% la mortalitat per caigudes accidentals en els majors de 64 anys. Reduir en un 10% la incidència de caigudes accidentals que originen lesions i que han estat ateses pels recursos sanitaris en els majors de 64 anys.1 Reduir en un 20% la incidència de fractures de coll de fèmur en les persones d’entre 65 i 84 anys. La salut laboral Reduir la taxa de morbiditat per accidents de treball amb baixa en el lloc de treball en un 10%. Reduir la taxa de mortalitat per accidents de treball en el lloc de treball en un 10%. EIX 2. Polítiques de salut: afavorir les eleccions saludables dels ciutadans El medi ambient Aconseguir que la morbiditat declarada per febre tifoide sigui inferior a 0,5 casos per 100.00 habitants i per any. Reduir la incidència de legionel·losi en un 30%. Reduir la grandària dels brots de legionel·losi en un 50%. Reduir en un 30% els brots declarats per intoxicacions causades per l’aplicació de plaguicides d’ús ambiental en locals tancats. Aconseguir que el 100% de les entitats gestores del subministrament d’aigua de consum humà de Catalunya estableixin sistemes d’autocontrol de la qualitat de l’aigua que subministren.2 Aconseguir que el 100% de les xarxes de distribució d’aigua de consum públic subministrin aigua amb continguts de nitrats conformes amb el valor paramètric de la normativa vigent.2 Mantenir el control de les condicions higienicosanitàries de les instal·lacions destinades a activi- tats amb infants i joves.2 Aconseguir que els ajuntaments controlin les condicions higienicosanitàries dels centres de tatuatge i pírcing de Catalunya.2 Controlar que el personal que treballa en centres de tatuatge i pírcing disposi de la formació necessària, d’acord amb la normativa d’aplicació.2 Aconseguir que el 100% de les empreses que utilitzen biocides estiguin registrades en el registre ofi cial d’establiments i serveis plaguicides, d’acord amb la normativa aplicable en cada moment.2 Font: Elaboració pròpia a partir del Pla de Salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Departament de Salut de la Generalitat. Notes: 1 Si un objectiu especifi ca que un determinat canvi es produeixi en diferents grups de població i en algun d’aquests grups no s’assoleix, l’objectiu es dóna com a no assolit, o com a assolible amb esforços, en funció de la magnitud del canvi en aquest grup o grups. 2 Dades actualitzades fi ns al període 2006-2007. Taula 5. (continuació) > Informe Salut 2010-OK.indd 87 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Com vivim 88 Taula 5. (continuació) Avaluació dels objectius del Pla de Salut. Barcelona, 2010. Objectius generals 2010 Assolible Asso lit intensifi cant Difícilment els esforços assolible actuals Aconseguir que el 99% de les instal·lacions d’alt risc (torres de refrigeració) estiguin censades i disposin d’un programa de manteniment, neteja i desinfecció.2 Aconseguir que el 99% de les platges compleixin la normativa europea de qualitat sanitària de les aigües de bany.2 Programar i executar les inspeccions necessàries per tal de comprovar l’aplicació homogènia de la legislació que estableix les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic en l’àmbit de Catalunya.2 La seguretat alimentària Evitar l’augment del nombre total de brots de toxiinfeccions alimentàries en un 20%. Aconseguir que la morbiditat declarada per brucel·losi sigui inferior a 1 cas per 100.000 habitants. Mantenir el control de tots els porcins i equins sacrifi cats a Catalunya i que s’analitzin per a la investigació de triquina, tal com estableix la normativa vigent.2 Aconseguir que totes les espècies cinegètiques susceptibles de transmetre la triquina comercia- litzades per establiments ubicats a Catalunya hagin estat sotmeses a una investigació de triquina abans de la seva comercialització.2 Aconseguir que tota la població potencialment consumidora d’espècies cinegètiques susceptibles de transmetre la triquina coneguin els riscos per a la salut derivats d’aquest tipus de consum sense l’anàlisi prèvia de la triquina.2 Aconseguir que tota la població amb risc de contraure la brucel·losi (ramaders, treballadors d’escorxadors) estigui informada i conegui les mesures per prevenir la malaltia.2 Aconseguir que tots els aliments produïts a Catalunya estiguin lliures de residus de productes fi to- sanitaris, il·legals o per sota dels límits màxims de residus establerts per la normativa vigent.2 Mantenir el control del contingut en metalls pesants, hidrocarburs aromàtics policíclics, dioxines i, en general, tòxics ambientals persistents en els aliments produïts a Catalunya.2 Disminuir l’exposició humana a les dioxines, furans i als PCB.2 El consum de tabac Reduir la prevalença de tabaquisme entre la població de 15 i més anys fi ns al 28%. Reduir la prevalença de tabaquisme entre els joves de 15 a 24 anys fi ns al 32%. Reduir la prevalença de tabaquisme entre les dones de 15 i més anys fi ns al 22%. Reduir la prevalença de tabaquisme entre els homes de 15 i més anys fi ns al 34%. Assolir una proporció d’abandonament del tabaquisme en la població de 15 i més anys del 35%. L’activitat física Reduir la prevalença de persones entre 18 i 74 anys absolutament sedentàries per sota del 16%. Augmentar la prevalença de persones entre 18 i 74 anys que fan exercici durant el temps de lleure per sobre del 55%. Augmentar la prevalença de persones entre 18 i 74 anys que caminen més de 30 minuts diaris per sobre del 75%. Augmentar la prevalença de persones entre 18 i 74 anys que realitzen activitats físiques de lleure d’intensitat moderada 5 o més cops per setmana o una quantitat equivalent per sobre del 14%. Font: Elaboració pròpia a partir del Pla de Salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Departament de Salut de la Generalitat. Notes: 2 Dades actualitzades fi ns al període 2006-2007. Informe Salut 2010-OK.indd 88 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Taula 5. (continuació) Avaluació dels objectius del Pla de Salut. Barcelona, 2010. 89 Objectius generals 2010 Assolible Asso lit intensifi cant Difícilment els esforços assolible actuals EIX 3. Polítiques de serveis: per a la millora de la qualitat La salut maternoinfantil Mantenir la mortalitat materna per sota de 7 per cada 100.000 nascuts vius. Mantenir la mortalitat perinatal per sota de 6 per 1.000 nascuts vius i morts. Reduir la mortalitat infantil per sota de 4 per 1.000 nascuts vius. Mantenir la prevalença de baix pes en néixer per sota de 7 per 100 nascuts vius. Mantenir la prevalença de molt baix pes en néixer per sota d’1 per 100 nascuts vius. Mantenir la prevalença de nadons preterme per sota de 7 per 100 nascuts vius. Reduir la prevalença de nadons de < 33 setmanes de gestació per sota d’1 per 100 nascuts vius. Disminuir l’índex d’embarassos en dones menors de 18 anys per sota de 7 per 1.000. Les malalties susceptibles de ser previngudes amb vacunacions Mantenir l’eliminació de la diftèria, del tètanus neonatal, de la poliomielitis salvatge i del xarampió autòcton.3 Eliminar la rubèola postnatal autòctona i la poliomelitis vacunal en la població autòctona. Eliminar els casos de malaltia meningocòccica pel serogrup C en els menors de 19 anys de la població autòctona. Reduir de manera important en la població autòctona el nombre anual de casos de tètanus (<2), tos ferina (<50) i parotiditis (<50).4 Eliminar la malaltia invasora per Haemophilus infl uenzae tipus B en els menors de 19 anys de la població autòctona. Reduir la morbiditat declarada per hepatitis B en la població autòctona per sota de 0,5 per 100.000 habitants. Reduir la incidència d’hepatitis A en la població autòctona per sota d’1 per 100.000 habitants Reduir la incidència de varicel·la per sota de 100 per 100.000 habitants Reduir la mortalitat per grip i malalties infeccioses agudes de l’aparell respiratori, en les persones de més de 65 anys, per sota de 15 per 100.000 habitants (excepte en el cas que no es produeixi una pandèmia gripal). Mantenir la proporció de casos de tos ferina en els adolescents i adults (població de >10 anys) per sota del 15% del total dels casos declarats. Les infeccions de transmissió sexual (ITS) Reduir un 10% la incidència d’infecció genital per Chlamydia trachomatis. Eliminar l’oftàlmia neonatal. Font: Elaboració pròpia a partir del Pla de Salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Departament de Salut de la Generalitat. Notes: 3 No es compleix en el cas del xarampió. 4 Sí es compleix en el cas del tètanus neonatal. Taula 5. (continuació) > Informe Salut 2010-OK.indd 89 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Com vivim 90 Taula 5. (continuació) Avaluació dels objectius del Pla de Salut. Barcelona, 2010. Objectius generals 2010 Assolible Asso lit intensifi cant Difícilment els esforços assolible actuals Mantenir l’eliminació de la sífi lis congènita. Reduir la incidència d’altres malalties de transmissió sexual en un 15%. Les infeccions pel virus de la immunodefi ciència humana i la sida Disminuir els nous casos de sida a Barcelona, en un 30% en els usuaris de drogues injectades, en un 20% en els homes que tenen relacions sexuals amb homes, i en un 15% en els homes i dones que mantenen relacions heterosexuals. Mantenir el temps de supervivència dels infectats pel VIH5 i augmentar en un 5% la supervivència als 18 mesos dels casos de sida. Mantenir els anys potencials de vida perduts per sida per sota dels nivells del 2001, entre la població de 15 a 69 anys. La tuberculosi Mantenir la mortalitat per tuberculosi per sota d’1 cas per 100.000 habitants. Reduir les taxes d’incidència de tuberculosi respiratòria en la població general en un 25%, per tal d’assolir una taxa inferior a 16 casos per 100.000 habitants.6 Reduir les taxes d’incidència de tuberculosi pulmonar bacil·lífera en la població general en un 40% per tal d’assolir una taxa de 8 casos per 100.000 habitants. Reduir en un 25% l’aïllament de bacils farmacoresistents. El càncer Reduir la mortalitat per càncer de les persones de menys de 65 anys en un 15%. Mantenir la reducció de la mortalitat per càncers relacionats amb el tabac en homes, i del càncer de pròstata en un 10%. Reduir la mortalitat per càncer de mama i coll d’úter en dones, i per càncer colorectal en homes i dones en un 10%.7 Mantenir la reducció sostinguda en la mortalitat per càncer d’estómac i endometri. Les malalties de l’aparell circulatori Reduir la mortalitat per malaltia coronària en un 15%. Reduir la mortalitat per accident vascular cerebral en un 15%. Reduir la mortalitat per insufi ciència renal crònica en els menors de 75 anys (en la fi txa no posa l’edat) en un 5%. L’obesitat Disminuir la mitjana poblacional de l’IMC per sota de 25 kg/m2. Aconseguir que la prevalença d’obesitat (IMC: >30 kg/m2) en la població adulta de 18 a 74 anys no augmenti amb relació a la de l’any 2002. Font: Elaboració pròpia a partir del Pla de Salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Departament de Salut de la Generalitat. Notes: 5 Indicador no disponible. 6 S’ha assolit una taxa de 19 casos/100.000 h molt propera a l’objectiu proposat. 7 No assolit en el cas del càncer de coll d’úter. Informe Salut 2010-OK.indd 90 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. Com vivim Taula 5. (continuació) Avaluació dels objectius del Pla de Salut. Barcelona, 2010. 91 Objectius generals 2010 Assolible Asso lit intensifi cant Difícilment els esforços assolible actuals Les malalties de l’aparell respiratori Reduir la mortalitat per grip, malaltia infecciosa aguda de l’aparell respiratori i pneumònia en un 10% entre la població més gran de 64 anys. Reduir la mortalitat per malaltia pulmonar obstructiva crònica entre la població de més de 40 anys en un 10%. Les malalties reumatològiques i de l’aparell locomotor Reduir en un 20% la incidència de fractures de coll de fèmur en les persones d’entre 65 i 84 anys.8 La salut mental i les addiccions Reduir la mortalitat per reacció adversa a drogues en un 30%. Reduir la prevalença d’infecció per l’VIH entre els consumidors d’opiacis detectats als centres de la XAD en un 30%. Reduir la prevalença d’infecció per l’VIH entre els consumidors d’opiacis detectats als centres de la XAD en un 30%.9 Reduir en un 20% la prevalença de consumidors de drogues no institucionalitzades en la pobla- ció de 15 a 64 anys.10 Reduir en un 20% la prevalença de consumidors de drogues no institucionalitzades en la pobla- ció de 15 a 29 anys. Reduir la mortalitat per suïcidi en un 10% en la població general menor de 25 anys, així com la de la població de 65 anys i més en un 10%. Font: Elaboració pròpia a partir del Pla de Salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Departament de Salut de la Generalitat. Notes: 8 Dades des del 2003. 9 No assolit per als qui no s’han injectat mai però sí assolit per als qui sí ho han fet algun cop. 10 Si un objectiu especifi ca que un deter- minat canvi es produeixi en diferents grups de població i en algun d’aquests grups no s’assoleix, l’objectiu es dóna com a no assolit, o com a assolible amb esforços, en funció de la magnitud del canvi en aquest grup o grups. Informe Salut 2010-OK.indd 91 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. La nostra salut La nostra salut 92 Taula 1. Evolució dels indicadors de salut sexual i reproductiva per grups d’edat materna. Barcelona, 2002-2009. 20021 20032 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Taxa de natalitat per 1.000 habitants 8,6 9,6 9,8 9,2 9,1 9,4 9,6 9,0 Dones de 15 a 49 anys Fecunditat Nombre de naixements 12.947 14.248 14.565 14.710 14.676 15.039 15.578 14.785 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 35,0 36,4 37,4 36,8 37,0 38,0 38,7 36,7 Taxa de fecunditat de les dones de països en - - - 41,6 35,7 56,6 45,2 40,8 vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’IVE3 5.028 4.637 4.754 4.703 5.668 6.271 7.205 6.885 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 13,6 11,8 12,2 10,8 14,3 15,9 17,9 17,1 Taxa d’IVE de les dones de països en vies de - - - 22,8 29,9 43,7 36,7 31,9 desenvolupament (per 1.000 dones)4 Nombre d’embarassos 17.975 18.885 19.319 19.413 20.344 21.310 22.783 21.670 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 48,6 48,2 49,6 48,6 51,3 53,8 56,5 53,8 Taxa d’embarassos de les dones de països en - - - 63,7 65,7 100,2 81,9 72,7 vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Embarassos no planifi cats 28,0% 24,6% 24,6% 24,2% 27,8% 29,4% 31,6% 28,8% (% d’IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només 9,8% 8,9% 9,6% 11,7% 11,9% 11,9% 13,7% 13,8% un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares 12,0% 14,4% 16,5% 19,1% 18,7% 23,7% 24,4% 27,5% de fora d’Espanya % naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 6,4% 7,9% 7,5% 7,5% 7,7% 7,6% 6,9% 7,2% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 5,3% 6,6% 7,0% 6,4% 6,5% 6,5% 6,8% 7,1% % baix pes per edat gestacional (percentil 3) 2,0% 2,5% 2,2% 2,8% 3,8% 2,5% 2,1% 1,9% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 6,0% 8,2% 8,0% 8,9% 9,6% 7,4% 6,7% 6,6% Adolescents (dones de 12 a 17 anys) Fecunditat Nombre de naixements 48 95 73 90 95 95 78 82 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 1,9 3,8 2,9 2,5 2,6 3,1 2,2 2,3 Taxa de fecunditat de les dones de països en - - - 8,7 9,4 10,3 6,9 7,7 vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’IVE 164 169 188 200 198 244 226 211 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 6,5 6,8 7,4 5,5 5,5 8,1 6,3 5,9 Taxa d’IVE de les dones de països en vies - - - 17,2 9,9 14,7 10,7 15,3 de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos 212 264 261 290 293 339 304 293 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 8,4 10,6 10,2 8,0 8,1 11,2 8,5 8,1 Taxa d’embarassos de les dones de països - - - 25,9 19,3 25,1 17,5 23,1 en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Embarassos no planifi cats 77,4% 64,0% 72,0% 68,9% 67,6% 71,9% 74,4% 72,0% (% d’IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs5 % naixements amb només 10,5% 11,5% 30,1% 23,3% 15,3% 26,2% 28,3% 25,4% un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares 65,8% 59,4% 46,6% 44,4% 45,8% 52,3% 45,0% 49,1% de fora d’Espanya % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 13,6% 4,3% 15,8% 10,8% 7,7% 8,7% 8,9% 10,7% (n = 3) (n = 3) (n = 9) (n = 8) (n = 7) (n = 7) (n = 7) (n = 7) Font: Registre de naixements i registre de defectes congènits de Barcelona (REDCB), Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’IVE, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Notes: 1 Les fonts de les dades per a l’elaboració de les taules són els naixements dels anys 2001 i 2002 i el padró de població (lectura juny de cada any) del Departa- ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. S’han recalculat les prevalences de baix pes en néixer, prematuritat i baix pes per edat gestacional utilitzant només les dades disponibles en el registre de naixements de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 2 La font de les dades per a l’elaboració de les taules és el registre de naixe- ments de l’IDESCAT a partir del 2003. 3 IVE: Interrupció voluntaria de l’embaràs. 4 La font de les dades per a l’elaboració de les taules és el registre d’IVE de Catalunya, del Departament de Salut. 5 En aquest grup d’edat, els indicadors de resultats de l’embaràs presenten nombres molt baixos i amb una alta fl uctuació entre els anys. Per això es presenta l’indicador recomanat per l’OMS: el baix pes en néixer per edat gestacional 10. Entre parèntesi, s’indica el nombre de casos. Informe Salut 2010-OK.indd 92 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. La nostra salut Taula 1. (continuació) Evolució dels indicadors de salut sexual i reproductiva per grups d’edat materna. Barcelona, 93 2002-2009 20021 20032 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Adolescents (dones de 15 a 19 anys) Fecunditat Nombre de naixements 169 294 230 275 267 292 316 255 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 4,6 8,7 6,8 8,6 8,4 9,3 10,1 8,1 Taxa de fecunditat de les dones de països en - - - 29,6 24,8 26,2 30,1 21,5 vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’IVE3 541 506 534 493 557 686 672 590 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 15,7 14,9 16,2 15,5 17,6 21,7 21,2 18,7 Taxa d’IVE de les dones de països en - - - 31,9 37,5 57,0 44,4 37,5 vies de desenvolupament (per 1.000 dones)4 Nombre d’embarassos 720 800 764 768 824 978 988 845 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 21,2 23,5 23,1 24,2 26,1 30,9 31,4 26,8 Taxa d’embarassos de les dones de països - - - 40,5 62,3 83,3 74,5 59,1 en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Embarassos no planifi cats 76,5% 63,3% 69,9% 64,2% 68,7% 70,1% 68,0% 69,8% (% d’IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs5 % naixements amb només 7,7% 8,5% 14,3% 20,3% 18,4% 17,2% 18,6% 17,2% un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares 37,9% 40,8% 42,2% 44,7% 42,8% 57,7% 49,6% 52,7% de fora d’Espanya % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 13,2% 10,1% 10,5% 12,3% 13,0% 9,8% 6,6% 8,8% Dones de 35 a 49 anys Fecunditat Nombre de naixements 4.218 4.170 4.374 4.458 4.750 5.037 5.392 5.425 Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) 25,5 23,8 25,0 24,6 26,2 27,8 26,7 39,3 Taxa de fecunditat de les dones de països en - - - 20,3 17,6 38,5 59,9 24,2 vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’IVE 859 762 1.275 833 1.024 1.076 1.252 1.370 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) 4,2 4,4 7,3 4,6 5,6 5,9 6,7 7,3 Taxa d’IVE de les dones de països en - - - 9,2 13,9 17,0 36,4 15,0 vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos 5.077 4.932 5.649 5.291 5.774 6.113 6.644 6.795 Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) 30,7 28,2 32,2 29,2 31,9 33,8 35,3 36,3 Taxa d’embarassos de les dones de països en - - - 33,8 31,5 55,6 96,3 39,3 vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Embarassos no planifi cats 16,9% 15,5% 22,6% 15,7% 17,7% 17,6% 18,8% 20,1% (% d’IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només 11,1% 8,1% 8,6% 11,6% 11,0% 13,3% 14,5% 13,7% un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares 6,9% 7,0% 8,9% 10,7% 10,0% 14,4% 13,1% 27,5% de fora d’Espanya % naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 8,1% 9,2% 9,1% 8,9% 8,7% 9,7% 7,8% 9,5% % naixements prematurs (<37 set. gestació) 8,8% 8,6% 8,6% 8,4% 7,8% 9,0% 7,6% 10,2% % baix pes per edat gestacional (percentil 3) 3,3% 2,9% 2,6% 3,0% 3,7% 2,9% 2,1% 2,0% % baix pes per edat gestacional (percentil 10) 10,2% 8,7% 8,5% 9,4% 8,9% 8,3% 6,4% 6,5% Font: Registre de naixements i Registre de defectes congènits de Barcelona (REDCB), Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’IVE, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Notes: 1 Les fonts de les dades per a l’elaboració de les taules són els naixements dels anys 2001 i 2002 i el padró de població (lectura juny de cada any) del Departa- ment d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. S’han recalculat les prevalences de baix pes en néixer, prematuritat i baix pes per edat gestacional utilitzant només les dades disponibles en el registre de naixements de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 2 La font de les dades per a l’elaboració de les taules és el registre de naixements de l’IDESCAT a partir del 2003. 3 IVE: Interrupció voluntaria de l’embaràs. 4 La font de les dades per a l’elaboració de les taules és el registre d’IVE de Catalunya, del Departament de Salut. 5 En aquest grup d’edat, els indicadors de resultats de l’embaràs presenten nombres molt baixos i amb una alta fl uctuació entre els anys. Per això es presenta l’indicador recomanat per l’OMS: el baix pes en néixer per edat gestacional 10. Entre parèntesi, s’indica el nombre de casos. Informe Salut 2010-OK.indd 93 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. La nostra salut La nostra salut 94 Taula 2. Evolució de la incidència de sida, tuberculosi i ús de drogues segons el sexe. Taxes estandarditzades per edat per 100.000 habitants. Barcelona, 2003-2010. Homes 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Tuberculosi TBC no UDI1 35,22 31,88 35,42 33,91 35,85 32,50 25,23 34,60 TBC UDI (15-49 anys) 7,50 3,76 5,28 3,57 5,12 2,74 3,95 3,00 TBC total 39,07 34,02 38,57 36,12 38,78 33,98 27,60 35,89 Sida Sida heterosexuals (15 anys o més) 3,38 2,31 1,13 3,48 2,72 0,00 1,39 2,14 Sida homosexuals (15 anys o més) 5,53 5,83 3,81 6,27 5,60 2,30 4,92 4,23 Sida UDI (15-49 anys) 10,55 7,08 6,48 4,50 4,95 5,32 3,35 2,31 Sida total 14,93 11,98 9,67 10,88 12,10 8,38 8,62 8,07 Dones Tuberculosi TBC no UDI1 22,52 16,32 19,81 18,15 22,19 16,52 19,13 17,22 TBC UDI (15-49 anys) 2,26 1,61 0,50 0,44 0,91 1,32 0,89 1,04 TBC total 23,57 17,09 20,13 18,36 22,60 17,27 19,55 17,70 Sida Sida heterosexuals (15 anys o més) 1,44 2,72 0,94 1,37 1,26 1,67 0,59 1,04 Sida UDI (15-49 anys) 2,80 3,85 0,89 0,95 0,91 0,00 0,91 0,86 Sida total 2,98 4,80 1,71 2,80 1,67 3,00 2,17 1,56 Font: Registres de tuberculosi i de sida, Agència de Salut Pública de Barcelona. Sistema d’informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: la població de referència per a l’estandardització de les taxes ha estat la població de Barcelona segons el padró municipal d’habitants de 1996. 1 UDI: usuari de drogues per via intravenosa. Taula 3. Persones lesionades per col·lisió de trànsit segons sexe, grup d’edat i vehicle. Barcelona, 2010. Turisme Motocicleta Ciclomotor Bicicleta Camió/bus Altres Vianant Total n % n % n % n % n % n % n % n % Homes 0 a 13 anys 49 3,1 12 0,4 1 0,1 8 3,4 2 2,0 0 0,0 88 16,2 160 2,4 14 a 17 anys 20 1,3 30 0,9 98 10,7 19 8,1 0 0,0 1 9,1 17 3,1 185 2,8 18 a 29 anys 498 31,3 926 28,2 505 54,9 83 35,5 8 8,1 4 36,4 78 14,4 2.102 31,4 30 a 44 anys 577 36,2 1.505 45,8 249 27,1 76 32,5 35 35,3 2 18,2 121 22,3 2.565 38,4 45 a 64 anys 337 21,2 755 23,0 63 6,8 38 16,2 17 17,2 4 36,4 105 19,4 1.319 19,7 65 a 74 anys 51 3,2 32 1,0 3 0,3 5 2,1 9 9,1 0 0,0 46 8,5 146 2,2 74 anys o més 24 1,5 9 0,3 1 0,1 2 0,9 27 27,3 0 0,0 80 14,8 143 2,1 Desconegut 37 2,3 18 0,5 0 0,0 3 1,3 1 1,0 0 0,0 7 1,3 66 1,0 Total 1.593 100 3.287 100 920 100 234 100 99 100 11 100 542 100 6.686 100 Dones 0 a 13 anys 55 4,6 13 1,1 2 0,3 3 3,0 10 3,7 0 0,0 47 7,1 130 3,1 14 a 17 anys 21 1,8 15 1,3 34 4,6 5 5,0 2 0,8 1 8,3 24 3,6 102 2,5 18 a 29 anys 399 33,4 388 33,1 433 58,0 40 40,0 10 3,7 4 33,3 101 15,3 1.375 33,1 30 a 44 anys 385 32,3 549 46,8 229 30,7 36 36,0 39 14,6 1 8,3 123 18,6 1.362 32,8 45 a 64 anys 237 19,9 202 17,2 47 6,3 16 16,0 77 28,7 2 16,7 160 24,2 741 17,9 65 a 74 anys 42 3,5 3 0,3 1 0,1 0 0,0 55 20,5 0 0,0 91 13,8 192 4,6 74 anys o més 39 3,3 0 0,0 0 0,0 0 0,0 73 27,2 1 8,3 112 17,0 225 5,4 Desconegut 15 1,3 2 0,2 0 0,0 0 0,0 2 0,8 3 25,0 2 0,3 24 0,6 Total 1.193 100 1.172 100 746 100 100 100 268 100 12 100 660 100 4.151 100 Font: Guàrdia Urbana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Informe Salut 2010-OK.indd 94 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. La nostra salut Taula 4. Evolució de les lesions greus i mortals per accident de treball segons tipus de lesió i sexe. Percentatges i 95 nombre total de casos. Barcelona, 2002-2010. Lesions greus per accident de treball 2002 20031 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes In itinere 26,6 25,7 26,3 29,8 30,7 35,4 30,5 43,5 38,9 En jornada laboral No traumàtiques 6,4 2,2 4,3 1,6 3,8 3,9 5,8 4,2 7,1 De trànsit 12,3 0,5 0,0 5,9 7,9 8,4 7,9 8,5 9,3 Resta traumàtics2 54,6 71,6 69,4 62,7 57,6 52,2 55,8 43,8 44,7 Total 357 405 415 373 368 356 328 283 226 Dones In itinere 42,5 50,7 50,4 50,5 47,2 37,0 52,8 54,7 66,7 En jornada laboral No traumàtiques 3,8 1,3 4,0 0,0 1,1 2,2 1,1 0,0 1,4 De trànsit 11,3 0,0 0,0 3,8 7,9 7,6 4,5 9,3 7,2 Resta traumàtics2 42,5 48,0 45,6 45,7 43,8 53,3 41,6 36,0 24,6 Total 106 75 133 105 89 92 89 75 69 Total 463 480 548 478 457 448 417 358 295 Lesions mortals per accident de treball 2002 20031 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Homes In itinere 36,2 32,7 30,6 36,8 19,6 25,9 27,6 35,7 35,0 En jornada laboral No traumàtiques 21,3 10,2 27,8 7,9 29,4 18,5 24,1 35,7 25,0 De trànsit 25,5 0,0 0,0 23,7 9,8 11,1 13,8 0,0 25,0 Resta traumàtics2 17,0 57,1 41,7 31,6 41,2 44,4 34,5 28,6 15,0 Total 47 49 40 38 51 27 29 28 20 Dones In itinere 33,3 87,5 50,0 66,7 75,0 0,0 50,0 66,7 66,7 En jornada laboral No traumàtiques 66,7 0,0 0,0 33,3 12,5 50,0 0,0 16,7 0,0 De trànsit 0,0 0,0 0,0 0,0 12,5 50,0 0,0 0,0 0,0 Resta traumàtics2 0,0 12,5 50,0 0,0 0,0 0,0 50,0 16,7 33,3 Total 6 8 7 6 8 2 2 6 3 Total 53 57 47 44 59 29 31 34 23 Font: Registre d’accidents de treball. Departament de Treball, Generalitat de Catalunya. 1 El 2003 es va produir un canvi en el sistema d’informació de les lesions per accident de treball que no permet identifi car els accidents de trànsit d’aquest any ni del 2004. Atès que durant el 2003 van coexistir ambdós models, les lesions per accidents de trànsit que es mostren en la taula són les que es van notifi car amb l’antic sistema. A partir del 2005, es torna a disposar d’aquesta informació, tot i que la variable analitzada no és la mateixa. 2 La categoria «Resta de traumàtics» inclou els accidents de trànsit notifi cats el 2003 amb el nou sistema d’informació i tots els del 2004. Informe Salut 2010-OK.indd 95 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 en xifres. La nostra salut La nostra salut 96 Taula 5. Evolució de les malalties relacionades amb el treball segons diagnòstic i sexe. Percentatges i nombre total de casos. Barcelona 2007-2010. Homes Dones 2007 2008 2009 2010 2007 2008 2009 2010 Malalties del sistema musculoesquelètic i teixit connectiu 20,5 25,7 20,9 22,5 20,9 18,8 16,2 17,6 Malalties del sistema respiratori 2,0 3,4 1,7 4,4 3,0 2,2 1,8 1,1 Trastorns mentals i del comportament 66,9 58,7 62,1 61,7 63,1 66,8 73,9 73,6 Malalties del sistema nerviós 2,0 3,4 2,3 0,4 3,4 2,2 1,2 1,4 Traumatismes i enverinaments 2,6 2,4 4,0 4,0 2,7 3,1 1,5 3,0 Altres 6,0 6,3 9,0 7,0 6,8 6,9 5,4 3,3 Total 151 206 177 228 266 319 333 363 Font: Registre de malalties relacionades amb el treball. Unitat de Salut Laboral de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Taula 6. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida. Barcelona, 2000-20091. Homes 20002 2001 2002 20033 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Defuncions 8.141 8.150 8.045 8.239 7.688 8.342 7.664 7.758 7.483 7.455 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.150,2 1.137,2 1.107,4 1.116,4 1.024,3 1.087,9 989,5 1.020,4 965,7 958,4 Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. 1.369,2 1.347,2 1.316,9 1.330,8 1.219,7 1.300,8 1.165,7 1.185,9 1.121,4 1.097,1 Taxa APVP5 estandarditzada 5.837,5 5.581,2 5.302,9 5.109,7 4.667,2 4.899,6 4.428,1 4.385,3 3.965,0 3.892,4 Esperança vida en néixer 76,1 76,4 76,7 76,9 77,7 77,1 78,3 78,3 79,0 79,2 Dones Defuncions 8.399 8.449 8.433 8.747 7.877 8.577 7.975 8.130 8.232 8.196 Taxa bruta x 100.000 hab. 1.043,1 1.040,7 1.029,7 1.057,2 942,2 1.014,5 932,8 964,6 964,5 957,9 Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. 743,4 740,0 724,4 728,2 651,2 692,1 617,1 626,8 628,1 613,5 Taxa APVP5 estandarditzada 2.318,7 2.557,1 2.535,6 2.191,1 1.915,1 2.033,2 1.882,9 1.888,4 1.907,7 1.977,8 Esperança vida en néixer 83,6 83,4 83,7 83,8 84,8 84,4 85,4 85,2 85,2 85,3 Taula 7. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Barcelona, 2000-20092. Homes 20003 2001 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Accidents de trànsit 13,0 15,0 14,3 14,6 7,5 11,1 7,1 8,6 5,2 4,9 Sobredosi 14,0 14,2 11,3 14,0 10,2 12,4 10,3 7,4 3,7 9,8 Suïcidi 9,3 10,0 10,1 8,1 11,5 10,3 6,5 7,4 6,7 8,2 Sida 16,6 13,7 14,0 8,6 6,9 7,5 5,8 4,7 3,5 3,0 Totes les causes 131,6 121,9 115,5 114,4 89,8 96,6 80,7 78,5 66,5 67,7 Dones Càncer de mama 4,7 4,4 6,1 2,6 4,0 4,4 3,0 4,7 3,6 2,5 Suïcidi 3,0 5,0 3,1 4,5 3,3 4,0 3,6 3,6 1,9 5,7 Accidents de trànsit 3,5 5,5 3,4 4,2 1,6 1,8 0,7 2,8 1,9 1,6 Sobredosi 4,3 3,0 2,1 3,3 2,1 3,4 3,0 2,2 0,7 1,9 Sida 3,5 6,7 4,8 4,2 1,8 2,8 2,0 2,0 1,5 0,8 Totes les causes 51,1 64,1 59,2 49,4 37,5 44,7 39,3 40,6 35,7 39,9 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Fins l’any 1999, les causes de mort eren codifi cades amb la classifi cació internacional de malalties, 9a revisió, a partir de l’any 2000 s’ha utilitzat la 10a revisió. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Informe Salut 2010-OK.indd 96 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 en xifres. La nostra salut Taula 8. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 97 habitants de 45 a 74 anys. Barcelona, 2000-20092. Homes 20003 2001 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Càncer de pulmó 187,1 199,2 180,4 187,2 174,6 193,9 190,4 186,5 176,7 160,1 Malaltia isquèmica del cor 164,3 156,9 144,4 141,4 131,9 132,4 119,1 109,8 104,5 102,1 Malaltia cerebrovascular 82,7 74,6 63,3 57,3 48,3 56,9 58,2 43,7 45,5 47,7 Cirrosi 58,8 45,9 53,7 38,8 51,3 40,6 44,1 39,1 34,1 40,6 Totes les causes 1.370,5 1.365,9 1.290,6 1.240,8 1.210,5 1.264,4 1.172,9 1.139,2 1.071,5 1.037,1 Dones Càncer de mama 58,2 58,9 57,0 44,7 52,1 46,9 45,9 45,6 49,9 49,9 Càncer de pulmó 19,4 22,5 28,4 22,7 27,3 30,9 26,2 28,2 33,4 32,5 Malaltia isquèmica del cor 34,4 38,5 31,0 33,3 20,6 27,4 23,3 23,9 18,2 15,6 Malaltia cerebrovascular 34,8 39,3 32,8 30,8 23,1 22,5 18,1 19,3 27,1 23,3 Cirrosi 24,9 22,4 19,1 16,5 14,7 20,8 16,6 13,5 17,4 14,2 Totes les causes 547,0 564,0 540,4 504,0 467,4 495,3 433,8 442,2 469,8 432,5 Taula 9. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Barcelona, 2000-20092. Homes 20003 2001 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Malaltia isquèmica del cor 1.009,1 1.082,8 1.117,4 1.076,9 872,8 853,7 779,0 847,3 838,5 776,6 Malaltia cerebrovascular 898,2 823,8 805,2 759,1 739,2 743,3 653,8 635,3 535,9 576,9 Càncer de pulmó 504,2 472,2 482,6 456,5 456,6 445,1 462,4 498,4 506,5 456,9 Trastorns mentals 409,2 520,3 461,5 510,2 392,0 395,1 403,4 413,7 361,0 385,5 Totes les causes 9.170,7 8.995,7 8.988,4 9.378,9 8.339,0 9.014,2 7.935,5 8.319,2 7.929,2 7.998,8 Dones Malaltia cerebrovascular 711,1 718,4 661,6 630,3 569,8 582,0 471,5 524,3 473,9 440,1 Trastorns mentals 455,7 463,2 499,8 522,7 415,2 413,8 398,2 385,6 385,6 409,9 Malaltia isquèmica del cor 603,9 569,9 555,8 540,0 472,7 473,7 381,6 337,4 390,4 357,5 Càncer de mama 133,9 116,5 127,5 121,7 107,0 112,9 104,6 123,1 107,0 123,9 Totes les causes 5.915,7 5.737,0 5.686,6 5.919,8 5.241,1 5.580,8 5.005,1 5.082,0 4.994,9 5.063,9 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Fins l’any 1999, les causes de mort eren codifi cades amb la classifi cació internacional de malalties, 9a revisió, a partir de l’any 2000 s’ha utilitzat la 10a revisió. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Taula 10. Evolució de les taxes de mortalitat infantil i perinatal. Barcelona, 2001-20091. 2001 2002 20033 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mortalitat infantil Defuncions infantils a 0 anys 46 48 39 69 53 41 44 50 39 Taxa mortalitat infantil x 1.000 nascuts vius 3,7 3,7 2,7 4,7 3,6 2,8 2,9 3,2 2,6 Mortalitat perinatal Defuncions perinatals (= >500 g) 91 82 81 93 92 70 61 66 60 Taxa mortalitat perinatal x 1.000 (= >500 g) 7,2 6,3 5,7 6,4 6,2 4,7 4,0 4,2 4,0 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Fins l’any 1999, les causes de mort eren codi- fi cades amb la classifi cació internacional de malalties, 9a revisió, a partir de l’any 2000 s’ha utilitzat la 10a revisió. 3 A partir de l’any 2003, les dades provenen del Departament de Salut. Informe Salut 2010-OK.indd 97 28/11/11 17:02 Informe Salut 2010-OK.indd 98 28/11/11 17:02 La salut a Barcelona 2010 Si voleu obtenir còpies d’aquest informe o fer-nos arribar comentaris i suggeriments us podeu adreçar a: Patricia Altimira Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps 1 08023 Barcelona Tel.: 93-2384545 Fax: 93-2173197 e-mail: paltimir@aspb.cat També us podeu descarregar aquest informe de la pàgina web de l’ASPB: www.aspb.cat C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública Si voleu citar dades d’aquest informe, us demanem ho feu de la següent manera: Agència de Salut Pública de Barcelona. La salut a Barcelona 2010 Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2011. Informe Salut 2010-OK.indd 99 28/11/11 17:02 Informe Salut 2010.indd 98 04/11/11 18:46 Informe Salut 2010.indd 98 04/11/11 18:46 informe-portada-2010.ai 1 28/11/11 11:05 C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública La salut a Barcelona 2010 C M Y CM MY CY CMY K C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública La salut a Barcelona 2010 Agència de Salut Pública