Documents La Tuberculosi a Barcelona Informe 2007 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 Agència de Salut Pública de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona LA TUBERCULOSI A BARCELONA INFORME 2007 Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona Edita: Agència de Salut Pública Ajuntament de Barcelona D.L.: B-3634-2008 Producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació LA TUBERCULOSI A BARCELONA. INFORME 2007 PROGRAMA DE PREVENCIÓ I CONTROL DE LA TUBERCULOSI DE BARCELONA Autors Àngels Orcau i Palau Cristina Rius i Gibert Patricia García de Olalla i Rizo Joan A. Caylà i Buqueres Recollida de dades Sayid Abdelkarim Sid Ahmed Joan Asensio i Moreno Imma Badosa i Gallart Anna M. Botia i Sánchez Roser Clos i Guix Guadalupe Curiel i García Carme Elias i Balañá Raquel Gallardo i Pérez Pilar Gorrindo i Lambdan Eva Masdeu i Corcoll Jesús E. Ospina i Valencia Núria Perich i Martín Tahir Rafi Xiao Miao Lin Sergi Romero i Allueva Moussa Samba Mª José Santomá i Boixeda Milagros Sanz i Colomo Carme Serrano i Mejias Pere Simon i Vivan Dolors Villalante i Morris Servei d’Epidemiologia Agència de Salut Pública Desembre 2008 Edició catalana Agraïment: A tots els metges declarants i a tots els qui directament o indirectament col·laboren en aquest Programa. ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................................7 2. MATERIAL I MÈTODES .......................................................................................................................................11 3. RESULTATS CORRESPONENTS A L’ANY 2007 ....................................................................................................15 3.1. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓ DE CASOS ......................................................................................................17 3.1.1. DADES DESCRIPTIVES GENERALS .........................................................................................................17 3.1.2. DADES DESCRIPTIVES ESPECÍFIQUES DELS RESIDENTS A LA CIUTAT DE BARCELONA ............................. 17 3.1.3. EVOLUCIÓ DE LA TUBERCULOSI A BARCELONA ENTRE 2006 i 2007 .....................................................20 3.2. SUBPROGRAMA DE CONTROL DELS MALALTS I SEGUIMENT DELS TRACTAMENTS EN CURS ........................... 21 3.2.1. RESULTAT DEL TRACTAMENT DE LA COHORT DEL 2006 .......................................................................21 3.3. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓ .....................................................................................................................21 3.3.1. CONCLUSIÓ FINAL DEL TRACTAMENT DE LA INFECCIÓ ENTRE ELS CONTACTES DE CASOS DEL 2005 I 2006 ............................................................................21 3.3.2. RESULTAT DELS ESTUDIS COMUNITARIS ...............................................................................................21 3.3.3. ANÀLISI DELS ESTUDIS DE CONTACTES ENTRE 2005 I 2006 .................................................................22 4. CONCLUSIONS ...................................................................................................................................................23 4.1. CARACTERÍSTIQUES EPIDEMIOLÒGIQUES ......................................................................................................25 4.1.1. TAXA D’INCIDÈNCIA. EVOLUCIÓ I FACTORS DETERMINANTS ................................................................25 4.2. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓ DE CASOS ......................................................................................................25 4.3. SUBPROGRAMA DE CONTROL DELS MALALTS ................................................................................................25 4.4. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓ .....................................................................................................................26 4.5. CONSIDERACIÓ FINAL ...................................................................................................................................26 5. TAULES ...............................................................................................................................................................53 6. FIGURES .............................................................................................................................................................71 7. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................................................................79 1. INTRODUCCIó INTRODUCCIÓ La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007  1. Introducció El darrer informe de la Organització Mundial de la Salut No obstant això, hi ha hagut dos factors que han influït en (OMS) sobre la tuberculosi (TB) destaca que aquesta malal- la epidemiologia de la TB. Primer, als anys 80 i 90 va ser la tia a l’any 2006 continua sent una causa major de morbi- nova epidèmia de la infecció per VIH, que va afectar molt ditat i de mort, especialment a Àsia i Àfrica. En tot el món al nombrós col·lectiu de heroïnòmans per via intravenosa, s’han produït 9.2 milions de nous casos i 1,7 milions de un col·lectiu ja prèviament identificat com a grup de risc per morts per TB, dels quals 0,7 milions dels casos i 0,2 milions a la TB, que s’amplificà per la immunodepressió deguda a dels morts estaven infectats per l’HIV1. També assenyala la la infecció per VIH adquirida per compartir xeringues. OMS que entre el 2002 i el 2006 s’han trobat les taxes més altes mai detectades de TB resistent als fàrmacs (resistents a Més recentment, el canvi demogràfic observat al nostre país isoniacida i a rifampicina, TB-MDR) i que la TB extensament per l’arribada de molta gent procedent de països en vies resistent (produïda per soques que també són resistents a de desenvolupament i amb molta més TB, que ha modifi- quinolones i a injectables de segona línia, TB XDR), molt cat de manera substancial el declivi anual fins a arribar al difícils de tractar, ja ha estat diagnosticada en 45 països2. 2007 a una incidència de 31,1/100.000 tal com es recull en aquest informe, amb prop d’un 50% dels casos en per- La incidència anual de la TB ha de presentar un declivi anu- sones immigrants, patró per altra banda ja observat des de al si es disposa d’un bon programa de control i no hi ha fa anys a diverses ciutats i països europeus. factors especials que hi interfereixin. El declivi és per la im- possibilitat de que cada malalt contagiós transmeti la infec- La globalització creixent i la facilitat dels viatges internacio- ció a més de 20 persones. En aquest cas, dues persones nals afavorirà segurament la transmissió de la TB entre pa- emmalaltirien i només una seria contagiosa. ïsos i que un malalt i els seus contactes durant el llarg temps que duren els tractaments de la TB pugui canviar tant de En el control d’aquesta malaltia en la nostra ciutat ha estat CCAA com de país. molt positiu que des de l’inici del Programa de Prevenció i Control l’any 1987, s’ha aconseguís una bona coordinació També estem observant un increment de pacients amb so- entre els professionals i els centres sanitaris implicats, s’anes- ques importades que presenten un elevat grau de resistèn- sin instaurant mesures com els tractaments directament cia (MDR, i fins i tot soques XDR). Per tant, els programes observats en col·lectius amb major probabilitat d’abando- de control s’han d’esmerar en coordinar-se molt be per nament del tractament i es milloressin sensiblement tant els tal d’afavorir tant el compliment del tractament com l’estu- compliments del tractament com els estudis de contactes. di de contactes.  2. MATERIAL I MÈTODES MATERIAL I MÈTODES La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 12 2. Material i mètodes Sistema de vigilància: La TB, com a malaltia de declaració Data de tancament de la recollida de dades: amb la obligatòria (MDO), a Barcelona es controla epidemiològica- finalitat de que els resultats siguin al màxim de comparables ment a través d’un sistema de vigilància activa que obté la amb els dels anys anteriors (del 1987 al 2006) la recollida informació a partir de les següents fonts: 1) notificacions dels de dades de l’any 2007 s’ha tancat, tal com es va fer en les metges que fan el diagnòstic; 2) declaracions microbiològiques memòries prèvies, el 15 de juny de l’any següent, en aquest de bacil·loscòpies i cultius positius de micobacteris per part cas del 2008. Malgrat que aquest procediment impossibili- de cinc laboratoris de la ciutat: Hospital General de la Vall ta l’obtenció dels resultats definitius d’alguns malalts amb d’Hebron, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital tractament llarg (1 any o més) i dels que han iniciat la qui- Clínic, Laboratori del C.A.P. Manso i Laboratori de Referència mioteràpia (de nou mesos) l’últim trimestre de l’any, permet de Catalunya (que processa les mostres de: Hospital del Mar obtenir un perfil bastant ajustat de la situació actual de la i Hospital de l’Esperança, entre d’altres); 3) control de les TB a la ciutat. altes hospitalàries informatitzades de quatre grans hospitals: Hospital General de la Vall d’Hebron, Hospital del Mar, Hos- Anàlisi estadística: s’ha fet mitjançant el paquet estadístic pital de l’Esperança i Hospital Clínic; 4) control del registre SPSS-PC4 . Les diferents taxes s’han calculat d’acord amb les de mortalitat de la ciutat de Barcelona; 5) encreuament d’in- dades corresponents al padró municipal de l’any 20075. formació entre els registres de TB, de SIDA i el Sistema d’In- Igual que en altres anys, s’ha calculat la taxa d’incidència de formació de Drogues de Barcelona (SIDB) de l’Agència de TB en pacients sense antecedents de tractament antituber- Salut Pública de Barcelona (ASPB); 6) registre de TB de la culós, a fi de disposar de dades comparatives amb els resul- Generalitat de Catalunya (detecció dels casos de residents a tats obtinguts pel Programa de TB de la Regió Centre de Barcelona diagnosticats i declarats fora de la ciutat). Catalunya i pel Programa de Control de TB de Catalunya. Les taxes d’incidència de Ciutat Vella i de la resta de la ciutat Enquesta epidemiològica: a cada cas notificat se li fa s’han ajustat per edat per evitar la influència de les diferents una enquesta epidemiològica, que és formalitzada per les estructures d’edat existents en cada districte. En aquest infermeres i infermers de Salut Pública amb la col·laboració ajustament s’ha utilitzat el mètode directe6 i amb el Padró del metge que diagnostica i controla el pacient. Es verifica Municipal de 1996. i s’estudien els contactes i es comprova si el pacient com- pleix el tractament. En pacients immigrants es compta tam- Per calcular les taxes d’incidència en immigrants, s’ha utilit- bé amb la col·laboració dels Agents Comunitaris de salut zat l’estructura de la població de Barcelona nascuda fora pel seguiment del malalt i l’estudi dels contactes. Quan es d’Espanya, registrada a juny del 2007, que consta en l’Anu- detecta alguna anomalia, el malalt i/o els seus contactes són ari Estadístic de la Ciutat de Barcelona. Les taxes d’incidèn- adreçats al metge que porta el cas índex o, si és necessari, cia que s’indiquen en aquest grup de població han de a la Unitat de Prevenció i Control de la Tuberculosi de considerar-se una aproximació a la realitat, atès que el re- Barcelona (UPCTB). gistre que es disposa pot no reflectir exactament el número de residents nascuts fora d’Espanya7. Definició de cas: a efectes de vigilància epidemiològica com a cas de TB, s’ha definit qualsevol pacient a qui se li Definim la taxa de compliment de tractament com el per- prescriu tractament antituberculós, que se li manté fins al centatge de pacients que el compleixen en relació a la suma moment previst de la finalització tret que mori o presenti dels que el compleixen més els que l’abandonen. En aquest efectes secundaris importants. Els pacients que tornen a càlcul no es considera els que moren ni els que marxen de iniciar un tractament antituberculós, es tornen a incloure al la ciutat, ni aquells pacients als qui s’allarga el tractament. registre de casos, únicament si fa més d’un any que no el realitzen. Els pacients en els que s’identifiquen micobac- Pel que fa als grups d’edat, a les figures s’han escollit els teris no tuberculosos es considera que no presenten TB. utilitzats en els anteriors informes del Programa, amb el propòsit de poder fer comparacions interanuals, mentre que Tipus d’estudi: s’ha realitzat una anàlisi descriptiva dels a les taules s’han utilitzat els grups d’edat recomanats per casos que han iniciat tractament durant l’any 2007, tant la Conferència de Consens sobre TB8. globalment com per col·lectius específics, analitzant també els resultats dels tres subprogrames de la TB seguint el ma- Els grups d’edat utilitzats per calcular les taxes en nascuts teix procés d’anys previs. fora d’Espanya s’han adaptat als grups d’edat publicats pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona7. S’ha realitzat l’anàlisi descriptiva de la cohort dels pacients que iniciaren el tractament el 2006, per conèixer la conclu- Per tal d’estudiar l’associació de la TB amb algunes variables sió final als 12 mesos des de l’inici del tractament seguint s’ha calculat el risc relatiu (RR) amb els intervals de confian- les recomanacions europees3. ça del 95%(IC). 13 3. RESULTATS CORRESPONENTS A L’ANy 2007 MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 16 3. Resultats correponents a l’any 2007 3.1. Subprograma de detecció de casos tenen gairebé dues vegades més risc de presentar TB que les dones (taula 4, figura 3). 3.1.1. Dades descriptives generals Grups d’edat i sexe: la incidència més elevada en homes Incidència: s’han notificat 1047 possibles casos de TB cor- s’ha presentat entre els 15 i els 34 anys i en els més grans responents a l’any 2007. L’enquesta epidemiològica va des- de 74. En dones entre els 25 i 44 anys i entre 1 i 4 anys. cartar, finalment, el diagnòstic de TB en 94 casos doncs Globalment els grups d’edat més afectats serien entre els corresponien a micobacteris atípics, 144 eren declaracions 15 i els 44 anys i els més grans de 74. (taula 4). En aquesta duplicades i 49 havien iniciat el tractament en anys anteri- distribució destaca la influència de la immigració i dels pa- ors. Dels 760 pacients que es van classificar com a casos de cients coinfectats amb el VIH (figura 10). l’any 2007, es va comprovar que 499 (65,7%) eren resi- dents a Barcelona, la qual cosa implica una incidència de TB Districte de residència: el districte de Ciutat Vella pre- de 31,13/100.000 hab. i de 28,3/100.000 hab. si es descar- senta la incidència més elevada, amb una taxa ajustada ten els pacients amb antecedents de TB en algun moment de 90,54/100.000 hab. El districtes de Sant Martí, Sants/ de la seva vida (figura 1). Montjuïc i Nou Barris presenten unes taxes ajustades supe- riors a 26,3/100.000 hab., que és la taxa global de la ciutat Població de residència: el 34,3% dels casos de TB diag- excloent Ciutat Vella (taula 5). La màxima incidència de TB nosticats a la ciutat de Barcelona, són persones residents en persones infectades per VIH la trobem a Ciutat Vella, fora del municipi (taules 1 i 2). Sant Andreu i Sant Martí (figura 9). Centre sanitari: determinats centres sanitaris de Bar- A la taula 6 es presenta la distribució de la TB per districtes celona notifiquen i/o tracten malalts no residents a la ciu- segons sexe i edat. En tots els districtes, exceptuant Les tat, destacant, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic, Corts i Gràcia, la malaltia és més freqüent en els homes. El l’Hospital Dos de Maig i la UPCTB amb un 33 %, 23%, grup d’edat més afectat varia, observant-se major afectació 23%, 22% del total de pacients. Pel que fa als casos de TB en adults entre 20 i 59 anys en la majoria de districtes i en en persones residents a la ciutat, hi ha 5 centres que apor- majors de 70 anys a Les Corts, Sarrià-St Gervasi i Horta- ten el 79% del total (H. Clínic, H. Vall d’Hebron, H. del Mar, Guinardó. S’ha de tenir en compte, però, que en alguns UPCTB i H. de St. Pau). També s’observa que els hospitals districtes el nombre absolut de casos és petit. continuen essent la principal font de notificació de ca- sos, concretament el 81,6%, entre els residents a Barcelona La distribució de la incidència segons el barri de residència ciutat (taules 2 i 23). mostra que tres barris del districte I (Parc, Barceloneta i Raval) presenten les taxes més elevades, que oscil·len entre 56,6 i 193,6/100.000 hab., respectivament. Altres barris 3.1.2. Dades descriptives específiques dels amb taxes d’incidència superior a la mitjana de la ciutat són residents a la ciutat de Barcelona Sant Antoni, Sants, Ciutat Meridiana, Bon Pastor, Trinitat Vella, Poble Nou, Barri Besòs i Verneda (taula 7). Font de detecció: durant l’any 2007, el 88,6% dels casos han estat detectats a través del sistema de MDO, el que Antecedents personals: en el conjunt de la ciutat, s’ob- significa un 4,6% més que els detectats per aquest sistema serva que els antecedents de tabaquisme (34,9%), alcoho- l’any 2006. lisme (20,4%), la infecció per VIH (11,8%) i haver patit una TB anterior (9,0 %) són els més freqüents. En homes és més La vigilància epidemiològica activa realitzada sistemàtica- freqüent que en dones, el consum de tabac i alcohol la in- ment des del Programa de Prevenció i Control de la TB fecció per VIH, l’antecedent de presó i l’ús de drogues per (PCTB), suposa passar d’una incidència de 27,6/100.000 via parenteral (UDVP) (taula 8). hab., que seria la que correspondria al nombre de casos declarats pel sistema MDO, a una de 31,1/100.000 hab., Localització anatòmica: el 64,5% dels casos han presen- que és la corresponent al nombre de casos detectats pel tat una localització pulmonar exclusiva, el 26,5% extrapul- programa (increment del 13%) (taula 3). monar i el 9,0% ambdues localitzacions. Si observem la distribució clínica entre autòctons i immigrants veiem que Sexe: dels 499 casos detectats a Barcelona ciutat, 304 la formes extrapulmonars són més frequents en immigrants (61%) són homes i 195 (39%) són dones. La taxa d’incidèn- (taula 9). cia del sexe masculí és de 40/100.000 hab. i la del femení de 23,1/100.000 hab. La raó de taxes entre homes i dones Radiologia: les formes cavitàries han representat el 27,2% és de 1,73 (IC 95% 1,44-2,07), això vol dir que els homes del total de casos amb TB pulmonar. El patró de no cavità- 17 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 ries és la característica radiològica més freqüent (249 casos, Del continent Africà n’eren originaris 33 pacients (14,3%), el 67,8%) (taula 10). dels que 16 (7%) eren del Marroc. La incidència ha estat de 143/100.000 hab. (102/100.000 hab. si considerem només Microbiologia: del total de pacients, en 369 s’aïllà la mi- els ciutadans marroquins). cobactèria (74%). El 50,4% dels 350 pacients amb afectació pulmonar presentaren la bacil·loscòpia d’esput positiva Dels països desenvolupats eren originaris 8 casos (3,5%) i (BK+) amb cultiu positiu i un 34,1% bacil·loscòpia negati- 14 de l’Europa de l’Est (6,1%), amb una incidència de 14 va (BK-) i cultiu positiu (taula 11). i 68,7/100.000 hab. respectivament. La taxa d’incidència de TB bacil·lífera observada el 2007 és El 26% dels pacients immigrants presentaren la malaltia de 11,54/100.000 hab. (l’any 2006 aquesta taxa fou durant el primer any d’estada a Espanya, el 43,6% entre el d’10,7/100.000 hab., el 2005 d’ 11,8/100.000 hab. i el primer i el cinquè i el 30% la presentaren quan feia més de 2004 de 9,9/100.000 hab.). 5 anys que eren a Espanya. Ingrés hospitalari: de 499 malalts, el 58,3% (291) van ser Entre els antecedents d’interès, 41 (17,8%) patien alcoho- hospitalitzats, generalment en hospitals de nivell 3, amb lisme, 20 (8,7%) estaven infectats pel VIH, 14 (6%) eren una estada mediana per malalt de 14 dies (dades de 265 persones sense sostre, 5 (2,2%) UDVP i 7 (3%), tenien an- pacients en que va ser possible recollir la data d’ingrés i la tecedents d’ingrés en presó. data d’alta). En el cas dels malalts tuberculosos amb HIV/ SIDA s’ha obtingut una mediana d’hospitalització de 23 Segons la localització anatòmica, 143 pacients (62,2%) teni- dies (dades de 45 malalts que tenien registrada la data d’in- en formes pulmonars exclusivament, 71 (30,9%) formes ex- grés i la data d’alta). trapulmonars exclusivament i 16 (7%) formes mixtes. Comparant amb els autòctons, els immigrants presenten més formes extrapulmonars, sobretot més formes limfàtiques Col·lectius específics: (veure taula 9). Dels 159 malalts amb formes pulmonars, 95 (59,7%) presentaren un infiltrat no cavitari a la placa de tòrax Característiques dels pacients tuberculosos immigrants i 55 (34,6%) una radiologia cavitària. El BK i cultiu d’esput Dels 499 pacients detectats, 230 (46.1%) havien nascut fora van ser positius en 94 pacients (59,1%), 43 foren BK- cultiu de l’estat espanyol, suposant un increment del 3% respec- positiu (27,0%). No es va practicar anàlisi microbiologica en te l’any 2006 (44,6%), i representant una incidència de 5 (7,5%) dels pacients amb formes pulmonars (taules 19 75,55/100.000 hab. A Ciutat Vella, la incidència va arribar i 20). a 134,8/100.000 hab. En la distribució per barris, observem que en tretze barris de la ciutat el percentatge de casos Dels casos, 216 (93,9%) no havien fet tractament pre- immigrants és de 50 per cent o més, sent el barri del Raval vi. D’aquests, a 169 (78,2%) se’ls va indicar quimioterà- el que presenta un dels percentatges més elevats i el núme- pia amb quatre fàrmacs i a 23 (11%) el tractament fou ro de casos més gran. Els casos procedeixen de 46 països amb tres fàrmacs, pauta inadequada en aquesta pobla- diferents, fet que dificulta el maneig del control de la ma- ció. En 65 pacients (28,3%) es va realitzar Tractament laltia (figures 4 a 7 i taules 12 i 13). Directament Observat (TDO): 40 (17,4%) de manera ambulatòria pels equips d’ETODA, 18 (7,8%) en règim hos- La incidència en homes ha estat de 94/100.000 hab. i en pitalari a Serveis Clínics, 4 (1,8%) en Programes de Ser- dones de 56,6/100.000 hab. En homes el grup d’edat amb veis Penitenciaris i 3 (1,3%) en altres recursos de la ciutat una taxa d’incidència més elevada ha estat el de 15 a 24 per TDO. anys i en dones el de 25 a39 anys (taula 14). La taxa de compliment del tractament ha estat del 95%. Pel que fa al país de naixement, 108 pacients provenien d’Amèrica Llatina (47%), dels quals 43 (18,7%) eren de Característiques de la tuberculosi a Ciutat Vella Bolívia, 15 (6,5%) de Equador i 14 (6,1%) de Perú. La inci- Tenien el seu domicili a Ciutat Vella 107 pacients (21,4%), dència global ha estat de 67,2/100.000 hab., arribant a representant una taxa d’incidència ajustada de 90,5/100.000 230/100.000 hab. entre les persones nascudes a Bolívia. hab, un 8,1 % més que l’any 2006 (taules 5 i 26, figura 9). El barri amb major nombre de casos ha estat el Raval amb Del continent Asiàtic s’han detectat 66 casos (28,7%), dels 70 (65% del total de casos de Ciutat Vella), seguit de Parc i que 41 (17,8%) eren del Pakistan. La incidència ha estat de Barceloneta que presenten el 19,6% i el 8,3%. La incidència 143/100.000 hab., arribant a 300/100.000 hab. entre els més elevada s’ha observat al Raval Sud amb 193,6/100.000 ciutadans pakistanesos. hab. (taula 13) 1 3. Resultats correponents a l’any 2007 Ciutat Vella és el districte de la ciutat on es presenten més pel VIH, essent aquesta proporció en les dones del 7,2%. casos de TB en immigrants. Durant l’any 2007, la majoria Això suposa respecte el 2006, un augment del 60% en ho- de casos, 72 (67,3%) es van detectar en persones nascudes mes i del 40% en dones. fora de l’estat espanyol, sent la incidència de 134/100.000 hab. (figures 7 i 8). El 25,4% dels casos tenien entre 35 i 39 anys i el 20,3% entre 30 i 34 anys. Cal destacar que el grup d’edat amb Respecte al sexe, la majoria eren homes, 70 (65,4%) amb major percentatge d’infecció per VIH (40,5 %) van ser les una incidència de 117,1/100.000 hab. Els grups d’edat més persones entre els 35 i 39 anys (taula 17). afectats han estat els de 20 a 29 anys i els de 50 a 59 anys, amb una incidència de 123,8 i 115,5/100.000 hab. respec- La incidència per grups d’edat i per districtes es mostra a les tivament (taula 6). figures 9 i 10. Dels casos detectats, 12 (11,2%) havien seguit un tracta- Pel que fa a la localització anatòmica, el 47,5% dels casos ment antituberculòs anteriorment. presentà una localització pulmonar exclusivament, el 23,7% extrapulmonar i el 28,8% ambdues localitzacions. Un total de 66 pacients (61,7%) presentaven una TB de loca- lització pulmonar exclusivament, 34 (31,8%) eren formes Dels 45 pacients amb TB pulmonar, 24 (53%) tenien el BK i extrapulmonars i un 6,5% presentaven formes mixtes. El el cultiu positius i 13 (29%) el BK - i el cultiu positiu. El pa- 46,6% dels 69 casos amb TB pulmonar van presentar BK+ tró radiològic observat amb més freqüència fou l’infiltrat no i cultiu positiu (34 pacients), i el 28,8% tenien el BK- cavitari (80%). El patró pulmonar cavitari es presentà en el i cultiu positiu. La taxa d’incidència de bacil·lífers ha estat 13,3% dels casos. de 30,1/100.000 hab., un 8% més que l’any 2006 (incidèn- cia 27,7/100.000 hab). Van mostrar un patró cavitari el Es va realitzar l’ECC en el 61 % dels casos (taula 30), i s’estu- 38,8% dels casos amb TB pulmonar i no cavitari el 67,1% diaren 263 persones, de les que el 23,6% eren convivents i el (taules 15 i 16). 76,4% no convivents. Dels 62 convivents, 25 (40%) van pre- sentar un mantoux positiu, dels que un fou malalt i 9 ven Es van incloure en un programa de TDO 32 pacients (30%), rebre tractament de la infecció (TIT). En els 201 contactes no 18 dels quals en règim ambulatori (ETODA) , 9 ingressats a convivents, s’indicà TIT en 11 dels 86 casos amb ppd positiu. Serveis Clínics, 2 en serveis penitenciaris i 3 en altres recur- sos de la ciutat per TDO (centres d’atencio i seguiment de La taxa de compliment del tractament ha estat del 96,7%. toxicòmans, centres de deshabituació alcohólica i UPCTB). Destaca que durant el seguiment van morir el 13,6% dels casos. A la taula 27 es presenten els resultats dels tractaments iniciats l’any 2007 en el moment del tancament de les da- Característiques dels pacients tuberculosos des i observem que la taxa de compliment ha disminuït toxicòmans respecte l’any anterior (93,8 vs 100%) El nombre de pacients tuberculosos toxicòmans ha estat de 30 (6%), augmentant respecte l’any 2006 un 30%. El 87% En el curs escolar 2007-08 es realitzà un cribratge tuber- eren homes i el 80% tenia entre 25 i 44 anys. La gran ma- culínic a tots els nens de primer de primària de les esco- joria estaven infectats pel VIH (86,7%) i el 20% es trobaven les del districte. El criteri de positivitat del mantoux fou a la presó o hi havien estat. El 60% van presentar una TB de >= 5 mm d’induració en els nens no vacunats amb BCG únicament pulmonar, el 13,3% extrapulmonar i el 26,7% i de >= a 15 mm en els vacunats. La prevalença d’infecció formes mixtes. tuberculosa fou del 4,5% i es detectaren 2 nous malalts. El patró radiològic majoritari entre els pacients amb formes Característiques dels pacients tuberculosos pulmonars fou l’infiltrat no cavitari (65,4%), essent les for- infectats pel HIV mes cavitàries el 19%. Dels 499 pacients registrats l’any 2007, 59 (11,8%) estaven infectats pel VIH, un 50% més en percentatge que l’any Van rebre TDO 22 pacients (73%), 7 a través del programa 2006 ; el 76,3% eren homes. En relació amb el mecanisme ETODA, 7 a Serveis Clínics, 3 a serveis penitenciaris associats de transmissió de la infecció del VIH, el 44,1% dels casos a Programes de Manteniment amb Metadona i 2 a centres eren UDVP, el 15,3% homes amb pràctiques homosexuals i d’atenció i seguiment de toxicòmans. el 16,9% persones amb pràctiques heterosexuals promíscu- es (figura 11). El 8,5% tenien antecedents de presó (taula La taxa de compliment del tractament fou del 95%. El 10% 18). Del total d’homes amb TB, el 14,8% estaven infectats del pacients van morir durant el seguiment del tractament. 1 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 Característiques de la tuberculosi infantil En les taules 21 i 22 es presenten els resultats de la resistèn- S’han detectat 19 casos de TB en pacients menors de 15 cia global i primària als fàrmacs de primera línia comparant anys. La incidència més elevada es troba en el grup d’edat autòctons i immigrants. d’un a quatre anys, arribant en nens a 10,73/100.000 hab. i en nenes a 26/100.000 hab. (taula 4). S’ha de destacar que els immigrants presenten més resis- tència a Isoniacida que els autòctons, tant primària (casos Dels pacients detectats, 6 havien nascut fora d’Espanya no tractats anteriorment) com global. La resistència obser- (31,6%) sent la incidència en nens de 17,44/100.000 hab. vada entre els immigrants ha estat en casos que manifesta- i en nenes de 35,44/100.000 hab. (taula 14) ren no haver rebut tractament de la TB anteriorment. La presentació clínica més freqüent fou la forma pulmonar La proporció de casos amb tractament previ de la TB és del exclusivament (63,2%). La radiologia de tòrax de tots els 11,5% en autòctons i del 6,1% en immigrants (p=0,024). pacients amb TB pulmonar fou anormal no cavitària. La Aquesta diferència en la proporció de casos prèviament majoria de pacients foren diagnosticats per criteris clinico- tractats podria explicar la distribució de la resistència en epidemiològics (58%) i cinc presentaren BK negatiu i cultiu immigrants. positiu (26,3%). Es va realitzar l’ECC en 18 nens (94,7% dels casos). Un total 3.1.3. Evolució de la tuberculosi a Barcelona d’onze nens (58%) formaven part de 10 brots de dos o més entre 2006 i 2007 casos i detectàrem el veritable cas índex. En 7 (37 %), no es va detectar el veritable cas índex, malgrat que es van estu- Incidència: hem observat un nou ascens de la incidència diar un total de 52 contactes. de més del 10%, més accentuat en població immigrant. El declivi mitjà dels darrers 8 anys ha estat del 2%. Brots de tuberculosi En l’any 2007, s’han detectat 29 brots de TB de 2 o més Centre de diagnòstic: igual que en anys anteriors, un casos. elevat percentatge de casos de TB (79%) han estat diagnos- ticats pels 4 grans hospitals i la UPCTB. L’augment de casos Se n’han produït 21 de dos casos, 5 de tres, 2 de quatre i respecte a l’any passat s’ha observat sobretot a l’Hospital un de 5 casos. El total de casos secundaris ha estat de 40, de Mar i a la UPCTB (taula 23). 7 dels quals eren residents fora de la ciutat. El total de casos agrupats en brots ha estat de 70 (14%). Sexe: la incidència ha augmentat en ambdós sexes, sent més important en dones. La raó d’incidència entre homes i En 18 brots (62,1%) la transmissió es produí en la família, dones ha estat de 1,73 (taula 24 i figura 3). 4 brots es detectaren en l’àmbit laboral, 2 es produïren entre convivents no familiars, 4 en l’àmbit de relació i un en Grups d’edat: la incidència ha augmentat en tota els grups l’escola (veure figura 13). d’edat excepte en els menors de 5 anys (taula 25). Dels casos índex, 20 foren homes (69%), tots presentaren Grups de risc: la proporció de pacients fumadors, consu- una TB pulmonar i el 90% tenien la baciloscòpia d’esput midors d’alcohol i drogues s’ha mantingut, així com la pro- positiva. La mediana del retard diagnòstic fou de 30 dies. porció de pacients amb antecedents de presó i indigència. Dels casos secundaris el 57,5% compartien domicili amb Per altra banda, la proporció de pacients coinfectats amb el cas índex. El 55% eren dones, el rang d’edat anava d’un el VIH la augmentat respecte l’any anterior d’un 6,7% a any a 60 anys amb una mediana de 23,5 a. El 32,5% tenien un 11,8%. La proporció de pacients sense cap antecedent menys de 15 anys. 30 casos (75%) presentaren una TB pul- de risc ha estat del 48,5%, percentatge semblant a l’any monar, un 7,5% pulmonar i extrapulmonar i un 17,5% anterior. extrapulmonar exclusivament. No es presentà cap TB me- níngia. Districte de residència: l’augment s’ha observat en gai- rebé tots els districtes la ciutat. A Ciutat Vella l’augment ha Resistència als fàrmacs estat del 8% i a Sant Martí del 42% (taula 26). Dels pacients amb cultiu positiu, 369 (74%), s’obtingué els resultats de l’antibiograma de 357 (96,73%). Presentaven Localització anatòmica de la TB: la proporció de formes alguna resistència 31 casos (8,7%), dels que 12 eren autòc- pulmonars i extrapulmonars s’ha mantingut respecte l’any tons (6,2% dels pacients autòctons) i 19 eren immigrants 2006. Les formes extrapulmonars són més freqüents en im- (11,7% dels casos immigrants). migrants, sobretot les limfàtiques (taula 9). 20 3. Resultats correponents a l’any 2007 Radiologia: les formes no cavitàries continuen essent les (50,8%). També es realitzà menys l’ECC en pacients amb més freqüents (67,8%), observant-se una disminució de factors de risc (66,5% vs 74,8%). Si comparem autòctons les formes cavitàries en relació al 2006 (taula 10). amb immigrants no hi ha diferència significativa en l’exhaus- tivitat de la realització de l’ECC. (taula 30). Bacteriologia: la proporció de casos amb diagnòstic bacte- riològic positiu ha estat del 74%, semblant a l’any 2006. En S’han estudiat un total de 2634 contactes dels que 757 casos de TB pulmonar la proporció arriba al 84,5%. L’any (28,7%) eren convivents i 1877 (71,3%) no convivents. En- 2007 la incidència de TB pulmonar bacil·lífera ha estat de tre els convivents es detectaren 25 nous casos (3,3% dels 11,54/100.000 hab., un 11% superior a l’any 2006 (figura 12). convivents estudiats), a 151 (20%) se’ls indicà tractament de la infecció (TIT) i 83 (10,9%) van rebre quimioprofilaxi de la infecció. Entre els no convivents es detectaren 10 nous 3.2. Subprograma de control dels malalts casos (0,5% entre els no convivents), a 93 (5%) se’ls indicà i seguiment dels tractaments en curs TIT i a 5 (0,3%) quimioprofilaxi de la infecció. La taxa de compliment dels malalts que han acabat el tracta- A un 28,1% dels pacients no es realitzà ECC perquè o bé vivien ment ha estat del 96,7% en el conjunt de la ciutat i d’un sols, o van rebutjar l’estudi o bé el facultatiu no ho va indicar. 95,2% en els casos de TB pulmonar amb bacil·loscòpia posi- tiva. En sis districtes de la ciutat, la taxa de compliment ha estat del 100%. A Sants-Montjuïc ha estat del 97,2% i a Ciu- 3.3.1. Conclusió final del tractament preventiu tat Vella, Gràcia, i Sant Martí ha estat entre 93,7% i 93,9%. i de la infecció entre els contactes de casos Les persones que han presentat pitjors taxes són aquelles que del 2005 i 2006 no tenen domicili fix amb un 85,7% (taula 27). Dels 79 contactes íntims a qui es va indicar quimioprofilaxi Van rebre TDO 109 pacients (21,8%), un 21% més que l’any primària, un 96.2% va finalitzar-la correctament, sense que 2006. A Serveis Clínics 31 casos (28,4%), a ETODA 59 es detectessin diferències entre autòctons i immigrants. (54,1%), a Serveis Penitenciaris 9 (8,3%), i 10 (9,1%) pacients reberen el TDO en altres centres de la ciutat (residències Respecte al compliment del TIT, dels 212 contactes íntims d’avis, centres de deshabituació alcohòlica, CAS, UPCTB). La (més de 6 hores diàries) a qui es va indicar, un 90.1% van taxa de compliment en aquest grup ha estat del 94,8%. acabar el tractament prescrit. No es van trobar diferències en el compliment entre autòctons i immigrants. 3.2.1. Resultat del tractament de la cohort del 2006 3.3.2. Resultat dels estudis comunitaris realitzats al 2007 Si considerem la cohort de pacients que iniciaren el tracta- ment durant l’any 2006, un 87,1% estaven curats o havien Des del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Públi- acabat el tractament als 12 mesos, sent del 92,1% en el cas ca de Barcelona, es realitzen o coordinen els estudis de con- dels casos pulmonars bacil·lífers (l’objectiu de la regió eu- tactes comunitaris (ECCO) dels casos de TB amb contactes ropea de la OMS, es troba en el 85%) (taula 28). de risc a la ciutat. La proporció de pacients amb tractament completat als 12 Durant l’any 2007 es van realitzar l’ECCO de 108 casos de mesos és inferior en pacients toxicòmans, coinfectats amb TB, que originaren 150 actuacions de control en diferents HIV i pacients indigents (taula 29). àmbits. El 73,1% dels casos (79 pacients que comportaren 109 actuacions) eren residents a Barcelona i el 34,2% (29 pacients i 41 estudis) eren residents fora de la ciutat (16 a 3.3. Subprograma de prevenció la Regió Sanitària Costa de Ponent, 4 a la Regió Centre, 7 a la Regió Sanitària Barcelonès Nord i Maresme, 1 a Es realitzà l’ECC en el 71,9% dels pacients amb TB. El nú- Tarragona i 1 de fora de Catalunya. L’àmbit d’actuació es mero de contactes estudiats per cas anava d’1 a 165 amb mostra a la taula 31. una mediana de 4. Els estudis efectuats van comportar la lectura de 2756 pro- L’exhaustivitat de l’ECC fou més elevada en les formes pul- ves de la tuberculina de les que 793 (30%) van resultar monars bacil·líferes (83,2%). En els pacients que presentaven positives. D’aquestes, es va recomanar el TIT a 87 persones formes extrapulmonars, es realitzà amb menys freqüència (10,3% dels positius) i es detectaren 5 nous malalts (0,6%). 21 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 El seguiment clínic de les persones tuberculin positives es ment, un cop identificats aquells que compartien un mateix realitzà a la UPCTB (veure taula 32). ECC, es va incloure al 84.4% (584) dels casos, amb un total de 4933 contactes estudiats. 3.3.3. Anàlisi dels Estudis Convencionals de Dels 584 casos estudiats, un 37,8% eren immigrants i el Contactes realizats en 2005 i 2006 62,2% eren autòctons, representant l’estudi de 1618 i 3315 contactes respectivament. L’ECC basat principalment en l’estratègia dels cercles con- cèntrics permet la investigació d’individus probablement Entre els contactes de casos autòctons el 90% són també exposats a un cas de TB, així com la valoració del seu risc autòctons mentre que entre els contactes dels casos immi- basant-se en la intensitat i l’àmbit de l’exposició. L’ECC és grants només el 60% són també immigrants. La mediana una de les diferents estratègies de prevenció i de control global del número de contactes estudiats per cas de TB ha desenvolupades pel PPCTB. estat de 9, essent més elevat entre els casos autòctons (11 contactes per cas) que entre els casos immigrants (6 con- Entre els casos de TB notificats s’ha observat un augment tactes per cas) (p<0.001) molt important en la proporció d’immigrants, des del 10% l’any 1999 fins al 46% el 2007. L’estratègia de l’ECC és es- La prevalença global d’infecció tuberculosa entre el total pecialment difícil entre la població immigrant. de contactes estudiats ha estat del 39,8%. Quan conside- rem la prevalença d’infecció tuberculosa en la que s’ha L’objectiu d’aquest treball va ser determinar les diferències indicat el tractament (Taula 33) com una aproximació a segons el país d’origen de l’ECC realitzat entre els casos de infecció recent, els contactes de casos amb formes pulmo- TB notificats al PPCTB en el període 2005-2006. nars bacil·líferes tenen prevalences més elevades que els contactes de casos que no presenten aquesta forma de TB. Dels 932 casos de TB notificats a Barcelona durant el perí- A més, en els casos amb formes pulmonars bacil·líferes els ode 2005-2006 (figura 14) es va realitzar ECC a 692 casos contactes immigrants presenten prevalences d’infecció (74.2%), excloent a aquells que o bé van rebutjar-lo o bé va tuberculosa en tractament més elevades que els contactes ser impossible la identificació dels seus contactes. Final- autòctons. 22 3. Resultats correponents a l’any 2007 4. CONCLUSIONS MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA 23 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 24 4. Conclusions 4.1. Característiques epidemiològiques 4.2. Subprograma de detecció de casos 4.1.1. Taxa d’incidència. Evolució i factors La principal font de notificació continua essent el sistema determinants MDO, amb un percentatge de declaracions del 88,6% del total de casos, percentatge lleugerament superior a l’any L’any 2007 la incidència ha augmentat respecte l’any ante- 2006 (84,7%). rior més d’un 10%, i situa el declivi mitjà des de l’any 2000 en un 2%. Aquest augment ha estat més important en po- Les activitats de vigilància activa que realitza el Servei d’Epi- blació immigrant, en dones, en adults joves i s’ha observat demiologia de l’ASPB i les declaracions dels laboratoris de en la majoria de districtes. microbiologia dels hospitals de tercer nivell continuen sent una font complementària eficaç, com ho demostra el fet Analitzant els antecedents de risc, s’ha observat que la pro- que a través d’aquesta via s’han detectat un 11,4% de ca- porció de coinfectats amb el VIH ha augmentat un 50% sos que d’altra forma no s’haguessin conegut. (7,8% vs 11,8%) i la proporció de toxicòmans un 30% (4,6% vs 6%). A la vegada ha permès conèixer l’estat bacteriològic de molts pacients que ja havien estat declarats. En alguna oca- Els casos de TB en població immigrant ha suposat l’any sió ha facilitat donar a conèixer al metge responsable del 2007, el 46,1% del total (230 pacients, un 3% per sobre de cas, la situació microbiològica de pacients donats d’alta, l’any 2006). La majoria procedeixen d’Amèrica Llatina pendents d’iniciar el tractament. (47%), sobretot de Bolívia, Equador i Perú, i d’Àsia (28,7%), principalment del Pakistan. 4.3. Subprograma de control Pel que fa a Ciutat Vella, la incidència ha augmentat un dels malalts 8% respecte l’any anterior (taxa 90,5/100.000 hab. vs 82,3/100.000 hab. el 2006). L’augment s’ha observat en El grau de compliment dels tractaments antituberculosos es població immigrant (134,7/100.000 hab. vs 101,1/100.000 considera bo, assolint per desè any percentatges superiors hab.) sent la incidència en població autòctona igual que la al 95.0%. Cal destacar que 6 dels 10 districtes de la ciutat de l’any anterior. En aquest districte es diagnostiquen més han presentat taxes de compliment del 100 %. L’evolució casos en immigrants que en autòctons (figura 7). favorable d’aquest indicador és el resultat de les activitats habituals dels clínics i del seguiment i control dels tracta- Continua observant-se una elevada incidència de TB en ments que porta a terme l’equip d’infermeria de salut pú- població adulta jove, sobretot en homes entre els 25 i 44 blica i els agents de salut del PPCTB, l’ingrés sistemàtic dels anys (taula 4). En aquests grups tenen influència d’una pacients amb problemàtica social en Serveis Clínics i als al- banda, la infecció per VIH (el 17,7% dels casos entre 25 tres recursos de tractament directament observat que exis- i 44 anys estan infectats pel VIH) i de l’altra, l’elevada teixen a la ciutat (CAS, ETODA, centres penitenciaris, etc.). incidència en aquests grups d’edat en població immigrant (taula 14). En aquest sentit, el resultat als 12 mesos dels pacients que iniciaren el tractament el 2006, ens consta un percentatge L’evolució de la incidència que mostra la TB en els darrers d’èxits (curació/tractament complert) en pacients bacil·lífers anys és irregular, amb davallades i augments de la incidèn- no tractats anteriorment del 92,1%, assolint l’objectiu de cia d’un any per un altre, però el declivi mitjà anual observat l’OMS en aquests pacients3. des de l’any 2000 se situa en un 2% lluny de l’objectiu d’aconseguir un declivi anual del 10% (figura 12). En els col·lectius de risc s’han observat percentatges elevats de tractaments antituberculosos anteriors (13%). Així, en Per tal de continuar amb el control de la TB i poder-nos els infectats pel VIH fou del 20%, en els UDVP del 27% i en acostar a les incidències de la majoria de països europeus, persones sense sostre del 14%. En aquests grups les reci- s’hauran de seguir dedicant esforços per tal de disminuir la dives acostumen a estar relacionades habitualment amb incidència en els grups de risc detectats (immigrants, infec- l’incompliment del tractament, per la qual cosa es fa neces- tats pel VIH). El diagnòstic precoç, la disponibilitat de TDO sària la seva inclusió sistemàtica al règim de TDO. Pel que fa en malalts amb risc d’incompliment, i la utilització d’agents a aquests tractaments, pensem que és necessari que es po- de salut, que en el pacients immigrants, actuïn com facili- sin en marxa les mesures necessàries (equips de salut, ho- tadors de la relació entre el malalt i el sistema sanitari, són raris d’atenció continuada) en els grups i àrees de major algunes de les activitats que poden fer que l’endèmia de la problemàtica de la malaltia per incrementar el percentatge ciutat millori. de casos en aquesta modalitat de tractament. 25 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 Respecte a la resistència a fàrmacs, s’observa una resistèn- l’any 2000 en el 2%. L’augment de la incidència observada cia primària a isoniacida en autòctons al voltant del 1,1% en el any 2007 ha estat molt més important en la població i en immigrants del 6,8%, i per tant en aquesta població la immigrant, fet que posa en rellevància encara més, la ne- pauta inicial hauria de ser sempre amb 4 fàrmacs. Per po- cessitat d’adreçar mesures de control específiques per der monitorar l’evolució de la resistència es necessari rea- aquests pacients i de contar amb equips d’infermeres de litzar l’antibiograma en tots els pacients. salut pública i agents comunitaris de salut que facilitin l’aplicació de les mesures. 4.4. Subprograma de prevenció Els principals indicadors epidemiològics de la malaltia (in- cidència total, incidència de bacil·lífers) continuen essent L’ECC dels pacients amb TB no és tan òptim com hauria de elevats, sobretot quan es comparen amb els dels països de ser i se situa globalment en un 72%. En les formes bacil- la Europa Occidental9. Per tant es fa indispensable recolzar líferes L’ECC es realitzà en un 83,2%, no havent-hi diferèn- les activitats de prevenció i control, principalment en els cies entre població autòctona i immigrant. En les altres col·lectius més afectats i en els barris amb major endèmia, formes clíniques l’exhaustivitat de l’ECC és menor però sen- a través del PPCTB. se diferències entre autòctons i immigrants. Cal millorar l’estudi de contactes en les formes no bacil·líferes, i en En el districte de Ciutat Vella la incidència continua àmbits diferents de la família i la feina, ja que poder ser essent elevada, tant en població autòctona com en im- llocs de transmissió de la malaltia que no som capaços de migrants. Per tant, els dispositius de recerca activa de detectar, i també millorar l’ECC en col·lectius de més risc casos, instauració de TDO i ECC s’han de mantenir i mi- (toxicòmans, persones sense sostre). llorar. S’ha de continuar fomentant l’ECC especialment en els El sistema MDO com a font de detecció de casos ha de- grups de risc, i a ser possible en la setmana següent al di- mostrat una vegada més ser el més important, la qual cosa agnòstic del cas, ja que cal aprofitar l’impacte que implica ens porta a destacar l’elevat grau d’implicació i compromís el diagnòstic de la malaltia entre els contactes i també per- dels clínics amb la TB. què l’ECC s’ha mostrat efectiu en la identificació d’un im- portant nombre de casos secundaris, així com per la D’altra banda, la incidència de bacil·lífers és un altre indi- identificació de persones candidates al TIT9. cador que no té un comportament adequat, reflectint en aquest cas retards diagnòstics de la malaltia que s’haurien d’intentar reduir. 4.5. Consideració final Finalment, s’hauria de millorar l’ECC, sobre tot en aquells El comportament irregular de la incidència de la malaltia casos de pacients que declaren que viuen sols principal- en els darrers anys, han situat el declivi mitjà anual des de ment en col·lectius de risc. 26 LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA INFORME 2007 Programa de Prevención y Control de la Tuberculosis de Barcelona LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA. INFORME 2007 PROGRAMA DE PREVENCIÓN Y CONTROL DE LA TUBERCULOSIS DE BARCELONA Autores Àngels Orcau Palau Cristina Rius Gibert Patricia García de Olalla Rizo Joan A. Caylà Buqueras Recogida de datos Sayid Abdelkarim Sid Ahmed Joan Asensio Moreno Imma Badosa Gallart Seifeddine Ben Alaya Anna M. Botia Sánchez Roser Clos Guix Guadalupe Curiel García Carme Elias Balañá Raquel Gallardo Pérez Pilar Gorrindo Lambdan Eva Masdeu Corcoll Jesús Edison Ospina Valencia Núria Perich Martín Tahir Rafi Xiao Miao Lin Sergi Romero Allueva Moussa Samba Mª José Santomá Boixeda Milagros Sanz Colomo Carme Serrano Mejias Pere Simon Vivan Dolors Villalante Morris Servei d’Epidemiologia Agència de Salut Pública Diciembre 2008 Edición castellana Agradecimiento: A todos los médicos declarantes y a todos los que directamente o indirectamente colaboran en este Programa. ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN .................................................................................................................................................33 2. MATERIAL Y MÉTODOS .....................................................................................................................................37 3. RESULTADOS CORRESPONDIENTES AL AÑO 2007...........................................................................................41 3.1. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓN DE CASOS ....................................................................................................43 3.1.1. DATOS DESCRIPTIVOS GENERALES .......................................................................................................43 3.1.2. DATOS DESCRIPTIVOS ESPECÍFICOS DE LOS RESIDENTES EN LA CIUDAD DE BARCELONA ...................... 43 3.1.3. EVOLUCIÓN DE LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA ENTRE 2006 Y 2007 .............................................. 46 3.2. SUBPROGRAMA DE CONTROL DE LOS ENFERMOS Y SEGUIMIENTOS DE LOS TRATAMIENTOS EN CURSO ....... 47 3.2.1. RESULTADO DEL TRATAMIENTO DE LA COHORTE DEL 2006 .................................................................47 3.3. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓN ..................................................................................................................47 3.3.1. CONCLUSIÓN FINAL DEL TRTAMIENTO DE LA INFECCIÓN ENTRE LOS CONTACTOS DEL 2005 Y 2006 ... 47 3.3.2. RESULTADO DE LOS ESTUDIOS COMUNITARIOS ...................................................................................48 3.3.3. ANÁLISIS DE LOS ESTUDIOS DE CONTACTOS ENTRE 2005 Y 2006 ........................................................48 4. CONCLUSIONES .................................................................................................................................................49 4.1. CARACTERÍSTICAS EPIDEMIOLÓGICAS ...........................................................................................................51 4.1.1. TASA DE INCIDENCIA. EVOLUCIÓN Y FACTORES DETERMINANTES .......................................................51 4.2. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓN DE CASOS ....................................................................................................51 4.3. SUBPROGRAMA DE CONTROL DE LOS ENFERMOS .........................................................................................51 4.4. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓN ..................................................................................................................52 4.5. CONSIDERACIÓN FINAL .................................................................................................................................52 5. TABLAS ...............................................................................................................................................................53 6. FIGURAS .............................................................................................................................................................71 7. BIBLIOGRAFÍA ....................................................................................................................................................79 1. INTRODUCCIóN INTRODUCCIÓ La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2006 34 1. Introducción El último informe de la Organización Mundial de la Salud No obstante, han habido dos factores que han influido en (OMS) sobre la tuberculosis (TB) destaca que esta enferme- la epidemiología de la TB. Primero, en los años 80 y 90 dad en el año 2006 continua siendo una causa mayor de fue la nueva epidemia de la infección por VIH, que afectó morbilidad y de muerte, especialmente en Asia y África. En mucho al numeroso colectivo de heroinómanos por vía in- todo el mundo se han producido 9.2 millones de nuevos travenosa, un colectivo ya previamente identificado como casos y 1,7 millones de muertes por TB, de los cuales 0,7 grupo de riesgo para la TB, que se amplificó por la inmu- millones de los casos y 0,2 millones de los muertos estaban nodepresión debida a la infección por VIH adquirida por infectados por el HIV1. También señala la OMS que entre el compartir jeringuillas. 2002 y el 2006 se han encontrado las tasas más altas nunca detectadas de TB resistente a los fármacos (resistentes a iso- Más recientemente, el cambio demográfico observado en niacida y a rifampicina, TB-MDR) y que la TB extensamente nuestro país por la llegada de mucha gente procedente resistente (producida por cepas que también son resistentes de países en vías de desarrollo y con mucha más TB, que a quinolonas y a inyectables de segunda línea, TB XDR), muy ha modificado de manera sustancial el declive anual hasta difíciles de tratar, ya ha sido diagnosticada en 45 países2. llegar al 2007 a una incidencia de 31,1/100.000 tal como se recoge en este informe, con cerca de un 50% de los La incidencia anual de la TB debe presentar un declive anual casos en personas inmigrantes, patrón por otro lado ya si se dispone de un buen programa de control y no hay observado desde hace años en diversas ciudades y países factores especiales que interfieran. El declive se debe a la europeos. imposibilidad de que cada enfermo contagioso transmita la infección a mas de 20 personas. En este caso, dos personas La globalización creciente y la facilidad de los viajes inter- enfermarían y solo una sería contagiosa. nacionales favorecerá seguramente la transmisión de la TB entre países y que un enfermo y sus contactos durante el En el control de esta enfermedad en nuestra ciudad ha sido largo tiempo que duren los tratamientos de la TB pueda muy positivo que des del inicio del Programa de Prevención cambiar tanto de CCAA como de país. y Control en el año 1987, se consiguiera una buena co- ordinación entre los profesionales y los centros sanitarios También estamos observando un incremento de pacientes implicados, se fueran instaurando medidas como los trata- con cepas importadas que presentan un elevado grado de mientos directamente observados en colectivos con mayor resistencia (MDR, y hasta cepas XDR). Por lo tanto los pro- probabilidad de abandono del tratamiento y se mejorasen gramas de control deben esmerarse en coordinarse muy sensiblemente tanto los cumplimientos del tratamiento bien para favorecer tanto el cumplimento del tratamiento como los estudios de contactos. como el estudio de contactos. 35 2. MATERIAL y MéTODOS MATERIAL I MÈTODES La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2007 38 2. Material y métodos Sistema de vigilancia: La TB, como enfermedad de decla- Fecha de cierre de la recogida de datos: con la finalidad de ración obligatoria (EDO), en Barcelona se controla epidemio- que los resultados sean al máximo comparables con los de los lógicamente a través de un sistema de vigilancia activa que años anteriores (del 1987 al 2006) la recogida de datos del año obtiene la información a partir de las siguientes fuentes: 1) 2007 se ha cerrado, tal y como se hizo en las memorias previas, notificaciones de los médicos que hacen el diagnóstico; 2) el 15 de junio del año siguiente, en este caso del 2008. A pesar declaraciones microbiológicas de baciloscopias y cultivos po- de que este procedimiento imposibilita la obtención de los resul- sitivos de micobacterias por parte de cinco laboratorios de la tados definitivos de algunos enfermos con tratamiento largo (1 ciudad: Hospital General de la Vall d’Hebron, Hospital de la año o más) y de los que han iniciado la quimioterapia (de nueve Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic, Laboratori del C.A.P. meses) el último trimestre del año, permite obtener un perfil Manso y Laboratori de Referència de Catalunya (que procesa bastante ajustado de la situación actual de la TB en la ciudad. las muestras de: Hospital del Mar y Hospital de l’Esperança, entre otros); 3) control de las altas hospitalarias informatiza- Análisis estadístico: se ha hecho con el paquete estadístico das de cuatros grandes hospitales: Hospital General de la Vall SPSS-PC4. Las diferentes tasas se han calculado de acuerdo d’Hebron, Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança y Hospital con los datos correspondientes al padrón municipal del año Clínic; 4) control del registro de mortalidad de la ciudad de 20075. Igual que en otros años, se ha calculado la tasa de Barcelona; 5) cruce de información entre los registros de TB, incidencia de TB en pacientes sin antecedentes de tratamiento de SIDA y el Sistema de Información de Drogas de Barcelona antituberculoso, con el fin de disponer de datos comparativos (SIDB) de la Agencia de Salud Pública de Barcelona (ASPB); 6) con los resultados obtenidos por el Programa de TB de la registro de TB de la Generalitat de Catalunya (detección de los Regió Centre de Cataluña y por el Programa de Control de casos de residentes en Barcelona diagnosticados y declarados TB de Cataluña. Las tasas de incidencia de Ciutat Vella y del fuera de la ciudad). resto de la ciudad se han ajustado por edad para de evitar la influencia de las diferentes estructuras de edad existentes en Encuesta epidemiológica: a cada caso notificado se le hace cada distrito. En este ajuste se ha utilizado el método directo6 una encuesta epidemiológica, que es formalizada por las enfer- y con el Padrón Municipal de 1996. meras y enfermeros de Salud Pública con la colaboración del médico que diagnostica y controla el paciente. Se verifica y se Para calcular las tasas de incidencia en inmigrantes, se ha uti- estudian los contactos y se comprueba si el paciente cumple el lizado la estructura de la población de Barcelona nacida fuera tratamiento. En pacientes inmigrantes se cuenta también con de España, registrada en junio del 2007, que consta en el la colaboración de los Agentes Comunitarios de Salud para el Anuario Estadístico de la Ciudad de Barcelona. Las tasas de seguimiento del enfermo y el estudio de los contactos. Cuando incidencia que se indican en este grupo de población deben se detecta alguna anomalía, el enfermo y/o sus contactos son considerarse una aproximación a la realidad, debido a que dirigidos al médico que lleva el caso índice o, si es necesario, a el registro del que se dispone puede no reflejar exactamente el la Unitat de Prevenció i Control de la TB de Barcelona (UPCTB). número de residentes nacidos fuera de España7. Definición de caso: A efectos de vigilancia epidemiológica Definimos la tasa de cumplimiento de tratamiento como el por- como caso de TB, se ha definido cualquier paciente a quien se centaje de pacientes que lo cumplen en relación a la suma de los le prescribe el tratamiento antituberculoso, que se le mantiene que lo cumplen, más los que la abandonan. En este cálculo no hasta el momento previsto de la finalización, excepto que muera se considera los que mueren ni los que marchan de la ciudad, ni o presente efectos secundarios importantes. Los pacientes que aquellos pacientes a los que se les alarga el tratamiento. vuelven a iniciar un tratamiento antituberculoso, se vuelven a incluir en el registro de casos, únicamente si hace más de un año En referencia a los grupos de edad, en las figuras se han es- que no lo realizan. Los pacientes en los que se identifican mico- cogido los utilizados en los anteriores informes del Programa, bacterias no tuberculosas se considera que no presentan TB. con el propósito de poder hacer comparaciones interanuales, mientras que en las tablas se han utilizado los grupos de edad Tipo de estudio: se ha realizado un análisis descriptivo de recomendados por la Conferencia de Consenso sobre TB8. los casos que han iniciado tratamiento durante el año 2007, tanto globalmente como por colectivos específicos, analizan- Los grupos de edad utilizados para calcular las tasas en nacidos do también los resultados de los tres subprogramas de la TB fuera de España se han adaptado a los grupos de edad publi- siguiendo el mismo proceso de años previos. cados por el Departamento de Estadística del Ayuntamiento de Barcelona7. Hemos realizado el análisis descriptivo de la cohorte de los pacientes que iniciaron tratamiento en el 2006, para conocer Con el fin de estudiar la asociación de la TB con algunas va- la conclusión final a los 12 meses siguiendo las recomenda- riables se ha calculado el riesgo relativo (RR) con los intervalos ciones europeas3. de confianza del 95%(IC). 39 3. RESULTADOS CORRESPONDIENTES AL AÑO 2007 MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2007 42 3. Resultados correspondientes al año 2007 3.1. Subprograma de detección de casos esto quiere decir que los hombres tienen casi 2 veces más riesgo de presentar TB que las mujeres (tabla 4 figura 3). 3.1.1. Datos descriptivos generales Grupos de edad y sexo: la incidencia más elevada en hom- Incidencia: se han notificado 1047 posibles casos de TB bres se ha presentado entre los 15 y los 34 años y en los correspondientes al año 2007. La encuesta epidemiológica mayores de 74. En mujeres entre los 25 y los 44 años y entre descartó, finalmente, el diagnóstico de TB en 94 casos pues 1 y 4 años. Globalmente, los grupos de edad más afectados correspondían a micobacterias atípicas, 144 eran declara- serían entre los 15 y los 44 años y los mayores de 74. (tabla ciones duplicadas y 49 habían iniciado el tratamiento en 4). En esta distribución destaca la influencia de la inmigración años anteriores. De los 760 pacientes que se clasificaron y la de los pacientes coinfectados con el VIH (figura 10). como casos del año 2007, se comprobó que 499 (65,7%) eran residentes en Barcelona, lo cual implica una incidencia Distrito de residencia: el distrito de Ciutat Vella pre- de TB de 31,1/100.000 hab. y de 28,3/100.000 hab. si se senta la incidencia más elevada, con una tasa ajustada de descartan los pacientes con antecedentes de TB en algún 90,54/100.000 hab. Los distritos de Sant Martí, Sants/Mon- momento de su vida (figura 1). tjuïc y Nou Barris presentan unas tasas ajustadas superiores a 26,3/100.000 hab., que es la tasa global de la ciudad Población de residencia: el 34,3% de los casos de TB excluyendo Ciutat Vella (tabla 5). La máxima incidencia de diagnosticados en la ciudad de Barcelona, son persones TB en personas infectadas por el VIH la encontramos en residentes fuera del municipio (tablas 1 y 2). Ciutat Vella, Sant Andreu y Sant Martí (figura 9). Centro sanitario: determinados centros sanitarios de Bar- En la tabla 6 se presenta la distribución de la TB por distritos celona notifican y/o tratan enfermos no residentes en la según sexo y edad. En todos los distritos, exceptuando Les ciudad, destacando el Hospital Vall d’Hebron, el Hospital Corts y Gracia, la enfermedad es más frecuente en los hombres. Clínic, el Hospital Dos de Maig y la UPCTB con un 33%, El grupo de edad más afectado varia observándose mayor afec- 23%, 23%, 22% del total de pacientes. En referencia a tación en adultos entre 20 y 59 años en la mayoría de distritos los casos de TB en personas residentes en la ciudad, hay y en mayores de 70 años en Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi y 5 centros que aportan el 79% del total (H. Clínic, H. Vall Horta Guinardó. Aunque se debe tener en cuenta que en algu- d’Hebron, H. del Mar, UPCTB y H. de St. Pau). También se nos distritos, el número absoluto de casos es pequeño. observa que los hospitales continúan siendo la principal fuente de notificación de casos, concretamente el 81,6%, La distribución de la incidencia según el barrio de residencia entre los residentes en Barcelona ciudad (tablas 2 y 23). muestra que tres barrios del distrito I (Parc, Barceloneta y Raval) presentan las tasas más elevadas, que oscilan entre 56,6 y 193,6/100.000 hab., respectivamente. Otros barrios 3.1.2. Datos descriptivos específicos de con tasas de incidencia superior a la media de la ciudad son los residentes en la ciudad de Barcelona Sant Antoni, Sants, Ciutat Meridiana, Bon Pastor, Trinitat Vella, Poble Nou, Barri Besòs y Verneda (tabla 7). Fuente de detección: durante el año 2007, el 88,6% de los casos se detectaron a través del sistema de EDO, lo que Antecedentes personales: en el conjunto de la ciudad, significa un 4,6% más que los casos detectados por este se observa que los antecedentes de tabaquismo (34,9%), sistema en el año 2006. alcoholismo (20,4%), infección por VIH (11,8%) y haber padecido una TB anterior (9,0%) son los más frecuentes. La vigilancia epidemiológica activa realizada sistemática- En hombres es más frecuente que en mujeres, el consumo mente desde el Programa de Prevenció i Control de la TB de tabaco y alcohol, la infección por VIH, el antecedente de (PCTB), supone pasar de una incidencia de 27,6/100.000 prisión y el uso de drogas por vía parenteral (tabla 8). hab., que sería la que correspondería al número de casos declarados por el sistema EDO, a una de 31,1/100.000 hab., Localización anatómica: el 64,5% de los casos han que es la correspondiente al número de casos detectados presentado exclusivamente una localización pulmonar, el por el programa (incremento del 13%) (tabla 3). 26,5% extrapulmonar y el 9,0% las dos localizaciones. Si observamos la distribución clínica entre autóctonos e in- Sexo: de los 499 casos detectados en Barcelona ciudad, migrantes vemos que las formas extrapulmonares son más 304 (61%) son hombres y 195 (39%) son mujeres . La tasa frecuentes en inmigrantes (tabla 9). de incidencia del sexo masculino es de 40,0/100.000 hab. y la del femenino de 23,1/100.000 hab. La razón de tasas Radiología: las formas cavitarias han representado el entre hombres y mujeres es de 1,73 (IC 95% 1,44-2,07), 27,2% del total de casos con TB pulmonar. El patrón de no 43 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2007 cavitarias es la característica radiológica más frecuente (249 sido de 143/100.000 hab., llegando a 300/100.000 hab. casos, el 67,8%) (tabla 10). entre los ciudadanos paquistaníes. Microbiología: del total de pacientes, en 369 se aisló la Del continente Africano eran originarios 33 pacientes micobacteria (74%). El 50,4% de los 350 pacientes con (14,3%), de los cuales 16 (7%) eran de Marruecos. La in- afectación pulmonar presentaron la baciloscopia de espu- cidencia fue de 143/100.000 hab. (102/100.000 hab. si to positiva con cultivo positivo y un 34,1% baciloscopia consideramos sólo los ciudadanos marroquíes). negativa (BK-) y cultivo positivo (tabla 11). De los países desarrollados eran originarios 8 casos (3,5%) La tasa de incidencia de TB bacilífera observada en el 2007 y 14 de Europa del Este (6,1%), con una incidencia de 14 y es de 11,5/100.000 hab. (en el año 2006 esta tasa fue de 68,7/100.000 hab. respectivamente. un 10,7/100.000 hab., en el 2005 de 11,8/100.000 hab. y en el 2004 de 9,9/100.000 hab.). El 26% de los pacientes inmigrantes presentaron la enfer- medad durante el primer año de residencia en España, el Ingreso hospitalario: de los 499 enfermos, el 58,3% (291) 43,6% entre el primer y el quinto año y el 30% la presenta- fueron hospitalizados, generalmente en hospitales de ni- ron cuando hacía más de 5 años que vivían en España. vel 3, con una estancia mediana por enfermo de 14 días (datos de 265 pacientes en que fue posible recoger la fe- Entre los antecedentes de interés, 41 (17,8%) padecían al- cha de ingreso y la fecha de alta). En el caso de los en- coholismo, 20 (8,7%) estaban infectados por el VIH, 14 fermos tuberculosos con HIV/SIDA se ha obtenido una (6%) eran personas sin techo, 5 (2,2%) usuarios de drogas mediana de hospitalización de 23 días (datos de 45 enfer- por vía parenteral (UDVP) y 7 (3%), tenían antecedentes de mos que tenían registrada la fecha de ingreso y la fecha ingreso en prisión. de alta). Según la localización anatómica, 143 pacientes (62,2%) te- nían formas pulmonares exclusivamente, 71 (30,9%) formas Colectivos específicos: extrapulmonares exclusivamente y 16 (7%) formas mixtas. Comparado con los autóctonos, los inmigrantes presentan Características de los pacientes tuberculosos más formas extrapulmonares, sobre todo más formas lin- inmigrantes fáticas (ver tabla 9). De los 159 enfermos con formas pul- De los 499 pacientes detectados, 230 (46,1%) habían naci- monares, 95 (59,7%) presentaban un infiltrado no cavitario do fuera del estado español, suponiendo un incremento del en la placa de tórax y 55 (34,6%) una radiología cavitaria. 3% respecto al año 2006 (44,6%), y representando una in- La baciloscopia y cultivo de esputo fueron positivos en 94 cidencia de 75,5/100.000 hab. En Ciutat Vella, la incidencia pacientes (59,1%) y 43 tenían BK- con el cultivo positivo llegó a 134,8/100.000 hab. En la distribución por barrios, (27%). No se practicó análisis microbiológico en 5 (7,5%) observamos que en trece barrios de la ciudad el porcentaje de los pacientes con formas pulmonares (tablas 19 y 20). de casos inmigrantes es de 50 por ciento o más, siendo el barrio del Raval el que presenta uno de los porcentajes más De los casos, 216 (93,9%) no habían hecho tratamiento elevados y el mayor número de casos. Los casos proceden previo. De estos, a 169 (78,2%) se les indicó quimioterapia de 46 países diferentes, hecho que dificulta el manejo del con cuatro fármacos y a 23 (11%) el tratamiento fue con control de la enfermedad (figuras 4 a 7 y tablas 12 y 13). tres fármacos, pauta inadecuada en esta población. En 65 pacientes (28,3%) se realizó Tratamiento Directamente Ob- La incidencia en hombres ha sido de 94/100.000 hab. y servado (TDO): 40 (17,4%) de manera ambulatoria por los en mujeres de 56,6/100.000 hab. En hombres el grupo de equipos de ETODA, 18 (7,8%) en régimen hospitalario en edad con una tasa de incidencia más elevada ha sido el de Serveis Clínics, 4 (1,8%) en Programas de Servicios Peniten- 15 a 24 años y en mujeres el de 25 a 39 años (tabla 14). ciarios y 3 (1,3%) en otros recursos de la ciudad por TDO. Respecto al país de nacimiento, 108 pacientes procedían La tasa de cumplimento del tratamiento fue del 95%. de América Latina (47%), de los cuales 43 (18,7%) eran de Bolivia, 15 (6,5%) de Ecuador y 14 (6,1%) de Perú. La Características de la tuberculosis en Ciutat Vella incidencia global ha sido de 67,2/100.000 hab., llegando a Tenían su domicilio en Ciutat Vella 107 pacientes (21,4%), 230/100.000 hab. entre las personas nacidas en Bolivia. representando una tasa de incidencia ajustada de 90,5/100.000 hab, un 8,1% más que en el año 2006 (tabla Del continente Asiático se han detectado 66 casos (28,7%), 5 y 26, figura 9). El barrio con mayor número de casos ha de los que 41 (17,8%) eran del Pakistán. La incidencia ha sido el Raval con 70 (65% del total de casos de Ciutat Ve- 44 3. Resultados correspondientes al año 2007 lla), seguido de Parc y Barceloneta que presentan el 19,6% canismo de transmisión de la infección del VIH, el 44,1% de y el 8,3%. La incidencia más elevada se ha observado en el los casos correspondían a UDVP, el 15,3% a hombres con Raval Sur con 193,6/100.000 hab (tabla 13). prácticas homosexuales y el 16,9% a personas con prácti- cas heterosexuales promíscuas (figura 11). El 8,5% tenían Ciutat Vella es el distrito de la ciudad donde se presentan antecedentes de prisión en algún momento del tratamiento más casos de TB en inmigrantes. Durante el año 2007, la (tabla 18). Del total de hombres con TB, el 14,8% estaban mayoría de casos, 72 (67,3%) se detectaron en personas infectados por el VIH, siendo esta proporción en las mujeres nacidas fuera del estado español, siendo la incidencia de del 7,2%. Esto supone respecto al 2006, un aumento del 134/100.000 hab. (figuras 7 y 8). 60% en hombres y del 40% en mujeres. Respecto al sexo, la mayoría eran hombres, 70 (65,4%) con El 25,4% de los casos tenían entre 35 y 39 años y el 20,3% una incidencia de 117,1/100.000 hab. Los grupos de edad entre 30 y 34 años. Hay destacar que el grupo de edad con más afectados han sido los de 20 a 29 años y los de 50 mayor porcentaje de infección por el VIH (40,5%) fue el de a 59 años, con una incidencia de 123,8 y 115,5/100.000 las personas entre los 35 y 39 años (tabla 17). hab. respectivamente (tabla 6). La incidencia por grupos de edad y por distritos se muestra De los casos detectados, 12 (11,2%) habían seguido un en las figuras 9 y 10. tratamiento antituberculoso anteriormente. Respecto a la localización anatómica, el 47,5% de los casos Un total de 66 pacientes (61,7%) presentaban una TB de presentaba una localización pulmonar exclusivamente, el localización pulmonar exclusivamente, 34 (31,8%) eran for- 23,7% extrapulmonar y el 28,8% presentaban ambas lo- mas extrapulmonares y un 6,5% presentaban formas mix- calizaciones. tas. El 46,6% de los 69 casos con TB pulmonar presentaron BK+ de esputo con cultivo positivo (34 pacientes), y el 28,8 De los 45 pacientes que presentaron una TB pulmonar, 24 % presentaron BK- con cultivo positivo. La tasa de incidencia (53%) tenían el BK y el cultivo positivos y 13 (29%) tenían el de bacilíferos fue de 30,1/100.000 hab., un 8% más que en BK- y el cultivo positivo. El patrón radiológico observado con el año 2006 (incidencia 27,7/100.000 hab.). Mostraron un más frecuencia fue el infiltrado no cavitario (80%). El patrón patrón cavitario el 38,8% de los casos con TB pulmonar y pulmonar cavitario se presentó en el 13,3% de los casos. no cavitario el 67,1% (tablas 15 y 16). Se realizó el ECC en el 61% de los casos (tabla 30), y se Se incluyeron en un programa de TDO 32 pacientes (30%), estudiaron 263 personas, de las que el 23,6% eran convi- 12 de los cuales en régimen ambulatorio (ETODA), 9 ingre- vientes y el 76,4% no convivientes. De los 62 convivientes, sados en Serveis Clínics, 2 en Servicios Penitenciarios y 3 en 25 (40%) presentaron un mantoux positivo, de los cuales otros recursos de la ciudad por TDO (Centros de atención uno fue enfermo y 9 recibieron tratamiento de la infección y seguimiento de Toxicómanos, Centros de deshabituación (TIT). En los 201 contactos no convivientes, se indicó TIT en alcohólica y UPCTB). 11 de los 86 casos con PPD positivo. En la tabla 27 se presentan los resultados de los tratamien- La tasa de cumplimiento del tratamiento ha sido del 96,7%. tos iniciados en el año 2007 en el momento del cierre de Destaca que durante el seguimiento murieron el 13,6% de los datos y observamos que la tasa de cumplimiento ha los casos. disminuido respecto al año anterior (93,8% vs 100%). Características de los pacientes tuberculosos En el curso escolar 2007-2008 se realizó un cribaje tuberculí- toxicómanos nico a todos los niños de primero de primaria de las escuelas El número de pacientes tuberculosos toxicómanos ha sido del distrito. El criterio de positividad del mantoux fue de >=5 de 30 (6%), aumentando respecto al año 2006 un 30%. El mm de induración en los niños no vacunados con BCG y de 87% eran hombres y el 80% tenía entre 25 y 44 años. La >= a 15 mm en vacunados. La prevalencia de infección tu- gran mayoría estaban infectados por el VIH (86,7%) y el berculosa fue del 4,5% y se detectaron 2 nuevos enfermos. 20% habían estado o estaban en prisión. El 60% presentó una TB únicamente pulmonar, el 13,3% extrapulmonar y el Características de los pacientes tuberculosos 26,7% formas mixtas. infectados por el VIH De los 499 pacientes registrados en el año 2007, 59 El patrón radiológico mayoritario entre los pacientes con (11,8%) estaban infectados por el VIH, un 50% más que formas pulmonares fue el infiltrado no cavitario (65,4%), en el 2006; el 76,3% eran hombres. En relación con el me- siendo las formas cavitarias el 19%. 45 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2007 Recibieron TDO 22 pacientes (73%), 7 a través del progra- extrapulmonar y un 17,5% extrapulmonar exclusivamente . ma ETODA, 7 en Serveis Clínics, 3 en Servicios Penitenciarios No se presentó ninguna TB meníngea. asociados a Programas de Mantenimiento con Metadona y 2 en Centros de Atención y Seguimiento de toxicómanos. Resistencia a los fármacos De los pacientes con cultivo positivo, 369 (74%), se ob- La tasa de cumplimiento del tratamiento fue del 95%. El tuvieron los resultados del antibiograma de 357 (96,7%). 10% de los pacientes murieron durante el seguimiento del Presentaron alguna resistencia 31 casos (8,7%), de los que tratamiento. 12 eran autóctonos (6,2% de los pacientes autóctonos) y 19 eran inmigrantes (11,7% de los casos inmigrantes). Características de la tuberculosis infantil Se han detectado 19 casos de TB en pacientes menores En las tablas 21 y 22 se presentan los resultados de la re- de 15 años. La incidencia más elevada se encuentra en el sistencia global y primaria a los fármacos de primera línea grupo de edad de uno a cuatro años, llegando en niños a comparando autóctonos e inmigrantes. 10,73/100.000 hab. y en niñas a 26/100.000 hab. (taula 4). Cabe destacar que los inmigrantes presentan más resis- De los pacientes detectados, 5 habían nacido fuera de Espa- tencia a Isoniacida que los autóctonos, tanto primaria (ca- ña (31,6%) siendo la incidencia en niños de 17,4/100.000 sos no tratados anteriormente) como global. La resistencia hab. y en niñas de 35,4/100.000 hab. (tabla 14). observada entre los inmigrantes ha sido en casos que ma- nifestaron no haber recibido tratamiento de TB anterior- La presentación clínica más frecuente fue la forma pul- mente. monar exclusivamente (63,2%). La radiología de tórax de todos los pacientes con TB pulmonar fue anormal no ca- La proporción de casos con tratamiento previo de la TB vitaria. La mayoría de pacientes fueron diagnosticados por es del 11,5% en autóctonos y del 6,1% en inmigrantes criterios clínico-epidemiológicos (58%) y cinco presentaron (p=0,024). Esta diferencia en la proporción de casos pre- BK- y cultivo positivo (26,3%). viamente tratados podría explicar la distribución de la resis- tencia en inmigrantes. Se realizó el ECC en 18 niños (94,7% de los casos). Un total de once niños (58%) formaban parte de 10 brotes de dos o más casos y detectamos el verdadero caso índice. En 7 3.1.3. Evolución de la tuberculosis en Barcelona (37%), no se detectó el verdadero caso índice , a pesar de entre 2006 y 2007 que se estudiaron un total de 52 contactos. Incidencia: hemos observado un nuevo ascenso de la Brotes de tuberculosis incidencia de más del 10%, más acentuado en población En el año 2007, se han detectado 29 brotes de TB de 2 o inmigrante. El declive medio de los últimos 8 años ha sido más casos. del 2%. Se han producido 21 de dos casos, 5 de tres, 2 de cuatro y Centro de diagnóstico: igual que en años anteriores, un un brote de 5 casos. El total de casos secundarios ha sido elevado porcentaje de casos de TB (79%) han sido diagnos- de 40, 7 de los cuales residian fuera de la ciudad. El total ticados por los 4 grandes hospitales y la UPCTB. El aumento de casos agrupados en brotes fue de 70 (14%). de casos respecto al año pasado se ha observado sobre todo en el Hospital del Mar y en la UPCTB (tabla 23). En 18 brotes (62,1%) la transmisión se produjo en la fami- lia, 4 brotes se detectaron en el ámbito laboral, 2 se pro- Sexo: la incidencia ha aumentado en ambos sexos, siendo dujeron entre convivientes no familiares, 4 en el ámbito de más importante en las mujeres. La razón de incidencia entre relación y uno en la escuela (figura 13). hombres y mujeres ha sido de 1,73 (tabla 24 y figura 3). De los casos índice, 20 fueron hombres (69%), todos pre- Grupos de edad: la incidencia ha aumentado en todos los sentaron una TB pulmonar y el 90% tenían la bacilosco- grupos de edad, excepto en los menores de 5 años (tabla 25). pia de esputo positiva. La mediana del retraso diagnóstico fue de 30 días. De los casos secundarios el 57,5% compar- Grupos de riesgo: la proporción de pacientes fumado- tían domicilio con el caso índice. El 55% eran mujeres, el res, consumidores de alcohol y drogas se ha mantenido, rango de edad iba de un año a 60 años con una mediana así como la proporción de pacientes con antecedentes de de 23,5 años. El 32,5% tenían menos de 15 años. 30 casos prisión e indigencia. Por otro lado, la proporción en pacien- (75 %) presentaron una TB pulmonar, un 7,5% pulmonar y tes coinfectados con el VIH ha aumentado respecto al año 46 3. Resultados correspondientes al año 2007 anterior de un 6,7% a un 11,8%. La proporción de pacien- dos o habían acabado el tratamiento a los 12 meses, siendo tes sin ningún antecedente de riesgo ha sido del 48,5%, del 92,1% en el caso de los casos pulmonares bacilíferos (el porcentaje parecido al año anterior. objetivo de la región europea de la OMS, se encuentra en el 85%) (tabla 28). Distrito de residencia: el aumento se ha observado en casi todos dos distritos de la ciudad. En Ciutat Vella el au- La proporción de pacientes con tratamiento completado a mento ha sido del 8% y en Sant Martí del 42% (tabla 26). los 12 meses es inferior en pacientes toxicómanos, coinfec- tados con el VIH y pacientes indigentes (tabla 29). Localización anatómica de la TB: la proporción de formas pulmonares y extrapulmonares se ha mantenido respecto al año 2006. Las formas extrapulmonares son 3.3. Subprograma de prevención más frecuentes en inmigrantes, sobre todo las linfáticas (tabla 9) Se realizó el Estudio Convencional de Contactos (ECC) en el 71,9% de los pacientes con TB. El número de contac- Radiología: las formas no cavitarias continúan siendo las tos estudiados por caso iba de 1 a 165 con una mediana más frecuentes (67,8%), observándose una disminución de de 4. las formas cavitarias en relación al 2006 (tabla 10). La exhaustividad del ECC fue más elevada en las formas Bacteriología: la proporción de casos de casos con diag- pulmonares bacilíferas (83,2%). En los pacientes que nóstico bacteriológico positivo ha sido del 74%, similar al presentaron formas extrapulmonares, se realizó con me- año 2006. En casos de TB pulmonar la proporción llega nos frecuencia (50,8%). También se realizó menos el EC al 84,5%. En el año 2007 la incidencia de TB pulmonar en pacientes con factores de riesgo (66,5% vs. 74,8%). Si bacilífera ha sido de 11,54/100.000 hab., un 11% superior comparamos autóctonos con inmigrantes no hay diferencia al año 2006 (figura 12). significativa en la exhaustividad de la realización del ECC. (tabla 30). 3.2. Subprograma de control Se han estudiado un total de 2634 contactos de los que de los enfermos y seguimientos de 757 (28,7%) eran convivientes y 1877 (71,3%) no convi- los tratamientos en curso vientes. Entre los convivientes se detectaron 25 nuevos casos (3,3% de los convivientes estudiados), a 151 (20%) La tasa de cumplimiento de los enfermos que han acaba- se les indicó tratamiento de la infección (TIT) y 83 (10,9%) do el tratamiento ha sido del 96,7% en el conjunto de la recibieron quimioprofilaxis de la infección. Entre los no con- ciudad y de un 95,2% en los casos de TB pulmonar con vivientes se detectaron 10 nuevos casos (0,5% entre los baciloscopia positiva. En seis distritos de la ciudad, la tasa no convivientes), a 93 (5%) se les indicó TIT y a 5 (0,3%) de cumplimiento ha sido del 100%. En Sants-Montjuïc ha quimioprofilaxis de la infección. sido del 97,2%, y en Ciutat Vella, Gràcia y Sant Martí ha si- do entre 93,7% y 93,9%. Las personas que han presentado En un 28,1% de los pacientes no se les realizó el ECC por- peores tasas son aquellas que no tienen domicilio fijo con que o vivían solos, o rechazaron el estudio o el facultativo un 85,7% (tabla 28). no lo indicó. Recibieron TDO 109 pacientes (21,8%), un 21% más que en el año 2006. En Serveis Clínics 31 casos (28,4%), en 3.3.1. Conclusión final del tratamiento ETODA 59 (54,1%), en Servicios penitenciarios 9 (8,3%) y preventivo y de la infección entre los contactos 10 (9,1%) pacientes recibieron el TDO en otros centros de la de casos del 2005 y 2006 ciudad (residencias de ancianos, centros de deshabituación alcohólica, CAS, UPCTB). La tasa de cumplimento en este De los 79 contactos íntimos a los que les indicó quimiopro- grupo ha sido del 94,8%. filaxis primaria, un 96,2% la finalizó correctamente, sin que se detectaran diferencias entre autóctonos e inmigrantes. 3.2.1. Resultado del tratamiento de la cohorte Respecto al cumplimiento del TIT, de los 212 contactos del 2006 íntimos (más de 6 horas diarias) a los que se les indicó, un 90,1% acabaron el tratamiento prescrito. No se encon- Si consideramos la cohorte de pacientes que iniciaron el traron diferencias en el cumplimiento entre autóctonos e tratamiento durante el año 2006, un 87,1% estaban cura- inmigrantes. 47 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2007 3.3.2. Resultado de los estudios comunitarios 10% en el año 1999 hasta el 46% en el 2007. La estrategia realizados en 2007 del ECC es especialmente difícil entre la población inmigrante. Desde el Servicio de Epidemiología de la Agencia de Salud El objetivo de este trabajo fue determinar las diferencias Pública de Barcelona, se realizan o coordinan los estudios según el país de origen del ECC realizado entre los casos de de contactos comunitarios (ECCO) de los casos de TB con TB notificados al PPCTB en el período 2005-2006. contactos de riesgo en la ciudad. De los 932 casos de TB notificados en Barcelona durante el Durante el año 2007 se realizó el ECCO de 108 casos de período 2005-2006 (figura 14) se realizó ECC a 692 casos TB, que originaron 150 actuaciones de control en diferentes (74,2%), excluyendo a aquellos que o bien lo rechazaron o ámbitos. El 73,1% de los casos (79 pacientes que compor- fue imposible la identificación de sus contactos. Finalmente, taron 109 actuaciones) eran residentes en Barcelona y el una vez identificados aquellos que compartían un mismo 34,2% (29 pacientes y 41 estudios) eran residentes fuera ECC, se incluyó al 84,4% (584) de los casos, con un total de de la ciudad (16 en la Región Sanitaria Costa de Ponent, 4 4933 contactos estudiados. en la Región Centro, 7 en la Región Sanitaria Barcelonès Nord y Maresme, 1 en Tarragona y 1 fuera de Cataluña. El De los 584 casos estudiados, un 37,8% eran inmigrantes ámbito de actuación se muestra en la tabla 31. y el 62,2% eran autóctonos, representando el estudio de 1618 y 3315 contactos respectivamente. Los estudios efectuados comportaron la lectura de 2756 pruebas de la tuberculina de las que 793 (30%) resulta- Entre los contactos de casos autóctonos el 90% son tam- ron positivas. De estas, se recomendó el TIT a 87 personas bién autóctonos mientras que entre los contactos de los (10,3% de los positivos) y se detectaron 5 nuevos enfermos casos inmigrantes solo el 60% son también inmigrantes. La (0,6%). El seguimiento clínico de las personas tuberculín mediana global del número de contactos estudiados por positivas se realizó en la UPCTB (ver tabla 32). caso de TB ha sido de 9, siendo más elevado entre los ca- sos autóctonos (11 contactos por caso) que entre los casos inmigrantes (6 contactos por caso) (p<0.001). 3.3.3. Análisis de los Estudios Convencionales de Contactos realizados en 2005 y 2006 La prevalencia global de infección tuberculosa entre el to- tal de contactos estudiados ha sido del 39,8%. Cuando El ECC basado principalmente en la estrategia de los cír- consideramos la prevalencia de infección tuberculosa en culos concéntricos permite la investigación de individuos la que se ha indicado el tratamiento (tabla 33) como una probablemente expuestos a un caso de TB, así como la va- aproximación a infección reciente, los contactos de casos loración de su riesgo basado en la intensidad y el ámbito con formas pulmonares bacilíferas tienen prevalencias más de exposición. El ECC es una de las diferentes estrategias de elevadas que entre los contactos de casos que no presen- prevención y control desarrolladas por el PPCTB. tan esta forma de TB. Además, entre los casos con formas pulmonares bacilíferas los contactos inmigrantes presentan Entre los casos de TB notificados se ha observado un aumen- prevalencias de infección tuberculosa en tratamiento más to muy importante en la proporción de inmigrantes, desde el elevadas que los contactos autóctonos. 48 3. Resultados correspondientes al año 2007 4. CONCLUSIONES MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA 49 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2007 50 4. Conclusiones 4.1. Características epidemiológicas 4.2. Subprograma de detección de casos 4.1.1. Tasa de incidencia. Evolución y factores La principal fuente de notificación continua siendo el sis- determinantes tema EDO, con un porcentaje de declaraciones del 88,6% del total de casos, porcentaje ligeramente superior al año En el año 2007 la incidencia ha aumentado respecto al año 2006 (84,7%). anterior más de un 10%, y sitúa el declive medio desde el año 2000 en un 2%. Este aumento ha sido más importante Las actividades de vigilancia activa que realiza el Servicio de en población inmigrante, en mujeres, en adultos jóvenes y Epidemiología de la ASPB y las declaraciones de los labo- se ha observado en la mayoría de distritos. ratorios de microbiología de los hospitales de tercer nivel continúan siendo una fuente complementaria eficaz, como Analizando los antecedes de riesgo de los pacientes, se ha lo demuestra el hecho de que a través de esta vía se han observado que la proporción de coinfectados con el VIH ha detectado un 11,4% de casos que de otra forma no se aumentado un 50% (7,8% vs 11,8%) y la proporción de habrían conocido. toxicómanos un 30% (4,6% vs 6%). A la vez ha permitido conocer el estado bacteriológico de Los casos de TB en población inmigrante ha representado muchos pacientes que ya habían sido declarados. En alguna en el año 2007, el 46,1% del total (230 pacientes, un 3% ocasión ha facilitado dar a conocer al médico responsable superior que el año 2006). La mayoría proceden de América del caso, la situación microbiológica de pacientes dados de Latina (47%), sobre todo de Bolivia Ecuador y Perú, y de alta, pendientes de iniciar el tratamiento. Asia (28,7%), principalmente del Pakistán. Respecto a Ciutat Vella, la incidencia ha aumentado un 4.3. Subprograma de control 8% respecto del año anterior (tasa 90,5/100.000 hab. de los enfermos vs 82,3/100.000 hab. en el 2006) El aumento se ha ob- servado en población inmigrante (134,7/100.000 hab. vs El grado de cumplimiento de los tratamientos antituber- 101,1/1000000 hab.) siendo la incidencia en población au- culosos se considera bueno, consiguiendo por décimo tóctona igual a la del año anterior. En este distrito se diagnos- año porcentajes superiores al 95.0%. Cabe destacar que tican más casos en inmigrantes que en autóctonos (figura 7). 6 de los 10 distritos de la ciudad han presentado tasas de cumplimiento del 100 %. La evolución favorable de este Continúa observándose una elevada incidencia de TB en indicador es el resultado de las actividades habituales de población adulta joven, sobretodo en hombres entre los los clínicos y del seguimiento y control de los tratamientos 25 y 44 años (tabla 4). En estos grupos tienen influencia que lleva a cabo el equipo de enfermería de salud pública por un lado, la infección por VIH (el 17,7% de los casos y los agentes de salud del PPCTB, el ingreso sistemático de entre 25 y 44 años están infectados por el VIH) y por otro, los pacientes con problemática social en Serveis Clínics y en la elevada incidencia en estos grupos de edad en población los otros recursos de tratamiento directamente observado inmigrante (taula 14). que existen en la ciudad (CAS, ETODA, centros penitencia- rios, etc.). La evolución de la incidencia de la TB en los últimos años es irregular, con descensos y aumentos de la incidencia de un En este sentido, el resultado a los 12 meses de los pa- año a otro, pero el declive medio anual observado desde el cientes que iniciaron el tratamiento en el 2006, nos cons- año 2000 se sitúa en un 2% lejos del objetivo de conseguir ta un porcentaje de éxitos (curación/tratamiento com- un declive anual del 10% (figura 12). pleto) en pacientes bacilíferos no tratados anteriormente del 92,1%, consiguiendo el objetivo de la OMS en estos Para continuar con el control de la TB y poder acercarnos a pacientes3. las incidencias de la mayoría de países europeos, se deberán seguir dedicando esfuerzos para disminuir la incidencia en En los colectivos de riesgo se han observado porcentajes los grupos de riesgo detectados (inmigrantes, infectados elevados de tratamientos antituberculosos anteriores (13%). por el VIH). El diagnóstico precoz, la disponibilidad de TDO Así, en los infectados por el VIH fue del 20%, en los UDVP en enfermos con riesgo de incumplimiento, y la utilización del 27% y en personas sin techo del 14%. En estos grupos de agentes de salud, que en los pacientes inmigrantes, ac- las recidivas acostumbran a estar relacionadas habitualmen- túen como facilitadores de la relación entre el enfermo y el te con el incumplimiento del tratamiento, por lo que se sistema sanitario, son algunas de las actividades que pue- hace necesaria su inclusión sistemática al régimen de TDO. den hacer que la endemia de la ciudad mejore. Por lo que respecta a estos tratamientos, pensamos que es 51 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2007 necesario que se pongan en marcha las medidas necesarias 4.5. Consideración final (equipos de salud, horarios de atención continuada) en los grupos y áreas de mayor problemática de la enfermedad El comportamiento irregular de la incidencia de la enferme- para incrementar el porcentaje de casos en esta modalidad dad en los últimos años, han situado el declive medio anual de tratamiento. desde el año 2000 en el 2%. El aumento de la incidencia observada en el año 2007 ha sido mucho más importante Respecto a la resistencia a fármacos, se observa una re- en la población inmigrante, hecho de pone en relevancia sistencia primaria a isoniacida en autóctonos alrededor todavía más, la necesidad de dirigir medidas de control del 1,1% y en inmigrantes del 6,8%, y por tanto en esta específicas para estos pacientes y de contar con equipos población la pauta inicial tendría que ser siempre con 4 de enfermeras de salud pública y agentes comunitarios de fármacos. Para poder monitorizar la evolución de la resis- salud que faciliten la aplicación de las medidas. tencia es necesario realizar el antibiograma en todos los pacientes. Los principales indicadores epidemiológicos de la enferme- dad (incidencia total, incidencia de bacilíferos) continúan siendo elevados, sobre todo cuando se comparan con los 4.4. Subprograma de prevención de los países de la Europa Occidental9. Por lo tanto, se hace indispensable apoyar las actividades de prevención y con- El ECC de los pacientes con TB no es tan óptimo como trol, principalmente en los colectivos más afectados y en los tendría que ser y se sitúa globalmente en un 72%. En las barrios con mayor endemia, a través del PPCTB. formas bacilíferas el ECC se realizó en un 83,2%, no ha- biendo diferencias entre población autóctona e inmigran- En el distrito de Ciutat Vella la incidencia continúa siendo te. En las otras formas clínicas la exhaustividad del ECC es elevada, tanto en población autóctona como en inmigrantes. menor pero sin diferencias entre autóctonos e inmigrantes. Por lo tanto, los dispositivos de búsqueda activa de casos, Se debe mejorar el estudio de contactos en las formas no instauración de TDO y ECC se deben mantener y mejorar. bacilíferas y en ámbitos diferentes de la familia y el trabajo, ya que pueden ser lugares de transmisión de la enfermedad El sistema EDO como fuente de detección de casos ha de- que no somos capaces de detectar, y también mejorar el mostrado una vez más ser el más importante, lo que lleva a ECC en colectivos de más riesgo (toxicómanos, personas destacar el elevado grado de implicación y compromiso de sin techo). los clínicos con la TB. Se debe continuar fomentando el ECC especialmente en Por otro lado, la incidencia de bacilíferos es otro indicador los grupos de riesgo, y a ser posible en la semana siguiente que no tiene un comportamiento adecuado, reflejando en al diagnóstico del caso, ya que es necesario aprovechar el este caso retrasos diagnósticos de la enfermedad que se impacto que implica el diagnóstico de la enfermedad entre tendrían que reducir. los contactos y también porque el ECC se ha mostrado efec- tivo en la identificación de un importante número de casos Finalmente, se tendría que mejorar el ECC, sobre todo en secundarios, así como para la identificación de personas aquellos casos de pacientes que declaran que viven solos candidatas al TIT9. sobre todo en colectivos de riesgo. 52 5. taules / tablas INTRODUCCIÓ La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 54 5. Taules / Tablas taula 1. Distribució dels pacients detectats segons població de residència Distribución de los pacientes detectados según población de residencia Població N % Barcelona 499 65,60 L’Hospitalet de Llobregat 46 6,05 Sant Adrià del Besòs 17 2,20 Badalona 14 1,80 Cornellà de Llobregat 11 1,40 Montcada i Reixac 10 1,30 Vilafranca del Penedès 8 1,05 Mataró 7 0,90 Sabadell 7 0,90 Castelldefels 6 0,80 Santa Coloma de Gramenet 6 0,80 Esplugues de Llobregat 5 0,70 Terrassa 5 0,70 Martorell 4 0,50 Mollet del Vallès 4 0,50 Sant Just Desvern 4 0,50 Vic 4 0,50 Gavà 3 0,40 Sant Andreu de la Barca 3 0,40 Sant Boi de Llobregat 3 0,40 Sant Pere de Ribes 3 0,40 Cerdanyola del Vallès 3 0,40 Vilanova i la Geltrú 3 0,40 Castellbisbal 2 0,30 El Masnou 2 0,30 Masquefa 2 0,30 Molins de Rei 2 0,30 Mollet del Vallès 2 0,30 Palau de Plegamans 2 0,30 Sant Mateu del Bages 2 0,30 Sant Vicenç dels Horts 2 0,30 Altres localitats de Barcelona 30 3,90 Comarques de Girona 8 1,10 Comarques de Lleida 19 2,50 Comarques de Tarragona 8 1,10 Resta Estat 3 0,40 Estranger 1 0,10 TOTAL 760 100,00 55 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 taula 2. Distribució dels pacients detectats a barcelona segons centre de declaració i lloc de residència Distribución de los pacientes detectados en Barcelona según centro de declaración y lugar de residencia Centre declarant Barcelona Ciutat Resta de l’Estat Total Hospital del Mar 119 18 137 Hospital de la Vall d’Hebron 77 38 115 Hospital Clínic 79 24 103 Hospital Sta Creu i Sant Pau 51 7 58 Hospital de Bellvitge 4 25 29 Hospital Creu Roja de Barcelona 17 5 22 Hospital de Barcelona 8 10 18 Hospital del Sagrat Cor 10 2 12 Hospital Creu Roja Hospitalet 0 11 11 Hospital Sant Joan de Déu de Martorell 0 10 10 Hospital Germans Trias i Pujol 2 7 9 Hospital de Vilafranca 0 9 9 Centre Mèdic Delfos 8 0 8 Hospital de Sant Rafael 5 2 7 Hospital Penitenciari de Terrassa 3 4 7 Consorci Hospitalari de Mataró 0 7 7 Clínica Teknon 3 3 6 Hospital Sant Camil 0 6 6 Hospitals Fora de Catalunya 3 2 5 Serveis Clinics 3 2 5 Hospital Mútua de Terrassa 0 5 5 Hospital Arnau de Vilanova 0 5 5 Clínica de la Sagrada Família 4 0 4 Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llob. 2 2 4 Hospital de Sant Pau i Santa Tecla 0 4 4 Hospital de Viladecans 0 4 4 Hospital de Sant Boi 0 3 3 Hospital de l’Esperança 2 0 2 Clínica del Pilar 1 1 2 Hospital del Vendrell 1 1 2 Hospital de Palamós 0 2 2 Hospital Sant Joan de Reus 0 2 2 Consorci Hospitalari del Parc Taulí 0 2 2 Altres hospitals i clíniques* 5 10 15 Total Centres d’Atenció Hospitalària 407 (82%) 223 640 Unitat de Prevenció i Control de la Tuberculosi 69 19 88 Infermeria Centre Penitenciari d’Homes Barcelona 5 4 9 CAP Manso 4 0 4 Epidemiologia 3 0 3 CIMA 1 1 2 Altres centres d’atenció extrahospitalària* 10 4 14 Total Centres d’Atenció Extrahospitalaria 92 (18%) 28 120 TOTAL 499 261 760 * Un cas de TB per centre 56 5. Taules / Tablas taula 3. Font de detecció en els residents a barcelona. Comparació anys 2006-2007 Fuente de detección en los residentes en Barcelona. Comparación años 2006-2007 2006 2007 Variació* Font N Casos % N Casos % (%) Malalties declaració obligatòria 382 84,7 442 88,6 4,6 Epidemiologia 13 2,9 18 3,6 24,1 Microbiologia 56 12,4 39 7,8 -37,1 TOTAL 451 100,0 499 100,0 10,6 * El percentatge de variació s’ha calculat en base al valor percentual. taula 4. taxes específiques per 100.000 hab. per grups d’edat segons sexe Tasas específicas por 100.000 hab. por grupos de edad según sexo Sexe Total Masculí Femení Edat N Taxa N Taxa N Taxa <1 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1-4 3 10,73 7 25,96 10 18,21 5-14 4 6,50 5 8,53 9 7,49 15-24 44 56,78 14 18,49 58 37,85 25-34 82 56,45 66 48,06 148 52,37 35-44 53 41,74 36 28,86 89 35,36 45-54 41 41,23 15 13,60 56 26,71 55-64 23 26,64 13 12,81 36 19,16 65-74 22 32,80 14 16,30 36 23,53 >74 32 52,52 25 21,74 57 32,40 TOTAL 304 39,98 195 23,14 499 31,13 taula 5. taxes brutes per 100.000 hab. i ajustades per edat segons el districte de residència Tasa brutas por 100.000 hab. y ajustadas por edad según el distrito de residencia Lloc de Residència N Casos Taxa bruta Taxa ajustada Ciutat Vella 107 94,62 90,54 Eixample 65 24,64 24,74 Sants/Montjuïc 56 31,30 29,61 Les Corts 9 11,00 10,96 Sarrià/Sant Gervasi 18 12,69 12,73 Gràcia 21 17,41 13,43 Horta/Guinardó 31 18,41 18,04 Nou Barris 48 28,81 28,45 Sant Andreu 40 27,82 26,09 Sant Martí 88 39,21 38,90 No determinat 16 – – TOTAL 499 31,13 – 57 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 taula 6. Distribució per districtes segons grups d’edat i sexe (*) Distribución por distritos según grupos de edad y sexo (*) Sexe Grups d’edat Districte H D 0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70 i més 70,0 37,0 4,0 5,0 28,0 26,0 18,0 12,0 6,0 8,0 65,4 34,6 3,7 4,7 26,2 24,3 16,8 11,2 5,6 7,5 Ciutat Vella 117,1 69,4 53,2 73,0 123,8 96,1 107,8 115,5 76,4 56,8 38,0 27,0 2,0 5,0 21,0 9,0 11,0 3,0 0,0 14,0 58,5 41,5 3,1 7,7 32,3 13,8 16,9 4,6 0,0 21,5 Eixample 31,4 18,9 10,3 26,6 57,7 20,2 28,7 9,0 0,0 30,0 31,0 25,0 1,0 1,0 9,0 7,0 19,0 9,0 2,0 8,0 55,4 44,6 1,8 1,8 16,1 12,5 33,9 16,1 3,6 14,3 Sants/Montjuïc 36,2 26,8 7,3 7,2 34,9 22,0 70,9 41,0 11,6 28,9 4,0 5,0 0,0 0,0 3,0 0,0 1,0 0,0 1,0 4,0 44,4 55,6 0,0 0,0 33,3 0,0 11,1 0,0 11,1 44,4 Les Corts 10,5 11,4 0,0 0,0 26,7 0,0 9,1 0,0 10,1 30,6 11,0 7,0 0,0 0,0 3,0 4,0 2,0 2,0 1,0 6,0 61,1 38,9 0,0 0,0 16,7 22,2 11,1 11,1 5,6 33,3 Sarrià/Sant Gervasi 17,0 9,1 0,0 0,0 18,0 19,0 9,8 11,5 6,8 26,1 10,0 11,0 1,0 1,0 4,0 9,0 0,0 2,0 2,0 2,0 47,6 52,4 4,8 4,8 19,0 42,9 0,0 9,5 9,5 9,5 Gràcia 18,1 16,8 11,0 12,0 24,1 40,6 0,0 13,4 16,3 9,8 20,0 11,0 0,0 2,0 6,0 6,0 3,0 1,0 2,0 11,0 64,5 35,5 0,0 6,5 19,4 19,4 9,7 3,2 6,5 35,5 Horta/Guinardó 25,2 12,4 0,0 15,5 27,8 21,1 12,5 4,9 10,3 38,9 30,0 18,0 3,0 3,0 9,0 13,0 8,0 4,0 2,0 6,0 62,5 37,5 6,3 6,3 18,8 27,1 16,7 8,3 4,2 12,5 Nou Barris 37,6 20,7 22,2 22,7 39,3 46,3 35,0 21,44 10,7 20,9 23,0 17,0 2,0 0,0 4,0 10,0 12,0 3,0 3,0 6,0 57,5 42,5 5,0 0,0 10,0 25,0 30,0 7,5 7,5 15,0 Sant Andreu 33,5 22,6 16,6 0,0 20,4 40,1 58,3 15,8 20,2 28,2 56,0 32,0 2,0 2,0 23 22 10 9,0 6,0 14,0 63,6 36,4 2,3 2,3 26,1 25,0 11,4 10,2 6,8 15,9 Sant Martí 51,7 27,6 10,2 11,3 77,6 55,7 29,2 32,5 26,9 41,6 11,0 5,0 0,0 1,0 5,0 6,0 2,0 1,0 1,0 0,0 Desconegut** 68,8 31,3 0,0 6,3 31,3 37,5 12,5 6,3 6,3 0,0 304,0 195,0 15,0 20,0 115,0 112,0 86,0 46,0 26,0 79,0 60,9 39,1 3,0 4,0 23,0 22,4 17,2 9,2 5,2 15,8 TOTAL 39,98 23,14 11,6 16,2 51,5 40,1 37,1 23,6 15,9 30,8 * Per a cada categoria s’indica la freqüència absoluta, el percentatge en relació amb la categoria i la taxa específica per 100.000 hab. ** Hi ha 16 casos que no se’ls hi pot assignar districte. 58 5. Taules / Tablas taula 7. taxa d’incidència per 100.000 hab. segons barri de residència. Variació 2006-2007 Tasa de incidencia por 100.000 hab. según barrio de residencia. Variación 2006-2007 2006 2007 (%) Barri N Casos Incidència N Casos Incidència Variació* Barceloneta 12 74,36 9 56,50 -24,02 Parc 14 59,04 21 93,03 57,57 Gòtic 11 36,39 7 25,05 -31,16 Raval Nord 20 93,07 20 96,10 3,25 Raval Sud 38 136,34 50 193,60 42,00 Sant Antoni 12 30,98 15 39,48 27,44 E. Eixample 17 16,68 28 28,12 68,59 D. Eixample 10 22,89 11 25,88 13,06 Estació Nord 7 21,95 3 9,52 -56,63 Sagrada Familia 12 22,63 8 15,33 -32,26 Poble Sec 34 82,75 12 30,31 -63,37 Montjuïc 0 – 0 0,00 – Zona Franca - Port 7 23,98 7 24,29 1,29 Font Guatlla 2 18,76 1 9,64 -48,61 Bordeta - Hostafrancs 5 25,01 4 20,57 -17,75 Sants 23 28,58 32 40,34 41,15 Les Corts 10 14,37 9 13,18 -8,28 Pedralbes 0 – 0 0,00 – Sant Gervasi 10 9,66 14 13,72 42,03 Sarrià 1 2,75 4 11,13 304,73 Vallvidrera 0 – 0 0,00 – Gràcia 20 22,32 14 15,86 -28,94 Vallcarca 6 18,28 7 21,67 18,54 Guinardó 3 18,70 10 14,55 -22,19 Horta 14 19,83 13 18,52 -6,61 Vall d’Hebron 4 13,33 8 27,17 103,83 Vilapicina - Peira 19 28,43 20 30,10 5,87 Roquetes - Verdum 23 26,49 23 26,81 1,21 C. Meridiana 4 27,80 5 34,85 25,36 Sagrera 8 15,17 15 28,79 89,78 Congrés 4 28,37 1 7,20 -74,62 Sant Andreu 4 7,54 8 15,20 101,59 Bon Pastor 3 20,61 7 47,53 130,62 T. Vella 4 38,40 9 86,56 125,42 Fort Pius 3 23,12 0 0,00 – Poble Nou 15 23,48 22 34,18 45,57 Barris Besos 13 49,42 26 98,88 100,08 Clot 10 15,06 20 30,57 102,99 Verneda 22 38,99 20 35,89 -7,95 Desconegut 17 – 16 – – TOTAL 451 27,68 499 31,13 12,42 * Percentatge de variació de la taxa 59 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 taula 8. antecedents personals més freqüents per sexe Antecedentes personales más frecuentes por sexo Homes Dones Total N=304 N=195 N=499 Antecedents N % N % N % Tabaquisme 139 45,7* 35 17,9* 174 34,9 Alcoholisme 91 30,0* 11 5,6* 102 20,4 VIH(+) 45 14,8* 14 7,2* 59 11,8 UDVP 26 8,6* 4 2,0* 30 6,0 Antecedents presó 14 4,6* 1 0,5* 15 3,0 TBC anterior 33 10,8 12 6,1 45 9,0 Indigència 30 9,7 14 7,2 44 8,8 Tract immunosupressor 16 5,3 16 8,2 32 6,4 Altres 23 7,5 13 6,7 36 7,2 Altres: diabetis, gastrectomitzats, embaraç, silicosi i patologia renal crònica. * Les diferències entre homes i dones són estadísticament significatives (p<0,03). taula 9. Distribució segons localització anatòmica. Comparació entre autòctons i immigrants Distribución según localización anatómica. Comparación entre autóctonos e inmigrantes Autòctons Immigrants Total** N=269 N=230 N=499 Localització N % N % N % T. pulmonar 192 71,4 152 66,1 344 68,9 T. pleural 30 11,1 23 10,0 53 10,6 T. pleuropulmonar 8 3,0 5 2,2 13 2,6 T. limfàtica 22 8,2* 33 14,3* 55 11,0 T. osteoarticular 5 1,8 3 1,3 8 1,6 T. miliar 17 6,3 8 3,5 25 5,0 T. genitourinària 4 1,5 2 0,9 6 1,2 T. meníngea 4 1,5 7 3,0 11 2,2 T. laríngea 0 0,0 1 0,4 1 0,2 Altres localitzacions 10 3,7* 20 8,7* 30 6,0 Localització pulmonar exclusiva 179 66,5 143 62,2 322 64,5 Pulmonar i Extrapulmonar*** 29 10,8 16 7,0 45 9,0 Extrapulmonar exclusivament 69 22,7* 71 30,9* 132 26,5 * Les diferències entre autòctons i immigrants són estadísticament significatives (p=0,03). ** Dades de 499 pacients. Alguns pacients presenten més d’una localització. (% calculat sobre el total de malalts) *** En aquest grup s’hi ha inclòs la TBC miliar. 60 5. Taules / Tablas taula 10. Diagnòstic radiològic en pacients amb tuberculosi pulmonar (2006-2007) Diagnóstico radiológico en pacientes con tuberculosis pulmonar (2006-2007) 2006 2007 Radiologia N % N % Normal 13 4,0 16 4,4 Cavitària 109 33,3 100 27,2 No cavitària 205 62,7 249 67,8 No practicada 0 – 2 0,5 TOTAL 327 100,0 367 100,0 taula 11. Diagnòstic bacteriològic en els pacients amb tbC pulmonar* Diagnóstico bacteriológico en los pacientes con TBC pulmonar* 2006 2007 Bacteriologia N % N %** Examen directe positiu i cultiu positiu 175 53,5 185 50,4 Només cultiu positiu 102 31,2 125 34,1 Negatiu 26 8,0 40 10,9 TOTAL 303 92,7 350 95,4 * Dels 367 casos amb TBC pulmonar 17 casos van ser diagnosticats per criteris clínics radiològics. ** El percentatge s’ha calculat sobre el total dels 367 casos amb TBC pulmonar. 61 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 taula 12. Distribució per països Distribución por países País de procedència N % Alemanya 1 0,2 Algèria 3 0,6 Argentina 7 1,4 Armènia 2 0,4 Àustria 1 0,2 Azerbaitjan 1 0,2 Bèlgica 1 0,2 Bolívia 43 8,6 Brasil 4 0,8 Camerun 1 0,2 Colòmbia 4 1,8 Cuba 1 0,2 Equador 15 3,0 Espanya 269 53,9 Estats Units 1 0,2 Filipines 7 1,4 França 1 0,2 Gàmbia 2 0,4 Geòrgia 4 0,8 Guinea Equatorial 1 0,2 Guinea Bissau 1 0,2 Guinea Conakry 2 0,4 Gran Bretanya 1 0,2 Hondures 2 0,4 Índia 12 2,4 Itàlia 1 0,2 Letònia 1 0,2 Líban 1 0,2 Macedònia 1 0,2 Malí 1 0,2 Marroc 16 3,2 Mèxic 1 0,2 Nepal 1 0,4 Nicaragua 1 0,2 Nigèria 3 0,6 Panamà 3 0,6 Pakistan 41 8,2 Perú 14 2,8 Portugal 1 0,2 República Dominicana 8 1,6 Romania 6 1,2 Senegal 3 0,6 Uruguai 1 0,2 Veneçuela 2 0,4 Xile 2 0,4 Xina 4 0,8 TOTAL 499 100,0 62 5. Taules / Tablas taula 13. Distribució per barris dels casos de tuberculosis en immigrants Distribución por barrios de los casos de tuberculosis en inmigrantes Barri N Casos N Casos en immigrants % Barceloneta 9 3 33,3 Parc 21 12 57,1 Gòtic 7 5 71,4 Raval Nord 20 13 65,0 Raval Sud 50 39 78,0 Sant Antoni 15 7 46,7 E. Eixample 28 16 57,1 D. Eixample 11 3 27,3 Estació Nord 3 1 33,3 Sagrada Familia 8 5 62,5 Poble Sec 12 6 50,0 Montjuïc 0 – – Zona Franca - Port 7 2 28,6 Font Guatlla 1 1 100,0 Bordeta - Hostafrancs 4 2 50,0 Sants 32 14 43,8 Les Corts 9 3 33,3 Pedralbes 0 – – Sant Gervasi 14 6 42,9 Sarrià 4 0 0,0 Vallvidrera 0 – – Gràcia 14 6 42,9 Vallcarca 7 5 71,4 Guinardó 10 3 30,0 Horta 13 3 23,1 Vall d’Hebron 8 1 12,5 Vilapicina - Peira 20 9 45,0 Roquetes - Verdum 23 7 30,4 C. Meridiana 5 5 100,0 Sagrera 15 2 13,3 Congrés 1 0 0,0 Sant Andreu 8 0 0,0 Bon Pastor 7 1 14,3 T. Vella 9 6 66,7 Fort Pius 0 – – Poble Nou 22 12 54,5 Barris Besos 26 10 38,5 Clot 20 8 40,0 Verneda 20 3 15,0 Desconegut 16 11 68,8 TOTAL 499 230 46,1 63 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 taula 14. taxes específiques per 100.000 hab. per grups d’edat segons sexe en immigrants* Tasas específicas por 100.000 hab. por grupos de edad según sexo en inmigrantes* Sexe Masculí Femení Edat N Taxa N Taxa de 0 a 14 anys 2 17,44 4 35,44 de 15 a 24 anys 31 150,38 9 42,71 de 25 a 39 anys 75 95,45 51 73,35 de 40 a 64 anys 32 82,01 20 49,54 65 anys i més 5 107,46 1 12,77 TOTAL 145 93,95 85 56,63 * Població nascuda fora d’Espanya. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, juny 2007. taula 15. Diagnòstic bacteriològic del total de casos de tb pulmonar* a Ciutat Vella Diagnóstico bacteriológico del total de casos de TB pulmonar* en Ciutat Vella Bacteriologia N %** Examen directe positiu i cultiu positiu 34 46,6 Només cultiu positiu 21 28,8 Negativa 14 19,2 TOTAL 69 94,5 * Es van diagnosticar un total de 73 pacients amb TBC pulmonar a Ciutat Vella, 4 pacients per criteris clínic-radiològics exclusivament. ** El percentatge s’ha calculatat sobre el total dels 73 pacients. taula 16. Diagnòstic radiològic de tuberculosi pulmonar a Ciutat Vella Diagnóstico radiológico de tuberculosis pulmonar en Ciutat Vella Radiologia N % Normal 3 4,1 Cavitària 21 38,8 No cavitària 49 67,1 TOTAL 73 100,0 taula 17. Distribució per grups d’edat dels pacients tuberculosos VIH (+) Distribución por grupos de edad de los pacientes tuberculosos VIH (+) Grup d’edat N %* %** De 20 a 24 anys 1 1,7 2,4 De 25 a 29 anys 5 8,5 6,8 De 30 a 34 anys 12 20,3 16,0 De 35 a 39 anys 15 25,4 40,5 De 40 a 44 anys 10 16,9 19,2 De 45 a 49 anys 7 11,9 20,6 De 50 a 54 anys 4 6,8 18,2 De 55 a 59 anys 2 3,4 8,3 De 60 a 64 anys 1 1,7 8,3 Més grans de 64 2 3,4 2,2 TOTAL 59 100,0 – * És el percentatge sobre els 59 individus VIH (+). ** És el percentatge sobre el total de casos de cada grup d’edat. 64 5. Taules / Tablas taula 18. altres variables relacionades dels pacients tuberculosos VIH (+) Otras variables relacionadas de los pacientes tuberculosos VIH (+) Variable N % UDVP 26 44,1 Presó 5 8,5 Homosexuals + bisexuals 6 10,2 Heterosexuals promiscus 8 13,6 taula 19. Diagnòstic bacteriològic en els pacients immigrants amb tbC pulmonar* Diagnóstico bacteriológico en los pacientes inmigrantes con TBC pulmonar* Bacteriologia N %** Examen directe positiu i cultiu positiu 94 59,1 Només cultiu positiu 43 27,0 Negatiu 17 10,7 TOTAL 154* 92,48 * Dels 159 casos amb TBC pulmonar 5 van ser diagnosticats per criteris clínics radiològics. ** El % s’han calculat sobre el total dels casos. taula 20. Radiologia dels casos immigrants amb tuberculosi pulmonar Radiología de los casos inmigrantes con tuberculosis pulmonar Radiologia N % Normal 7 4,4 Cavitària 55 34,6 No cavitària 95 59,7 No practicada 2 1,2 TOTAL 159 100,0 taula 21. Resistència primària. Comparació entre autòctons i immigrants Resistencia primaria. Comparación entre autóctonos e inmigrantes % resistència Autòctons Immigrants Total N=174 N=154 N=328 Antibiòtic N % N % N % Isoniacida 2 1,1* 11 7,1* 13 4,0 Rifampicina 0 0,0 3 1,9 3 0,9 Etambutol 1 0,6 3 1,9 4 1,2 Pirazinamida 4 2,3 6 3,9 10 3,0 Estreptomicina 2 1,1 10 6,5 12 3,7 Isoniacida+Rifampicina (MDR) 0 0,0 3 1,9 3 0,9 * Les diferències entre autòctons i immigrants són estadísticament significatives (p = 0,004). 65 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 taula 22. Resistència total. Comparació entre autòctons i immigrants Resistencia total. Comparación entre autóctonos e inmigrantes. % resistència Autòctons Immigrants Total N=195 N=162 N=357 Antibiòtic N % N % N % Isoniacida 4 2,1* 11 6,8* 15 4,2 Rifampicina 1 0,5 3 1,9 4 1,1 Etambutol 1 0,5 3 1,9 4 1,1 Pirazinamida 4 2,1 6 3,7 10 2,8 Estreptomicina 2 1,0 10 6,2 12 3,4 Isoniacida+Rifampicina (MDR) 1 0,5 3 1,9 4 1,1 * Les diferències entre autòctons i immigrants són estadísticament significatives (p = 0,004). taula 23. Distribució dels casos de tuberculosi corresponents a residents a barcelona segons centre sanitari (1999-2007) Distribución de los casos de tuberculosis correspondientes a residentes en Barcelona según centro sanitario (1999-2007) Variació (%) Hospital 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2006/2007 Hospital General Vall d’Hebron 103 76 81** 86** 87** 64** 90** 74** 77** 4,1 Hospital del Mar 72 94 87 86 87 92 99 89 119 33,7 Hospital Clínic 115 103 115 87 85 67 70 82 79 -3,6 Hospital de Sant Pau 59 67 57 51 39 44 49 59 51 -13,6 Hospital Infantil Vall d’Hebron 4 1 0 0 0 0 0 0 0 – Hospital de l’Esperança 0 1 0 3 2 0 0 0 2 – Resta d’hospitals i clíniques 83 67 72 61 101 70 71 56 79 41,1 Unitat Prevenció y Control TB 90 94 84 93 60 50 72 60 69 15,0 Resta* 64 63 30 27 20 22 28 31 23 -25,8 TOTAL 590 566 526 494 481 409 479 451 499 10,6 * CAPs, metges particulars, Servei d’Epidemiologia i centres penitenciaris. ** Estan inclosos tots els hospitals de la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron. taula 24. evolució de les taxes específiques per 100.000 habitants segons sexe (1998-2007). taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de las tasas específicas por 100.000 habitantes según sexo (1998-2007). Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Variació (%) Sexe 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2006/2007 Homes 58,3 55,0 51,9 51,9 46,4 40,7 35,4 39,91 37,48 39,98 6,70 Dones 30,6 25,1 24,8 19,9 20,8 23,9 17,4 20,46 18,32 23,14 26,30 TOTAL 43,8 39,1 37,5 34,9 32,7 31,8 25,9 29,71 27,68 31,13 12,46 66 5. Taules / Tablas taula 25. evolució de la tuberculosi per grups d’edat (1998-2007). taxes específiques per 100.000 hab. taxes actualitzades amb la variació interanual de la població. Evolución de la tuberculosis por grupos de edad (1998-2007). Tasas específicas por 100.000 habitantes. Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Variació (%) Edat 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2006-2007 0-4 29,0 25,4 21,7 20,4 29,5 29,5 23,1 40,1 17,45 14,4 -17,1 5-9 21,3 12,5 10,6 5,3 10,7 14,2 3,4 24,9 8,20 8,2 0,6 10-14 4,3 1,5 11,7 4,4 7,3 10,3 3,3 9,9 3,30 6,7 103,6 15-19 14,8 19,1 15,8 10,6 8,5 13,6 22,4 12,3 23,00 24,9 8,2 20-29 47,5 44,6 49,3 48,9 45,4 38,5 27,9 43,8 44,00 53,5 17,1 30-39 86,3 63,0 63,9 62,6 61,6 57,2 40,4 34,3 35,40 40,1 13,4 40-49 48,5 45,9 44,4 38,3 41,4 35,1 30,6 29,2 33,80 37,1 9,7 50-59 34,5 29,6 27,4 22,5 28,0 28,2 20,8 23,9 22,90 23,5 2,8 >59 38,4 40,4 32,8 33,6 43,8 16,9 23,2 26,3 23,14 25,0 7,9 Taxa general 43,8 39,1 37,5 34,8 32,7 31,8 25,9 29,7 27,70 31,1 12,4 UDVP (%) 13,2 10,5 9,1 9,1 10,3 7,9 6,1 6,3 4,70 6,0 27,6 taula 26. evolució de la tuberculosi per districtes (1998-2007). taxes específiques per 100.000 hab. taxes actualitzades amb la variació interanual de la població. Evolución de la tuberculosis por distritos (1998-2007). Tasas específicas por 100.000 hab. Tasas actualizadas con la variación interanual de la población. Variació (%) Districte 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2006-2007 Ciutat Vella 134,8 131,2 174,7 153,2 158,6 123,6 78,1 76,5 83,7 90,5 8,1 Eixample 34,9 33,8 28,5 28,9 21,7 29,2 25,8 21,6 20,2 24,7 22,3 Sants-Montjuïc 44,2 39,4 37,6 37,0 35,8 27,9 21,6 26,4 38,9 29,6 -23,9 Les Corts 32,9 19,5 26,8 13,4 12,2 16,9 12,1 19,6 11,8 11,0 -6,8 Sarrià-Sant Gervasi 32,4 23,9 12,3 19,3 22,4 14,2 13,7 16,9 8,1 12,7 56,8 Gràcia 33,6 28,5 25,0 22,5 21,6 24,4 14,3 22,9 21,2 13,4 -36,8 Horta-Guinardó 39,4 34,2 31,2 17,1 27,1 28,2 18,3 17,4 17,2 18,0 4,7 Nou Barris 44,4 44,5 31,6 30,4 29,3 25,5 24,8 32,0 27,0 28,4 5,2 Sant Andreu 29,5 27,3 22,1 25,8 14,7 25,0 22,7 27,3 15,7 26,1 66,2 Sant Martí 34,4 25,8 32,6 30,2 28,8 30,4 28,4 28,7 27,3 38,9 42,5 TOTAL 43,8 39,1 37,5 34,9 32,7 31,8 25,9 29,7 27,7 31,1 12,4 67 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 taula 27. Conclusió final segons districte de residència dels malalts de 2007 a 15 de juny de 2008 Conclusión final según distrito de residencia de los enfermos de 2007 a 15 de junio de 2008 Conclusió Final Curat Exitus Emigrat Perdut Tract. Suspen Total* **Taxa de Districte Perllong. Tract. Compliment Municipal N % N % N % N % N % N % N % % Ciutat Vella 76 71,0 2 1,9 6 5,6 5 4,7 10 9,3 0 – 99 92,5 93,8 Eixample 46 70,8 6 9,3 2 3,1 0 – 7 10,8 0 – 61 93,8 100,0 Sants/Montjuïc 35 62,5 3 5,4 1 1,8 1 1,8 4 7,1 0 – 44 78,6 97,2 Les Corts 7 77,8 1 11,1 0 – 0 – 0 – 0 – 8 88,9 100,0 Sarrià-St.Gervasi 15 83,3 0 – 0 – 0 – 0 – 0 – 15 83,3 100,0 Gràcia 15 71,4 1 4,8 0 – 1 4,8 1 4,8 0 – 18 85,7 93,7 Horta/Guinardó 22 71,0 6 19,4 0 – 0 – 1 3,2 0 – 29 93,5 100,0 Nou Barris 34 70,8 4 8,3 1 2,1 0 – 6 12,5 0 – 45 93,7 100,0 St.Andreu 30 75,0 2 5,0 1 2,5 0 – 2 5,0 0 – 35 87,5 100,0 St.Martí 62 70,5 5 5,7 1 1,1 4 4,5 10 11,4 0 – 82 93,2 93,9 Desconegut 6 37,5 2 12,6 1 6,3 1 6,3 4 25,4 0 – 14 87,5 85,7 TOTAL 348 69,7 32 6,4 13 2,6 12 2,4 45 9,0 0 – 450 90,2 96,7 * La resta dels pacients fins el total del nombre de casos, no havien acabat el tractament a la data de tancament. ** Taxa de compliment=(curats/curats+crònics+perduts) x 100. taula 28. Conclusió final. Cohort amb inici de tractament l’any 2006. Resultats als 12 mesos Conclusión final. Cohorte con inicio de tratamiento el año 2006. Resultados a los 12 meses Conclusió Final Pulmonars Bacilífers Pulmonar Tots els Casos Casos nous Tots Casos nous Tots Casos nous Tots Tractament completat/curats 139 (92,1) 157 (88,7) 260 (90,3) 290 ( 87,6) 362 ( 88,9) 397 (87,1) Exitus 4 (2,6) 9 (5,1) 16 (5,5) 23 (6,9) 25 (6,1) 32 (7,0) Perduts 4 (2,6) 4 (2,3) 6 (2,1) 6 (1,8) 10 (2,5) 10 (2,2) Encara en tractament 0 (0,0) 2 (1,1) 0 (0,0) 4 (1,2) 1 (0,2) 6 (1,3) Tractament suspès 0 (0,0) 0 (0,0) 1 (0,3) 1 (0,3) 1 (0,2) 1 (0,2) Transferits 4 (2,6) 5 (2,8) 5 (1,7) 7 (2,1) 8 (2,0) 10 (2,2) TOTAL 151 177 2 88 370 407 456 68 5. Taules / Tablas taula 29. Conclusió final de tots els casos de tb segons característiques dels pacients. Cohort amb inici de tractament l’any 2006. Resultats als 12 mesos Conclusión final de totdos los casos de TB segun características de los pacientes. Cohorte con inicio de tratamiento el año 2006. Resultados a los 12 meses Conclusió final TT Exitus Perduts Encara Tract. Transferits Total Característica Completat en TT suspès N % N % N % N % N % N % Sexe Homes 262 88,2 19 6,4 5 1,7 5 1,7 1 0,3 5 1,7 297 Dones 135 84,9 13 8,2 5 3,1 1 0,6 0 – 5 3,1 159 Grup d’edat 0-14 18 94,7 0 – 1 5,3 0 – 0 – 0 – 19 15-24 45 93,7 0 – 0 – 0 – 0 – 3 6,2 48 25-39 144 88,9 4 2,5 8 4,9 3 1,8 0 – 3 1,8 162 40-64 134 93,7 4 2,8 1 0,7 1 0,7 0 – 3 2,1 143 65 i més 56 63,1 24 28,5 0 – 2 2,4 1 1,2 1 1,2 84 Pais naixement Espanya 215 85,7 27 10,7 4 1,6 3 1,2 1 0,4 1 0,4 251 Fora d’Espanya 182 88,8 5 2,4 6 2,9 3 1,4 0 – 9 4,4 205 Factors de risc Alcohol 95 88,8 7 6,5 3 2,8 1 0,9 0 – 1 0,9 107 UDI 13 61,9 2 9,5 3 14,3 3 14,3 0 – 0 – 21 HIV 27 75,0 3 8,3 4 11,1 2 5,6 0 – 0 – 36 Indigència 21 72,0 2 6,9 2 6,9 0 – 0 – 1 3,4 29 Ant Presó 9 90,0 0 – 0 – 1 10,0 0 – 0 – 10 TOTAL 397 87,1 32 7,0 10 2,2 6 1,3 1 0,2 10 2,2 456 taula 30. Percentatge de casos amb estudi de contactes realitzat en autòctons i immigrants segons forma clínica i factor de risc Porcentaje de casos con estudio de contactos realizado en autóctonos y inmigrantes según forma clínica y factor de riesgo Autòctons % Immigrants % Total % Pulmonar bacil·lífer 85,7 80,9 83,2 Pulmonar no bacilífer 79,3 76,7 75,8 Extrapulmonar 52,5 49,3 50,8 VIH 66,6 50,0 61,0 UDVP 76,0 60,0 73,3 Alcohòlics 63,9 65,9 64,7 Indigents 66,7* 35,7* 56,8 Sense factor de risc 77,6 72,0 74,8 Amb factor de risc** 71,2 59,1 66,5 TOTAL 75,1 68,3 71,9 * La diferència en la proporció es estadisticament significativa (p=0.05) ** VIH, UDVP, Alcohòlics, Indigents, presó. 69 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 taula 31. estudi de contactes: cribatges tuberculínics a col·lectius. barcelona 2007 Estudio de contactos: cribajes tuberculínicos en colectivos. Barcelona 2007 Col·lectius N % Empreses 52 34,7 Escoles / Llar d’infants 18 12,0 Residència 3a edat i institucions tancades 13 8,7 Hosteleria / Alimentació 28 18,7 Clíniques / Hospitals 7 4,7 Centres d’educació especial 2 1,3 Universitat, Acadèmies 3 2,0 Comissaríes / Quarters 6 4,0 Albergs i menjadors per persones sense sostre 6 4,0 Centres d’atenció a toxicòmans 9 6,0 Altres 5 3,4 TOTAL 150 100,0 taula 32. Resultat dels estudis de contactes comunitaris. barcelona 2007 Resultado de los estudios de contactos comunitarios. Barcelona 2007 Col·lectius N Proves de la tuberculina programades 3.263 Proves de la tuberculina practicades 2.756 Proves de la tuberculina llegides 2.659 Mantoux positius 793 (30%) * Quimioprofilaxi de la infecció 40 (1,5%) * Tractament de la infecció 74 (9,3%) ** Malalts 4 (0,5%) ** * El % ha estat calculats en base al nombre de Proves de tuberculina llegides ** El % ha estat calculat en base al nombre de Mantoux positius taula 33. Prevalença d’infecció tuberculosa diagnosticada en contactes segons el país d’origen del cas índex (CI) i dels contactes. barcelona 2005-2006 Prevalencia de infección tuberculosa diagnosticada en contactos según el país de origen del caso índice (CI) y de los contactos. Barcelona 2005-2006 Infecció Infecció Tuberculosa Tuberculosa (%) en tractament(%) 111 CI immigrants Contactes immigrants 640 62,25 34,27 292 CI Pulmonar bacil·lífera 1145 contactes Contactes autòctons 448 36,51 10,05 3096 contactes 181 CI autòctons contactes immigrants 121 68,12 23,19 1951 contactes contactes autòctons 1777 35,45 14,72 70 6. figures / figuras INTRODUCCIÓ La Tuberculosis a Barcelona. Informe 2007 72 6. Figures / Figuras Casos/100.000 hab. figura 1 80 70 67,7 67,3 Evolució de la tuberculosi a Barcelona 60,2 60,5 59,6 60 55,9 55,3 Evolución de la tuberculosis en Barcelona 50 47,9 43,4 39,1 40 37,1 35 32,3 30,4 30,1 31,1 30 26,2 28 Declivi anual 10% 20 10 10,04/100.000 0 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 La incidència ha estat corregida a 15 de juny de 2007 Casos/100.000 hab. 120 figura 2 100 Evolució de la tuberculosi a Barcelona per sexes, 1987-2007 80 Evolución de la tuberculosis en Barcelona 60 por sexo, 1987-2007 40 20 Homes Dones Total 0 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 figura 3 Distribució segons sexe. Barcelona 2007 Dones 39,1% Homes 60,9% Distribución según sexo. Barcelona 2007 N=499 Incidència: 31,1/100.000 hab. Homes: 40,0/100.000 hab. Dones: 23,1/100.000 hab. Raó de taxes= 1,73 (IC 95% 1,44-2,07) 73 La Tuberculosis a Barcelona. Informe 2007 figura 4 Casos/100.000 hab. 160 Autòctons Taxes d’incidència en autòctons 140 Immigrants i immigrants 120 Total Tasas de incidencia en autóctonos 100 y inmigrantes 80 60 40 20 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 figura 5 Sant Martí Casos/100.000 hab. Sant Andreu Taxes per districtes en immigrants Tasas por distritos en inmigrantes Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc Eixample Ciutat Vella 0 20 40 60 80 100 120 140 Nota: Hi ha 11 pacients immigrants, amb districte desconegut La distribució del percentatge d’immigrants per barris es mostra a la taula 14 figura 6 Sant Martí Casos Sant Andreu Distribució de casos immigrants per districtes Nou Barris Distribución de casos inmigrantes Horta-Guinardó por distritos Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc Eixample Ciutat Vella 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Nota: Hi ha 11 pacients immigrants, amb districte desconegut 74 6. Figures / Figuras Número de casos figura 7 210 180 Autòctons Evolució dels casos a Ciutat Vella segons Immigrants país origen 150 Evolución de los casos en Ciutat Vella 120 según país de origen 90 60 30 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 figura 8 Casos/100.000 hab. 500 450 Autòctons Evolució de la tuberculosis Immigrants 400 a Ciutat Vella. Taxes d’incidència Total 350 en autòctons i immigrants 300 Evolución de la tuberculosis 250 en Ciutat Vella. Tasas de incidencia 200 en autóctonos y inmigrantes 150 100 50 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Casos/100.000 hab. figura 9 100 V IH (-) o desconegut Taxes d’incidència per districtes 80 VIH (+) segons VIH Tasas de incidencia por distritos 60 según VIH 40 20 0 I II III IV V VI VII VIII IX X Districte municipal 75 La Tuberculosis a Barcelona. Informe 2007 Casos/100.000 hab. figura 10 60 V IH (-) o desconegut 50 VIH (+) Distribució segons grup d’edat i VIH Distribución según grupo de edad 40 y VIH 30 20 10 0 <1 a 1-4 5-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 >74 Grup d’edat figura 11 HTS 16,9% Desconegut 18,6% Distribució dels pacients VIH segons mecanisme de transmissió Distribución de los pacientes VIH Altres 5,1% según mecanismo de transmisión HMS 15,3% UDVP 44,1% HTS: Heterosexual HMS: Homosexual UDVP: Usuari de drogues per via parenteral 70 figura 12 58 TB respiratòria 60 TB bacil·lífera Evolució de la TB a Barcelona. TB Total 50 Objectius per l’any 2010 50,3 Objectiu Evolución de la TB en Barcelona. 40 Pla de Salut Objetivos para el año 2010 26,11 30 31,1 20 22,9 16 10 11,5 8 0 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 2010 76 6. Figures / Figuras figura 13 Escolar 3% Convivent no familiar 7% Àmbit dels brots 2007 Ámbito de los brotes 2007 Lúdic/relació 14% Familiar 62% Laboral 14% figura 14 932 casos TB Distribució de casos índex i Exclusions contactes detectats pel PPCTB. 56 sense ECC realitzat Barcelona 2005-2006. 42 rebutgen 142 no indicat Distribución de casos índice y 692 (74,2%) contactos detectados por el PPCTB. casos TB amb ECC Barcelona 2005-2006. 65 casos compartien contactes 43 estudis laborals pendents 584 (84,4%) casos TB i 4.933 contactes 363 (62,2%) casos 221 (37,8%) casos TB Autòctons TB Immigrants 3.315 contactes 1.618 contactes (67,2%) (32,8%) 2.992 contactes 224 contactes 583 contactes 968 contactes autòctons (90,3%) immigrants (6,7%) autòctons (36,0%) immigrants (59,9%) 99 contactes sense 67 contactes sense informació (3,0%) informació (4,1%) TB: Tuberculosis ECC: Estudi convencional de contactes 77 5. Taules / Tablas 7. bibliografia / bibliografía INTRODUCCIÓ 79 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 80 7. Bibliografia / Bibliografía 1 WHO Report 2008. Global tuberculosis control – survei- 5 Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. llance, planning, financing. Padró Municipal del 2007. Veure http://www.who.int/tb/publications/global_re- port/2008/summary/en/index.html 6 Jenicek M, Cléroux R. Epidemiologia. Principios técnicas y aplicaciones. Barcelona: Ed. Masson - Salvat, 1993. 2 Anti-tuberculosis drug resistance in the world. Report nº 4. Veure: http://www.who.int/tb/publications/2008/drs_re- 7 Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. port4_26feb08.pdf. La població nascuda fora a Barcelona, cens 2007. Disponible a: http://www.bcn.es/estadística 3 Veen J, Raviglione M, Rieder HL, Migliori GB, Graf P, Marzemska et al. Standardized tuberculosis treatment 8 Grupo de trabajo sobre Tuberculosis. Consenso nacional outcome monitoring in Europe. Eur Respir J 1998; para el control de la tuberculosis en España. Med Clin 12:505:510. (Barc) 1992; 98: 24-31. 4 SPSS V 13.0. Aplications Guide. Chicago: SPSS, Inc 2005. 9 http://www.eurotb.org 81 Documents La Tuberculosi a Barcelona Informe 2007 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2007 Agència de Salut Pública de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona