1El treball a Barcelona 2011 EL TREBALL A BARCELONA 2011 El treball a Barcelona 2011 2 L’Informe del Mercat Laboral a Barcelona 2011 ha estat aprovat per la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona de 2 de maig de 2012 . Vicenç Tarrats, President en funcions Agustí Bonavia Jose Miguel Beneroso Juan José Casado Georgina Bombardó José A. Fernández, Secretari general Elaboració i redacció de l’informe Pascual Bayarri Elena Alarcón Teresa Navarro, suport administratiu Direcció editorial i coordinació: José A. Fernández Disseny i maquetació: sSB 3El treball a Barcelona 2011 Població activa i inactiva. Dades EPA Ocupació Població ocupada segons l’EPA Afiliació a la Seguretat Social Contractació Població aturada Segons l’EPA Atur registrat Demandes d’ocupació Comparació amb altres àmbits Expedients de regulació d’ocupació (ERO) Prestacions per desocupació Enquesta trimestral del cost laboral Sinistralitat i salut laboral Perspectives Satisfacció laboral Població emigrant de Barcelona Valoracions i propostes El treball a Barcelona 2011 4 Po b l a c i ó a c t i va i i n a c t i va . d a d e s E PA 1 Una radiografia de les principals magnituds que l’EPA dóna per a la ciutat de Barcelona indica que la població activa suposava, al quart trimestre de 2010, el 60,7% de la població. Un 51% d’aquesta població estava ocupada i un 9,7% a l’atur. Un any després, el percentatge de població activa ha augmentat lleugerament, fins a arribar al 61,1% del total, increment que s’ha traslladat íntegrament a un augment de l’atur, que ja arriba al 10,3% de la població. Els ocupats baixen el seu pes 0,3 punts percentuals, fins al 50,7%. Població activa a Barcelona 2011. Milers de persones 2010 2011 Var. IV trim. 2011-10I II III IV I II III IV Població total 1.307,50 1.314,6 1.304,4 1.310,0 1.301,6 1.300,6 1.302,6 1.310,9 0,1% Població activa 791,1 793,1 791,2 795,7 800,9 797,0 811,5 800,4 0,6% Ocupats 672,2 658,7 657,2 668,6 672,7 684,7 676,4 665,2 -0,5% Aturats 118,9 134,4 134,0 127,1 128,2 112,3 135,1 135,2 6,4% Entre la població inactiva, que al quart trimestre de 2011 representava el 38,9% de la població total (segons l’EPA), hi destaca la reducció del nombre de pensionistes (del 2,8%), mentre que la resta de col·lectius presenten increments: el nombre de persones que s’ocupen de la llar puja un 5%, el d’estudiants un 0,6% i el de persones amb incapacitat un important 26,3%. Població inactiva a Barcelona 2011. Milers de persones 2010 2011 Var. IV trim. 2011-10I II III IV I II III IV Població total 1.307,50 1.314,6 1.304,4 1.310,0 1.301,6 1.300,6 1.302,6 1.310,9 0,1% Població inactiva 516,4 521,5 513,2 514,3 500,7 503,6 491,1 510,5 -0,7% Estudiants 65,6 71,0 57,6 67,2 65,7 64,6 55,1 67,6 0,6% Pensionistes 311,6 309,3 309,3 308,7 294,7 310,1 291,5 300,1 -2,8% Feines llar 109,7 112,3 120,8 105,0 111,8 108,7 116,0 110,3 5,0% Incapacitats 20,7 19,7 17,0 17,9 15,7 10,5 14,3 22,6 26,3% Altres 8,8 9,2 8,5 15,5 12,8 9,7 14,2 9,9 -36,1% Font: elaboració pròpia amb dades Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Al desembre de 2011 la població activa de Barcelona era de 800.400 persones. Això significa un increment del 0,6% respecte al 2010, però aquest augment de la població activa no afecta tots els sectors. La indústria, que havia crescut un 12,5% l’any 2010, al 2011 presenta una important reducció, de quasi un 27%. També cau notablement el nombre d’aturats que busquen una primera feina, un 43% (quan l’any 2010 van pujar un 8,1%). En canvi, la població activa relacionada amb la construcció, que havia caigut un 18,5 i un 23,4% el 2009 i el 2010, respectivament, aquest any puja un 24,3%. Els serveis presenten una evolució similar: descensos de la població activa els dos anys anteriors (6,6% l’any 2010 i 0,6% l’any 2009) i pujada del 2,8% l’any 2011. D’altra banda, el nombre de persones que fa més d’un any que són a l’atur torna a pujar, en aquest cas un 17,8%, menys intensament que l’any 2010 (71,2%). Evolució de la població activa per sectors a Barcelona, quart trimestre. Milers de persones 2010 2011 Var. 2010-11 Població activa 795,7 800,4 0,6% Agricultura 1,1 1,0 -9,1% Indústria 97,1 71,1 -26,8% Construcció 37,9 47,1 24,3% Serveis 585,7 602,2 2,8% Aturat > 1 any 60,6 71,4 17,8% Aturat busca 1a feina 13,3 7,6 -42,9% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 1 L’Enquesta de població activa (EPA) és una investigació contínua i de periodicitat trimestral adreçada a les famílies, realitzada per l’INE des de 1964. Té com a finalitat obtenir dades laborals de les persones entrevistades i, per tant, recull informació sobre atur, ocupació, etc. La mostra inicial és de 65.000 famílies al trimestre, malgrat que en la pràctica aquesta mostra queda reduïda fins al voltant de 60.000 famílies entrevistades de manera efectiva, que equivalen a unes 180.000 persones. Dins del conjunt de dades que es poden utilitzar d’aquesta enquesta, les més significatives es refereixen a població activa, població ocupada i població aturada. 5El treball a Barcelona 2011 IV 2 011 IV 2 010 IV 2 009 IV 2 008 IV 2 007 IV 2 006 IV 2 005 IV 2 004 IV 2 003 IV 2 002IV 2 001 662,5 683,0 740,7 768,3 828,0 812,6 811,6 814,8 810,4 795,7 800,4 Evolució de la població activa a Barcelona. Milers de persones Els quatre trimestres de l’any presenten increments interanuals del nombre de persones actives a la ciutat, que van del 2,6% del tercer trimestre al 0,5% del segon. L’increment mitjà anual és de l’1,2%. L’anàlisi de l’evolució dels darrers anys mostra que l’any 2011 ha permès recuperar la població activa dels seus mínims de 2010. Evolució de les principals variables de la població activa a Barcelona. Mitjana anual en milers 2010 2011 Var. 2010-11 Població activa 792,8 802,5 1,2% Per sexes Homes 420,0 417,4 -0,6% Dones 372,8 385,1 3,3% Per edats 16-19 anys 10,1 8,8 -12,2% 20-24 anys 54,9 46,1 -16,0% 25-54 anys 611,5 628,3 2,7% 55 anys i més 116,4 119,3 2,5% Per nacionalitat Espanyola 620,0 626,8 1,1% Estrangera 172,8 175,7 1,7% Per nivell formatiu Sense estudis i primària 116,4 78,5 -32,5% Secundària 1a. etapa 138,3 133,8 -3,3% Secundària 2a. etapa 169,8 192,4 13,3% Educació superior 368,4 397,8 8,0% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona L’anàlisi comparativa de les dades mitjanes de població activa de 2010 i 2011 es pot fer prenent com a referència diferents aspectes: Per sexe. La majoria de la població activa de Barcelona continua sent masculina (52%), però amb un descens d’un punt respecte a la mitjana de 2010. Per edat. El grup de 25 a 54 anys representa el 78,3% del total de persones actives de la ciutat. Tots els col·lectius presenten increments de la població activa respecte la mitjana de l’any 2010, amb l’excepció dels dos grups més joves: els joves de 16 a 19 anys, que cauen un 12,2%, i les persones de 20-24 anys, que baixen un 16%. Per nacionalitat. La població activa estrangera es manté molt estable a la ciutat entre 2010 i 2011, amb un increment d’un 1,7%, per damunt dels actius espanyols, que creixen un 1,1%. Els estrangers han passat de representar el 21,8% del total d’actius l’any 2010 a suposar el 21,9% un any després. Per nivell formatiu. El 49,6% de la població activa ha fet estudis superiors (3,4 punts més que l’any 2010) i només el 9,8% té, com a màxim, estudis primaris (quasi cinc punts menys que l’any passat). El treball a Barcelona 2011 6 Població ocupada i afiliació a la Seguretat Social Les estadístiques d’ocupació parteixen de dues fonts diferents: l’Enquesta de població activa (EPA), de la qual ja hem parlat, i el registre d’afiliats a la Seguretat Social. Població ocupada segons l’EPA L’any 2010, la població ocupada mitjana a Barcelona, segons dades de l’EPA, va ser de 674.800 persones, un 1,6% més que l’any anterior. En canvi, s’observa una reducció interanual de desembre a desembre, concretament del 0,5%, fins a arribar a 665.200 ocupats al desembre de 2011, un nivell que s’acosta a les xifres d’ocupats del començament de l’any 2004 i lluny del màxim (776.800 persones) que es va assolir al segon trimestre de l’any 2008. IV 2 011 IV 2 010 IV 2 009 IV 2 008 IV 2 007 IV 2 006 IV 2 005 IV 2 004 IV 2 003 IV 2 002IV 2 001 Evolució de la població ocupada a Barcelona. Milers de persones 592,8 599,4 672,7 684,4 768,6 761,6 764,9 746,9 687,4 668,6 665,2 I 20 01 Anàlisi comparativa de les mitjanes de població ocupada de 2010 i 2011 Per situació professional . Quasi el 70% dels ocupats de Barcelona són assalariats en el sector privat. Els assalariats del sector públic i els empresaris representen un 14,3 i un 15,4%, respectivament. Tots els col·lectius, excepte els empleats públics (que baixen un 0,1%), presenten increments interanuals al llarg de l’any 2011, amb taxes que van del 0,2% dels assalariats del sector privat al 7,8% dels empresaris. A la ciutat, el nombre d’assalariats s’incrementa un 0,1% respecte a l’any 2010. Entre els 567.900 assalariats de la ciutat predominen els que tenen contractes indefinits (449.300), que representen el 79,1% del total (però amb una reducció de 2,5 punts respecte a l’any anterior). En mitjana anual són, en canvi, els contractes que baixen més respecte a l’any 2010: un 2,9%, mentre que els contractes temporals s’incrementen un 13,4%. Principals variables de la població ocupada a Barcelona. Mitjanes anuals en milers 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total població ocupada 699,0 664,2 674,8 1,6% Per situació professional Assalariats sector privat 487,9 470,7 471,6 0,2% Assalariats sector públic 104,0 96,5 96,4 -0,1% Empresaris 103,9 95,7 103,2 7,8% Altres 3,2 1,4 3,7 172,2% Per sexe Homes 364,4 347,3 347,0 -0,1% Dones 334,6 316,9 327,8 3,4% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona Per sexe. L’ocupació entre els homes va caure un 0,1%, mentre que la femenina va pujar un 3,4%. L’any 2011 es manté el predomini dels homes entre la població ocupada (51,4% del total), però amb una reducció del seu pes en el darrer any, concretament de ‘0,9 punts. Per edat. Agafant les dades mitjanes anuals, el 2011 el 79,1% dels ocupats tenen entre 25 i 54 anys, mentre que els menors de 25 anys només suposen el 5,3% del total de la població ocupada. Tots els col·lectius presenten variacions positives respecte a 2010, menys el grup de 20-24 anys, que cau un 21,1%. Els joves menors de 20 anys són els que presenten l’increment anual més important (superior al 65%, quan l’any 2010 van caure un 32,7%), seguits per les persones de 25-54 anys, que pugen un 2,8%. 7El treball a Barcelona 2011 Principals variables de la població ocupada a Barcelona. Mitjanes anuals en milers 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Per edat 16-19 anys 5,3 3,6 5,9 65,5% 20-24 anys 39,2 37,5 29,6 -21,1% 25-54 anys 536,5 519,3 533,9 2,8% 55 anys i més 118,0 103,9 105,4 1,4% Per nacionalitat Espanyola 564,5 534,9 541,5 1,2% Estrangera 134,5 129,3 133,3 3,1% Per nacionalitat. Al llarg de l’any 2010 s’ha reduït lleugerament el pes dels nacionals entre la població ocupada, que passen del 80,5 al 80,3% del total (80,8% l’any 2009), fet que s’explica perquè l’increment d’ocupació dels estrangers (3,1%) ha estat superior al dels nacionals (1,2%). Principals variables de la població ocupada a Barcelona. Mitjanes anuals en milers 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Per nivell formatiu Sense estudis i ed. primària 93,8 90,1 64,2 -28,8% Ed. secundària 1a. etapa 103,3 102,9 98,6 -4,2% Ed. secundària 2a. etapa 159,6 141,8 158,7 11,9% Educació superior 342,3 329,4 353,3 7,3% Per sector econòmic Agricultura 0,8 0,6 1,2 100,0% Indústria 86,7 86,6 74,3 -14,3% Construcció 40,8 34,1 36,6 7,3% Serveis 570,7 542,8 562,7 3,7% Total assalariats 591,9 567,1 567,9 0,1% Per durada del contracte Indefinit 483,3 462,5 449,3 -2,9% Temporal 108,7 104,6 118,7 13,4% Per nivell formatiu. L’any 2011, el 52,4% de les persones ocupades de la ciutat han cursat educació superior, quasi tres punts més que l’any anterior. Aquest grup, juntament amb les persones que tenen educació secundària de segona etapa, són els col·lectius que presenten increments d’ocupació respecte a l’any 2010: 7,3 i 11,9%, respectivament. L’ocupació de les persones amb educació fins a primària cau un 29%. Per sector productiu. Els serveis ocupen el 83,4% de les persones que treballen a la ciutat l’any 2011, un percentatge 1,7 punts superior al de l’any anterior. A l’extrem contrari es troba la indústria, que ha passat de representar el 13% dels ocupats l’any 2010 a l’11% el 2011, amb una reducció anual d’un 14,3%, quan l’any anterior només va baixar un 0,1%. La construcció presenta l’increment anual més alt (7,3%) i el seu pes sobre el total d’ocupats passa del 5,1 al 5,4%. Si tenim en compte les dades del darrer trimestre, la situació de la indústria encara és més negativa, ja que al quart trimestre de 2011 l’ocupació industrial baixa un 27,9% i el seu pes sobre el total d’ocupats arriba al 9,8%. És, justament, la situació contrària a la de l’any 2010, que va mostrar una recuperació significativa de l’ocupació industrial. Població ocupada a Barcelona per branques d’activitat. Mitjana anual en milers 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total per branques d’activitat (CCAE-2009) 698,2 663,6 673,6 1,5% Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 23,7 22,6 19,3 -14,5% Energia, aigua, química, cautxú i metal·lúrgia, maquinària, material elèc. i de transport 63,0 64,1 55,0 -14,2% Construcció 40,8 34,1 36,6 7,3% Comerç i reparacions, hoteleria 144,4 138,3 145,0 4,8% Transports i emmagatzematge 38,9 34,7 34,4 -1,0% Informació i comunicacions 40,5 42,3 40,2 -4,9% Act. financeres, immobiliàries, professionals, administratives i serv. auxiliars 136,3 119,5 125,7 5,3% Administració pública, educació i sanitat 148,1 147,3 147,5 0,1% Activitats culturals i esportives, i altres 62,6 60,7 70,0 15,3% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 8 Si analitzem la població ocupada mitjana no agrària de Barcelona per branques d’activitat (CNAE 2009), ‘observem que les activitats que concentren més ocupació són Administració pública, educació i sanitat (21,9% del total), comerç, reparacions i hoteleria (21,5%) i les activitats financeres, immobiliàries, professionals, administratives i de serveis auxiliars, que suposen el 18,7% dels ocupats no agraris. Quant a l’evolució entre les mitjanes 2010-2011, cal assenyalar que baixen, per damunt del 14%, les dues branques industrials, d’una banda, i les d’informació i comunicacions (4,9%) i la de transports i emmagatzematge (1%), de l’altra. Els increments més importants s’observen al sector de la construcció (7,3%) i, dintre dels serveis, a les branques d’activitats culturals i esportives (15,3%), activitats financeres, immobiliàries, professionals, administratives i serveis auxiliars (5,3%), i comerç, reparacions i hoteleria (4,8%). El pes dels serveis s’ha anat incrementant en els darrers deu anys, fins a suposar el 84,6% dels ocupats al darrer trimestre de 2011, i supera la reducció observada l’any 2010. La construcció trenca la tendència a la baixa i millora el nivell de 2009 i el 2010, el més baix dels darrers deu anys. La indústria, que havia arribat al mínim l’any 2009 i s’havia recuperat l’any 2010, torna a perdre protagonisme al llarg de l’any 2011 i arriba a un nou mínim històric atès que passa de representar el 13,5% de la població ocupada l’any 2010 al 9,8% l’any 2011. Per tant, ha perdut 12,5 punts en només deu anys. Evolució de l’ocupació a Barcelona per grans sectors. IV trimestre Agricultura Indústria Construcció Serveis 2001 0,7% 22,3% 5,9% 71,1% 2002 0,4% 23,0% 5,4% 71,2% 2003 0,3% 18,0% 7,0% 74,7% 2004 0,2% 14,7% 9,8% 75,3% 2005 0,4% 14,2% 7,3% 78,1% 2006 0,3% 14,6% 8,0% 77,1% 2007 0,0% 14,5% 8,3% 77,2% 2008 0,1% 12,0% 7,1% 80,9% 2009 0,0% 11,9% 5,2% 83,0% 2010 0,2% 13,5% 4,8% 81,6% 2011 0,2% 9,8% 5,4% 84,6% Ocupació a Barcelona per grans sectors. En % Serveis Construcció Indústria 20112010200920082007200620052004200320022001 22,3 23,0 18,0 14,7 14,2 14,6 14,5 12,0 11,9 13,5 9,8 5,4 4,85,27,1 8,38,07,39,8 7,0 5,45,9 84,681,683,080,977,277,178,175,374,771,271,1 9El treball a Barcelona 2011 Afiliació a la Seguretat Social Segons les dades del registre d’afiliats de la Seguretat Social, el nombre de treballadors assalariats (règim general i règims especials)2 i els ocupats per compte propi (règim d’autònoms) a Barcelona era de 992.231 persones al quart trimestre de 2011, un 2,2% menys que al mateix període de 2010. Si bé aquesta reducció és inferior a les dels anys 2008 i 2009 (3,2 i 3,9%, respectivament), és superior a la de l’any passat (0,7%). AutònomsRègim general 20 11 -IV 20 11 -II I 20 11 -II 20 11 -I 20 10 -I V 20 10 -II I 20 10 -I I 20 10 -I 20 09 -I V 20 09 -II I 20 09 -II 20 09 - I 20 08 -IV 20 08 -II I 20 08 -I I 20 08 -I 20 07 -I V 20 07 -II I 20 07 -I I 20 07 -I 20 06 -I V 20 06 -II I 20 06 -II 20 06 - I 12 1, 0 12 1, 5 12 1, 0 12 2 ,2 12 2 ,7 12 3, 3 12 2 ,9 12 3, 9 12 3, 9 12 3, 7 12 2 ,0 12 1, 1 11 8 ,8 11 7, 7 11 5, 9 11 5, 9 11 4, 9 11 4, 8 11 3, 6 11 4, 1 11 3, 4 11 3, 5 11 2 ,3 11 2 ,6 9 14 ,3 9 24 ,7 9 32 ,2 9 35 ,9 9 53 ,6 9 6 1, 7 9 50 ,4 9 53 ,0 9 53 ,1 9 4 9, 0 9 33 ,4 9 17 ,0 8 9 8 ,3 8 9 0 ,4 87 7, 6 8 8 0 ,5 87 0 ,2 8 6 8 ,6 87 1, 9 87 4, 9 8 6 0 ,4 8 47 ,0 8 4 5, 6 8 53 ,1 A diferència del que va passar al quart trimestre de 2009 i 2010, el descens més important es dóna en el règim general, que baixa un 2,5%, mentre que el d’autònoms presenta un descens més moderat, de l’1,3%. Els règims especials, per la seva banda, s’incrementen un 2,1%. Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona 2006-11 Nombre d’afiliats Variacions mateix període any anterior Règim general Règim autònoms Règims especials Totals Règim general Règim autònoms Règims especials Totals 2007 1r trim. 953.648 122.723 23.255 1.099.626 4,30 1,42 -22,63 3,22 2n trim. 961.775 123.361 22.743 1.107.879 4,00 1,49 -22,53 2,99 3r trim. 950.463 122.954 21.663 1.095.080 1,96 1,57 -20,38 1,35 4t trim. 953.000 123.958 21.762 1.098.720 1,82 1,42 -12,38 1,45 2008 1r trim. 953.143 123.909 22.398 1.099.450 -0,05 0,97 -3,69 -0,02 2n trim. 949.027 123.750 23.854 1.096.631 -1,33 0,32 4,89 -1,02 3r trim. 933.404 122.066 24.294 1.079.764 -1,79 -0,72 12,15 -1,40 4t trim. 917.061 121.170 25.021 1.063.252 -3,77 -2,25 14,98 -3,23 2009 1r trim. 898.339 118.891 25.297 1.042.527 -5,75 -4,05 12,94 -5,18 2n trim. 890.414 117.718 25.647 1.033.779 -6,18 -4,87 7,52 -5,73 3r trim. 877.654 115.947 25.406 1.019.007 -5,97 -5,01 4,58 -5,63 4t trim. 880.584 115.972 25.418 1.021.974 -3,98 -4,29 1,59 -3,88 2010 1r trim. 870.258 114.932 25.665 1.010.855 -3,13 -3,33 1,45 -3,04 2n trim. 868.676 114.869 26.289 1.009.834 -2,44 -2,42 2,50 -2,32 3r trim. 871.932 113.605 25.942 1.011.479 -0,65 -2,02 2,11 -0,74 4t trim. 874.976 114.151 25.880 1.015.007 -0,64 -1,57 1,82 -0,68 2011 1r trim. 860.497 113.410 25.915 999.822 -1,12 -1,32 0,97 -1,09 2n trim. 847.049 113.557 25.458 986.064 -2,49 -1,14 -3,16 -2,35 3r trim. 845.625 112.351 26.530 984.506 -3,02 -1,10 2,27 -2,67 4t trim. 853.132 112.678 26.421 992.231 -2,50 -1,29 2,09 -2,24 Font: Institut General de la Seguretat Social 2 Règims especials de la llar, agrari i del Mar. El treball a Barcelona 2011 10 L’evolució dels afiliats al règim general a Barcelona, amb dades del desembre, indica que l’afiliació havia pujat ininterrompudament des de l’any 1998 fins al 2007, per baixar posteriorment durant els anys 2008-2011 amb taxes de disminució més altes els dos primers anys (-3,8 i -4%, respectivament), una baixada pràcticament nul·la l’any 2010 (la taxa de variació va ser d’un -0,6%) i una nova intensificació del descens l’any 2011 (-2,5%). Al desembre de 2011 el nombre d’afiliats al règim general és de 853.132, el més baix dels darrers nou anys. 2011200920072005200320011999 780.195 832.548 855.341 904.935 953.000 880.584 853.132 A desembre de 2011, el 72,7% dels afiliats al règim general i el 61,6% dels autònoms treballen en Altres serveis (el sector serveis, menys comerç i reparacions). El comerç i les reparacions suposen el 15% i el 24,7%, respectivament, mentre que la indústria ocupa el 8,8% dels treballadors del règim general i el 6,1% dels autònoms. El sector d’Altres serveis, com ja va passar l’any anterior, és el que es comporta millor, ja que presenta les reduccions interanuals més baixes si comparem les dades de 2010 i 2011, tant al règim general com al d’autònoms (baixades de l’1,1 i el 0,3%, respectivament). La indústria presenta descensos inferiors al 6,5% en ambdós règims, mentre que l’afiliació a la construcció baixa quasi un 19% al règim general (sis punts més que els dos anys anteriors) i un 6,5% al d’autònoms, en aquest cas menys que el 2010 (que va ser de -8,9%). El sector del comerç i les reparacions mostra un comportament millor, ja que les reduccions no són superiors en cap cas al 3,2%, per sota de la de l’any anterior als autònoms (-1,8% l’any 2010) i molt superior en el cas del règim general (-0,5% l’any passat). Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona 2009-2011. Per sectors Règim general Règim d’autònoms Afiliació al desembre 2009 2010 2011 Var. 2010-11 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total treballadors 880.584 874.976 853.132 -2,5% 115.972 114.151 112.678 -1,3% Agricultura, ramaderia 297 261 221 -15,3% 147 156 166 6,4% Indústria 83.411 78.216 74.802 -4,4% 7.809 7.366 6.888 -6,5% Construcció 42.653 37.165 30.166 -18,8% 9.891 9.012 8.429 -6,5% Comerç i reparacions 132.862 132.169 127.884 -3,2% 28.550 28.030 27.835 -0,7% Altres serveis 621.361 627.165 620.059 -1,1% 69.575 69.587 69.360 -0,3% Font: Institut General de la Seguretat Social Pel que fa als grans sectors econòmics, l’evolució de les dades d’afiliats al règim general mostra la preponderància del sector serveis (en aquest cas englobant comerç i reparacions amb la resta de serveis) a la ciutat i el seu increment continu de pes. Es confirma així que aquest sector és el que presenta la dinàmica més positiva als darrers anys, en què passa del 77,9% dels afiliats l’any 1998 al 87,7% l’any 2011. Per la seva banda, la indústria ha perdut, de forma ininterrompuda, 8,1 punts en aquest període. Evolució de l’afiliació al règim general de la Seguretat Social per sectors Any Indústria Construcció Serveis Agricultura 2005 12,4% 5,6% 81,9% 0,2% 2006 11,4% 5,6% 82,9% 0,2% 2007 10,6% 5,4% 83,7% 0,2% 2008 10,1% 5,4% 84,5% 0,0% 2009 9,5% 4,8% 85,7% 0,0% 2010 8,9% 4,2% 86,8% 0,0% 2011 8,8% 3,5% 87,7% 0,0% Nota: fins a l’any 2007 es pren el cens d’activitats segons CCAE-93; per als anys següents es pren la CCAE 2009 Aquesta situació és força similar a la que indicaven les dades d’ocupació de l’EPA al darrer trimestre de 2011. 11 El treball a Barcelona 2011 Serveis Construcció Indústria 20112010200920082007200620052004200320022001200019991998 16,9 16,3 15,6 14,6 14,0 13,6 13,0 12,4 11,4 10,6 10,1 9,5 8,9 8,8 5,0 5,4 5,6 5,4 5,6 5,4 5,2 5,6 5,6 5,4 5,4 4,8 4,2 3,5 77,9 78,2 78,7 79,8 80,2 80,7 81,6 81,9 82,9 83,7 84,5 85,7 86,8 87,7 Recordem que, segons l’EPA, el 84,6% dels ocupats a la ciutat es trobaven al sector serveis, mentre que les dades d’afiliació parlen del 87,7%. En canvi, les xifres d’ocupació de l’EPA mostren un pes més gran de la indústria i la construcció que el que mostren les dades d’afiliació: segons l’EPA, el 9,8% dels ocupats es troben a la indústria i el 5,4% a la construcció, mentre que les dades d’afiliació baixen aquests percentatges al 8,8 i el 3,5%, respectivament. Si fem una anàlisi desagregada per activitats econòmiques de l’afiliació al règim general segons CCAE 2009, cal remarcar que l’any 2011 algunes de les principals branques del terciari han creat ocupació neta, bàsicament l’hoteleria (3,7%) i l’educació (1,6%), mentre que el comerç i les reparacions (-3,2%), els serveis a les empreses (-2,6%), les activitats sanitàries i serveis socials (-3%) i la informació i comunicacions (-3,6%) perden afiliació. Aquestes sis branques representen el 63,1% del total d’afiliats al règim general a la ciutat l’any 2011. Afiliació al règim general de la Seguretat Social per activitat econòmica al desembre a Barcelona. CCAE 2009 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total treballadors 880.584 874.976 853.132 -2,5% Agricultura, ramaderia i pesca 297 261 221 -15,33% Indústries extractives 67 55 50 -9,09% Indústries manufactureres 68.895 65.373 62.126 -4,97% Energia elèctrica i gas 2.513 2.403 2.488 3,54% Aigua, sanejament, residus 11.936 10.385 10.138 -2,38% Construcció 42.653 37.165 30.166 -18,83% Comerç i reparacions 132.862 132.169 127.884 -3,24% Transports i emmagatzematge 40.332 40.340 33.840 -0,98% Hoteleria 55.394 58.243 60.372 3,66% Informació i comunicacions 45.322 45.844 50.139 -3,59% Activitats financeres, assegurances 41.546 40.051 39.836 -0,54% Activitats immobiliàries 9.179 9.429 9.483 0,57% Serveis a les empreses 159.783 162.766 158.481 -2,63% Administració pública 79.447 77.134 77.682 0,71% Educació 58.415 60.602 61.572 1,60% Activitats sanitàries i serveis socials 80.965 82.199 79.725 -3,01% Activitats artístiques, recreatives 19.788 20.039 19.259 -3,89% Altres serveis 26.326 25.612 24.753 -3,35% Llars que ocupen personal domèstic 4.544 4.589 4.596 0,15% Organismes extraterritorials 320 317 321 1,26% Font: Direcció d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació. Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 12 Si fem la mateixa anàlisi, però sumant per activitats econòmiques segons CCAE 2009 l’afiliació al règim general i al règim d’autònoms, la situació varia lleugerament. Es manté la creació d’ocupació neta a l’hoteleria (3,6%) i l’educació (1,6%), amb percentatges pràcticament idèntics als del règim general. El sector del comerç i les reparacions perd un 2,8% d’ocupació i, per tant, la pujada dels autònoms compensa en part la reducció del règim general (-3,2%). El mateix es pot dir dels serveis a les empreses (-2,3% comptant els dos règims), les activitats sanitàries i serveis socials (-2,7%) i la informació i comunicacions (-3,1%). Aquestes sis branques representen el 63,3% del total d’afiliats als règims general i d’autònoms a la ciutat l’any 2011, pràcticament el mateix percentatge que suposava la seva afiliació al règim general. Afiliació a la SS (règ. general i d’autònoms) per activitat econòmica al desembre a Barcelona. CCAE 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total treballadors 989.127 965.810 -2,36% Agricultura, ramaderia i pesca 417 387 -7,19% Indústries extractives 62 57 -8,06% Indústries manufactureres 72.677 68.951 -5,13% Energia elèctrica i gas 2.426 2.514 3,63% Aigua, sanejament, residus 10.417 10.168 -2,39% Construcció 46.177 38.595 -16,42% Comerç i reparacions 160.199 155.719 -2,80% Transports i emmagatzematge 42.406 41.780 -1,48% Hoteleria 68.518 70.726 3,22% Informació i comunicacions 56.412 54.648 -3,13% Activitats financeres, assegurances 42.054 41.818 -0,56% Activitats immobiliàries 11.657 11.676 0,16% Serveis a les empreses 185.355 181.136 -2,28% Administració pública 77.151 77.700 0,71% Educació 63.389 64.417 1,62% Activitats sanitàries i serveis socials 86.777 84.426 -2,71% Activitats artístiques, recreatives 24.562 23.660 -3,67% Altres serveis 33.559 32.508 -3,13% Llars que ocupen personal domèstic 4.595 4.602 0,15% Organismes extraterritorials 317 322 1,58% Font: Direcció d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació. Ajuntament de Barcelona Finalment, cal destacar que, segons la tipologia de centres de cotització, el grup de centres que ocupa de 101 a 1.000 treballadors és el més nombrós a la ciutat de Barcelona, ja que ocupa el 31,1% dels treballadors afiliats (l’any 2009 aquest percentatge era del 30,3% i l’any 2010 del 31%). A Catalunya, en canvi, el grup majoritari és el de centres d’entre 11 i 100 treballadors (34,5% del total). Comparativament, a Catalunya els centres de cotització més petits són més importants que a Barcelona. Mentre que a Catalunya el 58,5% dels treballadors presta serveis en centres de fins a 100 treballadors, a Barcelona aquest percentatge baixa al 47,2%. En canvi, a la ciutat els centres amb més de 1.000 treballadors ocupen quasi el 21,7% dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social, per només el 13,3% a Catalunya. Quant a l’evolució interanual, s’ha de destacar que tots els centres de cotització, al marge de la seva grandària, presenten reduccions del nombre de treballadors, excepte el de centres d’1 a 10 treballadors a Barcelona, que puja un 0,3%. Les reduccions del nombre de centres de cotització són menys intenses als centres de cotització d’1 a 10 treballadors, tant a Barcelona com a Catalunya, al contrari del que va succeir l’any passat. A la ciutat hi ha 72.013 centres de cotització, 0,2% menys que l’any 2010 i 2,1% menys que l’any 2009 (a Catalunya les reduccions són de l’1,4 i el 3,4%, respectivament). El 86,3% té d’1 a 10 treballadors. Si analitzem la tipologia de centres de cotització de la ciutat per sectors d’activitat, observem que el grup de centres que ocupen de 101 a 1.000 treballadors és el més important, quant a nombre de treballadors ocupats, a la indústria i als serveis, ja que ocupen el 33,9 i el 33%, respectivament, dels treballadors afiliats en aquests dos sectors. A la construcció i al comerç, en canvi, el grup que ocupa més treballadors és el d’empreses d’11 a 100 treballadors, amb un 39,3 i un 34,7%, respectivament, del total del sector. Les empreses més petites ocupen més treballadors a la construcció i al comerç. Així, el 76,4% dels treballadors de la construcció i el 67% dels del comerç treballen en empreses de fins a 100 treballadors. 13 El treball a Barcelona 2011 Grandària dels centres de cotització a Barcelona i Catalunya. Afiliació al desembre Barcelona Catalunya 2009 2010 2011 Var. 2010-11 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total treballadors 880.584 874.976 853.132 -2,5% 2.453.538 2.439.995 2.354.893 -3,5% D’1 a 10 treballadors 164.032 160.799 159.895 -0,6% 588.889 575.211 564.692 -1,8% D’11 a 100 treballadors 255.650 251.299 242.779 -3,4% 868.294 849.415 811.436 -4,5% De 101 a 1.000 treballadors 266.414 271.530 264.923 -2,4% 675.880 694.114 665.410 -4,1% Més de 1.000 treballadors 194.488 191.348 185.535 -3,0% 320.475 321.255 313.355 -2,5% Total centres cotització 73.524 72.124 72.013 -0,2% 256.248 251.014 247.522 -1,4% D’1 a 10 treballadors 63.175 61.977 62.135 0,3% 221.021 216.538 214.629 -0,9% D’11 a 100 treballadors 9.235 9.018 8.789 -2,5% 32.268 31.476 30.001 -4,7% De 101 a 1.000 treballadors 1.038 1.055 1.017 -3,6% 2.812 2.855 2.751 -3,6% Més de 1.000 treballadors 76 74 72 -2,7% 147 145 141 -2,8% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Quant a l’evolució interanual, s’ha de destacar que tots els sectors, al marge de la seva grandària, presenten reduccions del nombre de treballadors, excepte el sector Serveis, que presenta un increment del nombre de centres de cotització de l’1,4%, centrat en el creixement dels centres de cotització més petits (1,7%). Grandària dels centres de cotització a Barcelona, per sectors . Afiliació al desembre Indústria Construcció Comerç Serveis 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 Treballadors 78.216 74.802 37.165 30.166 132.169 127.884 627.165 620.059 D’1 a 10 8.670 8.122 12.394 11.189 41.512 41.282 98.178 99.256 D’11 a 100 16.332 15.716 15.515 11.866 46.025 44.406 173.342 170.725 De 101 a 1.000 29.481 25.345 9.256 7.111 28.030 27.521 204.632 204.837 Més de 1.000 23.733 25.619 0 0 16.602 14.675 151.013 145.241 Centres cotització (per nombre treballadors) 3.607 3.432 5.480 4.979 17.482 17.398 45.527 46.174 D’1 a 10 2.896 2.776 4.805 4.457 15.563 15.541 38.691 39.337 D’11 a 100 597 553 637 491 1.787 1.730 5.992 6.010 De 101 a 1.000 106 94 38 31 128 124 782 767 Més de 1.000 8 9 0 0 4 3 62 60 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Contractació Per tipus de contracte i sexe El nombre de contractes formalitzats l’any 2011 a la ciutat va ser de 772.822, xifra que suposa una reducció del 0,6% respecte a 2010. Després del parèntesi que va suposar l’any 2010 (amb un increment de la contractació del 2,8%), Barcelona torna a patir un descens de la contractació, tal com va passar els anys 2008 i 2009 (amb una reducció que va arribar al 15% l’any 2009), malgrat que el 2011 la reducció és molt petita. El nombre de contractes indefinits va disminuir un 10,1% (5,8% l’any anterior), mentre que el de temporals, en canvi, va pujar un 0,7% (quan l’any 2010 va pujar un 4,1%). L’any 2011 els contractes indefinits representen el 10,8% del total de contractes formalitzats al llarg de l’any, 1,1 punts menys que l’any 2010, 2,2 punts menys que el 2009 i 5,5 punts per sota de l’any 2008. El percentatge de contractes indefinits sobre el total anual de contractes formalitzats és el més baix d’aquest segle. Els contractes temporals han augmentat el seu pes sobre el total 6,3 punts els darrers cinc anys, fins a suposar el 89,2% del total de contractes anuals. Contractació a Barcelona per durada del contracte 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total 887.269 912.761 915.196 889.354 756.279 777.611 772.822 -0,6% Indefinits 115.529 150.217 156.412 144.588 98.147 92.490 83.119 -10,1% Temporals 771.740 762.544 758.784 744.766 658.132 685.121 689.703 0,7% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 14 Contractació a Barcelona. Durada del contracte Temporals Indefinits 201120102009200820072006200520042003200220012000 14,3 15,5 15,0 13,7 12,7 13,0 16,5 17,1 16,3 13,0 11,9 10,8 85,7 84,5 85,0 86,3 87,3 87,0 83,5 82,9 83,7 87,0 88,1 89,2 Contractació indefinida per sexe La majoria dels 83.119 contractes indefinits formalitzats a Barcelona l’any 2011 són contractes ordinaris, que suposen el 56,2% del total, seguits dels contractes convertits en indefinits, que arriben al 36,7%. Si comparem aquestes xifres amb les de l’any anterior observem que mentre que el pes dels contractes ordinaris puja (quasi deu punts en dos anys), la importància dels contractes de foment de la contractació indefinida cau bruscament (passen del 18,4% l’any 2009 al 6,6% de l’any 2011). Contractació indefinida a Barcelona per tipus de contracte 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Ordinari temps indefinit 45.647 47.950 46.723 -2,6% Foment de la contractació indefinida 18.043 12.102 5.522 -54,4% Minusvàlids 468 428 346 -19,2% Convertits en indefinits 33.989 32.010 30.528 -4,6% Total indefinits 98.147 92.490 83.119 -10,1% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya El 2011, la contractació indefinida ha disminuït en totes les modalitats de contractes, fins i tot entre els ordinaris, els únics que van pujar l’any anterior (5%). L’any 2011, com ja va passar l’any 2010, els homes són majoria en el total de contractes indefinits (53%), però només tenen un pes més gran que les dones en els contractes ordinaris i en els adreçats a minusvàlids (55,6 i 55,2% del total, respectivament). Contractació indefinida a Barcelona per sexe i tipus de contracte 2011 Var. 2010-11 Ordinari temps indefinit 46.723 -2,6% Homes 25.991 -3,3% Dones 20.732 -1,6% Foment de la contractació indefinida 5.522 -54,4% Homes 2.650 -48,6% Dones 2.872 -58,7% Minusvàlids 346 -19,2% Homes 191 -20,4% Dones 155 -17,6% Convertits en indefinits 30.528 -4,6% Homes 15.256 -2,9% Dones 15.272 -6,3% Total indefinits 83.119 -10,1% Homes 44.088 -8,1% Dones 39.031 -12,3% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 15 El treball a Barcelona 2011 Contractació indefinida a Barcelona. Segons sexe 20112010200920082007200620052004200320022001 116.744 92.194 115.529 156.412 98.147 83.119 58.766 57.978 46.416 45.778 57.941 57.588 75.908 80.504 48.838 49.309 44.088 39.031 Total Homes Dones Contractació temporal per sexe En termes globals, els contractes temporals presenten, com a l’exercici anterior, una evolució a l’alça, ja que s’incrementen un 0,7%, un percentatge sensiblement inferior al 4,1% de l’any 2010. Per sexes, la contractació temporal continua sent dominada per les dones, que representen el 53,6% del total de contractes temporals de l’any 2011 a la ciutat. Malgrat això, i ‘igual que va succeir l’any anterior, el nombre de contractes temporals creix més entre els homes (1,6%, per un 5,6% l’any 2010) que entre les dones, col·lectiu en el qual baixa, fins i tot, la contractació temporal global (0,1%, quan l’any anterior va pujar un 2,9%). Les dones copen, amb gran diferència, els contractes temporals d’interinitat i inserció i, amb menys diferència, els de pràctiques i els de relleu, mentre que els homes dominen les modalitats de contractes lligats a la jubilació, els de minusvàlids, formació i els d’obra o servei, a més de l’apartat d’altres. En la modalitat d’eventuals circumstàncies de producció, la distribució per sexes és força similar. Contractació temporal a Barcelona per sexe i tipus de contracte 2011 Var. 2010-11 2011 Var. 2010-11 Pràctiques 3.382 5,3% Jubilació parcial 1.509 0,1% Homes 1.501 12,5% Homes 925 -6,4% Dones 1.881 0,2% Dones 584 12,3% Minusvàlids 816 13,5% Formació 1.391 64,6% Homes 494 23,8% Homes 770 92,0% Dones 322 0,6% Dones 621 39,9% Obra o servei 235.906 -4,2% Relleu 1.180 -6,9% Homes 125.973 -4,9% Homes 506 -13,8% Dones 109.933 -3,3% Dones 674 -1,0% Eventuals circumstàncies producció 300.239 6,2% Temporals d’inserció 94 108,9% Homes 152.470 8,0% Homes 33 106,3% Dones 147.769 4,4% Dones 61 110,3% Interinitat 142.991 -2,2% Altres 2.124 -9,2% Homes 36.235 0,1% Homes 1.115 -18,9% Dones 106.756 -2,9% Dones 1.009 4,8% Substitució jubilació 64 anys 71 22,4% Total 689.703 0,7% Homes 40 21,2% Homes 320.062 1,6% Dones 31 24,0% Dones 369.641 -0,1% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya L’any 2010, la contractació temporal va pujar després de quatre anys de baixades, per tornar a pujar, més lleugerament, l’any 2011. Tant la contractació masculina com la total presentaven reduccions anuals des de l’any 2006 al 2009 i van tornar a pujar els anys 2010-2011. La contractació temporal femenina havia presentat un lleuger repunt l’any 2007, havia caigut els anys 2008 i 2009 i va pujar de nou l’any 2010. L’any 2011 s’ha reduït mínimament. La major part dels contractes temporals formalitzats a Barcelona l’any 2011 es concentren en tres modalitats: els d’eventuals circumstàncies de producció (43,5% del total), els d’obra o servei (34,2%) i els de interinitat (20,7%). Respecte a l’any 2010, i centrant-nos en les modalitats més rellevants, s’incrementen per sobre de la mitjana dels El treball a Barcelona 2011 16 contractes temporals els contractes per eventuals circumstàncies de producció (6,2%, pujada més forta que la de l’any anterior, que va ser del 4,1%) i les modalitats de pràctiques (que pugen un 5,3% l’any 2011, un 13,8% l’any 2010), mentre que es redueixen els contractes d’obra o servei (4,2%) i interinitat (2,2%). La modalitat de jubilació parcial es manté estable i el contracte de relleu presenta una reducció del 6,9%. Contractació temporal a Barcelona per tipus de contracte 2011 Var. 2010-11 Pràctiques 3.382 5,3% Minusvàlids 816 13,5% Obra o servei 235.906 -4,2% Eventuals circumstàncies producció 300.239 6,2% Interinitat 142.991 -2,2% Substitució jubilació 64 anys 71 22,4% Jubilació parcial 1.509 0,1% Relleu 1.180 -6,9% Formació 1.391 64,6% Temporals d’inserció 94 108,9% Altres 2.124 -9,2% Total temporals 689.703 0,7% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Contractació temporal a Barcelona. Segons sexe 20112010200920082007200620052004200320022001 Total Homes Dones 663.754 579.685 771.740 758.784 658.132 689.703 315.195 279.280 359.892 352.557 298.329 320.062 348.559 300.405 411.848 406.227 359.803 369.641 Per nacionalitat. L’any 2011, els contractes formalitzats per estrangers baixen ‘un 7,3% (quan l’any 2010 la reducció va ser de només un 0,8%), mentre que la contractació de nacionals puja un 1,9%, continuant la tendència de l’any 2010, quan van créixer un 4,2%. L’evolució del període 2006-2011 ja és més positiva entre els espanyols que entre els estrangers: els primers presenten una reducció en aquest període del 14,8%, mentre que entre els segons és del 16,9%. Contractació a Barcelona per nacionalitat 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Var. 2006-11 Total 756.279 777.611 772.822 -0,6% -15,3% Espanyols 542.776 565.717 576.478 1,9% -14,8% Indefinits 69.227 65.555 60.557 -7,6% -46,6% Temporals 473.549 500.162 515.921 3,2% -8,4% Estrangers 213.503 211.894 196.344 -7,3% -16,9% Indefinits 28.920 26.935 22.562 -16,2% -38,8% Temporals 184.583 184.959 173.782 -6,0% -12,9% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona La contractació temporal puja entre els espanyols (3,2%), però baixa, al contrari que l’any 2010, entre els estrangers (6%), mentre que la indefinida cau en ambdós casos, amb menys intensitat en el col·lectiu nacional (reducció interanual del 7,6%) que entre els estrangers (16,2%), percentatges superiors als de l’any 2010 però molt inferiors a les caigudes, superiors al 27%, de l’any 2009. 17 El treball a Barcelona 2011 Contractació a Barcelona. Segons nacionalitat Estrangers Espanyols 201120102009200820072006 67 6 .3 8 3 6 52 .7 8 5 6 3 2 .4 38 54 2. 77 6 56 5. 71 7 57 6 .4 78 23 6 .3 78 26 2. 4 11 25 6 .9 16 2 13 .5 0 3 21 1. 8 9 4 19 6 .3 4 4 En els dos casos, el grau de temporalitat dels contractes formalitzats l’any 2011 és força similar: 89,5% entre els espanyols, 88,5% entre els estrangers. I aquest grau creix en els dos col·lectius respecte a l’any anterior, com ja va passar l’any 2010. Per edat . El 41,6% dels contractes formalitzats l’any 2011 a la ciutat han estat de persones d’entre 30 i 44 anys. Després d’aquest grup se situa el col·lectiu de 25-29 anys, que representa el 20,8% del total. Els grups d’edat majors de 30 anys han experimentat increments del nombre de contractes respecte a l’any 2010. El col·lectiu que puja més és el de 30- 44 anys (3,4%), seguit dels majors de 44 anys, que s’incrementa un 0,3%. La contractació de persones amb menys de 30 anys baixa en tots els casos: 13,9% per als menors de 20 anys, 3,5% per al grup 20-24 anys i 3,3% per al col·lectiu 25-29 anys. Per tant, tots els grups menors de 30 anys presenten un comportament pitjor que la mitjana de la ciutat, situació que no és nova ja que des de l’any 2006 es repeteix el mateix comportament. En tots els casos, els contractes indefinits presenten reduccions respecte a l’any 2010, amb taxes que van del -5,7% del grup 30-44 anys al -19,7% dels menors de 20 anys. La contractació temporal baixa entre els col·lectius més joves, especialment entre els menors de 20 anys (13,3%), i puja entre els majors de 44 anys (1,9%) i al grup de 30-44 anys, amb un increment del 4,8%. En el període 2006-2011, la contractació entre els menors de 20 anys ha caigut un 53,4% i un 25% als grups de 20-24 anys i 25-29 anys. El percentatge de contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats l’any 2011 va del 92,1% dels menors de 20 anys al 88% del grup de 30-44 anys. A mesura que creix l’edat de les persones contractades es redueix, encara que no gaire, el percentatge de temporalitat de la contractació anual. Tots els col·lectius, a més, presenten un increment d’aquest percentatge respecte a l’any 2010. Contractació a Barcelona per edat 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total contractes 756.279 777.611 772.822 -0,6% <20 anys 34.514 32.592 28.077 -13,9% Indefinits 3.164 2.750 2.207 -19,7% Temporals 31.350 29.842 25.870 -13,3% 20-24 anys 158.410 160.575 154.989 -3,5% Indefinits 15.200 13.611 11.213 -17,6% Temporals 143.210 146.964 143.776 -2,2% 25-29 anys 165.857 166.177 160.655 -3,3% Indefinits 21.754 21.054 18.483 -12,2% Temporals 144.103 145.123 142.172 -2,0% 30-44 anys 292.529 310.662 321.221 3,4% Indefinits 42.293 40.906 38.578 -5,7% Temporals 250.236 269.756 282.643 4,8% 45 anys i més 104.969 107.605 107.880 0,3% Indefinits 15.736 14.169 12.638 -10,8% Temporals 89.233 93.436 95.242 1,9% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 18 Per sectors. El sector serveis representa el 93,3% del total de contractes formalitzats a la ciutat al llarg de l’any 2011, un percentatge d’1,3 punts superior al de l’any anterior i també als d’anys precedents: 89% l’any 2006, 89,6% l’any 2007, 91,1% els anys 2008 i 2009 i 92% l’any 2010. Si l’any 2009 la construcció era el sector en què menys s’havia reduït la contractació (9,3%, per 14,9% els serveis i 25,8% la indústria) i l’any 2010 va ser l’únic sector (sense comptar l’agricultura) que va mostrar una reducció de la contractació (al voltant del 13%), enguany torna a ser el sector amb un comportament més dolent de la contractació, amb una caiguda del 23,8%. El sector serveis torna a pujar l’any 2011 un 0,8%, mentre que la indústria, que s’havia recuperat l’any 2010 de dos anys de caigudes (amb un increment del 7,1%), torna a caure l’any 2011un 4,9%. Contractació a Barcelona per sectors 2007 2008 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total contractes 915.196 889.354 756.279 777.611 772.822 -0,6% Agricultura 1.502 1.637 750 650 802 23,4% Indefinits 279 324 140 114 191 67,5% Temporals 1.223 1.313 610 536 611 14,0% Indústria 31.101 26.259 19.493 20.882 19.861 -4,9% Indefinits 9.138 7.637 4.379 3.785 4.383 15,8% Temporals 21.963 18.622 15.114 17.097 15.478 -9,5% Construcció 62.387 51.694 46.883 40.691 31.020 -23,8% Indefinits 10.273 8.061 7.265 5.810 4.029 -30,7% Temporals 52.114 43.633 39.618 34.881 26.991 -22,6% Serveis 820.206 809.764 689.153 715.388 721.139 0,8% Indefinits 136.722 128.566 86.363 82.781 74.516 -10,0% Temporals 683.484 681.198 602.790 632.607 646.623 2,2% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Els serveis són el sector amb més presència dels contractes temporals sobre la contractació anual, un 89,7%, mentre que la indústria és el sector que manté un percentatge més baix de temporalitat: un 77,9%, quasi 12 punts inferior a la taxa dels serveis. A la construcció cauen la contractació indefinida (30,7%) i la temporal (22,6%), mentre que a la indústria puja la contractació indefinida (15,8%) i baixa la temporal (9,5%). Al sector serveis, l’evolució és justament la contrària: cau la contractació indefinida un 10% i s’incrementa la contractació temporal un 2,2%. Contractació a Barcelona per activitats Acumulat any 2011 % sobre el total Var. gener 2012-11 Indefinits Temporals Total Indefinits Temporals Total Indefinits Temporals Total Agricultura, ramaderia, pesca 191 611 802 0,2% 0,1% 0,1% -43,5% -39,4% -40,2% Indústries extractives 0 6 6 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% -100,0% -100,0% Indústries manufactureres 3.827 11.805 15.632 4,6% 1,7% 2,0% 0,3% -16,9% -12,4% Energia, aigua i gestió de residus 556 3.667 4.223 0,7% 0,5% 0,5% -61,8% 152,0% 94,6% Construcció 4.029 26.991 31.020 4,8% 3,9% 4,0% -30,5% -10,6% -13,5% Comerç 17.988 47.642 65.630 21,6% 6,9% 8,5% -20,1% 4,0% -4,0% Transports i comunicacions 5.313 11.810 17.123 6,4% 1,7% 2,2% -41,8% 119,6% 38,6% Hoteleria i restauració 11.893 68.940 80.833 14,3% 10,0% 10,5% -7,9% 11,3% 7,4% Turisme 756 5.248 6.004 0,9% 0,8% 0,8% 15,0% -56,4% -54,3% Act. relacionades amb la informació 6.190 33.088 39.278 7,4% 4,8% 5,1% -5,4% 7,3% 4,4% Act. financeres i d’assegurances 1.341 3.096 4.437 1,6% 0,4% 0,6% -34,8% -18,3% -23,6% Act. immobiliàries 1.298 1.953 3.251 1,6% 0,3% 0,4% 1,7% 15,7% 9,1% Act. tècniques i professionals 10.494 233.090 243.584 12,6% 33,8% 31,5% -19,6% 7,1% 5,5% Act. adm. jurídiques i comptabilitat 4.890 29.568 34.458 5,9% 4,3% 4,5% -16,5% 34,4% 24,6% Act. sanitàries i de serveis socials 4.317 119.934 124.251 5,2% 17,4% 16,1% 6,6% 19,9% 19,4% Educació 4.006 32.982 36.988 4,8% 4,8% 4,8% -19,7% 5,2% 2,8% Ind. culturals, artístiques i de lleure’ 2.327 35.916 38.243 2,8% 5,2% 4,9% -28,3% -7,4% -9,3% Altres serveis 3.703 23.359 27.062 4,5% 3,4% 3,5% -18,5% 9,7% 4,5% Total 83.119 689.706 772.825 100% 100% 100% -17,4% 7,6% 4,3% En l’evolució de la contractació per activitats econòmiques, una desagregació dels diferents sectors permet una anàlisi més detallada. Les activitats que tenen un pes més gran sobre la contractació l’any 2011 a la ciutat són les Activitats tècniques i professionals (31,5% dels contractes formalitzats l’any 2011), seguides, de lluny, per les 19 El treball a Barcelona 2011 Activitats sanitàries i de serveis socials (16,1% del total), l’hoteleria i restauració (10,5%) i el Comerç (8,5%), rànquing que es manté idèntic si ens centrem en la contractació temporal. En canvi, el comerç és l’activitat amb més pes a la contractació indefinida, ja que suposa el 21,6% dels contractes indefinits formalitzats a la ciutat l’any 2011. Si comparem les dades entre gener de 2011 i gener 2012, període en què la contractació puja un 4,3%, i ens centrem en les principals activitats econòmiques, destaca el fort increment de la contractació en activitats com l’energia i la gestió de residus (augment del 94,6%), les Activitats administratives, jurídiques i de comptabilitat (24,6%) i les Activitats sanitàries i de serveis socials (que pugen un 19,4%). Per contra, destaca la reducció de la contractació al turisme (54,3%), a les activitats financeres i d’assegurances (23,6%), a les activitats lligades a la construcció (13,5%) i a les indústries manufactureres (12,4%). La contractació indefinida baixa pràcticament en totes les activitats econòmiques, amb l’excepció del turisme (increment d’un 15%, que no compensa la important caiguda de la seva contractació temporal), les activitats sanitàries i de serveis socials (6,6%) i les activitats immobiliàries (augment de l’1,7%). En total, la contractació indefinida cau un 17,4%. Per nivell d’estudis. La majoria de les persones (el 59,2%) que han formalitzat contractes al llarg de 2011 a Barcelona tenen un nivell d’estudis de secundària general (batxillerat). Els universitaris són el segon grup en importància, amb un 17,4% del total. Per la seva banda, només el 14,1% de les persones contractades han fet estudis relacionats amb la formació professional (programes d’FP més tècnics professionals superiors), un punt menys que l’any anterior. Els percentatges de contractació temporal són, en tots els casos, superiors als de l’any 2010. Són els més alts dels darrers cinc anys. El grau de temporalitat més alt s’observa entre les persones que han estudiat programes d’FP (92,4%), mentre que el més baix és el dels universitaris (85%) i el dels tècnics professionals superiors (84,9%). Contractació a Barcelona. Segons nivell d’estudis. En % Universitaris Tècnics professionals superiors Secundària general Programes FP Fins a primària 201120102009200820072006 11,6 12,4 11,7 11,1 10,3 9,4 8,7 9,9 10,3 10,3 11,1 10,2 60,6 59,0 57,7 57,7 57,7 59,2 5,3 4,5 4,1 4,1 4,0 3,9 13,8 14,3 16,2 16,8 17,0 17,4 Contractació a Barcelona per nivell d’estudis 2007 2008 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Total 915.196 889.354 756.279 777.611 772.822 -0,6% Fins a primària 113.304 104.188 83.699 79.861 72.484 -9,2% Indefinits 15.703 16.132 12.571 10.660 8.241 -22,7% Temporals 97.601 88.056 71.128 69.201 64.243 -7,2% Programes FP 90.232 91.933 78.031 85.967 78.501 -8,7% Indefinits 11.716 10.907 7.555 6.843 5.966 -12,8% Temporals 78.516 81.026 70.476 79.124 72.535 -8,3% Secundària general 539.552 513.161 436.115 448.503 457.176 1,9% Indefinits 89.274 80.249 53.102 49.469 44.150 -10,8% Temporals 450.278 432.912 383.013 399.034 413.026 3,5% Tècnics prof. superiors 41.100 36.282 31.263 30.914 30.126 -2,5% Indefinits 9.021 7.862 5.225 4.863 4.534 -6,8% Temporals 32.079 28.420 26.038 26.051 25.592 -1,8% Universitaris 131.008 143.790 127.171 132.366 134.535 1,6% Indefinits 30.698 29.438 19.694 20.655 20.228 -2,1% Temporals 100.310 114.352 107.477 111.711 114.307 2,3% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya El treball a Barcelona 2011 20 Els percentatges de temporalitat han anant convergint en els darrers anys entre els diferents grups. Així, si l’any 2007 la diferència entre la taxa de temporalitat més alta (programes FP) i la més baixa (universitaris) era de 10,4 punts, l’any 2011 aquesta diferència s’ha reduït a 7,5 punts. Per mesos. Si durant l’any 2009 només hi va haver increments interanuals positius de la contractació en dos mesos (novembre i desembre) i l’any 2010 es van registrar vuit mesos amb variacions positives de la contractació, amb increments que van del 2% del setembre al 17,5% del març, l’any 2011 el nombre de mesos amb variacions positives va ser de sis, amb increments que van del 0,9% de l’octubre al 10,7% del gener, mes que el 2009 i el 2010 va ser, curiosament, el pitjor de l’any. Contractació a Barcelona per mesos 2010 2011 Var. 2010-11 Gener 50.929 56.374 10,7% Febrer 58.495 57.109 -2,4% Març 68.433 71.014 3,8% Abril 60.867 56.091 -7,8% Maig 68.757 69.889 1,6% Juny 69.839 66.085 -5,4% Juliol 79.629 72.497 -9,0% Agost 45.125 46.323 2,7% Setembre 71.665 71.502 -0,2% Octubre 71.295 71.943 0,9% Novembre 69.824 68.197 -2,3% Desembre 62.753 65.798 4,9% Totals 777.611 772.822 -0,6% Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 21 El treball a Barcelona 2011 Po b l a c i ó at u r a d a Les estadístiques sobre població aturada provenen de dues fonts diferents: l’Enquesta de població activa, que dóna dades trimestrals i estimades, i el registre de persones desocupades, que proporciona mensualment el Departament de Treball de la Generalitat. Atur segons l’EPA Segons l’EPA, Barcelona tenia una mitjana de 127.700 aturats l’any 2011, xifra que suposa una lleugera reducció (del 0,7%) respecte a l’any 2010, després de l’increment del 16% de l’any anterior i de la important pujada de l’any 2009 (el 78,4%). En canvi, si comparem les dades del darrer trimestre de l’any, s’observa un augment interanual de l’atur, concretament del 6,4%, que arriba fins a 135.200 aturats al desembre. Dels quatre trimestres de l’any, l’atur cau al segon (16,4%) i puja als altres tres (7,8% al primer i 0,8% al tercer). Població aturada a Barcelona segons l’EPA. Mitjanes anuals en milers 2010 2011 Var. 2010/11 Total 128,6 127,7 -0,7% Per sexe Homes 72,8 70,4 -3,3% Dones 55,8 57,3 2,7% Per edat 16-19 anys 6,5 3,0 -53,7% 20-24 anys 17,4 16,6 -5,0% 25-54 anys 92,3 94,3 2,2% 55 anys i més 12,5 13,8 11,0% Per sector econòmic Agricultura 0,3 0,0 -100,0% Indústria 5,4 6,6 21,2% Construcció 8,0 10,0 25,1% Serveis 51,7 41,0 -20,8% Aturat > 1 any 49,1 62,25 26,8% Aturat busca primera feina 14,2 8,0 -43,8% Per temps de recerca de feina Ja trobada 2,8 5,7 102,7% < 3 mesos 24,4 23,8 -2,6% 3 a 11 mesos 50,1 37,7 -24,8% 1 a 2 anys 36,1 32,2 -10,8% > 2 anys 15,2 28,3 87,0% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Segons les dades mitjanes proporcionades per l’EPA corresponents a l’any 2011, el perfil de la persona aturada a la ciutat és el d’un home (55,1% del total d’aturats), d’entre 25 i 54 anys (73,9% dels aturats estan en aquesta franja d’edat), ocupat anteriorment al sector serveis (41% del total) i que fa entre 3 i 11 mesos que es troba a l’atur (29,5% de les persones en situació d’atur). Si comparem les xifres mitjanes dels anys 2010 i 2011, al contrari del que va succeir l’any 2010, el comportament de l’atur entre els homes és millor que entre les dones, ja que mentre l’atur masculí cau un 3,3%, el femení puja un 2,7%. Per edats, cal ressaltar que els majors de 54 anys tornen a ser el grup que presenta la pujada més forta (11%), mentre que els joves de fins a 20 anys són el grup que presenta la millor evolució, amb una important reducció del seu atur: 53,7%. També baixa entre els joves de 20-24 anys (5%) i puja lleugerament (2,2%) entre el col·lectiu de 25-54 anys. L’evolució de l’atur per sectors durant els darrers anys és força erràtica. Si l’any 2009 destacava el fort increment dels aturats procedents de la indústria (204,7%) i l’any 2010 tant el sector industrial com el de la construcció presentaven reduccions interanuals del nombre d’aturats (superiors al 24% en ambdós casos), l’any 2011 tornem a tenir importants increments de l’atur industrial (21,2%) i del sector de la construcció (25,1%). En canvi, l’atur en els serveis, després del lleuger increment de l’any 2010 (2,3%), cau aquest any, concretament un 20,8%. Es repeteix, per tercer any consecutiu, el fort increment del grup d’aturats que està en aquesta situació des de fa més d’un any. Si l’any 2009 era del 79,5% i l’any 2010 va pujar un 71,5%, l’any 2011 s’incrementa un 26,8%. El treball a Barcelona 2011 22 Finalment, les dades que l’EPA proporciona sobre el temps de recerca de feina de les persones en atur mostren que, de nou, els increments més forts es troben en les persones que fa més de dos anys que estan en aquesta situació (augment del 87%, quasi 97% l’any anterior). La resta de col·lectius presenten reduccions del nombre d’aturats, que van del 2,6% dels que fa menys de 3 mesos que són a l’atur fins al 24,8% dels que en fa entre 3 i 11. El pes dels aturats que fa un any o més que són a l’atur respecte al total d’aturats quasi s’ha duplicat en dos anys: si l’any 2009 el 25% dels aturats feia un any o més que estaven a l’atur, l’any 2011 aquest percentatge arriba al 47,4%. L’increment dels aturats ha estat important al llarg dels darrers quatre anys. Al quart trimestre de l’any 2007 es va arribar a un mínim històric d’aturats a la ciutat segons dades de l’EPA, amb un total de 46.700 persones. En només tres anys, però, aquesta xifra ha pujat fins a 135.200 aturats que indiquen les dades del quart trimestre de 2011 (increment del 189,5% en només quatre anys). Població aturada a Barcelona segons l’EPA. Milers de persones IV 2 011 IV 2 010 IV 2 009 IV 2 008 IV 2 007 IV 2 006 IV 2 005 IV 2 004 IV 2 003 IV 2 002IV 2 001 69,7 83,6 68,0 83,9 59,4 51,0 46,7 67,8 123,0 127,1 135,2 I 20 01 Segons l’EPA, la taxa d’atur a la ciutat presenta una tendència a la baixa entre 2001 i 2006, fins a arribar al mínim històric al tercer trimestre de 2006 (5,6). Després es manté força estable l’any 2007 i creix posteriorment l’any 2008 i, amb gran intensitat, l’any 2009. L’any 2010 creix fins a arribar al 16,9 al segon i tercer trimestres, per baixar lleugerament al quart. L’any 2011 arriba un a un nou màxim històric (16,9) al quart trimestre: la taxa d’atur femenina se situa en el 16 i la masculina en el 17,7. Evolució de les taxes d’atur a Barcelona Homes Dones Total Homes Dones Total 2007 2010 1r. trim. 6,6 7,2 6,9 1r. trim. 15,9 14,1 15,0 2n. trim. 7,1 6,7 6,9 2n. trim. 15,9 18,1 16,9 3r. trim. 6,2 6,9 6,5 3r. trim. 18,7 14,9 16,9 4t. trim. 5,6 6,0 5,8 4r. trim. 18,8 12,8 16,0 2008 2011 1r. trim. 6,7 7,9 7,3 1r. trim. 17,3 14,6 16,0 2n. trim. 7,5 6,5 7,0 2n. trim. 15,3 12,8 14,1 3r. trim. 8,7 6,8 7,8 3r. trim. 17,2 16,1 16,7 4r. trim. 7,7 9,0 8,3 4r. trim. 17,7 16,0 16,9 2009 1r. trim. 13,2 13,6 13,4 2n. trim. 14,2 11,5 12,9 3r. trim. 13,0 13,5 13,3 4r. trim. 15,9 14,4 15,2 Les taxes d’atur entre els més joves superen la mitjana de la ciutat. Si al quart trimestre de 2011 la taxa mitjana és del 16,9, les taxes d’atur entre els més joves són del 37,1 (per als menors de 20 anys) i del 44,5 (col·lectiu 20-24 anys). Entre el quart trimestre de 2010 i el quart trimestre de 2011, la taxa d’atur puja especialment entre els menors de 20 anys (23,8 punts en només un any) i molt menys en el col·lectiu 25-54 anys (1,3 punts), mentre que baixa en els majors de 54 anys i en el grup de 20 a 24 anys (10,6 punts). 23 El treball a Barcelona 2011 Evolució de les taxes d’atur a Barcelona. Total i per edats 16-19 anys 20-24 anys 25-54 anys 55 anys i més Total 2007 1r. trim. 27,8 11,5 6,1 6,4 6,9 2n. trim. 35,1 10,7 5,8 7,4 6,9 3r. trim. 24,4 6,3 6,2 5,9 6,5 4t. trim. 42,6 7,8 5,3 4,1 5,8 2008 1r. trim. 25,4 20,2 6,7 4,5 7,3 2n. trim. 39,2 15,0 6,0 6,7 7,0 3r. trim. 43,2 19,2 7,3 2,1 7,8 4r. trim. 39,6 18,7 7,5 5,3 8,3 2009 1r. trim. 57,4 29,3 12,7 7,6 13,4 2n. trim. 38,8 28,3 11,6 11,1 12,9 3r. trim. 52,5 24,9 12,6 5,9 13,3 4r. trim. 63,1 32,8 14,4 7,1 15,2 2010 1r. trim. 66,8 32,2 14,1 6,5 15,0 2n. trim. 64,8 28,9 16,1 11,3 16,9 3r. trim. 65,5 31,8 15,8 12,1 16,9 4r. trim. 60,9 33,9 14,4 12,9 16,0 2011 1r. trim. 39,6 32,6 14,9 13,1 16,0 2n. trim. 24,2 33,0 13,0 11,7 14,1 3r. trim. 35,0 34,1 16,4 10,3 16,7 4r. trim. 37,1 44,5 15,7 11,4 16,9 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Atur registrat. Departament de Treball de la Generalitat L’atur registrat a Barcelona, segons les dades publicades pel Departament de Treball de la Generalitat, es va situar, al desembre de 2011, en 108.624 persones, amb un augment del 7,7% respecte al desembre de 2010. Desembre presenta l’increment interanual més gran de l’any 2011, molt lluny, d’altra banda, de la reducció del 0,2% que va tenir l’atur registrat al desembre del 2010, baixada totalment anecdòtica ja que va ser l’única reducció interanual de l’atur en els darrers 48 mesos. Les dades són menys negatives que les que reflectia l’EPA, atès que hem de recordar que segons aquesta font Barcelona tenia 135.200 aturats al desembre de l’any 2011, malgrat que l’increment interanual que reflectia l’EPA era menor, d’un 6,4%. Evolució de la taxa d’atur a Barcelona segons l’EPA 0 10 20 30 40 50 60 70 80 55 anys i més 25-54 anys20-24 anys 16-19 anys 201 1-IV201 1-I 201 0-I 200 9-I 200 8-I 200 7-I 200 6-I L’increment de l’atur ha estat continu al llarg dels darrers dos anys, fins a arribar a un màxim històric (108.292 aturats) al març de 2010. A partir d’aquest mes, l’atur baixa fins al mínim anual (juliol), torna a pujar a l’agost i es manté amb alts i baixos fins al desembre, mes que presenta una reducció de 7.424 aturats des del màxim de març. Al llarg de l’any 2011 s’ha mantingut aquestes oscil·lacions mensuals de l’atur, fins a arribar a un nou màxim històric: 109.266 aturats a l’octubre. El treball a Barcelona 2011 24 Població aturada registrada a Barcelona. Evolució mensual 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 Total Dones Homes Des . 11 Gen . 11 Gen . 10 Gen . 09 Gen . 08 Gen . 07 Gen . 06 Per sexe. L’atur creix tant entre les dones (8,4%) com entre els homes (7%). El pes dels homes sobre el total d’aturats s’ha tornat a reduir al llarg de l’any 2011, continuant la tendència dels darrers dos anys, en què ha passat del 53,1% al desembre 2009 al 51,6% (desembre 2011). Població aturada registrada a Barcelona per sexe i edat a desembre 2010 2011 Var. des. 2010-11 Total 100.868 108.624 7,7% Per sexe Homes 52.374 56.042 7,0% Dones 48.484 52.582 8,4% Per edat 16-19 anys 1.245 1.369 10,0% 20-24 anys 5.088 5.397 6,1% 25-54 anys 74.889 80.338 7,3% 55 anys i més 19.646 21.520 9,5% Per edat. La majoria dels aturats registrats a la ciutat al desembre de 2011 tenen entre 25 i 54 anys (74% del total). Tots els col·lectius presenten increments de l’atur en el darrer any, que van del 6,1% del grup de 20-24 anys, fins al 10% dels joves menors de 20 anys. Per nivell formatiu . Al llarg de l’any 2011 l’atur creix entre els grups amb un nivell formatiu més elevat, mentre que ‘els col·lectius amb menys formació presenten reduccions interanuals. Així, l’increment interanual més accentuat de l’atur s’observa entre els universitaris (11,9%), seguit de les persones amb formació professional secundària (10,4%). Els únics grups que presenten reduccions del nombre d’aturats són les persones amb estudis primaris incomplets (0,3%) i les persones amb la primària acabada (1,9%). El grup majoritari és el de les persones amb educació secundària general, que representen el 61,4% del total d’aturats, amb un increment interanual del 7,3%. Si agrupem els aturats segons grans tipologies en funció del nivell formatiu, el 69% de les persones en atur han estudiat fins a secundària general, el 15,1% han fet estudis relacionats amb la formació professional (secundària i superior) i el 15,9% són universitaris. No hi ha canvis substantius en aquest sentit respecte a l’any 2010. Per nacionalitat. Si l’any 2010 el pes dels aturats estrangers a la ciutat va créixer, l’any 2011 aquest pes ha tornat a baixar i ha passat del 22,7% al desembre de 2010 al 22,1% un any després. La causa d’aquest comportament és, lògicament, que mentre l’atur ha crescut ‘un 5% entre els estrangers al llarg de l’any 2011, l’increment entre els nacionals ha estat superior: un 8,5%. Dels 24.055 aturats estrangers registrats a Barcelona al desembre de 2011, el 61,7% són homes i el 38,3% dones. Recordem que globalment, a la ciutat, el percentatge de dones aturades sobre el total era del 48,4%, fet que demostra que dins del conjunt dels treballadors estrangers l’atur ha castigat més els homes que les dones. 25 El treball a Barcelona 2011 Població aturada registrada a Barcelona per nivell formatiu i nacionalitat 2010 2011 Var. des. 2010/11 Total 100.868 108.624 7,7% Per nivell formatiu Fins primària incompleta 2.939 2.929 -0,3% Estudis primaris complets 5.397 5.293 -1,9% Secundària general 62.127 66.649 7,3% Formació professional 8.014 8.844 10,4% Tècnics professionals superiors 6.964 7.640 9,7% Educació superior 15.427 17.269 11,9% Per nacionalitat Espanyols 77.961 84.569 8,5% Estrangers 22.907 24.055 5,0% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona L’any 2007 l’atur presentava taxes de variació negatives tant per als nacionals com per als estrangers. L’any 2008 l’atur va presentar taxes de creixement cada vegada més grans, especialment entre els immigrants. Aquesta situació va continuar fins a mitjan any 2009, moment en què les taxes d’increment interanual es van començar a reduir, encara que es van mantenir en nivells força alts. Aquesta tendència ha continuat al llarg de l’any 2010, així com un moviment de convergència entre les taxes de nacionals i immigrants que ha culminat, als darrers mesos de l’any, en una situació de creixement nul de l’atur en ambdós col·lectius. L’any 2011 mostra un creixement continuat de l’atur, especialment entre els espanyols. Atur registrat a Barcelona. Taxa de variació interanual -20 0 20 40 60 80 100 120 Estrangers Espanyols Des . 11 Des . 10 Des . 09 Des . 08 Des . 07 Gen . 07 Per temps de recerca de feina. El percentatge d’aturats que fa un màxim de 6 mesos que cerquen feina és el que més creix durant l’any 2011, un 8,2%, i es manté com el grup majoritari entre els aturats, ja que representa el 47,3% del total. El nombre d’aturats que fa més d’un any que es troben en aquesta situació creix un 7,2% i suposa el 34% del total. Distribució de l’atur registrat a Barcelona. Per duració i sexe Total <25 anys 25-44 anys 45 i més anys Homes Total 56.042 3.781 29.582 22.679 Fins a 6 mesos 27.878 3.062 17.220 7.596 De 6 a 12 mesos 10.774 427 5.865 4.482 Més de 12 mesos 17.390 292 6.497 10.601 Dones Total 52.582 2.985 26.628 22.969 Fins a 6 mesos 23.496 2.485 14.523 6.488 De 6 a 12 mesos 9.577 316 5.366 3.895 Més de 12 mesos 19.509 184 6.739 12.586 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 26 L’atur de llarga duració (més de 12 mesos) afecta més a les dones que als homes: el 37,1% de les dones aturades porten més d’un any en aquesta situació. Entre els homes, aquest percentatge baixa al 31%. Aquesta situació és especialment evident dins del col·lectiu de majors de 44 anys, ja que el 54,8% de les dones d’aquest grup porten més d’un any a l’atur per un 46,7% dels homes. Per sector econòmic. El 73,8% dels aturats procedeixen del sector serveis, que és el que presenta l’increment interanual més alt (9,6%). ‘A la construcció, l’atur puja un 6,4%, mentre que a la indústria pràcticament no varia, amb un increment de només un 0,2%. Només el grup de persones sense ocupació anterior baixa durant l’any 2011, concretament un 4,1%, quan l’any 2010 va ser el col·lectiu que va tenir l’augment més considerable: un 9,2%. Les dades desagregades per activitats econòmiques segons el cens CCAE 2009 permeten analitzar amb més detall aquestes grans xifres. Les activitats econòmiques que concentren un nombre més elevat d’aturats al desembre de 2010 són el comerç i les reparacions (14,9% del total d’aturats), les activitats administratives i els serveis auxiliars (14%) i les activitats professionals i tècniques (11,1%), dins del sector dels serveis, i la construcció (11,5% del total). Aquesta situació és força diferent de la que mostra la mitjana catalana, ja que a Catalunya les activitats amb més pes sobre el total d’aturats són les de construcció (16,5% del total), indústries manufactureres (14,3%) i comerç i reparacions (13,9%). Quant a l’evolució entre desembre de 2010 i desembre de 2011, cal assenyalar que dins de les activitats rellevants, les que més han incrementat el nombre d’aturats a la ciutat són l’Administració pública (50,8%), les activitats financeres i d’assegurances (45,5%), les activitats sanitàries i els serveis socials (amb un increment del 25,8%) i l’educació (23,9%). Presenten reduccions de l’atur, per segon any consecutiu, les indústries manufactureres (-1,8%) i les activitats professionals i tècniques (-7,6%), mentre que els aturats sense ocupació anterior baixen un 4,1%. En el cas de Catalunya, les activitats que més han incrementat el nombre d’aturats també són l’Administració pública (79,5%), les activitats financeres i d’assegurances (43,8%), les activitats sanitàries i els serveis socials (amb un increment del 27,3%) i l’educació (21,2%). Presenten reduccions de l’atur, per segon any consecutiu, les indústries manufactureres (-2,2%) i les activitats professionals i tècniques (-1,1%), mentre que els aturats sense ocupació anterior pugen un 6,5%. Població aturada registrada a Barcelona per activitats econòmiques segons CCAE 2009 al desembre Barcelona Catalunya 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Total aturats 100.868 108.624 7,7% 562.673 614.244 9,2% Agricultura, ramaderia i pesca 372 483 29,8% 9.857 11.492 16,6% Indústries extractives 45 57 26,7% 687 685 -0,3% Indústries manufactureres 10.319 10.132 -1,8% 89.845 87.843 -2,2% Energia elèctrica i gas 209 291 39,2% 906 1.285 41,8% Aigua, sanejament, residus 641 760 18,6% 4.146 4.704 13,5% Construcció 11.741 12.495 6,4% 96.735 101.619 5,0% Comerç i reparacions 14.870 16.219 9,1% 78.467 85.429 8,9% Transports i emmagatzematge 3.216 3.352 4,2% 17.938 19.026 6,1% Hoteleria 9.018 9.946 10,3% 46.117 51.505 11,7% Informació i comunicacions 3.456 3.941 14,0% 8.492 9.849 16,0% Activitats financeres i assegurances 1.158 1.685 45,5% 3.927 5.646 43,8% Activitats immobiliàries 995 1.046 5,1% 4.062 4.174 2,8% Activitats professionals i tècniques 13.044 12.058 -7,6% 37.101 36.708 -1,1% Activitats administratives i serv. auxiliars 13.742 15.227 10,8% 74.440 83.917 12,7% Administració pública 865 1.304 50,8% 9.804 17.601 79,5% Educació 2.964 3.671 23,9% 9.417 11.410 21,2% Activitats sanitàries i serveis socials 3.695 4.650 25,8% 16.579 21.104 27,3% Activitats artístiques i recreatives 2.026 2.267 11,9% 7.333 8.431 15,0% Altres serveis 3.473 4.061 16,9% 15.745 18.427 17,0% Llars que ocupen personal domèstic 523 674 28,9% 1.802 2.199 22,0% Organismes extraterritorials 33 27 -18,2% 79 109 38,0% Sense ocupació anterior 4.463 4.278 -4,1% 29.194 31.081 6,5% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Per tant, s’ha de destacar que, tant a Barcelona com a Catalunya, l’atur creix de forma considerable ‘a l’Administració 27 El treball a Barcelona 2011 pública, l’educació i les activitats sanitàries i els serveis socials (per sobre del 20% en tots els casos), fruit de les retallades de les diferents administracions i les seves repercussions sobre les prestacions de serveis públics. A l’altra banda, s’ha de ressaltar el bon comportament de les indústries manufactureres i les activitats professionals i tècniques que, per segon any consecutiu, mostren reduccions de l’atur a la ciutat i al conjunt de Catalunya. En conjunt, l’atur creix més a Catalunya (9,2%) que a Barcelona (7,7%). Barcelona Var. Catalunya Var. Organismes extraterritorials -18,2% Indústries manufactureres -2,2% Activitats professionals, tècniques -7,6% Activitats professionals, tècniques -1,1% Sense ocupació anterior -4,1% Indústries extractives -0,3% Indústries manufactureres -1,8% Activitats immobiliàries 2,8% Transports i emmagatzematge 4,2% Construcció 5,0% Activitats immobiliàries 5,1% Transports i emmagatzematge 6,1% Construcció 6,4% Sense ocupació anterior 6,5% Total aturats 7,7% Comerç i reparacions 8,9% Comerç i reparacions 9,1% Total aturats 9,2% Hoteleria 10,3% Hoteleria 11,7% Activitats administratives i serv. auxiliars 10,8% Activitats administratives i serv. auxiliars 12,7% Activitats artístiques i recreatives 11,9% Aigua, sanejament, residus 13,5% Informació i comunicacions 14,0% Activitats artístiques i recreatives 15,0% Altres serveis 16,9% Informació i comunicacions 16,0% Aigua, sanejament, residus 18,6% Agricultura, ramaderia i pesca 16,6% Educació 23,9% Altres serveis 17,0% Activitats sanitàries i serveis socials 25,8% Educació 21,2% Indústries extractives 26,7% Llars que ocupen personal domèstic 22,0% Llars que ocupen personal domèstic 28,9% Activitats sanitàries i serveis socials 27,3% Agricultura, ramaderia i pesca 29,8% Organismes extraterritorials 38,0% Energia elèctrica i gas 39,2% Energia elèctrica i gas 41,8% Activitats financeres i assegurances 45,5% Activitats financeres i assegurances 43,8% Administració pública 50,8% Administració pública 79,5% Per districtes. Entre desembre de 2010 i desembre de 2011 l’atur creix per sota de la mitjana de la ciutat als districtes de Ciutat Vella  (augment de 2,7%), Sarrià-Sant Gervasi (6,4%) i Sant Martí (7,6%). Els increments més rellevants s’observen a Nou Barris (10,2%), les Corts (8,8%) i Horta-Guinardó (8,8%). Els districtes que al desembre de l’any 2011 concentren el nombre més gran d’aturats de la ciutat són els de Sant Martí (15,4% del total d’aturats de Barcelona), l’Eixample (14,2%) i Nou Barris (12,8%), amb xifres semblants a les del desembre de 2010. Evolució del nombre d’aturats registrats per districtes. Dades al desembre 2010 2011 Var. 2010- 11 % total aturats ciutat Pobl. districte/ pobl. ciutat* Barcelona 100.868 108.624 7,7% 2010 2011 Ciutat Vella 9.682 9.941 2,7% 9,6% 9,2% 7,2% Eixample 14.357 15.470 7,8% 14,2% 14,2% 16,5% Sants-Montjuïc 12.007 12.976 8,1% 11,9% 11,9% 11,7% Les Corts 3.958 4.308 8,8% 3,9% 4,0% 5,0% Sarrià-Sant Gervasi 5.108 5.433 6,4% 5,1% 5,0% 8,4% Gràcia 6.961 7.488 7,6% 6,9% 6,9% 7,6% Horta-Guinardó 10.730 11.678 8,8% 10,6% 10,8% 10,2% Nou Barris 12.595 13.880 10,2% 12,5% 12,8% 10,0% Sant Andreu 9.896 10.700 8,1% 9,8% 9,9% 9,2% Sant Martí 15.568 16.748 7,6% 15,4% 15,4% 14,4% NC 6 2 -66,7% 0,0% 0,0% (*) Població de 16 anys o més. (**) Lectura del Padró municipal d’habitants el 30.6.2011 L’atur és predominantment masculí a Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Per la seva part, el 22,1% dels aturats són estrangers, però la seva distribució no és homogènia: mentre que a Ciutat Vella el 43,2% dels aturats no són espanyols, a Sarrià aquest percentatge baixa fins al 13,2%. El 59% dels aturats estrangers es concentren a Ciutat Vella (districte on resideix el 17,8% dels aturats estrangers registrats), Sant Martí, Nou Barris i Sants-Montjuïc. El treball a Barcelona 2011 28 Atur registrat a Barcelona per districtes. Desembre 2011 Sant Mar tí 15,4% Sant And re u 9. 9% Nou Barri s 12,8% Hort a-Guinar dó 10,8% Gràci a 6. 9% Sa rrià-S . Gerva s i 5, 0 % Le s C orts 4, 0 % Sant s- Montjuïc Ei xa mple Ciut at V ella 9, 2% 14,2 % 11,9 % Distribució de l’atur registrat per districtes, sexe i nacionalitat. Desembre 2011 Total Homes Dones Espanyols Estrangers Estrangers sobre total Total Estrangers sobre total Total Estrangeres sobre total Barcelona 84.570 24.054 22,1% 56.042 26,5% 52.582 17,5% Ciutat Vella 5.651 4.290 43,2% 6.028 49,4% 3.913 33,6% Eixample 12.341 3.129 20,2% 7.620 22,8% 7.850 17,7% Sants-Montjuïc 9.784 3.192 24,6% 6.667 29,4% 6.309 19,6% Les Corts 3.568 740 17,2% 2.077 20,1% 2.231 14,4% Sarrià-Sant Gervasi 4.714 719 13,2% 2.532 14,5% 2.901 12,2% Gràcia 6.128 1.360 18,2% 3.635 20,7% 3.853 15,7% Horta-Guinardó 9.542 2.136 18,3% 5.914 21,1% 5.764 15,4% Nou Barris 10.564 3.316 23,9% 7.504 28,6% 6.376 18,3% Sant Andreu 8.915 1.785 16,7% 5.409 20,6% 5.291 12,6% Sant Martí 13.361 3.387 20,2% 8.654 24,5% 8.094 15,7% NC 2 2 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Taxes d’atur. Per la seva banda, la taxa d’atur3, que era del 12,7 al desembre de l’any 2010, ha pujat fins al 13,6 un any després. El 13,7 del mes de març de 2010, que va ser la taxa més alta dels darrers anys, s’ha tornat a repetir a l’octubre i al novembre de 2011. La taxa d’atur mitjana de l’any 2010 és del 13,1, mentre que la de l’any 2011 és del 13,4. La taxa d’atur femenina s’ha mantingut per sota de la dels homes des del novembre de 2009 fins a l’abril de 2010, però després, i fins al desembre de 2011, ha tornat a ser superior, com passava històricament, fins a arribar al 14,0 a l’octubre i el novembre. Al desembre de 2011 la diferència era de 0,5 punts, similar a la del desembre de 2010. Taxa d’atur registrat a Barcelona, per sexes 2009 2010 2011 Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Gener 9,8 9,9 9,9 13,4 13,2 13,3 13,0 13,3 13,2 Febrer 10,4 10,3 10,4 13,6 13,4 13,5 13,4 13,6 13,5 Març 10,9 10,8 10,8 13,8 13,6 13,7 13,5 13,8 13,6 Abril 11,1 11,3 11,2 13,5 13,5 13,5 13,6 13,6 13,6 Maig 11,1 11,3 11,2 13,1 13,2 13,1 13,4 13,5 13,4 Juny 10,7 11,2 10,9 12,6 12,9 12,8 13,0 13,3 13,2 Juliol 11,0 11,3 11,2 12,1 13,2 12,6 12,9 13,0 12,9 Agost 11,5 11,8 11,7 12,4 13,6 13,0 13,1 13,4 13,3 Setembre 11,8 11,9 11,9 12,5 13,4 12,9 13,3 13,4 13,3 Octubre 12,0 12,1 12,1 12,6 13,3 12,9 13,3 14,0 13,7 Novembre 12,4 12,3 12,3 12,6 13,2 12,9 13,3 14,0 13,7 Desembre 12,6 12,3 12,5 12,4 13,0 12,7 13,3 13,8 13,6 Mitjana anual 11,3 11,4 11,3 12,9 13,3 13,1 13,3 13,6 13,4 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona 3 Calculada com el quocient entre l’atur mensual registrat a la ciutat i la població activa segons l’EPA. La població activa que es pren cada mes és la del trimestre corresponent. 29 El treball a Barcelona 2011 L’evolució de la taxa d’atur registrat a la ciutat durant els darrers tres anys mostra un creixement que al llarg del període ha arribat al màxim al març de 2010, amb una lleugera reducció a partir de llavors fins al desembre de 2010. Al llarg de l’any 2011, la taxa ha anat fluctuant des del 12,9 del juliol al 13,7 de l’octubre i novembre. D’altra banda, les taxes masculina i femenina han mostrat un procés de convergència durant l’any 2008 que s’ha mantingut fins a mitjan any 2010 i ha tornat a mostrar diferències fins a final d’any. Aquesta convergència s’ha recuperat al llarg dels tres primers trimestres de l’any 2011 per tornar a divergir al darrer trimestre. Així, la taxa masculina mitjana anual va ser del 13,3 i la femenina del 13,6. Taxa d’atur registrat a Barcelona per sexes 6 9 12 15 Total Dones Homes Des . 11 Des . 10 Des . 09 Des . 08 Gen . 08 El treball a Barcelona 2011 30 D e m a n d e s d ’o c u p a c i ó re g i s t r a d e s Al desembre de 2011 es van formalitzar a les oficines del SOC de Barcelona 142.584 demandes d’ocupació, un 7,5% més que al mateix mes de l’any anterior. El perfil del demandant d’ocupació és el d’un home (51,1% del total) d’entre 25 i 54 anys (72,3% del total pertany a aquest grup) amb secundària general (el 60% dels demandants tenen aquesta formació) i que treballa o ha treballat al sector serveis (74,1%). Demandes totals d’ocupació a Barcelona. Dades a desembre 2009 2010 2011 Var. 2009/10 Var. 2010/11 Total 131.731 132.576 142.584 0,6% 7,5% Per sexes Homes 70.484 69.429 72.874 -1,5% 5,0% Dones 61.247 63.147 69.710 3,1% 10,4% Per edats 16-19 anys 1.842 1.963 2.088 6,6% 6,4% 20-24 anys 8.074 7.304 7.775 -9,5% 6,4% 25-54 anys 96.437 96.329 103.155 -0,1% 7,1% 55 anys i més 25.378 26.980 29.566 6,3% 9,6% Per nivell formatiu Fins a primària incompleta 4.081 4.004 3.995 -1,9% -0,2% Primària completa 7.681 7.294 7.190 -5,0% -1,4% Secundària general 80.009 80.414 85.451 0,5% 6,3% Formació professional 9.939 10.275 11.373 3,4% 10,7% Tècnics professionals 9.173 9.229 10.092 0,6% 9,4% Estudis postsecundaris 20.848 21.360 24.483 2,5% 14,6% Per temps de recerca de feina Fins a 6 mesos 68.746 62.925 69.842 -8,5% 11,0% De 6 a 12 mesos 29.158 24.363 25.475 -16,4% 4,6% Més de 12 mesos 33.827 45.288 47.267 33,9% 4,4% Per sector econòmic Agricultura 565 710 766 25,7% 7,9% Indústria 17.796 16.011 15.429 -10,0% -3,6% Construcció 14.217 13.704 14.655 -3,6% 6,9% Serveis 93.516 95.951 105.753 2,6% 10,2% Sense ocupació anterior 5.637 6.200 5.981 10,0% -3,5% Per nacionalitat Espanyols 101.862 102.448 110.791 0,6% 8,1% Estrangers 29.869 30.128 31.793 0,9% 5,5% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Respecte a l’any anterior, cal destacar l’increment de les demandes d’ocupació entre les dones (10,4%) i entre les persones que tenen estudis universitaris (amb un 14,6%). Per sectors, s’ha de destacar l’increment de les demandes de persones que treballen o han treballat al sector serveis (que arriben al 10,2%). Amb relació a la nacionalitat, creix més el nombre de demandants d’ocupació entre els nacionals (8,1%) que entre els estrangers (5,5%). Les demandes d’ocupació creixen a Barcelona en totes les activitats econòmiques menys a la indústria, on baixen un 3,6%, i entre les persones sense ocupació anterior (3,5%). Destaquen els importants increments en els serveis a les persones i les administracions públiques (38,9%) i a l’hoteleria (9,7%). La major part d’aquestes demandes corresponen a persones que es troben a l’atur (76,2%, pràcticament el mateix pes que l’any 2010), mentre que només el 23,8% de les persones que demanden ocupació a les oficines del SOC són treballadors ocupats que volen canviar de feina. Les activitats on el pes dels aturats sobre el total de demandes és més gran són la construcció (85,3% dels demandants d’ocupació són a l’atur) i el comerç (82,1%). A la banda contrària es troben els serveis a les persones i l’agricultura, on només el 63% dels demandants són aturats. La resta, quasi un 37% del total de demandants són persones que volen canviar de lloc de treball. 31 El treball a Barcelona 2011 Demandes d’ocupació per activitats econòmiques a Barcelona 2010 2011 Var. 2010-11 Agricultura, ramaderia i pesca 710 766 7,9% Indústria 16.011 15.429 -3,6% Construcció 13.704 14.655 6,9% Comerç i reparacions 18.212 19.753 8,5% Hosteleria 11.752 12.892 9,7% Serveis per a activitats econòmiques 46.922 48.486 3,3% Serveis a les persones, administracions públiques 10.960 15.225 38,9% Altres serveis 8.105 9.397 15,9% Sense ocupació anterior 6.200 5.981 -3,5% Total 132.576 142.584 7,5% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Demandants d’ocupació no aturats A Barcelona hi ha al desembre de 2011 33.960 demandants d’ocupació no aturats (és a dir, persones ocupades que cerquen un nou lloc de treball), dels quals 16.832 són homes i 17.128 dones. El 13% d’aquests demandants no aturats treballen en activitats professionals i tècniques (4.408 persones, 2.167 homes i 2.241 dones), el 11,2% en indústries manufactureres i el 11% en activitats administratives i serveis auxiliars. La distribució per sexes demostra que mentre els demandants masculins són majoria en les indústries manufactureres (un 64,5% dels demandants en aquest sector són homes), la construcció (els homes representen el 85,5% del total) o els transports (81,6%), la presència femenina és molt significativa en activitats lligades als serveis a les persones: sanitat i serveis socials (el 75,3% dels demandants d’ocupació no aturats adscrits a aquest subsector són dones), educació (les dones suposen el 71,7% del total de demandants no aturats), administració pública (el 63% són dones), mentre que al sector d’aigua, sanejament, residus aquest percentatge arriba al 67,2%. Demandants d’ocupació no aturats a Barcelona per activitats econòmiques. Desembre 2001 Total % sobre el total Homes % sobre total sector Dones % sobre total sector Total demandants 33.960 100,0% 16.832 17.128 Agricultura, ramaderia i pesca 283 0,8% 234 82,7% 49 17,3% Indústries extractives 27 0,1% 20 74,1% 7 25,9% Indústries manufactureres 3.820 11,2% 2.463 64,5% 1.357 35,5% Energia elèctrica i gas 98 0,3% 75 76,5% 23 23,5% Aigua, sanejament, residus 244 0,7% 80 32,8% 164 67,2% Construcció 2.160 6,4% 1.848 85,6% 312 14,4% Comerç i reparacions 3.534 10,4% 1.606 45,4% 1.928 54,6% Transports i emmagatzematge 1.359 4,0% 1.109 81,6% 250 18,4% Hoteleria 2.946 8,7% 1.524 51,7% 1.422 48,3% Informació i comunicacions 1.169 3,4% 663 56,7% 506 43,3% Activitats financeres i assegurances 306 0,9% 147 48,0% 159 52,0% Activitats immobiliàries 216 0,6% 86 39,8% 130 60,2% Activitats professionals i tècniques 4.408 13,0% 2.167 49,2% 2.241 50,8% Activitats administratives i serv. auxiliars 3.719 11,0% 1.496 40,2% 2.223 59,8% Administració pública 530 1,6% 196 37,0% 334 63,0% Educació 1.794 5,3% 507 28,3% 1.287 71,7% Activitats sanitàries i serveis socials 3.233 9,5% 799 24,7% 2.434 75,3% Activitats artístiques i recreatives 753 2,2% 390 51,8% 363 48,2% Altres serveis 1.378 4,1% 489 35,5% 889 64,5% Llars que ocupen personal domèstic 264 0,8% 86 32,6% 178 67,4% Organismes extraterritorials 16 0,0% 4 25,0% 12 75,0% Sense ocupació anterior 1.703 5,0% 843 49,5% 860 50,5% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Si ens centrem en la distribució per grups d’ocupació dels demandants d’ocupació no aturats, dir que predominen els treballadors de serveis (19,2% del total), els treballadors sense qualificar (18,2%) i els administratius (16,2%). El treball a Barcelona 2011 32 Demandants d’ocupació no aturats per grups d’ocupació. Desembre 2011 Total % sobre el total Homes % sobre total sector Dones % sobre total sector Total 33.960 16.382 17.128 1. Directors i gerents 1.057 3,1% 759 71,8% 298 28,2% 2. Tècnics/Científics 5.960 17,6% 2.488 41,7% 3.472 58,3% 3. Tècnics/Professionals de suport 4.229 12,5% 2.447 57,9% 1.782 42,1% 4. Administratius 5.498 16,2% 1.673 30,4% 3.825 69,6% 5. Serveis 6.504 19,2% 2.418 37,2% 4.086 62,8% 6. Agricultura/Pesca 206 0,6% 182 88,3% 24 11,7% 7. Treballadors qualificats 2.767 8,1% 2.487 89,9% 280 10,1% 8. Operadors maquinària 1.547 4,6% 1.240 80,2% 307 19,8% 9. Treballadors sense qualificar 6.192 18,2% 3.138 50,7% 3.054 49,3% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Mentre que el 71,8% dels demandants no aturats que es declaren directors o gerents i el 89,9% dels treballadors qualificats són homes, les dones són majoria entre els administratius (un 70% del total d’administratius demandants d’ocupació no aturats són dones), els serveis (les dones representen el 62,8% del total) i, curiosament, entre els tècnics i científics (un 58% d’aquest grup que busca una feina millor són dones). 33 El treball a Barcelona 2011 Co m p a r a c i ó B a rc e l o n a a m b a l t re s à m b i t s Població activa i taxa d’activitat Si durant l’any 2010 l’evolució de la població activa (comparant mitjanes anuals) a Barcelona va ser pitjor que a Catalunya i a Espanya, l’any 2011 la situació és justament la contrària: els actius s’incrementen a la ciutat un 1,2% respecte a l’any anterior, mentre que a Espanya pugen un 0,1% i a Catalunya es redueixen un 0,03%. En els tres casos va baixar de nou (com els dos anys anteriors) la població activa masculina (entre 0,6% a Barcelona i 1,7% a Catalunya), mentre que la femenina es va incrementar als tres àmbits: 3,3% a Barcelona, 2% a Catalunya i 1,5% a Espanya. Barcelona continua sent l’àmbit on les dones tenen un pes més gran sobre el total d’actius, el 48% (un punt més que l’any anterior). A Catalunya representen el 46,1% i a Espanya el 45,1%. En els tres casos el seu pes s’ha anant incrementant en el darrer any. L’evolució dels totals d’actius segons diferents grups d’edat és força similar als diferents àmbits territorials. Els menors de 20 anys i el grup de 20 a 24 anys són els grups que presenten les reduccions més significatives als tres àmbits (superiors a l’11% entre els menors de 20 anys i oscil·lant entre el 3 i el 16% en el col·lectiu 20-24 anys), mentre que creix, també als tres àmbits territorials, la població activa major de 54 anys, especialment a Espanya, on s’incrementa un 4,3%. El grup de 25 a 54 anys puja a Barcelona (2,7%) i a Espanya (0,2%), i es manté pràcticament estable a Catalunya (reducció d’un 0,01%). Tant a Barcelona com a Espanya i Catalunya, ‘el pes dels joves de menys de 25 anys sobre el total d’actius s’ha reduït des de l’any 2008: a Barcelona i Espanya 1,4 punts, i a Catalunya 0,8 punts. Població activa per àmbits territorials. Mitjanes anuals en milers Barcelona Catalunya Espanya 2009 2010 2011 2009 2010 2011 2009 2010 2011 Total 809,8 792,8 802,5 3.807,6 3.814,7 3.813,5 23.037,5 23.088,9 23.103,6 Per edats 16-19 anys 11,1 10,1 8,8 77,9 73,0 63,9 450,4 385,8 342,7 20-24 anys 55,2 54,9 46,1 282,5 269,9 262,1 1.772,8 1.661,9 1.571,3 25-54 anys 615,4 611,5 628,3 2.965,4 2.980,5 2.980,2 18.173,4 18.334,0 18.367,0 55 i més 128,2 116,4 119,3 481,8 491,3 507,4 2.640,9 2.707,3 2.822,6 Per sexes Homes 424,1 420,0 417,4 2.105,9 2.089,5 2.054,0 12.938,5 12.819,2 12.680,7 Dones 385,7 372,8 385,1 1.701,7 1.725,2 1.759,6 10.099,0 10.269,7 10.423,0 Per nivell formatiu Fins a primària 115,4 116,4 78,5 713,8 708,6 586,3 3.512,0 3.389,8 3.077,1 Sec. 1a etapa 132,3 138,3 133,8 938,0 942,0 995,2 6.583,9 6.529,7 6.611,7 Sec. 2a etapa 192,9 169,8 192,4 922,2 905,3 938,5 5.543,7 5.532,2 5.554,0 Educació superior 369,3 368,4 397,8 1.233,6 1.258,8 1.293,5 7.398,0 7.637,2 7.860,9 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística Barcelona és l’àmbit on el percentatge de població activa amb educació superior és més alt, ja que arriba al 49,6% del total, quatre punts més que l’any 2008. A Catalunya i a Espanya aquest percentatge baixa al 34%, però en els dos casos augmenta al llarg dels darrers dos anys (1,5 punts a Catalunya, 1,9 punts a Espanya). A Barcelona, la taxa d’activitat arriba al 79,6 al quart trimestre de 2011, amb un increment de 0,6 punts respecte al quart trimestre de l’any anterior. A Catalunya puja 0,1 punts, fins al 78,1, mentre que a Espanya baixa 0,7 punts, fins a arribar al 74,8. Tant la taxa total com les taxes d’activitat femenina i masculina són més elevades a Barcelona que a Catalunya i Espanya al quart trimestre de 2011. Durant el darrer any, ‘la diferència amb la taxa total espanyola (3,5 punts al desembre de 2010, 4,8 punts al desembre de 2011) i catalana (1 punt al 2010, 1,5 punts al 2011) s’ha incrementat. En canvi, si durant bona part de l’any 2010 Catalunya superava Barcelona quant a la taxa d’activitat masculina, l’any 2011 ha tornat a ser la ciutat la que presenta una taxa d’activitat superior entre els homes (0,3 punts més que Catalunya i 2,6 punts que Espanya al quart trimestre). La diferència és considerablement més gran en el cas de la taxa femenina (al desembre de 2011 és de 7,3 punts respecte a la mitjana nacional, 2,8 punts respecte a la catalana), però aquestes diferències s’han reduït lleugerament al llarg de l’any 2011. El treball a Barcelona 2011 34 Les taxes d’activitat a Barcelona són més altes que les mitjanes de l’UE-15, ja que al desembre de 2011 la taxa d’activitat a Barcelona supera en 6,8 punts a l’europea, l’àmbit que presenta les taxes més baixes dels quatre estudiats. Taxa d’activitat per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya UE-15 Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2007 1r trim. 77,2 83,0 71,0 76,5 85,1 67,7 72,2 82,3 61,9 71,6 79,0 64,1 2n trim. 77,0 83,6 70,1 76,7 86,0 67,2 72,6 82,8 62,1 71,8 79,2 64,4 3r trim. 77,0 84,2 69,8 77,3 86,8 67,5 72,8 83,1 62,3 72,3 79,8 64,8 4t trim. 77,4 84,8 70,2 77,4 86,4 68,0 72,8 82,6 62,8 72,1 79,3 64,9 2008 1r trim. 78,2 86,6 69,9 77,7 86,6 68,5 73,1 82,8 63,2 72,0 79,2 64,8 2n trim. 80,3 86,4 74,2 78,1 86,4 69,4 73,6 83,1 63,9 72,3 79,5 65,1 3r trim. 79,0 86,1 72,1 77,8 86,2 69,2 73,9 83,4 64,1 72,6 79,8 65,3 4t trim. 78,9 85,2 72,8 78,2 86,0 70,1 74,1 82,7 65,3 72,4 79,4 65,4 2009 1r trim. 78,9 83,2 74,8 78,2 85,7 70,4 74,2 82,7 65,5 72,3 79,2 65,4 2n trim. 78,0 83,4 72,7 77,2 84,9 69,3 74,2 82,5 65,7 72,4 79,2 65,6 3r trim. 79,0 83,7 74,4 77,6 84,3 70,7 73,9 82,0 65,7 72,5 79,3 65,6 4t trim. 79,0 84,7 73,4 77,0 83,9 70,0 73,9 81,6 65,9 72,4 79,0 65,7 2010 1r trim. 79,1 84,2 74,1 77,1 84,1 70,0 74,1 81,6 66,4 72,2 78,8 65,6 2n trim. 79,2 83,9 74,5 77,9 84,7 70,9 74,5 82,2 66,6 72,4 79,0 65,7 3r trim. 79,8 84,4 75,1 78,5 85,8 71,1 74,5 82,2 66,8 72,5 79,1 65,9 4t trim. 79,0 83,1 75,0 78,0 84,3 71,7 75,5 81,6 67,3 72,4 78,9 65,9 2011 1r trim. 80,2 84,0 76,4 78,5 85,1 71,8 74,4 81,3 67,4 72,2 78,6 65,9 2n trim. 81,3 85,3 77,4 78,8 84,3 73,3 74,9 81,5 68,2 72,5 78,8 66,2 3r trim. 81,0 85,3 76,9 79,1 84,8 73,4 74,9 81,8 68,0 72,7 79,0 66,3 4t trim. 79,6 84,0 75,3 78,1 83,7 72,5 74,8 81,4 68,0 72,8 79,0 66,6 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Nota: la taxa d’activitat es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys, excepte a la Unió Europea, on comprèn la població de 15 a 64 anys Població ocupada i taxa d’ocupació segons l’EPA Si quan comparàvem la població ocupada mitjana dels anys 2009 i 2010, Barcelona presentava una reducció d’un 5%, superior a la catalana i a la del conjunt de l’Estat, l’any 2011 la situació és la contrària: si a Barcelona la mitjana anual de població ocupada puja un 1,6%, a Catalunya i Espanya s’observa un descens de l’ocupació (d’un 1,8 i 1,9%, respectivament). Als tres àmbits es redueix l’ocupació masculina (entre 0,1% a Barcelona i 3,1% a Catalunya), com ja va passar l’any anterior, mentre que l’ocupació femenina puja a Barcelona (3,4%) i es redueix lleugerament a Espanya (0,7%) i Catalunya (0,4%). Aquesta evolució ha fet que malgrat que l’ocupació masculina encara sigui majoritària en els tres àmbits, el seu pes s’hagi reduït els darrers tres anys 2,4 punts a Barcelona, 2,7 punts a Catalunya i 2,7 punts a Espanya. Barcelona és l’àmbit on el pes de la població ocupada femenina és més gran l’any 2011: 48,6%, 3,8 punts per sobre de la taxa estatal. Pel que fa als grups d’edat, l’evolució als diferents àmbits varia segons el grup d’edat analitzat. Així, l’ocupació cau als tres àmbits en el grup de 20-24 anys (amb taxes que van del 12,1% de Catalunya al 21,1% de Barcelona) i puja també als tres àmbits en els majors de 54 anys (especialment en el conjunt de l’Estat, amb un augment del 3,3%). Els menors de 20 anys són el col·lectiu que més ocupació perd a Catalunya (12,6%) i Espanya (17,3%), però, en canvi, és el que més creix a Barcelona (més d’un 65%). Finalment, el grup majoritari (entre 25 i 54 anys) puja a Barcelona (2,8%) i baixa a Catalunya i Espanya (1,7% en els dos casos). 35 El treball a Barcelona 2011 Població ocupada per àmbits territorials. Mitjanes anuals en milers Barcelona Catalunya Espanya Var. 2010-11 2010 2011 2010 2011 2010 2011 Barcelona Catalunya Espanya Total 664,2 674,8 3.137,6 3.079,6 18.456,5 18.104,6 1,6% -1,8% -1,9% Per sexes Homes 347,3 347,0 1.699,8 1647,2 10.289,9 9.991,4 -0,1% -3,1% -2,9% Dones 316,9 327,8 1.437,7 1432,4 8.166,6 8.113,3 3,4% -0,4% -0,7% Per edats 16-19 anys 3,6 5,9 27,5 24,0 149,0 123,1 65,5% -12,6% -17,3% 20-24 anys 37,5 29,6 180,1 158,3 1.046,6 901,9 -21,1% -12,1% -13,8% 25-54 anys 519,3 533,9 2.498,8 2456,1 14.917,8 14.660,2 2,8% -1,7% -1,7% > 54 anys 103,9 105,4 431,2 441,2 2.343,2 2.419,4 1,4% 2,3% 3,3% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística Si en comptes de comparar la població ocupada 2010-2011 entre mitjanes anuals la comparem amb dades del darrer trimestre de l’any, la situació és menys positiva, ja que l’ocupació cau un 0,5% a Barcelona, un 4% a Catalunya i un 3,3% a Espanya. L’any 2010, la reducció interanual al desembre havia estat del 2,7% a Barcelona, de l’1,3% a Espanya i del 0,1% a Catalunya. L’ocupació baixa en el conjunt de l’Estat en tots els sectors productius, amb especial intensitat a la construcció (que cau un 15,6%), seguida de l’agricultura (4,1%) i la indústria (2,1%). Els sector serveis pràcticament no varia. A Catalunya, el comportament de l’ocupació és força similar a l’espanyol: forta caiguda a la construcció (15,1%) i l’agricultura (11,5%) i reducció més moderada de l’ocupació industrial (6,1%). En canvi, hi ha un increment de l’ocupació als serveis (1,3%). Barcelona també presenta un creixement de l’ocupació als serveis (el més gran dels tres àmbits, amb un 3,7%), però difereix de Catalunya i Espanya en dos fets: s’incrementa l’ocupació a la construcció (7,3%) i cau, de forma més intensa, la població ocupada a la indústria (14,3%). Població ocupada per àmbits territorials i sectors econòmics. Mitjanes anuals en milers Barcelona Catalunya Espanya Var. 2010-11 2010 2011 2010 2011 2010 2011 Barcelona Catalunya Espanya Total 664,2 674,8 3.137,5 3.079,5 18.456,5 18.104,6 1,6% -1,8% -1,9% Agricultura 0,6 1,2 66,5 58,9 793,0 760,2 100,0% -11,5% -4,1% Indústria 86,6 74,3 603,6 567,0 2.610,5 2.555,3 -14,3% -6,1% -2,1% Construcció 34,1 36,6 279,4 237,3 1.650,8 1.393,0 7,3% -15,1% -15,6% Serveis 542,8 562,7 2.188,0 2.216,4 13.402,2 13.396,3 3,7% 1,3% 0,0% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística El sector amb més pes en els tres àmbits és el dels serveis, però la seva importància varia força en els tres casos si analitzem la població ocupada mitjana de l’any 2011: mentre que a Espanya els serveis ocupen el 74% del total i a Catalunya el 72%, a Barcelona aquest percentatge puja fins al 83,4%. En els tres casos, el pes del serveis s’ha incrementant respecte als anys 2010 i 2011. Pes dels sectors a l’ocupació. Mitjanes anuals 0 20% 40% 60% 80% 100% ServeisConstruccióIndústriaAgricultura Barcelona Catalunya Espanya Barcelona Catalunya Espanya Barcelona Catalunya Espanya 2008 2009 2010 El treball a Barcelona 2011 36 Si en lloc de comparar les mitjanes anuals tenim en compte les dades de quart trimestre de 2010 i 2011, cal ressaltar que, al quart trimestre, a Espanya la majoria del sectors presenten reduccions de l’ocupació superiors a la mitjana anual (amb l’excepció de l’agricultura, que puja un 0,5% al quart trimestre): la construcció baixa un 18,8%, més de tres punts per sobre de la mitjana, la indústria un 3,7% (1,6 punts per sobre de la mitjana) i els serveis un 1,6%, quan la mitjana anual mostrava un estancament. Catalunya, per la seva part, redueix lleugerament la caiguda de la construcció (14% de reducció interanual al desembre, quan la mitjana anual era del 15,1%) i l’agricultura (-7,6% al quart trimestre, quasi quatre punts per sota de la mitjana), però, en canvi, empitjora la situació de l’ocupació industrial (que cau un 7,5%, 1,4 punts per sobre de la mitjana anual) i la dels serveis (que baixa un 1,8%, quan la mitjana anual s’incrementa un 1,3%). Finalment, a Barcelona s’ha de ressaltar la forta caiguda, al quart trimestre de 2011, de la població ocupada a la indústria, que baixa un 27,9%, quasi el doble de la reducció mitjana anual. La construcció, en canvi, mostra un increment de l’ocupació superior a la mitjana anual: un 13,8% (la mitjana era del 7,3%), mentre que l’ocupació als serveis s’incrementa un 3,2%, 0,5 punts per sota de la mitjana anual. Població ocupada per situació professional. Mitjanes anuals en milers 2008 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Barcelona 756,0 699,0 664,2 674,8 1,6% Assalariats sector privat 531,6 487,9 470,7 471,6 0,2% Assalariats sector públic 97,3 104,0 96,5 96,4 -0,1% Empresaris 123,0 103,9 95,7 103,2 7,8% Altres 4,2 3,2 1,4 3,7 172,2% Catalunya 3.494,6 3.188,9 3.137,5 3.079,6 -1,8% Assalariats sector privat 2.538,7 2.261,4 2.229,4 2.190,7 -1,7% Assalariats sector públic 372,1 402,6 405,3 403,3 -0,5% Empresaris 558,2 505,3 483,8 467,2 -3,4% Altres 25,5 19,7 19,0 18,5 -2,8% Espanya 20.257,6 18.888,0 18.456,5 18.104,7 -1,9% Assalariats sector privat 13.722,5 12.618,6 12.217,2 11.915,5 -2,5% Assalariats sector públic 2.958,7 3.062,1 3.129,6 3.190,0 1,9% Empresaris 3.290,6 2.990,9 2.916,3 2.821,1 -3,3% Altres 285,9 216,5 193,3 178,1 -7,9% Si comparem la població ocupada als tres àmbits segons la situació professional, l’evolució al llarg de l’any 2011 és força diferent. Comparant les mitjanes anuals 2010-2011, a Barcelona, al sector privat, els assalariats s’incrementen (0,2%), però baixen a Catalunya i Espanya (1,7 i 2,5%, respectivament). Es redueix el nombre d’assalariats al sector públic a Barcelona (0,1%) i a Catalunya (0,5%), però s’incrementa al conjunt de l’Estat (1,9%). Per la seva part, el nombre d’empresaris (que inclou els treballadors per compte propi) puja un 7,8% a Barcelona i es redueix a Catalunya (3,4%) i a Espanya (3,3%). Població ocupada assalariada. Mitjanes anuals en milers Mitjanes anuals 2008 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Barcelona 628,9 591,9 567,1 567,9 0,1% Indefinit 506,8 483,3 462,5 449,3 -2,9% Temporal 122,1 108,7 104,6 118,7 13,4% Catalunya 2.910,9 2.663,9 2.634,6 2.594,0 -1,5% Indefinit 2.292,9 2.185,1 2.160,0 2.072,9 -4,0% Temporal 618,0 478,9 474,6 521,1 9,8% Espanya 16.681,2 15.680,6 15.346,8 15.105,4 -1,6% Indefinit 11.800,7 11.698,3 11.523,6 11.279,5 -2,1% Temporal 4.880,5 3.982,4 3.823,2 3.825,9 0,1% Si analitzem com ha evolucionat el pes de les diferents situacions professionals al llarg dels darrers quatre anys, hem de destacar que als tres àmbits baixa lleugerament el pes dels assalariats al sector privat i dels empresaris, mentre que s’incrementa el dels assalariats al sector públic. 37 El treball a Barcelona 2011 Els assalariats amb contracte indefinit arriben, de mitjana anual, a 449.300 a Barcelona (2,9% menys que l’any anterior) i suposen el 79,1% del total de contractes (1,5 punts menys que el 2008). A Catalunya han caigut un 4%, fins a 2,1 milions de persones, i suposen quasi el 80% dels contractes (1,1 punts menys que fa quatre anys). A Espanya el 2011 hi ha 11,3 milions d’assalariats amb contracte indefinit, un 2,1% menys que l’any 2010. Els treballadors amb contracte indefinit suposen, a Espanya, el 74,7% dels contractes, 4,4 punts menys que a Barcelona (i quatre punts per sota del seu pes l’any 2008). Taxa d’ocupació femenina per àmbits territorials 60 80 IV-2 011 IV-2 010 IV-2 009 IV-2 008 IV-2 007I-20 07 UE 15 Barcelona Espanya Catalunya 50 70 Taxa d’ocupació masculina per àmbits territorials 60 80 IV-2 011 IV-2 010 IV-2 009 IV-2 008 IV-2 007I-20 07 Espanya Catalunya Barcelona UE 15 50 70 Taxa d’ocupació per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya UE Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2007 1r trim. 71,8 77,4 65,8 71,3 80,3 62,1 66,0 77,0 54,8 66,1 73,5 58,8 2n trim. 71,6 77,6 65,3 72,1 81,2 62,6 66,8 77,7 55,6 66,8 74,2 59,4 3r trim. 72,0 78,9 64,9 72,1 81,9 61,9 67,0 77,9 55,7 67,3 74,8 59,8 4t trim. 72,9 80,0 66,0 72,2 81,5 62,6 66,5 76,9 55,9 67,1 74,3 59,9 2008 1r trim. 72,4 80,7 64,3 71,8 80,7 62,5 66,0 76,2 55,6 66,8 73,9 59,8 2n trim. 74,7 80,0 69,3 72,1 79,7 64,2 65,9 75,6 56,0 67,3 74,4 60,2 3r trim. 72,7 78,5 67,2 70,8 78,0 63,5 65,5 74,7 56,0 67,5 74,6 60,3 4t trim. 72,2 78,5 66,2 68,9 75,5 62,1 63,8 71,9 55,4 66,9 73,7 60,2 2009 1r trim. 68,2 72,0 64,5 65,5 71,1 59,7 61,2 68,7 53,7 65,8 72,1 59,5 2n trim. 67,9 71,5 64,3 64,9 70,5 59,1 60,8 67,9 53,6 65,9 72,0 59,8 3r trim. 68,4 72,6 64,2 65,1 70,3 59,8 60,6 67,3 53,7 65,8 72,0 59,6 4t trim. 66,8 71,1 62,7 63,8 68,6 59,0 59,9 66,3 53,3 65,5 71,5 59,6 2010 1r trim. 67,1 70,6 63,5 63,2 68,0 58,4 59,1 65,2 53,0 64,9 70,7 59,2 2n trim. 65,6 70,4 60,8 64,0 69,2 58,7 59,4 65,9 52,9 65,5 71,4 59,5 3r trim. 66,1 68,4 63,8 64,7 70,1 59,3 59,7 66,2 53,1 65,7 71,8 59,6 4t trim. 66,2 67,1 65,3 63,9 68,0 59,7 59,2 65,2 53,2 65,5 71,5 59,5 2011 1r trim. 67,2 69,2 65,1 63,4 68,3 58,5 58,5 64,4 52,5 65,1 70,8 59,4 2n trim. 69,7 72,0 67,5 64,4 68,5 60,4 59,1 64,6 53,6 65,7 71,4 60,0 3r trim. 67,3 70,3 64,4 63,6 67,4 59,8 58,7 64,5 52,9 65,7 71,6 59,9 4t trim. 65,9 68,8 63,1 61,9 66,2 57,7 57,6 63,0 52,1 65,4 71,1 59,8 Font: elaboració pròpia amb dades del departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 38 Al desembre de 2011, Barcelona encara manté una taxa d’ocupació (65,9) superior a la catalana (61,9) i l’espanyola (57,6). Aquesta diferència és especialment important en la taxa d’ocupació femenina, malgrat que aquestes diferències s’han reduït lleugerament l’any 2011. Així, a Barcelona aquesta taxa és 5,4 punts superior a la catalana i 11 punts superior a la mitjana estatal, quan al desembre de 2010 era de 5,6 i 12,1 punts, respectivament. En els tres casos, la taxa femenina s’ha reduït al llarg de l’any 2011. En el cas dels homes, en canvi, la taxa d’ocupació de Barcelona s’ha incrementat lleugerament i ha passat del 67,1 (desembre 2010) al 68,8 (desembre 2011), mentre que a Catalunya i Espanya s’ha reduït 1,8 i 2,2 punts, respectivament, del desembre de 2010 al desembre de 2011. Per tant, si’ l’any 2010 havia evolucionat pitjor a Barcelona que a Espanya i Catalunya, l’any 2011 la situació es la contrària: si al desembre de 2010 només superava la taxa espanyola 1,9 punts i era 0,9 punts inferior a la catalana, al desembre de 2011 la taxa a Barcelona és 2,6 punts superior a la catalana i 5,8 punts superior a l’espanyola. La taxa d’ocupació de Barcelona supera fins i tot a la de l’UE-15, en aquest cas en 0,5 punts. Aquesta diferències es deu a l’ocupació femenina, ja que mentre la taxa d’ocupació masculina europea supera a la de Barcelona en 2,3 punts, en el cas de la taxa femenina és Barcelona la que està per sobre la de l’UE-15, concretament 3,3 punts. Espanya i Catalunya, en canvi, tenen taxes d’ocupació inferiors a la mitjana europea, tant entre els homes com entre les dones. Tant a Barcelona com a Catalunya, Espanya i el conjunt de la UE 15 s’incrementa la taxa d’ocupació femenina fins a l’any 2008, però cau en tots els casos el 2009 i el 2010. L’any 2011 puja lleugerament a tots els àmbits, amb l’excepció d’Espanya, on baixa 0,3 punts. Barcelona és l’àmbit amb la taxa d’ocupació femenina més elevada (65 com a mitjana l’any 2011), 5 punts per sobre de l’objectiu per 2010 establert per a la taxa d’ocupació femenina de la cimera de Lisboa. Taxa d’ocupació femenina per àmbits territorials. Mitjanes anuals 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Barcelona 54,3 54,6 56,6 58,7 60,2 63,4 65,5 66,8 63,9 63,4 65,0 Catalunya 52,8 52,5 54,9 57 59,7 61,3 62,3 63,1 59,4 59,0 59,1 Espanya 43,8 45,1 47 49 51,9 54 55,5 55,8 53,6 53,1 52,8 UE 15 55 55,6 56,2 57 57,8 58,8 59,5 60,1 59,6 59,5 59,8 Objectiu europeu 2010 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona és l’únic dels àmbits analitzats que compleix aquest objectiu. Taxa d’ocupació femenina per àmbits territorials. Mitjanes anuals 40 50 60 70 80 Objectiu europeu 2010 UE 15 Espanya Catalunya Barcelona 20112010200920082007200620052004200320022001 Afiliació i contractació Afiliació La pèrdua d’afiliació a la ciutat de Barcelona es manté al llarg dels darrers quatre anys, ja que presenta, concretament, setze trimestres amb taxes de variació interanual negatives. A la província de Barcelona, Catalunya i Espanya l’evolució és molt semblant, malgrat que les reduccions comencen un trimestre després. Barcelona és l’àmbit que presenta les reduccions més moderades al llarg de l’any 2009, que s’igualen amb les d’Espanya al quart trimestre d’aquest any i convergeixen amb les de Catalunya i la província als dos darrers trimestres de l’any 2010. Als tres primers trimestres de l’any 2011 Barcelona redueix la seva afiliació de forma més intensa que la resta d’àmbits, mentre que al quart trimestre la baixada (2,24%) és inferior a la de la província (2,59%) i Catalunya (2,76%), però superior a la del conjunt de l’Estat (que arriba al 2,1%). 39 El treball a Barcelona 2011 L’evolució que es va observar als quatre àmbits al llarg de l’any 2010 (reduccions interanuals màximes al primer trimestre, que van baixant progressivament fins al quart trimestre, que presenta les caigudes d’afiliació més petites de l’any) es trenca totalment l’any 2011, ja que l’evolució d’enguany és justament la contrària: als quatre àmbits les reduccions més petites s’observen al primer trimestre i les més intenses al quart, amb l’excepció de Barcelona, on la baixada interanual més intensa es produeix al tercer trimestre. Evolució del nombre d’afiliats. Dades el darrer dia del trimestre Nombre d’afiliats Variacions mateix període any anterior Barcelona Província Catalunya Espanya Barcelona Província Catalunya Espanya 2007 1r trim. 1.099.626 2.564.828 3.403.062 19.085.110 3,22 2,65 3,18 3,95 2n trim. 1.107.879 2.582.668 3.458.835 19.358.772 2,99 2,56 2,94 3,84 3r trim. 1.095.080 2.560.927 3.424.527 19.307.990 1,35 1,54 1,92 2,63 4t trim. 1.098.720 2.564.016 3.398.642 19.195.755 1,45 1,49 1,80 2,27 2008 1r trim. 1.099.450 2.568.838 3.416.517 19.230.480 -0,02 0,16 0,40 0,76 2n trim. 1.096.631 2.561.953 3.428.567 19.184.842 -1,02 -0,80 -0,88 -0,90 3r trim. 1.079.764 2.517.823 3.351.065 18.837.302 -1,40 -1,68 -2,15 -2,44 4t trim. 1.063.252 2.462.060 3.252.560 18.305.613 -3,23 -3,98 -4,30 -4,64 2009 1r trim. 1.042.527 2.404.701 3.184.207 17.967.287 -5,18 -6,39 -6,80 -6,57 2n trim. 1.033.779 2.380.199 3.183.193 17.917.981 -5,73 -7,09 -7,16 -6,60 3r trim. 1.019.007 2.350.344 3.130.967 17.791.858 -5,63 -6,65 -6,57 -5,55 4t trim. 1.021.974 2.343.736 3.099.878 17.640.018 -3,88 -4,81 -4,69 -3,64 2010 1r trim. 1.010.855 2.324.165 3.081.899 17.479.448 -3,04 -3,35 -3,21 -2,72 2n trim. 1.009.834 2.325.310 3.109.445 17.587.252 -2,32 -2,31 -2,32 -1,85 3r trim. 1.011.479 2.330.892 3.105.691 17.554.774 -0,74 -0,83 -0,81 -1,33 4t trim. 1.015.007 2.334.644 3.086.563 17.478.095 -0,68 -0,39 -0,43 -0,92 2011 1r trim. 999.822 2.307.705 3.050.463 17.325.400 -1,09 -0,71 -1,02 -0,88 2n trim. 986.064 2.293.513 3.070.205 17.362.369 -2,35 -1,37 -1,26 -1,28 3r trim. 984.506 2.277.241 3.033.161 17.255.382 -2,67 -2,30 -2,34 -1,71 4t trim. 992.231 2.274.116 3.001.447 17.111.792 -2,24 -2,59 -2,76 -2,10 Font: Institut General de la Seguretat Social La reducció de l’afiliació entre desembre de 2010 i desembre de 2011 a Barcelona, Catalunya i Espanya afecta ‘amb més força, al contrari del que va passar l’any 2010, el règim general que el règim d’autònoms. Els afiliats al règim general cauen un 2,5% a Barcelona, un 2,6% a Espanya i un 3,2% a Catalunya (caigudes molt més intenses que les de l’any 2010, en què no van arribar en cap cas a l’1%), mentre que els autònoms presenten variacions negatives que van de l’1,1% d’Espanya a l’1,5% de Catalunya, mentre que l’any 2010 es van situar prop de l’1,8% als tres àmbits. En canvi, els règims especials presenten increments en els tres casos, amb augments que van del 0,9% d’Espanya al 2,1% de Barcelona (l’any 2010 també es van incrementar de l’1,8% de Barcelona al 0,7% per al conjunt de l’Estat). Taxes interanuals de variació del nombre d’afiliats -8 -7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 EspanyaCatalunyaProvínciaBarcelona 2011- IV2011- I 2010 -I 2009 -I 2008 -I 2007 -I El treball a Barcelona 2011 40 Això ha fet que el pes dels autònoms sobre el total de l’afiliació s’hagi incrementat lleugerament al llarg de l’any 2011 en tots els àmbits territorials, al contrari del que va passar els dos anys anteriors. Al desembre de 2011, els autònoms representen el 17,9% dels afiliats a Espanya, un percentatge molt similar al català, que és del 17,6%. A Barcelona és força inferior: 11,4%. Tots els sectors econòmics pateixen baixades del nombre de treballadors afiliats al llarg de 2011. La construcció, com els dos anys anteriors, és el sector que té les reduccions d’afiliació més importants en els tres àmbits, amb taxes que van del -15,1% d’Espanya al -16,4% de Barcelona), baixades superiors en tots els casos a les de l’any anterior (que van anar del -9,4% d’Espanya al -12,1% de Barcelona). Afiliats a la Seguretat Social al desembre. Per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Totals 1.015.007 992.231 -2,2% 3.086.563 3.001.447 -2,8% 17.478.095 17.111.792 -2,1% Règim general 874.976 853.132 -2,5% 2.460.739 2.382.058 -3,2% 13.161.364 12.816.948 -2,6% Autònoms 114.151 112.678 -1,3% 537.418 529.592 -1,5% 3.100.479 3.067.499 -1,1% Règ. especials 25.880 26.421 2,1% 88.406 89.797 1,6% 1.216.252 1.227.345 0,9% Per sectors* 989.127 965.810 -2,4% 2.998.157 2.884.485 -3,8% 16.261.843 15.884.447 -2,3% Agricultura 417 387 -7,2% 34.254 33.106 -3,4% 333.499 320.977 -3,8% Indústria 85.582 81.690 -4,5% 480.604 464.989 -3,2% 2.233.741 2.154.178 -3,6% Construcció 46.177 38.595 -16,4% 239.808 202.612 -15,5% 1.422.948 1.208.057 -15,1% Serveis 856.951 845.138 -1,4% 2.243.491 2.183.778 -2,7% 12.271.655 12.201.235 -0,6% Règim general nacionalitat** 2.334.644 2.274.116 -2,6% 3.086.563 3.001.447 -2,8% 17.478.095 17.111.792 -2,1% Nacionals 2.050.198 2.003.112 -2,3% 2.690.790 2.624.407 -2,5% 15.685.562 15.396.553 -1,8% Estrangers 284.446 271.004 -4,7% 395.773 377.040 -4,7% 1.792.533 1.715.239 -4,3% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social (*) No inclou règims especials (**) Dades provincials en el cas de Barcelona Els serveis, de nou, són el sector que es comporta millor durant l’any 2011. Si l’any 2010 va tenir increments del nombre d’afiliats en els tres àmbits, enguany és el sector que presenta les reduccions més petites: 0,6% a Espanya, 1,4% a Barcelona i 2,7% a Catalunya. L’agricultura i la indústria, com ja va passar l’any 2010, també mostren reduccions del nombre d’afiliats, especialment importants en el cas de Barcelona. El sector serveis és el majoritari en els tres àmbits i incrementa el seu pes entre desembre de 2010 i desembre de 2011. Aquest percentatge va del 75,7% de Catalunya (0,9 punts més que l’any anterior) al 87,5% de Barcelona (0,9 punts per sobre l’any 2010). A Barcelona, el pes dels serveis se situa quasi onze punts per sobre de la mitjana estatal. El pes dels estrangers sobre el total de l’afiliació es mou, al desembre de 2011, entre el 10% del conjunt de l’Estat i el 12,6% del cas català. En tots els àmbits, com ja va passar els dos anys anteriors, la reducció de l’afiliació és més intensa en el cas dels estrangers que entre els nacionals, ja que mentre les reduccions dels primers són sempre superiors al 4%, l’afiliació dels espanyols baixa a Barcelona i Catalunya per sobre el 2% i l’1,8% en el cas d’Espanya. Contractació Si l’any 2009 la contractació va caure en tots els àmbits territorials (amb taxes superiors al 15% en tots els casos) i l’any 2010, en canvi, es va ‘incrementar en tots els casos (a Barcelona i Espanya pujava un 2,8%, menys que a Catalunya, que va pujar un 4,7%), l’any 2011 torna a presentar reduccions de la contractació a Barcelona (0,6%) i a Catalunya (1,7%), mentre que a Espanya la contractació puja un 0,1%. Per tant, el comportament de la contractació l’any 2011 és pitjor en tots els àmbits si el comparem amb les dades de l’any 2010. L’empitjorament de la contractació s’explica bàsicament per les reduccions de la contractació femenina, que baixa un 3% a Catalunya, un 1,4% a Barcelona i un 0,9% a Espanya. Per la seva part, la contractació masculina puja a Espanya (1%) i a Barcelona (0,3%) i cau lleugerament a Catalunya (0,5%). Barcelona és l’àmbit on la contractació femenina és més rellevant (52,9% dels contractes són formalitzats per dones, més de set punts per sobre de la mitjana estatal) i l’únic on és majoritària. Seguint la tendència observada l’any 2009 i l’any 2010, la contractació indefinida es comporta pitjor que la temporal en els tres àmbits analitzats. Si l’any 2010 la contractació indefinida presentava reduccions superiors al 41 El treball a Barcelona 2011 5% en els tres casos, mentre que els contractes temporals s’incrementaven en tots tres, amb taxes que oscil·laven entre el 3,8% d’Espanya i el 6,7% de Catalunya, el 2011 els contractes indefinits cauen al voltant del 10% en els tres àmbits, mentre que la contractació temporal s’incrementa a Barcelona (0,7%) i a Espanya (1%) i es redueix, però poc, a Catalunya (només un 0,5%). El pes del contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats anualment ha pujat, per tant, en els tres àmbits. En aquest sentit, l’any 2010 Barcelona presentava un percentatge de contractes temporals sobre el total anual de contractes formalitzats del 88,1%, 3,4 punts inferior a la mitjana estatal i igual a la taxa catalana, mentre que l’any 2011 aquest percentatge havia pujat fins al 89,2%, pes molt similar al català i més de tres punts per sota de la mitjana estatal. Contractació per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Indefinits 92.490 83.119 -10,1% 259.712 232.868 -10,3% 1.228.214 1.110.163 -9,6% Homes 47.984 44.088 -8,1% 139.487 127.247 -8,8% 666.491 615.294 -7,7% Dones 44.506 39.031 -12,3% 120.225 105.621 -12,1% 561.723 494.869 -11,9% Temporals 685.121 689.703 0,7% 1.914.713 1.904.581 -0,5% 13.188.936 13.323.069 1,0% Homes 314.985 320.062 1,6% 973.649 980.537 0,7% 7.146.248 7.272.089 1,8% Dones 370.136 369.641 -0,1% 941.064 924.044 -1,8% 6.042.688 6.050.980 0,1% Total 777.611 772.822 -0,6% 2.174.425 2.137.449 -1,7% 14.417.150 14.433.232 0,1% Homes 362.969 364.150 0,3% 1.113.136 1.107.784 -0,5% 7.812.739 7.887.383 1,0% Dones 414.642 408.672 -1,4% 1.061.289 1.029.665 -3,0% 6.604.411 6.545.849 -0,9% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social i el Departament de treball de la Generalitat de Catalunya. La taxa anual de temporalitat, entesa com el percentatge de contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats anualment, ha mostrat una tendència similar en els darrers deu anys tant a Barcelona com a Catalunya i Espanya. En els tres casos hi ha un increment de la temporalitat en el període 2001-2004, any en què s’arriba al màxim del període analitzat (87,3% de temporalitat anual a Barcelona, 87,4% a Catalunya i 91,3% a Espanya). Posteriorment, assistim a una reducció de la temporalitat que arriba fins a l’any 2007, exercici que presenta el percentatge anual de temporalitat mínim d’aquests deu anys (82,9% a Barcelona, 83% a Catalunya i 88,5% a Espanya). Finalment, els últims quatre anys la temporalitat torna a pujar, amb increments especialment elevats l’any 2009. L’any 2011 la temporalitat torna a pujar als tres àmbits (1,1 punts a Barcelona, un punt a Catalunya i 0,8 punts a Espanya). Espanya Catalunya Barcelona 201120102009200820072006200520042003200220012000 85,7 87,3 91,3 86,3 86,9 91,3 83,5 83,5 88,2 87,0 86,4 90,6 89,2 89,1 92,3 Evolució de la taxa de temporalitat anual Evolució de la contractació per àmbits territorials. Per tipus de contracte 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Barcelona Indefinits 106.188 115.529 150.217 156.412 144.588 98.147 92.490 83.119 Temporals 729.338 771.740 762.544 758.784 744.766 658.132 685.121 689.703 Total 835.526 887.269 912.761 915.196 889.354 756.279 777.611 772.822 Catalunya Indefinits 317.610 341.822 472.770 485.787 425.932 282.630 259.712 232.868 Temporals 2.202.407 2.326.021 2.394.557 2.375.118 2.095.960 1.794.450 1.914.713 1.904.581 Total 2.520.017 2.667.843 2.867.327 2.860.905 2.521.892 2.077.080 2.174.425 2.137.449 Espanya Indefinits 1.419.718 1.542.838 2.177.245 2.220.384 1.902.605 1.312.414 1.228.214 1.110.163 Temporals 14.931.066 15.622.127 16.349.527 16.401.724 14.698.632 12.709.423 13.188.936 13.323.069 Total 16.350.784 17.164.965 18.526.772 18.622.108 16.601.237 14.021.837 14.417.150 14.433.232 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Espanya manté, al llarg dels darrers deu anys, un percentatge de temporalitat anual superior al català i al de la El treball a Barcelona 2011 42 ciutat de Barcelona, la qual, per la seva banda, tenia la taxa anual més baixa dels tres àmbits fins a l’any 2007. El 2008 i el 2009 Barcelona va presentar una temporalitat anual superior a la mitjana catalana, mentre que l’any 2010 ‘ambdues es van igualar. L’any 2011 la temporalitat de Barcelona torna a ser mínimament superior a la catalana. Si analitzem la contractació de l’any 2010 segons el nivell d’estudis assolit per les persones que formalitzen els contractes, les dades mostren que a Barcelona el pes de les que tenen estudis universitaris duplica la mitjana estatal, ja que mentre a Barcelona el 17,4% dels contractes són per a persones amb aquest nivell d’estudis, a Espanya el pes dels universitaris arriba només al 8,6% i a Catalunya al 12,3%. En sentit contrari, a Barcelona els contractes signats per persones que han estudiat fins a primària suposen el 9,4% del total, dos punts menys que a Catalunya (11,7%) i 10,2 punts per sota de la mitjana estatal (19,6%). Les persones que han fet estudis de formació professional, siguin mitjans o superiors representen, a Barcelona, l’any 2011, un 14,1% del total de contractes (un punt menys que l’any anterior), mentre que a Catalunya aquest percentatge baixa al 12% i a Espanya al 9,4%. En els tres àmbits creix lleugerament el pes de la contractació a persones amb estudis universitaris (com va passar l’any 2010), però, al contrari del que va passar l’any 2010, es redueix el pes de la contractació a persones amb formació professional. L’evolució de la contractació 2010-2011 mostra que mentre a Barcelona i Catalunya els contractes formalitzats per persones amb estudis fins a primària tornen a ser (com els dos anys anteriors) els que més baixen (9,2% i 6,5%, respectivament), a Espanya, en canvi, la contractació d’aquest col·lectiu puja un 0,4%, i són els tècnics professionals superiors els que presenten la reducció més important (2,8%). Evolució de la contractació per àmbits territorials. Per nivell d’estudis Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Total contractes 777.611 772.822 -0,6% 2.174.425 2.137.449 -1,7% 14.417.150 14.433.232 0,1% Fins a primària 79.861 72.484 -9,2% 268.359 250.977 -6,5% 2.813.891 2.825.203 0,4% Programes FP 85.967 78.501 -8,7% 189.648 178.087 -6,1% 905.285 896.382 -1,0% Secundària general 448.503 457.176 1,9% 1.371.526 1.366.320 -0,4% 8.978.789 9.011.788 0,4% Tèc. prof. superiors 30.914 30.126 -2,5% 79.682 78.385 -1,6% 472.839 459.766 -2,8% Universitaris, postsec. 132.366 134.535 1,6% 265.210 263.680 -0,6% 1.246.346 1.240.093 -0,5% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Població aturada i taxa d’atur Segons l’EPA Si a Barcelona l’increment de l’atur l’any 2010, comparant les mitjanes anuals, va ser del 16%, força inferior a l’observat l’any 2009 (que va presentar increments superiors al 60%), l’any 2011 aquesta millora s’accentua, ja que l’atur presenta una reducció del 0,7% en termes anuals. Però cal destacar que si l’any 2010 Barcelona era l’àmbit on l’increment de l’atur era més significatiu (16%), per sobre de la taxa del conjunt de l’Estat (11,6%) i també de la taxa catalana (9,4%), l’any 2011 aquesta situació s’inverteix i Barcelona passa a ser l’àmbit que presenta una millor evolució de l’atur, ja que si a la ciutat es redueix un 0,7%, a Espanya s’incrementa un 7,9% i a Catalunya un 8,4%. Mentre que a Barcelona baixa l’atur masculí (3,3%), a Catalunya i Espanya s’incrementa un 4,4 i un 6,3% respectivament. L’atur femení creix als tres àmbits, però de nou es comporta millor a Barcelona (2,7% d’augment) que a Espanya (9,8%) i a Catalunya (13,8%). Als tres àmbits, l’atur femení evoluciona de forma més negativa. Quant a la distribució per edats, l’atur a Barcelona es comporta millor que a Catalunya i Espanya en totes les franges d’edat, exceptuant-ne els majors de 54 anys, col·lectiu on l’atur s’incrementa més a Barcelona (11%) que a Catalunya i Espanya (increments del 10,1 i el 10,7% respectivament). Per sectors, s’ha de destacar que el comportament de l’atur estimat a Barcelona és força diferent del que s’observa a Catalunya i Espanya, àmbits que, per la seva banda, mostren un comportament molt similar entre ells. Així, mentre que a Barcelona l’atur a la indústria i a la construcció puja (21 i 25%, respectivament), es redueix a Catalunya i Espanya (19,3 i 8,4%, respectivament, en el cas de la indústria, un 12% en el cas de la construcció). En canvi, als serveis la situació és la contrària: cau a Barcelona (quasi un 21%) i s’incrementa a Catalunya (10%) i a Espanya (4,8%). 43 El treball a Barcelona 2011 Evolució de la població aturada mitjana anual. En milers Barcelona Catalunya Espanya Var. 2010/11 2009 2010 2011 2009 2010 2011 2009 2010 2011 Barcelona Catalunya Espanya Total 110,9 128,6 127,7 618,7 677,1 734,0 4.149,5 4.632,4 4.999,0 -0,7% 8,4% 7,9% Per edat 16-19 anys 5,9 6,5 3,0 42,5 45,6 39,8 249,1 236,8 219,6 -53,7% -12,6% -7,3% 20-24 anys 15,9 17,4 16,6 91,1 89,8 103,8 592,4 615,3 669,4 -5,0% 15,7% 8,8% 25-54 78,9 92,3 94,3 437,2 481,7 524,2 3.003,8 3.416,2 3.706,8 2,2% 8,8% 8,5% 55 anys i més 10,2 12,5 13,8 47,8 60,1 66,2 304,3 364,2 403,2 11,0% 10,1% 10,7% Per sexe Homes 59,7 72,8 70,4 360,2 389,6 406,8 2.292,1 2.529,3 2.689,3 -3,3% 4,4% 6,3% Dones 51,1 55,8 57,3 258,5 287,5 327,2 1.857,5 2.103,1 2.309,7 2,7% 13,8% 9,8% Per sector econòmic Agricultura 0,0 0,3 0,0 6,2 10,4 6,3 193,3 218,9 233,1 100,0% -39,7% 6,5% Indústria 7,2 5,4 6,6 79,6 57,9 46,7 363,7 261,6 239,7 21,2% -19,3% -8,4% Construcció 11,4 8,0 10,0 100,4 64,9 56,7 670,6 507,3 445,0 25,1% -12,6% -12,3% Serveis 50,5 51,7 41,0 203,8 190,9 210,0 1.432,8 1.435,9 1.504,2 -20,8% 10,0% 4,8% Aturat > 1 any 28,6 49,1 62,3 171,1 287,6 344,3 1.189,2 1.853,4 2.155,6 26,8% 19,7% 16,3% Busca 1a.feina 13,1 14,2 8,0 57,5 65,6 70,1 300,1 355,2 421,3 -43,8% 6,8% 18,6% Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya En tots els àmbits creix el nombre d’aturats que fa més d’un any que es troben a l’atur, amb percentatges superiors al 16% tant a Barcelona com a Espanya i Catalunya, mentre que els aturats que busquen la primera feina es redueixen quasi un 44% a Barcelona, mentre que pugen a Espanya (18,6%) i a Catalunya (6,8%). Si es prenen les dades del quart trimestre de l’any, la situació empitjora en els tres àmbits. A Barcelona l’atur s’incrementa un 6,4% de desembre de 2010 a desembre de 2011, quan comparant les mitjanes anuals es reduïa un 0,7%. A Catalunya i Espanya, per la seva banda, els increments de l’atur al desembre són del 12,9 i el 12,3%, respectivament. En qualsevol cas, a Barcelona l’evolució continua sent millor que als altres àmbits. Evolució de la taxa d’atur 2007-2011 segons l’EPA Barcelona Catalunya Espanya UE-15 Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2007 1r trim. 6,9 6,7 7,2 6,8 5,6 8,3 8,5 6,4 11,4 7,6 7,0 8,3 2n trim. 7,0 7,2 6,7 6,1 5,5 7,0 8,0 6,1 10,5 7,0 6,3 7,8 3r trim. 6,6 6,3 7,0 6,8 5,7 8,2 8,1 6,3 10,6 6,9 6,2 7,7 4t trim. 5,8 5,7 6,0 6,7 5,6 8,0 8,7 6,9 11,1 6,9 6,2 7,7 2008 1r trim. 7,3 6,8 8,0 7,6 6,8 8,8 9,7 7,9 12,0 7,1 6,7 7,7 2n trim. 7,0 7,4 6,5 7,6 7,7 7,5 10,5 9,1 12,3 7,0 6,5 7,6 3r trim. 7,9 8,8 6,8 9,0 9,6 8,3 11,4 10,4 12,7 7,0 6,5 7,6 4t trim. 8,4 7,8 9,1 11,9 12,3 11,5 14,0 13,0 15,2 7,6 7,3 8,0 2009 1r trim. 13,6 13,4 13,7 16,3 17,1 15,3 17,5 17,0 18,1 9,0 8,9 9,0 2n trim. 13,0 14,2 11,6 16,0 16,9 14,7 18,0 17,7 18,4 9,1 9,1 8,9 3r trim. 13,4 13,2 13,7 16,1 16,6 15,4 18,0 17,9 18,3 9,2 9,2 9,1 4t trim. 15,4 16,1 14,7 17,1 18,3 15,7 18,9 18,7 19,2 9,4 9,5 9,3 2010 1r trim. 15,2 16,1 14,2 18,0 19,2 16,7 20,2 20,1 20,3 10,1 10,3 9,8 2n trim. 17,2 16,1 18,4 17,9 18,4 17,2 20,2 19,8 20,7 9,6 9,7 9,5 3r trim. 17,2 19,0 15,1 17,6 18,3 16,7 19,9 19,4 20,5 9,4 9,3 9,5 4t trim. 16,2 19,2 12,9 18,1 19,4 16,6 20,5 20,1 20,9 9,6 9,4 9,7 2011 1r trim. 16,3 17,6 14,7 19,2 19,8 18,4 21,4 20,9 22,1 9,9 9,9 9,9 2n trim. 14,3 15,6 12,9 18,2 18,7 17,6 21,0 20,7 21,4 9,4 9,4 9,4 3r trim. 16,9 17,6 16,3 19,6 20,5 18,5 21,7 21,2 22,2 9,6 9,4 9,7 4t trim. 17,2 18,2 16,2 20,7 20,9 20,4 23,0 22,6 23,5 10,1 10,0 10,2 Font: elaboració pròpia amb dades del departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 44 Aquesta situació es reflecteix en l’evolució de la taxa d’atur. Al quart trimestre de 2011, Barcelona es manté un any més com l’àmbit territorial amb la taxa d’atur més baixa dels analitzats (16,9%, mentre que a Catalunya és del 20,5% i a Espanya del 22,9%). L’any 2010, l’evolució de les taxes ha estat totalment diferent de l’observada l’any anterior. Si al quart trimestre de 2008 la taxa d’atur de Barcelona estava 3,5 punts per sota de la mitjana catalana i 5,6 punts per sota de l’estatal i un any després les diferències eren notablement inferiors (1,7 punts respecte a Catalunya i 3,5 punts respecte d’Espanya), als darrers dos anys la situació havia canviat radicalment, ja que les diferències respecte a Catalunya i Espanya tornaven a créixer al 2010 (eren d’1,9 i 4,3 punts, respectivament, al quart trimestre), mentre que enguany arriben a 3,6 punts respecte a Catalunya i 6 punts a Espanya i superen, per tant, les diferències de l’any 2008. En qualsevol cas, les taxes a Barcelona, Catalunya i Espanya són molt superiors a les mitjanes de la UE-15. Al desembre de 2011, Barcelona té una taxa d’atur 7,1 punts superior a l’europea, diferència que puja fins a 10,6 punts en el cas de Catalunya i a 12,9 punts en el cas d’Espanya. La taxa d’atur femenina és inferior a la masculina a Catalunya i especialment a Barcelona, ja que a Espanya les dones presenten una taxa d’atur 0,8 punts superior a la taxa masculina i molt per sobre de les que presenten Barcelona i Catalunya. A Espanya, la taxa d’atur femenina és del 23,3%, mentre que a Catalunya baixa al 20,3% i a Barcelona és encara inferior: un 16%. En els tres casos són superiors a les del quart trimestre de 2010: 3,1 punts en el cas de Barcelona, 3,7 punts en el de Catalunya i 2,4 punts en el d’Espanya. En el cas de la UE-15, les taxes d’atur masculina i femenina són força similars. Les dades trimestrals dels anys 2001-2011 indiquen que en els tres àmbits nacionals la taxa d’atur presenta una tendència a la baixa fins a l’any 2005, es manté els dos anys següents i puja amb gran intensitat l’any 2008 i amb menys força els anys 2009 i 2010. Barcelona, que es manté normalment amb una taxa d’atur superior a la catalana i propera a la mitjana estatal fins a l’any 2004, de l’any 2005 al 2010 presenta una taxa d’atur inferior a les taxes catalana i espanyola. L’any 2011 s’accentua aquesta tendència. En el cas de la UE-15, la tendència és similar, però amb augments de la taxa d’atur molt inferiors als dels tres àmbits restants. Així, si al primer trimestre de l’any 2007 la diferència entre la taxa d’atur mitjana de la UE-15 i l’espanyola era de només 0,9 punts, i fins i tot era superior a la taxa de Barcelona (0,7 punts) i Catalunya (0,8 punts), al quart trimestre de 2011 la situació és totalment diferent: la taxa d’atur europea està molt per sota de la de Barcelona, Catalunya i Espanya: 7,1, 10,6 i 12,9 punts, respectivament. Dones 5 10 15 20 25 UE 15 Espanya Catalunya Barcelona IV-2011I-2011I-2010I-2009I-2008I-2007 Homes 5 10 15 20 25 UE 15 Espanya Catalunya Barcelona IV-2011I-2011I-2010I-2009I-2008I-2007 Taxa d’atur segons l’EPA. Per trimestres Segons atur registrat Si comparem les dades del desembre amb les que s’obtenen segons l’atur registrat a les oficines dels serveis públics d’ocupació, podem afirmar que l’increment de l’atur estimat segons l’EPA és superior al que es reflecteix a les dades d’atur registrat en el cas de Catalunya i Espanya, i, en canvi, és inferior a Barcelona (al contrari del que va succeir al desembre de 2010). Així, si a Barcelona al quart trimestre de l’any 2011 l’atur estimat segons l’EPA es va incrementar un 6,4%, amb dades d’atur registrat aquest increment va ser del 7,7%. A Catalunya, en canvi, l’augment segons l’EPA va ser del 12,9% i segons dades d’atur registrat del 9,2%. En el cas d’Espanya les taxes són, respectivament, del 12,3 i el 7,9%. Al desembre de 2011, l’atur registrat a Barcelona, segons dades del Servei d’Ocupació de Catalunya, s’incrementa un 7,7%, menys que a la província (9,2%), Catalunya i Espanya, on l’atur registrat puja un 9,2 i un 7,9%, respectivament. La ciutat presenta un comportament millor que els altres àmbits pràcticament durant tot l’any 2011, ja que només 45 El treball a Barcelona 2011 presenta un increment de l’atur superior al de la província als tres primers mesos de l’any i per sobre de la taxa estatal en el període juny-setembre. Evolució de l’atur registrat. Per mesos Barcelona Província 2010 2011 Var 2009-10 Var. 2010-11 2010 2011 Var 2009-10 Var. 2010-11 Gener 105.073 105.456 31,00% 0,36% 434.881 436.194 28,29% 0,30% Febrer 106.961 107.928 26,91% 0,90% 444.145 446.284 24,33% 0,48% Març 108.292 109.153 22,77% 0,80% 451.255 453.767 20,86% 0,56% Abril 106.836 108.203 18,88% 1,28% 444.064 449.861 16,66% 1,31% Maig 103.907 106.774 15,53% 2,76% 431.451 445.923 13,12% 3,35% Juny 101.089 104.784 14,98% 3,66% 418.019 434.688 12,61% 3,99% Juliol 99.844 104.929 10,25% 5,09% 408.410 431.657 7,85% 5,69% Agost 102.648 107.625 8,22% 4,85% 421.102 442.820 6,18% 5,16% Setembre 101.972 108.250 5,94% 6,16% 418.931 450.142 4,18% 7,45% Octubre 102.704 109.266 5,10% 6,39% 421.963 457.129 3,30% 8,33% Novembre 102.364 109.265 2,57% 6,74% 419.303 456.770 0,88% 8,94% Desembre 100.868 108.624 -0,20% 7,69% 416.795 454.961 -0,76% 9,16% Catalunya Espanya 2010 2011 Var. 2009-10 Var. 2010-11 2010 2011 Var. 2009-10 Var. 2010-11 Gener 583.883 589.623 28,11% 0,98% 4.048.493 4.231.003 21,66% 4,51% Febrer 597.287 602.611 24,57% 0,89% 4.130.625 4.299.263 18,63% 4,08% Març 604.038 611.269 21,21% 1,20% 4.166.613 4.333.669 15,57% 4,01% Abril 593.656 601.541 17,49% 1,33% 4.142.425 4.269.360 13,65% 3,06% Maig 574.736 595.342 13,80% 3,59% 4.066.202 4.189.659 12,32% 3,04% Juny 554.261 576.394 13,52% 3,99% 3.982.368 4.121.801 11,71% 3,50% Juliol 539.191 570.869 8,73% 5,88% 3.908.578 4.079.742 10,28% 4,38% Agost 555.894 584.648 7,08% 5,17% 3.969.661 4.130.927 9,38% 4,06% Setembre 557.268 600.930 4,88% 7,84% 4.017.763 4.226.744 8,31% 5,20% Octubre 566.496 615.558 4,21% 8,66% 4.085.976 4.360.926 7,29% 6,73% Novembre 564.541 615.669 1,64% 9,06% 4.110.294 4.420.462 6,24% 7,55% Desembre 562.673 614.244 0,16% 9,17% 4.100.073 4.422.359 4,50% 7,86% Font: Departament de Treball, Generalitat de Catalunya. Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) Si el 2010 la taxa d’increment interanual de l’atur registrat havia anat baixant al llarg de l’any en els quatre àmbits analitzats, l’any 2011 l’evolució és justament la contrària, ja que la taxa va pujant en tots de forma pràcticament contínua. De desembre de 2010 a desembre de 2011 l’atur masculí puja un 7% a Barcelona, increment lleugerament inferior al de Catalunya (8,7%) i al conjunt de l’Estat (7,6%). L’atur femení, com va passar l’any anterior, s’incrementa en els tres àmbits i de nou per sobre de l’augment de l’atur entre els homes. Barcelona torna a ser, per tercer any consecutiu, l’àmbit que té un millor comportament, ja que mentre a la ciutat l’atur femení s’incrementa un 8,4%, a Catalunya creix un 9,6% i a Espanya un 8,1% (increments, en tots els casos, superiors als de l’any anterior). Per edats, cal assenyalar que l’atur creix de desembre a desembre en tots els col·lectius, tant a Barcelona com a la resta d’àmbits. L’atur entre els menors de 25 anys puja en tots els àmbits al voltant del 6%, mentre que el grup que evoluciona millor al llarg de l’any 2011, amb increments que van del 4,1% de Barcelona al 5,9% de Catalunya, és el grup de 25 a 44 anys. L’atur entre els majors de 44 anys s’incrementa per sobre el 12% en tots els àmbits. Barcelona presenta una evolució millor que Catalunya i Espanya entre els majors de 24 anys i pitjor entre els menors d’aquesta edat. Per sectors, la comparació de l’evolució de l’atur registrat a Barcelona i a la resta d’àmbits al llarg de l’any 2011 indica que en els tres àmbits, al contrari del que va passar l’any 2010, els serveis són el sector que presenta les pujades d’atur més elevades (després de l’agricultura), per sobre del 9% en tots els casos. L’atur industrial torna a presentar increments moderats a Espanya (3,6%) i Barcelona (0,2%) i fins i tot baixa a Catalunya (-1,1%), mentre que a la construcció puja un 3% a Espanya, un 5% a Catalunya i un 6,4% a Barcelona. Els aturats sense ocupació anterior pugen per sobre del 6% a Espanya i Catalunya i, en canvi, baixen a Barcelona (4,1%). El treball a Barcelona 2011 46 Principals variables de l’atur registrat. Dades al desembre en milers Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Total 100.868 108.624 7,7% 562.673 614.244 9,2% 4.100.073 4.422.359 7,9% Per sexe Homes 52.374 56.042 7,0% 296.648 322.565 8,7% 2.053.188 2.209.738 7,6% Dones 48.494 52.582 8,4% 266.025 291.679 9,6% 2.046.885 2.212.621 8,1% Per edat 16-24 anys 6.333 6.766 6,8% 46.344 49.269 6,3% 433.774 460.561 6,2% 25-44 anys 54.006 56.210 4,1% 301.352 319.081 5,9% 2.206.955 2.311.085 4,7% 45 anys i més 40.529 45.648 12,6% 214.977 245.894 14,4% 1.459.344 1.650.713 13,1% Per sector econòmic Agricultura 372 483 29,8% 9.857 11.492 16,6% 126.829 145.961 15,1% Indústria 11.214 11.240 0,2% 95.584 94.517 -1,1% 491.638 509.470 3,6% Construcció 11.741 12.495 6,4% 96.735 101.619 5,0% 753.067 775.928 3,0% Serveis 73.078 80.128 9,6% 331.303 375.535 13,4% 2.371.939 2.612.529 10,1% Sense ocupació anterior 4.463 4.278 -4,1% 29.194 31.081 6,5% 356.600 378.471 6,1% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Generalitat de Catalunya, i del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) Són els serveis el sector que més atur registrat acumula al desembre de 2011, malgrat que amb una diferència rellevant: mentre que a Barcelona el 73,8% dels aturats pertany als serveis, a Catalunya i Espanya aquest percentatge arriba al 61,1 i al 59,1%, respectivament. El 2012, el pes dels aturats dels serveis sobre l’atur total puja als tres àmbits. L’evolució de la taxa mensual de variació interanual manté, els darrers dos anys, unes pautes similars en els quatre àmbits territorials analitzats, Barcelona ciutat, Barcelona província, Catalunya i Espanya, malgrat que amb certes diferències. Al llarg de l’any 2007, l’atur presenta taxes de creixement negatives en tots els àmbits durant el primer semestre. Al llarg del segon semestre Espanya primerament i després Catalunya i la província de Barcelona comencen a tenir variacions interanuals positives de l’atur, mentre que a la ciutat aquesta situació no es produeix fins al gener de l’any 2008. Durant l’any 2008, i fins al març-abril de l’any 2009, en els quatre àmbits s’observa un creixement continu de les taxes interanuals de variació de l’atur, particularment intens en el cas de la província de Barcelona i Catalunya. A partir d’aquest moment es produeix una reducció del ritme de creixement de l’atur, molt important a Espanya i, amb menys força a Barcelona, Catalunya i la província. Aquesta tendència s’havia mantingut al llarg de l’any 2010, però amb la diferència que l’atur a Espanya ha tornat a créixer per sobre de la resta a partir del juliol. Al desembre, Barcelona i la seva província havien presentat, després de tres anys, reduccions interanuals del nombre d’aturats. Aquesta millora s’ha trencat als quatre àmbits l’any 2011, ja que l’increment interanual de l’atur ha anat pujant al llarg de l’any, amb comptades excepcions. Es manté, però, el fet del millor comportament de Barcelona respecte a la mitjana nacional al desembre. La província, en canvi, torna a tenir un increment de l’atur superior al del conjunt de l’Estat. Evolució mensual de la taxa de variació interanual de l’atur registrat -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Espanya Catalunya Província Barcelona Des . 11 Gen . 11 Gen . 10 Gen . 09 Gen . 08 Gen . 07 Si l’any 2010 l’increment interanual (de desembre a desembre) de l’atur registrat a Barcelona, la seva província i Catalunya era inferior a la mitjana estatal, l’any 2011 aquesta situació s’ha invertit, i només Barcelona mostra un increment de l’atur inferior al d’Espanya. 47 El treball a Barcelona 2011 De fet, si al desembre de 2010 Catalunya era la comunitat autònoma on l’increment interanual de l’atur era més reduït (0,16%), seguida de les illes Balears (0,2%) i Madrid (2,2%), l’any 2011 repeteix la situació que es va observar l’any 2009: Catalunya presenta un increment de l’atur (9,2%) superior a la mitjana estatal, lluny de les pujades de Canàries (4,3%), Melilla (4,5%) i Madrid (5,8%). Per la seva banda, la taxa interanual d’increment de l’atur registrat al desembre a la província de Barcelona, després de tres anys de mantenir-se per sota de la mitjana estatal i de la taxa de Catalunya, al desembre de 2011 supera l’increment estatal i iguala la de Catalunya. Castelló i Las Palmas són les províncies amb un millor comportament de l’atur de desembre de 2010 a desembre de 2011, amb increments inferiors al 2,3%. Variació interanual de l’atur registrat 2011. Províncies Províncies Nombre d’aturats Var. interanual Províncies Nombre d’aturats Var. interanual Total nacional 4.422.359 7,86% Total nacional 4.422.359 7,86% Castelló 58.357 1,50% Lugo 25.405 8,79% Las Palmas 140.934 2,21% Sevilla 227.731 8,93% Almeria 72.243 3,96% Guadalajara 22.192 9,03% Guipúscoa 41.130 4,26% Jaén 48.499 9,05% València 13.020 4,73% Barcelona 454.961 9,16% Alacant 214.734 5,17% Saragossa 77.438 9,27% Lleó 40.001 5,39% València 261.945 9,30% Cadis 185.202 5,68% Sòria 5.856 9,58% Màlaga 194.999 6,14% Àlaba 22.368 9,74% Còrdova 81.781 6,26% Pontevedra 102.960 9,76% Girona 58.620 6,55% Toledo 79.714 9,93% Orense 28.217 6,56% Granada 98.158 9,96% Salamanca 32.134 6,64% Albacete 46.594 10,02% Santa Cruz de Tenerife 124.635 6,76% Ciudad Real 58.648 10,21% Valladolid 45.422 6,93% Lleida 30.262 10,24% Zamora 16.509 7,28% Tarragona 70.401 11,03% Biscaia 81.896 7,58% Badajoz 88.534 11,10% Burgos 28.011 8,05% Osca 14.543 11,13% La Corunya 101.652 8,52% Conca 18.694 11,93% Huelva 60.539 8,54% Segòvia 11.229 12,68% Àvila 16.293 8,73% Terol 10.001 14,76% Càceres 46.864 16,55% Variació interanual de l’atur registrat 2011. Comunitats autònomes CCAA Nombre d’aturats Variació interanual CCAA Nombre d’aturats Variació interanual Total nacional 4.422.359 7,86% Total nacional 4.422.359 7,86% Canàries 265.569 4,30% Catalunya 614.244 9,17% Melilla 10.357 4,48% Aragó 101.982 10,05% Madrid 488.709 5,80% Castella-la Manxa 225.842 10,09% País Valencià 535.036 6,73% Múrcia (Regió de) 142.921 10,85% País Basc 145.394 6,94% Astúries 90.537 11,50% Castella i Lleó 208.475 7,13% Cantàbria 49.273 11,59% Andalusia 969.152 7,21% Extremadura 135.398 12,93% Balears (Illes) 98.087 7,45% Rioja (La) 25.381 13,28% Galícia 258.234 8,82% Ceuta 10.822 19,63% Navarra 46.946 9,15% Font: Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) La taxa d’atur registrat arriba, al desembre de 2011, al 13,6 a Barcelona, al 16,2 a Catalunya i al 19,2 a Espanya. Si prenem la mitjana anual, aquesta és, l’any 2011, la més alta dels darrers anys als tres àmbits. Quant a la diferència entre Barcelona i la mitjana espanyola, s’havia anant incrementat en el període 2008-2010; si al desembre de 2008 el diferencial era de 4,5 punts i al desembre de 2009 de 4,6 punts, al desembre de 2010 ja arribava a 5,1 punts. Al desembre de 2011 la diferència s’ha tornat a eixamplar i arriba a 5,6 punts. En termes de mitjana anual, el diferencial ha passat dels 3,5 punts de l’any 2008 als 5 punts de l’any 2011. El treball a Barcelona 2011 48 Evolució mensual de la taxa d’atur registrat 2009 2010 2011 Barcelona Catalunya Espanya Barcelona Catalunya Espanya Barcelona Catalunya Espanya Gener 9,9 11,8 14,4 13,3 15,5 17,6 13,2 15,4 18,4 Febrer 10,4 12,4 15,1 13,5 15,8 18,0 13,5 15,8 18,6 Març 10,8 12,9 15,6 13,7 16,0 18,1 13,6 16,0 18,8 Abril 11,2 13,3 15,8 13,5 15,6 17,9 13,6 15,7 18,5 Maig 11,2 13,3 15,7 13,1 15,1 17,6 13,4 15,6 18,1 Juny 10,9 12,9 15,4 12,8 14,5 17,2 13,2 15,1 17,8 Juliol 11,2 13,0 15,4 12,6 14,0 16,9 12,9 15,0 17,6 Agost 11,7 13,6 15,8 13,0 14,5 17,2 13,3 15,3 17,9 Setembre 11,9 14,0 16,1 12,9 14,5 17,4 13,3 15,7 18,3 Octubre 12,1 14,4 16,6 12,9 14,8 17,7 13,7 16,3 18,9 Novembre 12,3 14,7 16,8 12,9 14,8 17,8 13,7 16,3 19,2 Desembre 12,5 14,9 17,1 12,7 14,7 17,8 13,6 16,2 19,2 Mitjana 11,3 13,4 15,8 13,1 15,0 17,6 13,4 15,7 18,4 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona Respecte a Catalunya, el diferencial havia anant augmentant al llarg de 2008 i 2009 (al gener de 2008 era de 0,6 punts i al desembre de 2009 de 2,4 punts), per reduir-se posteriorment el 2010, especialment a la primera meitat de l’any, i situar-se en 2 punts al desembre. L’any 2011 aquesta diferència ha pujat lleugerament, fins a 2,6 punts al desembre (2,3 punts si tenim en compte la mitjana anual). Evolució mensual de la taxa d’atur registrat Espanya Catalunya Barcelona 5 10 15 20 Des . 11 Gen . 11 Gen . 10 Gen . 09 Gen . 08 Atur registrat a l’RMB Per primera vegada, aquesta anàlisi del mercat laboral a Barcelona incorpora dades de l’RMB, en aquest cas sobre les característiques de l’atur registrat. Al desembre de 2011, el 41,3% de l’atur de l’RMB es concentra a la comarca del Barcelonès, seguida pel Vallès Occidental, amb el 19,3% dels aturats. El Vallès Oriental i el Maresme són les comarques on més s’incrementa l’atur, mentre que el Barcelonès i el Baix Llobregat són les que presenten els augments més moderats. Atur registrat a l’RMB 2010-11. Per comarques al desembre 2010 2011 Var. 2010-11 2010 2011 Var. 2010-11 Alt Penedès 7.736 8.508 10,0% Maresme 34.986 38.533 10,1% Baix Llobregat 60.984 66.359 8,8% Vallès Occidental 72.689 79.652 9,6% Barcelonès 156.651 170.223 8,7% Vallès Oriental 31.934 35.213 10,3% Garraf 12.073 13.267 9,9% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball. Generalitat de Catalunya A l’RMB, l’atur ha crescut un 9,2% entre desembre de 2010 i desembre de 2011, 1,5 punts per sobre l’increment de Barcelona. Al desembre de 2011, el 79,5% dels aturats són espanyols, el 17,4% no comunitaris i un 3,2% comunitaris no espanyols. L’atur es concentra bàsicament al sector serveis (un 63% dels aturats corresponen a aquest sector), que és, a més a més, aquell on s’incrementa més, concretament un 12,7%, mentre que baixa lleugerament a la indústria (0,3%) i puja moderadament a la construcció (6,9%). Només el 14,7% dels aturats registrats a l’RMB al desembre de 2011 tenen estudis postsecundaris, malgrat que les persones amb estudis universitaris són precisament el col·lectiu 49 El treball a Barcelona 2011 on més creix l’atur el darrer any: un 15,5%. L’atur creix més entre les dones (9,8%) que entre els homes (8,7%), però aquests encara són el grup majoritari entre els aturats: el 51,9% de les persones aturades són homes. D’altra banda, el 74,2% tenen entre 25 i 54 anys. Els menors de 20 i els majors de 54 anys són els grups on més creix l’atur de desembre de 2010 a desembre de 2011, per sobre del 10%. El 46,1% dels aturats es troben en aquesta situació des de fa menys de 6 mesos, mentre que el 35,7% ja fa més d’un any. Atur registrat a l’RMB. Evolució 2010-2011. Dades al desembre 2010 2011 Var.2010-11 2010 2011 Var.2010-11 Total 377.053 411.755 9,2% Total 377.053 411.755 9,2% Per sexe Per nacionalitat Homes 196.673 213.773 8,7% Espanyol 299.151 327.269 9,4% Dones 180.380 197.982 9,8% Comunitari no espanyol 13.040 13.039 0,0% Per edat No comunitari i sense nac. 64.862 71.447 10,2% Menors de 20 6.649 7.346 10,5% Per sector econòmic De 20 a 24 22.237 23.772 6,9% Agricultura 2.822 3.440 21,9% De 25 a 54 280.205 305.578 9,1% Indústria 64.891 64.719 -0,3% 55 anys i més 67.962 75.059 10,4% Construcció 59.518 63.618 6,9% Per durada de la demanda Serveis 230.250 259.565 12,7% Fins a 6 mesos 169.694 189.781 11,8% Sense ocupació anterior 19.572 20.413 4,3% De 6 a 12 mesos 69.140 74.973 8,4% Més de 12 mesos 138.219 147.001 6,4% Per nivell de formació Sense estudis/Prim. incomp. 20.224 21.559 6,6% Primaris complets 33.176 33.790 1,9% Programes de FP secundaris 31.074 35.052 12,8% Educació general - Secundaris 239.664 260.941 8,9% Tècnics- professionals sup. 21.566 24.206 12,2% Universitaris i postsecundaris 31.349 36.207 15,5% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball. Generalitat de Catalunya El treball a Barcelona 2011 50 E x p e d i e n t s d e re g u l a c i ó d ’o c u p a c i ó ( E R O) 4 El total d’expedients de regulació d’ocupació que es van tramitar a la ciutat de Barcelona l’any 2011 va ser de 824, un 17,4% més que l’any anterior. Després de dos anys de forts increments en el període 2008-2009 (que l’any 2009 van arribar al 283%), i la reducció de l’any 2010 (del 13,5%), l’any 2011 torna a presentar un increment significatiu del nombre d’ERO. Totes les categories presenten increments del nombre d’expedients, a excepció dels de suspensió d’ocupació, que cauen un 22,8% en només un any. Les categories de rescissió i reducció d’ocupació pugen per sobre del 34%, mentre que el desistiment ho fa un 58,8%. Si el 2009 i el 2010 els expedients de suspensió eren la categoria més nombrosa, l’any 2011 aquesta posició l’ocupen els expedients de reducció de jornada. Expedients de regulació d’ocupació a Barcelona i Catalunya 2008 2009 2010 2011 Var. 2009-10 Var. 2010-11 Barcelona 212 812 702 824 -13,5% 17,4% Autoritzats 194 729 654 756 -10,3% 15,6% Rescissió 158 237 169 227 -28,7% 34,3% Suspensió 25 377 267 206 -29,2% -22,8% Reducció 11 115 218 323 89,6% 48,2% No autoritzats 5 17 14 14 -17,6% 0,0% Desistits 13 66 34 54 -48,5% 58,8% Catalunya 944 4.331 3.545 3.796 -18,1% 7,1% Autoritzats 861 3.981 3.319 3.548 -16,6% 6,9% Rescissió 511 841 620 736 -26,3% 18,7% Suspensió 293 2.573 1.610 1.211 -37,4% -24,8% Reducció 57 567 1.089 1.601 92,1% 47,0% No autoritzats 30 82 63 52 -23,2% -17,5% Desistits 53 268 163 196 -39,2% 20,2% Barcelona/Catalunya 22,5% 18,7% 19,8% 21,7% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya En el cas de Catalunya, les dades són molt similars, ja que també es redueix el nombre d’expedients de suspensió (24,8%) i augmenten els expedients de reducció (47%) i rescissió (18,7%), en ambdós casos amb taxes inferiors a les de la ciutat. L’increment total del nombre d’expedients de regulació d’ocupació en el cas català és del 7,1%, quasi deu punts inferior al de Barcelona. El pes de la ciutat sobre el total català, que havia baixat del 28% l’any 2007 al 18,7% l’any 2009, ha pujat lleugerament des de llavors (fins al 19,8% l’any 2010 i fins al 21,7% l’any 2011). A Barcelona, la majoria dels expedients de regulació d’ocupació portats a terme l’any 2011 corresponen el sector serveis (68% del total, 7,3 punts més que el 2010), seguit per la indústria (18,6% del total). Des de l’any 2009, cal destacar que el pes de la indústria sobre el total d’expedients ha caigut més de quinze punts percentuals, mentre que la construcció incrementa el seu pes 5,3 punts en el mateix període. A Catalunya també s’observa una forta reducció del pes de la indústria sobre el total d’expedients presentats, però molt més forta que en el cas de Barcelona, ja que supera els 24 punts percentuals (del 57,3 al 33,1%) en només dos anys. Aquesta reducció fa que l’any 2011, a Catalunya, els serveis superin ja àmpliament la indústria com el sector que pateix amb més intensitat la regulació d’ocupació: l’any 2011 un 46,7% del total d’expedients afecten el sector serveis, amb un increment anual del 24,6% del nombre total d’expedients al sector (25,9% en el cas de la construcció, que presenta el segon major increment). La indústria, en canvi, torna a presentar, per segon any consecutiu, reduccions del nombre d’ERO, d’un 7% concretament. 4 Un ERO és el procediment administratiu en què es demana a l’autoritat laboral autorització per portar a terme determinades reduccions de plantilla i que està basat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives o de força major. Pot ser: Rescissió de contracte o acomiadament col·lectiu. Es considera acomiadament col·lectiu l’expedient que pretén l’extinció de contractes fonamentada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció quan, en un període de noranta dies, l’extinció afecti un percentatge mínim de persones (10% de la plantilla com a mínim). En cas d’expedients basats en causa de força major no es requereix un nombre mínim de persones afectades.Suspensions temporals de contractes de treball. És aquell procediment en què l’empresari pretén una suspensió temporal de contractes de treball per causes que han de correspondre a una situació conjuntural de l’empresa (per exemple: 30 dies consecutius de suspensió de contractes). Reduccions temporals de contractes de treball. És aquell procediment en què l’empresari pretén, amb caràcter temporal, una reducció d’entre un 10 i un 70% de la jornada de treball computada sobre la base d’una jornada diària, setmanal, mensual o anual, per causes també conjunturals. 51 El treball a Barcelona 2011 Expedients de regulació d’ocupació. Per sectors econòmics 2009 2010 2011 Nombre % sobre total Nombre % sobre total Nombre % sobre total Var. 2009- 10 Var. 2010-011 Barcelona 812 702 824 -13,5% 17,4% Agricultura 0 0,0% 14 2,0% 3 0,4% 100,0% -78,6% Indústria 276 34,0% 173 24,6% 153 18,6% -37,3% -11,6% Construcció 63 7,8% 89 12,7% 108 13,1% 41,3% 21,3% Serveis 473 58,3% 426 60,7% 560 68,0% -9,9% 31,5% Catalunya 4.331 3.545 3.796 -18,1% 7,1% Agricultura 14 0,3% 212 6,0% 61 1,6% 1414,3% -71,2% Indústria 2.483 57,3% 1.349 38,1% 1.255 33,1% -45,7% -7,0% Construcció 374 8,6% 563 15,9% 709 18,7% 50,5% 25,9% Serveis 1.460 33,7% 1.421 40,1% 1.771 46,7% -2,7% 24,6% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Les dades de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació també mostren increments l’any 2011. Si a Barcelona el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació havia pujat espectacularment anteriorment (290% l’any 2008 i 231% l’any 2009), per baixar l’any 2010 (un important 49,3%), l’any 2011 el nombre de treballadors afectats s’ha incrementat de nou (un 13,6%). Si al període 2007-2009 el sector industrial és el que més pateix la pèrdua d’ocupació (passa de 937 treballadors afectats l’any 2007 a 17.539 l’any 2009), el 2010 i el 2011 ha estat la indústria el sector que ha presentat les reduccions més significatives de treballadors afectats (70 i 47%, respectivament), mentre que la construcció presenta una reducció del 2,9% del nombre de treballadors. Els serveis és l’unic sector que registra un augment del nombre de treballadors afectats per regulació d’ocupació: un 59,4%. El resultat és que l’any 2011 la indústria ja no manté el seu tradicional primer lloc quant al pes sobre el total de treballadors afectats i, com ja va passar l’any 2010, els serveis (amb un 74,4% del total) són el sector on han estat afectats més treballadors per regulacions d’ocupació. A Catalunya, l’evolució de l’any 2011 és diferent que a Barcelona, ja que el nombre de treballadors cau un 9,2%. Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació. Per sectors i sexe 2009 2010 2011 Nombre % sobre total Nombre % sobre total Nombre % sobre total Var. 2009-10 Var. 2010-11 Barcelona 28.272 14.330 16.275 -49,3% 13,6% Per sectors Agricultura 0 0,0% 65 0,5% 31 0,2% 100,0% -52,3% Indústria 17.539 62,0% 5.334 37,2% 2.839 17,4% -69,6% -46,8% Construcció 913 3,2% 1.338 9,3% 1.299 8,0% 46,5% -2,9% Serveis 9.820 34,7% 7.593 53,0% 12.106 74,4% -22,7% 59,4% Per sexe Homes 22.114 78,2% 11.151 77,8% 10.706 65,8% -49,6% -4,0% Dones 6.158 21,8% 3.179 22,2% 5.569 34,2% -48,4% 75,2% Catalunya 149.721 68.834 62.497 -54,0% -9,2% Per sectors Agricultura 81 0,1% 852 1,2% 303 0,5% 951,9% -64,4% Indústria 122.443 81,8% 42.688 62,0% 27.402 43,8% -65,1% -35,8% Construcció 4.459 3,0% 6.011 8,7% 7.709 12,3% 34,8% 28,2% Serveis 22.738 15,2% 19.283 28,0% 27.083 43,3% -15,2% 40,5% Per sexe Homes 112.101 74,9% 52.562 76,4% 43.387 69,4% -53,1% -17,5% Dones 28.272 25,1% 16.272 23,6% 19.110 30,6% -56,7% 17,4% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya A Catalunya, en canvi, la indústria torna a ser, com els darrers tres anys, el sector amb més pes sobre el total de treballadors afectats. Però si l’any 2009 quasi el 82% del total d’afectats es trobaven a la indústria, l’any 2011 aquest percentatge ja ha baixat al 43,8% i iguala gairebé el sector serveis. L’evolució dels darrers quatre anys és molt similar a Barcelona i Catalunya: reducció del pes de la indústria quant als treballadors afectats per regulacions d’ocupació i increment del pes de la construcció i els serveis. El treball a Barcelona 2011 52 Barcelona Serveis Construcció Indústria 2011201020092008 Agricultura 2011201020092008 Catalunya 0,5 0,2 66,7 3,3 30 62 3,2 34,7 37,2 9,3 53 74,4 8 17,4 0,2 0,1 1,2 0,5 87 81,7 62 43,8 2,9 3 8,7 12,3 9,9 15,2 28 43,3 Treballadors afectats per sectors Els expedients de regulació d’ocupació afecten, tant a Barcelona com a Catalunya, més els homes que les dones. L’any 2011, el 65,8% dels treballadors afectats a Barcelona i el 69,4% a Catalunya eren homes. Però, en ambdós casos, ha crescut el pes de les dones al darrer anys (especialment a Barcelona). D’altra banda, l’any 2011, a Barcelona i a Catalunya els expedients de suspensió d’ocupació autoritzats es mantenen com els que afecten més treballadors, però el seu pes s’ha anant reduint considerablement respecte a l’any 2009: si aquest any el 73% del total de treballadors en el cas de la ciutat i el 80% en el conjunt de Catalunya estaven afectats per aquest tipus d’expedients, l’any 2011 aquests percentatges han baixat al 30,4 i al 35,1%, respectivament. Els treballadors afectats per expedients de reducció d’ocupació, que van ser el col·lectiu que més va créixer l’any 2010, tant a Barcelona (258,8%) com a Catalunya (309%), són els que l’any 2011 presenten el major increment de treballadors afectats a Barcelona (80,2%) i els que tenen una reducció més petita (2,3%) a Catalunya. Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació 2009 2010 2011 Nombre % sobre total Nombre % sobre total Nombre % sobre total Var. 2009-10 Var. 2010-11 Barcelona 28.272 14.330 16.275 -49,3% 13,6% Autoritzats 26.330 93,1% 13.463 93,9% 13.979 85,9% -48,9% 3,8% Rescissió 4.996 17,7% 4.464 31,2% 4.705 28,9% -10,6% 5,4% Suspensió 20.666 73,1% 6.602 46,1% 4.955 30,4% -68,1% -24,9% Reducció 668 2,4% 2.397 16,7% 4.319 26,5% 258,8% 80,2% No autoritzats 193 0,7% 458 3,2% 365 2,2% 137,3% -20,3% Desistits 1.749 6,2% 409 2,9% 1.931 11,9% -76,6% 372,1% Catalunya 149.721 68.834 62.497 -54,0% -9,2% Autoritzats 142.357 95,1% 65.179 94,7% 55.344 88,6% -54,2% -15,1% Rescissió 16.918 11,3% 13.670 19,9% 11.806 18,9% -19,2% -13,6% Suspensió 120.030 80,2% 29.384 42,7% 21.928 35,1% -75,5% -25,4% Reducció 5.409 3,6% 22.125 32,1% 21.610 34,6% 309,0% -2,3% No autoritzats 1.496 1,0% 1.254 1,8% 937 1,5% -16,2% -25,3% Desistits 5.868 3,9% 2.401 3,5% 6.216 9,9% -59,1% 158,9% Barcelona/Catalunya 18,9% 20,8% 26,0% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya El 26% dels treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació a Catalunya l’any 2011 es troben a Barcelona, quan l’any 2010 el seu pes era del 20,8%. Les activitats sanitàries i de serveis socials i l’educació presenten increments anuals del nombre de treballadors afectats per ERO superiors al 1000%, mentre que l’increment a les activitats relacionades amb la informació i la comunicació és del 93%. Les indústries manufactureres i l’hosteleria, amb reduccions superiors al 40%, són les activitats que presenten les baixades de treballadors afectats per regulacions més rellevants. Aquesta evolució ha fet que l’any 2011 varies substancialment el pes dels diferents subsectors sobre el total de 53 El treball a Barcelona 2011 treballadors afectats per regulacions: si bé les indústries manufactureres mantenen encara el primer lloc, el seu pes ha caigut de l’any 2010 al 2011 del 33,5 al 15,9% del total de treballadors. En canvi, les activitats sanitàries i de serveis socials han passat del 0,9% del total de treballadors l’any 2010 al 13,1% un any després. Treballadors afectats per ERO Barcelona. Per divisions econòmiques % sobre el total 2010 2011 Var. 2010-11 2010 2011 Agricultura, ramaderia, pesca 65 31 -52,3% 0,5% 0,2% Indústries manufactureres 4.801 2.590 -46,1% 33,5% 15,9% Energia, aigua i gestió de residus 533 249 -53,3% 3,7% 1,5% Construcció 1.338 1.299 -2,9% 9,3% 8,0% Comerç 1.670 2.048 22,6% 11,7% 12,6% Transports i comunicacions 1.559 2.182 40,0% 10,9% 13,4% Hosteleria i restauració 518 299 -42,3% 3,6% 1,8% Turisme 38 51 34,2% 0,3% 0,3% Activitats relacionades amb la informació i la comunicació 720 1.388 92,8% 5,0% 8,5% Activitats financeres i d’assegurances 1.012 1.063 5,0% 7,1% 6,5% Activitats immobiliàries 17 10 -41,2% 0,1% 0,1% Activitats tècniques i professionals 1.220 1.601 31,2% 8,5% 9,8% Activitats administratives, jurídiques i de comptabilitat 152 452 197,4% 1,1% 2,8% Activitats sanitàries i de serveis socials 130 2.126 1535,4% 0,9% 13,1% Educació 14 163 1064,3% 0,1% 1,0% Indústries culturals, artístiques i d’oci 0 48 100,0% 0,0% 0,3% Altres serveis 543 675 24,3% 3,8% 4,1% Total 14.330 16.275 13,6% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya El treball a Barcelona 2011 54 P re s t a c i o n s p e r d e s o c u p a c i ó ( S E P E ) A partir de l’any 2009, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) no elabora les dades del nombre de rebuts ni de l’import de les prestacions desagregades per municipis. L’import total de les prestacions per desocupació que el SEPE va pagar a la província de Barcelona al llarg de 2011 va ser de 2.915,2 milions d’euros, un 9,2% menys que l’any anterior. Es trenca així la tendència alcista dels tres anys anteriors (2,4% el 2010, 60,5% l’any 2009, 35,3% l’any 2008). El nombre de beneficiaris va ser de 318.141, un 3% menys que l’any anterior, i el de rebuts 4.533.086, amb una reducció respecte a l’any 2010 d’un 7,4%. Es redueixen especialment les prestacions contributives (11,2%) mentre que les prestacions no contributives, que els dos anys anteriors havien crescut per sobre el 67%, presenten una lleugera reducció, del 0,8%. Les prestacions contributives baixen un 4,5% quant al nombre de beneficiaris, mentre que l’import íntegre cau un 11,9%. Per la seva banda, el nombre de beneficiaris de prestacions no contributives baixa un 1,1% i l’import pagat un 0,2%. Prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal a la província de Barcelona Des. 2009 Des. 2010 Des. 2011 Var. 2009-10 Var. 2010-11 Nombre rebuts 4.505.330 4.893.978 4.533.086 8,6% -7,4% Contributives 3.418.819 3.077.463 2.732.012 -10,0% -11,2% No contributives 1.082.690 1.812.976 1.797.957 67,5% -0,8% Altres 3.821 3.539 3.117 -7,4% -11,9% Beneficiaris 348.082 328.138 318.141 -5,7% -3,0% Contributives 224.472 187.058 178.554 -16,7% -4,5% No contributives 123.610 141.080 139.587 14,1% -1,1% Import íntegre 3.137.833.313 3.212.039.141 2.915.214.558 2,4% -9,2% Contributives 2.705.417.750 2.483.447.296 2.188.271.095 -8,2% -11,9% No contributives 431.823.516 728.243.144 726.855.728 68,6% -0,2% Altres 592.047 348.699 87.735 -41,1% -74,8% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Observatori de les Ocupacions-Servei Públic d’Ocupació Estatal de Barcelona Nota: les prestacions contributives inclouen l’atur LPD (Llei de protecció a la desocupació) i l’atur agrícola. En ambdós casos corresponen a persones que han contribuït prèviament i que han estat contractades. Les prestacions no contributives inclouen el subsidi d’atur, el subsidi agrícola i la renda activa d’inserció (RAI). Es tracta de prestacions a determinats col·lectius que no han cotitzat o que tenen un nivell de cotització baix i que, atès el nivell de renda, edat o situació familiar, són candidats a una ajuda pública. L’apartat d’altres inclou, bàsicament, les prestacions d’exportats, que són prestacions d’atur que l’INEM paga per delegació d’altres països de la UE a persones que han traslladat la seva prestació al nostre país Beneficiaris de prestacions. Província de Barcelona No contributivesContributives 20112010200920082007 12 2 .0 2 1 19 7. 9 4 1 22 4. 47 2 18 7. 0 58 17 8 .5 54 4 0 .6 97 55 .9 78 12 3. 6 10 14 1. 0 8 0 13 9. 58 7 Per la seva banda, les dades de beneficiaris de prestacions a la ciutat de Barcelona indiquen que el nombre de beneficiaris ha baixat un 3,2%, quan l’any anterior s’havia reduït un 4,2%. El 38% d’aquests beneficiaris són per prestacions no contributives, col·lectiu que presenta una reducció del 4,2% aquest any. El desembre de 2011, el 24,4% dels beneficiaris de prestacions de la província de Barcelona estan domiciliats a la ciutat de Barcelona, el mateix percentatge que l’any anterior. 55 El treball a Barcelona 2011 Import de les prestacions en milions d’euros. Província de Barcelona No contributivesContributives 20112010200920082007 1. 25 8 1. 72 2 2 .7 0 5 2 .4 8 3 2 .1 8 8 18 6 23 2 4 32 72 8 72 6 Beneficiaris de prestacions del SEPE a Barcelona. Dades del desembre 2008 2009 2010 2011 Var. 2010-11 Beneficiaris 59.900 83.702 80.164 77.566 -3,2% Contributives 47.040 56.000 49.414 48.111 -2,6% No contributives 12.860 27.702 30.750 29.455 -4,2% % Barcelona/ província 23,6% 24,0% 24,4% 24,4% Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori de les Ocupacions-Servei Públic d’Ocupació Estatal de Barcelona Nombre de prestacions del SEPE a Barcelona, per oficines Contributives Subsidis 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Aragó 11.201 10.938 -2,35 3.115 3.144 0,9% Barri Gòtic 11.138 10.814 -2,9% 3.924 4.040 3,0% Dant 9.604 9.387 -2,3% 3.522 3.399 -3,5% Guineueta 15.524 14.965 -3,6% 7.495 7.664 2,3% Lesseps 11.730 11.581 -1,3% 3.622 3.885 7,3% Mallorca 11.650 11.370 -2,4% 2.980 3.145 5,5% Poblenou 8.778 8.794 0,2% 3.247 3.223 -0,7% Sant Andreu 10.892 10.363 -4,9% 3.813 3.871 1,5% Sants 9.963 9.826 -1,4% 3.344 3.591 7,4% Verneda 8.287 10.988 32,6% 2.878 5.212 81,1% Sepúlveda 11.542 7.528 -34,8% 5.670 3.116 -45,0% Total 120.309 116.554 -3,1% 43.610 44.290 1,6% % província 27,7% 27,7% 23,2% 22,8% RAI + renda agrària PRODI Total 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Aragó 172 89 -48,3 2.243 714 -68,2 16.731 14.885 -11,0 Barri Gòtic 268 152 -43,3 2.547 910 -64,3 17.877 15.916 -11,0 Dant 209 273 30,6 1.322 480 -63,7 14.657 13.539 -7,6 Guineueta 464 157 -66,2 2.602 1.019 -60,8 26.085 23.805 -8,7 Lesseps 269 220 -18,2 2.093 763 -63,5 17.714 16.449 -7,1 Mallorca 183 93 -49,2 1.637 589 -64,0 16.450 15.197 -7,6 Poblenou 110 40 -63,6 1.213 419 -65,5 13.348 12.476 -6,5 Sant Andreu 228 142 -37,7 1.517 635 -58,1 16.450 15.011 -8,7 Sants 239 136 -43,1 1.860 613 -67,0 15.406 14.166 -8,0 Verneda 230 118 -48,7 1.313 829 -36,9 12.708 17.147 34,9 Sepúlveda 235 124 -47,2 2.444 579 -76,3 19.891 11.347 -43,0 Total 2.607 1.544 -40,8 20.791 7.550 -63,7 187.317 169.938 -9,3 % província 24,0% 28,5% 29,3% 27,0% 26,6% 26,2% Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori de les Ocupacions-Servei Públic d’Ocupació Estatal de Barcelona El treball a Barcelona 2011 56 A Barcelona, el SEPE va gestionar 169.938 prestacions l’any 2011, un 9,3% menys que l’any anterior. Dins de les prestacions no contributives, s’incrementen els subsidis (1,6%) i baixen els PRODI (63,7%) i les rendes agràries (40,8%). Les prestacions contributives baixen un 3,1%. Les oficines amb més expedients de prestacions són Lesseps i Mallorca. Totes les oficines, exceptuant la del Poblenou i la de Verneda (que puja un 32,6%) , presenten reduccions del nombre de prestacions gestionades, amb una baixada especialment intensa de l’oficina de Sepúlveda, concretament d’un 35%. El 26,2% del total de prestacions de la província corresponen a la ciutat de Barcelona, 0,4 punts menys que l’any anterior. Grau de cobertura de les prestacions per desocupació Si comparem la cobertura del subsidi d’atur entre el desembre de 2010 i el desembre de 2011 veiem que ha baixat 6 punts l’any 2011 (havia baixat 4,7 punts al desembre de 2010). Al desembre de 2011 les ajudes públiques arriben al 60,4% del total d’aturats de la ciutat. A l’octubre arribaven al 59,6% del total, el mínim dels darrers tres anys. Grau de cobertura del subsidi d’atur Taxes de variació (*) 2009 2010 2011 2010 2011 Gener 65,3 72,9 65,7 7,6 -7,2 Febrer 65,6 72,9 64,3 7,3 -8,6 Març 66,5 73,1 63,0 6,6 -10,1 Abril 68,0 72,9 62,6 4,9 -10,3 Maig 67,2 72,4 61,5 5,2 -10,9 Juny 67,4 70,9 61,6 3,5 -9,3 Juliol 68,3 68,1 61,7 -0,2 -6,4 Agost 68,5 67,9 61,3 -0,6 -6,6 Setembre 66,6 66,1 59,8 -0,5 -6,3 Octubre 68,6 66,4 59,6 -2,2 -6,8 Novembre 69,6 65,5 59,9 -4,1 -5,6 Desembre 71,1 66,4 60,4 -4,7 -6,0 (*) En punts percentuals Nota: percentatge d’aturats que reben qualsevol prestació o subsidi relacionant amb l’atur Grau de cobertura del subsidi d’atur 0 10 20 30 40 50 60 70 80 D es em b re 0 9 N ov em b re 0 9 O ct ub re 0 9 S et em b re 0 9 A go st 0 9 Ju lio l 0 9 Ju ny 0 9 M ai g 0 9 A b ri l 0 9 M ar ç 0 9 Fe b er 0 9 G en er 0 9 D es em b re 1 1 N ov em b re 1 1 O ct ub re 1 1 S et em b re 1 1 A go st 1 1 Ju lio l 1 1 Ju ny 1 1 M ai g 11 A b ri l 1 1 M ar ç 11 Fe b er 1 1 G en er 1 1 D es em b re 1 0 N ov em b re 1 0 O ct ub re 1 0 S et em b re 1 0 A go st 1 0 Ju lio l 1 0 Ju ny 1 0 M ai g 10 A b ri l 1 0 M ar ç 10 Fe b er 1 0 G en er 1 0 57 El treball a Barcelona 2011 Co s t l a b o r a l 5 La memòria socioeconòmica de Barcelona inclou en aquesta edició 2011, per segona vegada, dades sobre l’evolució del cost laboral, segons dades de l’Enquesta trimestral del cost laboral, i fa una comparació entre els resultats estatals i els catalans, ja que no hi ha dades per a àmbits territorials més petits. Segons aquestes dades, a Catalunya, el cost laboral mensual total s’ha incrementat un 1,6%, augment més elevat que el de l’any 2010 (0,3%). Per al conjunt de l’Estat, l’increment ha estat també de l’1,6%, quan l’any 2010 s’havia reduït un 0,3%. En el cas català, el lleuger increment del cost laboral s’explica per l’augment del cost salarial (1,5%) i dels costos no salarials (augment del 2%, quan l’any anterior la reducció va ser del 2,4%). Cost laboral mensual (total i salarial) per treballador. Dades generals i per sectors . IV trimestre Catalunya Espanya 2009 2010 2011 Var. 2009 2010 2011 Var. Cost total 2.819,14 2.826,64 2.871,58 1,59% 2.649,12 2.642,19 2.683,86 1,58% Cost salarial total 2.119,35 2.143,38 2.174,60 1,46% 1.993,15 1.992,90 2.020,13 1,37% Altres costos 699,79 683,26 696,98 2,01% 655,97 649,29 663,73 2,22% Percepcions no salarials 123,74 107,20 113,87 6,22% 111,07 106,60 114,86 7,75% Cotitzacions obligatòries 602,01 601,75 609,85 1,35% 567,89 565,79 572,67 1,22% Bonificacions Seguretat Social 25,96 25,69 26,74 4,09% 22,99 23,10 23,80 3,03% Cost salarial/cost total 75,2% 75,8% 75,7% 75,2% 75,4% 75,3% Per sectors Indústria Cost total 3.316,24 3.295,19 3.415,47 3,65% 2.969,63 3.038,10 3.092,36 1,79% Cost salarial total 2.468,30 2.501,28 2.595,01 3,70% 2.215,34 2.277,28 2.330,65 2,34% Cost salarial/cost total 74,4% 75,9% 76,0% 0,09% 74,6% 75,0% 75,4% 0,55% Construcció Cost total 3.078,99 3.034,49 3.120,24 2,83% 2.737,43 2.743,32 2.834,83 3,34% Cost salarial total 2.256,08 2.224,01 2.273,50 2,23% 1.957,63 1.969,86 2.017,80 2,43% Cost salarial/cost total 73,3% 73,3% 72,9% -0,58% 71,5% 71,8% 71,2% -0,87% Serveis Cost total 2.658,73 2.689,00 2.720,78 1,18% 2.567,13 2.547,25 2.585,97 1,52% Cost salarial total 2.012,22 2.046,22 2.065,87 0,96% 1.949,74 1.935,81 1.957,24 1,11% Cost salarial/cost total 75,7% 76,1% 75,9% -0,22% 76,0% 76,0% 75,7% -0,41% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) Al conjunt d’Espanya, per la seva banda, l’any 2011 el cost salarial mensual dels treballadors s’incrementa un 1,4% i els altres costos un 2,2%, quan l’any anterior s’havien reduït un 0,01 i un 1%, respectivament. A Catalunya, els costos laborals entre el quart trimestre de 2010 i el quart trimestre de 2011 pugen en tots els sectors, amb increments que van de l’1% als serveis al 3,7% de la indústria. L’any anterior, els costos laborals s’havien incrementat al sector industrial (0,6%) i a la construcció (1,5%), i només havien crescut als serveis (1,1%). A Espanya també s’observa un increment generalitzat dels costos laborals en tots els sectors, més gran que a Catalunya en el cas dels serveis (1,1%) i la construcció (2,4%) i més petit al sector industrial (2,3%). L’any 2010, a Espanya, se havien incrementat els costos salarials a la construcció (0,2%) i especialment a la indústria (2,3%), però havien baixat al sector serveis (0,8%). Catalunya es troba en el grup de cinc comunitats autònomes que l’any 2011 presenten increments anuals del cost laboral superiors a la mitjana nacional. Canàries és la comunitat on més creix el cost laboral total (3,1%) i les illes Balears la que presenta la reducció més considerable, amb un 1,5%. Si ens centrem en les dades anuals d’evolució del cost salarial, Catalunya presenta el vuitè increment més important, lleugerament superior a la mitjana estatal. Aragó, amb una reducció de l’1,8%, és la comunitat autònoma on més cau el cost salarial, i Castella-La Manxa la que presenta l’increment més gran (3,5%). El País Basc i Madrid són les comunitats autònomes que tenen els costos laborals, totals i salarials, més alts. El País Basc, la comunitat autònoma amb els costos laborals més elevats, té un costos mensuals totals per treballador un 8,4% més alts que Catalunya, percentatge que s’incrementa fins al 9,1% si ens centrem en els costos salarials. 5 L’Enquesta trimestral del cost laboral és una operació estadística contínua elaborada per l’INE, de caràcter conjuntural i periodicitat trimestral, que aporta resultats nacionals i per comunitats autònomes. Té com a objectiu proporcionar informació sobre el cost laboral mitjà per treballador i mes, el cost laboral mitjà per hora efectiva de treball i el temps treballat i no treballat. El treball a Barcelona 2011 58 Taxa de variació interanual del cost laboral (total i salarial) per CCAA. IV trimestre Cost total Cost salarial IV 2010 IV 2011 Var. IV 2010 IV 2011 Var. Canàries 2.165,68 2.233,63 3,14% Castella - La Manxa 1.781,69 1.843,97 3,50% Andalusia 2.427,48 2.501,66 3,06% Canàries 1.608,90 1.653,90 2,80% Extremadura 2.258,87 2.324,12 2,89% Extremadura 1.698,01 1.742,36 2,61% Castella - La Manxa 2.393,47 2.450,90 2,40% Castella i Lleó 1.828,00 1.872,55 2,44% Astúries 2.634,66 2.679,56 1,70% Astúries 1.997,72 2.032,29 1,73% Catalunya 2.826,65 2.871,57 1,59% Andalusia 1.810,30 1.840,29 1,66% Nacional 2.642,17 2.683,86 1,58% Madrid 2.268,79 2.304,42 1,57% Madrid 2.990,45 3.037,54 1,57% Catalunya 2.143,38 2.174,60 1,46% Castella i Lleó 2.446,30 2.484,23 1,55% Nacional 1.992,90 2.020,13 1,37% País Basc 3.090,83 3.113,19 0,72% Cantàbria 1.873,93 1.897,72 1,27% Comunitat Valenciana 2.361,25 2.377,66 0,69% País Basc 2.371,00 2.392,16 0,89% Galícia 2.400,00 2.416,54 0,69% Galícia 1.804,33 1.813,12 0,49% Cantàbria 2.514,90 2.528,47 0,54% Comunitat Valenciana 1.772,76 1.778,33 0,31% Navarra 2.837,52 2.846,64 0,32% Navarra 2.174,23 2.175,40 0,05% Rioja, La 2.526,90 2.529,93 0,12% Balears, Illes 1.943,34 1.939,47 -0,20% Aragó 2.595,89 2.591,42 -0,17% Rioja, La 1.932,98 1.924,76 -0,43% Múrcia 2.505,12 2.485,98 -0,76% Múrcia 1.883,94 1.851,62 -1,72% Balears, Illes 2.609,37 2.571,02 -1,47% Aragó 1.967,33 1.931,17 -1,84% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) L’Enquesta trimestral del cost laboral també ofereix dades sobre l’evolució de les hores treballades. A Catalunya, el nombre d’hores pactades per treballador i mes al quart trimestre de 2011, incloent-hi les jornades a temps complet i a temps parcial, va ser de 150,8 hores, un 0,9% menys que al mateix període de l’any anterior (any que, per la seva banda, ja va suposar una reducció del 0,6% respecte a l’any 2009). Hores pactades i hores extra per treballador i mes. Catalunya. IV trimestre Hores pactades per treballador Hores extra per treballador 2009 2010 2011 Var. 2009 2010 2011 Var. Ambdues jornades Total 153,1 152,2 150,8 -0,9% 0,81 0,79 0,74 -6,3% Indústria 164,6 164,8 165,1 0,2% 1,21 1,33 1,46 9,8% Construcció 162,7 162,7 161,8 -0,6% 0,88 0,76 0,57 -25,0% Serveis 149,0 148,0 146,5 -1,0% 0,70 0,65 0,59 -9,2% Temps complet Total 169,0 168,9 168,6 -0,2% 0,93 0,93 0,90 -3,2% Indústria 170,9 170,9 170,9 0,0% 1,26 1,42 1,56 9,9% Construcció 170,2 170,0 170,5 0,3% 0,96 0,77 0,63 -18,2% Serveis 168,3 168,1 167,7 -0,2% 0,82 0,80 0,73 -8,8% Temps parcial Total 83,8 84,7 84,1 -0,7% 0,27 0,21 0,14 -33,3% Indústria 79,5 80,4 84,5 5,1% 0,43 0,13 0,09 -30,8% Construcció 88,6 86,1 81,8 -5,0% 0,03 0,65 0,01 -98,5% Serveis 83,9 84,9 84,1 -0,9% 0,27 0,20 0,15 -25,0% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) La indústria, amb una jornada de 165,1 hores, torna a ser el sector que presenta la jornada més llarga, i l’únic on s’incrementa la jornada laboral (0,2%). A la construcció, i especialment als serveis, s’observa una reducció de la jornada laboral durant els darrers dos anys. La jornada a temps complet es va reduir un 0,2% durant l’any 2011, mentre que la jornada a temps parcial va baixar un 0,7%, quan l’any 2010 s’havia incrementat un 1,1%. La situació és molt similar per al conjunt estatal, ja que la jornada mensual pactada també baixa lleugerament (0,8%) per al conjunt d’ambdues jornades, fins a 151,3 hores (mitja hora més que a Catalunya). La jornada baixa als tres sectors productius, especialment als serveis (0,7%), i el sector de la construcció es manté com el que presenta la jornada més llarga: 164 hores. Comparativament, Catalunya té jornades per sobre de la mitjana estatal a la indústria i més curtes a la construcció i al sector serveis, tal com succeïa l’any anterior. 59 El treball a Barcelona 2011 Hores pactades i hores extra per treballador i mes. Espanya. IV trimestre Hores pactades per treballador Hores extra per treballador 2009 2010 2011 Var. 2009 2010 2011 Var. Ambdues jornades Total 153,8 152,5 151,3 -0,8% 0,64 0,66 0,63 -4,5% Indústria 163,6 163,4 162,9 -0,3% 0,95 1,12 1,12 0,0% Construcció 165,3 165,0 164,0 -0,6% 0,58 0,64 0,56 -12,5% Serveis 150,1 148,8 147,7 -0,7% 0,58 0,56 0,54 -3,6% Temps complet Total 168,0 167,8 167,7 -0,1% 0,73 0,75 0,74 -1,3% Indústria 170,2 170,1 170,1 0,0% 1,01 1,20 1,21 0,8% Construcció 170,7 170,6 170,7 0,1% 0,61 0,67 0,61 -9,0% Serveis 167,0 166,8 166,8 0,0% 0,68 0,65 0,65 0,0% Temps parcial Total 84,9 86,2 86,1 -0,1% 0,20 0,27 0,17 -37,0% Indústria 80,8 84,0 87,6 4,3% 0,20 0,17 0,17 0,0% Construcció 83,2 83,8 80,7 -3,7% 0,09 0,15 0,01 -93,3% Serveis 85,3 86,4 86,1 -0,3% 0,21 0,28 0,17 -39,3% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) El total d’hores extra mensuals per treballador, per la seva banda, s’ha reduït un 6,3% a Catalunya al llarg de l’any 2011, mentre que a Espanya ha baixat un 4,5% (reducció superior a la de l’any 2010 a Catalunya, que va ser d’un 2,5%, i un canvi de tendència a Espanya, ja que l’any 2010 el nombre d’hores extra havia pujat un 3,1% al conjunt de l’Estat). Tant en el cas català com per al conjunt de l’Estat, el sector industrial ha incrementat (o mantingut en el cas espanyol) el nombre d’hores extra treballades, mentre que, com ja passava l’any 2010, el sector serveis en ambdós casos mostra reduccions del total d’hores extra (del 3,6% en el cas espanyol, del 9,2% en el cas català). El mateix s’observa a la construcció, amb reduccions de les hores extra força importants: el 12,5% en el cas espanyol, el doble en el cas català (25%). L’any 2010 a Catalunya ja s’havia reduït un 13,6% el nombre d’hores extra mensuals per treballador, però a Espanya, en canvi, havia pujat un 10,3%. El treball a Barcelona 2011 60 S i n i s t r a l i t at i s a l u t l a b o r a l Sinistralitat al Barcelonès El nombre d’accidents laborals amb baixa a la comarca del Barcelonès ha estat de 30.679 l’any 2011, un 11,7% menys que al 2010 (any que, per la seva part, ja presentava una reducció del 5,3% respecte l’any anterior). La majoria dels accidents han estat lleus (més del 99% del total) i s’han produït en el sector serveis (el 70,8% del total d’accidents es produeixin en aquest sector, quan l’any 2010 era el 73%). Respecte a la situació de l’any 2010, cal destacar que es manté la important reducció en el sector de la construcció (26,2 %, 20,3% l’any 2010), com a efecte de la important reducció de l’activitat al sector. També baixen els accidents a la indústria (14,2%) i als serveis (8,8%). Accidents laborals amb baixa. Per sectors 2011 Var. 2010-11 Lleu Greu Mortal Total Lleu Greu Mortal Total Agricultura 77 1 0 78 5,5% 0,0% 0,0% 5,4% Indústria 4.262 27 6 4.295 -4,1% -25,0% 100,0% -14,2% Construcció 3.142 26 3 3.171 -20,2% -23,5% 50,0% -26,2% Serveis 22.978 149 8 23.135 -2,2% 8,0% -33,3% -8,8% Total 30.459 203 17 30.679 -11,8% -2,9% 0,0% -11,7% Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya L’any 2011, el 63,9% dels accidents amb baixa afecten els homes, que per segon any consecutiu són el col·lectiu que presenta la reducció més important respecte a l’any anterior, i els treballadors amb contracte fix (que són majoritaris en el mercat de treball). Accidents laborals amb baixa. Per sexe i tipus de contracte 2011 Var. 2010-11 Eventual Fix Total Eventual Fix Total Home 5.136 14.119 19.616 -17,1% -10,8% -10,9% Dona 2.662 8.342 11.063 -17,3% -9,8% -11,3% Total 7.798 22.461 30.679 -17,1% -10,4% -11,0% % sobre total tipus contracte Home 65,9% 62,9% 63,9% Dona 34,1% 37,1% 36,1% Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Per valorar l’impacte de l’accidentalitat en els diferents sectors s’ha fet un càlcul de la seva incidència en el total de treballadors afiliats (règim general, règim d’autònoms i règim especial del carbó). Els resultats indiquen que els accidents són proporcionalment més nombrosos en els sectors agrícola i la construcció. Percentatge accidents totals sobre l’afiliació del sector. IV trimestre 2009 2010 2011 Agricultura 21,6% 15,9% 18,2% Indústria 4,7% 4,7% 4,3% Construcció 7,7% 7,0% 6,2% Serveis 2,6% 2,6% 2,4% Total 3,1% 3,0% 2,6% Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Lesions per accident de treball a la ciutat de Barcelona El 2011 es van produir 31.161 lesions per accident de treball (LAT) amb baixa, 285 de les quals van ser greus i 20 mortals. Seguint la mateixa tendència dels darrers anys, s’observa una disminució del total de lesions, enguany superior a la de 2010 (el 2010 van disminuir un 2,4% i el 2011 un 11,7%). El descens més important es va produir en les LAT lleus i mortals (11,7% i 13,0%, respectivament). D’altra banda, així com la incidència del total de LAT i de les lleus va disminuir de manera significativa respecte a 2010 (la incidència total va passar de 4.047,9 a 3.659,2 per 100.000 persones afiliades i la de les lesions lleus de 4.011,4 a 3.623,4 per 100.000), la de les LAT greus i mortals gairebé no es va modificar (les lesions greus van passar d’una incidència de 33,9 a 33,5 per 100.000 i les mortals de 2,6 a 2,3 per 100.000 persones afiliades). 61 El treball a Barcelona 2011 El 60,0% dels accidentats van ser homes, que també van patir les lesions més greus (el 76,1% de les greus i totes menys una –el 95,0%– de les mortals). Les ocupacions més freqüents en ambdós sexes van ser els serveis i el comerç (26,0% de les LAT masculines i 37,1% de les femenines), seguides en el cas dels homes de la indústria i la construcció (23,4%) i del treball en ocupacions elementals, en el cas de les dones (25,5%). Entre les dones, la meitat (51,5%) de les LAT greus i l’única mortal es van produir in itinere, mentre que en els homes les lesions greus i mortals més freqüents van ser les traumàtiques en jornada laboral (48,8% i 31,6%, respectivament), seguides per les lesions in itinere (dues terceres parts de les greus i la mateixa proporció que les traumàtiques mortals). La incidència de LAT amb baixa esdevingudes durant la jornada laboral a Barcelona va ser inferior a la de Catalunya tant amb relació al total (2.923,5 i 3.674,4 x 100.000, respectivament) com a les lesions mortals (1,5 i 3,1 x 100.000 a Barcelona i Catalunya, respectivament). Quant el total de lesions in itinere, la incidència va ser superior a Barcelona (735,7 x 100.000) que a Catalunya (581,6 x 100.000), però amb relació a aquestes LAT mortals, també va ser superior la incidència a Catalunya (0,8 i 1,4 x 100.000, respectivament).6 Com s’observa a la taula següent, la majoria de les LAT es van produir en el sector dels serveis (79,5% de totes les lesions) seguit de la indústria (11,8%). No hi va haver diferències entre sectors quant a la gravetat, però si pel que fa al tipus d’accident, de manera que el sector dels serveis va ser el que va tenir una proporció més alta de lesions in itinere (22,4% de totes les lesions en aquest sector) seguit de la indústria (13,1%), mentre que l’agricultura i la construcció van ser els sectors amb una proporció més elevada de lesions traumàtiques en jornada laboral (93,8% i 88,5% de totes les lesions dels sectors respectius). Finalment, la majoria de les LAT es van produir en personal amb contracte fix (el 73,8% de totes les LAT amb baixa). Lesions per accident de treball amb baixa segons sector i gravetat. Barcelona 2011 Lleus Greus Mortals Total Agricultura 65 0 0 65 Indústria 3.657 25 6 3.688 Construcció 2.594 27 1 2.622 Serveis 24.540 233 13 24.786 Total 30.856 285 20 31.161 Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya Lesions per accident de treball amb baixa segons sexe i tipus de contracte. Barcelona 2011 Fix Eventual Total Homes 13.507 4.872 18.379 Dones 9.215 3.206 12.421 Total 22.722 8.078 30.800 Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya Malalties relacionades amb el treball L’any 2011, els centres d’atenció primària (CAP) van notificar 530 casos de malalties relacionades amb el treball (MRT) a la Unitat de Salut Laboral (USL) de Barcelona. Les característiques sociodemogràfiques, laborals, així com el diagnòstic, van mantenir el mateix perfil d’anys anteriors: es van notificar més casos en dones (63%), els trastorns ansiosos i depressius van ser els més freqüents (74,3% dels casos femenins i 61,2% dels masculins) i les ocupacions majoritàries entre els homes van ser les del grup d’elementals (20,7%) i els serveis i el comerç (19,2%), mentre que en les dones van ser aquesta mateixa ocupació (28,2%) i les feines de suport (24,5%). Amb relació a l’any anterior hi va haver un descens del 10% en el nombre de casos, descens que va ser similar en homes i dones i també amb relació al diagnòstic. A la taula següent s’observa l’evolució dels casos des de 2007. 6 El càlcul de la incidència de Catalunya s’ha fet sobre la base de l’afiliació a tots els règims que tenen coberta la contingència d’accidents de treball (règim general, règim especial de la mineria del carbó, règim especial agrari i règim especial de treballadors del mar i, des de gener de 2004 i de forma voluntària, alguns treballadors afiliats al règim especial de treballadors autònoms que han optat per la cobertura de les contingències professionals). Pel que fa a Barcelona, el càlcul es basa en l’afiliació al règim general i al règim especial de la mineria del carbó, atès que és l’única informació de què es disposa amb aquesta desagregació territorial. El treball a Barcelona 2011 62 Pel que fa a la incidència, que havia augmentat l’any anterior (va passar de 68,7 x 100.000 persones ocupades el 2009 a 84,5 el 2010), el 2011 va disminuir fins a 75,4 MRT per 100.0007. Malalties relacionades amb el treball segons diagnòstic a Barcelona. Percentatges i nombre total de casos 2007 2008 2009 2010 2011 Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Total (N) 151 266 206 319 178 333 228 363 196 334 Malalties del sistema musculoesquelètic (%) 20,5 20,9 25,7 18,8 20,8 16,2 22,4 17,6 23,5 12,6 Malalties del sistema respiratori (%) 2,0 3,0 3,4 2,2 1,7 1,8 4,4 1,1 2,0 3,3 Trastorns mentals i del comportament (%) 66,9 63,1 58,7 66,8 62,4 73,9 61,4 73,3 61,2 74,3 Malalties del sistema nerviós (%) 2,0 3,4 3,4 2,2 2,2 1,2 ,4 1,4 2,0 2,4 Traumatismes i enverinaments (%) 2,6 2,7 2,4 3,1 3,9 1,5 4,4 3,0 6,6 1,8 Altres (%) 6,0 6,8 6,3 6,9 9,0 5,4 7,0 3,6 4,6 5,7 Font: Unitat de Salut Laboral de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Xarxa d’Unitats de Salut Laboral de Catalunya, Departament de Salut 7 El càlcul de la incidència s’ha fet a partir del nombre de MRT notificades en persones ocupades, respecte la mitjana anual de persones ocupades, segons l’Enquesta de Població Activa. 63 El treball a Barcelona 2011 Pe r s p e c t i ve s La satisfacció laboral. Enquesta sobre qualitat de vida en el treball a Barcelona, Catalunya i Espanya 2010 8 El concepte de satisfacció laboral va ser definit per Locke (1976) com “un estat emocional positiu o agradable de la percepció subjectiva de les condicions laborals del subjecte”. Aquest estat es produeix a través de diferents variables interrelacionades que inclouen des de les característiques del lloc de treball fins a les de la persona que l’ocupa. Nombrosos estudis demostren que un grau de satisfacció laboral elevat influeix positivament en un bon estat d’ànim general, en la salut física i psíquica i en les conductes laborals. L’escala de satisfacció reflecteix la resposta afectiva al treball desenvolupat i permet establir una certa causalitat entre productivitat i satisfacció en el treball, així com la relació entre aquesta i l’absentisme: “Una persona amb un alt nivell de satisfacció en el lloc de treball té actituds positives envers aquest, mentre que una persona que està insatisfeta en el seu lloc de treball té actituds negatives”, afirma Stephen Robbins en la seva obra Comportament organizacional. Hi ha nombroses classificacions dels factors que influeixen en el grau de satisfacció de les persones amb la seva feina, però en destaquem les següents: Salari: la quantitat percebuda i la percepció de la seva equitat. Treball: oportunitat d’assumir noves responsabilitats i nous aprenentatges. Carrera professional: oportunitat d’assumir noves responsabilitats i nous aprenentatges. Comandaments: capacitat per mostrar interès pels treballadors/ores. Col·laboradors/ores: grau de camaraderia i suport. Quan el conjunt d’aquests cinc factors aconsegueix un grau de satisfacció laboral elevat l’experiència demostra que l’actitud del treballadors s’enquadra en el que podríem denominar una actitud activa i constructiva, mentre que si predomina la insatisfacció l’actitud és passiva. En el primer cas, el treballador manté una posició de lleialtat i de defensa davant les possibles critiques externes, així com de confiança; en el segon, l’actitud inclou la “sortida”, és a dir, cercar una nova ocupació i la inacció o passivitat davant situacions que requereixin una intervenció, així com absentisme, endarreriments permanents i increment dels errors. La satisfacció en el treball no només descriu la valoració que els treballadors i treballadores fan de les múltiples variables que els integren, sinó que és un indicador susceptible de passar a forma part de les anàlisis econòmiques del mercat de treball. Es un context en què les xifres d’atur superen el 20% pot semblar irrellevant analitzar les derivades d’una qualitat més o menys elevada dels llocs de treball, atès que la urgència se centra en la reactivació econòmica per disminuir les taxes d’atur “cal valorar l’existència de raonaments contraposats a l’hora de definir a priori la relació entre les variables (qualitat laboral i productivitat). Així, algunes variables que es defineixen com a constituents de la qualitat laboral poden tenir influència positiva en la productivitat, mentre que altres variables hi poden influir negativament.”9 L’Estudi Manpower Professional 2007 sobre qualitat laboral i productivitat afirma que “els resultats finals evidencien una forta relació positiva i de causalitat mútua entre qualitat laboral i productivitat i, a més, es pot afirmar que les diferències en el nivell de satisfacció laboral entre regions i sectors a Espanya expliquen un 1,1% de les diferències en els nivells de productivitat, mentre que las diferències en el nivell de qualitat laboral entre regions i sectors a Espanya expliquen un 12% de les diferències en els nivell de productivitat”. 8 Aquesta enquesta la realitza el Ministeri de Treball i Immigració amb caràcter anual per al conjunt d’Espanya. Des de l’any 2006 s’ha incorporat al sistema estadístic català i, a partir de 2007, l’IDESCAT, a petició de l’Ajuntament de Barcelona, n’ha fet l’explotació estadística de Barcelona i n’ha facilitat les dades. Les darreres dades disponibles corresponen a l’any 2010. Té com a objectiu obtenir informació relativa a la qualitat de vida de la població ocupada en el seu lloc de treball, entesa com el nivell de benestar i satisfacció percebut respecte a les tasques que porta a terme i les condicions físiques i emocionals en el lloc de treball. També inclou aspectes referents a les relacions laborals com ara l’organització del treball, la remuneració i la seguretat. La valoració es fa en una escala de 0 a 10. Les dades no són homogènies en els tres àmbits territorials, la qual cosa ens impedeix establir determinades comparacions. 9 Estudi Manpower Professional 2007. Calidad laboral y productividad en España. Grup d’Investigació AQR. Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA). Universitat de Barcelona. El treball a Barcelona 2011 64 Qualitat de vida en el treball Barcelona Segons les dades de l’any 2010, la població ocupada barcelonina es manifesta satisfeta amb la seva feina (7,2 sobre 10), valoració que no presenta variacions substancials en els darrers anys. El grau de satisfacció entre homes i dones és força similar. Per edats, cal dir que no disposem de prou dades de la població de 16 a 24 anys, però de la resta de grups existents el que valora millor la seva feina és el de 25 a 44 anys (7,4) i el grup que la valora pitjor és el de 55 anys i més, amb un 6,8. Per nivell d’estudis, el col·lectiu de persones amb formació professional és el que està més satisfet amb la seva feina, amb un 7,5. Dones Homes 201020092008 Valoració mitjana de la feina de la població ocupada de Barcelona 7,2 7,3 7,37,37,2 7,2 Els aspectes més ben valorats del lloc de treball són: ambient de treball (7,8), formació (7,6), desenvolupament personal (7,5), valoració dels superiors (7,3) i organització de la feina (7,3). Els aspectes més mal classificats per la població ocupada barcelonina són les ajudes socials (3,2), la participació en les decisions (5,5), la possibilitat de promocions (5,1) i el salari (5,7). Els homes es manifesten més satisfets en la totalitat de diferents aspectes del lloc de treball. Només en un aspecte coincideixen homes i dones: en la valoració de les vacances i permisos (7,4). El més valorat pels homes és la formació, amb un 8, mentre que les dones li atorguen un 7,3. L’aspecte més valorat per les dones és l’ambient de treball, amb un 7,8, mentre que els homes –que com ja hem dit ho valoren tot més positivament– ho feien amb un 7,9. Les divergències més significatives es produeixen en les valoracions dels factors en què els homes estan més ben posicionats dins l’empresa, la promoció professional (1,2 punts de diferència), la formació (0,7 punts) i el salari (0,5 punts). L’ambient de treball és l’aspecte més valorat pel grup de 25 a 44 anys (7,8), mentre que la formació ho és pel de 45 a 54 anys (8) i pels majors de 55 (7,8). Les persones d’edats compreses entre 25 i 44 anys valoren en segona posició el desenvolupament personal (7,5) i a partir dels 45 anys fins a la jubilació l’ambient de treball (7,9). Les ajudes socials són l’aspecte menys valorat en tots els grups d’edat. Segons el nivell d’estudis, l’ambient de treball és el més valorat pels que tenen estudis secundaris (7,9), els que tenen formació professional destaquen l’organització de treball i el desenvolupament personal (7,9), i els universitaris l’ambient de treball (8). En segon terme, els que tenen estudis secundaris destaquen la valoració dels superiors (7,5), els de formació professional l’ambient de treball (7,7) i els universitaris la formació (7,8). 2010 2009 2008 UniversitarisFPSecundaris 7,2 7,2 7,1 7 7,6 7,5 7,5 7,4 7,3 Valoració mitjana de la feina de la població ocupada de Barcelona. Per estudis En termes generals, la població ocupada barcelonina considera que té un nivell de risc baix a la seva feina (3), però considera que té un nivell mitjà de rutina (5) i un nivell elevat d’estrès ( 6,6). Les valoracions d’aquestes situacions per part dels homes són sempre superiors a les de les dones, excepte pel que fa al nivell d’estrès (0,1 inferior). Les persones ocupades que declaren estar més afectades per les situacions d’estrès són les d’edat compresa entre 45 i 54 anys; les d’edat compresa entre 25 i 44 anys són les més afectades per la monotonia-rutina, i les majors de 55 acusen més l’esforç físic i les situacions de perill. Les persones amb un nivell d’estudis més elevat són les que tenen nivells de 65 El treball a Barcelona 2011 monotonia-rutina, esforç físic i risc més baix, mentre que les ocupades amb estudis secundaris són les que pateixen un nivell d’estrès més reduït. Per contra, les provinents de la formació professional tenen nivells d’estrès més elevats i les que tenen estudis secundaris d’esforç físic i monotonia. L’any 2010, la població ocupada barcelonina no se sent discriminada. Les puntuacions globals més altes arriben a 1 quan el barem sobre el qual es puntua és d’1 a 10. Les discriminacions més notòries en els centres de treball són per raó de sexe (1), d’edat (0,9), per discapacitat (0,8), per assetjament moral (0,8), per nacionalitat (0,7) i per assetjament sexual (0,2). Per edat, les diferents franges presenten valoracions molt similars pel que fa a la discriminació per sexe, edat i assetjament moral. Catalunya La població ocupada catalana està bastant satisfeta amb la seva feina, 7,5 sobre 10, i per tant no presenta variacions substancials en els darrers anys. Per sexe, no hi ha variacions substancials entre les dones (7,5) i els homes (7,4). Per grups d’edat, els que valoren millor la feina són els més joves, en concret els de 16 a 24 anys (7,7), seguits pels de 30 a 44 anys, amb un 7,6. El grup que està menys satisfet amb la feina és el de majors de 55 anys, amb un 7,2. Per nivell d’estudis, els que tenen formació universitària són els que estan més satisfets en la seva feina, amb un 7,7. Dones Homes 201020092008 Valoració mitjana de la feina de la població ocupada de Catalunya 7,3 7,4 7,47,4 7,6 7,5 Pel que fa al nivell de satisfacció, el 55,8% de la població ocupada està altament satisfeta amb la feina, el 40,3% té una satisfacció mitjana i el 3,9% té una satisfacció baixa. Respecte a l’any 2009, la població que té un grau de satisfacció més baix amb la feina s’ha reduït prop d’un 30%, la població que té una valoració mitjana s’ha incrementat un 9,5% i la que té la satisfacció més alta s’ha reduït un 3,3%. Per grups d’edat, el que està més satisfet és el de 45 a 54 anys (58,1%); per contra, el percentatge més alt de baixa satisfacció es troba entre el majors de 54 anys (7,3%). Nivell de satisfacció de la població ocupada de Catalunya Alta Mitjana Baixa 201020092008 50,5 45,6 3,9 57,7 36,8 5,5 55,8 40,3 3,9 Els aspectes del lloc de treball que estan més ben valorats són: l’activitat desenvolupada (7,8), la realització o desenvolupament personal (7,7), la valoració dels superiors (7,4), l’autonomia i independència (7,6) i les vacances i permisos (7,4). Els aspectes més mal classificats són: els ajuts socials de l’empresa (3,4), la promoció (5,9), el salari (5,9), la flexibilitat d’horaris (6,8) i el temps de descans en la jornada laboral (6,8). Els homes es manifesten més satisfets amb la majoria dels diferents aspectes del lloc de treball, encara que no presenten grans diferències amb les dones. El més valorat per ambdós sexes és l’activitat desenvolupada (7,9 i 7,8 respectivament). La divergència significativa en les valoracions, segons sexe, és que els homes estan comparativament més ben posicionats dins l’empresa: promoció professional (0,4 punts de diferència), ajuts socials de l’empresa (0,4 punts) i salari (0,3 punts). Els aspectes més valorats per tots els grups d’edat són l’activitat desenvolupada i, en segon lloc, el desenvolupament personal. L’aspecte menys valorat, també per totes les edats, són les ajudes socials. La població ocupada catalana considera que té un nivell de risc baix en la seva feina (3,4) però, per contra, valora força negativament el nivell de rutina (4,8) i el nivell d’estrès (5,9). Les valoracions dels homes sobre aquests factors El treball a Barcelona 2011 66 són sempre superiors a les de les dones, exceptuant-ne el nivell d’estrès (0,1 inferior). Per grups d’edat, les persones ocupades més afectades per les situacions d’estrès són les que es troben entre 45 i 54 anys i els col·lectius més afectats pel nivell de monotonia-rutina, les situacions de risc o perill i l’esforç físic són el col·lectiu de 16 a 24 anys. Per nivell d’estudis, el grau d’estrès augmenta quan s’incrementa el nivell formatiu. Els treballadors catalans no se senten discriminats, ja que en aquest àmbit les puntuacions globals més altes no arriben a 1 (sobre 10). Les discriminacions més notòries en els centres de treball són per raó de sexe (0,7), edat (0,7), assetjament moral (0,7), nacionalitat (0,6), discapacitat (0,5) i assetjament sexual (0,2). Per edat, el col·lectiu de 16 a 24 anys presenta la valoració més baixa en discriminació per sexe (0,3), per edat (0,5) i per assetjament sexual (0,1). Per contra, les valoracions més altes les presenta el col·lectiu de 25 a 44 anys pel que fa a discriminacions per nacionalitat (0,8), per discapacitat (0,6) i per assetjament psicològic (0,7), mentre que el de 45 a 54 anys se sent més discriminat per raó de sexe (0,8), per edat (0,8) i assetjament sexual (0,2). Espanya Si l’any 2010 la valoració mitjana de la feina que fa la població ocupada de Barcelona és de 7,2, i a Catalunya de 7,5, a Espanya aquesta valoració és de 7,4. Gairebé no hi ha diferència en les valoracions que fan els homes (7,3) i les dones (7,4). Per grups d’edat, tampoc hi ha grans diferències, amb variacions de 0,1 punts. Els que tenen estudis universitaris i de formació professional presenten el nivell de satisfacció més alt (7,5) i els que no tenen estudis són els que presenten un nivell de satisfacció més baix (7). Valoració mitjana de diferents aspectes de la feina Catalunya Espanya Realització Valoració superiors Promoció Activitat desenvolupada Participació en decisions Autonomia/ independència Organització del treball Ajuts socials empresa Estabilitat Salari Vacances i permisos Temps de descans en la jornada laboral Flexibilitat d'horaris Jornada 7,11 7,3 6,47 6,73 6,74 6,83 7,13 7,34 5,79 5,99 7,08 7,3 3,07 3,43 7,13 7,22 7,52 7,57 6,94 6,89 7,75 7,85 5,22 5,48 7,19 7,37 7,57 7,71 A Espanya, els aspectes més ben valorats són l’activitat desenvolupada (7,8), la realització o desenvolupament individual (7,6), l’autonomia i independència (7,5), la valoració dels superiors (7,2) i les vacances i permisos (7,1). Els aspectes amb menys valoració són els ajuts socials de l’empresa (3,1), la possibilitat de promoció (5,2), el salari (5,8), la flexibilitat d’horaris (6,5) i el temps de descans en la jornada laboral (6,7). Homes i dones valoren d’igual manera l’organització del treball, els superiors jeràrquics i la jornada. Els homes presenten un nivell de satisfacció més elevat pel que fa a la pràctica totalitat d’aspectes: salari, ajudes socials, flexibilitat horària, vacances i permisos, participació en les decisions i possibilitat de promoció. Aquesta darrera és la que obté un decalatge més alt, amb 0,6 punts. 67 El treball a Barcelona 2011 Dones Homes 201020092008 Valoració mitjana de la feina de la població ocupada d’Espanya 7,3 7,3 7,37,3 7,4 7,4 Les valoracions dels diferents aspectes de la feina són normalment superiors entre la població ocupada catalana que entre la del conjunt de l’Estat. Només la participació en les decisions és més valorada a Espanya que a Catalunya. En els tres àmbits territorials: La població ocupada està clarament satisfeta amb la seva feina i gairebé no hi ha diferència en les valoracions per sexe. La població ocupada declara tenir un nivell baix de risc a la feina, un nivell mitjà de rutina i un nivell més alt d’estrès. Condicions del treball Barcelona Respecte a l’organització del treball, la població ocupada barcelonina declara conèixer l’organigrama de l’empresa en un 7,5 dels casos i els seus objectius en un 7,4. Els homes han mostrat un millor coneixement d’ambdues variables. Els majors de 55 anys declaren tenir més coneixement dels dos factors. El fet que siguin aquestes persones les que en tenen un coneixement més gran pot ser conseqüència del temps de permanència a l’empresa i pot denotar una implicació més alta en la bona marxa d’aquesta. Conèixer l’estructura i els objectius de l’empresa facilita la participació dels treballadors/ores en els diferents processos. El coneixement és un factor fonamental per incrementar la motivació. El grau de formació de les persones és un element que afavoreix el coneixement d’aquestes dues variables. Així, els universitaris són els que manifesten conèixer millor l’organigrama de l’empresa, seguits pels que tenen educació secundària i pels que han estudiat formació professional. Pel que fa als objectius, els que han cursat formació professional i estudis universitaris són els que tenen més coneixement de l’empresa. La població ocupada barcelonina valora positivament les condicions ambientals de la seva feina. Les més ben valorades són la il·luminació (8,1) i l’espai (7,6). Les relacions personals entre treballadors/ores són més ben valorades que les relacions entre directius i empleats. Els homes valoren millor que les dones la darrera variable, mentre que ambdós sexes valoren igual les relacions entre treballadors/ores. Les relacions entre la direcció i els empleats són bastant similars en els grups d’edat encara que més valorades entre els majors de 55 anys. Cal remarcar que hi ha una diferència significativa entre el col·lectiu d’ocupats d’entre 25 i 44 anys (8,0) i els majors de 55 anys (7,5) pel que fa a les relacions entre treballadors/ores. D’altra banda, el grau més alt de confiança entre les persones de l’empresa es té amb els companys/anyes del mateix nivell (7,7); a més, la confiança dels superiors respecte dels subordinats és mes gran (7,6) que a la inversa (7,2). En termes generals, els homes tenen un grau més alt de confiança que les dones. Amb relació al tipus de jornada, el 54,8% de la població ocupada barcelonina té jornada continuada: el 40% dels homes i el 60,4% de les dones. La jornada partida ocupa al 45,2% dels barcelonins/ines, el 60% dels homes i el 33,6% de les dones. La mitjana d’hores treballades per la població barcelonina és de 39,6 hores setmanals: 40,9 hores els homes i 38,5 hores les dones. Per nivell d’estudis, els que treballen una mitjana d’hores més alta són els universitaris, seguits pels de formació professional i, finalment, els d’estudis secundaris. La valoració de la seguretat en el treball és alta; en aquest sentit, les mesures de prevenció de riscos laborals i les mesures encaminades a treballar en condicions segures són valorades amb un 7,3, mentre que les mesures d’informació sobre riscos laborals es valoren amb un 7,1. La valoració que fan els homes és superior a la de les dones. Per edats, les valoracions més altes corresponen al grup dels majors de 55 anys. El treball a Barcelona 2011 68 Els ocupats barcelonins puntuen amb un 6,6 la utilitat de la formació acadèmica en el treball. Aquesta és més valorada per les dones que pels homes i per les persones del col·lectiu de 45 a 54 anys. Per nivell d’estudis, els universitaris són els que valoren més la utilitat de la formació acadèmica. El temps de desplaçament des de casa fins a la feina de la població se situa al voltant de 0,4 hores. Hi ha un cert equilibri entre els que usen el transport privat per anar a la feina (36,9%) i els que viatgen amb transport públic (39,3%). Un 20,5% hi van a peu o amb bicicleta. Tal com es desprèn de les dades, l’ús del transport privat continua sent encara molt alt, tot i que més baix si el comparem amb les dades de Catalunya. Catalunya Respecte a l’organització del treball, la població ocupada catalana valora amb un 7,6 el seu coneixement de l’organigrama de l’empresa i amb un 7,3 els seus objectius. Els homes declaren tenir un millor coneixement d’aquestes dues variables. Segons el nivell d’estudis, els universitaris són els que manifesten conèixer millor l’organigrama i els objectius de l’empresa, seguits pel grup amb formació professional, el d’estudis secundaris, el d’estudis primaris i el grup sense estudis. Els ocupats catalans valoraven positivament les condicions ambientals de la seva feina. Les més ben valorades són la il·luminació (8,2) i l’espai (7,9). Les relacions personals entre treballadors/ores (8) són més ben valorades que les relacions entre directius i empleats (7,3). Els homes valoren una mica millor la seves relacions dins l’empresa que les dones i, per edats, el col·lectiu que valora millor les relacions personals a l’empresa és el de 16 a 24 anys. D’altra banda, el grau més alt de confiança entre les persones de l’empresa es dóna entre companys del mateix nivell (7,9), després entre els subordinats (7,8) i posteriorment entre els superiors (7,4). En termes generals, els homes tenen un grau de confiança més alt que les dones. Amb relació al tipus de jornada, el 52,7% de la població ocupada catalana té jornada continuada (el 46,9% dels homes i el 59,6% de les dones), mentre que la jornada partida ocupa el 47,2% dels catalans/anes: el 53,1% dels homes i el 40,4% de les dones. La mitjana d’hores treballades per la població catalana és de 39,31 hores setmanals: 41,43 hores els homes i 36,8 hores les dones. Per nivell d’estudis, els que assoleixen la mitjana d’hores més alta són els que no tenen estudis o tenen estudis primaris, seguits pels que van estudiar formació professional, educació secundaria i, en últim terme, estudis universitaris. La valoració de la seguretat en el treball és alta; la valoració per tipologia de mesures és: prevenció riscos laborals (7,2), l’empresa facilita els mitjans necessaris per treballar en condicions segures (7,2) i l’empresa informa de manera adequada sobre riscos (7,1). La valoració dels homes és superior que la de les dones. Per edats, les valoracions més altes les fa el grup de majors de 55 anys. Els ocupats catalans valoren amb un 6,1 la utilitat de la formació acadèmica en el treball. Aquesta és més valorada per les dones que pels homes i, per edat, per les persones del col·lectiu de 25 a 44 anys. Per nivell d’estudis, els universitaris són els que valoren més la utilitat de la formació acadèmica. El temps de desplaçament de casa a la feina de la població se situa al voltant de 0,3 hores. No hi ha equilibri entre els que usen el transport privat per anar a la feina (59,8%), els que viatgen amb transport públic (12,8%) i els que es traslladen amb bicicleta o a peu (22,2%). Població ocupada de Catalunya. Ingressos mensuals nets* DonesHomes Més de 3000 De 2101 a 3000 De 1201 a 2100 De 601 a 1200 Fins a 600 2,56 *En % 12,2 36,42 54,71 44,53 28,34 11,61 4,01 3,87 0 69 El treball a Barcelona 2011 Espanya El 6,6% de la població ocupada declara tenir nul o poc coneixement sobre l’estructura organitzativa de la seva empresa o organització. El 19,5% dels ocupats tenen un coneixement mitjà de l’organització, el 34,8% la coneixen bastant i el 39,1% la coneix molt. Pel que fa als objectius de la seva organització o empresa, el 8,3% declara tenir-ne escàs o poc coneixement, el 18,5% un coneixement mitjà, el 33,8% bastant i el 38,5% molt coneixement. Segons el nivell d’estudis, els universitaris són els que declaren tenir un coneixement més alt tant de l’estructura organitzativa com dels objectius de l’empresa. Les condicions de treball són valorades per la població ocupada de manera positiva, les que tenen una millor acceptació són la il·luminació (8) i l’espai (7,8). Les relacions personals entre treballadors/ores es valoren millor que les relacions entre directius i empleats. Entre els treballadors, només l’1,3% dels ocupats qualifiquen de dolentes o molt dolentes les relacions entre treballadors, el 12,4% les considera regulars, el 35,8% força bones i el 34,3% molt bones. Entre directius i empleats, el 5,4% opinen que són dolentes o molt dolentes, el 20,1% regulars, el 33,7% força bones i el 25,1% molt bones. D’altra banda, el grau més alt de confiança entre les persones de l’empresa es té amb els companys del mateix nivell. A Espanya, el 86% de la població ocupada treballa a temps complet, el 5,6% ho fa a temps parcial per decisió pròpia i el 8,4% per decisió aliena. Per sexe, el 93,1% dels homes treballen a temps complet i el 6,9% a temps parcial (un 4,6% per decisió aliena). El percentatge de dones que treballa a jornada completa és del 77%. Del 23% que treballa a temps parcial, només un 9,8% ho fa per decisió pròpia. La valoració de la seguretat en el treball és alta (7,4) i idèntica entre homes i dones. El nivell mitjà de les situacions de risc o perill en què es troben a la feina és de 3,5. Els homes tenen un nivell de risc més gran, que arriba fins al 4,2, mentre que el de les dones baixa fins al 2,7. La utilitat de la formació acadèmica en el treball és valorada per la població ocupada amb un 7,7. Aquesta és més valorada pels homes que per les dones i per les persones del col·lectiu de 16 a 24 anys. Els que no tenen estudis són els que valoren més la formació acadèmica pel que fa a la utilitat en la feina. L’11,4% de la població ocupada busca una altra feina, mentre que el 88,6% no ho fa. Per sexe, els percentatges són molt similars. Els aspectes que més influeixen per canviar de feina són la millora del sou, (el 64,6% de les persones ocupades el considera bastant o molt influent) i la millora de l’horari, considerat important pel 53% de les persones ocupades. El temps de desplaçament mitjà de casa a la feina de la població ocupada és en el 36,8% dels casos inferior a un quart d’hora, el 46,2% triga entre 16 i 30 minuts, el 7,5% entre 46 minuts i una hora i el 2,3% més d’una hora. El mitjà de transport utilitzat és, en el 55,3% dels casos, el cotxe com a conductor, el 20,1% es desplaça a peu, el 6,5% amb autobús, el 3,8% amb metro o tramvia, el 3,4% amb moto, el 3,3% amb cotxe com a passatger, l’1,7% amb tren i el 2,4% amb altres mitjans. Població ocupada d’Espanya. Ingressos mensuals nets* Dones Homes Més de 3000 De 2101 a 3000 De 1201 a 2100 De 601 a 1200 Fins a 600 *En % 4,1 14,3 16,5 30,3 45,3 28,1 9 6,2 3,4 1 En conclusió, en els tres àmbits territorials: Respecte a l’organització del treball, la població ocupada declara conèixer l’organigrama i els objectius de l’empresa. El grau més alt de confiança es dóna entre les persones de l’empresa que tenen el mateix nivell. La il·luminació i l’espai són les condicions ambientals més ben valorades de la feina. La valoració de la seguretat en el treball és alta. Es valora positivament la utilitat de la formació acadèmica en el treball. Com més gran és l’àmbit territorial, més presència hi ha del vehicle privat per anar a la feina. El treball a Barcelona 2011 70 Negociació col·lectiva, associacionisme i remuneracions Barcelona La població assalariada barcelonina valora el seu conveni col·lectiu amb un 5,5 i considera que estan més ben resolts els aspectes qualitatius, com el règim de vacances i dies lliures (7) o la seguretat i salut en el treball (6,4), que els relacionats amb qüestions econòmiques, com els complements a prestacions socials (5,5), el salari i els complements salarials (5,7). Cal assenyalar que el 81,9% de la població ocupada no pertany a cap associació professional. Respecte a l’activitat sindical, la població ocupada demostra tenir-ne poc coneixement, amb un 3,1. Per sexe, no hi ha gaire diferència de coneixement entre homes (3,1) i dones (3). Per edats, els que tenen més coneixement de l’activitat sindical és el grup de majors de 55 anys. Per nivell d’estudis, els universitaris són els que declaren estar més informats de l’activitat sindical (3,5). Amb relació als sous percebuts, el 80,5% de la població ocupada barcelonina declara tenir una remuneració fixa i el 19,5% variable. La remuneració fixa està més estesa entre les dones. Catalunya La població assalariada catalana valora el seu conveni col·lectiu amb un 5,9. Tant a Barcelona com en l’àmbit estatal, els aspectes qualitatius –règim de vacances i dies lliures (6,9), seguretat i salut en el treball (6,7)– donen més satisfacció que els econòmics –complements a prestacions socials (5,8), salari i complements salarials (5,8)–. Cal assenyalar que el 88,2% de la població ocupada no pertany a cap associació professional. Respecte a l’activitat sindical, la població ocupada demostra tenir-ne poc coneixement (3,2). Els homes (3,4) coneixen l’activitat sindical millor que les dones (3,1). Per edats, els que en tenen més coneixement són el grup de majors de 55 anys. Per nivell d’estudis, els universitaris són els que estan més informats de l’activitat sindical (4,1), 1,7 punts per sobre dels que no tenen estudis o tenen estudis primaris (2,4). A Catalunya, el 12,6% de població ocupada està afiliada a un sindicat. El percentatge d’homes afiliats (13,5%) és més gran que el de dones (11,5%). Segons el nivell d’estudis, els ocupats amb formació universitària (14,8%) i formació professional (13,1%) són els que presenten un nivell més alt d’afiliació. El 79,3% de la població ocupada catalana declara tenir una remuneració fixa, i el 20,7% variable. El 83,8% de les dones té remuneració fixa. Segons els ingressos mensuals nets percebuts, la població ocupada es distribueix de la manera següent: el 7,4% cobra fins a 600 euros, el 44,8% de 600 a 1.200 euros, el 37,1% cobra de 1.201 a 2.100 euros, el 8,1% cobra de 2.101 a 3.000 euros i el 2,5% cobra més de 3.000 euros. El percentatge de dones és més alt que el d’homes en totes les categories de sou inferiors a 1.200 euros, mentre que a partir d’aquesta quantitat els homes encapçalen el percentatge. Aquest fenomen també l’observarem en l’àmbit estatal. Espanya La població ocupada espanyola valora la satisfacció amb el seu conveni col·lectiu amb un 5,8. Els aspectes qualitatius, com ara el règim de vacances i dies lliures (7), o la seguretat i salut en el treball (6,7), la regulació de la jornada laboral (6,4) i la classificació professional (6,2) tenen més bona valoració que els relacionats amb qüestions econòmiques com els complements a prestacions socials, el salari i els complements salarials (5,6). A Espanya, el nivell mitjà de coneixement de l’activitat sindical és de 3,2 punts. El percentatge de població ocupada afiliada a un sindicat se situa en 16,4%. El percentatge d’homes se situa en 17,8 i el de dones en 14,8%. Per edats, el col·lectiu de 45 a 54 anys és el més compromès i arriba al 21,1%; per contra, el col·lectiu amb menys compromís sindical és el joves de 16 a 24 anys amb un 7,1%. Amb relació al sou percebut, el 73,2% de la població ocupada declara tenir una remuneració fixa i el 26,8% variable. La remuneració fixa està més estesa entre les dones i arriba al 76,4%. Pel que fa a la remuneració neta per la feina principal, el 4,1% dels homes reben fins a 600 euros, xifra que només assoleixen el 14,3% de les dones. El 38,2% dels homes reben de 600 a 1.200 euros, mentre que en les dones el percentatge és del 50,5%; el 45,3% dels homes reben de 1.201 euros a 2.100 per un 28,1% de les dones. Finalment, el 12,4% dels homes ocupats tenen una retribució superior a 2.101 euros i en les dones baixa fins al 7,2%. En conclusió: No tenim les dades de Barcelona però podem afirmar que el percentatge de dones és més alt que el d’homes en totes les categories de sou inferiors a 1.200 euros i a partir d’aquesta quantitat els homes encapçalen el percentatge. 71 El treball a Barcelona 2011 En els tres àmbits territorials: La valoració del conveni col·lectiu és mitjana i es considera que estan més ben resolts els aspectes qualitatius que els relacionats amb qüestions econòmiques o complements. El coneixement de l’activitat sindical es escàs i no supera el 3,2. La remuneració fixa és clarament majoritària entre la població ocupada. Conciliació Barcelona La mesura que es percep més difícil d’assolir és la reducció de jornada per motius familiars (4,2); per contra, la que es considera més factible és absentar-se de la feina per resoldre assumptes particulars (3,1). Per sexe, en gairebé totes les mesures valorades les dones perceben més impediments per poder sol·licitar-les i aplicar-les, tret de la reducció de jornada per motius familiars. Segons el nivell d’estudis, el grup que té formació professional considera més difícil la sol·licitud d’aquest tipus de mesures que els que provenen de la secundària i de la universitat. Catalunya El grau de conciliació entre la vida laboral i familiar és valorat per la població ocupada catalana amb un 6,8. Per sexe, els homes el valoren més positivament (6,9) que les dones (6,7). Els que no tenen estudis i els que tenen formació professional són els més satisfets (6,9). La mesura de conciliació que es percep més difícil d’assolir és la reducció de jornada per motius familiars (4,4); per contra, la que es considera més factible és absentar-se de la feina per resoldre assumptes particulars (3,3). L’estructura familiar dels ocupats catalans és la següent: el 7% viuen sols, el 4% viuen sols amb els fills, el 49,3% viuen amb la seva parella o amb la parella amb fills, el 17,8% viuen amb la parella sense fills, el 2,9% viuen amb la parella amb fills i amb altres persones, el 2,1% viuen amb la parella sense fills i amb altres persones, el 14,6% viuen amb els seus pares o amb els pares i altres persones (que no són la seva parella) i el 2,3% engloba altres situacions no descrites. La població ocupada catalana que considera que la maternitat o la paternitat afectaria positivament la seva trajectòria professional és de l’11,2% i negativament el 18,3%. Les dones creuen, en un 27,4% dels casos, que els pot afectar negativament, percentatge que en els homes es redueix al 10,6%. Espanya La població ocupada espanyola també valora positivament el grau de conciliació entre la vida laboral i familiar amb un 6,8; per sexe, els homes estan una mica més satisfets (7) que les dones (6,7). Segons el nivell d’estudis, els que no en tenen i els que tenen estudis primaris són els més satisfets (7,5 i 7); per contra, tenen una satisfacció una mica més baixa els universitaris i batxillers (6,7). La mesura de conciliació que es percep com a més difícil d’assolir és la reducció de jornada per motius familiars (4,1); per contra, la que es considera més factible és absentar-se de la feina per resoldre assumptes particulars esporàdics (3,3). L’estructura familiar dels ocupats espanyols és la següent: el 6,3% viuen sols, el 3,8% viuen sols amb els fills, el 49,5% viuen amb la seva parella o amb la parella amb fills, el 16,1% viuen amb la parella sense fills, el 3,1% viuen amb la parella amb fills i amb altres persones, l’1,4% viuen amb la parella sense fills i amb altres persones, el 17,1% viuen amb els seus pares o amb els pares i altres persones (que no són la seva parella), i el 2,6 viuen altres situacions no descrites. Per sexe, on hi ha més diferència en l’estructura familiar és entre els que viuen sols amb fills (homes, 0,8%, dones 7,6%), i els que viuen amb la parella amb fills (homes 54,7%, dones 43,1%). La població ocupada espanyola que considera que la maternitat o la paternitat afectaria la seva trajectòria professional varia notablement segons el sexe. Les dones creuen en un 25,4% dels casos que els pot afectar negativament, mentre que els homes ho creuen en el 9,9% dels casos. El 16,5% dels homes i el 7,2% de les dones creuen que els pot afectar positivament. En conclusió: A Catalunya i a Espanya la població ocupada valora positivament el grau de conciliació entre la vida laboral i familiar. En els tres àmbits territorials, la mesura de conciliació que es percep com més difícil d’assolir és la reducció de jornada per motius familiars i la que es considera més factible és absentar-se de la feina per resoldre assumptes particulars. Un 18,3% de la població ocupada femenina catalana i un 25,4% de l’espanyola creuen que la maternitat la pot afectar negativament en la seva trajectòria professional. El treball a Barcelona 2011 72 Tipus de feina, empresa i sector Barcelona Pel que fa al tipus de relació laboral, és a dir, per compte d’altri o per compte propi, el 73% de la població ocupada barcelonina prefereix treballar com a assalariada, mentre que el 27% prefereix fer-ho com a autònom. Les dones prefereixen treballar com a assalariades 8,5 punts més que els homes. Atenent a la grandària de l’empresa, el 65,6% prefereix treballar en empreses grans i el 34,4% en empreses petites. Respecte al sector públic i privat, cal assenyalar que al 51,6% de la població ocupada li agradaria treballar en el sector públic i al 48,4% en el sector privat. Les dones amb preferència per treballar al sector públic dupliquen les volen treballar en el sector privat. Els aspectes més ponderats per canviar de feina són la millora del sou (6,6), l’horari (5,8) i l’estabilitat (5,3). La població ocupada barcelonina, tot i manifestar estar satisfeta amb la seva situació econòmica (6,4), valora més positivament la seva vida personal (7,6) i les condicions del seu habitatge (7,6). Per nivell d’estudis, la població ocupada amb estudis universitaris és la que manifesta un grau de satisfacció més alt en totes les variables. Catalunya Pel que fa a la relació laboral (per compte d’altri o per compte propi), el 72,6% de la població ocupada prefereix treballar com a assalariada, mentre que el 27,4% prefereix fer-ho com a autònoma. Les dones prefereixen treballar com a assalariades 8,3 punts més que els homes. Atenent a la grandària de l’empresa, el 55,5% prefereix treballar en empreses grans i el 44,5% en empreses petites. Respecte a treballar en el sector públic o privat, cal assenyalar que al 50,1% de la població ocupada catalana li hauria agradat treballar en el sector públic i el 49,9% en el sector privat. Les dones superen en 16,2 punts els homes pel que fa a preferència per treballar en el sector públic. Els aspectes més ponderats per canviar de feina són la millora del sou (6,8), l’horari (5,7) i l’estabilitat (5,6). La població ocupada declara estar satisfeta amb la seva situació econòmica (6,2) i la seva vida personal (7,5) i encara ho està molt més per les condicions del seu habitatge (7,8). Per nivell d’estudis, les persones amb estudis universitaris són les que manifesten un grau més gran de satisfacció en totes les variables. Espanya La població ocupada espanyola, està satisfeta amb la situació econòmica de la seva llar (6,2), la seva vida personal (7,5) i les condicions del seu habitatge (7,8). L’11,4% dels ocupats espanyols busca una altra feina, mentre que el 88,6% no ho fa. Per sexe, no es presenten grans diferències. D’altra banda, com més elevada és l’edat, més població hi ha que no busca una altra feina: el 22,7% del col·lectiu de 16 a 24 anys busca una nova feina, percentatge que es redueix al 5,5% entre els majors de 55 anys. Els aspectes que tenen molta influència a l’hora de canviar de feina són la millora del sou (64,6%), la millora de l’horari (53%) i l’augment de l’estabilitat (52,3%). La millora de l’entorn de treball té molt de pes per al 38,2% de la població ocupada. La millora de l’ambient de feina és important per a un 36,9% de la població ocupada, i el canvi d’activitat per a un 34,7%. En conclusió, en els tres àmbits territorials: La població ocupada està satisfeta amb la situació econòmica de la seva llar, la seva vida personal i les condicions del seu habitatge. La població ocupada prioritza la millora del sou, de l’horari i de l’estabilitat per decidir canviar de feina. Fonts: Enquesta de qualitat de vida en el treball. Dades de l’any 2010, resultats de Catalunya, Gabinet tècnic del Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. Encuesta de calidad de vida en el trabajo. Año 2010. Subsecretaría de Trabajo e Inmigración, Secretaría General Técnica, Subdirección General de Estadística, Ministerio de Trabajo e Inmigración. Estudio Manpower Professional. Calidad laboral y productividad en España. Grupo de Investigación AQR. Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA). Universitat de Barcelona. Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Web del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 73 El treball a Barcelona 2011 Increment de la població emigrant a Barcelona A l’Informe sobre el mercat de treball 2010, el Consell Econòmic i Social de Barcelona advertia del risc que suposa per a l’activitat econòmica la pèrdua del talent de les persones més qualificades. En aquest informe 2011 es presenten diferents indicadors sobre aquesta eventualitat elaborats a partir de diferents fonts estadístiques i informes. Les xifres oficials provenen de l’Idescat, l’INE i el Ministeri de Treball, i es complementen amb informes realitzats per empreses de treball temporal que operen en diferents països (Randstad, Manpower i Adecco), investigacions de diverses institucions públiques i privades i estudis de diferents associacions professionals. La prolongada crisi que estem vivint i l’augment constant de persones que perden la feina o que ni tan sols tenen l’oportunitat d’accedir a un lloc de treball són les causes que han donat lloc a una nova diàspora professional que, per primera vegada en les darreres dècades, el 2011 ha invertit el saldo migratori en favor de l’emigració al conjunt de l’Estat espanyol. Encara que les causes més evidents d’aquest fenomen siguin la crisi econòmica i les altes xifres d’atur, no es pot ignorar que les diàspores professionals modernes s’han d’enquadrar en un context de forta competència entre empreses i països per captar i atreure talent per a les seves economies. Cal assenyalar que una part de l’emigració correspon a persones que, havent aconseguit la nacionalitat espanyola i fixat la residència a Barcelona, han optat per tornar al seu país d’origen, sobretot a països d’Amèrica del Sud, encara que no es disposa de dades desagregades d’aquest col·lectiu. Augmenten els demandants de treball amb estudis superiors A Barcelona, el 2008, el percentatge de persones amb titulació superior se situava en el 44,6% de la població activa; el 2009 en el 45,69%; el 2010 va augmentar fins al 46,5%, i el 2011 fins al 49,6%. Aquest salt de més de tres punts entre 2010 i 2011 pot estar originat, entre molts factors, per una opció de continuar millorant la formació (estudis postsecundaris universitaris) davant la manca d’ofertes de treball. La demanda de treball de persones amb estudis superiors ha augmentat un 47,6% i ha passat de 16.101 a 34.575 entre gener de 2008 i desembre de 2011; el total de la desocupació registrada ha augmentat el 47%, d’11.701 a 24.909, i els demandants de millora d’ocupació, que al gener de 2008 eren 4.400, han passat a ser 9.666 al desembre de 2011, és a dir, un augment del 45,5%. Adecco, empresa multinacional especialitzada en la gestió de recursos humans, sosté que entre 2008 i 2010 la quantitat d’espanyols/oles que busquen feina a l’estranger s’ha duplicat. A aquesta perspectiva de desocupació s’ha d’afegir que els titulats superiors que opten per quedar-se a treballar a Espanya corren el perill d’incrementar el 44% de persones sobrequalificades que treballen en ocupacions per sota del seu nivell formatiu (a l’OCDE són el 23%). I tot això es produeix en un context de forta competència on el recurs més demanat pels països i empreses en fase de creixement és el talent. Les ofertes de personal altament qualificat d’empreses i països en fase de creixement econòmic són una sortida professional per a un nombre creixent de persones que, reunint les característiques demandades, no troben un treball adequat al seu perfil i a les seves aspiracions. És per això que el nombre de persones que cerquen un desenvolupament professional en altres països ha experimentat un increment continuat i constant durant el darrer trienni, fet que ha invertit la tendència del saldo migratori global de l’Estat de les darreres dècades. En termes econòmics, l’emigració ofereix una doble lectura: davant de les teories econòmiques clàssiques que afirmen que la migració de les persones més capacitades no ha de causar preocupació, altres autors adverteixen que “l’emigració de treballadors/ores capacitats pot tenir efectes desfavorables per a l’ingrés nacional, l’ingrés per càpita i l’ocupació tant del personal qualificat com del que no ho és (Bhagwati Jagdish i Hamada Koichi, The Brain Drain, international integration of markets for professionals and unemployment). Augment dels residents a l’estranger El nombre de persones nascudes a Catalunya majors d’edat i residents a l’estranger va augmentar un 29% entre gener de 2008 i desembre de 2011. L’augment de la ciutadania del Barcelonès que durant el darrer trienni van fixar la seva residència en altres països va ser superior a 15.000 persones, el 95% de les quals corresponien a Barcelona ciutat. Aquesta tendència es preveu que es mantingui, en tot cas a curt termini, atès què s’està produint un augment sostingut del nombre dels demandats d’ocupació que cerquen treball en altres països. El seu perfil mitjà és el d’una persona jove molt qualificada, de 20 a 35 anys, sense responsabilitats familiars. El treball a Barcelona 2011 74 Població de Barcelona resident a l’estranger. 2011 Homes 46.068 Dones 44.475 Emigració de Barcelona i comarques del seu entorn 2009 2010 2011 Var. 2009-11 Barcelonès 81.488 88.975 97.358 15.870 Vallès Occidental 8.957 9.537 10.235 1.278 Baix Llobregat 5.532 6.027 6.587 1.055 Maresme 4.877 5.318 5.904 1.027 Vallès Oriental 2.415 2.645 2.908 493 Total 103.269 112.502 122.922 19.563 Barcelona ciutat 75.425 82.547 90.543 15.118 Font: IDESCAT. Població resident a l’estranger El primer element que cal destacar és que les dones que opten per traslladar la seva residència a altres països superen els homes en totes les comarques que formen la gran regió metropolitana de Barcelona, tendència que es manté a Barcelona ciutat on l’emigració femenina representa el 50,8% i el 73,6% del total de les comarques de l’àrea analitzada. Comarca Homes Dones Comarca Homes Dones Comarca Homes Dones Barcelonès 47.800 49.558 Baix Llobregat 3.256 3.331 Vallès Oriental 1.388 1.520 Vallès Occidental 5.105 5.130 Maresme 2.870 3.034 Barcelona ciutat 44.475 46.068 La població de 20 a 45 anys, la més afectada El grup més nombrós és el de les ciutadanes de Barcelona amb edats entre 20 i 45 anys, és a dir, la població activa femenina amb plena capacitat per desenvolupar la seva carrera professional. Població resident al estranger. Per edat i sexe Homes Dones Total Menys de 20 anys 10.955 10.271 21.226 De 20 a 45 anys 15.838 16.473 32.311 De 45 a 65 anys 10.389 10.856 21.245 Més de 65 anys 7.2936 8.468 15.761 Total 44.475 46.068 90.543 Si retallem els intervals d’edat observem que, amb unes lleugeres variacions, el col·lectiu amb un nombre més gran de residents en altres països és el de 35 a 45 anys, que oscil·la entre el 15 i el 22%, segons el continent que es pren com a referència. Població resident a l’estranger per continents Barcelonès Barcelona ciutat Unió Europea 26.522 23.509 Resta d’Europa 9.063 8.201 Àfrica 943 845 Amèrica Central i del Nord 19.070 18.404 Amèrica del Sud 38.349 36.382 Àsia 2.384 2.278 Oceania 1.027 924 El continent que ha rebut un nombre més gran de residents originaris de la ciutat de Barcelona és Amèrica, que agrupa el 60,5% del total d’emigrants. Els països d’Amèrica del Sud n’acullen el 40,2% i els països d’Amèrica Central i del Nord el 20,3%. Es repeteix la tendència general i els grups més nombrosos es troben a la franja de població activa de 20 a 44 anys, que representa el 36,2% en el cas dels residents a Amèrica del Sud el 34,4% en el dels residents a 75 El treball a Barcelona 2011 Amèrica Central i del Nord. De la mateixa manera es repeteix la tendència segons sexe i les dones són majoritàries en ambdós casos. Un 35% dels ciutadans de Barcelona han decidit traslladar la seva residència a altres països europeus. Les dones representen el 52,2% de la població total emigrada a aquest àmbit i el 18,3% de la població total resident en altres països, mentre que els percentatges de població masculina són del 47,8 per a Europa i el 16,7 respecte al total. Els continents amb menys presència de ciutadans de Barcelona són Àfrica (845), Àsia (2.278) i Oceania (924). En aquests tres àmbits territorials es trenca la tendència general i la població masculina supera la femenina( 46,5%). Hi ha diverses causes que podrien explicar aquesta diferència : les barreres o facilitats lingüístiques, la proximitat geogràfica, les oportunitats i ofertes dels països més desenvolupats i les del països emergents... Població emigrada per països De les xifres globals, se’n desprèn que el continent preferit és Amèrica i, especialment, el subcontinent del sud. En segon lloc trobem els països de la Unió Europea on resideixen 23.509 barcelonins, xifra que s’incrementa en 8.201 si hi afegim els països de la resta d’Europa. Població resident a l’estranger. Per països Homes Dones Total Homes Dones Total Argentina 5.138 5.532 10.760 França 4.030 4.253 8.283 Veneçuela 4.074 4.039 8.113 Alemanya 2.425 2.530 4.955 Mèxic 3.902 3.870 7.772 Suïssa 2.175 2.342 4.517 Brasil 3.357 3.028 6.385 Regne Unit 1.878 2.100 3.978 EUA 2.706 2.849 5.555 L’Argentina, a Amèrica del Sud, els Estats Units, a Amèrica del Nord, i França, a la Unió Europea, són els països que encapçalen el rànquing de cadascun dels continents amb un nombre més gran de residents originaris de Barcelona ciutat. En el cas de països d’Amèrica del Sud caldria corregir les xifres absolutes descomptant-ne les persones que han optat per tornar al seu país d’origen. Població de Barcelona resident a l’estranger. Per continents. 2011 Dones Homes OceaniaAsiaAmèrica del Sud Amèrica Central i del Nord ÀfricaResta Europa UE 11 .0 76 12 .4 33 4 .0 67 4. 13 4 4 4 6 39 9 9. 18 7 9. 2 17 17 .9 78 18 .4 0 4 1. 24 8 1. 0 3 0 47 3 4 51 Emigració i fuga de talent Tot i que les estadístiques oficials no ofereixen dades sobre el nivell de qualificació de les persones que opten per fixar la seva residència en altres països, si prenem com a referència les ofertes es pot afirmar que l’emigració afecta, fonamentalment, les persones amb un nivell de qualificació més alt. La ministra de Treball i Seguretat Social, Fátima Báñez, afirmava recentment que assistim a “una fuga de talents sense precedents”. Aquesta tesi pot ser avalada per les dades disponibles, així com per nombrosos estudis, anàlisis i informes sobre la qualificació professional i l’atracció de talent, que coincideixen a afirmar que empreses dels cinc continents tracten de captar les persones més ben formades i creatives, ja que aquests són factors essencials per al desenvolupament d’activitats intensives en coneixement. ManpowerGroup, al primer trimestre de 2011, va entrevistar gairebé 40.000 directius de 39 països i els resultats van revelar una tendència creixent en el nombre de directius (34%) amb dificultats per cobrir els seus llocs vacants. El rànquing per països l’encapçalen el Japó (80%), l’Índia (67%) i el Brasil (57%) i el tanquen Polònia (4%) i Irlanda(5%); Espanya, amb un 11%, ocupa el cinquè lloc entre el que tenen menys dificultats. A Europa, l’Orient Pròxim i Àfrica, el 2011, els llocs més difícils de cobrir van ser: oficis manuals qualificats, tècnics qualificats, enginyers, comercials, directius, conductors, mecànics, peons i personal de manteniment i neteja. El treball a Barcelona 2011 76 A continuació presentem diverses anàlisis realitzades per organitzacions institucionals i sectorials. Crisi econòmica, diferències salarials i reconeixement professional La patronal catalana CECOT, en un informe d’agost de 2011, assenyalava que 42.000 joves catalans residien a l’estranger , és a dir, un 2,18% del total , un 24,6% dels quals tenen entre 16 i 34 anys. Aquesta xifra duplica l’existent l’any 2005; alhora augmentava la tendència dels joves catalans a instal·lar als EUA, als països emergents (Xina, Brasil, Rússia, Turquia) i als països desenvolupats del nord d’Europa. Les especialitats més sol·licitades són medicina, biologia, enginyers, arquitectes i informàtics. L’informe de la CECOT també assenyala que, encara que els joves catalans es troben entre els més reticents a emigrar, el 41% dels universitaris i professionals està disposat a fer-ho, percentatge que s’eleva al 47% si es tracta del total de joves i que baixa al 36% si es té en compte tota la població. L’objectiu és millorar les condicions laborals. Les conclusions de l’informe elaborat per la CECOT destaca que augmenten les persones joves que marxen i les disposades a fer-ho. Entre les raons esgrimides se citen la crisi econòmica, les diferències salarials i el reconeixement professional. Logística No són dades de Barcelona sinó de l’Estat, però Barcelona no escapa a aquesta realitat. La destrucció de llocs de treball qualificats, la manca d’ofertes de treball i els baixos salaris fan que professionals altament qualificats vulguin continuar la seva carrera professional en altres països. Empreses dedicades a la gestió de recursos humans com Randstad, Adecco i directius de zones logístiques adverteixen que cada vegada són més les persones que busquen desenvolupar la seva carrera professional en altres països i, alhora, les empreses estrangeres interessades a captar professionals han duplicat les seves ofertes. A més de la desocupació creixent en el sector, adverteixen que els baixos salaris són una altra de les causes d’aquesta diàspora professional –a Espanya, un treballador especialitzat com a analista de cadena de subministrament percep un salari mitjà de 30.000 euros, mentre que a la UE en percep 60.000–. La captació d’aquests treballadors i treballadores per empreses d’altres països és assenyalada com una amenaça per a la competitivitat del sector logístic. Arquitectura Al final de 2011, el Sindicat d’Arquitectes va presentar els resultats d’una enquesta sobre la situació laboral dels professionals del sector on s’observa que el 58% dels arquitectes residents a l’Estat treballen d’acord amb la seva formació davant del 68% dels residents a l’estranger. L’atur és inferior entre els que exerceixen en altres països (13%) que entre els que resideixen a Espanya, que arriba al 26% d’aquests professionals. El 31,8% fa més d’un any que està sense feina i el 84,5% no té dret a prestació per atur. Aquesta darrera situació, sens dubte, és conseqüència de la situació laboral en què molts d’aquests professionals desenvolupen la seva tasca: fals autònom (24,4%), becari (8,5%), per compte propi (34,1%) i només el 33,1% són treballadors per compte d’altri. El 54% no està adscrit a cap conveni col·lectiu. Com en el cas dels treballadors/ores del sector logístic, el salari mitjà nacional (15.842 euros) és inferior al dels que treballen a l’estranger (24.564 euros), a la qual cosa s’ha d’afegir que des de l’inici de la crisi el 63,1% dels arquitectes han vist reduït el seu salari. El 7,5% de les persones que van participar en l’enquesta desenvolupa la seva activitat professional en altres països i el 65,6% està disposat a emigrar. Ciència i tecnologia El programa estatal Ramón y Cajal persegueix la incorporació d’investigadors/ores a activitats d’R+D. Als participants, després d’un període de prova de cinc anys, se’ls ofereix la possibilitat d’accedir a un lloc de treball estable. L’Associació Nacional d’Investigadors Ramón y Cajal ha fet diverses avaluacions sobre l’impacte de la crisi (retallades pressupostàries) en l’estabilització laboral d’aquest grup de científics. Els resultats determinen que el 22,7% dels Ramón y Cajal de 2004, el 45,9% del 2005 i el 62,9% dels de 2006 no han aconseguit l’estabilització que perseguia el programa: “No només no està incrementant la incorporació de personal científic, sinó que se n’està accelerant la pèrdua”, assegura una de les conclusions de l’últim informe, i afegeix: “El col·lectiu no estabilitzat buscarà sortides bé fora del món de la recerca, bé en altres països on trobi millors oportunitats laborals.” 77 El treball a Barcelona 2011 EURES. Mobilitat professional a Europa La xarxa EURES inclou els serveis públics d’ocupació dels països membres de l’Espai Econòmic Europeu, associacions transfrontereres, organitzacions empresarials, associacions de treballadors/ores i institucions locals i regionals. Els seus objectius són facilitar la recerca de feina als treballadors/ores i facilitar als empresaris la contractació d’aquests en qualsevol estat. Amb dades actualitzades al març del 2012, el país amb més nombre de sol·licitants d’ocupació és Espanya (192.238), seguit d’Itàlia, Romania i Portugal. Les ocupacions de les persones inscrites les encapçalen: administració, economia, dret (84.533); compres, rendes, màrqueting (55,556); hotels i restauració (52.722) i treball tècnic (46.640). Les empreses registrades eren 26.685, 863 de les quals busquen enginyers i programadors de sistemes, 746 ofereixen places de cuiners, 687 volen incorporar cambrers i 580 ofereixen llocs de treball a enginyers mecànics i tècnics. Les qualificacions més sol·licitades són l’experiència de treball a l’estranger, la de gestió de projectes, l’experiència de capatàs, la recerca, el teletreball i llenguatges de programació (Java i CH). Els països amb un nombre més gran de vacants són Suècia (76,588), Àustria (54.207), Itàlia (3.054) i França (51.216). Les dades ofertes d’EURES, extretes del portal que les actualitza permanentment, si bé no tenen valor estadístic són il·lustratives de les necessitats empresarials i de la creixent mobilitat d’un mercat de treball cada vegada més global. El treball a Barcelona 2011 78 Va l o r a c i o n s i p ro p o s te s L’evolució dels principals indicadors del mercat de treball reflecteix les repercussions negatives que durant l’any 2011 està exercint la crisi sobre l’activitat econòmica i l’ocupació a la nostra ciutat, magnituds que han empitjorat respecte a l’any 2010.Encara que les diferents metodologies utilitzades per elaborar els diversos indicadors poden donar resultats diferents, observem que les tendències coincideixen en cadascun d’ells. Convé assenyalar que les diferències més notables es produeixen entre les dades subministrades per l’Enquesta de Població Activa (EPA) i les procedents de registres administratius com els de afiliació a la Seguretat Social, atur registrat, contractació, etc. La disparitat dels mètodes utilitzats impedeix una comparació homogènia dels indicadors presentats. Població activa i població inactiva de Barcelona La població activa de Barcelona va augmentar el 2011 un 1,2% respecte a 2010. Per edat, cal destacar que va disminuir el nombre de persones actives menors de 25 anys i va augmentar el de persones majors d’aquesta edat. Això suposa una tendència a l’envelliment de la població activa, una qüestió que hauria de ser analitzada per poder valorar-ne les futures implicacions. Tendeix a igualar-se el pes d’homes i dones. Així, el 2010 la població activa masculina representava el 53% del total mentre que la femenina se situava en un 47%. L’any 2011 els homes perden un punt (52% i 48,15%, respectivament). Aquesta dada confirma la tendència creixent de la incorporació de les dones a l’activitat econòmica. Ens trobem en un moment històric respecte al nivell de formació dels barcelonins/ines. A l’Informe del Mercat de Treball de Barcelona 2010 ja assenyalàvem aquesta tendència, que es confirma el 2011. La població amb estudis superiors continua augmentant i el 2011 representava el 49,6% del total, 3 punts més que el 2010, un increment similar al de les persones que van acabar la formació secundària de segona etapa, que van passar del 21,4% el 2010 al 24% el 2011. Mentrestant, a l’altre extrem disminueix el pes de la població sense estudis o amb estudis primaris -14,7% el 2010 i 9,8% el 2011. També es va reduir, encara que una mica menys, la població que només havia aconseguit el nivell de secundària de primera etapa. Aquest fet, que per a alguns experts és una conseqüència més de l’actual crisi i de la falta de llocs de treball, ha de ser valorat com un factor clau per impulsar un nou model econòmic basat en activitats productives intensives en coneixement, que generin llocs de treball que aprofitin el potencial creatiu i innovador d’aquestes persones. A més de les conseqüències negatives que es poden produir en l’àmbit personal, deixar perdre les capacitats de la generació més ben formada de la nostra història suposa un malbaratament econòmic dels recursos invertits en la seva formació i, al mateix temps, perdre l’oportunitat de fer avançar la nostra economia i situar-la com a referent i capdavantera de les societats més desenvolupades des dels punts de vista tecnològic i social. Una vegada més insistim en la necessitat d’aconseguir un model econòmic i social en el qual la productivitat sigui una derivada de l’ús intensiu del coneixement aplicat a l’R+D +i. Al quart trimestre de 2011, les 510.500 persones que formaven la població inactiva de Barcelona s’agrupaven en cinc grans col·lectius: pensionistes (300.100), mestresses de casa (100.300), estudiants (67.600), incapacitats/ades (1.700) i altres (9.900). D’aquestes xifres, procedents de l’explotació de l’enquesta trimestral de l’Institut Nacional d’Estadística, en destaquem que els pensionistes representaven el 22,9% de la població total de Barcelona. Afiliació a la Seguretat Social L’evolució de les xifres d’afiliació a la Seguretat Social, altes i situacions assimilades a l’alta presenta una reducció constant des del primer trimestre de 2008 (1.099.626 afiliacions) fins al quart trimestre de 2011 (992.231 afiliacions). El règim general, que va aconseguir la màxima xifra d’afiliats l’any 2007, amb 953.000, ha caigut a 853.132 el 2011. El règim de treballadors autònoms també ha experimentat reduccions durant l’últim trienni (115.972 altes el 2009 i 112.678 el 2011). Aquestes pèrdues d’afiliació afecten tots els sectors econòmics. No obstant això, l’anàlisi desagregada per activitats econòmiques permet observar que algunes d’aquestes han tingut increments d’afiliació: energia, aigua i gas; hoteleria; activitats immobiliàries; educació; llars que empren personal domèstic, i organismes extraterritorials. D’altra banda, les activitats amb reduccions més considerables en l’ocupació respecte a 2010, en xifres absolutes, són: construcció (-7.582); comerç i reparacions (-4.480); serveis a les empreses (-4.219), i indústries manufactureres (-3.726). El descens de l’afiliació també es reflecteix en el nombre de centres de cotització, amb una disminució global de 111 centres el 2011 respecte al 2010, excepte els centres d’1 a 10 treballadors, que van augmentar en 158. La 79 El treball a Barcelona 2011 reducció més important es va produir en els centres d’11 a 100 treballadors/ores, que van passar de 9.018 el 2010 a 8.789 el 2011. D’aquests, 44 corresponien al sector de la indústria, 146 a la construcció i 57 al comerç, mentre que en els serveis es va produir un augment de 18 nous centres de cotització. El sector serveis encapçala el nombre de centres (46.174), seguit per comerç (17.398), construcció (4.979) i, en últim, lloc indústria (3.432). L’afiliació a la Seguretat Social evidencia la creixent terciarització de l’activitat econòmica de Barcelona, ja que el sector serveis ha passat de representar el 78,7% dels treballadors afiliats l’any 2.000 al 87,7% el 2011. En el mateix període, la indústria va reduir el seu pes del 15,6% al 8,8% i la construcció va passar del 5,6% al 3,5%. La pèrdua de centres de treball és sinònim de pèrdua de teixit productiu. Aquesta minva de la nostra capacitat productiva no només té repercussions a curt termini, sinó que pot convertir-se en una llosa pesada per a la recuperació a mitjà i llarg termini. Per evitar les repercussions negatives que aquest fet comporta creiem necessàries noves polítiques que ajudin algunes empreses a superar situacions d’obsolescència tecnològica i falta de competitivitat en alguns sectors. Cal prestar especial atenció als nous emprenedors/ores i definir plans específics per ajudar a engegar els seus projectes. En aquest apartat considerem que cal necessari engegar polítiques actives de reactivació econòmica del teixit productiu de Barcelona, en funció de les característiques de cadascuna de les activitats. A manera d’exemple, proposem l’impuls de les activitats relacionades amb la rehabilitació d’edificis, de l’espai urbà i del teixit comercial. Les activitats s’han de valorar des del vessant econòmic, de conformació del teixit urbà i de convivència de Barcelona. També creiem necessàries polítiques que contribueixin a preservar els polígons i l’activitat industrial tradicional de la ciutat, així com les orientades a afavorir la seva engegada i l’atracció d’activitats intensives en coneixement. Contractació Dels 772.822 contractes formalitzats a Barcelona l’any 2011 (4.789 menys que el 2010) el 89,2% van ser temporals i només el 10,8% indefinits. Entre 2007, any en què es va aconseguir la xifra de contractes indefinits més elevada (156.412), i 2011 la caiguda ha estat de 73.293 contractes en aquesta última modalitat. En la contractació temporal la reducció ha estat de 69.081 contractes atès que han passat de 758.784 el 2007 a 689.703 el 2011. Si analitzem la contractació per grups d’edat, observem que el grup que va formalitzar més contractes és el de les persones menors de 30 anys (343.721), xifra lleugerament superior a la de contractació de persones de 30 a 44 anys (321.221). Entre els majors de 44 anys, la contractació va arribar fins a 107.880 contractes. Des de l’any 2009 els homes són majoritaris en la contractació indefinida i les dones en la contractació temporal. Per sectors, la indústria és l’únic que augmenta el nombre de contractes indefinits respecte a 2010. Segons el nivell formatiu, les persones amb estudis universitaris i les que han cursat secundària general són els únics grups en els quals augmenta la contractació. En la resta –persones que com a màxim tenen estudis primaris, les que han realitzat programes d’FP i els tècnics professionals superiors– va disminuir el nombre de contractes respecte a 2010. Les taxes de temporalitat elevades són un factor sobre el qual cal incidir. Aquella hauria de quedar restringida a situacions en què per necessitats productives sigui estrictament indispensable. Com assenyalen experts en gestió de recursos humans, l’estabilitat en el lloc de treball és un element que genera confiança i afavoreix la lleialtat del treballador/a envers l’empresa i, com a conseqüència, repercuteix en la productivitat. En aquest context cal entendre l’estabilitat com un marc de relacions laborals que garanteixi flexibilitat per a les empreses i seguretat per a les persones en edat de treballar. En aquest context, i malgrat que no disposem de xifres oficials, hem d’advertir del risc que comporta l’ocupació informal i submergida per les repercussions que comporta sobre les condicions de treball i de vida de les persones i els comptes públics. Un altre element que s’ha de destacar és la necessitat d’aprofitar convenientment l’alta qualificació de les persones que treballen i de les que busquen feina, com a factor fonamental per millorar la productivitat i la competitivitat del nostre teixit econòmic, sense oblidar els grups de persones que per la seva edat o diverses qüestions d’índole socioeconòmica no han aconseguit nivells acceptables d’ocupació. Les polítiques actives d’ocupació han de ser l’instrument que articuli les necessitats dels treballadors/ores i dels demandants d’ocupació amb els requisits dels llocs de treball. El Consell Econòmic i Social de Barcelona considera que les polítiques actives d’ocupació i les de reactivació econòmica han de ser prioritàries i estar dotades dels recursos que l’actual situació requereix per crear noves ocupacions. El treball a Barcelona 2011 80 Població en atur registrada La població en atur registrada al Servei d’Ocupació de Catalunya al desembre de 2011 ascendia a 108.624 persones. Els menors de 25 anys representaven el 6,3% del total i els majors de 55 anys el 19,8%. Aquestes xifres difereixen notablement de les que ofereix l’EPA, que situa l’atur juvenil de Barcelona en el 15,3% del total d’aturats/ades i el dels majors de 55 anys en el 10,8%. Si analitzem l’atur registrat segons el nivell formatiu, observem que el percentatge més gran de desocupació el pateixen les persones que han cursat secundària general (61,4%). Aquest percentatge puja al 69% si li afegim les persones sense estudis i les que només tenen estudis primaris. Les que van cursar formació professional i els tècnics professionals superiors sumen un 15,1% dels aturats i els universitaris/àries el 15,9%. En xifres absolutes, tenim que 74.871 aturats/ades han cursat com a màxim secundària general, mentre que els aturats/ades amb formació professional no arriben a 9.000. En els cicles superiors i universitaris l’atur afecta a una mica més de 24.900 persones. Cal destacar que la desocupació és especialment greu en determinats col·lectius: les persones que fa més d’un any que es troben en aquesta situació, que ja suposen el 34% del total d’aturats/ades registrats. L’atur de llarga durada (més de 12 mesos) afecta més les dones que els homes: el 37,1% de les dones en atur fa més d’un any que estan en aquesta circumstància, mentre que entre els homes aquest percentatge baixa al 31%. Aquesta situació és especialment evident en el col·lectiu de majors de 44 anys, ja que el 54,8% de les dones d’aquesta edat fa més d’un any que es troben en atur, per un 46,7% dels homes. Observem que l’atur afecta en magnituds preocupants a les persones amb menys nivell formatiu, és a dir, les que no tenen formació professionalitzadora, per la qual cosa considerem urgent i prioritari posar en marxa programes de formació que eliminin o redueixin al màxim les mancances formatives d’aquestes persones. Aquestes accions s’han d’inscriure en un marc que prevegi itineraris basats en les necessitats actuals del teixit productiu, l’orientació professional dels demandants d’ocupació i les perspectives dels canvis que es produiran en l’immediat futur de noves activitats. Un altre element que genera preocupació és el temps que transcorre en la cerca de treball. Les persones aturades que fa més d’un any que estan en aquesta situació superen la xifra de 36.800. Aquesta és una situació especialment greu tant per a les persones que no perceben cap tipus de prestació com per a les que la perceben però estan a punt d’esgotar-la. Amb relació a aquesta circumstància destaquem que el grau de cobertura de les prestacions per desocupació a Barcelona ciutat ha experimentat un descens constant des del gener de 2010, mes en el qual el 72,9% dels aturats/ ades tenien algun tipus de prestació, fins al desembre de 2011, en què el grau de cobertura va ser del 60,4%. Considerem que el treball és l’element principal de la cohesió social i, al mateix temps, advertim que la falta d’ingressos és el detonant de la pobresa i del risc d’exclusió social. Solucionar aquesta situació, prestant especial atenció a les famílies en les quals tots els membres estan en atur, ha de ser una prioritat de les polítiques públiques. Demandantes d’ocupació Les demandes d’ocupació presentades en aquest epígraf són les sol·licituds de llocs de treball realitzades per treballadors/ores, amb ocupació o sense, en el servei públic d’ocupació. Inclou, per tant, persones aturades, treballadors/ores que tenen feina però desitgen canviar, sol·licitants de pluriocupació i demandants de llocs de treball amb característiques especials. La xifra de demandants d’ocupació supera la d’aturats registrats i la d’aturats segons l’EPA. Al desembre de 2011 les demandes d’ocupació d’aturats i no aturats assolien la xifra de 142.584, un 7,5% més que al desembre de 2010. El pes dels homes i les dones sobre el total és gairebé idèntic: el 51% i el 49%, respectivament. Per edat, el total de demandes d’ocupació augmenta en totes les franges, mentre que si les analitzem per nivell d’estudis dels demandants, el nombre d’aquests s’incrementa entre els que han cursat secundària general, FP, tècnics professionals i superiors i persones amb estudis postsecundaris, mentre que només disminueix entre les persones que com a màxim han acabat la primària. Al desembre de 2010 les persones no parades demandants d’ocupació eren 31.708; un any després havien augmentat a 33.960. En el còmput general, les dones superen els homes en 296 demandants i els superen en els grups d’edat de 25 a 29 anys i de 45 a 54 anys, mentre que els homes presenten un saldo positiu a les franges d’edat de 20 a 24 anys i en la de 35 a 39 anys. 81 El treball a Barcelona 2011 D’altra banda, cal assenyalar que les dones són majoria en els nivells d’estudis superiors i els homes en els nivells d’educació general i primaris. Aquesta és una realitat que es pot llegir de diferents maneres: des que la població femenina ha igualat o superat el nivell formatiu de la població masculina fins que el grau d’insatisfacció de les dones és més gran, per la qual cosa busquen canviar de feina amb més intensitat. Si correlacionem l’evolució de les demandes de treball amb la de l’emigració, veiem que hi ha un increment paral·lel d’ambdues magnituds, la qual cosa denota una evident manca de llocs de treball d’acord amb el nivell de qualificació de la població activa de Barcelona. Comparació amb altres àmbits Barcelona és l’únic àmbit territorial que durant el 2011 experimenta un increment de la població activa, especialment entre les dones. El comportament de la població activa és similar en els tres àmbits. Hem d’assenyalar la nostra preocupació en constatar que les reduccions més elevades de la població activa es produeixen entre els menys de 25 anys mentre que, al mateix temps, augmenta la població activa major de 54 anys, la qual cosa evidencia un envelliment progressiu de la població activa. La principal diferència entre la població activa de Barcelona i les de Catalunya i Espanya la trobem en el percentatge que ha acabat estudis de grau superior i universitari: Barcelona, amb un 49,6%, supera els percentatges de Catalunya i d’Espanya en 6 punts. El percentatge que representa l’ocupació femenina sobre el total és superior a Barcelona que a Catalunya i Espanya. En aquest sentit, la taxa d’ocupació femenina supera el 60% marcat com a objectiu europeu per a l’any 2010 en la cimera de Lisboa, objectiu que l’any 2011 no compleixen ni Catalunya ni Espanya, que ni tan sols assoleixen la mitjana de la UE-15. Per la seva banda, el pes de la població ocupada menor de 24 anys sobre el total oscil·la, amb lleugeres diferències, entre el 5,3% a Barcelona (el percentatge més baix dels tres àmbits) i el 5,8% de Catalunya. En el cas de les persones majors de 54 anys, la situació és a l’inrevés: Barcelona és l’àmbit on aquest grup d’edat té més pes, amb el 15,6% del total d’ocupats/ades. Per sectors, observem que durant l’últim trienni la construcció perd pes sobre l’ocupació total en els tres àmbits com a conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària, encara que a Barcelona els seus efectes han estat inferiors als de Catalunya i Espanya. La indústria també presenta reduccions en els tres àmbits: a Barcelona l’ocupació industrial representava el 12,4% del total el 2009, percentatge que baixa a l’11% el 2011. Finalment, trobem que la població ocupada en serveis incrementa el seu pes en els tres àmbits i a Barcelona arriba al 83,4%. Si ens centrem en la situació professional, observem que entre 2008 i 2011 es redueix l’ocupació tant entre els persones assalariades, del sector privat i del públic, com entre els empresari(e)s. En aquest període, el percentatge de població ocupada amb contracte indefinit baixa a Barcelona del 80,6 al 79,1%. A Catalunya i Espanya, en canvi, aquest percentatge s’incrementa: del 78,8% al 79,9% a Catalunya, i del 70,7% al 74,7% a Espanya. L’any 2007 és el que presenta el nombre més gran de contractes indefinits registrats i és el que marca el canvi de tendència, ja que a partir d’aquesta data el seu nombre disminueix progressivament any rere any. Segons l’EPA, Barcelona presenta el percentatge més baix de població en atur de menys de 24 anys (15,3% del total d’aturats/ades), situació que es repeteix entre els demandants de primera ocupació. Aquest mateix comportament es repeteix segons les dades d’atur registrat i Barcelona és l’àmbit en el qual el pes sobre el total dels aturats menors de 24 anys i el de demandants de primera ocupació és més reduït. Entre les comarques que conformen la Regió Metropolitana de Barcelona, el Barcelonès és la que concentra el nombre més elevat de persones sense ocupació: el 41,3% del total. Al desembre de 2011, les diferències més considerables entre Barcelona i l’àrea metropolitana respecte a la població en atur registrada les trobem en el nivell de formació: a l’àrea metropolitana, el pes sobre el total de persones que com a màxim han completat els estudis primaris és del 13,4%, percentatge que gairebé duplica el que s’observa a Barcelona, que és del 7,6%. Aquesta situació s’inverteix quan el segment de població de referència és el que té estudis universitaris, ja que mentre a Barcelona aquest grup representa el 15,9% del total d’aturats/ades, a l’àrea metropolitana el seu pes baixa fins al 8,8%. En la resta d’intervals formatius les diferències són més petites. Les diferències de pes dels diferents sectors econòmics en les xifres d’atur reflecteixen la diferent composició del teixit productiu de Barcelona respecte al conjunt de l’àrea metropolitana. Així, els aturats/ades de la indústria El treball a Barcelona 2011 82 suposaven el 15,7% del total d’aturats a l’RMB per només el 10,3% a Barcelona; l’atur lligat a la construcció representava un 15,5% del total a l’RMB, mentre que a Barcelona arribava a l’11,5%. En els serveis, en canvi, la situació és a l’inrevés: mentre que a Barcelona el 73,8% de les persones aturades eren d’aquest sector, a l’RMB el percentatge era del 63%. Expedients de regulació d’ocupació Els expedients de regulació d’ocupació autoritzats a Barcelona durant 2011 van ser 764, un 15,6% més que l’any anterior. Només van disminuir els de suspensions temporals de contractes de treball, mentre que van augmentar els de rescissió de contracte i els que implicaven reduccions temporals. El sector que va presentar més ERO va ser el de serveis (515), que van afectar 11.060 treballadors/ores; el segon lloc el va ocupar la indústria, amb 143 expedients i 2.041 treballadors/ores afectats, i en tercer lloc la construcció amb 103 expedients i 1.206 persones afectades. Si comparem els treballadors/ores afectats per sectors de Barcelona amb els de Catalunya observem diferències significatives que només reflecteixen el pes dels sectors en cadascun dels àmbits. L’any 2011, a Barcelona, el 77,1% dels treballadors/ores afectats per ERO pertanyen al sector serveis, el 14,2% feia activitats industrials i el 8,4% treballaven en la construcció. A Catalunya aquests percentatges difereixen considerablement: el 46,2% dels treballadors/ores afectats pertanyen al sector serveis, el 12,7% a la construcció i el 44,2% a la indústria. Si observem l’evolució entre 2011 i 2010 constatem que, a Barcelona, al sector serveis, l’increment de treballadors/ores afectats va ser de 3.914 persones, mentre que a la construcció i la indústria van disminuir en 93 i 2.614 persones. A Catalunya, l’augment al sector serveis va ser de 6.896 persones i el nombre de treballadors/ores afectats es va reduir a la construcció i la indústria: 15.690 i 521 persones, respectivament. Finalment, destaquem que els homes són majoritaris en els dos àmbits el 2011: el 63,9% pel 36,1% de dones a Barcelona i el 68,8% pel 31,2% de dones a Catalunya. Cost laboral salarial mensual per treballador/a El 2011, a Catalunya, el cost laboral salarial mensual per treballadora ser de 2.174,6 euros, un 1,46% més que el 2010. A Espanya va ser de 2.020,13 euros. El cost salarial més elevat correspon a la indústria (2.595,01 euros a Catalunya) i el més baix el va registrar el sector serveis (2.065,87 euros a Catalunya i 1.957,24 euros a Espanya). Per comunitats autònomes, els costos salarials més elevats els tenien el País Basc (2.302,16 euros), Madrid (2.304,42 euros), Navarra (2.175,4 euros) i Catalunya (2.174,60 euros). A Catalunya, la indústria és el sector amb un nombre més alt d’hores mensuals pactades per treballador/a (170,9 a temps complet i 84,5 a temps parcial). És l’únic sector on augmenta la jornada laboral respecte a 2010 (0,2%). Sinistralitat L’any 2011, el nombre d’accidents laborals amb baixa en horari laboral a la comarca del Barcelonès va disminuir un 11,7% respecte a 2010. El 99% van ser lleus i la majoria van afectar treballadors/ores del sector serveis. A Barcelona es van produir 31.161 accidents laborals, 20 dels quals van ser mortals i 285 greus. El 40% de les persones lesionades van ser dones, mentre que dels 20 morts només una era dona. Les malalties relacionades amb el treball també presenten un descens respecte a 2010, amb una incidència que ha passat de 591 casos el 2010 a 530 el 2011. El percentatge més elevat el mantenen els trastorns mentals i del comportament (61,2% del total entre els homes i el 74,3% en les dones); en segon lloc trobem les malalties del sistema musculoesquelètic (23,5% els homes i 12,6% les dones). L’evolució de l’indicador de trastorns mentals i del comportament mostra un ascens ininterromput entre les dones. Si l’any 2007, entre les dones, el 63,1% de les malalties relacionades amb el treball van correspondre a aquest tipus de patologies, el 2011 aquest percentatge havia pujat fins al 74,3%. Aquesta és una qüestió que mereix una anàlisi profunda sobre les causes que la produeixen, per la qual cosa instem els organismes competents (Departament d’Empresa i Ocupació) a engegar un estudi per identificar-les i actuar-hi adequadament. Satisfacció laboral Hem inclòs un apartat sobre el grau de satisfacció laboral de les persones per tractar d’aproximar-nos al tipus de relació que els treballadors/ores mantenen amb les seves empreses. Les dades disponibles són fins a 2010 i, en termes generals, s’observa una valoració mitjana/alta del grau de satisfacció. 83 El treball a Barcelona 2011 És evident que la crisi i la destrucció de llocs de treball que estem patint han ajornat el debat sobre alguns aspectes qualitatius, ja que el principal problema és aconseguir o mantenir el lloc de treball. Però també cal assenyalar que la insatisfacció lligada a la falta d’oportunitats per desenvolupar una carrera professional que respongui a les aspiracions de les persones és un element determinant que incrementa el nombre de persones que emigren o que estan disposades a fer-ho. Recordem els elements bàsics que determinen el grau de satisfacció laboral i la qualitat del treball: equitat del salari, oportunitat d’assumir noves responsabilitats, relació amb els responsables de l’empresa i relacions amb els companys de feina. A Barcelona, la valoració de la seva feina que fa la població ocupada és, pràcticament, idèntica entre homes i dones: 7,3 i 7,2, respectivament (en una escala de 10). Segons el nivell d’estudis, les persones amb estudis secundaris són les que menys puntuen la seva satisfacció laboral (7,1) i les de formació professional les que mostren un nivell de satisfacció més alt (7,5), mentre que els universitaris/àries donen una nota intermèdia de 7,3. Aquests últims són l’únic grup en el qual s’observa un descens de la puntuació durant l’últim trienni: 7,5 el 2008, 7,4 el 2009 i 7,3 el 2010. Un aspecte que s’ha de destacar és la relació entre qualitat del treball i productivitat. Diversos estudis han posat de manifest la causalitat entre aquests dos factors, la qual cosa atorga a aquesta relació un valor que hauria de formar part de l’anàlisi econòmica del mercat de treball. Les actituds positives del treballador/a respecte a l’empresa augmenten a mesura que s’incrementa el seu grau de satisfacció i, en sentit contrari, disminueixen quan la satisfacció és més baixa. Així doncs, considerem que juntament amb les polítiques de reactivació econòmica i ocupació cal treballar per aconseguir un marc de relacions laborals en el qual la satisfacció laboral sigui considerada com un element de progrés i desenvolupament per a l’empresa i per als empresaris/àries. Emigració Ens semblen especialment preocupants les conseqüències de l’augment de les persones que, necessitades d’oportunitats professionals, es veuen obligades a buscar feina fora de les nostres fronteres. Si bé és cert que hi ha persones que marxen voluntàriament buscant noves experiències, el CESB considera especialment preocupant que per a un creixent nombre de persones emigrar es converteixi en l’única opció possible, forçades pel panorama econòmic i laboral en el qual ens trobem. Cal assenyalar que, a diferència d’èpoques passades, l’emigració afecta les persones amb un nivell de qualificació més alt. Les empreses més avançades, així com els països més desenvolupats, al costat dels emergents, pugnen per atreure les persones de més talent i vàlua. Si unim els dos factors –falta d’oportunitats al nostre territori i ofertes a l’exterior–, el resultat és una pèrdua irreparable de talent, dels recursos invertits en formació i de les aportacions que podrien fer per millorar la competitivitat de la nostra economia i del teixit productiu. D’altra banda, hem d’assenyalar que aquest fenomen afecta majoritàriament les persones joves i, per tant, també té repercussions negatives respecte a la mitjana d’edat de la nostra població activa que, lluny de rejovenir-se, augmenta l’edat mitjana. Una vegada més, reiterem la urgència d’articular polítiques que impulsin la competitivitat de la nostra economia, apostant per la millora de la base tecnològica i l’augment del grau d’internacionalització i incorporant el talent com a factor clau per aconseguir-la. En aquest apartat, cal assenyalar que la recerca –bàsica i aplicada– ha de ser un dels eixos sobre el qual pivoti la renovació i reactivació de les nostres empreses, mitjançant la col·laboració entre empreses, centres de recerca i universitats. L’experiència demostra que, en anteriors crisis econòmiques, els països que en van sortir millor i van liderar la recuperació econòmica van ser els que més van invertir en formació i impuls de noves activitats econòmiques. Taiwan i Finlàndia són dos exemples de polítiques que cal valorar i tenir en compte. El treball a Barcelona 2011 84 Annex de taules ampliades 85 El treball a Barcelona 2011 Principals dades de l’EPA a Barcelona 2011. Milers de persones 2010 2011 Var. IV trim. 2010-11 I II III IV I II III IV Població total 1.307,5 1.314,6 1.304,4 1.310,0 1.301,6 1.300,6 1.302,6 1.310,9 0,1% Població activa 791,1 793,1 791,2 795,7 800,9 797,0 811,5 800,4 0,6% % s/ total 60,5% 60,3% 60,7% 60,7% 61,5% 61,3% 62,3% 61,1% Ocupats 672,2 658,7 657,2 668,6 672,7 684,7 676,4 665,2 -0,5% % s/ total 51,4% 50,1% 50,4% 51,0% 51,7% 52,6% 51,9% 50,7% Aturats 118,9 134,4 134,0 127,1 128,2 112,3 135,1 135,2 6,4% % s/ total 9,1% 10,2% 10,3% 9,7% 9,8% 8,6% 10,4% 10,3% Població inactiva 516,4 521,5 513,2 514,3 500,7 503,6 491,1 510,5 -0,7% % s/ total 39,5% 39,7% 39,3% 39,3% 38,5% 38,7% 37,7% 38,9% Estudiants 65,6 71,0 57,6 67,2 65,7 64,6 55,1 67,6 0,6% % s/ total 5,0% 5,4% 4,4% 5,1% 5,0% 5,0% 4,2% 5,2% Pensionistes 311,6 309,3 309,3 308,7 294,7 310,1 291,5 300,1 -2,8% % s/ total 23,8% 23,5% 23,7% 23,6% 22,6% 23,8% 22,4% 22,9% Feines llar 109,7 112,3 120,8 105,0 111,8 108,7 116,0 110,3 5,0% % s/ total 8,4% 8,5% 9,3% 8,0% 8,6% 8,4% 8,9% 8,4% Incapacitats 20,7 19,7 17,0 17,9 15,7 10,5 14,3 22,6 26,3% % s/ total 1,6% 1,5% 1,3% 1,4% 1,2% 0,8% 1,1% 1,7% Altres 8,8 9,2 8,5 15,5 12,8 9,7 14,2 9,9 -36,1% % s/ total 0,7% 0,7% 0,7% 1,2% 1,0% 0,7% 1,1% 0,8% Font: elaboració pròpia amb dades Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Evolució de les principals variables de població activa a Barcelona. Mitjana anual 2010 2011 Var. 2010-11 Població activa 792,8 802,5 1,2% Per sexe Homes 420,0 417,4 -0,6% % s/ total 53,0% 52,0% Dones 372,8 385,1 3,3% % s/ total 47,0% 48,0% Per edat 16-19 anys 10,1 8,8 -12,2% % s/ total 1,3% 1,1% 20-24 anys 54,9 46,1 -16,0% % s/ total 6,9% 5,7% 25-54 anys 611,5 628,3 2,7% % s/ total 77,1% 78,3% 55 anys i més 116,4 119,3 2,5% % s/ total 14,7% 14,9% Per nacionalitat Espanyola 620,0 626,8 1,1% % s/ total 78,2% 78,1% Estrangera 172,8 175,7 1,7% % s/ total 21,8% 21,9% Per nivell formatiu Sense estudis i primària 116,4 78,5 -32,5% % s/ total 14,7% 9,8% Secundària 1a. etapa 138,3 133,8 -3,3% % s/ total 17,4% 16,7% Secundària 2a. etapa 169,8 192,4 13,3% % s/ total 21,4% 24,0% Educació superior 368,4 397,8 8,0% % s/ total 46,5% 49,6% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 86 Població aturada a Barcelona segons l’EPA. Mitjanes anuals 2010 2011 Var. 2010/11 Població aturada 128,6 127,7 -0,7 Per sexe Homes 72,8 70,4 -3,3 % s/ total 56,6% 55,1% Dones 55,8 57,3 2,7 % s/ total 43,4% 44,9% Per edat 16-19 anys 6,5 3,0 -53,7 % s/ total 5,0% 2,3% 20-24 anys 17,4 16,6 -5,0 % s/ total 13,5% 13,0% 25-54 anys 92,3 94,3 2,2% % s/ total 71,7% 73,9% 55 anys i més 12,5 13,8 11,0% % s/ total 9,7% 10,8% Per sector econòmico Agricultura 0,3 0,0 -100,0 % s/ total 0,2% 0,0% Indústria 5,4 6,6 21,2 % s/ total 4,2% 5,1% Construcció 8,0 10,0 25,1 % s/ total 6,2% 7,8% Serveis 51,7 41,0 -20,8 % s/ total 40,2% 32,1% Aturat > 1 any 49,1 62,25 26,8 % s/ total 38,2% 48,7% Aturat busca primera feina 14,2 8,0 -43,8 % s/ total 11,0% 6,2% Per temps de recerca de feina Ja trobada 2,8 5,7 102,7 % s/ total 2,2% 4,5% < 3 mesos 24,4 23,8 -2,6 % s/ total 19,0% 18,6% 3 a 11 mesos 50,1 37,7 -24,8 % s/ total 39,0% 29,5% 1 a 2 anys 36,1 32,2 -10,8 % s/ total 28,1% 25,2% > 2 anys 15,2 28,3 87,0 % s/ total 11,8% 22,2% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 87 El treball a Barcelona 2011 Població aturada registrada a Barcelona. Dades generals a desembre 2010 2011 Variació Des. 2010-11 Total 100.868 108.624 7,7% Per sexe Homes 52.374 56.042 7,0% % s/ total 51,9% 51,6% Dones 48.484 52.582 8,4% % s/ total 48,1% 48,4% Per edat 16-19 anys 1.245 1.369 10,0% % s/ total 1,2% 1,3% 20-24 anys 5.088 5.397 6,1% % s/ total 5,0% 5,0% 25-54 74.889 80.338 7,3% % s/ total 74,2% 74,0% 55 anys i més 19.646 21.520 9,5% % s/ total 19,5% 19,8% Per nivell formatiu Fins primària incompleta 2.939 2.929 -0,3% % s/ total 2,9% 2,7% Estudis primaris complets 5.397 5.293 -1,9% % s/ total 5,4% 4,9% Secundària general 62.127 66.649 7,3% % s/ total 61,6% 61,4% Formació professional 8.014 8.844 10,4% % s/ total 7,9% 8,1% Tècnics prof. Superiors 6.964 7.640 9,7% % s/ total 6,9% 7,0% Educació superior 15.427 17.269 11,9% % s/ total 15,3% 15,9% Per temps de recerca de feina Fins a 6 mesos 47.498 51.374 8,2% % s/ total 47,1% 47,3% De 6 a 12 mesos 18.950 20.351 7,4% % s/ total 18,8% 18,7% Més de 12 mesos 34.420 36.899 7,2% % s/ total 34,1% 34,0% Per sector econòmic Agricultura 372 483 29,8% % s/ total 0,4% 0,4% Indústria 11.214 11.240 0,2% % s/ total 11,1% 10,3% Construcció 11.741 12.495 6,4% % s/ total 11,6% 11,5% Serveis 73.078 80.128 9,6% % s/ total 72,4% 73,8% Sense ocupació anterior 4.463 4.278 -4,1% % s/ total 4,4% 3,9% Per nacionalitat Espanyols 77.961 84.569 8,5% % s/ total 77,3% 77,9% Estrangers 22.907 24.055 5,0% % s/ total 22,7% 22,1% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2011 88 Població ocupada per situació professional (mitjanes anuals). En milers 2008 2009 2010 2011 Var. mitjana2010-11 Barcelona 756,0 699,0 664,2 674,8 1,6% Assalariats sector privat 531,6 487,9 470,7 471,6 0,2% % s/ total 70,3% 69,8% 70,9% 69,9% Assalariats sector públic 97,3 104,0 96,5 96,4 -0,1% % s/ total 12,9% 14,9% 14,5% 14,3% Empresaris 123,0 103,9 95,7 103,2 7,8% % s/ total 16,3% 14,9% 14,4% 15,3% Altres 4,2 3,2 1,4 3,7 172,2% % s/ total 0,6% 0,5% 0,2% 0,5% Catalunya 3.494,6 3.188,9 3.137,5 3.079,6 -1,8% Assalariats sector privat 2.538,7 2.261,4 2.229,4 2.190,7 -1,7% % s/ total 72,6% 70,9% 71,1% 71,1% Assalariats sector públic 372,1 402,6 405,3 403,3 -0,5% % s/ total 10,6% 12,6% 12,9% 13,1% Empresaris 558,2 505,3 483,8 467,2 -3,4% % s/ total 16,0% 15,8% 15,4% 15,2% Altres 25,5 19,7 19,0 18,5 -2,8% % s/ total 0,7% 0,6% 0,6% 0,6% Espanya 20.257,6 18.888,0 18.456,5 18.104,7 -1,9% Assalariats sector privat 13.722,55 12.618,625 12.217,2 11.915,5 -2,5% % s/ total 67,7% 66,8% 66,2% 65,8% Assalariats sector públic 2.958,7 3.062,1 3.129,6 3.190,0 1,9% % s/ total 14,6% 16,2% 17,0% 17,6% Empresaris 3.290,6 2.990,9 2.916,3 2.821,1 -3,3% % s/ total 16,2% 15,8% 15,8% 15,6% Altres 285,9 216,5 193,3 178,1 -7,9% % s/ total 1,4% 1,1% 1,0% 1,0% Població ocupada assalariada Barcelona 628,9 591,9 567,1 567,9 0,1% Indefinit 506,8 483,3 462,5 449,3 -2,9% % s/ total 80,6% 81,6% 81,6% 79,1% Temporal 122,1 108,7 104,6 118,7 13,4% % s/ total 19,4% 18,4% 18,4% 20,9% Catalunya 2.910,9 2.663,9 2.634,6 2.594,0 -1,5% Indefinit 2.292,9 2.185,1 2.160,0 2.072,9 -4,0% % s/ total 78,8% 82,0% 82,0% 79,9% Temporal 618,0 478,9 474,6 521,1 9,8% % s/ total 21,2% 18,0% 18,0% 20,1% Espanya 16.681,2 15.680,6 15.346,8 15.105,4 -1,6% Indefinit 11.800,7 11.698,3 11.523,6 11.279,5 -2,1% % s/ total 70,7% 74,6% 75,1% 74,7% Temporal 4.880,5 3.982,4 3.823,2 3.825,9 0,1% % s/ total 29,3% 25,4% 24,9% 25,3% 89 El treball a Barcelona 2011 Afiliats a la Seguretat Social al desembre. Per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Total 1.015.007 992.231 -2,2% 3.086.563 3.001.447 -2,8% 17.478.095 17.111.792 -2,1% Règim general 874.976 853.132 -2,5% 2.460.739 2.382.058 -3,2% 13.161.364 12.816.948 -2,6% % s/ total 86,2% 86,0% 79,7% 79,4% 75,3% 74,9% Autònoms 114.151 112.678 -1,3% 537.418 529.592 -1,5% 3.100.479 3.067.499 -1,1% % s/ total 11,2% 11,4% 17,4% 17,6% 17,7% 17,9% Règims especials 25.880 26.421 2,1% 88.406 89.797 1,6% 1.216.252 1.227.345 0,9% % s/ total 2,5% 2,7% 2,9% 3,0% 7,0% 7,2% Per sectors* 989.127 965.810 -2,4% 2.998.157 2.884.485 -3,8% 16.261.843 15.884.447 -2,3% Agricultura 417 387 -7,2% 34.254 33.106 -3,4% 333.499 320.977 -3,8% % s/ total 0,0% 0,0% 1,1% 1,1% 2,1% 2,0% Indústria 85.582 81.690 -4,5% 480.604 464.989 -3,2% 2.233.741 2.154.178 -3,6% % s/ total 8,7% 8,5% 16,0% 16,1% 13,7% 13,6% Construcció 46.177 38.595 -16,4% 239.808 202.612 -15,5% 1.422.948 1.208.057 -15,1% % s/ total 4,7% 4,0% 8,0% 7,0% 8,8% 7,6% Serveis 856.951 845.138 -1,4% 2.243.491 2.183.778 -2,7% 12.271.655 12.201.235 -0,6% % s/ total 86,6% 87,5% 74,8% 75,7% 75,5% 76,8% Règim general nacionalitat** 2.334.644 2.274.116 -2,6% 3.086.563 3.001.447 -2,8% 17.478.095 17.111.792 -2,1% Nacionals 2.050.198 2.003.112 -2,3% 2.690.790 2.624.407 -2,5% 15.685.562 15.396.553 -1,8% % s/ total 87,8% 88,1% 87,2% 87,4% 89,7% 90,0% Estrangers 284.446 271.004 -4,7% 395.773 377.040 -4,7% 1.792.533 1.715.239 -4,3% % s/ total 12,2% 11,9% 12,8% 12,6% 10,3% 10,0% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social (*) No inclou règims especials (**) Dades provincials en el cas de Barcelona Atur registrat per àmbits territorials. Dades al desembre. En milers Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. 2010 2011 Var. Total 100.868 108.624 7,7% 562.673 614.244 9,2% 4.100.073 4.422.359 7,9% Per sexe Homes 52.374 56.042 7,0% 296.648 322.565 8,7% 2.053.188 2.209.738 7,6% % s/ total 51,9% 51,6% 52,7% 52,5% 50,1% 50,0% Dones 48.494 52.582 8,4% 266.025 291.679 9,6% 2.046.885 2.212.621 8,1% % s/ total 48,1% 48,4% 47,3% 47,5% 49,9% 50,0% Per edat 16-24 anys 6.333 6.766 6,8% 46.344 49.269 6,3% 433.774 460.561 6,2% % s/ total 6,3% 6,2% 8,2% 8,0% 10,6% 10,4% 25-44 anys 54.006 56.210 4,1% 301.352 319.081 5,9% 2.206.955 2.311.085 4,7% % s/ total 53,5% 51,7% 53,6% 51,9% 53,8% 52,3% 45 anys i més 40.529 45.648 12,6% 214.977 245.894 14,4% 1.459.344 1.650.713 13,1% % s/ total 40,2% 42,0% 38,2% 40,0% 35,6% 37,3% Per sector econòmic Agricultura 372 483 29,8% 9.857 11.492 16,6% 126.829 145.961 15,1% % s/ total 0,4% 0,4% 1,8% 1,9% 3,1% 3,3% Indústria 11.214 11.240 0,2% 95.584 94.517 -1,1% 491.638 509.470 3,6% % s/ total 11,1% 10,3% 17,0% 15,4% 12,0% 11,5% Construcció 11.741 12.495 6,4% 96.735 101.619 5,0% 753.067 775.928 3,0% % s/ total 11,6% 11,5% 17,2% 16,5% 18,4% 17,5% Serveis 73.078 80.128 9,6% 331.303 375.535 13,4% 2.371.939 2.612.529 10,1% % s/ total 72,4% 73,8% 58,9% 61,1% 57,9% 59,1% Sense ocup. anterior 4.463 4.278 -4,1% 29.194 31.081 6,5% 356.600 378.471 6,1% % s/ total 4,4% 3,9% 5,2% 5,1% 8,7% 8,6% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya