Documents La Tuberculosi a Barcelona Informe 2000 Ajuntament deBarcelona Institut Municipal de Salut Pública Institut Municipal de Salut Pública LA TUBERCULOSI A BARCELONA INFORME 2000 Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona LA TUBERCULOSI A BARCELONA. INFORME 2000 PROGRAMA DE PREVENCIÓ I CONTROL DE LA TUBERCULOSI DE BARCELONA. Autors Cristina Rius Joan A. Caylà Patricia García de Olalla Xavier Vallès Josep M. Jansà Josep Tost Recollida de dades Joan Asensio Imma Badosa Anna M. Botia Jesús Clavería Roser Clos Guadalupe Curiel Lourdes Egea M.Antonia Ferrer Pilar Gorrindo Xavier Mir Ramón Pedro Carme Sala Milagros Sanz Carme Serrano Emma Tejeda Servei d’Epidemiologia Institut Municipal de la Salut Juliol 2001 Edició catalana Agraïment: A tots els metges declarants i a tots els qui directament o indirectament col·laboren en aquest Programa. ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................................................... 7 2. MATERIAL I MÈTODES ....................................................................................................................................... 11 3. RESULTATS CORRESPONENTS A L’ANY 2000 .................................................................................................... 15 3.1. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓ DE CASOS ...................................................................................................... 17 3.1.1. DADES DESCRIPTIVES GENERALS .......................................................................................................... 17 3.1.2.DADES DESCRIPTIVES ESPECÍFIQUES DELS RESIDENTS A LA CIUTAT DE BARCELONA .............................. 17 3.1.3. EVOLUCIÓ DE LA TUBERCULOSI A BARCELONA ENTRE 1999 i 2000 ..................................................... 21 3.2. SUBPROGRAMA DE CONTROL DELS MALALTS I SEGUIMENT DELS TRACTAMENTS EN CURS ........................... 21 3.3. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓ ..................................................................................................................... 22 4. CONCLUSIONS ...................................................................................................................................................... 23 4.1. CARACTERÍSTIQUES EPIDEMIOLÒGIQUES ...................................................................................................... 25 4.1.1. TAXA D’INCIDÈNCIA. EVOLUCIÓ I FACTORS DETERMINANTS ............................................................... 25 4.1.2. FACTORS DE RISC. .............................................................................................................................. 25 4.2. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓ DE CASOS ...................................................................................................... 25 4.3. SUBPROGRAMA DE CONTROL DELS MALALTS ................................................................................................ 25 4.4. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓ ..................................................................................................................... 26 4.5. CONSIDERACIÓ FINAL.................................................................................................................................... 26 5. TAULES .................................................................................................................................................................. 55 6. FIGURES ................................................................................................................................................................. 75 7. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................................................................... 81 1. INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 8 1. Introducció La tuberculosi (TBC) és una malaltia que presenta una eleva- pats, fet que implica que la incidència entre 1999 i 2000 da morbi-mortalitat a tot el mon però sobretot a països en s’hagi estabilitzat, un cop tancats tots els casos de l’any vies de desenvolupament o en les zones urbanes més po- anterior. bres de països desenvolupats. En els països subdesenvolu- pats es presenten situacions d’alta endemicitat amb formes És necessari un replantejament dels programes de prevenció multirresistents i amb un context social, cultural i econòmic i control de la TBC, realitzant el diagnòstic al més aviat pos- que dificulta la instauració de mesures de prevenció i control sible dels malalts i dels seus contactes i aconseguint que els adients1 . tractaments siguin complets i exitosos. També cal tenir en compte la presència de resistències als fàrmacs antitu- Actualment s’observa un increment de la immigració de berculosos i cal conèixer que les condicions de vida, l’amun- persones procedents dels països d’alta endemicitat de tu- tegament i la irregularitat administrativa d’alguns berculosi cap als països desenvolupats, tota vegada que immigrants comporten limitacions que dificulten l’inici del també s’observa un augment de la mobilitat cap als països tractament i allarguen el període de contagiositat. Aquest del sud, a través dels cooperants i dels viatgers. Es per nou redimensionament ha d’incloure a més de les mesures aquest motiu que tot i que la incidència de la TBC a específiques a la TBC, l’abordatge des de la realitat social Barcelona a l’any 2000 ha tornat a disminuir entre la po- d’aquestes persones, introduint aspectes com la figura de blació autòctona, s’observa un augment absolut i relatiu l’agent de salut que faciliti el contacte entre el pacient i el de les xifres de TBC en immigrants de països subdesenvolu- sistema sanitari2 . 9 2. MATERIAL I MÈTODES MATERIAL I MÈTODES La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 12 2. Material i mètodes La TBC com a malaltia de declaració obligatòria (MDO), a ment llarg (1 any o més) i la dels que han iniciat la quimio- Barcelona es controla epidemiològicament a través d’un sis- teràpia (de nou mesos) l’últim trimestre de l’any, permet tema de vigilància activa que obté la informació a partir de obtenir un perfil bastant ajustat de la situació actual de la les fonts següents: 1) notificacions dels metges que fan el TBC a la ciutat. diagnòstic, 2) declaracions microbiològiques de bacil·los- còpies i cultius positius de micobacteris per part de cinc la- Anàlisi estadística: s’ha fet mitjançant el paquet estadís- boratoris de la ciutat: Hospital General de la Vall d’Hebron, tic SPSS-PC3 . Les diferents taxes s’han calculat d’acord amb Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic, Labora- les dades poblacionals corresponents al padró municipal tori del C.A.P. Manso i Laboratori de Referència de Catalunya de l’any 19964 . Les comparacions amb anys anteriors (que processa les mostres de: Hospital del Mar, Hospital de s’han basat en les taxes d’incidència, essent aquestes cal- l’Esperança, Institut Municipal Psiquiàtric d’Urgències, Cen- culades amb la variació interanual de la població durant el tre Geriàtric Municipal, Centre Perecamps), 3) control de les període 1991-1996, a on queda reflectida la disminució de altes hospitalàries informatitzades de quatre grans hospitals: població que ha experimentat Barcelona en els darrers Hospital General de la Vall d’Hebron, Hospital del Mar, Hos- anys. Aquestes dades han estat facilitades l’any 1997 pel pital de l’Esperança i Hospital Clínic, 4) control del registre Servei d’Informació Sanitària de l’IMS. Això significa que de mortalitat de la ciutat de Barcelona, 5) creuament d’in- s’observaran diferències amb els resultats presentats als formació entre els registres de TBC, de SIDA i el Sistema informes corresponents als anys 1992, 1993, 1994 i 1995, d’Informació de Drogues de Barcelona (SIDB) del propi Ser- on la població utilitzada en els denominadors era la del vei d’Epidemiologia de l’IMS, 6) registre de TBC de la padró del 1991. Generalitat de Catalunya (detecció dels casos de residents a Barcelona diagnosticats i declarats fora de la ciutat). Igual que en altres anys, s’ha calculat la taxa d’incidència de TBC en pacients sense antecedents de tractament antitu- En línies generals, el 2000 s’ha seguit el mateix procés berculós, a fi de disposar de dades comparatives amb els metodològic d’anys previs per a l’anàlisi descriptiva dels tres resultats obtinguts pel Programa de TBC de l’Àrea 7 de subprogrames de la TBC. Catalunya i pel Programa de Control de TBC de Catalunya. Les taxes d’incidència de Ciutat Vella i de la resta de la ciutat A efectes de vigilància epidemiològica no s’ha modificat el s’han ajustat per edats a fi d’evitar la influència de les dife- concepte de “cas de tuberculosi”, definint-se com a cas rents estructures d’edat existents en cada districte. En qualsevol pacient a qui se li prescriu tractament antituber- aquest ajustament s’ha utilitzat el mètode directe5 . Les taxes culós, que es manté fins al moment previst de la finalització de TBC corresponents als estrangers han estat calculades tret que mori o presenti efectes secundaris importants. Els segons dades de l’observatori permanent de la immigració a pacients que reinicien tractament antituberculós, es conside- Barcelona6 . ra que constitueixen un cas nou, únicament si fa més d’un any que no el realitzen. Els pacients en els que s’identifiquen Definim la taxa d’acompliment de tractament com el micobacteris no tuberculosos es considera que no presenten percentatge de pacients que l’acompleixen en relació a TBC. la suma dels que l’acompleixen més els que l’abandonen. En aquest càlcul no es considera els que moren ni els Enquesta epidemiològica: a cada cas notificat se li fa una que emigren, ni aquells pacients als qui s’allarga el enquesta epidemiològica, que és formalitzada per les infer- tractament. meres i els infermers de Salut Pública amb la col·laboració del metge que diagnostica i controla el pacient, es verifica si Pel que fa als grups d’edat, a les figures s’han escollit els s’estudien els contactes i si el pacient compleix el tracta- utilitzats en els anteriors informes del Programa, amb el pro- ment. Quan es detecta alguna anomalia, el malalt i/o els pòsit de poder fer comparacions interanuals, mentre que a seus contactes són adreçats al metge que porta el cas índex les taules s’han utilitzat els grups d’edat recomanats per la o, si és necessari, al Dispensari de Prevenció i Control de la Conferència de Consens sobre TBC7 . TBC de Barcelona. Per tal d’estudiar l’associació de la TBC amb algunes varia- Data de tancament de la recollida de dades: amb la fi- bles s’ha calculat el risc relatiu (RR) amb els intervals de con- nalitat que els resultats siguin al màxim de comparables fiança del 95%(IC). amb els dels anys anteriors (del 1987 al 1999) la recollida de dades de 2000 s’ha tancat, tal com es va fer en les memòri- es prèvies, el 15 de juny de l’any següent, en aquest cas del 2001. Malgrat que aquest procediment impossibilita l’ob- tenció dels resultats definitius d’alguns malalts amb tracta- 13 3. RESULTATS CORRESPONENTS A L’ANY 2000 MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 16 3. Resultats correponents a l’any 2000 3.1. Subprograma de detecció de casos Sexe: dels 566 casos detectats, 366 (64.7%) corresponen a homes i 200 (el 35.3%) a dones (figura 1). La taxa d’inci- 3.1.1. Dades descriptives generals dència del sexe masculí és de 51.9/100.000 i la del femení de 24.8/100.000. El risc relatiu dels homes és de 2.09 ( in- Incidència: s’han notificat 1.306 possibles casos de TBC terval de confiança del 95%:1.76-2.48), això equival a dir corresponents a l’any 2000. L’enquesta epidemiològica va que els homes tenen 2,09 vegades més risc de presentar descartar, finalment, el diagnòstic de TBC en 182 casos; 79 TBC que les dones. corresponien a micobacteris atípics; 190 casos eren declara- cions duplicades; i 93 havien iniciat tractament en anys an- Grups d’edat i sexe: la incidència més elevada es continua teriors (2 el 1998 i 91 el 1999). Dels 762 pacients que es presentant en els adults joves (fig. 2). Tant en els nens de 0- van classificar com a casos de l’any 2000, es va comprovar 4 anys com en el de 5-9, s’observa un descens de la incidèn- que 566 (el 74.3%) eren residents a Barcelona, la qual cosa cia i en canvi en el grup de 10 a 14 anys s’observa un implica una incidència de TBC de 37.5/100.000 i de 34.3/ augment molt important (taula 24). En comparar les taxes 100.000 si es descarten els pacients amb antecedents de específiques segons grup d’edat i sexe, s’aprecien xifres ele- TBC en algun moment de la seva vida. vades en els adults joves d’ambdós sexes (fig. 3 i 4). En aquests grups etaris és evident la influència de la infecció pel Població de residència: als centres sanitaris de Barcelona VIH. En homes la màxima incidència es produeix en el grup es diagnostica un elevat nombre de casos corresponents a de 25-44 anys i de més de 74 anys, mentre que en dones la no residents a la ciutat, concretament el 25.7% del total incidència més elevada continua essent en el grup d’edat de (taules 1 i 2). 25-34 anys (taula 4). Centre sanitari: determinats centres sanitaris de Districte de residència: el districte municipal I (Ciutat Ve- Barcelona diagnostiquen i tracten malalts no residents a la lla) presenta la incidència més elevada, amb una taxa de ciutat, destacant el Dispensari Central de Malalties del Tò- 174.16/100.000. Els districtes de l’Eixample, Sants Montjuïc, rax, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar i l’Hospital Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí presenten taxes Clínic amb un 24.0%, 18.9%, 9.2% i 8.2% del total de no superiors a 28.4/100.000 (taula 25), que és la taxa global de residents respectivament. Pel que fa als casos de TBC en la ciutat excloent Ciutat Vella (taula 5). La màxima incidència subjectes residents a la ciutat, hi ha 5 centres que aporten de tuberculosos VIH(+) la trobem a Ciutat Vella, Sants el 76,6% del total (H. Clínic, H. Gral. Vall d’Hebron, Montjuïc, Gràcia i Nou Barris (fig. 5). Quan s’ajusten les ta- Dispensari Central de Malalties del Tòrax, H. del Mar i H. xes segons edat, la diferent evolució entre l’any 1999 i el de St. Pau). També s’observa que els hospitals continuen 2000 entre Ciutat Vella i la resta de la ciutat es fan molt evi- essent la principal font de notificació de casos, concreta- dent (taula 5). ment el 72.3%, entre els residents a Barcelona ciutat (tau- les 2 i 22). A la taula 6 es presenta la distribució de la TBC per districtes segons sexe i edat. Pel que fa al sexe en tots els districtes és més freqüent la TBC en els homes. Per edat, la major afec- 3.1.2. Dades descriptives específiques dels tació es presenta en la majoria dels districtes en el grup de residents a la ciutat de Barcelona 30-39 anys (24.2%), seguit pel grup de 20-29, els de més de 70 anys i els de 40-49 (20.1%,16.1% i 15.4%, respecti- Font de detecció: durant l’any 2000, el 85.2% dels casos vament). han estat detectats a través del sistema de MDO, el que sig- nifica una disminució del 6.2% respecte al percentatge de La distribució de la incidència segons el barri de residència per- casos detectats per aquest sistema l’any 1999. El percentat- met apreciar com els barris del districte I (Barceloneta, Parc, ge de casos detectats a través dels laboratoris de Microbio- Gòtic i Raval) i Montjuïc presenten les taxes més elevades, que logia han experimentat un notable augment del 254.5% oscil·len entre 243.76 i 92.51/100.000. S’ha produït un aug- (taula 3). ment en el nombre de casos superior al 50% en els barris de Congrés i Verneda. En el 44.7% dels barris s’ha produït un La vigilància epidemiològica activa realitzada sistemàtica- descens que ha estat més destacat en els de la Dreta de l’Ei- ment des del programa de Prevenció i Control de la Tuber- xample, Montjuïc i Bon Pastor, superior al 60% (taula 7). culosis de Barcelona, suposa passar d’una incidència de 31.9/100.000, que seria la que correspondria al nombre de Antecedents personals: en el conjunt de la ciutat, s’ob- casos declarats pel sistema MDO, a una de 37.5/100.000, serva que els antecedents de tabaquisme (41.4%), alcoholis- que és la corresponent al nombre de casos detectats pel me (20.7%), infecció pel VIH (14%) i UDVP (9.1%) són els programa (increment del 17.5%) (taula 3). més freqüents (taula 8). Si comparem Ciutat Vella amb la 17 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 resta de la ciutat, s’observa que aquests antecedents encara En relació amb el mecanisme de transmissió de la infecció són més freqüents en aquest districte, a excepció del taba- del VIH, el 55.6% dels casos corresponien a UDVP, el 8.6% a quisme i del percentatge de casos amb antecedents d’haver homes amb pràctiques homosexuals i el 6.2% a persones presentat TBC anteriorment. amb pràctiques heterosexuals promíscues (fig. 6). El 12.3% tenia antecedents de presó en algun moment del tracta- Cal destacar que més de la meitat de pacients ha presentat ment (taula 15). un o més antecedents simultaniament, tant a Ciutat Vella (54.8%) com a la resta de la ciutat (57.3%) (taula 9). Pel que fa a la localització anatòmica de la TBC, en el 69.1% dels casos l’afectació va ser pulmonar. El 65.4% dels casos Localització anatòmica: el 75.3% dels casos han presen- va presentar localització exclusiva de l’aparell respiratori, el tat localització exclusiva de l’aparell respiratori, el 14.7% 16% extrarespiratòria i el 18.5% presentaven ambdues extrarespiratòria i el 7.6% presentaven ambdues localitza- localitzacions (taula 16). cions (taula 10). Pel que fa a l’estudi bacteriològic cal destacar que en el Radiologia: les formes cavitàries representen el 23.1% del 38.2% dels 68 casos amb TBC respiratòria el cultiu va ser total de casos. El patró de no cavitàries és la característica positiu, i es va identificar el M. tuberculosis. Entre els 68 radiològica més freqüent (59.5%). En el 6.6% dels casos no casos 25 (36.8%) eren bacil·lífers (taula 17), fet que implica es disposa d’aquesta informació (taula 11). que el 12.1% del total dels casos de TBC bacil·lífera de la ciutat està infectat pel VIH. Microbiologia: el 43.9% dels 469 pacients amb afectació de l’aparell respiratori tenien bacil·loscòpia positiva i un Entre els pacients amb TBC respiratòria l’examen radiolò- 33.9% únicament cultiu positiu, valors que el 1999 foren de gic mostra com a patró més freqüent el de formes no ca- 47.5% i 27.2% respectivament (taula 12). vitàries (66.2%). El patró pulmonar cavitari es va presentar en el 16.2% dels casos. En 8 casos la radiologia La taxa d’incidència de TBC bacil.lífera observada el 2000 és es va informar com a normal i no va ser informada en 4 de 13.6/100.000 (l’any 1999 aquesta taxa va ser de 15.2/ casos (taula 18). 100.000 i el 1998 de 17.2/100.000). Es va realitzar l’estudi de contactes en el 35.8% dels 81 ca- Ingrés hospitalari: el 57.2% dels pacients han estat hos- sos (taula 29), el que va permetre estudiar a 107 subjectes, pitalitzats (taula13) generalment en hospitals de nivell 3, dels que el 71% eren convivents i el 28.9% no convivents. amb una estada mitjana per malalt de 17 dies (dades de Entre els convivents el 5.2% (4 casos) seguien tractament o 292 pacients en que va ser possible recollir la data d’ingrés se’ls va prescriure tractament antituberculós a partir de l’es- i la data d’alta). tudi de contactes i al 14.4% (11 casos) se’ls va indicar qui- mioprofilaxi. En el cas dels no convivents, al 3.2% (1 sol cas) En el cas dels malalts tuberculosos amb VIH/sida s’ha obtin- se li va indicar quimioprofilaxi. gut una mitjana d’hospitalització de 20 dies (dades de 53 malalts que tenien registrada la data d’ingrés i la data d’alta). La taxa de compliment del tractament en aquest grup ha estat d’un 87.1%, essent el percentatge d’individus perduts del 6.2%. Destaca també que el 12.3% van morir durant el Col·lectius específics: tractament. En un 12.3% dels casos es va constatar l’antece- dent d’haver realitzat un tractament de TBC. Característiques dels pacients tuberculosos infectats pel VIH. Característiques dels pacients tuberculosos toxicòmans. Dels 566 pacients registrats l’any 2000, 81 (14.3%) estaven infectats pel VIH, el 74.1% dels casos eren homes. Del total El nombre de pacients tuberculosos toxicòmans ha estat de dels pacients tuberculosos homes el 16.4% estaven infectats 52 (9.2% del total de casos de TBC). El 71.2% dels malalts pel VIH, essent aquesta proporció en les dones del 10.5%. eren homes; el 32.7% tenien entre 35 i 39 anys, el 28.8% Això suposa, respecte al 1999, una disminució d’un 16.3% entre 30 i 34 anys i el 15.4% entre 40 i 44 anys. L’11.5% en els homes i un augment del 6% en les dones. han estat o encara continuen estant (al moment d’establir la conclusió final) a la presó i el 86.5% són VIH(+). El 28.8% dels malalts tenien entre 30-34 anys i el 26.3% en- tre 35-39 anys (taula 14). Cal destacar que el 35% dels afec- Pel que fa a la localització de la TBC, el 67.3% van presentar tats del grup d’edat de 35-39 anys estaven infectats pel VIH. TBC de localització exclusiva de l’aparell respiratori. Les loca- 18 3. Resultats correponents a l’any 2000 litzacions mixtes representen el 21.2% de casos i les localit- PMM i 6 en altres programes. D’aquests 13 casos un va se- zacions exclusivament extrarespiratòries representen l’11.5% guir, una vegada excarcerat, el tractament a Serveis Clínics i dels casos. un altre a ETODA. La taxa total de compliment ha estat d’un 75%. El percentatge total de casos perduts és d’un 15.4% i En els resultats radiològics en els pacients amb TBC respira- el de casos pendents de finalitzar el tractament és del tòria, es va observar que el 26.1% presentava un patró pul- 30.8%. monar cavitari i el 58.7% no cavitari. Entre els pacients que tenien localització respiratòria, el 39.1% eren bacil·lífers. Fent referència als antecedents de TBC, el 35.7% dels presos tenien antecedents d’haver seguit un tractament Pel que fa a les dades tuberculíniques la prova va resultar antituberculós abans del 2000. positiva en 14 (82.3%) dels 17 pacients UDVP dels que es coneixia el resultat, mentre que va ser negativa en 3 (17.6%). El resultat era desconegut en 15 casos i no s’havia Característiques dels pacients tuberculosos estrangers. fet la prova en 20 pacients (38.5%). S’ha pogut determinar que 128 pacients amb TBC havien La taxa de compliment del tractament en els UDVP va ser del nascut fora de l’Estat Espanyol (22.6% del total), la qual 92.3% i el percentatge de subjectes perduts es va situar en cosa representa un increment del 62.6% respecte del nom- el 3.8% i la mateixa xifra dels qui es va allargar el tracta- bre de casos detectats al 1999. ment. El 30.8% estava pendent de conclusió final a la data de tancament de l’estudi. Un 17.3% dels UDVP presentava Segons el sexe, el 64.8% eren homes. Per grups d’edat, el antecedents d’haver seguit un tractament antituberculós 39.1% tenien entre 30 i 39 anys, el 35.2% entre 20 i 29 i el previ. 14% entre 40 i 59 anys. Del total de toxicòmans amb TBC, el 44.2% (23 pacients) Pel que fa al país d’origen, 8 casos (6.3%) pertanyien a estaven seguint un programa de tractament directament Europa Occidental i 5 (3.9%) a Europa de l’Est amb una observat. En les institucions penitenciaries el 17.4% en PMM incidència de 81.2/100.000 i 561.1/100.000, respectiva- i el 4.3% en altres programes. El 39.1% dels casos iniciaren ment; 33 casos (25.8%) a països d’Amèrica del Sud, dels el tractament directament observat a ETODA, un 26.1% a quals 17 eren del Perú, el que determina una incidència to- Serveis Clínics i un 13% en el PMM BUS. La taxa de compli- tal de 218.8/100.000. Al continent africà hi pertanyien 20 ment en els pacients amb tractament observat ha estat del casos (15.7%) amb una incidència de 314.2/100.000; dels 75%, quedant pendent de concloure el tractament un quals 12 eren de la regió del Magrib. D’Àsia s’han detectat 34.8%. El 13% (3 casos) van morir abans d’acabar el tracta- 52 casos (40.6%) amb una incidència de 726.5/100.000; 24 ment de TBC. d’aquests casos eren del Paquistà, 13 de l’India i 13 de Fili- pines. Característiques dels pacients tuberculosos amb En relació amb el districte de residència, 61 individus (47.7%) antecedents de presó. estaven domiciliats a Ciutat Vella, 20 (15.6%) a l’Eixample, 13 (10.2%) a Sant Martí, 11 (8.6%) a Sants-Montjuïc, , 5 (3.9%) S’han detectat 14 casos de TBC en la població penitenciària a Horta-Guinardó, 4 (3.1%) a Gràcia, 3 (2.3%) a Sarrià/Sant (2.5% del total), essent el 92.9% homes. Segons l’edat, el Gervasi, 2 (1.6%) a Les Corts i Nou Barris i 1 cas (0.8%) a Sant 42.9% tenien entre 35 i 39 anys. Andreu. En 6 casos (4.7%) es desconeixia el districte de resi- dència. Per barris els percentatges de casos en immigrants El 85.7% presentaven localització respiratòria exclusiva i el oscil.len entre el 0 i el 66.7%(taula 19 bis). 14.3% formes mixtes. En els 14 casos de TBC respiratòria el 21.4% eren bacil·lífers. Amb l’estudi radiològic es va obser- Entre els antecedents, 5 casos eren UDVP (3.9%) i 14 var que un 7.1% dels casos amb TBC respiratòria tenien un (10.9%) estaven infectats pel VIH. patró cavitari, un 50% patró no cavitari i es va informar com a normal un 28.6% dels casos. Segons la localització anatòmica, el 78.1% dels casos tenien formes respiratòries exclusivament, el 17.2% localització Un 42.9% dels casos eren UDVP i un 71.4 % estaven infec- extrarespiratòria i el 4.7% formes mixtes. El 24.2% dels ca- tats pel VIH. sos tenien un patró radiològic cavitari i el 58.6% no cavitari. Dels 106 casos amb TBC respiratòria, el 33% eren Dels 13 casos que van seguir tractament directament super- bacil.lífers. Un 6.3% dels casos havia realitzat tractament visat durant la seva estada a la presó, 5 van fer-ho en un antituberculós anteriorment. La taxa de compliment del 19 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 tractament ha estat del 92.7%. En el moment del tanca- Un 24.7% de casos es va incloure en un programa de TDO. ment de l’estudi queden pendents de concloure el tracta- L’11.2% d’aquests 36 tractaments es va dur a terme en cen- ment el 13.3%. tres penitenciaris, el 63.9% en el programa ETODA, el 22.2% a Serveis Clínics i un 2.8% al BUS de metadona. Característiques de la tuberculosi a Ciutat Vella. A la taula 27 podem observar els resultats dels tractaments del 1r. semestre de 2000 que comparats amb els de 1999, Tenien el seu domicili a Ciutat Vella 146 pacients (el 25.8% s’observa que la taxa de compliment disminueix tant a Ciu- del total de casos) i una taxa d’incidència ajustada de tat Vella com a la resta de la ciutat. L’any 2000 el percentat- 174.76/100.000 (taula 5, fig. 5). El barri amb major nombre ge de casos perduts va ser de 5.6%, més gran que l’observat de casos ha estat el del Raval (58.2% dels casos) seguit pel el 1999. Gòtic (15.1% dels casos); Parc i Barceloneta presenten un 14.4 i 12.3% de casos respectivament; la major incidència s’observa al Raval amb una taxa de 243,76 casos/100.000 Característiques de la tuberculosi infantil. habitants (taula 7). Segons el sexe el 68.5% eren homes. Per grups d’edat, el 28.8% tenia entre 30 i 39 anys, seguit pel S’han diagnosticat 26 casos de TBC en menors de 15 anys, grup de 20 a 29 anys (21.9% del casos), pels majors de 70 observant-se un augment del 18.2% respecte el 1999. El anys (12.3%) i pels de 40 a 49 anys (11.6%) 61.5% dels casos era de sexe masculí. Per grups d’edat, el 46.2% tenia entre 0 i 4 anys, el 30.8% entre 10 i 14 anys i el El 80.2% dels casos que pertanyen a aquest districte són 23.1% entre 5 i 9 anys. Dels 26 casos un 26.9% (7 casos) atesos als centres sanitaris de referència de la població del eren immigrants (2 de Filipines, 2 de l’Índia, 1 de Paquistan, districte (taula 19). 1 de Marroc i 1 de Cuba) La taxa d’incidència més elevada es troba en els grups de 0 a 4 i de 10 a 14 anys, amb 21.7/ A Ciutat Vella els factors de risc són més freqüents que a la 100.000 i 11.7/100.000 respectivament, essent de 10.6/ resta de la ciutat a excepció del tabaquisme i dels antece- 100.000 en el de 5 a 9 anys (taula 24). dents de TBC (taula 8). Segons la localització anatòmica, el 65.4% dels casos corres- La prevalença de la infecció pel VIH en els casos de TBC de pon a localitzacions de l’aparell respiratori exclusivament, el Ciutat Vella és més elevada que a la resta de districtes de la 23.1% a formes extrapulmonars i el 3.8% (1 cas) a formes ciutat (fig. 5), observant-se una taxa d’incidència de 25.05/ mixtes. No s’ha registrat cap cas de meningitis tuberculosa 100.000. El 9.6% dels casos eren UDVP i el 3.4% es trobava en els 7 darrers anys. en situació d’indigència. Un cas presentava bacil.loscòpia positiva (3.8%) i un El 82.9% dels pacients presentava una TBC de localització 34.6% dels casos (9 individus) únicament cultiu positiu. El respiratòria exclusivament, l’11% eren formes extrares- cultiu va ser negatiu en 30.8%, trobant-se pendent en el piratòries i també un 3.4% formes mixtes. Fent referència a moment de tancar l’estudi en el 7.7% dels pacients, no la bacteriologia, el 36.5% dels 126 casos amb formes respi- realitzant-se en el 19.2% i amb un resultat desconegut en ratòries tenia bacil·loscòpia directa positiva, el 37.3% es va el 3.8% dels casos. diagnosticar mitjançant cultiu (taula 20). S’identifiquen 46 casos amb bacil·loscòpia positiva (incidència de 54.8/ Radiològicament el 80.8% dels casos presenta un patró de 100.000), un 24.2% més que els 37 casos de 1999 (inci- tipus no cavitari, en el 15.4% el resultat radiològic va ser dència de 44.1/100.000). normal, els 26 casos tenien la prova de tuberculina positiva. Radiològicament, el patró cavitari es va identificar en el L’estudi de contactes ha permès avaluar un total de 286 in- 23.3% dels casos, percentatge similar al del conjunt de la dividus, dels quals 91 (31.8%) eren convivents i 195 ciutat (23.1%) (taules 21 i 11 respectivament), i el no cavita- (68.1%) no convivents. Entre els convivents, 3 (3.3%) esta- ri en el 63%. ven en tractament antituberculós i entre els no convivents cap. Es va fer quimioprofilaxi en 12 convivents (13.2%) i 10 El 47.7% dels estrangers diagnosticats de TBC a Barcelona no convivents (5.12%). residien en aquest districte. Dels 146 casos de TBC diagnosticats a Ciutat Vella, el 6.8% havia seguit almenys un tractament antituberculós anterior- ment. 20 3. Resultats correponents a l’any 2000 3.1.3. Evolució de la tuberculosi a Barcelona 20%, en els infectats pel VIH del 10% i en els UDVP d’un entre 1999 i 2000 8%. En canvi, en el grup d’estrangers s’ha apreciat un as- cens molt marcat (62.6%). En els UDVP, després de l’incre- Incidència: en l’evolució de la incidència de TBC a la ciutat, ment observat l’any 1994 respecte a 1993, es manté una cal destacar en primer lloc una contínua davallada que es ve tendència decreixent en els sis últims anys (taula 24). Tot i les observant des de l’any 1992, i que aquest any ha estat d’un disminucions observades en el factors de risc no s’observa 4 %, inferior a la disminució entre 1998 i 1999, en què va una disminució de la incidència a Ciutat Vella, sinó un aug- ser d’un 10.7%. En canvi, al districte de Ciutat Vella s’obser- ment molt important a costa sobretot de l’augment de la va un augment de la incidència d’un 30.6%, a diferència de població immigrant. la resta de la ciutat on hi ha un descens de la incidència d’un 11.3% (taula 5). Per altra banda, l’actualització de les Districte de residència: l’any 2000 s’ha observat una dis- dades de 1999 ha comportat descartar alguns casos passant minució de la TBC en tots els districtes excepte a Ciutat Ve- la incidència publicada en l’anterior informe (39,1/100.000 lla, Les Corts i Sant Martí on la incidència ha experimentat hab) a 37,5/100.000 hab, idèntica a la detectada al 20008 un augment en relació al 1999. Destaquen les disminucions (fig. 7, 8 y 9). observades en els districtes de Sarrià/Sant Gervasi, Nou Bar- ris i Sant Andreu (taula 25). En la disminució observada des de 1992 hi influeixen diver- sos factors, com són les mesures de prevenció i de control Localització anatòmica de la TBC: les formes d’afectació adoptades en els col·lectius d’UDVP, presos, indigents (trac- respiratòria continuen essent les més freqüents, amb un taments directament supervisats, programes de manteni- percentatge superior al 75%. Així, al 2000 les formes ment amb metadona, control dels contactes) i una constant extrarespiratòries representen el 14.7% i les mixtes un 7.6% coordinació amb els centres sanitaris que controlen els paci- (taula 10). En els casos de TBC infectats pel VIH s’observa ents. Epidemiològicament també hi ha la possibilitat d’una una important diferència en la localització anatòmica, ja que disminució de la població més susceptible. En l’estabilització el 18.5% d’aquests casos corresponen a les formes mixtes observada entre 1999 i 2000 influeix l’increment en immi- (taula 16). grants que contrarresta el declivi observat en la població autòctona. Radiologia: les formes no cavitàries continuen essent les més freqüents (59.5%), no observant-se canvis pel que fa a Centre de diagnòstic: igual que en anys anteriors, un elevat les formes cavitàries (taula 11). La major freqüència del pa- percentatge de casos de TBC (76.6%) són diagnosticats pels 4 tró pulmonar no cavitari, observat des de 1990, pot associ- grans hospitals i el Dispensari de Malalties del Tòrax. S’ha ar-se a l’elevat percentatge de subjectes infectats pel VIH observat una disminució de les notificacions procedents dels que presenten TBC, grup en el qual aquest patró pulmonar Hospitals Vall d’Hebron i de l’Hospital Clínic (taula 22). és superior al de la resta de casos de TBC (taula 18). Sexe: s’observa una disminució de la TBC en ambdós sexes, Bacteriologia: el percentatge de casos amb TBC respiratò- amb un major descens en els homes (taula 23). La màxima ria que tenen diagnòstic bacteriològic és del 90.8%, una afectació s’observa entre els 25 i 44 anys, on es presenta el mica inferior al de 1999 (91.3%). El percentatge de casos 4% dels casos. Tant en els homes com en les dones continua del que no es disposa d’informació microbiològica ha dismi- essent el grup més afectat el de 25 a 44 anys (42.9% i 45% nuït lleugerament passant d’un 1.9% en 1999 al 0.6% el respectivament) (taula 4). 2000 (taula 12). L’any 2000 la incidència de TBC bacil·lífera presenta una disminució en el número de casos del 7.5% Grups d’edat: l’any 2000 s’ha observat un descens de la in- respecte de 1999, ha passat de 229 a 206 casos, el que sig- cidència en tots els grups d’edat a excepció del de 10 a 14 nifica passar d’una taxa d’incidència de TBC bacil.lífera de anys, 20 a 29 anys i en el de 30 a 39 anys. Cal esmentar el 15.2 a 13.6/100.000. A Ciutat Vella la reducció ha estat del marcat augment observat en el grup de 10 a 14 anys. En el 15.11% i es manté malgrat tot, molt elevada (54.1/100.000 grup de 5-14 anys, després de l’augment observat a 1995, es front al 13.6/100.000 observat al total de la ciutat) manté la davallada iniciada el 1996. A la resta dels grups les tendències es mantenen sense grans variacions. (taula 24). 3.2. Subprograma de control dels malalts i seguiment dels tractaments en curs Grups de risc: examinant l’evolució de la TBC segons els grups de risc entre 1999 i 2000, s’observa una disminució La taxa de compliment obtinguda del total de pacients que de la freqüència de la malaltia en la majoria d’ells, encara ha completat el tractament en el moment de tancament de la que en diferent mesura, essent en el col·lectiu d’indigents recollida de les dades, ha estat del 94% en el conjunt de la d’un 39%, en els pacients amb antecedents de presó del ciutat i d’un 95.5% en els casos de TBC amb bacil.loscòpia 21 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 positiva. Per districtes s’observen taxes de compliment inferi- dus(0.8%) estaven amb tractament per TBC i a 50 (8.6%) ors al conjunt de la ciutat a Sants/Montjuïc (86.4%), Sant se’ls va indicar la quimioprofilaxi. Andreu (88.2%) i Eixample (92%). En aquests districtes s’han donat els percentatges de perduts/abandons més elevats: La mitjana total de contactes estudiats per pacient (4.7) era 10.6%, 8.3% i 7%, respectivament (taula 26). inferior a la de 1999, però superior a la mitjana de contactes estudiats en els col·lectius de risc (3.7). En les persones sense Quan es comparen els resultats dels malalts que varen ini- factors de risc s’arriba a un major nombre de contactes (mit- ciar el tractament durant el primer semestre del 1999 i els jana de 5.08 contactes per casos de TBC). Així i tot s’ha d’in- que ho van fer en el primer semestre del 2000, i conside- tensificar l’estudi de contactes ja que en un 49.3% del total rant si eren residents a Ciutat Vella o a la resta de la ciutat, de casos aquest estudi no s’havia fet o havia rebutjat l’estudi s’observa que a Ciutat Vella el percentatge de casos per- o vivia sol. En els casos de TBC sense factors de risc associats duts va ser del 3.8% el 1999 i del 5.6% el 2000. A la resta l’estudi de contactes s’ha realitzat en el 57.9% d’ocasions i de la ciutat també s’aprecia un augment en el percentatge en els col·lectius de difícil seguiment s’ha dut a terme en el de casos perduts, que ha passat d’un 1.9% el 1999 al 35.9% dels casos (taula 29). 2.9% el 2000. Les taxes de compliment observades es po- den considerar millorables, destacant que tant a Ciutat El Servei d’Epidemiologia ha fet cribratges tuberculínics en- Vella com a la resta de la ciutat s’ha produït una discreta tre els contactes dels casos de TBC que es presenten en di- disminució d’aquestes taxes passant d’un 95% a un 93.2% versos col·lectius. El 2000 s’han estudiat 81 col·lectius no a Ciutat Vella i d’un 97.5% a un 96.6% a la resta de la ciu- educatius (empreses, tallers, restaurants, etc.), 17 centres tat (taula 27). educatius i 5 llar d’infants. En 40 d’ells va ser necessari fer un nou control després de tres mesos (32 col·lectius no edu- En l’elevat nombre d’éxitus observats (6.7%), que va del catius, 8 centres educatius). Així doncs, el 2000 es van con- 14.9% a Sants/Montjuïc al 0% a Les Corts, cal tenir en trolar un total de 103 col·lectius. El nombre total de compte que s’inclouen els morts per TBC, sida, sobredosi tuberculines llegides va ser de 3.352, de les quals 636 (19%) d’opioïds i altres causes. van ser positives (taules 30 i 31). D’aquests tuberculin posi- tius, 2 (0,31%) van ser diagnosticats de TBC i a 229 (36%) El 13.4% dels TDO es van realitzar als centres penitenciaris se’ls va recomanar la quimioprofilaxi amb isoniacida. (41.6% en PMM), 55.6% en el programa ETODA, un 27.8% a Serveis Clínics i un 3.3% al BUS de la metadona. Per altra banda, el 25.6% dels TDO s’han donat en el col·lectiu d’UDVP, percentatge inferior al de 1999 (36.8%). En canvi, el percentatge d’UDVP que ha seguit TDO ha disminuït l’any 2000 (el 44.2 front el 56.5% de 1999). La taxa de compli- ment en aquest col.lectiu ha augmentat respecte a 1999, passant d’un 83,9% a un 92,3% en l’any 2000. 3.3. Subprograma de prevenció En un 11.1% dels pacients declarats es va poder constatar l’existència d’un focus exogen com a font de contagi de la malaltia (7.2% eren d’origen familiar) i en el 5.5% de casos probablement s’havia produït una recaiguda d’una TBC an- terior (taula 28). L’estudi de contactes fet pels centres sanitaris i/o el Servei d’Epidemiologia de l’IMS ha permès detectar que el percen- tatge de pacients amb contactes estudiats ha estat només del 50%. També ha permés disposar de dades referents a un total de 1.404 contactes, dels quals 825 eren convivents i 579 no convivents. Entre els convivents a 28 d’ells (3.4%) se’ls va posar tractament antituberculós o ja l’estaven por- tant a terme, i a 184 (22.3%) se’ls va indicar quimioprofilaxi antituberculosa. En el cas dels no convivents, 5 indivi- 22 3. Resultats correponents a l’any 2000 4. CONCLUSIONS MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA 23 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 24 4. Conclusions 4.1. Característiques epidemiològiques Pel que fa a la TBC en població estrangera, suposa el 22.6% del total de casos, la qual cosa representa un increment del 4.1.1. Taxa d’incidència. Evolució i factors determinants 62.6% respecte del nombre de casos detectats al 1999. L’any 2000 el percentatge més elevat de casos procedeixen L’any 2000 s’ha produït a la ciutat de Barcelona una esta- d’Àsia (40.6%), principalment del Paquistan, seguits dels bilització de la incidència total de TBC (37,5/100.000 hab d’Amèrica del Sud (25.8%). l’any 1999 amb les dades actualitzades a 15 de juny de 2001 i també de 37,5/100.000 hab el 2000) No obstant Per acabar, i degut a l’actual evolució dels principals indica- això, amb les dades disponibles al tancament dels informes dors de la malaltia, cal remarcar que persisteixen bosses de anuals corresponents s’aprecia una davallada de l’ordre del població amb taxes de TBC excessivament elevades (pobla- 4% en la TBC global i d’un 11.7% de la TBC bacil.lífera res- ció adulta jove, immigrants, infectats pel VIH, UDVP i pre- pecte al 1999. S’observa una davallada en la incidència so- sos), el que porta a que s’hagi de continuar recolzant la bretot entre els casos autòctons de TBC mentre que entre coordinació entre els centres sanitaris que diagnostiquen i immigrants els casos han augmentat en els últims anys. De tracten a aquests pacients amb els centres d’atenció especi- la mateixa manera aquest descens també s’observa en alitzada existents per a l’atenció d’aquests col·lectius, facili- ambdós sexes, essent major l’observat en els homes (5.6% tant i promovent els tractaments observats directament. i 1.2%, respectivament). Pel que fa a la TBC infantil, s’ob- serva una disminució de la incidència en els grups de 0 a 4 anys i de 5 a 9 anys, essent destacable l’augment que s’ha 4.1.2. Factors de risc produït en el grup de 10 a 14 anys. En la resta de grups, destaca l’augment de la incidència en els individus de 20 a Pel que fa als factors de risc de TBC, l’any 2000 s’ha obser- 29 anys i en el de 30 a 39 anys. S’observa per cinquè any vat una disminució de la malaltia associada a la infecció pel consecutiu una davallada de la incidència en els altres VIH, als UDVP, als presos i també en els indigents. En canvi grups etaris, essent en canvi necessari remarcar que aques- en els casos de TBC en immigrants s’ha apreciat un aug- tes taxes encara són elevades, fet que pot relacionar-se ment tant en el nombre absolut de casos com en el percen- amb l’augment de la taxa de TBC observada en el grup de tatge, passant d’un 13,9% el 1999 a un 22,6% l’any 2000. 10-14 anys (taula 24). A Ciutat Vella aquests factors de risc es presenten amb una Quan es tenen en compte els factors de risc per a la TBC freqüència major que en la resta de la ciutat, havent seguit s’ha observat per tercer any una disminució de casos de TBC un mateix patró d’evolució. en els subjectes infectats pel VIH, en els UDVP, en presos i en indigents, però no en els pacients estrangers que han aug- mentat en un 62.6%. 4.2. Subprograma de detecció de casos Pel que fa al districte de Ciutat Vella, habitualment el més La principal font de notificació continua essent el sistema afectat per la TBC i amb indicadors socioeconòmics més MDO, amb un percentatge de declaracions del 85.2% del desfavorables, es dóna una evolució negativa de la malaltia total de casos, amb una disminució propera al 6% respecte en la incidència total del conjunt del districte (augment tant al 1999. Les activitats de vigilància epidemiològica activa de la taxa total com de la de bacil.lífers, 30.6 i 24.2% res- que realitza el Servei d’Epidemiologia de l’IMS i les declara- pectivament) i en la dels barris que el composen (taula 7). cions dels laboratoris de microbiologia dels hospitals de ter- És destacable aquesta evolució, essent superior a la que s’ha cer nivell continuen essent una font complementària eficaç, donat en la resta de districtes de la ciutat, en els que els com demostra el fet que a través d’aquesta via s’ha detectat principals factors de risc associats a la TBC són menys fre- un 14.9% de casos que d’altra forma no haguessin estat qüents (taula 8). Malgrat tot, las taxes de TBC encara són coneguts, a la vegada que permetien identificar l’estat bac- molt elevades i susceptibles de ser millorades (taula 7). teriològic de molts pacients que ja han estat declarats. Tam- bé en alguna ocasió ha permès donar a conèixer al metge L’any 2000 continua observant-se una elevada incidència de responsable del cas la situació microbiològica de pacients TBC a la població adulta jove, principalment en homes de donats d’alta pendents d’iniciar el tractament. 25-34 i de 35-44 anys (incidències de 75.6 i 76.7 casos/ 100.000 hab). En aquest grup d’edat té una influència im- portant la infecció pel VIH, com queda demostrat per l’ele- 4.3. Subprograma de control dels malalts vat percentatge de casos infectats (25%). Altres factors prevalents en aquest grup són els antecedents de UDVP i de El grau de compliment dels tractaments antituberculosos es presó. considera bo, assolint per quart any percentatges superiors 25 LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA INFORME 2000 Programa de Prevención y Control de la Tuberculosis de Barcelona LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA. INFORME 2000 PROGRAMA DE PREVENCIÓN Y CONTROL DE LA TUBERCULOSIS DE BARCELONA. Autores Cristina Rius Joan A. Caylà Patricia García de Olalla Xavier Vallès Josep M. Jansà Josep Tost Recogida de datos Joan Asensio Imma Badosa Anna M. Botia Jesús Clavería Roser Clos Guadalupe Curiel Lourdes Egea M.Antonia Ferrer Pilar Gorrindo Xavier Mir Ramón Pedro Carme Sala Milagros Sanz Carme Serrano Emma Tejeda Servei d’Epidemiologia Institut Municipal de la Salut Julio 2001 Edición castellana Agradecimiento: A todos los médicos declarantes y a todos los que directamente o indirectamente colaboran en este Programa. ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN .................................................................................................................................................... 33 2. MATERIAL I MÉTODOS ......................................................................................................................................... 37 3. RESULTADOS CORRESPONDIENTES AL AÑO 2000 ............................................................................................. 41 3.1. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓN DE CASOS .................................................................................................... 43 3.1.1. DATOS DESCRIPTIVOS GENERALES ...................................................................................................... 43 3.1.2. DATOS DESCRIPTIVOS ESPECÍFICOS DE LOS RESIDENTES DE LA CIUDAD DE BARCELONA ..................... 43 3.1.3. EVOLUCIÓN DE LA TUBERCULOSIS EN BARCELONA ENTRE 1999 i 2000 .............................................. 46 3.2. SUBPROGRAMA DE CONTROL DE LOS ENFERMOS I SEGUIMIENTO DE LOS TRATAMIENTOS EN CURSO ................. 47 3.3. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓN ......................................................................................................................... 48 4. CONCLUSIONES .................................................................................................................................................... 49 4.1. CARACTERÍSTICAS EPIDEMIOLÓGICAS .................................................................................................................. 51 4.1.1. TASA DE INCIDENCIA. EVOLUCIÓN I FACTORES DETERMINANTES ....................................................... 51 4.1.2. FACTORES DE RIESGO. ........................................................................................................................ 51 4.2. SUBPROGRAMA DE DETECCIÓN DE CASOS .......................................................................................................... 51 4.3. SUBPROGRAMA DE CONTROL DE LOS ENFERMOS ................................................................................................ 52 4.4. SUBPROGRAMA DE PREVENCIÓN ......................................................................................................................... 52 4.5. CONSIDERACIÓN FINAL ........................................................................................................................................ 52 5. TABLAS .................................................................................................................................................................. 55 6. FIGURAS ................................................................................................................................................................ 75 7. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................................................................................... 81 1. INTRODUCCIÓN INTRODUCCIÓ La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 34 1. Introducción La tuberculosis (TBC) es una enfermedad que presenta una sarrollados, hecho que implica que la incidencia entre 1999 elevada morbi-mortalidad en todo el mundo pero sobre y 2000 se haya estabilizado, una vez cerrados todos los ca- todo en países en vías de desarrollo o en las zonas urbanas sos del año anterior. más pobres de países desarrollados. En los países subdesa- rrollados se presentan situaciones de alta endemicidad con Es necesario un replanteamiento de los programas de preven- formas multirresistentes y con un contexto social, cultural y ción y control de la TBC, realizando el diagnóstico lo más rá- económico que dificulta la instauración de medidas de pre- pidamente posible de los enfermos y de sus contactos y, vención y control adecuados1 . consiguiendo que los tratamientos sean completos y exitosos. También se deberá tener en cuenta la presencia de resistencias Actualmente se observa un incremento de la inmigración de a los fármacos antituberculosos y hay que conocer que las personas procedentes de los países de alta endemicidad de condiciones de vida, hacinamiento y la irregularidad adminis- tuberculosis hacia los países desarrollados, toda vez que trativa de algunos inmigrantes comportan limitaciones que también se observa un aumento de la movilidad hacia los dificultan el inicio del tratamiento y alargan el período de países del sur, a través de los cooperantes y de los viajeros. contagiosidad. Este nuevo redimensionamiento debe incluir Es por este motivo que a pesar que la incidencia de la TBC además de las medidas específicas de la TBC, el abordaje des- en Barcelona el año 2000 ha vuelto a disminuir entre la de la realidad social de estas personas, introduciendo aspec- población autóctona, se observa un aumento absoluto y tos como la figura del agente de salud que facilite el contacto relativo de las cifras de TBC en inmigrantes de países subde- entre el paciente y el sistema sanitario2 . 35 2. MATERIAL Y MÉTODOS MATERIAL I MÈTODES La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 38 2. Material y métodos La TBC como enfermedad de declaración obligatoria (MDO), siguiente, en este caso del 2001. A pesar que este en Barcelona se controla epidemiológicamente a través de procedimiento imposibilita la obtención de los resultados un sistema de vigilancia activa que obtiene la información a definitivos de algunos enfermos con tratamiento largo partir de les fuentes siguientes: 1) notificaciones de los mé- (1 año o más) y la de los que han iniciado la quimiotera- dicos que hacen el diagnóstico, 2) declaraciones microbioló- pia (de nueve meses) el último trimestre del año, permite gicas de baciloscópias y cultivos positivos de micobacterias obtener un perfil bastante ajustado de la situación actual por parte de cinco laboratorios de la ciudad: Hospital Gene- de la TBC en la ciudad. ral de la Vall d’Hebron, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Clínic, Laboratori del C.A.P. Manso y Laboratori de Análisis estadístico: se ha hecho por medio del paquete Referència de Catalunya (que procesa las muestras de: Hos- estadístico SPSS-PC3 . Las diferentes tasas se han calculado pital del Mar, Hospital de l’Esperança, Institut Municipal de acuerdo con los datos poblacionales correspondientes Psiquiàtric d’Urgències, Centre Geriàtric Municipal, Centre al padrón municipal del año 19964 . Las comparaciones Perecamps), 3) control de las altas hospitalarias informa- con años anteriores se han basado en las tasas de inciden- tizadas de cuatro grandes hospitales: Hospital General Vall cia, siendo estas calculadas con la variación interanual de d’Hebron, Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança y Hospi- la población durante el período 1991-1996, donde queda tal Clínic, 4) control del registro de mortalidad de la ciudad reflejada la disminución de población que ha experimenta- de Barcelona, 5) cruce de información entre los registros de do Barcelona en los últimos años. Estos datos han sido fa- TBC, de SIDA y el Sistema de Información de Drogas de Bar- cilitados en el año 1997 por el Servei d’Informació celona (SIDB) del propio Servicio de Epidemiologia del IMS, Sanitària de l’IMS. Esto significa que se observarán diferen- 6) registro de TBC de la Generalitat de Catalunya (detección cias con los resultados presentados en los informes corres- de los casos de residentes en Barcelona diagnosticados y pondientes a los años 1992, 1993, 1994 y 1995, donde la declarados fuera de la ciudad). población utilizada en los denominadores era la del pa- drón de 1991. En líneas generales, en el 2000 se ha seguido el mismo pro- ceso metodológico de años previos para el análisis descrip- Igual que los otros años, se ha calculado la tasa de inciden- tivo de los tres subprogramas de la TBC. cia de TBC en pacientes sin antecedentes de tratamiento antituberculoso, a fin de disponer de datos comparativos A efectos de vigilancia epidemiológica no se ha modificado con los resultados obtenidos por el Programa de TBC del el concepto de “caso de tuberculosis”, definiéndose como Área 7 de Catalunya y por el Programa de Control de TBC de caso cualquier paciente a quien se le prescriba tratamiento Catalunya. Las tasas de incidencia de Ciutat Vella y del resto antituberculoso, que se mantenga hasta el momento previs- de la ciudad se han ajustado por edades a fin de evitar la to de la finalización salvo que muera o presente efectos se- influencia de las diferentes estructuras de edad existentes en cundarios importantes. Los pacientes que reinicien cada distrito. En este ajuste se ha utilitzado el método direc- tratamiento antituberculoso, se considera que constituyen to5 . Las tasas de TBC correspondientes a los extranjeros han un caso nuevo, únicamente si hace más de un año que no sido calculadas según datos del observatorio permanente de lo realizan. Los pacientes en los que se identifiquen la inmigración en Barcelona6 . micobacterias no tuberculosas se considera que no presen- tan TBC. Definimos la tasa de cumplimiento del tratamiento como el porcentaje de pacientes que lo cumplen en relación a la Encuesta epidemiológica: a cada caso notificado se le suma de los que lo cumplen más los que abandonan. hace una encuesta epidemiológica, que es formalizada por En este cálculo no se considera los que mueren ni los las enfermeras y los enfermeros de Salud Pública con la co- que emigran, ni aquellos pacientes a los que se alarga el laboración del médico que diagnostica y controla al pacien- tratamiento. te, se verifica si se estudian los contactos y si el paciente cumple el tratamiento. Cuando se detecta alguna anomalía, Respecto a los grupos de edad, en las figuras se han escogi- el enfermo y/o sus contactos son dirigidos al médico que lle- do los utilizados en los anteriores informes del Programa, va el caso índice o, si es necesario, al Dispensario de Preven- con el propósito de poder hacer comparaciones ción y Control de la TBC de Barcelona. interanuales, mientras que en las tablas se han utilitzado los grupos de edad recomendados por la Conferencia de Con- Fecha de cierre de la recogida de datos: con la fina- senso sobre TBC7 . lidad que los resultados sean el màximo de comparables con los de los años anteriores (del 1987 al 1999) la Para estudiar la asociación de la TBC con algunas variables recogida de datos del año 2000 se ha cerrado, tal como se ha calculado el riesgo relativo (RR) con los intervalos de se hizo en las memorias previas, el 15 de junio del año confianza del 95%(IC). 39 3. RESULTADOS CORRESPONDIENTES AL AÑO 2000 MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 42 3. Resultados correspondientes al año 2000 3.1. Subprograma de detección de casos Sexo: de los 566 casos detectados, 366 (64.7%) eran hom- bres y 200 (el 35.3%) mujeres (figura 1). La tasa de inciden- 3.1.1. Datos descriptivos generales cia del sexo masculino es de 51.9/100.000 y la del femenino de 24.8/100.000. El riesgo relativo de los hombres es de Incidencia: se han notificado 1.306 posibles casos de TBC 2.09 ( intervalo de confianza del 95%:1.76-2.48), esto equi- correspondientes al año 2.000. La encuesta epidemiológica vale a decir que los hombres tienen 2,09 veces más riesgo descartó, finalmente, el diagnóstico de TBC en 182 casos; de presentar TBC que las mujeres. 79 correspondían a micobacterias atípicas; 190 casos eran declaraciones duplicadas; y 93 habían iniciado tratamiento Grupos de edad y sexo: la incidencia más elevada se con- en años anteriores (2 el 1998 y 91 el 1999). De los 762 pa- tinúa presentando en los adultos jóvenes (fig. 2). Tanto en cientes que se clasificaron como casos del año 2000, se los niños de 0-4 años como en los de 5-9, se observa un comprobó que 566 (el 74.3%) eran residentes de Barcelona, descenso de la incidencia y en cambio en el grupo de 10 a lo cual implica una incidencia de TBC de 37.5/100.000 y de 14 años se observa un aumento muy importante (tabla 24). 34.3/100.000 si se descartan los pacientes con antecedentes Al comparar las tasas específicas según grupo de edad y de TBC en algún momento de su vida. sexo, se aprecian cifras elevadas en los adultos jóvenes de ambos sexos (fig. 3 y 4). En estos grupos etarios es evidente Población de residencia: en los centros sanitarios de Bar- la influencia de la infección por el VIH. En hombres la máxi- celona se diagnostica un elevado número de casos corres- ma incidencia se produce en el grupo de 25-44 años y de pondientes a no residentes en la ciudad, concretamente el más de 74 años, mientras que en mujeres la incidencia más 25.7% del total (tablas 1 y 2). elevada continúa siendo en el grupo de edad de 25-34 años (tabla 4). Centro sanitario: determinados centros sanitarios de Bar- celona diagnostican y tratan enfermos no residentes en la Distrito de residencia: el distrito municipal I (Ciutat Vella) ciudad, destacando el Dispensari Central de Malalties del presenta la incidencia más elevada, con una tasa de 174.16/ Tòrax, l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar y 100.000. Los distritos de l’Eixample, Sants Montjuïc, Horta- l’Hospital Clínic con un 24.0%, 18.9%, 9.2% i 8.2% del to- Guinardó, Nou Barris y Sant Martí presentan tasas superio- tal de no residentes respectivamente. Respecto a los casos res a 28.4/100.000 (tabla 25), que es la tasa global de la de TBC en sujetos residentes en la ciudad, hay 5 centros que ciudad excluyendo Ciutat Vella (tabla 5). La máxima inciden- aportan el 76,6% del total (H. Clínic, H. Gral. Vall d’Hebron, cia de tuberculosos VIH(+) la encontramos en Ciutat Vella, Dispensari Central de Malalties del Tòrax, H. del Mar y H. de Sants Montjuïc, Gràcia y Nou Barris (fig. 5). Cuando se ajus- St. Pau). También se observa que los hospitales continúan tan las tasas según edad, la diferente evolución entre el año siendo la principal fuente de notificación de casos, concreta- 1999 y el 2000 entre Ciutat Vella y el resto de la ciudad se mente el 72.3%, entre los residentes de la ciudad de Barce- hace muy evidente (tabla 5). lona (tablas 2 y 22). En la tabla 6 se presenta la distribución de la TBC por distri- tos según sexo y edad. Respecto al sexo en todos los dis- 3.1.2. Datos descriptivos específicos de los tritos es más frecuente la TBC en los hombres. Por edad, la residentes de la ciudad de Barcelona mayor afectación se presenta en la mayoría de los distritos en el grupo de 30-39 años (24.2%), seguido por el grupo Fuente de detección: durante el año 2000, el 85.2% de de 20-29, los de más de 70 años y los de 40-49 los casos han sido detectados a través del sistema de MDO, (20.1%,16.1% y 15.4%, respectivamente). lo que significa una disminución del 6.2% respecto al porcentage de casos detectados por este sistema el año La distribución de la incidencia según el barrio de residencia 1999. El porcentaje de casos detectados a través de los la- permite apreciar como los barrios del distrito I (Barceloneta, boratorios de Microbiología han experimentado un notable Parc, Gòtic y Raval) y Montjuïc presentan las tasas más eleva- aumento del 254.5% (tabla 3). das, que oscilan entre 243.76 y 92.51/100.000. Se ha pro- ducido un aumento en el número de casos superior al 50% La vigilancia epidemiológica activa realizada sistemáticamente en los barrios de Congrés y Verneda. En el 44.7% de los desde el programa de Prevención y Control de la Tuberculosis barrios se ha producido un descenso que ha sido más desta- de Barcelona, supone pasar de una incidencia de 31.9/10- cado en los de la derecha de l’Eixample, Montjuïc y Bon Pas- 0.000, que sería la que correspondería al número de casos tor, superior al 60% (tabla 7). declarados por el sistema MDO, a una de 37.5/100.000, que es la correspondiente al número de casos detectados por el Antecedentes personales: en el conjunto de la ciudad, programa (incremento del 17.5%) (tabla 3). se observa que los antecedentes de tabaquismo (41.4%), 43 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 alcoholismo (20.7%), infección por el VIH (14%) y UDVP El 28.8% de los enfermos tenía entre 30-34 años y el 26.3% (9.1%) son los más frecuentes (tabla 8). Si comparamos entre 35-39 años (tabla 14). Cabe destacar que el 35% de Ciutat Vella con el resto de la ciudad, se observa que estos los afectados del grupo de edad de 35-39 años estaban in- antecedentes todavía son más frecuentes en este distrito, a fectados por el VIH. excepción del tabaquismo y del porcentaje de casos con antecedentes de haber presentado TBC anteriormente. En relación con el mecanismo de transmisión de la infección del VIH, el 55.6% de los casos correspondían a UDVP, el Hay que destacar que más de la mitad de pacientes ha pre- 8.6% a hombres con prácticas homosexuales y el 6.2% a sentado uno o más antecedentes simultaneamente, tanto personas con prácticas heterosexuales promíscuas (fig. 6). El en Ciutat Vella (54.8%) como en el resto de la ciudad 12.3% tenía antecedentes de prisión en algún momento del (57.3%) (tabla 9). tratamiento (tabla 15). Localización anatómica: el 75.3% de los casos han pre- Respecto a la localización anatómica de la TBC, en el 69.1% sentado localización exclusiva del aparato respiratorio, el de los casos la afectación fue pulmonar. El 65.4% de los 14.7% extrarespiratoria y el 7.6% presentaban las dos loca- casos presentó localización exclusiva del aparato respirato- lizaciones (tabla 10). rio, el 16% extrarespiratoria y el 18.5% ambas localizaciones (tabla 16). Radiología: las formas cavitarias representan el 23.1% del total de casos. El patrón de no cavitarias es la característica En cuanto al estudio bacteriológico hay que destacar que en radiológica más frecuente (59.5%). En el 6.6% de los casos el 38.2% de los 68 casos con TBC respiratoria, el cultivo fue no se dispone de esta información (tabla 11). positivo, y se identificó M. tuberculosis. Entre los 68 casos, 25 (36.8%) eran bacilíferos (tabla 17), hecho que implica Microbiología: el 43.9% de los 469 pacientes con afecta- que el 12.1% del total de los casos de TBC bacilífera de la ción del aparato respiratorio tenían baciloscopia positiva y ciudad está infectado por el VIH. un 33.9% únicamente cultivo positivo, valores que en el 1999 fueron de 47.5% y 27.2% respectivamente (tabla Entre los pacientes con TBC respiratoria el exámen radiológi- 12). co muestra como patrón más frecuente el de formas no cavitarias (66.2%). El patrón pulmonar cavitario se presentó La tasa de incidencia de TBC bacilífera observada el 2000 es en el 16.2% de los casos. En 8 casos la radiología se infor- de 13.6/100.000 (el año 1999 esta tasa fue de 15.2/ mó como normal y no fue informada en 4 casos (tabla 18). 100.000 y en el 1998 de 17.2/100.000). Se realizó el estudio de contactos en el 35.8% de los 81 ca- Ingreso hospitalario: el 57.2% de los pacientes han sido sos (tabla 29), lo cual permitió estudiar a 107 sujetos, de los hospitalitzados (tabla13) generalmente en hospitales de ni- que el 71% eran convivientes y el 28.9% no convivientes. vel 3, con un período medio por enfermo de 17 días (datos Entre los convivientes el 5.2% (4 casos) seguían tratamiento de 292 pacientes en el que fue posible recoger la fecha de o se les prescribió tratamiento antituberculoso a partir del ingreso y la fecha de alta). estudio de contactos y al 14.4% (11 casos) se les indicó quimioprofilaxis. En el caso de los no convivientes, al 3.2% En el caso de los enfermos tuberculosos con VIH/sida se ha (1 sólo caso) se le indicó quimioprofilaxis. obtenido una media de hospitalitzación de 20 días (datos de 53 enfermos que tenían registrada la fecha de ingreso y La tasa de cumplimiento del tratamiento en este grupo ha la fecha de alta). sido de un 87.1%, siendo el porcentaje de individuos perdi- dos del 6.2%. Destaca también que el 12.3% murieron du- Colectivos específicos: rante el tratamiento. En un 12.3% de los casos se constató el antecedente de haber realizado un tratamiento de TBC. Características de los pacientes tuberculosos infectados por el VIH. Características de los pacientes tuberculosos toxicó- De los 566 pacientes registrados el año 2000, 81 (14.3%) manos. estaban infectados por el VIH, el 74.1% de los casos eran El número de pacientes tuberculosos toxicómanos ha sido de hombres. Del total de los pacientes tuberculosos hombres el 52 (9.2% del total de casos de TBC). El 71.2% de los enfermos 16.4% estaban infectados por el VIH, siendo esta propor- eran hombres; el 32.7% tenía entre 35 y 39 años, el 28.8% ción en las mujeres del 10.5%. Esto supone, respecto al entre 30 y 34 años y el 15.4% entre 40 y 44 años. El 11.5% ha 1999, una disminución de un 16.3% en los hombres y un estado o continúa estando (en el momento de establecer la aumento del 6% en las mujeres. conclusión final) en la prisión y el 86.5% son VIH(+). 44 3. Resultados correspondientes al año 2000 En cuanto a la localización de la TBC, el 67.3% presentaron en un PMM y 6 en otros programas. De estos 13 casos, uno TBC de localización exclusiva del aparato respiratorio. Las siguió, después de haber sido excarcelado, el tratamiento en localizaciones mixtas representa el 21.2% de casos y las lo- Serveis Clínics y otro en ETODA. La tasa total de cumpli- calizaciones exclusivamente extrarespiratories el 11.5% de miento fue de un 75%. El porcentaje total de casos perdidos los casos. representa el 15.4% y el de los pendientes de finalizar el tra- tamiento 30.8%. En los resultados radiológicos de los pacientes con TBC respira- toria, se observó que el 26.1% presentaba un patrón pulmonar Considerando a los antecedentes de TBC, el 35.7% de los cavitario y el 58.7% no cavitario. Entre los pacientes que tenían presos tenía antecedentes de haber seguido un tratamiento localización respiratoria, el 39.1% eran bacilíferos. antituberculoso antes del 2000. Respecto a los datos tuberculínicos la prueba resultó positiva Características de los pacientes tuberculosos extranjeros. en 14 (82.3%) de los 17 pacientes UDVP de los que se co- Se ha podido determinar que 128 pacientes con TBC habían nocía el resultado, mientras que fue negativa en 3 (17.6%). nacido fuera del estado español (22.6% del total), lo cual El resultado era desconocido en 15 casos y no se había he- representa un incremento del 62.6% respecto del número cho la prueba a 20 pacientes (38.5%). de casos detectados en el 1999. La tasa de cumplimiento del tratamiento en los UDVP fue Según el sexo, el 64.8% eran hombres. Por grupos de edad, del 92.3% y el porcentaje de sujetos perdidos se situó en el el 39.1% tenía entre 30 y 39 años, el 35.2% entre 20 y 29, 3.8% y la misma cifra de los que se alargó el tratamiento. El y el 14% entre 40 y 59 años. 30.8% estaba pendiente de conclusión final en la fecha del cierre del estudio. Un 17.3% de los UDVP presentaba ante- En cuanto al país de origen, 8 casos (6.3%) pertenecían a cedentes de haber seguido un tratamiento antituberculoso Europa Occidental y 5 (3.9%) a Europa del este, con una previo. incidencia de 81.2/100.000 y 561.1/100.000, respectiva- mente; 33 casos (25.8%) a países de America del sur, de Del total de toxicómanos con TBC, el 44.2% (23 pacientes) los cuales 17 eran de Perú, lo que determina una inciden- estaban siguiendo un programa de tratamiento directamen- cia total de 218.8/100.000. Se identificaron 20 casos de te observado. En las instituciones penitenciarias el 17.4% en personas procedentes del continente africano (15.7%) con PMM y el 4.3% en otros programas. El 39.1% de los casos una incidencia de 314.2/100.000; de los cuales 12 eran de iniciaron el tratamiento directamente observado en ETODA, la región del Magreb. Procedentes de Asia se detectaron un 26.1% en Serveis Clínics y un 13% en el PMM BUS. La 52 casos (40.6%) con una incidencia de 726.5/100.000; tasa de cumplimiento en los pacientes con tratamiento ob- 24 de estos casos eran de Paquistán, 13 de la India y 13 de servado ha sido del 75%, quedando pendiente de concluir Filipinas. el tratamiento un 34.8%. El 13% (3 casos) murieron antes de acabar el tratamiento de TBC. En relación al distrito de residencia, 61 individuos (47.7%) estaban domiciliados en Ciutat Vella, 20 (15.6%) en Características de los pacientes tuberculosos con l’Eixample, 13 (10.2%) en Sant Martí, 11 (8.6%) en Sants- antecedentes de prisión. Montjuïc, 5 (3.9%) en Horta-Guinardó, 4 (3.1%) en Gràcia, Se han detectado 14 casos de TBC en la población peniten- 3 (2.3%) en Sarrià/Sant Gervasi, 2 (1.6%) en Les Corts y Nou ciaria (2.5% del total), siendo el 92.9% hombres. Según la Barris y 1 cas (0.8%) en Sant Andreu. En 6 casos (4.7%) se edad, el 42.9% tenía entre 35 y 39 años. desconocía el distrito de residencia. Por barrios los porcenta- jes de casos en inmigrantes oscilan entre el 0 y el 66.7%(ta- El 85.7% presentaban localización respiratoria exclusiva y el bla 19 bis). 14.3% formas mixtas. En los 14 casos de TBC respiratoria el 21.4% eran bacilíferos. Con el estudio radiológico se obser- Entre los antecedentes, 5 casos eran UDVP (3.9%) y 14 vó que un 7.1% de los casos con TBC respiratoria tenía un (10.9%) estaban infectados por el VIH. patrón cavitario, un 50% patrón no cavitario y se informó como normal un 28.6% de los casos. Según la localización anatómica, el 78.1% de los casos tenía formas respiratorias exclusivamente, el 17.2% localización Un 42.9% de los casos eran UDVP y un 71.4 % estaban in- extrarespiratoria y el 4.7% formas mixtas. El 24.2% de los casos fectados por VIH. tenía un patrón radiológico cavitario y el 58.6% no cavitario. De los 106 casos con TBC respiratoria, el 33% eran bacilíferos. Un De los 13 casos que siguieron tratamiento directamente 6.3% de los casos había realizado tratamiento antituberculoso supervisado durante su estancia en la prisión, 5 lo hicieron anteriormente. La tasa de cumplimiento del tratamiento ha sido 45 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 del 92.7%. En el momento del cierre del estudio quedan pen- tros penitenciarios, el 63.9% en el programa ETODA, el dientes de concluir el tratamiento el 13.3%. 22.2% en Serveis Clínics y un 2.8% en el BUS de metadona. Características de la tuberculosis en Ciutat Vella. En la tabla 27 podemos observar los resultados de los trata- Tenían su domicilio en Ciutat Vella 146 pacientes (el 25.8% del mientos del 1r. semestre de 2000 que comparados con los total de casos) y una tasa de incidencia ajustada de 174.76/ de 1999, se observa que la tasa de cumplimiento disminuye 100.000 (tabla 5, fig. 5). El barrio con mayor número de casos tanto en Ciutat Vella como en el resto de la ciudad. El año ha sido el del Raval (58.2% de los casos) seguido por el Gòtic 2000 el porcentaje de casos perdidos fue de 5.6%, más (15.1% de los casos); Parc y Barceloneta presentan un 14.4 y grande que el observado en el 1999. 12.3% de casos respectivamente; la mayor incidencia se obser- va en el Raval con una tasa de 243,76 casos/100.000 habitan- Características de la tuberculosis infantil. tes (tabla 7). Según el sexo el 68.5% eran hombres. Por grupos Se han diagnosticado 26 casos de TBC en menores de 15 de edad, el 28.8% tenía entre 30 y 39 años, seguido por el años, observándose un aumento del 18.2% respecto a grupo de 20 a 29 años (21.9% de los casos), por los mayores 1999. El 61.5% de los casos era de sexo masculino. Por gru- de 70 años (12.3%) y por los de 40 a 49 años (11.6%) pos de edad, el 46.2% tenía entre 0 y 4 años, el 30.8% en- tre 10 y 14 años y el 23.1% entre 5 y 9 años. De los 26 El 80.2% de los casos que pertenecen a este distrito son casos un 26.9% (7 casos) eran inmigrantes (2 de Filipinas, 2 atendidos en los centros sanitarios de referencia de la zona de la India, 1 de Paquistán, 1 de Marruecos y 1 de Cuba). La (tabla 19). tasa de incidencia más elevada se encuentra en los grupos de 0 a 4 y de 10 a 14 años, con 21.7/100.000 y 11.7/ En Ciutat Vella los factores de riesgo son más frecuentes que 100.000 respectivamente, siendo de 10.6/100.000 en el de en el resto de la ciudad a excepción del tabaquismo y de los 5 a 9 años (tabla 24). antecedentes de TBC (tabla 8). Según la localización anatómica, el 65.4% de los casos co- La prevalencia de la infección por el VIH en los casos de TBC rresponde a localitzaciones del aparato respiratorio exclusi- de Ciutat Vella es más elevada que en el resto de distritos de vamente, el 23.1% a formas extrapulmonares y el 3.8% (1 la ciudad (fig. 5), observándose una tasa de incidencia de caso) a formas mixtas. No se ha registrado ningún caso de 25.05/100.000. El 9.6% de los casos eran UDVP y el 3.4% meningitis tuberculosa en los 7 últimos años. se encontraba en situación de indigencia. Un caso presentaba baciloscopia positiva (3.8%) y un 34.6% El 82.9% de los pacientes presentaba un TBC de localización de los casos (9 individuos) únicamente cultivo positivo. El respiratoria exclusivamente, el 11% eran formas extrarespi- cultivo fue negativo en el 30.8%, hallándose pendiente en ratorias y también un 3.4% formas mixtas. Haciendo refe- el momento de cerrar el estudio en el 7.7% de los pacientes, rencia a la bacteriología, el 36.5% de los 126 casos con no realizándose en el 19.2% y con un resultado desconoci- formas respiratorias tenía baciloscopia directa positiva, el do en el 3.8% de los casos. 37.3% se diagnosticó por medio de cultivo (tabla 20). Se identifican 46 casos con baciloscopia positiva (incidencia de Radiológicamente el 80.8% de los casos presenta un patrón 54.8/100.000), un 24.2% más que los 37 casos de 1999 de tipo no cavitario, en el 15.4% el resultado radiológico (incidencia de 44.1/100.000). fue normal, los 26 casos tenían la prueba de tuberculina positiva. Radiológicamente, el patrón cavitario se identificó en el 23.3% de los casos, porcentaje similar al del conjunto de la El estudio de contactos ha permitido evaluar un total de ciudad (23.1%) (tablas 21 y 11 respectivamente), y el no 286 individuos, de los cuales 91 (31.8%) eran convivientes y cavitario en el 63%. 195 (68.1%) no convivientes. Entre los convivientes, 3 (3.3%) estaban en tratamiento antituberculoso y entre los El 47.7% de los extranjeros diagnosticados de TBC en Barce- no convivientes ninguno. Se hicieron quimioprofilaxis a 12 lona residía en este distrito. convivientes (13.2%) y 10 no convivientes (5.12%). De los 146 casos de TBC diagnosticados en Ciutat Vella, el 6.8% había seguido, al menos, un tratamiento antituber- 3.1.3. Evolución de la tuberculosis en Barcelona culoso anteriormente. entre 1999 y el 2000 Un 24.7% de casos se incluyó en un programa de TDO. El Incidencia: en la evolución de la incidencia de TBC en la 11.2% de estos 36 tratamientos se llevaron a cabo en cen- ciudad, cabe destacar en primer lugar un contínuo descenso 46 3. Resultados correspondientes al año 2000 que se viene observando desde el año 1992, y que este año (62.6%). En los UDVP, después del incremento observado en ha sido de un 4 %, inferior a la disminución observada entre el año 1994 respecto a 1993, se mantiene una tendencia 1998 y 1999, que fue de un 10.7%. En cambio, en el distri- decreciente en los seis últimos años (tabla 24). A pesar de to de Ciutat Vella se observa un aumento de la incidencia de las disminuciones observadas en los factores de riesgo no se un 30.6%, a diferencia del resto de la ciudad donde hay un observa una disminución de la incidencia en Ciutat Vella, descenso de la incidencia de un 11.3% (tabla 5). Por otra sino un aumento muy importante relacionado sobre todo parte, la actualización de los datos de 1999 ha comportado con el aumento de la población inmigrante. descartar algunos casos pasando la incidencia publicada en el anterior informe (39,1/100.000 hab) a 37,5/100.000 hab, Distrito de residencia: En el año 2000 se ha observado idéntica a la detectada en el 20008 (fig. 7, 8 y 9). una disminución de la TBC en todos los distritos excepto en Ciutat Vella, Les Corts y Sant Martí donde la incidencia ha En la disminución observada desde el año 1992 influyen experimentado un aumento en relación a 1999. Destacan diversos factores, como son las medidas de prevención y de las disminuciones observadas en los distritos de Sarrià/Sant control adoptadas en los colectivos de UDVP, presos, Gervasi, Nou Barris y Sant Andreu (tabla 25). indigentes (tratamientos directamente supervisados, progra- mas de mantenimiento con metadona, control de los con- Localización anatómica de la TBC: las formas de afecta- tactos) y una constante coordinación con los centros ción respiratoria continúan siendo las más frecuentes, con sanitarios que controlan los pacientes. Epidemiológicamente un porcentaje superior al 75%. Así, en el 2000 las formas también existe la posibilidad de una disminución de la po- extrarespiratorias representan el 14.7% y las mixtas un 7.6% blación más susceptible. En la estabilización observada entre (tabla 10). En los casos de TBC infectados por el VIH se ob- 1999 y 2000 influye el incremento en inmigrantes que con- serva una importante diferencia en la localización anatómi- trarresta el declive observado en la población autóctona. ca, ya que el 18.5% de estos casos corresponden a las formas mixtas (tabla 16). Centro de diagnóstico: igual que en años anteriores, un elevado porcentaje de casos de TBC (76.6%) están diagnos- Radiología: las formas no cavitarias continúan siendo las ticados por los 4 grandes hospitales y el Dispensari de más frecuentes (59.5%), no observándose cambios por lo Malalties del Tòrax. Se ha observado una disminución de les que respecta a las formas cavitarias (tabla 11). La mayor fre- notificaciones procedentes de los Hospitales Vall d’Hebron y cuencia del patrón pulmonar no cavitario, observado desde del Hospital Clínic (tabla 22). 1990, puede asociarse al elevado porcentaje de sujetos in- fectados por el VIH que presentan TBC, grupo en el cual Sexo: se observa una disminución de la TBC en ambos este patrón pulmonar es superior al del resto de casos de sexos, con un mayor descenso en los hombres (tabla 23). La TBC (tabla 18). máxima afectación se observa entre los 25 y 44 años, donde se presentan el 4% de los casos. Tanto en los hombres como Bacteriología: el porcentaje de casos con TBC respiratoria en las mujeres continúa siendo el grupo más afectado el de que tienen diagnóstico bacteriológico es del 90.8%, un poco 25 a 44 años (42.9% y 45% respectivamente) (tabla 4). inferior al de 1999 (91.3%). El porcentaje de casos del que no se dispone de información microbiológica ha disminuido lige- Grupos de edad: en el año 2000 se ha observado un des- ramente pasando de un 1.9% en 1999 al 0.6% en el 2000 censo de la incidencia en todos los grupos de edad a excep- (tabla 12). El año 2000 la incidencia de TBC bacilífera presen- ción del de 10 a 14 años, 20 a 29 años y en el de 30 a 39 ta una disminución en el número de casos del 7,5% respecto años. Se debe señalar el marcado aumento observado en el de 1999, ha pasado de 229 a 206 casos, lo que significa pa- grupo de 10 a 14 años. En el grupo de 5-14 años, después sar de una tasa de incidencia de TBC bacilífera de 15.2 a 13.6/ del aumento observado en 1995, se mantiene el descenso 100.000. En Ciutat Vella la reducción ha sido del 15.11% y se iniciado en 1996. En el resto de los grupos las tendencias se mantiene a pesar de todo, muy elevada (54.1/100.000 frente mantienen sin grandes variaciones. (tabla 24). al 13.6/100.000 observado el total de la ciudad). Grupos de riesgo: examinando la evolución de la TBC se- gún los grupos de riesgo entre 1999 y el 2000, se observa 3.2. Subprograma de control de los una disminución de la frecuencia de la enfermedad en la enfermos y seguimiento de los mayoría de ellos, aunque en diferente medida, siendo el tratamientos en curso colectivo de indigentes de un 39%, en los pacientes con antecedentes de prisión del 20%, en los infectados por el La tasa de cumplimiento obtenida del total de pacientes que VIH del 10% y en los UDVP de un 8%. En cambio, en el gru- ha completado el tratamiento en el momento del cierre de po de extranjeros se ha apreciado un ascenso muy marcado la recogida de los datos, ha sido del 94% en el conjunto de 47 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 la ciudad y de un 95.5% en los casos de TBC con de ellos (3.4%) se les puso tratamiento antituberculoso o ya baciloscopia positiva. Por distritos se observan tasas de cum- lo estaban llevando a cabo, y a 184 (22.3%) se les indicó plimiento inferiores al conjunto de la ciudad en Sants/ quimioprofilaxis antituberculosa. En el caso de los no Montjuïc (86.4%), Sant Andreu (88.2%) y Eixample (92%). convivientes, 5 individuos(0.8%) estaban con tratamiento En estos distritos se han dado los porcentajes de perdidos/ por TBC y a 50 (8.6%) se les indicó la quimioprofilaxis. abandonados más elevados: 10.6%, 8.3% y 7%, respectiva- mente (tabla 26). La mediana total de contactos estudiados por paciente (4.7) era inferior a la de 1999, pero superior a la mediana de con- Cuando se comparan los resultados de los enfermos que tactos estudiados en los colectivos de riesgo (3.7). En las iniciaron el tratamiento durante el primer semestre de 1999 personas sin factores de riesgo se llega a un mayor número y los que lo hicieron en el primer semestre del 2000, y con- de contactos (mediana de 5.08 contactos por casos de TBC). siderando si eran residentes en Ciutat Vella o en el resto de Aún y así se ha de intensificar el estudio de contactos ya que la ciudad, se observa que en Ciutat Vella el porcentaje de en un 49.3% del total de casos este estudio no se había casos perdidos fue del 3.8% el 1999 y del 5.6% el 2000. En hecho o había rechazado el estudio o vivía solo. En los casos el resto de la ciudad también se aprecia un aumento en el de TBC sin factores de riesgo asociados el estudio de contac- porcentaje de casos perdidos, que ha pasado de un 1.9% el tos se ha realizado en el 57.9% de ocasiones y en los colec- 1999 al 2.9% el 2000. Las tasas de cumplimiento observa- tivos de difícil seguimiento se ha llevado a cabo en el 35.9% das se pueden considerar mejorables, destacando que tanto de los casos (tabla 29). en Ciutat Vella como en el resto de la ciudad se ha produ- cido una discreta disminución de estas tasas pasando de un El Servei d’Epidemiologia ha hecho cribrajes tuberculínicos 95% a un 93.2% en Ciutat Vella y de un 97.5% a un 96.6% entre los contactos de los casos de TBC que se presentan en en el resto de la ciudad (tabla 27). diversos colectivos. En el 2000 se han estudiado 81 colecti- vos no educativos (empresas, talleres, restaurantes, etc.), 17 En el elevado número de éxito observado (6.7%), que va del centros educativos y 5 guarderias. En 40 de ellas fue necesa- 14.9% en Sants/Montjuïc al 0% en Les Corts, hay que tener rio hacer un nuevo control después de tres meses (32 colec- en cuenta que se incluyen los muertos por TBC, sida, tivos no educativos, 8 centros educativos). Así pues, en el sobredosis de opiáceos y otras causas. 2000 se controlaron un total de 103 colectivos. El número total de tuberculinas leídas fue de 3.352, de las cuales 636 El 13.4% de los TDO se realizaron en los centros penitencia- (19%) fueron positivas (tablas 30 y 31). De estas rios (41.6% en PMM), 55.6% en el programa ETODA, un tuberculinas positivas, 2 (0,31%) fueron diagnosticadas de 27.8% en Serveis Clínics y un 3.3% en el BUS de la TBC y a 229 (36%) se les recomendó quimioprofilaxis con metadona. Por otra parte, el 25.6% de los TDO se han dado isoniacida. en el colectivo de UDVP, porcentaje inferior al de 1999 (36.8%). En cambio, el porcentaje de UDVP que ha seguido TDO ha disminuido el año 2000 (el 44.2 frente el 56.5% de 1999). La tasa de cumplimiento en este colectivo ha aumen- tado respecto a 1999, pasando de un 83,9% a un 92,3% el año 2000. 3.3. Subprograma de prevención En un 11.1% de los pacientes declarados se pudo constatar la existencia de un foco exógeno como fuente de contagio de la enfermedad (7.2% eran de origen familiar) y en el 5.5% de casos probablemente se había producido una recaida de una TBC anterior (tabla 28). El estudio de contactos hecho por los centros sanitarios y/o el Servei d’Epidemiologia de l’IMS ha permitido detectar que el porcentaje de pacientes con contactos estudiados ha sido sólo del 50%. También ha permitido disponer de datos refe- rentes a un total de 1.404 contactes, de los cuales 825 eran convivientes y 579 no convivients. Entre los convivients a 28 48 3. Resultados correspondientes al año 2000 4. CONCLUSIONES MALALTIES DE DECLARACIÓ NUMÈRICA 49 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 50 4. Conclusiones 4.1. Características epidemiológicas demostrado por el elevado porcentaje de casos infectados (25%). Otros factores prevalentes en este grupo son los an- 4.1.1. Tasa de incidencia. Evolución y factores tecedentes de UDVP y de prisión. determinantes En cuanto a la TBC en población extranjera, supone el 22.6% En el año 2000 se han producido en la ciudad de Barcelona del total de casos, lo cual representa un incremento del 62.6% una estabilización de la incidencia total de TBC (37,5/ respecto al número de casos detectados durante 1999. El año 100.000 hab el año 1999 con los datos actualizados a 15 2000 el porcentaje más elevado de casos ha sido el procedente de junio de 2001 y también de 37,5/100.000 hab. en el año de Asia (40.6%), principalmente del Paquistán, seguidos de los 2000) No obstante, con los datos disponibles al cierre de los países de América del Sur (25.8%). informes anuales correspondientes se aprecia una disminu- ción del orden del 4% en la TBC global y de un 11.7% de la Así mismo, debido a la actual evolución de los principales TBC bacilífera respecto al 1999. Se observa una disminución indicadores de la enfermedad, hay que remarcar que persis- en la incidencia sobre todo entre los casos autóctonos de ten bolsas de población con tasas de TBC excesivamente ele- TBC mientras que entre inmigrantes los casos han aumenta- vadas (población adulta joven, inmigrantes, infectados por do en los últimos años. De la misma manera este descenso el VIH, UDVP y presos), lo que lleva a que se deba de conti- también se aprecia en ambos sexos, siendo mayor el obser- nuar apoyando la coordinación entre los centros sanitarios vado en los hombres (5.6% y 1.2%, respectivamente). En que diagnostican y tratan a estos pacientes en los centros de cuanto a la TBC infantil, se observa una disminución de la atención especializada existentes para la atención de estos incidencia en los grupos de 0 a 4 años y de 5 a 9 años, sien- colectivos, facilitando y promoviendo los tratamientos obser- do destacable el aumento que se ha producido en el grupo vados directamente. de 10 a 14 años. En el resto de grupos, destaca el aumento de la incidencia en los individuos de 20 a 29 años y en el de 30 a 39 años. Se observa por quinto año consecutivo un 4.1.2. Factores de riesgo descenso de la incidencia en los otros grupos etarios, siendo en cambio necesario remarcar que estas tasas todavía son En cuanto a los factores de riesgo de TBC, el año 2000 se ha elevadas, hecho que puede relacionarse con el aumento de observado una disminución de la enfermedad asociada a la la tasa de TBC observada en el grupo de 10-14 años (tabla infección por el VIH, en los UDVP, en los presos y también 24). en los indigentes. En cambio en los casos de TBC en inmigrantes se ha apreciado un aumento tanto en el núme- Cuando se toman en consideración los factores de riesgo ro absoluto de casos como en el porcentaje, pasando de un para la TBC se ha observado por tercer año una disminución 13,9% el año 1999 a un 22,6% el año 2000. de casos de TBC en los sujetos infectados por VIH, en los UDVP, en presos y en indigentes, pero no en los pacientes En Ciutat Vella estos factores de riesgo se presentan con una extranjeros que han aumentado en un 62.6%. frecuencia mayor que en el resto de la ciudad, habiendo seguido un mismo patrón de evolución. Respecto al distrito de Ciutat Vella, habitualmente el más afectado por la TBC y con indicadores socioeconómicos más desfavorables, se da una evolución negativa de la enferme- 4.2. Subprograma de detección de casos dad en la incidencia total del conjunto del distrito (aumento tanto de la tasa total como de la de bacilíferos, 30.6 y La principal fuente de notificación continúa siendo el sistema 24.2% respectivamente) y en la de los barrios que lo com- MDO, con un porcentaje de declaraciones del 85.2% del total ponen (tabla 7). Es destacable esta evolución, siendo supe- de casos, con una disminución próxima al 6% respecto al rior a la que se ha dado en el resto de distritos de la ciudad, 1999. Las actividades de vigilancia epidemiológica activa que en los que los principales factores de riesgo asociados a la realiza el Servei d’Epidemiologia del IMS y las declaraciones de TBC son menos frecuentes (tabla 8). A pesar de todo, las los laboratorios de microbiología de los hospitales del tercer tasas de TBC todavía son muy elevadas y susceptibles de ser nivel continúan siendo una fuente complementaria eficaz, mejoradas (tabla 7). como demuestra el hecho que a través de esta vía se ha de- tectado un 14.9% de casos que de otra forma no hubiesen El año 2000 continúa observándose una elevada incidencia sido conocidos, a la vez que permitían identificar el estado de TBC en la población adulta joven, principalmente en bacteriológico de muchos pacientes que ya han sido declara- hombres de 25-34 y de 35-44 años (incidencias de 75.6 y dos. También en alguna ocasión ha permitido dar a conocer 76.7 casos/100.000 hab). En este grupo de edad tiene una al médico responsable del caso la situación microbiológica de influencia importante la infección por el VIH, como queda pacientes dados de alta pendientes de iniciar el tratamiento. 51 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 4.3. Subprograma de control de los la identificación de personas candidatas al tratamiento de la enfermos infección tuberculosa latente. Hay que mejorar el estudio de contactos en aquellos casos que se dan en individuos que El grado de cumplimiento de los tratamientos antituber- viven solos ya que esto es un foco importante de transmi- culosos se considera bueno, consiguiendolo por cuarto año sión de TBC no detectada9 . porcentajes superiores al 94%. Hay que destacar que el 63% de los distritos de la ciudad presentan tasas de cumplimien- to superiores a la observada en el conjunto de la ciudad. En 4.5. Consideración final Ciutat Vella la tasa de cumplimiento ha disminuido un 1,9% respecto a la de 1999 pero se mantiene a un nivel aceptable La evolución de la TBC en Barcelona en los últimos 7 años (94,2%). presenta una tendencia favorable (fig. 9) que en el 2000 ha sufrido un estancamiento debido al fenómeno de la inmi- La evolución favorable de este indicador es el resultado de gración. A pesar de esta evolución globalmente favorable, las actividades habituales de las clínicas y del seguimiento y los principales indicadores epidemiológicos de la enferme- control de los tratamientos que lleva a cabo el equipo de dad (incidencia total, incidencia de bacilíferos) continúan enfermería de salud pública del Programa de TBC de Barce- siendo elevados, sobre todo cuando se comparan con los de lona, el ingreso sistemático de los pacientes con problemá- los países de la Unión Europea. Por tanto se hace indispen- tica social en Serveis Clínics, los tratamientos directamente sable apoyar las actividades de prevención y control, princi- observados que se realizan en los PMM en los CAS, en las palmente en los colectivos más afectados y en los barrios instituciones penitenciarias y a través del programa ETODA. más endémicos, a través del Programa de Prevención y Control de TBC de Barcelona. En los colectivos de riesgo se han observado porcentajes elevados de tratamientos antituberculosos anteriores En el distrito de Ciutat Vella se ha observado un incremen- (8,3%). Así, en los residentes de Ciutat Vella ha sido del to muy importante de la incidencia de TBC, a diferencia de 6,8%, en los infectados por VIH del 12,3%, en los UDVP los datos de los cuatro años anteriores. Por este motivo y del 17,3% y en los que tenían antecedentes de prisión en debido a que las cifras eran elevadas a pesar de mostrar un 35,7%. En estos grupos las recidivas acostumbran a una tendencia a la disminución en los años anteriores, es estar relacionadas habitualmente con el incumplimiento necesario adoptar medidas eficaces para controlar la trans- del tratamiento, por lo cual se hace necesaria su inclusión misión de la enfermedad, como puede ser la búsqueda sistemática al régimen de tratamiento directamente obser- activa de estos casos en los pacientes sintomáticos respira- vado con objeto de asegurar su correcto cumplimiento. torios y en los grupos de riesgo (inmigrantes, infectados Respecto a estos tratamientos, pensamos que es necesario por el VIH, UDVP, presos, indigentes, niños en contacto que se pongan en marcha las medidas necesarias (equipos con un adulto bacilífero), la instauración de los TDO en de salud, horarios de atención continuada) en los grupos y todos los casos de TBC residentes en el distrito que tengan áreas de mayor problemática de la enfermedad para incre- factores de riesgo, la mejora del estudio de contactos y el mentar el porcentaje de casos en esta modalidad de trata- diagnóstico precoz. miento. Así mismo, el control y seguimiento de los tratamientos en los pacientes que salen de la prisión cons- El sistema MDO como fuente de detección de casos ha de- tituyen una de las prioridades del programa, y ésta deberá mostrado una vez más ser el de mayor importancia, la cual mantenerse en los próximos años. nos lleva a afirmar el elevado grado de implicación y com- promiso de los clínicos con la TBC. 4.4. Subprograma de prevención Con el fin de mejorar el sistema MDO, el año 1999 se puso en marcha mediante la “Unidad Temática de Investigación El estudio de contactos de los pacientes con TBC todavía no en Tuberculosis (UITB)”, unidad concedida por el Fondo de es tan óptimo como debería ser, habiendo experimentado Investigaciones de la Seguridad Social (FISS) el 1995, un sis- un descenso del 11.2% respecto al 1999. Estos resultados tema informático de declaración de casos vía internet, al hacen necesario fomentar el estudio de los contactos, espe- cual tienen acceso todos los centros sanitarios que forman cialmente en los grupos de riesgo, y a ser posible en la se- parte de la UITB. Este sistema hace posible declarar rápida- mana siguiente al diagnóstico del caso, ya que hay que mente un nuevo caso, que queda grabado automática- aprovechar el impacto que implica el diagnóstico de la en- mente en el registro del programa de TBC de la ciudad. Así fermedad entre los contactos y también porqué el estudio mismo, este programa hace posible al médico encargado de contactos se ha mostrado efectivo en la identificación de del control de la TBC de cada centro sanitario adscrito a la un importante número de casos secundarios, así como por unidad, la consulta de todos los casos de TBC diagnostica- 52 4. Conclusiones dos en su centro que están registrados en los archivos del Programa de TBC de Barcelona, pudiendo de esta manera informarse de su estado actual. Con objeto de mejorar el subprograma de prevención, en el año 1999 y también mediante la UITB, se inició un registro nominal de contactos a partir de una aplicación informática que ha sido distribuida entre los centros sanitarios donde se lleva a cabo el estudio de contactos. La mejora de la exhaustividad en el estudio de contactos constituye una prioridad para los próximos años. 53 5. TAULES / TABLAS INTRODUCCIÓ La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 56 5. Taules / Tablas Taula 1. Distribució del pacients detectats segons població de residència Distribución de los pacientes detectados según población de residencia Població Nº % Barcelona 566 74.3 L’Hospitalet de Llobregat 24 3.1 Badalona 19 2.5 Sta Coloma de Gramanet. 13 1.7 Sant Adrià de Besos 10 1.3 Montcada i Reixach 9 1.2 Sabadell 8 1.0 Cornellà de Llobregat 5 0.7 Sant Joan Despí 5 0.7 Castelldefels 4 0.5 Esplugues de Llobregat 4 0.5 Terrassa 4 0.5 Gavà 3 0.4 Manresa 3 0.4 Mataró 3 0.4 Mollet del Vallès 3 0.4 Montornès del Vallès 3 0.4 Olesa de Montserrat 3 0.4 Sant Feliu de Llobregat 3 0.4 Palau de Plegamans 2 0.3 Prat de Llobregat 2 0.3 Rubí 2 0.3 Sant Cugat del Vallès 2 0.3 Vilassar de Mar 2 0.3 Sant Just Desvern 2 0.3 Viladecans 2 0.3 Vilanova i la Geltrú 2 0.3 Altres localitats de Barcelona 26 3.4 Província de Girona 8 1.0 Província de Lleida 6 0.8 Província de Tarragona 5 0.7 Resta Estat 9 1.2 Total 762 100 57 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 Taula 2. Distribució dels pacients detectats a Barcelona segons centre de declaració i lloc de residència Distribución de los pacientes detectados en Barcelona según centro de declaración y lugar de residencia Centre declarant Barcelona Ciutat Resta de l’Estat Total Dispensari Central Malalties Tórax 94 47 141 Hospital Clínic i Provincial 103 16 119 Hospital General Vall d Hebrón 76 37 113 Hospital General Ntra Sra Del Mar 94 18 112 Hospital Sta Crei i Sant Pau 67 13 80 Hospital del Sagrat Cor 12 3 15 Hospital de Barcelona 8 7 15 Particulars 3 8 11 CAP Les Drassanes 10 – 10 CP Homes Barcelona 6 4 10 Hospital Prínceps d’Espanya 4 5 9 Altres centres 7 1 8 ABS Raval Sud 8 – 8 CAP Lluís Sanye-Raval Nord 4 3 7 Hospital de Sant Rafael 5 2 7 Hospital Creu Roja de Barcelona 6 – 6 Clínica Mare de Déu del Pilar 4 1 5 Fundació Puigvert 1 4 5 Hospital Infantil Vall d Hebrón 1 4 5 CAP Sant Andreu 3 1 4 CAP Vila Olímpica 4 – 4 Clínica Teknon 1 3 4 Hospital Terrassa - 4 4 CP 4 Camins 3 – 3 CAP Bon Pastor 3 – 3 Centre Mèdic Delfos 2 1 3 Hospital Traumatologia i Rehabilitació Vall d Hebrón 1 2 3 Hospital de Sant Joan de Déu 1 2 3 CP Ponent 2 – 2 Hospital de l’Esperança 1 1 2 Clínica Ntra Sra Del Remei 1 1 2 Clínica Sagrada Familia 2 – 2 Clínica Infantil Stauros 1 1 2 Altres CAP i ABS* 10 1 11 Altres hospitals i clíniques* 10 3 13 Desconegut 1 – 1 Total 566 196 762 * Un cas de TBC per centre 58 5. Taules / Tablas Taula 3. Font de detecció en els residents a Barcelona. Comparació anys 1999-2000 Fuente de detección en los residentes en Barcelona. Comparación años 1999-2000 1999 2000 Variació* FONT N CASOS % N CASOS % % Malalties declaració obligatòria 536 90,8 482 85.2 -10.07 Epidemiologia 43 7,3 45 8.0 4.6 Microbiologia 11 1,9 39 6.9 254.5 Altes hospitalàries – – – – – Altres – – – – Total 590 100 566 100 -4.1 * El percentatge de variació s’ha calculat en base al valor percentual. Taula 4. Taxes específiques per 100.000 hab. per grups d’edat segons sexe Tasas específicas por 100.000 hab. por grupos de edad según sexo Sexe Total Masculí Femení Edat N Taxa N Taxa N Taxa <1 1 17.75 0 1 9.07 1-4 8 35.49 3 6.80 11 24.94 5-14 7 10.95 7 5.62 14 11.24 15-24 39 36 30 14.08 69 32.38 25-34 84 75.67 53 23.79 137 61.51 35-44 73 76.69 37 18.54 110 55.11 45-54 47 50.99 20 10.22 67 34.24 55-64 30 34.62 12 6.44 42 22.55 65-74 44 57.57 14 7.75 58 32.12 >74 32 74.27 21 16 53 40.38 No consta 1 – 3 – 4 – Total 366 51.92 200 24.88 566 37.51 Taula 5. Taxes brutes per 100.000 hab. i ajustades per edat de Ciutat Vella i de la resta de la ciutat Tasa brutas por 100.000 hab. i ajustadas por edad de Ciutat Vella y del resto de la ciudad Lloc de Residència Nº Casos Taxa Taxa Variació (%) Bruta Ajustada 1999-2000 Ciutat Vella 146 174.16 174.76 30,59 Resta ciutat 405 28.42 28.27 -11,37 No determinat 15 – – – Total 566 37.51 – -4 59 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 Taula 6: Distribució per districtes segons grups de edat i sexe (*) Distribución por distritos según grupos de edad y sexo (*) Sexe Grups d’Edat Districte H D 0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 >70 100 46 9 6 32 42 17 13 9 18 68.5 31.5 6.2 4.1 21.9 28.8 11.6 8.9 6.2 12.3 Ciutat Vella 255.15 103.06 166.98 86.59 269.66 359.31 186.55 136.70 72.41 106.50 37 34 1 3 12 16 13 4 6 16 52.1 47.9 1.4 4.2 16.9 22.5 18.3 5.6 8.5 22.5 Eixample 33.13 24.80 5.90 12.70 35.35 45.44 40.04 13.96 18.45 35.23 37 26 3 2 9 18 13 7 3 8 58.7 41.3 4.8 3.2 14.3 28.6 20.6 11.1 4.8 12.7 Sants/Montjuïc 46.95 29.35 23.14 10.87 36.85 71.54 58.83 36.60 13.72 34.26 15 7 0 0 5 5 3 3 0 6 68.2 31.8 0.0 0.0 22.7 22.7 13.6 13.6 0.0 27.3 Les Corts 38.90 16.17 0.00 0.00 39.21 46.03 24.07 28.16 0.00 64.89 10 6 0 1 2 3 3 1 1 5 62.5 37.5 0.0 6.3 12.5 18.8 18.8 6.3 6.3 31.3 Sarrià/Sant Gervasi 16.96 8.50 0.00 7.55 9.60 17.19 18.39 6.30 6.26 26.06 16 13 2 1 3 5 7 4 2 5 55.2 44.8 6.9 3.4 10.3 17.2 24.1 13.8 6.9 17.2 Gràcia 30.58 20.50 25.29 8.72 18.00 30.66 45.26 29.20 13.50 25.75 33 20 1 3 16 8 8 5 5 7 62.3 37.7 1.9 5.7 30.2 15.1 15.1 9.4 9.4 13.2 Horta/Guinardó 40.93 22.42 8.34 15.83 56.49 33.86 37.02 22.27 22.52 33.86 37 17 0 1 12 7 11 5 8 10 68.5 31.5 0.0 1.9 22.2 13.0 20.4 9.3 14.8 18.5 Nou Barris 44.95 19.20 0.00 5.07 40.52 30.53 55.14 22.45 33.02 49.62 21 9 0 1 7 8 3 3 5 3 70 30 0.0 3.3 23.3 26.7 10.0 10.0 16.7 10.0 Sant Andreu 21.46 8.37 0.00 5.93 33.33 40.65 15.52 18.52 31.02 18.93 47 20 2 3 13 20 8 4 6 11 70.1 29.9 3.0 4.5 19.4 29.9 11.9 6.0 9.0 16.4 Sant Martí 6.67 2.49 1.80 1.84 5.62 9.34 4.08 2.19 3.07 5.10 13 2 0 2 3 5 1 1 1 2 Desconegut** 86.7 13.3 0.0 13.3 20.0 33.3 6.7 6.7 6.7 13.3 366 200 18 23 114 137 87 50 46 91 64.7 35.3 3.2 4.1 20.1 24.2 15.4 8.8 8.1 16.1 Total 51.92 24.88 16.16 14.13 49.32 63.97 44.41 27.42 23.54 42.18 (*) Per a cada categoria s’indica la freqüència absoluta, el percentatge en relació amb la categoria i la taxa específica per 100.000 hab. (**) Hi ha 15 casos amb districte municipal desconegut. 60 5. Taules / Tablas Taula 7. Taxa d’incidència per 100.000 hab. segons barri de residència. Variació 1998-1999 Tasa de incidencia por 100.000 hab. según barrio de residencia. Variación 1998-1999 Barri Nº Casos Incidència Nº Casos Incidència Població* Variació 1999 1999 2000 2000 (%) Barceloneta 13 86,8 18 120.15 14981 38 Parc 15 74,5 21 104.31 20132 40 Gòtic 18 130,0 22 158.90 13845 22 Raval 64 183,5 85 243.76 34871 33 Sant Antoni 14 38,4 16 43.88 36463 14 E. Eixample 33 34,6 25 26.21 95382 -24 D. Eixample 16 40,4 6 15.14 39626 -63 Estació Nord 9 31,7 7 24.67 28375 -22 Sagrada Familia 12 24,5 17 34.74 48931 42 Poble Sec 20 59,7 14 41.77 33514 -30 Montjuïc 3 277,5 1 92.51 1081 -67 Zona Franca - Port 13 45,6 16 56.08 28533 23 Font Guatlla 0 – 8 84.45 9473 – Bordeta - Hostafrancs 4 21,9 3 16.44 18250 -25 Sants 26 34,0 21 27.44 76539 -19 Les Corts 13 18,9 18 26.13 68876 38 Pedralbes 3 23,1 4 30.80 12988 33 Sant Gervasi 24 25,4 10 10.56 94653 -58 Sarrià 5 15,5 6 18.58 32292 20 Vallvidrera 2 76,1 0 – 2628 – Gràcia 23 27,1 19 22.40 84825 -17 Vallcarca 10 32,3 10 32.33 30928 0 Guinardó 21 31,0 14 20.66 67757 -33 Horta 29 39,9 30 41.31 72626 3 Vall d’Hebron 6 20,4 7 23.77 29448 17 Vilapicina - Peira 29 43,2 18 26.84 67073 -38 Roquetes - Verdum 39 43,0 32 35.26 90744 -18 C. Meridiana 8 61,4 4 30.69 13032 -50 Sagrera 8 15,5 12 23.22 51676 50 Congrés 2 14,4 4 28.88 13849 100 Sant Andreu 18 36,2 8 16.08 49766 -56 Bon Pastor 6 48,3 2 16.10 12422 -67 T. Vella 3 38,1 4 50.85 7866 33 Fort Pius 5 44,3 2 17.73 11283 -60 Poble Nou 16 32,9 20 41.14 48620 25 Barris Besos 8 31,5 7 27.54 25414 -13 Clot 17 28,3 24 40.01 59983 41 Verneda 7 11,7 14 23.31 60059 100 Desconegut 28 – – – – – Total 590 39,1 566 37.5 1508805 -4 * Població Padró Municipal 1996 61 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 Taula 8. Antecedents personals més freqüents Antecedentes personales más frecuentes Ciutat Vella Resta Ciutat Total N 146 N 405 N 551 Antecedents N % N % N % Tabaquisme 57 39.0 171 42.2 228 41.4 Alcoholisme 34 23.3 80 19.8 114 20.7 VIH(+) 21 14.4 56 13.8 77 14 UDVP 14 9.6 36 8.9 50 9.1 Antecedents presó 4 2.7 9 2.2 13 2.4 TBC anterior 10 6.8 36 8.9 46 8.3 Indigència 5 3.4 12 2.9 17 3.1 Altres 9 6.1 31 7.6 40 7.2 Hi ha 15 pacients amb districte desconegut. Nota:el % s’ha calculat sobre el total de malalts (n). Altres: diabetis, gastrectomitzats, silicosi i patologia renal crònica. Taula 9. Multiplicitat dels antecedents personals Multiplicidad de los antecedentes personales Ciutat Vella Resta Ciutat Total N 146 N 405 N 551 Antecedents N % N % N % 0 66 45.2 173 42.7 239 43.4 1 33 22.6 113 27.9 146 26.5 2 32 21.9 66 16.3 98 17.8 3 5 3.4 31 7.7 36 6.5 4 8 5.5 19 4.7 27 4.9 5 2 1.4 1 0.2 3 0.5 6 0 - 2 0.5 2 0.4 Total 146 100 405 100 551 100 Hi ha 15 pacients amb districte desconegut. Nota:els antecedents estudiats han estat: diabetis, silicosi, patologia renal, gastrectomia, alcoholisme, tabaquisme, drogaaddicció, presó, VIH, distòcia social, antecedents de TBC. 62 5. Taules / Tablas Taula 10. Distribució segons localització anatòmica* Distribución según localización anatómica* Localització N % T. pulmonar 399 70.5 T. pleural 48 8.5 T. pleuropulmonar 12 2.1 T. limfàtica 49 8.7 T. osteoarticular 15 2.7 T. miliar 25 4.4 T. génitourinària 15 2.7 T. meníngea 11 1.9 T. laríngea 2 0.4 Altres localitzacions 32 5.7 Aparell respiratori exclusivament 426 75.3 Aparell respiratori i extrarespiratori** 43 7.6 Extrarrespiratori exclusivament 83 14.7 No informada 14 2.5 * Dades de 566 pacients. Alguns pacients presenten més d’una localització. (% calculat sobre el total de malalts). ** En aquest grup s’hi ha inclòs la TBC miliar. Taula 11. Diagnòstic radiològic (1999-2000) Diagnóstico radiológico (1999-2000) Radiologia 1999 2000 N % N % Normal 77 13,1 61 10.8 Cavitària 140 23,7 131 23.1 No cavitària 340 57,6 337 59.5 No informada 30 5,1 36 6.4 No practicada 3 0,5 1 0.2 Total 590 100 566 100 Taula 12. Diagnòstic bacteriològic en els pacients amb TBC respiratòria * Diagnóstico bacteriológico en los pacientes con TBC respiratoria* Bacteriologia 1999 2000 N % N %** Examen directe positiu 229 47,5 206 43.9 Només cultiu positiu 131 27,2 159 33.9 Negatiu 80 16,6 61 13 Pendent 18 3,7 15 3.2 No informada 9 1,9 3 0.6 Total 467* 96,9 444 94.6 * Dels 469 casos amb TBC respiratòria, altres 10 casos (2.1%) van ser diagnosticats exclusivament a partir de la prova ADA, i altres 15 casos per criteris clínics radiològics. ** El percentatge s’ha calculat sobre el total dels 469 casos amb TBC respiratòria 63 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 Taula 13. Hospitalització (1999-2000) Hospitalización (1999-2000) Hospitalització 1999 2000 N % N % Sí 351 59,5 324 57.2 No 214 36,3 206 36.4 No informada 25 4,2 36 6.4 Total 590 100 566 100 Taula 14. Distribució per grups d’edat dels pacients tuberculosos VIH (+) Distribución por grupos de edad de los pacientes tuberculosos VIH (+) Grup d’Edat N %* %** De 20 a 24 anys 1 1.3 1.9 De 25 a 29 anys 7 8.8 11.7 De 30 a 34 anys 23 28.8 29.9 De 35 a 39 anys 21 26.3 35.0 De 40 a 44 anys 11 13.8 22.0 De 45 a 49 anys 10 12.5 27.0 De 50 a 54 anys 2 2.5 6.7 De 55 a 59 anys 1 1.3 5.0 De 60 a 64 anys 0 0.0 0.0 De 65 i més anys 4 5.0 3.6 Total 80 100 * És el percentatge sobre els 80 individus VIH (+). ** És el percentatge sobre el total de casos de cada grup d’edat. Taula 15. Altres variables relacionades dels pacients tuberculosos VIH (+) Otras variables relacionadas de los pacientes tuberculosos VIH (+) Variable N % UDVP 45 55.6 Presó 10 12.3 Homosexuals 7 8.6 Heterosexuals promiscus 5 6.2 64 5. Taules / Tablas Taula 16. Distribució segons localització anatòmica dels pacients tuberculosos VIH (+)* Distribución según localización anatómica de los pacientes tuberculosos VIH (+)* Localització N % T. pulmonar 56 69.1 T. pleural 5 6.2 T. pleuropulmonar 2 2.5 T. limfàtica 13 16.0 T. osteoarticular 1 1.2 T. miliar 10 12.3 T. génitourinària 1 1.2 T. meníngea 4 4.9 T. laríngea 0 0.0 Altres localitzacions 5 6.2 Aparell respiratori exclusivament 53 65.4 Aparell respiratori i extrarespiratori** 15 18.5 Extrarespiratori exclusivament 13 16.0 No informada - - Total 81 100 * Alguns pacients presenten més d’una localització (% calculat sobre el total de casos). ** En aquest grup s’hi ha inclòs la TBC miliar. Taula 17. Diagnòstic bacteriològic en els pacients VIH(+) amb TBC respiratòria Diagnóstico bacteriológico en los pacientes VIH (+) con TBC respiratoria Bacteriologia N % Examen directe positiu 25 36.8 Només cultiu positiu 26 38.2 Negatiu 14 20.6 Total 65 95.6 Dels 68 casos diagnosticats amb TBC respiratòria en individus VIH positius, 2 casos estan pendents i 1 no practicat. El percentatge s’ha calculat sobre el total dels 68 pacients. Taula 18. Radiologia dels casos VIH (+) amb tuberculosi respiratòria Radiología de los casos VIH (+) con tuberculosis respiratoria Radiologia N % Normal 8 11.8 Cavitària 11 16.2 No cavitària 45 66.2 No informada 4 5.9 Total 68 100 65 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 Taula 19. Distribució dels casos de Ciutat Vella segons centre sanitari Distribución de los casos de Ciutat Vella según centro sanitario Centre Sanitari N % Hospital General Ntra Sra Del Mar 53 36,3 Dispensari Central Malalties Tórax 45 30.8 Hospital Clínic 18 12.3 CAP Les Drassanes 9 6.2 ABS Raval Sud 8 5.5 Altres centres 3 2.1 CP Homes Barcelona 2 1.4 CAP Lluís-Sanye-Raval Nord 2 1.4 Hospital del Sagrat Cor 2 1.4 CP Ponent 1 0.7 Hospital Sta Creu i Sant Pau 1 0.7 Hospital de l’Esperança 1 0.7 Hospital General Vall d’ Hebrón 1 0.7 Total 146 100 Taula 19bis. Distribució per barris del percentatge de casos de tuberculosi en immigrants Distribución por barrios del porcentaje de casos de tuberculosis en inmigrantes Barri Nº Casos NºCasos en Immigrants % Barceloneta 18 2 11.1 Parc 21 4 19 Gòtic 22 9 40.9 Raval 85 46 54.1 Sant Antoni 16 3 18.8 E. Eixample 25 7 28 D. Eixample 6 1 16.7 Estació Nord 7 2 28.6 Sagrada Familia 17 7 41.2 Poble Sec 14 4 28.6 Montjuïc 1 0 0 Zona Franca - Port 16 1 6.3 Font Guatlla 8 2 25 Bordeta - Hostafrancs 3 2 66.7 Sants 21 2 9.5 Les Corts 18 1 5.6 Pedralbes 4 1 25 Sant Gervasi 10 3 30 Sarrià 6 0 0 Vallvidrera 0 0 0 Gràcia 19 4 21.1 Vallcarca 10 0 0 Guinardó 14 1 7.1 Horta 30 4 13.3 Vall d’Hebron 7 0 0 Vilapicina - Peira 18 1 5.6 Roquetes - Verdum 32 1 3.1 C. Meridiana 4 0 0 Sagrera 12 1 8.3 Congrés 4 0 0 Sant Andreu 8 0 0 Bon Pastor 2 0 0 T. Vella 4 0 0 Fort Pius 2 0 0 Poble Nou 20 5 25 Barris Besos 7 1 14.3 Clot 24 7 29.2 Verneda 14 0 0 Total 566 128 22.6 66 5. Taules / Tablas Taula 20. Diagnòstic bacteriològic del total de casos de TBC pulmonar* a Ciutat Vella Diagnóstico bacteriológico del total de casos de TBC pulmonar* en Ciutat Vella Bacteriologia N %** Examen directe positiu 46 36.5 Només cultiu positiu 47 37.3 Negativa 15 11.9 No informada 2 1.6 Total 110 87.3 * Es van diagnosticar un total de 126 pacients amb TBC pulmonar a Ciutat Vella, 7 pacients van ser diagnosticats per criteris clínic-radiològics exclusivament, 1 per ADA i 8 casos estan pendents. ** El percentatge s’ha calculatat sobre el total dels 126 pacients. Taula 21. Diagnòstic radiològic a Ciutat Vella Diagnóstico radiológico en Ciutat Vella Radiologia N % Normal 8 5.5 Cavitària 34 23.3 No cavitària 92 63.0 No informada 11 7.5 No practicada 1 0.7 Total 146 100 Taula 22. Distribució dels casos de tuberculosi corresponents a residents a Barcelona segons centre sanitari (1992 -2000) Distribución de los casos de tuberculosis correspondientes a residentes en Barcelona según centro sanitario (1992-2000) Hospital 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Variació (%) 1999-2000 Hospital General Vall d’Hebron 132 168 183 137 130 117 117 103 76 -26,2 Hospital del Mar 200 152 164 163 135 107 87 72 94 30,5 Hospital Clínic 268 210 169 141 137 115 120 115 103 -10,4 Hospital de Sant Pau 99 113 89 73 73 85 67 59 67 13,5 Hospital Infantil Vall d’Hebron 5 10 5 4 2 1 10 4 1 -75 Hospital Mare Déu de l’Esperança 47 10 0 6 0 2 0 0 1 – Resta d’hospitals i clíniques 88 101 105 97 136 120 104 83 67 -19,2 Dispensari Malalties del Tòrax 107 112 134 153 105 112 89 90 94 4,4 Resta(*) 135 110 112 116 91 74 67 64 63 -1,5 Total 1081 986 961 890 809 732 661 590 566 -4,0 (*) CAPs, metges particulars, Servei d’Epidemiologia IMS, centres penitenciaris i Serveis Clínics. 67 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 Taula 23. Evolució de les taxes específiques per 100.000 habitants segons sexe (1991-2000). Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de las tasas específicas por 100.000 habitantes según sexo (1991-2000). Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Sexe 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Variació (%) 1999-2000 Homes 99,4 103,6 92,4 91,2 88,1 77,7 68,7 58,3 55,0 51.92 -5,6 Dones 38,4 34,2 35,2 35,4 31,5 32,5 30,9 30,6 25,1 24.88 -0,99 Total 67,1 66,9 62,1 61,6 58,0 53,6 48,5 43,8 39,1 37.5 -4,0 Taula 24. Evolució de la tuberculosi per grups d’edat (1991-2000). Taxes específiques per 100.000 hab. Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de la tuberculosis por grupos de edad (1991-2000). Tasas específicas por 100.000 habitantes. Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Edat 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Variació (%) 1999-2000 0-4 48 36,1 38,7 32,8 23 27,2 29 29,0 25,4 21.7 -14,5 5-9 27 44,3 40,7 31,9 50,5 28,5 23,1 21,3 12,5 10.6 -14,8 10-14 14,9 12,9 23,2 11,3 19 16,1 13,2 4,3 1,5 11.7 698,8 15-19 25,9 43,3 42,5 28,2 30,9 19,1 16,9 14,8 19,1 15.8 -17,0 20-29 109,7 108,6 95,2 84,7 70,1 69,7 55,8 47,5 44,6 49.3 10,6 30-39 111,5 117,1 111,3 133,1 105,9 99,5 92,9 86,3 63,0 63.9 1,3 40-49 60,9 60,5 60,5 69,8 72,4 53,6 50,5 48,5 45,9 44.4 -3,3 50-59 57,6 58,9 38,6 32,6 49,4 42,2 36,2 34,5 29,6 27.4 -7,4 >59 56,9 46,6 48,6 45,7 41,8 45,7 43,8 38,4 40,4 32.8 -18,7 Taxa general 67,1 66,9 62,1 61,6 58 53,6 48,5 43,8 39,1 37.5 -4,0 UDVP(%) 19,1 20,4 18,3 23 18,4 18,2 15,5 13,2 10,5 9.1 -13,3 Taula 25. Evolució de la tuberculosi per districtes (1991-2000). Taxes específiques per 100.000 hab. Taxes actualitzades amb la variació interanual de la població Evolución de la tuberculosis por distritos (1991-2000). Tasas específicas por 100.000 hab. Tasas actualizadas con la variación interanual de la población Districte 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Variació (%) 1999-2000 Ciutat Vella 260,4 284,7 258,4 270,6 234,9 205.2 163.4 134,8 131,2 174.7 33,1 Eixample 65,3 51,3 43,6 37,5 42,2 42.6 36.6 34,9 33,8 28.5 -15,5 Sants-Montjuïc 70,2 74 60,7 58,7 63,6 50.8 63.9 44,2 39,4 37.6 -4,6 Les Corts 28,9 23,8 39,3 29,4 33,6 19.5 24.4 32,9 19,5 26.8 37,1 Sarrià-Sant Gervasi30,4 24,3 29,9 21,2 28,5 42.5 20.8 32,4 23,9 12.3 -48,5 Gràcia 42,8 54,8 39,7 49,7 45,7 37.2 35.4 33,6 28,5 25.0 -12,3 Horta-Guinardó 49,3 58,9 48,7 49,6 42,9 40.6 39.4 39,4 34,2 31.2 -8,6 Nou Barris 66,3 57,8 76,6 73,7 59,7 56.8 43.3 44,4 44,5 31.6 -28,9 Sant Andreu 55,2 51,7 43,2 43,1 44,4 37.6 42.8 29,5 27,3 22.1 -19,0 Sant Martí 54,6 57,4 56,5 57,5 50,2 49.7 47.7 34,4 25,8 32.6 26,3 Total 67,1 66,9 62,1 61,6 58 53,6 48,5 43,8 39,1 37.5 -4,0 68 5. Taules / Tablas Taula 26. Conclusió final segons districte de residència dels malalts de 2000 amb conclusió final a 15 de juny de 2001 Conclusión final según distrito de residencia de los enfermos de 2000 con conclusión final a 15 de junio de 2001 Districte Conclusió Final Taxa De Municipal Curat Exitus Emigrat Perdut Tract. Perllong. Total Compliment ** N % N % N % N % N % N % % Ciutat Vella 99 78.6 12 9.5 4 3.2 6 4.8 5 4.0 126 27.9 94,2 Eixample 46 80.7 4 7.0 1 1.8 4 7.0 2 3.5 57 12.6 92 Sants/Montjuïc 32 68.1 7 14.9 1 2.1 5 10.6 2 4.3 47 10.4 86,4 Les Corts 12 92.3 0 0.0 0 0.0 0 0.0 1 7.7 13 2.9 100 Sarrià-St.Gervasi 10 83.3 1 8.3 0 0.0 0 0.0 1 8.3 12 2.7 100 Gràcia 14 70.0 2 10.0 1 5.0 0 0.0 3 15.0 20 4.4 100 Horta/Guinardó 39 84.8 3 6.5 1 2.2 1 2.2 2 4.3 46 10.2 97,5 Nou Barris 39 90.7 2 4.7 0 0.0 0 0.0 2 4.7 43 9.5 100 St.Andreu 15 62.5 2 8.3 2 8.3 2 8.3 3 12.5 24 5.3 88,2 St.Martí 38 76.0 3 6.0 2 4.0 1 2.0 6 12.0 50 11.1 97,4 Desconegut 5 38.5 2 15.4 2 15.4 3 23.1 0 0.0 13 2.9 62,5 Total 349 61.7 38 6.7 14 2.5 22 3.9 27 4.8 451* 100 94,0 * La resta dels pacients fins el total del nombre de casos, no havien acabat el tractament a la data de la conclusió final. ** Taxa de compliment=(curats/curats+perduts) x 100. Taula 27. Conclusió final segons lloc de residència: comparació dels pacients que iniciaren el tractament el 1r. semestre de 1999 i els que l’iniciaren el 1r. semestre de 2000 Conclusión final según lugar de residencia: comparación de los pacientes que iniciaron el tratamiento el 1er. semestre de 1999 y los que lo iniciaron el 1er. semestre de 2000 Conclusió Final Lloc De Residència Ciutat Vella Resta de la Ciutat 1999 2000 1999 2000 N % N % N % N % Curats 38 71,7 69 76.7 194 74,6 172 83.1 Exitus 7 13,2 6 6.7 25 9,6 10 4.8 Tract. Continuat 0 0,0 4 4.4 11 4,2 9 4.3 Perduts 2 3,8 5 5.6 5 1,9 6 2.9 Desplaçats 3 5,7 3 3.3 10 3,8 4 1.9 Pendents 3 5,7 3 3.3 15 5,8 6 2.9 Tractament interromput 0 0,0 0 0.0 0 0,0 0 0.0 Total 53 100 90 100 260 100 207 100 Taxa de compliment* 95,0 93,2 97,5 96,6 * Taxa de compliment = (curats/curats + perduts) x 100 69 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 Taula 28. Distribució dels pacients segons tipus de focus Distribución de los pacientes según tipo de foco Tipus de Focus N % Familiar 41 7.2 Extrafamiliar 15 2.7 Animal 7 1.2 Recaigudes 31 5.5 No determinat 472 83.4 Total 566 100 Taula 29. Percentatge de casos amb estudi de contactes realitzat i mitjana de contactes estudiats per malalt segons factor de risc Porcentaje de casos con estudio de contactos realizado y media de contactos estudiados por enfermo según tipo de riesgo Grup de risc % Casos amb estudi Mitjana de contactes de contactes per cas estudiat VIH 35.8 3.5 UDVP 32.7 3 Indigents 17.6 5.3 Presos 28.6 5.5 Alcohòlics 34.2 3.6 Amb factor de risc 35.9 3.7 Sense factor de risc 57.9 5.0 Total 50.7 4.7 70 5. Taules / Tablas Taula 30. Estudi de contactes: cribatges tuberculínics en col.lectius. Barcelona 2000 Estudio de contactos: cribajes tuberculínicos en colectivos. Barcelona 2000 Centre Cas índex PT. Llegides PT(+) QT QP BCG Col.lectiu A Control 3 mesos 6 1 0 0 0 Col.lectiu B Control 3 mesos 33 2 0 3 0 Col.lectiu C Control 3 mesos 7 3 0 1 1 Col.lectiu D Empleat 8 6 0 1 1 Col.lectiu D Control 3 mesos 0 0 0 0 0 Col.lectiu E Alumne 10 3 0 0 0 Col.lectiu F Alumne 45 7 0 3 2 Col.lectiu G Alumne/Empleat 156 22 0 93 0 Col.lectiu G Control 3 mesos 127 1 0 1 0 Col.lectiu H Control 3 mesos 5 1 0 0 0 Col.lectiu I Empleat 3 2 0 1 0 Col.lectiu J Empleat 23 14 0 0 0 Col.lectiu J Control 3 mesos 6 3 0 0 0 Col.lectiu K Empleat 13 7 0 2 3 Col.lectiu K Control 3 mesos 2 1 0 0 0 Col.lectiu L Empleat 2 0 0 0 0 Col.lectiu M Empleat 2 1 0 0 0 Col.lectiu N Empleat 33 14 0 1 4 Col.lectiu O Empleat 56 23 NC 12 NC Col.lectiu P Empleat 11 2 0 1 NC Col.lectiu Q Alumne 92 13 0 3 1 Col.lectiu Q Control 3 mesos 36 5 0 4 2 Col.lectiu R Pacient 66 33 0 4 NC Col.lectiu S Pacient 12 8 0 1 NC Col.lectiu T Empleat 3 2 NC NC NC Col.lectiu T Control 3 mesos 0 0 0 0 0 Col.lectiu U Empleat 6 6 0 5 2 Col.lectiu V Empleat 216 33 0 17 10 Col.lectiu W Empleat 8 3 0 0 0 Col.lectiu W Control 3 mesos 6 3 0 0 0 Col.lectiu X Empleat NC 2 0 0 0 Col.lectiu X Control 3 mesos 8 6 0 0 0 Col.lectiu Y Control 3 mesos 2 0 0 0 0 Col.lectiu Z Empleat 31 8 0 0 4 Col.lectiu Z Control 3 mesos 15 6 0 2 0 Col.lectiu AA Alumne 32 6 1 2 1 Col.lectiu AA Control 3 mesos 26 1 0 1 0 Col.lectiu AB Alumne 26 12 0 2 0 Col.lectiu AC Empleat 27 6 0 4 NC Col.lectiu AC Control 3 mesos 20 8 0 3 6 Col.lectiu AD Empleat 23 5 0 0 NC Col.lectiu AD Control 3 mesos 18 4 0 0 2 Col.lectiu AF Empleat 5 NC NC NC NC Col.lectiu AG Alumne 34 11 0 3 1 Col.lectiu AH Alumne 40 16 1 7 3 Col.lectiu AI Pacient 3 0 0 0 0 Col.lectiu AJ Pacient 7 2 0 0 0 Col.lectiu AJ Control 3 mesos 1 0 0 0 0 Col.lectiu AK Alumne 22 3 0 2 2 Col.lectiu AK Control 3 mesos 7 2 0 2 1 Col.lectiu AL Alumne 157 67 0 6 17 Col.lectiu AM Empleat 7 6 0 0 0 Col.lectiu AM Control 3 mesos NC NC NC NC NC 71 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 Taula 30. Continuació Continuación Centre Cas índex PT. Llegides PT(+) QT QP BCG Col.lectiu AN Empleat 15 8 0 2 2 Col.lectiu AO Empleat 3 0 0 0 0 Col.lectiu AO Control 3 mesos 0 0 0 0 0 Col.lectiu AP Empleat NC NC NC NC NC Col.lectiu AQ Empleat NC NC NC NC NC Col.lectiu AR Empleat 11 3 0 1 1 Col.lectiu AR Control 3 mesos 6 0 0 0 0 Col.lectiu AS Alumne 162 18 0 8 3 Col.lectiu AS Control 3 mesos 112 1 0 3 0 Col.lectiu AT Empleat NC NC NC NC NC Col.lectiu AU Empleat 11 3 0 0 0 Col.lectiu AV Empleat 8 3 0 0 1 Col.lectiu AV Control 3 mesos 5 1 0 0 0 Col.lectiu AW Empleat 20 14 0 1 0 Col.lectiu AW Control 3 mesos 4 2 0 2 0 Col.lectiu AX Empleat 3 1 NC NC NC Col.lectiu AY Empleat 20 4 0 0 0 Col.lectiu AY Control 3 mesos 10 4 0 2 2 Col.lectiu AZ Alumne 29 3 0 1 3 Col.lectiu BA Empleat 5 0 0 0 0 Col.lectiu BA Control 3 mesos 4 0 0 0 0 Col.lectiu BB Empleat 17 2 NC NC NC Col.lectiu BB Control 3 mesos NC NC NC NC NC Col.lectiu BC Empleat 2 1 0 0 0 Col.lectiu BD Empleat 21 1 NC NC NC Col.lectiu BD Control 3 mesos 16 0 0 0 0 Col.lectiu BE Empleat 84 20 0 7 4 Col.lectiu BE Control 3 mesos 42 8 0 6 3 Col.lectiu BF Empleat 19 6 0 0 1 Col.lectiu BF Control 3 mesos 13 2 0 1 1 Col.lectiu BG Empleat 27 10 0 3 6 Col.lectiu BG Control 3 mesos 19 5 0 3 3 Col.lectiu BH Empleat 15 6 NC NC NC Col.lectiu BH Control 3 mesos 6 1 NC NC NC Col.lectiu BI Empleat 12 4 0 0 1 Col.lectiu BJ Alumne 10 5 0 0 4 Col.lectiu BK Alumne 66 12 1 0 2 Col.lectiu BL Empleat 10 4 0 0 3 Col.lectiu BL Control 3 mesos 6 1 NC NC NC Col.lectiu BM Alumne 115 10 0 3 3 Col.lectiu BN Alumne 389 11 0 3 3 Col.lectiu BO Empleat 20 9 0 0 8 Col.lectiu BP Empleat 31 20 0 3 11 Col.lectiu BQ Empleat 8 3 0 1 2 Col.lectiu BR Empleat 36 14 0 6 4 Col.lectiu BS Empleat 27 13 0 0 6 Total 71 46 empleats 2943 623 3 120 140 Col.lectius 34 controls 4 pacients 16 alumnes PT LLEGIDES: tuberculines llegides. PT(+): tuberculina positiva. QT: Quimioteràpia. QP: Quimioprofilaxi. 72 5. Taules / Tablas Taula 31. Estudi de contactes: cribatges tuberculínics en escoles. Barcelona 2000 Estudio de contactos: cribajes tuberculínicos en escuelas. Barcelona 2000 Centre Cas índex PT. Llegides PT(+) QT QP BCG CENTRE EDUC. A Control 3 mesos 33 2 0 3 0 CENTRE EDUC. B Alumne 10 3 0 0 0 CENTRE EDUC. C Alumne 45 7 0 3 2 CENTRE EDUC. D Alumne 92 13 0 3 1 CENTRE EDUC. E Alumne 32 6 1 2 1 CENTRE EDUC. F Control 3 mesos 36 5 0 4 2 CENTRE EDUC. G Control 3 mesos 26 1 0 1 0 CENTRE EDUC. H Alumne 34 11 0 3 1 CENTRE EDUC. I Alumne 40 16 1 7 3 CENTRE EDUC. J Alumne 22 3 0 2 2 CENTRE EDUC. K Alumne 157 67 0 6 17 CENTRE EDUC. L Control 3 mesos 7 2 0 2 1 CENTRE EDUC. M Alumne 162 18 0 8 3 CENTRE EDUC. N Control 3 mesos 112 1 0 3 0 CENTRE EDUC. O Alumne 10 5 0 0 4 CENTRE EDUC. P Alumne 115 10 0 3 3 CENTRE EDUC. Q Alumne 389 11 0 3 3 LLAR D’INFANTS A Profesor+Alumne 156 22 NC NC NC LLAR D’INFANTS B Control 3 mesos 127 1 NC NC NC LLAR D’INFANTS C Alumne 26 12 0 0 0 LLAR D’INFANTS D Alumne 29 3 0 0 3 LLAR D’INFANTS E ——- 12 4 0 0 1 Total 15 Alumnes 22 Escolas 1 Professor 1672 223 2 53 47 PT LLEGIDES: tuberculines llegides. PT(+): tuberculina positiva. QT: Quimioteràpia. QP: Quimioprofilaxi. 73 6. FIGURES / FIGURAS INTRODUCCIÓ La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 76 6. Figures / Figuras Figura 1 Homes 64.7% Distribució de la TBC segons sexe Distribución de la TBC según sexo Dones 35.3% Incidencia 37,5/100.000. Homes: incidencia 51,9/100.000. Dones: Incidencia 24,8/100.000 Figura 2 Incidencia/100.000 hab. 70 HIV(+) Distribució de la TBC segons grup 60 HIV(-) o desconegut d’edat i VIH Distribución de la TBC según grupos 50 de edad y HIV 40 30 20 10 0 0-4 5-9 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 >69 Grup d’edat Figura 3 Incidencia/100.000 hab. Distribució de la TBC segons grup 100 HIV(+) d’edat i VIH en homes HIV(-) o desconegut Distribución de la TBC según grupos 80 de edad y HIV en hombres 60 40 20 0 0-4 5-9 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 >69 Grup d’edat 77 La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 Figura 4 Incidencia/100.000 hab. 50 Distribució de la TBC segons grup HIV(+) d’edat i VIH en dones HIV(-) o desconegut 40 Distribución de la TBC según grupos de edad y HIV en mujeres 30 20 10 0 0-4 5-9 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 >69 Grup d’edat Figura 5 Incidencia/100.000 hab. 200 HIV(+) Taxes de incidencia de TBC per dis- HIV(-) o desconegut trictes segons VIH 150 Taxes de incidencia de TBC por dis- trictos según VIH 100 50 0 I II III IV V VI VII VIII IX X Grup d’edat Figura 6 ADVP 56,0 % Mecanisme de transmisió del VIH en els pacients tuberculosos Mecanismo de transmisión del VIH en los pacientes tuberculosos Heterosexual 6,0% Contacto VIH 1,0% Desconocido 28,0% Homosexual 9,0% 78 5. Taules / Tablas Figura 7 Incidencia/100.000 hab. 120 Evolució de la TBC a Barcelona de 1987 105 a 1998 90 Evolución de la TBC en Barcelona de 75 1987 a 1998 60 45 30 15 Varones Mujeres Total 0 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 2000 Años Figura 8 Nº Casos 1200 1150 Evolución de la TBC segons la data 1100 15/6/00 1050 d’explotació de les dades 15/6 de cada año 1000 Evolución de la TBC según la fecha 950 900 de explotación de los datos 850 800 750 700 650 600 550 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 2000 Años Figura 9 Incidencia /100.000 hab. 80 68.7 Evolució de la TBC a Barcelona. 70 65.7 59.9 61 59.8 Objectiu per el any 2000 60 54.2 53.6 Evolución de la TBC en Barcelona. 50 48.4 43.5 Objectivo para el año 2000 39.1 40 37.5 Declive anual 12% 30 20 20 20/100.000 10 Objetivo Observado 0 1989 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 2000 1 79 7. BIBLIOGRAFIA / BIBLIOGRAFÍA INTRODUCCIÓ La Tuberculosis en Barcelona. Informe 2000 82 7. Bibliografia / Bibliografía 1 Unidad de Investigación en Tuberculosis de Barcelona (UITB). Área de Tuberculosis e Infecciones Respiratorias (TIR) de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR) y Grupo de Estudio de Sida (GESIDA) de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). Documento de consenso sobre la prevención y control de la tuberculosis en España. Med Clin (Barc) 1999;113:710-715. 2 Grupo de Estudio Estudio del Taller de 1999 de la Unidad de Investigación en Tuberculosis de Barcelona. Documento de consenso sobre el estudio de contactos en pacientes tuberculosos. Med Clin (Barc) 1999; 112:151-6. 3 Norussis MJ. SPSS/PC+ for the IBM PC/XT/AT. Chicago: SPSS Inc, 1986. 4 Padró d’habitants de la ciutat de Barcelona 1996. Publi- cacions del Servei d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, 1997. 5 Colton T. Estadística en Medicina. Barcelona: Salvat Edi- tores, S.A. 1987. 6 Observatori Permanent de la Immigració a Barcelona. Dades del Govern Civil.Comissionat de l’alcaldia per a la defensa dels drets civils. Dades del Padró d’Habitants V. Ajuntament de Barcelona, juny 1999. 7 Grupo de trabajo sobre Tuberculosis. Consenso nacional para el control de la tuberculosis en España. Med Clin (Barc) 1992; 98: 24-31. 8 Vallès X, Sánchez F, Pañella H, García de Olalla P, Jansà JM, Rius C, Caylà JA. Tubeculosis importada: una enfermedad emergente en países industrializados. Sujeto a revisión. 9 Solsona J, Caylà JA, Verdú E, Estrada MP, García S, Roca D et al. Molecular and conventional epidemiology of TBC in an inner city district. Int J Tuberc Lung Dis 2001; 5 (8): 1-8 83 La Tuberculosi a Barcelona. Informe 2000 al 94%. Cal destacar que el 63% dels districtes de la ciutat un estancament degut al fenòmen de la immigració. Mal- presenten taxes de compliment superiors a l’observada en el grat aquesta evolució globalment favorable,els principals in- conjunt de la ciutat. A Ciutat Vella la taxa de compliment ha dicadors epidemiològics de la malaltia (incidència total, disminuït en un 1.9% respecte a la del 1999 però es manté incidència de bacil.lífers) continuen essent elevats, sobretot a un nivell acceptable (94,2%). quan es comparen amb els dels països de la Unió Europea. Per tant es fa indispensable recolzar les activitats de preven- L’evolució favorable d’aquest indicador és el resultat de les ció i control, principalment en els col·lectius més afectats i activitats habituals dels clínics i del seguiment i control dels en els barris amb major endèmia, a través del Programa de tractaments que porta a terme l’equip d’infermeria de salut Prevenció i Control de TBC de Barcelona. pública del Programa de TBC de Barcelona, l’ingrés sistemà- tic dels pacients amb problemàtica social en Serveis Clínics, En el districte de Ciutat Vella s’ha observat un increment els tractaments directament observats que es realitzen en els molt important de la incidència de TBC, a diferència de les PMM als CAS, a les Institucions penitenciàries i a través del dades dels quatre anys anteriors. Per aquest motiu i degut a programa ETODA. que les xifres eren elevades malgrat mostrar una tendència a la disminució en els anys anteriors, és necessari adoptar En els col·lectius de risc s’han observat percentatges elevats de mesures eficaces per controlar la transmissió de la malaltia, tractaments antituberculosos anteriors (8.3%). Així, en els resi- com pot ser la recerca activa d’aquests casos en els pacients dents a Ciutat Vella ha estat del 6.8%, en els infectats pel VIH simptomàtics respiratoris i en els grups de risc (immigrants, del 12.3%, en els UDVP del 17.3% i en els que tenien antece- infectats pel VIH, UDVP, presos, indigents, nens en contacte dents de presó en un 35.7%. En aquests grups les recidives amb un adult bacil.lífer), la instauració dels TDO en tots els acostumen a estar relacionades habitualment amb l’incompli- casos de TBC residents al districte que tinguin factors de risc, ment del tractament, per la qual cosa es fa necessària la seva la millora de l’estudi de contactes i el diagnòstic precoç. inclusió sistemàtica al règim de tractament directament obser- vat a fi i efecte d’assegurar el seu correcte compliment. Pel que El sistema MDO com a font de detecció de casos ha demos- fa a aquests tractaments, pensem que és necessari que es posin trat una vegada més ser el de major importància, la qual en marxa les mesures necessàries (equips de salut, horaris cosa ens porta a afirmar l’elevat grau d’implicació i compro- d’atenció continuada) en els grups i àrees de major problemà- mís dels clínics amb la TBC. tica de la malaltia per incrementar el percentatge de casos en aquesta modalitat de tractament. Així mateix, el control i segui- Per tal de millorar el sistema MDO, l’any 1999 es posà en ment dels tractaments en els pacients que surten de la presó marxa mitjançant la Unitat Temàtica d’Investigació en Tuber- constitueix una de les prioritats del programa, i aquest s’haurà culosi (UITB), unitat concedida pel Fons d’Investigacions de de mantenir en els pròxims anys. la Seguretat Social (FIS) el 1995, un sistema informàtic de declaració de casos via internet, al qual tenen accés tots els centres sanitaris que formen part de la UITB. Aquest sistema 4.4. Subprograma de prevenció fa possible declarar ràpidament un nou cas, que queda en- registrat automàticament al registre del programa de TBC L’estudi de contactes dels pacients amb TBC encara no és tan de la ciutat. Tanmateix, aquest programa fa possible al met- òptim com hauria de ser, havent experimentat un descens de ge encarregat del control de la TBC de cada centre sanitari l’11.2% respecte al 1999. Aquests resultats fan necessari fo- adscrit a la unitat, la consulta de tots els casos de TBC diag- mentar l’estudi dels contactes, especialment en els grups de nosticats en el seu centre que estan enregistrats en els arxius risc, i a ser possible en la setmana següent al diagnòstic del del Programa de TBC de Barcelona, podent d’aquesta mane- cas, ja que cal aprofitar l’impacte que implica el diagnòstic de ra informar-se del seu estat actual. la malaltia entre els contactes i també perquè l’estudi de con- tactes s’ha mostrat efectiu en l’identificació d’un important Per tal de millorar el subprograma de prevenció, al 1999 i nombre de casos secundaris, així com per la identificació de també mitjançant la UITB, s’inicià un registre nominal de persones candidates al tractament de la infecció tuberculosa contactes a partir d’una aplicació informàtica que ha estat latent. Cal millorar l’estudi de contactes en aquells casos que distribuïda entre els centres sanitaris on es porta a terme es donen en individus que viuen sols ja que aquest és un fo- l’estudi de contactes. La millora de la exhaustivitat en l’estu- cus important de transmissió de TBC no detectada9 . di de contactes constitueix una prioritat pels propers anys. 4.5. Consideració final L’evolució de la TBC a Barcelona en els últims 7 anys presen- ta una tendència favorable (fig. 9) que en el 2000 ha sofert 26