C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública A gè nc ia d e Sa lu t Pú bl ic a La s al u t a B ar ce lo n a 20 11 Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública C S B Realització: Margarida Mas i Sardà Galènia comunicació mèdica Disseny gràfic: Estudi muto Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Cristina Iniesta i Blasco Gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Conrad Casas i Segalà Adjunt a gerència de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Joan Ramon Villalbí i Hereter Directora de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Públi- ca de Barcelona Carme Borrell i Thió La salut a Barcelona 2012 5Presentació 7 Resum executiu 8 Resumen ejecutivo 12 Executive Summary 16 Indicadors per districtes: metodologia 20 La salut en xifres 23 Els determinants socioeconòmics ............................................................................................ 24 La salut .................................................................................................................................. 28 Indicadors districtes 37 Districte I. Ciutat Vella ............................................................................................................ 38 Districte II. Eixample................................................................................................................ 42 Districte III. Sants-Monjuïc....................................................................................................... 46 Districte IV. Les Corts .............................................................................................................. 50 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi ................................................................................................ 54 Districte VI. Gràcia .................................................................................................................. 58 Districte VII. Horta-Guinardó ................................................................................................... 62 Districte VIII. Nou Barris .......................................................................................................... 66 Districte IX. Sant Andreu ......................................................................................................... 70 Districte X. Sant Martí............................................................................................................. 74 Àrees Integrals de Salut 79 Els determinants socioeconòmics ............................................................................................ 80 La salut .................................................................................................................................. 82 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Index: La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 7Presentació La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Barcelona fa més de 25 anys que segueix atentament a través de l’Informe de Salut tot allò que afecta la situació global i el benestar de la seva ciutadania. L’Agència de Salut Pública, mitjançant els sistemes d’informació sanitària, monitoritza l’estat dels serveis de salut, la promoció i prevenció de la salut, l’entorn físic i tots aquells elements que actuen com a determinants de salut per a la nostra població. L’Informe del 2012 ens situa davant d’una ciutat mediterrània que és motor d’innovació, habitada per 1,6 milions d’habitants, amb percentatges elevats de persones d’edat avançada i amb un context econòmic que els darrers anys ha destacat per la desacceleració i la pèrdua de llocs de treball. Quant als determinants socioeconòmics, es constata la millora contínua del capital humà segons el nivell educatiu, l’augment de la desocupació i un increment de l’atur de llarga durada. Hi ha una tendència creixent en el nombre de persones grans que viuen soles. Quant a la qualitat de l’aire, continuen les millores en els nivells de partícules PM10 i NO2 tot i superar-se els límits en algunes estacions de mesura. Pel que fa a les concentracions de trihalometans en l’aigua, els valors continuen estant per sota del límit legislat, i s’amplia el percentatge d’anàlisis que es realitzen a domicilis particulars com a resposta a sol·licituds de la ciutadania. Continua el bon nivell de seguretat alimentària amb milers d’inspeccions, la majoria conformes a normativa. En l’apartat de comportaments relacionats amb la salut, l’Informe del 2012 dedica atenció als joves i infants. El consum de tabac dels joves continua disminuint mentre que el consum d’alcohol es manté, tot i que s’incrementa en alguna franja d’edat. En els infants destaquen els factors de risc de l’excés de pes, abordats amb programes preventius ambiciosos i avaluats. Respecte de la població general es valora la importància de la mobilitat a peu i en mitjà de transport públic com a principals modes de transport a la ciutat. D’entre les diverses accions en salut pública ja en marxa, l’Informe recull la promoció de l’esport com a activitat d’oci saludable en els barris menys afavorits i el Programa d’habilitats parentals, impulsats des dels serveis comunitaris. En l’àmbit de les pràctiques preventives continua el desenvolupament dels programes de cribratge de càncer de mama, còlon i recte, i de càncer de cèrvix, alguns dels quals acumulen una experiència de dècades en protecció de la salut de la població. Entre els resultats en salut, es manté l’esperança de vida dels barcelonins i barcelonines i disminueix globalment la mortalitat. Continua la reducció en la incidència de la tuberculosi i s’observa una remuntada en les infeccions per sida, mentre que el VIH s’ha incrementat en el grup de persones que tenen relacions sexuals de risc. L’Informe és una eina cabdal per a preservar la salut de la ciutat. L’edició present inclou, a més, monogràfics que analitzen a fons aspectes rellevants, donant prova de la gran capacitat d’anàlisi i tractament de la informació que desplega l’Agència de Salut Pública. Vull destacar la vàlua dels seus professionals excel·lents que, a més, porten a terme intervencions en la comunitat de gran transcendència per a la qualitat de vida de tota la ciutadania. Cristina Iniesta i Blasco Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona 8La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Resum executiu Resum executiu Els determinants socioeconòmics Les condicions sociodemogràfiques Segons dades del Padró Municipal d’Habitants, la població de Barcelona el 2012 va ser de 1.619.440 persones. Cal destacar que un nombre elevat de persones grans van viure soles (47.659 dones i 10.782 homes de 75 anys i més). S’observa al llarg del temps una disminució del nombre de persones d’entre 15 i 44 anys nascudes a l’Estat espanyol, mentre que hi ha una tendència a l’augment en les persones nascudes a l’estranger. Els darrers anys s’ha produït una reducció important de les persones sense estudis i un augment de les persones amb estudis secundaris superiors i universitaris. L’entorn socioeconòmic i les condicions de vida Els tres indicadors del mercat de treball que s’analitzen en aquest Informe –atur, ocupació i activitat– descriuen un context clarament més negatiu que el de l’any 2011, hi destaca l’augment de la taxa d’atur masculina i femenina, que ha esdevingut la més elevada dels darrers anys de crisi econòmica. En relació amb l’atur, s’identifiquen tres col·lectius amb una pitjor situació: els homes (empitjorament més sever dels tres indicadors), les persones joves (la taxa d’atur més elevada) i les persones més grans, sobretot les dones (major proporció d’atur de llarga durada). Quant a les condicions de vida, el percentatge de població que ha estat víctima d’actes contra la seva seguretat ha disminuït els darrers tres anys amb una lleugera remuntada el 2012. El 23,2% de la població viu amb privació material, i aquesta es caracteritza per ser una població de joves i gent gran, així com de famílies monoparentals amb infants i població estrangera. Les accions en salut pública El Programa d’habilitats parentals i el «De Marxa... fent esport» són dos programes de promoció de factors positius per a la salut (parentalitat positiva i oci saludable) que es desenvolupen a Barcelona amb criteris de prioritat en barris amb majors necessitats de salut, entre ells els que participen en el programa més global «Salut als Barris». L’any 2012 van arribar a prop de noranta mares i pares –en el seu primer any d’implantació– i a 1.420 joves d’entre 15 i 17 anys. Ambdós són programes comunitaris que requereixen la participació d’altres agents de la ciutat. Els serveis sanitaris L’atenció primària Els serveis d’atenció primària han donat cobertura al 68,1% del total de la població assignada, amb una mitjana de 3,5 visites al metge de família per persona i any i 3,7 visites al pediatra. Els professionals d’infermeria de 68 àrees bàsiques de salut han participat en el programa «Salut i Escola», que ha donat cobertura al 64,3% dels centres d’ESO. El Pla Barcelona Activitat Física i Salut està implantat al 70% de les àrees bàsiques de salut de la ciutat. L’atenció a les urgències i especialitzada hospitalària La taxa de freqüentació global d’urgències ha estat de 336,3 visites per mil habitants, i ha estat més alta en els majors de 64 anys (497 visites per mil habitants), seguida de la taxa de la població pediàtrica (390,4 visites per mil habitants) i l’adulta (275,3 visites per mil habitants). Les causes d’hospitalització més freqüents entre la població de Barcelona són el grup de malalties de l’aparell circulatori, seguides de les del sistema nerviós i els òrgans dels sentits, les de l’aparell respiratori i les neoplàsies. Destaquen en les dones els ingressos per causa obstètrica, que ocupen el tercer lloc de les causes d’ingrés. La meitat dels contactes són per realitzar procediments quirúrgics, els més freqüents són les operacions de l’aparell digestiu, les oculars i les del sistema musculoesquèletic. Destaca que un 52% de les intervencions es realitza per cirurgia major ambulatòria. La salut mental S’ha atès 34.518 persones als centres de salut mental d’adults, i 7.875 als centres de salut mental infantil i juvenil. Enguany, en el desenvolupament del Pla de Salut de Catalunya, s’ha treballat en les quatre àrees integrals de salut, en els pactes territorials per la millora de l’accessibilitat i la resolució, en el desplegament de la recepta electrònica, i també s’han creat les rutes assistencials de la depressió dins el marc de la cronicitat, amb el consens sobre activitats compartides que esdevenen la base de la col·laboració entre l’atenció de totes les línies de servei del territori. L’atenció sociosanitària Els dispositius sociosanitaris alternatius o complementaris a l’atenció hospitalària i de suport a l’atenció primària s’orienten a malalts crònics diagnosticats que pateixen una reagudització i que requereixen un 9Resum executiu el traspàs, en el règim de tinença de l’habitatge, de la propietat al lloguer. El principal problema de l’habitatge, segons la percepció de la ciutadania, van ser les goteres, les humitats i els fongs i, en segon lloc, la manca d’ascensor. D’altra banda les ajudes per rehabilitació van disminuir un 60% respecte a l’any anterior. Tot i que s’observa certa tendència a la millora en el temps, la valoració respecte a la qualitat de l’aire, els sorolls i les olors del barri encara té un ampli marge de millora. Pel que fa a les persones sense llar, un estudi recent en va detectar 2.933, un 43,4% més que fa cinc anys, de les quals 870 dormien al carrer. Les desigualtats socioeconòmiques entre barris continuen augmentant: els darrers quatre anys la diferència entre el barri més ric i el més pobre s’ha incrementat un 65%. La seguretat alimentària S’han dut a terme 6.495 inspeccions a establiments alimentaris. El tant per cent d’inspeccions conformes amb la normativa vigent supera el 95% a tots els sectors i per a tots els aspectes controlats. En aquelles inspeccions no conformes s’han adoptat diferents tipus de mesures, d’entre les més comunes, com mantenir una estricta vigilància fins a la correcció de la no-conformitat, i la retirada de producte del mercat. La qualitat de l’aire Per tercer any consecutiu els nivells de PM10 compleixen el valor límit de la mitjana anual (40 µg/m3) a totes les estacions de la ciutat. Tot i el descens general en els nivells de NO2, se supera el valor límit anual (40 µg/m3) en quatre de les set estacions de mesurament de la ciutat. Per a la resta de contaminants (CO, SO2, O3, Pb, Cd, Ni, As, benzo[a]pirè, benzè i PM2,5) es compleixen els valors límit o valors objectiu establerts al Reial Decret 102/2011, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. La qualitat de l’aigua L’aigua de consum humà que es distribueix a Barcelona procedeix majoritàriament de les conques hidrogràfiques dels rius Llobregat i Ter. Tot i la millorable qualitat de l’aigua captada al Llobregat, l’optimització dels processos de potabilització possibilita el compliment dels requisits sanitaris (Rd 140/2003). El nivell de trihalometans actualment se situa per sota del límit màxim legal de 100 µg/l. La major part de les incidències que troba l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en els controls de qualitat de l’aigua a les aixetes de la ciutadania són degudes a l’existència de canonades de plom i/o la manca de manteniment i neteja de les instal·lacions antigues, on sovint existeixen dipòsits interns d’aigua. ingrés sense necessitat de l’alta tecnologia de l’hospital, però es poden beneficiar d’una atenció integral i d’una rehabilitació funcional. Enguany, s’ha incrementat el nombre de persones ateses en tots els processos de l’atenció sociosanitària. La prestació farmacèutica Els percentatges més elevats en indicadors d’utilització de recepta electrònica es presenten en la franja de persones majors de 64 anys, essent l’Àrea Integral de Salut Nord la que presenta valors més alts. En les persones majors de 64 anys, continua la tendència a la disminució del consum de fàrmacs iniciada el 2011 en tots els grups, també hi ha una desacceleració en el ritme de creixement en el grup de 15 a 64 anys i una disminució en dos grups de fàrmacs (analgèsics/antipirètics i ansiolítics). El cribratge de càncer Al llarg dels anys, la participació en el Programa de detecció precoç de càncer de mama s’ha mantingut força estable pels volts del 50%, amb un recorregut del 30% en els districtes amb una major doble cobertura sanitària al 70% en els districtes amb menor doble cobertura. S’han detectat 4,8 tumors per cada mil dones. En el cribratge de càncer de còlon i recte, la participació assolida ha estat del 43,6%. El resultat del test ha estat positiu en un 6,2% dels participants i s’han detectat 4,9 càncers per cada mil participants. El nombre de citologies del Programa de cribrat- ge oportunístic de càncer de cèrvix realitzat als centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproduc- tiva s’ha anat incrementant des de la seva im- plantació. Els determinants de l’entorn físic Les condicions d’habitatge i barri Un dels canvis significatius en el sector de la construcció d’aquests darrers anys ha estat 10 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Resum executiu Resum executiu Els percentatges de joves que s’han emborratxat alguna vegada els darrers sis mesos observats el 2012, respecte del 2004, són lleugerament inferiors en joves de segon d’ESO i en nois de quart d’ESO, però s’incrementen lleugerament a segon de batxillerat/CFGM i en noies de quart d’ESO. Pel que fa a la població amb dependència del consum de drogues, figuren 8.500 pacients amb problemes d’abús de drogues o drogodependències en els Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) municipals, i s’han fet 4.000 primeres visites a tot Barcelona, de les quals el 48% són a causa del consum d’alcohol, el 22% de cocaïna, el 17% d’opiacis i el 13% de cànnabis. La tendència que s’observa és la disminució en la proporció dels nous inicis de tractament per consum d’opiacis al llarg dels anys, i a una estabilització des del 2006. La proporció del consum de cocaïna ha disminuït des del 2009, mentre que destaca un increment sostingut del consum d’alcohol i, des de l’any 2009, dels inicis de tractament per cànnabis. La salut L’esperança de vida i la mortalitat Malgrat la tendència positiva de la mortalitat, destaquen alguns aspectes que cal vigilar. El càncer de pulmó, que és una de les principals causes de mort prematura, si bé disminueix en els homes, augmenta progressivament en les dones. La disminució d’algunes de les causes de mort fa que el suïcidi passi a ser una de les primeres causes de mort prematura, i en els homes destaca la tendència creixent dels darrers anys. D’altra banda, es mantenen les desigualtats en l’esperança de vida en el territori, i, malgrat que disminueixen, Ciutat Vella continua tenint els pitjors valors de la ciutat. Algunes malalties cròniques Les malalties cròniques són la causa del 80% de la mortalitat i consumeixen més del 50% dels recursos del sistema sanitari. Incidint en el control dels factors de risc, com es fa des de l’atenció primària, amb un control òptim de la tensió arterial, una valoració del risc cardiovascular i de diabetis mellitus, s’aconsegueix una millora en l’evolució de la malaltia, a la vegada que se n’eviten possibles reaguditzacions. En els darrers anys les xifres de bon control s’han incrementat en tots els casos. En els episodis aguts de les malalties de l’aparell circulatori, l’estratègia de Codis ha servit per millorar la coordinació assistencial entre dispositius sanitaris i escurçar el temps d’atenció. L’estat de salut percebut La distribució de la salut percebuda per districtes mostra que no existeixen diferències territorials i que la immigració tampoc no afecta Els comportaments relacionats amb la salut L’activitat física i la mobilitat El nivell d’activitat física saludable dels joves és similar al del 2006 tant en nois com en noies. Tanmateix el 2006 no s’apreciava gradient se- gons la posició socioeconòmica, mentre que el 2011 els infants de posició més afavorida fan més activitat física saludable que els de posició menys afavorida. Els dos mitjans de transport més freqüents a la ciutat, en homes i dones, són els desplaçaments caminant i els fets amb transport públic, amb més d’una tercera part cadascun. La resta de modes de transport usats són el turisme, amb menys d’una cinquena part; la motocicleta o el ciclomotor, amb menys d’una desena part, i la bicicleta, amb el 3% en homes i l’1% en dones. Les dones tenen més mobilitat a peu i en transport públic que els homes i, en canvi, els homes presenten una major mobilitat en modes de transport privats, com el turisme, la motocicleta o el ciclomotor i la bicicleta. L’alimentació saludable Dins del projecte de Prevenció de l’Obesitat Infantil (projecte POIBA) es comprova que els infants que sopen habitualment davant la televisió, així com els que no dinen a l’escola presenten més excés de pes respecte dels que no ho fan, posant de manifest el caràcter protector que té per a l’infant fer un àpat a l’escola. Pel que fa a esmorzar cada dia abans de sortir de casa, amb dades de l’Enquesta de salut de Barcelona del 2011, no ho feia el 6,9% de la població d’entre 3 i 14 anys (el 5,7% dels nois i el 8,2% de les noies). El consum de tabac, alcohol i drogues il·legals La prevalença del consum de tabac entre els adolescents ha disminuït al llarg dels anys. Així mateix, s’observa una clara tendència a la disminució de les diferències en el consum de tabac entre nois i noies. 11 Resum executiu greus in itinere i de les no traumàtiques suggereix un possible aug- ment de l’estrès en treballadors i treballadores. Les lesions per col·lisió de trànsit S’han produït a la ciutat de Barcelona 8.352 col·lisions de trànsit que han ocasionat víctimes: han tingut com a conseqüència 10.986 persones lesionades i trenta persones mortes (homes en gairebé dues terceres parts dels casos) durant les primeres 24 hores després de la col·lisió. Respecte a l’any anterior, s’observa un augment del 7,3% en el nombre de persones lesionades i una reducció del 3,2% en el nombre de persones mortes, especialment en homes. Les malalties transmissibles La tuberculosi S’ha detectat a la ciutat un total de 343 casos de tuberculosi, 217 en homes i 126 en dones. La incidència ha disminuït gairebé un 15% respecte a l’any anterior, i és la més baixa enregistrada des de l’inici del programa de control. La malaltia és més freqüent al districte de Ciutat Vella i en població immigrant. La infecció per VIH-sida La incidència del VIH i la sida continua sent elevada, particularment en el cas dels homes amb relacions homosexuals. Aquest any s’ha observat una lleugera remuntada en les taxes de sida. Malauradament, la proporció de casos que inicien el tractament amb retard continua sent elevada. Caldria reforçar els programes de promoció de la prova del VIH i implementar estratègies per a la realització sistemàtica de l’estudi de contactes sexuals en les unitats clíniques de VIH. Les infeccions de transmissió sexual Les infeccions de transmissió sexual es configuren com a infeccions que afecten majoritàriament homes amb pràctiques homosexuals. La tendèn- cia a l’augment d’aquestes infeccions fa necessari incrementar el diag- nòstic precoç mitjançant l’estudi de contactes i assegurar-ne el correcte tractament. Els metges i metgesses que diagnostiquen una infecció hau- rien d’oferir de manera sistemàtica la prova del VIH, amb l’objectiu de disminuir la transmissió de la infecció i el retard en el diagnòstic. aquesta distribució. Els homes presenten pitjor salut percebuda que les dones. L’obesitat i l’excés de pes El 13,2% dels joves presenta sobrepès (15,4% en nois i 10,9% en noies), mentre que el 8,9% presenta obesitat (10,2% en nois i 7,5% en noies). En conjunt, l’excés de pes és del 22,1% (25,6% en nois i 18,4% en noies), segons dades de l’Enquesta de salut de Barcelona del 2011. La salut reproductiva L’any 2011 es van produir 833 embarassos en dones adolescents i joves (de 15 a 19 anys). En aquest grup d’edat, un alt nombre d’embarassos (74%) no són planificats, i acaben en una inte- rrupció voluntària de l’embaràs. Els embarassos van ser més freqüents entre les dones nascudes a països de renda baixa, que gairebé van triplicar la taxa de les adolescents i joves nascudes a l’Estat espanyol, i la interrupció de l’embaràs és menor en aquest col·lectiu que en el de les dones nas- cudes a l’Estat espanyol, i que se situa pels volts del 60%. La salut laboral Les lesions per accident de treball greus i les malalties relacionades amb el treball, sobretot les de tipus ansiós-depressiu, han disminuït en coherència amb els canvis en el mercat de treball (menor nombre de persones ocupades exposa- des a riscos laborals potencials). D’altra ban- da, alguns resultats assenyalen punts d’alerta: l’augment de les lesions per accidents de treball mortals, sobretot de les lesions traumàtiques en jornada laboral i d’algunes relacionades amb el treball de tipus físic, alerta sobre un possible em- pitjorament d’alguns riscos laborals, mentre que l’augment de les lesions per accident de treball 12 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo Los determinantes socioeconómicos Las condiciones sociodemográficas Según datos del Padrón Municipal de Habitan- tes la población de Barcelona en 2012 fue de 1.619.440 personas. Cabe destacar que un nú- mero elevado de personas mayores vivieron solas (47.659 mujeres y 10.782 hombres de 75 años y más). Se observa a lo largo del tiempo una dismi- nución del número de personas de entre 15 y 44 años nacidas en el Estado español, mientras que hay una tendencia al aumento en las personas na- cidas en el extranjero. Los últimos años se ha pro- ducido una reducción importante de las personas sin estudios y un aumento de las personas con estudios secundarios superiores y universitarios. El entorno socioeconómico y las condiciones de vida Los tres indicadores del mercado de trabajo que se analizan en este Informe –paro, empleo y actividad– describen un contexto claramente más negativo que el del año 2011, en el que destaca el aumento de la tasa de paro masculina y femenina, que se ha convertido en la más elevada de los últimos años de crisis económica. En relación con el paro, se identifican tres colectivos con una situación peor: los hombres (empeoramiento más severo de los tres indicadores), las personas jóvenes (la tasa de paro más elevada) y las personas mayores, sobre todo las mujeres (mayor proporción de desempleo de larga duración). En cuanto a las condiciones de vida, el porcen- taje de población que ha sido víctima de actos contra su seguridad ha disminuido en los últimos tres años con una ligera remontada en 2012. El 23,2% de la población vive con privación mate- rial, y ésta se caracteriza por ser una población de jóvenes y mayores, así como de familias mo- noparentales con niños y población extranjera. Las acciones en salud pública El Programa de habilidades parentales y el «De Marxa... fent esport» son dos programas de pro- moción de factores positivos para la salud (pa- rentalidad positiva y ocio saludable) que se desa- rrollan en Barcelona con criterios de prioridad en barrios con mayores necesidades de salud, entre ellos los que participan en el programa más global «Salut als Barris». En el año 2012 llegaron a cerca de noventa madres y padres –en su primer año de implantación– y a 1.420 jóvenes de entre 15 y 17 años. Ambos son programas comunitarios que requie- ren la participación de otros agentes de la ciudad. Los servicios sanitarios La atención primaria Los servicios de atención primaria han dado cobertura al 68,1% del total de la población asignada, con una media de 3,5 visitas al médico de familia por persona y año y 3,7 visitas al pediatra. Los profesiona- les de enfermería de 68 áreas básicas de salud han participado en el programa «Salut i Escola», que ha dado cobertura al 64,3% de los centros de ESO. El Plan Barcelona Activitat Física i Salut está implanta- do en el 70% de las áreas básicas de salud de la ciudad. La atención a las urgencias y especializada hospitalaria La tasa de frecuentación global de urgencias ha sido de 336,3 visitas por mil habitantes, y ha sido más alta en las personas mayores de 64 años (497 visitas por mil habitantes), seguida de la tasa de la población pediátrica (390,4 visitas por mil habitantes) y la adulta (275,3 visitas por mil habitantes). Las causas de hospitalización más frecuentes entre la población de Barcelona son el grupo de enfermedades del aparato circulatorio, seguidas de las del sistema nervioso y los órganos de los sentidos, las del aparato respiratorio y las neoplasias. Destacan en las mujeres los ingresos por causa obstétrica, que ocupan el tercer lugar de las causas de ingreso. La mitad de los contactos son para realizar procedimientos quirúrgicos, los más frecuentes son las operaciones del aparato digestivo, las oculares y las del sistema musculoesquelético. Destaca que un 52% de las intervenciones se realiza por cirugía mayor ambulatoria. La salud mental Se ha atendido a 34.518 personas en los centros de salud mental de adultos, y a 7.875 en los centros de salud mental infantil y juvenil. Este año, en el desarrollo del Pla de Salut de Catalunya, se ha trabajado en las cuatro áreas integrales de salud, en los pactos territoriales para la mejora de la accesibilidad y la resolución, en el despliegue de la receta electrónica, y también se han creado las rutas asistenciales de la depresión en el marco de la cronicidad, con el consenso sobre actividades compartidas que son la base de la colaboración entre la atención de todas las líneas de servicio del territorio. La atención sociosanitaria Los dispositivos sociosanitarios alternativos o complementarios a la atención hospitalaria y de apoyo a la atención primaria se orientan a enfermos crónicos diagnosticados que sufren una reagudización y que requieren un ingreso sin necesidad de la alta tecnología del hospital, 13 Resumen ejecutivo pero pueden beneficiarse de una atención integral y de una rehabilitación funcional. Este año se ha incrementado el número de personas atendidas en todos los procesos de la atención sociosanitaria. La prestación farmacéutica Los porcentajes más elevados en indicadores de utilización de receta electrónica se presentan en la franja de personas mayores de 64 años, siendo el Área Integral de Salud Norte la que presenta valores más altos. En las personas mayores de 64 años prosigue la tendencia a la disminución del consumo de fármacos iniciada en 2011 en todos los grupos, también se produce una desaceleración en el ritmo de crecimiento en el grupo de 15 a 64 años y una disminución en dos grupos de fármacos (analgésicos/antipiréticos y ansiolíticos). El cibrado de cáncer A lo largo de los años, la participación en el Programa de detecció precoç de càncer de mama se ha mantenido bastante estable en torno al 50%, con un recorrido del 30% en los distritos con una mayor doble cobertura sanitaria al 70% en los distritos con menor doble cobertura. Se han detectado 4,8 tumores por cada mil mujeres. En el cribado de cáncer de colon y recto, la participación alcanzada ha sido del 43,6%. El resultado del test ha sido positivo en un 6,2% de los participantes y se han detectado 4,9 cánceres por cada mil participantes. El número de citologías del programa de cribado oportunístico de cáncer de cérvix realizado en los centros de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva se ha ido incrementando desde su implantación. Los determinantes del entorno físico Las condiciones de vivienda y barrio Uno de los cambios significativos en el sector de la construcción de estos últimos años ha sido el traspaso, en el régimen de tenencia de la vivienda, de la propiedad al alquiler. El principal problema de la vivienda, según la percepción de la ciudadanía, fueron las goteras, las humedades y los hongos y, en segundo lugar, la falta de ascensor. Por otra parte las ayudas para rehabilitación disminuyeron un 60% respecto al año anterior. Aunque se observa cierta tendencia a la mejora en el tiempo, la valoración respecto a la calidad del aire, los ruidos y los olores del barrio todavía tiene un amplio margen de mejora. En cuanto a las personas sin hogar, un estudio reciente detectó 2.933, un 43,4% más que hace cinco años, 870 de las cuales dormían en la calle. Las desigualdades socioeconómicas entre barrios siguen aumentando: en los últimos cuatro años la diferencia entre el barrio más rico y el más pobre se ha incrementado un 65%. La seguridad alimentaria Se han llevado a cabo 6.495 inspecciones en establecimientos alimentarios. El tanto por ciento de inspecciones conformes con la normativa vigente supera el 95% en todos los sectores y para todos los aspectos controlados. En aquellas inspecciones no conformes se han adoptado diferentes tipos de medidas de entre las más comunes, como mantener una estricta vigilancia hasta la corrección de la no conformidad, y la retirada de producto del mercado. La calidad del aire Por tercer año consecutivo los niveles de PM10 cumplen el valor límite de la media anual (40 µg/m3) en todas las estaciones de la ciudad. A pesar del descenso general en los niveles de NO2, se supera el valor límite anual (40 µg/m3) en cuatro de las siete estaciones de medición de la ciudad. Para el resto de contaminantes (CO, SO2, O3, Pb, Cd, Ni, As, benzo[a]pireno, benceno y PM2,5) se cumplen los valores límite o valores objetivo establecidos en el Real Decreto 102/2011, relativo a la mejora de la calidad del aire. La calidad del agua El agua de consumo humano que se distribuye en Barcelona procede mayoritariamente de las cuencas hidrográficas de los ríos Llobregat y Ter. A pesar de la mejorable calidad del agua captada en el Llobregat, la optimización de los procesos de potabilización posibilita el cumpli- miento de los requisitos sanitarios (Rd 140/2003). El nivel de trihalo- metanos actualmente se sitúa por debajo del límite máximo legal de 100 µg/l. La mayor parte de las incidencias que encuentra la Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en los controles de calidad del agua en los grifos de la ciudadanía son debidas a la existencia de tuberías de plomo y/o a la falta de mantenimiento y limpieza de las instalaciones antiguas, donde a menudo existen depósitos internos de agua. 14 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Resumen ejecutivo Resumen ejecutivo disminución de las diferencias en el consumo de tabaco entre chicos y chicas. Los porcentajes de jóvenes que se han emborrachado alguna vez en los últimos seis meses observados en 2012, respecto a los de 2004, son ligeramente inferiores en jóvenes de segundo de ESO y en chicos de cuarto de ESO, pero se incrementan ligeramente en segundo de bachillerato/CFGM y en chicas de cuarto de ESO. En cuanto a la población con dependencia del consumo de drogas, figuran 8.500 pacientes con problemas de abuso de drogas o drogodependencias en los Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) municipales, y se han realizado 4.000 primeras visitas en toda Barcelona, de las cuales el 48% son a causa del consumo de alcohol, el 22% de cocaína, el 17% de opiáceos y el 13% de cannabis. La tendencia que se observa es la disminución en la proporción de los nuevos inicios de tratamiento por consumo de opiáceos a lo largo de los años, y a una estabilización desde 2006. La proporción del consumo de cocaína ha disminuido desde 2009, mientras que destaca un incremento sostenido del consumo de alcohol y, desde el año 2009, de los inicios de tratamiento por cannabis. La salud La esperanza de vida y la mortalidad A pesar de la tendencia positiva de la mortalidad, destacan algunos aspectos que hay que vigilar. El cáncer de pulmón, que es una de las principales causas de muerte prematura, si bien disminuye en los hom- bres, aumenta progresivamente en las mujeres. La disminución de algu- nas de las causas de muerte hace que el suicidio pase a ser una de las primeras causas de muerte prematura, y en los hombres destaca la ten- dencia creciente de los últimos años. Por otra parte, se mantienen las desigualdades en la esperanza de vida en el territorio, y, a pesar de que disminuyen, Ciutat Vella sigue teniendo los peores valores de la ciudad. Algunas enfermedades crónicas Las enfermedades crónicas son la causa del 80% de la mortalidad y consumen más del 50% de los recursos del sistema sanitario. Incidiendo en el control de los factores de riesgo, como se hace desde la atención primaria, con un control óptimo de la tensión arterial, una valoración del riesgo cardiovascular y de diabetes mellitus, se consigue una mejora en la evolución de la enfermedad, a la vez que se evitan posibles reagudizaciones. En los últimos años las cifras de buen control se han incrementado en todos los casos. En los episodios agudos de las enfermedades del aparato circulatorio, la estrategia de Códigos ha servido para mejorar la coordinación asistencial entre dispositivos sanitarios y acortar el tiempo de atención. Los comportamientos relacionados con la salud La actividad física y la movilidad El nivel de actividad física saludable de los jóvenes es similar al de 2006 tanto en chicos como en chicas. Sin embargo en 2006 no se apreciaba gradiente según la posición socioeconómica, mientras que en 2011 los niños de posición más favorecida realizan mayor actividad física saludable que los de posición menos favorecida. Los dos medios de transporte más frecuentes en la ciudad, en hombres y mujeres, son los despla- zamientos andando y los hechos en transporte público, con más de una tercera parte cada uno. El resto de modos de transporte utilizados son el turismo, con menos de una quinta parte, la mo- tocicleta o el ciclomotor, con menos de una dé- cima parte, y la bicicleta, con el 3% en hombres y el 1% en mujeres. Las mujeres presentan una mayor movilidad a pie y en transporte público que los hombres y, en cambio, los hombres pre- sentan una mayor movilidad en modos de trans- porte privados, como el turismo, la motocicleta o el ciclomotor y la bicicleta. La alimentación saludable Dentro del proyecto Prevenció de l’Obesitat In- fantil (proyecto POIBA) se comprueba que los ni- ños y niñas que cenan habitualmente ante el te- levisor, así como los que no comen en la escuela presentan más exceso de peso respecto a los que no lo hacen, poniendo de manifiesto el carácter protector que tiene para el niño o niña tomar una comida en la escuela. En cuanto a desayunar cada día antes de salir de casa, con datos de la Encuesta de salud de Barcelona de 2011, no lo hacía el 6,9% de la población de entre 3 y 14 años (el 5,7% los chicos y el 8,2% de las chicas). El consumo de tabaco, alcohol y drogas ilegales La prevalencia del consumo de tabaco entre los adolescentes ha disminuido a lo largo de los años. Asimismo, se observa una clara tendencia a la 15 Resumen ejecutivo gunas relacionadas con el trabajo de tipo físico, alerta sobre un posible empeoramiento de algunos riesgos laborales, mientras que el aumento de las lesiones por accidente de trabajo graves in itinere y de las no traumáticas sugiere un posible aumento del estrés en los trabajadores y trabajadoras. Las lesiones por colisión de tráfico y otras Se han producido en la ciudad de Barcelona 8.352 colisiones de tráfico que han ocasionado víctimas: han tenido como consecuencia 10.986 personas lesionadas y treinta personas muertas (hombres en casi dos terceras partes de los casos) durante las primeras 24 horas después de la colisión. Respecto al año anterior, se observa un aumento del 7,3% en el número de personas lesionadas y una reducción del 3,2% en el número de personas muertas, especialmente en hombres. Las enfermedades transmisibles La tuberculosis Se ha detectado en la ciudad un total de 343 casos de tuberculosis, 217 en hombres y 126 en mujeres. La incidencia ha disminuido casi un 15% respecto al año anterior, y es la más baja registrada desde el inicio del programa de control. La enfermedad es más frecuente en el distrito de Ciutat Vella y en población inmigrante. La infección por VIH-sida La incidencia del VIH y el sida sigue siendo elevada, particularmente en el caso de los hombres con relaciones homosexuales. Este año se ha observado una ligera remontada en las tasas de sida. Desgraciadamente, la proporción de casos que inician el tratamiento con retraso sigue siendo elevada. Habría que reforzar los programas de promoción de la prueba del VIH e implementar estrategias para la realización sistemática del estudio de contactos sexuales en las unidades clínicas de VIH. Las infecciones de transmisión sexual Las infecciones de transmisión sexual se configuran como infecciones que afectan mayoritariamente a hombres con prácticas homosexuales. La tendencia al aumento de estas infecciones hace necesario incrementar el diagnóstico precoz mediante el estudio de contactos y asegurar su correcto tratamiento. Los médicos y médicas que diagnostican una infección deberían ofrecer de manera sistemática la prueba del VIH, con el objetivo de disminuir la transmisión de la infección y el retraso en el diagnóstico. El estado de salud La distribución de la salud percibida por distritos muestra que no existen diferencias territoriales y que la inmigración tampoco afecta a esta distribución. Los hombres presentan peor salud percibida que las mujeres. La obesidad y el exceso de peso El 13,2% de los jóvenes presenta sobrepeso (15,4% en chicos y 10,9% en chicas), mientras que el 8,9% presenta obesidad (10,2% en chicos y 7,5% en chicas). En conjunto, el exceso de peso es del 22,1% (25,6% en chicos y 18,4% en chicas), según datos de la Encuesta de salud de Barcelona de 2011. La salud reproductiva En el año 2011 se produjeron 833 embarazos en mujeres adolescentes y jóvenes (de 15 a 19 años). En este grupo de edad, un alto número de embarazos (74%) no son planificados, y terminan en una interrupción voluntaria del embarazo. Los embarazos fueron más frecuentes entre las mujeres nacidas en países de renta baja, que casi triplicaron la tasa de las adolescentes y jóvenes nacidas en el Estado español, y la interrupción del embarazo es menor en este colectivo que en el de las mujeres nacidas en el Estado español, y que se sitúa alrededor del 60%. La salud laboral Las lesiones por accidente de trabajo graves y las enfermedades relacionadas con el trabajo, sobre todo las de tipo ansioso-depresivo, han disminuido en coherencia con los cambios en el mercado de trabajo (menor número de personas ocupadas expuestas a riesgos laborales potencia- les). Por otra parte, algunos resultados señalan puntos de alerta: el aumento de las lesiones por accidentes de trabajo mortales, sobre todo de las lesiones traumáticas en jornada laboral y de al- 16 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Executive Summary Executive Summary Socioeconomic determinants Socio-demographic conditions According to the Municipal Population Register, the population of Barcelona in 2012 was 1,619,440 people. It is worth noting that a large number of elderly people live alone (47,659 women and 10,782 men aged 75 or over). Over the years, the number of people aged between 15 and 44 born in Spain has dropped, while there has been an increase in the number of people born abroad. In the last few years there has been a significant drop in the number of people with no educational qualifications and an increase in the number of people with higher and university education. Socioeconomic environment and living con- ditions The three indicators of the labour market analy- sed in this report – unemployment, employment and activity – paint a much more negative pic- ture than in 2011, with an increase in unemplo- yment figures for both men and women, the highest since the economic crisis began. With regard to unemployment, there are three co- llectives in the worst situation: men (the biggest drop in all three indicators), young people (the highest overall unemployment rate) and older people, especially women (the largest proportion of long-term unemployed). With regard to living conditions, the percentage of the population who have fallen victim to actions threatening their safety has dropped in the last three years, though showing a slight rise in 2012. 23.2% of the population live in a state of material deprivation, typically young people, the elderly, single-parent families and foreigners. Public health campaigns The Parenting Skills Programme and the «De Marxa... fent esport» (“Get going through sport”) initiatives being rolled out in Barcelona promote positive attitudes towards health (in terms of parenting skills and healthy leisure activities) with a priority on the neighbourhoods with the highest public health needs, amongst which are those already taking part in the more general Neighbourhood Health programme. In 2012, the programme reached some 90 mothers and fathers in its inaugural year and 1,420 young people aged between 15 and 17. Both of these are community programmes that rely on the participation of other city agencies. Healthcare services Primary healthcare Primary healthcare services covered 68.1% of the total assigned popu- lation, with an average of 3.5 visits to a GP per person per year and 3.7 visits to the paediatrician. Nursing professionals in 68 basic health areas took part in the Health at School Programme which covered 64.3% of secondary schools. The Barcelona Plan for Physical Activity and Health has been implemented in 70% of the city’s basic health areas. Emergency and specialized hospital care The overall attendance rate at accident and emergency units was 336.3 visits per thousand inhabitants, being higher in the over-64s (497 visits per thousand inhabitants), followed by the paediatric-related category (390.4 visits per thousand inhabitants) and then adults (275.3 visits per thousand inhabitants). The most common reasons for hospitalization in people living in Barcelona are circulatory system diseases, followed by diseases of the nervous system and the sensory organs, respiratory system and tumours. In women the most common reason is obstetric, which is overall the third most common reason for hospital admittance. Half of hospital admissions are for surgical procedures, the most common being operations on the digestive system, eyes and the musculoskeletal system. It is worth noting that 52% of these procedures are performed as out-patient surgery. Mental health Some 34,518 people were treated in adult mental health centres, and 7,875 in mental health centres for children and young people. This year, in developing the Health Plan for Catalonia, work has been carried out in four integrated health areas, with territorial agreements to improve accessibility and results through the deployment of e-prescriptions as well as the creation of a support system for chronic depression sufferers, along with consensus over shared activities that form the basis of collaboration between all of the region’s care providers. Social welfare and healthcare Healthcare bodies that offer alternative or complementary services to hospital care and primary care support are geared towards chronically ill patients suffering a relapse who require admittance without the need for high-tech hospital facilities, yet who can benefit from comprehensive care and functional rehabilitation. This year there was an increase in the number of people treated across all healthcare processes. 17 Executive Summary As for the homeless, a recent study put this figure at 2,933 people, 43.4% more than five years ago, of which 870 are actually sleeping on the streets. The socioeconomic inequalities between neighbourhoods continue to increase: in the last four years, the gap between the richest and poorest districts has risen by 65%. Food safety Some 6,495 inspections of food establishments were carried out. The percentage of inspections compliant with current regulations exceeds 95% across all sectors and aspects tested. In the case of nonconforming inspections, a variety of measures were implemented, the most common being to keep a strict watch until the nonconformity has been corrected, and the withdrawal of the product in question from the market. Air quality For the third year running, levels of PM10 complied with the limit value for the annual average (40 µg/m3) at every measuring station in the city. Despite the general drop in NO2 levels, the annual limit value (40 µg/m 3) was exceeded at four of the seven measuring stations in the city. Other pollutants (CO, SO2, O3, Pb, Cd, Ni, As, benzo[a]pyrene, benzene and PM2,5) complied with their limits value and target value by Royal Decree 102/2011 in relation to improving air quality. Water quality The water for human consumption distributed around Barcelona comes mainly from the watersheds of the rivers Llobregat and Ter. Despite the improved water quality obtained from the Llobregat, the optimization of water purification processes has ensured it complies with health requirements (RD 140/2003). The level of trihalomethanes in the water is currently below the legally established upper limit of 100 g/l. Most of the incidents identified by the Barcelona Public Health Agency (ASPB) on water quality tests of the city’s tap water are due to either lead pipes and the lack of maintenance and/or cleaning of old installations where there are often internal water tanks. Health-related behaviour Physical exercise and mobility The level of healthy activity in young people is similar to that of 2006 for both boys and girls. However, in 2006 the appraisal did not take into account their position on the socioeconomic scale, while in 2011 children from more affluent homes did more healthy physical activity than those from less advantaged backgrounds. Pharmaceutical services The highest percentages in indicators showing the use of e-prescriptions are in the over-64 age range, the Northern Health Area having the highest figures in this respect. In the over-64s, the drop in the consumption of medicines that started in 2011 has continued in all groups, and there was also a slowdown in the rate of growth in the 15-64 age range and a drop in two groups of drug varieties (analgesics/ antipyretics and anxiolytics). Cancer screening Over the years, participation in the Early Breast Cancer Detection Programme has remained sta- ble at around 50%, ranging from 30% in the districts with higher dual healthcare coverage up to 70% in districts with lower dual coverage. An average of 4.8 tumours per thousand women was detected. In screening for colorectal cancer, the participa- tion rate was 43.6%. Test results were positive in 6.2% of participants and 4.9 cancers were detected per thousand participants. The number of PAP smears carried out in the screening pro- gramme for cervical cancer at the Sexual and Re- productive Health Centres has grown ever since its introduction. Determinants of physical surroundings Housing and neighbourhood conditions One of the most significant changes in the housing sector over the last few years has been the shift from property ownership to rentals. The main housing problems, according to public perception, were leaks, damp and mould and secondly the lack of elevators. Meanwhile, grants for building renovations dropped by 60% compared to the previous year. Although there is a noticeable trend towards improvement over time, an assessment of air quality, noise and unpleasant smells in neighbourhoods still leaves a lot of room for further improvement. The most commonly used means of transport in the city by both men and women are walking and public transport, accounting for over one- third each. The other modes of transport used are private cars, accounting for less than one-fifth; motorcycles or mopeds, less than one-tenth, and bicycles, used by 3% of men and 1% of women. Women tend to walk and use public transport more than men, while men tend to make more use of cars, motorcycles and bicycles. Healthy eating habits As part of the Prevention of Child Obesity project (POIBA) it was found that children who regularly eat in front of the television and those who do not eat school meals are more overweight than their counterparts, demonstrating the protective factor that a meal at school provides for children. With regard to children who have breakfast be- fore leaving home every day, taken from data in the Barcelona health survey of 2011, 6.9% of the population aged between 3 and 14 do not have any breakfast (5.7% of boys and 8.2% of girls). Consumption of tobacco, alcohol and ilegal drugs The prevalence of tobacco consumption among adolescents has dropped over the years. At the same time, a clear trend is apparent in the difference in tobacco consumption between boys and girls. The percentages of young people who have been drunk at some point during the last six months of 2012, compared to 2004, are slightly lower for young people in the second year and boys in the fourth year of compulsory secondary education, but slightly higher in second year Baccalaureate/ Vocational training pupils and girls in the fourth year of compulsory secondary education. With regard to the drug-dependent population, there are 8,500 patients with problems of drug abuse or drug addiction across the Care and Monitoring Centres (CAS), and 4,000 first visits were made in Barcelona, of which 48% were due to the consumption of alcohol, 22% cocaine, 17% opiates and 13% cannabis. A trend has been observed towards a drop in the proportion of new treatment programmes for opiate consumption and a levelling-out since 2006. The proportion of cocaine consumption has dropped since 2009, while there is a significantly sustained increase in alcohol consumption and, since 2009, in people embarking on new cannabis treatment programmes. Health Life expectancy and mortality Despite positive trends in mortality, there are still certain elements for concern. Lung cancer, which is one of the main causes of premature death, has dropped in men but continues to increase progressively in women. The drop in some causes of death has led to suicide becoming one of the main causes of premature death, and in men this trend has increased in the last few years. Meanwhile, there are still inequalities in life expectancy across the region, and in spite of a general decline, the Ciutat Vella still has the worst figures in the city. Chronic diseases Chronic diseases are the cause of 80% of deaths and account for more than 50% of the health system’s resources. At the primary care level there is an emphasis on addressing risk factors and through the optimal control of blood pressure and cardiovascular and diabetes risk assessments, improvements are being achieved in controlling the progress of these diseases as well as avoiding possible relapses. In the last few years, positive monitoring figures have improved in all cases. In acute diseases of the circulatory system, the CODIS strategy has been instrumental in improving the coordination of care between healthcare bodies and reducing treatment duration. State of health The breakdown of perceived health by district shows that there are no regional differences and that the immigration factor does not affect this breakdown either. Men show lower perceived health figures than women. Overweight and obesity Some 13.2% of young people are overweight (15.4% of boys and 10.9% of girls), while 8.9% are obese (10.2% boys and 7.5% girls). Overall, 22.1% of young people are overweight (25.6% of boys and 18.4% of girls) according to the Barcelona Health Survey in 2011. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Executive Summary 18 Executive Summary injured and 30 deaths (almost two-thirds of which were men) within the first 24 hours of the crash. Compared to the previous year, there was an increase of 7.3% in the number of people injured and a drop of 3.2% in the number of deaths, especially men. Infectious diseases Tuberculosis A total of 343 cases of tuberculosis were detected in the city, 217 in men and 126 in women. This figure has decreased by almost 15% compared to the previous year and is the lowest figure recorded since the Tuberculosis Control Programme began. The disease is most common in the Ciutat Vella district and among the immigrant population. HIV/AIDS infections The incidence of HIV and AIDS remains high, especially in the case of men in homosexual relationships. This year there has been a slight increase in the number of AIDS cases. Regrettably, the percentage of cases where there is a delay before beginning treatment remains high. Programmes to encourage HIV testing need to be reinforced and strategies introduced for the systematic study of sexual contact by HIV clinical units. Sexually transmitted diseases Sexually transmitted diseases mainly affect men engaged in homosexual activities. The upward trend of these infections makes it necessary to improve early diagnosis through the study of sexual contacts to ensure the right treatment is administered. The doctors who diagnose an infection should systematically test for HIV, with the aim of reducing the transmission of the disease and avoiding delays in the diagnosis. Reproductive health In 2011 there were 833 teenage pregnancies (15- 19 year-olds). In this age group, a high number of pregnancies are unplanned (74%) and end in abortion. Pregnancies were more common in women born in low-income countries, almost tri- pling the rate for girls and young women born in Spain, and abortions are less frequent in this co- llective than in Spanish women, at around 60%. Occupational health Injuries from serious occupational accidents and work-related diseases, especially in the category of anxiety and depression, have fallen in line with changes in the labour market (a lower number of employees exposed to potential occupational risks). On the other hand, some results point to warning signs: an increase in accidental injuries leading to fatalities and, above all, trauma injuries sustained during the working day and in some way related to physical labour, point to a possible increase of risks in the workplace, while the increase in serious accidents en route to work and non-traumatic accidents suggests a possible increase in workers’ stress. Road traffic Injuries There were 8,352 traffic injured crashes in the city of Barcelona, resulting in 10,986 people 19 Executive Summary Indicadors per districtes: metodologia La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut en xifres Aquest document incorpora les dades especí- fiques, corresponents a la salut global a la ciutat de Barcelona per l’any 2012. Les dades aparei- xen en el mateix ordre en què s’ordena la infor- mació a l’Informe La salut a Barcelona 2012: els determinants socioeconòmics, els determinants de l’entorn físic, els comportaments relacionats amb la salut i la salut. A continuació hi ha la informació detallada cor- responent a tots els deu districtes de Barcelona i detallada també per Àrees Integrals de Salut (AIS). Els indicadors de població A partir de les dades dels padrons municipals d’habitants es calculen els indicadors següents: - Nombre d’habitants segons el sexe i el grup d’edat. - Índex de dependència senil: població de 65 anys o més dividit per la població d’entre 15 i 64 anys. - Índex de sobreenvelliment: població de 75 anys o més dividit per la població de 65 anys o més, per cada 100 habitants. - Nombre i percentatge de gent gran que viu sola segons el sexe i el grup d’edat. - Percentatge de població segons el nivell d’instrucció. Sobre aquest últim indicador, l’any 2007 hi va haver un canvi en la codificació del nivell d’estudis i totes les dades s’han tornat a calcular sobre aquesta nova codificació. S’ha fet l’equivalència dels codis antics als nous per als anys anteriors al 2007. S’han recalculat les dades de la població nascuda a l’estranger. La salut reproductiva A partir del registre de naixements de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), es calculen els indicadors següents: - Taxa de natalitat per 1.000 habitants: nombre de naixements dividit pel total de la població per 1.000. - Taxa de fecunditat per 1.000 dones (en diferents grups d’edat): nom- bre de naixements dividit pel nombre de dones del grup d’edat per 1.000. Es presenta també el percentatge de naixements segons algunes ca- racterístiques (de dones de menys de 20 anys, de dones de més de 34 anys, en centres públics, amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol, amb pare o mare de fora de l’Estat espanyol, amb baix pes en néixer i amb prematuritat). Per als denominadors s’ha utilitzat la lectura del padró continu del 2000 per a l’any 2000, el cens de població del 2001 per als anys 2001 i 2002, una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003 i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2011 per a aquests anys.1 La tuberculosi Es presenten les taxes estandarditzades per edat (mètode directe) dife- renciant tres grups: tuberculosi en usuaris de drogues injectades (UDI), tuberculosi en persones no UDI i tuberculosi total. Pel que fa al càlcul de les taxes referents a la tuberculosi total i la tuberculosi en no UDI s’utilitza tota la població, però per a la tuberculosi en UDI s’utilitza el grup d’entre 15 i 49 anys (tant al numerador com al denominador). La font d’informació utilitzada és el registre de tuberculosi de l’ASPB. La població de referència utilitzada per a estandarditzar les taxes és la del padró municipal d’habitants de l’any 1996. 20 Indicadors per districtes: metodologia La mortalitat Els indicadors calculats són els següents: - Taxa bruta de mortalitat per 100.000 habi- tants. - Taxa estandarditzada per edat (mètode direc- te) de mortalitat per 100.000 habitants. - Taxa estandarditzada per edat (mètode direc- te) d’anys potencials de vida perduts (APVP) per 100.000 habitants entre 1 i 70 anys. - Esperança de vida en néixer. Es presenten també les taxes estandarditzades per edat (mètode directe) de les quatre prime- res causes de mortalitat per sexes, en tres grups d’edat: de 15 a 44 anys, de 45 a 74 anys i de 75 anys o més. La font d’informació utilitzada és el registre de mortalitat de l’ASPB. La pobla- ció de referència utilitzada per a estandardit- zar les taxes per edat és la del padró municipal d’habitants de l’any 1996. Per als denominadors de les taxes dels anys interpadronals s’han utilit- zat estimacions de la població. Les estimacions dels indicadors han estat realitzades mitjançant l’aplicació SISALUT i poden presentar variacions respecte a informes anteriors.1 Àrees Integrals de Salut Barcelona s’organitza en quatre àrees d’Atenció Integrals de Salut (AIS) per tal de millorar l’assistència sanitària: Barcelona Nord, Dreta, Litoral-Mar i Esquerra. Es presenten també les taules seguint un esquema similar al de les dels districtes. 1Els manuals d’elaboració i anàlisi de la mortalitat i natalitat, els resultats detallats, així com altres documents es poden consultar també a la mateixa web de l’ASPB (http://www.aspb.cat/quefem/ documents_estadistiques.htm). 21 Indicadors per districtes: metodologia 23 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut en xifres Presentació Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: Metodologia La salut en xifres Els determinants socioeconòmics La salut Indicadors districtes Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Monjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Àrees Integrals de Salut Els determinants socioeconòmics La salut Els determinants socioeconòmics Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Barcelona, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 121.726 15,7% 115.104 13,3% 352.714 45,5% 356.504 41,1% 193.872 25,0% 218.143 25,1% 68.244 8,8% 97.166 11,2% 39.432 5,1% 80.639 9,3% 775.988 100% 867.554 100% 19,7% 30,9% 36,6% 45,3% 4.518 6,6% 23.015 23,7% 3.277 10,0% 18.580 30,1% 827 12,3% 3.837 20,2% 20,5% 29,6% 28,2% 30,1% 16,3% 15,0% 21,4% 15,5% 12,8% 9,3% 0,8% 0,5% 45.417 2,7% 2001 88.592 12,6% 84.543 10,6% 317.954 45,1% 318.161 39,8% 172.202 24,4% 196.389 24,6% 74.974 10,6% 99.508 12,5% 51.502 7,3% 100.059 12,5% 705.224 100% 798.660 100% 25,8% 38,8% 29,6% 50,1% ND ND ND ND ND ND 11,7% 17,5% 26,9% 29,4% 18,7% 17,5% 24,6% 19,5% 17,7% 15,7% 0,4% 0,5% 101.947 6,8% 2011 102.173 13,3% 96.931 11,4% 343.349 44,6% 331.367 39,0% 191.834 24,9% 217.042 25,5% 66.731 8,7% 84.218 9,9% 66.335 8,6% 120.312 14,2% 770.422 100% 849.870 100% 24,9% 37,3% 49,9% 58,8% 8.319 12,5% 7.245 14,3% 3.385 21,6% 20.073 23,8% 30.737 38,0% 16.948 43,0% 9,2% 11,8% 21,3% 22,3% 19,9% 19,0% 25,2% 21,8% 24,4% 25,2% 0,1% 0,1% 348.305 21,5% 2012 102.491 13,3% 97.193 11,4% 339.441 44,1% 329.883 38,8% 193.549 25,2% 218.526 25,7% 67.020 8,7% 84.232 9,9% 66.798 8,7% 120.307 14,2% 769.299 100% 850.141 100% 25,1% 37,3% 49,9% 58,8% 8.486 12,7% 19.936 23,7% 7.349 14,5% 30.043 37,6% 3.533 21,8% 17.616 43,6% 6,7% 9,4% 20,0% 21,1% 20,7% 19,3% 26,8% 23,2% 25,7% 26,9% 0,1% 0,0% 357.249 22,1% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut en xifres. Els determinants socioeconòmics 24 La salut Taula II. Indicadors de serveis sanitaris. Barcelona, 2005-2012. 2005 2006 Atenció primària de salut Visites per habitant i any 5,7 5,6 Cobertura vacunació antigripal en persones 54,2% 55,7% de 60 anys o més Cobertura del programa d’atenció 5,8% 5,8% domiciliària en la població de 65 anys o més Atenció a les urgències Urgències hospitalàries Nombre d’urgències ateses 728.806 727.310 Activitat SEM-0611 Nombre d’urgències a domicili 60.074 59.475 Nombre d’emergències 164.624 157.980 Activitat als centres d’atenció continuada /dispensaris parahospitalaris Nombre de visites de metge 234.929 231.451 Domicilis d’aguts a l’assistència primària de salut Nombre de domicilis d’aguts 117.739 94.784 Atenció especialitzada hospitalària Nombre de llits públics d’aguts 3,3 2,6 (XHUP) per 1.000 habitants2 Taxa d’hospitalització a la XHUP 101,9 90,6 per 1.000 h./any dels residents a BCN3 Residents a BCN que s’atenen a hospitals 8,9% 8,6% de la XHUP de fora de la regió sanitària Altes als hospitals de la XHUP de BCN 33,1% 33,4% de no residents a la ciutat Atenció sociosanitària Llits de llarga estada 1.329 1.359 Llits de convalescència 680 719 Llits de cures pal·liatives 107 87 Llits d’unitats de sida 35 35 Places en hospitals de dia 337 369 Nombre d’equips PADES 19 20 Nombre d’equips UFISS hospitalària 12 12 Equips d’avaluació integral ambulatòria (EAIA) 5 7 Font: Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), CatSalut. Notes: 1 A partir de l’any 2007, el nombre d’emergències inclou tots els serveis mobilitzats, tant els bàsics com els avançats, i l’atenció continuada s’identifica com la domiciliària. S’ha de tenir en compte a l’hora de comparar-ho amb anys anteriors, ja que en la classificació emprada s’utilitzaven criteris diferents. 2 A partir de l’any 2006 la font dels llits públics d’aguts és l’Enquesta GOM, anteriorment la donaven els mateixos centres. 3 A partir de l’any 2002, el càlcul d’hospitalització s’ha realitzat tenint en compte la variable d’alta hospitalària de finançament públic que utilitza el CatSalut. Donat l’increment poblacional (any 2000 vers 2006: 11,2%), a partir de l’any 2006, s’utilitza la població RCA per fer els càlculs de les taxes. Taula II. (continuació) > 2010 5,4 47,8% 6,5% 679.192 32.958 197.604 ND ND 2,4 89,4 8,0% 29,0% 1.382 970 109 35 371 32 12 8 2011 5,2 47,4% 6,3% 649.957 33.563 194.558 333.009 ND 2,3 87,3 7,4% 27,6% 1.466 930 104 30 446 18 9 8 2012 5,1 48,8% 6,0% 629.919 34.678 192.458 ND 37.808 2,2 89,7 6,6% 26% 1.434 912 114 20 443 18 9 8 2009 5,8 53,2% 7,1% 698.467 36.728 201.550 338.619 95.225 2,3 88,7 7,4% 30,7% 1.317 876 116 35 411 29 12 8 2008 5,4 51,5% 5,6% 717.035 40.448 191.460 211.966 94.377 2,6 89,2 7,8% 31,3% 1.482 724 94 35 396 20 12 7 2007 5,6 51,2% 5,4% 737.325 49.895 179.918 228.458 98.094 2,6 89,7 8,2% 31,4% 1.392 666 87 35 369 20 12 7 La salut en xifres. Els determinants socioeconòmics 25 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Els determinants socioeconòmics Taula II. (continuació) Indicadors de serveis sanitaris. Barcelona, 2005-2012. Font: Consorci Sanitari de Barcelona. RSB Notes: 4 PADES: a partir de l’any 2007 la font de dades és del CMBD –SS; abans els mateixos centres facilitaven la informació. 5 EAIA: equips d’avaluació integral ambulatòria (nou recurs del 2003). 6 Els anys 2005 i 2006 falta Sant Martí Nord (ABS 10D,10E, 10F10G, 10H, 10I i 10J). L’any 2007, no es disposa de les dades del CSMA Hospitalet 2. 7 Els anys 2005 i 2006, no es disposa de les dades de Ciutat Vella i de Sant Martí. L’any 2007, no es disposa de les dades del CSMIJ Ciutat Vella. 8 L’any 2006, no es disposa de les dades dels dos centres. ND: no disponible. 2012 4.180 6.373 1.719 ND 1.231 3.765 4.785 11.924 ND ND ND ND ND ND ND ND ND 2010 3.211 6.458 1.351 ND 977 3.727 5.776 ND 16 11 577 341 706 36.083 7.669 5.337 1.641 2011 2.186 6.473 1.328 ND 1.075 3.875 4.760 11.562 16 10 579 311 671 37.092 7.657 4.478 1.539 2009 2.775 5.187 1.193 ND 1.082 3.364 ND ND 16 11 577 341 706 34.925 7.239 4.829 1.504 2008 3.127 4.716 1.098 ND 902 4.362 ND ND 16 11 574 341 706 34.898 6.953 ND 1.516 2007 2.346 4.709 806 ND 760 3.235 3.587 3.568 16 11 511 296 706 44.758 6.269 4.803 1.395 2005 2006 Atenció sociosanitària Núm. pacients llits llarga estada 2.832 2.523 Núm. pacients unitats convalescència 4.551 4.022 Núm. pacients unitats cures pal·liatives 1.059 869 Núm. pacients unitats de sida ND ND Núm. pacients unitats hospital de dia 700 693 PADES (inclou ETODA)4 6.832 6.553 UFISS 8.907 3.062 EAIA (processos)5 ND 3.491 Atenció a la salut mental Ambulatori Núm. centres d’adults (CSMA6) 16 16 Núm. centres infantils i juvenils (CSMIJ7) 11 11 Núm. llits d’hospitalització psiquiàtrica 473 490 Núm. places d’hospitals de dia 205 247 Rehabilitació Núm. places en centres de dia 657 690 Nombre de persones ateses Centres d’adults (CSMA6) 40.474 34.223 Centres infantils i juvenils (CSMIJ7) 5.937 6.256 Hospitals i altres8 4.647 4.765 Centres de dia 713 1.339 La salut en xifres. Els determinants socioeconòmics 26 La salut en xifres. Els determinants socioeconòmics 27 Pacients en tractament Alcohol Heroïna o altres opiacis Cocaïna Cànnabis Tabac Altres2 Total pacients atesos Primeres visites Alcohol Heroïna o altres opiacis Cocaïna Cànnabis Tabac Altres2 Total primeres visites Visites successives3 Alcohol Heroïna o altres opiacis Cocaïna Cànnabis Tabac Altres2 Total visites Homes 2008 1.879 1.869 1.139 222 208 127 5.444 937 319 582 142 194 85 2.259 48.850 58.503 39.294 3.899 3.637 2.925 157.108 2009 1.839 1.648 1.116 251 247 140 5.247 959 340 624 181 185 71 2.360 53.981 52.348 42.538 4.549 3.351 3.071 159.838 2010 1.841 1.640 1.065 279 253 389 5.452 935 339 530 192 181 54 2.231 54.396 55.562 41.727 6.127 3.690 2.955 164.457 2011 1.808 1.544 922 310 250 470 5.304 927 314 482 216 174 55 2.168 55.790 55.870 42.916 6.989 3.442 2.854 167.861 20124 1.722 1.467 965 347 179 441 5.121 829 285 475 229 118 59 1.995 50.929 52.857 42.218 8.532 1.860 2.591 158.987 2008 626 505 250 55 180 82 1.698 290 60 132 39 147 45 713 17.457 18.424 7.641 1.341 2.716 771 48.350 2009 636 475 257 66 207 101 1.742 300 94 145 49 152 64 804 17.728 17.346 10.168 1.314 2.368 1.159 50.083 2010 646 446 222 78 207 170 1.769 289 98 116 54 182 31 770 17.465 17.779 7.468 1.232 2.777 1.014 47.735 2011 662 431 224 70 209 195 1.791 315 85 121 43 162 31 757 19.027 18.799 8.518 1.653 2.690 1.196 51.883 20124 637 412 218 78 156 189 1.690 281 75 98 54 102 28 638 18.665 17.884 8.650 2.326 1.603 1.197 50.325 Font: Sistema d’informació de drogues de Barcelona (SIDB). Servei de Prevenció i Atenció a les Dependències, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 CAS: Garbivent, Sants, Sarrià, Horta, Nou Barris, Vall d’Hebron i Barceloneta. 2 Altres: No reportat, amfetamines, drogues de disseny i benzodiazepines. 3 Les visites successives són sense tenir en compte la dispensació de metadona. 4 Les dades que provenen dels mesos de Novembre i Desembre del 2012 per fer els càlculs de les taules són derivades d’estimacions. Taula III. Pacients en tractament, primeres visites i visites successives als centres d’atenció i seguiment de titularitat municipal1 segons la droga primària o el programa de tractament. Barcelona, 2008-2012. Dones La salut Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Barcelona, 2002-20112. 2002 20033 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 10,1 8,0 11,5 10,5 6,7 7,5 6,8 8,2 8,7 9,5 11,2 13,7 10,3 12,7 10,6 7,5 3,8 9,8 9,6 6,5 13,9 14,2 7,4 11,2 7,2 8,6 5,2 4,9 4,5 4,7 13,9 8,5 7,0 7,6 5,9 4,8 3,6 3,0 4,5 4,5 4,8 4,0 4,4 5,2 4,2 3,3 2,2 4,5 2,4 1,9 115,5 114,4 89,8 96,6 80,7 78,5 66,5 67,7 67,9 60,8 6,1 2,6 4,0 4,4 3,0 4,7 3,7 2,5 5,6 2,4 3,1 4,4 3,3 4,0 3,7 3,6 1,9 5,7 1,7 3,9 4,8 4,2 1,8 2,8 2,0 2,0 1,5 0,8 0,5 1,5 3,3 1,9 0,3 0,5 1,5 1,7 0,8 0,5 0,5 1,7 2,4 2,3 1,3 1,3 2,5 1,0 1,0 1,0 1,2 1,0 59,2 49,4 37,5 44,7 39,3 40,6 35,7 39,9 34,1 33,5 Homes Sobredosis Suïcidi Sida Lesions per accident de trànsit Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Sobredosis Cirrosis Suïcidi Càncer de pulmó Totes les causes Taula IV. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida. Barcelona, 2002-20111. 2011 7.258 942,1 1.017,0 3.522,1 80,0 7.938 934,0 561,6 1.759,9 86,2 2010 7.439 970,1 1.070,5 3.903,6 79,2 7.848 921,1 576,9 1.869,0 85,9 2009 7.455 958,4 1.097,1 3.892,4 79,2 8.196 957,9 613,5 1.977,8 85,3 2008 7.483 965,7 1.121,4 3.965,0 79,0 8.232 964,5 628,1 1.907,7 85,2 2007 7.758 1.020,4 1.185,9 4.385,3 78,3 8.130 964,6 626,8 1.888,4 85,2 2006 7.664 989,5 1.165,7 4.428,1 78,3 7.975 932,8 617,1 1.882,9 85,4 2005 8.342 1.087,9 1.300,8 4.899,6 77,1 8.577 1.014,5 692,1 2.033,2 84,4 2004 7.688 1.024,3 1.219,7 4.667,2 77,7 7.877 942,2 651,2 1.915,1 84,8 20032 8.239 1.116,4 1.330,8 5.109,7 76,9 8.747 1.057,2 728,2 2.191,1 83,8 2002 8.045 1.107,4 1.316,9 5.302,9 76,7 8.433 1.029,7 724,4 2.535,6 83,7 Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 h. Taxa estandarditzada3 x 100.000 h. Taxa APVP4 estandarditzada Esperança de vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 h. Taxa estandarditzada3 x 100.000 h. Taxa APVP4 estandarditzada Esperança de vida en néixer Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 3La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 4APVP: Anys Potencials de Vida Perduts entre 1 i 70 anys. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut en xifres. La salut 28 La salut en xifres. La salut 29Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Barcelona, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4MPOC: Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica. Taula VII. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Barcelona, 2002-20112. Homes Malaltia isquèmica del cor Càncer de pulmó Malaltia cerebrovascular Bronquitis, asma i MPOC4 Demència senil Totes les causes Dones Malaltia cerebrovascular Demència senil Malaltia isquèmica del cor Malaltia d’Alzheimer Insuficiència cardíaca Totes les causes Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 2001 2002 20033 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 196,5 176,2 182,6 171,9 192,0 188,8 183,6 174,3 160,1 167,3 160,4 154,4 141,4 137,6 129,1 130,7 117,8 107,6 102,7 102,1 106,3 91,7 55,3 46,9 46,8 51,7 51,5 52,0 49,8 39,5 46,2 44,6 50,5 45,7 52,8 37,7 50,8 40,3 43,9 38,9 33,8 40,6 42,8 35,7 72,9 61,7 55,8 47,1 56,1 57,4 42,8 44,7 47,7 42,8 34,6 1.345,6 1.262,4 1.210,0 1.188,0 1.250,3 1.161,5 1.119,9 1.054,6 1.037,1 1.057,7 972,2 58,7 56,3 44,1 51,6 46,4 45,9 45,1 49,5 40,6 46,3 43,1 22,3 28,0 22,5 27,2 30,7 26,1 28,0 33,3 32,5 39,8 35,6 28,2 28,3 24,0 22,6 24,5 26,0 24,6 27,3 19,6 20,1 22,1 38,3 31,8 29,7 22,4 22,1 17,8 18,9 26,5 23,3 20,8 18,4 37,4 30,1 32,2 20,0 26,9 22,9 23,2 17,6 15,6 18,6 15,1 553,0 528,2 492,0 458,2 487,7 428,1 434,0 462,3 432,5 435,6 415,9 2002 20033 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.117,4 1.076,9 872,8 853,7 779,0 847,3 838,5 776,6 678,8 664,6 786,3 740,2 612,2 765,8 650,7 628,7 553,8 642,9 496,5 499,8 805,2 759,1 739,2 743,3 653,8 635,3 535,9 576,9 508,6 482,2 482,6 456,5 456,6 445,1 462,4 498,4 506,5 456,9 500,4 464,5 461,5 510,2 392,0 395,1 403,4 413,7 361,0 385,5 367,9 347,7 8.988,4 9.378,9 8.339,0 9.014,2 7.935,5 8.319,2 7.929,2 7.998,8 7.589,5 7.370,7 484,7 477,2 389,7 396,8 380,0 358,9 349,3 336,8 355,2 358,9 661,6 630,3 569,8 582,0 471,5 524,3 473,9 440,1 390,5 356,0 259,4 296,5 237,7 272,0 275,5 314,3 290,5 296,1 369,1 360,6 555,8 540,0 472,7 473,7 381,6 337,4 390,4 357,5 320,8 302,8 444,8 436,1 404,3 447,1 378,6 373,3 340,1 268,4 227,1 244,0 5.686,6 5.919,8 5.241,1 5.580,8 5.005,1 5.082,0 4.994,9 5.063,9 4.663,3 4.578,1 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes DONES Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes La salut Font: Registre d’accidents de treball. Departament de Treball, Generalitat de Catalunya. Notes: 1 El 2003 es va produir un canvi en el sistema d’informació de les lesions per accident de treball que no permet identificar els accidents de trànsit d’aquest any ni del 2004. Atès que durant el 2003 van coexistir ambdós models, les lesions per accidents de trànsit que es mostren en la taula són les que es van notificar amb l’antic sistema. A partir del 2005, es torna a disposar d’aquesta informació, tot i que la variable analitzada no és la mateixa. 2 La categoria «Resta traumàtiques» inclou els accidents de trànsit notificats el 2003 amb el nou sistema d’informació i tots els del 2004. Taula IX. Evolució de les lesions greus i mortals per accident de treball segons el tipus de lesió i el sexe. Percentatges i nombre total de casos. Barcelona, 2004-2012. Lesions greus per accident de treball Homes In itinere En jornada laboral No traumàtiques De trànsit Resta traumàtiques2 Total Dones In itinere En jornada laboral No traumàtiques De trànsit Resta traumàtiques2 Total Total Lesions mortals per accident de treball Homes In itinere En jornada laboral No traumàtiques De trànsit Resta traumàtiques2 Total Dones In itinere En jornada laboral No traumàtiques De trànsit Resta traumàtiques2 Total Total 2010 38,9 7,1 9,3 44,7 226 66,7 1,4 7,2 24,6 69 295 2011 36,4 4,1 10,6 48,8 217 51,5 1,5 5,9 41,2 68 285 2012 44,3 7,1 9,8 38,8 183 54,7 4,7 7,8 32,8 64 274 2009 43,5 4,2 8,5 43,8 283 54,7 0,0 9,3 36,0 75 358 2008 30,5 5,8 7,9 55,8 328 52,8 1,1 4,5 41,6 89 417 2007 35,4 3,9 8,4 52,2 356 37,0 2,2 7,6 53,3 92 448 2005 29,8 1,6 5,9 62,7 373 50,5 0,0 3,8 45,7 105 478 20041 26,3 4,3 0,0 69,4 415 50,4 4,0 0,0 45,6 133 548 2006 30,7 3,8 7,9 57,6 368 47,2 1,1 7,9 43,8 89 457 2010 35,0 25,0 25,0 15,0 20 66,7 0,0 0,0 33,3 3 23 2011 31,6 26,3 10,5 31,6 19 100,0 0,0 0,0 0,0 1 20 2012 30,8 19,2 3,8 46,2 26 60,0 20,0 20,0 0,0 5 31 2009 35,7 35,7 0,0 28,6 28 66,7 16,7 0,0 16,7 6 34 2008 27,6 24,1 13,8 34,5 29 50,0 0,0 0,0 50,0 2 31 2007 25,9 18,5 11,1 44,4 27 0,0 50,0 50,0 0,0 2 29 2005 36,8 7,9 23,7 31,6 38 66,7 33,3 0,0 0,0 6 44 2004 30,6 27,8 0,0 41,7 40 50,0 0,0 0,0 50,0 7 47 2006 19,6 29,4 9,8 41,2 51 75,0 12,5 12,5 0,0 8 59 Taula VIII. Evolució de les taxes de mortalitat infantil i perinatal. Barcelona, 2003-20111. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 A partir de l’any 2003, les dades provenen del Departament de Salut. Mortalitat infantil Defuncions infantils a 0 anys Taxa de mortalitat infantil x 1.000 nascuts vius Mortalitat perinatal Defuncions perinatals (= >500 g) Taxa de mortalitat perinatal x 1.000 (= >500 g) La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut en xifres. La salut 30 2011 40 2,7 66 4,4 2010 47 3,1 63 4,2 2009 39 2,6 60 4,0 2008 50 3,2 66 4,2 2007 44 2,9 61 4,0 2006 41 2,8 70 4,7 2005 53 3,6 92 6,2 2004 69 4,7 93 6,4 20032 39 2,7 81 5,7 La salut en xifres. La salut 31 Font: Elaboració pròpia i del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya - Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral a partir de les dades del Sistema Comunicación de Enfermedades Profesionales en la Seguridad Social (CEPROSS). Nota: 1El grup de malalties per agents químics inclou les malalties causades per inhalació de substàncies i agents no compresos en altres apartats. Taula X. Evolució de les malalties professionals segons diagnòstic i sexe. Percentatges i nombre total de casos. Barcelona 2004-2012. Homes Malalties per agents químics1 Malalties per fatiga de beines tendinoses Malalties per paràlisi dels nervis deguda a pressió Malalties per altres agents físics Malalties per agents biològics Malalties de la pell Malalties per agents carcinògens Totes les causes Dones Malalties per agents químics1 Malalties per fatiga de beines tendinoses Malalties per paràlisi dels nervis deguda a pressió Malalties per altres agents físics Malalties per agents biològics Malalties de la pell Malalties per agents carcinògens Totes les causes 2009 7,4 69,8 5,3 6,9 5,3 4,8 0,5 189 5,3 53,3 15,0 4,1 15,4 6,9 - 246 2011 7,0 71,1 11,2 2,7 1,6 5,3 1,1 187 6,8 59,0 19,4 3,2 7,2 4,5 - 222 2007 5,5 65,7 8,30 10,5 0,5 9,4 - 181 5,5 53,5 12,9 5,5 13,4 9,2 - 217 2008 8,0 69,5 4,6 7,6 1,5 8,4 0,4 262 4,8 64,7 16,6 4,5 4,1 5,2 - 289 2010 5,8 59,1 17,5 7,0 1,8 8,2 0,6 171 10,8 61,0 12,2 9,9 2,3 3,8 - 213 2004 1,3 75,6 8,2 3,8 1,3 9,8 - 481 1,1 70,5 17,3 1,9 1,6 7,7 - 401 2005 0,7 74,5 8,2 5,4 0,2 11,0 - 448 3,5 71,9 13,2 2,1 1,2 8,0 - 438 2006 1,3 80,8 5,8 2,2 1,3 8,4 - 321 0,4 70,9 17,9 0,7 2,8 7,4 - 296 2012 10,9 67,7 7,8 6,8 1,6 4,7 0,5 192 3,7 55,8 20,7 4,1 3,7 12,0 - 217 La salut Taula XII. Persones lesionades per col·lisió de trànsit segons el sexe, el grup d’edat i el vehicle. Barcelona, 2012. Turisme Motocicleta Ciclomotor Bicicleta Camió/Autobús Altres Vianant Total n % n % n % n % n % n % n % n % Homes 0 a 13 anys 70 4,1 16 0,5 1 0,1 9 2,3 4 3,3 0 0,0 96 17,5 196 2,9 14 a 17 anys 12 0,7 22 0,7 32 4,7 37 9,6 3 2,5 0 0,0 23 4,2 129 1,9 18 a 29 anys 479 28,4 922 27,4 367 53,7 115 29,9 7 5,7 3 17,6 76 13,8 1.969 28,9 30 a 44 anys 641 38,0 1.420 42,2 204 29,9 149 38,7 27 22,1 9 52,9 103 18,8 2.553 37,5 45 a 64 anys 337 20,0 910 27,0 76 11,1 67 17,4 28 23,0 3 17,6 108 19,7 1.529 22,5 65 a 74 anys 69 4,1 46 1,4 2 0,3 4 1,0 16 13,1 1 5,9 46 8,4 184 2,7 74 anys o més 35 2,1 7 0,2 0 0,0 3 0,8 35 28,7 0 0,0 85 15,5 165 2,4 Desconegut 45 2,7 22 0,7 1 0,1 1 0,3 2 1,6 1 5,9 12 2,2 84 1,2 Total 1.688 100 3.365 100 683 100 385 100 122 100 17 100 549 100 6.809 100 Dones 0 a 13 anys 77 5,8 10 0,8 5 0,9 5 3,2 4 1,7 0 0,0 42 6,7 143 3,4 14 a 17 anys 20 1,5 10 0,8 16 2,7 8 5,1 1 0,4 0 0,0 19 3,0 74 1,8 18 a 29 anys 388 29,2 414 33,1 354 60,3 57 36,3 16 6,9 2 11,8 99 15,8 1.330 31,7 30 a 44 anys 433 32,5 564 45,1 160 27,3 64 40,8 32 13,7 2 11,8 110 17,6 1.365 32,5 45 a 64 anys 270 20,3 244 19,5 50 8,5 21 13,4 64 27,5 7 41,2 163 26,0 819 19,5 65 a 74 anys 63 4,7 5 0,4 1 0,2 2 1,3 45 19,3 4 23,5 76 12,1 196 4,7 74 anys o més 53 4,0 0 0,0 1 0,2 0 0,0 69 29,6 2 11,8 112 17,9 237 5,6 Desconegut 27 2,0 4 0,3 0 0,0 0 0,0 2 0,9 0 0,0 5 0,8 38 0,9 Total 1.331 100 1.251 100 587 100 157 100 233 100 17 100 626 100 4.202 100 Font: Guàrdia Urbana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Taula XI. Evolució de les malalties relacionades amb el treball segons el diagnòstic i el sexe. Percentatges i nombre total de casos. Barcelona 2009-2012. 2012 19,7 2,4 65,4 3,5 3,9 5,1 254 2011 12,6 3,3 74,3 2,4 1,8 5,7 334 2010 17,6 1,1 73,6 1,4 3,0 3,3 363 2009 18,8 2,2 66,8 2,2 3,1 6,9 319 2012 20,1 4,0 56,4 4,0 5,4 10,1 149 2011 23,7 2,1 60,8 2,1 6,7 4,6 196 2010 22,5 4,4 61,7 ,4 4,0 7,0 228 2009 25,7 3,4 58,7 3,4 2,4 6,3 206 Font: Registre de malalties relacionades amb el treball. Unitat de Salut Laboral de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Malalties del sistema musculoesquelètic i teixit connectiu Malalties del sistema respiratori Trastorns mentals i del comportament Malalties del sistema nerviós Traumatismes i enverinaments Altres Total Homes Dones La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut en xifres. La salut 32 Taula XIV. Incidència de VIH segon pais de naixement i districte de residència per sexe. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants. Barcelona, 2012. Taula XIII. Incidència de tuberculosi segon pais de naixement i districte de residència per sexe. Taxes estandarditza- des1 per edat per 100.000 habitants. Barcelona, 2012. Districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona Districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona Autòctons 153,06 87,31 54,10 24,91 34,53 37,76 33,72 15,56 20,00 30,18 45,74 Autòctons 24,23 9,05 29,73 8,04 7,37 24,92 15,95 22,08 7,99 13,01 15,84 Immigrants 121,69 152,49 69,30 48,48 91,79 44,48 49,58 72,35 64,08 76,38 90,52 Immigrants 126,66 50,80 48,42 72,79 0,00 44,69 73,82 23,91 16,13 62,26 60,38 Total 90,58 72,15 40,86 24,57 27,66 27,00 22,20 16,58 21,79 28,40 40,86 Total 76,35 18,16 36,17 18,63 6,55 30,57 22,42 24,62 10,62 26,76 27,66 Autòctons 3,90 3,39 3,23 0,00 0,00 0,00 1,26 0,00 0,00 0,00 1,33 Autòctons 12,13 6,39 11,72 5,70 11,10 12,85 9,83 12,99 10,51 9,66 10,04 Immigrants 13,55 3,89 4,60 0,00 0,00 0,00 0,00 8,10 15,26 13,30 6,61 Immigrants 78,66 23,46 36,16 0,00 0,00 6,31 39,70 20,59 33,46 29,43 51,40 Total 10,75 4,36 0,00 0,00 0,00 0,00 1,06 3,32 4,90 3,62 3,30 Total 30,01 10,38 20,73 4,43 9,19 12,22 18,41 16,94 17,39 16,02 15,32 Homes Homes Dones Dones Font: Registres de tuberculosi i de sida, Agència de Salut Pública de Barcelona. Sistema d’informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: 1La població de referència per a l’estandardització de les taxes ha estat la població de Barcelona segons el padró municipal d’habitants de 1996. Font: Registres de tuberculosi i de sida, Agència de Salut Pública de Barcelona. Sistema d’informació de drogues de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Nota: 1La població de referència per a l’estandardització de les taxes ha estat la població de Barcelona segons el padró municipal d’habitants de 1996. La salut en xifres. La salut 33 La salut Taula XV. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Barcelona, 2009-2012. 2009 9,0 14.785 36,7 35,3 42,2 6.885 17,1 11,6 33,0 21.670 53,8 46,9 75,2 28,8% 13,8% 27,5% 7,2% 7,1% 6,6% 255 8,1 4,7 22,1 590 18,7 13,7 38,5 845 26,8 18,4 60,5 69,8% 17,2% 52,7% 8,8% 2010 9,2 14.952 37,7 35,8 44,5 6.788 17,1 11,4 32,9 21.740 54,9 47,2 77,4 31,2% 14,8% 28,5% 6,7% 6,4% 6,3% 234 7,5 3,9 21,4 652 20,8 16,4 38,1 886 28,3 20,3 59,5 73,6% 18,5% 54,3% 8,5% 2011 9,1 14.754 37,7 36,7 41,8 6.367 16,3 11,7 28,2 21.121 54,0 48,5 70,0 30,1% 14,4% 27,7% 7,1% 6,2% 6,4% 214 6,9 3,9 17,7 619 19,9 14,7 39,1 833 26,7 18,7 56,8 74,3% 16,5% 53,5% 6,5% 2012 8.9 14.498 37,2 36,3 40,4 6.088 15,6 11,9 25,6 20.586 52,8 48,2 65,9 29,6% 14,7% 27,9% 8,1% 7,8% 6,5% 212 6,9 3,1 20,2 589 19,0 14,6 35,7 801 25,9 17,7 55,9 73,5% 13,1% 58,1% 10,8% Taxa de natalitat per 1.000 habitants Dones 15 a 49 anys Fecunditat Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Taxa de fecunditat de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa de fecunditat de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’IVE1 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Taxa d’IVE de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa d’IVE de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Taxa d’embarassos de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa d’embarassos de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% d’IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora de l’estat Espanyol % naixements amb tots dos pares de fora de l’estat Espanyol % naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Adolescents (dones de 15 a 19 anys) Fecunditat Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Taxa de fecunditat de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa de fecunditat de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Taxa d’IVE de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa d’IVE de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Taxa d’embarassos de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa d’embarassos de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% d’IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs2 % naixements amb només un dels pares de fora de l’estat Espanyol % naixements amb tots dos pares de fora de l’estat Espanyol % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Font: Registre de naixements i registre de defectes congènits de Barcelona (REDCB), Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’IVE, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Registre de naixements de l’IDESCAT, Generalitat de Catalunya. Padró de població, Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Notes: 1 IVE: Interrupció voluntaria de l’embaràs. 2 En aquest grup d’edat, els indicadors de resultats de l’embaràs presenten nombres molt baixos i amb una alta fluctuació entre els anys. Per això es presenta l’indicador recomanat per l’OMS: el baix pes en néixer per edat gestacional (percentil 10). Taula XV. (continuació) > La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut en xifres. La salut 34 Taula XV. (continuació) Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Barcelona, 2009- 2012. Dones de 20 a 34 anys Fecunditat Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Taxa de fecunditat de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa de fecunditat de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’IVE1 Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Taxa d’IVE de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa d’IVE de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Taxa d’embarassos de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa d’embarassos de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora l’estat Espanyol % naixements amb tots dos pares de fora l’estat Espanyol % naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Dones de 35 a 49 anys Fecunditat Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Taxa de fecunditat de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa de fecunditat de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Taxa d’IVE de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa d’IVE de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Taxa d’embarassos de les dones autòctones (per 1.000 dones) Taxa d’embarassos de les dones de països en vies de desenvolupament (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora l’estat Espanyol % naixements amb tots dos pares de fora l’estat Espanyol % naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Font: Registre de naixements i registre de defectes congènits de Barcelona (REDCB), Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’IVE, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Registre de naixements de l’IDESCAT, Generalitat de Catalunya. Padró de població, Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. Nota: 1 IVE: Interrupció voluntaria de l’embaràs. 2012 8.254 49,3 48,7 55,6 4.129 24,6 203 35,1 12.383 73,9 69,0 90,7 33,3% 13,6% 35,3% 7,1% 6,7% 6,5% 6.032 31,5 33,4 24,7 1.370 7,1 5,5 12,6 7.402 38,6 38,8 37,3 18,5% 16,3% 16,8% 9,3% 9,1% 6,5% 2011 8.643 50,8 50,4 57,7 4.326 25,4 19,4 38,3 12.969 76,2 69,7 96,1 33,4% 13,0% 35,7% 5,9% 4,8% 6,2% 5.897 31,0 32,6 25,0 1.422 7,5 5,7 13,7 7.319 38,5 38,3 38,7 19,4% 16,6% 16,7% 8,9% 8,2% 6,8% 2010 9.043 51,3 50,0 60,5 4.705 26,7 18,6 44,7 13.748 78,1 68,6 105,2 34,2% 14,1% 34,7% 5,8% 5,3% 6,0% 5.675 30,1 30,7 26,5 1.431 7,6 5,2 16,1 7.106 37,7 35,9 42,5 20,1% 15,7% 17,6% 8,1% 7,9% 6,7% 2009 9.105 49,5 49,4 55,7 4.925 26,8 19,5 43,9 14.030 76,3 68,9 99,6 35,1% 12,7% 33,6% 6,2% 6,1% 7,0% 5.425 29,0 29,7 25,3 1.370 7,3 5,1 15,8 6.795 36,3 34,8 41,0 20,2% 13,7% 27,5% 9,5% 10,2% 6,5% La salut en xifres. La salut 35 37 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Indicadors districtes Presentació Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: Metodologia La salut en xifres Els determinants socioeconòmics La salut Indicadors districtes Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Monjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Àrees Integrals de Salut Els determinants socioeconòmics La salut Districte I. Ciutat Vella Districte I. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Ciutat Vella, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 5.031 11,9% 4.586 9,5% 17.425 41,2% 15.921 32,9% 11.425 27,0% 12.311 25,5% 5.214 12,3% 8.315 17,2% 3.174 7,5% 7.210 14,9% 42.269 100% 48.343 100% 29,1% 55,0% 37,8% 46,4% 629 12,1% 2.569 30,9% 441 16,5% 2.350 41,5% 92 18,5% 506 32,8% 30,2% 42,2% 35,0% 33,1% 13,9% 10,5% 14,3% 9,1% 5,8% 4,5% 0,8% 0,6% 4.222 4,3% 2001 4.309 10,2% 3.947 9,2% 21.280 50,3% 17.730 41,3% 9.272 21,9% 8.517 19,9% 4.297 10,2% 5.761 13,4% 3.120 7,4% 6.944 16,2% 42.278 100% 42.899 100% 24,3% 48,4% 42,1% 54,6% ND ND ND ND ND ND 16,0% 24,4% 37,4% 35,0% 16,2% 14,0% 18,3% 14,6% 11,4% 11,3% 0,7% 0,7% 18.775 21,1% 2011 5.803 10,5% 5.374 10,9% 31.164 56,6% 24.028 48,9% 11.758 21,4% 10.146 20,7% 3.210 5,8% 3.467 7,1% 3.104 5,6% 6.126 12,5% 55.039 100% 49.141 100% 14,7% 28,1% 49,2% 63,9% 745 23,2% 944 27,2% 550 23,2% 1.648 41,6% 206 28,0% 1.117 51,6% 8,3% 12,1% 32,5% 26,4% 18,7% 16,8% 19,2% 18,4% 21,4% 26,2% 0,1% 0,1% 49.036 47,1% 2012 5.841 10,5% 5.384 10,9% 31.732 57,0% 24.483 49,4% 11.965 21,5% 10.321 20,8% 3.117 5,6% 3.038 5,5% 3.428 6,9% 5.897 11,9% 55.693 100% 49.513 100% 14,1% 26,8% 49,4% 63,2% 727 23,3% 925 27,0% 558 23,9% 1.531 41,0% 197 27,8% 1.098 50,7% 6,9% 10,3% 31,5% 25,3% 19,5% 17,4% 19,6% 18,9% 22,4% 28,1% 0,1% 0,0% 51.097 48,6% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte I. Ciutat Vella 38 Districte I. Ciutat Vella Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Districte I. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Ciutat Vella, 2003-2012. 2010 8,6 32,4 16,7 45,2 12,2 2,9% 29,5% 14,8% 62,7% 4,1% 20033 8,4 35,1 20,1 45,1 13,9 3,9% 26,1% 44,8% 18,6% 9,8% 2004 8,8 35,8 17,6 49,3 9,2 3,2% 25,3% 43,9% 15,1% 8,2% 2005 8,7 33,2 16,1 19,9 12,6 3,0% 26,7% 44,7% 18,1% 8,4% 2006 7,5 29,4 13,9 45,2 11,8 2,7% 29,5% 41,6% 18,3% 9,3% 2007 8,3 31,1 22,0 44,4 14,4 4,0% 29,7% 49,6% 15,1% ND 2008 9,3 34,6 19,1 51,0 17,9 3,0% 31,2% 18,0% 47,1% 7,8% 2009 8,5 32,3 14,5 52,4 15,1 2,5% 33,9% 14,4% 59,0% 6,5% 2011 8,8 33,7 9,8 44,6 22,2 1,6% 32,5% 16,0% 61,9% 6,0% 2012 8,1 30,6 8,3 43,0 15,8 1,5% 33,2% 61,0% 15,5% 8,4% Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 39 40 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte I. Ciutat Vella Districte I. Ciutat Vella Districte I. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Ciutat Vella, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes Districte I. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Ciutat Vella, 2002-20111. 2011 467 848,5 1.323,0 4.846,1 76,7 437 889,3 632,1 2.722,2 84,7 2010 489 885,5 1.366,5 5.987,1 75,8 497 993,0 739,2 2.417,0 83,6 2009 421 721,8 1.181,6 4.925,6 77,7 456 879,7 629,5 2.212,4 84,9 2008 530 893,7 1.477,9 5.701,9 75,2 504 958,4 702,9 2.344,9 84,0 20022 631 1.250,1 1.630,0 9.276,9 72,3 626 1.292,1 827,7 3.470,9 81,6 20033 684 1.255,4 1.763,0 8.969,1 72,0 673 1.342,8 883,5 3.495,3 81,2 2004 573 968,7 1.457,4 7.240,3 74,5 549 1.055,7 744,5 2.823,2 82,9 2005 647 1.021,1 1.666,3 7.588,3 73,3 530 995,6 730,6 2.735,5 83,2 2006 516 805,5 1.372,7 5.222,7 76,6 511 930,7 690,3 2.687,4 83,6 2007 546 913,2 1.492,1 6.198,2 74,9 502 941,9 687,5 1.871,9 84,5 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 11,3 16,1 12,8 6,5 8,7 4,4 11,3 17,0 6,3 4,7 12,5 17,1 19,2 38,0 29,3 20,2 18,6 7,6 11,7 11,4 15,9 8,7 0,0 14,1 12,1 4,3 8,4 4,7 15,7 6,8 4,9 4,9 2,3 55,3 36,7 22,0 25,3 33,0 7,4 12,5 7,8 7,9 17,3 0,0 8,6 7,0 0,0 10,9 2,0 0,0 10,4 4,6 0,0 2,4 0,0 189,8 193,9 170,5 128,7 137,2 87,8 122,2 101,2 63,1 92,3 80,8 0,0 0,0 0,0 3,7 0,0 0,0 3,8 0,0 0,0 3,4 0,0 0,0 6,2 12,1 4,0 0,0 2,7 0,0 3,8 6,2 0,0 6,5 31,1 24,4 31,6 10,5 6,7 7,1 10,9 7,2 0,0 0,0 0,0 9,8 9,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 0,0 4,0 4,8 4,3 0,0 4,1 0,0 3,8 0,0 0,0 0,0 0,0 4,0 116,3 79,2 90,2 51,8 57,6 55,5 39,9 46,9 50,6 25,0 51,8 41 Districte I. Ciutat Vella Districte I. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Ciutat Vella, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 324,3 290,6 145,9 316,4 192,9 241,4 269,4 240,7 239,1 243,9 139,3 184,2 174,2 158,8 134,7 113,2 186,3 128,2 200,5 107,9 60,7 61,4 41,6 35,8 30,7 39,4 34,1 38,5 52,1 29,5 121,8 58,3 122,9 83,1 105,7 47,2 123,7 108,4 88,6 92,1 79,6 70,7 60,2 97,3 74,3 80,1 29,3 87,0 91,7 19,8 1.941,8 2.033,9 1.770,6 1.948,5 1.479,7 1.652,8 1.708,8 1.450,5 1.767,4 1.413,2 66,5 35,8 46,3 24,1 58,9 31,6 34,8 38,1 66,2 75,0 59,0 47,4 34,1 62,4 33,7 30,8 39,6 29,9 75,0 52,2 27,3 16,3 27,5 35,5 19,9 8,9 33,8 27,1 14,6 23,8 61,0 57,0 22,7 25,8 14,8 42,2 66,2 0,0 31,5 26,2 48,4 31,1 16,3 39,4 53,2 38,4 37,7 35,4 22,8 26,8 722,6 713,2 611,6 652,6 587,8 549,7 551,9 493,4 730,0 541,3 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte I. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Ciutat Vella, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.092,9 1.410,9 768,9 1.005,7 1.228,4 971,2 853,1 563,6 559,9 567,7 996,0 1.077,8 563,3 761,2 952,9 1.110,7 813,2 399,0 759,7 885,6 817,0 956,9 866,3 915,7 711,3 886,5 706,9 415,2 377,9 522,4 529,5 433,3 484,8 650,4 390,5 622,8 353,6 396,2 471,1 386,6 407,6 694,1 153,1 206,2 382,9 365,8 210,6 246,6 629,7 617,1 9.386,9 10.660,3 8.506,3 10.107,3 8997,0 9.424,0 9.105,3 7230,4 7945,7 8.928,7 428,7 498,2 405,3 326,2 377,7 377,4 418,6 299,5 450,3 350,9 630,9 742,0 541,5 540,4 453,7 514,1 418,3 465,0 339,6 307,7 238,4 252,4 174,6 203,9 161,1 188,2 310,9 234,0 226,8 382,8 589,9 662,3 512,5 377,6 491,5 334,5 611,8 278,1 467,2 324,1 433,3 313,8 367,1 415,1 441,7 390,1 275,1 385,0 132,4 267,9 5.952,1 6.588,3 5.587,3 5.268,7 5.075,2 5.307,5 5.452,6 4.951,0 5.386,0 4.746,8 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte II. Eixample Districte II. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Eixample, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 17.673 14,2% 16.701 11,1% 54.986 44,2% 57.161 38,2% 29.958 24,1% 36.785 24,6% 12.678 10,2% 19.719 13,2% 9.196 7,4% 19.425 13,0% 124.491 100% 149.791 100% 25,8% 41,7% 42,0% 49,6% 884 7,0% 4.891 24,8% 748 10,1% 4.431 30,5% 216 12,2% 1.113 22,8% 13,4% 23,0% 22,5% 28,3% 15,6% 15,6% 26,7% 19,0% 20,1% 13,6% 1,7% 0,5% 9.134 3,2% 2001 13.835 12,2% 13.376 9,7% 50.427 44,3% 52.156 38,0% 27.626 24,3% 33.241 24,2% 11.874 10,4% 17.111 12,5% 10.082 8,9% 21.322 15,5% 113.844 100% 137.206 100% 28,1% 45,0% 45,9% 55,5% ND ND ND ND ND ND 7,4% 12,4% 19,9% 26,0% 16,3% 16,8% 29,0% 22,6% 27,0% 21,7% 0,4% 0,5% 18.953 7,6% 2011 14.784 12,1% 13.954 9,8% 54.705 44,6% 55.010 38,5% 31.461 25,7% 37.331 26,1% 10.296 8,4% 13.917 9,7% 11.313 9,2% 22.727 15,9% 122.559 100% 142.939 100% 25,1% 39,7% 52,4% 62,0% 1.484 14,4% 3.675 26,4% 1.193 14,6% 5.551 38,8% 683 21,7% 3.585 42,5% 6,4% 8,1% 14,0% 18,1% 16,7% 17,2% 28,1% 23,7% 34,7% 33,0% 0,1% 0,1% 60.376 22,7% 2012 14.700 12,0% 13.936 9,8% 54.573 44,5% 55.131 38,6% 31.726 25,9% 37.328 26,1% 10.436 8,5% 13.981 9,8% 11.258 9,2% 22.478 15,7% 122.693 100% 142.854 100% 25,1% 39,4% 51,9% 61,7% 1.518 14,5% 3.664 26,2% 1.227 15,2% 5.358 38,5% 688 21,5% 3.733 43,6% 4,1% 5,9% 12,9% 16,8% 16,9% 17,2% 29,7% 24,8% 36,4% 35,2% 0,0% 0,0% 62.622 23,6% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte II. Eixample 42 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 Districte II. Eixample Districte II. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Eixample, 2003-2012. 2010 7,9 31,8 3,8 65,7 15,8 0,9% 41,7% 16,7% 27,3% 6,4% 20033 8,5 34,2 4,8 59,2 11,3 1,1% 34,1% 15,0% 11,8% 7,8% 2004 8,5 34,5 4,9 59,3 13,1 1,1% 33,6% 18,9% 12,1% 7,7% 2005 8,5 33,4 5,5 29,2 15,1 1,2% 35,9% 18,5% 13,4% 7,7% 2006 8,1 32,7 3,5 65,8 12,6 0,8% 37,5% 18,6% 13,3% 7,5% 2007 8,3 33,4 4,0 64,2 17,2 0,9% 38,4% 22,3% 13,8% ND 2008 8,1 32,4 5,4 67,6 13,6 1,2% 39,6% 15,4% 22,2% 6,9% 2009 8,1 32,3 4,4 68,0 17,5 0,9% 42,8% 16,9% 27,2% 6,7% 2011 8,0 32,7 1,5 70,8 17,6 0,3% 45,1% 17,9% 25,9% 6,1% 2012 8,3 34,0 4,4 73,1 20,4 0,9% 46,9% 27,8% 17,8% 7,1% 43 44 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte II. Eixample Districte II. Eixample Districte II. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Eixample, 2002-20111. 2011 1.217 993,0 977,8 3.539,7 80,4 1.554 1.087,2 549,7 1.600,9 86,5 2010 1.296 1.057,6 1.076 3.034,8 79,8 1.607 1.117,2 573,2 1.707,7 85,9 2009 1.227 991,9 1.032,2 3.520,7 79,9 1.601 1.103,3 585,5 1.868,5 85,9 2008 1.285 1.041,5 1.084,4 3.454,2 79,5 1.677 1.158,0 612,3 1.332,7 85,9 20022 1.425 1.232,5 1.267,5 4.306,1 77,6 1.746 1.248,1 691,7 2.292,9 84,3 20033 1.444 1.229,9 1.273,4 4.390,2 77,8 1.915 1.355,0 740,2 2.296,4 83,7 2004 1.365 1.145,3 1.198,0 3.967,6 78,4 1.678 1.175,7 652,8 1.926,2 84,8 2005 1.448 1.184,2 1.251,4 4.010,4 78,3 1.786 1.233,4 675,2 1.629,0 84,9 2006 1.320 1.070,0 1.119,1 3.703,7 79,2 1.706 1.169,3 630,4 1.853,7 85,4 2007 1.285 1.062,3 1.104,1 3.578,3 79,5 1.581 1.107,1 579,5 1.563,8 86,1 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte II. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Eixample, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 5,5 7,0 4,5 14,1 12,2 3,1 12,5 3,1 5,8 10,4 16,9 1,8 6,9 6,7 1,6 10,1 7,5 6,2 1,5 13,2 4,4 3,3 15,5 7,0 0,0 7,7 10,1 6,0 1,6 7,2 3,1 1,7 9,6 3,6 6,9 8,5 1,6 4,8 6,2 1,4 2,9 1,4 3,0 0,0 1,8 3,5 6,6 1,7 6,5 9,5 1,6 6,2 3,1 0,0 4,4 82,7 80,6 80,4 78,5 80,2 68,9 47,5 56,5 65,4 40,6 65,8 3,5 6,1 3,1 1,5 4,5 6,0 4,5 3,0 4,6 6,0 0,0 1,5 0,0 7,8 1,5 4,6 2,9 1,6 0,0 3,9 3,0 3,0 1,5 1,7 1,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,4 1,5 4,7 0,0 0,0 1,5 4,4 0,0 0,0 0,0 1,4 1,5 1,5 0,0 4,5 3,1 1,6 4,5 0,0 0,0 1,5 0,0 0,0 44,9 44,0 53,8 26,5 29,5 33,4 27,2 14,9 33,3 31,3 31,9 45 Districte II. Eixample Districte II. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Eixample, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 178,4 147,3 171,6 158,2 174,1 165,8 149,7 116,9 172,1 156,8 148,9 129,0 147,5 117,6 110,2 75,3 89,2 134,3 98,0 87,9 43,7 41,2 60,5 44,8 51,5 49,3 33,4 47,1 48,7 44,8 46,5 33,7 49,1 43,4 22,0 36,0 34,0 36,9 45,1 43,4 57,7 53,1 47,4 54,9 55,9 31,6 47,0 50,9 37,9 43,7 1.245,6 1.161,2 1.193,2 1.170,2 1.078,8 1.069,0 1.010,9 1.045,3 1.091,0 940,6 65,9 44,7 52,1 52,9 41,3 56,2 52,8 42,2 57,8 43,8 21,9 19,4 35,2 23,2 19,3 22,8 42,0 47,2 43,7 38,2 14,8 25,1 26,3 26,1 29,3 25,3 30,3 24,1 27,7 16,2 40,2 33,1 23,2 21,9 27,9 24,0 19,6 12,5 24,1 20,0 26,1 44,4 30,0 13,4 22,1 12,6 12,5 10,8 10,9 12,6 504,2 503,9 478,4 446,4 430,6 397,7 442,5 423,9 414,5 433,7 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte II. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Eixample, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 983,2 1057,2 868,3 745,2 835,1 828,8 943,3 803,1 824,4 593,5 542,2 380,2 430,4 385,9 381,7 445,2 514,8 385,8 404,0 431,2 561,5 569,2 487,7 655,1 599,3 592,1 513,5 536,3 359,5 504,8 785,3 731,7 614,2 745,5 643,1 555,2 508,2 454,7 640,3 501,1 342,3 392,3 322,4 400,4 340,0 356,8 388,1 346,6 374,1 307,1 8.772,5 9221,2 8240,7 8.968,0 7871,9 7.848,5 7.795,1 7.214,1 7.659,4 7.036,1 452,6 437,9 346,4 346,3 443,7 414,8 428,4 280,2 372,4 356,9 680,8 566,7 542,8 613,7 506,6 555,5 461,6 405,8 456,2 344,2 249,0 306,2 252,0 250,1 267,8 289,2 278,3 260,2 306,4 378,1 467,0 527,5 482,5 506,7 400,3 277,7 369,4 294,3 304,1 304,9 406,9 464,6 365,8 488,2 404,4 333,7 304,3 304,4 180,1 218,4 5.541,4 6.042,4 5.269,7 5.690,6 5.203,7 4.799,7 5.061,8 4.822,2 4.715,4 4.386,2 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte III. Sants-Monjuïc Districte III. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sants-Monjuïc, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 13.883 16,3% 13.070 13,9% 38.428 45,0% 38.699 41,1% 21.217 24,9% 23.057 24,5% 7.540 8,8% 10.748 11,4% 4.257 5,0% 8.566 9,1% 85.325 100% 94.140 100% 19,8% 31,3% 36,1% 44,3% 530 7,0% 2.656 24,7% 380 10,5% 2.228 33,2% 86 13,4% 408 22,1% 24,4% 35,1% 31,8% 32,3% 16,9% 14,2% 19,2% 12,2% 7,1% 5,6% 0,6% 0,6% 3.738 2,1% 2001 9.867 12,5% 9.383 10,7% 35.913 45,6% 36.160 41,1% 19.067 24,2% 20.831 23,7% 8.424 10,7% 11.200 12,7% 5.435 6,9% 10.468 11,9% 78.706 100% 88.042 100% 25,2% 38,0% 39,2% 48,3% ND ND ND ND ND ND 13,0% 19,9% 31,0% 33,2% 20,8% 18,2% 23,5% 17,2% 11,2% 11,0% 0,5% 0,5% 11.424 6,8% 2011 11.051 12,5% 10.355 10,9% 40.752 46,1% 38.713 40,7% 22.138 25,1% 24.805 26,1% 7.244 8,2% 8.545 9,0% 7.178 8,1% 12.805 13,5% 88.363 100% 95.223 100% 22,9% 33,6% 49,8% 60,0% 987 13,6% 2.049 24,0% 897 16,0% 3.374 37,8% 369 23,6% 1.777 45,8% 9,6% 12,7% 27,0% 27,7% 21,6% 19,9% 24,1% 19,9% 17,7% 19,8% 0,1% 0,1% 44.806 24,4% 2012 11.018 12,5% 10.276 10,8% 40.564 45,9% 38.629 40,6% 22.419 25,4% 24.971 26,2% 7.192 8,1% 8.657 9,1% 7.181 8,1% 12.687 13,3% 88.374 100% 95.220 100% 22,8% 33,6% 50,0% 59,4% 983 13,7% 2.045 23,6% 930 16,7% 3.255 37,3% 368 22,9% 1.830 46,2% 7,1% 10,2% 25,7% 26,2% 22,8% 20,5% 25,6% 21,4% 18,8% 21,6% 0,1% 0,1% 46.424 25,3% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte III. Sants-Monjuïc 46 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 Districte III. Sants-Monjuïc Districte III. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Sants-Monjuïc, 2003- 2012. 2010 8,7 34,3 10,7 58,6 13,6 2,5% 34,8% 14,9% 36,7% 7,3% 20033 8,8 34,7 12,7 47,5 8,5 3,3% 25,5% 19,4% 9,9% 9,1% 2004 9,1 36,0 7,7 54,2 9,7 1,9% 28,5% 19,7% 9,8% 7,7% 2005 9,2 35,9 10,4 25,1 10,2 2,4% 27,4% 24,9% 12,4% 8,5% 2006 8,5 33,4 8,9 52,8 12,1 2,2% 30,7% 24,0% 12,5% 7,1% 2007 8,9 35,1 11,7 52,4 11,0 2,6% 28,8% 29,6% 12,0% ND 2008 9,4 37,0 10,7 61,6 12,2 2,3% 31,6% 14,5% 28,5% 7,4% 2009 8,9 34,8 11,5 56,6 11,9 2,6% 32,2% 11,9% 36,5% 7,5% 2011 8,8 35,3 8,9 61,5 17,5 2,0% 37,8% 12,1% 37,0% 6,1% 2012 8,2 32,9 8,3 52,2 13,3 1,9% 34,4% 38,6% 12,7% 7,1% 47 48 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte III. Sants-Monjuïc Districte III. Sants-Monjuïc Districte III. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Sants-Monjuïc, 2002-20111. 2011 805 911,0 1.062,1 3.267,7 79,8 876 919,9 610,4 1.745,4 85,4 2010 786 895,5 1.053,3 3.681,6 79,7 804 841,2 586,3 1.677,4 85,9 2009 791 895,3 1.093,1 4.379,5 79,0 866 908,0 638,3 1.831,6 84,9 2008 764 868,8 1.070,2 4.387,7 79,0 859 906,6 660,2 2.197,6 84,9 20022 906 1.115,5 1.388,5 5.412,3 76,0 880 975,2 737,7 2.625,7 83,4 20033 868 1.051,4 1.321,4 4.746,0 77,4 867 951,1 709,0 2.192,4 84,0 2004 851 1.012,9 1.279,7 4.218,5 77,5 843 914,5 668,8 1.848,5 84,7 2005 872 1.009,3 1.272,4 4.550,9 77,8 895 956,0 708,2 2.564,5 83,8 2006 865 985,1 1.238,9 4.372,8 78,0 807 849,9 617,4 1.987,6 85,4 2007 850 992,3 1.217,8 4.228,4 77,8 875 938,1 655,2 1.838,7 85,2 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte III. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sants-Monjuïc, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 20,8 4,8 8,0 7,8 6,3 10,0 2,1 14,6 7,6 7,9 8,0 18,4 12,1 10,7 7,9 4,1 6,1 8,2 3,9 5,7 14,6 5,9 16,8 19,9 20,9 2,1 12,5 5,5 6,1 2,1 5,7 0,0 0,0 10,0 14,5 11,7 4,6 2,1 4,0 4,4 10,4 2,1 1,9 2,1 2,5 3,1 4,6 0,0 0,0 4,3 2,2 0,0 10,2 1,9 0,0 129,2 91,2 120,7 51,2 79,6 73,8 73,4 87,5 79,9 67,5 42,5 2,3 2,2 2,2 4,5 2,1 4,4 0,0 6,6 4,2 2,1 2,1 7,5 7,2 4,6 2,3 6,3 0,0 2,2 2,2 4,4 0,0 4,2 0,0 5,0 2,2 0,0 2,2 0,0 6,5 2,2 2,2 0,0 0,0 2,3 2,2 0,0 0,0 0,0 4,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 11,3 2,2 2,3 4,2 6,5 6,8 0,0 2,0 0,0 0,0 35,4 63,7 41,2 36,0 60,3 45,6 42,3 41,0 29,7 22,8 32,1 49 Districte III. Sants-Monjuïc Districte III. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sants-Monjuïc, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 182,6 142,1 212,7 206,9 195,3 139,8 159,1 173,7 173,0 154,5 114,4 140,4 118,0 132,9 125,5 93,5 96,3 103,0 108,8 93,8 37,0 45,3 57,7 41,1 33,6 64,6 62,3 54,7 28,0 33,4 80,8 36,6 63,0 36,5 32,8 32,0 37,2 29,2 25,7 21,1 97,3 72,7 65,0 51,2 70,6 82,7 69,8 50,9 43,7 31,7 1.498,3 1.184,2 1.290,1 1.232,9 1.189,8 1.139,5 1.083,6 1.071,2 967,2 1.041,1 59,2 37,4 43,2 35,2 45,0 62,2 44,6 44,5 26,0 48,0 18,9 28,4 12,3 31,9 27,6 29,0 38,4 33,5 44,9 65,8 39,8 19,5 31,6 25,0 49,1 14,7 21,7 13,7 16,4 8,8 26,7 39,3 18,9 30,6 31,6 18,8 27,7 43,1 22,9 6,5 34,8 37,0 29,5 40,3 17,8 24,5 36,3 22,7 20,0 19,3 603,0 550,7 457,1 529,1 457,2 443,4 568,1 463,4 472,6 462,1 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte III. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Sants-Monjuïc, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.101,0 1.001,4 1.060,3 965,1 648,6 986,0 767,5 642,0 628,4 821,7 660,2 727,1 593,2 820,4 723,2 356,2 353,2 692,9 433,2 635,0 715,4 824,8 950,8 858,2 614,2 812,9 575,4 679,6 548,6 535,5 514,6 360,6 386,6 347,8 679,3 563,1 533,2 495,4 468,1 421,7 437,9 435,1 368,9 386,6 500,2 285,3 288,4 294,1 267,4 404,4 9.411,7 9.879,3 9.237,5 9.357,8 9.198,9 8.998,0 7.485,2 7.747,8 7.804,9 7.695,5 385,8 408,2 376,4 369,8 280,6 322,3 209,5 380,8 294,1 457,8 774,9 593,4 615,4 430,0 501,0 544,4 594,8 430,3 322,2 361,5 198,1 259,9 267,9 320,7 268,8 290,4 193,7 295,6 286,8 333,5 636,6 666,6 459,6 448,3 392,0 395,4 468,3 400,3 239,0 319,7 340,1 307,8 418,7 402,6 289,7 382,3 295,0 232,9 235,3 225,0 5.553,0 5.541,1 5.496,7 5.547,7 4.885,2 5.426,2 4.945,9 5.252,7 4.687,9 4.955,4 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes Districte IV. Les Corts Districte IV. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Les Corts, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 7.571 17,6% 7.239 15,5% 20.191 46,9% 21.253 45,5% 10.648 24,7% 11.375 24,3% 2.953 6,9% 3.904 8,4% 1.660 3,9% 2.956 6,3% 43.023 100% 46.727 100% 15,0% 21,0% 35,9% 43,1% 137 4,6% 812 20,8% 114 8,1% 560 24,6% 31 12,3% 99 14,7% 11,5% 19,0% 21,6% 26,0% 14,7% 16,9% 27,3% 21,9% 24,3% 15,6% 0,6% 0,6% 3.598 4,0% 2001 5.015 13,3% 4.663 10,9% 16.007 42,3% 16.829 39,2% 10.390 27,5% 12.231 28,5% 3.839 10,1% 4.652 10,8% 2.578 6,8% 4.526 10,5% 37.829 100% 42.901 100% 24,3% 31,6% 40,3% 49,3% ND ND ND ND ND ND 7,2% 11,1% 19,0% 23,9% 13,7% 16,3% 28,6% 24,8% 31,0% 23,4% 0,5% 0,5% 5.080 6,2% 2011 4.943 12,8% 4.704 10,7% 15.850 41,0% 15.703 35,9% 10.019 25,9% 12.451 28,4% 4.133 10,7% 4.990 11,4% 3.737 9,7% 5.959 13,6% 38.682 100% 43.807 100% 30,4% 38,9% 47,5% 54,4% 468 11,3% 1.077 21,6% 372 13,1% 1.405 35,6% 153 17,0% 790 39,2% 7,5% 8,6% 13,1% 16,4% 15,0% 17,2% 27,1% 25,2% 37,3% 32,6% 0,1% 0,1% 13.509 16,4% 2012 5.035 13,1% 4.720 10,8% 15.446 40,2% 15.574 35,6% 12.326 28,2% 9.910 25,8% 4.245 11,0% 5.110 11,7% 3.827 9,9% 6.028 13,8% 38.463 100% 43.758 100% 31,8% 39,9% 47,4% 54,1% 466 11,0% 1.104 21,6% 385 13,3% 1.397 35,3% 155 16,5% 834 40,4% 4,6% 6,0% 11,4% 15,3% 15,0% 16,9% 29,8% 27,1% 39,1% 34,6% 0,1% 0,1% 13.432 16,3% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. Districte IV. Les CortsLa salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 50 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 Districte IV. Les Corts Districte IV. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Les Corts, 2003-2012. 2010 7,9 34,5 1,2 82,5 15,7 0,3% 45,4% 16,3% 18,7% 7,4% 20033 7,3 29,6 2,9 57,2 12,2 1,0% 33,7% 5,6% 11,0% 8,1% 2004 7,2 29,6 2,0 63,8 14,5 0,7% 37,6% 12,2% 9,2% 4,8% 2005 6,7 27,7 1,6 27,1 10,2 0,5% 34,4% 11,4% 10,5% 5,9% 2006 6,9 29,0 2,2 64,8 8,5 0,7% 36,0% 11,2% 11,3% 6,9% 2007 7,4 31,6 2,2 71,2 12,3 0,7% 40,4% 14,0% 13,6% ND 2008 6,9 29,4 1,1 70,8 13,8 0,4% 43,2% 12,9% 11,2% 7,1% 2009 7,2 30,8 3,4 70,2 14,5 1,0% 42,4% 13,9% 15,8% 6,9% 2011 7,8 34,5 2,9 77,5 18,1 0,8% 46,4% 15,3% 17,4% 9,2% 2012 7,4 32,9 3,5 73,1 21,0 1,0% 47,1% 16,9% 14,2% 5,6% 51 52 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte IV. Les Corts Districte IV. Les Corts Districte IV. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Les Corts, 2002-20111. 2011 347 897,1 853,6 1.737,5 83,1 353 805,8 488,8 1.377,0 87,7 2010 383 1.006,9 979,8 3.093,1 81,0 387 886,1 538,4 1.578,8 86,5 2009 323 823,1 861,8 2.809,9 82,2 338 765,9 504,8 1.860,0 87,2 2008 385 989,2 1.058,3 3.544,2 80,0 406 919,9 620,2 1.746,6 85,6 20022 350 903,8 1.091,3 4.426,4 79,1 355 807,7 646,7 1.866,7 84,9 20033 353 911,4 1.096,0 4.282,3 78,8 365 829,2 639,0 2.063,3 84,7 2004 320 826,6 968,9 3.313,5 80,6 322 730,6 559,3 1.731,6 86,9 2005 365 940,8 1.069,2 3.347,7 80,0 385 873,4 631,4 1.576,0 85,5 2006 396 1.014,1 1.098,6 4.005,9 79,4 361 812,6 553,7 1.267,0 86,8 2007 345 904,9 967,0 3.097,0 81,2 361 826,0 558,5 1.793,8 86,5 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte IV. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Les Corts, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 0,0 15,2 0,0 6,0 16,7 5,3 0,0 13,8 0,0 11,6 0,0 6,7 6,5 11,0 0,0 0,0 6,1 0,0 0,0 0,0 17,4 0,0 17,5 19,4 33,0 6,5 19,6 10,5 7,8 12,6 13,0 5,9 0,0 6,7 5,9 6,5 11,8 0,0 0,0 0,0 5,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 5,7 12,4 0,0 6,1 12,3 5,8 5,7 0,0 0,0 66,2 76,7 106,7 103,2 85,3 85,6 49,7 72,0 37,8 78,9 22,2 4,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 5,1 0,0 5,3 5,6 11,1 11,4 5,2 0,0 4,9 0,0 0,0 5,5 0,0 0,0 0,0 0,0 5,6 5,7 4,9 0,0 10,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 5,5 6,2 0,0 0,0 0,0 0,0 5,1 5,6 0,0 0,0 8,6 4,8 4,8 0,0 0,0 5,9 0,0 0,0 5,2 0,0 5,6 0,0 91,0 37,2 37,4 47,3 38,0 12,3 43,7 32,3 43,0 28,3 25,2 53 Districte IV. Les Corts Districte IV. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Les Corts, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 96,3 121,4 108,7 129,4 178,8 118,2 154,5 160,6 153,2 124,4 168,4 122,1 98,1 107,6 74,3 101,7 70,3 106,7 96,1 69,4 21,6 23,9 8,2 83,1 60,0 27,9 23,6 34,8 36,8 63,3 53,0 22,1 8,2 43,9 28,6 27,5 15,3 39,0 35,7 36,5 40,2 38,9 16,3 17,0 54,3 13,7 48,1 15,5 28,5 13,6 980,7 760,7 749,9 902,5 1.107,6 765,4 822,7 858,1 834,6 703,3 43,0 53,4 50,5 29,4 60,4 62,3 47,4 23,0 46,4 56,5 11,7 29,0 42,8 21,7 47,1 28,7 34,3 41,9 35,8 32,3 16,5 32,7 18,6 25,2 18,7 41,5 28,2 10,7 4,9 18,6 12,3 31,6 12,6 25,4 7,6 19,9 34,2 13,6 20,2 13,8 47,1 33,2 20,4 22,4 24,6 18,5 12,1 4,8 12,5 11,3 529,5 467,6 432,1 423,7 392,5 357,0 452,6 335,8 359,3 379,7 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte IV. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Les Corts, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.087,5 979,9 872,9 986,3 856,4 811,0 988,4 572,1 648,3 683,8 489,6 514,0 432,7 627,8 352,6 402,0 738,3 432,2 503,0 316,5 906,7 710,7 418,9 356,3 486,3 604,9 480,0 347,9 487,4 428,9 575,9 372,7 437,6 497,2 380,5 597,8 434,5 411,2 500,1 263,0 295,4 420,6 271,6 359,6 489,2 364,0 237,9 313,7 394,6 345,7 7.944,5 8.687,1 7.367,0 7.983,5 7.467,6 7.569,0 8.235,5 6.205,0 7.477,3 6.846,8 400,5 292,7 320,4 233,9 338,1 370,7 299,1 387,5 414,8 196,3 768,5 494,9 445,7 570,6 506,1 491,7 403,2 329,0 327,0 386,1 326,1 193,6 368,7 150,5 300,7 295,7 334,0 277,0 202,7 279,5 389,3 437,6 288,0 435,6 301,9 306,6 311,1 176,5 439,1 218,4 431,0 338,3 256,9 450,2 344,9 312,6 249,5 111,7 242,3 283,6 4.959,2 5.109,2 4.348,2 5.229,2 4.596,3 4.648,1 5.001,6 4.184,0 4.545,0 3.929,0 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sarrià-Sant Gervasi, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 10.335 15,1% 10.092 12,6% 32.183 47,1% 33.804 42,3% 16.272 23,8% 19.906 24,9% 5.806 8,5% 8.344 10,4% 3.755 5,5% 7.740 9,7% 68.351 100% 79.886 100% 19,7% 29,9% 39,3% 48,1% 309 5,3% 1.170 14,0% 260 8,5% 1.546 27,4% 90 12,6% 401 19,1% 6,6% 13,0% 15,4% 21,1% 11,6% 15,6% 31,7% 29,0% 34,1% 20,6% 0,6% 0,7% 7.980 5,3% 2001 9.522 15,8% 9.405 13,0% 25.586 42,4% 27.367 37,8% 14.380 23,8% 17.953 24,8% 6.061 10,0% 8.169 11,3% 4.784 7,9% 9.557 13,2% 60.333 100% 72.451 100% 27,1% 39,1% 44,2% 53,9% ND ND ND ND ND ND 4,8% 7,6% 11,9% 17,3% 10,3% 14,1% 28,9% 29,0% 43,7% 31,4% 0,4% 0,6% 9.381 7,0% 2011 11.473 17,3% 11.130 14,2% 26.371 39,7% 28.551 36,3% 16.735 25,2% 20.097 25,6% 5.786 8,7% 7.694 9,8% 6.038 9,1% 11.163 14,2% 66.403 100% 78.635 100% 27,4% 38,8% 51,1% 59,2% 690 11,9% 1.849 24,0% 538 12,3% 2.423 34,9% 293 17,5% 1.639 38,7% 6,3% 6,5% 7,8% 10,9% 11,0% 14,2% 26,2% 27,6% 48,5% 40,9% 0,1% 0,1% 22.534 15,5% 2012 11.590 17,5% 11.160 14,2% 25.967 39,1% 28.496 36,2% 16.925 25,5% 20.306 25,8% 5.855 8,8% 7.780 9,9% 6.074 9,1% 11.200 14,2% 66.411 100% 78.942 100% 27,8% 38,9% 50,9% 59,0% 750 12,8% 1.861 23,9% 524 12,0% 2.398 34,6% 325 18,9% 1.735 40,6% 3,3% 3,8% 6,3% 9,6% 11,3% 13,9% 28,7% 29,4% 50,2% 43,1% 0,1% 0,1% 22.739 15,6% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi 54 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Sarrià-Sant Gervasi, 2003-2012. 2010 9,2 38,5 1,7 85,4 19,4 0,4% 47,6% 17,3% 12,9% 5,7% 20033 10,8 44,6 1,67 87,37 14,9 0,3% 37,8% 6,6% 11,1% 7,7% 2004 10,1 41,8 0,3 78,9 16,5 0,1% 37,8% 7,3% 10,7% 6,8% 2005 9,1 37,3 2,8 35,4 11,8 0,7% 36,4% 8,8% 12,5% 8,0% 2006 9,6 39,5 3,4 78,4 18,8 0,8% 40,6% 7,4% 13,3% 7,2% 2007 9,9 41,2 2,7 84,9 17,7 0,6% 41,9% 10,8% 14,5% ND 2008 9,6 39,9 2,3 86,8 19,9 0,6% 44,9% 12,5% 11,1% 6,5% 2009 9,1 37,3 2,3 76,6 22,0 0,6% 45,2% 14,7% 12,6% 7,6% 2011 9,1 38,3 0,3 86,0 26,6 0,1% 50,9% 16,6% 11,0% 6,9% 2012 9,3 39,5 1,6 93,3 27,2 0,4% 52,5% 11,8% 17,2% 7,2% 55 56 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Sarrià-Sant Gervasi, 2002-20111. 2011 599 902,1 902,8 2.485,8 81,8 768 976,7 524,1 1.574,3 86,8 2010 606 923,2 937,2 3.283,9 81,1 739 941,8 530,7 1.675,2 86,8 2009 613 927,5 955,0 2.826,1 81,3 730 930,0 543,6 1.921,0 86,5 2008 600 916,0 946,2 3.178,9 80,5 766 981,0 565,1 1.791,2 86,2 20022 617 991,0 1.137,7 3.859,0 78,9 767 1.030,0 679,8 2.284,1 84,4 20033 656 1.041,2 1.195,1 4.289,0 78,2 859 1.138,7 716,9 1.952,3 84,0 2004 571 895,6 1.001,0 3.365,4 80,3 709 928,1 582,1 1.414,7 86,5 2005 681 1.055,8 1.179,9 3.731,5 78,8 809 1.045,4 647,5 1.818,6 85,3 2006 544 835,0 915,6 3.165,2 81,4 789 1.006,5 600,7 1.207,2 85,9 2007 615 952,7 1.021,7 3.134,3 80,6 770 996,8 595,8 2.004,2 85,8 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte V. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sarrià-Sant Gervasi, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 15,2 3,4 10,1 6,6 0,0 15,1 10,9 6,2 9,3 7,2 0,0 3,5 6,9 6,7 3,3 4,9 6,3 0,0 0,0 8,2 3,0 3,6 24,5 8,0 24,6 11,3 4,7 8,1 13,9 3,8 12,9 0,0 3,6 0,0 3,4 3,3 0,0 3,1 0,0 0,0 0,0 6,1 3,2 4,2 0,0 6,7 0,0 3,3 3,3 3,1 3,1 3,0 0,0 0,0 0,0 92,2 69,3 91,5 54,4 47,5 58,7 66,6 47,4 58,4 47,2 33,6 6,1 6,0 5,6 2,7 8,1 3,0 0,0 5,4 6,5 5,2 0,0 0,0 6,4 5,6 0,0 3,1 7,5 15,3 0,0 10,2 0,0 2,6 6,0 0,0 2,8 0,0 0,0 0,0 0,0 3,1 0,0 0,0 4,0 6,7 0,0 5,8 0,0 0,0 0,0 3,7 0,0 0,0 0,0 2,6 0,0 0,0 0,0 0,0 2,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 51,4 46,7 35,2 24,6 40,2 21,8 49,4 39,0 40,5 30,4 19,9 57 Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte V. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sarrià-Sant Gervasi, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 133,5 167,1 126,8 190,2 92,8 136,2 139,8 96,7 181,7 142,9 127,9 131,5 102,6 109,7 134,7 56,2 104,6 70,9 119,1 50,6 71,3 20,0 37,4 46,5 73,5 40,6 34,9 44,7 32,2 36,0 35,1 43,3 54,5 22,5 17,6 10,4 13,7 32,0 22,7 10,9 51,1 59,3 52,3 46,9 32,2 15,6 9,6 21,0 51,6 28,2 1.110,0 1.054,3 891,8 1.167,2 909,8 944,4 794,7 721,1 943,0 818,2 58,8 41,2 43,5 69,9 40,2 32,1 37,2 38,5 43,2 41,7 39,3 56,1 19,6 53,9 18,7 59,7 36,6 31,6 45,9 31,0 41,6 21,9 8,0 26,9 27,6 30,4 22,5 3,7 7,1 42,6 42,7 12,8 15,1 32,0 23,6 7,0 12,7 20,0 18,4 15,8 22,3 26,7 11,6 12,1 27,8 14,9 16,2 24,7 8,2 16,3 565,8 519,8 415,0 493,3 428,5 410,6 378,0 425,9 384,1 393,0 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte V. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Sarrià-Sant Gervasi, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.256,3 1.234,6 712,8 856,1 567,9 612,5 805,2 952,1 644,0 850,6 577,5 495,9 482,3 654,0 513,1 360,1 370,8 531,6 272,4 327,4 734,5 784,8 886,0 590,2 570,9 418,2 538,5 577,3 469,2 349,6 385,9 376,9 467,5 386,8 335,3 427,9 298,1 458,9 421,5 499,6 360,9 450,8 356,7 289,1 313,2 200,0 356,2 338,7 292,5 267,5 7.933,2 8.685,9 7.372,4 8.293,4 6.304,3 7.374,8 7.161,9 7.749,4 6.675,7 6.850,2 367,5 512,8 374,0 490,6 289,7 356,9 291,4 351,1 314,7 390,3 558,1 658,1 646,9 470,3 531,5 592,8 465,8 472,5 355,6 377,7 229,8 261,2 207,2 355,4 289,2 256,4 356,7 298,1 324,1 400,8 489,0 548,1 401,0 365,1 298,9 294,0 317,0 385,2 285,4 226,9 418,4 450,5 326,0 364,5 359,0 423,6 318,2 181,7 253,5 304,1 5.139,8 5.775,4 4.793,5 5.135,0 4.915,5 4.826,6 4.674,7 4.292,1 4.387,5 4.301,2 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes Districte VI. Gràcia Districte VI. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Gràcia, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 8.794 14,9% 8.316 11,9% 26.498 45,0% 27.509 39,4% 14.201 24,1% 17.017 24,4% 5.495 9,3% 8.692 12,5% 3.875 6,6% 8.211 11,8% 58.863 100% 69.745 100% 23,0% 38,0% 41,4% 48,6% 371 6,8% 2.188 25,2% 301 9,4% 2.011 32,2% 96 14,1% 452 23,1% 16,8% 26,5% 24,1% 27,3% 17,1% 15,8% 24,9% 17,5% 16,5% 12,3% 0,6% 0,6% 3.751 2,9% 2001 6.174 11,9% 5.971 9,5% 23.403 45,1% 24.226 38,7% 12.680 24,5% 15.608 25,0% 5.306 10,2% 7.661 12,2% 4.295 8,3% 9.074 14,5% 51.858 100% 62.540 100% 26,6% 42,0% 44,7% 54,2% ND ND ND ND ND ND 8,4% 13,4% 22,5% 27,2% 17,4% 16,7% 28,4% 21,6% 22,9% 20,7% 0,4% 0,4% 7.346 6,4% 2011 7.169 12,8% 6.610 10,1% 25.616 45,7% 26.425 40,3% 13.731 24,5% 16.397 25,0% 4.759 8,5% 6.424 9,8% 4.796 8,6% 9.725 14,8% 56.071 100% 65.581 100% 24,3% 37,7% 50,2% 60,2% 660 13,9% 1.739 27,1% 526 14,8% 2.507 40,2% 303 24,3% 1.556 44,5% 6,8% 8,5% 14,6% 17,4% 17,2% 16,8% 28,3% 22,7% 33,0% 34,5% 0,1% 0,1% 23.768 19,5% 2012 7.201 12,9% 6.746 10,3% 25.344 45,4% 26.253 40,0% 13.701 24,5% 16.554 25,2% 4.821 8,6% 6.450 9,8% 4.808 8,6% 9.643 14,7% 55.875 100% 65.646 100% 24,7% 37,6% 49,9% 59,9% 676 14,0% 1.767 27,4% 511 14,5% 2.453 40,1% 323 24,9% 1.566 44,5% 4,4% 6,4% 13,5% 16,2% 17,5% 16,8% 29,6% 23,8% 34,9% 36,8% 0,0% 0,0% 24.097 19,8% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte IV. Gràcia 58 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 Districte IV. Gràcia Districte VI. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Gràcia, 2003-2012. 2010 9,0 34,8 2,4 70,9 14,8 0,5% 42,6% 17,5% 19,8% 6,5% 20033 8,8 35,0 5,9 60,0 10,1 1,3% 31,8% 12,7% 12,1% 7,5% 2004 9,3 36,9 6,2 67,1 14,2 1,3% 34,6% 12,1% 11,3% 8,3% 2005 8,9 34,7 5,1 29,1 14,4 1,1% 35,3% 13,3% 14,5% 6,9% 2006 8,8 34,6 6,9 65,5 12,1 1,4% 35,8% 14,0% 11,2% 8,0% 2007 9,2 36,3 5,7 71,5 16,9 1,1% 39,3% 18,2% 14,2% ND 2008 10,0 38,8 4,7 78,1 14,4 0,8% 39,5% 14,7% 17,0% 5,1% 2009 8,7 33,7 3,8 72,5 14,0 0,7% 44,1% 17,1% 20,4% 6,7% 2011 9,4 37,0 4,3 80,3 19,1 0,8% 47,0% 15,7% 21,3% 6,7% 2012 9,0 35,8 5,9 73,2 22,3 1,1% 48,4% 18,9% 18,4% 6,8% 59 60 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte VI. Gràcia Districte IV. Gràcia Districte VI. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Gràcia, 2002-20111. 2011 543 968,4 1.022,3 3.145,5 80,2 638 972,8 528,0 1.481,1 87,0 2010 541 968,9 1.025,5 2.953,5 79,6 686 1.039,1 597,3 1.848,9 85,5 2009 588 1.031,5 1.109,9 3.848,2 79,3 695 1.039,2 595,4 2.024,4 85,7 2008 554 977,0 1.074,6 3.523,3 79,9 708 1.063,0 608,0 1.911,5 85,1 20022 620 1.168,7 1.259,9 4.875,7 77,0 776 1.213,6 745,0 2.380,9 83,5 20033 661 1.229,6 1.343,7 4.819,6 77,2 795 1.230,1 735,9 2.064,9 83,9 2004 573 1.051,8 1.157,4 3.549,8 78,9 672 1.029,0 620,6 1.488,1 85,7 2005 620 1.123,5 1.258,5 4.572,3 77,6 737 1.119,9 680,3 2.168,2 84,3 2006 616 1.102,1 1.223,8 4.644,3 77,8 650 977,0 576,3 1.591,1 86,1 2007 596 1.080,1 1.170,6 4.626,7 77,9 753 1.151,0 679,2 2.043,0 84,6 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte VI. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Gràcia, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 11,7 7,4 10,3 10,4 10,4 3,5 12,8 3,4 6,4 0,0 2,9 7,9 14,4 7,0 7,2 17,1 6,6 3,3 0,0 3,4 6,4 6,8 7,9 14,5 15,5 0,0 19,2 6,8 3,5 0,0 0,0 2,9 3,9 4,0 11,4 7,2 0,0 0,0 6,3 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 4,1 3,8 3,6 3,7 9,3 0,0 3,6 0,0 3,4 3,4 0,0 94,3 96,9 83,9 55,2 99,9 63,5 67,3 50,3 56,9 26,5 61,7 10,6 6,9 3,4 6,8 6,6 0,0 2,9 0,0 3,1 0,0 3,2 15,1 3,4 0,0 0,0 0,0 3,3 6,5 2,7 3,1 3,0 6,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,3 3,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 66,0 47,3 33,9 22,1 49,0 30,9 38,0 27,7 40,2 12,8 22,2 61 Districte IV. Gràcia Districte VI. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Gràcia, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 181,3 192,9 226,7 225,4 217,1 129,6 141,1 120,6 127,6 133,2 171,4 154,5 108,0 123,1 127,3 106,9 110,7 92,9 81,0 127,8 51,4 77,4 86,4 35,3 71,5 55,0 48,0 42,6 23,7 44,0 35,4 60,0 48,8 54,9 47,8 63,7 40,1 24,5 40,0 34,1 56,1 35,4 17,6 52,9 80,5 32,8 24,9 32,4 32,5 32,1 1.213,7 1.346,9 1.195,9 1.306,7 1.294,2 1.136,7 1.025,6 932,4 958,3 907,9 59,5 45,8 64,1 69,7 33,8 65,9 39,9 37,8 17,9 33,7 32,3 12,3 27,1 35,6 43,9 31,8 34,5 45,5 63,1 32,4 38,0 31,3 14,1 18,9 17,6 29,0 26,6 18,7 31,4 23,6 39,4 25,3 24,7 15,9 7,8 13,2 18,6 13,2 4,9 22,0 18,3 41,6 17,1 31,5 26,3 24,3 9,0 3,8 26,5 17,6 577,2 511,1 426,6 445,0 446,5 566,5 448,4 406,2 489,7 369,8 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte VI. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Gràcia, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.282,0 1.095,4 924,8 816,0 864,2 707,5 716,5 799,7 668,8 744,5 672,0 525,4 431,8 454,4 618,3 633,3 476,8 401,6 489,0 517,1 840,4 688,0 672,7 710,0 701,7 669,9 526,5 700,9 570,6 611,7 342,1 376,2 408,0 371,0 517,1 563,7 593,1 565,6 590,7 373,8 258,9 489,0 310,4 419,9 379,3 314,7 235,6 361,6 191,2 447,8 8.701,8 9.268,2 7.861,2 8.329,6 8.152,5 8.129,6 7.713,8 8.623,5 7.613,1 7.703,0 455,8 435,9 383,0 313,9 348,0 341,8 342,8 438,1 371,7 410,4 738,5 767,2 525,9 605,4 414,9 452,8 546,9 421,7 445,5 350,4 273,8 338,2 220,3 348,1 194,3 391,0 286,1 291,5 304,2 332,9 511,2 513,9 410,4 409,9 295,7 288,7 363,6 346,8 337,1 318,1 549,9 451,7 639,9 505,9 405,1 410,2 446,0 286,0 284,3 234,0 5.802,8 6.067,5 5.182,2 5.606,5 4.530,1 5.180,4 4.849,7 4.995,8 4.742,0 4.470,9 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Horta-Guinardó, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 14.103 15,9% 13.306 13,9% 40.951 46,2% 41.316 43,1% 23.175 26,2% 25.201 26,3% 6.853 7,7% 9.232 9,6% 3.528 4,0% 6.892 7,2% 88.610 100% 95.947 100% 16,2% 24,2% 33,9% 42,7% 359 5,2% 1.977 21,4% 230 7,9% 1.271 24,5% 60 9,7% 231 13,6% 23,7% 32,1% 31,6% 32,2% 17,1% 15,2% 18,9% 13,1% 8,1% 7,0% 0,6% 0,4% 3.756 2,0% 2001 9.534 12,1% 8.999 10,3% 35.927 45,4% 35.220 40,2% 19.510 24,7% 22.624 25,8% 8.871 11,2% 11.118 12,7% 5.228 6,6% 9.716 11,1% 79.070 100% 87.677 100% 25,4% 36,0% 37,1% 46,6% ND ND ND ND ND ND 14,3% 20,6% 29,3% 30,7% 20,6% 18,3% 23,3% 17,8% 12,1% 12,2% 0,4% 0,4% 7.548 4,5% 2011 10.585 13,2% 10.085 11,2% 33.978 42,4% 33.247 37,0% 19.981 24,9% 22.943 25,6% 7.957 9,9% 10.234 11,4% 7.672 9,6% 13.258 14,8% 80.173 100% 89.767 100% 29,0% 41,8% 49,1% 56,4% 815 10,2% 2.380 23,3% 791 13,1% 3.394 37,2% 319 19,5% 1.606 38,9% 11,4% 14,6% 22,6% 24,1% 22,9% 20,8% 25,7% 21,1% 17,3% 19,3% 0,1% 0,1% 28.484 16,8% 2012 10.431 13,2% 10.040 11,3% 32.982 41,6% 32.531 36,5% 20.164 25,4% 23.074 25,9% 7.974 10,1% 10.054 11,3% 7.758 9,8% 13.447 15,1% 79.309 100% 89.146 100% 29,6% 42,3% 49,3% 57,2% 839 10,5% 2.297 22,8% 782 12,9% 3.407 37,1% 347 20,3% 1.675 39,3% 8,8% 12,3% 21,3% 22,9% 24,0% 21,4% 27,6% 22,8% 18,2% 20,6% 0,1% 0,1% 28.636 17,0% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte VII. Horta-Guinardó 62 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Horta-Guinardó, 2003-2012. 2010 8,5 35,9 5,0 66,2 15,2 1,1% 39,7% 14,7% 23,8% 7,6% 20033 8,4 34,3 8,3 49,7 7,9 2,1% 26,5% 12,2% 9,9% 6,9% 2004 8,8 36,4 5,8 55,5 10,9 1,3% 29,0% 14,2% 7,8% 8,1% 2005 8,8 36,5 5,4 25,5 8,4 1,2% 27,4% 15,2% 10,1% 7,6% 2006 7,6 31,7 5,5 53,9 9,7 1,4% 32,9% 15,8% 9,5% 6,4% 2007 8,9 37,3 10,5 61,4 9,7 2,3% 31,6% 20,1% 8,2% ND 2008 9,1 38,0 10,7 58,4 12,2 2,3% 31,2% 11,7% 20,8% 6,4% 2009 8,5 35,9 7,7 57,0 15,1 1,7% 34,7% 14,1% 22,4% 7,6% 2011 7,9 33,8 7,7 57,7 15,5 1,9% 38,5% 14,3% 22,2% 8,3% 2012 8,1 34,9 6,3 58,2 15,4 1,5% 38,1% 22,9% 14,3% 8,7% 63 Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Horta-Guinardó, 2002-20111. 2011 800 997,8 1.006,5 3.996,4 79,8 886 987,0 579,8 1.735,7 86,1 2010 834 1.043,5 1.085,1 4.706,7 78,6 831 924,9 563,0 1.582,5 86,1 2009 826 1.015,2 1.111,6 3.541,1 79,5 954 1.057,8 666,7 2.080,4 84,9 2008 787 971,7 1.076,7 3.501,4 79,6 815 906,5 603,1 2.325,3 85,2 20022 832 1.052,0 1.295,5 4.788,5 77,2 825 932,1 709,6 2.972,9 83,9 20033 868 1.093,4 1.339,8 4.451,9 77,4 880 990,3 728,2 2.020,6 84,1 2004 811 1.018,2 1.211,8 5.275,7 77,4 792 887,9 648,1 1.799,4 84,7 2005 882 1.098,5 1.293,9 4.945,0 77,5 858 959,4 675,2 2.229,5 84,3 2006 787 979,7 1.107,1 4.155,9 79,0 787 876,4 582,0 1.822,6 85,9 2007 840 1.058,6 1.184,9 3.954,7 79,0 809 908,9 601,2 1.899,2 85,5 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte VII. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Horta-Guinardó, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte VII. Horta-Guinardó 64 Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 5,0 5,3 4,8 15,1 9,8 4,9 2,3 0,0 5,1 6,9 12,6 30,0 10,3 15,1 9,8 16,7 12,2 16,3 4,5 6,9 7,9 4,7 20,5 13,4 11,7 15,2 17,5 0,0 11,8 2,3 2,2 13,7 10,2 13,6 5,3 7,7 4,9 7,3 7,2 7,2 2,2 2,2 13,8 2,3 5,4 7,4 2,6 5,0 4,9 4,7 2,4 0,0 4,6 2,3 2,3 118,5 123,1 102,9 97,6 101,5 80,8 76,6 45,5 66,5 87,3 66,3 5,2 2,6 0,0 6,2 4,9 2,3 11,8 2,4 0,0 2,3 2,3 5,1 2,6 5,0 7,4 11,1 4,8 2,5 0,0 9,4 4,6 2,3 10,3 2,6 5,0 2,5 2,4 7,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,3 0,0 5,7 2,5 0,0 0,0 0,0 0,0 2,8 0,0 3,0 4,6 13,3 0,0 2,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,5 2,3 72,4 83,3 57,3 40,8 46,8 35,8 50,6 56,7 41,4 42,0 34,2 Districte VII. Horta-Guinardó Districte VII. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Horta-Guinardó, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 147,8 178,3 171,0 175,0 149,1 189,4 192,8 150,5 164,3 151,0 167,2 137,1 119,4 136,3 117,2 116,7 125,8 81,1 96,7 95,4 31,9 49,9 73,9 46,5 74,7 47,1 55,1 45,9 75,7 66,0 43,5 18,4 54,0 34,1 51,8 28,0 18,8 57,8 39,5 27,2 53,1 47,1 60,3 46,2 51,9 42,0 52,1 63,4 62,7 38,5 1.195,7 1.129,2 1.155,7 1.158,7 1.061,9 1.019,7 1.057,6 927,5 1.113,9 972,1 70,4 53,2 62,8 25,4 47,9 35,2 58,0 29,9 33,5 45,6 17,9 10,8 33,8 30,1 30,6 15,4 16,3 33,4 33,2 33,2 19,7 14,3 32,4 8,5 16,9 19,8 23,1 17,7 27,2 24,4 14,9 14,8 29,6 20,1 8,5 28,8 23,4 25,0 18,2 30,7 20,2 22,8 25,3 15,2 16,3 24,2 17,8 17,4 9,3 3,1 463,4 456,2 443,7 444,5 365,4 379,2 459,9 412,4 333,1 428,4 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte VII. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Horta-Guinardó, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 970,1 970,0 1.034,4 857,6 806,0 1.027,0 637,1 892,8 606,7 572,4 1.197,5 951,4 821,5 1126,4 622,4 672,7 566,0 684,7 508,1 415,6 846,3 678,0 863,6 771,1 624,0 603,2 525,6 629,5 524,2 485,5 340,0 471,6 406,4 446,6 524,8 348,9 417,6 362,6 525,1 394,5 563,1 495,4 425,2 570,1 303,8 516,2 220,5 328,6 304,6 401,7 9.101,5 10.003,2 8.415,4 9.377,2 7.721,6 8.879,6 7.572,0 8.644,9 7.414,2 7.218,3 668,7 548,5 393,6 404,5 440,5 404,5 321,7 353,7 417,6 402,8 506,0 704,8 501,1 653,5 489,8 429,9 457,1 521,1 462,0 378,0 229,8 340,1 234,0 299,8 288,0 376,0 252,2 374,8 368,1 399,4 573,0 545,6 627,9 605,1 389,9 390,0 332,5 453,1 377,1 308,8 572,9 425,6 450,1 480,3 456,4 351,5 336,3 340,2 203,3 182,9 5.753,3 6.111,3 5.273,7 5.549,0 4.921,0 5.016,5 4.636,6 5.794,5 4.886,4 4.765,9 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes 65 Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Nou Barris, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 14.711 16,0% 13.703 14,2% 42.034 45,7% 41.051 42,4% 24.553 26,7% 26.402 27,3% 7.595 8,2% 9.486 9,8% 3.170 3,4% 6.076 6,3% 92.063 100% 96.718 100% 16,2% 23,1% 29,4% 39,0% 435 5,7% 2.074 21,9% 253 9,5% 1.207 25,3% 43 8,5% 163 12,5% 29,7% 39,4% 34,8% 33,2% 17,1% 13,8% 14,3% 9,6% 3,7% 3,6% 0,4% 0,4% 2.985 1,6% 2001 9.155 11,8% 8.703 10,3% 34.987 45,0% 33.840 40,0% 18.656 24,0% 21.013 24,9% 9.593 12,3% 12.050 14,3% 5.342 6,9% 8.907 10,5% 77.733 100% 84.513 100% 27,8% 38,2% 35,8% 42,5% ND ND ND ND ND ND 18,7% 26,7% 34,6% 34,1% 22,3% 18,4% 18,3% 13,8% 5,7% 6,6% 0,4% 0,4% 7.188 4,4% 2011 10.916 13,6% 10.508 12,0% 34.642 43,1% 33.045 37,7% 19.109 23,8% 21.235 24,2% 7.818 9,7% 9.953 11,4% 7.873 9,8% 12.971 14,8% 80.358 100% 87.712 100% 29,2% 42,2% 50,2% 56,6% 781 10,0% 2.177 21,9% 865 13,8% 3.633 38,1% 357 22,3% 1.543 44,8% 14,3% 19,1% 30,5% 30,2% 25,5% 22,1% 20,8% 17,6% 8,8% 11,0% 0,1% 0,1% 35.076 20,9% 2012 10.936 13,8% 10.604 12,1% 33.623 42,3% 32.693 37,3% 19.244 24,2% 21.464 24,5% 7.649 9,6% 9.747 11,1% 8.031 10,1% 13.147 15,0% 79.483 100% 87.655 100% 29,7% 42,3% 51,2% 57,4% 777 10,2% 2.144 22,0% 884 13,9% 3.592 37,8% 380 22,8% 1.635 45,0% 11,9% 16,6% 29,3% 29,2% 26,8% 22,9% 22,3% 19,3% 9,5% 11,9% 0,0% 0,1% 35.568 21,3% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte VIII. Nou Barris 66 Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Nou Barris, 2003-2012. Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 2010 9,1 38,7 14,9 52,5 11,4 3,3% 28,8% 9,7% 37,2% 6,6% 20033 8,4 35,0 14,6 40,6 7,0 3,9% 20,9% 18,7% 6,5% 9,1% 2004 8,9 37,2 9,5 44,2 8,7 2,3% 22,0% 17,7% 8,3% 8,5% 2005 8,7 36,3 18,7 21,3 9,7 4,5% 23,5% 21,1% 8,8% 7,8% 2006 8,4 35,7 13,8 45,1 5,8 3,4% 22,8% 19,2% 10,0% 8,7% 2007 10,0 42,1 18,5 58,8 10,9 3,7% 27,0% 29,7% 9,6% ND 2008 9,9 41,5 19,4 52,1 9,8 4,1% 24,6% 10,9% 29,7% 7,2% 2009 8,8 37,2 16,2 47,7 12,6 3,8% 27,1% 10,3% 31,7% 7,4% 2011 8,8 37,9 17,7 50,6 11,1 4,0% 28,7% 10,7% 35,1% 8,3% 2012 8,8 37,6 13,2 53,0 12,0 3,0% 31,0% 35,6% 10,9% 8,6% 67 68 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Nou Barris, 2002-20111. 2011 847 1.054,0 1.066,4 4.127,7 79,2 786 896,1 576,8 1.907,7 85,9 2010 841 1.048,9 1.118,6 4.937,8 78,3 700 797,1 546,1 2.455,7 86,0 2009 854 1.044,0 1.152,8 4.202,3 78,6 791 895,7 629,2 2.221,7 85,2 2008 899 1.104,8 1.260,4 4.350,9 78,2 758 860,6 610,6 1.747,8 85,6 20022 879 1.114,4 1.352,5 5.737,6 76,4 725 844,0 702,3 1.973,1 84,3 20033 859 1.086,8 1.296,4 4.899,9 77,4 728 846,8 689,5 2.304,3 84,2 2004 868 1.095,8 1.283,0 5.759,7 76,8 736 855,5 686,9 2.789,5 83,8 2005 922 1.152,7 1.316,6 5.119,5 76,9 808 934,3 718,0 2.009,8 84,0 2006 788 976,4 1.104,8 4.843,6 78,6 709 811,5 608,1 2.426,3 85,0 2007 894 1.120,5 1.243,5 5.710,5 77,0 718 827,2 604,2 1.921,3 85,4 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte VIII. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Nou Barris, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 3,1 16,0 13,6 4,8 20,7 4,9 12,0 2,2 11,1 4,6 7,1 26,3 11,0 25,1 12,4 19,2 9,1 11,5 6,1 14,0 18,1 11,7 5,5 20,8 9,8 16,7 12,2 20,3 15,1 12,5 0,0 8,9 2,3 32,2 26,9 5,2 18,2 4,7 4,6 12,2 2,3 2,2 2,3 6,8 8,6 2,3 0,0 2,4 0,0 2,5 0,0 2,4 8,5 4,7 4,7 155,4 151,2 127,4 134,2 105,9 90,3 116,0 71,4 63,9 104,3 74,1 5,7 8,4 2,8 5,4 2,5 10,1 7,5 4,8 2,4 9,6 4,8 2,7 2,7 0,0 10,9 0,0 2,6 0,0 0,0 7,2 2,4 7,3 5,4 2,7 2,6 2,5 5,2 0,0 2,5 2,5 2,4 0,0 2,3 2,9 5,4 8,8 0,0 2,7 0,0 0,0 0,0 2,4 0,0 0,0 2,9 0,0 2,6 0,0 0,0 2,5 2,5 2,4 0,0 2,4 0,0 63,7 45,9 58,2 76,6 47,8 62,7 35,3 39,1 68,0 56,3 46,4 69 Districte VIII. Nou Barris Districte VIII. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Nou Barris, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 145,3 205,5 190,9 194,6 224,2 255,2 194,5 145,5 191,9 199,9 126,3 102,0 145,3 158,6 121,0 161,6 112,3 103,9 106,8 121,5 47,5 36,0 50,4 54,9 30,8 37,4 45,6 49,8 34,4 62,9 63,3 46,0 54,0 43,4 44,2 68,9 31,9 33,7 67,9 33,1 69,5 68,9 63,7 60,4 42,8 47,5 77,1 52,6 38,0 39,4 1.195,1 1.170,2 1.302,4 1.312,8 11.88,8 1.306,6 1.161,7 1.098,5 1.141,5 1.049,7 51,1 40,8 46,8 34,3 71,3 37,4 37,5 49,9 58,1 29,5 35,8 11,6 30,6 17,9 27,7 20,2 29,5 11,9 16,4 22,4 26,2 17,4 20,3 30,7 23,7 26,4 27,3 19,2 12,5 19,1 20,4 32,2 38,1 20,1 25,6 10,5 32,5 21,7 31,9 19,4 50,2 33,8 28,7 20,6 18,6 35,0 11,0 2,7 21,9 28,7 488,5 472,2 500,5 486,4 436,1 441,0 399,0 379,4 399,2 390,8 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte VIII. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Nou Barris, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.381,3 770,6 771,5 1057,0 732,1 862,2 1091,5 807,2 590,4 728,4 1.091,5 1.004,1 756,1 970,4 627,3 671,6 738,6 920,5 622,2 497,8 923,1 737,0 639,6 693,8 713,5 675,5 624,3 648,7 377,9 470,1 409,9 600,2 481,8 401,3 435,3 533,6 553,1 572,8 603,4 605,7 606,3 501,0 461,6 279,6 382,4 426,6 372,9 295,3 381,2 343,1 9.659,7 9.239,0 8.480,4 8.951,7 7.145,0 8.079,7 9.152,7 8.413,4 7.605,0 7.547,6 659,8 535,4 605,7 604,6 402,4 213,4 362,6 391,5 314,4 357,0 705,2 520,8 692,1 551,3 415,2 459,1 510,6 487,6 350,9 386,5 293,9 348,4 218,6 232,1 235,2 319,8 252,3 344,4 306,2 331,9 711,6 633,9 547,2 491,8 331,8 372,4 376,2 353,5 355,5 318,6 368,6 478,1 325,5 430,4 403,8 433,7 432,0 261,5 264,8 305,4 5.718,1 5.567,7 5.296,4 5.890,1 4.768,7 4.824,8 5.089,9 5.351,9 4.340,5 4.789,2 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sant Andreu, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 12.401 17,7% 11.764 15,7% 32.623 46,7% 32.908 43,8% 16.893 24,2% 18.103 24,1% 5.351 7,7% 7.115 9,5% 2.654 3,8% 5.186 6,9% 69.922 100% 75.076 100% 16,2% 24,1% 33,1% 42,2% 323 6,0% 1.510 21,2% 220 10,0% 1.073 26,6% 55 12,0% 154 13,4% 21,5% 30,6% 32,6% 34,4% 18,2% 16,0% 19,8% 12,5% 7,2% 6,1% 0,7% 0,4% 2.580 1,8% 2001 8.156 12,6% 7.797 10,9% 29.370 45,5% 29.601 41,4% 16.495 25,5% 18.105 25,3% 6.445 10,0% 8.351 11,7% 4.107 6,4% 7.597 10,6% 64.573 100% 71.451 100% 23,0% 33,4% 38,9% 47,7% ND ND ND ND ND ND 12,1% 18,2% 30,7% 33,4% 22,1% 19,6% 24,5% 17,8% 10,4% 10,7% 0,2% 0,3% 6.015 4,4% 2011 9.717 13,8% 9.374 12,2% 30.744 43,6% 29.772 38,6% 18.290 25,9% 20.519 26,6% 6.169 8,8% 7.515 9,7% 5.603 7,9% 9.946 12,9% 70.523 100% 77.126 100% 24,0% 34,7% 47,6% 57,0% 649 10,5% 1.605 21,4% 583 13,3% 2.688 38,8% 245 20,2% 1.315 43,6% 10,0% 13,0% 24,2% 25,8% 23,5% 21,6% 26,9% 21,5% 15,4% 18,2% 0,1% 0,1% 25.641 17,4% 2012 9.850 14,0% 9.287 12,1% 29.990 42,7% 29.310 38,2% 18.370 26,2% 20.616 26,8% 6.286 9,0% 7.516 9,8% 5.658 8,1% 10.068 13,1% 70.154 100% 76.797 100% 24,7% 35,2% 47,4% 57,3% 660 10,5% 1.586 21,1% 595 13,6% 2.623 38,0% 274 21,4% 1.402 44,3% 7,3% 10,3% 23,0% 24,8% 24,6% 22,1% 28,6% 23,1% 16,5% 19,6% 0,0% 0,0% 25.815 17,6% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte IX. Sant Andreu 70 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Sant Andreu, 2003-2012. 2010 9,8 40,8 6,8 67,4 14,8 1,4% 35,4% 12,3% 23,2% 8,4% 20033 8,6 33,8 6,7 52,3 8,2 1,8% 26,7% 13,6% 8,1% 9,1% 2004 9,3 36,9 6,2 54,7 8,5 1,5% 26,3% 14,7% 7,5% 8,1% 2005 8,7 34,5 6,2 23,9 9,1 1,5% 26,8% 15,3% 9,0% 7,3% 2006 9,4 37,7 9,0 54,8 9,8 2,0% 27,0% 16,0% 7,9% 8,8% 2007 10,0 40,8 11,0 68,5 9,6 2,3% 31,1% 22,5% 9,6% ND 2008 9,7 39,5 8,3 68,3 10,3 1,8% 32,8% 10,8% 21,6% 7,9% 2009 9,5 39,4 5,8 64,2 12,8 1,2% 32,9% 11,4% 23,6% 8,3% 2011 9,4 39,5 7,1 68,3 15,6 1,5% 38,1% 11,8% 21,7% 8,7% 2012 8,5 36,2 6,5 63,5 17,9 1,5% 41,3% 23,6% 10,8% 8,7% 71 72 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Sant Andreu, 2002-20111. 2011 599 849,4 975,7 3.511,2 80,4 597 774,1 514,7 1.776,2 86,7 2010 618 887,1 1.050,5 3.211,8 80,1 556 725,2 522,4 1.926,8 86,9 2009 681 963,1 1.193,3 4.248,2 78,3 675 880,1 637,9 1.809,7 84,9 2008 614 875,4 1.089,8 4.085,6 79,4 619 810,4 592,2 1.584,9 85,8 20022 636 967,7 1.269,4 4.841,4 77,8 648 892,3 737,4 2.754,6 83,5 20033 664 998,1 1.268,7 5.149,1 77,4 653 890,5 717,2 1.833,3 84,3 2004 637 945,6 1.200,9 4.168,6 78,5 541 730,5 584,9 1.194,1 86,3 2005 715 1.042,4 1.305,5 5.251,0 76,8 655 872,8 691,0 1.682,9 84,6 2006 648 937,0 1.190,6 3.856,9 78,7 572 755,3 567,9 1.886,1 86,3 2007 631 919,9 1.173,1 3.773,6 79,0 625 831,5 606,6 1.560,1 85,6 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte IX. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sant Andreu, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 20013 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 19,5 9,2 14,8 11,7 13,4 2,5 2,8 2,8 14,8 8,6 7,3 16,2 16,5 3,0 5,6 19,9 5,7 5,6 4,5 10,6 7,8 14,9 21,2 16,9 26,7 9,5 5,5 5,7 12,3 0,0 2,4 7,5 4,8 9,3 6,3 0,0 6,2 5,9 2,9 0,0 5,6 2,4 2,5 2,4 3,2 9,8 9,4 5,7 8,9 2,9 0,0 0,0 2,7 5,2 2,7 145,3 110,8 116,2 75,5 108,3 73,9 65,4 63,6 65,4 57,5 66,2 0,0 12,3 3,1 2,9 4,3 0,0 5,7 5,4 0,0 8,0 5,3 15,7 2,9 0,0 0,0 2,9 2,9 2,9 0,0 8,1 2,7 5,0 6,0 10,7 0,0 0,0 2,9 2,9 0,0 0,0 0,0 2,7 2,6 2,9 0,0 0,0 0,0 0,0 2,8 5,7 0,0 0,0 0,0 0,0 2,9 2,8 8,3 0,0 0,0 2,8 0,0 0,0 0,0 0,0 2,6 56,7 71,0 35,3 13,0 27,2 46,0 28,4 13,5 38,3 47,1 33,8 73 Districte IX. Sant Andreu Districte IX. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sant Andreu, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 172,5 171,2 141,2 173,1 228,0 182,0 182,7 186,7 126,6 179,7 134,7 187,9 104,5 129,9 126,2 114,4 101,1 148,4 76,1 71,5 47,3 59,6 38,3 63,3 70,5 109,5 9,3 42,6 41,5 29,9 29,0 39,6 23,9 35,9 35,3 38,3 35,0 31,3 40,1 46,0 56,2 24,0 25,2 64,0 46,5 30,2 35,2 63,3 32,2 46,2 1.215,3 1.296,1 1.093,1 1.247,3 1.123,5 1.094,4 1.099,6 1.187,4 843,8 876,3 34,4 54,2 27,5 52,7 34,7 36,7 60,4 55,8 54,3 39,5 38,7 23,1 18,7 15,0 29,5 22,1 20,8 17,8 20,2 14,4 47,9 35,0 18,5 18,1 25,9 33,2 17,2 22,9 26,6 23,6 29,7 36,1 15,7 22,0 3,7 14,8 17,5 30,0 19,6 3,5 15,8 26,8 3,4 53,1 20,5 26,4 10,9 16,9 50,0 3,2 494,5 455,9 409,4 529,7 371,1 450,7 458,1 479,6 448,8 329,2 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte IX. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Sant Andreu, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 20023 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 882,8 1.174,1 875,8 679,7 628,0 813,6 818,6 774,0 900,6 590,4 797,1 469,4 846,3 792,9 732,6 718,2 445,6 829,8 718,8 548,6 805,6 662,9 792,8 856,7 843,4 744,9 527,6 555,2 603,2 526,4 451,3 593,1 585,2 597,1 394,0 438,3 513,1 432,3 541,1 427,9 422,0 579,8 321,6 411,3 626,5 433,4 359,8 247,7 284,1 218,7 8.846,5 8.466,6 8.720,9 9.073,0 8.488,4 8.467,3 7.495,3 8.492,3 8.322,4 7.266,3 426,6 572,8 346,2 496,9 353,8 372,3 298,1 324,0 292,0 310,6 750,1 615,7 600,7 662,2 408,8 470,1 374,5 388,3 368,0 285,4 293,1 237,7 170,7 216,0 240,9 362,2 320,9 306,2 319,1 369,7 582,4 496,3 447,4 515,6 386,4 360,2 447,5 438,0 201,2 315,7 514,4 430,0 381,4 404,7 322,9 383,5 323,4 309,9 267,4 174,8 5.962,6 6.066,9 4.877,0 5.512,9 4.689,5 4.878,5 4.722,3 5.155,4 3.920,6 4.375,6 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes Districte X. Sant Martí Districte X. Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Sant Martí, 1991-2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 1991 17.224 16,7% 16.325 14,7% 47.395 46,0% 46.882 42,2% 25.530 24,8% 27.986 25,2% 8.759 8,5% 11.611 10,4% 4.163 4,0% 8.377 7,5% 103.071 100% 111.181 100% 17,7% 26,7% 32,2% 41,9% 541 6,2% 2.568 22,1% 330 9,3% 1.903 29,1% 58 9,7% 310 16,9% 25,1% 35,3% 31,8% 32,1% 18,7% 15,4% 17,8% 11,5% 6,0% 4,9% 0,6% 0,8% 3.673 1,7% 2001 13.057 13,1% 12.244 11,3% 45.269 45,6% 44.981 41,4% 24.197 24,4% 26.238 24,1% 10.289 10,4% 13.384 12,3% 6.497 6,5% 11.824 10,9% 99.309 100% 108.671 100% 24,2% 35,4% 38,6% 46,9% ND ND ND ND ND ND 13,4% 20,2% 30,4% 32,4% 22,0% 19,4% 23,2% 17,0% 10,7% 10,7% 0,3% 0,3% 10.237 5,0% 2011 15.732 14,0% 14.837 12,4% 49.527 44,1% 46.873 39,1% 28.612 25,5% 31.118 25,9% 9.359 8,3% 11.479 9,6% 9.021 8,0% 15.632 13,0% 112.251 100% 119.939 100% 23,5% 34,8% 49,1% 57,7% 1.040 11,1% 2.578 22,5% 930 13,1% 4.114 37,4% 457 23,7% 2.020 43,5% 10,1% 13,7% 23,5% 24,3% 22,3% 20,7% 24,9% 20,5% 19,1% 20,8% 0,1% 0,1% 45.075 19,4% 2012 15.889 14,1% 15.040 12,5% 49.220 43,6% 46.783 38,8% 29.125 25,8% 31.566 26,2% 9.445 8,4% 11.509 9,5% 9.165 8,1% 15.712 13,0% 112.844 100% 120.610 100% 23,8% 34,7% 49,2% 57,7% 1.090 11,5% 2.543 22,1% 953 13,4% 4.029 36,9% 476 23,1% 2.108 44,0% 7,4% 11,1% 22,2% 23,1% 23,4% 21,3% 26,4% 22,1% 20,4% 22,4% 0,1% 0,0% 46.819 20,1% Font: Cens de població de l’any 1991 i 2001, i lectura del padró continu dels anys 2011 i 2012. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte X. Sant Martí 74 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Salut. Notes: 1Per als denominadors s’ha utilitzat una estimació del cens de l’any 2001 per a l’any 2003, i les lectures del padró continu dels anys 2004 a 2012 per a aquests anys. 2Sobre el total de naixements de parts simples. 3Les dades a partir del 2003 provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en comptes de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) com en els anys anteriors. ND: No disponible. Taxa de natalitat per 1.000 habitants Taxa de fecunditat (per 1.000 dones)1 Dones de 15 a 49 anys Dones de 15 a 19 anys Dones de 35 a 39 anys Dones de 40 a 44 anys Naixements de dones < 20 anys Naixements de dones > 34 anys Naixements amb tots dos pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb un dels pares de fora de l’Estat espanyol Naixements amb baix pes en néixer (<2.500 g) 2 Districte X. Sant Martí Districte X. Taula II. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. Sant Martí, 2003-2012. 2010 9,3 38,4 8,0 66,8 14,3 1,6% 37,6% 15,0% 26,6% 6,3% 20033 9,2 36,6 7,9 55,5 10,5 1,9% 29,4% 11,9% 9,7% 7,4% 2004 10,1 40,2 9,1 61,3 10,6 2,0% 29,3% 13,5% 8,6% 8,0% 2005 9,8 39,1 7,9 30,6 10,9 1,7% 31,1% 16,5% 9,6% 7,4% 2006 10,3 41,3 10,4 66,2 13,6 2,1% 32,6% 16,5% 10,8% 8,1% 2007 10,0 40,5 6,7 65,1 11,9 1,3% 32,1% 22,3% 11,7% ND 2008 10,2 41,6 12,1 75,0 11,6 2,3% 35,3% 12,8% 22,5% 7,3% 2009 9,2 37,3 7,5 68,4 12,0 1,6% 36,9% 13,6% 26,6% 5,9% 2011 9,4 39,2 6,2 68,4 14,9 1,2% 38,7% 14,4% 27,2% 6,5% 2012 9,1 37,9 7,3 72,5 17,1 1,5% 44,1% 26,7% 14,9% 7,8% 75 76 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Districte X. Sant Martí Districte X. Sant Martí Districte X. Taula III. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe. Sant Martí, 2002-20111. 2011 947 843,6 986,6 3.191,4 80,4 976 813,7 553,9 1.542,8 86,4 2010 971 870,1 1034,9 3527,9 79,9 993 829,6 599,4 1963,3 85,6 2009 1.067 957,5 1.168,7 3.963,0 78,8 1.005 847,0 622,2 1.833,5 85,3 2008 965 872,3 1.076,2 3.713,8 79,7 1.010 857,0 640,4 1.876,9 85,3 2002 1.050 1.033,4 1.327,8 5.480,2 76,8 1.001 901,5 733,7 2.527,2 83,8 20033 1.125 1.089,4 1.388,4 5.288,5 76,6 971 863,2 686,4 1.843,7 84,6 2004 1.028 978,8 1.244,5 4.733,9 77,6 947 830,5 659,8 1.840,9 84,8 2005 1.074 1.000,0 1.280,3 4.903,0 77,2 1.032 893,3 703,2 2.055,5 84,4 2006 954 875,0 1.093,0 4.336,6 79,0 908 776,3 588,5 1.515,5 86,2 2007 1.014 936,2 1.170,8 4.151,3 78,6 990 852,4 632,9 2.082,2 85,2 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 2 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 3 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 4 La població de referència per estandardit- zar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 5 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada4 x 100.000 hab. Taxa APVP5 estandarditzada Esperança vida en néixer Districte X. Taula IV. Evolució de la mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. Sant Martí, 2001-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. Homes Suïcidi Sobredosis Accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malalatia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes 2001 2002 20033 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 8,0 16,4 5,7 15,0 1,7 8,5 3,3 6,8 9,4 12,7 9,9 8,1 6,6 10,2 13,6 6,8 8,3 5,3 3,2 11,2 3,3 5,3 15,8 13,2 5,6 1,8 4,5 3,7 3,3 6,2 8,3 0,0 1,6 10,1 17,4 5,6 0,0 5,2 5,1 0,0 0,0 3,2 0,0 3,1 0,0 3,9 5,5 5,4 10,7 1,7 1,7 0,0 1,6 3,1 1,6 119,3 123,2 117,7 88,5 88,1 79,1 60,0 62,6 67,6 50,3 50,5 5,9 11,1 3,6 3,7 5,2 0,0 3,4 5,0 0,0 8,3 1,6 0,0 0,0 4,0 3,6 6,5 3,8 1,8 8,8 3,4 0,0 0,0 7,8 3,7 1,8 3,5 3,4 0,0 0,0 0,0 2,1 1,6 1,6 0,0 1,9 0,0 1,7 0,0 0,0 5,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,0 1,8 0,0 1,8 0,0 1,7 0,0 3,3 3,3 1,6 1,6 70,5 62,2 42,3 38,9 48,9 27,5 49,4 39,2 24,6 35,7 30,3 77 Districte X. Sant Martí Districte X. Taula V. Evolució de la mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. Sant Martí, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 227,3 252,4 182,9 203,1 176,4 219,8 185,9 217,7 153,2 139,6 127,4 150,1 156,9 119,9 106,3 136,3 86,1 65,0 108,5 79,0 52,2 55,8 37,3 56,6 31,1 30,7 39,2 48,8 51,7 61,9 50,0 32,5 29,1 35,8 63,6 35,4 19,2 41,5 31,3 22,8 57,2 75,7 45,0 51,0 59,9 45,9 30,6 37,5 30,6 28,8 1.282,8 1.336,0 1.226,8 1.211,1 1.084,8 1.096,6 990,5 1.083,4 988,3 940,9 50,3 38,3 67,9 57,5 39,9 37,0 56,4 37,6 55,7 38,7 25,3 12,3 19,3 38,4 9,5 23,8 35,1 28,5 40,1 34,6 16,6 31,0 21,9 32,9 19,9 15,7 34,6 30,7 19,8 20,5 33,5 28,8 11,7 11,8 9,2 18,0 29,6 36,7 17,0 26,2 32,8 28,8 11,9 29,2 21,0 21,1 19,2 24,0 15,7 13,8 509,0 457,6 467,5 517,2 393,1 413,1 487,0 435,8 451,4 390,2 Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Districte X. Taula VI. Evolució de la mortalitat en la població de més de 74 anys. Taxes estandarditzades1 per edat per 100.000 habitants de més de 74 anys. Sant Martí, 2002-20112. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 Les estimacions dels indicadors d’evolució poden presentar petites variacions respecte d’informes anteriors. 3 Les causes de mort són codificades amb la 10a revisió de la classificació internacional de malalties. 4 A partir de l’any 2003 les dades provenen del Departament de Salut. 2002 20034 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.127,0 1.132,9 770,6 693,8 639,6 781,3 707,8 690,2 565,9 528,3 840,1 1.089,8 658,3 699,2 703,3 771,5 639,4 792,0 522,2 569,5 744,5 782,6 726,8 821,7 562,2 610,5 407,8 655,2 336,9 398,9 599,2 579,9 496,2 519,8 504,5 533,4 630,1 484,2 541,4 517,3 584,3 417,2 418,4 384,5 350,3 324,4 338,7 403,4 428,4 290,4 9.132,4 9.643,7 8.563,4 9.023,0 7.471,0 8.404,7 7.799,9 8.661,5 7.540,5 7.199,6 568,3 494,2 385,5 373,4 391,6 267,7 373,9 262,2 351,2 254,1 603,1 671,0 563,0 655,9 394,9 559,3 458,4 412,3 342,4 348,0 270,1 337,2 249,2 236,0 406,1 300,8 352,9 292,2 384,4 355,9 634,2 363,2 473,6 487,6 362,6 345,8 351,2 352,2 335,0 327,9 448,5 534,8 425,1 444,6 237,2 307,4 332,4 206,5 236,5 278,8 5.930,6 5.687,8 5.349,1 5.613,3 4.924,8 5.248,2 5.070,3 5.213,1 4.854,3 46.14,2 Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis i MPOC Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes 79 Àrees Integrals de Salut Presentació Resum executiu Resumen ejecutivo Executive Summary Indicadors per districtes: Metodologia La salut en xifres Els determinants socioeconòmics La salut Indicadors districtes Districte I. Ciutat Vella Districte II. Eixample Districte III. Sants-Monjuïc Districte IV. Les Corts Districte V. Sarrià-Sant Gervasi Districte VI. Gràcia Districte VII. Horta-Guinardó Districte VIII. Nou Barris Districte IX. Sant Andreu Districte X. Sant Martí Àrees Integrals de Salut Els determinants socioeconòmics La salut La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Els determinants socioeconòmics Taula I. Evolució de la població i indicadors sociodemogràfics. Àrees Integrals de Salut (AIS) i Barcelona, 2012. Població 0-14 anys Homes Dones 15-44 anys Homes Dones 45-64 anys Homes Dones 65-74 anys Homes Dones 75 anys o més Homes Dones Total Homes Dones Índex de dependència senil1 Homes Dones Índex de sobreenvelliment2 Homes Dones Gent gran que viu sola 65-74 anys Homes Dones 75-84 anys Homes Dones 85 anys o més Homes Dones Nivell d’instrucció3 Sense estudis Homes Dones Estudis primaris Homes Dones Estudis secundaris Homes Dones Batxillerat i FPII Homes Dones Universitaris Homes Dones No consta Homes Dones Població nascuda a l’estranger 23.442 12,5% 22.092 10,2% 81.929 43,7% 83.876 38,6% 48.205 25,7% 57.020 26,2% 16.625 8,9% 21.450 9,9% 17.103 9,1% 33.143 15,2% 187.304 100% 217.581 100% 25,9% 38,7% 50,7% 60,7% 2.154 13,0% 5.429 25,3% 1.777 14,2% 8.174 38,5% 1.025 22,5% 5.117 42,9% 5,1% 7,3% 15,6% 19,0% 19,8% 18,9% 30,0% 24,2% 29,5% 30,6% 0,0% 0,0% 84.384 20,8% 32.653 13,4% 30.758 11,2% 105.158 43,2% 105.217 38,2% 62.147 25,6% 72.564 26,4% 21.493 8,8% 27.353 9,9% 21.789 9,0% 39.360 14,3% 243.240 100% 275.252 100% 25,9% 37,5% 50,3% 59,0% 2.840 13,2% 6.591 24,1% 2.403 14,8% 9.519 37,2% 1.136 20,3% 6.095 44,2% 5,1% 7,0% 16,1% 18,3% 17,6% 17,6% 28,0% 25,0% 33,2% 32,0% 0,1% 0,1% 111.078 21,4% 19.428 13,0% 18.240 12,3% 72.458 48,6% 62.941 42,5% 36.002 24,2% 35.945 24,3% 10.698 7,2% 12.663 8,5% 10.468 7,0% 18.437 12,4% 149.054 100% 148.226 100% 19,5% 31,5% 49,5% 59,3% 1.588 14,8% 2.913 23,0% 4.760 37,8% 1.313 16,1% 563 24,4% 2.686 45,9% 7,5% 11,2% 26,3% 24,1% 22,1% 20,0% 23,3% 20,8% 20,8% 23,9% 0,1% 0,0% 89.017 29,9% 26.968 14,2% 26.103 12,5% 79.896 42,1% 77.849 37,2% 47.195 24,9% 52.997 25,4% 18.204 9,6% 22.766 10,9% 17.438 9,2% 29.367 14,1% 189.701 100% 209.082 100% 28,0% 39,8% 48,9% 56,3% 1.904 10,5% 5.003 22,0% 1.856 13,5% 7.590 37,0% 809 21,7% 3.718 42,0% 9,8% 13,5% 24,7% 25,0% 24,4% 21,5% 25,1% 21,6% 16,1% 18,4% 0,1% 0,1% 72.770 18,3% Font: Padró municipal d’habitants de l’any 2010. Ajuntament de Barcelona. Notes: ND: No disponible. 1 L’índex de dependència senil indica la proporció que representen els pensionistes sobre el total de persones en edat de treballar. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 65 anys i més/ persones entre 15 i 64 anys) x 100. 2 L’índex de sobreenvelliment indica la proporció de persones de 75 anys i més sobre el col·lectiu de 65 anys i més. Es calcula amb la fórmula següent: (persones de 75 anys i més/ persones de 65 anys i més) x 100 habitants. 3 Nivell d’instrucció en persones de 16 anys i més. AIS Dreta AIS Esquerra AIS Litoral Mar AIS Nord La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 Àrees Integrals de Salut. Els determinants socioeconòmics 80 Àrees Integrals de Salut. Els determinants socioeconòmics Taula II. Indicadors de serveis sanitaris. AIS i Barcelona, 2012. AIS Dreta AIS Esquerra AIS Litoral Mar AIS NordAtenció Primària de Salut Visites per habitant i any 4,7 4,4 5,9 5,8 Cobertura vacunació antigripal Dones de 60 anys o més 49,8% 46,8% 51,0% 49,6% Homes de 60 anys o més 49,5% 47,3% 50,2% 48,5% Total 60 anys o més 49,7% 47,0% 50,6% 49,2% Cobertura del programa d’atenció 6,9% 5,7% 5,7% 5,6% domiciliària en la població de 65 anys o més Atenció a les urgències Urgències hospitalàries Nombre d’urgències ateses 186.118 135.869 120.226 187.706 Atenció especialitzada hospitalària Taxa d’hospitalització a la XHUP 84,7 77,4 93,6 106,0 per 1.000 hab./any dels residents a BCN Residents a BCN que s’atenen a hospitals 5,7% 9,6% 6,1% 4,8% de la XHUP de fora de la ciutat Font: Consorci Sanitari de Barcelona.(CSB), CatSalut. 81 Taula III. Incidència de tuberculosi segons país de naixement i sexe. Taxes estandarditzades per edat. AIS i Barcelona, 2012. AIS Dreta AIS Esquerra AIS Litoral Mar AIS Nord Font: Registre de tuberculosi, Agència de Salut Pública de Barcelona. Homes Tuberculosi autòctons Tuberculosi immigrants Tuberculosi total Dones Tuberculosi autòctons Tuberculosi immigrants Tuberculosi total 15,2 41,6 19,7 10,8 21,9 15,3 12,4 42,1 20,6 8,1 16,7 10,1 21,1 103,1 51,9 12,8 84,9 25,0 16,6 39,7 20,3 10,3 26,4 15,8 Taula IV. Incidència de VIH segon país de naixement i sexe. AIS i Barcelona, 2012. Font: Registre de VIH, Agència de Salut Pública de Barcelona Nota: Taxes estandarditzades per edat. En sis casos no es disposava de l’ABS de residència. Homes VIH autòctons VIH immigrants VIH total Dones VIH autòctons VIH immigrants VIH total AIS Dreta n 35 29 64 1 2 3 Taxa 36,6 77,3 31,2 0,7 1,9 1,2 AIS Litoral Mar n 39 48 87 1 7 8 Taxa 63,3 94,9 52,5 0,9 14,0 6,1 AIS Esquerra n 68 60 128 5 4 9 Taxa 59,7 108,1 51,7 2,8 4,5 3,5 AIS Nord n 23 16 39 6 6 Taxa 24,4 54,3 21,4 – 8,0 2,8 82 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut Àrees Integrals de Salut. La salut Taula VI. La mortalitat en la població de 15 a 44 anys. Taxes estandarditzades per edat1 per 100.000 habitants de 15 a 44 anys. AIS i Barcelona, 2011. AIS Dreta AIS Esquerra AIS Litoral Mar AIS Nord Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per a estandarditzar les taxes ha sigut la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 2011. Homes Suïcidi Sobredosis Lesions per accidents de trànsit Sida Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Dones Càncer de mama Suïcidi Sida Malaltia cerebrovascular Càncer de pulmó Totes les causes Taula V. La mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida. AIS i Barcelona, 2011. Homes Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada1 x 100.000 hab. Taxa APVP2 estandarditzada Esperança vida en néixer Dones Defuncions Taxa bruta x 100.000 hab. Taxa estandarditzada1 x 100.000 hab. Taxa APVP2 estandarditzada Esperança vida en néixer 1.837 977,6 1.224,4 3.251,5 80,5 2.242 1.030,3 730,5 1.671,5 86,5 2.250 925,6 1.195,0 2.999,6 80,9 2.590 941,2 717,1 1.699,4 86,4 1.221 825,2 1.343,7 3.899,0 79,1 1214 824,2 758,8 1.970,8 85,9 1.852 967,2 1.278,2 4.084,0 79,7 1821 868,0 737,7 1.878,5 86,2 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2 APVP: anys potencials de vida perduts entre l’1 i els 70 anys. AIS Dreta AIS Esquerra AIS Litoral Mar AIS Nord 6,0 7,3 7,4 3,7 2,3 59,3 3,6 4,7 2,4 0,0 1,2 31,1 9,4 3,9 1,9 1,9 1,9 47,7 2,9 2,9 1,9 2,9 0,0 33,3 11,1 6,9 2,7 2,7 1,4 68,6 0,0 3,1 0,0 1,6 3,2 41,4 11,0 13,3 4,9 3,5 3,6 80,9 4,9 6,1 2,4 2,4 1,2 43,2 83 Àrees Integrals de Salut. La salut Taula VII. La mortalitat en la població de 45 a 74 anys. Taxes estandarditzades per edat1 per 100.000 habitants de 45 a 74 anys. AIS i Barcelona, 2011. AIS Dreta AIS Esquerra AIS Litoral Mar AIS Nord Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. Homes Càncer de pulmó Malaltia isquèmica del cor Càncer de còlon Cirrosi Malaltia cerebrovascular Totes les causes Dones Càncer de mama Càncer de pulmó Càncer de còlon Malaltia cerebrovascular Malaltia isquèmica del cor Totes les causes Taula VIII. La mortalitat en la població de 75 anys i més. Taxes estandarditzades per edat1 per 100.000 habitants de 75 anys i més. AIS i Barcelona, 2011. 639,8 505,6 441,2 537,8 357,2 7.896,8 451,5 384,9 428,9 329,7 249,2 5.053,0 808,0 486,2 431,8 477,8 386,5 7.667,5 442,8 398,0 358,9 341,3 278,7 4.899,7 612,8 666,8 491,7 507,1 494,9 8.330,6 325,4 339,3 408,4 362,5 323,9 5.193,2 750,9 530,7 509,8 583,3 438,1 8.042,7 420,2 441,4 410,7 345,0 323,2 5.178,2 AIS Dreta AIS Esquerra AIS Litoral Mar AIS Nord Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i de dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 2MPOC: Malatia pulmonar obstructiva crònica. Homes Malaltia isquèmica del cor Bronquitis, asma i MPOC2 Càncer de pulmó Malaltia cerebrovascular Demència senil Totes les causes Dones Demència senil Malaltia cerebrovascular Malaltia d’Alzheimer Malaltia isquèmica del cor Insuficiència cardíaca Totes les causes 141,5 88,3 46,0 33,0 35,7 829,6 49,5 34,0 18,9 27,6 7,5 389,0 144,6 69,1 35,8 25,8 29,6 837,1 35,0 38,9 18,0 11,0 16,9 393,3 151,2 86,4 51,0 45,7 26,7 1.009,8 57,0 38,7 18,9 20,7 16,7 405,2 160,1 88,7 49,7 31,8 29,9 906,7 44,8 24,9 23,1 11,4 11,8 344,1 84 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut Àrees Integrals de Salut. La salut Taula IX. Mortalitat infantil i perinatal. AIS i Barcelona, 2011. Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Mortalitat infantil Defuncions infantils a 0 anys Taxa mortalitat infantil x 1.000 nascuts vius Mortalitat perinatal Defuncions perinatals (= >500 g) Taxa mortalitat perinatal x 1.000 (= >500 g) AIS Dreta AIS Esquerra AIS Litoral Mar AIS Nord 8 2,3 20 5,5 11 2,5 18 4,1 8 2,9 13 4,6 8 2,2 13 3,6 85 Àrees Integrals de Salut. La salut Font: Registre de naixements i registre de defectes congènits de Barcelona (REDCB), Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’IVE, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. 9,0 2.264 36,2 544 7,4 3.208 43,6 13,9% 15,1% 36,8% 7,7% 6,4% 2,0% 6,7% 40 7,6 39 7,4 79 15,1 47,6% 15,6% 50,0% 5,0% 5,0% 0,0% 5,0% 210 28,4 105 14,2 315 42,5 44,3% 16,2% 67,5% 6,2% 5,2% 0,5% 4,8% 8,4 4.347 34,8 1.105 8,9 5.452 43,7 20,3% 15,4% 25,3% 6,9% 5,5% 1,8% 6,2% 52 4,9 85 8,1 137 13,0 62,0% 13,2% 60,5% 7,7% 5,8% 5,8% 11,5% 195 15,0 234 18,0 429 32,9 54,5% 14,3% 67,4% 6,1% 5,1% 1,5% 5,1% 8,3 3.364 34,0 779 7,9 4.143 41,8 22,6% 16,6% 24,6% 6,8% 7,0% 1,4% 5,5% 43 6,0 61 8,5 104 14,5 60,4% 10,7% 71,4% 9,3% 4,6% 4,6% 7,0% 132 13,7 145 15,1 277 28,9 40,8% 11,0% 72,4% 6,1% 4,5% 2,3% 9,1% 8,6 3.447 37,2 640 6,9 4.087 44,1 15,7% 12,0% 26,7% 7,8% 7,4% 2,4% 7,8% 66 8,2 58 7,2 124 15,5 46,8% 13,2% 56,6% 10,6% 12,1% 4,5% 13,6% 258 27,5 119 12,7 377 40,2 31,6% 13,7% 52,9% 6,2% 5,0% 3,9% 8,5% Taxa de natalitat per 1.000 habitants Fecunditat 15-49 anys Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 3) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Fecunditat 15-19 anys Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 3) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Fecunditat 20-24 anys Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 3) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) AIS Litoral Mar AIS Esquerra AIS Dreta AIS Nord Taula X. Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. AIS i Barcelona, 2012. Taula X. (continuació) > 86 La salut en xifres a Barcelona. Districtes i Àrees Integrals de Salut 2012 La salut Àrees Integrals de Salut. La salut Font: Registre de naixements i registre de defectes congènits de Barcelona (REDCB), Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’IVE, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. 424 37,3 140 12,3 564 49,6 24,5% 9,7% 57,5% 7,5% 3,5% 3,5% 8,0% 905 65,5 136 9,8 1.041 75,3 9,7% 14,5% 35,9% 7,2% 5,9% 6,4% 1,8% 863 64,3 90 6,7 953 71,0 7,0% 16,4% 24,4% 6,8% 6,6% 2,1% 6,9% 564 29,3 239 12,4 803 41,7 29,8% 14,0% 50,0% 4,4% 4,3% 1,6% 5,3% 1.629 74,8 293 13,5 1922 88,3 15,2% 14,3% 23,2% 6,4% 5,1% 6,4% 1,9% 1.494 70,0 177 8,3 1.671 78,3 10,6% 17,0% 16,1% 7,2% 6,0% 1,5% 5,8% 431 27,9 191 12,4 622 40,2 31,1% 13,7% 46,8% 6,0% 4,2% 1,2% 4,2% 1.262 67,5 200 10,7 1462 78,3 18,1% 16,4% 23,0% 5,2% 6,4% 5,7% 1,3% 1.196 67,1 129 7,2 1.325 74,4 13,0% 18,1% 15,1% 8,1% 8,3% 1,2% 5,0% 590 48,6 140 11,5 730 60,1 19,2% 10,7% 43,3% 8,5% 8,5% 2,9% 8,8% 1.231 78,7 159 10,2 1390 88,9 11,4% 11,6% 23,8% 6,3% 5,4% 7,3% 1,2% 1.031 60,3 119 7,0 1.150 67,2 10,3% 12,6% 15,8% 9,2% 8,8% 1,9% 7,0% Fecunditat 25-29 anys Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 3) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Fecunditat 30-34 anys Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 3) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Fecunditat 35-39 anys Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 3) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) AIS Litoral Mar AIS Esquerra AIS Dreta AIS Nord Taula X. (continuació) Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. AIS i Barcelona, 2012. 87 Àrees Integrals de Salut. La salut Font: Registre de naixements i registre de defectes congènits de Barcelona (REDCB), Agència de Salut Pública de Barcelona. Registre d’IVE, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. 200 17,1 32 2,7 232 19,8 10,2% 19,6% 18,5% 12,0% 11,5% 1,5% 5,5% 22 2,1 2 0,2 24 2,2 9,5% 42,9% 35,7% 40,9% 40,9% 4,5% 18,2% 385 19,9 68 3,5 453 23,4 15,0% 14,6% 12,7% 10,4% 6,7% 1,8% 7,5% 28 1,4 9 0,5 37 1,9 24,3% 41,7% 8,3% 17,9% 17,9% 3,6% 7,1% 281 18,5 50 3,3 331 21,8 20,0% 17,9% 12,6% 10,7% 10,7% 2,5% 7,5% 19 1,3 3 0,2 22 1,4 12,0% 33,3% 11,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 252 16,2 40 2,6 292 18,7 13,7% 12,5% 16,7% 7,5% 8,7% 3,6% 8,3% 19 1,3 5 0,3 24 1,6 20,8% 23,1% 15,4% 26,3% 26,3% 0,0% 10,5% Fecunditat 40-44 anys Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 3) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) Fecunditat 45-49 anys Nombre de naixements Taxa de fecunditat (per 1.000 dones) Nombre d’IVE Taxa d’IVE (per 1.000 dones) Nombre d’embarassos Taxa d’embarassos (per 1.000 dones) Embarassos no planificats (% IVE sobre total d’embarassos) Resultats de l’embaràs % naixements amb només un dels pares de fora d’Espanya % naixements amb tots dos pares de fora d’Espanya % naixements amb baix pes al néixer (<2500g.) % naixements prematurs (<37 set. gestació) % baix pes per edat gestacional (percentil 3) % baix pes per edat gestacional (percentil 10) AIS Litoral Mar AIS Esquerra AIS Dreta AIS Nord Taula X. (continuació) Evolució dels indicadors de salut reproductiva per grups d’edat materna. AIS i Barcelona, 2012. C S B Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública A gè nc ia d e Sa lu t Pú bl ic a La s al u t a B ar ce lo n a 20 11 Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública C S B