BARCELONA Revista bimestral i n f o r m a c i ó Núm. 10 - gener / febrer - 1996 S U M A R I  2  La descentralització del poder municipal en favor dels districtes Més a prop  6  La participació de Barcelona en xarxes i organismes internacionals del ciutadà  7  Entrevista a Xavier Sardà  8  Col·laboració de Barcelona amb Sarajevo  10  Nous equipaments culturals al Raval  12  La millor informació sobre Barcelona, a la xarxa Internet  13  Uns pressupostos municipals La descentralització municipal fa que els Districtes pensats per al ciutadà vagin adquirint cada cop més competències. 16 A la foto, una agent atén les consultes d’un   L’agenda de la ciutat ciutadà a la seu del Districte d’Horta-Guinardó 1D I S TOR I C T E S La informació de tots els districtes, Ajuntament de Barcelona a les pàgines 14 i 15 L’Administració, més a prop dels ciutadans costar l’Administració municipal al ciutadà: aquest és un dels principals objectius de l’Ajuntament de Bar- celona i la idea bàsica del concepte de descentralització que impulsa el govern de la ciutat. Això significa que cada cop hi ha més gestions relacionades amb l’Ajuntament que els ciuta- dans de Barcelona poden resoldre acudint directament a la seu del seu districte, sense haver de desplaçar-se a les oficines de les àrees o sectors centrals de l’Ajuntament. Des de resoldre gestions relacionades amb el padró d’habitants fins a trami- tar una sol·licitud per obrir un comerç, passant per sol·licitar assistència social o informar-se sobre casals d’estiu, hi ha multitud de serveis al ciutadà que 5 ofereixen els districtes. En aquest sentit, la creació dels punts Barcelona Informació a totes les seus de districte i en alguns altres centres i equi- paments orienta els barcelonins en les seves possibles consultes. R o n d a d e l M i g A principis de l’any passat, es van posar en marxa les Oficines d’Atenció Ciutadana, que posen en pràctica la idea de la “finestreta única”. Aquestes oficines trameten les gestions de manera senzilla i 4 ràpida, i a més, amb un horari continuat (de les 8:30 a les 18:00 hores, ininterrompudament, de dilluns a divendres), per tal d’adequar- se a les necesitats dels ciutadans. Els districtes compten, a més a més, amb una xarxa de més de 650 equipa- 3 ments descentralitzats (o gestionats conjuntament amb les àrees municipals) la finalitat dels quals és la prestació de serveis personals. Tot plegat redunda en 2 una millora de l’atenció G r a n V i a d e l e s al ciutadà. P a Nou impuls r a l · l 1 e l El nou equip de govern municipal s’ha fixat com una de les prioritats pel període 95-99 continuar enda- vant amb la descentra- lització dels serveis. En aquest sentit, en R i u l’actualitat s’està en L l o procès de dotar als districtes b r e g de més competències, entre les a t quals figuren la possibilitat d’ator- gar tot tipus de llicència d’obres (i no només d’obres menors, com passa en 10 SANT MARTÍ 9 SANT ANDREU l’actualitat), i l’aprovació i adjudi- Pl. Valentí Almirall, s/n Pl. Orfila, 1 cació dels projectes de manteni- President: Joaquim de Nadal President: Ernest Maragall ment urbà. Regidor: Francesc Narváez Regidor: Eugeni Forradellas BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 2 / Gen./Feb. 96 1 CIUTAT VELLA 2 EIXAMPLE 3 SANTS-MONTJUÏC Pl. Bonsuccés, 3 C/ Aragó, 311 C/ Creu Coberta, 104 President: Xavier Casas President: Joan Clos President: Enric Truñó Regidor: Joan Fuster Regidor: Antoni Marcet Regidor: Pere Alcober a l t e D d a d n R o 8 Nus de 4 LES CORTS la Trinitat Pl. Comas, 18 7 Presidenta: Carme Servitje Regidor: Miquel Llongueras 6 9 D i a g n a o i an a d l e r i M C o r t s C a t a l a n e s 10 Pl. de les Glòries 5 SARRIÀ- SANT GERVASI Ciutadella Pl. Consell de la Vila, 7 President: Josep M. Vegara R o n d a d e l L i t o r a l Regidor: Jaume Ciurana 8 NOU BARRIS 7 HORTA-GUINARDÓ 6 GRÀCIA C/ Pi i Molist, 133 Ronda Guinardó, 49 Pl. Rius i Taulet, 2 Presidenta: Eulàlia Vintró Presidenta: Maravillas Rojo President: Francesc Homs Regidor: Antoni Santiburcio Regidor: Albert Batlle Regidora: Teresa Sandoval BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 3 / Gen./Feb 96 ò ss i u B e R Via La ietana Des del Consell de Cent fins avui La creació de l’Ajunta- ment de Barcelona, en el seu estricte sentit admi- nistratiu, cal datar-la a prin- cipis del segle XVIII, arran de la promulgació del Decret de Nova Planta, per part de Felip V, que va com- portar la desaparició de la històrica institució del govern barceloní, que datava del segle XIII: el Consell de Cent. Felip V va adoptar el model de municipi propi de Caste- Les seus dels districtes atenen les consultes dels ciutadans lla en detriment de la forma concreta que havia Més i millors adoptat Barcelona, basada en l’autonomia local. A finals del segle XIX, quan serveis es produeix l’annexió dels municipis limítrofs a Barce- lona, l’administració de la ciutat decideix mantenir les peculiaritats de cadascuna a descentralització ha Aquesta frontera competencial no constituït un dels prin- ha estat inamovible, i en el decurs d’aquestes poblacions. cipals objectius de dels anys, els districtes han anat assu- Després de la Guerra Civil, l’Ajuntament de Barce- mint noves competències, amb el govern municipal de Bar- lona des de 1979. Com l’objectiu prioritari de millorar els celona divideix la ciutat en a norma general, es va establir que els serveis al ciutadà. dotze districtes i estableix districtes havien de ser competents En aquest nou mandat, cadascun les “Juntes de Districte”, en totes aquelles matèries en les que dels regidors de l’Ajuntament de Bar- que accentuen la tendència fós possible donar respostes ràpides a celona està adscrit a un districte, la necesitats urgents. qual cosa fa que tinguin un pes més uniformista imperant en En general, la idea és que els dis- específic en la gestió del territori. els municipis espanyols. El trictes tinguessin competències de 1979, el primer govern caràcter decissori, de gestió, de disci- municipal de la democràcia plina i de control, mentre que les La descentralització ha considera urgent avançar àrees o sectors centrals mantenien la en la descentralització. El capactitat reglamentària i de progra- constituït un dels 1984, la divisió territorial mació amb caràcter general, així com principals objectius de la ciutat queda com la aquelles matèries que, per interès general de la ciutat, aconsellaven coneixem actualment, amb una gestió centralitzada. des de 1979 deu districtes. BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 4 / Gen./Feb. 96 Què resolem als districtes - Ocupació de la via públi- ca (fires, envelats, xurre- ries, taules, cadires…) - Canalitzacions per exe- cutar obres a la via pública (en fase de concreció) - Formalització de tota classe de contractes, con- cessions, llicències o auto- Hisenda Cultura ritzacions (en fase de con- Padró d'habitants creció) - Certificats i duplicats de - Informació sobre centres - Altes / baixes rebuts de tributs cívics, tallers, exposicions.. - Canvis de domicili - Canvis de titularitat - Modificacions de dades - Modificacions de dades personals - Plusvàlues - Consultes del cens - Domiciliacions bancàries - Certificats d’empadrona- - Refusament de rebuts ment - Reclamacions Informació Esports - Centres cívics, casals de joves, escoles, biblioteques - Programes d’estiu i altres activitats i serveis - Promoció esportiva de l’Ajuntament - Ús de les instal·lacions Serveiis sociialls ii jjoventut esportives - Ajuda a la llar Manteniment urbà - Urgències socials - Atenció i tractament - Aprovació i adjudicació - Programes de vacances de projectes (en fase de joves i infantils concreció) - Casals d’avis, de joves i - Contractes de serveis infants, casals d’estiu… Denúncies - Queixes i denúncies per Llicències infraccions a les ordenan- ces municipals - Tràmits per iniciar acti- vitats industrials, comer- cials o de serveis - Tràmits per executar tot genís tipus d’obra (en fase de t olita Puig San concreció) Sanitat - Assabentats d’obres Registre general menors - Programes de revisions - Guals i reserves d’esta- - Recollida d’informació mèdiques i vacunació a les cionament (sol·licituds, Targeta rosa presentada pels ciutadans i escoles revisions, renovacions i tramesa al departament - Programes de prevenció autoritzacions/denega- - Sol·licitud, tramitació i corresponent de l’Ajunta- sanitària cions) liurament ment BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 5 / Gen./Feb 96 Presència internacional Oberts al món Barcelona ha tingut des xarxes mundials de ciutats, i celona es reforçarà durant de sempre una clara en el foment i suport de mesu- aquest mes de març, quan vocació internacional, que res de cooperació tendents a l’alcalde Pasqual Maragall es tradueix actualment en reduir els desequilibris econò- sigui nomenat president del una presència rellevant en mics i socials al món. El prota- Comitè de les Regions de la nombroses organitzacions i gonisme internacional de Bar- Unió Europea. COMITÈ DE LES REGIONS CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA Òrgan consultiu de la Unió Europea creat arran del Tractat de Maastricht Aplega 100.000 autoritats locals de 25 països europeus. Es la Pasqual Maragall és l'actual vicepresident secció europea de la Unió Internacional d'Autoritats Locals (IULA) primer, i serà elegit president aquest L'alcalde de Barcelona va ser reelegit president mes de març el passat mes de desembre. Estudia informes i exposa els punts de Promou la defensa de l'autonomia local i la representació vista de les col·lectivitats locals i regionals de les col·lectivitats locals en els organismes europeus en el procés de construcció europea internacionals, i gestiona programes de la Unió Europea. ÀMBIT INTERNACIONAL ÀMBIT EUROPEU ÀMBIT MEDITERRANI Unió Internacional d'Autoritats Locals Fòrum Europeu per a la Seguretat Conferència Ciutats del Mediterrani. (IULA) Urbana. Reuneix col·lectivitats territorials Promou projectes de cooperació concrets entre Promou i reforça el paper de l'autonomia local que apliquen programes de prevenció de la ciutats de la regió Federació Mundial de Ciutats Unides inseguretat ciutadana Medcités. Agrupa 24 ciutats mediterrànies (FMCU) Fomenta l'agermanament entre ciutats Congrés de Poders Locals i Regionals per tractar problemes mediambientals d'Europa. Fòrum d'intercanvi d'experiències Ciutats Unides Desenvolupament (CUD) de col·lectivitats locals i regionals Secucités. Estudia i promou temes Realitza accions de cooperació Nord-Sud relacionats amb la seguretat ciutadana Eurociutats. Vol incrementar el paper de les Iniciatives Med-Urbs. Petites xarxes de Metròpolis grans ciutats a la Unió Europea ciutats dins la Unió Europea per cooperar en Busca millorar la qualitat de vida projectes concrets dels habitants de les grans ciutats Xarxa C-6 (Barcelona, Montpeller, València, Palma de Mallorca, Tolosa i Saragossa) Consell de la Confederació Mundial de Impulsa estratègies comunes en diverses Ciutats Històriques qüestions: turisme, transport, universitats… ÀMBIT LLATINOAMERICÀ Promou la cooperació entre ciutats històriques Ciutats Saludables Barris en crisi. Estudia els problemes dels Unió de Ciutats Capitals Desenvolupa accions de promoció de la salut barris com un factor de cohesió social a la UE Iberoamericanes (UCCI). Afavoreix l'intercanvi d'experiències per a la resolució de Associació Internacional de Ciutats Xarxa Elaine. Intercanvia informació sobre problemes municipals Educadores les polítiques de minories ètniques Eina de diàleg i assessoria en qüestions CIDEU (Centre Iberoamericà de d'educació Xarxa POLIS. Estimula polítiques de Desenvolupament Estratègic Urbà). mobilitat i medi ambient i la millora de la Impulsa la realització i implementació de plans qualitat de vida a les àrees metropolitanes estratègics Club de les Ciutats sense OICI (Organització Iberoamericana de Cotxe. Intercanvi d'idees entre Cooperació Intermunicipal). Centre de ciutats que pretenen reduir la difusió i intercanvi d'estudis i assistència sobre circulació de cotxes l'administració municipal BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 6 / Gen./Feb. 96 Entrevista Xavier Sardà “Barcelona no es Periodista, 37 anys, nascut al barri de Sant Andreu. Germà de Rosa Maria Sardà. Ha dirigit i presentat programes a la ràdio i a la televisió. El seu humor pot explicar; fi i la seva ironia sedueixen cada dia a milers d’oients de tota Espanya que escolten el seu espai radiofònic “La ven- tana”, que presenta juntament amb el seu inseparable senyor Casamajor. En s’ha de viure” aquesta entrevista, Xavier Sardà es mostra orgullós de viure a Barcelona. -Quins records guardes del Sant Andreu de la teva infàn- cia? - Jo sóc fill de Fabra i Puig. Quan tenia set o vuit anys vaig veure com destrossaven el passeig, com tallaven els plàtans de la Rambla de Sant Andreu... En aquell moment em feia gràcia, perquè era un nen, però ara veig que allò va ser un autèntic desastre. -Però, en termes generals, creus que el barri ha millorat en tots aquests anys? - Sí, sens dubte. En els darrers quinze anys, des que hi ha ajunta- ments democràtics, tots els barris de Barcelona han millorat moltíssim. La - No m’agraden les barbaritats que transformació que va viure la ciutat s’han fet: l’al·luminosi, l’especulació avier Sardà, considerat arran dels Jocs Olímpics em va sem- immobiliària, els edificis depriments.. Xcom un dels millors blar fantàstica. Crec, però, que s’està en la línia de comunicadors d’aquest millorar-ho. Veig el futur de Barcelo- país, no creu que es pugui -En general, doncs, es pot dir na apassionant per viure’l. comunicar una imatge de que t’agrada Barcelona. -I el senyor Casamajor, com Barcelona a travès d’una - M’encanta. Jo, per exemple, vaig explicació. “La ciutat s’ha sovint a Madrid, i crec que és una veu ell la ciutat? de viure”, afirma. Fill de ciutat on es pot acabar vivint, sem- - Ell és un enamorat de la Barcelo- pre i quan no se sigui de Barcelona. Sant Andreu, fa sis anys na del Sempronio. De la Barcelona Aquí hi ha més qualitat de vida. de El Molino, de les cupletistes, de la que viu a l’esquerra de Hispano-Suiza, de Els 4 gats... Tot i l’Eixample, districte que -Però, hi ha alguna cosa que això, també és un entusiasta de la considera el seu “preferit no et satisfaci de la ciutat? ciutat d’avui. per viure-hi”. BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 7 / Gen./Feb 96 Els alcaldes de Sarajevo, Tarik Kupusovic, i de Barcelona, Pasqual Maragall, al balcó de l’Ajuntament en l’acte inaugural de les Festes de la Mercè de l’any passat. Sarajevo, districte a ciutat de Barcelona ha El suport de Barcelona derada d’una manera simbòlica com Lmostrat, des del principi del el “districte XIè de Barcelona”, en conflicte bèl·lic que ha a la capital bosniana al·lusió al suport manifestat per la nos- afectat l’antiga Iugoslàvia, tra ciutat cap a la capital bosniana. ha estat una constant una especial sensibilitat cap al pati- Aquest suport ha estat ininter- ment de la població dels territoris en des del 1992, quan va romput en el temps i no s’ha aturat ni guerra, i en especial dels ciutadans de tan sols en els moments en què la Sarajevo, fins el punt de ser la prime- esclatar el conflicte situació de la capital bosniana era ra ciutat que ha respòs des del princi- més dramàtica. En l’actualitat, i tot i pi i d’una manera continuada al crit que els acords de pau sembla que es d’ajut de la capital bosniana. van obrint camí als Balcans, Barcelo- En concret, des que van esclatar na segueix complint els compromisos les hostilitats a Bòsnia, a la primave- adquirits amb la capital bosniana. ra del 1992, Barcelona ha expressat la seva solidaritat amb els habitants Ajut divers de Sarajevo i ha impulsat i engegat En aquest sentit, des del principi mesures destinades a l’enviament SARAJEVO de la guerra, l’Ajuntament de Barce- BARCELONA d’ajut humanitari i a la reconstrucció lona ha enviat combois carregats de la ciutat tants mesos assetjada. amb aliments, medicines, roba i Totes aquestes iniciatives han fet que material divers; ha iniciat la cam- la ciutat de Sarajevo hagi estat consi- panya “Sarajevo depen de tu”, amb el BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 8 / Gen./Feb. 96 COL·LABORACIÓ Telèfon directe Col·laboració BARCELONA-SARAJEVO amb Sarajevo hospitalària Instal·lació d'una línia L'Ajuntament col·labora Des que va començar la guerra a Bòsnia, l'Ajuntament telefònica que 1 2 amb l'hospital de Sarajevo 3 s'ha solidaritzat constantment amb la ciutat de Sarajevo. permet comunicar, 4 per la reconstrucció de 5 Aquestes són algunes de les iniciatives que s'han dut a via satèl·lit, amb 6 7 l'edifici i la formació 8 Sarajevo des de 9 del personal. terme durant aquest temps: tot el món amb 0 el prefix de Combois d'ajut Reconstrucció del Barcelona. humanitari barri olímpic de Sarajevo Conscienciació Col·laboració Des del 1992 l'Ajuntament ha enviat ciutadana inter-universitària cinc combois carregats amb més de Barcelona es responsabilitza de la 500 tones d'aliments, medicines, reconstrucció del districte olímpic de Des del principi de la guerra, s'han La Universitat de Barcelona ajuda roba i material divers. Mojmilo, dins del programa europeu engegat diverses campanyes per recuperant fons documentals i fent Links impulsat per la xarxa Metròpolis conscienciar l'opinió pública del intercanvis d'estudiants. drama de Sarajevo i SARAJEVO depén de tu SARAJEVO recaptar fons. depén de tu Ambaixada de la Reconstrucció de la Manifestacions La Mercè a Sarajevo Democràcia Local xarxa de serveis bàsics pro-Sarajevo Amb la col·laboració de diverses Barcelona es Impuls a la col·laboració de L'Ajuntament ha organitzat ONG's (Pallassos sense fronteres, responsabilitza d'aquesta companyies barcelonines en la manifestacions, exposicions, Rialles, Música per la Pau…), s'han iniciativa que té per reconstrucció de la xarxa de serveis concerts…, i ha signat declaracions organitzat festivals objectiu la reconstrucció bàsics de Sarajevo (aigua, llum, gas i en favor de Bòsnia. del teixit social i telèfon). democràtic de Sarajevo infantils a Sarajevo. onzè de Barcelona doble objectiu de sensibilitzar l’opi- nió pública del drama a la capital L’Ambaixada de la Democràcia Local bosniana i de recaptar fons; s’ha compromès a impulsar la reconstruc- Al mes de març està prevista la inauguració a Sarajevo de ció del districte olímpic de Mojmilo; l’anomenada Ambaixada de la Democràcia Local, que té per ha promogut la col·laboració de les objectiu reconstruir i consolidar el teixit social i democràtic de la companyies de serveis bàsics de Bar- ciutat, a base de fomentar els intercanvis d’idees i experiències celona (aigua, llum, telèfon i gas) entre administracions municipals i agents socials de ciutats euro- amb les seves homòlogues de Saraje- pees i de Sarajevo. Aquesta iniciativa, sorgida al si del Consell vo; ha fomentat la cooperació interu- niversitària... i, en definitiva, ha fet d’Europa, està impulsada per Barcelona i compta amb el suport el possible per ajudar a què la capital d’altres ciutats europees com Budapest, Estrasburg, Ljubljana, Lis- bosniana retorni a la normalitat. boa i Estocolm. L’Ambaixada de la Democràcia Local suposa la Però la col·laboració no s’ha diri- materialització de la voluntat política dels diferents municipis en git només vers Sarajevo. L’Ajunta- una acció destinada a recuperar els valors de convivència pacífica i ment de Barcelona també ha enviat de tolerància entre els diferents estils de vida presents a la capital ajut humanitari a altres ciutats de bosniana al llarg de la Història. Entre altres funcions, l’oficina de Bòsnia-Herzegovina, com Mostar, i Sarajevo fomentarà els procesos participatius i democràtics en tots ha enviat expedicions d’objectors de els àmbits de la vida ciutadana i de la gestió municipal, al temps consciència a camps de refugiats de Croàcia. que assessorarà en aspectes econòmics i de docència acadèmica. BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 9 / Gen./Feb 96 SA d R e A p J é E n V d O e tu 1 MACBA El recentment inaugurat Museu d’Art Contem- porani de Barcelona consti- tueix la última perla arqui- tectònica que s’ha afegit a la ciutat. Des del passat mes de novembre, aquest edifici ofereix a tots els barcelonins mostres de l’art contemporani internacio- nal més interessant. La cultura s’instal·la l Museu d’Art Contempo- al barri del Raval, han servit per can- Ciències de la Comunicació de la Erani de Barcelona (MACBA) viar la fesomia d’aquesta zona de la Universitat Ramon Llull, i la facultat i el Centre de Cultura Con- ciutat. A aquests equipaments cultu- de Geografia i Història de la Univer- temporània de Barcelona rals s’hi sumaran properament dues sitat de Barcelona. Tot plegat està (CCCB), situats a l’espai comprès edificacions singulars més, que servint per revitalitzar, tant arqui- entre els carrers Valldonzella, Mon- actualment es troben en fase de pro- tectònica com cultural i socialment, talegre, Ferlandina i Joaquim Costa, jecte o de construcció: la facultat de aquest barri de Ciutat Vella. 3 CCCB El Centre de Cultura Contemporània de Bar- celona (CCCB), que està situat a l’antiga Casa de la Caritat, va ser inaugurat el febrer del 1994. En el cen- tre, de carácter multidisci- plinar, s’hi cel·lebren tota mena d’activitats culturals, com exposicions, conferèn- cies, cicles, cursos... BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 10 / Gen./Feb. 96 2 Univ. Ramon Llull El curs vinent, els estu- diants de la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull ocuparan el nou edifici que s’està construint al cos- tat del Teatre de la Casa de la Caritat, actual seu de la facultat. Jardins Torres al Raval Clavé Valldonzella 2 Pl. Universitat Gran Via 3 4 i nton Rond t. A a Un S iv . er a sit 1 d at R Ferlan Plaça dina Catalunya Pl. dels Pl. de les Àngels Caramelles Elisabets 4 Facultat d’Història La futura facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona -actualment en fase de pro- jecte-, ocuparà una superfí- cie de més de 13.000 metres quadrats. Aquest centre serà ocupat a diari per uns 4.000 estudiants. BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 11 / Gen./Feb 96 Muntaner La Rambla Rbla. Catalunya Joaquim Costa Montalegre i Pe la La ciutat, protagonista EL MILLOR L’ESCOLA D’ALTS ESTUDIS JUDICIALS BARCELONA, ROMÀNIC S’INSTAL·LA A COLLSEROLA A INTERNET • • • COL·LECCIÓ DEL ESCOLA D’ALTS ESTUDIS JUDICIALS INFORMACIÓ SOBRE ROMÀNIC Finca L’Esperança BARCELONA A INTERNET Museu Nacional d’Art de Ctra. de Vallvidrera, s/n Autopista de la informació Catalunya Barcelona Adreça: http://www.bcn.es • • • La col·lecció de pintura A partir del proper curs escolar, els nous jutges que acce- Des del passat mes de mural romànica més deixin a la carrera d’arreu de l’Estat Espanyol hauran de pas- juny, l’Ajuntament de important del món ja es sar un periode de formació d’uns dos anys a Barcelona. Barcelona disposa d’un pot visitar, des del passat Aquesta ciutat va ser escollida, a finals de l’any passat, com a Web a la xarxa Internet mes de desembre, a Barce- seu de la futura Escola d’Alts Estudis Judicials del Consell que ofereix informació de lona. La inauguració de la General del Poder Judicial, seguint el projecte que va presen- tot tipus sobre la ciutat: sala dedicada a aquest tar en el seu dia el Departament de Justícia de la Generalitat històrica, cultural, econò- conjunt al Palau Nacional de Catalunya. mica, comercial... En ha servit per oferir als ciu- La futura escola, que ha de començar a funcionar durant aquest servei es pot trobar tadans aquesta joia de l’art el darrer trimestre d’aquest any, ocuparà el recinte de la finca tant l’horari de museus, català. L’obertura d’aques- coneguda com L’Esperança, composta per tres edificis en una biblioteques o teatres, com ta sala correspon a la pri- superfície de vuit hectàrees situada a la serra de Collserola, idees per itineraris turístics mera fase de la reforma del entre el Temple del Tibidabo i la torre de telecomunica- o l’horari dels transports Museu Nacional d’Art de cions. públics. A la xarxa també Catalunya (MNAC), que Aquesta finca, que fins ara ha acollit un centre de menors es poden llegir les publica- tindrà continuïtat els depenent de la Generalitat de Catalunya, serà remodelada cions municipals, com mesos vinents amb l’ober- per tal que albergui, entre altres dependències, sales d’estudi, aquesta mateixa revista. tura de les seccions dedi- despatxos, biblioteca, un auditori amb capacitat per 300 per- En un futur també es cades a l’art gòtic i del sones, i una residència per quaranta estudiants. podran tramitar gestions Renaixement. El fons d’art Les obres de remodelació del conjunt, que han estat pro- administratives a través romànic està integrat bàsi- jectades per l’aquitecte Josep Maria Riera Mas, han de d’Internet. El 8 de febrer, cament pel conjunt de pin- començar en un periode breu de temps. Segons les previ- Barcelona va participar en tura mural i per una mostra sions, 200 jutges seguiran cada any els cursos de formació que l’Exposició Universal vir- de pintura sobre taula. impartirà l’Escola. tual d’Internet. BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 12 / Gen./Feb. 96 COM ES GASTA L'AJUNTAMENT PROMOCIÓ ECONÒMICA 100 PESSETES EN SERVEIS ALS CIUTADANS I OCUPACIÓ 4 pessetes NETEJA 17 pessetes CULTURA I Recollida ESPORTS d’escombreries, 10 pessetes enllumenat... EDUCACIÓ URBANISME 10 pessetes 17 pessetes Habitatge, infrastructures i medi ambient TRANSPORT PÚBLIC 10 pessetes SEGURETAT CIUTADANA 17 pessetes BENESTAR SOCIAL I SALUT Guàrdia urbana i bombers 15 pessetes Uns pressupostos pensats per al ciutadà l pressupost de l’Ajunta- cosa es tradueix en una despesa millor qualitat, i això s’ha aconseguit Ement de Barcelona important en les partides d’habitatge, sense augmentar la despesa pública d’enguany contempla una ocupació i transports. És necessari en aquest capítol. despesa important en capí- destacar que l’Ajuntament de Barce- D’aquests serveis no se’n benefi- tols com els de neteja i manteniment lona té unes despeses superiors a les cien només els habitants de Barcelo- dels carrers, promoció urbanística, i d’altres municipis, perquè li corres- na, sino que també en gaudeixen seguretat. Entre altres prioritats, pon la gestió de museus, escoles i aquelles persones que no viuen a la també destaca la partida pressupostà- hospitals. ciutat però que s’hi desplacen diària- ria destinada a despeses de benestar Els serveis que reben els ciutadans ment per treballar-hi. social i salut. Així mateix, respecte el són cada cop més nombrosos i de pressupost de l’any 1995, cal remar- Transparència car l’increment percentual en la par- Els pressupostos de l’Ajuntament tida de cultura i esports. El gràfic que Els comptes municipals estan pensats per als ciutadans i estan es publica en aquesta pàgina preten oberts a la consulta popular. recollir, d’un manera il·lustrativa, reflecteixen una Després de la seva aprovació pel com es distribueixen les despeses en ple municipal, són presentats en serveis als ciutadans de l’Ajuntament despesa important en audiència pública als agents socials de Barcelona. de la ciutat (associacions de comer- habitatge, ocupació i Els números municipals són un ciants, federacions de veïns...) i als reflex de les prioritats que s’ha mar- transports ciutadans en general, per tal que en cat l’actual equip de govern, la qual puguin fer els seus comentaris. BARCELONA informació Núm. 10 / Ajuntament de Barcelona / pàg. 13 / Gen./Feb 96 1D I S TOR I C T E S Ciutat Vel la FOTO 24 Pasqual Maragall, reelegit alcalde de Barcelona Més centres de als resultats de Barcelona, n’ha que- dat un consistori format per 16 regi- dors de la llista del PSC, 13 del grup de CiU, 7 del PP, 3 d’IC-Els Verds i 2 salut al barri d’ERC. Com se sap, a Barcelona hi ys que en l’anterior legislatura per ajus- tar-se a les modificacions de pobla- ció. arcelona va escollir el nou vots emesos. El segon lloc va ser per