El treball a Barcelona 2012 2 L’Informe El treball a Barcelona 2012 ha estat aprovat per la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona el 8 d’abril de 2013. President: Vicenç Tarrats Vicepresidents: Juan José Casado, Unió General de Treballadors de Catalunya Agustí Bonavia, Foment del Treball Nacional José Miguel Beneroso, Foment del Treball Nacional Secretari general: José A. Fernández Elaboració i redacció de l’informe: Pascual Bayarri, Elena Alarcón i José A. Fernández Suport administratiu: Teresa Navarro Direcció editorial i coordinació: José A. Fernández Disseny i maquetació: sSB 3El treball a Barcelona 2012 Població activa i inactiva. EPA 4 Ocupació 7 Població ocupada segons l’EPA 7 Afiliació a la Seguretat Social 10 Contractació 15 Població aturada 23 Segons l’EPA 23 Atur registrat 26 Demandes d’ocupació 33 Comparació amb altres àmbits 37 Expedients de regulació d’ocupació (ERO) 56 Prestacions per desocupació 60 Enquesta trimestral del cost laboral 62 Sinistralitat laboral i salut laboral 65 Annexes 68 L’atur de llarga durada a Barcelona 2012 68 Població emigrant a Barcelona 2012 71 Valoracions i propostes 73 El treball a Barcelona 2012 4 Po b l a c i ó a c t i va i i n a c t i va . D a d e s E PA 1 Una radiografia de les principals magnituds que l’EPA dóna per a la ciutat de Barcelona indica que la població activa suposava, al quart trimestre de 2011, el 61,1% de la població. Un any després, el percentatge de població activa ha augmentat lleugerament, fins a arribar al 61,5% del total, increment que s’ha traslladat íntegrament, com ja va passar l’any 2011, a un augment de l’atur, que ja arriba a l’11,5% de la població. Els ocupats baixen el seu pes 0,7 punts percentuals, fins al 50,0%. Principals dades de l’EPA a Barcelona 2012. Milers de persones 2011 2012 Var. IV trim. I II III IV I II III IV Població total 1.301,6 1.300,6 1.302,6 1.310,9 1.297,0 1.288,2 1.272,2 1.275,5 -2,7% Població activa 800,9 797,0 811,5 800,4 790,9 791,3 779,8 784,9 -1,9% Ocupats 672,7 684,7 676,4 665,2 651,0 654,7 632,3 637,9 -4,1% Aturats 128,2 112,3 135,1 135,2 139,9 136,6 147,5 147,0 8,7% Font: elaboració pròpia amb dades Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Entre la població inactiva, que al quart trimestre de 2012 representava el 38,5% de la població total (segons l’EPA), hi destaca la reducció 6% del nombre de pensionistes i de persones que s’ocupen de la llar (que baixa un 9,5%). Puja, en canvi, el total d’estudiants, un 3,6% , mentre que el de persones amb incapacitat es manté estable, ja que només baixa un 0,4%. Principals dades de l’EPA a Barcelona 2012. Milers de persones 2011 2012 Var. IV trim. I II III IV I II III IV Població total 1.301,6 1.300,6 1.302,6 1.310,9 1.297,0 1.288,2 1.272,2 1.275,5 -2,7% Població inactiva 500,7 503,6 491,1 510,5 506,1 496,9 492,4 490,6 -3,9% Estudiants 65,7 64,6 55,1 67,6 74,3 68,2 50,3 70,0 3,6% Pensionistes 294,7 310,1 291,5 300,1 294,1 291,8 290,9 282,0 -6,0% Feines llar 111,8 108,7 116,0 110,3 105,3 103,7 109,2 99,8 -9,5% Incapacitats 15,7 10,5 14,3 22,6 22,6 20,4 24,2 22,5 -0,4% Altres 12,8 9,7 14,2 9,9 9,8 12,8 17,8 16,3 64,6% Font: elaboració pròpia amb dades Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Al desembre de 2012, la població activa de Barcelona era de 784.900 persones, la qual cosa significa un descens de l’1,9% respecte a 2011. Aquesta reducció no afecta tots els sectors productius. La indústria mostra un comportament força erràtic els darrers anys: havia crescut un 12,5% l’any 2010, caigut quasi un 27% el 2011 i ara, l’any 2012, puja un mínim 0,1%. Passa el mateix amb el nombre d’aturats que busquen una primera feina: s’incrementa un 109% l’any 2012, mentre que havia caigut notablement, un 43%, l’any 2011, i crescut un 8,1% l’any 2010. Evolució de la població activa a Barcelona, quart trimestre. Milers de persones 2011 2012 Var. 2011-12 Població activa 800,4 784,9 1,9% Per sector econòmic - Agricultura 1,0 1,4 40,0% Indústria 71,1 71,2 0,1% Construcció 47,1 32,9 -30,1% Serveis 602,2 600,7 -0,2% Aturat > 1 any 71,4 62,8 -12,0% Aturat busca 1a feina 7,6 15,9 109,2% Font: elaboració pròpia. Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 1 L’Enquesta de població activa (EPA) és una investigació contínua i de periodicitat trimestral adreçada a les famílies, realitzada per l’INE des de 1964. Té com a finalitat obtenir dades laborals de les persones entrevistades i, per tant, recull informació sobre atur, ocupació, etc. La mostra inicial és de 65.000 famílies per trimestre, malgrat que en la pràctica aquesta mostra queda reduïda fins al voltant de 60.000 famílies entrevistades de manera efectiva, que equivalen a unes 180.000 persones. En el cas de Barcelona, la mostra és de 2.500 persones. Dins del conjunt de dades que es poden utilitzar d’aquesta enquesta, les més significatives es refereixen a població activa, població ocupada i població aturada. 5El treball a Barcelona 2012 La població activa relacionada amb la construcció torna a caure, com ja havia passat els anys 2009 i el 2010 (18,5 i un 23,4% respectivament), descens que deixa sense efecte la forta pujada de l’any 2011, que va ser del 24,3%. Els serveis presenten variacions interanuals molt més petites: descensos de la població activa els anys 2009 (0,6%) i 2010 (6,6%), pujada del 2,8% l’any 2011 i lleugera reducció (del 0,2%) l’any 2012. D’altra banda, el nombre de persones que fa més d’un any que són a l’atur baixa un 12% i trenca la tendència al alça dels darrers anys: increments del 17,8% l’any 2011 i del 71,2% l’any 2010. Si l’any 2011 els quatre trimestres de l’any presentaven increments interanuals del nombre de persones actives a la ciutat, la situació l’any 2012 és just la inversa, amb reduccions que van del 0,7 el segon trimestre al 3,9% el tercer, i un decrement mitjà anual del 2%. L’evolució anual mostra que l’any 2012 presenta la població activa mitjana més petita dels darrers cinc anys. IV 2001 662,50 IV 2002 683,00 IV 2003 740,70 IV 2004 768,30 IV 2005 828,00 IV 2006 812,60 IV 2007 811,60 IV 2008 814,80 IV 2009 810,40 IV 2010 795,70 IV 2011 800,40 IV 2012 784,90 Evolució de la població activa a Barcelona 2001-2012. En milers de persones L’anàlisi comparativa de les mitjanes anuals de població activa de 2011 i 2012 es pot fer prenent com a referència diferents aspectes: Evolució de les principals variables de població activa a Barcelona. Mitjana anual en milers 2011  2012 Var. 2011-12 Població activa 802,5 786,4 -2,0% Per sexe Homes 417,4 403,6 -3,3% Dones 385,1 382,8 -0,6% Per edat De 16 a 19 anys 8,8 9,7 9,9% De 20 a 24 anys 46,1 46,5 0,8% De 25 a 54 anys 628,3 609,6 -3,0% 55 anys i més 119,3 123,5 3,6% Per nacionalitat Espanyola 626,8 633,7 1,1% Estrangera 175,7 155,6 -11,4% Per nivell formatiu Sense estudis i primària 78,5 82,5 5,1% Secundària 1a. etapa 133,8 129,4 -3,3% Secundària 2a. etapa 192,4 177,6 -7,7% Educació superior 397,8 399,8 0,5% Font: elaboració pròpia. Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Per sexe. La majoria de la població activa de Barcelona continua sent masculina (51,3%), però es manté la tendència a la baixa: 1,7 punts respecte a la mitjana de 2010. Per edat. El grup de 25 a 54 anys representa el 77,5% del total de persones actives de la ciutat, malgrat que és l’únic dels col·lectius que baixa respecte a l’any anterior (3%). Els actius de 16 a 19 anys pugen quasi un 10% i els de 20-24 anys un 0,8%. La població activa de 55 anys i mes s’incrementa un 3,6%. Per nacionalitat. Si la població activa estrangera s’havia mantingut molt estable a la ciutat entre 2010 i 2011, l’any 2012 cau un 11,4%. Els actius espanyols han crescut un 1,1% l’any 2012, el mateix percentatge El treball a Barcelona 2012 6 que l’any anterior. Els estrangers han passat de representar el 21,9% del total d’actius l’any 2011 a suposar el 19,8% un any després. Per nivell formatiu. El 50,8% de la població activa ha fet estudis superiors, 1,2 punts més que l’any 2011 i quasi cinc punts més que l’any 2010, i només el 10,5% té, com a màxim, estudis primaris. 7El treball a Barcelona 2012 Po b l a c i ó o c u p a d a i a f i l i a c i ó a l a S e g u re t at S o c i a l Les estadístiques d’ocupació parteixen de dues fonts diferents: l’EPA i el registre d’afiliats a la Seguretat Social. Població ocupada segons l’EPA L’any 2012, la població ocupada mitjana a Barcelona, segons dades de l’EPA, va ser de 644.000 persones, un 4,6% menys que l’any anterior. La reducció interanual de desembre a desembre va ser del 4,1%, fins a arribar a 637.900 ocupats al desembre de 2012, la xifra més baixa dels darrers dotze anys al desembre i lluny del màxim (776.800 persones) que es va assolir al segon trimestre de l’any 2008. IV 2012IV 2011IV 2010IV 2009IV 2008IV 2007IV 2006IV 2005IV 2004IV 2003IV 2002IV 2001 592,8 599,4 672,7 684,4 768,6 761,6 764,9 746,9 687,4 668,6 665,2 637,9 Evolució de la població ocupada a Barcelona. Per trimestres Anàlisi comparativa de les mitjanes de població ocupada de 2011 i 2012 : Principals variables de població ocupada a Barcelona. Mitjanes anuals en milers 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Població ocupada 664,2 674,8 644,0 -4,6% Per situació professional Assalariats sector privat 470,7 471,6 432,3 -8,3% Assalariats sector públic 96,5 96,4 104,6 8,6% Empresaris 95,7 103,2 105,5 2,3% Altres 1,4 3,7 1,6 -57,8% Per sexe Homes 347,3 347,0 324,9 -6,4% Dones 316,9 327,8 319,1 -2,6% Per edat De 16 a 19 anys 3,6 5,9 3,4 -42,6% De 20 a 24 anys 37,5 29,6 26,7 -9,8% De 25 a 54 anys 519,3 533,9 507,3 -5,0% 55 anys i més 103,9 105,4 106,6 1,1% Per nacionalitat Espanyola 534,9 541,5 525,9 -2,9% Estrangera 129,3 133,3 118,1 -11,4% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona Per situació professional. El 67% dels ocupats de Barcelona són assalariats del sector privat. Els assalariats del sector públic i els empresaris representen un 16,2 i un 16,4%, respectivament. Mentre que els assalariats del sector privat presenten una reducció interanual del 8,3% al llarg de l’any 2012, creix el nombre d’empleats públics i empresaris: un 8,6 i un 2,3%, respectivament. A la ciutat, el nombre d’assalariats es redueix un 5,5% respecte a l’any 2011. Entre els 537.000 assalariats de la ciutat predominen els que tenen contractes indefinits (443.300), que representen el 82,6% del total (3,5 punts més que l’any anterior). Aquest increment relatiu del pes dels contractes indefinits es deu al fort descens dels contractes temporals, que cauen respecte a l’any 2011 un 21,1%, en termes de mitjanes anuals, mentre que els indefinits només baixen un 1,3%. El treball a Barcelona 2012 8 Per sexe. L’ocupació entre els homes va caure un 6,4%, mentre que la femenina es va reduir un 2,6%. L’any 2012 es manté el predomini dels homes entre la població ocupada (50,5% del total), però es manté la tendència de reducció del seu pes, que el darrer any és de 0,9 punts. Des de l’any 2008 s’ha reduït 3,3 punts. Principals variables de població ocupada a Barcelona. Mitjanes anuals en milers 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Població ocupada 664,2 674,8 644,0 -4,6% Per nivell formatiu Sense estudis i ed. primària 90,1 64,2 65,1 1,4% Ed. secundària 1a. etapa 102,9 98,6 91,7 -7,0% Ed. secundària 2a. etapa 141,8 158,7 144,0 -9,3% Educació superior 329,4 353,3 343,3 -2,8% Per sector econòmic Agricultura 0,6 1,2 0,7 -41,7% Indústria 86,6 74,3 69,2 -6,9% Construcció 34,1 36,6 28,1 -23,3% Serveis 542,8 562,7 546,0 -3,0% Total assalariats 567,1 567,9 537,0 -5,5% Per tipus de contracte Indefinit 462,5 449,3 443,3 -1,3% Temporal 104,6 118,7 93,7 -21,1% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona Per edats. Agafant les dades mitjanes anuals, el 2012 el 78,8% dels ocupats tenen entre 25 i 54 anys, mentre que els menors de 25 anys només suposen el 4,6% del total de la població ocupada, el percentatge més baix dels darrers cinc anys. Tots els col·lectius presenten variacions negatives respecte a 2011, menys el grup de majors de 54 anys, que puja un 1,1%. Si l’any passat els joves menors de 20 anys presentaven l’increment anual més important (superior al 65%), l’any 2012 són el col·lectiu que cau de forma més intensa: un 42,6%. El grup de persones de 25-54 anys es redueix un 5% i el de 20-24 anys quasi un 10%. Per nacionalitat. Al llarg de l’any 2012 s’ha trencat la tendència dels darrers tres anys de reducció del pes dels nacionals entre la població ocupada. L’any 2012 el pes dels nacionals creix del 80,3 al 81,7% del total, fet que s’explica perquè el descens d’ocupació dels estrangers ha estat superior al dels nacionals . Per nivell formatiu. L’any 2012, el 53,3% de les persones ocupades de la ciutat han cursat educació superior, quasi un punt més que l’any anterior. Si l’any 2011 aquest grup, juntament amb les persones que tenen educació secundària de segona etapa, eren els col·lectius amb increments més elevats d’ocupació respecte a l’any 2010, l’any 2012 la situació és la contrària, ja que baixen un 2,8 i 9,3%, respectivament. L’ocupació de les persones amb educació fins a primària, que va caure un 29% el 2011, és l’única que puja ara: un 1,4%. Per sector productiu. Els serveis ocupen el 84,8% de les persones que treballaven a la ciutat l’any 2012, un percentatge 1,4 punts superior al de l’any anterior. Tots els sectors presenten reduccions interanuals de l’ocupació: des del 3% en els serveis al 41% a l’agricultura. La indústria manté una contínua pèrdua de pes en l’ocupació: ha passat de representar el 13% dels ocupats l’any 2010 al 10,7% el 2012, amb una reducció anual del 6,9%. La construcció, que l’any 2011 va presentar l’increment anual més alt, enguany cau per sobre del 23%. Si tenim en compte les dades del darrer trimestre, la situació de la indústria millora, ja que al quart trimestre de 2012 l’ocupació industrial només baixa un 0,3%, mentre que s’intensifica la baixada de la construcció, que cau més d’un 38%. Si analitzem la població ocupada mitjana no agrària de Barcelona per branques d’activitat (CNAE 2009), observem que les activitats que concentren més ocupació són administració pública, educació i sanitat (23,1% del total), comerç, reparacions i hoteleria (20,9%) i les activitats financeres, immobiliàries, professionals, administratives i de serveis auxiliars, que suposen el 19,6% dels ocupats no agraris. 9El treball a Barcelona 2012 Quant a l’evolució entre les mitjanes 2011-2012, cal assenyalar que baixen les dues branques industrials; la construcció, més d’un 23%; el comerç i les reparacions el 7,4%; i la branca de transports i emmagatzematge el 6%. Només s’incrementen, i de forma molt modesta, les activitats financeres, immobiliàries, professionals, administratives i els serveis auxiliars (0,2%), com també l’administració pública, l’educació i la sanitat (0,9%). Població ocupada a Barcelona per branques d’activitat. Mitjana anual en milers 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Població ocupada no agrària 663,6 673,6 643,3 -4,5% Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 22,6 19,3 15,8 -17,9% Energia, aigua, química, cautxú i metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport 64,1 55,0 53,4 -2,9% Construcció 34,1 36,6 28,1 -23,3% Comerç i reparacions, hoteleria 138,3 145,0 134,2 -7,4% Transports i emmagatzematge 34,7 34,4 32,3 -6,0% Informació i comunicacions 42,3 40,2 39,6 -1,6% Activitats financeres, immobiliàries, professionals, administratives i serveis auxiliars 119,5 125,7 126,0 0,2% Administració pública, educació i sanitat 147,3 147,5 148,8 0,9% Activitats culturals i esportives, i altres 60,7 70,0 65,2 -6,9% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El pes dels serveis s’ha incrementat els darrers anys fins a suposar el 86,1% dels ocupats al darrer trimestre de 2012. La construcció, després del parèntesi alcista de l’any 2011, cau fins a representar només el 3,5% dels ocupats, el nivell més baix dels darrers onze anys. La indústria, que havia arribat al mínim l’any 2011, puja lleugerament el seu pes al 2012, fins al 10,2%, però encara mostra una caiguda evident: ha perdut 12,8 punts en només deu anys. Evolució de l’ocupació a Barcelona per grans sectors IV trimestre Agricultura Indústria Construcció Serveis 2002 0,4% 23,0% 5,4% 71,2% 2003 0,3% 18,0% 7,0% 74,7% 2004 0,2% 14,7% 9,8% 75,3% 2005 0,4% 14,2% 7,3% 78,1% 2006 0,3% 14,6% 8,0% 77,1% 2007 0,0% 14,5% 8,3% 77,2% 2008 0,1% 12,0% 7,1% 80,9% 2009 0,0% 11,9% 5,2% 83,0% 2010 0,2% 13,5% 4,8% 81,6% 2011 0,2% 9,8% 5,4% 84,6% 2012 0,2% 10,2% 3,5% 86,1% Serveis Construcció Indústria 201220112010200920082007200620052004200320022001 22,3% 5,9% 71,1% 23,0% 5,4% 71,2% 18,0% 7,0% 74,7% 14,7% 9,8% 75,3% 14,2% 7,3% 78,1% 14,6% 8,0% 77,1% 14,5% 8,3% 77,2% 12,0% 7,1% 80,9% 11,9% 5,2% 83,0% 13,5% 4,8% 81,6% 9,8% 5,4% 84,6% 10,2% 3,5% 86,1% Evolució de l'ocupació a Barcelona per grans sectors El treball a Barcelona 2012 10 Afiliació a la Seguretat Social Autònoms Règim general 201 2-I V 201 2-I II 201 2-I I 201 2-I 201 1-I V 201 1-I II 201 1-I I 201 1-I 201 0-I V 201 0-I II 201 0-I I 201 0-I 200 9-I V 200 9-I II 200 9-I I 200 9-I 200 8-I V 200 8-I II 200 8-I I 200 8-I 200 7-I V 200 7-I II 200 7-I I 200 7-I 200 6-I V 200 6-I II 200 6-I I 200 6-I 12 1.0 03 91 4.3 13 12 1.5 44 92 4.7 99 12 1.0 48 93 2.2 13 12 2.2 18 93 5.9 31 12 2.7 23 95 3.6 48 12 3.3 61 96 1.7 75 12 2.9 54 95 0.4 63 12 3.9 58 95 3.0 00 12 3.9 09 95 3.1 43 12 3.7 50 94 9.0 27 12 2.0 66 93 3.4 04 12 1.1 70 91 7.0 61 11 8.8 91 89 8.3 39 11 7.7 18 89 0.4 14 11 5.9 47 87 7.6 54 11 5.9 72 88 0.5 84 11 4.9 32 87 0.2 58 11 4.8 69 86 8.6 76 11 3.6 05 87 1.9 32 11 4.1 51 87 4.9 76 11 3.4 10 86 0.4 97 11 3.5 57 84 7.0 49 11 2.3 51 84 5.6 25 11 2.6 78 85 3.1 32 11 1.9 94 84 6.0 78 11 1.8 37 84 1.6 14 11 0.2 98 83 0.0 42 11 0.4 85 82 4.7 45 Segons les dades d’afiliats de la Seguretat Social, el nombre de treballadors assalariats (règim general i règims especials)2 i els ocupats per compte propi (règim d’autònoms) a Barcelona era de 969.093 persones al quart trimestre de 2012, un 2,3% menys que al mateix període de 2011. Si bé aquesta reducció és inferior a les dels anys 2008 i 2009 (3,2 i 3,9%, respectivament), és lleugerament superior a la de l’any passat (2,2%). Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona Règim general Règim autònoms Règims especials Total 2008 1r trimestre 953.143 123.909 22.398 1.099.450 2n trimestre 949.027 123.750 23.854 1.096.631 3r trimestre 933.404 122.066 24.294 1.079.764 4t trimestre 917.061 121.170 25.021 1.063.252 2009 1r trimestre 898.339 118.891 25.297 1.042.527 2n trimestre 890.414 117.718 25.647 1.033.779 3r trimestre 877.654 115.947 25.406 1.019.007 4t trimestre 880.584 115.972 25.418 1.021.974 2010 1r trimestre 870.258 114.932 25.665 1.010.855 2n trimestre 868.676 114.869 26.289 1.009.834 3r trimestre 871.932 113.605 25.942 1.011.479 4t trimestre 874.976 114.151 25.880 1.015.007 2011 1r trimestre 860.497 113.410 25.915 999.822 2n trimestre 847.049 113.557 25.458 986.064 3r trimestre 845.625 112.351 26.530 984.506 4t trimestre 853.132 112.678 26.421 992.231 2012 1r trimestre 846.078 111.994 26.766 984.838 2n trimestre 841.614 111.837 29.822 983.273 3r trimestre 830.042 110.298 32.329 972.669 4t trimestre 824.745 110.485 33.863 969.093 Font: Institut General de la Seguretat Social 2 Règims especials de la llar, agrari i del mar. 11 El treball a Barcelona 2012 A diferència del que va passar al quart trimestre de 2009 i 2010, i com ja va passar l’any 2011, el descens més important es dóna en el règim general, que baixa un 3,3%. El d’autònoms presenta un descens més moderat, de l’1,9%. Els règims especials s’incrementen un 28,2%. L’evolució dels afiliats al règim general a Barcelona, amb dades del desembre, indica que l’afiliació havia pujat ininterrompudament des de l’any 1998 fins a 2007. Va baixar durant els anys 2008-2011, amb taxes de disminució més altes els dos primers anys (-3,8 i -4%, respectivament), una baixada pràcticament nul·la l’any 2010 (la taxa de variació va ser d’un -0,6%) i una nova intensificació del descens l’any 2011 (-2,5%) i l’any 2012 (-3,3%). Al desembre de 2012 el nombre d’afiliats al règim general és de 824.745, el més baix dels darrers deu anys. 201220112010200920082007200620052004200320022001200019991998 745.462 780.195 820.913 832.548 841.322 855.341 866.964 904.935 935.931 953.000 917.061 880.584 874.976 853.132 824.745 A desembre de 2012, el 73,4% dels afiliats al règim general i el 62,3% dels autònoms treballen en altres serveis (el sector serveis, menys comerç i reparacions). El comerç i les reparacions suposen el 15% i el 24,6%, respectivament, mentre que la indústria ocupa el 8,5% dels treballadors del règim general i el 5,8% dels autònoms. Per tercer any consecutiu, el subsector d’altres serveis és el que es comporta millor, ja que presenta les reduccions interanuals més baixes si comparem les dades de 2011 i 2012, tant al règim general com al d’autònoms (baixades del 2,3 i el 0,7%, respectivament). La indústria presenta descensos inferiors al 6,7% en ambdós règims, i l’afiliació a la construcció baixa quasi un 19% al règim general i un 7% al d’autònoms. El sector del comerç i les reparacions mostra un comportament millor, atès que, com ja va passar l’any anterior, les reduccions no són superiors en cap cas al 3,2%. Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona. Per sectors Règim general Règim d’autònoms 2010 2011 2012 Var. 2011-12 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Total treballadors 874.976 853.132 824.745 -3,3% 114.151 112.680 110.485 -1,9% Agricultura, ramaderia 261 221 269 21,7% 156 166 164 -1,2% Indústria 78.216 74.802 70.265 -6,1% 7.366 6.888 6.435 -6,6% Construcció 37.165 30.166 24.561 -18,6% 9.012 8.429 7.840 -7,0% Comerç i reparacions 132.169 127.884 123.977 -3,1% 28.030 27.835 27.201 -2,3% Altres serveis 627.165 620.059 605.673 -2,3% 69.587 69.362 68.845 -0,7% Font: Institut General de la Seguretat Social Pel que fa als grans sectors econòmics, l’evolució de les dades d’afiliats al règim general mostra la preponderància del sector serveis a la ciutat (en aquest cas englobant comerç i reparacions amb la resta de serveis) i el seu increment de pes continu. Es confirma que aquest sector és el que presenta la dinàmica més positiva els darrers anys: passa del 77,9% dels afiliats l’any 1998 al 88,5% l’any 2012, amb increments interanuals tots els anys. La indústria ha perdut, de forma ininterrompuda, 8,4 punts en aquest període, amb reduccions tots els exercicis. El treball a Barcelona 2012 12 Evolució de l’afiliació al règim general de la Seguretat Social per sectors Indústria Construcció Serveis Agricultura 1999 16,3% 5,4% 78,2% 0,1% 2000 15,6% 5,6% 78,7% 0,1% 2001 14,6% 5,4% 79,8% 0,1% 2002 14,0% 5,6% 80,2% 0,1% 2003 13,6% 5,4% 80,7% 0,1% 2004 13,0% 5,2% 81,6% 0,2% 2005 12,4% 5,6% 81,9% 0,2% 2006 11,4% 5,6% 82,9% 0,2% 2007 10,6% 5,4% 83,7% 0,2% 2008 10,1% 5,4% 84,5% 0,0% 2009 9,5% 4,8% 85,7% 0,0% 2010 8,9% 4,2% 86,8% 0,0% 2011 8,8% 3,5% 87,7% 0,0% 2012 8,5% 3,0% 88,5% 0,0% Nota: fins a l’any 2007 es pren el cens d’activitats segons CCAE-93; per als anys següents es pren la CCAE 2009 Aquesta situació és força similar a la que indicaven les dades d’ocupació de l’EPA al darrer trimestre de 2012. Recordem que, segons l’EPA, el 86,1% dels ocupats a la ciutat es trobaven al sector serveis, mentre que les dades d’afiliació parlen del 88,5%. En canvi, les xifres d’ocupació de l’EPA mostren un pes més gran de la indústria i la construcció que el que mostren les dades d’afiliació: segons l’EPA, el 10,2% dels ocupats es troben a la indústria i el 3,5% a la construcció, mentre que les dades d’afiliació baixen aquests percentatges al 8,5 i el 3%, respectivament. Si fem una anàlisi desagregada, per activitats econòmiques, de l’afiliació al règim general segons CCAE 2009, cal remarcar que l’any 2012 cap de les principals branques del terciari han creat ocupació neta. L’hoteleria ha perdut un 0,9%, l’educació un 4%, el comerç i les reparacions un 3,1%, els serveis a les empreses un 2,1% i la informació i les comunicacions un 5,1%. Només les activitats sanitàries i els serveis socials i les activitats immobiliàries presenten increments de l’afiliació (0,8 i un 2,8%, respectivament). 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 Indústria Construcció Serveis 16,9% 5,0% 77,9% 16,3% 5,4% 78,2% 15,6% 5,6% 78,7% 14,6% 5,4% 79,8% 14,0% 5,6% 80,2% 13,6% 5,4% 80,7% 13,0% 5,2% 81,6% 12,4% 5,6% 81,9% 11,4% 5,6% 82,9% 10,6% 5,4% 83,7% 10,1% 5,4% 84,5% 9,5% 4,8% 85,7% 8,9% 4,2% 86,8% 8,8% 3,5% 87,7% 8,5% 3,0% 88,5% Els serveis a les empreses, el comerç, les activitats sanitàries i els serveis socials, l’hoteleria i l’educació representen el 58% del total d’afiliats al règim general a la ciutat l’any 2012. 13 El treball a Barcelona 2012 Afiliació al règim general de la Seguretat Social per activitat econòmica Afiliació al desembre CCAE 2009 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Total treballadors 874.976 853.132 824.745 -3,3% Agricultura, ramaderia i pesca 261 221 269 21,7% Indústries extractives 55 50 41 -18,0% Indústries manufactureres 65.373 62.126 58.467 -5,9% Energia elèctrica i gas 2.403 2.488 2.298 -7,6% Aigua, sanejament, residus 10.385 10.138 9.459 -6,7% Construcció 37.165 30.166 24.561 -18,6% Comerç i reparacions 132.169 127.884 123.977 -3,1% Transports i emmagatzematge 40.340 33.840 32.975 -2,6% Hoteleria 58.243 60.372 59.840 -0,9% Informació i comunicacions 45.844 50.139 47.569 -5,1% Activitats financeres, assegurances 40.051 39.836 38.797 -2,6% Activitats immobiliàries 9.429 9.483 9.747 2,8% Serveis a les empreses 162.766 158.481 155.094 -2,1% Administració pública 77.134 77.682 74.463 -4,1% Educació 60.602 61.572 59.082 -4,0% Activitats sanitàries i serveis socials 82.199 79.725 80.402 0,8% Activitats artístiques, recreatives 20.039 19.259 18.856 -2,1% Altres serveis 25.612 24.753 23.894 -3,5% Llars que ocupen personal domèstic 4.589 4.596 4.640 1,0% Organismes extraterritorials 317 321 314 -2,2% Font: Direcció d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació. Ajuntament de Barcelona Si fem la mateixa anàlisi, però sumant per activitats econòmiques segons CCAE 2009 l’afiliació al règim general i al règim d’autònoms, la situació pràcticament no varia. Es manté la creació d’afiliació neta a les activitats sanitàries i els serveis socials i les activitats immobiliàries, amb percentatges pràcticament idèntics als del règim general. El sector del comerç i les reparacions perd un 2,9% d’afiliació, ja que el nombre d’autònoms també cau. En canvi, hi ha increments de l’afiliació d’autònoms als serveis a les empreses (0,2%), l’hoteleria (0,3%) i l’educació (1,4%), que compensen lleugerament la caiguda del règim general. Afiliació al règim general i d’autònoms per activitat econòmica Afiliació al desembre CCAE 2009 2011 2012 Var. 2010-11 Total treballadors 965.812 935.230 -3,2% Agricultura, ramaderia i pesca 387 433 11,9% Indústries extractives 57 51 -10,5% Indústries manufactureres 68.951 64.838 -6,0% Energia elèctrica i gas 2.514 2.324 -7,6% Aigua, sanejament, residus 10.168 9.487 -6,7% Construcció 38.595 32.401 -16,0% Comerç i reparacions 155.719 151.178 -2,9% Transports i emmagatzematge 41.780 40.618 -2,8% Hoteleria 70.726 70.226 -0,7% Informació i comunicacions 54.648 52.194 -4,5% Activitats financeres, assegurances 41.818 40.827 -2,4% Activitats immobiliàries 11.676 11.954 2,4% Serveis a les empreses 181.136 177.805 -1,8% Administració pública 77.700 74.480 -4,1% Educació 64.417 61.968 -3,8% Activitats sanitàries i serveis socials 84.426 85.199 0,9% Activitats artístiques, recreatives 23.660 22.991 -2,8% Altres serveis 32.508 31.290 -3,7% Llars que ocupen personal domèstic 4.602 4.648 1,0% Organismes extraterritorials 324 318 -1,9% Font: Direcció d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació. Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2012 14 El grup de centres que ocupa de 101 a 1.000 treballadors és el més nombrós a la ciutat de Barcelona, ja que dóna ocupació al 30,7% dels treballadors afiliats (l’any 2011 aquest percentatge era del 31,1%). A Catalunya, el grup majoritari és el de centres d’entre 11 i 100 treballadors (34,1% del total, 34,5% l’any 2011). A Catalunya els centres de cotització més petits són més importants que a Barcelona, ja que mentre a Catalunya el 58,1% dels treballadors presta serveis en centres de fins a 100 treballadors, a Barcelona aquest percentatge baixa al 47%. En canvi, a la ciutat els centres amb més de 1.000 treballadors ocupen quasi el 22,3% dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social, per només el 13,5% a Catalunya. Quant a l’evolució interanual, s’ha de destacar que tots els centres de cotització presenten reduccions del nombre de treballadors. Si l’any 2011 les reduccions del nombre de centres de cotització eren menys intenses als centres de cotització d’1 a 10 treballadors, tant a Barcelona com a Catalunya, aquest any són els centres de més de 1.000 treballadors els que menys baixen als dos àmbits. A la ciutat hi ha 70.003 centres de cotització, un 2,8% menys que l’any 2011. A Catalunya, la reducció és del 3,5%. A Barcelona i Catalunya, els centres de cotització d’1 a 10 treballadors representen al voltant del 87% del total de centres. Grandària dels centres de cotització a Barcelona i Catalunya Barcelona Catalunya Afiliació al desembre 2010 2011 2012 2010 2011 2012 Total treballadors 874.976 853.132 824.745 2.439.995 2.354.893 2.255.410 D’1 a 10 treballadors 160.799 159.895 155.955 575.211 564.692 541.803 D’11 a 100 treballadors 251.299 242.779 231.618 849.415 811.436 768.603 De 101 a 1.000 treballadors 271.530 264.923 253.104 694.114 665.410 641.455 Més de 1.000 treballadors 191.348 185.535 184.068 321.255 313.355 303.549 Total centres cotització 72.124 72.013 70.003 251.014 247.522 238.796 D’1 a 10 treballadors 61.977 62.135 60.590 216.538 214.629 207.640 D’11 a 100 treballadors 9.018 8.789 8.362 31.476 30.001 28.384 De 101 a 1.000 treballadors 1.055 1.017 979 2.855 2.751 2.636 Més de 1.000 treballadors 74 72 72 145 141 136 Si analitzem la tipologia de centres de cotització de la ciutat per sectors d’activitat, observem que el grup de centres que ocupen de 101 a 1.000 treballadors és el més important, quant a nombre de treballadors ocupats, a la indústria i als serveis, ja que ocupen el 33,2 i el 32,9%, respectivament, dels treballadors afiliats en aquests dos sectors. A la construcció i al comerç el grup que ocupa més treballadors és el d’empreses d’11 a 100 treballadors, amb un 40,5 i un 34,5%, respectivament, del total del sector. Les empreses més petites ocupen més treballadors a la construcció i al comerç: el 79,9% dels treballadors de la construcció i el 67,2% dels del comerç treballaven en empreses de fins a 100 treballadors. Quant a l’evolució interanual, s’ha de destacar que tots els sectors, al marge de la seva grandària, presenten reduccions del nombre de treballadors i de centres de cotització. El nombre de centres baixa un 1,5% als serveis, un 2,3% al comerç, un 8,4% a la indústria i un 12,5% a la construcció. Grandària dels centres de cotització a Barcelona Indústria Construcció Comerç Serveis Afiliació al desembre 2011 2012 2011 2012 2011 2012 2011 2012 Treballadors 74.802 70.265 30.166 24.561 127.884 123.977 620.059 605.673 D’1 a 10 8.122 7.532 11.189 9.678 41.282 40.584 99.256 98.112 D’11 a 100 15.716 14.055 11.866 9.944 44.406 42.714 170.725 164.793 De 101 a 1.000 25.345 23.358 7.111 4.939 27.521 25.473 204.837 199.226 Més de 1.000 25.619 25.320 0 0 14.675 15.206 145.241 143.542 Centres cotització Per nombre treballadors 3.432 3.144 4.979 4.355 17.398 16.991 46.174 45.481 D’1 a 10 2.776 2.546 4.457 3.938 15.541 15.238 39.337 38.844 D’11 a 100 553 500 491 393 1.730 1.635 6.010 5.827 De 101 a 1.000 94 89 31 24 124 115 767 750 Més de 1.000 9 9 0 0 3 3 60 60 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 15 El treball a Barcelona 2012 Contractació Per tipus de contracte i sexe El nombre de contractes formalitzats l’any 2012 a la ciutat va ser de 779.115, xifra que suposa un increment del 0,8% respecte a 2011. El nombre de contractes indefinits va pujar un 34,8%, variació que contrasta amb la reducció del 5,8% de l’any anterior. Aquest fet es deu als canvis que ha suposat sobre la contractació el canvi legislatiu que afecta els empleats de la llar. Contractació laboral a Barcelona per durada de contracte 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Total 835.524 887.269 912.761 915.196 889.354 756.279 777.611 772.822 779.115 Indefinits 106.186 115.529 150.217 156.412 144.588 98.147 92.490 83.119 112.034 Temporals 729.338 771.740 762.544 758.784 744.766 658.132 685.121 689.703 667.081 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El nombre de temporals, en canvi, va baixar un 3,3%, al contrari que el 2011, que van augmentar un 0,7%. L’any 2012 els contractes indefinits representen el 14,4% del total de contractes formalitzats al llarg de l’any, 3,6 punts més que l’any 2011. Si tenim en compte el període 2000-2012, la contractació baixa un 2,7%, amb un descens del 2,8% en la contractació temporal i de l’1,8% en la indefinida. Caldrà veure’n l’evolució futura una vegada es dilueixi l’impacte que ha tingut sobre la contractació el canvi legislatiu mencionat. Temporals 2012201120102009200820072006200520042003200220012000 14,3% 15,5% 15,0% 13,7% 12,7% 13,0% 16,5% 17,1% 16,3% 13,0% 11,9% 10,8% 14,4% 85,7% 84,5% 85,0% 86,3% 87,3% 87,0% 83,5% 82,9% 83,7% 87,0% 88,1% 89,2% 85,6% Contractació laboral a Barcelona per durada del contracte Contractació indefinida per sexe La majoria dels 112.034 contractes indefinits formalitzats a Barcelona l’any 2012 són contractes ordinaris, que suposen el 71,5% del total, seguits dels contractes convertits en indefinits, que arriben al 25,6%. Els contractes indefinits van pujar un 34,8% el darrer any, bàsicament per l’increment del 71% dels ordinaris, mentre que baixen la resta de modalitats de contractes. Contractació laboral indefinida a Barcelona per tipus de contracte 2010 2011 2012 Var. 2011-2012 Ordinari temps indefinit 47.950 46.723 80.075 71,4% Foment de la contractació indefinida 12.102 5.522 3.006 -45,6% Minusvàlids 428 346 325 -6,1% Convertits en indefinits 32.010 30.528 28.628 -6,2% Total 92.490 83.119 112.034 34,8% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya A l’hora d’analitzar aquesta evolució s’ha de tenir en compte que el 2012 es va produir un canvi normatiu respecte a la contractació dels empleats de la llar, que ha disparat les xifres de contractes indefinits El treball a Barcelona 2012 16 ordinaris. Si comparem aquestes xifres amb les de l’any anterior observem que el pes dels contractes ordinaris puja 25 punts, es manté la tendència a la baixa del contractes de foment de la contractació indefinida, que en tres anys han perdut més de quinze punts quant al seu pes sobre el total de contractes indefinits: passen del 18,4% l’any 2009 al 2,7% de l’any 2012. Dones Homes Total 201220112010200920082007200620052004200320022001 116.744 156.412 112.034 58.766 57.978 75.908 80.504 43.635 68.399 El canvi de la contractació de les persones empleades de la llar, que ha afectat especialment les dones, amb un increment anual del 75%, explica que l’any 2012, a diferència d’anys anteriors, siguin les dones el grup majoritari en el total de contractes indefinits (61%) i que, fins i tot, dominin en els contractes ordinaris (65,7%), una modalitat tradicionalment masculina. Contractació laboral indefinida a Barcelona per sexe i tipus de contracte Contractació anual 2012 Var. 2011-12 Ordinari temps indefinit 80.075 71,4% Homes 27.473 5,7% Dones 52.602 153,7% Foment de la contractació indefinida 3.006 -45,6% Homes 1.492 -43,7% Dones 1.514 -47,3% Minusvàlids 325 -6,1% Homes 178 -6,8% Dones 147 -5,2% Convertits en indefinits 28.628 -6,2% Homes 14.492 -5,0% Dones 14.136 -7,4% Total indefinits 112.034 34,8% Homes 43.635 -1,0% Dones 68.399 75,2% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Contractació temporal per sexe El nombre de contractes temporals baixa un 3,3%, al contrari del que va succeir els dos exercicis anteriors. La contractació temporal continua sent dominada per les dones, que representen el 53,4% del total de contractes temporals de l’any 2012 a la ciutat. No obstant, la contractació temporal evoluciona millor entre els homes que entre les dones, ja que la contractació masculina baixa un 2,9% mentre que la femenina cau un 3,6%. El predomini de les dones es deu al seu pes majoritari en els contractes temporals d’interinitat (més d’un 73% són per a dones) i, amb menys diferència, en els de pràctiques i relleu, mentre que els homes predominen en la resta de modalitats. 17 El treball a Barcelona 2012 Contractació temporal a Barcelona. Per sexe i tipus de contracte 2012 Var. 2011-12 Pràctiques 3.201 -5,4% Homes 1.492 -0,6% Dones 1.709 -9,1% Obra o servei 246.123 4,3% Homes 130.494 3,6% Dones 115.629 5,2% Eventuals circumstàncies producció 274.672 -8,5% Homes 137.959 -9,5% Dones 136.713 -7,5% Interinitat 134.978 -5,6% Homes 36.074 -0,4% Dones 98.904 -7,4% Substitució jubilació 64 anys 90 26,8% Homes 52 30,0% Dones 38 22,6% Jubilació parcial 1.822 20,7% Homes 1.137 22,9% Dones 685 17,3% Formació 1.437 3,3% Homes 756 -1,8% Dones 681 9,7% Relleu 1.232 4,4% Homes 578 14,2% Dones 654 -3,0% Temporals d’inserció 102 8,5% Homes 52 57,6% Dones 50 -18,0% Altres 3.424 16,5% Homes 2.049 27,3% Dones 1.375 3,3% Total 667.081 -3,3% Homes 310.643 -2,9% Dones 356.438 -3,6% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya L’any 2012 van baixar la contractació temporal masculina i femenina. Els anys 2010 i 2011, en canvi, van pujar tant la contractació masculina com la total, després de quatre anys de baixades, mentre que la femenina ja va baixar l’any 2011. Els contractes temporals formalitzats a Barcelona l’any 2012 es concentren en tres modalitats: eventuals circumstàncies de producció (41,2% del total), els d’obra o servei (36,9%) i els de interinitat (20,2%). Respecte a l’any 2011, i centrant-nos en les modalitats més rellevants, baixen els contractes per eventuals circumstàncies de producció (8,5%), els d’interinitat (5,6%) i els de pràctiques (5,4%), i pugen els d’obra o servei, un 4,3%. Dones Homes Total 201220112010200920082007200620052004200320022001 663.754 758.784 667.081 315.195 352.557 310.643 348.559 406.227 356.438 Contractació temporal a Barcelona per sexe El treball a Barcelona 2012 18 Contractació laboral temporal a Barcelona per tipus de contracte Contractació anual 2012 Var. 2011-12 Pràctiques 3.201 -5,4% Minusvàlids 782 -4,2% Obra o servei 246.123 4,3% Eventuals circumstàncies producció 274.672 -8,5% Interinitat 134.978 -5,6% Substitució jubilació 64 anys 90 26,8% Jubilació parcial 1.822 20,7% Relleu 1.232 4,4% Formació 1.437 3,3% Temporals d’inserció 102 8,5% Altres 2.642 24,4% Total 667.081 -3,3% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Per nacionalitat. Al contrari dels quatre anys anteriors, el 2012 augmenta el nombre dels contractes formalitzats per estrangers, malgrat que només un mínim 0,4%. La contractació de nacionals s’incrementa un 0,9%, de manera que continua la tendència de l’any 2011, quan ja van créixer un 1,9%. L’evolució del període 2006-2012 és més positiva pels espanyols que pels estrangers: els primers presenten una reducció del 14% en aquest període, mentre que entre els segons és del 16,6%. Contractació a Barcelona per nacionalitat 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Var. 2006-12 Total contractes 777.611 772.822 779.115 0,8% -14,6% Espanyols 565.717 576.478 581.892 0,9% -14,0% Indefinits 65.555 60.557 69.689 15,1% -38,5% Temporals 500.162 515.921 512.203 -0,7% -9,0% % total 72,8% 74,6% 74,7% Estrangers 211.894 196.344 197.223 0,4% -16,6% Indefinits 26.935 22.562 42.345 87,7% 14,9% Temporals 184.959 173.782 154.878 -10,9% -22,4% % total 27,2% 25,4% 25,3% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona La contractació temporal baixa el darrer any, un 10,9% entre els espanyols i un 0,7% entre els estrangers. La contractació indefinida, fruit de la reforma referent a contractació dels empleats de la llar, puja en ambdós casos de forma important: un 15,1% en el col·lectiu nacional i un 87,7% entre els estrangers, fet lògic tenint en compte que la majoria de les empleades de la llar són estrangeres. Estrangers Espanyols 2012201120102009200820072006 Contractació a Barcelona per nacionalitat 67 6.3 83 65 2.7 85 63 2.4 38 54 2.7 76 56 5.7 17 57 6.4 78 58 1.8 92 26 3.3 78 26 2.4 11 25 6.9 16 21 3.5 03 21 1.8 94 19 6.3 44 19 7.2 23 19 El treball a Barcelona 2012 La especial situació d’aquest darrer any explica que el grau de temporalitat dels contractes formalitzats l’any 2012 sigui inferior que en anys anteriors. D’altra banda, el diferent impacte que han provocat les noves normes de contractació en nacionals i estrangers fa que aquest any hi hagi una important diferència en el grau de temporalitat, que és del 88% entre els espanyols, (1,5 punts menys que el 2011, i del 78,5% entre els estrangers, deu punts menys que l’any anterior. Per edat. El 42,7% dels contractes formalitzats l’any 2012 a la ciutat han estat de persones d’entre 30 i 44 anys. Darrera d’aquest grup se situa el col·lectiu de 25-29 anys, que representa el 20% del total. Els grups d’edat majors de 30 anys han tornat a experimentar, com l’any 2011, increments del nombre de contractes, disminueix de nou la contractació entre els menors d’aquesta edat. El col·lectiu que puja més és el dels majors de 44 anys (19,7%), seguit del grup de 30 a 44 anys, que s’incrementa un 3,6%. La contractació de persones menors de 30 anys baixa en tots els casos: 23,8% per als menors de 20 anys, 9,9% per al grup de 20-24 anys i 2,9% per al col·lectiu de 25-29 anys. Tots els grups menors de 30 anys presenten un comportament pitjor que la mitjana de la ciutat, situació que no és nova ja que des de l’any 2006 es repeteix el mateix comportament. Els contractes indefinits s’incrementen respecte a l’any 2011en tots els casos, menys en el dels menors de 20 anys, que cauen un 20%, amb taxes que van creixent a mesura que augmenta l’edat: van del 2,7% del grup 20-24 anys al 124,5% dels majors de 44 anys. La contractació temporal baixa entre els col·lectius més joves, especialment entre els menors de 20 anys (més del 24%), es manté en el grup de 30 a 44 anys i puja entre els majors de 44 anys. En el període 2006-2012, la contractació entre els menors de 20 anys va caure un 64,5%, un 32% en el grup de 20-24 anys i un 26% en el grup de 25 a 29 anys. En canvi, la contractació creix en aquest període un 3,8% en el col·lectiu de 30 a 44 anys i, especialment, entre els majors de 44 anys, un 13,9%. Contractació a Barcelona per edat 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Total contractes 777.611 772.822 779.115 0,8% Menors de 20 anys 32.592 28.077 21.395 -23,8% Indefinits 2.750 2.207 1.764 -20,1% Temporals 29.842 25.870 19.631 -24,1% % sobre total 4,2% 3,6% 2,7% De 20 a 24 anys 160.575 154.989 139.636 -9,9% Indefinits 13.611 11.213 11.518 2,7% Temporals 146.964 143.776 128.118 -10,9% % sobre total 20,6% 20,1% 17,9% De 25 a 29 anys 166.177 160.655 156.073 -2,9% Indefinits 21.054 18.483 20.070 8,6% Temporals 145.123 142.172 136.003 -4,3% % sobre total 21,4% 20,8% 20,0% De 30 a 44 anys 310.662 321.221 332.894 3,6% Indefinits 40.906 38.578 50.312 30,4% Temporals 269.756 282.643 282.582 0,0% % sobre total 40,0% 41,6% 42,7% 45 anys i més 107.605 107.880 129.117 19,7% Indefinits 14.169 12.638 28.370 124,5% Temporals 93.436 95.242 100.747 5,8% % sobre total 13,8% 14,0% 16,6% Font: elaboració pròpia. Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El percentatge de contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats l’any 2012 va del 91,8% dels menors de 20 anys al 78% dels majors de 44 anys. A mesura que augmenta l’edat de les persones contractades es redueix el percentatge de temporalitat. Tots els col·lectius, excepte el de menors de 20 anys, presenten una reducció d’aquest percentatge respecte a l’any 2011, especialment rellevant en el cas dels majors de 44 anys. El treball a Barcelona 2012 20 Per sectors. El sector serveis representa el 94,2% del total de contractes formalitzats a la ciutat al llarg de l’any 2012, un percentatge superior en quasi un punt al de l’any anterior. Es manté, per tant, la tendència a l’alça d’anys precedents: 89% l’any 2006, 89,6% l’any 2007, 91,1% els anys 2008 i 2009, 92% l’any 2010 i 93,3% l’any 2011. Al 2012, com va passar l’any 2011, la construcció va ser el sector amb un comportament pitjor de la contractació. Si l’any 2011 la caiguda va ser del 23,8%, enguany ha baixat un 15,5%. El sector serveis torna a pujar (0,8% l’any 2011, un 1,8% el 2012) i la indústria baixa de nou: un 4,9% l’any 2011 i un 9,2% l’any 2012. Contractació a Barcelona per sectors 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Var. 2006-12 Total contractes 777.611 772.822 779.115 0,8% -14,6% Agricultura 650 802 899 12,1% -31,0% Indefinits 114 191 297 55,5% -8,3% Temporals 536 611 602 -1,5% -38,4% % sobre total 0,1% 0,1% 0,1% Indústria 20.882 19.861 18.036 -9,2% -47,4% Indefinits 3.785 4.383 3.973 -9,4% -62,1% Temporals 17.097 15.478 14.063 -9,1% -40,8% % sobre total 2,7% 2,6% 2,3% Construcció 40.691 31.020 26.217 -15,5% -59,7% Indefinits 5.810 4.029 3.449 -14,4% -66,7% Temporals 34.881 26.991 22.768 -15,6% -58,4% % sobre total 5,2% 4,0% 3,4% Serveis 715.388 721.139 733.963 1,8% -9,6% Indefinits 82.781 74.516 104.315 40,0% -19,2% Temporals 632.607 646.623 629.648 -2,6% -7,8% % sobre total 92,0% 93,3% 94,2% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Els serveis són el sector amb més presència dels contractes temporals en la contractació anual, un 85,8%, mentre que la indústria és el sector que manté un percentatge més baix de temporalitat: un 67%, quasi 19 punts inferior a la taxa dels serveis. A la construcció i a la indústria cauen la contractació indefinida (14,4 i 9,4%, respectivament) i la temporal, un 15,6 i 9,1%, respectivament. Al sector serveis cau un 2,6% la contractació temporal i s’incrementa notablement, un 40%, la contractació indefinida (de nou es fa evident l’efecte dels canvis legislatius referits a les empleades de la llar en matèria de contractació). Les activitats que tenen un pes més gran sobre la contractació l’any 2012 a la ciutat són les activitats tècniques i professionals (30,1% dels contractes formalitzats l’any 2012), seguides, de lluny, per les activitats sanitàries i de serveis socials (14,5% del total), l’hoteleria i restauració (9,8%) i el comerç (8%); aquest rànquing es manté idèntic en la contractació temporal. En canvi, el comerç és l’activitat amb més pes en la contractació indefinida, ja que suposa el 15,1% dels contractes indefinits formalitzats a la ciutat l’any 2012. S’ha de destacar, però, que l’any 2011 el seu pes era força més important: 21,6%. Si comparem les dades acumulades de 2011 i 2012, període en què la contractació puja un 0,8%, destaca el fort increment de la contractació en les activitats administratives, jurídiques i de comptabilitat (19,3%) i en el transport i les comunicacions ,que pugen un 9,1%; en ambdós casos per l’important increment de la contractació temporal, superior al 23%. El tercer grup d’activitats que puja al llarg de l’any 2012 és el d’altres serveis, on s’inclouen els treballadors i treballadores de la llar, el col·lectiu clau per explicar l’evolució de la contractació aquest any. En aquest cas, la fort pujada del darrer any, un 161%, es deu a l’espectacular augment de la contractació indefinida: quasi un 912%. 21 El treball a Barcelona 2012 Per contra, destaquen les reduccions de la contractació en el turisme (31,9%), les activitats relacionades amb la informació (17,5%), les activitats financeres i d’assegurances (15%), les activitats lligades a la construcció (15,5% i a les indústries manufactureres (que baixen un 8,1%). La contractació indefinida es redueix en la majoria d’activitats econòmiques, amb l’excepció d’altres serveis, l’hoteleria i les activitats immobiliàries. El fort increment del grup d’altres serveis fa que la contractació indefinida pugi un 34,8%. Contractació a Barcelona per activitats Acumulat any 2012 Var. 2011-12 Indefinits Temporals Total Indefinits Temporals Total Agricultura, ramaderia, pesca 297 602 899 55,5% -1,5% 12,1% Indústries extractives 3 3 6 100,0% -50,0% 0,0% Indústries manufactureres 3.639 10.727 14.366 -4,9% -9,1% -8,1% Energia, aigua i gestió de residus 331 3.333 3.664 -40,5% -9,1% -13,2% Construcció 3.449 22.768 26.217 -14,4% -15,6% -15,5% Comerç 16.956 45.348 62.304 -5,7% -4,8% -5,1% Transports i comunicacions 4.110 14.578 18.688 -22,6% 23,4% 9,1% Hoteleria i restauració 12.976 63.074 76.050 9,1% -8,5% -5,9% Turisme 634 3.453 4.087 -16,1% -34,2% -31,9% relacionades amb la informació 5.741 26.665 32.406 -7,3% -19,4% -17,5% Act. financeres i d’assegurances 1.151 2.619 3.770 -14,2% -15,4% -15,0% Act. immobiliàries 1.476 1.894 3.370 13,7% -3,0% 3,7% Act. tècniques i professionals 9.425 224.755 234.180 -10,2% -3,6% -3,9% Act. administratives, jurídiques i de comptabilitat 4.479 36.618 41.097 -8,4% 23,8% 19,3% Act. sanitàries i de serveis socials 3.723 109.481 113.204 -13,8% -8,7% -8,9% Educació 3.953 33.468 37.421 -1,3% 1,5% 1,2% Indústries culturals, artístiques i de lleure 2.229 34.503 36.732 -4,2% -3,9% -4,0% Altres serveis 37.462 33.192 70.654 911,7% 42,1% 161,1% Total 112.034 667.081 779.115 34,8% -3,3% 0,8% Per nivell d’estudis. El 57,6% de les persones que han formalitzat contractes al llarg de 2012 a Barcelona tenen estudis de secundària general (batxillerat). Els universitaris són el segon grup en importància, amb un 17,3% del total. Contractació a Barcelona per nivell d’estudis 2009 2010 2011 2012 Var. 2006-12 Total contractes 756.279 777.611 772.822 763.295 -16,4% Fins a primària 83.699 79.861 72.484 95.846 -9,1% Indefinits 12.571 10.660 8.241 14.451 2,1% Temporals 71.128 69.201 64.243 81.395 -10,8% % sobre total 11,1% 10,3% 9,4% 12,6% Programes FP 78.031 85.967 78.501 68.558 -13,8% Indefinits 7.555 6.843 5.966 6.450 -38,0% Temporals 70.476 79.124 72.535 62.108 -10,1% % sobre total 10,3% 11,1% 10,2% 9,0% Secundària general 436.115 448.503 457.176 439.293 -20,6% Indefinits 53.102 49.469 44.150 55.619 -37,7% Temporals 383.013 399.034 413.026 383.674 -17,3% % sobre total 57,7% 57,7% 59,2% 57,6% Tècnics prof. superiors 31.263 30.914 30.126 27.543 -43,0% Indefinits 5.225 4.863 4.534 4.165 -56,3% Temporals 26.038 26.051 25.592 23.378 -39,7% % sobre total 4,1% 4,0% 3,9% 3,6% Universitaris 127.171 132.366 134.535 132.055 4,7% Indefinits 19.694 20.655 20.228 19.222 -28,2% Temporals 107.477 111.711 114.307 112.833 13,5% % sobre total 16,8% 17,0% 17,4% 17,3% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Nota: hi ha una diferència entre el total de contractes i la suma de contractes per nivell formatiu deguda al fet que es desconeix el nivell formatiu de les persones incloses en el règim especial dels serveis a la llar familiar regulat pel Reial decret 1620/2011, de 14 de novembre, i integrat en el règim general de la Seguretat Social El treball a Barcelona 2012 22 Només el 12,6% de les persones contractades han fet estudis relacionats amb la formació professional (programes d’FP i tècnics professionals superiors), 1,5 punts menys que l’any anterior i 2,5 punts menys que l’any 2010. L’impacte del canvi legislatiu referent als empleats i empleades de la llar també es fa evident en analitzar la contractació per nivell d’estudis. Els contractes indefinits, que són els més afectats per aquesta reforma, s’incrementen notablement en els col·lectius on el pes d’aquests treballadors és més alt, que són els de baixa qualificació. Així, la contractació indefinida augmenta un 75% en el cas de les persones que han cursat com màxim estudis primaris, un 26% en les que tenen fins a secundària general i un 8,1% en les que van estudiar programes d’FP. Com ja va passar en anys anteriors, baixa la contractació indefinida dels tècnics professionals superiors, un 8,1%, i un 5% la de les persones amb estudis superiors. L’any 2012 el grau de temporalitat més baix s’observa entre les persones que han estudiat fins a primària (84,9%), per sota dels grups que tradicionalment tenen un percentatge més petit de contractació temporal anual: els universitaris (85,4%) i els tècnics professionals superiors (84,9%). Els percentatges de temporalitat han convergit entre els diferents grups en els darrers anys. Si l’any 2007 la diferència entre la taxa de temporalitat més alta (programes FP) i la més baixa (universitaris) era de 10,4 punts, l’any 2012 aquesta diferència s’ha reduït a 5,7 punts, 1,8 punts menys que l’any anterior. Universitaris Tècnics professionals superiors Secundària general Programes FP Fins a primària 2012201120102009200820072006 11,6% 12,4% 11,7% 11,1% 10,3% 9,4% 12,6% 60,6% 59,0% 57,7% 57,7% 57,7% 59,2% 57,6% 5,3% 4,5% 4,1% 4,1% 4,0% 3,9% 3,6% 13,8% 14,3% 16,2% 16,8% 17,0% 17,4% 17,3% 8,7% 9,9% 10,3% 10,3% 9,0%10,2%11,1% Contractació a Barcelona per nivell d'estudis Per mesos. Si durant l’any 2009 només hi va haver increments interanuals positius de la contractació en dos mesos, l’any 2010 es van registrar vuit mesos amb variacions positives de la contractació i l’any 2011 el nombre de mesos amb variacions positives va ser de sis, amb increments que van anar del 0,9% de l’octubre al 10,7% del gener, l’any 2012 presenta set mesos amb increments interanuals de la contractació. Enguany els increments van del 3,8% de l’agost al 20,4% del juliol. Contractació a Barcelona per mesos 2010 2011 2012 Var. 2011-12 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Gener 50.929 56.374 58.988 4,6% Juliol 79.629 72.497 87.318 20,4% Febrer 58.495 57.109 60.605 6,1% Agost 45.125 46.323 48.068 3,8% Març 68.433 71.014 62.502 -12,0% Setembre 71.665 71.502 60.433 -15,5% Abril 60.867 56.091 58.426 4,2% Octubre 71.295 71.943 79.652 10,7% Maig 68.757 69.889 69.413 -0,7% Novembre 69.824 68.197 63.315 -7,2% Juny 69.839 66.085 74.570 12,8% Desembre 62.753 65.798 55.825 -15,2% Total 777.611 772.822 779.115 0,8% Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 23 El treball a Barcelona 2012 Po b l a c i ó at u r a d a Les estadístiques sobre població aturada provenen de dues fonts diferents: l’EPA, que dóna dades trimestrals i estimades, i el registre de persones desocupades, que proporciona mensualment el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat. Atur segons l’EPA Segons l’EPA, Barcelona va tenir una mitjana de 142.800 aturats l’any 2012. Aquesta xifra suposa una reducció de l’11,8% respecte a l’any 2011. Després del mínim descens de l’any 2011, l’atur torna a incrementar-se, com ja va passar l’any 2010 (16%) i l’any 2009 (78,4%). Si comparem les dades del darrer trimestre de l’any, s’observa un augment interanual de l’atur del 8,7%, i una xifra de 147.000 aturats al desembre. L’atur puja als quatre trimestres de l’any, amb increments que van del 8,7% del quart al 21,6% del segon. Població aturada a Barcelona segons l’EPA. Mitjanes anuals en milers 2011 2012 Var. 2011-12 Total 127,7 142,8 11,8% Per sexe Homes 70,4 78,7 11,8% Dones 57,3 64,0 11,7% Per edat De 16 a 19 anys 3,0 6,7 123,3% De 20 a 24 anys 16,6 18,8 13,4% De 25 a 54 anys 94,3 99,7 5,7% De 55 anys i més 13,8 17,6 27,3% Per sector econòmic Agricultura 0,0 0,0 0,0% Indústria 6,6 4,3 -35,0% Construcció 10,0 8,9 -10,8% Serveis 41,0 52,5 28,2% Aturat > 1 any 62,25 64,2 3,1% Aturat busca primera feina 8,0 12,9 61,9% Per temps de recerca de feina Ja trobada 5,7 5,9 3,5% Menys de 3 mesos 23,8 23,4 -1,6% De 3 a 11 mesos 37,7 41,1 9,0% De 1 a 2 anys 32,2 33,0 2,5% Més de 2 anys 28,3 39,4 38,9% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Segons les dades mitjanes proporcionades per l’EPA corresponents a l’any 2012, el perfil de la persona aturada a la ciutat és el d’un home (55,1% del total d’aturats), d’entre 25 i 54 anys (69,8% dels aturats estan en aquesta franja d’edat), que fa més d’un any que és a l’atur (45% de les persones en situació d’atur). Si comparem les xifres mitjanes dels anys 2011 i 2012, al contrari del que va succeir l’any 2011, el comportament de l’atur entre els homes és lleugerament pitjor que entre les dones. L’atur masculí puja un 11,8% i el femení puja un 11,7%. Per edat, cal ressaltar que els majors de 54 anys tornen a ser (com els dos anys anteriors) un grup amb fortes pujades de l’atur (27%), mentre que els joves de fins a 20 anys mostren un comportament força erràtic: si l’any 2011 va ser el grup que presentava la millor evolució, amb una reducció important del seu atur (53,7%), l’any 2012 són el col·lectiu amb un comportament més dolent, amb un increment de l’atur del 123%. El creixement més moderat s’observa, de nou, entre el col·lectiu de 25-54 anys (5,7%). En tots els grups l’increment de l’atur és més gran que l’observat l’any 2011. El treball a Barcelona 2012 24 L’evolució de l’atur per sectors durant els darrers anys és força erràtica. L’any 2009 va destacar el fort increment dels aturats procedents de la indústria (204,7%), l’any 2010 tant el sector industrial com el de la construcció van presentar reduccions interanuals del nombre d’aturats, superiors al 24% en ambdós casos, i l’any 2011 hi va tornar a haver importants increments de l’atur industrial (21,2%) i del sector de la construcció (25,1%). L’any 2012 es caracteritza, com l’any 2010, per fortes caigudes de l’atur a la indústria (35%) i la construcció (10,8%). Els serveis semblen tenir l’evolució inversa al dels altres dos sectors: després del lleuger increment de l’any 2010 (2,3%) i la forta reducció de l’any 2011 (20,8%), enguany augmenta el 28%. D’altra banda, es continua moderant l’increment del grup d’aturats que està en aquesta situació des de fa més d’un any. L’any 2009 era del 79,5%, l’any 2010 va pujar un 71,5%, l’any 2011 es va incrementar un 26,8% i l’any 2012 només puja un 3,1%. Els aturats i aturades que busquen un primera feina experimenten una pujada del 62%. Finalment, les dades que l’EPA proporciona sobre el temps de recerca de feina mostren, per tercer any consecutiu, que els increments més forts es troben en les persones que fa més de dos anys que estan en aquesta situació: pugen quasi un 39%, un 87% l’any anterior i quasi un 97% l’any 2010. La resta de col·lectius presenten increments del nombre d’aturats més moderats, que van del 2,5% dels que fa entre un any i dos anys que estan a l’atur, fins al 9% dels que fa entre 3 i 11 mesos. L’excepció són els que fa menys de 3 mesos que cerquen feina, que baixen un 1,6%. El pes dels aturats que fa un any o més que són a l’atur respecte al total d’aturats s’ha duplicat en només dos anys: l’any 2009 el 25% dels aturats feia un any o més que estaven a l’atur, l’any 2012 aquest percentatge arriba al 50,7%. L’increment dels aturats ha estat important al llarg dels darrers quatre anys. Al quart trimestre de l’any 2007 es va arribar a un mínim històric d’aturats a la ciutat segons dades de l’EPA, amb un total de 46.700 persones. En només cinc anys aquesta xifra ha pujat fins als 147.000 aturats que indiquen les dades del quart trimestre de 2012 (increment del 215%). En cinc anys, per tant, l’atur a la ciutat s’ha multiplicat per quatre. IV 2012IV 2011IV 2010IV 2009IV 2008IV 2007IV 2006IV 2005IV 2004IV 2003IV 2002IV 2001 69,7 83,6 68,0 83,9 59,4 51,0 46,7 67,8 123,0 127,1 123,0 127,1 Evolució de la població aturada a Barcelona segons l’EPA. En milers Segons l’EPA, la taxa d’atur a la ciutat presenta una tendència a la baixa entre 2001 i 2006, fins a arribar al mínim històric al tercer trimestre de 2006 (5,6). Es manté estable l’any 2007 i posteriorment creix l’any 2008 i, amb gran intensitat, l’any 2009. L’any 2010 augmenta fins a arribar al 16,9 al segon i tercer trimestres, per baixar lleugerament al quart. L’any 2011 presenta un ascens de la taxa al tercer i quart trimestres. Finalment, al tercer trimestre de l’any 2012 s’arriba a un nou màxim històric: un 18,9%. La taxa d’atur és del 18,7 al quart trimestre de l’any 2012, un 20,9 per als homes i un 17,4 per a les dones. 25 El treball a Barcelona 2012 Evolució de les taxes d’atur a Barcelona Homes Dones Total Homes Dones Total 2008 2011 1r. trimestre 6,7 7,9 7,3 1r. trimestre 17,3 14,6 16,0 2n. trimestre 7,5 6,5 7,0 2n. trimestre 15,3 12,8 14,1 3r. trimestre 8,7 6,8 7,8 3r. trimestre 17,2 16,1 16,7 4r. trimestre 7,7 9,0 8,3 4r. trimestre 17,7 16,0 16,9 2009 2012 1r. trimestre 13,2 13,6 13,4 1r. trimestre 18,7 16,6 17,7 2n. trimestre 14,2 11,5 12,9 2n. trimestre 18,1 16,4 17,3 3r. trimestre 13,0 13,5 13,3 3r. trimestre 20,3 17,4 18,9 4r. trimestre 15,9 14,4 15,2 4r. trimestre 20,9 16,5 18,7 2010 1r. trimestre 15,9 14,1 15,0 2n. trimestre 15,9 18,1 16,9 3r. trimestre 18,7 14,9 16,9 4r. trimestre 18,8 12,8 16,0 Total Dones Homes IV 20122011-IV2010-IV2009-IV2008-IV2007-IV2006-IV 5,3 7,6 6,3 18,8 12,8 16,0 15,9 14,4 16,9 18,8 12,8 18,7 Taxa d'atur a Barcelona segons l'EPA Les taxes d’atur entre els més joves superen la mitjana de la ciutat. Si al quart trimestre de 2012 la taxa mitjana és del 18,7, les taxes d’atur entre els més joves són del 63,4 per als menors de 20 anys i del 39,9 per al col·lectiu de 20-24 anys. Entre el quart trimestre de 2011 i el quart trimestre de 2012, la taxa d’atur només es redueix al grup de 20 a 24 anys (4,6 punts). L’augment de la taxa és especialment important entre els menors de 20 anys, 26,3 punts en només un any, quan l’any 2011 van tenir la reducció més intensa. A la resta de col·lectius l’increment de la taxa no arriba a dos punts. Total 55 anys i més 25-54 anys 20-24 anys 16-19 anys IV 20122011-IV2010-IV2009-IV2008-IV2007-IV2006-IV 22,6 16,1 6,4 4,6 7,4 63,4 39,9 17,6 13,1 18,7 Taxa d'atur a Barcelona segons l'EPA per edats El treball a Barcelona 2012 26 Evolució de les taxes d’atur a Barcelona. Total i per edats 16-19 anys 20-24 anys 25-54 anys 55 anys i més Total 2007 1r. trimestr 27,8 11,5 6,1 6,4 6,9 2n. trimestre 35,1 10,7 5,8 7,4 6,9 3r. trimestre 24,4 6,3 6,2 5,9 6,5 4t. trimestre 42,6 7,8 5,3 4,1 5,8 2008 1r. trimestre 25,4 20,2 6,7 4,5 7,3 2n. trimestre 39,2 15,0 6,0 6,7 7,0 3r. trimestre 43,2 19,2 7,3 2,1 7,8 4r. trimestre 39,6 18,7 7,5 5,3 8,3 2009 1r. trimestre 57,4 29,3 12,7 7,6 13,4 2n. trimestre 38,8 28,3 11,6 11,1 12,9 3r. trimestre 52,5 24,9 12,6 5,9 13,3 4r. trimestre 63,1 32,8 14,4 7,1 15,2 2010 1r. trimestre 66,8 32,2 14,1 6,5 15,0 2n. trimestre 64,8 28,9 16,1 11,3 16,9 3r. trimestre 65,5 31,8 15,8 12,1 16,9 4r. trimestre 60,9 33,9 14,4 12,9 16,0 2011 1r. trimestre 39,6 32,6 14,9 13,1 16,0 2n. trimestre 24,2 33,0 13,0 11,7 14,1 3r. trimestre 35,0 34,1 16,4 10,3 16,7 4r. trimestre 37,1 44,5 15,7 11,4 16,9 2012 1r. trimestre 56,1 40,7 16,0 14,9 17,7 2n. trimestre 69,8 43,2 15,3 13,8 17,3 3r. trimestre 75,7 41,5 16,9 14,9 18,9 4r. trimestre 63,4 39,9 17,6 13,1 18,7 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Atur registrat. Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat L’atur registrat a Barcelona, segons les dades publicades pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, es va situar, al desembre de 2012, en 112.192 persones, amb un augment del 3,3% respecte al desembre de 2011. Malgrat que és un increment interanual més modest que el 7,7% de desembre de 2011, encara està per sobre de la reducció del 0,2% de l’atur registrat al desembre del 2010, una baixada anecdòtica ja que va ser l’única reducció interanual de l’atur en els darrers 60 mesos. Les dades d’atur registrat són menys negatives que les que reflexteix l’EPA, atès que segons aquesta font Barcelona tenia 147.000 aturats al desembre de l’any 2012, amb un increment interanual d’un 8,7%. Total Dones Homes Des. 12Gen. 12Gen. 11Gen. 10Gen. 09Gen. 08Gen. 07Gen. 06 25.554 29.810 55.364 24.166 28.998 53.164 25.448 29.356 54.804 41.543 38.664 80.207 55.683 49.390 105.073 54.729 50.727 105.456 57.935 54.812 112.747 57.062 55.130 112.192 Evolució mensual de la població aturada registrada a Barcelona 27 El treball a Barcelona 2012 L’increment de l’atur ha estat continu al llarg dels darrers anys, fins a arribar al màxim històric de 113.736 aturats al febrer de 2012. Al llarg dels anys 2011 i 2012 s’han mantingut certes oscil·lacions mensuals de l’atur, però amb una tendència alcista evident. Per sexe. L’atur torna a créixer més entre les dones, un 4,8%, que entre els homes (1,8%), de manera que el pes dels homes sobre el total d’aturats s’ha reduït per cinquè any consecutiu i passa del 53,1% al desembre de 2009 al 50,9% al desembre de 2012. Per edats. La majoria dels aturats registrats a la ciutat al desembre de 2012 tenen entre 25 i 54 anys (74,2% del total). L’any 2012 l’atur ha pujat entre els col·lectius de més de 25 anys: el 3,6% per al grup 25 a 54 anys i el 8% per als majors de 54 anys, però ha baixat entre el més joves: un 26,5% per als menors de 20 anys i un 13,5% per al col·lectiu 20-24 anys. Població aturada registrada a Barcelona. Dades generals al desembre 2011 2012 Var. des. 2011-12 Total 108.624 112.192 3,3% Per sexe Homes 56.042 57.062 1,8% Dones 52.582 55.130 4,8% Per edats De 16 a 19 anys 1.369 1.006 -26,5% De 20 a 24 anys 5.397 4.670 -13,5% De 25 a 54 80.338 83.265 3,6% De 55 anys i més 21.520 23.251 8,0% Per nivell formatiu Fins primària incompleta 2.929 2.506 -14,4% Estudis primaris complets 5.293 5.040 -4,8% Secundària general 66.649 67.211 0,8% Formació professional 8.844 9.576 8,3% Tècnics prof. superiors 7.640 8.821 15,5% Educació superior 17.269 19.038 10,2% Per temps de recerca de feina Fins a 6 mesos 51.374 48.274 -6,0% De 6 a 12 mesos 20.351 21.135 3,9% Més de 12 mesos 36.899 42.783 15,9% Per sector econòmic Agricultura 483 549 13,7% Indústria 11.240 11.333 0,8% Construcció 12.495 11.976 -4,2% Serveis 80.128 84.701 5,7% Sense ocupació anterior 4.278 3.633 -15,1% Per nacionalitat Espanyols 84.569 89.351 5,7% Estrangers 24.055 22.841 -5,0% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Per nivell formatiu. Com ja va passar l’any 2011, al llarg de l’any 2012 l’atur creix entre els grups amb un nivell formatiu més elevat, mentre que els col·lectius amb menys formació presenten reduccions interanuals. L’increment interanual més accentuat de l’atur s’observa entre les persones amb formació professional secundària, un 15,5%, seguit pel grup dels universitaris (10,2%). Els únics grups que presenten reduccions del nombre d’aturats són les persones que han estudiat com a màxim estudis primaris incomplets, un 14,4%, i les persones amb la primària acabada (4,8%). El grup majoritari és el de persones amb educació secundària general, que representen el 59,9% del total d’aturats, amb un increment interanual del 0,8%. El treball a Barcelona 2012 28 Si agrupem els aturats segons grans tipologies en funció del nivell formatiu, el 66,6% de les persones en atur han estudiat fins a secundària general, el 16,4% han fet estudis relacionats amb la formació professional (secundària i superior) i el 17% són universitaris. No hi ha canvis substantius en aquest sentit respecte a l’any 2011, però s’ha incrementat lleugerament el pes dels col·lectius amb un nivell formatiu més alt sobre el total d’aturats. Per nacionalitat. El pes dels aturats estrangers a la ciutat al desembre de 2012 arriba al 20,4% del total, quan va arribar al 22,7% al desembre de 2010. Mentre l’atur ha baixat un 5% entre els estrangers al llarg de l’any 2012, entre els nacionals s’ha increment un 5,7%. Dels 22.841 aturats estrangers registrats a Barcelona al desembre de 2012, el 60,9% són homes i el 39,1% dones. A la ciutat, el percentatge de dones aturades sobre el total era del 49,1%, deu punts més que entre el col·lectiu d’estrangers, fet que demostra que dins del conjunt dels treballadors estrangers l’atur ha castigat més els homes que les dones. Estrangers Espanyols Des. 12Gen. 12Gen. 11Gen. 10Gen. 09Gen. 08Gen. 07 -6,32 11,72 1,63 37,50 28,78 0,03 7,79 5,6510,93 93,15 39,38 1,52 3,91 -5,05 Taxes de variació interanual de l'atur registrat a Barcelona. Segons nacionalitat Si analitzem l’evolució de les taxes de variació interanual de l’atur per nacionalitat en els darrers sis anys, veiem que l’any 2007 l’atur presentava taxes de variació negatives tant per als nacionals com per als estrangers. L’any 2008, l’atur va presentar taxes de creixement cada vegada més grans, especialment entre els immigrants, situació que va continuar fins a mitjan any 2009, moment en què les taxes d’increment interanual es van començar a reduir, encara que es van mantenir en nivells força alts. Aquesta tendència ha continuat al llarg de l’any 2010, així com un moviment de convergència entre les taxes de nacionals i immigrants que ha culminat, als darrers mesos de l’any, en una situació de creixement nul de l’atur en ambdós col·lectius. L’any 2011 mostrava un creixement moderat però continuat de l’atur, especialment entre els espanyols. L’any 2012 es manté aquesta tendència entre els nacionals, mentre que entre els estrangers l’atur s’ha estancat als primers mesos de l’any per caure a partir del juny. Per temps de recerca de feina. El percentatge d’aturats que fa més d’un any que cerquen feina és el que més creix durant l’any 2012, un 15,9%. Malgrat que els aturats de menys de sis mesos continuen sent el grup majoritari entre els aturats, amb un 43% del total, creix força la rellevància del grup d’aturats de llarga durada, que en només un any han passat de suposar el 34% del total d’atur a representar el 38,1%. Distribució de l’atur registrat a Barcelona. Per durada i sexe Total Menys de25 anys De 25 a 44 anys De 45 i més anys Homes total 57.062 3.078 29.035 24.949 Fins a 6 mesos 25.859 2.373 15.966 7.520 De 6 a 12 mesos 10.942 425 5.902 4.615 Més de 12 mesos 20.261 280 7.167 12.814 Dones total 55.130 2.598 26.881 25.651 Fins a 6 mesos 22.415 2.068 13.860 6.487 De 6 a 12 mesos 10.193 331 5.569 4.293 Més de 12 mesos 22.522 199 7.452 14.871 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 29 El treball a Barcelona 2012 L’atur de llarga durada (més de 12 mesos) afecta més les dones que els homes: quasi el 41% de les dones aturades fa més d’un any que estan en aquesta situació, entre els homes aquest percentatge baixa al 35,5%. Aquesta situació és especialment evident dins del col·lectiu de majors de 44 anys: el 58% de les dones d’aquest grup fa més d’un any que són a l’atur per un 51,4% dels homes. Per sector econòmic. Al desembre de 2012, el 75,5% dels aturats procedeixen del sector serveis, que és el que presenta l’increment interanual més alt (5,7%), si exceptuem l’agricultura. A la construcció l’atur baixa un 4,2%, mentre que a la indústria pràcticament no varia. El grup de persones sense ocupació anterior torna a baixar durant l’any 2012, un 15,1%. Però per analitzar amb més detall aquestes grans xifres resulten més útils les dades desagregades per activitats econòmiques segons el cens CCAE 2009. Les activitats econòmiques que concentren un nombre més elevat d’aturats al desembre de 2012 són el comerç i les reparacions, amb el 15,6% del total d’aturats, les activitats administratives i els serveis auxiliars (14,2%) i les activitats professionals i tècniques (10,4%), dins del sector dels serveis, i la construcció (10,7% del total). Aquesta situació és diferent de la que mostra la mitjana catalana, ja que a Catalunya les activitats amb més pes sobre el total d’aturats són les de construcció (15,2% del total), comerç i reparacions (14,7%), i les indústries manufactureres (14%). Població aturada a Barcelona per activitats econòmiques segons CCAE 2009 Barcelona Catalunya Atur registrat al desembre 2011 2012 Variació 2011 2012 Variació Total aturats 108.624 112.192 3,3% 614.244 646.956 5,3% Agricultura, ramaderia i pesca 483 549 13,7% 11.492 13.065 13,7% Indústries extractives 57 52 -8,8% 685 681 -0,6% Indústries manufactureres 10.132 10.263 1,3% 87.843 90.654 3,2% Energia elèctrica i gas 291 225 -22,7% 1.285 994 -22,6% Aigua, sanejament, residus 760 793 4,3% 4.704 4.870 3,5% Construcció 12.495 11.976 -4,2% 101.619 98.298 -3,3% Comerç i reparacions 16.219 17.536 8,1% 85.429 95.214 11,5% Transports i emmagatzematge 3.352 3.894 16,2% 19.026 21.915 15,2% Hoteleria 9.946 10.701 7,6% 51.505 57.442 11,5% Informació i comunicacions 3.941 4.402 11,7% 9.849 11.185 13,6% Act. financeres i assegurances 1.685 1.716 1,8% 5.646 5.620 -0,5% Act. immobiliàries 1.046 1.106 5,7% 4.174 4.415 5,8% Act. professionals i tècniques 12.058 11.679 -3,1% 36.708 36.943 0,6% Act. administratives i serv. auxiliars 15.227 15.891 4,4% 83.917 90.601 8,0% Administració pública 1.304 1.388 6,4% 17.601 16.901 -4,0% Educació 3.671 3.983 8,5% 11.410 13.531 18,6% Activitats sanitàries i serveis socials 4.650 4.860 4,5% 21.104 22.614 7,2% Activitats artístiques i recreatives 2.267 2.442 7,7% 8.431 9.445 12,0% Altres serveis 4.061 4.178 2,9% 18.427 19.593 6,3% Llars que ocupen personal domèstic 674 881 30,7% 2.199 3.031 37,8% Organismes extraterritorials 27 44 63,0% 109 139 27,5% Sense ocupació anterior 4.278 3.633 -15,1% 31.081 29.805 -4,1% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Quant a l’evolució entre desembre de 2011 i desembre de 2012, cal assenyalar que dins de les activitats rellevants, les que més han incrementat el nombre d’aturats a la ciutat són transport i emmagatzematge (16,2%), informació i comunicacions (11,7%) i educació (8,5%). Presenten reduccions de l’atur, per segon any consecutiu, les activitats professionals i tècniques (-3,1%) i la construcció (-4,2%). Els aturats sense ocupació anterior baixen un 15,1%. En el cas de Catalunya, les activitats que més han incrementat el nombre d’aturats també són transport i emmagatzematge (15,2%), informació i comunicacions (13,6%) i, sobre tot, l’educació (18,6%). Presenten reduccions de l’atur la construcció (-3,3%) i els aturats sense ocupació anterior (-4,1%). El treball a Barcelona 2012 30 Tant a Barcelona com a Catalunya es manté l’efecte negatiu exercit sobre l’atur per les retallades de les diferents administracions i les seves repercussions sobre les prestacions de serveis públics. L’atur continua creixent en l’educació i les activitats sanitàries i els serveis socials (a Catalunya per sobre del 7% en els dos casos). A l’altra banda, s’ha de ressaltar el bon comportament de la construcció, que mostra reduccions de l’atur a la ciutat i al conjunt de Catalunya. En conjunt, l’atur creix més a Catalunya (5,3%) que a Barcelona (3,3%), però menys que l’any passat en els dos casos. Barcelona Variació Catalunya Variació Energia elèctrica i gas -22,7% Energia elèctrica i gas -22,6% Sense ocupació anterior -15,1% Sense ocupació anterior -4,1% Indústries extractives -8,8% Administració pública -4,0% Construcció -4,2% Construcció -3,3% Activitats professionals, tècniques -3,1% Indústries extractives -0,6% Indústries manufactureres 1,3% Activitats financeres i assegurances -0,5% Activitats financeres i assegurances 1,8% Activitats professionals, tècniques 0,6% Altres serveis 2,9% Indústries manufactureres 3,2% Total aturats 3,3% Aigua, sanejament, residus 3,5% Aigua, sanejament, residus 4,3% Total aturats 5,3% Activitats administratives i serv. auxiliars 4,4% Activitats immobiliàries 5,8% Activitats sanitàries i serveis socials 4,5% Altres serveis 6,3% Activitats immobiliàries 5,7% Activitats sanitàries i serveis socials 7,2% Administració pública 6,4% Activitats administratives i serv. auxiliars 8,0% Hostaleria 7,6% Comerç i reparacions 11,5% Activitats artístiques i recreatives 7,7% Hostaleria 11,5% Comerç i reparacions 8,1% Activitats artístiques i recreatives 12,0% Educació 8,5% Informació i comunicacions 13,6% Informació i comunicacions 11,7% Agricultura, ramaderia i pesca 13,7% Agricultura, ramaderia i pesca 13,7% Transports i emmagatzematge 15,2% Transports i emmagatzematge 16,2% Educació 18,6% Llars que ocupen personal domèstic 30,7% Organismes extraterritorials 27,5% Organismes extraterritorials 63,0% Llars que ocupen personal domèstic 37,8% Per districtes. Entre desembre de 2011 i desembre de 2012 l’atur creix a tots els districtes menys a Ciutat Vella. Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc i les Corts presenten increments per sota de la mitjana, mentre que els augments més rellevants s’observen a Nou Barris i Sant Martí. Els districtes que al desembre de l’any 2012 concentren el nombre més gran d’aturats de la ciutat són els de Sant Martí, l’Eixample i Nou Barris. Evolució del nombre d’aturats registrats per districtes. Dades al desembre 2011 2012 Variació 2011-12 Total aturats ciutat 2012 Pobl. districte/ pobl. ciutat* Aturats/ població 16-64 anys Barcelona 108.624 112.192 3,3% 10,5 Ciutat Vella 9.941 9.525 -4,2% 8,5% 7,2% 12,4 Eixample 15.470 15.916 2,9% 14,2% 16,5% 9,0 Sants-Montjuïc 12.976 13.322 2,7% 11,9% 11,7% 10,7 Les Corts 4.308 4.444 3,2% 4,0% 4,9% 8,4 Sarrià-Sant Gervasi 5.433 5.563 2,4% 5,0% 8,4% 6,2 Gràcia 7.488 7.657 2,3% 6,8% 7,6% 9,4 Horta-Guinardó 11.678 12.225 4,7% 10,9% 10,1% 11,3 Nou Barris 13.880 14.744 6,2% 13,1% 9,9% 13,9 Sant Andreu 10.700 11.162 4,3% 9,9% 9,1% 11,5 Sant Martí 16.748 17.624 5,2% 15,7% 14,4% 11,4 NC 2 10 400,0% 0,0% (*) Lectura del Padró municipal d’habitants l’1-1-2012. Font: elaboració pròpia. Dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona A Barcelona, al desembre de 2012, el total d’aturats representa el 10,5% de la població d’entre 16 i 64 anys. Aquest percentatge varia força segons els districtes. A Sarrià, l’atur només afecta al 6,2% de la població de 16-64 anys, mentre que a Nou Barris aquest percentatge puja fins al 13,9%. 31 El treball a Barcelona 2012 Ciutat Vella 8,5% Eixample 14,2% Sants-Montjuïc 11,9% Les Corts 4,0% Sarrià-S. Gervasi 5,0% Gràcia 6,8%Horta-Guinardó 10,9% Nou Barris 13,1% Sant Andreu 9,9% Sant Martí 15,7% Atur registrat a Barcelona per districtes. Desembre 2012 L’atur és predominantment masculí a sis districtes: Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Andreu. El 22,1% dels aturats són estrangers, però no tenen una distribució homogènia: mentre que a Ciutat Vella el 43,2% dels aturats no són espanyols, a Sarrià aquest percentatge baixa al 13,2%. El 59% dels aturats estrangers es concentren a Ciutat Vella (districte on resideix el 17,8% dels aturats estrangers registrats), Sant Martí, Nou Barris i Sants-Montjuïc. Distribució de l’atur registrat per districtes, sexe i nacionalitat. Desembre 2012 Espanyols Estrangers % estrangers sobre total Homes Dones % dones sobre total Barcelona 89.350 22.842 20,4% 57.062 55.130 49,1% Ciutat Vella 5.601 3.924 41,2% 5.636 3.889 40,8% Eixample 12.922 2.994 18,8% 7.781 8.135 51,1% Sants-Montjuïc 10.291 3.031 22,8% 6.773 6.549 49,2% Les Corts 3.744 700 15,8% 2.119 2.325 52,3% Sarrià-Sant Gervasi 4.892 671 12,1% 2.556 3.007 54,1% Gràcia 6.345 1.312 17,1% 3.689 3.968 51,8% Horta-Guinardó 10.113 2.112 17,3% 6.111 6.114 50,0% Nou Barris 11.498 3.246 22,0% 7.919 6.825 46,3% Sant Andreu 9.572 1.590 14,2% 5.537 5.625 50,4% Sant Martí 14.365 3.259 18,5% 8.933 8.691 49,3% NC 7 3 30,0% 8 2 20,0% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona El pes dels aturats estrangers sobre el total d’atur varia considerablement entre els districtes. A Ciutat Vella, el 41,2% dels aturats són estrangers, mentre que a Sarrià aquest percentatge baixa al 12,1%. Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc són els únics districtes on el pes dels estrangers sobre l’atur total supera la mitjana de la ciutat (20,4%). L’atur és predominantment femení a Sarrià, les Corts, Gràcia, l’Eixample, Sant Andreu i Horta-Guinardó. Ciutat Vella és el districte on el pes de l’atur femení és més baix: un 40,8%. Total Dones Homes Des. 12Gen. 12Gen. 11Gen. 10Gen. 09Gen. 08 5,8 8,1 6,8 14,3 9,8 9,9 9,9 13,4 13,3 13,2 13,3 13,2 13,0 14,2 14,3 14,3 Taxa d'atur d'atur registrat a Barcelona per sexes El treball a Barcelona 2012 32 Taxes d’atur. Per la seva banda, la taxa d’atur,3 que era del 12,7 al desembre de l’any 2010, va pujar fins al 13,6 un any després. I continua creixent al llarg de l’any 2012 fins a arribar al 14,3 al desembre de 2012. La taxa d’atur femenina s’ha mantingut per sota de la dels homes des del novembre de 2009 fins a l’abril de 2010, però després, fins al desembre de 2011, ha tornat a ser superior, com passava històricament. L’any 2012 les dues taxes s’han anant igualant i, malgrat que com a mitjana la taxa femenina és 0,2 punts superior a la masculina, al desembre eren similars. Taxa d’atur registrat a Barcelona, per sexes 2010 2011 2012 Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Gener 13,4 13,2 13,3 13,0 13,3 13,2 14,2 14,3 14,3 Febrer 13,6 13,4 13,5 13,4 13,6 13,5 14,4 14,4 14,4 Març 13,8 13,6 13,7 13,5 13,8 13,6 14,3 14,4 14,4 Abril 13,5 13,5 13,5 13,6 13,6 13,6 14,5 14,1 14,3 Maig 13,1 13,2 13,1 13,4 13,5 13,4 14,4 14,1 14,2 Juny 12,6 12,9 12,8 13,0 13,3 13,2 14,1 13,9 14,0 Juliol 12,1 13,2 12,6 12,9 13,0 12,9 13,8 14,7 14,2 Agost 12,4 13,6 13,0 13,1 13,4 13,3 13,9 14,9 14,4 Setembre 12,5 13,4 12,9 13,3 13,4 13,3 13,9 14,8 14,4 Octubre 12,6 13,3 12,9 13,3 14,0 13,7 14,3 14,3 14,3 Novembre 12,6 13,2 12,9 13,3 14,0 13,7 14,4 14,5 14,4 Desembre 12,4 13,0 12,7 13,3 13,8 13,6 14,3 14,3 14,3 Mitjana anual 12,9 13,3 13,1 13,3 13,6 13,4 14,2 14,4 14,3 F o n t : G a b i n e t Tè c n i c d e P r o g r a m a c i ó d e l ’A j u n t a m e n t d e B a r c e l o n a L’evolució de la taxa d’atur registrat a la ciutat durant els darrers quatre anys mostra un creixement que ha arribat a un màxim del 14,4 durant uns quants mesos de l’any 2012. D’altra banda, les taxes masculina i femenina han mostrat un procés de convergència fins a mitjan any 2010 i han tornat a mostrar diferències fins a final d’any. Aquesta convergència s’ha recuperat al llarg dels tres primers trimestres de l’any 2011 per tornar a divergir al darrer trimestre. Al llarg de l’any 2012 hi ha hagut un moviment de divergència a la segona meitat de l’any, però als tres darrers mesos les taxes s’han tornat a igualar. 3 Calculada com el quocient entre l’atur mensual registrat a la ciutat i la població activa segons l’EPA. La població activa que es pren cada mes és la del trimestre corresponent. 33 El treball a Barcelona 2012 D e m a n d e s d ’o c u p a c i ó Al desembre de 2012 es van formalitzar a les oficines del SOC de Barcelona 143.879 demandes d’ocupació, un 0,9% més que al mateix mes de l’any anterior. El perfil del demandant d’ocupació és el d’un home (51,2% del total) d’entre 25 i 54 anys (72,1% del total pertany a aquest grup) amb secundària general (el 59% dels demandants tenen aquesta formació) i que treballa o ha treballat al sector serveis (75,4%). Demandes d’ocupació a Barcelona. Dades al desembre 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Total 132.576 142.584 143.879 0,9% Per sexe Homes 69.429 72.874 73.619 1,0% Dones 63.147 69.710 70.260 0,8% Per edat De 16 a 19 anys 1.963 2.088 1.540 -26,2% De 20 a 24 anys 7.304 7.775 6.653 -14,4% De 25 a 54 96.329 103.155 103.801 0,6% De 55 anys i més 26.980 29.566 31.885 7,8% Per nivell formatiu Fins a primària incompleta 4.004 3.995 3.372 -15,6% Primària completa 7.294 7.190 6.652 -7,5% Secundària general 80.414 85.451 85.012 -0,5% Formació professional 10.275 11.373 11.983 5,4% Tècnics prof. superiors 9.229 10.092 11.300 12,0% Estudis post secundaris 21.360 24.483 25.560 4,4% Per temps de recerca de feina Fins a 6 mesos 62.925 69.842 62.457 -10,6% De 6 a 12 mesos 24.363 25.475 27.175 6,7% Més de 12 mesos 45.288 47.267 54.247 14,8% Per sector econòmic Agricultura 710 766 769 0,4% Indústria 16.011 15.429 15.597 1,1% Construcció 13.704 14.655 13.954 -4,8% Serveis 95.951 105.753 108.518 2,6% Sense ocupació anterior 6.200 5.981 5.041 -15,7% Per nacionalitat Espanyols 102.448 110.791 114.470 3,3% Estrangers 30.128 31.793 29.409 -7,5% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Respecte a l’any anterior, cal destacar que les demandes d’ocupació s’incrementen lleugerament tant entre les dones (0,8%) com entre els homes (1%). Les demandes del col·lectiu de tècnics professionals superiors augmenten (12%), mentre que baixen les demandes dels col·lectius amb menys qualificació. Per sectors, s’ha de destacar l’increment de les demandes de persones que treballen o han treballat al sector serveis (2,6%) i a la indústria (1,1%), i la baixada de la construcció (quasi un 5%). Amb relació a la nacionalitat, creix el nombre de demandants d’ocupació nacionals (3,3%) i baixa el d’estrangers (7,5%). Les demandes d’ocupació creixen a la indústria, un 1,1%, i a la majoria de les activitats de serveis, especialment al comerç (quasi un 7%) i a l’apartat d’altres serveis (5,7%). Per contra, baixen a la construcció i als serveis a les persones i les administracions públiques (1,8%), així com entre les persones sense ocupació anterior (15,7%). La major part d’aquestes demandes corresponen a persones que es troben a l’atur (78%, quasi dos punts més que l’any 2011), mentre que només el 22% de les persones que demanden ocupació a les oficines del SOC són persones que volen canviar de feina. Les activitats on el pes dels aturats sobre el total de demandes és més gran són la construcció (85,8% dels demandants d’ocupació són a l’atur) i el comerç (83%). A la banda contrària es troben els serveis a les persones i l’agricultura, on menys del 72% dels demandants són aturats. El treball a Barcelona 2012 34 Evolució de les demandes d’ocupació per activitats econòmiques a Barcelona 2011 2012 Demandes Atur reg./ demandes Demandes Atur reg./ demandes Var. 2011-12 Agricultura, ramaderia i pesca 766 63,1% 769 71,4% 0,4% Indústria 15.429 72,8% 15.597 72,7% 1,1% Construcció 14.655 85,3% 13.954 85,8% -4,8% Comerç i reparacions 19.753 82,1% 21.123 83,0% 6,9% Hosteleria 12.892 77,1% 13.358 80,1% 3,6% Serveis per a activitats econòmiques 48.486 76,9% 49.151 78,7% 1,4% Serveis a les persones, administracions públiques 15.225 63,4% 14.953 68,7% -1,8% Altres serveis 9.397 74,5% 9.933 75,5% 5,7% Sense ocupació anterior 5.981 71,5% 5.041 72,1% -15,7% Total 142.584 76,2% 143.879 78,0% 0,9% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Demandants d’ocupació no aturats Al desembre de 2012, a Barcelona, hi ha 31.687 demandants d’ocupació no aturats (és a dir, persones ocupades que cerquen un nou lloc de treball), 16.557 dels quals són homes i 15.130 dones. El 12,5% d’aquests demandants no aturats treballen en indústries manufactureres, el 12,2% en activitats professionals i tècniques, l’11,3% al comerç i el 10,6% en activitats administratives i serveis auxiliars. La distribució per sexe demostra que els demandants masculins són majoria en les indústries manufactureres (un 66,4%), la construcció (84,8% del total) i els transports (80,5%), mentre la presència femenina és més significativa en activitats lligades als serveis a les persones: sanitat i serveis socials (el 74,6% dels demandants d’ocupació no aturats adscrits a aquest subsector són dones), educació (66,8%) i administració pública (61,3%). Demandants d’ocupació no aturats a Barcelona per activitats econòmiques Activitats CCAE-2009. Desembre 2012 Total Homes Dones Total demandants no aturats 31.687 16.557 15.130 Agricultura, ramaderia i pesca 220 184 36 Indústries extractives 22 19 3 Indústries manufactureres 3.972 2.638 1.334 Energia elèctrica i gas 153 113 40 Aigua, sanejament, residus 117 81 36 Construcció 1.978 1.678 300 Comerç i reparacions 3.587 1.796 1.791 Transports i emmagatzematge 1.550 1.248 302 Hoteleria 2.657 1.437 1.220 Informació i comunicacions 1.144 668 476 Activitats financeres i assegurances 370 212 158 Activitats immobiliàries 181 75 106 Activitats professionals i tècniques 3.851 1.925 1.926 Activitats administratives i serv. auxiliars 3.367 1.471 1.896 Administració pública 313 121 192 Educació 1.318 437 881 Activitats sanitàries i serveis socials 3.033 769 2.264 Activitats artístiques i recreatives 714 367 347 Altres serveis 1.291 497 794 Llars que ocupen personal domèstic 427 109 318 Organismes extraterritorials 14 3 11 Sense ocupació anterior 1.408 709 699 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya El total de demandants d’ocupació no aturats disminueix un 6,7% entre desembre de 2011 i desembre de 2012, amb baixades especialment rellevants en activitats com l’educació (26,5%), les professionals i tècniques (12,6%), administratives i auxiliars (9,5%) i sanitàries (6,2%), així com la construcció (8,4%). S’ha 35 El treball a Barcelona 2012 de ressaltar el fort increment de les demandes de no aturats relacionats amb les indústries manufactureres (4%). És a dir, han baixat els incentius per canviar de feina de les persones no aturades en la majoria d’activitats de serveis i a la construcció, mentre que augmenten a la indústria. Demandants d’ocupació no aturats per grups d’ocupació Desembre 2012 Total Homes Dones Total 31.687 16.557 15.130 Directors i gerents 1.075 776 299 Tècnics/científics 5.204 2.367 2.837 Tècnics/prof. de suport 4.279 2.605 1.674 Administratius 5.470 1.835 3.635 Serveis 5.954 2.343 3.611 Agricultura/pesca 169 150 19 Treballadors qualificats 2.591 2.371 220 Operadors maquinària 1.545 1.263 282 Treballadors sense qualificar 5.400 2.847 2.553 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Si ens centrem en la distribució per grups d’ocupació dels demandants no aturats, predominen els treballadors de serveis (18,8% del total), els administratius (17,3%) i els treballadors sense qualificar (17%). La majoria dels grups d’ocupació presenten reduccions dels demandants d’ocupació no aturats, especialment rellevants entre els treballadors no qualificats (12,8%) i els tècnics i científics (12,7%). Només s’incrementen les demandes de no aturats entre els directors i els professionals de suport. Demandants d’ocupació no aturats. Desembre 2012 Homes Dones Total 16.557 15.130 Per edat De 16 a 19 anys 328 206 De 20 a 24 anys 1.036 947 De 25 a 54 anys 10.834 9.702 De 55 anys i més 4.359 4.275 Per nivell formatiu Sense estudis. Primària incomplerta 509 357 Estudis primaris complerts 898 714 Secundària general 9.623 8.178 Secundària. Formació professional 1.201 1.206 Tècnics professionals superiors 1.321 1.158 Estudis post-secundaris 3.005 3.517 Per temps de recerca de feina Fins a 6 mesos 7.284 6.899 De 6 a 12 mesos 3.421 2.619 Més de 12 mesos 5.852 5.612 Per sector econòmic Agricultura 184 36 Indústria 2.851 1.413 Construcció 1.678 300 Serveis 11.135 12.682 Sense ocupació anterior 709 699 Per nacionalitat Espanyols 12.790 12.329 Estrangers 3.767 2.801 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya El 72,2% dels demandants no aturats que es declaren directors o gerents i el 91,5% dels treballadors qualificats són homes. Les dones són majoria entre els administratius (66,5% del total d’administratius El treball a Barcelona 2012 36 demandants d’ocupació no aturats són dones), els serveis (60,6% del total) i, curiosament, entre els tècnics i científics, ja que el 54,5% de les persones d’aquest grup que busca una feina millor són dones. Al desembre de 2012 les dones són el grup majoritari entre els demandants d’ocupació no aturats amb estudis superiors i amb formació professional de grau mitjà. A la resta de categories predominen els homes. Quant a la distribució entre sectors, les dones només són majoria als serveis. Finalment, mentre que entre els espanyols les dones suposen el 49,1% dels demandants d’ocupació no aturats, entre els estrangers aquest percentatge baixa fins al 42,6%. 37 El treball a Barcelona 2012 Co m p a r a c i ó a m b a l t re s à m b i t s Població activa i taxa d’activitat L’any 2012 l’evolució de la població activa (comparant mitjanes anuals) a Barcelona va ser pitjor que a Espanya, tal com ja va passar l’any 2010 i al contrari del que va succeir l’any 2011, fet que demostra que no hi ha una evolució clara durant els darrers anys. Els actius baixen en els tres àmbits territorials, però mentre que a la ciutat la reducció respecte a l’any anterior és del 2%, i a Catalunya un 2,1%, a Espanya pràcticament no varien (reducció del 0,2%). En els tres casos va baixar, com els tres anys anteriors, la població activa masculina (entre un 1,2% a Espanya i un 3,3% a Barcelona); la femenina s’incrementa a Espanya (0,9%) però baixa un 0,6% a Barcelona i un 0,7% a Catalunya. Barcelona continua sent l’àmbit on les dones tenen un pes més gran sobre el total d’actius: el 48,7%, quasi un punt més que l’any anterior. A Catalunya representen el 46,8% i a Espanya el 45,6%. En els tres casos el seu pes s’ha incrementat els darrers dos anys. L’evolució dels totals d’actius segons grups d’edat és diferent als diferents àmbits territorials. Els menors de 20 anys i el grup de 20 a 24 anys creixen a Barcelona però són els grups que presenten les reduccions més significatives a Catalunya i Espanya. Creix als tres àmbits territorials la població activa major de 54 anys, especialment a Espanya. El grup de 25 a 54 anys és l’únic que es redueix a Barcelona (3%), més que a Catalunya (2,1%) i a Espanya (0,2%). A Espanya i Catalunya, el pes dels joves de menys de 25 anys sobre el total d’actius s’ha reduït des de l’any 2008: a Espanya 2 punts, i a Catalunya 1,3 punts. A Barcelona l’any 2012 ha suposat el trencament d’aquesta tendència, ja que el seu pes ha pujat 0,3 punts. Població activa per àmbits territorials. Mitjanes anuals Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 2012 2010 2011 2012 2010 2011 2012 Total. En milers 792,8 802,5 786,4 3.814,7 3.813,5 3.735,2 23.088,9 23.103,6 23.051,0 Per edat De 16 a 19 anys 10,1 8,8 9,7 73,0 63,9 58,0 385,8 342,7 304,1 De 20 a 24 anys 54,9 46,1 46,5 269,9 262,1 243,7 1.661,9 1.571,3 1.473,6 De 25 a 54 anys 611,5 628,3 609,6 2.980,5 2.980,2 2.917,4 18.334,0 18.367,0 18.338,3 De 55 i més 116,4 119,3 123,5 491,3 507,4 516,2 2.707,3 2.822,6 2.935,0 Per sexe Homes 420,0 417,4 403,6 2.089,5 2.054,0 1.988,6 12.819,2 12.680,7 12.531,1 Dones 372,8 385,1 382,8 1.725,2 1.759,6 1.746,6 10.269,7 10.423,0 10.519,9 Per nivell formatiu Fins a primària 116,4 78,5 82,5 708,6 586,3 544,1 3.389,8 3.077,1 2.835,3 Secundària. 1a etapa 138,3 133,8 129,4 942,0 995,2 988,0 6.529,7 6.611,7 6.692,4 Secundària. 2a etapa 169,8 192,4 177,6 905,3 938,5 904,4 5.532,2 5.554,0 5.493,4 Educació superior 368,4 397,8 399,8 1.258,8 1.293,5 1.298,7 7.637,2 7.860,9 8.029,9 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística Barcelona és l’àmbit on el percentatge de població activa amb educació superior és més alt, ja que arriba al 50,8% del total, més de cinc punts superior al de l’any 2008. A Catalunya i a Espanya aquest percentatge baixa al 34,8%, però en els dos casos augmenta al llarg dels darrers tres anys (1,8 punts a Catalunya, 1,7 punts a Espanya). A Barcelona, la taxa d’activitat arriba al 79,3 al quart trimestre de 2012, amb un decrement de 0,3 punts respecte al quart trimestre de l’any anterior. A Catalunya baixa 0,2 punts, fins al 77,9, mentre que a Espanya puja 0,2 punts, fins a arribar al 75. En els tres casos, el 2012 la taxa d’activitat masculina baixa i la femenina puja. Tant la taxa total com les taxes d’activitat femenina i masculina són més elevades a Barcelona que a Catalunya i Espanya al quart trimestre de 2012. Durant el darrer any s’ha reduït la diferència amb la taxa total espanyola (3,5 punts al desembre de 2010, 4,8 punts al desembre de 2011, 4,3 punts el 2012) i catalana (1 punt el 2010, 1,5 punts el 2011, 1,4 punts el 2012). Si les diferències entre les taxes d’activitat El treball a Barcelona 2012 38 masculina són petites, i fins i tot la de la ciutat es troba per sota de la catalana, en el cas de la taxa femenina Barcelona es troba per sobre de les taxes catalana (3,4 punts) i estatal (7,2 punts), encara que, com ja va passar l’any 2011, les diferències s’han reduït lleugerament al llarg de l’any 2012 en el cas d’Espanya. Les taxes d’activitat a Barcelona són més altes que les mitjanes de la UE-15, ja que al desembre de 2012 la taxa d’activitat a Barcelona supera en 6 punts l’europea, l’àmbit que presenta les taxes més baixes dels quatre estudiats. Taxa d’activitat per àmbits territorials. Dades trimestrals Barcelona Catalunya Espanya UE-15 Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2008 1r trim. 78,2 86,6 69,9 77,7 86,6 68,5 73,1 82,8 63,2 72,0 79,2 64,8 2n trim. 80,3 86,4 74,2 78,1 86,4 69,4 73,6 83,1 63,9 72,3 79,5 65,1 3r trim. 79,0 86,1 72,1 77,8 86,2 69,2 73,9 83,4 64,1 72,6 79,8 65,3 4t trim. 78,9 85,2 72,8 78,2 86,0 70,1 74,1 82,7 65,3 72,4 79,4 65,4 2009 1r trim. 78,9 83,2 74,8 78,2 85,7 70,4 74,2 82,7 65,5 72,3 79,2 65,4 2n trim. 78,0 83,4 72,7 77,2 84,9 69,3 74,2 82,5 65,7 72,4 79,2 65,6 3r trim. 79,0 83,7 74,4 77,6 84,3 70,7 73,9 82,0 65,7 72,5 79,3 65,6 4t trim. 79,0 84,7 73,4 77,0 83,9 70,0 73,9 81,6 65,9 72,4 79,0 65,7 2010 1r trim. 79,1 84,2 74,1 77,1 84,1 70,0 74,1 81,6 66,4 72,2 78,8 65,6 2n trim. 79,2 83,9 74,5 77,9 84,7 70,9 74,5 82,2 66,6 72,4 79,0 65,7 3r trim. 79,8 84,4 75,1 78,5 85,8 71,1 74,5 82,2 66,8 72,5 79,1 65,9 4t trim. 79,0 83,1 75,0 78,0 84,3 71,7 75,5 81,6 67,3 72,4 78,9 65,9 2011 1r trim. 80,2 84,0 76,4 78,5 85,1 71,8 74,4 81,3 67,4 72,2 78,6 65,9 2n trim. 81,3 85,3 77,4 78,8 84,3 73,3 74,9 81,5 68,2 72,5 78,8 66,2 3r trim. 81,0 85,3 76,9 79,1 84,8 73,4 74,9 81,8 68,0 72,7 79,0 66,3 4t trim. 79,6 84,0 75,3 78,1 83,7 72,5 74,8 81,4 68,0 72,8 79,0 66,6 2012 1r trim. 79,6 83,2 76,0 78,4 83,3 73,4 74,9 81,0 68,7 72,6 78,7 66,5 2n trim. 79,6 83,3 76,2 78,0 83,3 72,7 75,1 81,5 68,7 73,0 79,1 66,9 3r trim. 80,0 85,2 75,1 78,2 84,1 72,4 75,3 81,6 68,9 73,3 79,4 67,1 4t trim. 79,3 82,6 76,2 77,9 83,0 72,8 75,0 80,9 69,0 Font: elaboració pròpia amb dades del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: la taxa d’activitat es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys, excepte a la Unió Europea, on comprèn la població de 15 a 64 anys Població ocupada i taxa d’ocupació segons l’EPA Si quan comparàvem la població ocupada mitjana dels anys 2010 i 2011, Barcelona presentava un increment de l’1,6% i Catalunya i Espanya reduccions de l’ocupació, el 2012 l’ocupació cau als tres àmbits, amb taxes que van del 4,5% d’Espanya al 6,2% de Catalunya. Als tres àmbits es redueix l’ocupació masculina, com ja va passar els dos anys anteriors, i també l’ocupació femenina (que l’any 2011 havia pujat un 3,4% a Barcelona), però de forma menys intensa. Aquesta evolució ha fet que malgrat que l’ocupació masculina encara sigui majoritària en els tres àmbits, el seu pes s’hagi reduït els darrers quatre anys en el mateix percentatge: 3,3 punts. Barcelona és l’àmbit on el pes de la població ocupada femenina és més gran l’any 2012: 49,5%, 4,1 punts per sobre de la taxa estatal. Pel que fa als grups d’edat, l’evolució als diferents àmbits varia segons el grup. Barcelona i Espanya mostren un comportament coincident: l’ocupació empitjora a mesura que baixa l’edat dels col·lectius, amb reduccions importants entre els menors de 24 anys, més moderades en el grup 25-54 anys i augments de l’ocupació entre els majors de 54 anys. Catalunya mostra una evolució al llarg de l’any 2012 amb dos fets diferencials: reduccions de l’ocupació en tots els grups d’edat i una ocupació en el grup de menors de 20 anys que es manté respecte a l’any 2011, amb una reducció mínima del 0,9%. 39 El treball a Barcelona 2012 Població ocupada per àmbits territorials. Mitjanes anuals Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 2012 2010 2011 2012 2010 2011 2012 Total. En milers 664,2 674,8 644,0 3.137,6 3.079,6 2.889,2 18.456,5 18.104,7 17.282,0 Per sexe Homes 347,3 347,0 324,9 1.699,8 1.647,2 1.527,8 10.289,9 9.991,4 9.432,3 Dones 316,9 327,8 319,1 1.437,7 1.432,4 1.361,4 8.166,6 8.113,3 7.849,7 Per edat De 16 a 19 anys 3,6 5,9 3,4 27,5 24,0 23,8 149,0 123,1 83,2 De 20 a 24 anys 37,5 29,6 26,7 180,1 158,3 132,1 1.046,6 901,9 749,6 De 25 a 54 anys 519,3 533,9 507,3 2.498,8 2.456,1 2.305,4 14.917,8 14.660,2 14.015,3 Més de 54 anys 103,9 105,4 106,6 431,2 441,2 435,0 2.343,2 2.419,4 2.434,0 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística Si en comptes de comparar la població ocupada 2011-2012 entre mitjanes anuals ho fem amb dades del darrer trimestre de l’any, la situació és menys positiva a Catalunya i Espanya, amb reduccions al quart trimestre del 6,5 i el 4,8%, respectivament, i lleugerament millor a Barcelona, amb un decrement del 4,1%. L’ocupació baixa en tots els àmbits territorials i en tots els sectors productius, amb especial intensitat a la construcció (que cau per sobre del 17% en tots els casos). Espanya presenta les reduccions més moderades en tots els sectors, amb l’excepció dels serveis, sector que presenta una evolució millor a Barcelona. La ciutat és l’àmbit que redueix més la seva ocupació industrial, agrícola i a la construcció i, en canvi, té el decrement més baix al sector serveis. Població ocupada per àmbits territorials i sectors econòmics. Mitjanes anuals Barcelona Catalunya Espanya 2010 2011 2012 2010 2011 2012 2010 2011 2012 Total. En milers 664,2 674,8 644,0 3.137,5 3.079,5 2.889,2 18.456,5 18.104,6 17.282,0 Per sectors Agricultura 0,6 1,2 0,7 66,5 58,9 54,3 793,0 760,2 753,2 Indústria 86,6 74,3 69,2 603,6 567,0 538,3 2.610,5 2.555,3 2.430,8 Construcció 34,1 36,6 28,1 279,4 237,3 187,4 1.650,8 1.393,0 1.147,6 Serveis 542,8 562,7 546,0 2.188,0 2.216,4 2.109,2 13.402,2 13.396,3 12.950,4 El sector amb més pes en els tres àmbits és el dels serveis, però la seva importància varia força si analitzem la població ocupada mitjana de l’any 2012: a Espanya els serveis ocupen el 74,9% del total, a Catalunya el 73% i a Barcelona aquest percentatge puja al 84,8%. En els tres casos, el pes dels serveis s’ha incrementant respecte als anys 2010 i 2011. Catalunya és l’àmbit on la indústria té el pes més important (18,6% del total d’ocupats), mentre que la l’agricultura i la construcció tenen la màxima rellevància a Espanya. Si en lloc de comparar les mitjanes anuals tenim en compte les dades de quart trimestre de 2011 i 2012, cal ressaltar que, al quart trimestre, a Espanya la majoria del sectors presenten reduccions de l’ocupació superiors a la mitjana anual (amb l’excepció de la construcció, que baixa un 15,9% al quart trimestre). A Catalunya, la situació és similar, ja que tots els sectors, amb l’excepció en aquest cas dels serveis, mostren reduccions més intenses de l’ocupació al darrer trimestre. Finalment, a Barcelona, al quart trimestre, es conté la baixada de la indústria i els serveis, però s’intensifica la reducció de l’ocupació a la construcció, que cau un 38,1% al darrer trimestre. Si comparem les mitjanes anuals de la població ocupada als tres àmbits de 2011 i 2012, segons la situació professional, l’evolució al llarg de l’any 2012 és una mica diferent. Als tres àmbits baixa el total d’assalariats del sector privat (en el cas de Catalunya i Espanya per quart any consecutiu), amb taxes que van del 5,8% d’Espanya al 8,3% de Barcelona. En canvi, el nombre d’assalariats al sector públic baixa a Catalunya (2,4%) i a Espanya (5,5%), però puja a Barcelona (8,6%). El total d’empresaris que inclou els treballadors per compte propi, puja a Barcelona (ja es va incrementar el 2011) i per primera vegada als darrers quatre anys a Espanya (2,3 i 2% respectivament), però baixa per quart any consecutiu a Catalunya (1,1% aquest any). El treball a Barcelona 2012 40 Població ocupada per situació professional. Mitjanes anuals en milers 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Barcelona Total 664,2 674,8 644,0 -4,6% Assalariats sector privat 470,7 471,6 432,3 -8,3% Assalariats sector públic 96,5 96,4 104,6 8,6% Empresaris 95,7 103,2 105,5 2,3% Altres 1,4 3,7 1,6 -57,8% Catalunya Total 3.137,5 3.079,6 2.889,2 -6,2% Assalariats sector privat 2.229,4 2.190,7 2.020,0 -7,8% Assalariats sector públic 405,3 403,3 393,7 -2,4% Empresaris 483,8 467,2 461,9 -1,1% Altres 19,0 18,5 13,6 -26,4% Espanya Total 18.456,5 18.104,7 17.282,0 -4,5% Assalariats sector privat 12.217,2 11.915,5 11.228,2 -5,8% Assalariats sector públic 3.129,6 3.190,0 3.013,5 -5,5% Empresaris 2.916,3 2.821,1 2.878,6 2,0% Altres 193,3 178,1 161,7 -9,2% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Als tres àmbits és majoritari el grup d’assalariats al sector privat, que suposen entre el 65% i el 70% del total d’ocupats, seguit dels empresaris (amb percentatges que superen el 16% en tots els àmbits) i els assalariats del sector públic. Si analitzem com ha evolucionat el pes de les diferents situacions professionals al llarg dels darrers anys, els tres àmbits només coincideixen en la lleugera reducció del pes dels assalariats al sector privat. Població ocupada assalariats. Mitjanes anuals en milers 2010 2011 2012 Var. 2011-12 Barcelona Total 567,1 567,9 537,0 -5,5% Indefinit 462,5 449,3 443,3 -1,3% Temporal 104,6 118,7 93,7 -21,1% Catalunya Total 2.634,6 2.594,0 2.413,7 -7,0% Indefinit 2.160,0 2.072,9 1.970,2 -5,0% Temporal 474,6 521,1 443,4 -14,9% Espanya Total 15.346,8 15.105,4 14.241,8 -5,7% Indefinit 11.523,6 11.279,5 10.877,2 -3,6% Temporal 3.823,2 3.825,9 3.364,6 -12,1% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística Els assalariats amb contracte indefinit arriben, de mitjana anual, a 443.300 a Barcelona (1,3% menys que l’any anterior) i suposen el 82,6% del total de contractes (3,5 punts més que el 2011). A Catalunya han caigut un 5% i arriben al 81,6% dels contractes. Finalment, a Espanya hi ha 10,9 milions d’assalariats amb contracte indefinit, un 3,6% menys que l’any 2011. Els treballadors amb contracte indefinit suposen, a Espanya, el 76,4% dels contractes, 4,2 punts menys que a Barcelona. En els tres àmbits, al llarg de l’any 2012, puja el pes dels contractes indefinits, ja que aquests baixen de forma menys intensa que els temporals: mentre que els indefinits presenten reduccions per sota del 5%, els temporals cauen per sobre del 12% en tots els casos. Al desembre de 2012, Barcelona encara manté una taxa d’ocupació (64,3) superior a la catalana (59,1) i l’espanyola (55,4), en tots tres casos amb valors inferiors a l’any 2011. Aquesta diferència és especialment important en la taxa d’ocupació femenina, i al contrari del que va passar l’any 2011 s’ha ampliat l’any 41 El treball a Barcelona 2012 2012. A Barcelona aquesta taxa és 7,8 punts superior a la catalana i 12,9 punts superior a la mitjana estatal, quan al desembre de 2011 era de 5,4 i 11 punts, respectivament. Mentre que a Espanya i Catalunya la taxa femenina s’ha reduït al llarg de l’any 2012, a Barcelona ha augmentat el darrer any. UE 15 Espanya Catalunya Barcelona IV-2012I-2012I-2011I-2010I-2009I-2008I-2007 77,4 80,3 77,0 73,5 65,1 62,5 60,1 70,5 Evolució de la taxa d'ocupació masculina per àmbits territorials En el cas dels homes, la taxa d’ocupació baixà als tres àmbits: 3,7 punts a Barcelona i Catalunya, i 2,9 punts al conjunt estatal. L’any 2012 l’ocupació masculina presenta una evolució similar a la de l’any 2010, amb un comportament pitjor a Barcelona que a Espanya, mentre que l’any 2011 la situació va ser justament la contrària. Si al desembre de 2010 només superava la taxa espanyola 1,9 punts i era fins i tot inferior a la catalana, i al desembre de 2011 la taxa a Barcelona va ser 2,6 punts superior a la catalana i 5,8 punts superior a l’espanyola, al desembre de 2012 la diferència s’ha tornat a reduir amb Espanya (fins a 5 punts) i es manté amb Catalunya. Taxa d’ocupació per àmbits territorials. Dades trimestrals Barcelona Catalunya Espanya UE Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2008 1r trim. 72,4 80,7 64,3 71,8 80,7 62,5 66,0 76,2 55,6 66,8 73,9 59,8 2n trim. 74,7 80,0 69,3 72,1 79,7 64,2 65,9 75,6 56,0 67,3 74,4 60,2 3r trim. 72,7 78,5 67,2 70,8 78,0 63,5 65,5 74,7 56,0 67,5 74,6 60,3 4t trim. 72,2 78,5 66,2 68,9 75,5 62,1 63,8 71,9 55,4 66,9 73,7 60,2 2009 1r trim. 68,2 72,0 64,5 65,5 71,1 59,7 61,2 68,7 53,7 65,8 72,1 59,5 2n trim. 67,9 71,5 64,3 64,9 70,5 59,1 60,8 67,9 53,6 65,9 72,0 59,8 3r trim. 68,4 72,6 64,2 65,1 70,3 59,8 60,6 67,3 53,7 65,8 72,0 59,6 4t trim- 66,8 71,1 62,7 63,8 68,6 59,0 59,9 66,3 53,3 65,5 71,5 59,6 2010 1r trim. 67,1 70,6 63,5 63,2 68,0 58,4 59,1 65,2 53,0 64,9 70,7 59,2 2n trim. 65,6 70,4 60,8 64,0 69,2 58,7 59,4 65,9 52,9 65,5 71,4 59,5 3r trim. 66,1 68,4 63,8 64,7 70,1 59,3 59,7 66,2 53,1 65,7 71,8 59,6 4t trim. 66,2 67,1 65,3 63,9 68,0 59,7 59,2 65,2 53,2 65,5 71,5 59,5 2011 1r trim. 67,2 69,2 65,1 63,4 68,3 58,5 58,5 64,4 52,5 65,1 70,8 59,4 2n trim. 69,7 72,0 67,5 64,4 68,5 60,4 59,1 64,6 53,6 65,7 71,4 60,0 3r trim. 67,3 70,3 64,4 63,6 67,4 59,8 58,7 64,5 52,9 65,7 71,6 59,9 4t trim. 65,9 68,8 63,1 61,9 66,2 57,7 57,6 63,0 52,1 65,4 71,1 59,8 2012 1r trim. 65,3 67,5 63,2 60,9 64,4 57,3 56,5 61,4 51,5 64,8 70,2 59,4 2n trim. 65,7 68,1 63,5 60,7 64,2 57,3 56,5 61,3 51,7 65,3 70,8 59,9 3r trim. 64,7 67,6 61,9 60,4 64,7 56,2 56,3 61,3 51,3 65,5 71,1 60,0 4t trim. 64,3 65,1 63,5 59,1 62,5 55,7 55,4 60,1 50,6 Font: elaboració pròpia amb dades del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona El treball a Barcelona 2012 42 Evolució de la taxa d'ocupació femenina per àmbits territorials UE 15 Espanya Catalunya Barcelona IV-2012I-2012I-2011I-2010I-2009I-2008I-2007 65,8 62,1 54,8 58,8 63,5 55,7 50,6 59,9 La taxa d’ocupació de Barcelona, per primera vegada els darrers sis anys, és inferior a la de la UE-15. Al quart trimestre de l’any 2012 la taxa europea supera la de Barcelona en 0,9 punts. Aquesta diferència es deu a l’ocupació masculina, ja que la taxa europea supera a la de Barcelona en 5,4 punts (2,3 punts al desembre de 2011), mentre que en el cas de la taxa femenina Barcelona està 3,6 punts per sobre de la taxa de la UE-15, quan al desembre de 2011 la diferència era de 3,3 punts. Espanya i Catalunya continuen tenint taxes d’ocupació inferiors a la mitjana europea, tant entre els homes com entre les dones. A Barcelona, Catalunya, Espanya i el conjunt de la UE 15 s’incrementa la taxa d’ocupació femenina fins a l’any 2008, però cau en tots els casos el 2009 i el 2010. L’any 2011 puja lleugerament en tots els àmbits, amb l’excepció d’Espanya, on baixa 0,3 punts, i l’any 2012 es manté a la UE-15 i baixa a la resta d’àmbits. Barcelona és l’àmbit amb la taxa d’ocupació femenina més elevada (63 com a mitjana l’any 2012), tres punts per sobre de l’objectiu establert per a la taxa d’ocupació femenina de la Cimera de Lisboa per a l’any 2010. Taxa d’ocupació femenina per àmbits territorials. Mitjanes anuals 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Barcelona 54,6 56,6 58,7 60,2 63,4 65,5 66,8 63,9 63,4 65,0 63,0 Catalunya 52,5 54,9 57 59,7 61,3 62,3 63,1 59,4 59,0 59,1 56,6 Espanya 45,1 47 49 51,9 54 55,5 55,8 53,6 53,1 52,8 51,3 UE 15 55,6 56,2 57 57,8 58,8 59,5 60,1 59,6 59,5 59,8 59,8 Objectiu europeu 2010 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 60 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona és l’únic dels àmbits analitzats que compleix aquest objectiu. La UE-15 es troba al 2012 pràcticament a les portes. Objectiu europeu 2010 UE 15 Espanya Catalunya Barcelona 201220112010200920082007200620052004200320022001 54,3 52,8 43,8 55 60 60 63,0 56,6 51,3 59,8 Taxa d'ocupació femenina per àmbits territorials. Mitjanes anuals 43 El treball a Barcelona 2012 Afiliació i contractació Afiliació La pèrdua d’afiliació a la ciutat de Barcelona es manté al llarg dels darrers cinc anys, presentant vint trimestres amb taxes de variació interanual negatives. L’evolució és molt semblant a la província de Barcelona, Catalunya i Espanya, malgrat que les reduccions comencen un trimestre després. L’any 2012 Barcelona presenta reduccions interanuals de l’afiliació inferiors a les de la resta d’àmbits als quatre trimestres de l’any. Als quatre àmbits territorials, és el quart trimestre el que presenta les reduccions interanuals més intenses de l’any. Evolució del nombre d’afiliats. Dades el darrer dia del trimestre Barcelona Província Catalunya Espanya 2008 1r trim. 1.099.450 2.568.838 3.416.517 19.230.480 2n trim. 1.096.631 2.561.953 3.428.567 19.184.842 3r trim. 1.079.764 2.517.823 3.351.065 18.837.302 4t trim. 1.063.252 2.462.060 3.252.560 18.305.613 2009 1r trim. 1.042.527 2.404.701 3.184.207 17.967.287 2n trim. 1.033.779 2.380.199 3.183.193 17.917.981 3r trim. 1.019.007 2.350.344 3.130.967 17.791.858 4t trim. 1.021.974 2.343.736 3.099.878 17.640.018 2010 1r trim. 1.010.855 2.324.165 3.081.899 17.479.448 2n trim. 1.009.834 2.325.310 3.109.445 17.587.252 3r trim. 1.011.479 2.330.892 3.105.691 17.554.774 4t trim. 1.015.007 2.334.644 3.086.563 17.478.095 2011 1r trim. 999.822 2.307.705 3.050.463 17.325.400 2n trim. 986.064 2.293.513 3.070.205 17.362.369 3r trim. 984.506 2.277.241 3.033.161 17.255.382 4t trim. 992.231 2.274.116 3.001.447 17.111.792 2012 1r trim. 984.838 2.250.775 2.975.436 16.885.759 2n trim. 983.273 2.245.798 3.007.757 16.966.420 3r trim. 972.669 2.222.161 2.959.992 16.793.649 4t trim. 969.093 2.182.623 2.875.276 16.332.488 Font: Institut General de la Seguretat Social Mentre que a Barcelona la baixada interanual de l’afiliació al desembre de 2012 és similar a la que es va observar al desembre de 2011 (2,2% l’any 2011, 2,3% l’any 2012), a la resta d’àmbits la baixada és molt superior el 2012, amb taxes negatives per sobre del 4% als tres àmbits, quan al desembre de 2011 no van arribar en cap cas al 2,8%. Per segon any consecutiu, la reducció de l’afiliació que s’observa al desembre de 2012 a Barcelona, Catalunya i Espanya afecta amb més força el règim general que el règim d’autònoms. Els afiliats al règim general cauen un 3,3% a Barcelona, un 4,2% a Catalunya i un 6,2% a Espanya (caigudes més intenses que les de l’any 2011, que es van situar entre el 2,5% de Barcelona i el 3,2% de Catalunya, o les de 2010, en què no van arribar en cap cas a l’1%). Els autònoms presenten variacions negatives que van de l’1,5% d’Espanya al 2% de Catalunya, reduccions semblants a les dels dos anys anteriors. En canvi, els règims especials tornen a presentar, per tercer any consecutiu, increments en els tres casos, amb augments que van del 5,3% d’Espanya al 28,2% de Barcelona, taxes superiors a les observades els darrers dos anys. Això ha fet que el pes dels autònoms sobre el total de l’afiliació s’hagi incrementat lleugerament al llarg de l’any 2012 en tots els àmbits territorials, com ja va passar l’any 2011 i al contrari del que va passar els El treball a Barcelona 2012 44 dos anys anteriors. Al desembre de 2011 els autònoms representaven el 17,9% dels afiliats a Espanya, el 17,8% a Catalunya i l’11,4% a Barcelona. Un any després, aquests percentatges han pujat, respectivament, fins al 18,5, el 18,1 i l’11,4%. Espanya Catalunya Província Barcelona 2012-IV2012-I2011-I2010-I2009-I2008-I2007-I 3,22 3,18 3,95 2,65 -2,33 -4,02 -4,20 -4,55 0 Tots els sectors econòmics presenten baixades del nombre de treballadors afiliats al llarg de 2012. La construcció, com els dos anys anteriors, és el sector que té les reduccions d’afiliació més importants en els tres àmbits, amb taxes que tornen a estar entre el 14,5 i el 16,5%. Els serveis, de nou, és el sector que presenta les reduccions més petites: 2,3% a Barcelona, 2,6% a Catalunya i 4,2% a Espanya. La indústria, com ja va passar l’any 2011, també mostra reduccions del nombre d’afiliats, en aquest cas entre el 5 i el 6%. Afiliats a la Seguretat Social al desembre. Per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya 2011 2012 2011 2012 2011 2012 Total 992.231 969.093 2.974.282 2.875.276 17.111.792 16.332.488 Règim general 853.132 824.745 2.354.893 2.255.410 12.816.948 12.017.519 Autònoms 112.678 110.485 529.592 519.167 3.067.499 3.022.980 Règims especials 26.421 33.863 89.797 100.699 1.227.345 1.291.989 Per sectors* 965.812 935.230 2.884.485 2.774.577 15.884.447 15.040.499 Agricultura 387 433 33.106 32.329 320.977 312.295 Indústria 81.690 76.700 464.989 441.376 2.154.178 2.024.920 Construcció 38.595 32.401 202.612 172.839 1.208.057 1.009.845 Serveis 845.140 825.696 2.183.778 2.128.033 12.201.235 11.693.439 Règim general nacionalitat** 2.274.116 2.182.623 2.974.282 2.875.276 17.111.792 16.332.488 Nacionals 2.003.112 1.925.263 2.597.242 2.519.337 15.396.553 14.707.562 Estrangers 271.004 257.360 377.040 355.939 1.715.239 1.624.926 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social (*) No inclou règims especials (**) Dades provincials en el cas de Barcelona El sector serveis és el majoritari en els tres àmbits i incrementa el seu pes entre desembre de 2011 i desembre de 2012. Aquest percentatge va del 76,7% de Catalunya (1,9 punts més que fa dos anys) al 88,3% de Barcelona (1,7 punts per sobre l’any 2010). A Barcelona, el pes dels serveis se situa quasi onze punts per sobre de la mitjana estatal. El pes dels estrangers sobre el total de l’afiliació es mou, al desembre de 2012, entre el 10% del conjunt de l’Estat i el 12,4% del cas català. En tots els àmbits, com ja va passar els tres anys anteriors, la reducció de l’afiliació és més intensa en el cas dels estrangers que entre els nacionals. Mentre les reduccions dels primers són superiors al 5% en tots els àmbits, mentre que l’afiliació dels espanyols baixa a Barcelona i Catalunya per sota del 4% i el 4,5% en el cas d’Espanya. Si comparem l’evolució de l’afiliació a Barcelona amb la que s’observa en altres ciutats espanyoles, veiem que a Barcelona es redueix menys (2,3%) que a Madrid (3%), València (5,5%) o Bilbao (2,5%). En tots 45 El treball a Barcelona 2012 els casos, l’afiliació baixa més al règim general que al d’autònoms i, per tant, el pes d’aquests sobre el total creix a les quatre ciutats, especialment a València, on ja suposen el 15% del total d’afiliats. Afiliació en diferents ciutats espanyoles. Dades al darrer dia del trimestre Règim general Autònoms Règims especials Total Barcelona 2011 853.132 112.678 26.421 992.231 2012 824.745 110.485 33.863 969.093 Variació -3,3% -1,9% 28,2% -2,3% Madrid 2011 1.511.856 169.508 55.303 1.736.667 2012 1.444.894 166.296 73.563 1.684.753 Variació -4,4% -1,9% 33,0% -3,0% València 2011 280.119 50.444 17.392 347.955 2012 262.755 49.235 16.851 328.841 Variació -6,2% -2,4% -3,1% -5,5% Bilbao 2011 144.507 22.616 4.608 171.731 2012 137.937 22.293 7.132 167.362 Variació -4,5% -1,4% 54,8% -2,5% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social. Contractació Si el comportament de la contractació l’any 2011 va ser pitjor en tots els àmbits en comparació amb les dades de l’any 2010, bàsicament per les reduccions de la contractació indefinida (que va baixar al voltant del 10% als tres àmbits), l’any 2012 mostra una millora de la situació en general, amb lleugeres reduccions de la contractació a Catalunya (0,4%) i Espanya (1,3%) i fins i tot un increment a Barcelona (del 0,8%). Com ja vam comentar, els canvis legislatius que han afectat la contractació de les persones que fan treballs a la llar són la principal causa d’un important increment de la contractació indefinida, que creix quasi un 23% a Catalunya, un 29% a Espanya i un 35% a Barcelona. Contractació per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya 2011 2012 2011 2012 2011 2012 Indefinits 83.119 112.034 232.868 286.155 1.110.163 1.432.976 Homes 44.088 43.635 127.247 122.889 615.294 592.076 Dones 39.031 68.399 105.621 163.266 494.869 840.900 Temporals 689.703 667.081 1.904.581 1.841.770 13.323.069 12.808.015 Homes 320.062 310.643 980.537 935.910 7.272.089 6.945.850 Dones 369.641 356.438 924.044 905.860 6.050.980 5.862.165 Total 772.822 779.115 2.137.449 2.127.925 14.433.232 14.240.991 Homes 364.150 354.278 1.107.784 1.058.799 7.887.383 7.537.926 Dones 408.672 424.837 1.029.665 1.069.126 6.545.849 6.703.065 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Aquest augment trenca la tendència observada l’any 2010 i l’any 2011, en els quals la contractació indefinida es va comportar pitjor que la temporal en els tres àmbits analitzats. L’any 2010 la contractació indefinida presentava reduccions superiors al 5% en els tres casos i l’any 2011 queia al voltant del 10%, l’any 2012 presenta un fort increment de la contractació indefinida, superior al 22% en els tres àmbits, mentre que la temporal es redueix entre el 3 i el 4%. El pes dels contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats anualment ha baixat, per tant, en els tres àmbits. L’any 2012 Barcelona presentava un percentatge de contractes temporals sobre el total anual de contractes formalitzats del 85,6%, i se situa 4,3 punts per sota de la mitjana estatal. El treball a Barcelona 2012 46 Si la contractació femenina va ser la que més va caure l’any 2011, l’any 2012 és precisament la que més puja, amb increments que van del 2,4% a Espanya al 4% a Barcelona (òbviament, el fet que la majoria de les persones que treballen a la llar siguin dones implica que sigui aquest col·lectiu el més afectat pel canvi legislatiu mencionat). Aquesta millora de la contractació es deu bàsicament als espectaculars increments de la contractació indefinida, amb augments que van del 54,6% a Catalunya al 75,2% a Barcelona. La contractació masculina, en canvi, baixa un 4,4% a Espanya i Catalunya i un 2,7% a Barcelona, que segueix sent l’àmbit on la contractació femenina és més rellevant (54,5% dels contractes són formalitzats per dones, 7,5 per sobre de la mitjana estatal i 1,6 punts més que l’any 2011) i l’únic on és majoritària. La taxa anual de temporalitat, entesa com el percentatge de contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats anualment, ha mostrat una tendència similar els darrers deu anys a Barcelona, Catalunya i Espanya. Evolució de la contractació per àmbits territorials. Per tipus de contracte 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Barcelona Indefinits 156.412 144.588 98.147 92.490 83.119 112.034 Temporals 758.784 744.766 658.132 685.121 689.703 667.081 Total 915.196 889.354 756.279 777.611 772.822 779.115 Catalunya Indefinits 485.787 425.932 282.630 259.712 232.868 286.155 Temporals 2.375.118 2.095.960 1.794.450 1.914.713 1.904.581 1.841.770 Total 2.860.905 2.521.892 2.077.080 2.174.425 2.137.449 2.127.925 Espanya Indefinits 2.220.384 1.902.605 1.312.414 1.228.214 1.110.163 1.432.976 Temporals 16.401.724 14.698.632 12.709.423 13.188.936 13.323.069 12.808.015 Total 18.622.108 16.601.237 14.021.837 14.417.150 14.433.232 14.240.991 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona En els tres casos hi ha un increment de la temporalitat en el període 2001-2004, any en què s’arriba al màxim del període analitzat (87,3% de temporalitat anual a Barcelona, 87,4% a Catalunya i 91,3% a Espanya). Posteriorment, assistim a una reducció de la temporalitat que arriba fins a l’any 2007, exercici que presenta el percentatge anual de temporalitat mínim d’aquests deu anys: 82,9% a Barcelona, 83% a Catalunya i 88,5% a Espanya. De l’any 2008 al 2011, la temporalitat torna a augmentar, fins a arribar als màxims de la darrera dècada. L’any 2012, en canvi, la temporalitat baixa als tres àmbits: 3,6 punts a Barcelona, 2,5 punts a Catalunya i 2,4 punts a Espanya. Espanya Catalunya Barcelona 2012201120102009200820072006200520042003200220012000 85,7% 87,3% 91,3% 87,0% 87,2% 91,0% 88,1% 88,1% 91,5% 85,6% 86,6% 89,9% Evolució de la taxa de temporalitat anual Espanya manté, al llarg dels darrers tretze anys, un percentatge de temporalitat anual superior al català i al de la ciutat de Barcelona, la qual, per la seva banda, tenia la taxa anual més baixa dels tres àmbits fins a l’any 2007. Del 2008 al 2011 Barcelona va presentar una temporalitat anual superior a la mitjana catalana, mentre que l’any 2012 torna a tenir un percentatge de contractes temporals inferior a la mitjana catalana. Si analitzem la contractació de l’any 2012 per nivell d’estudis assolit per les persones que formalitzen els contractes, les dades mostren que a Barcelona el pes de les que tenen estudis universitaris es més del 47 El treball a Barcelona 2012 doble que la mitjana estatal: a Barcelona el 17,3% dels contractes són per a persones amb aquest nivell d’estudis, a Espanya el pes dels universitaris arriba només al 8,4% i a Catalunya al 12,7%. En sentit contrari, a Barcelona els contractes signats per persones que han estudiat fins a primària suposen el 12,6% del total, quasi quatre punts menys que a Catalunya (16,4%) i menys de la meitat de la mitjana estatal (24,5%). En els tres casos, puja el pes d’aquest darrer col·lectiu (de nou es fa palpable l’efecte del fort increment dels contractes per a les persones que treballen a la llar, majoritàriament persones amb baixa qualificació): en només un any a Barcelona s’incrementa el seu pes 3,2 punts, a Catalunya 4,7 punts i a Espanya 4,9 punts. Les persones que han fet estudis de formació professional, siguin mitjans o superiors, representen a Barcelona, l’any 2012, un 12,6% del total de contractes (segueix baixant el seu pes i perd 2,5 punts en dos anys), mentre que a Catalunya aquest percentatge baixa a l’11,7% i a Espanya al 8,7%. En els tres àmbits es redueix el pes de la contractació a persones amb formació professional i, menys a Catalunya, també el de les persones amb estudis universitaris. L’evolució de la contractació 2011-2012 mostra que als tres àmbits, al contrari del que va passar els tres anys anteriors, els contractes formalitzats per persones amb estudis fins a primària són els que més pugen (23,5% a Espanya, 32,2% a Barcelona i 36,8% a Catalunya). Són els únics que augmenten, ja que als tres àmbits es redueix la contractació de la resta de col·lectius. Evolució de la contractació per àmbits territorials. Per nivell d’estudis Barcelona Catalunya Espanya 2011 2012 2011 2012 2011 2012 Total 772.822 763.295 2.137.449 2.097.107 14.433.232 14.240.991 Fins a primària 72.484 95.846 250.977 343.291 2.825.203 3.490.149 Programes FP 78.501 68.558 178.087 169.883 896.382 830.346 Secundària general 457.176 439.293 1.366.320 1.243.932 9.011.788 8.324.059 Tècnics prof. superiors 30.126 27.543 78.385 74.694 459.766 406.338 Universitaris, post secundaris 134.535 132.055 263.680 265.307 1.240.093 1.190.099 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Nota: hi ha una diferència entre el total de contractes i la suma de contractes per nivell formatiu a Barcelona i Catalunya, deguda al fet que es desconeix el nivell formatiu de part dels treballadors/ores amb una relació laboral especial del servei de la llar familiar, regulada pel Reial decret 1620/2011, de 14 de novembre, i inclosos al Sistema especial per a empleats de la llar integrat al règim general de la Seguretat Social. Població aturada i taxa d’atur Segons l’EPA Si a Barcelona, l’any 2010, l’increment de l’atur va ser inferior al de 2009 i l’any 2011 fins i tot va presentar una reducció del 0,7% en termes anuals, l’any 2012 s’observa de nou un important increment (11,8%), però encara inferior als dels anys 2010 i 2009. Cal destacar que si l’any 2010 Barcelona era l’àmbit on l’increment de l’atur era més significatiu, els anys 2011 i 2012 aquesta situació s’inverteix i Barcelona passa a ser l’àmbit que presentà una millor evolució de l’atur. L’any 2012 a la ciutat es va incrementar un 11,8%, a Espanya augmenta un 15,4% i a Catalunya un 15,3%. Als tres àmbits van créixer l’atur masculí i el femení, però mentre que a Barcelona l’atur creix lleugerament més entre els homes (11,8%, per 11,7% entre les dones), a Catalunya i Espanya l’increment de l’atur femení és més pronunciat, especialment en el cas català, que presenta un augment del 17,7%. Quant a la distribució per edat, destaca que l’atur a Barcelona es comporta millor que a Catalunya i Espanya només entre el grup de 25 a 54 anys, ja que en la resta de col·lectius, especialment entre els menors de 20 anys, la ciutat mostra increments de l’atur superiors als de Catalunya i Espanya. Per sectors, ressaltar que el comportament de l’atur estimat a Barcelona és diferent del que s’observa a Catalunya i Espanya, àmbits que, per la seva banda, mostren un comportament similar entre ells. Així, mentre que a Barcelona l’atur cau a la indústria (35%), a Catalunya i Espanya puja (35 i 27%, respectivament). La ciutat també evoluciona millor que la resta d’àmbits entre els aturats que fa més d’un any que són a l’atur. En canvi, Barcelona presenta increments superiors en el grup d’aturats que busquen una primera El treball a Barcelona 2012 48 feina (62%, molt per sobre del que s’observa als altres àmbits, amb augments entre el 17 i el 23%) i en els serveis, que a Barcelona presenten un augment de l’atur del 28%, mentre que a Catalunya i Espanya pugen menys del 13%. La construcció és l’únic sector amb una evolució similar en els tres àmbits: creixements de l’atur que oscil·len entre el 3,5 i el 10,8%. Evolució de la població aturada per sexe, edats i sector econòmic. Mitjanes anuals en milers Barcelona Catalunya Espanya 2011 2012 2011 2012 2011 2012 Total 127,7 142,8 734,0 846,0 4.999,0 5.769,0 Per sexe Homes 70,4 78,7 406,8 460,8 2.689,3 3.098,8 Dones 57,3 64,0 327,2 385,2 2.309,7 2.670,2 Per edat De 16 a 19 anys 3,0 6,7 39,8 38,2 219,6 220,9 De 20 a 24 anys 16,6 18,8 103,8 111,6 669,4 724,0 De 25 a 54 anys 94,3 99,7 524,2 611,9 3.706,8 4.323,0 De 55 anys i més 13,8 17,6 66,2 81,2 403,2 501,1 Per sectors econòmics Agricultura 0,0 0,0 6,275 11,275 233,1 278,9 Indústria 6,6 4,3 46,725 62,95 239,7 305,2 Construcció 10,0 8,9 56,65 51,275 445,0 429,4 Serveis 41,0 52,5 209,975 231,35 1.504,2 1.697,6 Aturat > 1 any 62,3 64,2 344,25 402,875 2.155,6 2.561,1 Busca 1a. feina 8,0 12,9 70,1 86,225 421,3 496,9 Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Si prenem com a referència les dades del quart trimestre de l’any, els increments de l’atur són menys intensos en els tres àmbits, especialment a Barcelona, on l’atur s’incrementa un 8,7% de desembre de 2011 a desembre de 2012, quan segons les mitjanes anuals va augmentar un 11,8%. A Catalunya i Espanya els increments de l’atur al desembre són del 14,1 i el 13,1%, respectivament. En qualsevol cas, a Barcelona l’evolució continua sent millor que als altres àmbits. Aquesta situació es reflecteix en l’evolució de la taxa d’atur. Al quart trimestre de 2012, Barcelona es manté, un any més, com l’àmbit territorial amb la taxa d’atur més baixa, amb l’excepció, lògicament, de la UE-15: a Barcelona és del 19%, a Catalunya del 24,1% i a Espanya del 26,2%. A la UE-15, al desembre, és de l’11%. Si al quart trimestre de 2009 la taxa d’atur de Barcelona era 1,7 punts inferior a la de Catalunya i 3,5 punts a la d’Espanya, als darrers tres anys les diferències han crescut notablement, i enguany arriben a 5,1 punts respecte a Catalunya i 7,2 punts amb relació a Espanya. En qualsevol cas, les taxes a Barcelona, Catalunya i Espanya són molt superiors a les mitjanes de la UE- 15 i amb tendència creixent. Al desembre de 2011 Barcelona tenia una taxa d’atur 7,1 punts superior a l’europea (diferència que pujava fins a 10,6 punts en el cas de Catalunya i a 12,9 punts en el cas d’Espanya). Al desembre de 2012 les diferències continuen augmentant i arriben, respectivament, a 8, 13,1 i 15,2 punts. Com al desembre de 2011, la taxa d’atur femenina és inferior a la masculina a Catalunya i Barcelona, mentre que a Espanya les dones presenten una taxa d’atur un punt superior a la taxa masculina i molt per sobre de les que presenten Barcelona i Catalunya. A Espanya, la taxa d’atur femenina és del 26,7%, mentre que a Catalunya baixa al 23,4% i a Barcelona és encara inferior: un 16,7%. En els tres casos són superiors a les del quart trimestre de 2011: 0,5 punts en el cas de Barcelona, 3 punts en el de Catalunya i 3,2 punts en el d’Espanya. En el cas de la UE-15, les taxes d’atur masculina i femenina són força similars i també s’incrementen al llarg del darrer any, fins als valors màxims dels darrers cinc anys. 49 El treball a Barcelona 2012 Evolució de la taxa específica d’atur l’EPA. Per trimestres Barcelona Catalunya Espanya UE-15 Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2008 1r trim. 7,3 6,8 8,0 7,6 6,8 8,8 9,7 7,9 12,0 7,1 6,7 7,7 2n trim. 7,0 7,4 6,5 7,6 7,7 7,5 10,5 9,1 12,3 7,0 6,5 7,6 3r trim. 7,9 8,8 6,8 9,0 9,6 8,3 11,4 10,4 12,7 7,0 6,5 7,6 4t trim. 8,4 7,8 9,1 11,9 12,3 11,5 14,0 13,0 15,2 7,6 7,3 8,0 2009 1r trim. 13,6 13,4 13,7 16,3 17,1 15,3 17,5 17,0 18,1 9,0 8,9 9,0 2n trim. 13,0 14,2 11,6 16,0 16,9 14,7 18,0 17,7 18,4 9,1 9,1 8,9 3r trim. 13,4 13,2 13,7 16,1 16,6 15,4 18,0 17,9 18,3 9,2 9,2 9,1 4t trim. 15,4 16,1 14,7 17,1 18,3 15,7 18,9 18,7 19,2 9,4 9,5 9,3 2010 1r trim. 15,2 16,1 14,2 18,0 19,2 16,7 20,2 20,1 20,3 10,1 10,3 9,8 2n trim. 17,2 16,1 18,4 17,9 18,4 17,2 20,2 19,8 20,7 9,6 9,7 9,5 3r trim. 17,2 19,0 15,1 17,6 18,3 16,7 19,9 19,4 20,5 9,4 9,3 9,5 4t trim. 16,2 19,2 12,9 18,1 19,4 16,6 20,5 20,1 20,9 9,6 9,4 9,7 2011 1r trim. 16,3 17,6 14,7 19,2 19,8 18,4 21,4 20,9 22,1 9,9 9,9 9,9 2n trim. 14,3 15,6 12,9 18,2 18,7 17,6 21,0 20,7 21,4 9,4 9,4 9,4 3r trim. 16,9 17,6 16,3 19,6 20,5 18,5 21,7 21,2 22,2 9,6 9,4 9,7 4t trim. 17,2 18,2 16,2 20,7 20,9 20,4 23,0 22,6 23,5 10,1 10,0 10,2 2012 1r trim. 17,9 18,9 16,8 22,3 22,7 22,0 24,6 24,2 25,0 10,8 10,9 10,7 2n trim. 17,5 18,3 16,6 22,1 23,0 21,1 24,8 24,7 24,9 10,5 10,6 10,5 3r trim. 19,1 20,6 17,5 22,6 22,8 22,3 25,2 24,8 25,6 10,5 10,4 10,7 4t trim. 19,0 21,2 16,7 24,1 24,7 23,4 26,2 25,7 26,7 Font: elaboració pròpia amb dades del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: Les taxes laborals específiques fan referència a la població de 16 a 64 anys, excepte a la Unió Europea on comprenen la població de 15 a 64 anys Les dades trimestrals del període 2001-2012 indiquen que a Barcelona, Catalunya i Espanya la taxa d’atur presenta una tendència a la baixa fins a l’any 2005, es manté els dos anys següents i puja amb gran intensitat, i de forma creixent, a patir de l’any 2008. Barcelona, que presentava una taxa d’atur superior a la catalana i propera a la mitjana estatal fins a l’any 2004, mostra una taxa d’atur inferior a les taxes catalana i espanyola de l’any 2005 al 2012. UE 15 Espanya Catalunya Barcelona IV-2012I-2012I-2011I-2010I-2009I-2008I-2007 11,4 8,3 8,3 7,2 14,2 16,7 20,3 9,8 16,7 23,4 26,7 11,1 Evolució de la taxa femenina d'atur 2007-2012 segons l'EPA En el cas de la UE-15, la tendència és similar, però amb augments de la taxa d’atur molt inferiors als dels tres àmbits restants. Al primer trimestre de l’any 2007 la taxa mitjana d’atur de la UE-15 era només 0,9 punts inferior a l’espanyola, i fins i tot era superior a la taxa de Barcelona (0,7 punts) i Catalunya (0,8 punts), al quart trimestre de 2012 la situació és totalment diferent: la taxa d’atur europea està molt per sota de la de Barcelona, Catalunya i Espanya: 8, 13,1 i 15,2 punts, respectivament. El treball a Barcelona 2012 50 UE 15 Espanya Catalunya Barcelona IV-2012I-2012I-2011I-2010I-2009I-2008I-2007 6,7 7,0 6,4 5,6 16,1 19,2 20,1 10,3 21,2 24,7 25,7 11,0 Evolució de la taxa masculina d'atur 2007-2012 segons l'EPA Segons atur registrat Si comparem les dades de l’atur estimat per l’EPA del desembre amb les de l’atur registrat, podem afirmar que l’increment de l’atur segons l’EPA és força superior al que es reflecteix a les dades d’atur registrat en tots els casos. A Barcelona al quart trimestre de l’any 2012 l’atur estimat segons l’EPA s’incrementa un 11,8%, mentre que l’atur registrat ho fa un 3,3%. L’EPA estima increments de l’atur al desembre del 15,4% a Espanya i de 15,3% a Catalunya, mentre que amb dades d’atur registrat aquests increments van ser, respectivament, del 9,6 i del 5,3%. Al desembre de 2012, l’atur registrat a Barcelona s’incrementa un 3,3% (7,7% al desembre de 2011), menys que a la província (5,7%), Catalunya i Espanya, on l’atur registrat puja un 5,3 i un 9,6%, respectivament. A Espanya, l’any 2012 l’atur creix per sobre del que va pujar l’any 2011 tots els mesos de l’any, en canvi, a Barcelona, la província i Catalunya aquesta situació es trenca a partir de l’agost (en el cas de la ciutat) i el setembre: a partir d’aquest moment, els increments interanuals de l’atur de l’any 2012 són menys intensos que els observats als mateixos mesos de l’any 2011. En qualsevol cas, la ciutat presenta un comportament millor que els altres àmbits durant tots els mesos de l’any 2012. Evolució de l’atur registrat. Per mesos Barcelona Província 2011 2012 Var. 2011-12 2011 2012 Var. 2011-12 Gener 105.456 112.747 6,9% 436.194 468.092 7,3% Febrer 107.928 113.736 5,4% 446.284 474.064 6,2% Març 109.153 113.528 4,0% 453.767 473.693 4,4% Abril 108.203 113.402 4,8% 449.861 473.959 5,4% Maig 106.774 112.585 5,4% 445.923 473.457 6,2% Juny 104.784 110.521 5,5% 434.688 465.691 7,1% Juliol 104.929 110.675 5,5% 431.657 466.839 8,2% Agost 107.625 112.381 4,4% 442.820 473.811 7,0% Setembre 108.250 112.088 3,5% 450.142 476.808 5,9% Octubre 109.266 112.479 2,9% 457.129 482.646 5,6% Novembre 109.265 113.319 3,7% 456.770 485.335 6,3% Desembre 108.624 112.192 3,3% 454.961 481.112 5,7% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) Si la taxa d’increment interanual de l’atur registrat havia anat baixant al llarg de l’any 2010 en els quatre àmbits analitzats i l’any 2011 l’evolució va ser la contrària, ja que la taxa va anar pujant en tots de forma pràcticament contínua, no hi ha una tendència clara al llarg de l’any 2012 en cap dels àmbits analitzats. De desembre de 2011 a desembre de 2012 l’atur masculí augmenta un 1,8% a Barcelona, un increment lleugerament inferior al de Catalunya (3,1%) i molt inferior a l’augment del conjunt de l’Estat (9%). L’atur femení, com va passar els dos anys anteriors, s’incrementa en els tres àmbits per sobre de l’augment de l’atur entre els homes, amb taxes que van del 4,8% de Barcelona al 10,3% d’Espanya. Barcelona torna a ser, per quart any consecutiu, l’àmbit que té un millor comportament quant a l’atur femení. 51 El treball a Barcelona 2012 Evolució de l’atur registrat. Per mesos Catalunya Espanya 2011 2012 Var. 2011-12 2011 2012 Var. 2011-12 Gener 589.623 633.210 7,4% 4.231.003 4.599.829 8,7% Febrer 602.611 641.948 6,5% 4.299.263 4.712.098 9,6% Març 611.269 638.247 4,4% 4.333.669 4.750.867 9,6% Abril 601.541 635.721 5,7% 4.269.360 4.744.235 11,1% Maig 595.342 630.932 6,0% 4.189.659 4.714.122 12,5% Juny 576.394 615.576 6,8% 4.121.801 4.615.269 12,0% Juliol 570.869 614.792 7,7% 4.079.742 4.587.455 12,4% Agost 584.648 622.882 6,5% 4.130.927 4.625.634 12,0% Setembre 600.930 632.457 5,2% 4.226.744 4.705.279 11,3% Octubre 615.558 646.306 5,0% 4.360.926 4.833.521 10,8% Novembre 615.669 652.091 5,9% 4.420.462 4.907.817 11,0% Desembre 614.244 646.956 5,3% 4.422.359 4.848.723 9,6% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) Per edat, cal assenyalar que l’atur creix de desembre a desembre, amb taxes superiors al 10%, entre els majors de 44 anys en tots els àmbits, i baixa, també als tres àmbits, entre els menors de 25 anys, especialment a Barcelona (16%). En el col·lectiu de 25 a 44 anys, l’atur disminueix a la ciutat (0,5%), però puja a Catalunya (1,9%) i a Espanya (7,7%). Barcelona presenta una evolució millor que Catalunya i Espanya en totes les franges d’edat. Principals variables de l’atur registrat per àmbits territorials. Dades al desembre en milers Barcelona Catalunya Espanya 2011 2012 2011 2012 2011 2012 Total 108.624 112.192 614.244 646.956 4.422.359 4.848.723 Per sexe Homes 56.042 57.062 322.565 332.506 2.209.738 2.407.907 Dones 52.582 55.130 291.679 314.450 2.212.621 2.440.816 Per edat De 16 a 24 anys 6.766 5.676 49.269 43.499 460.561 456.635 De 25 a 44 anys 56.210 55.916 319.081 325.090 2.311.085 2.490.166 De 45 anys i més 45.648 50.600 245.894 278.367 1.650.713 1.901.922 Per sector econòmic Agricultura 483 549 11.492 13.065 145.961 187.876 Indústria 11.240 11.333 94.517 97.199 509.470 543.055 Construcció 12.495 11.976 101.619 98.298 775.928 755.832 Serveis 80.128 84.701 375.535 408.589 2.612.529 2.993.492 Sense ocupació anterior 4.278 3.633 31.081 29.805 378.471 368.468 Per sectors, la comparació de l’evolució de l’atur registrat al llarg de l’any 2012 indica que als tres àmbits, igual que va passar l’any 2011, els serveis són el sector que presenta els augments d’atur més elevats (després de l’agricultura), per sobre del 5% en tots els casos. L’atur industrial torna a presentar increments moderats a Espanya (6,6%) i Barcelona (0,8%) i puja a Catalunya (2,8%), mentre que a la construcció, al contrari del que va passar l’any passat, baixa als tres àmbits. Els aturats sense ocupació anterior baixen als tres àmbits, en el cas de Barcelona per segon any consecutiu. Els serveis són el sector que més atur registrat acumula al desembre de 2012. A Barcelona el 75,5% dels aturats pertany als serveis, a Catalunya i Espanya aquest percentatge és del 63,2 i el 61,7%, respectivament. En tots els casos, per sobre del seu pes l’any 2011. L’evolució de la taxa mensual de variació interanual manté, els darrers anys, unes pautes similars en els quatre àmbits territorials (Barcelona ciutat, Barcelona província, Catalunya i Espanya), malgrat que amb certes diferències. Al llarg de l’any 2007, l’atur presenta taxes de creixement negatives en tots els àmbits durant el primer semestre. Al llarg del segon semestre, Espanya primerament i després Catalunya i la província de Barcelona comencen a tenir variacions interanuals positives de l’atur, mentre que a la ciutat El treball a Barcelona 2012 52 aquesta situació no es produeix fins al gener de l’any 2008. Durant l’any 2008, i fins al març-abril de l’any 2009, en els quatre àmbits s’observa un creixement continu de les taxes interanuals de variació de l’atur, particularment intens en el cas de la província de Barcelona i Catalunya. A partir d’aquest moment es produeix una reducció del ritme de creixement de l’atur, molt important a Espanya i, amb menys força a Barcelona, Catalunya i la província. Aquesta millora s’havia mantingut al llarg de l’any 2010, però es va trencar als quatre àmbits territorials l’any 2011, ja que l’increment interanual de l’atur va pujar al llarg de l’any, amb comptades excepcions. -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 EspanyaCatalunyaProvínciaBarcelona Des. 12Gen. 12Gen. 11Gen. 10Gen. 09Gen. 08Gen. 07 Evolució mensual de la taxa de variació interanual de l'atur registrat L’any 2012 mostra increments de l’atur superiors als de l’any 2011 tot l’any a Espanya, mentre que a la resta d’àmbits s’observa un canvi a l’agost-setembre, moment a partir del qual el ritme de creixement de l’atur s’alenteix. Variació de l’atur registrat al desembre de 2012. Comunitats autònomes Aturats Var. interanual Aturats Var. interanual Balears (Illes) 95.835 -2,30% Navarra (Com. Foral de) 51.944 10,65% Catalunya 646.956 5,33% Madrid (Com. de) 544.484 11,41% Com. Valenciana 569.735 6,49% Andalusia 1.083.829 11,83% Canàries 284.915 7,28% Ceuta 12.230 13,01% Extremadura 145.944 7,79% Castella i Lleó 237.259 13,81% Galícia 278.787 7,96% Cantàbria 56.341 14,34% Múrcia 154.551 8,14% Astúries 103.787 14,63% Aragó 110.521 8,37% Castella-la Manxa 262.340 16,16% Rioja (la) 27.577 8,65% Pais Basc 169.083 16,29% Total nacional 4.848.723 9,64% Melilla 12.605 21,71% Al desembre de 2012 Catalunya torna a formar part del grup de comunitats autònomes amb un creixement interanual de l’atur més baix, al contrari del que va passar l’any 2011, quan Catalunya presentava un increment de l’atur (9,2%) superior a la mitjana estatal. L’any 2012 Catalunya presenta un augment interanual de l’atur del 5,3%, més de quatre punts per sota de la mitjana estatal. La taxa interanual d’increment de l’atur registrat al desembre de 2012 a la província de Barcelona arriba al 5,7%, per sota de la mitjana nacional, al contrari del que passava l’any 2011. Les quatre províncies catalanes estan entre las sis províncies amb un millor comportament de l’atur de desembre de 2011 a desembre de 2012, amb increments inferiors al 6%, quan la mitjana estatal és del 9,6%. 53 El treball a Barcelona 2012 Variació de l’atur registrat al desembre de 2012. Províncies Aturats Var. interanual Aturats Var. interanual Girona 59.889 2,16% Càdiz 204.255 10,29% Tarragona 74.015 5,13% Huelva 66.916 10,53 Alacant 226.227 5,35% Segòvia 12.418 10,5% Lleida 31.940 5,54% Guadalajara 24.667 11,15% Barcelona 481.112 5,75% Salamanca 35.850 11,56% Castelló 62.038 6,31% Sevilla 254.855 11,91% Osca 15.536 6,83% Valladolid 51.201 12,72% Badajoz 94.788 7,06% Àvila 18.489 13,48% Las Palmas 151.107 7,22% Zamora 18.823 14,02% Pontevedra 110.466 7,29% Burgos 32.090 14,56% Sta. C. Tenerife 133.808 7,36% Conca 21.424 14,60% València 281.470 7,45% Lleó 45.918 14,79% Ourense 30.407 7,76% Sòria 6.742 15,13% Màlaga 210.872 8,14% Albacete 53.669 15,18% A Coruña 109.975 8,19% Bizcaia 94.811 15,77% Terol 10.825 8,24% Guipúzcoa 47.688 15,94% Saragossa 84.160 8,68% Toledo 92.951 16,61% Càceres 51.156 9,16% Còrdova 96.293 17,74% Almeria 79.050 9,42% Ciudad Real 69.629 18,72% Total nacional 4.848.723 9,64% Àlava 26.584 18,85% Lugo 27.939 9,97% Palència 15.728 20,80% Granada 108.185 10,22% Jaen 63.403 30,73% Font: Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) La taxa d’atur registrat arriba, al desembre de 2012, al 14,3 a Barcelona, al 17,5 a Catalunya i al 21,2 a Espanya. Si prenem la mitjana anual, aquesta és, l’any 2012, la més alta dels darrers anys als tres àmbits i ja supera el 20% en el cas espanyol. Quant a la diferència entre Barcelona i la mitjana espanyola, s’ha incrementat en el període 2008-2012: si al desembre de 2008 el diferencial era de 4,5 punts, al desembre de 2012 la diferència arriba a 6,9 punts. En termes de mitjana anual, el diferencial ha passat dels 3,5 punts de l’any 2008 als 6,2 punts de l’any 2012. Evolució mensual de la taxa d’atur registrat 2010 2011 2012 Barcelona Catalunya Espanya Barcelona Catalunya Espanya Barcelona Catalunya Espanya Gener 13,3 15,5 17,6 13,2 15,4 18,4 14,3 16,8 19,9 Febrer 13,5 15,8 18,0 13,5 15,8 18,6 14,4 17,0 20,4 Març 13,7 16,0 18,1 13,6 16,0 18,8 14,4 16,9 20,6 Abril 13,5 15,6 17,9 13,6 15,7 18,5 14,3 17,0 20,5 Maig 13,1 15,1 17,6 13,4 15,6 18,1 14,2 16,9 20,4 Juny 12,8 14,5 17,2 13,2 15,1 17,8 14,0 16,5 20,0 Juliol 12,6 14,0 16,9 12,9 15,0 17,6 14,2 16,5 19,9 Agost 13,0 14,5 17,2 13,3 15,3 17,9 14,4 16,7 20,0 Setembre 12,9 14,5 17,4 13,3 15,7 18,3 14,4 17,0 20,4 Octubre 12,9 14,8 17,7 13,7 16,3 18,9 14,3 17,5 21,1 Novembre 12,9 14,8 17,8 13,7 16,3 19,2 14,4 17,6 21,4 Desembre 12,7 14,7 17,8 13,6 16,2 19,2 14,3 17,5 21,2 Mitjana 13,1 15,0 17,6 13,4 15,7 18,4 14,3 17,0 20,5 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona Respecte a Catalunya, el diferencial s’havia eixamplat el 2008 i 2009 (al gener de 2008 era de 0,6 punts i al desembre de 2009 de 2,4 punts), per reduir-se el 2010, i situar-se en 2 punts al desembre. L’any 2011 aquesta diferència havia pujat lleugerament, fins a 2,6 punts al desembre, i el 2012 encara s’ha ampliat més, fins a 3,2 punts. El treball a Barcelona 2012 54 Espanya Catalunya Barcelona Des. 12Gen. 12Gen. 11Gen. 10Gen. 09Gen. 08 6,8 7,4 10,0 9,9 11,8 14,4 13,3 15,5 17,6 13,2 15,4 18,4 14,3 16,8 19,9 14,3 17,5 21,2 Evolució mensual de la taxa d'atur registrat Atur registrat a l’RMB Al desembre de 2012, el 40,5% de l’atur de l’RMB es concentra a la comarca del Barcelonès, seguida pel Vallès Occidental, amb el 19,7% dels aturats. L’Alt Penedès i el Vallès Occidental són les comarques on més s’incrementa l’atur, mentre que el Barcelonès i el Garraf són les que presenten els augments més moderats. Atur registrat a l’RMB. Per comarques de l’àmbit territorial Dades desembre 2011 2012 Var. 2011-12 Alt Penedès 8.508 9.190 8,0% Baix Llobregat 66.359 71.396 7,6% Barcelonès 170.223 176.502 3,7% Garraf 13.267 13.946 5,1% Maresme 38.533 40.754 5,8% Vallès Occidental 79.652 85.818 7,7% Vallès Oriental 35.213 37.844 7,5% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya L’atur a l’RMB ha crescut un 5,8% al desembre de l’any 2012. Com ja va passar l’any anterior, l’increment de l’atur a l’RMB és superior al de la ciutat (2,5 punts). Segons dades de desembre de 2012, el 81,4% dels aturats de l’RMB són espanyols, el 15,7% no comunitaris i un 2,9% comunitaris no espanyols. L’atur es concentra bàsicament al sector serveis (65% dels aturats), que torna a ser, com ja va passar l’any 2011, el sector on s’incrementa més: un 8,9%. Baixa lleugerament a la construcció (2,2%) i puja moderadament a la indústria (3,2%). Només el 16,2% dels aturats registrats a l’RMB al desembre de 2012 tenen estudis postsecundaris, col·lectiu que presenta l’augment més gran de l’atur el darrer any, superior al 14%. Atur registrat a l’RMB 2011 2012 Var. 2011-12 2011 2012 Var. 2011-12 Total 411.755 435.450 Total 411.755 435.450 5,8% Per sexe Per durada de la demanda Home 213.773 221.399 3,6% Fins a 6 mesos 189.781 181.660 -4,3% Dona 197.982 214.051 8,1% De 6 a 12 mesos 74.973 79.161 5,6% Per edat Més de 12 mesos 147.001 174.629 18,8% Menors de 20 7.346 6.028 -17,9% Per nacionalitat De 20 a 24 23.772 21.562 -9,3% Espanyol 327.269 354.400 8,3% De 25 a 54 305.578 324.580 6,2% Comunitari no espanyol 13.039 12.509 -4,1% 55 anys i més 75.059 83.280 11,0% No comunitari i sense nacionalitat 71.447 68.541 -4,1% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya L’atur torna a créixer més entre les dones que entre els homes , però aquests encara que perden pes són el grup majoritari entre els aturats: el 50,8%. D’altra banda, el 74,5% tenen entre 25 i 54 anys. Els majors de 54 anys són, de nou, el grup on més creix l’atur de desembre de 2011 a desembre de 2012, un 11%. 55 El treball a Barcelona 2012 Els menors de 20 anys, que l’any 2011 van tenir un dels increments més alts, enguany són el grup que presenta la millor evolució, ja que el total de persones aturades menors de 20 anys baixa quasi un 18%. El 41,7% dels aturats es troben en aquesta situació des de fa menys de sis mesos, i el 40,1% porten més d’un any. El total d’aturats de llarga durada ha crescut a l’RMB un 18,8% en només un any. Atur registrat a l’RMB 2011 2012 Var. 2011-12 Total 411.755 435.450 5,8% Per nivell de formació Sense estudis/Estudis primaris incomplets 21.559 20.612 -4,4% Estudis primaris complets 33.790 32.861 -2,7% Programes de formació professional secundaris 35.052 39.423 12,5% Educació general - Estudis secundaris 260.941 272.193 4,3% Tècnics- professionals superiors 24.206 29.055 20,0% Universitaris i altres estudis post secundaris 36.207 41.306 14,1% Per sector econòmic Agricultura 3.440 3.957 15,0% Indústria 64.719 66.773 3,2% Construcció 63.618 62.227 -2,2% Serveis 259.565 282.756 8,9% Sense ocupació anterior 20.413 19.737 -3,3% El treball a Barcelona 2012 56 E x p e d i e n t s d e re g u l a c i ó d ’o c u p a c i ó ( E R O) 4 Les dades existents sobre els expedients de regulació d’ocupació de l’any 2012 arriben fins al novembre (no hi ha dades posteriors), fet que condiciona lleugerament les comparacions interanuals. El total d’expedients que es van tramitar a Barcelona fins al novembre de l’any 2012 va ser de 1.333, un 61,8% més que tot l’any anterior. Després de dos anys de forts increments en el període 2008-2009 (que l’any 2009 van arribar al 283%) i la reducció de l’any 2010 (del 13,5%), l’any 2011 torna a presentar un increment del 17,4% del nombre d’ERO, augment que s’ha tornat a disparar l’any 2012 (quasi un 62%). Totes les categories presenten increments del nombre d’expedients, especialment els de suspensió d’ocupació, que creixen un 136% en només un any. Si el 2009 i el 2010 els expedients de suspensió eren la categoria més nombrosa, els anys 2011 i 2012 aquesta posició l’ocupen els expedients de reducció de jornada. Expedients de regulació d’ocupació a Barcelona i Catalunya 2009 2010 2011 2012 Var. 2010-11 Var. 2011-12 Barcelona 812 702 824 1.333 17,4% 61,8% Autoritzats 729 654 756 1.275 15,6% 68,7% Rescissió 237 169 227 271 34,3% 19,4% Suspensió 377 267 206 486 -22,8% 135,9% Reducció 115 218 323 518 48,2% 60,4% No autoritzats 17 14 14 5 0,0% -64,3% Desistits 66 34 54 53 58,8% -1,9% Catalunya 4.331 3.545 3.796 5.702 7,1% 50,2% Autoritzats 3.981 3.319 3.548 5.494 6,9% 54,8% Rescissió 841 620 736 817 18,7% 11,0% Suspensió 2.573 1.610 1.211 2.776 -24,8% 129,2% Reducció 567 1.089 1.601 1.901 47,0% 18,7% No autoritzats 82 63 52 18 -17,5% -65,4% Desistits 268 163 196 190 20,2% -3,1% % Barcelona/Catalunya 18,7% 19,8% 21,7% 23,40% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació. Nota: les dades corresponents a l’any 2012 són acumulades fins al novembre En el cas de Catalunya, les dades són molt similars, amb un fort increment dels expedients de suspensió (130%) i augmenten els de reducció (19%) i rescissió (11%), en ambdós casos amb taxes inferiors a les de la ciutat. L’increment total del nombre d’expedients de regulació d’ocupació en el cas català és del 50,2%. Si l’any 2011 va ser quasi deu punts inferior al de Barcelona, enguany la diferència és d’11,6 punts. El pes de la ciutat sobre el total català, que havia baixat del 28% l’any 2007 al 18,7% l’any 2009, ha anant pujant després, fins al 23,4% l’any 2012. A Barcelona, la majoria dels expedients de regulació d’ocupació portats a terme l’any 2012 corresponen el sector serveis, que continua incrementant el seu pes (74% del total l’any 2012), seguit per la indústria (14,7% del total). Des de l’any 2009, cal destacar que el pes de la indústria sobre el total d’expedients ha caigut quasi vint punts percentuals, mentre que la construcció incrementa el seu pes 3,4 punts en el mateix període. L’increment d’expedients als serveis és del 76,4% l’any 2012. A Catalunya també s’observa una forta reducció del pes de la indústria sobre el total d’expedients presentats, però molt més forta que en el cas de Barcelona, ja que s’costa als 26 punts percentuals (del 57,3 al 31,5%) en només tres anys. 4 Un ERO és el procediment administratiu en què es demana a l’autoritat laboral autorització per portar a terme determinades reduccions de plantilla i que està basat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, productives o de força major. Pot ser: Rescissió de contracte o acomiadament col·lectiu. Es considera acomiadament col·lectiu l’expedient que pretén l’extinció de contractes fonamentada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció quan, en un període de noranta dies, l’extinció afecti un percentatge mínim de persones (10% de la plantilla com a mínim). En cas d’expedients basats en causa de força major no es requereix un nombre mínim de persones afectades. Suspensions temporals de contractes de treball . És aquell procediment en què l’empresari pretén una suspensió temporal de contractes de treball per causes que han de correspondre a una situació conjuntural de l’empresa (per exemple: 30 dies consecutius de suspensió de contractes). Reduccions temporals de contractes de treball . És aquell procediment en què l’empresari pretén, amb caràcter temporal, una reducció d’entre un 10 i un 70% de la jornada de treball computada sobre la base d’una jornada diària, setmanal, mensual o anual, per causes també conjunturals. 57 El treball a Barcelona 2012 Aquesta reducció fa que l’any 2012, a Catalunya, els serveis superin ja àmpliament la indústria com el sector que pateix amb més intensitat la regulació d’ocupació: l’any 2012 un 51,9% del total d’expedients afecten el sector serveis, amb un increment anual del 67% del nombre total d’expedients al sector. La indústria, que havia reduït el nombre d’ERO els anys 2010 i 2011, aquest any presenta un fort increment. Expedients de regulació d’ocupació. Per sectors econòmics 2010 2011 2012 Nombre Sobre total Nombre Sobre total Nombre Sobre total Var. 2010- 11 Var. 2011- 12 Barcelona 702 824 1.333 17,4% 61,8% Agricultura 14 2,0% 3 0,4% 0 0,0% -78,6% -100,0% Indústria 173 24,6% 153 18,6% 196 14,7% -11,6% 28,1% Construcció 89 12,7% 108 13,1% 149 11,2% 21,3% 38,0% Serveis 426 60,7% 560 68,0% 988 74,1% 31,5% 76,4% Catalunya 3.545 3.796 5.702 7,1% 50,2% Agricultura 212 6,0% 61 1,6% 80 1,4% -71,2% 31,1% Indústria 1.349 38,1% 1.255 33,1% 1.797 31,5% -7,0% 43,2% Construcció 563 15,9% 709 18,7% 868 15,2% 25,9% 22,4% Serveis 1.421 40,1% 1.771 46,7% 2.957 51,9% 24,6% 67,0% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació. Nota: Les dades de l’any 2012 són acumulades fins al novembre Les dades de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació també mostren increments l’any 2012. Si a Barcelona el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació havia pujat de manera espectacular anteriorment (290% l’any 2008 i 231% l’any 2009), per baixar l’any 2010 (important 49,3%), els anys 2011 i 2012 el nombre de treballadors afectats s’ha incrementat de nou (13,6 i 20,4%, respectivament). Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació. Per sectors 2010 2011 2012 Treballadors Sobre total Treballadors Sobre total Treballadors Sobre total Var. 2010-11 Var. 2011-12 Barcelona 14.330 16.275 19.590 13,6% 20,4% Agricultura 65 0,5% 31 0,2% 0 0,0% -52,3% -100,0% Indústria 5.334 37,2% 2.839 17,4% 4.243 21,7% -46,8% 49,5% Construcció 1.338 9,3% 1.299 8,0% 1.891 9,7% -2,9% 45,6% Serveis 7.593 53,0% 12.106 74,4% 13.456 68,7% 59,4% 11,2% Catalunya 68.834 62.497 79.480 -9,2% 27,2% Agricultura 852 1,2% 303 0,5% 325 0,4% -64,4% 7,3% Indústria 42.688 62,0% 27.402 43,8% 40.578 51,1% -35,8% 48,1% Construcció 6.011 8,7% 7.709 12,3% 8.390 10,6% 28,2% 8,8% Serveis 19.283 28,0% 27.083 43,3% 30.187 38,0% 40,5% 11,5% Si al període 2007-2009 el sector industrial és el que més pateix la pèrdua d’ocupació, el 2010 i el 2011 ha estat la indústria el sector que ha presentat les reduccions més significatives de treballadors afectats. L’any 2012, per la seva part, augmenta el nombre de treballadors afectats en tots els sectors, amb increments que van de l’11,2% dels serveis al 49,5% de la indústria. L’any 2012 els serveis suposen el 69% del total de treballadors afectats. Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació. Per sexe 2010 2011 2012 Treballadors Sobre total Treballadors Sobre total Treballadors Sobre total Var. 2010-11 Var. 2011-12 Barcelona 14.330 16.275 19.590 13,6% 20,4% Homes 11.151 77,8% 10.706 65,8% 12.687 64,8% -4,0% 18,5% Dones 3.179 22,2% 5.569 34,2% 6.903 35,2% 75,2% 24,0% Catalunya 68.834 62.497 79.480 -9,2% 27,2% Homes 52.562 76,4% 43.387 69,4% 54.863 69,0% -17,5% 26,5% Dones 16.272 23,6% 19.110 30,6% 24.617 31,0% 17,4% 28,8% Font: elaboració pròpia dades del Departament d’Empresa i Ocupació. Nota: les dades corresponents a l’any 2012 són acumulades fins al novembre El treball a Barcelona 2012 58 Si l’any 2011 Catalunya es va comportar millor que Barcelona quant al nombre de treballadors afectats, que fins i tot va caure un 9,2%, l’any 2012 la situació és justament la contrària, ja que l’augment dels afectats (27,2%) és superior al de la ciutat (20,4%). A Catalunya, en canvi, la indústria torna a ser, com els darrers quatre anys, el sector amb més pes sobre el total de treballadors afectats. Però si l’any 2009 quasi el 82% del total d’afectats es trobaven a la indústria, l’any 2011 aquest percentatge ja ha baixat al 43,8% i iguala gairebé el sector serveis. En canvi, l’any 2012 el seu pes torna a créixer fins al 51,1%. L’evolució dels darrers cinc anys és molt similar a Barcelona i Catalunya: reducció del pes de la indústria quant als treballadors afectats per regulacions d’ocupació i increment del pes dels serveis, fins a l’any 2011, i evolució contrària l’any 2012, amb un augment de nou dels treballadors industrials afectats. Indústria Construcció Serveis 20122011201020092008 30% 3,3% 66,7% 34,7% 3,2% 62,0% 53,0% 9,3% 37,2% 74,4% 8,0% 17,4% 68,7% 9,7% 21,7% Agricultura Indústria Construcció Serveis 20122011201020092008 9,9% 2,9% 87,0% 0,2% 15,2% 3,0% 81,8% 0,1% 28,0% 8,7% 62,0% 1,2% 43,3% 12,3% 43,8% 0,5% 38,0% 10,6% 51,1% 0,4% Barcelona Catalunya Els expedients de regulació d’ocupació afecten, tant a Barcelona com a Catalunya, més els homes que les dones. L’any 2012, el 64,8% dels treballadors afectats a Barcelona i el 69% a Catalunya eren homes. Però, en ambdós casos, ha crescut el pes de les dones els darrer anys (especialment a Barcelona). Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació 2010 2011 2012 Treballadors Sobre total Treballadors Sobre total Treballadors Sobre total Var. 2010-2011 Var. 2011-2012 Barcelona 14.330 16.275 19.590 13,6% 20,4% Autoritzats 13.463 93,9% 13.979 85,9% 18.202 92,9% 3,8% 30,2% Rescissió 4.464 31,2% 4.705 28,9% 4.690 23,9% 5,4% -0,3% Suspensió 6.602 46,1% 4.955 30,4% 9.361 47,8% -24,9% 88,9% Reducció 2.397 16,7% 4.319 26,5% 4.151 21,2% 80,2% -3,9% No autoritzats 458 3,2% 365 2,2% 174 0,9% -20,3% -52,3% Desistits 409 2,9% 1.931 11,9% 1.214 6,2% 372,1% -37,1% Catalunya 68.834 62.497 79.480 -9,2% 27,2% Autoritzats 65.179 94,7% 55.344 88,6% 75.114 94,5% -15,1% 35,7% Rescissió 13.670 19,9% 11.806 18,9% 12.980 16,3% -13,6% 9,9% Suspensió 29.384 42,7% 21.928 35,1% 47.704 60,0% -25,4% 117,5% Reducció 22.125 32,1% 21.610 34,6% 14.430 18,2% -2,3% -33,2% No autoritzats 1.254 1,8% 937 1,5% 353 0,4% -25,3% -62,3% Desistits 2.401 3,5% 6.216 9,9% 4.013 5,0% 158,9% -35,4% Barcelona/Catalunya 20,80% 26,00% 24,60% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació. Nota: les dades corresponents a l’any 2012 són acumulades fins al novembre D’altra banda, l’any 2012, a Barcelona i a Catalunya els expedients de suspensió d’ocupació autoritzats continuen sent els que afecten més treballadors. A més, l’any 2012 s’ha trencat la tendència a la baixa quant al seu pes respecte al total, que s’havia iniciat l’any 2010. Si l’any 2011 aquests percentatges havien 59 El treball a Barcelona 2012 baixat a Barcelona i Catalunya al 30,4 i al 35,1%, respectivament, l’any 2012 han pujat al 47,8 i al 60%, amb increments interanuals del 89% en el cas de Barcelona i del 117% en el cas de Catalunya. Baixen considerablement als dos àmbits els treballadors afectats per expedients de reducció d’ocupació i de forma molt més intensa els de no autoritzats i desistits. El 24,6% dels treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació a Catalunya l’any 2012 es troben a Barcelona, quan l’any 2011 el seu pes era del 26%. Si fem l’anàlisi de l’impacte dels expedients de regulació d’ocupació a Barcelona per activitats econòmiques, es fan evidents aquells sectors que al llarg de l’any 2012 s’han vist més afectats per les regulacions empresarials. Entre les activitats més rellevants, s’ha de destacar el fort increment dels treballadors afectats a la branca d’educació, que si l’any 2011 ja havia crescut per sobre del 1.060%, aquest any augmenta un 181%. En canvi, sembla que la regulació del sector sanitari i de serveis socials s’ha aturat l’any 2012, ja que si l’any anterior el nombre de treballadors afectats es va incrementar un 1.535%, enguany baixa un 82,5%. També presenten pujades significatives de treballadors afectats per ERO les indústries manufactureres (44,2%), la construcció (45,6%), el comerç (56,8%) i les activitats tècniques i professionals (82,5%). Aquesta evolució ha fet que l’any 2012 variés substancialment el pes d’alguns dels subsectors sobre el total de treballadors afectats per regulacions. Dos subsectors presenten els canvis més significatius. Les indústries manufactureres mantenen el primer lloc com a activitats amb més pes sobre el total de treballadors afectats per ERO, però amb canvis de tendència importants: si l’any 2011 el seu pes va caure del 33,5 al 15,9% del total de treballadors, l’any 2012 torna a pujar fins al 19,1%. En canvi, les activitats sanitàries i de serveis socials, que havien passat del 0,9% del total de treballadors afectats l’any 2010 al 13,1% un any després, enguany tornen a ser un sector poc significatiu, ja que només suposen l’1,9% dels treballadors afectats. Per la seva part, les activitats tècniques i professionals mantenen una tendència a l’alça: han passat de representar el 8,5% dels treballadors afectats per ERO l’any 2010 al 17,2% dos anys després. Nombre de treballadors afectats per expedients de regulació a Barcelona. Per divisions econòmiques Sobre total 2011 2012 Variació 2011 2012 Agricultura, ramaderia, pesca 31 0 -100,0% 0,2% 0,0% Indústries manufactureres 2.590 3.734 44,2% 15,9% 19,1% Energia, aigua i gestió de residus 249 509 104,4% 1,5% 2,6% Construcció 1.299 1.891 45,65% 8,0% 9,7% Comerç 2.048 3.212 56,8% 12,6% 16,4% Transports i comunicacions 2.182 2.418 10,8% 13,4% 12,3% Hoteleria i restauració 299 322 7,7% 1,8% 1,6% Turisme 51 101 98,0% 0,3% 0,5% Activitats relacionades amb la informació i la comunicació 1.388 1.190 -14,3% 8,5% 6,1% Activitats financeres i d’assegurances 1.063 148 -86,1% 6,5% 0,8% Activitats immobiliàries 10 63 530,0% 0,1% 0,3% Activitats tècniques i professionals 1.846 3.369 82,5% 11,3% 17,2% Activitats administratives, jurídiques i de comptabilitat 452 657 45,4% 2,8% 3,4% Activitats sanitàries i de serveis socials 2.126 373 -82,5% 13,1% 1,9% Educació 163 459 181,6% 1,0% 2,3% Indústries culturals, artístiques i de lleure 48 747 100,0% 0,3% 3,8% Altres serveis 430 397 -7,7% 2,65 2,0% Total 16.275 19.590 20,4% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació. Nota: les dades corresponents a l’any 2012 són acumulades fins al novembre. El treball a Barcelona 2012 60 P re s t a c i o n s p e r d e s o c u p a c i ó ( S E P E ) A partir de l’any 2009, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) no elabora les dades del nombre de rebuts ni de l’import de les prestacions desagregades per municipis. L’import total de les prestacions per desocupació que el SEPE va pagar a la província de Barcelona al llarg de 2012 va ser de 2.953,7 milions d’euros, un 1,3% més que l’any anterior. Després del descens de l’any 2011 (un 9,2%), l’import de les prestacions pagat a la província s’incrementa, com ja va passar en el període 2008-2010. El nombre de beneficiaris va ser de 307.192, un 3,4% menys que l’any anterior, i el de rebuts 4.562.408, amb un augment respecte a l’any 2011 d’un 0,6%. Les prestacions contributives baixen un 6,2% quant al nombre de beneficiaris, mentre que l’import íntegre puja un 1,1%. Per la seva banda, el nombre de beneficiaris de prestacions no contributives s’incrementa un 0,1% i l’import pagat un 2%. Prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal a la província de Barcelona Desembre 2010 Desembre 2011 Desembre 2012 Var. 2010-2011 Var. 2011-2012 Nombre rebuts 4.893.978 4.533.086 4.562.408 -7,4% 0,6% Contributives 3.077.463 2.732.012 2.717.082 -11,2% -0,5% No contributives 1.812.976 1.797.957 1.842.125 -0,8% 2,5% Altres 3.539 3.117 3.201 -11,9% 2,7% Nombre beneficiaris 328.138 318.141 307.192 -3,0% -3,4% Contributives 187.058 178.554 167.469 -4,5% -6,2% No contributives 141.080 139.587 139.723 -1,1% 0,1% Import íntegre 3.212.039.141 2.915.214.558 2.953.712.956 -9,2% 1,3% Contributives 2.483.447.296 2.188.271.095 2.212.099.447 -11,9% 1,1% No contributives 728.243.144 726.855.728 741.588.680 -0,2% 2,0% Altres 348.699 87.735 24.829 -74,8% -71,7% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Observatori de les Ocupacions- Servei Públic d’Ocupació Estatal de Barcelona. Nota: les prestacions contributives inclouen l’atur LPD (Llei de protecció a la desocupació) i l’atur agrícola. En ambdós casos corresponen a persones que han contribuït prèviament i que han estat contractades. Les prestacions no contributives inclouen el subsidi d’atur, el subsidi agrícola i la renda activa d’inserció (RAI). Es tracta de prestacions a determinats col·lectius que no han cotitzat o que tenen un nivell de cotització baix i que, atès el nivell de renda, edat o situació familiar, són candidats a una ajuda pública. L’apartat d’altres inclou, bàsicament, les prestacions d’exportats, que són prestacions d’atur que l’INEM paga per delegació d’altres països de la UE a persones que han traslladat la seva prestació al nostre país No contributives Contributives 20112010200920082007 2012 12 2.0 21 19 7.9 41 22 4.4 72 18 7.0 58 17 8.5 54 16 7.4 69 40 .69 7 55 .97 8 12 3.6 10 14 1.0 80 13 9.5 87 13 9.7 23 Per la seva banda, les dades de beneficiaris de prestacions a la ciutat de Barcelona indiquen que el nombre de beneficiaris ha baixat un 3,8%, quan l’any anterior s’havia reduït un 3,2%. El 39,2% d’aquests beneficiaris són per prestacions no contributives, col·lectiu que presenta una reducció del 0,8% aquest any. El desembre de 2012, el 24,3% dels beneficiaris de prestacions de la província de Barcelona estan domiciliats a la ciutat de Barcelona, pràcticament el mateix percentatge que l’any anterior. 61 El treball a Barcelona 2012 No contributives Contributives 201220112010200920082007 1.2 58 1.7 22 2.7 05 2.4 83 ,4 2.1 88 ,2 2.2 12 18 6 23 2 43 2 72 8,2 72 6,8 74 1,5 Import de les prestacions a la província de Barcelona. Milions d'euros Beneficiaris de prestacions del SEPE a Barcelona. Dades del desembre 2009 2010 2011 2012 Var. 2010-2011 Var. 2011-2012 Total beneficiaris 83.702 80.164 77.566 74.597 -3,2% -3,8% Contributives 56.000 49.414 48.111 45.381 -2,6% -5,7% No contributives 27.702 30.750 29.455 29.216 -4,2% -0,8% % Barcelona/ província 24,0% 24,4% 24,4% 24,3% Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori de les Ocupacions-Servei Públic d’Ocupació Estatal de Barcelona Grau de cobertura del subsidi d’atur Si comparem la cobertura de l’atur a la ciutat de Barcelona entre el desembre de 2011 i el desembre de 2012 veiem que ha baixat 2,3. Al desembre de 2012 les ajudes públiques arriben al 58,1% del total d’aturats de la ciutat. A l’octubre arribaven al 57,6% del total, el mínim dels darrers quatre anys. Des. 12Gen. 12Gen. 11Gen. 10Gen. 09 65,3% 72,9% 65,7% 60,2% 58,1% Evolució mensual de la taxa de cobertura de l’atur Cobertura de l’atur Taxes de variació (*) 2010 2011 2012 2011 2012 Gener 72,9 65,7 60,2 -7,2 -5,5 Febrer 72,9 64,3 59,3 -8,6 -5,0 Març 73,1 63,0 59,4 -10,1 -3,6 Abril 72,9 62,6 59,1 -10,3 -3,5 Maig 72,4 61,5 58,8 -10,9 -2,7 Juny 70,9 61,6 59,3 -9,3 -2,3 Juliol 68,1 61,7 58,4 -6,4 -3,3 Agost 67,9 61,3 59,4 -6,6 -1,9 Setembre 66,1 59,8 57,6 -6,3 -2,2 Octubre 66,4 59,6 57,6 -6,8 -2,0 Novembre 65,5 59,9 58,0 -5,6 -1,9 Desembre 66,4 60,4 58,1 -6,0 -2,3 Nota: percentatge d’aturats que reben qualsevol prestació o subsidi relacionant amb l’atur (*) En punts percentuals El treball a Barcelona 2012 62 E n q u e s t a t r i m e s t r a l d e l c o s t l a b o r a l 5 Segons dades del quart trimestre de 2012 de l’Enquesta trimestral del cost laboral, la comparació entre els resultats estatals i els catalans (no hi ha dades per a àmbits territorials més petits), mostren que a Catalunya, després d’incrementar-se l’any 2010 i 2011, el cost laboral mensual total es va reduir un 1,5% al desembre de 2012. Per al conjunt de l’Estat, la reducció ha estat del 3,2%, quan l’any 2011 s’havia incrementat un 1,6%. En el cas català, la baixada del cost laboral s’explica tant per la reducció del cost salarial (1,2%) com dels costos no salarials (2,4%). Al conjunt d’Espanya, per la seva banda, l’any 2012 el cost salarial mensual dels treballadors cau un 3,6%, mentre que els altres costos baixen un 1,8%. Cost laboral mensual (total i salarial) per treballador Catalunya Espanya IV trimestre 2010 2011 2012 2010 2011 2012 Cost total 2.826,64 2.871,58 2.829,65 2.642,19 2.683,86 2.598,69 Cost salarial total 2.143,38 2.174,60 2.149,06 1.992,90 2.020,13 1.946,91 Altres costos 683,26 696,98 680,59 649,29 663,73 651,78 Percepcions no salarials 107,20 113,87 86,96 106,60 114,86 96,90 Cotitzacions obligatòries 601,75 609,85 609,06 565,79 572,67 569,01 Bonificacions SS 25,69 26,74 15,43 23,10 23,80 14,13 Cost salarial/cost total 75,8% 75,7% 75,9% 75,4% 75,3% 74,9% Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) A Catalunya, baixen els costos laborals entre el quart trimestre de 2011 i el quart trimestre de 2012 en tots els sectors (al contrari del que va passar l’any 2011), amb reduccions que van del 2% als serveis al 0,01% de la indústria. A Espanya, en canvi, s’observa de nou un increment dels costos laborals a la construcció i la indústria, però els serveis presenten una important reducció dels costos laborals, del 4,2%, que duplica la caiguda del cost laboral a Catalunya. Cost laboral mensual (total i salarial) per treballador. Per sectors Catalunya Espanya IV trimestre 2010 2011 2012 2010 2011 2012 Indústria Cost total 3.295,19 3.415,47 3.415,18 3.038,10 3.092,36 3.115,18 Cost salarial total 2.501,28 2.595,01 2.600,90 2.277,28 2.330,65 2.325,22 Cost salarial/cost total 75,9% 76,0% 76,2% 75,0% 75,4% 74,6% Construcció Cost total 3.034,49 3.120,24 3.087,24 2.743,32 2.834,83 2.836,06 Cost salarial total 2.224,01 2.273,50 2.255,84 1.969,86 2.017,80 2.026,13 Cost salarial/cost total 73,3% 72,9% 73,1% 71,8% 71,2% 71,4% Serveis Cost total 2.689,00 2.720,78 2.665,26 2.547,25 2.585,97 2.477,32 Cost salarial total 2.046,22 2.065,87 2.035,37 1.935,81 1.957,24 1.865,84 Cost salarial/cost total 76,1% 75,9% 76,4% 76,0% 75,7% 75,3% Si l’any 2011 Catalunya es trobava en el grup de comunitats autònomes que tenien increments del cost laboral superiors a la mitjana estatal, l’any 2012 presenta una reducció anual del cost laboral inferior a la mitjana nacional. Totes les comunitats autònomes presenten reduccions anuals del cost mensual laboral, tant total com salarial. Andalusia és la comunitat on més es redueix el cost laboral total (8,3%) i Extremadura la que presenta la reducció més considerable del cost salarial, amb un 8,8%. El País Basc, Madrid i Catalunya, per aquest ordre, són les comunitats autònomes que tenen els costos laborals, tant totals com salarials, més alts. El País Basc, la comunitat autònoma amb els costos laborals més elevats, té un costos mensuals totals i laborals per treballador al voltant d’un 9% més alts que Catalunya. 5 L’Enquesta trimestral del cost laboral és una operació estadística contínua elaborada per l’INE, de caràcter conjuntural i periodicitat trimestral, que aporta resultats nacionals i per comunitats autònomes. Té com a objectiu proporcionar informació sobre el cost laboral mitjà per treballador i mes, el cost laboral mitjà per hora efectiva de treball i el temps treballat i no treballat. 63 El treball a Barcelona 2012 Rànquing de CCAA per taxa de variació interanual del cost laboral Cost total IV 2011 IV 2012 Cost salarial IV 2011 IV 2012 Andalusia 2.501,66 2.295,02 Extremadura 1.742,36 1.588,27 Extremadura 2.324,12 2.147,03 Andalusia 1.840,29 1.692,37 Galícia 2.416,54 2.256,23 Galícia 1.813,12 1.672,95 Múrcia 2.485,98 2.327,08 Múrcia 1.851,62 1.720,82 Cantàbria 2.528,47 2.394,17 Astúries 2.032,29 1.893,72 Canàries 2.233,63 2.127,71 Cantàbria 1.897,72 1.774,14 Astúries 2.679,56 2.567,64 Rioja, La 1.924,76 1.818,60 Aragó 2.591,42 2.497,21 Navarra 2.175,40 2.056,57 Navarra 2.846,64 2.745,86 Castella i Lleó 1.872,55 1.770,54 Rioja, La 2.529,93 2.448,46 Canàries 1.653,90 1.584,56 Balears, Illes 2.571,02 2.489,25 Balears, Illes 1.939,47 1.862,24 Nacional 2.683,86 2.598,69 Aragó 1.931,17 1.857,67 Castella - La Manxa 2.450,90 2.384,48 Nacional 2.020,13 1.946,91 Castella i Lleó 2.484,23 2.428,29 Castella - La Manxa 1.843,97 1.779,41 Madrid 3.037,54 2.984,65 País Basc 2.392,16 2.340,60 Catalunya 2.871,57 2.829,65 Madrid 2.304,42 2.254,89 País Basc 3.113,19 3.085,37 Catalunya 2.174,60 2.149,06 C. Valenciana 2.377,66 2.370,20 C. Valenciana 1.778,33 1.771,95 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) L’Enquesta trimestral del cost laboral també ofereix dades sobre l’evolució de les hores treballades. A Catalunya, el nombre d’hores pactades per treballador i mes al quart trimestre de 2012, incloent-hi les jornades a temps complet i a temps parcial, va ser de 150,2 hores, un 0,4% menys que al mateix període de l’any anterior (és el tercer any amb reduccions de la jornada laboral). La reducció afecta tots els sectors productius. La indústria, amb una jornada de 164,9 hores, torna a ser el sector que presenta la jornada més llarga, i si l’any 2011 va ser l’únic on s’incrementava la jornada laboral, enguany és el que presenta la reducció més petita (0,1%). A la construcció i als serveis s’observa una reducció de la jornada laboral durant els darrers tres anys. Hores pactades i hores extra per treballador i mes. Catalunya Hores pactades Hores extres IV trimestre 2010 2011 2012 2010 2011 2012 Ambdues jornades Total 152,2 150,8 150,2 0,79 0,74 0,64 Indústria 164,8 165,1 164,9 1,33 1,46 1,13 Construcció 162,7 161,8 161,0 0,76 0,57 0,58 Serveis 148,0 146,5 146,0 0,65 0,59 0,53 Temps complet Total 168,9 168,6 168,6 0,93 0,90 0,76 Indústria 170,9 170,9 170,6 1,42 1,56 1,21 Construcció 170,0 170,5 170,4 0,77 0,63 0,64 Serveis 168,1 167,7 167,8 0,80 0,73 0,64 Temps parcial Total 84,7 84,1 84,6 0,21 0,14 0,19 Indústria 80,4 84,5 83,4 0,13 0,09 0,07 Construcció 86,1 81,8 79,1 0,65 0,01 0,00 Serveis 84,9 84,1 84,8 0,20 0,15 0,21 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La jornada a temps complet es va reduir mínimament durant l’any 2012, mentre que la jornada a temps parcial va pujar un 0,6%. La situació és molt similar per al conjunt estatal, ja que la jornada mensual pactada també baixa lleugerament (0,6%) per al conjunt d’ambdues jornades, fins a 150,4 hores (0,2 hores més que a Catalunya). La jornada baixa, com l’any anterior, als tres sectors productius, especialment El treball a Barcelona 2012 64 a la construcció (1%), que presenta la jornada més llarga: 162,4 hores. Catalunya té jornades per sobre de la mitjana estatal a la indústria i més curtes a la construcció i al sector serveis, tal com succeïa els dos anys anteriors. Hores pactades i hores extra per treballador i mes. Espanya Hores pactades Hores extres IV trimestre 2010 2011 2012 2010 2011 2012 Ambdues jornades Total 152,5 151,3 150,4 0,66 0,63 0,55 Indústria 163,4 162,9 162,4 1,12 1,12 0,86 Construcció 165,0 164,0 162,4 0,64 0,56 0,54 Serveis 148,8 147,7 147,0 0,56 0,54 0,49 Temps complet Total 167,8 167,7 168,1 0,75 0,74 0,64 Indústria 170,1 170,1 170,0 1,20 1,21 0,93 Construcció 170,6 170,7 170,5 0,67 0,61 0,60 Serveis 166,8 166,8 167,5 0,65 0,65 0,58 Temps parcial Total 86,2 86,1 84,7 0,27 0,17 0,21 Indústria 84,0 87,6 85,0 0,17 0,17 0,19 Construcció 83,8 80,7 82,8 0,15 0,01 0,00 Serveis 86,4 86,1 84,7 0,28 0,17 0,22 Font: elaboració pròpia amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) El total d’hores extra mensuals per treballador, s’ha reduït un 13,5% a Catalunya al llarg de l’any 2012, mentre que a Espanya ha baixat un 12,7% (reduccions superiors en els dos casos a les de l’any 2011). Tant en el cas català com al conjunt de l’Estat, el sector industrial ha reduït dràsticament el nombre d’hores extra treballades, amb baixades superiors al 22%, mentre que els serveis presenten reduccions més moderades, al voltant del 9-10%. La construcció és el sector que presenta ments reducció a Espanya (3,6%) i fins i tot incrementa el nombre d’hores extra a Catalunya (1,8%). Curiosament, va ser el sector amb la reducció de les hores més important l’any 2011, tant a Catalunya com a Espanya. 65 El treball a Barcelona 2012 S i n i s t r a l i t at i s a l u t l a b o r a l Sinistralitat (Barcelonès) El nombre d’accidents laborals amb baixa a la comarca del Barcelonès ha estat de 25.207 l’any 20126, un 17,8% menys que el 2011 (any que, per la seva part, ja va experimentar una reducció de l’11,7%) respecte a l’any anterior. És el tercer any consecutiu amb reduccions del nombre d’accidents, motivades, entre altres raons, per la reducció de l’ocupació, fruit de la situació econòmica. La majoria dels accidents han estat lleus (més del 99% del total) i s’han produït en el sector serveis (el 78% del total d’accidents es produeixin en aquest sector, quan l’any 2010 era el 73%). Respecte a la situació de l’any 2011, cal destacar que es manté la important reducció en el sector de la construcció (31%, 26,2% l’any 2011), com a efecte de la important disminució de l’activitat al sector. També baixen els accidents a la indústria (23,2%) i als serveis (15,1%). Accidents laborals amb baixa. Per sectors 2012 Variació 2011-2012 Lleu Greu Mortal Total Lleu Greu Mortal Total Agricultura 63 2 0 65 -18,2% 100,0% 0,0% -16,7% Indústria 3.271 22 6 3.299 -23,3% -18,5% 0,0% -23,2% Construcció 2.165 26 1 2.192 -31,1% 0,0% -66,7% -30,9% Serveis 19.510 126 15 19.651 -15,1% -15,4% 87,5% -15,1% Total 25.009 176 22 25.207 -17,9% -13,3% 29,4% -17,80% Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya L’any 2012, el 63,3% dels accidents amb baixa afecten els homes, que per tercer any consecutiu són el col·lectiu que presenta la reducció més important (18,6%). Accidents laborals amb baixa. Per sexe i tipus de contracte 2012 Variació 2011-2012 Eventual Fix Sense especificar Total Eventual Fix Sense especificar Total Home 3.591 12.050 318 15.959 -30,10% -14,70% -11,9% -18,60% Dona 2.111 7.073 64 9.248 -20,70% -15,20% 8,5% -16,40% Total 5.702 19.123 382 25.207 -26,90% -14,90% -9,00% -17,80% % sobre total tipus contracte Home 63,0% 63,0% 83,2% 63,3% Dona 37,0% 37,0% 16,8% 36,7% Per valorar l’impacte de l’accidentalitat en els diferents sectors s’ha fet un càlcul de la seva incidència en el total de treballadors afiliats (règim general, règim d’autònoms i règim especial del carbó). Els resultats indiquen que els accidents són proporcionalment més nombrosos en els sectors agrícola i de la construcció. En tots els sectors s’ha produït, al llarg de l’any 2012, una reducció del percentatge d’accidents sobre el total d’afiliats. Percentatge d’accidents sobre el total de l’afiliació del sector (quart trimestre) 2009 2010 2011 2012 Agricultura 21,6% 15,9% 18,2% 13,8% Indústria 4,7% 4,7% 4,3% 3,5% Construcció 7,7% 7,0% 6,2% 5,0% Serveis 2,6% 2,6% 2,4% 2,1% Total 3,1% 3,0% 2,6% 2,3% 6 No s’inclou el conjunt dels accidents in itinere (per a aquesta categoria les dades del Departament d’Empresa i Ocupació són provincials i no hi ha dades disponibles per comarques). El treball a Barcelona 2012 66 Salut i treball a Barcelona Lesions per accident de treball L’any 2012 es van produir 26.874 lesions per accident de treball (LAT) amb baixa, un 15,9% menys que l’any anterior. També la taxa d’incidència va ser inferior a la de 2011 (3.659,2 i 3.216,1 per 100.000 persones afiliades els anys 2011 i 2012, respectivament). Enguany, 247 LAT van ser greus i 31 mortals. Comparant aquestes dades amb les d’anys anteriors s’observa la continuïtat en la tendència decreixent del nombre i la taxa d’incidència de totes les lesions, excepte les mortals, que enguany han augmentat significativament en ambdós indicadors i passen de 20 a 31 lesions i de 2,3 a 3,7 per 100.000 persones afiliades. El 59,2% dels accidentats van ser homes, que també van patir les lesions més greus (el 74,1% de les greus i el 83,9% de les mortals). L’ocupació més freqüent en ambdós sexes va ser el personal de serveis i comerç, independentment de la gravetat (per exemple el 26,2% de les LAT greus entre els homes i el 30,8% entre les dones van ocórrer en aquestes ocupacions) seguida en el cas de les greus i mortals per les ocupacions elementals entre els homes (15,2% i 23,1% respectivament, LAT greus i mortals) i les professionals de la ciència i intel·lectuals, entre les dones (18,8% i 20,0%, respectivament). Les lesions in itinere van ser les LAT greus més freqüents en ambdós sexes (44,3% de les LAT greus masculines i 54,7% de les femenines) i en ocupacions no manuals (61,2%), mentre que les lesions mortals més freqüents entre homes i en les ocupacions manuals (els grups que pateixen més LAT) van ser les traumàtiques en jornada laboral (42,6% i 42,9%, respectivament). L’augment de les LAT mortals s’ha produït sobretot entre les dones (el 2011 van patir-ne una i el 2012 cinc) i les persones amb ocupacions manuals (van passar de 10 a 21). També cal destacar l’increment de les lesions traumàtiques en jornada laboral (que van passar de 6 a 12). En ambdós sexes, i tant en ocupacions manuals com no manuals, hi ha hagut un increment de la proporció de LAT greus produïdes en accidents in itinere (el 2011 eren el 40% i el 2012 el 47%) i també de les lesions no traumàtiques (bàsicament infarts aguts de miocardi i patologies similars) (del 3,5% al 6,5%). La incidència de LAT amb baixa ocorregudes durant la jornada laboral a Barcelona va ser inferior a la de Catalunya, independentment de la gravetat (per exemple la incidència total va ser de 3.042,46 i 2.470,98 per 100.000, a Catalunya i Barcelona, respectivament). En canvi, la incidència de les lesions in itinere va ser superior a Barcelona, també amb relació al total i tots els nivells de gravetat (per exemple la incidència de totes les lesions d’aquest tipus a Barcelona va ser de 745,08 x 100.000 i a Catalunya de 561,70). Com s’observa en la taula següent, la majoria de les LAT es van produir en el sector serveis, seguit de la indústria. La taxa d’incidència més elevada va ser en l’agricultura, però cal tenir en compte que és el grup on el denominador (persones afiliades al règim general de la Seguretat Social) pot ser més imprecís atès que són més freqüents altres règims no inclosos. La construcció va tenir la incidència més alta en les LAT lleus i greus, mentre que en les mortals va ser la indústria. També cal destacar que la incidència de lesions greus als serveis no va ser gaire inferior a la de la indústria. Lesions per accident de treball amb baixa segons sector i gravetat Lleus Greus Mortals Total Nombre Taxa incidència Nombre Taxa incidència Nombre Taxa incidència Nombre Taxa incidència Agricultura 60 19.656,0 2 655,2 0 0 62 20.311,2 Indústria 2.861 3.977,5 23 32 6 8,3 2.890 4.017,8 Construcció 1.817 6.798,0 17 63,6 2 7,5 1.836 6.869,1 Serveis 21.858 2.967,2 205 27,8 23 3,1 22.086 2.998,1 Total 26.596 3.182,8 247 29,6 31 3,7 26.874 3.216,1 Elaboració pròpia. Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i Estadística de l’Ajuntament de Barcelona La majoria de les LAT van ocórrer en personal amb contracte fix (el 76,2% de totes les LAT amb baixa) sense diferències segons la gravetat. 67 El treball a Barcelona 2012 Lesions per accident de treball amb baixa segons sexe i tipus de contracte Fix Eventual Total Homes 12.014 3.620 15.634 Dones 8218 2.696 10.914 Total 20.232 6.316 26.548 Elaboració pròpia. Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Malalties relacionades amb el treball L’any 2012, els centres d’atenció primària (CAP) van notificar 403 casos de malalties relacionades amb el treball (MRT) a la Unitat de Salut Laboral (USL) de Barcelona. Com en anys anteriors, es van notificar més casos en dones (63%) i els trastorns ansiosos i depressius van ser els més freqüents (65,4% dels casos femenins i 56,4% dels masculins). L’ocupació majoritària en ambdós sexes va ser el personal de serveis i comerç (12,5% i 28,7% dels homes i dones, respectivament) seguida pel personal de la indústria i la construcció entre els homes (15,5% dels casos masculins) i les professionals de la ciència i intel·lectuals entre les dones (18,6%). Igual que l’any anterior, el nombre de trastorns va disminuir, però de manera molt més acusada (enguany ha disminuït un 23,8% i el 2011 un 10,3%), disminució que s’ha produït en ambdós sexes i tant en ocupacions de tipus manual com no manual. En canvi, amb relació al diagnòstic, així com el 2011 no hi va haver modificacions de la distribució, enguany s’ha produït una disminució dels trastorns ansiosos- depressius que s’ha reflectit en tots els grups, mentre que els musculoesquelètics han disminuït en homes i augmentat en dones i en les ocupacions no manuals (en aquest darrer cas han passat del 4,3% al 10,9%). A la taula següent s’observa l’evolució dels casos des de 2007 segons el diagnòstic i el sexe. Amb relació a la incidència, ha seguit la mateixa tendència decreixent de l’any 2011, de manera que el 2010 va ser de 84,5 MRT per 100.000,7 el 2011 de 75,4 i el 2012 de 62,6. Malalties relacionades amb el treball segons diagnòstic. Percentatges i nombre total de casos 2008 2009 2010 2011 2012 Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Nombre 206 319 178 333 228 363 196 334 149 254 Malalties del sistema musculoesquelètic 25,7 18,8 20,8 16,2 22,4 17,6 23,5 12,6 20,1 19,7 Malalties del sistema respiratori 3,5 2,2 1,7 1,8 4,4 1,1 2,0 3,3 4,0 2,4 Trastorns mentals i del comportament 58,7 66,8 62,4 73,9 61,4 73,3 61,2 74,3 56,4 65,4 Malalties del sistema nerviós 3,4 2,2 2,2 1,2 0,4 1,4 2,0 2,4 4,0 3,5 Traumatismes i emmetzinaments 2,4 3,1 3,9 1,5 4,4 3,0 6,7 1,7 5,4 3,9 Altres 6,3 6,9 9,0 5,4 7,0 3,6 4,6 5,7 10,1 5,1 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Font: Unitat de Salut Laboral de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona. Xarxa d’Unitats de Salut Laboral de Catalunya, Departament de Salut Conclusions Les LAT greus i les MRT, sobretot les de tipus ansiós-depressiu, han disminuït en coherència amb els canvis en el mercat de treball (menys persones ocupades exposades a potencials riscos laborals). En canvi, l’augment de les LAT mortals, sobretot de les lesions traumàtiques en jornada, i d’algunes MRT de tipus físic, alerta sobre un possible empitjorament d’alguns riscos laborals. D’altra banda l’increment de les LAT greus in itinere i no traumàtiques suggereix un possible augment de l’estrès en treballadors i treballadores. 7 El càlcul de la incidència s’ha fet a partir del nombre d’MRT notificades en persones ocupades respecte a la mitjana anual de persones ocupades, segons l’Enquesta de Població Activa. El treball a Barcelona 2012 68 A n n exe s Atur de llarga durada a Barcelona 2012 Segons dades d’atur registrat Si incloem dins de l’atur de llarga durada totes les persones que fa més d’un any que estan desocupades, constatem que el nombre d’aturats de llarga durada registrats a la ciutat de Barcelona ha crescut un 162,4% entre desembre de 2007 i desembre de 2012 i ha passat de 16.304 persones a 42.783. Al llarg del darrer any l’increment ha estat del 15,9%. Dones Homes Total 201220112010200920082007 16.304 26.801 11.817 14.984 42.783 20.261 22.522 Evolució de l'atur de llarga durada registrat a Barcelona. Desembre Des del desembre de 2009 al desembre de 2012, el nombre de dones amb més d’un any a l’atur ha crescut un 50,3%. En el mateix període, l’increment ha estat del 71,5% en el cas dels homes. Durada de l’atur de llarga durada registrat per àmbits territorials. Desembre 2012 Barcelona Més d’1 any Total Aturats Sobre total grup edat Var. anual Total Var. anual Menors de 25 anys 479 8,4% 0,6% 5.676 -16,1% De 25 a 34 anys 4.728 18,7% 3,8% 25.298 -5,8% De 35 a 54 anys 23.021 39,7% 20,9% 57.967 8,4% 55 anys i més 14.555 62,6% 13,5% 23.251 8,0% Total 42.783 38,1% 15,9% 112.192 3,3% Catalunya Més d’1 any Total Aturats Sobre total grup edat Var. anual Total Var. anual Menors de 25 anys 4.965 11,4% 16,2% 43.499 -11,7% De 25 a 34 anys 32.716 22,9% 5,8% 143.078 -4,1% De 35 a 54 anys 138.960 40,8% 23,2% 340.473 10,4% 55 anys i més 76.885 64,1% 18,5% 119.906 11,6% Total 253.526 39,2% 19,1% 646.956 5,3% Espanya Més d’1 any Total Aturats Sobre total grup edat Var. anual Total Var. anual Menors de 25 anys 82.933 18,2% 31,2% 456.635 -0,9% De 25 a 34 anys 314.620 27,0% 17,5% 1.164.661 4,3% De 35 a 54 anys 1.100.584 44,2% 24,5% 2.489.321 13,2% 55 anys i més 480.288 65,1% 21,1% 738.106 14,3% Total 1.978.425 40,8% 22,7% 4.848.723 9,6% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya 69 El treball a Barcelona 2012 Si a Barcelona l’atur registrat de durada superior a un any puja un 15,9% el 2012, a Catalunya aquest increment és del 19,1% i a Espanya del 22,7%. Des del gener de l’any 2008, el nombre d’aturats registrats que fa més d’un any que es troben a l’atur ha pujat un 157,2% a Barcelona. A Catalunya, aquest increment ha estat del 217,7% i a Espanya del 206,5%. Al desembre de 2012 hi ha 20.648 persones que es troben a l’atur des de fa més de dos anys, xifra que puja a quasi 43.000 si hi afegim les que fa entre un i dos anys que estan desocupades. Per tant, un 38,1% dels aturats de la ciutat estan sense feina des de fa més d’un any. Mentre que el nombre de persones aturades puja un 3,3% entre desembre de 2011 i desembre de 2012, el nombre d’aturats que es troben en aquesta situació des de fa més de dos anys puja un 17,5% i el dels que fa entre un i dos anys un 14,5%. Evolució de l’atur registrat per àmbits territorials. Desembre 2012 Fins a 6 mesos De 6 mesos a 1 any Més d’1 any Total Var. acumulada gener 2008 Var. anual Var. acumulada gener 2008 Var. anual Var. acumulada gener 2008 Var. anual Var. acumulada gener 2008 Var. anual Barcelona 63,3% -6,0% 145,7% 3,9% 157,2% 15,9% 104,7% 3,3% Catalunya 74,3% -4,6% 166,1% 5,0% 217,7% 19,1% 128,7% 5,3% Espanya 58,1% -0,7% 155,2% 9,9% 206,5% 22,7% 114,4% 9,6% Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Perfil dels aturats de llarga durada Els aturats que es troben a l’atur des fa més de dos anys són majoritàriament persones d’entre 35 i 54 anys (50% del total) i majors de 54 anys (43,8%). Però el seu pes sobre el total d’aturats del seu grup d’edat és força diferent: mentre que només el 17,8% dels aturats de 35 a 54 anys es troba en aquesta situació, el percentatge puja fins al 38,9% quan es tracta de majors de 54 anys. Atur registrat a Barcelona per durada i edats. Desembre 2012 Fins a 6 mesos De 6 mesos a 1 any Entre 1 i 2 anys Més de 2 anys Total Menors de 25 anys 4.441 756 366 113 5.676 De 25 a 34 anys 15.599 4.971 3.564 1.164 25.298 De 35 a 54 anys 23.290 11.656 12.691 10.330 57.967 55 anys i més 4.944 3.752 5.514 9.041 23.251 Total 48.274 21.135 22.135 20.648 112.192 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Dels 20.648 aturats que al desembre de 2012 feia més de dos anys que es trobaven en aquesta situació a Barcelona, un 56,6% són dones. El 21,2% de les dones desocupades de la ciutat es troben a l’atur des de fa més de dos anys i quasi un 41% fa més d’un any. Aquests percentatges baixen al 15,7 i 35,5%, respectivament, en el cas dels homes. Atur registrat a Barcelona per durada i sexe. Desembre 2012 Fins a 6 mesos De 6 mesos a 1 any Entre 1 i 2 anys Més de 2 anys Total Homes 25.859 10.942 11.306 8.955 57.062 Dones 22.415 10.193 10.829 11.693 55.130 Total 48.274 21.135 22.135 20.648 112.192 Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya El percentatge d’aturats de llarga durada varia força en funció del nivell formatiu. El 21,6% dels desocupats amb estudis primaris incomplets i el 27,4% dels que tenen fins a primària completa fa més de dos anys que són a l’atur, només el 9,8% dels aturats amb estudis universitaris i el 15% dels tècnics professionals superiors es poden considerar aturats de llarga durada. Aquests percentatges s’igualen força si parlem dels aturats d’entre un i dos anys, mentre que aquests dos darrers col·lectius són els que més pateixen l’atur inferior a un any. El treball a Barcelona 2012 70 Atur registrat a Barcelona per durada i nivell formatiu. Desembre 2012 Fins a 6 mesos De 6 mesos a 1 any Entre 1 i 2 anys Més de 2 anys Total Fins a estudis primaris incomplets 934 484 547 541 2.506 Estudis primaris complets 1.733 907 1.019 1.381 5.040 Estudis secundaris-FP 3.965 1.698 1.934 1.979 9.576 Secundària-Educació general 27.984 12.395 13.281 13.551 67.211 Tècnics i professionals superiors 4.002 1.693 1.804 1.322 8.821 Estudis superiors 9.656 3.958 3.550 1.874 19.038 Total 48.274 21.135 22.135 20.648 112.192 Si analitzem la situació per sectors productius, podem dir que la indústria és el sector amb més pes dels aturats de llarga durada. El 26,7% dels treballadors industrials a l’atur fa més de dos anys que estan desocupats, percentatge que arriba al 49,3% si hi afegim els que n’estan des de fa més d’un any. En el cas dels serveis, aquests percentatges són del 17,3 i 36,5%, respectivament. Això no obstant, el 71,2% dels aturats de llarga durada (més de dos anys) provenen dels serveis. Atur registrat a Barcelona per durada i sector productiu. Desembre 2012 Fins a 6 mesos De 6 mesos a 1 any Entre 1 i 2 anys Més de 2 anys Total Agricultura 259 83 117 90 549 Indústria 3.601 2.144 2.565 3.023 11.333 Construcció 4.654 2.337 2.691 2.294 11.976 Serveis 37.815 15.958 16.236 14.692 84.701 Sense ocupació anterior 1.945 613 526 549 3.633 Total 48.274 21.135 22.135 20.648 112.192 Segons dades d’atur de l’EPA Segons l’EPA, al desembre de 2012, a Barcelona hi ha 46.200 aturats amb més de dos anys a l’atur, un 31,4% del total d’aturats. Si hi afegim els que fa entre un i dos anys que estan desocupats, tenim que més de 77.000 persones fa més d’un any que estan aturades, el 52,8% del total. Fa un any, aquest grup representava el 56% del total. Si l’atur a Barcelona ha crescut un 8,7% entre desembre de 2011 i desembre de 2012, el de llarga durada (més de dos anys) s’ha incrementat un 13% en el mateix període. Si calculem l’increment acumulat des del gener de 2007, l’atur ha crescut a la ciutat un 165,8%, mentre que el nombre d’aturats de més de dos anys ho ha fet un 1.300%, un 542% si comptem els que fa més d’un any que es troben a l’atur. 71 El treball a Barcelona 2012 Increment de la població emigrant de Barcelona En informes sobre el mercat de treball d’anys anteriors, el Consell Econòmic i Social de Barcelona va advertir del risc que suposa per a l’activitat econòmica la pèrdua del talent de les persones més qualificades. En aquest informe es presenta l’evolució del nombre de persones que opten per emigrar. Encara que les causes més evidents d’aquest fenomen son la crisi econòmica i les altes xifres d’atur, no es pot ignorar que les diàspores professionals modernes també tenen un component que les enquadra en un context de competència entre empreses i països per captar i atreure talent per a les seves economies. També cal assenyalar que una part de l’emigració correspon a persones que, havent aconseguit la nacionalitat espanyola i fixat la residència a Barcelona, han optat per tornar al seu país d’origen, sobretot a països d’Amèrica del Sud, encara que no es disposa de dades desagregades d’aquest col·lectiu. Augmenten els demandants de treball amb estudis superiors A Barcelona, l’increment del nombre de persones amb titulació superior és constant al llarg dels darrers anys. Al desembre de 2012, segons l’EPA, el 50,8% de la població activa de la ciutat ha assolit aquest nivell. Les persones amb estudis tècnics professionals superiors i amb estudis postsecundaris inscrites com a demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació de Catalunya eren 36.860 al desembre de 2012, xifra que representa un increment de 2.285 demandants (6,6%) respecte a les que hi figuraven inscrites al desembre de 2011. A aquesta perspectiva d’alt nivell de qualificació i, alhora, de desocupació s’ha d’afegir que els titulats superiors que opten per quedar-se a treballar a Espanya corren el perill d’incrementar l’elevat percentatge de persones sobrequalificades que treballen en ocupacions que requereixen una qualificació inferior a la del seu nivell formatiu. D’altra banda, trobem que les ofertes de personal altament qualificat d’empreses i països en fase de creixement econòmic són una sortida professional per a un nombre creixent de persones que, reunint les característiques demandades, no troben una feina adequada al seu perfil i a les seves aspiracions. És per això que el nombre de persones que cerquen un desenvolupament professional en altres països ha experimentat un increment continuat i constant. Evolució de població nacional resident a l’estranger Homes 49,2%Dones 50,8% Població emigrant. Any 2012 El primer element que cal destacar és que les dones que opten per traslladar la seva residència a altres països superen els homes en totes les comarques que formen la gran regió metropolitana de Barcelona, tendència que es manté a Barcelona ciutat on l’emigració femenina representa el 50,8%, el mateix percentatge que en el total de les comarques de l’àrea analitzada. El treball a Barcelona 2012 72 2009 2010 2011 2012 Població total Barcelona 1.621.500 1.619.300 1.615.400 1.620.900 Població resident a l’estranger 75.425 82.547 90.543 98.236 Població resident a l’estranger/total 4,7% 5,1% 5,6% 6,1% Sexe Homes 36.832 40.413 44.475 48.300 Dones 38.593 42.134 46.068 49.936 L’emigració s’incrementa un 8,5% a la ciutat al llarg de l’any 2012, un 30,2% si calculem l’augment acumulat des de l’any 2009. El Vallès Oriental és la comarca on més puja l’emigració, amb un increment anual de l’11,3% i acumulat del 34%. Emigració a Barcelona ciutat i a comarques de l’RMB 2009 2010 2011 2012 Var. 2011-2012 Var. 2009-2012 Barcelonès 81.488 88.975 97.358 105.652 8,5% 29,7% Baix Llobregat 5.532 6.027 6.587 7.320 11,1% 32,3% Maresme 4.877 5.318 5.904 6.441 9,1% 32,1% Vallès Occidental 8.957 9.537 10.235 11.005 7,5% 22,9% Vallès Oriental 2.415 2.645 2.908 3.236 11,3% 34,0% Total 103.269 112.502 122.992 133.654 8,7% 29,4% Barcelona ciutat 75.425 82.547 90.543 98.236 8,5% 30,2% 73 El treball a Barcelona 2012 Va l o r a c i o n s i p ro p o s te s De caràcter general L’any 2012 és el cinquè consecutiu d’una crisi amb repercussions negatives sobre l’ocupació. Any rere any minva la població activa, s’incrementa el nombre de persones sense ocupació i disminueixen les ocupades, segons l’EPA. Al primer trimestre de 2008, Barcelona tenia amb una població activa de 801.900 persones, mentre que al quart trimestre de 2012 la xifra va baixar a 784.900; en el mateix període la població aturada va passar de 58.200 persones a 147.000; la població ocupada, que el 2008 era de 743.700 persones, al quart trimestre del 2012 era tan sols de 637.900. L’afiliació a la Seguretat Social confirma les dades de l’EPA i presenta una evolució general similar amb pèrdua constant del nombre de persones afiliades. El primer trimestre de l’any 2008 eren 1.099.450, incloent-hi les del règim general, els autònoms i els règims especials, i al quart trimestre de 2012 l’afiliació va baixar a 969.093 persones. Cal assenyalar que, al marge de l’anàlisi desagregada de les dades de població activa, la disminució presenta aspectes que caldrà abordar per separat. El primer és la relació amb el manteniment i la reposició de mà d’obra en els diferents sectors productius un cop comenci la recuperació econòmica i la creació d’ocupació, un altre és la incidència en el nombre d’actius ocupats que es necessiten per mantenir els serveis de l’Estat del benestar. Les repercussions negatives de la crisi sobre l’ocupació s’han de valorar en dos àmbits diferents: el global, del qual n’acabem d’apuntar alguns aspectes a l’apartat anterior, i els que afecten les persones i les famílies sense ocupació, que presenten problemàtiques diferents segons edat, sexe i nivell d’estudis. Un altre element que s’ha de tenir en compte és l’evolució de la demanda interna, condicionada fonamentalment pels ingressos de les famílies i la repercussió d’aquest factor en l’activitat econòmica. La caiguda del consum a causa de la pèrdua generalitzada del poder adquisitiu de la ciutadania influeix directament en la qualitat de vida de les persones i en l’evolució del teixit comercial i de l’activitat econòmica. Barcelona, l’àmbit que resisteix millor Barcelona és l’àmbit que, malgrat patir els efectes de la crisi economicofinancera global, ha resistit millor. Aquesta capacitat demostrada per la ciutat és fruit de les seves potencialitats tant d’innovació i recerca en sectors emergents i madurs com d’obertura i internacionalització del seu teixit productiu. Aquesta capacitat pot quedar malmesa, però, si continuen les polítiques macroeconòmiques d’ajustos decidides des de Brussel·les i Madrid. Instem l’Ajuntament de Barcelona a prioritzar i reforçar les polítiques d’impuls de l’activitat econòmica i d’ocupació en quatre vessants: millora i manteniment de la indústria tradicional; internacionalització de l’economia de l’AMB; desenvolupament de noves activitats i sectors on Barcelona s’ha de mantenir com a referent internacional, com les ciències de la salut i les tecnologies de la informació i la comunicació, i programes de millora de la qualificació professional de les persones amb l’objectiu de crear i atreure ocupació de qualitat. El treball a Barcelona 2012 74 Població activa i ocupada L’any 2012, la població activa de Barcelona torna a disminuir respecte a l’any 2011, amb una lleugera caiguda del nombre de dones i un descens de més de 3 punts en el cas dels homes. El descens de l’ocupació és més pronunciat entre els homes, que han perdut 22.100 llocs de treball, que entre les dones, les quals n’han tingut una pèrdua de 8.700. Segons edat Si analitzem aquestes dades per edat, observem que l’únic descens es produeix en la franja del tram central que va de 25 a 54 anys, el més significatiu quantitativament i qualitativament, mentre que, al contrari, la població activa dels menors de 25 anys només augmenta en 1.300 persones, mentre que la dels majors de 55 anys ho fa en 6.200 persones. Aquestes dades són un fenomen que caldria analitzar en profunditat ja que, tenint en compte la disminució del nombre de persones actives de 25 a 54 anys i que l’augment de la població activa major de 55 anys és molt superior a la dels joves menors de 25 anys, ens trobem davant d’un envelliment de la població activa i d’unes taxes negatives de reposició de la mà d’obra. Aquest fenomen, tanmateix, s’ha de relativitzar perquè s’ha produït un increment del nombre d’estudiants que està tenint repercussions sense dubte en les variacions descrites. Una part del descens de la població activa de 25 a 54 anys pot ser atribuït al nombre de persones que han decidit emigrar. No només hem d’assenyalar els possibles efectes negatius de les variacions comentades, sinó també el constant descens de la població ocupada, que al IV trimestre de 2007 era de 764.900 persones mentre que al IV trimestre de 2012 era de 637.900. Des de l’inici de la crisi, Barcelona ha perdut 27.000 llocs de treball. Per edat, només les persones de més de 55 anys han augmentat l’ocupació com a conseqüència de l’increment d’edat de la població ocupada, però no pas per un augment de noves contractacions. Segons nivell formatiu De la lectura de les dades de població ocupada mitjana anual segons nivell formatiu es desprèn que el 2012 hi ha hagut un increment de persones ocupades que, com a màxim, han assolit estudis de primària (900 persones) i que la resta de grups presenten descensos en el nombre de persones treballadores que oscil·len entre les 10.000 que tenen formació superior i les 21.600 que han fet estudis de secundària de 1a i 2a etapa. En aquest àmbit cal assenyalar que el 53,3% de la població ocupada de Barcelona, és a dir, 343.300 persones, tenen estudis superiors. Constatem que la formació és un element imprescindible tant per aconseguir un lloc de treball com per al desenvolupament de les activitats d’R+D+i, que suposen un element clau per a la productivitat, la competitivitat i la qualitat de l’ocupació. 75 El treball a Barcelona 2012 Afiliació a la Seguretat Social Les dades d’afiliació al règim general inclouen les persones en situació d’alta laboral i situacions assimilades a l’alta - incapacitat temporal, suspensió per regulació d’ocupació, desocupació parcial...-. No inclouen les persones en situació de desocupació, amb convenis especials, les pertanyents a empreses acollides a plans de reconversió i les que reben ajudes en concepte de jubilació anticipada o altres situacions sense efecte en les cotitzacions. També cal assenyalar les dades corresponents als treballadors i treballadores agrupats en els comptes de cotització de la Seguretat Social, comptes que agrupen aquells que pertanyen a una mateixa empresa i que porten a terme la seva activitat en una mateixa província. Aquest indicador, per tant, no facilita dades desagregades de la situació laboral dels residents a Barcelona. Les dades d’afiliació dels comptes de cotització de Barcelona confirmen la pèrdua de llocs de treball que anunciava l’EPA. Entre el IV trimestre de l’any 2006 i l’any 2012 l’afiliació a la SS ha perdut 113.893 cotitzants, 111.186 dels quals corresponen al règim general i 11.733 són autònoms; únicament els règims especials presenten un augment d’afiliació de 9.026 persones.El règim general, al IV trimestre del 2012, representava el 85,1% del total de l’afiliació, els autònoms l’11,4% i els règims especials el 3,5% del total. Per sectors econòmics L’evolució de l’afiliació per sectors confirma el pes creixent dels serveis, que des de l’any 2000 han guanyat gairebé 11 punts fins a arribar a representar el 88,5% dels afiliats al règim general, mentre que s’ha reduït el pes de la indústria i de la construcció fins al 8,5% i el 3% respectivament. Durant el darrer exercici econòmic, gairebé totes les activitats econòmiques presenten descensos d’afiliació. Només tres epígrafs presenten un exigu saldo positiu: les llars que ocupen personal domèstic, les activitats sanitàries i serveis socials i les activitats immobiliàries. Agricultura, ramaderia i pesca també presenta un augment d’afiliació que el darrer any, sumant règim general i autònoms, tenia 433 afiliats. Grandària del centres de cotització El IV trimestre de 2007, a Barcelona hi havia 78,817 centres, mentre que cinc anys després, al desembre del 2012, el nombre de centres havia baixat a 70.003, és a dir, 8.814 centres menys en un lustre. En valors absoluts, en aquest període es van tancar 6.765 centres d’1 a 10 treballadors, 1.908 centres d’11 a 100 treballadors, 979 centres de 101 a 1.000 treballadores i, en darrer lloc, sis centres de més de 1.000 afiliats, que van passar de 78 a 72. Percentualment, durant el quinquenni 2007-2013 la crisi, amb matisos, ha colpejat més durament als centres mitjans, d’11 a 100 treballadors.Les dades de la Seguretat Social, tant pel que fa al nombre de treballadors com als centres de cotització, fan palès que la crisi econòmica continua destruint llocs de treball i tancant empreses. El CESB considera prioritari impulsar polítiques de reactivació econòmica per crear ocupació. Per sectors A Barcelona, el balanç del darrer exercici econòmic assenyala que en la indústria s’han perdut 4.555 llocs de treball i 298 centres de cotització, en la construcció les baixades han estat de 5.601 persones treballadores i 624 centres i en el comerç s’han perdut 3.907 llocs de treball i 693 centres. Aquestes pèrdues són especialment rellevants en el sector de la construcció, amb unes variacions negatives del 18,6% i del 12,5% respecte a 2011 en el nombre de treballadores i treballadores i de centres, malgrat ser el sector amb menys pes en l’activitat econòmica de la ciutat. A l’altre extrem trobem el sector serveis que, tot i ser el de més pes, és el que ofereix un comportament millor amb pèrdues del 2,3% de la població treballadora i de l’1,5% respecte al nombre de centres de cotització. De les dades exposades s’infereix que els serveis no només són el sector amb més pes a la ciutat, ja que dóna feina al 73,5% de la població afiliada i té el 65% dels centres de cotització, sinó que és el que està resistint millor la crisi. El treball a Barcelona 2012 76 Contractació La contractació registrada a Barcelona l’any 2012, paradoxalment, presenta una variació positiva que sembla contradir les dades de l’EPA i de l’afiliació a la Seguretat Social: té una variació positiva del 0,8%, la qual cosa representa, en valors absoluts, 6.293 contractes més que el 2011. Si desagreguem aquesta dada entre contractes indefinits i temporals, trobem que els primers van tenir un increment de 28.915 contractes i els segons van disminuir en 22.622. Això no obstant, hem d’advertir que aquest canvi de tendència dels contractes indefinits és conseqüència del canvi legislatiu referent a les persones empleades a les llars. Els pes dels contractes indefinits, que l’any 2011 va ser del 10,8%, ha crescut sobtadament fins al 14,4%, tot i que aquest percentatge està per sota del 17,1% que representaven els contractes indefinits l’any 2007. Constatem que l’increment de la contractació indefinida de l’any 2012 es produeix entre les dones i només en la modalitat de contractes ordinaris, mentre que la resta de modalitats, foment de la contractació indefinida, minusvàlids i convertits en indefinits, presenten descensos similars per a homes i dones. L’evolució dels contractes temporals, en el període 2007-2012 presenta un descens global de 91.703 contractes, amb dos lleugers repunts el 2010 i 2011. Al marge de les variacions interanuals, el 2012 la contractació temporal de les dones va ser superior a la dels homes amb una diferència de 45.795 contractes. La diferència favorable a les dones es va produir en la modalitat de interinitat, amb una diferència de 62.830 contractes, mentre que en la de contractes de relleu només hi va haver una diferència de 76 contractes i en la resta de modalitats el pes dels homes va ser superior al de les dones. L’any 2012 es manté la tendència del nombre més elevat de contractes temporals per a dones. Segons edat Durant l’any 2012, la contractació total a Barcelona augmenta entre les persones majors de 30 anys i disminueix en tots els grups de joves menors de 30 anys, la qual cosa posa en relleu les dificultats de la població jove per trobar un lloc de treball. A més, cal assenyalar que els percentatges de contractes temporals dels joves són més elevats que els de la població adulta. Per sectors Les dades de contractació registrada conformen les tendències apuntades en els epígrafs anteriors. Només el sector serveis ofereix una variació positiva respecte a l’any 2011 i es constata novament que l’increment es produeix en la contractació indefinida d’aquest sector, la qual cosa referma la importància del canvi legislatiu de les persones empleades a les llars. Ampliant el ventall de la contractació a les activitats econòmiques, excepte les d’agricultura, ramaderia i pesca, observem que les variacions positives amb increment del nombre de contractes registrats respecte a l’any anterior, són: transports i comunicacions; activitats immobiliàries; activitats administratives, jurídiques i de comptabilitat, i educació i altres serveis. Per nivell d’estudis L’únic grup que el 2012 presenta una variació positiva global respecte a l’any 2011 és el de persones que només han cursat fins a primària, amb un increment de 23.362 contractes. També s’observa que el percentatge de contractes indefinits de les persones més qualificades –tècnics professionals superiors i universitaris– és lleugerament superior a la mitjana. El grup de persones amb titulació universitària és l’únic que augmenta el percentatge del nombre de contractes registrats respecte a 2011, malgrat el descens dels valors absoluts de la contractació. 77 El treball a Barcelona 2012 Població aturada L’EPA i l’atur registrat, malgrat els diferents valors que ofereix cadascuna de les fonts, confirmen l’increment de la població aturada al llarg del període 2007-2012. Segons l’EPA, el perfil de la persona sense ocupació a Barcelona és el d’un home de 25 a 54 anys, del sector serveis i que fa més d’un any que es troba en aquesta situació. L’evolució de la taxa d’atur a Barcelona des de 2007 presenta comportaments diferents segons l’edat de les persones. La dels menors de 25 anys és superior a la taxa total, mentre que la de la població de 25 a 54 anys té una evolució pràcticament paral·lela amb valors propers a la taxa global, i els majors de 55 anys són les que tenen les taxes d’atur més baixes. En aquest període, amb dades del IV trimestre, els joves menors de 20 anys han passat d’una taxa del 42,6 al 63,4%; el grup de 20 a 24 anys ha quintuplicat la seva taxa i del 7,8 ha crescut fins al 39,9; la població adulta de 25 a 54 anys triplica les seves taxes i passa del 5,3 al 17,6%, i la població de més de 55 anys experimenta un increment similar i passa d’una taxa d’atur del 4,1% al 13,1%. Constatem que els increments d’atur es produeixen en totes les franges d’edat, la qual cosa ens porta a advertir sobre les repercussions en la vida de les persones, que van des de dificultats d’emancipació fins a manca de recursos econòmics de nombroses unitats familiars quan els afectats són persones grans. La prolongació d’aquesta situació pot significar un increment insostenible de les persones en perill d’exclusió social per pobresa severa, per la qual cosa instem les administracions públiques amb competències en aquesta matèria a posar en marxa plans de xoc per pal·liar aquestes situacions. Atur registrat Les xifres de l’atur registrat són inferiors a les recollides a l’EPA, la qual cosa s’explica perquè aquest registre només recull les persones que s’hi inscriuen perquè són beneficiàries d’algun tipus de prestació i les que ho fan voluntàriament per cerca de feina o sol·licitud d’algun dels serveis que el SOC ofereix als sol·licitants d’ocupació. L’estadística del SOC presenta algunes diferències respecte al perfil de la població aturada. En aquest cas baixa la diferència segons sexe i els homes, que a l’EPA representaven el 55,1%, al SOC baixen a un 50,9%; segons edat, el nombre d’aturats més important es concentra en el tram de 25 a 54 anys; la majoria corresponen al sector serveis i només han assolit secundària general. Respecte al temps de recerca de feina, el que fa menys de sis mesos són 48.274 (43%) i els aturats de llarga durada arriben a 42.783 (38,1%), amb un increment d’un 15,9% el darrer any. En aquest apartat, el de l’atur de llarga durada, cal assenyalar que el 64,7%, és a dir, 27.685 persones, són majors de 45 anys i d’aquestes 14.871 són dones. Les dades exposades confirmen que l’atur de llarga durada afecta especialment les persones de més edat i les dones. Les repercussions d’aquesta situació, tal com assenyalava l’Informe sobre l’atur de llarga durada del CESB, tenen efectes sobre la renda familiar i el consum –econòmics–; sobre la reinserció laboral i l’obsolescència professional–, i sobre la salut –pèrdua d’autoestima i increment dels trastorns mentals–. Atur femení A Barcelona, en el còmput total de l’atur, els homes són el grup més nombrós, malgrat l’increment més considerable de l’atur femení durant el darrer exercici. Així, les dones són les més afectades per la destrucció de llocs de treball i per la permanència en situació de desocupació. A més, segons l’informe del perfil de la dona treballadora elaborat per Adecco, a Espanya “per cada 26,3 dones que compatibilitzen la seva jornada a temps parcial amb la cura dels membre de la seva família, només ho fa un home”. També és el col·lectiu que més creix entre les persones ocupades en jornada a temps parcial. Si, a més, hi afegim la desigualtat salarial existent i les dificultats per accedir a llocs de treball directius i/o de comandament, constatem que encara resta un camí molt llarg fins a aconseguir una El treball a Barcelona 2012 78 veritable igualtat laboral i professional, la qual cosa implica una enorme pèrdua de talent i coneixements que correctament aplicats contribuirien a millorar la competitivitat de les empreses. Atur per sector econòmics Quant a l’evolució de l’atur per activitats econòmiques, al desembre de 2012 les que concentraven el nombre més elevat de persones desocupades eren: comerç i reparacions, activitats administratives i serveis auxiliars, i les activitats professionals i tècniques. Les retallades als serveis públics també s’han fet visibles en l’augment superior a la variació mitjana de l’atur en educació, sanitat i serveis socials. En aquest apartat cal assenyalar que, segons un informe recent de la Confederació de Comerç de Catalunya que recull les dades de l’INE, el 2012 s’ha produït un descens d’un 6,1% de les vendes i un 0,4% de l’ocupació al sector minorista. En el període 2008-2012, la pèrdua de llocs de treball a Catalunya, en aquest sector, ha estat de 46.300. Cal assenyalar que aquesta evolució ha estat inferior a la mitjana espanyola i a la de Madrid. A banda de les causes constatem, amb certa preocupació, que aquest fenomen afecta negativament no només l’economia i l’ocupació, sinó el teixit social i urbà. Atur per districtes Descendint a nivell de districtes, els percentatges més alts d’aturats sobre població activa es troben a Nou Barris i Ciutat Vella, i els més baixos a Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, mentre que el percentatge més gran sobre el total d’aturats de la ciutat correspon a Sant Martí i l’Eixample. Aquesta darrera dada s’ha de relacionar amb el fet que ambdós districtes són els que encapçalen els percentatges de població del districte sobre població total. Quant al nombre total d’aturats, els districtes amb les xifres més baixes són les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia i els que tenen les més elevades Sant Martí, l’Eixample i Nou Barris. Constatem que el repartiment de l’atur a la ciutat no és homogeni, sinó que presenta evolucions desiguals segons el nivell socioeconòmic de la població. Així, Nou Barris i Ciutat Vella presenten els percentatges més alts d’aturats sobre la població activa, mentre que Sarrià-Sant Gervasi i les Corts se situen a l’altre extrem. Considerem que aquest fet hauria de ser objecte d’especial atenció per tal d’evitar el perill d’una fractura social. Sol·licitants d’ocupació no aturats A més del registre de persones desocupades, el SOC ofereix un registre de persones sol·licitants d’ocupació que inclou les ocupades que desitgen canviar d’ocupació. De 143.879 sol·licituds, 31.687 corresponen a persones no aturades. Atès que ja hem fet esment de les característiques dels sol·licitants aturats, en aquest epígraf recollirem les dades més significatives dels no aturats. En primer lloc, apreciem una disminució del 6,7% de les persones inscrites en aquest servei; els homes representen el 52,2%; per edat, el grup més nombrós és el de persones de 25 a 54 anys, i segons nivell d’estudis, 17.801 han assolit secundària general i 9.001 són tècnics professionals superiors i universitaris. Dins d’aquest darrer grup, 2.837, és a dir el 52%, s’enquadren en el de tècnics i científics. 79 El treball a Barcelona 2012 Comparació amb altres àmbits L’any 2012 la població activa de Barcelona i Catalunya disminueix amb més intensitat que a Espanya. Barcelona continua essent l’àmbit on les dones tenen més pes sobre el total de la població activa: 1 punt més que a Catalunya i 3 més que a Espanya. Una altra diferència la trobem a l’evolució per edats: Catalunya i Espanya perden actius entre la població amb menys de 55 anys mentre a Barcelona s’incrementa la població activa de menys de 25 anys; als tres àmbits es produeix un augment de la població activa de major de 55 anys. També és significatiu que en tots els àmbits hi ha un increment de la població activa amb educació superior, que hauria de ser aprofitat per millorar la competitivitat del teixit productiu amb polítiques de recerca i innovació. Amb relació a l’ocupació, i malgrat la reducció, Barcelona es manté com l’àmbit on les dones gairebé assoleixen el 50% de l’ocupació total. Pel que fa a l’edat, l’ocupació es redueix als tres àmbits i en totes les franges, excepte la dels majors de 55 anys de Barcelona que presenta un lleuger increment. Per sectors, Barcelona manté el canvi de tendència iniciat fa anys i és l’àmbit que més redueix l’ocupació a la indústria, la construcció i l’agricultura, mentre que els serveis són l’activitat que presenta un millor comportament i on el pes sobre el total de l’ocupació és més gran. Taxes d’ocupació Quan analitzem l’evolució de les taxes d’ocupació, incloent-hi la UE-15, observem que Barcelona manté les taxes d’ocupació femenines més altres i que les masculines se situen per sobre de les de Catalunya i Espanya i per sota de les de la UE-15. Així, Barcelona és l’únic àmbit que compleix l’objectiu europeu d’ocupació femenina. Aquest millor posicionament de Barcelona respecte a Catalunya i Espanya es confirma quan observem el ritme de descens de l’afiliació a la Seguretat Social, ja que durant el 2012 és l’àmbit menys afectat per les pèrdues d’afiliació, tot i patir una reducció permanent durant el darrer quinquenni. Mentre Barcelona, entre el IV trimestre de 2008 i el IV trimestre de 2012, perd un 8,8% del nombre d’afiliats, Catalunya en perdia l’11,6 i Espanya el 10,7%. En comparació amb les dades de 2012, Barcelona perdia un 8,8% del nombre d’afiliats, Catalunya en perdia l’11,6% i Espanya el 10,7%. La comparació de les dades de 2012 amb les de 2011 manté la tendència enunciada: Barcelona presenta un descens en l’afiliació del 2,3%, davant el 3,3% de Catalunya i el 4,6% d’Espanya. Contractació La contractació registrada ofereix una comportament similar al de l’afiliació entre l’any 2008 i el 2012. El quinquenni es tanca amb un descens generalitzat de la contractació que oscil·la entre el 12,4% de Barcelona al 15,6% de Catalunya. L’any 2012 es produeix un increment sobtat del nombre de contractes indefinits registrats per les dones als tres àmbits com a conseqüència dels canvis legislatius en la contractació dels empleats de la llar, la qual cosa fa que la taxa de temporalitat baixi als tres àmbits i més a Barcelona que a Catalunya i Espanya. Tanmateix, la temporalitat continua sent massa elevada i oscil·la entre el 85,6% de Barcelona i el 89,9% d’Espanya. Atur L’atur, tant el registrat com l’estimat per l’EPA, augmenta. Però de nou Barcelona ofereix un comportament millor amb increments inferiors als de la resta d’àmbits. Entre desembre de 2011 i de 2012, el nombre de persones registrades en el servei públic d’ocupació va augmentar un 3,3% a Barcelona, un 5,8% a l’RMB, un 5,3% a Catalunya i un 9,6% a Espanya. El treball a Barcelona 2012 80 Expedients de regulació d’ocupació Les repercussions de la crisi sobre el teixit productiu també es reflecteixen en l’increment dels expedients de regulació d’ocupació tramitats a Barcelona. Entre gener i novembre de 2012 van augmentar, gairebé, un 62% i els de suspensions temporals de contractes són els que van experimentar l’increment percentual més elevat, amb un 135,9%. El nombre total d’expedients autoritzats o comunicats va passar dels 824 de 2011 a 1.333 durant els onze mesos dels quals disposem de dades. Catalunya presenta una evolució similar. Tots els sectors econòmics es troben afectats per aquesta dinàmica d’increments interanuals i, lògicament, són augments que es traslladen al nombre de persones afectades: 19.590, és a dir, un 20,4% més que el 2001. A Catalunya, el percentatge de l’increment va ser 7 punts superior. Cal assenyalar la gran diferència que es dóna quan classifiquem les persones segons gènere: a Barcelona, quasi el 65% van ser homes i el 35% dones. Per sectors, les activitats vinculades als serveis van ser les primeres quant a nombre total de persones afectades, seguides per les de la indústria i, en darrer lloc, les de la construcció, cosa que es confon en l’estructura productiva de la ciutat. Amb dades desagregades per subsectors observem que, l’any 2012, les industries manufactureres, el comerç i les activitats tècniques i professionals van tenir augments significatius, mentre que, al contrari, en les activitats financeres i d’assegurances i les sanitàries i de serveis socials el nombre de persones afectades baixa molt. Prestacions per desocupació Els 74.597 beneficiaris de les prestacions per desocupació, incloent-hi les contributives i les no contributives, disminueix en 2.969 persones respecte a l’any 2011, malgrat l’increment del nombre de persones que es queden sense feina. Cal recordar que al desembre de 2012 hi havia 112.192 persones inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya, només 3.633 de les quals eren sol·licitants sense ocupació anterior. Des de l’any 2009 podem observar una reducció de les persones beneficiàries d’aquestes prestacions, que en aquest període de referència és de 9.105 persones, és a dir, cada any hi ha al voltant de 3.000 persones menys. Com a conseqüència es produeix un descens continuat del grau de cobertura, que al desembre de 2012 només arriba al 58,1% de les persones desocupades, mentre que al gener de 2010 el grau de cobertura es va situar en el 72,9%. L’augment del nombre de persones sense cobertura per desocupació determina un increment de les situacions de pobresa severa. Cal reduir el nombre de persones i famílies que han de sobreviure per sota dels llindars de la pobresa i actuar decididament prioritzant programes d’atenció social i d’ocupació. Instem el Govern municipal a reclamar a les administracions amb competències en aquestes matèries els recursos suficients per desenvolupar un pla integral de lluita contra l’exclusió social. 81 El treball a Barcelona 2012 Cost laboral L’enquesta trimestral del cost laboral només proporciona dades de l’Estat i de les comunitats autònomes. A Catalunya, els costos laborals van baixar en tots els sectors, amb una reducció anual mitjana superior a la mitjana d’Espanya. Aquesta mateixa enquesta ofereix dades sobre les hores treballades. A Catalunya, amb dades del IV trimestre de 2012, les hores pactades per treballadors i mes van ser de 150,2 un 0,4% menys que al mateix mes de l’any anterior. Per sectors, Catalunya continua tenint jornades superiors a la mitjana estatal en la indústria i més curtes en la construcció i els serveis. Les hores extra per treballador i mes a Catalunya van baixar un 13,5% davant el 12,7% d’Espanya. La indústria és el sector que presenta les reduccions més elevades en els dos àmbits: més d’un 22%. Sinistralitat El 2012, els accidents laborals amb baixa, descomptats els accidents in itinere, a la comarca del Barcelonès van disminuir un 17,6% amb relació a l’any 2011. La construcció, amb un 30,9%, i la indústria, amb un 23,2%, són les activitats que presenten les reduccions més importants. Tanmateix, cal assenyalar que en els serveis es van produir 15 accidents laborals mortals, amb un increment del 87,5% respecte a l’any anterior. Dels 25.207 accidents comptabilitzats, el 63,3% van ser homes i el 36,7% dones. A Barcelona, l’any 2012, les lesions per accident de treball amb baixa, incloent-hi les produïdes in itinere, van ser 26.874, un 15,9% menys que les comptabilitzades durant el 2011. Igual que en el cas del Barcelonès, l’any 2012 es manté la reducció del nombre de persones afectades per accidents de treball, excepte les que van patir accidents mortals, que van passar de 20 l’any 2011 a 31 durant el 2012, 23 de les quals treballaven en el sector serveis, sis en la indústria i dues en la construcció. Les lesions greus produïdes durant els desplaçaments per motius de feina van ser les més freqüents tant en homes com en dones. La incidència de les lesions al lloc de treball va ser inferior a Barcelona que a Catalunya, però la ciutat va presentar una incidència més elevada de lesions produïdes in itinere. Respecte a les malalties relacionades amb el treball notificades pels CAP, també s’observa una disminució dels casos. Com l’any anterior, les dones pateixen amb més intensitat aquesta classe de malalties ja que representen el 63% del total. Amb relació al tipus de malalties, s’observa que els trastorns ansiosos i depressius són els més nombrosos. Segons activitat, trobem que el personal de servis i comerç és el majoritari. Bona part de la reducció del nombre de malalties relacionades amb el treball es deu, fonamentalment, al descens de l’ocupació. Pel que fa a l’increment de les lesions greus i mortals durant la jornada laboral, s’ha d’atribuir a una relaxació de les normes de prevenció de riscos laborals, així com a un increment de l’estrès en les persones que treballen.