La Municipal
Núm. 86. Març del 2006. Exemplar gratuït.
Rehabilitació integral del parc Güell
Amb la premissa de restituir el màxim
possible l’estat originari del parc, des
del novembre de l’any passat fins a l’a-
gost d’enguany, s’ha iniciat la rehabili-
tació integral del parc Güell. 
La reforma diferencia el que afecta a la zona mo-
numental del parc, que és la més visitada, i la zona
forestal, que és la més freqüentada pel veïnat. A
la zona monumental, l’actuació més destacada
serà la incorporació d’uns 664 metres de barana
per millorar la seguretat d’alguns passos, com ara
el camí que hi ha sobre la cova. Pel que fa a la zona
forestal, s’ha previst l’arranjament de 5.100 me-
tres quadrats de camins principals, bàsicament la
plaça de la Natura i el passeig de les Palmeres; i
3.761 metres quadrats de camins secundaris, la
majoria malmesos per la quantitat de visites que
rep el parc. La mitjana diària oscil·la entre les ca-
torze mil i les divuit mil persones. Per als camins
principals, el projecte preveu la construcció d’u-
na cuneta lateral i transversal que reculli l’aigua
que fa malbé aquests camins.
Tant a la zona forestal com a la zona monumen-
tal, s’instal·larà una xarxa d’hidrants contra in-
cendis i s’hi faran obres de jardineria regular. 
Finalment, tal com havien demanat els veïns de la
zona, també es milloraran els accessos des del car-
rer Pau Ferran, un camí estret que es preveu am-
pliar a dos metres i mig d’amplada. 
La rehabilitació del parc Güell, que fou declarat
Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any
1984, s’inclou dins d’un projecte més ampli que in-
clou la rehabilitació d’onze espais verds de la ciu-
tat. L’actuació abastarà un total de 75,11 hectàre-
es, cosa que representa un 8,63% del total de la su-
perfície verda de la ciutat. 
Uns deu mil joves
barcelonins participen
al Pla director de
joventut 2006-2010
Pàgina 3
Set-cents carrers millorats
a la ciutat
Pàgina 5
Cada dia millor
L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacio-nal de Catalunya (OBC) està integrada en el
Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, format per
la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona. Des de l’any 1999, té com a seu prò-
pia L’Auditori.
El director titular de l’Orquestra és Ernest Mar-
tínez Izquierdo, sent Franz Paul Decker el prin-
cipal director invitat. La propera temporada
2006-2007 Eiji Oue serà el nou director titular de
l’Orquestra.
Després de més de 60 anys de trajectòria, l’OBC
ha programat nombroses estrenes i ha realitzat
diversos enregistraments discogràfics. El setem-
bre de 2004 va guanyar el Grammy Latino al Mi-
llor àlbum de música clàssica amb “Carmen
Symphony”. L’Orquestra manté una activitat ar-
tística continuada a l’estranger, amb gires per
diversos països d’Europa, Àsia i Estats Units ac-
tuant en sales com el Carnegie Hall de Nova
York o el festival del Proms al Royal Albert Hall
de Londres.
Han col·laborat amb l’OBC directors i solistes de
renom com Elihau Inbal, Jesús López Cobos, Da-
niel Barenboim, Christopher Hogwood, Frank
Peter Zimmermann, Victoria de los Angeles, Ali-
cia de Larrocha, Misha Maisky, Martha Arge-
rich, Barbara Hendricks, Hilary Hahn, Michel
Camilo, Ute Lemper, Gidon Kremer i Gianluca
Cascioli, entre molts altres. 
L’OBC té el compromís de divulgar la música
clàssica i contemporània, donant prioritat a la
difusió dels compositors catalans. També par-
ticipa activament en les diverses activitats que
organitza el Servei Educatiu de L’Auditori. Du-
rant els pròxims anys, l’OBC té com a objectiu
continuar millorant la qualitat artística i con-
solidar el prestigi internacional. D’altra banda
es crearà un cicle estable de cambra amb mú-
sics de l’OBC i es treballarà per consolidar els
cicles estables a Lleida, Tarragona i Girona.
Joan Oller, director de L’Auditori
Gent de casa
L’any 1987, l’Ajuntament va engegarel Projecte d’ordenació d’arxius, un
innovador sistema per ordenar i classi-
ficar tant la documentació administra-
tiva com la històrica de la ciutat. Va ser
aleshores quan la Glòria Rull, havent
superat les oposicions de tècnica supe-
rior en art i història, va entrar com a
arxivera del Districte de l’Eixample. 
“Es va començar a pensar en els arxius,
fins aleshores força desordenats, al-
menys l’administratiu.” Coincidint amb
la descentralització, “es va posar un ar-
xiver a cada districte”, que gairebé tots
“érem historiadors que ens ho vam
prendre amb moltes ganes. Va ser un
moment molt bo; ens coneixíem molt,
ens ajudàvem molt i, a banda de treba-
llar molt, ens ho passàvem molt bé”.
A la ciutat de Barcelona, els arxius es
classifiquen en històrics i administra-
tius. D’històric, n’hi ha un de central, a
la Casa de l’Ardiaca, i als districtes que
havien estat viles (Sarrià, Sant Gerva-
si, Gràcia, Horta, Sants, etc.). També hi
ha un arxiu administratiu general, i
després un a cada districte. Organismes
grans com l’IMEB, o la mateixa Casa
Gran, també tenen el seu propi arxiu. 
“Nosaltres al districte —diu la Glòria—
seria en petit i ens encarreguem de tot.”
Però l’Eixample és “el districte més gros
de Barcelona, i el que genera més paper
(llicències d’obra, d’activitat, etc.”; no-
més d’obres menors, per exemple, se’n
generen unes “dues-centes vint capses
cada any”. Hi ha una comissió de tria i
eliminació que estudia quina documen-
tació es pot eliminar al cap d’un any, de
cinc... o mai (conservació permanent).
”I, com que a l’Eixample la majoria de
cases estan al catàleg de patrimoni, no
podem eliminar tantes obres menors
com en altres districtes, o sigui que te-
nim un gran problema d’espai.”
Però als arxivers “no només ens donen
els expedients, sinó que ja intervenim en
la manera en què s’ha de fer la tramita-
ció per facilitar el posterior arxivament”. 
Ara, dues dècades després del Projecte
d’ordenació d’arxius, s’està engegant
l’Albalà, un programa informàtic que vol
revolucionar l’arxivística. “De moment
tot està en paper, i és sagrat, però això ha
de canviar”, diu la Glòria. I veu la intro-
ducció de les noves tecnologies “com un
repte molt gran per als arxius, i penso
que és molt més revolucionari del que
vam fer nosaltres al començament”.
Glòria Rull Sans
Arxivera del Districte de l’Eixample
Treballadors municipals i famílies
poden gaudir de descomptes als Ho-
tels Roc Blanc. Un dels hotels és si-
tuat a les Escaldes, Andorra, i l’altre,
a les Termes de Montbrió, a Tarrago-
na. I durant tot l’any 2006 oferiran
descomptes del 20% entre setmana, i
del 10% els caps de setmana. Només
caldrà presentar la darrera nòmina
i la tarja d’identificació. Més infor-
mació: Fina Armengol
(tel.: 902 930 400, o a/e:
reserves@RocBlanHotels.com).
LA
BOTIGA
La Municipal
2
Orquestra Simfònica 
de Barcelona i Nacional 
de Catalunya
El Projecte Jove BCN ha engegat tot un seguit de mesures participatives perquè lagent jove de la ciutat hi digui la seva en la definició del que serà el Pla director de
Barcelona 2006-2010. El projecte consta de quatre fases, les dues primeres clarament
participatives, i les dues últimes amb una intenció més de treball intern municipal.
Fins ara, la primera fase ha estat una enquesta a joves (d’entre quinze i vint-i-nou anys)
i l’elaboració d’un informe sobre les actuacions en matèria de joventut que es fan des
de l’Ajuntament, sigui des de la mateixa regidoria o des d’altres departaments. Les en-
questes s’han fet de manera sociològica, i se n’ha detectat una mostra, però també a tra-
vés d’un qüestionari que s’ha enviat a 290.000 joves de la ciutat, i que també es podia
trobar a la web www.jovebcn.net. 
La segona fase ha estat un procés participatiu que ha comptat amb el suport i la col·la-
boració del Consell de la Joventut de Barcelona. S’ha creat el Consell de Cent Joves, es-
collits aleatòriament al padró de la ciutat. S’ha engegat la web www.jovebcn.net, des
d’on es recollien qüestionaris i propostes, i s’hi incloïa un fòrum obert. El paper del
Consell de la Joventut ha estat organitzar jornades als districtes i crear grups de tre-
ball per discutir qüestions concretes. 
Una altra voluntat del projecte és crear grups específics de joves (per exemple, amb dis-
capacitat, immigrants, okupes, artistes, etc.) per recollir les seves necessitats i deman-
des. I també s’han creat tallers de participació amb alumnes de quart d’ESO dels insti-
tuts que, un cop exposades les necessitats i demanades, culminaven en un plenari al
Districte davant del regidor o regidora del Districte i el de Joventut. Hi han participat
setze instituts dels deu districtes.
La segona fase culminarà quan el Consell de Cent Joves i el Consell de la Joventut es-
cullin vuit joves cadascun que formaran part de la Comissió Projecte Jove BCN, que
tindrà l’encàrrec d’elaborar el document final de conclusions.
Després, en la tercera i quarta fases, s’elaborarà el Pla director, que, si tot va bé, serà
presentat al plenari del mes de juliol, i les demandes que s’han recollit que no son com-
petència de l’Ajuntament, es traslladaran a les administracions que sí que puguin in-
tervenir-hi. 
Algunes demandes
Quan encara no s’ha fet el treball d’anàlisi de tota la informació recollida, es poden 
assenyalar algunes de les conclusions més clares o sol·licitades. Per exemple, la difi-
cultat per a una emancipació real, que és present, fins i tot, als instituts de secundària.
Els joves també reclamen espais per a joves per a l’autogestió, sense necessitat de di-
namitzadors, simplement llocs per estar-hi. Demanen poder fer el mateix als espais pú-
blics, on han detectat un augment del control i la vigilància. 
El Carnaval 
“de la imaginació 
i la convivència”
Uns deu mil joves
barcelonins
participen al Pla
director de joventut
2006-2010
Entre el 19 de febrer i el 5 de març, Barcelonaha celebrat el Carnaval. Sota els valors d’ima-
ginació, diversió, rauxa i convivència, més de
108 activitats (entre concursos, festes de disfres-
ses i rues), unes seixanta comparses amb prop
de tres milers de persones desfilant a la Gran
Rua de la ciutat, i la cançó, “Viu en carnaval”,
un regal dels patriarques de la rumba per a l’o-
casió.
Mentre dotze rues simultànies han desfilat pels
districtes i barris de la ciutat, a la Gran Rua de
la ciutat havien estat convidades dues compar-
ses fora de concurs: el Ball de Prims de Reus i els
Joaldunak d’Ituren de Nafarroa. El Ball de
Prims de Reus és una dansa que pertanyia al gre-
mi de teixidors de lli i, per la seva indumentària
i música, sembla una dansa ben antiga. Per la
seva banda, els Joaldunak d’Ituren (portadors
d’esquellots) són un conjunt de joves que cele-
bren el carnaval anant d’Ituren a Zubieta (el po-
ble veí, a tres quilòmetres) fent soroll i coberts
amb una pell de be. Desfilen en dues fileres fent
sonar els esquellots a l’uníson, de manera que
adquireixen un aspecte de ritual íntimament lli-
gat a la natura.     
La rumbeta del 2006:
“Viu en carnaval”
Des de fa uns quants anys, els “rumebros” mésimpenitents de la ciutat s’avenen a compon-
dre una rumba per al Carnaval de la ciutat. En-
guany, ha estat el torn dels Patriarcas de la Rum-
ba, cinc històrics del gènere com son l’oncle Paló
de Gràcia, l’oncle Tony del carrer de la Cera,
l’oncle Rafael de Lleida, l’oncle Joanet de Mata-
ró i l’oncle Tío Pepe “el Chino”. L’estrofa diu
així: “Carnestoltes és qui mana,/ Carnestoltes
qui governa/ i ens diu que aquesta setmana/ res
de feina, només festa./ Carnestoltes és qui
mana,/ Carnestoltes qui governa/ i ens diu que
aquesta setmana/ fem l’amor i no la guerra”.
3
F
ot
og
ra
fi
es
: P
ep
 H
er
re
ro
Des de fa quatre anys, un grup de treballadoresi treballadors municipals han constituït l’as-
sociació ZerosetBCN. La idea, agafada d’experièn-
cies ja iniciades en empreses com el Servei de Sa-
lut d’Euskadi, l’Ajuntament de Santa Coloma o el
Deutsche Bank, és simplement destinar un 0,7%
de la nòmina a projectes de solidaritat. La fórmu-
la és ben senzilla. Els treballadors arriben a un
acord amb l’empresa perquè els retingui un 0,7%
de la nòmina; aquesta quantitat passarà a ser ges-
tionada per l’associació, que anualment es reu-
nirà per decidir a quins projectes destina els di-
ners recollits.
Cada any ZerosetBCN recull uns sis mil euros, i
a l’assemblea general cada persona sòcia emet dos
vots, l’un per a un projecte que intervingui a l’a-
nomenat Quart Món, i l’altre per a un país en vies
de desenvolupament. Així, aquest darrer any s’ha
ajudat a la construcció d’un hivernacle a Bolívia,
i a una entitat de Barcelona que dóna suport a jo-
ves que han estat en pisos tutelats i que en arri-
bar als divuit anys han hagut d’abandonar-los.
Normalment, són les mateixes persones sòcies les
qui, a causa de la seva participació en altres
ONGs, presenten projectes a l’assemblea. Un cop
un projecte és parcialment finançat, en fan un se-
guiment, en demanen una memòria i en fan un
acte de presentació. 
Actualment l’associació té una seixantena de so-
cis, la voluntat dels quals és, no només augmen-
tar-ne la base, sinó implicar més organismes de
la ciutat en la seva iniciativa i crear més nuclis
en altres dependències municipals. A ZerosetBCN
es lamenten que l’Ajuntament de Barcelona no
destini el 0,7% del seu pressupost a l’ajuda al de-
senvolupament, i també que, tot i haver rebut mos-
tres de suport i simpatia de tots els grups polítics
del consistori, cap dels seus membres s’hagi fet
soci de l’associació. 
De moment, ZerosetBCN està molt present a
l’Agència de Salut Pública, l’Institut Municipal
d’Educació, el d’Informàtica, el d’Estadística, el
d’Assistència Sanitària, la Casa Gran i l’Àrea de
Serveis Personals. Per contactar amb ZerosetBCN:
ediez@aspb.es
La Municipal
4
La Regidoria Ciutat de Coneixement ha engegatuna iniciativa que té com a objectiu protegir
les persones menors d’edat dels riscos que es po-
den trobar a Internet. Actualment l’ús de les no-
ves tecnologies és clarament superior entre els jo-
ves, i el que es pretén és facilitar algunes recoma-
nacions per tal d’evitar possibles perjudicis, sense
haver de renunciar als nombrosos beneficis d’a-
quest mitjà de comunicació.
Emmarcada en una acció general de cibercivis-
me, la campanya, que es du a terme amb el suport
dels Mossos d’Esquadra i l’Agència de Qualitat
d’Internet, consisteix en la publicació de diversos
fullets informatius que donaran a conèixer con-
tinguts perillosos que hi ha a Internet, com ara
els missatges de correu electrònic que demanen
les dades personals, l’ús fraudulent de les dades
bancàries i altres accions que no són apropiades
per a les persones menors d’edat.
La campanya també conscienciarà els menors
que utilitzin amb precaució diverses eines de co-
municació d’Internet, com ara els xats, les càme-
res web, els fòrums i els serveis de comunicació
instantània. També els vol ensenyar a ser respon-
sables i cívics per Internet. Diuen que “l’anoni-
mat no és garantia d’impunitat, perquè tot el que
facin pot ser indagat i detectat”.
Alhora, la campanya també està emetent un se-
guit de recomanacions i consells dirigides a pa-
res i mares. En primer lloc, dialogar amb els me-
nors per conèixer quin ús fan de la xarxa. En se-
gon lloc, situar els ordinadors en llocs visibles, o
emprar filtres de continguts.
Algunes webs recomanades per a consulta:
www.internetsegura.net
www.iqua.net
www.bcn.es/canalconeixement.
El Projecte HOPS, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i que vol millorar l’accés
de la ciutadania als serveis de l’Administració, va ser escollit per la Comissió Euro-
pea per ser exposat a la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, organit-
zada per les Nacions Unides, que s’ha celebrat a Tunísia del 16 al 18 de novembre.
L’objectiu d’HOPS és millorar l’atenció telefònica a la ciutadania per mitjà de les no-
ves tecnologies en el camp del reconeixement de la veu.
Treballadors municipals destinen el
0,7% de la seva nòmina a projectes
de solidaritat
Ciberprotecció de menors
Un dels projectes als quals ZerosetBCN ha donat el seu suport.
Set-cents carrers
millorats a la ciutat
Al començament d’any, s’ha presentat elprimer Balanç del Pla de manteniment
integral, que, amb una durada de tres anys,
ja ha realitzat actuacions de millora en set-
cents dels vuit-cents vint-i-cinc carrers que
seran millorats en total. 
Les obres de millora que comprèn el Pla de
manteniment integral estan centrades, bà-
sicament, en la millora dels carrers de la
ciutat. En concret, són actuacions com la
millora i la conservació de les calçades amb
paviment sonoreductor. Actualment, Barce-
lona disposa de 2.883.794 metres quadrats de
paviment sonoreductor. A l’acabament del
Pla, es preveu haver arribat al cent per cent
de la xarxa bàsica de vialitat. 
Una altra mena d’acció és l’arranjament de
voreres, que inclou la reparació del sòl o,
també, la substitució de mobiliari urbà que
estigui en mal estat. En total, s’ha actuat
sobre 150.000 metres quadrats de voreres,
dels 363.000 metres quadrats a què es pre-
veu haver arribat al final del 2007. D’acord
amb el que ha estat el Pla d’accessibilitat,
s’han construït guals de vianants a les vo-
reres per fer aquestes accessibles a les per-
sones amb mobilitat reduïda. Actualment
Barcelona té uns trenta mil guals, i, segons
el Pla d’accessibilitat, resten per acabar
4.295, que haurien d’estar enllestits al final
d’aquest any.
També s’ha actuat en la millora de la senya-
lització horitzontal i vertical, així com en la
poda lumínica d’arbrat. Concretament, s’-
han substituït 850 llumeneres contami-
nants, i s’ha previst arribar fins a 1.850. Tota
l’actuació en l’enllumenat, acabarà supo-
sant un estalvi energètic d’1.151.000 kWh,
que equival al consum mitjà de 230 famílies.
I, pel que fa a la xarxa elèctrica, se n’han so-
terrat nou quilòmetres i mig, dels vint-i-set
quilometres que s’hauran soterrat al final
del 2007 amb col·laboració amb les compan-
yies elèctriques. 
Cuidem Barcelona
La imatge d’un veí del barri abraçant la pla-
ca del seu carrer continua sent ben visible
a la ciutat, ja que és la peça fonamental de
la campanya de comunicació del Pla de
manteniment integral, una campanya que
ha volgut informar molt directament el veï-
nat de les millores que s’han dut a terme al
seu carrer.
A banda dels cartells i banderoles, la cam-
panya de comunicació inclou cartes als
veïns i comerciants. Tot aquest material
s’ha elaborat dins de la campanya “Cuidem
Barcelona”; i el lema dels cartells creats
amb la col·laboració del veïns és “M’estimo
el meu carrer”.
5
El carrer Torrent de els Flors de Gràcia ha estat uns dels carrers millorats.
Medalles d’Honor
de Barcelona
Des de l’any 1997, pels volts de la diada de SantAndreu (30 de novembre), que és el patró dels
Consellers, l’Ajuntament de Barcelona ha estat
atorgant les Medalles d’Honor de Barcelona.
Aquests guardons tenen l’origen en la celebra-
ció del centenari de les agregacions dels muni-
cipis de l’entorn a Barcelona. Les medalles vo-
len ser una distinció a les persones o entitats, na-
cionals o estrangeres, que hagin destacat pels
seus mèrits, tant en la defensa de la ciutat, com
en la de les virtuts i valors ciutadans.
Cada consell de districte pot proposar fins a dues
candidatures, siguin persones o entitats, i la Co-
missió de Plenari de Ciutat en pot proposar cinc
més. Així, el màxim de guardons que es conce-
deixen anualment són vint-i-cinc. En el cas de
les persones, se’ls lliura una medalla i un botó
reproducció de la medalla. I en el cas de les en-
titats, reben una reproducció de la medalla de
peu.
Enguany, es proposa una modificació del regla-
ment amb l’objectiu que la medalla pugui ser
concedida a persones difuntes a títol pòstum.
Això, però, sempre que la seva defunció hagi es-
devingut entre la concessió de les medalles an-
teriors i les de l’any a proposar.
Durant l’acte de lliurament, que se celebra al
Saló de Cent de l’Ajuntament, que és presidit per
l’alcalde de la ciutat i que compta amb la presèn-
cia de la majoria de regidores i regidors, s’habi-
liten pantalles per visualitzar-lo des de la Sala
de Plens, el Saló de la Ciutat, el Saló de Cròni-
ques, la Galeria Gòtica i el Saló del Bon Govern.
Així, les persones guardonades poden invitar fa-
miliars i amics fins a arribar a una mitjana d’u-
nes sis-centes persones. 
A totes els assistents se’ls reparteix un llibret on
es presenta la trajectòria biogràfica dels guar-
donats, amb la seva fotografia i el motiu pel qual
han estat premiats. També hi apareix una rela-
ció de totes les persones i entitats que han rebut
la medalla d’Honor de Barcelona des del 1997. 
Així, personalitats com Gregori López Raimun-
do, fundador del PSUC; Roser Vallhonesta, del
moviment veïnal i associatiu d’Horta; empreses
d’inserció, com Engrunes o Prisba, o artistes,
com Aurora Altisent, representen algunes de les
més de dues-centes medalles que ja s’han repar-
tit.
L’Arxiu de Població
L’Arxiu de Població de Barcelona és una Sec-ció que s’integra en la estructura munici-
pal sota la dependència orgànica de l’Arxiu
Municipal Administratiu, i, funcional de la Di-
recció d’Administració de Serveis Generals i de
la Secretaria General, en atenció a l’atribució
de l’exercici de la funció fedataria en matèria
de certificacions padronals.
Creat, per Decret de l’Alcaldia l’any 1996, té
atribuïda la gestió de la informació padronal
d’habitants instrumentada mitjançant certifi-
cacions, informes i còpies literals i, així ma-
teix, desenvolupa una funció de coordinació i
assessorament jurídic i tècnic, adreçada a les
dependències municipals i Administracions
públiques, que permet el compliment de la nor-
mativa civil i administrativa en matèria padro-
nal i, en tot cas, garanteix la confidencialitat
dels registres padronals.
L’Arxiu ocupa uns espais a l’edifici municipal
de la pl. Pi i Sunyer 1-3. En aquests espais es tro-
ben les zones de treball del personal adscrit a
aquesta secció i els dipòsits de documentació
on es conserven els padrons municipals d’habi-
tants posteriors a l’any 1950.
La història de l’Arxiu Municipal Administratiu
s’inicia l’any
1917 quan la
Comissió de
Cultura de
l’Ajuntament
presenta, da-
vant del Ple
m u n i c i p a l ,
una proposta
de creació del
que s’anome-
nava Oficina
de Investiga-
ciones y Publicaciones Histórico Municipales.
L’aprovació d’aquesta proposta el dia 21 de juny
de 1917 va comportar una reorganització total de
l’Arxiu municipal inspirada en la voluntat de
potenciar la conservació i utilització de la docu-
mentació històrica i la realització d’estudis i pu-
blicacions sobre la història de la ciutat, i es va
traduir en la fragmentació de l’Arxiu, segons la
cronologia de la documentació: prenent com a lí-
nia divisòria l’any 1714, es creava una secció
històrica i una secció administrativa, cadascu-
na d’elles amb personal diferent i ubicades en
edificis separats. 
Desenes de companys de feina deixen defumar cada 1 de gener. Enguany, però,
la cosa ha estat més seriosa, ja que al-
menys a la feina ja no ho poden fer. Allen
Carr va deixar de fumar sense esforç, o al-
menys això diu i explica al seu llibre: Dei-
xar de fumar és fàcil si saps com. Diuen que
el va escriure per respondre a l’interès dels
qui l’envolten per esbrinar com havia po-
gut desprendre’s del vici amb tanta prete-
sa facilitat.
Ara, el llibre està avalat i recomanat per di-
verses autoritats sanitàries europees, i ha
estat traduït a nou idiomes. Diuen, també,
que l’èxit del mètode és del 90%, i a més, que
permet deixar de fumar sense força de vo-
luntat, sense patir ansietat, sense guanyar
pes ni utilitzant mètodes substitutius.
¿Deixar de fumar és
fàcil?
BCN per servir-vos
CAIXA
D’EINES
L’Ajuntament de Cerdanyola ha
engegat un servei per compartir
cotxes i pàrquing per tal de fo-
mentar un ús més sotenible d’a-
quest vehicles privats. El servei
Compartir Cotxe consisteix a fa-
cilitar la trobada de persones
que estan interessades a com-
partir el vehicle privat a l’ho-
ra de fer un viatge. Més de dues-centes vint
persones s’han donat d’alta al servei, i de les
489 visites mensuals que es reben, més d’un
16% ha aconseguit trobar una persona com-
panya de viatge d’acord amb els resultats d’u-
na enquesta realitzada als usua-
ris del servei.
Aquesta modalitat de transport
ha suposat, només a Cerdanyola,
un estalvi de 29.737 litres de ben-
zina i deixar d’emetre gairebé 31
tones de CO2 a l’aire.
I, d’altra banda, el projecte de
compartir pàrquing vol possibi-
litar que les persones que tenen una plaça de
pàrquing i que durant el dia (la nit, o part del
dia o de la nit) la deixen lliure per anar a fora
de la ciutat, la puguin intercanviar (llogar o
vendre) amb algú que vagi a Cerdanyola. 
La Municipal
6
Des dels seus orígens, La Municipal havolgut ser una eina de comunicació
dins la casa. Facilitar-ne l’accés des de tots
els suports possibles és el que es pretén
tant quan es presenta en format paper, com
quan es penja en format pdf a la intranet
municipal.
Així doncs, cal saber que, a part del butlle-
tí que mensualment rebem a casa, tots els
textos i fotografies es poden trobar a la in-
tranet.
La Municipal a intranet
INTRA
NET
Per exemple… Cerdanyola del Vallès
7A DEBAT
¿Què en penseu dels habitatges per joves que promou l’Ajuntament?
L’Ajuntament de Barcelona està promovent pisos de petita superfície, que la gent jove
pot llogar a preus reduïts amb una limitació de cinc anys per assegurar-ne la rotació dels
adjudicataris. ¿Així es fa front al problema de l’habitatge? ¿És una política justa per al
jovent?
Armando González i Forment
Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida
És una molt bona solució perquè els nois joves (d’a-
vui) puguin deixar els lligams fàcils i tinguin pos-
sibilitats d’accedir a la independència (¡sobretot
la dels pares, clar!) i a la pedagogia: tenir possibi-
litats de preparar-se i formar-se per a l’accés a un
habitatge adient per a un futur ja definitiu.
El problema més gran és que hi ha pocs habitat-
ges i s’hauria d’estudiar eficaçment la possibili-
tat d’augmentar tant la quantitat de socis capita-
listes constructors (que cada any tenen tants
guanys i fan despesa de publicitat), com els es-
pais disponibles per fer-ho.
Júlia Lancho i Gil
Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida
És una bona iniciativa, però no crec que sigui su-
ficient. El problema real persisteix i és que el
mercat immobiliari no és a l’abast de la gent amb
un sou normal. Amb aquests habitatges la gent
no pot fer plans a llarg termini. Hi ha molts pisos
buits, alguns en ruïna. Es podria promoure la re-
habilitació d’aquests habitatges, i que qui els llo-
gués es fes càrrec de la rehabilitació a canvi d’un
lloguer baix, contractes llargs. I així pensar que
es pot llogar un pis molt de temps i cuidar-lo, i no
pensar que l’única opció per assegurar-te un sos-
tre és la compra.
Helena Martínez Vallmitjana
OAC les Corts
La política estatal de contractes a baix cost, l’e-
ventualitat laboral, la tangible bombolla immo-
biliària, la balança econòmica i la manca de sòl
edificable són per mi el perquè.
No conec aquests pisos ni cap jove que hi visqui;
però sí, els joves que vénen demanant informa-
ció. Són molts i estan disposats a una solució
transitòria. És una possibilitat que abans no exis-
tia i que no considero plausible; però és una for-
ma de fer front al problema confiant en qui té em-
penta i poc equipatge. Els joves no poden pagar
més; però no són els únics.
Gabril Arranz i Herrero, 
Institut Municipal de l’Esport
La iniciativa és bona, i crec que pot afavorir la in-
dependència dels joves. Cinc anys, però, és poc
temps. Suposo que la demanda és molta, i l’oferta,
poca, i per tant cal reduir el temps de permanèn-
cia. I és aquí on rau el problema. En aquests pocs
anys cap jove (atesa la precarietat laboral i els ele-
vats preus dels pisos) no pot trobar una feina es-
table ni capitalitzar-se per assolir una autonomia
plena. Aquesta política de promoció és un primer
pas, però no és la solució per atendre una necessi-
tat/dret com és el de l’accés a l’habitatge.
Pilar Gallego, 
Districte de Sant Martí
És un bon sistema per ajudar els joves, però s’-
han de fer més habitatges. També em sembla ac-
ceptable la mida dels pisos, les que fan entre 38 i
42 m2 i que són com ha molt per a dues persones,
tenint en compte que el preu que és pagarà és de
240 ? al mes inclòs l’IBI, més despeses de comuni-
tat. 
La qüestió de la limitació de “cinc anys”, em sem-
bla que hauria de ser uns anys més. La política
és bona i s’hauria de fer alguna cosa semblant per
a la gent gran sense gaires recursos.
Gemma Sánchez, 
Districte de Sant Martí
Suposen una sortida per a milers de joves, que
d’una altra manera no aconsegueixen emancipar-
se, atès l’increment que s’ha donat aquests últims
anys en el preu de l’habitatge. Penso que és molt
important l’esforç que duu a terme l’Ajuntament
per impulsar l’habitatge de protecció oficial en
totes les seves variants, i en particular el que fa
referència als habitatges de lloguer adreçats a
gent jove per tal de facilitar l’accés d’aquest sec-
tor social a l’habitatge.
La Municipal
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona
Redacció i maquetació : El Tinter SAL
(empresa certificada ISO14001 i EMAS)
Fotografia: El Tinter SAL
Disseny: Jardí + Utensil
Dipòsit legal: B.14.742-1990
Imprès en paper reciclat
“Bona solució per als joves,
¡i per als pares!”
“No és suficient, el problema real
son els preus desorbitats”
“Els joves no poden pagar més;
però no són els únics”
“És un primer pas, però no pas la
solució”
“Suposen una sortida per a milers
de joves”
“La política és bona; es podria fer,
també, per a la gent gran”
El pla de pensions de l’ajuntament de barcelona es
transforma en un pla de promoció conjunta
RH+
El passat mes de novembre el Pla de Pensions de l’Ajuntament deBarcelona va adoptar l’acord de transformar-se en un Pla de Pro-
moció Conjunta, a l’acollir-se a la nova normativa introduïda pel
RD 304/2004, de 20 de febrer, Reglament de Plans i Fons de Pensions,
que permet que també les Administracions Públiques es posin d’a-
cord per a crear conjuntament un Pla de Pensions. 
Aquesta transformació, que en un primer moment pretenia donar
resposta a la petició concreta d’alguns dels plans de pensions mu-
nicipals que, per les seves reduïdes dimensions, veien perillar la
seva viabilitat, neix amb el recolzament unànime de la resta de co-
missions de control, que també s’hi han integrat. És per això que
ara, amb aquest únic Pla, tots els partícips de les diferents entitats
promotores: Ajuntament, Institut Municipal d’Educació de Barce-
lona, Agència de Salut Pública, Institut Municipal d’Urbanisme,
Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona, Institut Municipal de
Persones amb Discapacitat, Institut Municipal del Paisatge Urbà
i Qualitat de Vida, Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona,
Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Consorci de Bibliote-
ques de Barcelona, Patronat Mpal. de l’Habitatge, Institut de Cul-
tura de Barcelona, ProEixample, S.A. i Consorci d’Educació de Bar-
celona, comparteixen reglament, responen conjuntament a les pos-
sibles despeses de manteniment, que en molts casos es veuen re-
duïdes d’una manera significativa, i són supervisats per una úni-
ca Comissió de Control. 
Amb el desig de fer extensius els beneficis del Pla a un major nom-
bre de persones, s’ha acordat també que el personal de l’Ajunta-
ment i organismes autònoms/empreses municipals que es relacio-
nen a dalt subjecte a l’Acord de condicions laborals per al perso-
nal municipal, amb una antiguitat de 2 anys a l’entitat promotora
corresponent, causin alta de manera automàtica al Pla si en un ter-
mini de 30 dies des de que se’ls avisi no manifesten per escrit la
seva disconformitat. Oportunament s’informarà d’aquesta mesu-
ra al personal afectat.
Si teniu qualsevol dubte o desitgeu un aclariment podeu enviar un
correu electrònic a:
• Ajuntament de Barcelona: eperez@mail.bcn.es
• Instituts o Empreses Municipals esmentats: Departament de Per-
sonal respectiu
La Municipal
8