Documents La Tuberculosi a Barcelona Informe 2011 www.aspb.es/quefem/documents_tuberculosi.htm A g è n ci a d e S a lu t P ú b li ca d e B a rc e lo n a LA TUBERCULOSI A BARCELONA INFORME 2011 Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona LA TUBERCULOSI A BARCELONA. INFORME 2011 PROGRAMA DE PREVENCIÓ I CONTROL DE LA TUBERCULOSI DE BARCELONA Autors Àngels Orcau i Palau Joan A. Caylà i Buqueras Patricia García de Olalla i Rizo Gestores dels casos i dels seus contactes Imma Badosa i Gallart Roser Clos i Guix Guadalupe Curiel i García Carme Elias i Balañá Sonia Gil i Simón Pilar Gorrindo i Lamban Eva Masdeu i Corcoll Miriam Ros i Samsó Mª José Santomá i Boixeda Milagros Sanz i Colomo Pere Simon i Vivan Dolors Villalante i Morris Agents de Salut Sayid Abdelkarim Ileana Burcea Xiao Miao Lin Jesús Edison Ospina i Valencia Tahir Rafi Moussa Samba Gestió de les dades i secretaria Sergi Romero i Allueva Carme Serrano i Mejias Servei d’Epidemiologia Agència de Salut Pública Gener 2013 Edició catalana Agraïment: A totes les persones que contribueixen a la vigilància i el control de la TB a la ciutat i col·laboren amb el Programa, incloent-hi personal mèdic, d’infer- meria, de laboratori, administratiu i de serveis socials. Edita: Agència de Salut Pública Ajuntament de Barcelona D.L.: B.4819-2013 Producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació ÍNdEx RESUM ExECUTIU .......................................................................................................................................................4 Característiques epidemiològiques .................................................................................................................................5 Taxa d’incidència. Evolució i factors determinants.................................................................................................... 5 Subprograma de detecció de casos ...............................................................................................................................5 Subprograma de control dels malalts.............................................................................................................................5 Subprograma de prevenció ...........................................................................................................................................5 Consideració final ..........................................................................................................................................................6 ExECUTIVE SUMMARy ...............................................................................................................................................7 Incidence rate. Trends and Determinant Factors .............................................................................................................8 Detection of cases .........................................................................................................................................................8 Patient Follow-up ..........................................................................................................................................................8 Prevention ....................................................................................................................................................................8 1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................................9 2. MATERIAL I MèTODES .........................................................................................................................................11 3. RESULTATS CORRESPONENTS A L’ANy 2011 ......................................................................................................13 3.1. Subprograma de detecció de casos ..................................................................................................................14 3.1.1. Dades descriptives generals ................................................................................................................... 14 3.1.2. Dades descriptives específiques dels residents a la ciutat de Barcelona .................................................... 14 3.1.3. Evolució de la tuberculosi a Barcelona entre 2010 i 2011 .......................................................................17 3.2. Subprograma de control dels malalts i seguiment dels tractaments en curs ...................................................... 18 3.2.1. Resultat del tractament de la cohort del 2010 ........................................................................................18 3.3. Subprograma de prevenció ..............................................................................................................................18 3.3.1. Resultat dels estudis de contactes comunitaris realitzats el 2011 ............................................................18 3.3.2. Resultat del seguiment dels contactes de TB. Barcelona 2009-2010 ....................................................... 19 4. TAULES ..................................................................................................................................................................37 5. FIGURES ...............................................................................................................................................................53 6. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................................................59 4RESUM ExECUTIU Resum executiu 5 Característiques epidemiològiques Taxa d’incidència. Evolució i factors determinants L’any 2011 la incidència ha disminuït un 6% respecte l’any anterior, situant el declivi mitjà anual des del 2000 en un 3%. És destacable que la incidència ha disminuït només en els homes, en les dones aquesta ha augmentat en un 7%. En població autòctona la disminució ha estat del 5% i en immigrants del 8%. Els casos de TB en població immigrant ha representat l’any 2011, el 54,2% del total (219 pacients, una proporció sem- blant a la de l’any 2010). La majoria procedeixen d’Amèrica Llatina (32,4%), sobretot Bolívia, Equador i Perú, i d’Àsia (31%), principalment del Pakistan. La incidència a Ciutat Vella, ha disminuït més d’un 20% res- pecte l’any 2010, tot i que manté incidències superiors a 70/ 100.000 hab., i una proporció de casos en immigrants del 75%. La distribució per edat ens mostra un patró molt diferent si es té en compte el país de naixement. A la població autòc- tona la taxa més elevada la presenten les persones majors de 64 anys, en canvi a la població immigrant la major incidència s’observa en persones d’entre 15 i 24 anys. La incidència en menors de 15 anys en autòctons és de 5,2/100.000 hab. i en immigrants de 33,8/100.000 hab. (taula 14). El tabaquisme és el factor de risc més freqüent en ambdós sexes, en segon lloc es troba l’alcoholisme en homes i el tractament immunosupresor en dones. També és remarcable l’augment de la proporció de pacients amb vulnerabilitat social, ja que fa més complex el seu maneig. La infecció amb el VIH ha disminuït un 20% respecte l’any 2010, essent del 4,4%. Continua observant-se un augment de les formes extrapul- monars i un augment de les formes cavitàries a la radiologia de tòrax. A les formes pulmonars la mediana del retard di- agnòstic és de 40 dies. És remarcable la disminució de la taxa de tuberculosi pulmonar bacil·lífera, que ha estat de 6/100.000 hab. Només el 6,4% dels pacients havien rebut tractament previ, sense diferències per país de naixement. Subprograma de detecció de casos La principal font de notificació continua essent el sistema MDO, amb un percentatge de declaracions del 92,8% del total de casos, percentatge similar a l’any anterior. Les activitats de vigilància activa que realitza el Servei d’Epi- demiologia de l’ASPB i les declaracions dels laboratoris de microbiologia dels hospitals de tercer nivell continuen sent una font complementària eficaç, com ho demostra el fet que a través d’aquesta via s’han detectat un 8% de casos que d’altra forma no s’haguessin conegut. A la vegada ha permès conèixer l’estat bacteriològic de molts pacients que ja havien estat declarats. En alguna ocasió ha facilitat donar a conèixer al metge responsable del cas, la situació microbiològica de pacients donats d’alta, pendents d’iniciar el tractament. Subprograma de control dels malalts El grau de compliment dels tractaments antituberculosos es considera bo, assolint percentatges superiors al 95%. Cal des- tacar que 6 dels 10 districtes de la ciutat han presentat taxes de compliment del 100 %. L’evolució favorable d’aquest in- dicador és el resultat de les activitats habituals de les unitats clíniques de TB, reforçades per les infermeres gestores de casos i del seguiment i control dels tractaments que porta a terme l’equip d’infermeria de salut pública i els agents comu- nitaris de salut del PPCTB. També hi ha contribuït l’ingrés sis- temàtic dels pacients amb problemàtica social a Serveis Clínics i els altres recursos de tractament directament observat que existeixen a la ciutat (CAS, ETODA, centres penitenciaris...). En aquest sentit, el resultat als 12 mesos dels pacients que iniciaren el tractament el 2010, ens consta un percentatge d’èxits (curació/tractament complert) en pacients bacil·lífers no tractats anteriorment del 85,6%, assolint l’objectiu de l’OMS en aquests pacients. En pacients amb monorresistèn- cia a INH el percentatge d’èxit és del 82%. Tanmateix, els pacients majors de 64 anys, aquells coinfectats amb el VIH, toxicòmans, alcohòlics i persones sense sostre, presenten percentatges de curació per sota de l’objectiu. En tots ells és degut a l’elevada letalitat observada. Els pacients MDR amb inici de tractament en 2009, presentaren un percentat- ge d’exits als 24 mesos del 80%. Respecte a la resistència a fàrmacs, s’observa una resistència primària a isoniacida en autòctons del 3,5% i en immigrants del 12,7%, i per tant, la pauta inicial hauria de ser sempre amb 4 fàrmacs. Per poder monitoritzar l’evolució de la resistència és necessari realitzar l’antibiograma en tots els pacients. Subprograma de prevenció S’ha realitzat l’ECC en el 73,8% dels casos amb TB, gairebé un 4% més que el 2010. Malgrat que en malalts bacil·lífers, la exhaustivitat és superior al 90%, en formes pulmonars no bacil·líferes cau al 80%. També hauria de millorar el cribatge dels contactes d’aquells pacients amb algun factor de risc, Resum executiu 6 sobretot en indigents i toxicòmans. Tanmateix, s’ha de des- tacar que ha millorat el control dels contactes dels pacients immigrants. S’ha de continuar fomentant l’ECC especialment en els grups de risc, i a ser possible en la setmana següent al diag- nòstic del cas, ja que és necessari aprofitar l’impacte que implica el diagnòstic de la malaltia entre els contactes i tam- bé perquè l’ECC s’ha mostrat efectiu en la identificació d’un nombre important de casos secundaris, i de persones can- didates al TIT1. Del seguiment dels contactes dels casos de 2009 i 2010, destacar que més del 80% va finalitzar el TIT indicat i el 85,7% va acabar la quimioprofilaxi de l’infecció. Tanmateix, encara s’observen diferències en el compliment entre con- tactes de casos autòctons i immigrants. Per això continua sent molt important mantenir i millorar els equips d’infer- meria de salut pública i els agents comunitaris de salut per augmentar el cens i el cribatge dels contactes. Consideració final La incidència a la ciutat ha disminuït un 6% respecte el 2010 i situa el declivi mitjà anual des de l’any 2000 en un 4%. Per mantenir i millorar el declivi s’ha de continuar amb les activitats de vigilància i control específiques, amb els equips d’infermeria i d’agents comunitaris de salut que fa- cilitin la seva aplicació. Els principals indicadors epidemiològics de la malaltia (inci- dència total, incidència de bacil.lífers) continuen essent ele- vats, sobretot quan es comparen amb els dels països de la Europa Occidental1. Per tant es fa indispensable recolzar les activitats de prevenció i control, principalment en els col- lectius més afectats i en els barris amb major endèmia, a través del PPCTB. En el districte de Ciutat Vella la incidència continua essent elevada, tant en població autòctona com en immigrants. Per tant, els dispositius de recerca activa de casos, instauració de TDO i ECC s’han de mantenir i millorar. L’organització assistencial en unitats clíniques de TB, amb una coordinació molt estreta entre les gestores de casos i infermeria de salut pública, ha facilitat la vigilància activa en els centres i la detecció de casos. Finalment, s’hauria de millorar l’ECC, sobre tot en aquells casos de pacients que declaren que viuen sols, principal- ment en col·lectius de risc. Per continuar amb el control de la TB i poder acostar-nos a les incidències de la majoria de països europeus, s’hauran de seguir dedicant esforços per disminuir la incidència en els grups de risc més freqüents (immigrants, persones sense sostre). El diagnòstic precoç, la disponibilitat de TDO en malalts amb risc d’incompliment i la utilització d’agents de salut, que en els pacients immi- grants, actuïn com a facilitadors de la relació entre el malalt i els sistema sanitari, són algunes de les activitats que poden fer que l’endèmia de la ciutat millori. 7ExECUTIvE SUMMARy Executive summary 8 Incidence rate. Trends and determinant Factors In 2011, a total of 404 TB cases were reported among people living in Barcelona (incidence rate 24.9/100,000) .The inciden- ce decreased by 6% from the previous year, bringing the an- nual average decline since 2000 to 3%. Notably, the incidence has declined only in men, in women it has increased by 7%. In native population it has decreased by 5% and by 8% in immigrants. The majority of patients were foreign-born (219; 54,2% of patients, a similar proportion to that of 2010). Most are from Latin America (32.4%), particularly from Bolivia, Ecuador and Peru, and Asia (31%), mainly from Pakistan. The incidence in Ciutat Vella has declined by over 20% com- pared to 2010, but remains above 70/100,000 population. 75% of the cases ocurred in foreig-born. The age distribution shows a very different pattern depending on the country of birth. In native cases the highest incidence rate is in the oldest age group (65+ years), while in immigrants the highest incidence occurs in the age category of 15- 24 years. The incidence in children (age group 0-14 years old) was 5.2/ 100,000 in natives and 33.8/100,000 in inmigrants. Smoking is the most common risk factor in both sexes. In second place is alcoholism in men and immunosuppressive treatment in women. Also noteworthy is the increase in the proportion of patients with social-economical vulnerability, as it makes its management more complex. Co-infection with HIV (4.4%) has decreased by 20% compared to 2010. In pulmonary forms an increase of cavitation in chest radi- ograph was observed. The median diagnostic delay was 40 days. Remarkable is the decrease in the rate of smear-posi- tive pulmonary tuberculosis, which has been 6/100,000 population. There continues to be an increase of extrapul- monary TB . Only 6.4% of patients had been previously tre- ated with no differences by country of birth. The primary resistance to Isonizide was 3% in native patients and 12.5% in foreign-born. Therefore, the initial regimen should be provided with 4 drugs. To monitor the evolution of resistance, drug sensitivity testing is required in all patients. detection of cases The main source of cases notification remains the Compul- sory Notifiable diseases system, with a percentage of 92.8% of all cases, a similar percentage on the previous year. Active surveillance activities conducted by the Epidemiology Service of the ASPB and the microbiology reports, made by the laboratories of the hospitals, remain effective comple- mentary tools, as evidenced by the fact that 8% of cases, which would otherwise not have been found were detected through them. Patient Follow-up The degree of compliance with TB treatment is considered high, getting percentages above 95.0%. Notably, six of the 10 districts of the city have had rates of 100% compliance. The favorable evolution of this indicator is the result of the reinfor- cement of TB Clinic Units activities by case management nurses and the follow up of the patients treatment made by public health nurses and comunitary health agents of the TB Program. Also contributing to this favorable evolution is the systematic inclusion of patients with social problems in long-stay centers with directly observed treatment. In this sense, the outcome at 12 months for previously untreated, culture-confirmed pul- monary TB patients who started treatment in 2010, showed a success rate of 85.6% achieving the goal of WHO. Among new IHN-resistant TB patients, 82% had a successful outcome. However, patients over 64 years old (78.5%), those coinfected with HIV (64%), drug users (70.6%), alcohol users (74.2) and homeless people (71.9%) had the cure rates below the tar- get. In all of them this is due to the high mortality observed. Among new culture-confirmed MDR patients starting treat- ment in 2009, 80% had a sucessful outcome. Prevention Contact tracing (CT) was performed in 73.8% of cases with TB, almost 4% more than in 2010. The evaluation of con- tacts was performed in 90% of smear-positive pulmonary patients and dropped to 80 % in smear-negative pulmonary patients. Screening contacts of patients with risk factors has to improve, especially on homeless (51% with contacts tra- ced) and on injecting drug users (61 % with CT). Is noteworthy to point out the improvement of contact tra- cing in immigrant patients. Regarding the 576 index cases that started treatment in 2009 and 2010 with a complete evaluation and a follow-up of their contacts, the global coverage was 84.6% (4629 contacts examined from 5473 listed), and the TB yield was 0,9% (43 cases detected) with no differences among native and foreign-born index cases. The Latent TB infection (LTBI) yield was 26.8%, (1239 con- tacts with LTBI) being higher among contacts of immigrant cases. The LTBI treatment rate was 46.9% (581 infected con- tacts started treatment), and the LTBI completion rate was 80.7% (469 infected contacts finished treatment). 91. INTROdUCCIó 1. Introducció 10 A l’informe que es presenta, hi destaca que la incidència de la tuberculosis (TB) ha disminuït un 6% respecte a l’any 2010. Així i tot, la càrrega de TB a la ciutat, està per sobre de la observada a la resta de Catalunya i la resta de l’Estat Espanyol, en el mateix període. Aquest comportament és el patró predominant que s’obser- va en moltes de les grans ciutats de l’Europa Occidental res- pecte als seus països. Així, per exemple, la incidència de París al 2011 ha estat de 19,4/100.000 hab., mentre que al con- junt de França fou de 8,1/100.000 hab., fenomen similar a l’observat a Brussel·les en relació a Bèlgica (31,4/100.000 hab. vs. 7,8/100.000 hab.) o a Londres en relació a la Gran Bretanya (44,9/100.000 hab. vs. 14,4/100.0000 hab.)2. Aquestes grans diferències es deuen a que a les zones urba- nes les persones amb factors de risc per a TB (immigrants de països hiperendèmics, toxicòmans, indigents, etc.) estan so- brerrepresentades. Aquest fenomen de concentració de per- sones amb factors de risc encara és més evident en determinats barris, el que explicaria incidències encara mes elevades en aquests indrets. El control de la TB s’aconsegueix sense grans problemes si s’estructura un programa que sigui adequat. El Programa de Control de Barcelona, que es va posar en marxa a l’any 1987 es basa, actualment, en l’organització de l’assistència del pacient amb TB en cinc unitats clíniques funcionals on s’integren els serveis de diagnòstic i seguiment del malalt i el control dels seus contactes. Cada unitat clínica disposa d’una infermera gestora de casos que treballa coordinada- ment amb l’equip d’infermeria del Programa de TB per mi- nimitzar al màxim les pèrdues de seguiment, aconseguir un correcte estudi de contactes i un registre acurat de tot el procés. Quan el pacient és immigrant, el Programa disposa d’agents comunitaris de salut que afavoreixen el millor con- trol dels malalts i els seus contactes. Aquest model assistencial i de salut pública es complemen- ta, quan és necessari, amb altres professionals: serveis de tractament directament observat i serveis socials. El manteniment, des de l’inici del Programa, d’un contacte molt estret amb tots els professionals implicats en el diag- nòstic i seguiment dels pacients, ha afavorit la realització de projectes de recerca aplicada, que han ajudat a millorar el coneixement sobre la TB. L’estructura del Programa s’ha anat adaptant progressiva- ment a l’epidemiologia de la TB (anys 90 gran influència del VIH en toxicòmans, anys 2000 gran influència de la immi- gració) i complementant en cada moment l’equip d’infer- meria, que des de l’inici ha fet tasques de vigilància activa de casos i seguiment dels pacients fins a la curació. En el moment actual, la crisi econòmica pot tenir un impacte en l’epidemiologia de la TB, doncs les persones més vulnera- bles han augmentat. Confiem en que el manteniment en els propers anys del Programa de Control, juntament amb un major suport dels serveis socials públics permetrà continuar observant una evolució favorable de la incidència de la TB. 11 2. MATERIAL I MèTOdES 2. Material i mètodes 12 La TB, com a malaltia de declaració obligatòria (MDO), a Barcelona es controla a través d’un sistema de vigilància activa que obté la informació a partir de les següents fonts: 1) notificacions dels metges que fan el diagnòstic; 2) decla- racions de les bacil·loscòpies i cultius positius per a micobac- teris per part de quatre laboratoris de la ciutat: Hospital Vall d’Hebron, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic i Laboratori de Referència de Catalunya (que processa les mostres de: Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança, entre d’altres); 3) control del registre de mortalitat de la ciutat de Barcelona; 4) encreuament d’informació entre els registres de TB, de SIDA i el Sistema d’Informació de Dro- gues de Barcelona (SIDB) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB); 5) registre de TB de Catalunya (detecció dels casos de residents a Barcelona diagnosticats i declarats fora de la ciutat). Enquesta epidemiològica: a cada cas notificat se li fa una enquesta epidemiològica, que és formalitzada per les infer- meres i infermers de Salut Pública amb la col·laboració del centre on es realitza el seguiment clínic del pacient. Se cen- sen i estudien els contactes i es comprova si el pacient com- pleix el tractament. En pacients immigrants es compta amb la col·laboració dels agents comunitaris de salut per al se- guiment del malalt i l’estudi dels contactes. Definició de cas: a efectes de vigilància epidemiològica com a cas de TB, s’ha definit qualsevol pacient a qui se li prescriu el tractament antituberculós, que se li manté fins al moment previst de la finalització, tret que mori o presenti efectes secundaris importants. Els pacients que tornen a iniciar un tractament antituberculós, es tornen a incloure al registre de casos, únicament si fa més d’un any que no el realitzen. Els pacients en els que s’identifiquen micobacteris no tuberculoses es considera que no presenten TB. Seguint els criteris de la Xarxa de Vigilància Europea, els casos es divideixen en casos possibles (aquells que compleixen no- més criteris clínics), casos probables (quan, a més a més, presenten una bacil·loscòpia positiva o granulomes a les proves histològiques o detecció d’àcid nucleic del complex M.tuberculosis) y casos confirmats (per cultiu o detecció d’àcid nucleic i bacil·loscòpia positiva)3. Tipus d’estudi: s’ha realitzat una anàlisi descriptiva dels casos que han iniciat tractament durant l’any 2011, tant globalment com per a col·lectius específics, analitzant tam- bé els resultats dels tres subprogrames de la TB seguint el mateix procés d’anys previs. També s’ha fet una anàlisi descriptiva de la cohort dels paci- ents que iniciaren tractament el 2010, per conèixer la conclu- sió final als 12 mesos seguint les recomanacions europees4. En pacients amb TB multirresistent (MDR) s’analitza el resul- tat del tractament als 24 mesos (cohort del 2009). Definim la taxa de compliment de tractament com el percen- tatge de pacients que el compleixen en relació a la suma dels que el compleixen, més els que l’abandonen. En aquest càlcul no es té en compte els que moren ni els que marxen de la ciutat, ni aquells pacients als quals se’ls allarga el tractament. Es descriu el resultat final del tractament de la infecció la- tent dels contactes estudiats i amb seguiment, dels casos que iniciaren el tractament en 2009 i 2010. Data de tancament de la recollida de dades: amb la finalitat de que els resultats siguin al màxim de comparables amb els dels anys anteriors (del 1987 al 2010) la recollida de dades de l’any 2011 s’ha tancat, tal com es va fer en les memòries prèvies, el 15 de juny de l’any següent, en aquest cas del 2012. Malgrat que aquest procediment impossibilita l’obtenció dels resultats definitius d’alguns malalts amb trac- tament llarg (1 any o més) i dels que han iniciat la quimiote- ràpia l’últim trimestre de l’any, permet obtenir un perfil bastant ajustat de la situació actual de la TB a la ciutat. Anàlisi estadística: s’ha utilitzat el paquet estadístic SPSS- PC5. Les diferents taxes s’han calculat d’acord amb les dades corresponents al padró municipal de l’any 20116. Les taxes d’incidència dels districtes s’han ajustat per edat per evitar la influència de les diferents estructures d’edat existents en cada districte. En aquest ajustament s’ha utilitzat el mètode directe7 i amb el Padró Municipal de 1996. Per calcular les taxes d’incidència en immigrants, s’ha utilit- zat l’estructura de la població de Barcelona nascuda fora d’Espanya, registrada el juny del 2011, que consta a l’Anu- ari Estadístic de la Ciutat de Barcelona. Les taxes d’incidència que s’indiquen en aquest grup de població han de conside- rar-se una aproximació a la realitat, atès que el registre del qual es disposa pot no reflectir exactament el número de residents nascuts fora d’Espanya8. Pel que fa als grups d’edat, a les figures s’han escollit els utilitzats en els anteriors informes del Programa, amb el propòsit de poder fer comparacions interanuals, mentre que a les taules s’han utilitzat els grups d’edat recomanats per la Conferència de Consens sobre TB9. Els grups d’edat utilitzats per a calcular les taxes en nascuts fora d’Espanya s’han adaptat als grups d’edat publicats pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona8. Amb la finalitat d’estudiar l’associació de la TB amb algunes variables s’ha calculat el risc relatiu (RR) amb els intervals de confiança del 95% (IC). 13 3. RESULTATS CORRESPONENTS A L’ANy 2011 3. Resultats corresponents a l’any 2011 14 3.1. Subprograma de detecció de casos 3.1.1. Dades descriptives generals Incidència: s’han notificat 682 possibles casos de TB cor- responents a l’any 2011. L’enquesta epidemiològica va des- cartar, finalment, el diagnòstic de TB en 38 casos doncs corresponien a micobacteris atípics. Un total de 45 eren declaracions duplicades i 19 havien iniciat el tractament en anys anteriors. Dels 580 pacients que es van classificar com a casos de l’any 2011, 404 (69,8%) eren residents a Barce- lona, el que implica una incidència de 24,9/100.000 hab. i de 23,3/100.000 hab. si es descarten els pacients amb an- tecedents de TB en algun moment de la seva vida (figura 1). Població de residència: el 30,2% dels casos de TB diag- nosticats a la ciutat de Barcelona, són persones residents fora del municipi (taules 1 i 2). Centre sanitari: determinats centres sanitaris de Barcelona notifiquen i/o tracten malalts no residents a la ciutat, desta- cant, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic, i l’Hospital de Sant Pau amb un 29%, 27% i 14% del total de pacients. Pel que fa als casos de TB en persones residents a la ciutat, hi ha cinc centres que aporten el 82% del total (Hospital Vall d’He- bron, Hospital clínic, Hospital del Mar, Hospital de Sant Pau i la Unitat de Prevenció i Control de la Tuberculosi (UPCTB)). També s’observa que els hospitals continuen essent la princi- pal font de notificació de casos, concretament el 78%, entre els residents a Barcelona ciutat (taules 2 i 19). 3.1.2. Dades descriptives específiques dels residents a la ciutat de Barcelona Font de detecció: durant l’any 2011, el 92,8% dels casos es van detectar a través del sistema de MDO, el que signifi- ca un 6% més que els casos detectats per aquest sistema l’any 2010. La vigilància activa realitzada pel Programa a través de l’equip d’infermeria, ha permès detectar 29 casos més, la qual cosa representa gairebé un 10% (taula 3). Sexe: dels 404 pacients detectats a Barcelona ciutat, 244 (60%) eren homes i 160 (40%) dones. Las taxes d’incidència van ser de 31,7/100.000 hab. i de 18,8/100.000 hab., res- pectivament. La raó de taxes entre homes i dones és de 1,7 (IC 95%:1,4-2,1), això vol dir que els homes tenen prop de 2 vegades més risc de presentar TB que les dones (taula 4, figures 2 i 3). Grups d’edat i sexe: la incidència més elevada en homes i dones s’ha presentat entre els 15 i els 34 anys. En pacients autòctons, el grup d’edat més afectat és el de majors de 65 anys, tant en homes com en dones. En pacients immigrants, els de 15 a 24 anys són els de major incidència, tant en homes com en dones (taules 4 i 14). Districte de residència: el districte de Ciutat Vella presen- tà la incidència més elevada, amb una taxa ajustada de 71,2/100.000 hab. El districtes de Sants/Montjuïc, i Nou Barris van tenir unes taxes ajustades superiors a la global de la ciutat. La incidència més baixa la presentaren els districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, amb incidències inferiors a 10/100.000 hab. (taula 5). A la taula 6 es presenta la distribució de la TB per districtes segons sexe i edat. El grup d’edat més afectat varia, obser- vant-se major incidència en persones entre 20 i 39 anys a la majoria de districtes. A la majoria dels districtes de la ciutat, la incidència és su- perior en immigrants que en autòctons (taula 7). La distribució de la incidència segons el barri de residència mostra que dos barris del districte de Ciutat Vella (El Raval i Barri Gòtic) van presentar les taxes més elevades 113 i 58/100000 hab., respectivament. Altres barris amb incidèn- cies superiors a 30/100.000 hab. són: Hostafrancs, la Bor- deta, Sants, Camp d’en Grassot, Vall d’Hebron, Horta, Verdum, Trinitat Nova i Ciutat Meridiana (taula 8). Factors de risc: el tabaquisme és el factor de risc més fre- qüent en els malalts de TB, amb una prevalença del 35% (un 43,4% en homes i un 21,9% en dones). En segon lloc es troba el consum excessiu d’alcohol en homes (26,2%) i en dones, el tractament amb fàrmacs immunosupresors (6,9%). La coinfecció amb el VIH s’observa en un 4,5% dels malalts, essent del 6% en homes i de gairebé el 2% en do- nes (taula 9, figura 4). Localització anatòmica: el 57,4% dels casos han presentat exclusivament una localització pulmonar, el 31,2% extrapul- monar i l’11,4% ambdues localitzacions. Si comparem la dis- tribució clínica entre autòctons i immigrants veiem que la TB limfàtica és més freqüent en immigrants (taula 10). Radiologia: les formes cavitàries han representat el 30% del total de casos amb TB pulmonar. El patró de no cavità- ries és la característica radiològica més freqüent (171 casos, el 61,5%) (taula 11). Proves diagnòstiques: del total de pacients, 91 (22,5%) foren diagnosticats únicament per criteris clínico-radiològics, en 272 (67,3%) el cultiu fou positiu a M.tuberculosis com- plex (267 foren M.tuberculosis i 5 M.bovis) La resta de pa- cients (39; 9,8%) foren diagnosticats per altres proves (detecció d’àcid nucleic de M.tuberculosis, bacil·loscòpia d’esput, ADA, histologia compatible). 3. Resultats corresponents a l’any 2011 15 Tenint en compte les proves realitzades i els seus resultats, 103 (25,4%) foren casos possibles, 28 (7%) casos pro- bables i 273 (67,6%) casos confirmats. Dels 278 pacients amb TB pulmonar, 214 (77%) presentaren el cultiu positiu i 98 d’ells (36,3% van tenir a més a més la bacil·loscòpia d’esput positiva (taula 12). La taxa d’incidència de TB bacil·lífera observada al 2011 és de 6,2/100.000 hab. (a l’any 2010 fou de 7 i a l’any 2009 de 8,4/100.000 hab.) (figura 5). Resistència als fàrmacs: dels 272 pacients amb cultiu po- sitiu, es van obtenir els resultats de l’antibiograma de 264 (97%). Presentaren alguna resistència 43 pacients (16,3%), dels quals 15 eren autòctons (8,1% dels pacients autòctons) i 28 immigrants (12,8% dels casos immigrants) (p=ns). En les taules 17 i 18 es presenten els resultats de la resistència glo- bal i primària als fàrmacs de primera línia comparant autòc- tons i immigrants. Cinc pacients han presentat un patró MDR. Ingrés hospitalari: de 404 malalts, 173 (42,8%) foren hospitalitzats, generalment en hospitals de nivell 3, amb una estada mediana per malalt de 12 dies. Dels 18 pacients coinfectats amb el VIH, 16 foren hospitalitzats (89%) amb una mediana de 21 dies de estada a l’hospital. Tipus de tractament i tractament previ: un total de 26 pacients, havien rebut tractament de la TB anteriorment (6,4%), essent entre autòctons d’un 7% i en immigrants un 5,9% (p=ns). Dels 374 pacients mai tractats que iniciaren el tractament, 290 (77,5%) van rebre un tractament inicial amb 4 fàrmacs i 36 (9,6%) el van rebre amb 3 fàrmacs, pauta no adequada segons el Pla Nacional per al Control de la TB.10 Característiques dels pacients tuberculosos autòc- tons: un total de 185 pacientes (45,8% del total) havien nascut a Espanya, el mateix percentatge que l’any anterior, essent la incidència de 14,5/100.000 hab., un 5% inferior a la de 2010 (figures 6 i 7). D’ells, 104 eren homes i 81 dones. La taxa més elevada en homes i dones es troba en el grup d’edat de 65 i més anys (incidència de 29,8 i 15,4/100.000 hab. respectivament) (taula 14 i figura 8). Els districtes amb incidències més elevades són Ciutat Vella i Horta-Guinardó. Pel que fa als factors de risc, 85 (46%) eren fumadors, 40 (21,6%) consumien alcohol en excés, 19 (10,3%) havien rebut tractament immunosupresor, 12 (6,5%) patien diabe- tis, 10 (5,4%) estaven coinfectats amb el VIH i 7 (3,8%) eren toxicòmans. Presentaren una forma exclusivament pulmonar 122 paci- ents (66%), 47 (25,4%) una TB extrapulmonar exclusiva- ment i 16 (8,6%) van tenir formes mixtes (taula 10). Dels 138 pacients amb TB pulmonar, la mediana en el retard diagnòstic fou de 41 dies, 56 (40,6%) presentaren la bacil- loscòpia d’esput positiva i 45 (32,6%) una radiologia de tòrax cavitada (taules 15 i 16). Dels casos mai tractats, 128 (76% dels que iniciaren el trac- tament) van prendre pautes amb quatre fàrmacs i 24 (14%) pautes amb 3 fàrmacs. Van rebre tractament directament observat (TDO) 27 paci- ents (14,6%), la majoria (67%) en el centre sociosanitari Serveis Clínics o a través dels seus equips de tractament ambulatori (ETODA). La resta de pacients (33%) van rebre el TDO en la UPCTB, en centres per a persones sense sostre i centres d’atenció a toxicòmans. Dels 163 casos que havien finalitzat el seguiment en el mo- ment del tancament de les dades, 129 (80%) havien com- pletat el tractament i estaven curats. La taxa de compliment del tractament fou del 100%. La letalitat per totes les causes fou del 13,5%. Característiques dels pacients tuberculosos immi- grants: dels 404 pacients detectats, 219 (54,2%) havien nascut fora d’Espanya, essent la incidència de 62,9/100.000 hab. un 8% menys que la registrada l’any 2010 (figura 6). Ciutat Vella i Nou Barris són els districtes on la incidència és més elevada (120 i 80/100.000 hab.). Els casos procedeixen de 37 països diferents, fet que dificulta el maneig del con- trol de la malaltia (taules 7 i 13, figura 7). La incidència en homes ha estat de 80/100.000 hab. i en dones de 46,03/100.000 hab. El grup d’edat amb major incidència tant en homes com en dones ha estat el de 15 a 24 anys (taula 14, figura 8). En referència al país de naixement, 71 pacients procedien d’Amèrica Llatina (32,4%), dels quals 25 (11,4%) eren de Bo- lívia, 15 (6,8%) de Perú i 13 (5,9%) d’Equador. La incidència global ha estat de 41/100.000 hab. arribant a 160/100.000 hab. entre les persones nascudes a Bolívia. Del continent Asiàtic s’han detectat 91 casos (41,3%), dels que 62 (31%) eren del Pakistan. La incidència ha estat de 139/100.000 hab. arribant a 270/100.000 hab. entre els ciutadans pakistanesos. Del continent Africà eren originaris 31 pacients (14,2%), dels quals 17 (7,8%) eren del Marroc. La incidència fou de 125/100.000 hab. (106/100.000 hab. si considerem només els ciutadans marroquins). 3. Resultats corresponents a l’any 2011 16 D’Europa Occidental i Amèrica del Nord eren originaris 3 casos (1,4%) i 23 d’Europa de l’Est (10,5%) amb una inci- dència de 5 i 90/100.000 hab. respectivament. El 14% dels pacients immigrants presentaren la malaltia du- rant el primer any de residència a Espanya, el 29% entre el primer i el cinquè any i el 57% la presentaren quan feia més de cinc anys que vivien a Espanya. Pel que fa als factors de risc, 56(25,6%) eren fumadors, 34 (15,5%) patien alcoholisme, 19 (8,7%) eren persones sense sostre, 9 (4,1) tenien antecedents de presó, 8 estaven infec- tats pel VIH (3,7%) i 6 (2,7%) eren usuaris de drogues injec- tades (UDI). Segons la localització anatòmica, 110 pacients (50,2% tenien formes pulmonars exclusivament, 79 (36,1%) formes extra- pulmonars exclusivament i 30 (13,7%) formes mixtes. Com- parat amb els autòctons, els immigrants presenten menys formes pulmonars i més formes limfàtiques (taula 10). Dels 129 malalts amb formes pulmonars, 45 (32%) presen- taren la bacil·loscòpia d’esput positiva i 38 (27,1%) cavitació a la radiologia de tòrax (taules 15 i 16). La mediana del re- tard diagnòstic ha estat de 39 dies. Del total de pacients, 206 (94,1%) no havien rebut tracta- ment previ i es consideraren casos nous. D’aquests, 162 (78,6%) se’ls va indicar quimioteràpia amb 4 fàrmacs i a 12 (5,8%) el tractament fou amb 3 fàrmacs, pauta que es con- sidera inadequada. En 54 pacients (24,7%) es va realitzar TDO: 28 (52%) de manera ambulatòria pels equips d’ETODA, 19 (35%) en rè- gim hospitalari a Serveis Clínics, 8 (9%) a institucions peni- tenciàries i 2 (4%) a altres serveis de tractament supervisat de la ciutat. La taxa de compliment del tractament fou del 96,5%. Característiques de la tuberculosi a Ciutat Vella: te- nien el seu domicili a Ciutat Vella 79 pacients (19,6%), re- presentant una taxa d’incidència ajustada de 71,2/100.000 hab., un 22% menys que l’any 2010 (taules 5 i 25, figura 9). El barri amb major nombre de casos ha estat el Raval amb 45 (69% del total de casos de Ciutat Vella), amb una incidència de 113,3/100.000 hab. (taula 9). Ciutat Vella és el districte de la ciutat on es presenten més casos de TB en immigrants. Durant l’any 2011 la majoria de casos, 59 (75%), es van detectar en persones nascudes fora de l’estat espanyol, essent la incidència de 120/100.000 hab. La incidència en autòctons fou de 36/100.000 hab. (taula 7, figura 10). Respecte al sexe, la majoria eren homes, 59 (72,2%) amb una incidència de 103,6/100.000 hab. La incidència en do- nes ha estat de 44,8/100.000 hab. Els grups d’edat més afectats han estat els de 30 a 49 anys i els de 60 a 69 anys (taula 6). Dels casos detectats, 7 (9%) havien seguit un trac- tament antituberculòs anteriorment. Un total de 39 pacients (49,4%) presentaven una TB de localit- zació pulmonar exclusivament, 28 (39,1%) tenien només for- mes extrapulmonars i 12 (15,2%) presentaren formes mixtes. 12 dels 51 casos (23,5%) amb TB pulmonar van presentar la bacil·loscòpia d’esput positiva amb cultiu positiu i 24 (47,1%) van tenir el BK- amb cultiu positiu. La taxa d’inci- dència de TB bacil.lífera fou d’11,5/100.000 hab., un 24% menys que l’any 2010 (incidència 15,2/100.000 hab). Van mostrar un patró cavitari a la radiologia de tòrax el 16% dels casos amb TB pulmonar. Es van incloure en un programa de TDO 22 pacients (28%), 8 dels quals en règim ambulatori (ETODA) i 8 ingressats a Serveis Clínics. A la taula 28 es presenten els resultats dels tractaments iniciats l’any 2011 en el moment del tancament de les dades i observem que la taxa de compliment ha augmentat res- pecte l’any anterior (95% vs. 91%). Característiques de la tuberculosi en població socio- econòmicament vulnerable: s’han detectat 32 pacients (8%) en una situació socio-econòmica molt precària que pre- cisaven l’ajut dels serveis socials de la ciutat, 9 d’ells (28%) dormien al carrer. Respecte del 2010 el percentatge és un 5% superior (taula 23). Els districtes de la ciutat on s’agrupen més casos són Ciutat Vella i Eixample, amb 5 casos (15,6%) cada un. La majoria, 28 (87,5%) eren homes, amb edats entre 25 i 64 anys (68%) i 19 (60%) havia nascut fora d’Espanya. En aquests pacients es troben percentatges elevats de fac- tors de risc, 20 (62,5%) eren fumadors, 15 (47%) alcohòlics, 6 (19%) UDI, 5 (15,6%) tenien antecedents de presó i 5 (15,6%) estaven coinfectats amb el VIH. Només 2 (6,3%) tenien antecedents de tractament previ. Presentaren una TB exclusivament pulmonar 19 pacients (59,4%), 8 (25%) TB extrapulmonar i 5 (15,6%) formes mix- tes. Dels casos amb TB pulmonar, 7 presentaren la bacil- loscòpia d’esput positiva (29%). La radiologia de tòrax va ser no cavitària en la majoria de les ocasions 21 (87,5%). Es va incloure en TDO a 22 pacients (68,8%), 6 van rebre el tractament a domicili, 11 a Serveis Clínics i 5 en altres dis- positius de tractament supervisat de la ciutat. 3. Resultats corresponents a l’any 2011 17 La taxa de compliment del tractament fou del 100%. Característiques dels pacients tuberculosos infec- tats pel VIH: dels 404 pacients enregistrats l’any 2011, 18 (4,5%) estaven infectats pel VIH (taula 9), un 22% menys que el 2010 (taula 23); el 83,3% eren homes. En relació amb el mecanisme de transmissió de la infecció del VIH, el 55,6% dels casos eren UDIs, l’11% homes que tenen sexe amb ho- mes i el 22% persones heterosexuals promíscues (figura 11). Del total d’homes amb TB, el 6,1% estaven infectats pel VIH, essent aquesta proporció en les dones de l’1,9%. El 22,2% dels casos tenien entre 30 i 34 anys i altre 16,7% entre 45 i 49 anys. Pel que fa a la localització anatòmica, 10 casos (55,6%) presentaren una localització pulmonar exclusivament, 4 (22,2%) només extrapulmonar i 4 pacients (22,2%) presen- taren ambdues localitzacions. Dels 14 pacients amb TB pulmonar, 5 (37,5%) van presentar la bacil·loscòpia d’esput positiva i 7 (50%) tenien el BK- i el cultiu positiu. El patró radiològic observat amb més fre- qüència fou l’infiltrat no cavitari (78,6%). Van rebre TDO 10 pacients (55,6%). La taxa de compliment del tractament ha estat del 100%. Característiques dels pacients tuberculosos toxicò- mans: el nombre de pacients tuberculosos toxicòmans ha estat de 13 (3,2%), un 20% menys que l’any 2010 (taula 23). El 77% eren homes i el 54% tenia entre 40 i 64 anys. La majoria estaven infectats pel VIH (77%). El 77% presen- tà una TB únicament pulmonar i el 23% formes mixtes. El patró radiològic majoritari entre els pacients amb formes pulmonars fou l’infiltrat no cavitari (84,6%), essent les for- mes cavitàries el 15%. Van rebre TDO 10 pacients (77%), 6 a Serveis Clínics i 3 a través del programa ETODA. La taxa de compliment del tractament fou del 100%. Característiques de la tuberculosi infantil: s’han de- tectat 17 casos de TB en pacients menors de 15 anys. La incidència més elevada es troba en el grup d’edat d’un a quatre anys, tant en nens (10,2/100.000 hab.) com en ne- nes (14,6/100.000 hab.) (taula 4). Dels pacients detectats, 8 havien nascut fora d’Espanya (47%) sent la incidència en nens de 26/100.000 hab. i en nenes de 44,8/100.000 hab. (taula 14). La majoria presentaren una TB pulmonar exclusivament (88,2%).El patró radiològic més freqüent fou el no cavitari (71%). 6 pacients foren diagnosticats per criteris clínic-epi- demiològics (35%), 5 presentaren el cultiu positiu (29,4%) i en tres foren positius la bacil·loscòpia i el cultiu. La taxa de compliment del tractament fou del 100%. Es va realitzar l’estudi de contactes (ECC) en 15 nens (88,2% dels casos). Quatre d’ells (26%) formaven part de 4 brots de dos o més casos i vam detectar el veritable cas índex. En 8 (53%), no es va detectar el veritable cas índex, malgrat que es van estudiar un total de 221 contactes. Brots de tuberculosi: l’any 2011, es detectaren 17 brots de TB de 2 o més casos. 13 eren de dos casos, 2 de tres casos, un de quatre casos i un de 6 casos. El total de casos secundaris ha estat 25, dels quals 2 residien fora de Bar- celona. La majoria de casos secundaris, 17 (68%) es van detectar a partir de l’estudi de contactes del cas índex, però 8 dels casos (32%) no s’havien censat com a contactes i foren detectats amb posterioritat com a integrants del brot. En 11 brots (65%) la transmissió es produí en la família, 2 brots es van detectar entre amics, 2 en l’àmbit laboral, 1 en la família i amics i 1 en la feina i amics (figura 12). Dels casos índex, 10 foren homes (59%) amb una mediana d’edat de 35 anys, tots presentaren una TB pulmonar, 14 (88%) tenien la bacil·loscòpia d’esput positiva, 9 (53%) pre- sentaren la radiologia de tòrax cavitada i dos van tenir un patró de resistència MDR. La mediana del retard diagnòstic fou de 60 dies. Dels casos secundaris el 44% compartien do- micili amb el cas índex. El 56% eren dones, el rang d’edat anava de 2 a 76 anys, amb una mediana de 32 anys. Es van afectar 3 nens menors de 5 anys (12%). Un total de 22 casos (88%) presentaren una TB pulmonar i un 12% una TB extra- pulmonar exclusivament. No es va presentar cap TB meníngia. 3.1.3. Evolució de la tuberculosi a Barcelona entre 2010 i 2011 Incidència: s’ha observat un descens global de la incidència (6%) tant en població immigrant com en població autòcto- na. El declivi mitjà anual entre 2000 i 2011 ha estat del 3%. Centre de diagnòstic: igual que en anys anteriors, un elevat percentatge de casos de TB (82%) han estat diagnosticats pels 4 grans hospitals i la UPCTB. El descens dels casos s’ha obser- vat sobretot a l’Hospital del Mar i l’Hospital Clínic (taula 19). Sexe: la incidència només ha disminuït en els homes (13%). En dones s’ha observat un augment d’un 7% (taula 20 i fi- gura 2). Grups d’edat: malgrat la disminució de la incidència en general, aquesta ha augmentat entre els menors de 4 anys i en els de 15 a 19 anys (taula 21). 3. Resultats corresponents a l’any 2011 18 Grups de risc: la proporció de pacients fumadors, coinfec- tats amb el VIH, toxicòmans i que havien rebut tractament immunosupresor ha disminuït. Tanmateix, ha augmentat la d’alcohòlics (18,3% vs. 14,7%) i els pacients amb antece- dents de TB anterior (6,4% vs. 4,9%). La proporció de paci- ents sense cap antecedent de risc ha estat del 47%. Districte de residència: la disminució s’ha observat en sis dels deu districtes de la ciutat. La incidència ha augmentat a Horta-Guinardó i a Nou Barris (taula 22). Localització anatòmica de la TB: Ha hagut un augment de les formes extrapulmonars (31,2% vs. 27,5%) i una dismi- nució de l’afectació pulmonar (66,3% vs. 70,4%) (taula 9). Radiologia: les formes cavitàries en la TB pulmonar han augmentat respecte l’any anterior (taula 11). Bacteriologia: la proporció de casos amb cultiu positiu ha estat del 67,6%, gairebé un 4% menor que l’any 2010. En les formes pulmonars la proporció d’aïllats ha estat d’un 3% inferior (77% vs. 79,4%). Destaca la disminució de la inci- dència de TB pulmonar bacil·lífera ja que ha passat de 7/100.000 hab. el 2010 a 6,2/100.000 hab. el 2011, un 13% menor. (figura 12). 3.2. Subprograma de control dels malalts i seguiment dels tractaments en curs. La taxa de compliment dels malalts que han acabat el trac- tament ha estat del 98% en el conjunt de la ciutat. En cinc districtes la taxa de compliment ha estat del 100%. A Ciutat Vella, Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Nou Barris ha oscil·lat entre 90 i 97,1% (taula 24). Tractament Directament Observat (TDO): van rebre TDO 81 pacients (20%), un 4% més que l’any 2010; A Ser- veis Clínics 26 casos (32%), a ETODA 39 (48,2%), a Serveis Penitenciaris 5 (6%), i 10 (12,3%) pacients van rebre el TDO en d’altres centres de la ciutat (CAS i UPCTB). La taxa de compliment en aquest grup ha estat del 98%. 3.2.1. Resultat del tractament de la cohort del 2010. Si considerem la cohort de pacients que iniciaren el tracta- ment durant l’any 2010, un 86,0% estaven curats o havien acabat el tractament als 12 mesos, sent aquest percentatge en els casos pulmonars bacil·lífers mai tractats del 85,6% (l’objectiu de la regió europea de la OMS, es troba en el 85%) (taula 25, figura 13). El percentatge de pacients amb tractament completat als 12 mesos és inferior en majors de 65 anys, persones amb con- sum elevat d’alcohol, usuaris de drogues injectades, coin- fectats amb el VIH i persones indigents. En la majoria de les ocasions la causa de no completar el tractament és l’èxitus durant el tractament. La letalitat global ha estat del 7,2% (taula 26). Dels 5 pacients de la cohort de 2009 amb una resistència MDR, 4 havien acabat el tractament als 24 mesos (taula 26). 3.3. Subprograma de prevenció Es realitzà l’estudi convencional de contactes (ECC) en el 73,8% dels pacients amb TB. El nombre de contactes estu- diats per cas anava d’1 a 110 amb una mediana de 3. L’exhaustivitat de l’ECC fou més elevada en les formes pulmo- nars bacil·líferes (93,1%) (figura 14). En els pacients que pre- sentaren formes extrapulmonars, es realitzà amb menys freqüència (48,4%). També es realitzà menys l’ECC en pacients amb factors de risc (68,6 vs. 75,5%). Si comparem autòctons amb immigrants, hi ha diferència en l’exhaustivitat en perso- nes amb algun factor de risc (74,5% vs. 62,7%) (taula 27). S’han estudiat un total de 2232 contactes dels que 665 (29,8%) eren convivents i 1567 (70,2%) no convivents. Entre els convivents es detectaren 18 nous casos (2,7% dels con- vivents estudiats), a 158 (24,3%) se’ls indicà tractament de la infecció (TIT) i 47 (7,1%) van rebre quimioprofilaxi de la infecció (QP). Entre els no convivents es detectaren 10 nous casos (0,6% dels no convivents), a 80 (5,1%) se’ls indicà TIT i a 37 (2,4%) QP. En un 26,2% dels pacients no es va aconseguir estudiar cap contacte perquè o bé el pacient deia no tenir-los, o els con- tactes van rebutjar l’estudi o el facultatiu no ho va indicar. 3.3.1 Resultat dels estudis de contactes comunitaris realitzats al 2011 Des del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, es realitzen o coordinen els estudis de contac- tes comunitaris (ECCO) dels casos de TB amb contactes de risc a la ciutat. Durant l’any 2011 es van realitzar l’ECCO de 87 casos de TB, que originaren 132 actuacions de control en diferents àm- bits. El 72% de les actuacions de control (63 pacients que comportaren 95 actuacions) eren residents a Barcelona i el 28% (24 pacients i 37 estudis) eren residents fora de la ciutat (9 a Barcelona-Sud, 6 a Barcelonès-Nord Maresme, 6 3. Resultats corresponents a l’any 2011 19 als Vallesos, 2 a Girona, 1 era resident fora de Catalunya). L’àmbit d’actuació es mostra a la taula 29. Els estudis efectuats van comportar la lectura de 2618 pro- ves de la tuberculina de les que 640 (25,3%) van resultar positives. D’aquestes, es va recomanar el TIT a 100 persones (15,6% dels positius) i es detectaren 3 nous malalts (0,4%). El seguiment clínic de les persones tuberculin positives es realitzà a la UPCTB (taula 30). Des d’altres unitats de vigilància epidemiològica, es realitzà l’ECCO de 7 pacients residents a la ciutat amb contactes de risc fora. Els estudis comportaren 8 actuacions de control a diferents territoris de Catalunya (3 a Barcelona-Sud, 4 als Vallesos i 1 a Barcelonès-Nord). 3.3.2 Resultat del seguiment dels contactes de TB. Barcelona 2009-2010 Dels 604 casos de TB detectats al 2009 i 2010 als quals se’ls va realitzar cribatge dels seus contactes (73,6% del total de casos), es té informació dels seus contactes de 576 (95,4%). Es van poder censar 5473 contactes, però es va obtenir infor- mació del resultat final del cribatge de 4629 d’ells (84,6%). Es detectaren 43 malalts de TB (0,9%). Es va considerar que estaven infectats 1239 (26,8%) i d’aquests a 581 (46,9% dels infectats) se’ls va indicar tractament de la infecció (TIT). Dels contactes que iniciaren TIT, 469 el van acabar adequada- ment (80,7%). A 175 contactes (5,8% dels mantoux negatius), se’ls va indicar quimioprofilaxi de la infecció (QP), dels quals 150 (85,7%) van complir correctament la pauta indicada. Si comparem els contactes segons el país de naixement del seu cas índex, veiem que hi ha diferència en el percentatge d’infectats, essent del 22% entre els contactes de casos índex autòctons i del 31% si el cas índex es immigrant (p<0,001). No s’han trobat diferències en el percentatge d’indicació de TIT, ni en el compliment. En canvi, s’ha trobat diferències en el compliment de la QP, essent inferior si el contacte és d’un cas immigrant (80,2% vs. 91,7%, p=0,05) (taula 31). LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA INFORME 2011 Programa de Prevención y Control de la Tuberculosis de Barcelona LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA. INFORME 2011 PROGRAMA DE PREVENCIÓN Y CONTROL DE LA TUBERCULOSIS DE BARCELONA Autores Àngels Orcau Palau Joan A. Caylà Buqueras Patricia García de Olalla Rizo Gestoras de los casos y sus contactos Imma Badosa Gallart Roser Clos Guix Guadalupe Curiel García Carme Elias Balañá Sonia Gil Simón Pilar Gorrindo Lamban Eva Masdeu Corcoll Miriam Ros Samsó Mª José Santomà Boixeda Milagros Sanz Colomo Pere Simón Vivan Dolors Villalante Morris Agentes de Salud Sayid Abdelkarim Ileana Burcea Xiao Miao Lin Jesús Edison Ospina Valencia Tahir Rafi Moussa Samba Introducción y gestión de los datos Sergi Romero Allueva Carmen Serrano Mejias Servei d’Epidemiologia Agència de Salut Pública Enero 2013 Edición castellana Agradecimiento: A todas las personas que contribu- yen a la vigilancia y el control de la TB en la ciudad y colaboran con el Programa, incluyendo personal médico, de enfermería, de laboratorio, administrati- vo y servicios sociales. ÍNdICE RESUMEN EjECUTIVO ..............................................................................................................................................23 Características epidemiológicas ...................................................................................................................................24 Tasa de incidencia. Evolución y factores determinantes ............................................................................................ 24 Subprograma de detección de casos ...........................................................................................................................24 Subprograma de control de los enfermos ....................................................................................................................24 Subprograma de prevención .......................................................................................................................................25 Consideración final ......................................................................................................................................................25 1. INTRODUCCIÓN ....................................................................................................................................................26 2. MATERIAL Y MéTODOS ........................................................................................................................................28 3. RESULTADOS CORRESPONDIENTES AL AÑO 2011 .............................................................................................30 3.1. Subprograma de detección de casos ................................................................................................................31 3.1.1. Datos descriptivos generales .................................................................................................................. 31 3.1.2. Datos descriptivos específicos de los residentes en la ciudad de Barcelona .............................................. 31 3.1.3. Evolución de la tuberculosis en Barcelona entre 2010 y 2011 .................................................................34 3.2. Subprograma de control de los enfermos y seguimientos de los tratamientos en curso ..................................... 35 3.2.1. Resultado del tratamiento de la cohorte del 2010 ..................................................................................35 3.3. Subprograma de prevención ............................................................................................................................35 3.3.1. Resultado de los estudios de contactos comunitarios realitzados en 2011 .............................................. 36 3.3.2. Resultado del seguimiento de los contactos de TB. Barcelona 2009-2010 .............................................. 36 4. TABLAS ..................................................................................................................................................................37 5. FIGURAS ...............................................................................................................................................................53 6. BIBLIOGRAFÍA ......................................................................................................................................................59 23 RESUMEN EjECUTIvO Resumen ejecutivo 24 Características epidemiológicas. Tasa de incidencia. Evolución y factores determinantes En el año 2011 la incidencia ha disminuido un 6% respecto al año anterior, situando el declive medio anual desde el 2000 en un 3%. Es destacable que la incidencia ha dismi- nuido solo en los hombres, en las mujeres ésta ha aumen- tado en un 7%. En población autóctona la disminución ha sido del 5% y en inmigrantes del 8%. Los casos de TB en población inmigrante ha representado en el año 2011, el 54,2% del total (219 pacientes, una pro- porción parecida a la del año 2010). La mayoría proceden de América Latina (32,4%), sobre todo de Bolivia, Ecuador y Perú, y de Asia (31%), principalmente del Pakistán. La incidencia en Ciutat Vella ha disminuido más de un 20% respecto al año 2010, aunque mantiene incidencias supe- riores a 70/100.000 hab., y una proporción de casos en inmigrantes del 75%. La distribución por edad nos muestra un patrón muy dife- rente si se tiene en cuenta el país de nacimiento. En pobla- ción autóctona la tasa más elevada la presentan las personas mayores de 64 años, en cambio en población in- migrante la mayor incidencia se observa en personas de entre 15 y 24 años. La incidencia en menores de 15 años en autóctonos es de 5,2/100.000 hab. y en inmigrantes de 33,8/100.000 hab. (tabla 14). El tabaquismo es el factor de riesgo más frecuente en ambo sexos, en segundo lugar se encuentra el alcoholismo en hombres y el tratamiento inmunosupresor en mujeres. Tam- bién es destacable el aumento de la proporción de pacientes con vulnerabilidad social, ya que hace más complejo su ma- nejo. La coinfección con el VIH ha disminuido un 20% res- pecto al año 2010, siendo del 4,4%. Sigue observándose un aumento de las formas extrapulmo- nares y una aumento de las formas cavitarias en la radiolo- gía de tórax. En las formas pulmonares la mediana del retraso diagnóstico es de 40 días. Es destacable la disminu- ción de la tasa de tuberculosi pulmonar bacilífera, que ha sido de 6/100.000 hab. Solo el 6,4% de los pacientes habían recibido tratamiento previo, sin diferencias por país de nacimiento. Subprograma de detección de casos La principal fuente de notificación continua siendo el siste- ma EDO, con un porcentaje de declaraciones del 92,8% del total de casos, porcentaje similar al año anterior. Las actividades de vigilancia activa que realiza el Servicio de Epidemiología de la ASPB y las declaraciones de los labora- torios de microbiología de los hospitales de tercer nivel con- tinúan siendo una fuente complementaria eficaz, como lo demuestra el hecho de que a través de esta vía se han de- tectado un 8% de casos que de otra forma no se habrían conocido. A la vez ha permitido conocer el estado bacterio- lógico de muchos pacientes que ya habían sido declarados. En alguna ocasión ha facilitado dar a conocer al médico responsable del caso, la situación microbiológica de pacien- tes dados de alta, pendientes de iniciar el tratamiento. Subprograma de control de los enfermos El grado de cumplimiento de los tratamientos antitubercu- losos se considera bueno, consiguiendo porcentajes supe- riores al 95%. Cabe destacar que 6 de los 10 distritos de la ciudad han presentado tasas de cumplimiento del 100 %. La evolución favorable de este indicador es el resultado de las actividades habituales de las unidades clínicas de TB, reforzadas por las enfermeras gestoras de casos y del segui- miento y control de los tratamientos que lleva a cabo el equipo de enfermería de salud pública y los agentes de sa- lud del PPCTB. También ha contribuido el ingreso sistemáti- co de los pacientes con problemática social en Serveis Clínics y los otros recursos de tratamiento directamente observado que existen en la ciudad (CAS, ETODA, centros penitencia- rios, etc.). En este sentido, el resultado a los 12 meses de los pacientes que iniciaron el tratamiento en el 2010, nos consta un por- centaje de éxitos (curación/tratamiento completo) en pa- cientes bacilíferos no tratados anteriormente del 85,6% consiguiendo el objetivo de la OMS en estos pacientes. En pacientes con monoresitencia a INH el porcentaje de éxitos es del 82%. Sin embargo los pacientes mayores de 64 años, aquellos coinfectados con el VIH, toxicómanos, alcohólicos y personas sin techo, presentan porcentajes de curación por debajo del objetivo. En todos ellos es debido a la elevada letalidad observada. Los pacientes MDR con inicio de trata- miento en 2009, presentaron un porcentaje de éxitos a los 24 meses del 80%. Respecto a la resistencia a fármacos, se observa una resis- tencia primaria a isoniacida en autóctonos del 3,5% y en inmigrantes del 12,7%, y por tanto la pauta inicial tendría que ser siempre con 4 fármacos. Para poder monitorizar la Resumen ejecutivo 25 evolución de la resistencia es necesario realizar el antibio- grama en todos los pacientes. Subprograma de prevención Se ha realizado el ECC en el 73,8 % de los casos con TB, casi un 4% más que en el 2010. A pesar de que en enfermos bacilíferos la exhaustividad es superior al 90%, en formas pulmonares no bacilíferas cae al 80%. También habría que mejorar el cribaje de los contactos de aquellos pacientes con algún factor de riesgo, sobre todo en indigentes y toxicóma- nos. Sin embargo hay que destacar que ha mejorado el con- trol de los contactos de los pacientes inmigrantes. Se debe continuar fomentando el ECC especialmente en los grupos de riesgo, y a ser posible en la semana siguiente al diagnóstico del caso, ya que es necesario aprovechar el im- pacto que implica el diagnóstico de la enfermedad entre los contactos y también porque el ECC se ha mostrado efectivo en la identificación de un importante número de casos se- cundarios, y de personas candidatas al TIT1. Del seguimiento de los contactos de los casos de 2009 y 2010, destacar que más del 80% finalizó el TIT indicado y el 85,7% acabó la quimioprofilaxis de la infección. Sin embar- go todavía se observan diferencias en el cumplimiento entre contactos de casos autóctonos e inmigrantes. Para ello con- tinua siendo muy importante mantener y mejorar los equi- pos de enfermería de salud pública y los agentes comunitarios de salud para aumentar el censo y el cribaje de los contactos. Consideración final La incidencia en la ciudad ha disminuido un 6% respecto el 2010 y situa el declive medio anual desde el año 2000 en un 4%. Para mantener y mejorar el declive se debe conti- nuar con las actividades de vigilancia y control específicas, con los equipos de enfermería y de agentes comunitarios de salud que faciliten su aplicación. Los principales indicadores epidemiológicos de la enferme- dad (incidencia total, incidencia de bacilíferos) continúan siendo elevados, sobre todo cuando se comparan con los de los países de la Europa Occidental1. Por lo tanto, se hace indispensable apoyar las actividades de prevención y control, principalmente en los colectivos más afectados y en los ba- rrios con mayor endemia, a través del PPCTB. En el distrito de Ciutat Vella la incidencia continúa siendo elevada, tanto en población autóctona como en inmigrantes. Por lo tanto, los dispositivos de búsqueda activa de casos, instauración de TDO y ECC se deben mantener y mejorar. La organización asistencial en unidades clínicas de TB, con una coordinación muy estrecha entre las gestoras de casos y enfermería de salud pública, ha facilitado la vigilancia ac- tiva en los centros y la detección de los casos. Finalmente, se tendría que mejorar el ECC, sobre todo en aquellos casos de pacientes que declaran que viven solos, sobre todo en colectivos de riesgo. Para continuar con el control de la TB y poder acercarnos a las incidencias de la mayoría de países europeos, se deberán seguir dedicando esfuerzos para disminuir la incidencia en los grupos de riesgo más frecuentes (inmigrantes, personas sin techo). El diagnóstico precoz, la disponibilidad de TDO en enfermos con riesgo de incumplimiento, y la utilización de agentes de salud, que en los pacientes inmigrantes, ac- túen como facilitadores de la relación entre el enfermo y el sistema sanitario, son algunas de las actividades que pueden hacer que la endemia de la ciudad mejore. 26 1. INTROdUCCIóN 1. Introducción 27 En el informe que se presenta, destaca que la incidencia de la tuberculosis (TB) ha disminuido un 6% respecto al año 2010. Aún así, la carga de TB en la ciudad, está por encima de la observada en el resto de Cataluña y el resto del Estado Español, en el mismo período. Este comportamiento es el patrón predominante que se ob- serva en muchas de las grandes ciudades de la Europa Occi- dental respecto a sus países. Así, por ejemplo, la incidencia de París en 2011 ha sido de 19,4/100.000 hab., mientras que en el conjunto de Francia fue de 8,1/100.000 hab., fe- nómeno similar al observado en Bruselas en relación a Bélgi- ca (31,4/100.000 hab. vs. 7,8/100.000 hab.) o en Londres en relación a la Gran Bretaña (44,9/100.000 hab. vs. 14,4/100.0000 hab.)2. Estas grandes diferencias se deben a que en las zonas urbanas las personas con factores de riesgo para TB (inmigrantes de países hiperendémicos, toxicóma- nos, indigentes, etc.) están sobrerrepresentadas. Este fenó- meno de concentración de personas con factores de riesgo aún es más evidente en determinados barrios, lo que expli- caría incidencias aún más elevadas en estos lugares. El control de la TB se consigue sin grandes problemas si se estructura un programa que sea adecuado. El Programa de Control de Barcelona, que se puso en marcha en el año 1987 se basa, actualmente, en la organización de la asisten- cia del paciente con TB en cinco unidades clínicas funciona- les donde se integran los servicios de diagnóstico y seguimiento del enfermo y el control de sus contactos. Cada unidad clínica dispone de una enfermera gestora de casos que trabaja coordinadamente con el equipo de enfermería del Programa de TB para minimizar al máximo las pérdidas de seguimiento, conseguir un correcto estudio de contactos y un registro cuidadoso de todo el proceso. Cuando el pa- ciente es inmigrante, el Programa dispone de agentes co- munitarios de salud que favorecen el mejor control de los enfermos y sus contactos. Este modelo asistencial y de salud pública se complementa, cuando es necesario, con otros profesionales: servicios de tratamiento directamente observado y servicios sociales. El mantenimiento, desde el inicio del Programa, de un con- tacto muy estrecho con todos los profesionales implicados en el diagnóstico y seguimiento de los pacientes, ha favore- cido la realización de proyectos de investigación aplicada, que han contribuido a mejorar el conocimiento sobre la TB. La estructura del Programa se ha ido adaptando progresiva- mente a la epidemiología de la TB (años 90 gran influencia del VIH en toxicómanos, años 2000 gran influencia de la inmigración) y complementando en cada momento el equi- po de enfermería, que desde el inicio ha hecho tareas de vigilancia activa de casos y seguimiento de los pacientes hasta la curación. En el momento actual, la crisis económica puede tener un impacto en la epidemiología de la TB, pues las personas más vulnerables han aumentado. Confiemos en que el manteni- miento en los próximos años del Programa de Control, jun- to a un mayor soporte de los servicios sociales públicos permitirá seguir observando una evolución favorable de la incidencia de la TB. 28 2. MATERIAL y MéTOdOS 2. Material y métodos 29 La Tuberculosis (TB), como enfermedad de declaración obli- gatoria (EDO), en Barcelona se controla a través de un siste- ma de vigilancia activa que obtiene la información a partir de las siguientes fuentes: 1) notificaciones de los médicos que hacen el diagnóstico; 2) declaraciones de las baciloscopias y cultivos positivos para micobacterias por parte de cuatro la- boratorios de la ciudad: Hospital de la Vall d’Hebron, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic, y Laboratori de Referència de Catalunya (que procesa las muestras de: Hos- pital del Mar y Hospital de l’Esperança, entre otros); 3) con- trol del registro de mortalidad de la ciudad de Barcelona; 4) cruce de información entre los registros de TB, de SIDA y el Sistema de Información de Drogas de Barcelona (SIDB) de la Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB); 5) registro de TB de Catalunya (detección de los casos de residentes en Bar- celona diagnosticados y declarados fuera de la ciudad). Encuesta epidemiológica: a cada caso notificado se le hace una encuesta epidemiológica, que es formalizada por las enfer- meras y enfermeros de Salud Pública, con la colaboración del centro donde se realiza el seguimiento clínico del paciente. Se censan y estudian los contactos y se comprueba si el paciente cumple el tratamiento. En pacientes inmigrantes se cuenta con la colaboración de los agentes comunitarios de salud para el seguimiento del enfermo y el estudio de los contactos. Definición de caso: a efectos de vigilancia epidemiológica como caso de TB, se ha definido cualquier paciente a quien se le prescribe el tratamiento antituberculoso, que se le mantiene hasta el momento previsto de la finalización, excepto que muera o presente efectos secundarios importantes. Los pacien- tes que vuelven a iniciar un tratamiento antituberculoso, se vuelven a incluir en el registro de casos, únicamente si hace más de un año que no lo realizan. Los pacientes en los que se identifican micobacterias no tuberculosas se considera que no presentan TB. Siguiendo los criterios de la Red de Vigilancia Europea, los casos se dividen en casos posibles (aquellos que cumplen solamente criterios clínicos), casos probables (cuan- do además presentan una baciloscopia positiva o granulomas en las pruebas histológicas o detección de ácido nucleico del complejo M.Tuberculosis) y casos confirmados (por cultivo o detección de ácido nucleico y baciloscopia positiva)3. Tipo de estudio: se ha realizado un análisis descriptivo de los casos que han iniciado tratamiento durante el año 2011, tanto globalmente como por colectivos específicos, anali- zando también los resultados de los tres subprogramas de la TB siguiendo el mismo proceso de años previos. También se ha hecho un análisis descriptivo de la cohorte de los pacientes que iniciaron tratamiento en el 2010, para conocer la conclusión final a los 12 meses siguiendo las recomendaciones europeas4. En pacientes con TB multirresistente (MDR) se analiza el resul- tado del tratamiento a los 24 meses (cohorte del 2009). Definimos la tasa de cumplimiento de tratamiento como el porcentaje de pacientes que lo cumplen en relación a la suma de los que lo cumplen, más los que la abandonan. En este cálculo no se considera a los que mueren ni los que se marchan de la ciudad, ni a aquellos pacientes a los que se les alarga el tratamiento. Se describe el resultado final del tratamiento de la infección latente de los contactos estudiados y con seguimiento, de los casos que iniciaron el tratamiento en 2009 y 2010. Fecha de cierre de la recogida de datos: con la finalidad de que los resultados sean al máximo comparables con los de los años anteriores (del 1987 al 2010) la recogida de datos del año 2011 se ha cerrado, tal y como se hizo en las memorias previas, el 15 de junio del año siguiente, en este caso del 2012. A pesar de que este procedimiento imposi- bilita la obtención de los resultados definitivos de algunos enfermos con tratamiento largo (1 año o más) y de los que han iniciado la quimioterapia el último trimestre del año, permite obtener un perfil bastante ajustado de la situación actual de la TB en la ciudad. Análisis estadístico: se ha usado el paquete estadístico SPSS- PC5. Las diferentes tasas se han calculado de acuerdo con los datos correspondientes al padrón municipal del año 20116. Las tasas de incidencia de los distritos se han ajustado por edad para de evitar la influencia de las diferentes estructuras de edad existentes en cada distrito. En este ajuste se ha utilizado el método directo7 y con el Padrón Municipal de 1996. Para calcular las tasas de incidencia en inmigrantes, se ha utilizado la estructura de la población de Barcelona nacida fuera de España, registrada en junio del 2011, que consta en el Anuario Estadístico de la Ciudad de Barcelona. Las tasas de incidencia que se indican en este grupo de población deben considerarse una aproximación a la realidad, debido a que el registro del que se dispone puede no reflejar exactamente el número de residentes nacidos fuera de España8. En referencia a los grupos de edad, en las figuras se han escogido los utilizados en los anteriores informes del Pro- grama, con el propósito de poder hacer comparaciones in- teranuales, mientras que en las tablas se han utilizado los grupos de edad recomendados por la Conferencia de Con- senso sobre TB9. Los grupos de edad utilizados para calcular las tasas en na- cidos fuera de España se han adaptado a los grupos de edad publicados por el Departamento de Estadística del Ayuntamiento de Barcelona8. Con el fin de estudiar la asociación de la TB con algunas variables se ha calculado el riesgo relativo (RR) con los inter- valos de confianza del 95% (IC). 30 3. RESULTAdOS CORRESPONdIENTES AL AñO 2011 3. Resultados correspondientes al año 2011 31 3.1. Subprograma de detección de casos 3.1.1. Datos descriptivos generales Incidencia: se han notificado 682 posibles casos de TB co- rrespondientes al año 2011. La encuesta epidemiológica des- cartó, finalmente, el diagnóstico de TB en 38 casos pues correspondían a micobacterias atípicas. Un total de 45 eran declaraciones duplicadas y 19 habían iniciado el tratamiento en años anteriores. De los 580 pacientes que se clasificaron como casos del año 2011, 404 (69,8%) eran residentes en Barcelona, lo que implica una incidencia de 24,9/100.000 hab. y de 23,3/100.000 hab. si se descartan los pacientes con antecedentes de TB en algún momento de su vida (figura 1). Población de residencia: el 30,2% de los casos de TB diagnosticados en la ciudad de Barcelona, son personas re- sidentes fuera del municipio (tablas 1 y 2). Centro sanitario: determinados centros sanitarios de Barcelo- na notifican y/o tratan enfermos no residentes en la ciudad, destacando el Hospital Vall d’Hebron, el Hospital Clínic y el Hos- pital de Sant Pau con un 29%, 27% y 14% del total de pacien- tes. Respecto a los casos de TB en personas residentes en la ciudad, hay cinco centros que aportan el 82% del total (Hospi- tal Vall d’Hebron, Hospital Clínic, Hospital del Mar, Hospital de St Pau y la Unidad de Prevención y Control de la Tuberculosis (UPCTB)). También se observa que los hospitales continúan sien- do la principal fuente de notificación de casos, concretamente el 78%, entre los residentes en Barcelona ciudad (tablas 2 y 19). 3.1.2. Datos descriptivos específicos de los residentes en la ciudad de Barcelona. Fuente de detección: durante el año 2011, el 92,8% de los casos se detectaron a través del sistema de EDO, lo que sig- nifica un 6% mas que los casos detectados por este sistema en el año 2010. La vigilancia activa realizada por el Programa, a través del equipo de enfermería, ha permitido detectar 29 casos más, lo que representa casi un 10%. (tabla 3). Sexo: de los 404 pacientes detectados en Barcelona, 244 (60%) eran hombres y 160 (40%) mujeres. Las tasas de in- cidencia fueron de 31,7/100.000 hab. y de 18,8/100.000 hab., respectivamente. La razón de tasas entre hombres y mujeres es de 1,7 (IC 95%: 1,4-2,1), esto quiere decir que los hombres tiene cerca de 2 veces más riesgo de presentar TB que las mujeres (tabla 4, figuras 2 y 3). Grupos de edad y sexo: la incidencia más elevada en hombres y mujeres se ha presentado entre los 15 y los 34 años. En pacientes autóctonos, el grupo de edad más afec- tado es el de mayores de 65 años, tanto en hombres como en mujeres. En pacientes inmigrantes, los de 15 a 24 años son los de mayor incidencia, tanto en hombres como en mujeres. (tablas 4 y 14). Distrito de residencia: el distrito de Ciutat Vella presentó la incidencia más elevada, con una tasa ajustada de 71,2/100.000 hab. Los distritos de Sants/Montjuïc y Nou Barris tuvieron unas tasas ajustadas superiores a la global de la ciudad. La incidencia más baja la presentaron los distritos de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, con incidencias inferiores a 10/100.000 hab (tabla 5). En la tabla 6 se presenta la distribución de la TB por distritos según sexo y edad. El grupo de edad más afectado varia, observándose mayor incidencia en personas entre 20 y 39 años en la mayoría de distritos. En la mayoría de los distritos de la ciudad, la incidencia es superior en inmigrantes que en autóctonos (tabla 7). La distribución de la incidencia según el barrio de residencia muestra que dos barrios del distrito de Ciutat Vella (El Raval i Barri Gòtic) presentaron las tasas más elevadas 113 y 58/100.000 hab., respectivamente. Otros barrios con inci- dencias superiores a 30/100.000 hab. son: Hostafrancs, la Bordeta, Sants, Camp d’en Grassot, Vall d’Hebron, Horta, Verdum, Trinitat Nova i Ciutat Meridiana (tabla 8). Factores de riesgo: el tabaquismo es el factor de riesgo más frecuente en los enfermos de TB, con una prevalencia del 35% (un 43,4% en hombres y un 21,9% en mujeres). En segundo lugar se encuentra el consumo excesivo de alcohol en hombres (26,2%) y en mujeres, el tratamiento con fár- macos inmunosupresores (6,9%). La coinfección con el VIH se observa en un 4,5% de los enfermos, siendo del 6% en hombres y de casi el 2% en mujeres (tabla 9, figura 4). Localización anatómica: el 57,4% de los casos han pre- sentado exclusivamente una localización pulmonar, el 31,2% extrapulmonar y el 11,4% las dos localizaciones. Si comparamos la distribución clínica entre autóctonos e inmi- grantes vemos que la TB linfática es más frecuente en inmi- grantes (tabla 10). Radiología: las formas cavitarias han representado el 30% del total de casos con TB pulmonar. El patrón de no cavita- rias es la característica radiológica más frecuente (171 casos, el 61,5%) (tabla 11). Pruebas diagnósticas: del total de pacientes, 91 (22,5%) fueron diagnosticados únicamente por criterios clínico-radio- lógicos, en 272 (67,3%) el cultivo fue positivo a M.tuberculosis complex (267 fueron M. tuberculosis y 5 M.bovis). El resto de pacientes (39; 9,8%) fueron diagnosticados por otras pruebas 3. Resultados correspondientes al año 2011 32 (detección de ácido nucleico de M.Tuberculosis, baciloscopia de esputo, ADA, histología compatible). Teniendo en cuenta las pruebas realizadas y sus resultados, 103 (25,4%) fueron casos posibles, 28 (7%) casos pro- bables y 273 (67,6%) casos confirmados. De los 278 pacientes con TB pulmonar, 214 (77%) presen- taron el cultivo positivo y 98 de ellos (36,3%) tuvieron ade- más la baciloscopia de esputo positiva. (tabla 12). La tasa de incidencia de TB bacilífera observada en el 2011 es de 6,2/100.000 hab. (en el año 2010 fue de 7 y en el año 2009 de 8,4/100.000 hab.) (figura 5). Resistencia a los fármacos: de los 272 pacientes con cul- tivo positivo, se obtuvieron los resultados del antibiograma de 264 (97%). Presentaron alguna resistencia 43 pacientes (16,3%), de los que 15 eran autóctonos (8,1% de los pa- cientes autóctonos) y 28 inmigrantes (12,8% de los casos inmigrantes) (p=ns). En las tablas 17 y 18 se presentan los resultados de la resistencia global y primaria a los fármacos de primera línea comparando autóctonos e inmigrantes. Cinco pacientes han presentado un patrón MDR. Ingreso hospitalario: de 404 enfermos, 173 (42,8%) fue- ron hospitalizados, generalmente en hospitales de nivel 3, con una estancia mediana por enfermo de 12 días. De los 18 pacientes coinfectados con el VIH, 16 fueron hospitalizados (89%) con una mediana de 21 días de estancia en el hospital. Tipo de tratamiento y tratamiento previo: un total de 26 pacientes, habían recibido tratamiento de la TB anterior- mente (6,4%), siendo entre autóctonos de un 7% y en in- migrantes un 5,9% (p=ns). De los 374 pacientes nunca tratados que iniciaron el tratamiento, 290 (77,5%) recibie- ron un tratamiento inicial con 4 fármacos y 36 (9,6%) lo recibieron con 3 fármacos, pauta no adecuada según el Plan Nacional para el control de la TB10. Características de los pacientes tuberculosos autóc- tonos: un total de 185 pacientes (45,8% del total) habían nacido en España, el mismo porcentaje que el año anterior, siendo la incidencia de 14,5 c/100000 hab., un 5% inferior a la de 2010 (figuras 6 y 7). De ellos, 104 eran hombres y 81 mujeres. La tasa más ele- vada en hombres y mujeres se encuentra en el grupo de edad de 65 y más años (incidencia de 29,8 y 15,4/100000 hab. respectivamente) (tabla 14, figura 8). Los distritos con incidencias más elevadas son Ciutat Vella y Horta-Guinardó. Respecto a los factores de riesgo, 85 (46%) eran fumadores, 40 (21,6%) consumían alcohol en exceso, 19 (10,3%) ha- bían recibido tratamiento inmunosupresor, 12 (6,5%) pade- cían diabetes, 10 (5,4%) estaban coinfectados con el VIH y 7 (3,8%) eran toxicómanos. Presentaron una forma exclusivamente pulmonar 122 pa- cientes (66%), 47 (25,4%) una TB extrapulmonar exclusiva- mente y 16 (8,6%) tuvieron formas mixtas (tabla 10). De los 138 pacientes con TB pulmonar, la mediana en el retraso diagnóstico fue de 41 días, 56 (40,6%) presentaron la baciloscopia de esputo positiva y 45 (32,6%) una radio- logía de tórax cavitada (tablas 15 y 16). De los casos nunca tratados, 128 (76% de los que iniciaron el tratamiento) tomaron pautas con 4 fármacos y 24 (14%) pautas con 3 fármacos. Recibieron tratamiento directamente observado (TDO) 27 pacientes (14,6%), la mayoría (67%) en el centro sociosani- tario Serveis Clínics o a través de sus equipos de tratamiento ambulatorio (ETODA). El resto de pacientes (33%) recibieron el TDO en la UPCTB, en centros para personas sin techo y centros de atención a toxicómanos. De los 163 casos que habían finalizado el seguimiento en el momento del cierre de los datos, 129 (80%) habían com- pletado el tratamiento y estaban curados. La tasa de cum- plimiento del tratamiento fue del 100%. La letalidad por todas las causas fue del 13,5%. Características de los pacientes tuberculosos inmi- grantes: de los 404 pacientes detectados, 219 (54,2%) habían nacido fuera de España, siendo la incidencia de 62,9/100.000 hab. un 8% menos que la registrada en 2010 (figura 6). Ciutat Vella y Nous Barris son los distritos donde la incidencia es más elevada (120 y 80/100.000 hab). Los casos proceden de 37 países diferentes, hecho que dificulta el ma- nejo del control de la enfermedad (tablas 7 y 13, figura 7). La incidencia en hombres ha sido de 80/100.000 hab. y en mujeres de 46,03/100.000 hab. El grupo de edad con ma- yor incidencia tanto en hombres como en mujeres sido el de 15 a 24 años (tabla 14, figura 8). En referencia al país de nacimiento, 71 pacientes procedían de América Latina (32,4%), de los cuales 25 (11,4%) eran de Bolivia, 15 (6,8%) de Perú y 13 (5,9%) de Ecuador. La incidencia global ha sido de 41/100.000 hab. llegando a 160/100.000 hab. entre las personas nacidas en Bolivia. Del continente Asiático se han detectado 91 casos (41,6,3%), de los que 62 (31%) eran del Pakistan. La incidencia ha sido 3. Resultados correspondientes al año 2011 33 de 139/100.000 hab., llegando a 270/100.000 hab. entre los ciudadanos paquistaníes. Del continente Africano eran originarios 31 pacientes (14,2%), de los cuales 17 (7,8%) eran de Marruecos. La in- cidencia fue de 125/100.000 hab. (106/100.000 hab. si consideramos sólo los ciudadanos marroquíes). De Europa Occidental y América del Norte eran originarios 3 casos (1,4%) y 23 de Europa del Este (10,5%), con una incidencia de 5 y 90/100.000 hab. respectivamente. El 14% de los pacientes inmigrantes presentaron la enfer- medad durante el primer año de residencia en España, el 29% entre el primer y el quinto año y el 57% la presentaron cuando hacía más de cinco años que vivían en España. Respecto a los factores de riesgo, 56 (25,6%) eran fumado- res, 34 (15,5%) padecían alcoholismo, 19 (8,7%) eran per- sonas sin techo, 9 (4,1) tenían antecedentes de prisión, 8 estaban infectados por el VIH (3,7%) y 6 (2,7%) eran usua- rios de drogas inyectadas (UDI). Según la localización anatómica, 110 pacientes (50,2%) te- nían formas pulmonares exclusivamente, 79 (36,1%) formas extrapulmonares exclusivamente y 30 (13,7%) formas mixtas. Comparado con los autóctonos, los inmigrantes presentan menos formas pulmonares y más formas linfáticas (tabla 10). De los 129 enfermos con formas pulmonares, 45 (32%) pre- sentaron la baciloscopia de esputo positiva y 38 (27,1%) cavitación en la radiología de tórax. (tablas 15 y 16). La mediana del retraso diagnóstico ha sido de 39 dias. Del total de pacientes, 206 (94,1%) no habían recibido trata- miento previo y se consideraron casos nuevos. De estos, a 162 (78,6) se les indicó quimioterapia con 4 fármacos y a 12 (5,8%) el tratamiento fue con 3 fármacos, pauta que se con- sidera inadecuada. En 54 pacientes (24,7%) se realizó TDO: 28 (52%) de ma- nera ambulatoria por los equipos de ETODA, 19 (35%) en régimen hospitalario en Serveis Clínics, 8 (9%) en institucio- nes penitenciarias y 2 (4 %) en otros servicios de tratamien- to supervisado de la ciudad. La tasa de cumplimento del tratamiento fue del 96,5%. Características de la tuberculosis en Ciutat Vella: tenían su domicilio en Ciutat Vella 79 pacientes (19,6%), represen- tando una tasa de incidencia ajustada de 71,2/100.000 hab, un 22% menos que el año 2011 (tabla 5 y 25, figura 9). El barrio con mayor número de casos ha sido el Raval con 45 (69% del total de casos de Ciutat Vella), con una incidencia de 113,3/100000 hab. (tabla 9). Ciutat Vella es el distrito de la ciudad donde se presentan más casos de TB en inmigrantes. Durante el año 2011 la mayoría de casos, 59 (75%), se detectaron en personas na- cidas fuera del estado español, siendo la incidencia de 120/100.000 hab. La incidencia en autóctonos fue de 36/100.000 hb (tabla 7, figura 10). Respecto al sexo, la mayoría eran hombres, 59 (72,2%) con una incidencia de 103,6/100.000 hab. La incidencia en mu- jeres ha sido de 44,8/100000 hab. Los grupos de edad más afectados han sido los de 30 a 49 años y los de 60 a 69 años (tabla 6). De los casos detectados, 7 (9%) habían se- guido un tratamiento antituberculoso anteriormente. Un total de 39 pacientes (49,4%) presentaban una TB de localización pulmonar exclusivamente, 28 (39,1%) tenían solo formas extrapulmonares y 12 (15,2%) presentaron for- mas mixtas. 12 de los 51 casos (23,5%) con TB pulmonar presentaron la baciloscopia de esputo positiva con cultivo positivo y 24 (47,1%) tuvieron el BK- con cultivo positivo. La tasa de inci- dencia de TB bacilífera fue de 11,5/100.000 hab., un 24% menos que en el año 2010 (incidencia 15,2/100.000 hab.). Mostraron un patrón cavitario en la radiología de tórax el 16% de los casos con TB pulmonar. Se incluyeron en un programa de TDO 22 pacientes (28%), 8 de los cuales en régimen ambulatorio (ETODA) y 8 ingre- sados en Serveis Clínics. En la tabla 28 se presentan los resultados de los tratamien- tos iniciados en el año 2011 en el momento del cierre de los datos y observamos que la tasa de cumplimiento ha aumen- tado respecto al año anterior (95% vs 91%). Características de la tuberculosis en población socio- económicamente vulnerable: se han detectado 32 pa- cientes (8%) en una situación socio-económica muy precaria que precisaban la ayuda de los servicios sociales de la ciudad, 9 de ellos (28%) dormían en la calle. Respecto al 2010 el por- centaje es un 5% superior (tabla 23).Los distritos de la ciudad donde se agrupan más casos son Ciutat Vella y Eixample, con 5 casos (15,6 %) cada uno. La mayoría, 28 (87,5%) eran hombres, con edades entre 25 y 64 años (68%) y 19 (60%) había nacido fuera de España. En estos pacientes se encuentran porcentajes elevados de factores de riesgo, 20 (62,5 %) eran fumadores, 15 (47%) alcohólicos, 6 (19%) UDI, 5 (15,6%) tenían antecedentes de prisión y 5 (15,6%) estaban coinfectados con el VIH. Solo 2 (6,3%) tenían antecedentes de tratamiento previo. 3. Resultados correspondientes al año 2011 34 Presentaron una TB exclusivamente pulmonar 19 pacientes (59,4%), 8 (25%) TB extrapulmonar y 5 (15,6%) formas mix- tas. De los casos con TB pulmonar, 7 presentaron la bacilos- copia de esputo positiva (29%). La radiología de tórax fue no cavitaria en la mayoría de las ocasiones 21 (87,5%). Se incluyó en TDO a 22 pacientes (68,8%), 6 recibieron el tratamiento en domicilio, 11 en Serveis Clínics y 5 en otros dispositivos de tratamiento supervisado de la ciudad. La tasa de cumplimento del tratamiento fue del 100%. Características de los pacientes tuberculosos infec- tados por el VIH: de los 404 pacientes registrados en el año 2011, 18 (4,5%) estaban infectados por el VIH (tabla 9), un 22% menos que en 2010 (tabla 23); el 83,3% eran hombres. En relación con el mecanismo de transmisión de la infección del VIH, el 55,6% de los casos eran UDIs, el 11% hombres que tienen sexo con hombres y el 22% personas heterosexuales promiscuas (figura 11). Del total de hombres con TB, el 6,1% estaban infectados por el VIH, siendo esta proporción en las mujeres del 1,9%. El 22,2% de los casos tenían entre 30 y 34 años y otro 16,7% entre 45 y 49 años. Respecto a la localización anatómica, 10 casos (55,6%) pre- sentaron una localización pulmonar exclusivamente, 4 (22,2%) solo extrapulmonar y 4 pacientes (22,2%) presen- taron ambas localizaciones. De los 14 pacientes con TB pulmonar, 5 (35,7%) presenta- ron la baciloscopia de esputo positiva y 7 (50%) tenían el BK- y el cultivo positivo. El patrón radiológico observado con más frecuencia fue el infiltrado no cavitario (78,6%). Recibieron TDO 10 pacientes (55,6%). La tasa de cumpli- miento del tratamiento ha sido del 100%. Características de los pacientes tuberculosos toxicó- manos: el número de pacientes tuberculosos toxicómanos ha sido de 13 (3,2%), un 20% menos que el año 2010 (tabla 23). El 77% eran hombres y el 54% tenía entre 40 y 64 años. La mayoría estaban infectados por el VIH (77%). El 77% pre- sentó una TB únicamente pulmonar y el 23% formas mixtas. El patrón radiológico mayoritario entre los pacientes con for- mas pulmonares fue el infiltrado no cavitario (84,6%), siendo las formas cavitarias el 15%. Recibieron TDO 10 pacientes (77%), 6 en Serveis Clínics y 3 a través del programa ETODA. La tasa de cumplimiento del tratamiento fue del 100%. Características de la tuberculosis infantil: se han de- tectado 17 casos de TB en pacientes menores de 15 años. La incidencia más elevada se encuentra en el grupo de edad de uno a cuatro años, tanto en niños (10,2/100.000 hab.) como en niñas (14,6/100.000 hab.) (tabla 4). De los pacientes detectados, 8 habían nacido fuera de Es- paña (47%) siendo la incidencia en niños de 26/100.000 hab. y en niñas de 44,8/100.000 hab. (tabla 14). La mayoría presentaron una TB pulmonar exclusivamente (88%). El patrón radiológico más frecuente fue el no cavitario (71%). 6 pacientes fueron diagnosticados por criterios clínico- epidemiológicos (35%), 5 presentaron el cultivo positivo (29,4%) y en tres fueron positivos la baciloscopia y el cultivo. La tasa de cumplimiento del tratamiento fue del 100%. Se realizó el estudio de contactos (ECC) en 15 niños (88,2% de los casos). Cuatro de ellos (26%) formaban parte de 4 brotes de dos o más casos y detectamos el verdadero caso índice. En 8 (53%), no se detectó el verdadero caso índice a pesar de que se estudiaron un total de 221 contactos. Brotes de tuberculosis: en el año 2011, se detectaron 17 brotes de TB de 2 o más casos. 13 eran de dos casos, 2 de tres casos, uno de cuatro casos y uno de 6 casos. El total de casos secundarios ha sido 25, de los cuales 2 residían fuera de Barce- lona. La mayoría de los casos secundarios, 17 (68%) se detecta- ron a partir del estudio de contactos del caso índice, pero 8 de los casos (32%) no se habían censado como contactos y fueron detectados con posterioridad como integrantes del brote. En 11 brotes (65%) la transmisión se produjo en la familia, 2 brotes se detectaron entre amigos, 2 en el ámbito laboral, 1 en la familia y amigos y 1 en el trabajo y amigos. (figura 12). De los casos índice, 10 fueron hombres (59%), con una mediana de edad de 35 años, todos presentaron una TB pulmonar, 14 (88%) tenían la baciloscopia de esputo posi- tiva, 9 (53%) presentaron la radiología de tórax cavitada y dos tuvieron un patrón de resistencia MDR. La mediana del retraso diagnóstico fue de 60 días. De los casos secundarios el 44% compartían domicilio con el caso índice. El 56% eran mujeres, el rango de edad iba de 2 a 76 años, con una mediana de 32 años. Se afectaron 3 niños menores de 5 años (12%). Un total de 22 casos (88%) presentaron una TB pulmonar y un 12% una TB extrapulmonar exclusivamente. No se presentó ninguna TB meníngea. 3.1.3. Evolución de la tuberculosis en Barcelona entre 2010 y 2011 Incidencia: se ha observado un descenso global de la inci- dencia (6%) tanto en población inmigrante como en pobla- ción autóctona. El declive anual medio entre 2000 y 2011 ha sido del 3%. 3. Resultados correspondientes al año 2011 35 Centro de diagnóstico: igual que en años anteriores, un elevado porcentaje de casos de TB (82%) han sido diagnos- ticados por los 4 grandes hospitales y la UPCTB. El descenso de casos se ha observado sobre todo en el Hospital del Mar y en el Hospital Clínic (tabla 19). Sexo: la incidencia solo ha disminuido en los hombres (13%). En mujeres se ha observado un aumento de un 7%. (tabla 20 y figura 2). Grupos de edad: a pesar de la disminución de la inciden- cia en general, ésta ha aumentado entre los menores de 4 años y en los de 15 a 19 años. (tabla 21). Grupos de riesgo: la proporción de pacientes fumadores, coinfectados con el VIH, toxicómanos y que habían recibido tratamiento inmunosupresor, ha disminuido. Sin embargo, ha aumentado la de alcohólicos (18,3% vs. 14,7%) y los pacientes con antecedentes de TB anterior (6,4% vs. 4,9%). La proporción de pacientes sin ningún antecedente de ries- go ha sido del 47%. Distrito de residencia: la disminución se ha observado en seis de los diez distritos de la ciudad. La incidencia ha au- mentado en Horta-Guinardó y en Nou Barris (tabla 22). Localización anatómica de la TB: ha habido un aumento de las formas extrapulmonares (31,2% vs. 27,5%) y una dismi- nución de la afectación pulmonar (66,3% vs. 70,4%). (tabla 9). Radiología: las formas cavitarias en la TB pulmonar han aumentado respecto al año anterior. (tabla 11). Bacteriología: la proporción de casos con cultivo positivo ha sido del 67,6% casi un 4% menor que en el año 2010. En la formas pulmonares la proporción de aislados ha sido un 3% inferior (77% vs. 79,4%). Destaca la disminución de la incidencia de TB pulmonar bacilífera ya que ha pasado de 7/100.000 hab en 2010 a 6,2/100.000 hab. en 2011, un 13% menor. (figura 12). 3.2. Subprograma de control de los enfermos y seguimientos de los tratamientos en curso La tasa de cumplimiento de los enfermos que han acabado el tratamiento ha sido del 98% en el conjunto de la ciudad. En cinco distritos la tasa de cumplimiento ha sido del 100%. En Ciutat Vella, Eixample, Sarriá-Sant Gervasi, Gràcia y Nou Barris ha oscilado entre 90 y 97,1 (tabla 24). Tratamiento Directamente Observado (TDO): recibieron TDO 81 pacientes (20%), un 4% más que en el año 2010; En Serveis Clínics 26 casos (32%), en ETODA 39 (48,2%), en Servicios penitenciarios 5 (6%) y 10 (12,3%) pacientes reci- bieron el TDO en otros centros de la ciudad (CAS y UPCTB). La tasa de cumplimento en este grupo ha sido del 98%. 3.2.1. Resultado del tratamiento de la cohorte del 2010 Si consideramos la cohorte de pacientes que iniciaron el tratamiento durante el año 2010, un 86,0% estaban cura- dos o habían acabado el tratamiento a los 12 meses, siendo este porcentaje en los casos pulmonares bacilíferos nunca tratados del 85,6% (el objetivo de la región europea de la OMS, se encuentra en el 85%) (tabla 25, figura 13). El porcentaje de pacientes con tratamiento completado a los 12 meses es inferior en mayores de 65 años, personas con consumo elevado de alcohol, usuarios de drogas inyec- tadas, coinfectados con el VIH y personas indigentes. En la mayoría de las ocasiones la causa de no completar el trata- miento es el fallecimiento durante el mismo. La letalidad global ha sido del 7,2%. (tabla 26). De los 5 pacientes de la cohorte de 2009 con una resistencia MDR, 4 habían terminado el tratamiento a los 24 meses (tabla 26). 3.3. Subprograma de prevención Se realizó el estudio convencional de contactos (ECC) en el 73,8% de los pacientes con TB. El número de contactos estudiados por caso iba de 1 a 110 con una mediana de 3. La exhaustividad del ECC fue más elevada en las formas pulmonares bacilíferas (93,1%) (figura 14). En los pacientes que presentaron formas extrapulmonares, se realizó con menos frecuencia (48,4%). También se realizó menos el ECC en pacientes con factores de riesgo (68,6% vs. 75,5%). Si comparamos autóctonos con inmigrantes, hay diferencia en la exhaustividad en personas con algún factor de riesgo (74,5% vs. 62,7%) (tabla 27). Se han estudiado un total de 2232 contactos de los que 665 (29,8%) eran convivientes y 1567 (70,2%) no convivien- tes. Entre los convivientes se detectaron 18 nuevos casos (2,7% de los convivientes estudiados), a 158 (24,3%) se les indicó tratamiento de la infección (TIT) y 47 (7,1%) recibie- ron quimioprofilaxis de la infección (QP). Entre los no con- vivientes se detectaron 10 nuevos casos (0,6% de los no convivientes), a 80 (5,1%) se les indicó TIT y a 37 (2,4%) QP. En un 26,2% de los pacientes no se consiguió estudiar ningún contacto porque o bien el paciente decía no tenerlos, o los contactos rechazaron el estudio o el facultativo no lo indicó. 3. Resultados correspondientes al año 2011 36 3.3.1. Resultado de los estudios de contactos comunitarios realizados en 2011 Desde el Servicio de Epidemiología de la Agencia de Salud Pública de Barcelona, se realizan o coordinan los estudios de contactos comunitarios (ECCO) de los casos de TB con contactos de riesgo en la ciudad. Durante el año 2011 se realizó el ECCO de 87 casos de TB, que originaron 132 actuaciones de control en diferentes ám- bitos. El 72% de las actuaciones de control (63 pacientes que comportaron 95 actuaciones) eran residentes en Barcelona y el 28% (24 pacientes y 37 estudios) eran residentes fuera de la ciudad (9 en Barcelona-Sud, 6 en Barcelonès-Nord Mares- me, 6 en els Vallesos, 2 en Girona, 1 era residente fuera de Catalunya). El ámbito de actuación se muestra en la tabla 29. Los estudios efectuados comportaron la lectura de 2618 pruebas de la tuberculina de las que 640 (25,3%) resultaron positivas. De éstas, se recomendó el TIT a 100 personas (15,6% de los positivos) y se detectaron 3 nuevos enfermos (0,4%). El seguimiento clínico de las personas tuberculín positivas se realizó en la UPCTB (ver tabla 30). Desde otras unidades de vigilancia epidemiológica, se realizó el ECCO de 7 pacientes residentes en la ciudad con contactos de riesgo fuera. Los estudios comportaron 8 actuaciones de control en diferentes territorios de Catalunya (3 en Barcelona- Sud, 4 en Els Vallesos y 1 en Barcelonès-Nord). 3.3.2. Resultado del seguimiento de los contactos de TB. Barcelona 2009-2010 De los 604 casos de TB detectados en 2009 y 2010 a los que se les realizó cribaje de sus contactos (73,6% del total de casos), se tiene información de sus contactos de 576 (95,4%). Se pudieron censar 5473 contactos, pero se obtu- vo información del resultado final del cribaje de 4629 de ellos (84,6%). Se detectaron 43 enfermos de TB (0,9%). Se consideró que estaban infectados 1239 (26,8%) y de éstos a 581 (46,9% de los infectados) se les indicó tratamiento de la infección (TIT). De los contactos que iniciaron el TIT, 469 lo terminaron ade- cuadamente (80,7%). A 175 contactos (5,8% de los man- toux negativos), se les indicó quimioprofilaxis de la infección (QP), de los que 150 (85,7%) cumplieron correctamente la pauta indicada. Si comparamos los contactos según el país de nacimiento de su caso índice, vemos que hay diferencia en el porcenta- je de infectados, siendo del 22% entre los contactos de ca- sos índice autóctonos y del 31% si el caso índice es inmigrante (p<0,001). No se han encontrado diferencias en el porcentaje de indicación de TIT, ni en el cumplimiento. En cambio, se ha encontrado diferencias en el cumplimiento de la QP, siendo inferior si el contacto es de un caso inmigran- te (80,2% vs. 91,7%, p=0,05) (tabla 31). 37 4. TAULES / TABLAS 4. Taules / Tablas 38 Taula 1. Distribució dels pacients detectats a Barcelona segons població de residència. 2011 Distribución de los pacientes detectados en Barcelona según población de residencia. 2011 Població N % Barcelona 404 69,8 L’Hospitalet de Llobregat 21 3,6 Badalona 14 2,4 Santa Coloma de Gramanet 9 1,6 Mataró 7 1,2 Vilafranca del Penedès 7 1,2 Sant Adrià del Besòs 6 1,1 Castelldefels 5 0,9 Ripollet 5 0,9 Esplugues de Llobregat 4 0,7 Vilanova i la Geltrú 4 0,7 El Prat de Llobregat 3 0,5 Sant Feliu de Llobregat 3 0,5 Vic 3 0,5 Montcada i Reixac 3 0,5 Arenys de Munt 2 0,3 Esparreguera 2 0,3 Rubí 2 0,3 Sabadell 2 0,3 Sant Boi de Llobregat 2 0,3 Sant Pere de Ribes 2 0,3 Cerdanyola del Vallès 2 0,3 Terrassa 2 0,3 Altres localitats de Barcelona* 31 6,2 Comarques de Lleida 6 1,1 Comarques de Tarragona 15 2,7 Comarques de Girona 6 1,1 Resta de l’Estat 7 1,3 Estranger 1 0,2 TOTAL 580 100,0 * Un cas per localitat 4. Taules / Tablas 39 Taula 2. Distribució dels pacients detectats a Barcelona segons centre de declaració i lloc de residència, 2011. Distribución de los pacientes detectados en Barcelona según centro de declaración y lugar de residencia, 2011. Centre declarant Barcelona Ciutat Resta de l’Estat Total Hospital Vall d’Hebron 80 32 112 Hospital Clínic 58 21 79 Hospital de Sant Pau 60 10 70 Hospital del Mar 57 5 62 Serveis Clínics 2 17 19 Hospital Sagrat Cor 16 2 18 Hospital de Bellvitge 4 5 9 Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi 2 6 8 Hospital Germans Trias i Pujol 1 6 7 Clínica Teknon 1 5 6 Hospital General de L’Hospitalet 0 6 6 Hospital de Barcelona 4 1 5 Hospital Penitenciari de Terrassa 3 2 5 Fundació Puigvert 2 3 5 Hospital Sant Joan de Déu 2 3 5 Hospital Sant Camil 0 5 5 Hospital de Mataró 0 5 5 Hospital Plató 4 0 4 Hospital Dos de Maig 4 0 4 Clínica Nostra Sra. del Remei 4 0 4 Hospital Quirón 2 2 4 Hospital Mútua de Terrassa 1 3 4 Hospital de Badalona 0 4 4 Institut Dexeus 1 2 3 Corporació Sanitària Parc Taulí 0 3 3 Hospital de Nens 1 1 2 Hospital Sant Joan de Déu de Martorell 0 2 2 Hospital de Sant Boi 0 2 2 Hospital Arnau de Vilanova 0 2 2 Hospital Verge de la Cinta 0 2 2 Hospital de Vilafranca 0 2 2 Altres Hospitals i clíniques* 5 12 17 Total Centres d’Atenció Hospitalària 314 ( 78%) 171 485 Unitat de Prevenció i Control de la Tuberculosi 78 2 80 Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona 2 0 2 Cap Serra i Arola 2 0 2 Altres centres d'atenció primària* 8 3 11 Total Centres d’Atenció Extrahospitalària 90 (22%) 5 95 TOTAL 404 176 580 * Un cas per centre 4. Taules / Tablas 40 Taula 3. Font de detecció en els residents a Barcelona. Comparació anys 2010-2011 Fuente de detección en los residentes en Barcelona. Comparación años 2010-2011 Font 2010 2011 Variació* (%)N casos % N casos % Malaties de declaració obligatòria 374 87,2 375 92,8 6,4 Microbiologia 54 12,6 27 6,7 -46 Epidemiologia 1 0,2 2 0,4 100 TOTAL 429 100 404 100 – * El percentatge de variació s’ha calculat en base al valor percentual Taula 4. Taxes específiques per 100.000 hab. per grups d’edat segons sexe. 2011 Tasas específicas por 100.000 hab. por grupos de edad según sexo. 2011 Edat sexe Total Homes Dones N Taxa N Taxa N Taxa <1 1 13,4 0 0,0 1 6,9 1-4 3 10,2 4 14,6 7 12,3 5-14 4 6,1 5 8,0 9 7,1 15-24 28 37,9 24 33,9 52 36,0 25-34 60 44,8 45 34,4 105 39,7 35-44 49 36,1 29 22,3 78 29,4 45-54 34 31,9 11 9,5 45 20,2 55-64 21 24,7 12 11,9 33 17,7 65-74 19 28,5 11 13,1 30 19,9 >74 25 37,7 19 15,8 44 23,6 TOTAL 244 31,7 160 18,8 404 24,9 Taula 5. Taxes brutes per 100.000 hab. i ajustades per edat segons el districte de residència. 2011 Tasa brutas por 100.000 hab. y ajustadas por edad según el distrito de residencia. 2011 Lloc de residència N casos Taxa bruta Taxa ajustada Ciutat Vella 79 75,8 71,2 Eixample 43 16,2 16,6 Sants/Montjuïc 52 28,3 28,1 Les Corts 7 8,5 8,5 Sarrià/Sant Gervasi 13 9,0 9,8 Gràcia 29 23,8 22,4 Horta/Guinardó 42 24,7 23,3 Nou Barris 47 28,0 29,9 Sant Andreu 35 23,7 24,7 Sant Martí 48 20,7 21,4 No determinat 9 – – TOTAL 404 24,9 – 4. Taules / Tablas 41 Taula 6. Distribució per districtes segons grups d’edat i sexe (*). 2011 Distribución por distritos según grupos de edad y sexo (*). 2011 Districte sexe Grups d’edat H D 0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70 i més 57,0 22,0 0,0 3,0 16,0 26,0 17,0 5,0 8,0 4,0 72,2 27,8 0,0 3,8 20,3 32,9 21,5 6,3 10,1 5,1 Ciutat Vella 103,6 44,8 0,0 44,0 91,0 103,8 104,0 47,6 105,9 32,3 21,0 22,0 3,0 6,0 3,0 10,0 5,0 4,0 4,0 8,0 48,8 51,2 7,0 14,0 7,0 23,3 11,6 9,3 9,3 18,6 Eixample 17,1 15,4 15,3 32,2 8,8 21,3 13,1 11,7 13,9 17,8 31,0 21,0 1,0 3,0 14,0 19,0 7,0 1,0 4,0 3,0 59,6 40,4 1,9 5,8 26,9 36,5 13,5 1,9 7,7 5,8 Sants/Montjuïc 35,1 22,1 6,8 21,4 57,7 56,3 25,3 4,3 21,6 11,0 6,0 1,0 0,0 1,0 1,0 1,0 1,0 1,0 0,0 2,0 85,7 14,3 0,0 14,3 14,3 14,3 14,3 14,3 0,0 28,6 Les Corts 15,6 2,3 0,0 15,1 9,7 8,1 9,4 8,9 0,0 14,7 9,0 4,0 0,0 1,0 2,0 1,0 1,0 3,0 3,0 2,0 69,2 30,4 0,0 7,7 15,4 7,7 7,7 23,1 23,1 15,4 Sarrià/Sant Gervasi 13,6 5,1 0,0 6,9 12,5 4,8 4,7 16,7 18,9 8,7 19,0 10,0 1,0 1,0 4,0 9,0 6,0 2,0 1,0 5,0 65,5 34,5 3,4 3,4 13,8 31,0 20,7 6,9 3,4 17,2 Gràcia 33,9 15,3 10,2 12,1 26,3 38,2 34,7 13,6 7,6 25,6 20,0 22,0 0,0 0,0 4,0 7,0 10,0 7,0 3,0 11,0 47,6 52,4 0,0 0,0 9,5 16,7 23,8 16,7 7,1 26,2 Horta/Guinardó 25,0 24,5 0,0 0,0 21,2 24,6 39,1 34,3 15,2 37,4 25,0 22,0 0,0 9,0 9,0 10,0 5,0 4,0 2,0 8,0 53,2 46,8 0,0 19,1 19,1 21,3 10,6 8,5 4,3 17,0 Nou Barris 31,2 25,1 0,0 66,0 46,3 35,4 20,1 21,0 10,8 27,3 21,0 14,0 1,0 1,0 9,0 7,0 3,0 4,0 3,0 7,0 60,0 40,0 2,9 2,9 25,7 20,0 8,6 11,4 8,6 20,0 Sant Andreu 29,8 18,2 7,5 8,5 53,0 26,9 13,7 21,0 17,8 32,4 26,0 22,0 4,0 2,0 10,0 12,0 6,0 3,0 5,0 6,0 54,2 45,8 8,3 4,2 20,8 25,0 12,5 6,3 10,4 12,5 Sant Martí 23,2 18,3 18,7 10,9 37,2 28,8 16,5 10,2 20,6 17,6 9,0 0,0 0,0 0,0 1,0 4,0 2,0 2,0 0,0 0,0 Desconegut** 100,0 0,0 0,0 0,0 11,1 44,4 22,2 22,2 0,0 0,0 244,0 160,0 10,0 27,0 73,0 106,0 63,0 36,0 33,0 56,0 60,4 39,6 2,5 6,7 18,1 26,2 15,6 8,9 8,2 13,9 TOTAL 31,7 18,8 7,3 21,4 36,6 36,9 26,2 18,0 18,9 21,9 * Per a cada categoria s’indica la freqüència absoluta, el percentatge en relació amb la categoria i la taxa específica per 100.000 hab. ** Hi ha 9 casos que no se’ls hi pot assignar districte 4. Taules / Tablas 42 Taula 7. Distribució per districtes segons lloc de naixement, 2011. Distribución por distritos según lugar de nacimiento, 2011. Districtes Autòctons Immigrants N Casos Taxa bruta N Casos Taxa bruta Ciutat Vella 20 36,3 59 120,3 Eixample 17 8,3 26 43,1 Sants/Montjuïc 26 18,7 26 58,0 Les Corts 6 8,7 1 7,49 Sarrià/Sant Gervasi 10 8,2 3 13,3 Gràcia 11 11,2 18 75,7 Horta/Guinardó 32 22,6 10 35,1 Nou Barris 19 14,3 28 79,8 Sant Andreu 21 17,2 14 54,6 Sant Martí 22 11,8 26 57,3 No determinat 1 – 8 – TOTAL 185 14,5 219 62,9 Taula 8. Distribució per barris dels casos de tuberculosi. Barcelona 2011 Distribución por barrios de los casos de tuberculosis. Barcelona 2011 Barri N Casos Població Incidència El Raval 55 48.547 113,3 El Barri Gòtic 10 17.278 57,9 La Barceloneta 4 15.716 25,6 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 10 22.639 44,2 El Fort Pienc 4 32.434 12,3 La Sagrada Família 9 52.111 17,3 La Dreta de l’Eixample 5 43.239 11,6 L’Antiga Esquerra de l’Eixample 5 41.699 20,0 La Nova Esquerra de l’Eixample 10 57.842 17,3 Sant Antoni 10 38.173 26,2 El Poble Sec – Parc Montjuïc 12 40.802 29,4 La Marina del Prat Vermell – Zona Franca 0 1.110 0,0 La Marina del Port 6 30.574 19,6 La Font de la Guatlla 1 10.264 9,7 Hostafrancs 6 15.997 37,5 La Bordeta 7 18.539 37,8 Sants – Badal 4 24.489 16,3 Sants 16 41.811 38,3 Les Corts 5 47.065 10,6 La Maternitat i Sant Ramón 2 23.779 8,4 Pedralbes 0 11.645 0,0 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 0 4.362 0,0 Sarrià 3 24.179 12,4 Les Tres Torres 1 15.729 6,4 Sant Gervasi – La Bonanova 3 24.503 12,2 Sant Gervasi – Galvany 5 46.285 10,8 El Putxet i el Farró 1 29.980 3,3 Vallcarca i els Penitents 0 15.435 0,0 El Coll 1 7.322 13,7 La Salut 3 13.237 22,7 La Vila de Gràcia 12 51.105 23,9 El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova 13 34.553 37,6 El Baix Guinardó 6 26.035 23,1 Can Baró 1 8.999 11,1 El Guinardó 10 35.784 28,0 ž 4. Taules / Tablas 43 Barri N Casos Població Incidència La Font d’en Fargues 1 9.536 10,6 El Carmel 5 32.157 15,6 La Teixonera 2 11.786 17,0 Sant Genís dels Agudells 2 6.994 28,6 Montbau 1 5.210 19,2 La Vall d’Hebron 3 5.580 53,8 La Clota 0 476 0,0 Horta 11 27.383 40,2 Vilapicina i la Torre Llobeta 6 25.577 23,5 Porta 5 24.972 20,0 El Turó de la Peira 6 15.525 38,7 Can Peguera 0 2.249 0,0 La Guineueta 2 15.320 13,1 Canyelles 1 7.173 13,9 Les Roquetes 1 16.080 6,2 Verdun 6 12.422 48,3 La Prosperitat 8 26.638 30,0 La Trinitat Nova 5 7.691 65,0 Torre Baró 0 2.198 0,0 Ciutat Meridiana 7 10.834 64,6 Vallbona 0 1.391 0,0 La Trinitat Vella 2 10.417 19,2 Baró de Viver 0 2.385 0,0 El Bon Pastor 4 13.440 29,8 Sant Andreu 17 56.255 30,2 La Sagrera 3 29.205 10,3 El Congrés i els Indians 6 14.089 42,6 Navas 3 21.858 13,7 El Camp de l’Arpa del Clot 7 38.025 18,4 El Clot 4 27.300 14,7 El Parc i la Llacuna del Poblenou 3 13.820 21,7 La Vila Olímpica del Poble Nou 1 9.250 10,8 El Poblenou 4 32.278 12,4 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 3 12.325 24,3 El Besòs i el Maresme 11 24.013 45,8 Provençals del Poblenou 3 19.785 15,2 Sant Martí de Provençals 7 26.195 26,7 La Verneda i la Pau 5 29.199 17,1 No determinat 9 48.547 113,3 TOTAL 404 1.620.292 24,9 4. Taules / Tablas 44 Taula 9. Factors de risc més freqüents per sexe. Barcelona, 2011. Factores de riesgo más frecuentes por sexo. Barcelona, 2011. Antecedents Homes N=244 Dones N=160 Total N=404 N % N % N % Tabaquisme 106 43,4* 35 21,9* 141 35,0 Alcoholisme 64 26,2* 10 6,3* 74 18,3 Indigència 28 11,5* 4 2,5* 32 7,9 TB anterior 21 8,6 5 3,1 26 6,4 Tract immunosupressor 12 4,9 11 6,9 23 5,7 Diabetis 14 5,7 5 3,1 24 5,6 VIH(+) 15 6,1* 3 1,9* 18 4,4 UDI 10 4,1 3 1,9 13 3,2 Antecedents presó 11 3,6 0 – 11 2,7 Insuf. Renal Crònica 8 2,5 4 2,5 12 3,0 Embaràs 0 – 5 3,1 5 1,2 Gastrectomia 2 0,7 1 2,0 3 0,72 * Les diferències entre homes i dones són estadísticament significatives (p<0,01) Taula 10. Distribució segons localització anatòmica**. Comparació entre autòctons i immigrants. 2011 Distribución según localización anatómica**. Comparación entre autóctonos e inmigrantes. 2011 Localització Autòctons N=185 Immigrants N=219 Total** N=404 N % N % N % T. pulmonar 133 71,9* 135 61,6* 268 66,3 T. limfàtica 11 5,9* 66 30,1* 77 19,1 T. pleural 14 7,6 21 9,6 35 8,7 T. miliar/disseminada 13 7,0 17 7,8 30 7,4 T. meníngea/SNC 7 3,8 6 2,7 13 3,2 T. ocular 4 2,2 8 3,7 12 3,0 T. osteoarticular 6 3,2 5 2,3 11 2,7 T. genitourinària 7 3,8 3 1,4 10 2,5 T. cutània 5 2,7 1 0,5 6 1,5 T. pericardi/mediasti 3 1,6 2 0,9 5 1,2 T. abdominal/digestiu 2 1,1 2 0,9 4 1,0 Localització pulmonar exclusiva 122 65,9* 110 50,2* 232 57,4 Pulmonar i Extrapulmonar*** 16 8,6 30 13,7 46 11,4 Extrapulmonar exclusivament 47 25,4* 79 36,1* 126 31,2 * Les diferències entre autòctons i immigrants són estadísticament significatives (p<0,02) ** Dades de 404 pacients. Alguns pacients presenten més d’una localització. (% calculat sobre el total de malalts) *** En aquest grup s’hi ha inclòs la TB miliar Taula 11. Diagnòstic radiològic en pacients amb tuberculosi pulmonar (2010-2011) Diagnóstico radiológico en pacientes con tuberculosis pulmonar (2010-2011) Radiologia 2010 2011 N % N % Normal 12 3,9 24 8,6 Cavitària 80 25,8 83 29,9 No cavitària 217 70,0 171 61,5 No practicada 1 0,3 0 0,0 TOTAL 310 100 278 100,0 4. Taules / Tablas 45 Taula 12. Diagnòstic bacteriològic en els pacients amb TB pulmonar* Diagnóstico bacteriológico en los pacientes con TB pulmonar* Bacteriologia 2010 2011 N % N %** Examen directe positiu i cultiu positiu 114 36,8 101 36,3 Només cultiu positiu 132 42,6 116 41,7 Negatiu 49 15,9 46 16,5 PCR+ 0 0,0 2 0,7 TOTAL 295 95,3 265* 95,3 * Dels 278 casos amb TB pulmonar 13 casos van ser diagnosticats per criteris clínic-radiològics ** El percentatge s’ha calculat sobre el total dels 278 casos amb TB pulmonar Taula 13. Distribució per països. 2011 Distribución por países. 2011 País de naixement N % Algèria 4 1,0 Argentina 5 1,2 Armènia 1 0,2 Austràlia 1 0,2 Bangladesh 7 1,7 Bolívia 25 6,2 Brasil 1 0,2 Bulgària 1 0,2 Colòmbia 1 0,2 Croàcia 1 0,2 Cuba 1 0,2 Equador 13 3,2 El Salvador 1 0,2 Espanya 185 45,8 Estats Units 1 0,2 Filipines 4 1,0 Gàmbia 3 0,7 Geòrgia 4 1,0 Guinea Equatorial 2 0,5 Haití 1 0,2 Hondures 2 0,5 Índia 11 2,7 Itàlia 1 0,2 Madagascar 1 0,2 Marroc 17 4,2 Mèxic 2 0,5 Mongòlia 1 0,2 Nepal 2 0,5 Nicaràgua 2 0,5 Pakistan 62 15,3 Perú 15 3,7 Polònia 1 0,2 República Dominicana 2 0,5 Romània 13 3,2 Rússia 1 0,2 Senegal 4 1,0 Ucraïna 1 0,2 Xina 4 1,0 TOTAL 404 100,0 4. Taules / Tablas 46 Taula 14. Taxes específiques per grups d’edat segons sexe i pais de naixement, 2011 Tasas específicas por grupos de edad según sexo y país de nacimiento, 2011 Edat Immigrants Total immigrants Autòctons Total autòctonsHomes Dones Homes Dones N Taxa N Taxa N Taxa N Taxa N Taxa N Taxa de 0 a 14 anys 3 26,0 5 44,8 8 33,8 5 5,5 4 4,7 9 5,2 de 15 a 24 anys 25 113,2 20 95,4 45 107,0 3 5,8 4 8,0 7 6,8 de 25 a 39 anys 75 88,2 37 46,0 112 68,3 16 13,2 19 16,0 35 14,1 de 40 a 64 anys 31 61,1 17 32,9 48 49,5 42 20,6 24 10,6 66 15,3 65 anys i més 6 109,1 0 – 6 42,0 38 29,8 30 15,4 68 21,3 TOTAL 140 80,0 79 45,6 219 62,9 104 17,5 81 12,0 185 14,5 Taula 15. Diagnòstic bacteriològic en pacients amb TB pulmonar. Comparació entre autòctons i immigrants, 2011 Diagnóstico bacteriológico en pacientes con TB pulmonar. Comparación entre autóctonos e immigrantes, 2011 Autòctons Immigrants Bacteriologia N % N % Examen directe positiu i cultiu positiu 56 40,6 45 32,1 Només cultiu positiu 55 40,0 61 43,6 Negatiu 21 15,2 26 18,5 PCR+ 1 0,7 1 0,7 No practicat 5 3,6 7 5,0 TOTAL 138 100,0 140 100,0 Taula 16. Radiologia en pacients amb TB pulmonar. Comparació entre autòctons i immigrants, 2011 Radiologia en pacientes con TB pulmonar. Comparación entre autóctonos e immigrantes, 2011 Autòctons Immigrants Radiologia N % N % Normal 11 8,0 13 9,3 Cavitària 45 32,6 38 27,1 No cavitària 82 59,4 89 63,6 TOTAL 138 100,0 140 100,0 Taula 17. Resistència primària. Comparació entre autòctons i immigrants, 2011 Resistencia primaria. Comparación entre autóctonos e inmigrantes, 2011 % Resistència Autòctons N=115 Immigrants N=134 Total N=249 Antibiòtic N % N % N % Isoniacida 4 3,5* 17 12,7* 21 8,4 Rifampicina 0 – 4 2,0 5 1,6 Etambutol 1 0,9 3 2,2 4 1,6 Pirazinamida 6 5,2 7 5,2 13 5,2 Estreptomicina 3 2,6 9 6,7 12 4,4 Isoniacida+Rifampicina (MDR) 0 – 3 2,2 3 1,2 * Les diferències entre autòctons i immigrants són estadísticament significatives (p < 0,01) 4. Taules / Tablas 47 Taula 18. Resistència total. Comparació entre autòctons i immigrants, 2011 Resistencia total. Comparación entre autóctonos e inmigrantes, 2011 % Resistència Autòctons N=124 Immigrants N=140 Total N=264 Antibiòtic N % N % N % Isoniacida 5 4,0* 18 12,9* 23 8,7 Rifampicina 1 0,8 5 3,6 6 2,3 Etambutol 1 0,8 4 2,9 5 1,9 Pirazinamida 6 4,8 7 5,0 13 4,9 Estreptomicina 3 2,4 9 6,4 12 4,5 Isoniacida+Rifampicina (MDR) 1 0,8 4 2,9 5 1,9 * Les diferències entre autòctons i immigrants són estadísticament significatives (p <0.01) Taula 19. Distribució dels casos de tuberculosi residents a Barcelona segons centre sanitari (2003 -2011) Distribución de los casos de tuberculosis residentes en Barcelona según centro sanitario (2003-2011) Hospital Variació (%) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2010/2011 Hospital Vall d'Hebron 87 64 90 74 77 77 76 60 80 33 Hospital del Mar 87 92 99 89 119 99 82 84 57 -32 Hospital Clínic 85 67 70 82 79 49 63 71 58 -18 Hospital de Sant Pau 39 44 49 59 51 61 55 53 60 13 Resta d’hospitals i clíniques 101 70 71 56 79 67 56 68 59 -13 Unitat Prevenció i Control TB 60 50 72 60 69 52 48 85 78 -8 Resta* 20 22 28 31 23 9 12 8 12 50 TOTAL 481 409 479 451 499 414 392 429 404 -6 * CAPs, metges particulars, Servei d’Epidemiologia i centres penitenciaris Taula 20. Evolució de les taxes específiques segons sexe (2002-2011). Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de las tasas específicas según sexo (2002-2011). Tasas actualizadas con la variación interanual de la población sexe Variació (%) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2010/2011 Homes 46,4 40,7 35,4 39,91 37,48 39,98 34,07 28,8 36,4 31,7 -13 Dones 20,8 23,9 17,4 20,46 18,32 23,14 17,58 19,6 17,6 18,8 7 TOTAL 32,7 31,8 25,9 29,71 27,68 31,13 25,43 24,0 26,5 24,9 -6 4. Taules / Tablas 48 Taula 21. Evolució de la tuberculosi per grups d’edat (2002-2011). Taxes específiques per 100.000 hab. Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de la tuberculosis por grupos de edad (2002-2011). Tasas específicas por 100.000 habitantes. Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Edat Variació (%) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2010-2011 0-4 29,5 29,5 23,1 40,1 17,5 14,4 10,0 10,1 7,0 11,7 67 5-9 10,7 14,2 3,4 24,9 8,20 8,2 14,5 1,6 13,8 3,0 -78 10-14 7,3 10,3 3,3 9,9 3,3 6,7 11,7 6,7 11,4 11,4 0 15-19 8,5 13,6 22,4 12,3 23,0 24,9 35,2 24,5 26,4 31,1 18 20-29 45,4 38,5 27,9 43,8 44,0 53,5 39,1 30,9 41,5 36,6 -12 30-39 61,6 57,2 40,4 34,3 35,4 40,1 34,9 34,7 36,8 36,9 0,3 40-49 41,4 35,1 30,6 29,2 33,8 37,1 24,1 33,7 27,3 26,2 -4 50-59 28,0 28,2 20,8 23,9 22,9 23,5 19,9 18,8 19,7 18,0 -9 >59 43,8 16,9 23,2 26,3 23,1 25,0 19,6 17,4 22,5 21,9 -3 Taxa general 32,7 31,8 25,9 29,7 27,7 31,1 25,4 24,0 26,5 24,9 -6 Taula 22. Evolució de la tuberculosi per districtes (2002-2011). Taxes específiques per 100.000 hab. Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de la tuberculosis por distritos (2002-2011). Tasas específicas por 100.000 hab. Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Districte Variació (%) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2010-2011 Ciutat Vella 158,6 123,6 78,1 76,5 83,7 90,5 67,8 56,3 91,6 71,2 -22 Eixample 21,7 29,2 25,8 21,6 20,2 24,7 17,7 22,0 19,5 16,6 -15 Sants-Montjuïc 35,8 27,9 21,6 26,4 38,9 29,6 25,7 26,6 28,3 28,1 -0,7 Les Corts 12,2 16,9 12,1 19,6 11,8 11,0 20,2 9,9 26,2 8,5 -68 Sarrià-Sant Gervasi 22,4 14,2 13,7 16,9 8,1 12,7 13,7 15,9 13,9 9,8 -29 Gràcia 21,6 24,4 14,3 22,9 21,2 13,4 20,1 18,9 21,1 22,4 6 Horta-Guinardó 27,1 28,2 18,3 17,4 17,2 18,0 17,5 16,1 12,8 23,3 82 Nou Barris 29,3 25,5 24,8 32,0 27,0 28,4 28,4 23,7 23,5 29,9 27 Sant Andreu 14,7 25,0 22,7 27,3 15,7 26,1 25,2 23,0 25,1 24,7 -2 Sant Martí 28,8 30,4 28,4 28,7 27,3 38,9 29,2 18,8 21,2 21,4 1 TOTAL 32,7 31,8 25,9 29,7 27,7 31,1 25,4 24,0 26,5 24,9 -6 Taula 23. Evolució de la prevalencia d’alguns factors de risc (2002-2011) Evolución de la prevalencia de algunos factores de riesgo (2002-2011) Districte Percentatge anual de cada factor de risc Variació (%) 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2010-2011 Tabaquisme 47,2 42,9 38,3 38,0 40,0 35,1 34,9 39,4 37,6 34,9 -7 Alcoholisme 22,5 23,0 22,1 19,1 23,7 20,4 17,2 16,0 14,5 18,5 27 Indigència 5,1 6,2 6,1 5,0 5,9 10,6 6,0 10,2 7,5 7,9 5 UDI 10,3 7,7 6,3 6,7 4,8 6,0 4,8 6,6 4,0 3,2 -22 VIH(+) 13,8 13,1 10,4 8,1 7,9 12,0 7,7 9,7 5,8 4,5 -20 4. Taules / Tablas 49 Taula 24. Evolució de la resistència primària a Isoniazida i la MDR en autòctons i immigrants (2002-2011) Evolución de la resistencia primaria a Isoniazida y la MDR en autóctonos e inmigrantes (2002-2011) Districte Percentatge de resistència* Global 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2002/2011 Autòctons Isoniazida 2,9 2,6 2,0 2,6 4,6 1,1 2,2 5,2 3,1 3,5 3,4 MDR 0,8 0,0 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 0,0 0,0 0,3 Inmigrants Isoniazida 14,0 6,0 10,4 7,3 6,9 6,9 9,4 8,7 13,6 12,7 10,3 MDR 8,4 1,7 2,1 2,4 0,7 1,9 2,2 2,4 2,0 2,2 2,7 * El percentatge de cultius positius amb antibiograma enregistrat és superior al 80% en tot el període Taula 25. Conclusió final segons districte de residència dels malalts de 2011 a 15 de juny de 2012 Conclusión final según distrito de residencia de los enfermos de 2011 a 15 de junio de 2012 Districte Municipal Conclusió Final Curat Exitus Trasllat Perdut Tract. Perllong. suspen Tract. Total* **Taxa de Compliment N % N % N % N % N % N % N % % Ciutat Vella 60 82,2 3 4,1 3 4,1 3 4,1 4 5,5 0 – 73 92,4 95,2 Eixample 31 77,5 6 15,0 0 – 1 2,5 2 5,0 0 – 40 93,0 97,0 Sants/Montjuïc 32 80,0 2 5,0 0 – 0 – 6 15,0 0 – 40 77,0 100,0 Les Corts 5 71,4 1 12,5 0 – 0 – 1 12,5 0 – 7 100 100,0 Sarrià-St.Gervasi 9 81,8 1 9,1 0 – 1 9,1 0 – 0 – 11 84,6 90,0 Gràcia 21 80,8 0 – 0 – 2 7,7 3 11,5 0 – 26 89,7 91,3 Horta/Guinardó 32 78,0 6 14,6 1 2,4 0 – 2 4,9 0 – 41 84,6 100,0 Nou Barris 33 78,6 2 4,8 0 – 1 2,4 6 14,3 0 – 42 89,4 97,1 St. Andreu 30 90,9 2 6,1 0 – 0 – 1 3,0 0 – 33 94,3 100,0 St. Martí 38 82,6 0 – 2 4,3 0 – 6 13,0 0 – 46 95,8 100,0 Desconegut 7 100,0 0 – 0 – 0 – 0 – 0 – 7 77,8 100,0 TOTAL 296 82,2 23 6,4 6 1,7 6 1,7 29 8,1 0 – 360 89,1 98 * La resta dels pacients fins el total del nombre de casos, no havien acabat el tractament a la data de tancament ** Taxa de compliment=(curats/curats+crònics+perduts) x 100 Taula 26. Conclusió final. Cohort amb inici de tractament l’any 2010. Resultat als 12 mesos Conclusión final. Cohorte con inicio de tratamiento el año 2010. Resultado a los 12 meses Conclusió Final Pulmonars Bacilífers Pulmonar Tots els casos Casos Nous Tots Casos Nous Tots Casos Nous Tots Tractament completat/curats 89 (85,6) 98 (86,0) 254 (87,0) 271 (87,1) 349 (85,7) 368 (86,0) Exitus 9 (8,6) 9 (7,9) 20 (6,8) 21 (6,8) 30 (7,3) 31 (7,2) Perduts 1 (1,0) 2 (1,8) 5 (1,7) 6 (1,9) 9 (2,2) 10 (2,3) Encara en tractament 1 (1,0) 1 (0,9) 3 (0,6) 3 (0,9) 5 (1,2) 5 (1,2) Tractament suspès 0 (-) 0 (-) 1 (0,3) 1 (0,3) 2 (0,5) 2 (0,5) Transferits 4 (3,8) 4 (3,5) 9 (3,1) 9 (2,9) 12 (2,9) 12 (2,8) TOTAL 104 114 292 311 407 428 4. Taules / Tablas 50 Taula 27. Conclusió final de tots els casos de TB segons característiques dels pacients. Cohort amb inici de tractament l’any 2010. Resultat als 12 mesos Conclusión final de todos los casos de TB segun características de los pacientes. Cohorte con inicio de tratamiento el año 2010. Resultado a los 12 meses Característica Conclusió final TT completat Exitus Perduts Encara en TT TT suspès Transferits Total N % N % N % N % N % N % N sexe Homes 238 85,3 22 6,8 9 3,2 4 1,4 0 – 6 2,1 279 Dones 130 87,2 9 6,0 1 0,7 1 0,7 2 1,3 6 4,0 149 Grup d’edat 0-14 21 100 0 – 0 – 0 – 0 – 0 – 21 15-24 42 89,4 1 2,1 3 6,4 0 – 0 – 1 2,1 47 25-39 141 87,6 6 3,7 5 3,1 1 0,6 0 – 8 5,0 161 40-64 102 85,0 10 8,4 2 1,7 3 2,5 1 0,8 2 1,7 120 65 i més 62 78,5 14 17,7 0 – 1 1,3 1 1,3 1 1,3 79 País naixement Espanya 168 86,2 22 11,3 1 0,5 3 1,5 1 0,5 0 – 195 Fora d’Espanya 200 85,8 9 3,9 9 3,9 2 0,8 1 0,4 12 5,2 233 Factors de risc Alcohol 46 74,2 10 16,1 4 6,5 2 3,2 0 – 0 – 62 UDI 12 70,6 5 29,4 0 – 0 - 0 – 0 – 17 VIH 16 64,0 6 24,0 0 – 1 4,0 0 – 2 8,0 25 Indigència 23 71,9 7 21,9 1 3,1 0 – 0 – 1 3,1 32 Ant Presó 12 92,3 1 7,7 0 – 0 – 0 – 0 - 13 Resistència a Fàrmacs Monoresistència a INH 14 82,4 2 11,8 1 5,9 0 – 0 – 0 – 17 MDR(1) 4 80 1 20 0 – 0 – 0 – 0 – 5 TOTs* ELs PACIENTs 368 86,0 31 7,2 10 2,3 5 1,2 2 0,5 12 2,8 428 TT = Tractament. (1)Els 5 pacients MDR pertanyen a la cohort de 2009. El resultat és als 24 mesos * Només els pacients de la cohort de 2010 Taula 28. Percentatge de casos amb estudi de contactes realitzat en autòctons i immigrants segons forma clínica i factor de risc Porcentaje de casos con estudio de contactos realizado en autóctonos e inmigrantes según forma clínica y factor de riesgo Autòctons % Immigrants % Total % Pulmonar bacil·lífer 94,6 91,1 93,1 Pulmonar no bacilífer 81,7 80,0 80,8 Extrapulmonar 36,2 55,7 48,4 VIH 70,0 62,5 66,7 UDI 71,4 50,0 61,5 Alcohòlics 72,5 67,6 70,3 Indigents 38,5 60,0 51,5 Sense factor de risc 73,9 76,8 75,5 Amb algun factor de risc** 74,5* 62,7* 68,6 TOTAL 74,1 73,5 73,8 * Diferència estadísticament significativa p<0,01 ** Infecció per VIH, UDI, Alcoholisme, Indigència, Presó 4. Taules / Tablas 51 Taula 29. Estudi de contactes: cribatges tuberculínics en col.lectius arran d’un cas de TB. Barcelona 2011 Estudio de contactos: cribajes tuberculínicos en colectivos a raíz de un caso de TB. Barcelona 2011 Col·lectius N % Empreses 43 32,6 Escoles/ Llar d’infants 19 14,4 Hosteleria/Alimentació 16 12,1 Universitat, Acadèmies 11 8,3 Residències 3a edat i institucions tancades 15 11,4 Clíniques/Hospitals 14 10,6 Albergs i menjadors per persones sense sostre 7 5,3 Comissaries 2 1,5 Altres 5 3,9 TOTAL 132 100,0 Taula 30. Resultat dels estudis de contactes comunitaris. Barcelona 2011 Resultado de los estudios de contactos comunitarios. Barcelona 2011 Col·lectius N (%) Proves de la tuberculina programades 3.319 Proves de la tuberculina practicades 2.618 (78,9) Proves de la tuberculina llegides 2.528 (96,6) Mantoux positius 640 (25,3)* Quimioprofilaxi de la infecció 6 (0,3)** Tractament de la infecció 100 (16,2)*** Malalts 3 (0,4)*** * El % ha estat calculat en base al nombre de proves de tuberculina llegides ** El % ha estat calculat en base al nombre de mantoux negatius *** El % ha estat calculat en base al nombre de mantoux positius 4. Taules / Tablas 52 Taula 31. Resultat del seguiment dels contactes de malalts de TB. Barcelona 2009-2010 Resultado del seguimiento de los contactos de enfermos de TB. Barcelona 2009-2010 Casos índex Autòctons N=292 Immigrants N=284 Total N=576 N % N % N % Contactes censats 2.775 2.698 5.473 Contactes amb seguiment 2.336 84,2* 2.293 85 4.629 84.6 Resultat del seguiment Contactes amb TB detectats 21 0,9** 22 0,9 43 0,9 Contactes amb infecció tuberculosa latent (ITL) detectats 529 22,6** 710 31,0 1.239 26,8 Contactes amb ITL amb indicació de tractament 246 46,5*** 335 47,2 581 46,9 Contactes amb ITL que finalitzen el tractament 206 83,7(a) 263 78,5 469 80,7 Contactes amb indicació de quimioprofilaxi 84 5,2(b) 91 6,5 175 5,8 Contactes que finalitzen la quimioprofilaxi 77 91,7(c) 73 80,2 150 85,7 * Percentatge sobre el total de contactes censats ** Percentatge sobre el total de contactes amb seguiment *** Percentatge sobre el total de contactes amb ITL (a) Percentatge sobre el total dels que comencen el tractament (b) Percentatge sobre el total de no infectats. (c) Percentatge sobre el total dels que comencen el tractament 53 5. Figures / Figuras 5. Figures / Figuras 54 120 100 80 60 40 20 0 Homes Dones Total Casos/100.000 hab. Dones 35% Homes 65% N= 404 Incidència: 24,9/100.000 hab Homes: 31,7/100.000 hab Dones: 18,8/100.000 hab Risc relatiu= 1,7(IC 95%: 1,4-2,1) Figura 1 Evolució de la tuberculosi a Barcelona, 1990-2011. Evolución de la tuberculosis en Barcelona. 1990-2011. Figura 2 Evolució de la tuberculosi a Barcelona per sexes, 1987-2011. Evolución de la tuberculosis en Barcelona por sexo, 1987-2011. Figura 3 Distribució dels casos de TB segons sexe. Barcelona 2011. Distribución de los casos de TB según sexo. Barcelona 2011. La incidència ha estat corregida a 30 de juny de 2012 Declivi anual 10% 6,6/100.000 60,2 67,7 60,5 56,1 55,4 48 43,4 39,137,135 32,4 30,5 26,1 67,2 Casos/100.000 hab. 30,2 27,9 20 0 10 30 40 50 60 70 80 31,1 59,9 25,7 24,1 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 26,4 24,9 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 5. Figures / Figuras 55 Figura 4 Evolució de la prevalença d’alguns factors de risc de TB. Barcelona, 2002-2011. Evolución de la prevalencia de algunos factores de riesgo de TB. Barcelona, 2002-2011. Figura 5 Evolució de la incidència de TB a Barcelona segons forma clínica. Barcelona, 1995-2011. Evolución de la incidencia de TB en Barcelona según forma clínica. Barcelona, 1995-2011. Figura 6 Evolució dels casos de TB a Barcelona segons país d’origen. Barcelona, 1995-2011. Evolución de los casos de TB en Barcelona según país de origen. Barcelona, 1995-2011. Percentatge 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Tabaquisme Alcoholisme VIH (+) UDI Indigència 70 60 10 0 TB respiratòria TB bacil·lífera TB Total 50 40 30 20 24,9 6,2 17,2 Casos/100.000 hab. 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 Autòctons Immigrants Percentatge 700 800 900 600 100 0 500 400 300 200 70 80 100 90 60 10 0 50 40 30 20 54,2 Casos Percentatge d’immigrants 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 5. Figures / Figuras 56 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Autòctons Immigrants Total Casos/100.000 hab.Figura 7 Taxes d’incidència de TB en autòctons i immigrants. Barcelona, 2003-2011. Tasas de incidencia de tuberculosis en autóctonos e inmigrantes. Barcelona, 2003-2011. Figura 8 Taxes d’incidència de TB per sexes segons país d’origen. Barcelona, 2003-2011. Tasas de incidencia de tuberculosis pot sexos según país de origen. Barcelona, 2003-2011. Figura 9 Evolució dels casos de TB a Ciutat Vella segons país d’origen. Barcelona, 1996-2011. Evolución de los casos de TB en Ciutat Vella según país de origen. Barcelona, 1996-2011. 120 100 80 60 40 20 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Total Homes aut Dones aut Homes immi Dones immi Casos/100.000 hab. 120 100 80 60 40 20 0 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 Autòctons Immigrants Número de casos 180 150 120 90 60 30 0 5. Figures / Figuras 57 Figura 10 Evolució de la TB a Ciutat Vella. Taxes d’incidència en autòctons i immigrants. Barcelona, 2003-2011. Evolución de la tuberculosis en Ciutat Vella. Tasas de incidencia en autóctonos y Inmigrantes. Barcelona, 2003-2011. Figura 11 Distribució dels pacients VIH segons mecanisme de transmissió. Distribución de los pacientes VIH según mecanismo de transmisión. Figura 12 Àmbit dels Brots de tuberculosi. Barcelona 2011. Ámbito de los brotes de tuberculosis. Barcelona 2011. Autòctons Immigrants Total Casos/100.000 hab. 250 200 150 100 50 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 HTS 23,7% UDVP 42,1% HTS: Heterosexual HMS: Homosexual UDVP: Usuari de drogues per via parenteral HMS 26,3% Desconegut 5,1% N=38 Familiar 64% Laboral i relació 6% Familiar i lúdic 6% Laboral 12% Lúdic/relació 12% N=17 5. Figures / Figuras 58 Figura 13 Resultat del tractament de la TB. Barcelona, 1995-2010. Resultado del tratamiento de la tuberculosis. Barcelona, 1995-2010. Figura 14 Pacients amb TB pulmonar bacil.lífera i percentatge amb estudi de contactes fet. Barcelona, 1987-2011. Pacientes con TB pulmonar bacil.lífera y porcentaje con estudio de contactos realizado. Barcelona, 1987-2011. 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 Tractament completat Mort Trasllat Perdut Altres Casos TBP-BK+ % amb EC 600 100 0 500 400 300 200 70 80 100 90 60 10 0 50 40 30 20 Casos Percentatge 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 59 6. bibliograFia / bibliograFía 6. Bibliografia / Bibliografía 60 1 Surveillance of tuberculosis in Europa. Euro-TB. Dispo- nible a: http://www.eurotb.org 2 Reunió del Grup Europeu de Grans Ciutats. KNCV. La Haya, desembre 2012. 3 2008/426/EC: Comission Decission of 28 April 2008 amending Decision 2002/253/EC laying down case de- finitions for reporting communicable diseases to the Community network under Decision Nº 2119/98/EC of the European Parliament and the Council. 4 Veen J, Raviglione M, Rieder HL, Migliori GB, Graf P, Marzemska et al. Standardized tuberculosis treatment outcome monitoring in Europe. Eur Respir J 1998;12: 505:510. 5 SPSS V 13.0. Aplications Guide. Chicago: SPSS, Inc 2005. 6 Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. Padró Municipal del 2011. 7 Jenicek M, Cléroux R. Epidemiologia. Principios técnicas y aplicaciones. Barcelona: Ed Masson- Salvat, 1993. 8 Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. La població nascuda fora a Barcelona, cens 2011. Dis- ponible a: http://www.bcn.es/estadística 9 Grupo de trabajo sobre Tuberculosis. Consenso nacio- nal para el control de la tuberculosis en España. Med Clin (Barc) 1992; 98: 24-31. 10 Grupo de Trabajo de Salud Pública para la Prevención y el Control de la Tuberculosis. Caylà JA. Plan para la pre- vención y control de la Tuberculosis en España. Publica- ciones del Ministerio de Sanidad y Consumo. 2008.