Documents La Tuberculosi a Barcelona Informe 2005 A g è n ci a d e Sa lu t Pú b li ca d e B a rc e lo n a A g è n ci a d e Sa lu t Pú b li ca d e B a rc e lo n a La T u b e rc u lo si a B a rc e lo n a . In fo rm e 2 0 0 5 LA TUBERCULOSI A BARCELONA INFORME 2005 Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona Edita: Agència de Salut Pública Ajuntament de Barcelona D.L.: B-2524-2007 Producció gràfica: Primer Segona serveis de comunicació LA TUBERCULOSI A BARCELONA. INFORME 2005 PROGRAMA DE PREVENCIÓ I CONTROL DE LA TUBERCULOSI DE BARCELONA Autors Àngels Orcau i Palau Cristina Rius i Guibert Paloma Carrillo i Santisteve Ana Novoa i Pardo Patricia García de Olalla i Rizo Joan A. Caylà i Buqueras Recollida de dades M. Dolors Anglada i Julià Joan Asensio i Moreno Imma Badosa i Gallart Anna M. Botia i Sánchez Roser Clos i Guix Guadalupe Curiel i García Carme Elias i Balañá Pilar Gorrindo i Lambdan Ramon Pedro i Castellá Núria Perich i Martín Sergi Romero i Allueva Mª José Santomá i Boixeda Milagros Sanz i Colomo Carme Serrano i Mejias Dolors Villalante i Morris Servei d’Epidemiologia Agència de Salut Pública Desembre 2006 Edició catalana Agraïment: A tots els metges declarants i a tots els qui directament o indirectament col·laboren en aquest Programa. ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................... 7 2. MATERIAL I MÈTODES ......................................................................................................................................11 3. RESULTATS CORRESPONENTS A L’ANY 2005 ...................................................................................................15 3.1. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓ DE CASOS ......................................................................................................17 3.1.1. DADES DESCRIPTIVES GENERALS .........................................................................................................17 3.1.2. DADES DESCRIPTIVES ESPECÍFIQUES DELS RESIDENTS A LA CIUTAT DE BARCELONA ..............................17 3.1.3. EVOLUCIÓ DE LA TUBERCULOSI A BARCELONA ENTRE 2004 i 2005 .....................................................20 3.2. SUBPROGRAMA DE CONTROL DELS MALALTS I SEGUIMENT DELS TRACTAMENTS EN CURS ...........................21 3.2.1. RESULTAT DEL TRACTAMENT DE LA COHORT DEL 2004 .......................................................................21 3.3. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓ .....................................................................................................................21 3.3.1. RESULTAT DELS ESTUDIS COMUNITARIS ...............................................................................................21 4. CONCLUSIONS ..................................................................................................................................................23 4.1. CARACTERÍSTIQUES EPIDEMIOLÒGIQUES ......................................................................................................25 4.1.1. TAXA D’INCIDÈNCIA. EVOLUCIÓ I FACTORS DETERMINANTS ...............................................................25 4.2. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓ DE CASOS ......................................................................................................25 4.3. SUBPROGRAMA DE CONTROL DELS MALALTS ...............................................................................................25 4.4. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓ ....................................................................................................................26 4.5. CONSIDERACIÓ FINAL ...................................................................................................................................26 5. TAULES ...............................................................................................................................................................53 6. FIGURES .............................................................................................................................................................71 7. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................................................79 1. INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ 8La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 9 1. Introducció L’any 2005 quedarà com un any clau en la epidemiologia de la TB (TB) a la ciutat de Barcelona, ja que per primer cop després de molts anys s’ha enregistrat un increment de la seva incidència. Així, mentre al 2004 es detectaven 25,9 casos per 100.000 habitants al 2005 la incidència ha estat de 29,7/100.000 (increment del 14,7%). També s’han ob- servat augments de la incidència en determinades zones de Espanya on ja se disposen de les dades del 2005, com a la resta de Catalunya, Castilla-La Mancha y Almería, mentre que a Galícia es manté la incidència de l’any anterior, esta- bilitzada a 37 casos por 100.000 habitants. Un altre feno- men cabdal és l’increment de les resistències que s’està observant darrerament, i ambdós fenomens, increment de casos i de resistències, estan molt relacionats amb el canvi demogràfic que s’està donant al nostre país, amb l’arribada de moltes persones procedents de països en vies de desen- volupament i per tant molt afectats per la TB. Els dies 27 i 28 de Novembre de 2006 se celebrà a Bar- celona el Xè Taller Internacional de TB organitzat per la Uni- tat d’Investigació en TB amb la participació de més de 150 experts nacionals i estrangers, i amb el suport de l’Área de TBs e Infecciones Respiratorias (TIR) de la Sociedad Españo- la de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR), de la Sociedad Española de Sanidad Penitenciaria (SESP) i del Grupo de Estudio de SIDA (GESIDA) de la Sociedad Española de En- fermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). Aquesta reunió científica va estar enfocada als 25 anys de SIDA, als 20 anys del Programa de TB de Barcelona, als brots epidèmics, als estudis de contactes i a innovacions en aquestes matèries. A partir de les dades presentades s’ha elaborat la “Declaración de Barcelona contra la infec- ción por el VIH y la tuberculosis”1. Aquesta declaració pretén millorar tant el control de la TB com de la infecció per VIH en aquest moment de canvi demogràfic. En l’aspecte clínic, es recomana la creació de Unitats específiques de TB en aquells centres sanitaris amb més de 20 casos anuals per tal de controlar al pacient i els seus contactes. Respecte a la microbiologia es recomana la pràctica d’antibiogrames sistemàtics i estudis d’epidemio- logia molecular en aquells llocs on ja es facin bons estudis de contactes. En l’àmbit de la salut pública es recomana, que tan a nivell central, a cada CCAA i a cada gran ciutat funcionin programes de control, amb unes funcions i es- tructures ben definides que siguin avaluades regularment. També han de disposar d’infermeres de salut pública que facin un seguiment dels casos i dels seus contactes, i en el moment actual és imprescindible disposar d’agents de salut que actuïn com mediadors culturals i traductors. Així mateix es recomana, a nivell estatal, millorar la vigilància epidemi- ològica tant de la infecció per VIH (que es faci de forma similar a la SIDA, actualment Espanya no aporta dades de VIH a Europa) com per a la TB (tradicionalment Espanya no te estadístiques fiables). També es recull que cal promoure cooperacions solidàries amb els països en vies de desenvo- lupament sempre molt afectats per la TB, especialment amb Amèrica Llatina i el Nord d’Àfrica. Amb aquestes mesures es confia millorar ràpidament la si- tuació epidemiològica actual, de forma similar als avenços aconseguits als anys 90 en front de la TB en persones infec- tades pel VIH. De moment, la incorporació d’agents de sa- lut ha comportat una millora substancial en l’estudi de contactes en immigrants; al 2002 només es varen estudiar contactes en el 50% dels bacil·lífers immigrants, percentat- ge que al 2005 ha estat del 87,8%. 2. MATERIAL I MÈTODES MATERIAL I MÈTODES 12 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 13 2. Material i mètodes La TB, com a malaltia de declaració obligatòria (MDO), a Barcelona es controla epidemiològicament a través d’un sistema de vigilància activa que obté la informació a partir de les següents fonts: 1) notificacions dels metges que fan el diagnòstic; 2) declaracions de bacil·loscòpies i cultius positius de micobacteris per part de cinc laboratoris de la ciutat: Hospital de la Vall d’Hebron, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic, Laboratori del C.A.P. Man- so i Laboratori de Referència de Catalunya (que processa les mostres de: Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança, entre d’altres); 3) control de les altes hospitalàries infor- matitzades de quatre grans hospitals: Hospital General de la Vall d’Hebron, Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança i Hospital Clínic; 4) control del registre de mortalitat de la ciutat de Barcelona; 5) encreuament d’informació entre els registres de TB, de SIDA i el Sistema d’Informació de Dro- gues de Barcelona (SIDB) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB); 6) encreuament d’informació amb el registre de TB de la Generalitat de Catalunya (detecció dels casos de residents a Barcelona diagnosticats i declarats fora de la ciutat). En línies generals, al 2005 s’ha seguit el mateix procés me- todològic d’anys previs per a l’anàlisi descriptiva dels tres subprogrames de la TB. A efectes de vigilància epidemiològica, s’ha definit com a cas de TB qualsevol pacient a qui se li prescriu tractament antituberculós, que se li manté fins al moment previst de la finalització tret que mori o presenti efectes secundaris im- portants. Els pacients que tornen a iniciar un tractament antituberculós, es considera que constitueixen un cas nou, únicament si fa més d’un any que no el realitzen. Els paci- ents en els que s’identifiquen micobacteris no tuberculosos es considera que no presenten TB. Hem realitzat l’anàlisi de cohorts dels pacients que iniciaren el tractament el 2004, per conèixer la conclusió final als 12 mesos seguint les recomanacions europees2. Enquesta epidemiològica: a cada cas notificat se li fa una enquesta epidemiològica, que és formalitzada per les infermeres i els infermers de Salut Pública amb la col- laboració del metge que diagnostica i controla el pacient. Se censen i s’estudien els contactes i es comprova si el pa- cient compleix el tractament. Quan es detecta alguna ano- malia, el malalt i/o els seus contactes són adreçats al metge que porta el cas índex o, si és necessari, a la Unitat de Pre- venció i Control de la TB de Barcelona. Data de tancament de la recollida de dades: amb la finalitat que els resultats siguin al màxim de comparables amb els dels anys anteriors (del 1987 al 2004) la recollida de dades de l’any 2005 s’ha tancat, tal com es va fer en les memòries prèvies, el 15 de juny de l’any següent, en aquest cas del 2006. Malgrat que aquest procediment impossibili- ta l’obtenció dels resultats definitius d’alguns malalts amb tractament llarg (1 any o més) i la dels que han iniciat la quimioteràpia (de nou mesos) l’últim trimestre de l’any, per- met obtenir un perfil bastant ajustat de la situació actual de la TB a la ciutat. Anàlisi estadística: s’ha fet mitjançant el paquet estadístic SPSS-PC3. Les diferents taxes s’han calculat d’acord amb les dades corresponents al padró municipal de l’any 20054. Igual que en altres anys, s’ha calculat la taxa d’incidència de TB en pacients sense antecedents de tractament antituber- culós, a fi de disposar de dades comparatives amb els resul- tats obtinguts pel Programa de TB de la Regió Centre de Catalunya i pel Programa de Control de TB de Catalunya. Les taxes d’incidència de Ciutat Vella i de la resta de la ciutat s’han ajustat per edats a fi d’evitar la influència de les dife- rents estructures d’edat existents en cada districte. En aquest ajustament s’ha utilitzat el mètode directe5 i amb el Padró Municipal de 1996. Per calcular les taxes d’incidència en immigrants, s’ha utilit- zat l’estructura de la població de Barcelona nascuda fora d’Espanya, registrada a juny del 2005, que consta en l’Anu- ari Estadístic de la Ciutat. Les taxes d’incidència que s’indi- quen en aquest grup de població han de considerar-se una aproximació a la realitat, atès que el registre que es disposa pot no reflectir exactament el número de residents nascuts fora d’Espanya6. Definim la taxa d’acompliment de tractament com el per- centatge de pacients que l’acompleixen en relació a la suma dels que l’acompleixen més els que l’abandonen. En aquest càlcul no es considera els que moren ni els que emigren, ni aquells pacients als qui s’allarga el tractament. Pel que fa als grups d’edat, a les figures s’han escollit els utilitzats en els anteriors informes del Programa, amb el propòsit de poder fer comparacions interanuals, mentre que a les taules s’han utilitzat els grups d’edat recomanats per la Conferència de Consens sobre TB7. Els grups d’edat utilitzats per calcular les taxes en nascuts fora d’Espanya s’han adaptat als grups d’edat publicats pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona6. Per tal d’estudiar l’associació de la TB amb algunes variables s’ha calculat el risc relatiu (RR) amb els intervals de confian- ça del 95%(IC). 3. RESULTATS CORRESPONENTS A L’ANY 2005 MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA 16 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 17 3. Resultats correponents a l’any 2005 3.1. Subprograma de detecció de casos 3.1.1. Dades descriptives generals Incidència: s’han notificat 1.133 possibles casos de TB cor- responents a l’any 2005. L’enquesta epidemiològica va des- cartar, finalment, el diagnòstic de TB en 137 casos doncs corresponien a micobacteris atípics, 221 eren declaracions duplicades i 56 havien iniciat el tractament en anys anteri- ors. Dels 719 pacients que es van classificar com a casos a l’any 2005, es va comprovar que 479 (66,6%) eren resi- dents a Barcelona, la qual cosa implica una incidència de TB de 29,7/100.000 hab. i de 27,6/100.000 hab. si es descar- ten els pacients amb antecedents de TB en algun moment de la seva vida (figura 1). Població de residència: el 33,4% dels casos de TB diag- nosticats a la ciutat de Barcelona, són persones residents fora del municipi (taules 1 i 2). Centre sanitari: determinats centres sanitaris de Barcelona notifiquen i/o tracten malalts no residents a la ciutat, des- tacant Serveis Clínics, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic i la Unitat de Prevenció i Control de la TB amb un 100%, 17,5%, 11,3%, i 6,7% del total de pacients. Pel que fa als casos de TB en persones residents a la ciutat, hi ha 5 centres que aporten el 69,1% del total (H. Clínic, H. Vall d’Hebron, H. del Mar, Unitat de Prevenció i Control de la TB i H. de St. Pau). També s’observa que els hospitals continu- en essent la principal font de notificació de casos, concre- tament el 81%, entre els residents a Barcelona ciutat (taules 2 i 23). 3.1.2. Dades descriptives específiques dels residents a la ciutat de Barcelona Font de detecció: durant l’any 2005, el 83,5% dels casos han estat detectats a través del sistema de MDO, el que significa un 3,6% menys respecte al percentatge de casos detectats per aquest sistema l’any 2004. La vigilància epidemiològica activa realitzada sistemàtica- ment des del PPCTB, suposa passar d’una incidència de 24,8/100.000 hab., que seria la que correspondria al nombre de casos declarats pel sistema MDO, a una de 29,7/100.000 hab., que és la corresponent al nombre de casos detectats pel programa (increment del 20%) (taula 3). Sexe: dels 479 casos detectats a Barcelona ciutat, 306 (63,9%) són homes i 173 (36,1%) dones (figura 2). La taxa d’incidència del sexe masculí és de 39,9/100.000 hab. i la del femení de 20,5/100.000 hab. La raó de taxes entre ho- mes i dones és de 1,95 (IC 95% 1,62-2,35), això vol dir que els homes tenen 1,9 vegades més risc de presentar TB que les dones (figura 3). Grups d’edat i sexe: la incidència més elevada s’ha pre- sentat en menors de 5 anys, tot i que el nombre de casos no és tan elevat com en altres grups d’edat (taula 4). La incidència en menors de 14 anys ha augmentat molt res- pecte l’any passat, sobretot en el grup de 5 a 14 anys, en que s’ha observat un increment del 632% respecte el 2004 (taula 25). Tanmateix, a partir dels 5 anys, les incidències més elevades s’han observat entre els 25 i 44 anys. En aquests grups d’edat és evident la influència de la infecció pel HIV (figura 10). S’observa un comportament similar en comparar les taxes específiques segons grup d’edat i sexe. Districte de residència: el districte municipal I (Ciutat Vella) presenta la incidència més elevada, amb una taxa ajustada de 76,5/100.000 hab. El districtes de Nou Barris, Sant Martí Sant Andreu i Sants/Montjuïc presenten unes taxes ajustades superiors a 25,6/100.000 hab., que és la taxa global de la ciutat excloent Ciutat Vella (taula 5). La màxima incidència de TB en persones infectades per VIH la trobem a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Nou Barris (figura 9). A la taula 6 es presenta la distribució de la TB per districtes segons sexe i edat. Pel que fa al sexe, en tots els districtes exceptuant Les Corts, és més freqüent la TB en els homes. El grup d’edat més afectat varia considerablement segons districte, observant-se major afectació de menors de 10 anys a Horta/Guinardó i a Sant Andreu i major afectació d’adults entre 20 i 50 anys a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia i Nou Barris. S’ha de tenir en compte, però, que en alguns districtes el nombre absolut de casos és petit. La distribució de la incidència segons el barri de residència mostra que els barris del districte I (Parc, Gòtic, Barceloneta i Raval) presenten les taxes més elevades, que oscil·len entre 34,2 i 127,6/100.000 hab., respectivament. Altres barris amb taxes d’incidència superior a la mitjana de la ciutat són Sant Antoni, Poble Sec, Montjuïc, Zona Franca-Port, Vallvidrera, Vallcarca, Roquetes-Verdum, Ciutat Meridiana, Congrés, Bon Pastor, Trinitat Vella, Barri Besòs i Verneda (taula 7). Antecedents personals: en el conjunt de la ciutat, s’obser- va que els antecedents de tabaquisme (37,2%), alcoholisme (17,7%), infecció pel VIH (8,1%) i haver tingut una TB ante- rior (7,7%) són els més freqüents (taula 8). Si comparem Ciutat Vella amb la resta de la ciutat, s’observa que aquests antecedents encara són més freqüents en aquest districte. Cal destacar que, globalment, més de la meitat dels paci- ents ha presentat un o més antecedents simultàniament (51,4%), especialment a Ciutat Vella (53,1%) (taula 9). 18 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Localització anatòmica: el 68,3% dels casos han presentat localització pulmonar exclusiva, el 23,4% extrapulmonar i el 8,4% ambdues localitzacions (taula 10). Radiologia: les formes cavitàries han representat el 28,1% del total de casos amb TB pulmonar. El patró de no cavitàries és la característica radiològica més freqüent (245 casos (67,3%)). Microbiologia: el 52% dels 367 pacients amb afectació pulmonar han tingut bacil·loscòpia d’esput positiva i cultiu positiu i un 27,2% baciloscopia negativa i cultiu positiu (taula 12). La taxa d’incidència de TB bacil·lífera observada el 2005 és de 11,8/100.000 hab. (l’any 2004 aquesta taxa va ser de 9,94/100.000 hab., el 2003 de 13,5/100.000 hab. i el 2002 de 13,6/100.000 hab.). Ingrés hospitalari: de 479 malalts, el 60,3% (289) van ser hospitalitzats (taula 13) generalment en hospitals de nivell 3, amb una estada mitjana per malalt de 16,5 dies (dades de 275 pacients en que va ser possible recollir la data d’in- grés i la data d’alta). En el cas dels malalts tuberculosos amb HIV/SIDA s’ha obtingut una mitjana d’hospitalització de 26,8 dies (dades de 31 malalts que tenien registrada la data d’ingrés i la data d’alta). Col·lectius específics: Característiques dels pacients immigrants amb tuberculosi Dels 479 pacients detectats, 185 (38,6%) havien nascut fora de l’estat espanyol, suposant un increment de 3,4 punts del percentatge relatiu respecte l’any 2004 (35,2%), essent la incidència de 63,1/100.000 hab. A Ciutat Vella, la incidèn- cia va arribar a 102,2/100.000 hab. En el barri del Raval, el percentatge de casos nascuts fora d’Espanya fou la més elevada de la ciutat (76,2%) (figures 4 a 8 i taula 14). La incidència en homes ha estat de 86,5/100.000 hab. i en dones de 38,1/100.000 hab. Tant en dones com en homes, el grup d’edat amb una taxa d’incidència i un nombre de casos més elevat ha estat el de 25 a 39 anys (taula 15). Pel que fa al país d’origen, 78 pacients provenien d’Amèri- ca Llatina (42,2%), dels quals 21 (11,4%) eren d’Equador, 21 (11,4%) de Bolívia i 20 (10,8%) de Perú. La incidència global ha estat de 78/100.000 hab., arribant a 209/100.000 hab. entre els ciutadans bolivians. De l’Àsia s’han detectat 59 casos (31,9%), dels que 35 (18,9%) eren del Pakistan. La incidència ha estat de 134/100.000 hab. i de 237/100.000 hab. entre els ciuta- dans pakistanesos. Del Continent Africà n’eren originaris 30 pacients (16,3%), dels quals 18 (9,7%) eren del Marroc. La incidència ha estat de 118/100.000 hab. (104/100.000 hab. si considerem no- més els ciutadans marroquins). De l’Europa Occidental eren originaris 5 casos (2,7%) i 13 de l’Europa de l’Est (7%), amb una incidència de 13 i 76.7/100.000 hab. respectivament. Entre els antecedents d’interès, 22 (11,9%) patien alcoho- lisme, 10 (5,4%) estaven infectats pel VIH, 7 (3,8%) eren indigents, 7 (3,8%) usuaris de drogues per via parenteral (UDVP) i 7 (3,8%), tenien antecedents d’ingrés en presó. Segons la localització anatòmica, 118 pacients (63,8%) tenien formes pulmonars exclusivament, 48 (25,9%) for- mes extrapulmonars exclusivament i 19 (10,3%) formes mixtes. Dels 137 malalts amb formes pulmonars, 84 (61,3%) presentaven un infiltrat no cavitari a la placa de tòrax i 47 (34,3%) una radiologia cavitària. La baciloscò- pia i cultiu d’esput van ser positius en 74 pacients (54%), només cultiu positiu en 36 (26,3%). No es va practicar anàlisi microbiològic en 11 (8%) dels pacients amb for- mes pulmonars. Dels casos, 174 (94,1%) no havien fet tractament previ. D’aquests, a 128 (73,6%) se’ls va indicar quimioteràpia amb quatre fàrmacs i a 33 (19%) el tractament fou amb tres fàrmacs, pauta inadequada en aquesta població. En 39 pa- cients (21,1%) es va realitzar Tractament Directament Ob- servat (TDO): 11 (5,9%) de manera ambulatòria pels equips d’ETODA, 14 (7,6%) en règim hospitalari a Serveis Clínics, 5 (2,7%) en Programes de Serveis Penitenciaris i 9 (4,9%) en altres recursos de la ciutat per TDO. La taxa de compliment del tractament ha estat del 93,8%. Característiques de la tuberculosi a Ciutat Vella Tenien el seu domicili a Ciutat Vella 96 pacients (20%), re- presentant una taxa d’incidència ajustada de 76,5/100.000 hab. (taula 5, figura 8). El barri amb major nombre de casos ha estat el Raval amb 63 (66,3% del total de casos de Ciutat Vella), seguit de Gòtic i Barceloneta que presenten el 12,6% en ambdos casos. La incidència més elevada s’ha observat al Raval amb 127,6/100.000 hab. (taula 7). Ciutat Vella és el districte de la ciutat on es presenten més casos de TB en immigrants. Durant l’any 2005, la majoria de casos, 58 (60,4%) es van produir en persones nascudes fora de l’estat espanyol, sent la incidència de 104/100.000 hab. (figures 7 i 8). 19 3. Resultats correponents a l’any 2005 Respecte al sexe, la majoria eren homes, 78 (81,3%) amb una incidència de 123,1/100.000 hab. Els grups d’edat més afectats són els de 20 a 29 anys i els de 40 a 49 anys, amb una incidèn- cia de 105,8/100.000 hab. en ambdos casos (taula 6). Dels casos detectats, 11 (11,5%) havien seguit un tracta- ment antituberculós anteriorment (taula 8). 61 pacients (63,5%) presentaven una TB de localització pul- monar exclusivament, el 28,1% eren formes extrapulmonars i un 8,3% presentaven formes mixtes. El 47,8% dels 69 casos amb TB pulmonar van presentar una baciloscòpia d’esput positiva amb cultiu positiu (33 pacients), i el 30,4% van presentar només un cultiu positiu. La taxa d’incidència de bacil·lífers ha estat de 28,3/100.000 hab., un 30% més que l’any 2004 (incidència 23,4/100.000 hab). Van mostrar un patró cavitari el 36,2% dels casos amb TB pulmonar i no cavitari el 60,9% (taules 16 i 17). Es van incloure en un programa de TDO 29 pacients (30,2%), 6 dels quals en règim ambulatori (ETODA) i 12 ingressats a Serveis Clínics, 1 en Serveis Penitenciaris i 10 en altres recursos de la ciutat per TDO (residències assistides, Centres de desha- bituació alcohòlica i Unitat de prevenció i control de TB). A la taula 27 es presenten els resultats dels tractaments iniciats l’any 2005 en el moment del tancament de les da- des i observem que la taxa de compliment ha augmentat respecte l’any anterior (98,6% vs. 98,0%). Característiques dels pacients amb tuberculosi infectats pel HIV Dels 479 pacients registrats l’any 2005, 39 (8,1%) estaven infectats pel VIH (taula 18), el 87,2% eren homes. En relació amb el mecanisme de transmissió de la infecció del VIH, el 61,5% dels casos corresponien a UDVP, el 12,8% a homes amb pràctiques homosexuals i el 10,3% a persones amb pràctiques heterosexuals promíscues (figura 11). El 10,3% tenien antecedents de presó en algun moment del tracta- ment (taula 19). Del total d’homes amb TB, l’11,1% estaven infectats pel VIH, essent aquesta proporció en les dones del 2,9%. Això suposa respecte el 2004, una disminució del 11,2% en homes i del 61,8% en dones. El 20,5% dels casos tenien entre 35 i 39 anys i el 25,6% entre 40 i 44 anys. Cal destacar que el grup d’edat amb major percentatge d’infecció per VIH (20,8%) va ser els in- dividus entre els 40 i 44 anys (taula 18). La incidència per grups d’edat i per districtes es mostra a les figures 9 i 10. Pel que fa a la localització anatòmica, el 53,8% dels casos presentava una localització pulmonar exclusivament, el 28,2% extrapulmonar i el 17,9% presentaven ambdues lo- calitzacions (taula 20). Dels 28 pacients que presentaren una TB pulmonar, 17 (43,6% del total de casos VIH+ amb TB) tenien la bacil- loscòpia i el cultiu positius i 8 (20,5%) tenien únicament el cultiu positiu (taula 21). El patró radiològic observat amb més freqüència fou l’infiltrat no cavitari (67%). El patró pulmonar cavitari es presentà en el 25% dels casos (taula 22). Es va realitzar l’ECC en el 46,2% dels casos (taula 30), i s’estudiaren 44 persones, de les quals el 61,4% eren convi- vents i el 38,6% no convivents. Dels 27 convivents, 7 van presentar un mantoux positiu, dels quals 2 van rebre trac- tament de la infecció (TIL), i dels restants amb el mantoux negatiu, 3 van rebre profilaxis. En els 17 contactes no con- vivents, s’indicà TIL a 2 dels 5 casos amb ppd positiu i pro- filaxi a 2 dels 12 casos amb ppd negatiu. La taxa de compliment del tractament ha estat del 88,23%. Destaca que durant el seguiment van morir el 15,4% dels casos. Característiques dels pacients amb tuberculosi toxicòmans El nombre de pacients toxicòmans ha estat de 30 (6,3%), augmentant respecte l’any 2004 un 3,2%. El 90% eren homes i el 60% tenia entre 35 i 44 anys. La gran majoria estaven infectats pel VIH (80%) i el 16,7% es trobaven a la presó o hi havien estat. El 60% van presentar una TB úni- cament pulmonar, el 16,7% extrapulmonar i el 23,3% formes mixtes. El patró radiològic majoritari entre els pacients amb formes pulmonars fou l’infiltrat no cavitari (72,4%), essent les for- mes cavitàries el 19%. Van rebre TDO 18 pacients (60%), 4 a través del programa ETODA, 5 en Serveis Clínics, 3 en Programes de Manteni- ment amb Metadona, 3 en Serveis Penitenciaris no associats a Programes de Manteniment amb Metadona i 3 en altres recursos de la ciutat per TDO. La taxa de compliment del tractament fou del 93,3%. El 13,3% del pacients van morir durant el seguiment del trac- tament. Característiques de la tuberculosi infantil S’han detectat 47 casos de TB en pacients menors de 15 anys, 28 casos (147%) més que al 2004. La incidència més elevada es troba en el grup d’edat d’un a quatre anys, arribant en nens a 48,28/100.000 hab. i en nenes a 30,89/100.000 hab. (taula 4). 20 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Dels pacients detectats, 14 havien nascut fora d’Espanya (29,8%) sent la incidència en nens de 49,2/100.000 hab. i en nenes de 38,5/100.000 hab. (taula 15). Els països de procedència més freqüents van ser l’Equador (3 casos), Eti- opia (2 casos) i Ucraina (2 casos). La presentació clínica més freqüent fou la forma pulmonar exclusivament (70,8%). La radiologia de tòrax de les formes pulmonars va ser en el 77,7% infiltrats no cavitaris. Tres pacients van ser bacilífers amb cultiu positiu (7,5%) i 3 pre- sentaren només cultiu positiu (7,5%). No es va practicar anàlisi microbiològica en 23 casos (57,5%). Es va realitzar l’ECC en 39 nens (83% dels casos), en 6 (14,8%) no es va indicar l’estudi doncs la malaltia es trobà en el context del cribratge del nen adoptat. Aquests nens provenien de: 2 d’Etiòpia, 2 d’Ucraïna, 1 de Rússia, i 1 de Guinea Ecuatorial. Un total de 27 casos (69%) formaven part de 16 brots de dos o més casos i detectàrem el veritable cas índex. En 12 casos (30,7%), no es va detectar el veritable cas índex, mal- grat que es van estudiar 119 contactes. Brots de tuberculosi En l’any 2005, s’han detectat 41 brots de TB de 2 o més casos. Se n’han produït 28 de dos casos, 9 de tres, 2 de 4, 1 de 5 i un de 13 casos. El total de casos secundaris ha estat de 68. El total de casos agrupats en brots ha estat de 109. En 30 brots, (73,2%) l’àmbit de transmissió ha estat la fa- mília. Un brot es produí en un centre de dia i 3 en l’àmbit laboral o lúdic. Destaquem un brot de 13 casos que afectà alumnes d’una escola de Barcelona i la transmissió es pro- duí en una casa de colònies (veure figura 13). Dels casos índex, 27 foren homes (65,9%), tots presentaren una TB pulmonar i el 83% tenien la baciloscòpia d’esput posi- tiva. La mediana del retard diagnòstic fou de 60 dies. Dels casos secundaris el 48,5% compartien domicili amb el cas ín- dex. El 60% eren dones, el rang d’edat anava de 2 mesos 79 anys amb una mediana de 22 a. El 40% tenien menys de 15 anys. 54 casos (80,6%) presentaren una TB pulmonar, un 11,9% pulmonar i extrapulmonar i un 7,5 % extrapulmonar exclusivament. No es presentà cap TB meníngia. 3.1.3. Evolució de la tuberculosi a Barcelona entre 2004 i 2005 Incidència: El canvi de tendència observat en la davallada de la incidència a partir de l’any 2000 (alentiment del decli- vi), influït pel canvi en el perfil demogràfic de la ciutat, ha quedat ratificat per un augment en la incidència del 14,7%, respecte l’any passat. L’augment més notable s’ha observat en els districtes de Les Corts (18,2% d’augment respecte el 2004) i Gràcia (37,5%). Els únics districtes on la incidència ha disminuït respecte el 2004 han estat Ciutat Vella (2%), l’Eixample (19,4%) i Horta-Guinardó (5,2%) (taula 5). Centre de diagnòstic: Igual que en anys anteriors, un elevat percentatge de casos de TB (69,1%) són diagnosticats pels 4 grans hospitals i la Unitat de Prevenció i Control de la TB. L’augment en el nombre de casos detectats s’ha ob- servat en tots els centres sanitaris, especialment a la Unitat de Prevenció i Control de la TB i a l’Hospital de la Vall d’He- bron (taula 23). Sexe: La incidència ha augmentat en ambdós sexes, sent més important en les dones. La raó d’incidència entre ho- mes i dones s’ha mantingut similar a la del 2004, propera a 2,0 (taula 24). Grups d’edat: La incidència ha augmentat en tots els grups d’edat excepte en els grups de 15 a 19, 30 a 39 i 40 a 49 (taula 25). Grups de risc: S’ha observat un augment de casos amb tabaquisme, antecedents de presó i consum de drogues injectades i una disminució en el nombre de casos amb al- coholisme i infecció pel VIH. El percentatge de pacients sense cap antecedent de risc ha augmentat lleugerament (del 44,7% l’any 2004 al 48,6% l’any 2005). Districte de residència: L’augment de la incidència s’ha observat en tots els districtes de la ciutat a excepció de Ciutat Vella, l’Eixample i Horta-Guinardó (taula 26). Localització anatòmica de la TB: Les formes pulmonars són les més freqüents amb un 68,3% dels casos. Les formes extrapulmonars han estat del 23,4% i les mixtes 8,4%. En les persones infectades pel VIH, les formes extrapulmonars arri- ben al 28,2% i les mixtes són un 17,9% (taules 10 i 20). Radiologia: Les formes no cavitàries continuen essent les més freqüents (66,8%), observant-se una lleugera disminu- ció pel que fa a les formes cavitàries en relació al 2004 (taula 11). Bacteriologia: El percentatge de casos amb TB pulmonar que tenen diagnòstic bacteriològic positiu ha estat del 79,2% comparable amb l’any 2004 (83,8%). L’any 2005 la incidència de TB pulmonar bacil·lífera ha estat de 11,85/100.000 hab., un 16% superior a l’any 2004, retor- nant a la tendència a l’estancament que es venia observant des del 1999 (figura 12). 21 3. Resultats correponents a l’any 2005 3.2. Subprograma de control dels malalts i seguiment dels tractaments en curs La taxa de compliment obtinguda dels malalts que han aca- bat el tractament en el moment del tancament del registre ha estat del 95,6% en el conjunt de la ciutat i d’un 95,3% en els casos de TB pulmonar amb bacil·loscòpia positiva. Per districtes s’observen taxes de compliment inferiors al con- junt de la ciutat als districtes de Sants-Montjuïc (93,9%), Gràcia (94,4%), Sant Andreu (91,7%) i Sant Martí (92,1%). La taxa de compliment de tractament a Ciutat Vella ha estat del 98,6%, superior a la mitjana de la ciutat (taula 27). Van rebre TDO 75 pacients (15,7%): 28 (5,8%) a Serveis Clínics, 17 (3,5%) a ETODA, 3 (0,6%) a Serveis Penitenciaris en el PMM, 1 (0,2%) en CAS dins del PMM, 6 (1,3%) en Serveis Penitencia- ris no associats al PMM i 19 a altres centres que van oferir TDO (centres de deshabituació alcohòlica i centres sanitaris). La taxa de compliment en aquest grup ha estat del 92,2%. 3.2.1. Resultat del tractament de la cohort del 2004 Si considerem la cohort de pacients que iniciaren tracta- ment durant l’any 2004, un 83,2% estan curats o han aca- bat el tractament als 12 mesos, sent del 89,1% en el cas dels pulmonars bacil·lífers (l’objectiu de la regió europea de la OMS, es troba en el 85%) (taula 28). 3.3. Subprograma de prevenció En un 96,6% dels pacients declarats es va constatar l’exis- tència d’un focus exògen com a font de contagi de la ma- laltia, mentre el restant 4,4% va ser endogen, degut a una recaiguda. Dels focus exògens, un 10,3% es van poder de- terminar com d’origen familiar i un 4,8% d’origen extrafa- miliar (taula 29). Es realitzà ECC en el 72,9% dels pacients amb TB. El rang de contactes estudiats anava d’1 a 254 amb una mediana de 3, sent de 4 en les formes pulmonars. L’exhaustivitat de l’ECC fou més elevada en les formes pulmo- nars bacil·líferes (87,4%). En els pacients que presentaren formes extrapulmonars, es realitzà amb menys freqüència (48,2%). També es realitzà menys l’EC en pacients amb fac- tors de risc (62,9% vs 75,8%). Si comparem autòctons amb immigrants, l’ECC es fa de forma similar entre els pacients pulmonars bacilífers i entre els que presenten formes extra- pulmonars. Tanmateix, en els pacients pulmonars no bacilí- fers, l’ECC es fa amb menys freqüència en els immigrants, (p<0,01). També observem menor ECC en els immigrants que són VIH+, UDVP o alcohòlics (taula 30). S’han estudiat un total de 2.565 contactes dels que 905 (35,3%) eren convivents i 1660 (64,7%) no convivents. En- tre els convivents es detectaren 30 nous casos (3,3% dels convivents), a 188 (20,8%) se’ls indicà tractament de la infecció TIT i 59 (6,4 %) van rebre profilaxi de la infecció. Entre els no convivents es detectaren 23 nous casos (1,4% dels no convivents), a 108 (6,4%) se’ls indicà TIT i a 16 (0,9%) profilaxi de la infecció. En un 21,3% dels pacients no es realitzà ECC perquè o bé vivien sols, o van rebutjar l’estudi o bé el facultatiu no ho va indicar. 3.3.1. Resultat dels estudis comunitaris Des del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Públi- ca de Barcelona, es realitzen o coordinen els estudis de con- tactes comunitaris (ECCO) dels casos de TB amb contactes de risc a la ciutat. Durant l’any 2005 es van realitzar l’ECCO de 100 casos de TB, que originaren 158 actuacions de control en diferents àmbits. El 67% dels casos (67 pacients que comportaren 98 actuacions) eren residents a Barcelona i el 33% (33 pacients i 60 estudis) eren residents fora de la ciutat (14 a la Regió Sanitària Costa de Ponent, 8 a la Regió Centre, 7 a la Regió Sanitària Barcelonès Nord i Maresme, 1 a Tarragona i 3 a fora de Catalunya). L’àmbit d’actuació es mostra a la taula 31. Els estudis efectuats van comportar la lectura de 3577 pro- ves de la tuberculina de les que 734 (20,5%) van resultar positives. D’aquestes, es va recomanar el TIT a 170 persones (23,2% dels positius) i es detectaren 14 nous malalts (1.9%). El seguiment clínic de les persones tuberculin positives es realitzà a la Unitat de Prevenció i Control de la TB (veure taula 32). 23 3. Resultats correponents a l’any 2005 4. CONCLUSIONS MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA 24 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 25 4. Conclusions 4.1. Característiques epidemiològiques 4.1.1. Taxa d’incidència. Evolució i factors determinants L’any 2005 s’ha produït a la ciutat de Barcelona un aug- ment de la incidència respecte l’any 2004 (29,7/100.000 hab. al 2005 vs. 25,9/100.000 hab. l’any 2004), canviant de nou la tendència que es venia observant des del l’any 1999. Aquest augment s’ha observat en ambdós sexes, tant en autòctons com en immigrants, a la major part de grups d’edat i en pràcticament tots els districtes de la ciutat. Hem observat un lleu augment en el percentatge de casos sense antecedents de risc respecte el 2004 (48,6% l’any 2005 vs. 44,8% l’any 2004), sobretot a expenses dels coin- fectats pel VIH (un 22% menys) i de l’enolisme (un 21% menys). Els casos de TB en població immigrant ha suposat, el 38,6% del total (185 pacients, un 3,4 punts percentuals per sobre de l’any 2004). La majoria procedien d’Amèrica Llatina (42,2%), sobretot de l’Equador, Bolívia i Perú, i d’Àsia (31,9%), principalment del Pakistan. Pel que fa a Ciutat Vella, és un dels districtes on la incidèn- cia de TB l’any 2005 ha disminuït respecte l’any 2004 (76,5/100.000 hab. al 2005, respecte 78,1/100.000 hab. al 2004), tot i que només en població estrangera (104/100.000 hab. l’any 2005 vs. 123/100.000 hab. l’any 2004), obser- vant-se un augment en autòctons (62,5/100.000 hab. l’any 2005 vs. 53,2/100.000 hab. l’any 2004) (figura 8). En aquest districte es diagnostiquen més casos en immigrants que en autòctons (figura 7). Continua observant-se una elevada incidència de TB en po- blació adulta jove, sobretot en homes entre els 25 i 44 anys (taula 4). En aquests grups tenen influència d’una banda, la infecció per VIH (el 28,1% dels casos entre 25 i 44 anys estan infectats pel VIH) i de l’altra, l’elevada incidència ob- servada en població immigrant (taula 15). Tanmateix, l’any 2005 s’ha observat un augment considerable de la incidèn- cia en menors de 5 anys, equiparant-se a la dels adults jo- ves, i fins i tot superant-la en les dones. L’evolució de la incidència de la TB ens mostra que no s’ha consolidat el declivi observat l’any 2004, observant-se un augment de la incidència respecte l’any previ, i situant la incidència gairebé tal i com era en 2003 (figura 1). Per continuar amb el control de la TB i poder-nos acostar a la majoria de països europeus, s’hauran de seguir dedicant esforços per tal de disminuir la incidència en els grups de risc detectats (immigrants, infectats pel VIH). El diagnòstic precoç, la disponibilitat de TDO en malalts amb risc d’in- compliment, i la utilització d’agents de salut, que en els pacients immigrants, actuïn com facilitadors de la relació entre el malalt i el sistema sanitari, són algunes de les acti- vitats que poden fer que l’endèmia de la ciutat millori. 4.2. Subprograma de detecció de casos La principal font de notificació continua essent el sistema MDO, amb un percentatge de declaracions del 83,5% del total de casos, percentatge lleugerament superior a l’any 2004 (80,4%). Les activitats de vigilància activa que realitza el Servei d’Epidemiologia de l’ASPB i les declaracions dels laboratoris de microbiologia dels hospitals de tercer nivell continuen sent una font complementària eficaç, com ho demostra el fet que a través d’aquesta via s’han detectat un 16,5% de casos que d’altra forma no s’haguessin conegut. A la vegada ha permès conèixer el resultat microbiològic de molts pacients que ja havien estat declarats. En alguna oca- sió ha facilitat donar a conèixer al metge responsable del cas, la situació bacteriològica de pacients donats d’alta, pendents d’iniciar el tractament. 4.3. Subprograma de control dels malalts El grau de compliment dels tractaments antituberculosos es considera bo, assolint per vuitè any percentatges superiors al 95.0%. Cal destacar que 6 dels 10 districtes de la ciutat presenten taxes de compliment superiors a l’observada en el conjunt de la ciutat. A Ciutat Vella la taxa de compliment ha augmentat respecte a la del 2004 (98,6% vs. 98%). L’evolució favorable d’aquest indicador és el resultat de les activitats habituals dels metges clínics i del seguiment i con- trol dels tractaments que fan l’equip d’infermeria de salut pública del PPCTB, l’ingrés sistemàtic dels pacients amb pro- blemàtica social a Serveis Clínics i als altres recursos de trac- tament directament observat que existeixen a la ciutat (CAS, ETODA, centres penitenciaris, etc.). En aquest sentit, el resultat als 12 mesos dels pacients que iniciaren el tractament el 2004, ens consta un percentatge d’èxits (curació/tractament complert) en pacients bacil- lífers superior al 85%, assolint l’objectiu de l’OMS en aquests pacients2. En els col·lectius de risc s’han observat percentatges elevats de tractaments antituberculosos anteriors (13,8%). Així, en els residents a Ciutat Vella ha estat del 11,5%, en els infectats pel VIH del 15,4%, en els UDVP del 20%. En aquests grups les recidives acostumen a estar relacionades habitualment amb l’incompliment del tractament, per la qual cosa es fa necessària la seva inclusió sistemàtica al règim de TDO per tal 26 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 d’assegurar el seu correcte compliment. Pel que fa a aquests tractaments, pensem que és necessari que es posin en marxa les mesures necessàries (equips de salut, horaris d’atenció continuada) en els grups i àrees de major problemàtica de la malaltia per incrementar el percentatge de casos en TDO. D’altra banda, la pauta inicial de tractament dels pacients immigrants hauria de ser sempre amb 4 fàrmacs. 4.4. Subprograma de prevenció L’ECC dels pacients amb TB no és tan òptim com hauria de ser i se situa globalment en un 72,9%. En les formes bacil- líferes es realitzà en un 87,4%, no havent-hi diferències entre població autòctona i immigrant. En les altres formes clíniques l’exhaustivitat de l’ECC és menor i diferent entre autòctons i immigrants en el cas de formes pulmonars no bacilíferes. Cal millorar l’estudi de contactes en les formes no bacil·líferes i en àmbits diferents de la família i la feina, ja que poder ser llocs de transmissió de la malaltia que no som capaços de detectar, i també intentar trobar contactes en aquells pacients que viuen sols, doncs aquests poden ser un focus de transmissió de la TB no detectat. S’ha de con- tinuar fomentant l’ECC especialment en els grups de risc, i a ser possible en la setmana següent al diagnòstic del cas, ja que cal aprofitar l’impacte que implica el diagnòstic de la malaltia entre els contactes i també perquè l’ECC s’ha mos- trat efectiu en la identificació d’un important nombre de casos secundaris, així com per la identificació de persones candidates al TIT. 4.5. Consideració final L’evolució favorable de la TB a Barcelona en els últims 15 anys ha canviat i per primera vegada en aquest període hem observat un ascens de la malaltia a la ciutat. Per altra ban- da, els principals indicadors epidemiològics de la malaltia (incidència total, incidència de bacil·lífers) continuen essent elevats, sobretot quan es comparen amb els dels països de la Unió Europea8. Per tant es fa indispensable recolzar les activitats de prevenció i control, principalment en els col- lectius més afectats i en els barris amb major endèmia, a través del PPCTB. En el districte de Ciutat Vella la incidència continua essent elevada, tant en població autòctona com en immigrants. Per tant, els dispositius de recerca activa de casos, instaura- ció de TDO i ECC s’han de mantenir i millorar. El sistema MDO com a font de detecció de casos ha demos- trat una vegada més ser el de major importància, la qual cosa ens porta a afirmar l’elevat grau d’implicació i compro- mís dels metges clínics amb la TB. D’altra banda, la incidència de bacilífers que no té un com- portament adequat, reflecteix retards diagnòstics de la ma- laltia que s’haurien d’intentar reduir. Finalment, s’hauria de millorar l’ECC, sobre tot en aquells casos de pacients que declaren que viuen sols principalment en col·lectius de risc. La figura dels agents de salut, que permeten millorar la accessibilitat del sistema sanitari en els pacients immigrants s’hauria de consolidar, doncs en aquest grup la malaltia tindrà cada vegada més rellevància. LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA INFORME 2005 Programa de Prevención y Control de la Tuberculosis de Barcelona LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA. INFORME 2005 PROGRAMA DE PREVENCIÓN Y CONTROL DE LA TUBERCULOSIS DE BARCELONA. Autores Àngels Orcau Palau Cristina Rius Guibert Paloma Carrillo Santisteve Ana Novoa Pardo Patricia García de Olalla Rizo Joan A. Caylà Buqueras Recogida de datos M. Dolors Anglada Julià Joan Asensio Moreno Imma Badosa Gallart Anna M. Botia Sánchez Roser Clos Guix Guadalupe Curiel García Carme Elias Balañá Pilar Gorrindo Lambdan Ramon Pedro Castellá Núria Perich Martín Sergi Romero Allueva Mª José Santomá Boixeda Milagros Sanz Colomo Carme Serrano Mejias Dolors Villalante Morris Servei d’Epidemiologia Agència de Salut Pública Diciembre 2006 Edición castellana Agradecimiento: A todos los médicos declarantes y a todos los que directamente o indirectamente colaboran en este Programa. ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................................................33 2. MATERIAL Y MÉTODOS ....................................................................................................................................37 3. RESULTADOS CORRESPONDIENTES AL AÑO 2005 ...........................................................................................41 3.1. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓN DE CASOS ....................................................................................................43 3.1.1. DATOS DESCRIPTIVOS GENERALES .......................................................................................................43 3.1.2. DATOS DESCRIPTIVOS ESPECÍFICOS DE LOS RESIDENTES EN LA CIUDAD DE BARCELONA ......................43 3.1.3. EVOLUCIÓN DE LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA ENTRE 2004 y 2005 ...............................................46 3.2. SUBPROGRAMA DE CONTROL DE LOS ENFERMOS Y SEGUIMIENTO DE LOS TRATAMIENTOS EN CURSO .........47 3.2.1. RESULTADO DEL TRATAMIENTO DE LA COHORTE DEL 2004 .................................................................47 3.3. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓN ..................................................................................................................47 3.3.1. RESULTADO DE LOS ESTUDIOS COMUNITARIOS ...................................................................................47 4. CONCLUSIONES ................................................................................................................................................49 4.1. CARACTERÍSTICAS EPIDEMIOLÓGICAS ...........................................................................................................51 4.1.1. TASA DE INCIDENCIA. EVOLUCIÓN Y FACTORES DETERMINANTES .......................................................51 4.2. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓN DE CASOS ....................................................................................................51 4.3. SUBPROGRAMA DE CONTROL DE LOS ENFERMOS .........................................................................................51 4.4. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓN ..................................................................................................................52 4.5. CONSIDERACIÓN FINAL .................................................................................................................................52 5. TABLAS ..............................................................................................................................................................53 6. FIGURAS ...........................................................................................................................................................71 7. BIBLIOGRAFÍA ...................................................................................................................................................79 1. INTRODUCCIÓN INTRODUCCIÓ 34 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 35 1. Introducción El año 2005 quedará como un año clave en la epidemio- logía de la tuberculosis (TB) en la ciudad de Barcelona, ya que por primera vez después de muchos años se ha regis- trado un incremento de su incidencia. Así, mientras en el 2004 se detectaban 25,9 casos por 100.000 habitantes en el 2005 la incidencia ha sido de 29,7/100.000 (incremento del 14,7%). También se han observado aumentos de la in- cidencia en determinadas zonas de España donde ya se dis- ponen de los datos del 2005, como en el resto de Cataluña, Castilla la Mancha y Almería, mientras que en Galicia se mantiene la incidencia del año anterior, estabilizada en 37 casos por 100.000 habitantes. Otro fenómeno importante es el incremento de las resistencias que se está observando últimamente, y que ambos fenómenos, incremento de ca- sos y de resistencias, están muy relacionadas con el cambio demográfico que se está dando en nuestro país, con la lle- gada de muchas personas procedentes de paises en vías de desarrollo y por tanto muy afectados por la TB. Los días 27 y 28 de Noviembre de 2006 se celebró en Bar- celona el X Taller Internacional de Tuberculosis organizado por la Unidad de Investigación en TB con la participación de más de 150 expertos nacionales y extranjeros, y con el sopor- te del Área de Tuberculosis e Infecciones Respiratorias (TIR) de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR), de la Sociedad Española de Sanidad Penitenciaria (SESP) y del Grupo de Estudio de SIDA (GESIDA) de la Socie- dad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). Esta reunión científica estuvo enfocada a los 25 años de SIDA, a los 20 años del Programa Tuberculosis de Barcelona, a los brotes epidémicos, a los estudios de contac- tos y a innovaciones en estas materias. A partir de los datos presentados se ha elaborado la “Declaración de Barcelona contra la infección por el VIH y la tuberculosis”1. Esta declaración pretende mejorar tanto el control de la TB como de la infección por VIH en este momento de cambio demográfico. En cuanto a aspectos clínicos, se recomienda la creación de Unidades específicas de TB en aquellos cen- tros sanitarios con más de 20 casos anuales para contro- lar al paciente y sus contactos. En cuanto a microbiología se recomienda la práctica de antibiogramas sistemáticos y estudios de epidemiología molecular en aquellos lugares donde ya se hagan buenos estudios de contactos. En cuan- to a salud pública, se recomienda que a nivel central, en cada CCAA, y en cada gran ciudad funcionen programas de control, con unas funciones y estructuras bien definidas, que sean evaluadas regularmente. También deben disponer de enfermeras de salud pública que hagan un seguimiento de los casos y de sus contactos, y en el momento actual es imprescindible disponer de agentes de salud que actuen como mediadores culturales y traductores. Así mismo se recomienda, a nivel estatal, mejorar la vigilancia epidemio- lógica tanto de la infección por VIH (que se haga de forma similar a la del SIDA, actualmente España no aporta datos de VIH a Europa) como para la TB (tradicionalmente España no tiene estadísticas fiables). También se indica la necesidad de cooperaciones solidarias con los paises en vias de desa- rrollo siempre muy afectados por la TB, especialmente con América latina y norte de África. Con estas medidas se confía mejorar rápidamente la situa- ción epidemiológica actual, de forma similar a los avan- ces conseguidos en los años 90 frente a la TB en personas infectadas por el VIH. De momento, la incorporación de agentes de salud ha comportado una mejora substancial en el estudio de contactos en inmigrantes, en el 2002 sólo se estudiaron contactos en el 50% de los bacilíferos inmigran- tes, porcentaje que en el 2005 ha sido del 87,8%. 2. MATERIAL Y MÉTODOS MATERIAL I MÈTODES 38 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 39 2. Material y métodos La TB, como enfermedad de declaración obligatoria (MDO), en Barcelona se controla epidemiológicamente a través de un sistema de vigilancia activa que obtiene la información a partir de las siguientes fuentes: 1) notificaciones de los médicos que hacen el diagnóstico; 2) declaraciones de las baciloscopias y cultivos positivos de micobacterias por parte de cinco laboratorios de la ciudad: Hospital de la Vall d’ He- bron, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic, Laboratorio del C.A.P. Manso y Laboratorio de Referencia de Catalunya (que procesa las muestras de: Hospital del Mar y Hospital de l’Esperança, entre otros); 3) control de las altas hospitalarias informatizadas de cuatro grandes hospitales: Hospital de la Vall d’Hebron, Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança y Hospital Clínic; 4) control del registro de mor- talidad de la ciudad de Barcelona; 5) cruce de información entre los registros de TB, SIDA y el Sistema de Información de Drogas de Barcelona (SIDB) de la Agència de Salut Pú- blica de Barcelona (ASPB); 6) cruce de información con el registro de TB de la Generalitat de Catalunya (detección de los casos de residentes en Barcelona diagnosticados y declarados fuera de la ciudad). En líneas generales, en el 2005 se ha seguido el mismo proceso metodológico de años previos para el análisis des- criptivo de los tres subprogramas de la TB. A efectos de vigilancia epidemiológica, se ha definido como caso de TB cualquier paciente a quien se le prescri- be tratamiento antituberculoso, que se le mantiene hasta el momento previsto de la finalización salvo que muera o presente efectos secundarios importantes. Los pacientes que reinician tratamiento antituberculoso, se considera que constituyen un caso nuevo, únicamente si hace más de un año que no lo realizan. Los pacientes en los que se identifican micobacterias no tuberculosas se considera que no presentan TB. Hemos realizado el análisis de cohortes de los pacientes que iniciaron el tratamiento en el 2004, para conocer la conclusión final a los 12 meses siguiendo las recomenda- ciones europeas2. Encuesta epidemiológica: a cada caso notificado se le hace una encuesta epidemiológica, que es formalizada por las enfermeras y los enfermeros de Salud Pública con la co- laboración del médico que diagnostica y controla al pacien- te. Se censan y estudian los contactos y se comprueba si el paciente cumple el tratamiento. Cuando se detecta alguna anomalía, el enfermo y/o sus contactos son dirigidos al mé- dico que lleva el caso índice o, si es necesario, a la Unidad de Prevención y Control de la Tuberculosis de Barcelona. Fecha de finalización de la recogida de datos: con la finalidad de que los resultados sean el máximo de compa- rables con los de los años anteriores (de 1987 al 2004) la recogida de datos del año 2005 se ha cerrado, tal y como se hizo en las memorias previas, el 15 de junio del año siguiente, en este caso, del año 2006. A pesar de que este procedimiento imposibilita la obtención de los resultados definitivos de algunos enfermos con tratamiento largo (1 año o más) y los que han iniciado la quimioterapia (de nue- ve meses) el último trimestre del año, permite obtener un perfil bastante ajustado de la situación actual de la TB en la ciudad. Análisis estadístico: se ha realizado mediante el paquete estadístico SPSS-PC3. Las diferentes tasas se han calcula- do de acuerdo con los datos correspondientes al padrón municipal del año 20054. Igual que en otros años, se ha calculado la tasa de incidencia de TB en pacientes sin an- tecedentes de tratamiento antituberculoso, para disponer de datos comparativos con los resultados obtenidos por el Programa de Tuberculosis de la Región Centro de Cataluña y por el Programa de Control de Tuberculosis de Cataluña. Las tasas de incidencia de Ciutat Vella y del resto de la ciudad se han ajustado por edad a fin de evitar la influencia de las di- ferentes estructuras de edad existentes en cada distrito. En este ajuste se ha utilizado el método directo5 con el Padrón Municipal de 1996. Para calcular las tasas de incidencia en inmigrantes, se ha utilizado la estructura de la población de Barcelona, nacida fuera de España, registrada en junio del 2005, que consta en el Anuario Estadístico de la Ciudad. Las tasas de incidencia que se indican en este grupo de población tienen que considerarse una aproximación a la realidad, ya que el registro puede no reflejar exactamente el número de residentes nacidos fuera de España6. Definimos la tasa de cumplimiento de tratamiento como el porcentaje de pacientes que lo cumplen en relación a la suma de los que lo cumplen más los que lo abandonan. En este cálculo no se considera a los que mueren ni a los que emigran, ni a aquellos pacientes a los que se les alarga el tratamiento. Respecto a los grupos de edad, en las figuras se han escogido los utilizados en los anteriores informes del Programa, con el propósito de poder hacer comparaciones interanuales, mien- tras que en las tablas se han utilizado los grupos de edad recomendados para la Conferencia de Consenso sobre TB7. Los grupos de edad utilizados para calcular las tasas en nacidos fuera de España se han adaptado a los grupos de edad publicado por el Departamento de Estadística del Ayuntamiento de Barcelona6. Para el estudio de la asociación de la TB con algunas varia- bles se ha calculado el riesgo relativo (RR) con los intervalos de confianza del 95% (IC). 3. RESULTADOS CORRESPONDIENTES AL AÑO 2005 MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA 42 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 43 3. Resultados correspondientes al año 2005 3.1. Subprograma de detección de casos 3.1.1. Datos descriptivos generales Incidencia: se han notificado 1133 posibles casos de TB correspondientes al año 2005. La encuesta epidemiológica descartó, finalmente, el diagnóstico de TB en 137 casos pues correspondían a micobacterias atípicas, 221 eran de- claraciones duplicadas y 56 habían iniciado el tratamiento en años anteriores. De los 719 pacientes que se clasificaron como casos en el año 2005, se comprobó que 479 (66,6%) eran residentes en Barcelona, lo cual implica una incidencia de TB de 29,7/100.000 hab. y de 27,6/100.000 hab. si se descartan los pacientes con antecedentes de TB en algún momento de su vida (figura 1). Población de residencia: el 33,4% de los casos de TB diagnosticados en la ciudad de Barcelona, son personas residentes fuera del municipio (tablas 1 y 2). Centro sanitario: determinados centros sanitarios de Barce- lona notifican y/o tratan enfermos no residentes en la ciudad, destacando Serveis Clínics, el Hospital de la Vall d’Hebron, el Hospital Clínic y la Unitat de Prevenció i Control de la TB con un 100%, 17,5%, 11,3% y 6,7% del total de pacientes. Res- pecto a los casos de TB en personas residentes en la ciudad, hay 5 centros que aportan el 69,1% del total (H. Clínic, H. Vall d’Hebron, H. del Mar, Unitat de Prevenció i Control de la Tuberculosi y H. de St. Pau). También se observa que los hospitales continúan siendo la principal fuente de notifica- ción de casos, concretamente el 81%, entre los residentes en Barcelona ciudad (tablas 2 y 23). 3.1.2. Datos descriptivos específicos de los residentes en la ciudad de Barcelona Fuente de detección: durante el año 2005, el 83,5% de los casos han sido detectados a través del sistema de MDO, lo que significa un 3,6% menos respecto al porcentaje de casos detectados por este sistema en el año 2004. La vigilancia epidemiológica activa realizada sistemática- mente desde el PPCTB, supone pasar de una incidencia de 24,8/100.000 hab., que sería la que correspondería al nú- mero de casos declarados por el sistema MDO, a una de 29,7/100.000 hab., que es la correspondiente al número de casos detectados por el programa (incremento del 20%) (tabla 3). Sexo: de los 479 casos detectados en Barcelona ciudad, 306 (63,9%) son hombres y 173 (36,1%) mujeres (figura 2). La tasa de incidencia del sexo masculino es de 39,9/100.000 hab. y la del femenino de 20,5/100.000 hab. La razón de tasas entre hombres y mujeres es de 1,95 (IC 95% 1,62- 2,35), esto quiere decir que los hombres tienen 1,9 veces más riesgo de presentar TB que las mujeres (figura 3). Grupos de edad y sexo: la incidencia más elevada se ha presentado en menores de 5 años, aunque el número de casos no es tan elevado como en otros grupos de edad (ta- bla 4). La incidencia en menores de 14 años ha aumentado mucho respecto al año pasado, sobretodo en el grupo de 5 a 14 años, en el que se ha observado un incremento del 632% respecto al 2004 (tabla 25). Asímismo, a partir de los 5 años, las incidencias más elevadas se han observado entre los 25 y 44 años. En estos grupos etarios es evidente la influencia de la infección por el HIV (figura 10). Se observa un comportamiento similar al comparar las tasas específicas según grupo de edad y sexo. Distrito de residencia: el distrito municipal I (Ciutat Vella) presenta la incidencia más elevada, con una tasa ajusta- da de 76,5/100.000 hab. Los distritos de Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu y Sants-Montjuïc presentan unas tasas ajustadas superiores a 25,6/100.000 hab., que es la tasa global de la ciudad excluyendo Ciutat Vella (tabla 5). La máxima incidencia de TB en personas infectadas por el VIH la encontramos en Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí y Nou Barris (figura 9). En la tabla 6 se presenta la distribución de la TB por distritos según sexo y edad. Respecto al sexo, en todos los distritos exceptuando Les Corts, es más frecuente la TB en los hombres. El grupo de edad más afectado varía considerablemente según distrito, observándose mayor afectación de menores de 10 años en Horta/Guinardó y en Sant Andreu y mayor afectación de adultos entre 20 y 50 años en Ciutat Vella, Sants/Montjuïc, Gràcia y Nou Barris. Sin embargo, hay que considerar que en algunos distritos el número absoluto de casos es pequeño. La distribución de la incidencia según el barrio de residencia muestra que los barrios del distrito I (Parc, Gòtic, Barce- loneta y Raval) presentan las tasas más elevadas, que os- cilan entre 34,2 y 127,6/100.000 hab., respectivamente. Otros barrios con tasas de incidencia superior a la media de la ciudad son Sant Antoni, Poble Sec, Montjuïc, Zona Franca-Port, Vallvidrera, Vallcarca, Roquetes-Verdum, Ciutat Meridiana, Congrés, Bon Pastor, Trinitat Vella, Barri Besós y Verneda (tabla 7). Antecedentes personales: en el conjunto de la ciudad, se observa que los antecedentes de tabaquismo (37,2%), alcoholismo (17,7%), infección por VIH (8,1%) y haber te- nido una TB anterior (7,7%) son los más frecuentes (tabla 8). Si comparamos Ciutat Vella con el resto de la ciudad, se observa que estos antecedentes todavía son más frecuentes en este distrito. 44 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 Hay que destacar que, globalmente, más de la mitad de los pacientes ha presentado uno o más antecedentes simultá- neamente (51,4%), especialmente en Ciutat Vella (53,1%) (tabla 9). Localización anatómica: el 68,3% de los casos han pre- sentado localización pulmonar, el 23,4% extrapulmonar y el 8,4% ambas localizaciones (tabla 10). Radiología: las formas cavitarias han representado el 28,1% del total de casos con TB pulmonar. El patrón de no cavitarias es la característica radiológica más frecuente (245 casos (67,3%)). Microbiología: el 52% de los 367 pacientes con afecta- ción pulmonar han tenido baciloscopia de esputo positiva y cultivo positivo y un 27,2% baciloscopia negativa y cultivo positivo (tabla 12). La tasa de incidencia de TB bacilífera observada en el 2005 ha sido de 11,8/100.000 hab. (en el año 2004 esta tasa fue de 9,94/100.000 hab., en el 2003 de 13,5/100.000 hab. y en el 2002 de 13,6/100.000 hab.). Ingreso hospitalario: de 479 enfermos, el 60,3% (289) fueron hospitalizados (tabla 13) generalmente en hospitales de nivel 3, con una estancia media por enfermo de 16,5 días (datos de 275 pacientes en que fue posible recoger la fecha de ingreso y de alta). En el caso de los enfermos tuberculosos con HIV/SIDA se ha obtenido una media de hospitalización de 26,8 días (datos de 31 enfermos que tenían registrada la fecha de ingreso y la de alta). Colectivos específicos: Características de los pacientes inmigrantes con tuberculosis De los 479 pacientes detectados, 185 (38,6%) habían na- cido fuera del estado español, suponiendo un incremento de 3,4 puntos del porcentaje relativo respecto al año 2004 (35,2%), con una incidencia de 63,1/100.000 hab. En Ciu- tat Vella, la incidencia llegó a 102,2/100.000 hab. En el barrio del Raval, el porcentaje de casos nacidos fuera de España fue la más elevada de la ciudad (76,2%) (figuras 4 a 8 y tabla 14). La incidencia en hombres ha sido de 86,5/100.000 hab. y en mujeres de 38,1/100.000 hab. Tanto en mujeres como en hombres, el grupo de edad con una tasa de incidencia y un número de casos más elevado ha sido el de 25 a 39 años (tabla 15). En relación al país de origen, 78 pacientes provenían de América Latina (42,2%), de los cuales 21 (11,4%) eran de Ecuador, 21 (11,4%) de Bolívia y 20 (10,8%) de Perú. La incidencia global ha sido de 78/100.000 hab., llegando a 209/100.000 hab. entre los ciudadanos bolivianos. De Asia se han detectado 59 casos (31,9%), de los que 35 (18,9%) eran de Pakistán. La incidencia ha sido de 134/100.000 hab. y de 237/100.000 hab. entre los ciuda- danos paquistaneses. Del Continente Africano eran originarios 30 pacientes (16,3%), de los cuales 18 (9,7%) eran de Marruecos. La incidencia ha sido de 118/100.000 hab. (104/100.000 hab. si consideramos sólo los ciudadanos marroquies). De Europa Occidental eran originarios 5 casos (2,7%) y 13 de Europa del Este (7%), con una incidencia de 13 y 76.7/100.000 hab. respectivamente. Entre los antecedentes de interés, 22 (11,9%) sufrían alco- holismo, 10 (5,4%) estaban infectados por el VIH, 7 (3,8%) eran indigentes, 7 (3,8%) usuarios de drogas por via pa- renteral (UDVP) y 7 (3,8%), tenían antecedentes de ingreso en prisión. Según la localización anatómica, 118 pacientes (63,8%) te- nían formas pulmonares exclusivamente, 48 (25,9%) formas extrapulmonares exclusivamente y 19 (10,3%) formas mixtas. De los 137 enfermos con formas pulmonares, 84 (61,3%) presentaban un infiltrado no cavitario en la placa de tórax y 47 (34,3%) una radiología cavitaria. La baciloscopia y cultivo de esputo fueron positivos en 74 pacientes (54%), sólo cul- tivo positivo en 36 (26,3%). No se practicó microbiología en 11 (8%) de los pacientes con formas pulmonares. De los casos, 174 (94,1%) no habían hecho tratamiento previo. De éstos, a 128 (73,6%) se les indicó quimiotera- pia con cuatro fármacos y a 33 (19%) el tratamiento fue con tres fármacos, pauta inadecuada en esta población. En 39 pacientes (21,1%) se realizó Tratamiento Directamente Observado (TDO): 11 (5,9%) de manera ambulatoria por los equipos de ETODA, 14 (7,6%) en régimen hospitalario en Servicios Clínicos, 5 (2,7%) en Programas de Servicios Penitenciarios y 9 (4,9%) en otros recursos de la ciudad para TDO. La tasa de cumplimento del tratamiento ha sido del 93,8%. Características de la tuberculosis en Ciutat Vella Tenían su domicilio en Ciutat Vella 96 pacientes (20%), repre- sentando una tasa de incidencia ajustada de 76,5/100.000 hab. (tabla 5, figura 8). El barrio con mayor número de ca- 45 3. Resultados correspondientes al año 2005 sos ha sido el Raval con 63 (66,3% del total de casos de Ciutat Vella), seguido del Gòtic y Barceloneta que presentan el 12,6% en ambos casos. La incidencia más elevada se ha observado en el Raval con 127,6/100.000 hab. (tabla 7) Ciutat Vella es el distrito de la ciudad donde se presentan más casos de TB en inmigrantes. Durante el año 2005, la mayoría de casos, 58 (60,4%) se produjeron en personas nacidas fuera del estado español, siendo la incidencia de 104/100.000 hab. (figuras 7 y 8). Respecto al sexo, la mayoría eran hombres, 78 (81,3%) con una incidencia de 123,1/100.000 hab. Los grupos de edad más afectados fueron los de 20 a 29 años y los de 40 a 49 años, con una incidencia de 105,8/100.000 hab. en ambos casos (tabla 6). De los casos detectados, 11 (11,5%) habían seguido un tratamiento antituberculoso anteriormente (tabla 8). 61 pacientes (63,5%) presentaban una TB de localización pulmonar exclusivamente, el 28,1% eran formas extrapul- monares y un 8,3% presentaban formas mixtas. El 47,8% de los 69 casos con TB pulmonar presentaron una bacilos- copia de esputo positiva con cultivo positivo (33 pacientes), y el 30,4% sólo presentaron un cultivo positivo. La tasa de incidencia de bacilíferos ha sido de 28,3/100.000 hab., un 30% más que en el año 2004 (incidencia 23,4/100.000 hab). Mostraron un patrón cavitario el 36,2% de los casos con TB pulmonar y no cavitario el 60,9% (tablas 16 y 17). Se incluyeron en un programa de TDO 29 pacientes (30,2%), 6 de los cuales en régimen ambulatorio (ETODA) y 12 ingresados en Servicios Clínicos, 1 en Servicios Peni- tenciarios y 10 en otros recursos de la ciudad por TDO (re- sidencias asistidas, centros de deshabituación alcohólica y Unidad de Prevención y Control de la Tuberculosis). En la tabla 27 se presentan los resultados de los tratamien- tos iniciados en el año 2005 en el momento del cierre de los datos y observamos que la tasa de cumplimiento ha aumentado respecto al año anterior (98,6% vs. 98,0%). Características de los pacientes con tuberculosis infectados por el HIV De los 479 pacientes registrados en el año 2005, 39 (8,1%) estaban infectados por el VIH (tabla 18), el 87,2% eran hombres. En relación con el mecanismo de transmisión de la infección por VIH, el 61,5% de los casos correspondía a UDVP, el 12,8% a hombres homosexuales y el 10,3% a personas heterosexuales promíscuas (figura 11). El 10,3% tenían antecedentes de prisión en algún momento del tra- tamiento (tabla 19). Del total de hombres con TB, el 11,1% estaban infectados por el VIH, siendo esta proporción en las mujeres del 2,9%. Esto supone respecto al 2004, una dismi- nución del 11,2% en hombres y del 61,8% en mujeres. El 20,5% de los casos tenían entre 35 y 39 años y el 25,6% entre 40 y 44 años. Cabe destacar que el grupo de edad con mayor porcentaje de infección por VIH (20,8%) fueron los indivíduos entre los 40 y 44 años (tabla 18). La incidencia por grupos de edad y por distritos se muestra en las figuras 9 y 10. Por lo que respecta a la localización anatómica, el 53,8% de los casos presentaba una localización pulmonar exclusi- vamente, el 28,2% extrapulmonar y el 17,9% presentaban ambas localizaciones (tabla 20). De los 28 pacientes que presentaron una TB pulmonar, 17 (43,6% del total de casos VIH+ con TB) tenían la bacilosco- pia y el cultivo positivos y 8 (20,5%) tenían únicamente el cultivo positivo (tabla 21). El patrón radiológico observado con más frecuencia fue el infiltrado no cavitario (67%). El patrón pulmonar cavitario se presentó en el 25% de los casos (tabla 22). Se realizó el ECC en el 46,2% de los casos (tabla 30), y se estudiaron 44 personas, de las cuales el 61,4% eran convi- vientes y el 38,6% no convivientes. De los 27 convivientes, 7 presentaron un mantoux positivo, de los cuales 2 recibieron tratamiento de la infección (TIL) y del resto, con el mantoux negativo, 3 recibieron profilaxis. En los 17 contactos no convivientes, se indicó TIL en 2 de los 5 casos con ppd po- sitivo y profilaxis en 2 de los 12 casos con ppd negativo. La tasa de cumplimiento del tratamiento ha sido del 88,23%. Destacar que durante el seguimiento murió el 15,4% de los casos. Características de los pacientes con tuberculosis toxicómanos El número de pacientes toxicómanos ha sido de 30 (6,3%), aumentando respecto al año 2004 un 3,2%. El 90% eran hombres y el 60% tenía entre 35 y 44 años. La gran mayo- ría estaban infectados por el VIH (80%) y el 16,7% estaban en prisión o habían estado. El 60% presentaron una TB únicamente pulmonar, el 16,7% extrapulmonar y el 23,3% formas mixtas. El patrón radiológico mayoritario entre los pacientes con formas pulmonares fue el infiltrado no cavitario (72,4%), siendo las formas cavitarias el 19%. Recibieron TDO 18 pacientes (60%), 4 a traves del progra- ma ETODA, 5 en Servicios Clínicos, 3 en Programas de Man- tenimiento con Metadona, 3 en Servicios Penitenciarios no 46 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 asociados a Programas de Mantenimiento con Metadona y 3 en otros recursos de la ciudad por TDO. La tasa de cumplimento del tratamiento fue del 93,3%. El 13,3% de los pacientes murieron durante el seguimiento del tratamiento. Características de la tuberculosis infantil Se han detectado 47 casos de TB en pacientes menores de 15 años, 28 casos (147%) más que en el 2004. La inciden- cia más elevada se encuentra en el grupo de edad de uno a cuatro años, llegando en niños a 48,28/100.000 hab. y en niñas a 30,89/100.000 hab. (tabla 4). De los pacientes detectados, 14 habían nacido fuera de Es- paña (29,2%) siendo la incidencia en niños de 49,2/100.000 hab. y en niñas de 38,5/100.000 hab. (tabla 15). Los paises de procedencia más frecuentes fueron Ecuador (3 casos), Etiopía (2 casos) y Ucrania (2 casos). La presentación clínica más frecuente fue la forma pulmo- nar exclusivamente (70,8%). La radiología de tórax de las formas pulmonares fue en el 77,7% infiltrados no cavitarios. Tres pacientes fueron bacilí- feros con cultivo positivo (7,5%) y 3 presentaron sólo cultivo positivo (7,5%). No se practicó análisis microbiológico en 23 casos (57,5%). Se realizó el ECC en 39 niños (83% de los casos), en 6 (14,8%) no se indicó el estudio pues la enfermedad se en- contró en el contexto del cribaje del niño adoptado. Estos niños provenían de: 2 de Etiopía, 2 de Ucrania, 1 de Rusia y 1 de Guinea Ecuatorial. Un total de 27 casos (69%) formaban parte de 16 brotes de dos o más casos y detectamos el verdadero caso índice. En 12 casos (30,7 %), no se detectó el verdadero caso índice, a pesar de que se estudiaron 119 contactos. Brotes de tuberculosis En el año 2005, se han detectado 41 brotes de TB de 2 o más casos. Se han producido 28 de dos casos, 9 de tres, 2 de 4, 1 de 5 y uno de 13 casos. El total de casos secundarios ha sido de 68. El total de casos agrupados en brotes ha sido de 109. En 30 brotes, (73,2%) el ámbito de transmisión ha sido la familia. Un brote se produjo en un centro de día y 3 en el ámbito laboral o lúdico. Destacamos un brote de 13 casos que afectó a alumnos de una escuela de Barcelona y la transmisión se produjo en una casa de colonias. (ver figura 13). De los casos índice, 27 fueron hombres (65,9%), todos pre- sentaron una TB pulmonar y el 83% tenían la baciloscopia de esputo positiva. La mediana del retraso diagnóstico fue de 60 días. De los casos secundarios el 48,5% compartían domicilio con el caso índice. El 60% eran mujeres, el rango de edad iba de 2 meses a 79 años con una mediana de 22 a. El 40% tenían menos de 15 años. 54 casos (80,6%) presentaron una TB pulmonar, un 11,9% pulmonar y extra- pulmonar y un 7,5% extrapulmonar exclusivamente. No se presentó ninguna TB meníngea. 3.1.3. Evolución de la tuberculosis en Barcelona entre 2004 y 2005 Incidencia: El cambio de la tendencia observado en la dis- minución de la incidencia a partir del 2000 (enlentecimiento del declive), influido por el cambio en el perfil demográ- fico de la ciudad ha quedado ratificado por un aumento del 14,7% en la incidencia de la enfermedad en el 2005, respecto del año anterior. El aumento más notable se ha observado en los distritos de Les Corts (18,2% de aumen- to respecto al 2004) y Gràcia (37,5%). Los únicos distritos donde la incidencia ha disminuido respecto al 2004 han sido Ciutat Vella (2%), l’Eixample (19,4%) y Horta-Guinardó (5,2%) (tabla 5). Centro de diagnóstico: igual que en años anteriores, un elevado porcentaje de casos de TB (69,1%) fueron diagnosti- cados por los 4 grandes hospitales y la Unidad de Prevención y Control de la Tuberulosis. El aumento en el número de casos detectados se ha observado en todos los centros sanitarios, especialmente en la Unidad de Prevención y Control de la Tu- berculosis y en el Hospital de la Vall d’Hebron (tabla 23). Sexo: la incidencia ha aumentado en ambos sexos, siendo más importante en las mujeres. La razón de incidencia entre hombres y mujeres se ha mantenido similar a la del 2004, próxima a 2,0 (tabla 24). Grupos de edad: la incidencia ha aumentado en todos los grupos de edad excepto en los grupos de 15 a 19, 30 a 39 y 40 a 49 (tabla 25). Grupos de riesgo: se ha observado un aumento de casos con tabaquismo, antecedentes de prisión y consumo de dro- gas inyectadas y una disminución en el número de casos con alcoholismo y con infección por VIH. El porcentaje de pacientes sin ningún antecedente de riesgo ha aumentado ligeramente (del 44,7% en el año 2004 al 48,6% en el año 2005). Distrito de residencia: el aumento de la incidencia se ha observado en todos los distritos de la ciudad a excepción de Ciutat Vella, l’Eixample y Horta-Guinardó (tabla 26). 47 3. Resultados correspondientes al año 2005 Localización anatómica de la tuberculosis: las formas pulmonares fueron las más frecuentes con un 68,3% de los casos. Las formas extrapulmonares han sido del 23,4% y las mixtas 8,4%. En las personas infectadas por el VIH, las formas extrapulmonares llegan al 28,2% y las mixtas son un 17,9% (tablas 10 i 20). Radiología: las formas no cavitarias continuan siendo las más frecuentes (66,8%), observándose una ligera disminución en las formas cavitarias en relación al 2004 (tabla 11). Bacteriología: el porcentaje de casos con TB pulmonar que tienen diagnóstico bacteriológico positivo ha sido del 79,2% comparable con el año 2004 (83,8%). En el año 2005 la incidencia de TB pulmonar bacilífera ha sido de 11,85/100.000 hab., un 16% superior al año 2004, volvien- do a la tendencia al estancamiento que se venia observando desde 1999 (figura 12). 3.2. Subprograma de control de los enfermos y seguimiento de los tratamientos en curso La tasa de cumplimiento obtenida de los enfermos que han acabado el tratamiento en el momento del cierre del re- gistro ha sido del 95,6% en el conjunto de la ciudad y de un 95,3% en los casos de TB pulmonar con baciloscopia positiva. Por distritos se observan tasas de cumplimiento inferiores al conjunto de la ciudad a los distritos de Sants- Montjuïc (93,9%), Gràcia (94,4%), Sant Andreu (91,7%) y Sant Martí (92,1%). La tasa de cumplimiento de tratamien- to en Ciutat Vella ha sido del 98,6%, superior a la media de la ciudad (tabla 27). Recibieron TDO 75 pacientes (15,7%): 28 (5,8%) en Ser- veis Clínics, 17 (3,5%) en ETODA, 3 (0,6%) en Servicios Penitenciarios en el PMM, 1 (0,2%) en CAS dentro del PMM, 6 (1,3%) en Servicios Penitenciarios no asocia- dos al PMM y 19 en otros centros que ofrecieron TDO (centros de deshabitación alcohólica y centros sanita- rios). La tasa de cumplimiento en este grupo ha sido del 92,2%. 3.2.1. Resultado del tratamiento de la cohorte del 2004 Si consideramos la cohorte de pacientes que iniciaron tra- tamiento durante el año 2004, un 83,2% estan curados o han acabado el tratamiento a los 12 meses, siendo del 89,1% en el caso de los pulmonares bacilíferos (el objetivo de la región europea de la OMS, se encuentra en el 85%) (tabla 28). 3.3. Subprograma de prevención En un 96,6% de los pacientes declarados se constató la existencia de un foco exógeno como fuente de contagio de la enfermedad, mientras el resto 4,4% fue endógeno, debido a una recaida. De los focos exógenos, un 10,3% se pudieron determinar como origen familiar y un 4,8% de origen extrafamiliar (tabla 29). Se realizó ECC en el 72,9% de los pacientes con TB. El rango de contactos estudiados iba de 1 a 254 con una mediana de 3, siendo de 4 en las formas pulmonares. La exhaustividad del ECC fue más elevada en las formas pulmonares bacilíferas (87,4%). En los pacientes que pre- sentaron formas extrapulmonares, se realizó con menos frecuencia (48,2%). También se realizó menos el EC en pa- cientes con factores de riesgo (62,9% vs 75,8%). Si comparamos autóctonos con inmigrantes, el ECC se hace de forma similar entre los pacientes pulmonares bacilíferos y entre los que presentan formas extrapulmonares. Sin em- bargo, en los pacientes pulmonares no bacilíferos, el ECC se hace con menos frecuencia en los inmigrantes, (p<0,01). También observamos menor ECC en los inmigrantes que son VIH+, UDVP o alcohólicos (tabla 30). Se han estudiado un total de 2.565 contactos de los que 905 (35,3%) eran convivientes y 1.660 (64,7%) no con- vivientes. Entre los convivientes se detectaron 30 nuevos casos (3,3% de los convivientes), a 188 (20,8%) se les in- dico tratamiento de la infección TIT y 59 (6,4%) recibieron profilaxis de la infección. Entre los no convivientes se de- tectaron 23 nuevos casos (1,4% entre los no convivientes), a 108 (6,4%) se les indicó TIT y a 16 (0,9%) profilaxis de la infección. En un 21,3% de los pacientes no se realizó ECC porque o vivian solos, o rechazaron el estudio o el facultativo no lo indicó. 3.3.1. Resultado de los estudios comunitarios Desde el Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pú- blica de Barcelona, se realizan o coordinan los estudios de contactos comunitarios (ECCO) de los casos de TB con con- tactos de riesgo en la ciudad. Durante el año 2005 se realizaron el ECCO de 100 casos de TB, que originaron 158 actuaciones de control en di- ferentes ámbitos. El 67% de los casos (67 pacientes que comportaron 98 actuaciones) eran residentes en Barcelona y el 33% (33 pacientes y 60 estudios) eran residentes fuera 48 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 de la ciudad (14 en la Regió Sanitària Costa de Ponent, 8 en la Región Centro, 7 en la Regió Sanitària Barcelonès Nord i Maresme, 1 en Tarragona y 3 fuera de Cataluña). El ámbito de actuación se muestra en la tabla 31. Los estudios efectuados comportaron la lectura de 3.577 pruebas de la tuberculina de las que 734 (20,5%) resultaron positivas. De éstas, se recomendó el TIT a 170 personas (23,2% de los positivos) y se detectaron 14 nuevos enfer- mos (1,9%). El seguimiento clínico de las personas mantoux positivas es realizó en la Unidad de Prevención y Control de la tuberculosis (ver tabla 32). 49 3. Resultados correspondientes al año 2005 4. CONCLUSIONES MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA 50 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 51 4. Conclusiones 4.1. Características epidemiológicas 4.1.1. Tasa de incidencia. Evolución y factores determinantes En el año 2005 se ha producido en la ciudad de Barce- lona un aumento de la incidencia respecto al año 2004 (29,7/100.000 hab. en 2005 vs. 25,9/100.000 hab. en el año 2004), cambiando de nuevo la tendencia que se ve- nía observando desde el año 1999. Este aumento se ha observado en ambos sexos, tanto en autóctonos como en inmigrantes, en la mayor parte de grupos de edad y en prácticamente todos los distritos de la ciudad. Hemos observado un leve aumento en el porcentaje de ca- sos sin antecedentes de riesgo respecto al 2004 (48,6% en el año 2005 vs. 44,8% en el año 2004), sobretodo a expensas de los coinfectados por el VIH (un 22% menos) y del enolismo (un 21% menos). Los casos de TB en población inmigrante ha representado en el año 2005, el 38,6% del total (185 pacientes, un 3,4 puntos porcentuales más que el año 2004). La mayoría procedían de América Latina (42,2%), sobretodo de Ecua- dor, Bolivia y Perú, y de Asia (31,9%), principalmente de Pakistán. Referente a Ciutat Vella, es uno de los distritos donde la incidencia de TB en el año 2005 ha disminuido respec- to al año 2004 (76,5/100.000 hab. en el 2005, respecto 78,1/100.000 hab. en el 2004), aunque sólo en pobla- ción inmigrante (104/100.000 hab. en el año 2005 vs. 123/100.000 hab. en el año 2004), observándose un au- mento en autóctonos (62,5/100.000 hab. en el año 2005 vs. 53,2/100.000 hab. en el año 2004) (figura 8). En este distrito se diagnostican más casos en inmigrantes que en autóctonos (figura 7). Continúa observándose una elevada incidencia de TB en población adulta joven, sobretodo en hombres entre los 25 y 44 años (tabla 4). En estos grupos tienen influencia de una parte, la infección por VIH (el 28,1% de los casos entre 25 y 44 años están infectados por el VIH) y de otra, la elevada incidencia en población inmigrante (tabla 15). Sin embargo, en el año 2005 se ha observado un aumento considerable de la incidencia en menores de 5 años, equi- parándose a la de los adultos jóvenes, e incluso superándola en las mujeres. La evolución de la incidencia de la TB nos muestra que no se ha consolidado el declive observado en el año 2004, observándose un aumento de la incidencia respecto al año previo, y situando la incidencia casi tal y como estaba en 2003 (figura 2). Para continuar con el control de la TB y podernos acercar a la mayoría de paises europeos, se deberán seguir dedican- do esfuerzos para disminuir la incidencia en los grupos de riesgo detectados (inmigrantes, infectados por el VIH). El diagnóstico precoz, la disponibilidad de TDO en enfermos con riesgo de incumplimiento, y la utilización de agentes de salud, que en los pacientes inmigrantes actuen como facilitadores de la relación entre el enfermo y el sistema sanitario, son algunas de les actividades que pueden hacer que la endemia de la ciudad mejore. 4.2. Subprograma de detección de casos La principal fuente de notificación continúa siendo el sis- tema MDO, con un porcentaje de declaraciones del 83,5% del total de casos, porcentaje ligeramente superior al año 2004 (80,4%). Las actividades de vigilancia activa que reali- za el Servicio de Epidemiología de l’ASPB y las declaraciones de los laboratorios de microbiología de los hospitales de tercer nivel continúan siendo una fuente complementaria eficaz, como lo demuestra el hecho que a través de esta via se han detectado un 16,5% de casos que de otra forma no se hubiesen conocido. A la vez ha permitido conocer el resultado microbiológico de muchos pacientes que ya habían sido declarados. En alguna ocasión ha facilitado dar a conocer al médico responsable del caso, la situación microbiológica de pacientes dados de alta, pendientes de iniciar el tratamiento. 4.3. Subprograma de control de los enfermos El grado de cumplimiento de los tratamientos antituber- culosos se considera bueno, consiguiendo por octavo año porcentajes superiores al 95,0%. Cabe destacar que 6 de los 10 distritos de la ciudad presentan tasas de cumplimiento superiores a la observada en el conjunto de la ciudad. En Ciutat Vella la tasa de cumplimiento ha aumentado respecto a la del 2004 (98,6% vs. 98%). La evolución favorable de este indicador es el resultado de las actividades habituales de los médicos clínicos y del seguimiento y control de los trata- mientos que lleva a cabo el equipo de enfermería de salud pública del PPCTB, el ingreso sistemático de los pacientes con problemática social en Serveis Clínics y a los otros recursos de tratamiento directamente observado que existen en la ciudad (CAS, ETODA, centros penitenciarios, etc.). En este sentido, el resultado a los 12 meses de los pacien- tes que iniciaron el tratamiento en el 2004, nos consta un porcentaje de éxitos (curación/tratamiento completo) en pacientes bacilíferos superior al 85%, logrando el objetivo recomendado por la OMS para estos pacientes2. 52 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 En los colectivos de riesgo se han observado porcentajes ele- vados de tratamientos antituberculosos anteriores (13,8%). Así, en los residentes en Ciutat Vella ha sido del 11,5%, en los infectados por el VIH del 15,4%, en los UDVP del 20%. En estos grupos las recidivas acostumbran a estar relaciona- das habitualmente con el incumplimiento del tratamiento, por lo cual, se hace necesaria su inclusión sistemática en el régimen de TDO, para asegurar el correcto cumplimiento. Respecto a estos tratamientos, pensamos que es necesario que se pongan en marcha las medidas necesarias (equipos de salud, horarios de atención continuada) en los grupos y áreas de mayor problemática de la enfermedad para in- crementar el porcentaje de casos en TDO. Por otra parte, la pauta inicial de tratamiento de los pacientes inmigrantes tendría que ser siempre con 4 fármacos 4.4. Subprograma de prevención El ECC de los pacientes con TB no es tan óptimo como tendría que ser y se sitúa globalmente en un 72,9%. En las formas bacilíferas el ECC se realizó en un 87,4%, no habiendo diferencias entre población autóctona e inmi- grante. En las otras formas clínicas la exhaustividad del ECC es menor y diferente entre autóctonos y inmigrantes en el caso de formas pulmonares no bacilíferas. Se debe mejorar el estudio de contactos en las formas no bacilí- feras y en ámbitos diferentes de la familia y el trabajo, ya que pueden ser lugares de transmisión de la enfermedad que no somos capaces de detectar, y también intentar encontrar contactos en aquellos pacientes que viven so- los, pues estos pueden ser un foco de transmisión de la TB no detectado. Se debe continuar fomentando el ECC especialmente en los grupos de riesgo, y a ser posible en la semana siguiente al diagnóstico del caso, pues hay que aprovechar el impacto que implica el diagnóstico de la en- fermedad entre los contactos y también porque el ECC se ha mostrado efectivo en la identificación de un importante número de casos secundarios, así como por la identifica- ción de personas candidatas al TIT8. 4.5. Consideración final La evolución favorable de la TB en Barcelona en los últimos 15 años ha cambiado y por primera vez hemos observado un ascenso de la enfermedad en la ciudad. Por otra parte, los principales indicadores epidemiológicos de la enferme- dad (incidencia total, incidencia de bacilíferos) continúan siendo elevados, sobretodo cuando se comparan con los de los paises de la Unión Europea8. Por tanto se hace in- dispensable apoyar las actividades de prevención y control, principalmente en los colectivo más afectados y en los ba- rrios con mayor endemia, a través del PPCTB. En el distrito de Ciutat Vella la incidencia continúa siendo elevada, tanto en población autóctona como en inmigran- tes. Por tanto, los dispositivos de búsqueda activa de ca- sos, instauración de TDO y ECC se tienen que mantener y mejorar. El sistema EDO como fuente de detección de casos ha de- mostrado una vez más ser el de mayor importancia, lo que nos lleva a afirmar el elevado grado de implicación y com- promiso de los médicos clínicos con la TB. Por otra parte, la incidencia de bacilíferos es otro indicador que no tiene un comportamiento adecuado, reflejando en este caso demoras diagnósticas de la enfermedad que se tendrían que intentar reducir. Finalmente, se debería mejorar el ECC, sobre todo en aque- llos casos de pacientes que declaran que viven solos princi- palmente en colectivos de riesgo. La figura de los agentes de salud, que permite mejorar la accesibilidad del sistema sanitario en los pacientes inmigrantes se debería consolidar, pues en este grupo la enfermedad tendrá cada vez más relevancia. 5. TAULES / TABLAS INTRODUCCIÓ 54 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 55 5. Taules / Tablas Taula 1. Distribució dels pacients detectats segons població de residència Distribución de los pacientes detectados según población de residencia Població Nº % Barcelona 479 66,6 L’Hospitalet de Llobregat 37 5,1 Badalona 12 1,7 Santa Coloma de Gramanet 12 1,7 Sabadell 10 1,4 Viladecans 8 1,1 Montcada i Reixac 7 1,0 Sant Adrià de Besòs 7 1,0 Sant Cugat del Vallès 6 0,8 Castelldefels 5 0,7 Martorell 5 0,7 Mataró 5 0,7 Rubí 5 0,7 Cornellà de Llobregat 4 0,6 Gavà 4 0,6 Sant Boi de Llobregat 4 0,6 Terrassa 4 0,6 Vilafranca del Penedès 4 0,6 Abrera 3 0,4 Igualada 3 0,4 Manresa 3 0,4 Mollet del Vallès 3 0,4 El Prat de Llobregat 3 0,4 Sant Andreu de la Barca 3 0,4 Sant Joan Despí 3 0,4 Cerdanyola del Vallès 3 0,4 Esplugues de Llobregat 2 0,3 La Garriga 2 0,3 Granollers 2 0,3 Ripollet 2 0,3 Sant Sadurní d’Anoia 2 0,3 Sant Vicens dels Horts 2 0,3 Vilanova i la Geltrú 2 0,3 Altres localitats de Barcelona 21 2,9 Província de Girona 12 1,6 Província de Lleida 13 1,8 Província de Tarragona 4 0,5 Resta Estat 9 1,2 Estranger 4 0,5 TOTAL 719 100,0 56 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Taula 2. Distribució dels pacients detectats a Barcelona segons centre de declaració i lloc de residència Distribución de los pacientes detectados en Barcelona según centro de declaración y lugar de residencia Centre declarant Barcelona Ciutat Resta de l’Estat Total Hospital Vall d’Hebron 90 27 117 Hospital del Mar 99 14 113 Hospital Clínic 70 16 86 Hospital Sta. Creu i Sant Pau 49 7 56 Serveis Clínics 0 42 42 Hospital del Sagrat Cor 8 8 16 Hospital de Bellvitge 5 10 15 Hospital de Barcelona 7 7 14 Hospital Creu Roja de Barcelona 11 2 13 Hospital Sant Joan de Déu 10 3 13 Clínica Teknon 3 7 10 Hospitals Fora de Catalunya 5 4 9 Hospital de Viladecans 0 9 9 Centre Mèdic Delfos 5 3 8 Hospital Germans Trias i Pujol 2 6 8 Hospital de Sant Rafael 5 1 6 Hospital Penitenciari de Terrassa 5 1 6 Clínica Quiron 3 3 6 Centre Hospitalari Parc Taulí 1 4 5 Hospital Sant Joan de Déu de Martorell 0 5 5 Hospital Arnau de Vilanova de Lleida 0 5 5 Hospital de Badalona 0 4 4 Hospital Creu Roja Hospitalet 0 4 4 Hospital de Vilafranca 0 4 4 Hospital General de Catalunya 3 0 3 Clínica Sagrada Família 1 2 3 Hospital Sant Camil 1 2 3 Institut Dexeus 0 3 3 Centre Perecamps 2 0 2 Hospital de Sant Pau i Santa Tecla 1 1 2 Hospital Sant Jaume de Calella 0 2 2 Hospital General de Granollers 0 2 2 Hospital de Palamós 0 2 2 Hospital de Mataró 0 2 2 Altres hospitals i clíniques* 2 8 10 Total Centres d’Atenció Hospitalària 388 220 608 Unitat de prevenció i control de la tuberculosi 72 16 88 Adeslas 3 0 3 ABS Carles Ribas 2 0 2 Altres centres d’atenció extrahospitalària* 14 4 18 Total Centres d’Atenció Extrahospitalària 91 20 111 TOTAL 479 240 719 * Un cas de TB per centre. 57 5. Taules / Tablas Taula 3. Font de detecció en els residents a Barcelona. Comparació anys 2004-2005 Fuente de detección en los residentes en Barcelona. Comparación años 2004-2005 Font 2004 2005 Variació** N Casos % N Casos % (%) Malalties declaració obligatòria 329 80,4 400 83,5 3,85 Epidemiologia 17 4,2 18 3,8 -9,52 Microbiologia 63 15,4 61 12,7 -17,5 TOTAL 409 100,0 479 100,0 – ** El percentatge de variació s’ha calculat en base al valor percentual. Taula 4. Taxes específiques per 100.000 hab. per grups d’edat segons sexe Tasas específicas por 100.000 hab. por grupos de edad según sexo Sexe Total Masculí Femení Edat N Taxa N Taxa N Taxa <1 3 39,99 2 28,73 5 34,57 1-4 13 48,28 8 30,89 21 39,75 5-14 10 16,21 11 18,73 21 17,44 15-24 27 32,93 17 21,55 44 27,35 25-34 79 52,69 34 24,43 113 39,09 35-44 64 50,95 34 27,45 98 39,28 45-54 31 31,53 13 19,91 44 22,37 55-64 26 30,13 14 13,98 40 19,28 65-74 22 31,32 19 20,80 41 21,99 >74 31 53,20 21 18,87 52 32,18 TOTAL 306 39,91 173 20,46 479 29,71 Taula 5. Taxes brutes per 100.000 hab. ajustades per edat segons el districte de residència Tasas brutas por 100.000 hab. ajustadas por edad según el distrito de residencia Lloc de Residència N Casos Taxa bruta Taxa ajustada Ciutat Vella 96 82,33 76,50 Eixample 61 22,84 21,60 Sants-Montjuïc 49 27,22 26,42 Les Corts 17 20,51 21,16 Sarrià-Sant Gervasi 24 16,91 16,94 Gràcia 29 23,97 22,87 Horta-Guinardó 31 18,26 17,44 Nou Barris 55 33,04 32,02 Sant Andreu 40 27,85 27,26 Sant Martí 65 29,16 28,73 No determinat 12 – – TOTAL 479 29,71 – 58 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Taula 6. Distribució per districtes segons grups d’edat i sexe (*) Distribución por distritos según grupos de edad y sexo (*) Sexe Grups d’edat Districte H D 0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70 i més 78 18 5 2 25 23 18 10 5 8 81,3 18,8 5,2 2,1 26,0 24,0 18,8 10,4 5,2 8,3 Ciutat Vella 123,1 33,8 66,2 28,8 105,8 83,5 105,8 95,0 59,5 53,4 38 23 5 2 15 11 3 5 2 18 62,3 37,7 8,2 3,3 24,6 18,0 4,9 8,2 3,3 29,5 Eixample 31,1 15,9 25,4 10,4 39,2 24,7 7,8 15,1 7,6 38,0 31 18 3 1 12 12 4 5 4 8 63,3 36,7 6,1 2,0 24,5 24,5 8,2 10,2 8,2 16,3 Sants-Montjuïc 35,9 19,2 22,1 6,9 44,1 38,1 15,0 23,1 23,1 28,9 7 10 0 2 4 1 1 4 4 1 41,2 58,8 0 11,8 23,5 5,9 5,9 23,5 23,5 5,9 Les Corts 15,5 22,7 0 27,1 33,7 8,6 8,8 32,5 41,6 8,0 14 10 3 1 3 4 1 4 3 5 58,3 41,7 12,5 4,2 12,5 16,7 4,2 16,7 12,5 20,8 Sarrià-Sant Gervasi 21,7 12,9 20,3 7,6 17,0 18,5 5,0 23,0 20,7 22,1 18 11 3 1 9 9 2 2 1 2 62,1 37,9 10,3 3,4 31,0 31,0 6,9 6,9 3,4 6,9 Gràcia 32,6 16,7 33,2 11,7 51,4 42,1 11,9 13,3 8,1 9,8 17 14 9 1 2 6 3 1 2 7 54,8 45,2 29,0 3,2 6,5 19,4 9,7 3,2 6,5 22,6 Horta-Guinardó 21,2 15,7 67,9 7,7 8,4 21,2 12,9 4,8 10,1 25,7 31 24 6 1 8 9 12 3 6 10 56,4 43,6 10,9 1,8 14,5 16,4 21,8 5,5 10,9 18,2 Nou Barris 38,8 27,8 46,5 7,5 32,6 32,7 54,9 15,6 30,7 36,3 22 18 4 1 7 5 7 6 4 6 55,0 45,0 12,5 2,5 17,5 12,5 17,5 15,0 10,0 12,5 Sant Andreu 32,1 24,0 34,7 8,6 32,7 20,6 34,1 31,7 27,3 29,0 39 26 3 2 15 10 15 5 6 9 60,0 40,0 4,6 3,1 23,1 15,4 23,1 7,7 9,2 13,8 Sant Martí 36,3 22,5 15,8 11,3 47,4 25,7 45,3 18,3 27,0 27,4 11 1 0 0 4 5 1 2 0 0 Desconegut** 91,7 8,3 – – 33,3 41,7 8,3 16,7 – – 306 173 42 14 104 95 67 47 37 73 63,9 36,1 8,8 2,9 21,7 19,8 14,0 9,8 7,7 15,2 TOTAL 39,9 20,5 32,1 11,2 43,8 34,3 29,2 23,9 22,4 30,6 * Per a cada categoria s’indica la freqüència absoluta, el percentatge en relació amb la categoria i la taxa específica per 100.000 hab. ** Hi ha 12 casos amb districte municipal desconegut. 59 5. Taules / Tablas Taula 7. Taxa d’incidència per 100.000 hab. segons barri de residència. Variació 2004-2005 Tasa de incidencia por 100.000 hab. según barrio de residencia. Variación 2004-2005 Barri N Casos Incidència N Casos Incidència Variació** 2004 2005 (%) Barceloneta 13 83,81 12 75,51 -9,90 Parc 9 40,60 8 34,15 -15,80 Gòtic 14 56,13 12 42,98 -23,43 Raval 48 106,71 63 127,64 19,61 Sant Antoni 16 42,47 16 41,54 -2,20 E. Eixample 17 17,21 20 19,76 14,80 D. Eixample 7 16,76 5 11,62 -30,67 Estació Nord 15 49,52 9 28,55 -42,30 Sagrada Familia 12 23,19 11 20,84 -10,13 Poble Sec 14 36,51 19 47,21 29,30 Montjuïc 1 207,04 2 158,98 -23,20 Zona Franca-Port 4 13,51 9 31,11 130,30 Font Guatlla 0 – 3 28,43 – Bordeta-Hostafrancs 4 20,59 0 – – Sants 15 19,23 16 20,16 4,80 Les Corts 9 13,07 16 23,19 77,40 Pedralbes 1 7,31 1 7,20 -1,50 Sant Gervasi 16 16,01 19 18,61 16,20 Sarrià 3 8,51 3 8,29 -2,58 Vallvidrera 0 – 2 55,43 – Gràcia 10 11,48 19 21,51 48,50 Vallcarca 7 21,82 10 30,63 40,40 Guinardó 10 14,68 17 24,70 68,30 Horta 19 26,50 7 9,90 -62,60 Vall d’Hebron 2 6,69 7 23,19 246,60 Vilapicina-Peira 12 18,32 14 21,15 15,40 Roquetes-Verdum 22 25,38 33 38,20 50,50 C. Meridiana 7 53,04 8 57,62 8,60 Sagrera 5 9,51 9 17,02 78,90 Congrés 6 44,67 6 43,08 -3,60 Sant Andreu 14 26,79 15 28,45 6,20 Bon Pastor 2 14,68 5 35,17 139,60 T. Vella 5 54,10 5 50,02 -7,50 Fort Pius 3 23,88 1 7,90 -66,90 Poble Nou 19 32,42 17 27,30 -15,80 Barris Besòs 10 39,50 11 42,11 6,60 Clot 13 20,12 16 24,45 21,50 Verneda 17 29,88 19 33,68 12,71 Desconegut 8 – 14 – – TOTAL 409 25,91 479 29,71 14,66 ** Percentatge de variació de la taxa. 60 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Taula 8. Antecedents personals més freqüents Antecedentes personales más frecuentes Ciutat Vella Resta Ciutat* Total** N=96 N=371 N=479 Antecedents N % N % N % Tabaquisme 37 38,5 133 35,8 178 37,2 Alcoholisme 18 18,8 60 16,2 85 17,7 VIH(+) 8 8,3 25 6,7 39 8,1 UDVP 5 5,2 19 5,1 30 6,3 Antecedents presó 2 2,1 5 1,4 11 2,3 TB anterior 11 11,5 25 6,7 37 7,7 Indigència 5 5,2 9 2,4 23 4,8 Altres 4 4,2 42 11,3 44 9,2 * Hi ha 12 pacients amb districte desconegut. ** En el total s’inclouen tots els pacients. Altres: diabetis, gastrectomitzats, embaràs, silicosi i patologia renal crònica. Taula 9. Multiplicitat dels antecedents personals Multiplicidad de los antecedentes personales Ciutat Vella Resta Ciutat* Total** N=96 N=371 N=479 N Antecedents N % N % N % 0 45 46,9 188 50,7 233 48,6 1 26 27,1 102 27,6 130 27,3 2 16 16,7 50 13,5 67 14,0 3 6 6,3 16 4,3 26 5,4 4 1 1,0 10 2,7 13 2,7 5 2 2,1 5 1,4 10 2,2 TOTAL 96 100,0 371 100,0 479 100,0 * Hi ha 12 pacients amb districte desconegut. ** En el total s’hi inclouen tots els pacients. Nota: ? presó, VIH, distòcia social, antecedents de TB. 61 5. Taules / Tablas Taula 10. Distribució segons localització anatòmica* Distribución según localización anatómica* Localització N % T. pulmonar 352 73,5 T. pleural 42 8,8 T. pleuropulmonar 8 1,7 T. limfàtica 54 11,3 T. osteoarticular 7 1,5 T. miliar 23 4,8 T. genitourinària 13 2,7 T. meníngea 10 2,1 T. laríngea 4 0,8 T. renal 12 2,5 Altres localitzacions 8 1,7 Localització pulmonar exclusiva 327 68,3 Pulmonar i Extrapulmonar** 40 8,4 Extrapulmonar exclusivament 112 23,4 * Dades de 479 pacients. Alguns pacients presenten més d’una localització. (% calculat sobre el total de malalts). ** En aquest grup s’hi ha inclòs la TB miliar. Taula 11. Diagnòstic radiològic en pacients amb tuberculosi pulmonar (2004-2005) Diagnóstico radiológico en pacientes con tuberculosis pulmonar (2004-2005) 2004 2005 Radiologia N % N % Normal 13 4,1 14 3,8 Cavitària 90 28,6 103 28,1 No cavitària 212 67,3 245 66,8 No practicada 0 – 2 0,5 No informada 0 – 3 0,8 TOTAL 315 100,0 367 100,0 Taula 12. Diagnòstic bacteriològic en els pacients amb TB pulmonar* Diagnóstico bacteriológico en los pacientes con TB pulmonar* 2004 2005 Bacteriologia N % N %** Examen directe positiu i cultiu positiu 156 49,5 191 52,0 Només cultiu positiu 108 34,3 100 27,2 Negatiu 37 11,7 48 13,1 Pendent 1 0,3 0 – No informada 0 – 0 – TOTAL 302 95,9 339* 92,3 * Dels 367 casos amb TB pulmonar 28 casos van ser diagnosticats per criteris clínics radiològics. ** El percentatge s’ha calculat sobre el total dels 367 casos amb TB pulmonar. 62 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Taula 13. Hospitalització (2004-2005) Hospitalización (2004-2005) 2004 2005 Hospitalització N % N % Sí 253 61,9 289 60,3 No 149 36,4 190 39,7 No informada 7 1,7 0 – TOTAL 409 100,0 479 100,0 Taula 14. Distribució per barris dels casos de tuberculosis en immigrants Distribución por barrios de los casos de tuberculosis en inmigrantes Barri N Casos N Casos en immigrants % Barceloneta 12 3 25,0 Parc 8 3 37,5 Gòtic 12 3 25,0 Raval 63 48 76,2 Sant Antoni 16 2 12,5 E. Eixample 20 7 35,0 D. Eixample 5 2 40,0 Estació Nord 9 5 55,5 Sagrada Familia 11 4 36,4 Poble Sec 19 11 57,9 Montjuïc 2 0 – Zona Franca-Port 9 3 33,3 Font Guatlla 3 0 – Bordeta-Hostafrancs 0 0 – Sants 16 10 62,5 Les Corts 16 2 12,5 Pedralbes 1 0 – Sant Gervasi 19 3 15,8 Sarrià 3 0 – Vallvidrera 2 0 – Gràcia 19 7 36,8 Vallcarca 10 4 40,0 Guinardó 17 3 17,6 Horta 7 3 42,9 Vall d’Hebron 7 1 14,3 Vilapicina-Peira 14 3 21,4 Roquetes-Verdum 33 15 45,4 C. Meridiana 8 3 37,5 Sagrera 9 3 33,3 Congrés 6 0 – Sant Andreu 15 3 20 Bon Pastor 5 1 20 T. Vella 5 0 – Fort Pius 1 0 – Poble Nou 17 8 47,0 Barris Besos 11 6 54,5 Clot 16 5 31,2 Verneda 19 5 26,3 Desconegut 14 8 57,1 TOTAL 479 185 38,6 63 5. Taules / Tablas Taula 15. Taxes específiques per 100.000 hab. per grups d’edat segons sexe en immigrants* Tasas específicas por 100.000 hab. por grupos de edad según sexo en inmigrantes* Sexe Masculí Femení Edat N Taxa N Taxa de 0 a 14 anys 8 49,23 6 38,48 de 15 a 24 anys 19 97,51 6 31,23 de 25 a 39 anys 76 100,83 29 46,26 de 40 a 64 anys 26 72,84 11 30,35 65 anys i més 2 42,60 2 24,72 TOTAL 131 86,47 54 38,07 * Població nascuda fora d’Espanya. Lectura del Padró Municipal d’Habitants, juny 2005. Taula 16. Diagnòstic bacteriològic del total de casos de TB pulmonar* a Ciutat Vella Diagnóstico bacteriológico del total de casos de TB pulmonar* en Ciutat Vella Bacteriologia N %** Examen directe positiu i cultiu positiu 33 47,8 Només cultiu positiu 21 30,4 Negativa 9 13,0 TOTAL 63 100,0 * Es van diagnosticar un total de 69 pacients amb TB pulmonar a Ciutat Vella, 6 pacients per criteris clínic-radiològics exclusivament. ** El percentatge s’ha calculat sobre el total dels 69 pacients. Taula 17. Diagnòstic radiològic de tuberculosi pulmonar a Ciutat Vella Diagnóstico radiológico de tuberculosis pulmonar en Ciutat Vella Radiologia N % Normal 1 1,4 Cavitària 25 36,2 No cavitària 42 60,9 No informada 1 1,4 TOTAL 69 100,0 64 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Taula 18. Distribució per grups d’edat dels pacients tuberculosos VIH (+) Distribución por grupos de edad de los pacientes tuberculosos VIH (+) Grup d’edat N %* %** De 20 a 24 anys 1 2,6 2,7 De 25 a 29 anys 6 15,4 8,8 De 30 a 34 anys 5 12,8 11,1 De 35 a 39 anys 8 20,5 16,0 De 40 a 44 anys 10 25,6 20,8 De 45 a 49 anys 3 7,7 15,8 De 50 a 54 anys 3 7,7 12,0 De 55 a 59 anys 2 5,1 9,0 De 65 i més anys 1 2,6 5,5 TOTAL 39 100,0 – * És el percentatge sobre els 39 individus VIH (+). ** És el percentatge sobre el total de casos de cada grup d’edat. Taula 19. Altres variables relacionades dels pacients tuberculosos VIH (+) Otras variables relacionadas de los pacientes tuberculosos VIH (+) Variable N % UDVP 24 61,5 Presó 4 10,3 Homosexuals + bisexuals 5 12,8 Heterosexuals promiscus 4 10,3 Taula 20. Distribució segons localització anatòmica dels pacients tuberculosos VIH (+)* Distribución según localización anatómica de los pacientes tuberculosos VIH (+)* Localització N % T. pulmonar 24 61,5 T. pleural 3 7,7 T. pleuropulmonar 2 5,1 T. limfàtica 3 7,7 T. osteoarticular 0 - T. miliar 8 20,5 T. génitourinària 3 7,7 T. meníngea 3 7,7 T. laríngea 0 – Altres localitzacions 2 5,1 Localización pulmonar exclusiva 21 53,8 Pulmonar i Extrapulmonar** 7 17,9 Extrapulmonar exclusivament 11 28,2 TOTAL 39 100,0 * Alguns pacients presenten més d’una localització (% calculat sobre el total de casos). ** En aquest grup s’hi ha inclòs la TB miliar. 65 5. Taules / Tablas Taula 21. Diagnòstic bacteriològic en els pacients VIH (+) amb TB pulmonar Diagnóstico bacteriológico en los pacientes VIH (+) con TB pulmonar Bacteriologia N %** Examen directe positiu i cultiu positiu 17 43,6 Només cultiu positiu 8 20,5 Negatiu 3 7,7 TOTAL 28 71,8 ** El % s’han calculat sobre el total dels 39 pacients. Taula 22. Radiologia dels casos VIH (+) amb tuberculosi pulmonar Radiología de los casos VIH (+) con tuberculosis pulmonar Radiologia N % Cavitària 7 25,0 No cavitària 19 67,0 No cavitària 2 7,1 TOTAL 28 100,0 Taula 23. Distribució dels casos de tuberculosi corresponents a residents a Barcelona segons centre sanitari (1997-2005) Distribución de los casos de tuberculosis correspondientes a residentes en Barcelona según centro sanitario (1997-2005) V Variació (%) Hospital 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2004/2005 Hospital General Vall d’Hebron 117 117 103 76 81** 86** 87** 64** 90** 28,9 Hospital del Mar 107 87 72 94 87 86 87 92 99 7,1 Hospital Clínic 115 120 115 103 115 87 85 67 70 4,5 Hospital de Sant Pau 85 67 59 67 57 51 39 44 49 10,2 Hospital Infantil Vall d’Hebron 1 10 4 1 0 0 0 0 0 – Hospital de l’Esperança 2 0 0 1 0 3 2 0 0 – Resta d’hospitals i clíniques 120 104 83 67 72 61 101 70 71 4,3 Unitat Prevenció i Control TB 112 89 90 94 84 93 60 50 72 30,5 Resta* 74 67 64 63 30 27 20 22 28 21,4 TOTAL 732 661 590 566 526 494 481 409 479 17,11 * CAPs, metges particulars, Servei d’Epidemiologia i centres penitenciaris. ** Estan inclosos tots els hospitals de la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron. 66 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Taula 24. Evolució de les taxes específiques per 100.000 habitants segons sexe (1996-2005). Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de las tasas específicas por 100.000 habitantes según sexo (1996-2005). Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Variació (%) Sexe 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2004/2005 Homes 77,7 68,7 58,3 55,0 51,9 51,9 46,4 40,7 35,4 39,91 11,3 Dones 32,5 30,9 30,6 25,1 24,8 19,9 20,8 23,9 17,4 20,46 15,0 TOTAL 53,6 48,5 43,8 39,1 37,5 34,9 32,7 31,8 25,9 29,71 12,8 Taula 25. Evolució de la tuberculosi per grups d’edat (1996-2005). Taxes específiques per 100.000 hab. Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de la tuberculosis por grupos de edad (1996-2005). Tasas específicas por 100.000 habitantes. Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Variació (%) Edat 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2004-2005 0-4 27,2 29,0 29,0 25,4 21,7 20,4 29,5 29,5 23,1 40,1 73,6 5-9 28,5 23,1 21,3 12,5 10,6 5,3 10,7 14,2 3,4 24,9 632,0 10-14 16,1 13,2 4,3 1,5 11,7 4,4 7,3 10,3 3,3 9,9 200,0 15-19 19,1 16,9 14,8 19,1 15,8 10,6 8,5 13,6 22,4 12,3 -45,1 20-29 69,7 55,8 47,5 44,6 49,3 48,9 45,4 38,5 27,9 43,8 57,0 30-39 99,5 92,9 86,3 63,0 63,9 62,6 61,6 57,2 40,4 34,3 -15,1 40-49 53,6 50,5 48,5 45,9 44,4 38,3 41,4 35,1 30,6 29,2 -4,6 50-59 42,2 36,2 34,5 29,6 27,4 22,5 28,0 28,2 20,8 23,9 14,9 >59 45,7 43,8 38,4 40,4 32,8 33,6 43,8 16,9 23,2 26,3 13,4 Taxa general 53,6 48,5 43,8 39,1 37,5 34,8 32,7 31,8 25,9 29,7 14,7 UDVP (%) 18,2 15,5 13,2 10,5 9,1 9,1 10,3 7,9 6,1 6,3 3,3 Taula 26. Evolució de la tuberculosi per districtes (1996-2005). Taxes específiques per 100.000 hab. Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de la tuberculosis por distritos (1996-2005). Tasas específicas por 100.000 hab. Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Variació (%) Districte 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2004-2005 Ciutat Vella 205,2 163,4 134,8 131,2 174,7 153,2 158,6 123,6 78,1 76,5 -2,0 Eixample 42,6 36,6 34,9 33,8 28,5 28,9 21,7 29,2 25,8 21,6 -19,4 Sants-Montjuïc 50,8 63,9 44,2 39,4 37,6 37,0 35,8 27,9 21,6 26,4 18,2 Les Corts 19,5 24,4 32,9 19,5 26,8 13,4 12,2 16,9 12,1 19,6 38,3 Sarrià-Sant Gervasi 42,5 20,8 32,4 23,9 12,3 19,3 22,4 14,2 13,7 16,9 18,9 Gràcia 37,2 35,4 33,6 28,5 25,0 22,5 21,6 24,4 14,3 22,9 37,5 Horta-Guinardó 40,6 39,4 39,4 34,2 31,2 17,1 27,1 28,2 18,3 17,4 -5,2 Nou Barris 56,8 43,3 44,4 44,5 31,6 30,4 29,3 25,5 24,8 32,0 22,5 Sant Andreu 37,6 42,8 29,5 27,3 22,1 25,8 14,7 25,0 22,7 27,3 16,8 Sant Martí 49,7 47,7 34,4 25,8 32,6 30,2 28,8 30,4 28,4 28,7 1,0 TOTAL 53,6 48,5 43,8 39,1 37,5 34,9 32,7 31,8 25,9 29,7 14,7 67 5. Taules / Tablas Taula 27. Conclusió final segons districte de residència dels malalts de 2005 a 15 de juny de 2006 Conclusión final según distrito de residencia de los enfermos de 2005 a 15 de junio de 2006 Conclusió Final **Taxa de Compliment Curat Exitus Emigrat Perdut Tract. Crònic Total* Districte Perllong. Municipal N % N % N % N % N % N % N % % Ciutat Vella 69 77,5 4 4,5 3 3,4 1 1,1 12 13,5 0 – 89 92,7 98,6 Eixample 46 82,1 5 8,9 1 1,8 0 – 3 5,4 1 1,8 56 91,8 97,9 Sants-Montjuïc 31 72,1 5 11,6 2 4,6 2 4,6 3 6,9 0 – 43 87,8 93,9 Les Corts 12 85,7 0 – 0 – 0 – 2 14,3 0 – 14 82,4 100,0 Sarrià-St.Gervasi 18 90,0 2 10,0 0 – 0 – 0 – 0 – 20 83,3 100,0 Gràcia 17 81,0 0 – 0 – 1 4,7 3 14,3 0 – 21 72,4 94,4 Horta-Guinardó 20 90,9 2 9,1 0 – 0 – 0 – 0 – 22 70,9 100,0 Nou Barris 29 78,4 3 8,1 1 2,7 1 2,7 3 8,1 0 – 37 67,3 96,7 St. Andreu 22 81,5 3 11,1 0 – 2 7,4 0 – 0 – 27 67,5 91,7 St. Martí 35 72,9 8 16,7 0 – 3 6,2 2 4,1 0 – 48 73,8 92,1 Desconegut 6 54,5 1 9,1 1 9,1 3 27,3 0 – 0 – 11 91,6 66,7 TOTAL 305 78,6 33 8,5 8 2,1 13 3,3 28 7,2 1 2,6 388 81,0 95,6 * La resta dels pacients fins el total del nombre de casos, no havien acabat el tractament a la data de tancament. ** Taxa de compliment=(curats/curats+crònics+perduts) x 100. Taula 28. Conclusió final. Cohort amb inici de tractament l’any 2004. Resultats als 12 mesos Conclusión final. Cohorte con inicio de tratamiento el año 2004. Resultados a los 12 meses Conclusió Final Pulmonars Bacilífers Pulmonar Tots els Casos Casos nous Tots Casos nous Tots Casos nous Tots Tractament completat/curats 122 (89,1) 139 (89,1) 237 (84,0) 265 (84,1) 311 (83,4) 342 (83,2) Exitus 7 (5,1) 8 (5,1) 25 (8,8 27 (8,6) 32 (8,6) 35 (8,5) Perduts 0 1 (0,6) 6 (2,1) 8 (2,5) 8 (2,1) 11 (2,7) Encara en tractament 1 (0,7) 1 (0,6) 4 (1,4) 4 (1,3) 6 (1,6) 6 (1,4) Tractament suspès 0 0 0 0 0 0 Transferits 7 (5,1) 7 (4,5) 10 (3,5) 11 (3,5) 16 (4,3) 17 (4,1) TOTAL 137 156 282 315 373 411 68 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Taula 29. Distribució dels pacients segons tipus de focus Distribución de los pacientes según tipo de foco Tipus de Focus N % Familiar 47 9,8 Extrafamiliar 22 4,6 Recaigudes 21 4,4 No determinat 389 81,2 TOTAL 479 100,0 Taula 30. Percentatge de casos amb estudi de contactes realitzat en autòctons i immigrants segons forma clínica i factor de risc Porcentaje de casos con estudio de contactos realizado en autóctonos y inmigrantes según forma clínica y factor de riesgo Autòctons % Immigrants % Total % Pulmonar bacilífer 87,2 87,8 87,4 Pulmonar no bacilífer 79,6* 60,3* 72,7 Extrapulmonar 46,9 50,0 48,2 VIH 51,7 30,0 46,2 UDVP 43,5 28,6 40,0 Alcohòlics 69,8 54,5 65,9 Indigents 25,0 28,6 26,1 Sense factor de risc 79,1 71,1 75,8 Amb factor de risc** 65,1 57,6 62,9 TOTAL 75,5 68,6 72,7 * Diferències estadísticament significatives (p  0,01). ** VIH, UDVP, Alcohòlics, Indigents, presó. Taula 31. Estudi de contactes: cribatges tuberculínics en col·lectius. Barcelona 2005 Estudio de contactos: cribajes tuberculínicos en colectivos. Barcelona 2005 Col·lectius N % Empreses 66 41,8 Col·legis 7 4,4 Llar d’infants 4 2,5 Residència 3a edat i institucions tancades 14 8,8 Hosteleria/Alimentació 26 16,5 Clíniques/Hospitals 13 8,2 Centres d’educació especial 2 1,3 Universitat, Acadèmies 19 12,0 Comisaries 1 0,6 Familiar 6 3,8 TOTAL 158 100,0 69 5. Taules / Tablas Taula 32. Resultat dels estudis de controls comunitaris. Barcelona 2005 Resultado de los estudios de controles comunitarios. Barcelona 2005 Col·lectius N Proves de la tuberculina programades 4.320 Proves de la tuberculina practicades 3.924 Proves de la tuberculina llegides 3.577 Mantoux positius 734 (20,5%)* Tractament de la infecció 170 (23,2%)** Malalts 14 (1,9%)** * El % ha estat calculats en base al nombre de Proves de tuberculina llegides. ** El % ha estat calculat en base al nombre de Mantoux positius. 6. FIGURES / FIGURAS INTRODUCCIÓ 72 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 73 6. Figures / Figuras Figura 1 Evolució de la tuberculosi a Barcelona Evolución de la tuberculosis en Barcelona Figura 2 Evolució de la tuberculosi a Barcelona per sexes, 1987-2005 Evolución de la tuberculosis en Barcelona por sexos, 1987-2005 Figura 3 Distribució segons sexe. Barcelona 2005 Distribución según sexo. Barcelona 2005 87 90 91 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 0492 120 100 80 60 40 20 0 88 89 Homes Dones Total Casos/100.000 hab. Dones 36,1% Homes 63,9% N=479 Incidència: 29,7/100.000 hab. Homes: 39,9/100.000 hab. Dones: 20,5/100.000 hab. Raó de taxes=1,95 (IC 95% 1,62-2,35) La incidència ha estat corregida a 15 de juny de 2006 89 90 91 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 0492 Decliu anual 12% 8,8/100.000 59,9 67,1 62,1 61,6 58 53,6 47,8 43,9 39,4 37 35 32,9 31,8 25,9 66,9 Casos/100.000 hab. 05 29,7 05 74 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 Figura 4 Taxes d’incidència en autòctons i immigrants Tasas de incidencia en autóctonos y inmigrantes Figura 5 Taxes per districtes en immigrants Tasas por distritos en inmigrantes Figura 6 Distribució de casos immigrants per districtes Distribución de casos inmigrantes por distrito Nota: Hi ha 7 pacients immigrants, amb districte desconegut 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 300 250 200 150 100 50 0 Autòctons Immigrants Total Nota: Hi ha 7 pacients immigrants, amb districte desconegut La distribució del percentatge d’immigrants per barris es mostra a la taula 14 0 20 40 60 80 100 120 140 Sant Martí Ciutat Vella Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc Eixample casos/100.000 hab. Sant Martí Ciutat Vella Sant Andreu Nou Barris Horta-Guinardó Gràcia Sarrià-Sant Gervasi Les Corts Sants-Montjuïc Eixample Casos/100.000 hab. 05 casos 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 75 6. Figures / Figuras Figura 7 Evolució dels casos a Ciutat Vella segons país d’origen Evolución de los casos en Ciutat Vella según pais de origen Figura 8 Evolució de la tuberculosis a Ciutat Vella. Taxes d’incidència en autòctons i immigrants Evolución de la tuberculosis en Ciutat Vella. Tasas de incidencia en autóctonos y inmigrantes Figura 9 Taxes d’incidència per districtes segons VIH Tasas de incidencia por distritos según VIH 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 210 180 150 120 90 60 0 Autòctons Immigrants Número de casos 30 500 450 200 150 100 50 0 Autòctons Immigrants Total 400 350 300 250 Casos per 100.000 hab. I II III IV V VI VII VIII IX X 140 120 20 0 100 80 60 40 Casos/100.000 hab. VIH (-) o desconegut VIH (+) Districte municipal 05 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 76 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2005 Altres 12,8% Figura 10 Distribució segons grup d’edat i VIH Distribución según grupo de edad y VIH Figura 11 Distribució dels pacients VIH segons mecanisme de transmissió Distribución de los pacientes VIH según mecanismo de transmisión Figura 12 Evolució de la TB a Barcelona. Objectius per l’any 2010 Evolución de la TB en Barcelona. Objetivos para el año 2010 <1 a 1-4 5-14 15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 >74 60 50 0 40 30 20 10 Casos/100.000 hb VIH (-) o desconegut VIH (+) Grup d’edat HTS 10,3% UDVP 61,5% HTS: Heterosexual HMS: Homosexual UDVP: Usuari de drogues per via parenteral HMS 12,8% Desconegut 2,6% 95 96 97 98 99 00 01 02 03 2010 70 60 10 0 TB respiratòria TB bacilífera TB Total 50 40 30 20 04 05 06 07 08 09 Objectiu Pla de Salut 29,7 22,8 11,8 16 8 26,11 58 50,3 77 6. Figures / Figuras Figura 13 Àmbit de detecció dels brots. Barcelona 2005 Ámbito de detección de los brotes. Barcelona 2005 Lúdic/relació 8% Familiar 74% Familiar i lúdic 5% Institucions tancades 3% Familiar i laboral 5% Laboral 5% 79 5. Taules / Tablas 7. BIBLIOGRAFIA / BIBLIOGRAFÍA INTRODUCCIÓ 80 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2005 81 7. Bibliografia / Bibliografía 1 Declaración de Barcelona contra la infección por el VIH y la tuberculosis. http://www.aspb.es/uitb 2 Veen J, Raviglione M, Rieder HL, Migliori GB, Graf P, Marzemska et al. Standardized tuberculosis treatment outcome monitoring in Europe. Eur Respir J 1998; 12:505:510. 3 SPSS V 12.0. Aplications Guide. Chicago: SPSS, Inc 2002. 4 Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. Padró Municipal del 2005. 5 Jenicek M, Cléroux R. Epidemiologia. Principios técnicas y aplicaciones. Barcelona: Ed Masson-Salvat, 1993. 6 Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística. La població estrangera a Barcelona, cens 2005. Disponible a: http://www.bcn.es/estadística 7 Grupo de trabajo sobre Tuberculosis. Consenso nacional para el control de la tuberculosis en España. Med Clin (Barc) 1992; 98: 24-31. 8 http://www.eurotb.org