barcelona
Barcelona Informació   Ajuntament  de  Barce lona  #44 /  maig  2001
Els edificis que  
transformaran
Barcelona
8 10-11 18
Ciutat Vella L’Ajuntament Els museus ens
Un munt de projectes que mai tanca obren les portes
a la Barceloneta
barcelona arquitectura
Els millors arquitectes
del món deixen la seva
empremta a Barcelona
L’any 2004, quan se celebri el Fòrum Universal de les són gratacels, l’alçada dels quals supera l’actual mitjana
Cultures, Barcelona haurà estrenat un nou perfil arqui- barcelonina. En poc temps, les torres bessones de la Vila
tectònic. Durant els propers cinc anys, la ciutat guan- Olímpica, de 150 metres d’alçada, hauràn de competir en
yarà al voltant d’una desena d’edificis singulars, dis- protagonisme paisatgístic amb les modernes talaies (ofici-
senyats per alguns dels millors arquitectes en actiu del nes, hotels o habitatges) que s’aixecaran, principalment, a
món. Figures tan prestigioses com Jean Nouvel, la nova Diagonal, és a dir, al tram comprès entre la plaça
Herzog i De Meuron, Richard Rogers, Dominique de les Glòries i el mar –la zona, al costat de la desemboca-
Perrault o Frank O. Gehry (que crearà la nova estació dura del Besòs, que acollirà el Fòrum 2004. 
de l’AVE a la Sagrera) s’afegiran a arquitectes de la
categoria d’Òscar Tusquets, Ricard Bofill o Lluís Clotet De moment, ja s’han presentat dos dels projectes més inno-
per deixar a Barcelona l’empremta d’una arquitectura vadors que es portaran a terme: l’espectacular gratacel
de qualitat. cilíndric del francès Jean Nouvel a la plaça de les Glòries
–que serà la seu central de la companyia Aigües de
La característica més destacada d’aquesta transforma- Barcelona (Agbar)– i el triangle projectat pels suïssos
ció arquitectònica és que la major part dels projectes Herzog i De Meuron com a edifici del Fòrum 2004.
LA TORRE AGBAR
Gegantí obelisc, obús, bala, fins i tot supositori o cogombre.
Algunes de les denominacions utilitzades pels mitjans de
comunicació per referir-se a la Torre Agbar deixen constàn-
cia que serà un dels edificis més emblemàtics del nostre
entorn urbà. L’espectacular disseny de Jean Nouvel i l’equip
B-720 per a aquest gratacel, el més alt dels que es cons-
truiran a Barcelona els propers anys, difícilment deixarà
indiferent ningú.
La Torre Agbar és un elegant cilindre ovoidal de 142 metres
d’alçada, que estarà situat enfront del centre comercial de
Glòries. El 26 de març es va col·locar la primera pedra. Tot el
gratacel estarà recobert d’una capa d’alumini i vidre, que
reflexarà diferents tonalitats de color. Jean Nouvel, autor de
la Fundació Cartier de París, es va inspirar en el massís de
Montserrat i en Gaudí per dissenyar l’edifici. La seu d’Agbar
serà el primer gratacel que s’aixecarà a l’àrea de la nova
2 Diagonal i està previst que s’inauguri el 2003.
arquitectura barcelona
EL TRIANGLE DEL FÒRUM 2004
A l’altra extrem dels 142 metres de la Torre Agbar se situa
l’imaginatiu disseny de Jacques Herzog i Pierre de Meuron
per a l’edifici del Fòrum 2004: un triangle equilàter de 160
metros de costat i només 25 d’alçada. Els suïssos Herzog i
De Meuron són dues de les grans figures de l’arquitectura
mundial: l’abril van guanyar el premi Pritzker, considerat el
Nobel de l’arquitectura. 
L’edifici triangular ha estat concebut com un “punt de tro-
bada”, que potenciarà l’espai públic. Es construirà a la
cantonada de l’avinguda Diagonal amb la rambla de Prim,
tindrà una sola planta i descansarà sobre un dau que aco-
llirà un auditori amb capacitat per a 4.000 persones. La
façana serà de materials semitransparents i la coberta
tindrà uns depòsits d’aigua, que caurà en cascada per les
lluernes i funcionarà com a element de refrigeració.
ALTRES PROJECTES
A més de la torre Agbar, hi ha altres gratacels en projecte. Entre ells, l’edifici Vela, l’hotel pro-
jectat per Ricard Bofill per a la nova bocana del port de Barcelona (86 m.); l’hotel Diagonal 1
(104 m.), d’Òscar Tusquets, a l’avinguda Diagonal; l’edifici Gas Natural (80 m.) d’Enric
Miralles i B. Tagliabue, a la Barceloneta; les dues torres (hotel i habitatges) de l’Illa del Cel,
d’Alonso i Balaguer; l’hotel Plaça Fòrum 2004 ((104 m.), d’Enric Massip, a l’avinguda
Diagonal, o l’hotel Nova Diagonal (119 m), de Dominique Perrault, al carrer Pere IV.
3
barcelona joves
Estiu 2001
L’Ajuntament organitza
activitats de vacances 
per a nens i joves 
El 12 de maig s’obre el període
d’inscripcions per al programa de
Vacances de Joves que, un any
més, posa en marxa l’Ajuntament
de Barcelona. Les activitats van
adreçades a nois i noies de fins a
17 anys. El programa Estiu 2001
està coordinat pels deu districtes
de la ciutat, i l’organització corre
a càrrec d’entitats socials amb
una àmplia experiència en el món
del lleure que compleixen una
sèrie de requisits que el consistori
fixa. Entre aquestes hi ha
associacions d’educació en el
lleure, entitats gestores
d’equipaments municipals,
associacions de mares i pares i
4 entitats esportives.
joves barcelona
Hi ha dos tipus d’activitat: les que es realitzen a la ciutat Els campaments. Conviure durant uns dies en contacte
–amb la qual cosa els joves tornen a casa un cop finalitza- directe amb la natura, dormint en tendes plantades a prop
da l’activitat. Són els casals d’estiu i els casals esportius. d’un riu per banyar-se. Un bon exercici perquè els nois
També hi ha les activitats extrabarcelonines, com les colò- aprenguin a ser oberts, participatius i col·laboradors.
nies, les rutes o els campaments, per als que s’estimin més
agafar la motxilla per passar uns dies fora. L’Ajuntament facilita ajuts per a les famílies que pateixen
dificultats econòmiques, sempre que cada membre de la
ACTIVITATS A CIUTAT unitat familiar no superi uns ingressos de 675.000 pessetes
brutes anuals. Els límits dels ajuts estan en funció de la dis-
Els casals d’estiu. Són activitats que tenen lloc dins de ponibilitat del consell de cada districte, i cada ajut sols pot
l’àmbit urbà. Duren uns deu dies, s’adrecen a nois d’entre 6 cobrir un 90% del cost de l’activitat. Les sol·licituds s’han
i 14 anys i poden ser amb menjador o sense. També hi ha de presentar del 12 al 19 de maig.
activitats per a nens de fins a 5 anys.
Per a més informació: 010, Barcelona Informació
Els casals esportius. El preu de la trucada és de 91,20 pessetes cada tres minuts.
En aquest tipus de casal, els nens
Informació esportiva (934023000), Oficines d’Atenció al
aprenen una o diverses pràctiques esportives, al temps que
Ciutadà i Centre d’Informació de Serveis Personals.
realitzen altres activitats lúdiques. Solen anar adreádes a
nois i noies d’entre 6 i 14 anys.
Els Campus Olímpia. S’organitzen a les instal·lacions
esportives municipals, i tenen per objecte difondre i impul-
sar la pràctica esportiva entre infants i joves. Els partici-
pants, d’entre 4 i 16 anys, poden escollir entre cinquanta
activitats esportives, lúdiques i culturals.
Altres activitats a ciutat. Obertes a tothom, sense neces-
sitat d’inscripció prèvia, els districtes organitzen festes
populars, concerts, jocs a les places, platges urbanes i altres
espectacles.
ACTIVITATS FORA DE CIUTAT
Les colònies de vacances. Es basen en la convivència
durant uns dies en una casa de colònies, cercant un conei-
xement del medi físic i humà, en contacte amb la natura i
realitzant una activitat equilibrada. Durant aquests dies, els
infants i els joves participen en excursions, jocs, tallers,
banys a la piscina o al riu i en vetllades.
Les rutes. Recorreguts a peu, amb bicicleta i altres mitjans
de transport, dormint en tendes de campanya, en refugis o
en cases de colònies. La finalitat d’aquestes rutes és realit-
zar una activitat força diferent a la que és habitual, tot
aprofundint en el coneixement dels llocs que es visiten i de
les persones que hi viuen.
5
barcelona circulació
La descàrrega ordenada de mercaderies 
farà possible 
un trànsit millor
La Guàrdia Urbana ha incrementat la vigilància de les tas- Per fer front a aquesta situació, la tasca de la Guàrdia
ques de càrrega i descàrrega. S’havia comprovat que l’in- Urbana va encaminada a ordenar les operacions de càrre-
compliment de la normativa repercutia negativament en la ga i descàrrega, a evitar l’ocupació pels cotxes de les pla-
fluïdesa i la seguretat de la circulació. ces reservades a vehicles comercials i a limitar la durada
d’aquestes operacions al termini màxim de mitja hora.
Entre 1996 i 1999, s’ha incrementat el parc de vehicles
comercials d’un 25%, mentre que el parc de turismes s’ha Actualment, hi ha a Barcelona 6.194 places destinades a
mantingut estable; i el nombre de desplaçaments de vehi- càrrega i descàrrega. Aquesta xifra es considera suficient,
cles comercials ha augmentat un 3,5% anyal mentre que els sempre i quan no siguin utilitzades per un mateix vehicle
desplaçaments dels vehicles privats ha crescut d’un 1%. més temps del permès. Per tal de controlar la durada dels
aparcaments, l’Ajuntament de Barcelona ha distribuït uns
rellotgets de cartró que els conductors han de deixar a la
vista, rere el parabrisa, mentre fan la seva feina. D’aquesta
manera, els agents poden controlar el temps que el vehicle
porta estacionat.
Els rellotges de cartró van entrar en servei el passat 6 de
març a la zona compresa per la Diagonal, Urgell, Ronda
Sant Antoni, Pelai, Fontanella, Trafalgar i Nàpols. Els
vehicles mal estacionats poden ser sancionats i retirats per
la grua.
Paral·lelament, s’implantarà de forma experimental uns
detectors de vehicles comercials aparcats. Si el camió o la
furgoneta fa poc temps que es troba en el mateix lloc sense
moure’s, hi haurà encès un llum de color verd. Però quan
estigui a punt d’excedir el temps límit, s’encendrà un llum
intermitent, que serà substituït per un llum vermell quan
faci més de mitja hora que no es mou.
6
ciència barcelona
Investigació
científica d’alt nivell 
al Campus de Pedralbes
El Parc Científic de Barcelona posarà a disposició de les a més de donacions particulars. La primera fase ja
empreses catalanes els pròxims anys 60.000 metres qua- inaugurada del parc ocupa 20.000 metres quadrats.
drats de laboratoris. Situat en el campus de Pedralbes, el
parc és promogut per la Universitat de Barcelona, i suposa El projecte segueix les idees de les xarxes europees
una inversió propera als 11.000 milions de pessetes. temàtiques i virtuals, que es basen en l’establiment d’es-
tructures associades per tal d’aconseguir aprofitar tots
Barcelona no sols ha de ser coneguda al món per la seva els potencials. Un dels objectius és atreure a la recerca
història i el seu art, sinó també per la seva ciència, afirma el sector privat, camp al qual la UE abocarà subvencions
Joan Guinovart, assessor científic del Parc. els pròxims anys. De moment, ja són més d’una dotzena
les empreses –especialment multinacionals farmacèuti-
El projecte s’ha finançat amb fons europeus Feder i amb ques– les que s’hi han integrat.
diners aportats pel ministeri d’Educació, la Generalitat,
El projecte compta amb Juan Carlos Izpisúa, que actual-
ment dirigeix un dels grups de més prestigi internacional en
aquest camp en el Salk Institute de San Diego i que diri-
girà l’àrea de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament.
Segons Izpisúa, el Parc Científic de Barcelona és “l’única
iniciativa seriosa que hi ha a Espanya per incorporar-nos al
panorama científic internacional en un camp com la bio-
medicina, que serà un dels motors de l’economia mundial”.
Les instal·lacions s’estructuren en quatre àrees: grans
instrumentacions científiques, centres públics d’ex-
cel·lència, àrea d’investigació per a empreses i nous pro-
jectes empresarials sorgits de la universitat.
El parc acollirà trenta grups de recerca especialitzats en
camps com la Bioètica, la Lingüística, el Dret, la Meteo-
rologia, la Climatologia i l’Educació. A més, s’incorpo-
raran la bionanotecnologia i la tecnologia i seguretat ali-
mentàries. 7
barcelona internet
Nova imatge per a lawebde Barcelona
Web, amb B
La web de la ciutat de Barcelona ha estrenat un disseny força més
modern, atractiu i, sobretot, pràctic. La pàgina és una finestra
oberta permanentment als ciutadans per a la realització de tràmits
i serveis. Per aquesta raó es pot consultar les 24 hores del dia
durant els 365 dies de l’any, i consultar les informacions que
regularment s’actualitzen.
La pàgina www.bcn.es té vocació de servei. Tots els can- cada mes, al saló de plens de l’Ajuntament, o una connexió
vis que s’hi han introduït van adreçats a satisfer la curiosi- que permet veure en directe l’espectacle de la Font Màgica
tat @i les necessitats d’informació referides a Barcelona. Els de Montjuïc les hores en què aquesta funciona.
dissenyadors de la web han tractat de crear un canal de
comunicació amb el ciutadà el màxim de fluid. Així, hi ha Una dels aspectes en els quals més s’ha treballat és en
nombrosos apartats on tothom que es connecti podrà dei- millorar la relació directa amb el ciutadà. Així, s’han
xar-hi comentaris, queixes o suggeriments, que es poden potenciat els serveis que permeten la realització de tràmits
adreçar a l’alcalde o a un departament municipal en con- des de casa a través del domini AjuntamentOnline. Fins a
cret. 52 gestions i tràmits diferents sense necessitat de moure’s
de la cadira. L’Oficina d’Atenció al Ciutadà per Internet
També hi ha oberta una enquesta als internautes sobre ofereix informació relativa a la llar, l’escola o l’empresa.
aspectes referents a Barcelona, i respostes a les preguntes
que els usuaris plantegen amb més freqüència. I si entrem a Viure Barcelona podrem posar-nos al dia
sobre els darrers espectacles que s’han estrenat a la ciutat
Un dels aspectes que més s’ha potenciat és l’aspecte pràc- o sobre la manera més ràpida de desplaçar-se amb trans-
tic. Hi ha tota la informació que qualsevol barceloní o bar- port públic.
celonina pot requerir del govern de la ciutat, subdividida en
blocs adreçats a segments de població. Hi ha Barcelona Jo- La pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona ha experi-
ve, Barcelona i les Dones, Barcelona per als infants i Bar- mentat una gran difusió en poc temps. Sols l’últim any, l’ús
celona i la Gent Gran. També s’hi pot consultar la Gaseta de la pàgina web gairebé s’ha multiplicat per tres. Si a
Municipal i àrees temàtiques sobre continguts diversos principis del 2000 es consultaven 220.000 pàgines setma-
com cooperació internacional, cultura, medi ambient, nals, el gener i febrer del 2001 s’arribava a les 647.000
transport públic i mobilitat, drets civils, serveis socials... i pàgines. Una evolució semblant s’observa quant al nombre
fins a divuit de diferents. de visites diàries, que ha passat de 7.000 a prop de
20.000.
Hi ha un apartat de notícies actuals referides a Barcelona
i a l’Ajuntamen, vinculacions amb altres web com la del Els usuaris de www.bcn.es solen ser homes de menys de
Fòrum 2004, la possibilitat de seguir en directe, amb so i 44 anys que viuen o treballen a la ciutat (66%) i que en
imatge, els plenaris que se celebren, l’últim divendres de prop d’un 50% dels casos es connecten des de casa. Un
10
internet barcelona
de Barcelona
20% ho fan des de la feina i un altre 20% indistinta-
ment des d’un o altre lloc. L’increment d’usuaris barce-
lonins és superior a l’increment que també experimen-
ten els usuaris es connecten des d’altres ciutats o paï-
sos. Aquesta xifra té a veure amb la penetració pro-
gressiva dels equips informàtics i d’Internet a les llars.
Actualment, un de cada tres domicilis barcelonins dis-
posa d’aquests dos serveis.
La web és ben valorada pel conjunt de navegants, que li
posen una nota de 3,6 sobre 5. Les característiques del
servei que reben millor consideració són la seva utilitat
(3,8), la qualitat de la informació (3,6), la navegació,
disseny i estructuració del contingut (3,5) i la velocitat
de funcionament i el cercador (3,3).
11
barcelona la triennal
BARCELONA ART
REPORT 2001 
dóna la paraula als artistes
La creació artística contemporània i el pensament són els paraula al creador. En aquesta primera edició hi participen
protagonistes de la primera edició de la triennal Barcelona més de 300 artistes, cent dels quals són de la ciutat. La
Art Report 2001, que s’inaugurarà el proper 29 de maig. idea és que aquest esdeveniment tingui continuïtat més
Entre aquesta data i el mes d’octubre, la ciutat serà el marc enllà de l’octubre. En aquest sentit, s’ha perfilat com un
d’un ampli programa d’exposicions, debats, tallers, accions i procés al qual es podran anar incorporant creadors, enti-
intervencions urbanes, que tindran com a denominador comú tats o projectes. La segona edició de Barcelona Art Report
la recerca de la participació i la complicitat del públic. La se celebrarà a la primavera del 2004, coincidint amb el
primera edició de Barcelona Art Report, que porta el nom Fòrum Universal de les Cultures.
d’Experiències, ha estat impulsada per l’Ajuntament i orga-
nitzada per l’Institut de Cultura (Icub), el Centre de Cultura L’escenari principal d’Experiències serà Ciutat Vella. En
Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d’Art aquest districte es concentraran la major part de les activi-
Contemporani (Macba). tats programades. Des d’exposicions en diversos centres
fins a accions que ens trobarem a carrerS i places, projec-
Barcelona Art Report neix amb l’objectiu d’impulsar l’acti- cions de cinema o tallers artístics oberts als ciutadans. Tot
vitat artística a la ciutat, creant espais i xarxes per a la plegat, una oportunitat excel·lent per conèixer la realitat
seva producció, difusió i debat. Per això s’ha optat per un creativa barcelonina, així com les seves reflexions sobre la
model diferent al de les biennals tradicionals i que dona la ciutat contemporània i el paper social de l’art.
12
la triennal barcelona
Les activitats
EXPOSICIONS Parc d’Atraccions. Antic Parc TALLERS
Àfriques: l’artista i la ciutat. CCCB, d’Atraccions de Montjuïc, del 13 de Made in Hangar. El Convent dels
del 29 de maig a l’11 de setembre. juny al 29 de juliol. Àngels, transformat en un espai de
Cases im-pròpies. Macba i espais Las Agencias. Tallers d’intercanvi a producció d’artistes visuals i multimè-
públics, del 31 de maig al 7 d’octubre. diversos espais públics, juny-setembre. dia. Juliol-setembre.
Insideout: Jardí del cambalache. Etno-Tecno. Conferències (CCCB),
(Hort portàtil) Fundació Antoni performances (La Capella) i tallers CINEMA I VÍDEO. Projeccions a un
Tàpies, maig-juny. (carrer Joaquim Costa, 24), al juny. espai encara perconcretar, agost-
Vostestaquí. La creació artística que es Qüestions d’ús. Places de les setembre.
fa a Barcelona, avui. Palau de la Palmeres, Letamendi i dels àngels,
Virreina, del 14 de juny al 2 de setembre. juny-juliol. XL REVISTA. Publicació que s’edi-
Trans Sexual Express Barcelona Intimitat, arquitectura i nous ciuta- tarà durant la celebració de Barcelona
2001. Centre d’Art Santa Mònica, del dans. Habitatge plurifamiliar a Ciutat Art Report. Hi participaran escriptors
26 de juny al 30 de setembre. Vella, juny-juliol i artistes visuals.
Antagonismes. Macba, del 5 de juliol
al 14 d’octubre.
La ciutat dels cineastes. CCCB, del
24 de juliol al 24 de novembre.
DEBATS
Àfrica urbana: reinventar la ciutat.
La transformació urbana del continent
africà. CCCB, 31 de maig, 1 i 2 de juny.
Món i experiències. Coordinat per
l’escriptor albanès Bashkim Shehu.
CCCB, octubre.
ACCIONS I INTERVENCIONS
URBANES
Tres accions coordinades. Diversos
espais de Ciutat Vella, del 29 de maig
al juliol.
Processos de documentació. La Ca-
pella, del 12 de juny al 22 de juliol. 13
barcelona cultura
Llum verd a
la biblioteca
del Born
Les institucions invertiran 5.689 central urbana de Barcelona, tal i finals dels anys setanta. Des de llavors
milions de pessetes en la reforma de com preveu el sistema bibliotecari de fins ara, el Born ha romàs tancat,
l’antic mercat del Born i la seva con- Catalunya i el Pla de Biblioteques de obrint-se de forma esoràdica per aco-
versió en la biblioteca més gran de la ciutat. llir activitats culturals. El projecte de
Barcelona. Recentment, el ministeri reforma que ben aviat s’iniciarà està
d’Educació i Cultura, la Generalitat La Biblioteca del Born reunirà, signat pels arquitectes Enric Sòria i
de Catalunya i l’Ajuntament de Bar- organitzarà i oferirà al públic mate- Rafael Cáceres.
celona han signat un acord que supo- rials bibliogràfics i àudio-visuals que
sa el llum verd definitiu al projecte. el ciutadà podrà consultar; pro- El Born és un notable exemple d’ar-
mourà i estimularà l’ús dels fons; quitectura industrial sel segle XIX. La
En virtud de l’acord, el consistori conservarà i enriquirà el patrimoni planta és rectangular amb dues grans
cedeix les antigues instal·lacions –de bibliogràfic; serà dipositària d’al- naus ortogonals, configurada per una
15.000 metres quadrats–, el ministe- menys un exemplar de les obres pro- ordenada estructura de pilars que
ri es fa càrrec de les obres i el govern cedents del Dipòsit Legal de la pro- aguanten una espaiosa coberta. Un
català assumirà totes les despeses de víncia; i cooperarà amb les altres gran creuer ortogonal presideix el cen-
posada en marxa i funcionament del biblioteques públiques mijtançant tre del conjunt.
recinte. l’intercanvi d’informació, la coordi-
nació d’adquisicions i el préstec L’edifici del Born va ser projectat
El Born serà la biblioteca pública de bibliotecari. l’any 1874 per l’arquitecte Josep
l’Estat a Barcelona. Disposarà de Fontserè. L’estructura va ser construï-
200.000 volums, xifra que es tripli- El nou ús del Born serà força diferent da per la Maquinista Terrestre y
carà en el termini de deu anys, i s’es- del que havia tingut en el passat com Marítima, i inaugurada el 1876. Un
pera que rebi unes 16.000 visites dià- a mercat central de Barcelona, abans segle més tard, el 1981, el recinte va
16 ries. Farà les funcions de biblioteca de la inauguració de Mercabarna a ser restaurat.
en xarxa barcelona
Totes les notícies 
al Diari de Barcelona
El 17 de setembre de 1998, la històrica capçale-
ra del desaparegut Diari de Barcelona, recupera-
da per l’Ajuntament de Barcelona, es va transfor-
mar en diari electrònic. Avui, la seva web
(www.diaridebarcelona.com) ofereix
una de les informacions més completes sobre la
actualitat ciutadana, els seus protagonistes, les
activitats del dia al dia i reportatges especials,
com ara el dedicat a la literatura catalana a
Internet que es va fer amb motiu del Dia del
Llibre.
La pàgina web del diari s’estructura en tres apar-
tats bàsics. BCN al minut recull, actualitzades,
les notícies més importants relacionades amb la
ciutat. Les seccions són Ciutat, Cultura i
Espectacles, Ciència i Salut, Esports i Xarxa,
aquesta darrera dedicada a les noves tecnologies.
BCN avui és una agenda on figuren les principals
activitats culturals de cada setmana, tot posant
atenció a aquelles que passen més desapercebu-
des a la premsa escrita i que poden ser de l’in-
terès del ciutadà. BCN debat aprofundeix en
alguns temes d’actualitat (BCN a fons) i també
conté seccions d’opinió i debat a càrrec de
col·laboradors habituals –entre ells els escriptors
Mathew Tree, Emili Teixidor o Patrícia
Gabancho– i on el públic pot participar. 
Altres serveis de la web, a la que també es pot
accedir a través de www.bcn.es, són el resum
diari de la premsa barcelonina, una versió en
anglès per als estrangers, avançaments editorials
o una plataforma de debat sobre la Ciutat del
Coneixement. A tots els apartats hi ha links amb
altres webs per poder tenir més informació sobre
cada tema.
17
barcelona museus
Jornada de portes obertes el
Dia Internacional dels Museus
Des de 1977 es celebra, cada 18 de
maig, el Dia Internacional dels
Museus. És una jornada que convida
als ciutadans a visitar aquestes institu-
cions culturals. Per això, com ja és
habitual, molts museus ofereixen una
Jornada de portes obertes.
Aquest any, sota el títol “Descobreix una joia dels museus”,
es proposa als ciutadans que vulguin visitar els museus,
conèixer un element patrimonial singular pel seu valor ja
sigui per la restauració recent que li ha retornat el seu antic
esplendor o, perquè s’ha fet un esforç per mostrar un objec-
te habitualment conservat a les reserves i encara no cone-
gut pel públic. Aquests objectes permetran descobrir altres El Dia Internacional dels Museus és una iniciativa impul-
tasques menys conegudes dels museus com la de recerca, la sada des del Consell Internacional dels Museus. L’ICOM
investigació i la documentació que, per mitjà de l’exposició, cada any proposa un tema sobre el que reflexionar i que per
es posen a disposició del visitant. a 2001 és Museus: construint comunitats.
ACTIVITATS AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL Albert Gleizes, el cubisme en majestat. Una mostra de 80
quadres i 70 obres gràfiques que proposa una visió de con-
Presentació de la Federació Catalana d’Amics dels junt de la trajectòria d’Albert Gleizes, des del seu comen-
Museus de Catalunya. Dimarts, 15 de maig a les 12 hores. çament pels volts del 1900 fins a les darreres etapes de la
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. seva obra, a principis de la dècada dels 50. Museu Picasso.
Saló del Vigatà, Palau Moja, Portaferrisa, 1.
Alejo de Vahía, mestre d’imatges. Per primera vegada pot
Debat Les transformacions dels museus a la ciutat, amb veure’s a Catalunya un recull de 25 obres d’aquest artista
Rainer Klemke, Eduard Carbonell, Antoni Nicolau, Jordi que va treballar entre els segles XV i XVI. Museu Marès.
Pardo i Nuria Fradera. Institut de Cultura de l’Ajunta-
ment de Barcelona, Palau de la Virreina, La Rambla 99. El laboratori de la joieria, 1940-1990. Una important selec-
ció de 120 joies contemporànies d’una singularitat excepcio-
Jornada de portes obertes. Divendres 18 de maig. Cal con- nal, úniques en tot l’Estat. Les peces han estat donades pels
sultar cada museu per horaris i activitats. seus creadors, hereus directes del concepte anomenat Studio
Jewellery que, a mitjans del segle XX va revolucionar el con-
cepte de la joieria. Museu de les Arts Decoratives.
EXPOSICIONS EN CURS
Alessandro Mendini, entre les arts. Àmplia antologia de
Oblidats per Noè. Sobre els mamífers actualment extingits les obres produïdes per aquest polifacètic i eclèctic dissen-
que van poblar la Península Ibèrica abans de la presència yador italià dels anys setanta fins als nostres dies. Museu
de l’home. Museu de Zoologia. de les Arts Decoratives.
18
breus barcelona
La Barcelona de... Mies Van der Rohe i
Mayte Martín Alessandro Mendini
al Museu de les 
Barcelona és de color... Arts Decoratives
Groc. Hi ha una mena de predomini
del groc, de l’ocre dels edificis. La mostra Mies van der Rohe arquitectura i disseny a
El seu racó predilecte? Sttutgart-Barcelona-Brno reuneix per primera vegada els
Depèn de per a què. Quan tinc una millors dissenys de mobles de l’arquitecte, produïts en el perí-
estona per estar soleta, pensant, vaig a la plaça del ode comprès entre el 1927 i el 1931, els quals es presenten
Surtidor, que està al meu barri, Poble Sec. Hi passo en relació amb el seu context de creació: els habitatges expe-
hores a les seves terrasses, llegint, prenent cafè... rimentals a Weissenhof, Stuttgart, el Pavelló alemany a
Un lloc per passejar? Barcelona i la Vil˙la Tugendhat a Brno.
Per on vegi el mar, o pel barri de la Catedral.
Els objectes exposats permeten comprendre la manera de
Una estació de l’any? concebre l’arquitectura i el disseny d’un dels grans mestres de
De dia, la primavera. De nit, m’agrada moltíssim l’estiu. l’arquitectura moderna, juntament amb Frank Lloyd Wright,
Mar o muntanya? Walter Gropius i Le Corbusier. Aquells que, en afrontar-se
Mar, sempre. Seria incapaç de viure a una ciutat sense mar. radicalment al classicisme i eclecticisme del segle XIX, ela-
Ciutat Vella o Eixample? boren les idees, els programes i els llenguatges innovadors del
Ciutat Vella. Moviment Modern.
Canviaria Barcelona per alguna una altra ciutat?
Aquests llenguatges apunten una nova arquitectura que ateny
No. Absolutament. En cas contrari, ja m’hauria anat d’aquí.
el disseny global d’espais amb el seu mobiliari i complements,
Un record? tot establint una relació indissoluble entre arquitectura i dis-
La Font del Gat, on la meva avia m’hi portava a jugar. seny. Es podrà visitar fins el 29 de juliol.
Un personatge barceloní?
Tete Montoliu. Alessandro Mendini entre les arts ofereix una àmplia antolo-
Una cosa que s’hauria de millorar? gia de les obres produïdes per aquest polifacètic i eclèctic dis-
La neteja en alguns barris, com ara el meu. I s’hauria senyador des dels anys setanta fins als nostres dies. L’exposició
de fer alguna cosa amb el soroll de les motos. presenta la singularitat que els seus dissenys es mostren, no de
forma aïllada i convencional, sinó en convivència i diàleg amb
Una cançó que li recordi Barcelona? 
l’espai i els objectes del marc de l’exposició, els històrics
La versió de ´Casta Diva´ de María Callas. 
salons del Palau Reial de Pedralbes, redissenyats per a l’oca-
Un bon lloc per sopar? sió, fins el 22 juliol de 2001.
En tinc dos: Semproniana i La Carassa.
Un cafè? És per tant, una ocasió única per a tro-
La Confiteria. bar-nos amb els representants més signi-
Un edifici? ficatius del disseny i de l’arquitectura
contemporànies, reunits en el marc de la
Els edificis no em criden l’atenció. Mai no me’ls quedo
mirant. primavera del disseny.
barcelona Edita: Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Consell d’Edicions i
Publicacions: Vladimir de Semir (president), Enric Casas (coordinador), Mario Giménez (secretari), Joan-
Anton Benach, Assumpta Escarp, Jordi Marti, Francesc Navarro, Marta Continente, José Pérez Freijo,
Antoni Puig. Director: Francesc Navarro. Redacció: Felicia Esquinas, Gabriel Pernau, Carme Anfosso.
Redacció Districtes: Pilar Fernández (Ciutat Vella), Caridad Farré (Eixample), Josep Pasqual (Sants-
Montjuïc), Gemma Galvez (Les Corts), Teresa Gàmez (Sarrià-Sant-Gervasi), Isabel Pagés (Gràcia), Esther
Sust (Horta-Guinardó), Rosa Farga (Nou Barris), Susana Gómez (Sant Andreu), Ferran Martorell (Sant
Martí). Edició web: Ramon Muns. www.publicacions.bcn.es/BI. Disseny: Zinc design & communication.
Maquetació: Gerard Medina, Marta Costa i Cristina Vidal. Fotografia: Antonio Lajusticia, Luis Clúa, Manel
Socías, Rafael Escudé. Fotomecànica: Imatge i Producció Editorial. Impressió: Rotocayfo-Quebecor SA.
Dipòsit Legal: 29175-94.
19
www.bcn.es