El Pla de millora de les La Municipal OACs s’inicia a l’Eixample i Horta-Guinardó Pàgina 3 Esports a l’aire lliure durant tot l’any Pàgina 5 Núm. 88. Maig del 2006. Exemplar gratuït. Les innovacions de la Carta Municipal: el tram estatal Com ja sabeu, des de 1960 el munici- Per tant, amb aquesta “nova Carta Municipal” es - Habitatge, afavorint mesures per a la construc- pi de Barcelona disposa d’un règim consagra la participació de l’Ajuntament en la pla- ció en règim de protecció pública. especial que va introduir determina- nificació i en la gestió de serveis i equipaments de - Infraestructures estratègiques, amb la partici- des singularitats relatives a organitza- titularitat estatal que siguin bàsics per al desen- pació de l’Ajuntament en la gestió dels serveis ció, administració i hisenda. Aquest es va man- volupament de la ciutat. de transport i infraestructures, com ara del port tenir vigent amb la Llei 7/1985, reguladora de les Hem augmentat, doncs, les competències munici- i l’aeroport de Barcelona, i de la xarxa ferrovià- Bases de Règim Local. I el procés per disposar pals en diverses matèries d’àmbit estatal, però ria estatal al seu pas per la ciutat. d’una normativa que doni solució a les necessi- d’incidència directa en la ciutadania. A grans - Telecomunicacions, amb participació de l’Ajun- tats del govern municipal per gestionar una ciu- trets: tament en l’ordenació del procés de desplega- tat com Barcelona culmina amb l’aprovació de la ment de la xarxa de telecomunicacions de la ciu- Carta Municipal de Barcelona mitjançant la Llei - Justícia de Proximitat, com a nou instrument tat, i podent instal·lar també les seves pròpies 22/1998, de 30 de desembre. per fer front de manera més diligent i ràpida xarxes de telecomunicacions per garantir l’ac- Però aquest és un procés dinàmic, com ho és Bar- als conflictes quotidians sorgits de la dinàmi- cés dels ciutadans a les noves tecnologies. celona. I la realitat gairebé deu anys després de ca urbana. - Mobilitat, incrementant i reforçant l’autoritat l’aprovació de la Carta Municipal ha canviat. Per - Règim financer especial, dotant l’Ajuntament de municipal i de l’Alcalde en matèria de trànsit, això la Llei 1/2006, de 13 de març, aprova i regula més mecanismes per fer realitat l’aspiració de circulació i seguretat viària. el nou Règim Especial del municipi de Barcelona, suficiència financera municipal prevista per la - Seguretat ciutadana, incrementant i reforçant que recull el tram de competències estatals. Constitució. també en aquest àmbit l’autoritat municipal. 2 La Municipal Gent de casa Cada dia millor Centres cívics de Barcelona L’actual xarxa dels quaranta-cinc centres cí- Col·laboració en l’agenda territorial, bo i promo- vics configura una potent primera línia d’e- vent la participació i col·laboració de les asso- quipaments de proximitat i serveis municipals ciacions del barri en l’organització, preparació als barris. Són els instruments i espais de tro- i desenvolupament de les activitats del territo- bada més propers de què disposen els ciutadans ri, i potenciant el teixit associatiu. per participar en la comunitat. Fa més de vint Cooperació amb l’associacionisme, tot posant es- anys, el 1982, l’Ajuntament de Barcelona va pais i sales d’usos múltiples a disposició d’enti- inaugurar el primer centre cívic. tats i associacions perquè puguin desenvolupar Lluís Mata, interventor general Des del 1985, depenen dels districtes, que pro- les seves activitats cíviques i socioculturals (du- de l’Ajuntament de Barcelona gramen i porten a terme les seves activitats. Des rant el passat any van realitzar més de dos mil del Sector de Serveis Personals es mira de faci- usos d’aquests espais). litar eines per a un funcionament en xarxa del Foment i divulgació al territori de campanyes pú- conjunt de centres. bliques municipals i de la comunitat. Fa vint-i-un anys que treballa a la Com a equipaments més pròxims als ciutadans Suport logístic, amb servei de lloguer de sales i casa gran, i aquest mes de maig es i com a referents de la vida associativa i socio- espais, com també de materials i equips tècnics. jubila. És en Lluís Mata, que des de cultural del barri, la seva missió està orientada Un dels projectes actuals i comuns que es por- l’any 1992 exerceix d’interventor gene- a la promoció sociocultural, el foment de l’asso- ten a terme consisteix a posar definitivament en ral de l’Ajuntament de Barcelona. ciacionisme, la inclusió social i, en general, a xarxa informàtica tots els centres cívics de la Abans, però, s’ha mogut per altres mu- promoure i facilitar la participació dels ciuta- ciutat per tal de facilitar la comunicació i com- nicipis i oficis. “A l’edat de vint anys, dans al territori. Organitzen activitats de tota partir informació, eines i recursos que facilitin vaig fer oposicions de tècnic a Saba- mena i per a persones de totes les edats, tant per la gestió i l’accés i participació dels ciutadans i dell, i hi vaig entrar com a advocat. part del mateix equipament, com a iniciativa de ciutadanes. Després vaig guanyar la plaça d’inter- les entitats. ventor per a l’Administració local, i Ofereixen una cartera de serveis comuns que Epifanio Llamazares vaig córrer per diverses poblacions de cada districte decideix la manera de desenvolu- Sector de Serveis Personals, Centres Cívics Catalunya.” par i portar a terme, d’acord amb les demandes El primer dia d’interventor de l’Admi- i les necessitats del seu entorn, i les seves pos- nistració local, a Sant Just Desvern, era sibilitats: en ple mes d’agost, i una part de la Coneixement i relació, tot organitzant tallers i muntanya de Collserola s’estava cre- cursos (l’últim any van oferir 3.160 tallers, en els mant. “I au, vaig anar a cercar l’alcal- quals van participar 55.304 persones). de i, com ell, em vaig posar a apagar les Producció, difusió i divulgació cultural, amb ac- flames.” Després “vaig anar a Vilafran- tivitats com ara festivals, mostres, espectacles i ca, terra de bons vins i de bona gent; exposicions. després, a Sant Adrià de Besòs, on em Foment de la creativitat, tot facilitant espais i vaig casar; i després, a Cerdanyola i Sa- mitjans tècnics per promoure processos crea- badell”. Quan es pensava que estaria a tius i projectes innovadors. Sabadell, va sortir Barcelona, i en tenir bona puntuació, “vaig entrar-hi l’any 85 com a segon interventor”. L’interventor de l’Administració local és un funcionari que sempre ha depès de l’Estat. És el cas d’en Lluís. Però n’és un dels darrers, perquè ara ja depenen LA BOTIGA Promoció d’Òptiques Boira, experts meitat i meitat de l’Ajuntament i l’Es- tat. Sempre els ha nomenat l’Adminis- en progressius. El treballador muni- tració local, i ara pren força el que s’a- nomena “arrelament a la localitat”, en cipal i altres familiars podran gaudir què es valora la pertinença històrica al d’aquesta oferta d’Òptiques Boira municipi al qual s’ha de dedicar l’inter- ventor. consistent en un 40% de descompte En Lluís ha conegut “alcaldes, tècnics, regidors, etc. de tota mena. En general en muntures i vidres, un 20% en au- bona gent, del poble. L’Administració local ha sigut sempre gent del poble”. difons digitals més 5 anys de garan- L’Administració local ha de ser un “instrument, no som polítics. A mi no tia, i un 20% en ulleres de sol o lents m’ha de conèixer la gent”. De fet, diu, als interventors o auditors, “només de contacte. També, per compres su- se’ls coneix quan hi ha una auditoria periors als 150 euros, unes ulleres de que peta, com a Marbella”. Però ens tranquil·litza: “Allò que ha passat a sol de regal. Contactar amb Robert Marbella, aquí no hi ha possibilitat; aquí hi ha un altre tarannà.” Boira, 932459915 o rboira@telefonica.net. 3 El Pla de millora de les OACs s’inicia a l’Eixample Preparats i Horta-Guinardó per al Grec 2006 La trentena edició del Festival de Barcelona Grec d’enguany es mourà entre els clàssics i els valors emergents. Pel que fa als clàssics, Sha- kespeare serà un dels grans protagonistes del Festival, amb cinc obres del dramaturg porta- des a escena per directors com Lluís Pasqual o la companyia novaiorquesa The Wooster Group; Pasqual i Wooster ens oferiran dues ver- sions ben diferents de Hamlet. I Conte d’hivern, La tempestad i El mercader de Venècia seran els altres textos de l’autor anglès presents en aquesta edició. El Festival recupera un clàssic oblidat de la literatura catalana, Nausica, de Joan Maragall, que amb direcció de Hermann Bonnín es podrà veure al Teatre Grec. I porta a Barcelona un dels grans textos de la literatura castellana, Divinas palabras, de Valle Inclán, en una versió dirigida per Gerardo Vera. Altres au- tors clàssics presents al programa són Ibsen — de qui Calixto Bieito dirigirà Peer Gynt—, Pin- ter —amb un Vells temps, obra dirigida per Rosa Novell— i Middleton i Rowley, dos contempora- nis de Shakespeare creadors de The changeling, obra que s’estrenarà al Mercat de les Flors sota L’OAC de l’Eixample està ubicada al el guiatge de la prestigiosa companyia anglesa carrer Aragó cantonada amb Bruc Cheek by Jowl. Pel que fa a la mirada més jove, el Festival ha do- nat suport a artistes com ara Pau Miró —autor i Durant els anys 2004 i 2005, s’ha iniciat més èxit és la introducció d’un taulell filtre director de Somriure d’elefant— o Javier Daulte l’elaboració de plans de millora per a que atén el ciutadà en primera instància i —autor i director de La felicitat i creador dels les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) que el deriva al taulell que el correspon, i fins i textos de Metamorfosis, de la Fura dels Baus. hi ha a Barcelona. En total en són onze, una tot pot donar un cop d’ull a la sol·licitud i Paco Zarzoso presenta al Teatre Lliure Arbusht, per a cada un dels deu districtes, i una de advertir-lo de les mancances en la seva do- un al·legat contra la política del president dels central situada a la casa gran. Aquests cumentació, si és que n’hi ha, etc. D’aques- Estats Units, i Josep Julien fa una crítica a la so- plans de millora no són auditories, sinó ta manera, el ciutadà pot estalviar-se el cietat actual al seu Anitta Split. En el terreny de l’estudi conjunt entre diversos actors so- temps d’espera. la música destaquen propostes com la del jove bre com es treballa en aquestes oficines, i Una altra de les millores que s’estan implan- valor del jazz Llibert Fortuny, o la frescor des- acordar-ne conjuntament mesures de mi- tant són els taulells d’atenció per als tràmits preocupada de La Caixeta de San Roque. Pel que llora. De moment, el Pla més avançat és el ràpids, on els ciutadans ja saben que només fa a la dansa, el Festival aposta per la innovació i de l’OAC de l’Eixample, si bé el d’Horta- poden acudir en cas de sol·licitar tràmits l’inconformisme de Sol Picó. La música del Fes- Guinardó ja té feta la primera part, la diag- que requereixin pocs minuts d’atenció. D’a- tival reflecteix, una vegada més, la seva voluntat nosi interna. questa manera també s’aconseguirà reduir de diversitat i barreja cultural. Com es voldrà fer en tots els casos, el Pla força els temps general d’espera de les per- En aquesta edició el Poble Espanyol no hi és pre- de millora de l’OAC de l’Eixample s’ha vol- sones. sent, ja que, pel format de la música que es pro- gut dur a terme reconeixent les individua- En el cas de l’Eixample, també s’implanta- grama enguany, l’escenari del Teatre Grec és litats que té aquesta OAC, i que no necessà- ran mesures preventives com ara la plani- més adient. Un dels plats forts serà Brasil brasi- riament són les mateixes que tindran els ficació de campanyes com poden ser la del leiro, en el qual Claudio Segovia ha reunit una altres. Normalment, aquestes peculiaritats cobrament de l’impost de béns immobles cinquantena de músics i ballarins per a un es- es refereixen a aspectes com ara l’espai o (IBI). Amb aquestes planificacions es pre- pectacle ple de ritme que va fascinar la crítica i el perfil sociològic del barri, que determi- tén espaiar el servei en el temps, o oferir el públic de París. La creença que la música ha na les sol·licituds d’atenció a l’OAC en taulells especialitzats en cada tipus de cam- de ser un pont que uneixi cultures diferents es qüestió. panya per, també, reduir el temps de tràmit tradueix en nombroses propostes que posen A l’Eixample, doncs, l’estudi diagnòstic de al mínim imprescindible. l’èmfasi en la diversitat. Una d’aquestes és Plu- com es fa la feina fins ara ja es va enllestir, Per regla general, doncs, la majoria d’ac- rals, l’espectacle que inaugurarà el Festival i i el que ara s’ha engegat és l’acord entre to- cions de millora van dirigides a augmentar que reunirà sobre l’escenari del Grec el català tes les parts implicades per anar-hi intro- l’eficiència en l’atenció al ciutadà i afectaran Francesc Pi de la Serra, el basc Javier Muguru- duint les propostes de millora. En aquest aspectes com ara la senyalització, la deriva- za i l’andalús Javier Ruibal, acompanyats per cas, les accions de millora s’agrupen en nou ció a taulells específics segons demanda, les músics de diferents nacionalitats. Una de les grans grups, l’objectiu general dels quals és ubicacions dels taulells, etcètera. nits més especials del Festival serà la del 17 de la millora en l’atenció al ciutadà. Això vol De moment, l’equip que impulsa el Pla de juliol, quan la Jeunesses Musicales World Or- dir reduir el temps d’espera de les persones, millora de l’OAC de l’Eixample es reuneix chestra, l’Orfeó Gracienc i la Coral Càrmina re- i minimitzar el temps d’atenció que es dedi- cada tres mesos per valorar el procés d’im- memoraran al Teatre Grec el concert que Pau ca a cada persona, sense deixar de garantir plantació i anar revisant la idoneïtat de les Casals havia de dirigir al mateix espai el 19 de que aquesta atenció sigui la màxima ne- accions. Passat un any, se’n farà una valo- juliol del 1936. cessària. Si bé és massa aviat per emetre va- ració general, a partir de la qual es valorarà loracions, sí que s’ha pogut observar que un la necessitat de prolongar antigues o noves dels aspectes que a l’Eixample està tenint mesures de millora. 4 Des de fa més de tres anys, el Projecte d’educació en valors cerca la creació de les La Municipal condicions necessàries per afavorir espais de reflexió i convivència que permetin no- ves formes de relació socioeducativa en els contextos escolar, familiar i ciutadà. Per a això, reserven les tardes dels dijous a la sala d’actes de l’Institut d’Educació per a les tertúlies cafè Lluna Verda, les quals es proposen com a espais per a la troba- da i l’intercanvi d’inquietuds, experiències i vivències educatives. Recuperats quatre rellotges emblemàtics de la ciutat L’Institut Municipal del Paisatge Urbà ha recu- llotge situat a la façana de ronda de Sant Pau nú- bonics que la ciutat té ubicats a la via pública, perat enguany quatre rellotges amb l’objec- mero 1. marquen les hores i els minuts amb llum i tenen tiu de preservar en la memòria col·lectiva els pe- El propietari de l’empresa de sifons Puértolas — a la part central unes ales daurades que repre- tits paisatges de Barcelona. Sovint són els petits fundada l’any 1894 i ubicada a l’avinguda de Roma senten el déu Hermes. L’antic Banco Condal — elements —els que passen desapercebuts als visi- número 105— va tenir l’enginy de col·locar un que tenia una de les seves sucursals al número 2 tants forans o fins i tot als barcelonins que viuen sifó de ciment, amb un rellotge a dins, sobre la del carrer Rocafort— va encarregar una prime- en altres barris— els que acaben conferint el caràc- façana de l’antiga fàbrica. Als anys quaranta, Bar- ra restauració del rellotge a la dècada dels setan- ter d’una ciutat. I aquesta és la màgia dels petits celona tenia més d’una seixantena de fàbriques ta, en la qual va col·laborar l’escultor Josep M. paisatges de Barcelona, que mica en mica l’Insti- de sifó, que van anar desapareixent amb la incor- Subirachs. tut del Paisatge Urbà va descobrint, restaurant i poració massiva d’altres begudes gasoses al mer- El rellotge del Patronat Ribes tenia l’esfera intac- mantenint amb l’objectiu de preservar en la cat. Dels tradicionals sifons en queda aquest pe- ta, i els seus propietaris en conservaven les agu- memòria col·lectiva les fites i els detalls singu- tit record, que ara torna a marcar l’hora als via- lles, per la qual cosa s’ha pogut reconstruir amb lars de la nostra ciutat. nants com ho feia antigament. les peces originals, i s’ha renovat només la ma- D’entre tots els petits paisatges recuperats Un altre dels elements recuperats és el rellotge quinària interior. Això, però, va ser impossible aquest any, quatre són rellotges singulars que ha- dels Llums, situat al paviment de la vorera del ca- d’aplicar en el cas del rellotge de la ronda de Sant vien deixat de funcionar, com ara el rellotge del rrer Rocafort número 2. Aquest petit element pai- Pau número 1, ja que l’esfera i les agulles origi- Sifó, situat a la façana de l’antiga fàbrica de si- satgístic de Barcelona, dissenyat pel rellotger nals havien desaparegut. fons Puértolas, a l’avinguda de Roma número Juan Cabrerizo, es va instal·lar el 1929 amb mo- Els quatre rellotges que l’Institut del Paisatge 105; el rellotge dels Llums, que és encastat al pa- tiu de la Fira Internacional que es va dur a ter- Urbà ha recuperat enguany disposen d’un siste- viment de la vorera del carrer Rocafort número me aquell any. L’any 1935, el mateix rellotger va ma de posada en hora automàtic, ja que reben el 2; el rellotge de la façana del Patronat Ribes, al instal·lar-ne un de gairebé idèntic a la Via Laie- senyal d’un satèl·lit que fins i tot reconeix el can- passeig de la Vall d’Hebron número 93-95, i el re- tana número 69. Aquests dos rellotges, dels més vi d’horari d’estiu i d’hivern. “Alguns dels objectes recuperats per l’Institut provenen de l’inventari d’elements d’interès paisatgístic que es recull al llibre Petits paisatges de Barcelona (coeditat per l’IMPUiQV i l’Editorial Pòrtic); d’altres són elements sovint trobats per atzar o descoberts per algun ciutadà” 2006, l’any del comerç, a Barcelona L’any 2006 és l’any dedicat a promoure i re- mocionar Barcelona i el seu comerç com a ciutat ques i comercials diferents de Barcelona conside- conèixer la repercussió del comerç en diver- de compres; potenciar la marca Barcelona Comerç rades especialment interessants perquè s’han sos aspectes de l’activitat ciutadana. Les activi- / Comerç Barcelona com a entorn atractiu per a transformat, reciclat i recuperat. L’avió es des- tats que s’han programat per dur a terme aques- inversors i iniciatives de negoci; consolidar el con- plaçarà cada setmana a un punt estratègic de la ciu- ta celebració van començar el dia 23 de març, i in- cepte d’urbanisme comercial perquè les planifica- tat en el qual podrà acollir la visita dels ciutadans clouen tres exposicions, jornades professionals i cions urbanístiques incloguin el plantejament co- i on, a banda de poder veure una exposició, els vi- una nova fira internacional dedicada als serveis mercial; sensibilitzar la societat de la importància sitants rebran informació de les activitats de l’Any i al comerç. També s’ha creat un avió exposició que té el model comercial de Barcelona per a la del Comerç i de les accions d’entitats sociocultu- que es convertirà en un punt d’informació de les qualitat de vida dels ciutadans; defensar un mo- rals de la zona on sigui situat. L’últim diumenge de activitats de l’Any del Comerç. I, finalment, s’en- del de comerç compromès amb les persones, la ciu- juny, l’avió baixarà a la platja del Bogatell. gegarà el projecte “Els arrelats”, a partir del qual tat i les entitats culturals i cíviques; i aconseguir cada mes es distingirà un comerç que destaqui la participació de tot el comerç de la ciutat en el pel seu arrelament a la ciutat. projecte. Cal destacar, també, deu accions de mi- Heus aquí els objectius de la celebració de l’Any llora comercial per als mercats de la ciutat. del Comerç: promoure el comerç urbà com a font L’avió del comerç: una acció de comunicació social de riquesa, sostenibilitat, convivència, integració Es tracta d’una exposició mòbil que, durant els social i cultura; reconèixer el prestigi social de la mesos de maig i juny, recorrerà diversos punts de professió; promoure eines de competitivitat en la la ciutat de Barcelona a partir d’una acció basada gestió comercial, amb la incorporació de les no- en el lema global “Recupera, recicla, transforma”. ves tecnologies, la cooperació empresarial, la in- L’escenari de l’exposició serà un avió que s’ha re- Barcelona vol esdevenir novació i la qualitat; treballar per l’associacionis- cuperat i s’ha habilitat amb aquesta finalitat. L’a- la millor botiga del món me territorial, gremial i sectorial del comerç; pro- parell se situarà al carrer de sis àrees urbanísti- 5 Esports a l’aire lliure Programa durant tot l’any per a persones nouvingudes Fer esport a la ciutat de Barcelona és a l’a- També a prop del mar, hi ha la possibilitat bast de tothom, si més no a l’aire lliure. de patinar a la zona on es va celebrar el Fò- al Districte Aquest és el nou missatge que s’ha volgut rum de les Cultures. Els patins en línia per- llançar des de l’Institut Municipal d’Esports meten treballar aspectes com ara l’equili- per tal de donar a conèixer els cada cop més bri, i alhora reforçar els músculs dels ma- d’Horta-Guinardó nombrosos espais de què disposa la ciutat lucs, les cuixes i les cames. Amb l’arribada per poder-hi fer aquestes activitats. El cli- de l’estiu, al Fòrum també s’obrirà al públic l Districte d’- ma mediterrani converteix la ciutat en un la zona de bany. EHorta-Guinardó gimnàs obert on es pot practicar una gran ha començat a ela- varietat d’esports, en solitari o amb com- panyia. Amb l’arribada de la primavera, to- A Collserola, de tot borar el Pla de ciu- tadania, convivèn- tes aquestes activitats prenen força: ja no hi El gran pulmó verd del Barcelonès permet cia i immigració ha excusa per no moure’s del sofà. una gran varietat de rutes, a peu, amb bici- mitjançant un pro- Fer una passejada amb bici, caminar o có- cleta o a cavall. La grandesa del parc és la rrer per alguns dels parcs de la ciutat són gran varietat que hi podem observar i viu- cés participatiu pràctiques saludables i senzilles. Les plat- re en les diferents valls que componen els obert a tot el veïnat i on, de moment, hi han par- ges, el port, les pistes de patinatge, les tau- dos vessants, el de Barcelona i el del Vallès. ticipat un centenar de persones. Aquesta inicia- les de tennis taula, les cistelles de bàsquet, Són moltes les persones que un cop l’any ca- tiva marcarà les línies bàsiques d’actuació del els múltiples parcs que hi ha la ciutat, po- minen des de Barcelona a Montserrat, ha- Districte en aquest àmbit per acollir i afavorir den ser equipaments esportius on cuidar la vent de creuar la serralada de Collserola pel l’assentament de les persones nouvingudes. nostra salut. Presentem a continuació algu- seu famós camí GR (gran recorregut): no- El Pla a partir del qual s’articula la participació, nes de les propostes per aconseguir-ho. més cal seguir les marques fetes amb ratlles planteja tres línies de treball: 1) promoció de la vermelles i blanques que comencem a tro- igualtat d’oportunitats, 2) reconèixer la diversi- Al costat del mar bar darrere del velòdrom d’Horta. tat, i 3) promoure el treball en xarxa tant de les entitats com dels serveis de les diferents admi- Les platges són un espai molt atractiu per La zona olímpica nistracions implicades. practicar-hi tota mena d’esports. A banda A part del procés participatiu que busca, també, de l’àmplia varietat d’esports aquàtics i Finalment, la zona olímpica de Montjuïc, he- la cohesió social del districte, per a aquest 2006 marítims, a la sorra es pot practicar vòlei retada de les Olimpíades del 1992, permet hi ha programades un seguit d’activitats que platja, el futbol o disciplines més comple- practicar un esport tant senzill com córrer. La persegueixen aquest mateix objectiu. “Nous xes com ara l’aeròbic de platja o l’esquí de muntanya ja està consolidada com un espai veïns i veïnes” és un programa específic d’aco- sorra. Al parc del Litoral, hi podem trobar idoni per a aquest tipus d’activitat. I alhora lliment d’immigrants que ofereix a aquests ser- el circuit de “fitness” urbà, un circuit que està compartida per un seguit d’equipaments veis com ara xerrades sobre la Llei d’estrange- facilita fer flexions, estiraments i exerci- com les piscines Bernat Picornell, o el camp ria, assessorament jurídic, orientació laboral i cis variats. de tir del fossat del castell de Montjuïc. cursos de català, i que actualment està gestionat per una entitat històricament arrelada al distric- te com és CEJAC. “Esportistes solidaris” és una altra d’aquestes ac- tivitats. En aquest cas, s’intenta facilitar l’accés a les instal·lacions esportives dels barris de les persones immigrades. A més, s’ha habilitat un punt d’informació a l’Espai Jove Boca Nord, i s’- han emprès altres accions (“Entremares”, “Tan- derei fem camí”, “Reforç escolar i de deures”, i un pretaller) amb les quals es pretén oferir eines i recursos d’orientació laboral i social, i alhora facilitar l’ús d’aquests. “Entremares”, per exem- ple, és un servei de guarda i cura d’infants de fa- mílies monoparentals per facilitar que la perso- na progenitora assisteixi a cursets, sessions in- formatives, etc. No és un programa específic per a persones immigrades, però el 80% de les per- sones que l’utilitzen, ho són. Un 11,1% de persones estrangeres Al districte d’Horta-Guinardó hi ha empadrona- des dinou mil persones estrangeres, xifra que re- presenta un 7,3% del total de registrades a la ciu- tat. És el districte amb menys percentatge rela- tiu d’estrangers sobre el total d’habitants de la zona, amb un 11,1%. Les tres nacionalitats més nombroses són l’equatoriana (17,1%), la colom- biana (8,8%) i la peruana (8,3%). A Barcelona hi ha múltiples racons on practicar l’esport 6 La Municipal BCN per servir-vos INTRA Els punts verds mòbils NET Els punts verds mòbils són un servei de reco- com també de tots els contenidors (paper, roba, llida selectiva de l’Ajuntament que consisteix Renovada la infraestructura plàstics i envasos, o vidre) que hi ha per la ciu- en uns camions que recorren la ciutat per com- tat. A la web www.mediambient.bcn.es es pot ac- d’Internet i de la intranet plir totes les funcions d’un punt verd, però en cedir a un directori amb ubicacions i horaris de aquest cas mòbil. Els ciutadans poden portar a Institut Municipal d’Informàtica ha tots els punts verds, siguin mòbils, de zona, de aquests camions els residus domèstics perquè barri, etcètera, que hi ha a Barcelona. L’engegat una nova infraestructura siguin distribuïts a les plantes de tractament es- per poder gestionar el creixent volum de pecífic, sigui per reciclar-los o bé per evitar que trànsit que hi ha als webs, com també per contaminin. oferir el nou servei del Portal de Tràmits, ¿Què es pot llençar a un punt verd mòbil? Fluo- que permetrà que tant els ciutadans com rescents i bombetes, pneumàtics (fins a dues els professionals i les empreses efectuïn unitats de turisme), dissolvents, pintures, ver- tràmits de forma electrònica amb l’Ajun- nissos i coles (5 l o 5 kg com a màxim), aerosols, tament. piles, bateries, productes de neteja i insectici- Durant l’any 2005, la pàgina web de l’Ajun- des, electrodomèstics petits, neveres, olis de fre- gir (vegetals), olis de cotxe (minerals), roba i sa- tament ha rebut 23,5 milions de visites a bates. Dins del camió, cada tipus de residu s’ha la pàgina d’Internet, i la intranet en va re- de dipositar al lloc indicat. gistrar 1.673.969. En el primer cas, la xifra En canvi, no s’hi poden portar els residus orgà- suposa un augment del 45% respecte a nics, restes vegetals, runa, mobles i trastos, fus- l’any anterior, mentre que en la intranet tes, etc. I pel que fa al paper i cartró, el vidre i s’ha produït un augment del 29%. Aquest els envasos, és preferible utilitzar els punts de constant creixement del trànsit a les webs recollida selectiva existents al carrer. municipals ha requerit una forta inversió Els punts verds mòbils són complements dels per posar al dia la infraestructura que els punts verds de zona, de barri o col·laboradors, suporta. Aquesta infraestructura, que servirà tant per a la xarxa Internet com per a la intra- net, està implementada en una arquitec- tura d’alta disponibilitat que, associada a l’alt rendiment dels processadors, pro- porcionarà un servei de vint-i-quatre ho- res al dia durant els set dies de la setma- na, la qual cosa millorarà els temps de resposta de les peticions o transaccions realitzades. Per exemple… Oviedo El grup de teatre Teatro Margen ha estat l’en- vell més abstracte, aquesta iniciativa també carregat de la realització del programa mu- busca que el teatre serveixi per debatre als nicipal “Teatro y escuela”, que depèn de la centres d’ensenyament, i que, partint dels re- Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’O- sultats, es pugui fomentar la creativitat de viedo. La campanya va dirigida a alumnes de l’alumnat. tercer d’ESO i als de primer i segon cursos de En total, s’hauran ofert catorze representa- batxillerat. Els objectius de la campanya són cions al teatre municipal de Pumarín, amb oferir als escolars la possibilitat d’assistir a l’assistència d’uns tres mil alumnes de vint-i- una representació teatral, treballar amb ells vuit centres escolars del municipi. El grup tea- diversos elements que ajudin a despertar el tral Teatro Margen ha posat en escena l’obra seu esperit crític respecte l’art dramàtic, i Anfitrión, de Plaute, en una adaptació d’Artu- afavorir la seva afició al teatre. Des d’un ni- ro Castro i José Antonio Lobato. 7 La Municipal Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona Redacció i maquetació : El Tinter SAL (empresa certificada ISO14001 i EMAS) Fotografia: El Tinter SAL Disseny: Jardí + Utensil Dipòsit legal: B.14.742-1990 Imprès en paper reciclat A DEBAT ¿Què en penseu de la premsa gratuïta? De dilluns a divendres, a les cantonades, a les entrades o sortides del metro, a les vore- res de Barcelona, etc. persones uniformades de capçaleres reparteixen la premsa gratuï- ta, un model de diari que inunda les grans ciutats i les petites dosis de temps del consu- midor d’informació. “Fullejo la premsa gratuïta, però després llegeixo un dels diaris “Han acostat molta gent a l’hàbit “No tota la premsa gratuïta de pagament” de llegir diàriament, però...” és igual” Jaume Barnada Helena Barracó Nogués Empar Escayola i Vergara director de Política de Sòl i Habitatge Programa Oficina Verda Institut Municipal d’Educació Tinc un bon record del metro de Londres, on qua- Reconec que aquests diaris han acostat molta Pot afavorir que més persones s’afeccionin a llegir si sempre trobes un diari gratuït al respatller dels gent a l’hàbit de llegir diàriament les notícies. Tot la premsa, i és agradable que te la donin al sortir seients, després l’hi tornes a deixar, i un altre i així, crec que actualment hi ha sobreoferta i que de casa. No tota la premsa gratuïta és igual, n’hi ha viatger el tornarà a llegir. ¿Per què no ho fem tam- la qualitat de la informació que aquests mitjans de més rigorosa i de més sensacionalista. A totes bé aquí? En un món on tot costa diners, la prem- donen, de vegades, deixa molt a desitjar. A més a els trobo poca argumentació. Informa, però no te sa gratuïta és potser una cosa refrescant, tot i que més, trobo que hi ha una qüestió de la qual es par- opinió sòlida; s’ha de complementar amb la lectu- jo li demanaria més rigor i contrast en les infor- la poc i que és la gran quantitat de residus de pa- ra d’altres diaris. Gràficament és massa “compri- macions, un disseny més atractiu, i una distribu- per que es generen. mida”, plena i barrejada. És gratuïta, però això no ció racionalitzada. Jo fullejo, sempre que puc, garanteix ni imparcialitat ni independència, per- premsa gratuïta, però després llegeixo, també, un què viu dels seus anunciants i patrocinadors. Un dels diaris de pagament. valor afegit és la simpatia dels qui la reparteixen. “Molt adient per a qui no té “És una premsa que no acostumo “És una forma correcta d’apropar temps virtual per llegir les a llegir” informació” publicacions denses” Núria Gonzàlez Colom Beatriu Julve Amadeu Saura i Borbón Institut de Cultura. Serveis Jurídics Districte de l’Eixample Districte de Nou Barris Penso que aquest tipus de premsa serveix per fer- És una forma correcta d’apropar informació ge- És una informació gratis molt adient per a per- te una idea general de les notícies, et dóna la in- neral a la societat. Segurament per falta de temps sones que no tenen temps virtual per llegir les formació indispensable per posar-te al dia de l’ac- o per motius econòmics, molta de la gent que ac- publicacions tan denses dels diaris. És molt fàcil tualitat. Tot i així, és una premsa que no acostu- tualment accedeix a aquesta premsa restaria que en pocs minuts t’assabentis de les notícies mo a llegir; en ocasions trobo que ratlla el desinformada. Cada matí agafo els Ferrocarrils més importants que han passat. Hi ha moltes per- sensacionalisme (uns diaris més que altres) i que de la Generalitat per anar a la feina, i em com- sones que, pel seu horari de treball, dia i nit, no la informació no és suficient per poder-te formar plau veure que gent de totes les edats i condicions poden gaudir de les notícies dels canals de tele- una opinió sobre les diverses qüestions. Jo prefe- ocupa el seu temps informant-se. De totes mane- visió ni sentir-les per la ràdio. Crec que has d’es- reixo escoltar la ràdio mentre vaig amb tren cap res, aquest tipus de premsa s’ha de permetre de tar informat de tots els esdeveniments al més a la feina; la trobo molt més interessant i comple- forma controlada, respectant el dret a la com- aviat possible. ta que la premsa gratuïta. petència i sense envair l’espai públic. 8 La Municipal RH+ Fem una nova aposta per l’aplicatiu de tràmits de personal: el concurs sense papers. Després de quatre anys de funcionament de l’aplicatiu de tràmits, és un bon moment per avaluar l’assoliment dels objectius que es plantejaven, així com situar quines són les perspectives de futur del projecte. El projecte de Tràmits de Personal neix l’any 2001 quan des de la Gerència de Serveis Generals s’encarrega a la Direcció de Recursos Humans l’estu- di d’un projecte que aconsegueixi que les peticions que es generen en te- mes de personal puguin fer-se a través de la Intranet municipal. Aquest projecte es troba emmarcat dins del Pla d’Innovació Municipal amb l’objectiu de transmetre arreu de l’entorn municipal la necessitat de ser més efectius i més eficients desenvolupant noves idees que permetin asso- lir aquesta fita. Els objectius de Tràmits de Personal que es varen definir eren els següents: simplificar els processos de treball: - eficiència i eficàcia. - reduir del temps de resposta i volum del paper a gestionar. - unificar criteris en temes de personal. - facilitar informació de la situació de la petició. També s’ha reduït el volum de paper a gestionar que –conseqüentment- ha com- - disposar d’accés a dades històriques. portat una important descongestió dels departaments de personal. A més a - automatitzar part de les feines dels departaments de personal. més, el disseny de tràmits on line ha permès abordar una simplificació dels - implantar un sistema plenament integrat amb la intranet municipal i les processos de cadascun dels tràmits a la vegada que ofereix una informació uni- bases de dades de personal. forme i immediata als usuaris de on es troba i en quin és l’estat de la seva pe- Com a resultat, els treballadors i treballadores de l’Ajuntament poden ac- tició. Es tracta d’una aplicació flexible i adaptable a nous tipus d’incidències. cedir a una informació clara i uniforme sobre la tramitació dels temes de Des de la perspectiva de la gestió dels recursos humans, el nou sistema sig- personal, facilitant i agilitant la seva tramitació gràcies a la automatitza- nifica un element important de suport ja que permet obtenir automàtica- ció del procés. ment estadístiques dels tràmits realitzats tant des de la perspectiva orga- L’accés a aquest aplicatiu es fa a través de la intranet municipal, donant la nitzativa com de la temporal. possibilitat de tramitar peticions de formació, vacances, permisos i incidèn- Com a mostra de la magnitud de les dades que estem parlant, des de l’inici cies, prestacions, canvi de jornada, etc... de la seva implementació s’han realitzat prop de 111.000 tràmits. Només Actualment uns 3.500 treballadors de Sectors i Districtes accedeixen al l’any 2005, és van gestionar més de 42.000 tràmits. La previsió per l’any servei de Tràmits de Personal. En aquests moments, s’està treballant per 2006 amb la implantació de nous tràmits relacionats amb permisos incre- tal d’estendre el servei al personal dels diferents Instituts Municipals. mentarà considerablement aquesta dada. El projecte ha aconseguit unificar criteris en matèria de personal i reduir A més a més de la tramitació on line dels permisos, properament s’implan- a la vegada el temps de resposta dels diferents tràmits: El responsable im- tarà la possibilitat de demanar la participació en processos de concurs in- mediat del peticionari rep la sol·licitud moments desprès del seu envia- tern per la selecció de llocs de treball, evitant d’aquesta manera desplaça- ment. Seguint la cadena d’autoritzacions pot arribar fins l’últim pas d’au- ments innecessaris i la presentació de documentació a l’inici del procés, torització en pocs minuts. amb la conseqüent millora en els terminis d’execució dels mateixos.