barcelona
Barcelona Informació   Ajuntament  de  Barce lona  #46 /  ju l io l -agost  2001
8-9
El litoral es trans-
forma de la mà
del Fòrum 2004
10-11
El Pla Delta com-
bina infraestructu-
res i sostenibilitat
16-19
Nou impuls al ser-
vei de les persones
i la qualitat de vida
Com serà 
la Barcelona 
que ve
2barcelona La Barcelona que ve
Fa poc més d’un any, en una entrevista publicada en aques-
tes mateixes pàgines, preguntàvem a l’alcalde Joan Clos
com s’imaginava que seria la Barcelona ideal, la ciutat que
ell volia, i l’alcalde ens deia: “la ciutat real en la qual estem
junts l’Hospitalet i el Prat, Sant Adrià i Santa Coloma,
Badalona i Ripollet i Sant Just, amb un front marítim recu-
perat i un passeig que va des del port fins a Montgat i on es
pot pescar. És a dir, una ciutat metropolitana, que trans-
cendeix la magnitud de l’Eixample, amb una política
ambiental que ha fet possible que els peixos visquin i amb
una qualitat de vida que fa possible que els ciutadans tin-
guin temps per disfrutar-la”.
Doncs bé, és una ciutat que ja s’acosta, i ho fa amb la con-
creció dels grans projectes que estan definint una nova
Barcelona. Una ciutat que es caracteritzarà per un nou
dibuix en la seva línia del cel, amb edificis tan singulars com
el nou obelisc de l’arquitecte Jean Nouvel; una ciutat equi-
pada i preparada tecnològicament, amb tot el seguit d’ac-
tuacions que engloba el concepte 22 @; una ciutat ben con-
nectada amb transports com el tren d’alta velocitat; una ciu-
tat amb el front marítim recuperat amb el conjunt d’actua-
cions del Fòrum 2004; una ciutat amb port i aeroport
moderns, tal com preveu el Pla Delta; una ciutat, en definiti-
va, pensada per a les persones i per a la seva qualitat de vida.
UN NOU PERFIL ARQUITECTÒNIC
Durant els propers cinc anys, Barcelona guanyarà prop
d’una desena d’edificis singulars, dissenyats per alguns dels
millors arquitectes del món. Noms com Jean Nouvel,
Jaques Herzog, Pierre de Meuron, Òscar Tusquets, Enric
Miralles i B. Tagliabue, Alonso i Balaguer o Dominique
Perrault estaran presents en el ja llarg catàleg d’arquitec-
tes de prestigi que han deixat la seva empremta a la ciutat.
22@bcn, EL DISTRICTE 
TECNOLÒGIC DE BARCELONA
Aquest nom encapçala el projecte de transformació urba-
nística més important iniciat a Barcelona després dels Jocs
Olímpics. És la nova clau urbanística que qualifica els usos
i activitats que revitalitzaran l’antic barri industrial del
Poblenou.
EL TREN D’ALTA VELOCITAT 
ARRIBARÀ A BARCELONA
En tres anys el tren d’alta velocitat travessarà, sota terra,
la ciutat. La Sagrera serà la gran estació de Barcelona i es
construirà una nova estació de rodalies al passeig de
Gràcia–Mallorca. Aquesta operació revitalitzarà, reorde-
narà i dinamitzarà el conjunt de la zona nord de la ciutat.
AMB EL FÒRUM 2004, BARCELONA TORNARÀ A
SER UN GRAN PUNT DE TROBADA DEL MÓN
Serà el 2004, quan se celebrarà el Fòrum Universal de
les Cultures. Se celebrarà al front litoral, a l’àrea del
Besòs, la qual cosa permetrà acabar l’obertura de la
ciutat al mar iniciada el 1992. Serà una transformació
Com serà la 
BARCEL
3barcelonaLa Barcelona que ve
orientada en un ús definitiu al servei dels ciutadans i
ciutadanes.
La realització del Fòrum comportarà la transformació
del front marítim en un tram de catorze quilòmetres,
direcció a Badalona. Aquest esdeveniment actuarà com a
catalitzador per aconseguir la regeneració pendent del
nord-est de la ciutat. 
TRANSFORMACIÓ I EQUILIBRI AL PLA DEL DELTA
DEL LLOBREGAT
El delta del Llobregat serà el gran centre logístic de
Barcelona i la porta sud d’Europa per al transport de mer-
caderies i persones. Per assolir aquest repte, és imprescin-
dible tirar endavant tres grans projectes: l’ampliació de l’a-
eroport, l’ampliació del port i la construcció de noves àrees
logístiques de la Zona Franca.
Amb la nova ampliació de l’aeroport del Prat, Barcelona
donarà més servei a passatgers, aeronaus i mercaderies,
d’acord amb les noves necessitats del segle XXI. Així, el
Prat serà un aeroport intercontinental amb vols directes a
les principals capitals europees i americanes. 
El projecte d’ampliació del Port Autònom de Barcelona
doblarà la superfície actual destinada a activitats portuà-
ries tradicionals i a serveis logístics. També ajudarà a
millorar les connexions per carretera i ferrocarril. A més,
permetrà la reordenació del trànsit marítim, diferenciant el
port comercial del Port Vell, integrant-lo definitivament a
la ciutat i a les activitats de lleure.
Dibuixada sobre l’antiga llera del Llobregat, la Zona
d’Activitats Logístiques (ZAL) s’estendrà sobre els
terrenys alliberats pel desviament del riu Llobregat.
Oferirà, així, una zona de sòl complementària que per-
metrà el desplegament d’activitats d’emmagatzematge, de
distribució i d’acoblament de mercaderies, materials i
productes o components industrials. Una vegada comple-
tada la previsió, es calcula que hi podran treballar unes
10.000 persones.
UN NOU IMPULS AL SERVEI DE LES PERSONES I
LA QUALITAT DE VIDA
La Barcelona que ve és una ciutat de qualitat. Una qualitat
que és present, dia a dia, en la vida de les persones. Donar
més serveis i millorar-ne els existents és l’essència del tre-
ball municipal. Més biblioteques, més escoles, més centres
cívics, més equipaments per a la gent gran, més llocs on fer
esport, més habitatges per a joves. Més, per fer de
Barcelona una ciutat on viure i conviure.
Aquesta nova Barcelona vetlla per les petites actuacions
de cada barri, de cada carrer; per millorar la qualitat de
vida en l’entorn més immediat. És així com s’està millo-
rant cadascun dels racons de la nova Barcelona dels
barris: eliminant barreres arquitectòniques, eixamplant
voreres, creant bulevards, recuperant edificis, creant i
millorant espais verds, instal·lant nou mobiliari urbà i
jocs infantils. Millores per fer ciutat en tots els racons de
Barcelona.
ONA que ve
4Els gratacels dibuixaran el perfil de la Barcelona del
segle XXI. Gratacels signats per algunes de les figures
més prestigioses de l’arquitectura actual, com ara Jean
Nouvel, Dominique Perrault, Richard Rogers o el desapa-
regut Enric Miralles, sense oblidar noms de la categoria
d’Òscar Tusquets i Lluís Clotet. En total, més d’una dese-
na de projectes, entre oficines, hotels i habitatges, que es
construiran durant els propers cinc anys. 
La major part d’aquests edificis singulars es concentraran
a la nova Diagonal. Les modernes torres es distribuiran
entre la plaça de les Glòries i la zona, al costat de la
desembocadura del Besòs, on se celebrarà el Fòrum
Universal de les Cultures 2004. Precisament, tant l’en-
torn de Glòries com el recinte del Fòrum 2004 són dos
dels punts de la ciutat que experimentaran una gran
transformació urbanística. 
GRATACELS AMB CORBES
A la plaça de les Glòries, davant del centre comercial, ja
s’ha començat a construir un dels projectes més innovadors:
el gratacel cilíndric de l’arquitecte francès Jean Nouvel.
Autor de la Fundació Cartier de París, Jean Nouvel es va
inspirar en el massís de Montserrat i en l’obra de Gaudí per
crear aquest cilindre ovoide, atrevit i elegant, que serà la
seu central de la companyia Aigües de Barcelona (Agbar).
Amb els seus 142 metres d’alçada, el gratacel dissenyat per
Nouvel i l’equip B-720 serà l’edifici més alt de tots els que
es construiran properament a Barcelona. Estarà recobert
d’una capa d’alumini i vidre, que reflectirà diferents tonali-
tats de color, i s’inaugurarà el 2003. 
La torre cilíndrica de Nouvel tindrà una companyia també
espectacular. Es tracta igualment d’un gratacel en forma de
làmina ondulada. És obra del jove arquitecte madrileny
Federico Soriano i allotjarà oficines de l’Ajuntament de
Barcelona. S’aixecarà al costat muntanya de la Diagonal,
enfront de l’obra de Jean Nouvel. 
La llista de gratacels en projecte es completa amb l’hotel
Diagonal 1 (104 m), de l’arquitecte Òscar Tusquets, que
estarà situat a l’avinguda Diagonal; l’hotel Plaça Fòrum
2004 (104 m), d’Enric Massip, també a la Diagonal; un
altre hotel, el Nova Diagonal (119 m), dissenyat per
Dominique Perrault, al carrer Pere IV; les dues torres
(hotel i habitatges) de l’Illa del Cel, d’Alonso i Balaguer, o
l’edifici Gas Natural (80 m), d’Enric Miralles i Benedetta
Tagliabue, a la Barceloneta. Tots ells transformaran el per-
fil arquitectònic de Barcelona. 
barcelona La Barcelona que ve
El nou perfil arquit
de la Barcelona del 
5UN NOBEL ARQUITECTÒNIC AL FÒRUM
Però no tot són gratacels a la nova transformació urba-
nística de Barcelona. Entre els edificis singulars que
guanyarà la ciutat, figura també una veritable perla de
dos dels grans noms de l’arquitectura mundial: els suïs-
sos Jacques Herzog i Pierre de Meuron, que aquest any
han guanyat el premi Pritzker, considerat el Nobel de
l’arquitectura.
Herzog i De Meuron són els autors de l’edifici del
Fòrum 2004, un dels equipaments centrals d’aquest
esdeveniment. No és un gratacel, sinó més aviat el con-
trari: un triangle equilàter de 160 metres de costat i
només 25 d’alçada. Aquest disseny imaginatiu i trenca-
dor ha estat pensat com un punt de trobada, destinat a
potenciar l’espai públic. 
El triangle de Herzog i De Meuron, que s’aixecarà a la
cantonada de l’avinguda Diagonal amb la rambla de
Prim, es recolzarà sobre un gran dau, on s’instal·larà
un auditori per a 4.000 persones. La façana estarà
recoberta de materials semitransparents. 
Amb aquest equip de primerísims arquitectes,
Barcelona confirma la seva aposta per una transforma-
ció urbanística de qualitat. Una transformació que dei-
xarà en la nostra ciutat l’empremta de la millor arqui-
tectura mundial.
barcelonaLa Barcelona que ve
ectònic 
segle XXI
Si a mitjans del segle passat el Poblenou va ser el
bressol de la indústria tèxtil, mecànica i química de
Barcelona, aquesta zona té ara l’oportunitat d’aco-
llir un nou conglomerat empresarial. El és el nou
barri que ha de permetre a Barcelona ser una ciutat
líder en l’aprofitament de les oportunitats que ofe-
reix la nova societat tecnològica i millorar la quali-
tat de vida dels ciutadans.
La modificació del Pla General Metropolità preveu
l’establiment tant de les oficines com d’habitatges i
zones comercials, hotels, apartaments i habitatges
de lloguer. Finalment, la zona es dotarà d’equipa-
ments qualificats en dos àmbits: equipaments espor-
tius, sanitaris i d’oci, i totes les dotacions específi-
ques per a la formació, la investigació i l’empresa.
El nou pla d’ordenació preveu potenciar en aquesta
zona totes aquelles activitats lligades al nou sector
de les tecnologies de la informació i les telecomuni-
cacions, així com les que estiguin relacionades amb
la investigació, el disseny, l’edició, la cultura, les
activitats multimèdia i la gestió de bases de dades i
del coneixement. Aquestes activitats crearan
130.000 llocs de treball nous.
barcelona
Amb el 22@,
Barcelona al capdamunt 
de la revolució tecnològica
Les empreses tecnològiques 
ja han triat el 22@
El pla 22@ es comença a materialitzar. Ja hi ha diferents pro-
jectes empresarials per tirar endavant la renovació de vuit illes
de cases del que va ser el pulmó industrial de Catalunya.
Al número 108 del carrer Pallars una petita indústria de teixits i
tapissos es convertirà en un centre de desenvolupament de noves
tecnologies. A la cantonada Pallars-Pere IV, allò que va ser un
concessionari de cotxes s’inaugurarà, d’aquí a uns mesos, recon-
vertit en un hotel de quatre estrelles dotat amb les comunicacions
més punteres. Retevisión rehabilitarà, al carrer Josep Trueta, unes
naus industrials construïdes entre el 1900 i el 1950.
Al número 112 del carrer Àvila s’hi farà un espai compatible amb
l’activitat d’empreses de la nova economia. A Àvila-Llull uns
antics magatzems passaran a ser oficines tecnològiques, i al
número 56 del carrer Zamora s’hi instal·laran oficines lligades a
les noves tecnologies i a la comunicació. A l’illa formada pels
carrers Veneçuela, Pallars, Agricultura i Treball un edifici que
havia acollit una empresa de components d’automoció es rehabili-
tarà perquè s’hi instal·lin empreses del sector tecnològic, i en l’i-
lla de Sancho de Ávila, Ciutat de Granada, Almogàvers i Badajoz
es bastirà una edificació emblemàtica en un costat de la parcel·la,
mentre que a l’altre s’hi faran habitatges i equipaments.
6
La Barcelona que ve
7barcelona
En tres anys, el tren d’alta velocitat travessarà, sota terra, la ciu-
tat. La Sagrera serà la gran estació de Barcelona i es construirà
una nova estació de rodalies al passeig de Gràcia-Mallorca.
Aquesta operació revitalitzarà, reordenarà i dinamitzarà el con-
junt de la zona nord de la ciutat.
La Sagrera serà la terminal dels trens d’alta velocitat en direcció
a la frontera i a Madrid, però també el centre intermodal de trans-
ports més important de la ciutat. Aquí convergiran els serveis de
rodalies, les línies 4 i 9 de metro i l’AVE. A més d’estació de trens,
serà també un centre d’atracció urbana amb un gran poder de con-
vocatòria. Comptarà amb comerços, zones verdes, equipaments i
una àmplia oferta de serveis. El Ministeri de Foment hi preveu
invertir 70.000 milions de pessetes.
UN NOU PANORAMA FERROVIARI
Per millorar l’accés amb cotxe a la zona de la Sagrera, l’Ajuntament
de Barcelona ha iniciat el procés per fer-hi arribar la ronda del Mig
pel carrer Gran del Guinardó i la Meridiana, i el mateix any 2004
començarà a funcionar la connexió de la línia 9 del metro entre la
Sagrera i el doble ramal de Badalona i Santa Coloma.
Des de la Sagrera, els trens continuaran fins a l’abaixador del pas-
seig de Gràcia. La tercera parada de l’AVE serà a Sants. La con-
nexió entre les estacions es farà pel túnel del carrer Aragó, per on
fins ara passaven els trens de rodalies.
Amb l’arribada del nou servei, els trens de rodalies de Barcelona
experimentaran alguns canvis. Els que passaven pel carrer Aragó
circularan pel carrer Mallorca i s’haurà de construir una nova
estació al passeig de Gràcia-Mallorca, amb correspondències amb
les xarxes de metro i de Ferrocarrils de la Generalitat. Es podria
construir una altra estació a Sagrada Família-Mallorca, que faria
d’intercanviador amb les línies 2 i 5.
Finalment, les obres del nou mapa ferroviari permetran soterrar el
conjunt de vies ferroviàries que avui encara resten en la superfície
a Barcelona.
Tot a punt per a 
l’arribada 
de l’alta 
velocitat
La Barcelona que ve
8barcelona La Barcelona que ve
El Fòrum 2004
transformarà 
el litoral
Barcelona va iniciar la reforma del seu front litoral amb
motiu dels Jocs Olímpics. Ara, la celebració del Fòrum
2004 permetrà culminar aquest procés. El recinte principal
del Fòrum s’aixecarà sobre les cent hectàrees guanyades
parcialment al mar. Però el conjunt de projectes que hi ha
en marxa en l’horitzó del 2004 afecten un total de 184
hectàrees dels municipis de Barcelona i Sant Adrià de
Besòs. Els objectius d’aquests projectes són diversos: orde-
nar els espais i usos de la façana litoral amb criteris d’ac-
cessibilitat, continuïtat, integració urbanes i repercussió
mediambiental; reforçar-hi la vida ciutadana; crear una
àrea de nova centralitat; desenvolupar un sistema d’espais
lliures i reserves d’equipaments; i contribuir a la regenera-
ció dels barris i àrees més degradades.
Nous equipaments culturals, habitatges, platges recupera-
des, un riu regenerat, carrers projectats des de feia molt
temps i que mai s’havien realitzat, un centre de conven-
cions, un zoo marítim, un port, un campus universitari...
Els qui havien conegut aquesta zona fa pocs anys no la
reconeixeran.
La planta depuradora del Besòs serà coberta. El cobriment
donarà peu a la creació d’una esplanada de deu hectàrees
entre la rambla Prim i el nou port esportiu. Juntament amb
la plaça del Fòrum, serà l’espai central de la gran cita
internacional prevista per al 2004. L’espai serà un pla des-
cendent que, amb forma de grades, permetrà accedir al
parc litoral, la zona de banys i el port esportiu, que dispo-
sarà de mil amarratges. Als terrenys situats entre la dàrse-
na interior del port i la ronda s’hi aixecarà un hotel amb
una zona comercial a la planta baixa.
Sobre l’esplanada es construirà una central fotovoltaica de
3,5 MWp. Els 25.000 metres quadrats de mòduls capta-
dors d’energia solar tindran una ubicació peculiar. Es trac-
ta d’unes pèrgoles que, a més de fer ombra, permetran el
trànsit dels vianants sense molèsties.
LA PORTA DEL FRONT LITORAL
L’edifici principal del Fòrum es trobarà a Diagonal-Prim,
davant del mar. S’alçarà en una plaça de sis hectàrees, la
plaça del Fòrum, que serà l’espai representatiu d’accés al
9recinte del certamen, amb capacitat per acollir actes
públics, i la porta del Front Litoral. Passat el 2004, l’edifi-
ci es convertirà en un equipament museístic centrat en les
cultures del món, l’art i la cultura digital i el disseny.
A primera línia de mar, entre els carrers Josep Pla i Prim,
està previst que s’hi instal·li un zoo marí. S’hi crearà un sis-
tema d’aiguamolls capaç d’atreure la presència d’aus. A
més, la zona comptarà amb un centre internacional de con-
vencions a Diagonal Mar, amb capacitat per acollir 15.000
delegats; un barri residencial i d’oficines a Llull-Taulat, i un
campus inter-universitari de 7,7 hectàrees a Sant Adrià,
entre la prolongació de Taulat i la ronda, i es regenerarà el
barri de la Mina.
Per facilitar l’accés a aquesta gran zona, hi ha previstes
diverses actuacions en la xarxa de metro, com el perllon-
gament de la línia 4 fins a la futura estació de la Sagrera.
També es prioritzarà el tramvia de la Diagonal en el tram
Consell de Cent-Glòries i l’àrea del Fòrum, amb parada
final a l’estació de rodalies Renfe de Sant Adrià.
UNA NOVA XARXA VIÀRIA
Quant a la xarxa viària, l’accés quedarà garantit pels
carrers Llull, Taulat i el futur carrer de les Platges, que
enllaçarà la Mar Bella fins a Sant Adrià. En sentit mun-
tanya-mar, els vehicles podran accedir a la nova àrea de
centralitat pels carrers Sant Ramon, del Mar i Mart i per
la nova carretera de la Catalana.
La planta de producció d’energia elèctrica del marge dret del
Besòs serà remodelada perquè funcioni amb el sistema cone-
gut com cicle combinat, més eficient i menys contaminant que
l’actual. Quant al riu Besòs, se sanejarà perquè deixi de ser un
dels rius més contaminats de Catalunya. Està a punt de fina-
litzar la millora de les aigües que la depuradora de Montcada
aboca en un afluent, i en una segona fase es milloraran les
condicions hidràuliques i ambientals. L’espai es recuperarà
per a l’ús públic amb la creació d’un parc fluvial urbà.
Pel que fa a la planta de revalorització de residus sòlids
urbans, està previst que, en el futur, es converteixi en una
àrea d’equipaments.
barcelonaLa Barcelona que ve
10
barcelona La Barcelona que ve
Al Pla Delta entrarà de ple en la fase més
activa del seu desplegament després de
l’estiu, quan es liciti la construcció dels
nous dics d’abric del port. Les obres seran
d’una envergadura considerable. El dic
est farà més de dos quilòmetres i el dic
sud s’aproparà als cinc. La inversió a rea-
litzar és de 67.885 milions de pessetes.
Però l’aplicació completa del Pla Delta té
un cost molt superior. La suma de projec-
tes inclosos en aquest pla serà de
295.000 milions. Més de la meitat d’a-
quests diners (el 59%) servirà per dupli-
car l’actual superfície del port, mentre
que la resta es destinarà a construir ins-
tal·lacions i equipaments de manipulació,
i serà aportada per la iniciativa privada.
El Pla Delta es va començar a materialitzar
el 1994. Per la magnitud de l’obra, els dife-
rents projectes previstos encara trigaran uns
quants anys a completar-se. Es preveu que
això succeeixi el 2015 i que suposi doblar la
superfície actual destinada a activitats por-
tuàries tradicionals i a serveis logístics.
Aquest any, el port de Barcelona registrarà
un tràfic anual de seixanta milions de tones,
3,5 milions de contenidors, 800.000 vehi-
cles i un milió de passatgers. Barcelona es
convertirà, així, en la principal plataforma
logística del sud d’Europa. 
El Pla Delta farà
possible el port i
l’aeroport que
Barcelona necessita
11
barcelona
L’AEROPORT DEL SEGLE XXI
La importància del delta del Llobregat es reforçarà
notablement amb l’arribada del tren d’alta velocitat, la
millora dels accessos i l’ampliació de l’aeroport.
Actualment, el Prat dóna servei a més de vint milions de
passatgers cada any. Quan finalitzi l’ampliació en curs,
el Prat podrà donar servei a 45 o cinquanta milions d’u-
suaris. Això està previst que succeeixi l’any 2016. Els
treballs d’ampliació costaran uns 250.000 milions.
Però, per a Barcelona, el gran repte és la construcció de
la tercera pista i les noves terminals, que permetran
construir una nova ciutat aeroportuària amb hotels, ofi-
cines i centres logístics.
Amb tot això, l’aeroport de Barcelona esdevindrà un
centre aeroportuari intercontinental, amb vols directes
a les principals ciutats europees i americanes.
L’ampliació del Prat obliga a desviar la llera del riu
Llobregat dos quilòmetres cap al sud. Aquesta operació
s’haurà de realitzar amb gran cura per no malmetre el
medi ambient, ja que la major part del territori està for-
mat per aiguamolls amb fauna protegida. L’ampliació
de l’aeroport serà respectuosa amb els aiguamolls i es
construirà una gran planta depuradora d’aigües.
EL PORT VELL TOTALMENT INTEGRAT 
A LA CIUTAT
Les obres al port també serviran per reordenar el tràn-
sit marítim, diferenciant el port comercial del Port
Vell, integrant-lo definitivament a la ciutat i a les acti-
vitats de lleure.
Actualment, Port Autònom és la quarta empresa cata-
lana. Cada any ingressa més de 400.000 milions de
pessetes, el seu impacte econòmic és de l’1,2% del
Producte Interior Brut català, dóna feina a 25.000 tre-
balladors i la seva duana factura 900.000 milions de
pessetes cada any.
LA ZONA D’ACTIVITATS LOGÍSTIQUES, 
LA MILLOR ALIANÇA DEL PORT
L’ampliació del port es completarà amb nous molls i
l’expansió de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), a
més de la nova bocana, del moll d’inflamables, del moll
adossat i del pont llevadís, tots ells ja realitzats. La
ZAL s’ubicarà sobre l’antiga llera del riu Llobregat.
Aquesta oferta de sòl complementària permetrà desple-
gar activitats d’emmagatzematge, de distribució i d’a-
coblament de mercaderies, materials i productes o
components industrials.
La ZAL es dividirà en parcel·les de 40.000 metres qua-
drats. A més, es disposarà una vasta oferta de serveis,
com un truck-centre, restaurants i oficines. Un cop
establerta, es calcula que treballaran a la ZAL unes
10.000 persones.
La Barcelona que ve
GLÒRIES, PORTAL DEL NOU SEGLE 
La plaça de les Glòries serà el portal del
segle XXI, del 22 @ i del 2004, com a
emplaçament que condueix, a través de la
nova Diagonal, cap al Poblenou –que serà
el districte tecnològic– i als equipaments
del 2004, emplaçats al costat del mar. Hi
ha tres projectes previstos a Glòries i el seu
entorn: l’ordenació de la plaça de les Arts,
la Cripta de la plaça de les Glòries i l’edifi-
ci administratiu Diagonal-Glòries.
La plaça de les Arts serà un nou espai
públic que connectarà el Teatre Nacional
de Catalunya (TNC), l’Auditori i la futura
Ciutat del Cinema, i que s’estendrà fins al
carrer Bolívia. El projecte és de l’arquitec-
ta iraniana Saha Hadid, creadora del
Museu d’Art Contemporani de Roma. A la
plaça es construirà un nou edifici, que allot-
jarà catorze sales de cinema, amb una
superfície de 6.100 metres quadrats.
La Cripta del Tresor de Barcelona és una
peça clau en la transformació de les
Glòries. Es tracta d’un equipament que
agruparà petits museus i col·leccions que
ara estan disperses per la ciutat: arts apli-
cades, etnologia, disseny... Aquest museu de
museus, dissenyat per l’equip MBM, serà
un edifici semisoterrat i encaixat a l’actual
anell viari. Reforçarà l’oferta cultural de les
Glòries, on ja funcionen el TNC, l’Auditori i
l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i serà el pri-
mer pas per a la reforma de l’anell viari.
Finalment, en aquesta zona també es cons-
truirà l’edifici administratiu Diagonal-
Glòries, un gratacel de formes ondulades on
s’instal·laran oficines municipals (vegeu les
pàgines 4-5). 
Nous projectes per
a la Barcelona del
segle XXI
Barcelona inicia una nova transformació urbanística. Els propers
anys es portaran a terme nou projectes urbanístics de gran interès a
diferents punts de la ciutat. El de més gran envergadura és el que es
farà a Glòries, que esdevindrà una nova àrea de centralitat urbana. 
12
barcelona La Barcelona que ve
MERCATS MODERNS
Els mercats municipals de la Barceloneta i de Sant Antoni
es remodelaran. A la Barceloneta, l’oferta tradicional del
mercat s’ampliarà amb altres activitats d’oci i restauració,
que s’incorporaran arquitectònicament a l’edifici. Així
mateix, es construirà un aparcament de 200 places.
El Mercat de Sant Antoni també es modernitzarà i incor-
porarà ofertes com ara restauració, noves tecnologies o
espais culturals. Tindrà diverses plantes i permetrà la con-
vivència del mercat de producte fresc amb el dels Encants i
el dominical de llibres i audiovisuals. Arquitectònicament,
es potenciarà la planta en forma de creu, tot respectant
l’estructura de ferro del mercat.
L’EDIFICI 22@
A l’edifici contenidor d’activitats 22@ s’allotjaran, de
forma temporal, les empreses tecnològiques que vulguin
instal·lar-se al districte 22@bcn del Poblenou, mentre es
construeix la seva seu definitiva. Tindrà una superfície de
2.070 metres quadrats i es construirà a la confluència del
carrer Lope de Vega i el passeig Taulat. L’edifici es reutilit-
zarà després com a equipament públic.
PLA DIRECTOR DE LA CIUTADELLA
Un cop es traslladi el zoològic, es procedirà a una reorga-
nització del parc de la Ciutadella. Es preveu donar conti-
nuïtat al passeig Lluís Companys a través del parc, per con-
nectar-lo amb el de la Barceloneta per sobre del traçat
ferroviari, així com l’obertura al seu entorn urbà, especial-
ment al Campus de la Universitat Pompeu Fabra. 
TORRENT DE MELIS
Aquest pla especial reordenarà la zona d’equipaments
situada sobre l’Hospital de Sant Pau, entre la ronda del
Guinardó, el carrer Cartagena, l’avinguda Mare de Déu de
Montserrat i el carrer Telègraf.
TORRE DE COMUNICACIONS DEL TURÓ DE LA
ROVIRA
Finalment, hi ha un projecte per construir una torre de tele-
comunicacions al Turó de la Rovira. L’objectiu és ordenar els
serveis de telecomunicacions que hi ha al cim del turó. 13
barcelonaLa Barcelona que ve
A l’estiu
les obres 
no fan vacances
14
barcelona La Barcelona que ve
És la notícia de tots els estius. Ens referim al pla d’obres que
l’Ajuntament posa en marxa quan arriben els mesos de vacances i
els carrers de Barcelona es buiden. Els treballs a la via pública
comporten, de forma inevitable, inconvenients per als ciutadans,
però també beneficis palpables. A continuació presentem un
resum dels que es portaran a terme els pròxims mesos.
OBRES DE MILLORA DE LA VIA PÚBLICA I CANA-
LITZACIÓ DE SERVEIS
Les obres de millora de la via pública i canalització de serveis
inclouen les campanyes de renovació i reasfaltatge amb pavi-
ment silenciós en bona part de la xarxa bàsica. En total, s’as-
faltaran 350.000 metres quadrats de carrers. Els treballs es
faran preferentment els caps de setmana de juliol i agost,
però en casos puntuals es podrien perllongar en dies feiners.
Al passeig de Gràcia, entre Diagonal i Gran Via, es reno-
varan les voreres, per sota de les quals s’instal·larà estesa
de fibra òptica. Els treballs es van iniciar a finals de maig,
però queden aturats al juliol i a l’agost, per les festes de la
Mercè i per Nadal.
La remodelació i ampliació de les voreres de l’avinguda
Madrid, entre Brasil i Sants, s’inicia el 15 de juliol i haurà
d’estar acabada a mitjans de març del 2002.
La remodelació i ampliació de calçades a la Porta de
Sarrià es va iniciar l’1 de juny i haurà d’estar acabada l’1
de juny del 2002. No afecta el trànsit.
La instal·lació de fibra òptica al passeig de la Zona Franca
es fa del 15 de maig al 15 de setembre i no afecta el trànsit.
OBRES NOVES
Construcció d’un aparcament a la plaça Bonanova: Del 18
de juny al 31 d’octubre del 2002. Les obres afectaran el
trànsit pel passeig de la Bonanova durant els mesos de
juliol, agost i mitjans de setembre.
19
barcelona
Obres en curs que aquest estiu
afectaran el trànsit de forma
severa
Construcció d’un col·lector a l’Eixample.
Carrer Lepant (entre Enamorats i Consell de Cent).
Provença (entre Independència i Rogent).
Aragó (entre Dos de Maig i Cartagena). 
València (entre Sardenya i Marina).
Sardenya (entre València i Aragó).
Cobertura de la Ronda del Mig.
Construcció d’un aparcament a Josep Tarradellas:
Les obres es van iniciar el 15 d’abril al tram comprès
entre Rosselló i Còrsega, i finalitzaran el 14 de juny
de l’any que ve. Comportarà el tall de la calçada cen-
tral i de l’encreuament amb Còrsega.
Carril bici segregat al carrer Provença: Del 3 de
juliol al 30 de novembre. Afectarà el tram comprès
entre Dos de Maig i el passeig de Gràcia, on estarà
prohibit aparcar.
La Barcelona que ve
16
La Barcelona que ve
L’ESCOLA, MÉS A PROP
Per millorar la planificació i la gestió educativa a la ciutat,
s’estan creant nous centres públics d’educació infantil i
primària (CEIP), entre d’altres actuacions. L’objectiu és
que els pares i els nens tinguin més centres d’ensenyament
públic a la seva disposició i, per tant, més a prop del seu
domicili. També s’han reformat i ampliat diferents escoles
de la ciutat.
LLOGUERS ACCESSIBLES PER ALS JOVES
L’habitatge és un dels grans problemes urbans, a causa de
l’encariment del preu dels pisos. La situació afecta principal-
ment els joves, que molt sovint no tenen una situació laboral
estable i no poden independitzar-se. Amb l’objectiu d’ajudar
els joves a accedir a l’habitatge, l’Ajuntament ha creat el
10HJ, un programa que construirà habitatges per a gent jove
en règim de lloguer i ús temporal, en terrenys qualificats d’e-
Barcelona s’està preparant per als reptes –tecnològics, urbanístics,
econòmics...– del futur. Però sense oblidar que una ciutat és, abans que res,
un espai per viure i conviure. Per això, es continua ampliant i millorant dia
a dia els serveis als ciutadans: més biblioteques, escoles i centres cívics;
més habitatges per als joves i més equipaments per a la gent gran; més
llocs per fer esport... Perquè les persones són les protagonistes de la ciutat. 
Primer, 
les persones
barcelona
La Barcelona que ve
NOVES BIBLIOTEQUES
D’acord amb el Pla de Biblioteques, s’han construït tres
biblioteques i n’hi ha d’altres en projecte: la Biblioteca de
Districte Sagrada Família (Eixample), el Centre
Multimèdia Can Fabra (Sant Andreu), les biblioteques Bon
Pastor (Sant Andreu) i Vallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi) i
una biblioteca de barri a Gràcia.
Així mateix, ja s’han iniciat les obres per reconvertir l’an-
tic Mercat del Born com a Biblioteca Provincial de
Barcelona. El Born serà la biblioteca central de la ciutat.
CENTRES CÍVICS, ESPORT I CULTURA
Els centres cívics són punts de trobada per a la realitza-
ció d’activitats culturals i associatives. Es crearan els
nous centres cívics Vallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi) i
Sant Antoni (Eixample), a més de dur a terme la rehabi-
litació del centre cívic Can Deu (les Corts) i l’ampliació
dels centres Baró de Viver (Sant Andreu) i Mates i
Ramis (Horta-Guinardó), entre d’altres actuacions.
D’altra banda, s’impulsarà la creació de noves
instal·lacions esportives a tota la ciutat i es milloraran
els equipaments culturals existents: s’enllestiran la
remodelació del Museu Picasso o les obres a la Cripta
del Museu Marès.
quipament. Aquests habitatges estan destinats a persones de
menys de 35 anys que no siguin propietaris de cap habitatge
a Barcelona. El preu del lloguer oscil·larà entre 35.000 i
42.000 pessetes mensuals, en funció de la superfície.
En la primera fase del 10HJ es preveu construir 2.700
habitatges per tota la ciutat. En la segona, se’n faran 235
més: 75 a Nou Barris i 160 a Sant Martí.
SERVEIS PER A LA GENT GRAN
Continua el desenvolupament de plans d’atenció a la gent
gran i de nous serveis d’assistència. Un altre punt destacat
és la cessió de sòl per a la construcció de residències. De
moment, s’han cedit nou solars al Patronat Municipal
d’Habitatge amb aquesta finalitat i altres cinc per a la
construcció d’apartaments tutelats. Paral·lelament, s’estan
adequant casals d’avis, com ara el del carrer Cardener, a
Gràcia. El casal de la Via Augusta es traslladarà al carrer
Salvador Mundí i es crearà un espai per a la gent gran al
Centre Cívic de Vallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi). També
es treballa en la potenciació de nous serveis: serveis d’a-
tenció domiciliària (actualment se’n beneficien 4.092 per-
sones), teleassistència, ampliació de la cobertura de la
Targeta Rosa per als més grans de seixanta anys o
instal·lació d’aules de noves tecnologies als casals d’avis.
barcelona
EL CARRER, DE TOTS
A tota la ciutat s’estan renovant voreres i urbanitzant de
nou passeigs, carrers i altres espais. És un procés destinat
a reordenar el trànsit i racionalitzar els usos d’aparca-
ment, càrrega i descàrrega, així com, especialment, retor-
nar als vianants el seu espai, perquè puguin passejar de
forma més agradable. 
Algunes zones de Barcelona, com ara les que estan situades
més a prop de la muntanya, amb pujades pronunciades o
canvis de rasant sobtats, presenten moltes dificultats als via-
nants, sobretot si es tracta de persones que pateixen dismi-
nucions físiques. Pensant en elles, s’estan introduint nous sis-
temes de pas en aquests punts, com ara ascensors i passa-
rel·les entre els carrers les Torres i Artesania (Nou Barris),
o escales mecàniques al carrer Murtra (Horta-Guinardó) i al
carrer Gòlgota (Gràcia), entre d’altres actuacions.
18
barcelona La Barcelona que ve
Millorar la 
qualitat de vida
Els grans projectes per garantir el futur i, al
mateix temps, les petites actuacions a cada barri,
a cada carrer, per millorar la nostra qualitat de
vida; des d’eliminar barreres arquitectòniques fins
a crear nous bulevards i espais verds, des
d’eixamplar voreres fins a instal·lar jocs
infantils... Així es fa la ciutat, dia a dia.
NOUS PASSEJOS I UNA NOVA
RAMBLA
Es creen noves zones per passejar. El
passeig Marítim de la Barceloneta ja
està reurbanitzat i s’ha iniciat la
remodelació de la plaça de Sarrià,
però hi ha més projectes previstos.
Per exemple, la reordenació del pas-
seig Maragall per convertir-lo en un
gran bulevard, com també ho seran
l’avinguda de Madrid, que es remode-
larà entre Sants i Carles III, i la tra-
vessera de les Corts, entre Carles III i
Numància. A Sant Martí, es crearà
una nova zona d’oci per als ciutadans
amb el semicobriment i urbanització
de la Gran Via de les Corts Catalanes,
entre la plaça de les Glòries i el carrer
Extremadura, que també millorarà la
connectivitat del barri.
A més, la ciutat guanyarà una nova
rambla amb el cobriment de la ronda
del Mig. Una rambla de més de dos
quilòmetres, amb zones verdes i d’es-
barjo. Aquesta operació, una de les
remodelacions urbanístiques més sig-
nificatives d’aquests anys, s’ha iniciat
el passat abril i es preveu que estigui
enllestida a final del 2002. Permetrà
recuperar 20.000 metres quadrats de
voreres, 27.000 metres quadrats de
passeig central, 8.500 metres qua-
drats de zones verdes i 26.000 de
calçada viària. El cobriment de la
ronda del Mig afectarà els trams com-
presos entre Constitució i avinguda
Carrilet, entre Capmany i Sants
(Sants-Montjuïc) i entre travessera de
les Corts i Mejía Lequerica (les Corts). 
ALTRES ACTUACIONS
Hi ha més actuacions per fer de
Barcelona una ciutat de qualitat. Hi
haurà més espais verds i també es
rehabilitaran els parcs i jardins ja
existents. El trànsit és un altre dels
problemes a resoldre dia a dia. Amb
l’objectiu d’evitar la saturació viària,
es treballa en sistemes de gestió i con-
trol. La implantació de noves línies
d’autobusos als barris o de nous siste-
mes de detecció d’infraccions són
algunes de les mesures adoptades. A
més, s’han construït cinc nous apar-
caments –un total de 850 places
noves– i n’hi ha altres setze en pro-
jecte –2.243 places– a Sarrià, a la
plaça Ferran Reyes, a Cardenal
Tedeschini i a la plaça Joanic.
També hi ha diversos projectes de mi-
llora de la xarxa de clavegueram, per
tal de garantir la regulació correcta
de les aigües pluvials en les zones més
afectades per les grans pluges.
barcelona
19
La Barcelona que ve
Aquest és un extracte d’aquesta intervenció històrica:
“Els senyals que ens arriben de la realitat urbana en el món continuen
essent estremidors. En els darrers 25 anys el nombre de ciutats de més
de deu milions d’habitants s’ha quadruplicat. No és una bona notícia. I
en els propers decennis aquest procés d’urbanització continuarà. 
“La pobresa, la violència i el deteriorament del medi natural segueixen
essent, malauradament, pràctica habitual en moltes ciutats del món. 
“Un canvi profund d’enfocament és imprescindible per tal de, primer,
detenir l’increment de la desigualtat i, segon, iniciar el camí de la pros-
peritat per als amplis sectors urbans ara sumits en la misèria.
“En el nou ordre internacional, amb la concentració de grans grups
empresarials, hi trobem a faltar un aprofundiment i un enfortiment dels
poders locals, tant en l’àmbit polític com en l’econòmic.
“Ja no serà possible fer front a la pobresa, concentrada a les urbs, a les
megaciutats del nou mil·lenni, si no s’articulen governs locals amb forta
capacitat d’acció i amb la sensibilitat política i social suficient per ges-
tionar aquest inici del segle XXI.
“Amb inusitada celeritat constatem que el món es fa, per un costat,
petit, que tot és més proper, i, per l’altre costat, el món és, a la vegada,
compartit, unitari i global.
“Tot i tothom viatgem més: les persones, els capitals i, també, les malal-
ties o els problemes alimentaris.
“En aquest sentit, els alcaldes de les ciutats del món comprovem un alt
grau de coincidència en els nostres reptes. Des del proveïment d’aigua
fins al control de la contaminació atmosfèrica o la gestió del trànsit. Des
de la seguretat urbana fins a l’ajut a les àmplies capes de població que
continuen migrant cap a les perifèries de les ciutats, cercant una digni-
tat mínima per a les seves vides i les dels seus fills. 
“En el món desenvolupat, amb existència d’una xarxa de protecció social
garantida per l’estat democràtic, aquesta mena de conflictes es gestionen
amb normalitat (amb l’excepció d’eventuals explosions de rebel·lió per
discriminació racial o cultural).
“Sóc aquí, senyors representants de les Nacions Unides, en nom dels
governs de base, aquells governs que són més a prop dels ciutadans, i el
meu missatge és que estem disposats a assumir el paper que ens hi
correspon. Per tant, reclamem de les nacions un reconeixement adequat. 
“La nostra veu expressa la convicció que existeix un enorme capital d’e-
nergia, a les ciutats i als governs locals del món, que pot ésser mobilit-
zat en la direcció adequada. Estem convençuts que en el món global el
bon govern local és l’altra cara de la moneda per garantir l’equilibri
social, la cohesió, la solidaritat imprescindible, que permeti que el nou
ordre que s’està desenvolupant no caigui en el cercle viciós de generar
més desigualtat, més desconcert social i, com a conseqüència, insegure-
tat i malestar. La ciutat pot i ha de ser la factoria de la convivència pací-
fica quotidiana.
“Amb el que ja sabem, i el que hem après, freqüentment en circumstàn-
cies doloroses, tenim el deure d’evitar els errors del passat. 
“En aquest sentit, els alcaldes reunits, tant a Istanbul com a Rio, diem
que hi ha un paper real i efectiu per als governs locals.
“En aquestes mateixes parets fa uns anys es van escoltar les paraules de
Pau Casals, “I am a Catalan”, i la seva proclama per la pau, amb la
música del Cant dels Ocells.
“Avui, en unes altres circumstàncies, però igualment per millorar les con-
dicions de vida dels ciutadans i ciutadanes del món cal –i vull dir-ho en
la meva llengua materna, expressant el sentiment de la meva ciutat,
Barcelona– un govern de les ciutats més enfortit, més proper i més
democràtic. 
“Democràcia local, descentralització, bon govern, són els nostres lemes.
No hi pot haver veritable desenvolupament econòmic i social sense
aquests principis. 
Barcelona porta la veu dels ciutadans 
a les Nacions Unides 
El dia 6 de juny, l’alcalde de Barcelona, JOAN CLOS, en qualitat de president del comitè assessor d’autoritats
locals del món, va intervenir davant l’Assemblea General de Nacions Unides. Ha estat la primera vegada en la
història que un alcalde ha parlat a Nacions Unides, en nom de tots els alcaldes del món, i la segona que, després
de Pau Casals, s’ha sentit parlar català a les Nacions Unides.