La Municipal Barcelona, a un any
del compliment del
Pla d’accessibilitat
Pàgina 4
Fa un any, el Carmel
Pàgina 3
Núm. 85. Febrer del 2006. Exemplar gratuït.
Imatges diverses del projecte guanyador de l’any passat, en el qual s’aprofitava el suport publicitari per enunciar i sensibilitzar sobre un fet: l’excés de masculinitat i la manca de fe-
minitat en la nostra societat. 
La vintena edició del Premi 8 de Març fomentarà el
diàleg intergeneracional
El Premi Vuit de Març - Maria Aurèlia periències i millorar les seves condicions de vindicar una reducció de la jornada laboral de set-
Capmany, que cada any convoca la Re- vida. ze hores a dotze. 
gidoria de la Dona i Drets Civils, arriba Després d’anys de lluita en el context dels movi- El 8 de març del 1908, les treballadores de la fà-
a la vintena edició. Enguany, la proposta temàti- ments polítics i socials antifranquistes, la recu- brica tèxtil Cotton de Nova York es van declarar
ca perquè persones, associacions etc. presentin les peració de la democràcia va portar a l’assoliment en vaga i es van tancar a l’empresa per reivindi-
seves idees, programes i projectes, és el diàleg in-
d’alguns dels objectius. Però, més enllà dels pri- car millors condicions de treball. L’empresari va
tergeneracional. Les propostes es poden presen-
mers moments d’eufòria, el mateix moviment de provocar un incendi, en el qual van morir les 129
tar fins al dia 20 de febrer, i el premi es farà públic treballadores.
el mateix dia 8 de març, en el marc del Dia Inter- dones ha demostrat que les demandes dels femi-
El 1910, es va celebrar a Copenhaguen la 2a Con-
nacional de les Dones. nismes són vigents i encara tenen sentit a l’inici
ferència de Dones Socialistes, en la qual, a sugge-
del segle XXI. riment de Clara Zetkin, es va aprovar que el dia
El moviment de dones Vuit de Març fos Jornada Internacional de la Llui-
El moviment de dones ha estat el motor del mo- Alguns Vuits de Març ta pels Drets de les Dones i la Pau. L’any següent
viment feminista al llarg del segle XX. Gràcies Tot i que no hi ha consens sobre l’origen de la cele- es va celebrar a Alemanya, Àustria, Suïssa i Di-
a les seves demandes, ha aconseguit introduir bració, cal subratllar diverses dates predecessores: namarca, i el 1913 Rússia s’hi va adherir. A l’Estat
en l’agenda política la perspectiva de gènere El 8 de març del 1854, quaranta mil obreres del tèx- espanyol, només el 1978 es va celebrar aquesta
per tal de donar valor i visibilitzar les seves ex- til de Nova York es van declarar en vaga per rei- data de forma massiva.
2
La Municipal
Gent de casa Cada dia millor
El Consell Municipal de Gais, Lesbianes
i Homes i Dones Transsexuals
És un òrgan de participació sectorial format Vallugera, regidora de Dona i Drets Civils; el vi-
per totes les entitats de gais, lesbianes i ho- cepresident és Joan Miró, representant del CE
mes i dones transsexuals, partits polítics que te- Panteres Grogues, i la delegada al Consell de
nen constituïda una comissió específica, els Ciutat, Beatriz Espejo, del Col·lectiu de Trans-
grups polítics amb representació a l’Ajunta- sexuals de Catalunya, que van ser triats per to-
ment, tècnics municipals de Sanitat, Joventut, tes les associacions membres del Consell.
Drets Civils i Participació, i s’ha previst la pos- El Consell va néixer al final del 2004 i funciona
sibilitat que hi hagi representants de les asso- a través d’una Comissió Permanent que es reu-
ciacions d’empresaris i institucions, universi- neix com a mínim cinc vegades l’any, i un Ple-
Angèlica Armas, cap de Serveis tats, o persones físiques que destaquin pels seus nari que es reuneix com a mínim dues vegades
coneixements sobre el col·lectiu de gais, les- l’any. A més, s’han constituït grups de treball
Personals de les Corts bianes i homes i dones transsexuals (GLBT). per aprofundir en determinades qüestions acor-
N’és presidenta, per delegació de l’alcalde, Pilar dades pel Plenari. Actualment hi ha constituïts
els grups de treball d’Educació, Gent Jove i Dis-
criminació.
En primer lloc m’aclareix: “El distric- Cal remarcar que és un espai de debat i de tro-
te de les Corts és el més petit de Bar- bada per a totes les entitats que treballen en
celona, però té una important població l’àmbit GLBT i que faciliten els contactes i les
flotant a causa de les universitats, ofici- sinergies entre les diferents entitats que con-
nes, etc.” L’Angèlica Armas treballa de formen aquest Consell.
cap de Serveis Personals en un districte Els efectes de la feina realitzada en el si del Con-
en el qual pot ser que la gent del barri no sell poden ser visibles en ocasions per als ciuta-
tingui la seva identitat gaire arrelada: dans i ciutadanes, com va passar el 28 de juny d’a-
“La gent, pel seu baix poder adquisitiu, quest any, quan l’Ajuntament va penjar un penó
utilitza en molts casos l’oferta de ciutat, amb l’arc de sant Martí al balcó de l’Ajuntament,
ja que, a més a més, és un districte molt o bé en supòsits més concrets, com ara proposar el
ben comunicat amb el centre de Barce- nom d’un carrer o alguna actuació puntual a dur
lona”, però també cal dir que “estar en a terme en oficines d’informació de l’Ajuntament. 
contacte amb els ciutadans és molt gra- Cal no oblidar, però, que hi ha molta feina en
tificant”. qüestions internes que també té els seus efectes
Va arribar a les Corts l’any 1989, quan, al i el seus resultats, encara que no siguin tan vi-
mes de març, va guanyar les oposicions sibles a curt termini, però que són necessàries
per ocupar el seu càrrec actual. Abans, per obtenir aquests a mitjà i llarg termini.
recorda, “entro a treballar a l’Ajunta-
ment l’any 1981 a la Residència de Vall- Joan Miró
bona”. L’Angèlica just havia acabat la Vicepresident del Consell Municipal de Gais,
carrera de psicologia, i es va trobar amb Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals
una residència “amb tres-centes perso-
nes, bàsicament gent gran procedent del
carrer, amb greus problemes de relació”.
I, tot i que recorda “la duresa de la feina
per a una professional de la psicologia
acabada d’arribar”, es va encarregar d’e-
laborar les fitxes de les persones ateses. LA A través de Quadis,
BOTIGA
Així, poc després, l’any 1983 va passar a
ser directora de la Residència de Vista ofertes genèriques
Rica, quan les persones de la Residència
de Vallbona es van distribuir per altres relacionades amb
centres de la ciutat.
M’explica que el districte de les Corts
està dividit per l’avinguda Diagonal en el món de l’auto-
dues zones: a baix, les Corts, i a dalt, Pe-
dralbes. Recollint la frase d’un regidor de mòbil per a perso-
l’Ajuntament, “l’únic gueto, amb tots els
ets i uts, de la ciutat”. nal municipal. Re-
L’Angèlica comenta que “a Pedralbes no
ni ha cap equipament municipal, ni es-
coles públiques... I la gent d’aquesta zona paracions, assegu-
no participa en les activitats del distric-
te. Suposo que la gent de Pedralbes tenen rances, vendes i lloguers. Per a més informació,
altres recursos per cobrir les seves ne-
cessitats”. I penso que és una pena, so- www.quadis.es o telèfon 902424241. També, com totes les
bretot quan m’explica com participen les
entitats de les Corts a la Mostra d’Enti-
tats, o en la preparació de la Festa Major, ofertes, a través de la intranet municipal.
que enguany complirà dos-cents anys.
3
Fa un any, el Carmel Missatges per a l’exposició del
Carmel un any després
“No havia estat mai en una situació d’e-
El 27 de gener va fer un any de l’esfondrament mílies: trobar llits d’hotel per a més de 800 per- mergència. Vaig arribar quan encara no sabí-
que es va produir al Carmel. Aquells dies des sones abans d’arribar la nit; adequar les infras- em quantes persones s’estaven desallotjant i
de l’Ajuntament es va afrontar una operació d’e- tructures per a que la resta del Carmel pogués se- no ens podíem imaginar que seriem capaços
mergència en la que es van mobilitzar més de 1000 guir funcionant amb una certa normalitat en el de trobar llits per a més de 1000 persones en
treballadors municipals. Els companys i com- subministrament de serveis i l’accessibilitat en menys de 9 hores. Amb els companys no podí-
panyes que van treballar al Carmel van viure una transport públic i vehicles privats; l’atenció mè- em, no volíem ni mirar el rellotge perquè tam-
experiència que difícilment podran oblidar. dica per a les diferents situacions de nervis i lò- poc ho podien fer la resta de persones que ens
envoltaven perquè havien sortit de casa seva
Emergències Socials, Guàrdia Urbana, Bom- gica angoixa; el trasllat dels nens i nenes de les amb el que duien posat. El Carmel abans es-
bers, Creu Roja, Patronat de l’Habitatge, Man- escoles desallotjades a uns espais dignes on po- tava a l’altra punta de la meva Barcelona. Ara
teniment i Serveis,... són els departaments i ser- der estar acollits i continuar el curs escolar amb hi torno sovint perquè també és el meu barri.”
veis que lògicament ens imaginem que van apor- una certa normalitat. Aquestes tasques es van Serveis d’Informació al Ciutadà.
tar el seus coneixements i personal preparat per dur a terme amb una total diligència, aconse-
atendre l’emergència. Però sorprèn que, en con- guint que tothom estigués atès i allotjat a contra- “Penso que tots els que allí van deixar-nos una
sultar la llista del personal municipal que va in- rellotge. mica de nosaltres mateixos, el que recordarem
tegrar el dispositiu al Carmel, als treballadors Resoltes les necessitats bàsiques, el dispositiu d’e- és la dedicació i ganes que hi vàrem posar.
i treballadores dels departaments esmentats mergència va haver d’assumir les tasques d’aten- Tots vàrem treballar colze amb colze, de la mà,
hem de sumar un gran nombre de companys i ció i d’informació als ciutadans i ciutadanes que de igual a igual, des del dispositiu de coordi-
companyes que desenvolupen les seves tasques estaven desplaçats de casa seva: sobre l’estat de nació fins a l’últim voluntari.”
a Barcelona Informació, Institut Municipal d’In- casa seva, on i com podien ser ateses les seves pe- Voluntari Creu Roja.
formàtica, Participació, Obres i Infrastructures, ticions, els horaris i els trajectes dels transports “...jo estava en el moment en què es va produir
Compres, Hisenda, Serveis Jurídics, Pressupost, per traslladar-se a hotels, escoles, pàrkings... En el segon esvoranc, i ja no em van quedar for-
Institut Municipal d’Urbanisme, personal ad- paral·lel va començar la tasca per intentar valo- ces per seguir animant els meus companys.
ministratiu, Institut de Mercats, educadors de rar les diferents situacions dels comerços, habi- Aquell va estar un moment dels més durs que
carrer, assistents socials, psicòlegs, Institut Mu- tatges, equipaments, i proposar les solucions cas he viscut com a professional al costat dels
nicipal d’Educació, Transports Metropolitans a cas. I la relació, aquella relació inicial es va con- meus companys. La gent ens demanava infor-
de Barcelona, Comunicació, Barcelona Serveis tinuar allargant. mació i nosaltres no teníem més de la que els
Municipals, i un llarg etcètera. I la conclusió és Un any després, aquella relació continua. Els tre- hi repetíem una i altra vegada. Avui, amb tot
que l’Ajuntament de Barcelona, en coordinació balladors i treballadores del dispositiu d’e- el que ja sabem, tinc la sensació que jo sabia
amb els diferents departaments de la Generali- mergència recorden el Carmel i els seus veïns i tant com el que més i per això avui puc expli-
tat i de l’Estat, es va bolcar en atendre amb el veïnes amb la sensació de la feina ben feta. Hem car-me les raons del segon desallotjament.”
màxim de garanties el conjunt de veïnes i veïns volgut recordar aquells dies des del punt de vista Comitè d’Obres
afectats al Carmel. dels companys i companyes, que ens han fet arri-
En els primers moments l’actuació municipal es bar les seves reflexions al respecte. Sembla que el “La feina intensa del primer dia, l’organitza-
va centrar en l’atenció a les gairebé 1500 perso- temps ofereix la imprescindible perspectiva, i es ció de les primeres setmanes i el seguiment de
nes desallotjades, prioritzant la seguretat de les fa palès el fet que Barcelona es va bolcar en de- tot el procés, em va fer sentir orgullosa de la
persones i l’atenció personal a cada una de les fa- fensa dels seus barris. meva ciutat, dels meus companys i dels seus
veïns. Tots, els treballadors municipals, els vo-
luntaris, les associacions,... Tots vam estar allà
on havíem d’estar i en l’estat en el que havíem
d’estar, donant molt més del que ningú no s’a-
trevia a demanar. Per tant, no em sembla just
el tractament que s’ha fet de la gestió de la cri-
si; la feina feta i l’aportació de tots no s’ha vist
justament valorada per alguns mitjans i no
s’ha fet justícia a l’actuació de l’Ajuntament”.
Emergències socials
“Nuestro trabajo es ayudar a otros, pero po-
niéndote en la piel del otro, entender su daño
como si fuera el tuyo. Así lo intenté con vosotros
durante un mes. Vuestra alegría recuperada es
la mejor gratificación a todo ese esfuerzo.”
Bombers de Barcelona
“La experiencia de hace un año nos hizo ver
que existe de verdad la unidad, la cooperación
y el amor hacia el prójimo. Nos volcamos con
los afectados como si de nuestra familia se tra-
tara y eso me hizo sentir orgullosa de mi tra-
bajo, y mejor persona.”
Sector d’Urbanisme
“Em sento orgullós quan penso que des de les
9,45 hores d’aquell matí del 27 de gener del
2005, totes les persones que formàvem part del
dispositiu de seguretat, tècnics, veïns i ciuta-
dans, vam encertar des del primer moment en
les prioritats: les persones i la seva seguretat.”
Guàrdia Urbana
El carrer Llobregós era un dels eixos comercials i socials del barri del Carmel
4 Més de trenta-un mil avets recollits durant la campanya de recollida d’arbres de
La Municipal Nadal 2005. L’Institut Municipal de Parcs i Jardins en va recollir aquesta quantitat
als 218 punts de recollida que es van instal·lar a la ciutat entre els dies 7 i 17 de ge-
ner. Aquests avets es convertiran en uns 248 metres cúbics de compost, que es fa-
ran servir per adobar les zones verdes i l’arbrat de la ciutat.
Barcelona, a un any del compliment
del Pla d’accessibilitat 
Ala ciutat de Barcelona, les persones amb mo-
bilitat reduïda ja disposen d’un 75% de quilò-
metres de carrer accessible. Aquesta ha estat una
de les funcions del Pla d’accessibilitat, que ara
arriba al seu darrer any. Amb el compliment del
Pla, s’haurà fet un pas més en la lluita pels drets
de les persones amb discapacitat i en general per
aconseguir una ciutat per a tothom. 
Les prioritats d’aquest Pla han estat: el transport
públic de superfície, l’accessibilitat als edificis
municipals, i la via pública. 
El treball a la via pública s’ha materialitzat en la
construcció de guals que facilitin l’accés a vore-
res i calçades per a tothom, l’elaboració d’una
nova normativa per a la instal·lació de bastides,
i el disseny i instal·lació de contenidors de resi- competent l’ens municipal. A aquestes alçades en la lluita per la igualtat de drets de les perso-
dus accessibles. En aquest sentit, també ha aug- d’any, ja hi ha adaptats el 84,5% dels autobusos, i nes amb disminució, com també amb l’ajut de
mentat la presència a les cruïlles de semàfors so- la resta estan en previsió, per arribar al 100% en col·legis professionals com ara el d’Arquitectu-
nors, i s’han fet accessibles els accessos a algunes poc temps. Tot i que no forma part del Pla d’ac- ra, o amb la feina d’investigació d’universitats
de les nostres platges. cessibilitat, la Generalitat, en col·laboració amb com la Politècnica de Catalunya, que ha arribat
D’altra banda, l’Ajuntament es va proposar eli- l’Ajuntament, ha fet un salt endavant iniciant les a crear una càtedra específica per aqüestions
minar les barreres arquitectòniques de tots els obres per construir ascensors i rampes d’accés als d’accessibilitat.
edificis municipals, sobretot d’aquells on l’aten- vehicles; ja són quaranta-tres les estacions adap- Tanmateix, no n’hi ha prou amb tot això per eli-
ció al públic n’és l’activitat principal. Així, ja han tades i, tot i que no serà possible finalitzar les minar l’última de les barreres: la de la sensibilit-
estat adaptats i són totalment accessibles un total obres iniciades aquest any 2006, és probable que zació. Els Jocs Paralímpics del 1992 van marcar
de 224 edificis, i quasi tots ho seran el dia de fi- al ritme actual no es demori la finalització de les una fita en aquest aspecte. La feina de l’Adminis-
nalització del Pla: el desembre del 2006. obres d’accessibilitat més enllà del 2007. tració i els agents socials que hi han estat col·la-
El tercer dels eixos de l’esmentat Pla és el trans- Per al desenvolupament de tot el Pla, s’ha comp- borant han fet el pas següent. I l’últim, la presa de
port públic, sobretot el de superfície, del qual és tat amb la col·laboració d’entitats i associacions consciència, és una feina de tots.
Nou sistema d’explotació de dades
dels accidents de la ciutat
Un nou sistema d’explotació de dades d’acci- d’accidents que hi ha hagut darrerament en motiu modificable que pugui ajudar a evitar l’acci-
dents permet a la Guàrdia Urbana la localit- aquell punt, dada que normalment ell desconeix, dentalitat en aquell punt (cartell mal col·locat, gir
zació de minipunts negres en el trànsit de la ciu- ja que no sol ser un sol agent el qui fa els expe- mal indicat, etc.). Aleshores l’agent pot fer una re-
tat. Aquest nou sistema, que ha estat dissenyat dients dels accidents d’un mateix punt. comanació per millorar aquest aspecte.
conjuntament entre la Guàrdia Urbana i l’Insti- De moment, l’accés a la base de dades es fa des de la Amb aquest nou aplicatiu de la gestió de dades
tut Municipal d’Informàtica, millora l’anterior en central de la Zona Franca i des de set unitats mò- d’accidents, es vol reduir la petita acumulació
la incorporació d’un indicador: el de l’accidenta- bils. Aleshores, immediatament, l’agent que incor- d’accidentalitat en punts i per causes que són di-
litat a les coordenades al mateix temps que es va pora les dades pot comprovar in situ si hi ha algun fícilment visualitzables en els balanços anuals. 
produint la incorporació de les dades.
A Barcelona, anualment es registren uns onze mil
accidents de trànsit. Fins ara, es presentaven ba-
lanços anuals en els quals es podien detectar punts
negres a causa de l’alta acumulació d’accidents.
Però la majoria de zones de risc són les que acu-
mulen entre cinc i dotze accidents a l’any. Aquest
nou programa de gestió de dades per accident per-
met actuar a l’acte en aquestes zones, i no haver
d’esperar que es facin els balanços anuals.
Quan un agent de la Guàrdia Urbana introdueix
les dades de l’accident (vehicles implicats, lloc en
coordenades, fotografies, causa de l’accident, tes-
timonis, opinió, persones ferides, etc.), immedia-
tament el programa l’adverteix d’una informació:
“Accidents registrats en aquest punt el darrer
any”. I a l’acte l’agent pot comprovar la quantitat
5
ICING, Barcelona, Hèlsinki i Dublín
volen ser ciutats sensibles
Els ajuntaments de Barcelona, Hèlsinki i Dublín me una recerca al voltant de l’accessibilitat i usa- desenvolupament en el camp de les tecnologies de
participen en el programa ICING. Aquest és un bilitat dels futurs serveis de l’Administració la informació i les comunicacions (TIC), i ha es-
projecte internacional en què aquestes ciutats tre- electrònica. El resultat d’aquestes recerques per- tat un dels més ben valorats per la Comissió Eu-
ballaran per desenvolupar el model i la tecnologia metrà avançar en el desenvolupament de serveis ropea. L’ICING aplegarà els esforços d’empreses
que ha de permetre que les ciutats esdevinguin, més propers al ciutadà, tal com s’especifica en el com ara T-Systems España, Telefónica i eSpatial
en un futur proper, més sensibles, amables, inte- Pla estratègic de sistemes de l’Ajuntament de Bar- Solutions Ltd (especialistes en serveis de proxi-
gradores i intel·ligents. celona, i s’aplicarà directament a millorar serveis mitat a través de dispositius mòbils), i de diver-
L’objectiu del projecte es basa en el concepte de com ara el sistema d’incidències, reclamacions i ses universitats de prestigi internacional, entre
ciutat sensible. En aquest sentit, la ciutat del fu- suggeriments IRIS de l’Ajuntament de Barcelo- les quals hi ha la Universitat Pompeu Fabra, la
tur serà una ciutat que notarà la presència dels na. D’aquesta manera, s’aconseguirà fer-los més Helsingin Kaupunki de Hèlsinki i el Dublin Ins-
seus habitants, els canvis en les condicions am- participatius i crear una infraestructura tec- titute of Technology. L’objectiu és efectuar la re-
bientals, en l’entorn. Serà una ciutat amable que nològica de ciutat que permetrà que els ciutadans cerca i el desenvolupament necessaris per dispo-
farà la vida més fàcil als seus ciutadans, els avi- puguin desenvolupar els seus propis serveis de sar de les primeres realitzacions del projecte al
sarà quan faci falta, i facilitarà el moviment de la comunitat. districte 22@ de Barcelona, al barri de Grange-
gent i del transport públic. L’ICING és un projecte finançat per la Comissió gorman de Dublín i al barri tecnològic d’Ara-
L’engegada d’aquest projecte permetrà dur a ter- Europea dins del 6è Programa marc de recerca i bianranta d’Hèlsinki.
Sant Gervasi recupera la vil·la Florida
Recentment s’han inaugurat els jardins de Vil·la Florida a Sant Gervasi. Els nous jardins de Vil·la Florida constitueixen una innovadora 
Aquests jardins representen una proposta innovadora per al districte proposta de medicina natural.
i per a la ciutat, ja que s’hi combina el lleure amb una oferta de salut i me-
dicina natural a l’abast de tothom. Una iniciativa engegada pel Doctor Mi-
quel Pros i que s’ha dut a terme gràcies al treball acurat de Parcs i Jardins.
Itinerari terapèutic als jardins Els jardins de
Permet gaudir, a peu nu, d’un recorregut terapèutic
trepitjant un bassal d’aigua (wassertretten) amb es- Vil·la Florida
glaons per fer-hi banys de peus, i llargues catifes pa- són al carrer
vimentades amb diferents textures (herba, còdols, 
sorra, troncs, etc.), que proporcionen un agradable Muntaner
massatge podal i milloren les funcions del cos. número 548, i
L’itinerari està senyalitzat amb plafons explicatius
sobre els beneficis d’aquesta activitat. A fi de garan- s’hi pot arribar
tir la conservació de les instal·lacions, és prohibida amb els busos
l’entrada de gossos al recinte. 58 i 64, o bai-
També un centre cívic xant a la parada
Durant l’any 2007, hi ha prevista la remodelació de Putget dels
l’edifici de la vil·la Florida, tot conservant les carac- FGC
terístiques de l’estructura original de l’edifici, que
acollirà un nou equipament municipal per al barri: el
centre cívic Vil·la Florida. Aquest equipament oferirà
diverses propostes culturals i recreatives, que inclouran, també, activitats
destinades a fomentar la salut i el benestar: ioga, tai-txi, gimnàstica, xer-
rades, taules rodones, etc.
L’edifici constarà de planta baixa i dues plantes més, amb diferents sales i
espais polivalents per a exposicions, tallers lúdics i didàctics adreçats a in-
fants, joves i gent gran: taller de música, cuina i arts plàstiques. Les ins-
tal·lacions del centre cívic també acolliran activitats organitzades per les
entitats del barri.
Situat al mig dels jardins, l’edifici era una masia construïda pels volts del
segle XVIII. L’any 1902, quan era propietat de José de Müller, l’arquitecte
Josep Azemar hi va fer diverses reformes que van convertir l’edifici i els
seus entorns en un exemple d’arquitectura modernista de transició cap al
noucentisme. Antigament, l’edifici també havia acollit l’Escola de Pueri-
cultura. Amb el pas dels anys, però, l’edifici i els seus jardins es van dete-
riorar per l’abandonament i a causa de diversos accidents. Maqueta del nou centre cívic, a l’edifici que es rehabilitarà als jardins.
6
La Municipal
BCN per servir-vos
CAIXA
D’EINES
BCN subsòl
La ciutat de Barcelona disposa d’uns mil cinc-
cents quilòmetres de clavegueres. Aquesta xi-
fra equival a 145 avingudes Diagonal, l’una darre-
re l’altra, i recórrer tota la xarxa de clavegueram
seria el mateix que anar fins a Lisboa. Un 70% d’a-
questa xarxa és visitable, i la resta són seccions se-
mivisitables o no visitables que comprenen tubu-
lars i ovoides de menys d’un metre i mig d’alçada.
La xarxa és unitària, és a dir, que pel mateix con-
ducte circulen les aigües residuals i les pluvials.
El règim de pluges i el perfil topogràfic de Bar- món destinats a la neteja de les clavegueres que
celona van fer necessària la construcció de dipò- utilitzen aquest combustible per circular i per
sits de retenció d’aigües pluvials, per evitar tant realitzar les tasques de neteja de la xarxa, en les
inundacions a la part baixa de la ciutat, com la quals s’aprofita la mateixa aigua de la clave-
contaminació del medi receptor. El Departament guera.
d’Aigües de Serveis Urbans i Medi Ambient s’en- Amb la utilització del GNC i amb l’encapsula-
carrega de la neteja i la conservació de la xarxa ment dels elements sorollosos i l’aïllament dels
de clavegueram mitjançant la contracta de ne- motors s’aconsegueix una reducció del 85% d’e-
teja i conservació del clavegueram. missió de gasos i una disminució d’entre 6 i 7 de-
cibels del nivell de sorolls.
2005-2012, nova contracta Altres accions sostenibles amb l’objectiu de re-
duir l’impacte ambiental que es van realitzar al
Amb l’objectiu d’aconseguir un funcionament parc de clavegueram són la instal·lació de pla-
òptim de la xarxa, es va renovar la flota de vehi- ques solars per a l’escalfament de l’aigua sa-
cles amb millores tecnològiques que incideixen nitària, la reutilització d’aquesta per rentar els Cent bones idees:
especialment en els aspectes de sostenibilitat vehicles, i la instal·lació d’una planta de trac-
i respecte al medi ambient. tament dels sediments extrets del clavegueram Catàleg de bones
Els nous vehicles funcionen amb gas natural per tal de recuperar sorres utilitzant aigua re- pràctiques dels
comprimit (GNC) i són els primers vehicles del ciclada. 
signants del Compromís
Ciutadà per la
Sostenibilitat
El Consell Municipal de Medi Ambient i
Sostenibilitat ha presentat un llibre
catàleg que recull cent bones pràctiques
dels signants del Compromís Ciutadà per
la Sostenibilitat. Un dels punts d’aquest
Compromís proclamava que “sostenible
vol dir ‘coresponsable’. Això implica par-
ticipació i coresponsabilitat de tota la ciu-
tadania, a més d’exigència envers els po-
ders públics, perquè fer les coses sosteni-
blement bé, vol dir fer-les com cal entre
tots”.
El catàleg Cent bones idees és un exemple
d’aquesta responsabilitat compartida. Un
conjunt d’empreses, associacions ciutada-
nes i ecologistes, universitats, col·legis
Per exemple… Santa Coloma de Gramenet professionals, etc., fins a arribar a cent,
ens presenten cadascuna una bona pràcti-
ca que incorporen en el quefer de la seva
L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet fa grama. La primera consistia en la creació d'un organització, i la forma com s’ha vinculat
més d'un any que treballa en un programa local Mapa local de serveis per a la inclusió, una base a l’objectiu global del Compromís per la
i pioner de lluita contra l'exclusió social. L'ob- de dades de tots els recursos de la ciutat. Sostenibilitat.
jectiu es coordinar les diverses actuacions mu- La segona fase del Programa és la creació de S’hi recullen bones pràctiques com ara les
nicipals debilitar els factors generadors de l'ex- l'Observatori permanent sobre exclusió social, següents: el foment del transport públic, la
clusió. un seguit d'iniciatives destinades als i les pro- bicicleta o el compartiment de cotxes que
Després que un estudi elaborat per l'Institut de fessionals que facilitin la detecció dels riscos moltes entitats intenten transmetre a les
Govern i Polítiques Públiques constatava que de l'exclusió, entre les quals hi ha la creació de persones que hi estan associades; la mini-
un 25% de la població de Santa Coloma està en taules d'agents que conformin espais partici- mització de residus que algunes empreses
risc d'exclusió social, i que els Serveis Socials patius de diagnosi i seguiment. Finalment, la fan en l’activitat productiva; la instal·la-
només arriben a un 10% d'aquesta població; i tercera fase serà l'elaboració d'un Pla per a la ció de plaques solars als sostres de l’em-
després de constatar, també, la necessària trans- inclusió, que acordarà circuits i protocols per- presa, o l’ús de productes reutilitzables i
versalitat amb la qual caldrà afrontar aquesta què tots els agents implicats en la lluita contra de comerç just en els serveis d’àpats a l’em-
problemàtica, es van idear tres fases per al Pro- l'exclusió treballin de forma transversal. presa.
7
La Municipal
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona
Redacció i maquetació : El Tinter SAL
(empresa certificada ISO14001 i EMAS)
Fotografia: El Tinter SAL
Disseny: Jardí + Utensil
Dipòsit legal: B.14.742-1990
Imprès en paper reciclat
A DEBAT ¿Què us sembla el nou aplicatiu la “Carpeta personal”?
A debat La intranet municipal ha engegat un nou aplicatiu: la “Carpeta personal”. Tal
com vam informar al darrer número de La Municipal, és un espai d’accés individual on
cada persona pot consultar les seves dades laborals (personals, econòmiques, de forma-
ció, o de les vacances i permisos). 
“Interessant, però per ara no hi "Haurem de veure com és d’efectiu “És molt clara, i es fàcil
puc accedir” el procés de divulgació i aplicació" accedir-hi”
Maria Alcover i Pericot Pilar Gracia Rosa Bergadà Jansana
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Patronat Municipal de l'Habitatge Junta Arbitral de Consum
Just fa uns dies vaig estar mirant aquesta secció Per definició resulta molt interessant el servei M’ha semblat molt clara, molt correcta. I penso
d’intranet, i em va semblar interessant poder ac- que ofereix i, a la fi, facilita l’organització de les que ja era hora que poguéssim tenir un espai així
cedir a la meva informació personal, poder se- nostres dades personals, amb un estalvi de temps per consultar les nostres coses. L’únic és que jo
guir dades com ara: antiguitat, sou, vacances fe- i mitjans materials. Tot i això haurem de veure sóc a l’Ajuntament des de l’any 1979, i la infor-
tes o pendents. Però no puc dir gaire cosa més com és d’efectiu el procés de divulgació i aplica- mació que hi figura és a partir del 1985, i alesho-
perquè, com a treballadora de l’Institut Munici- ció real dins del propi Ajuntament, organismes res hi ha cursets i coses que no hi consten. Però
pal de Persones amb Discapacitat, encara no tinc autònoms i actuals empreses públiques empre- tot el que hi surt està molt bé, és molt clara, i es
accés a la meva carpeta i no he pogut anar més sarials locals, tenint en compte que tots formem fàcil accedir-hi.
enllà d’un primera ullada. Espero poder-ho fer en part de l’Ajuntament.
poc temps.
“Una millora, sempre que sigui
confidencial” “Un fantàstic pas endavant” “Estalviarem temps”
Jordi Blanch i Fàbregas Manuel Chust Tubau Carmen Lizano Ríos
Institut Municipal de Mercats Districte de Sant Andreu centre cívic Zona Nord
Si es penja tota aquesta informació és una millo- Em sembla molt bé. Crec que és un pas endavant Encara no l’he vist, però em sembla molt bona
ra. Sempre que sigui una cosa confidencial i no- en allò que és compartir la informació, encara idea. Quan necessites saber qüestions personals,
més hi pugui accedir la persona interessada amb que sigui personal. També és important saber a vegades truques al Departament de Personal i
les seves claus de seguretat, etc. La privadesa és què és el que se sap. De tenir els expedients com ningú t’agafa el telèfon o es tarda molt de temps
bàsica, però sí que cal dir que es una modernit- els teníem abans, en què havies de demanar per- a obtenir la resposta. El fet de poder-ho consultar
zació de tota la gestió municipal de cara als ma- mís per consultar-los, a passar a tenir-los en lí- tu directament t’estalvia temps.
teixos treballadors. nia, és molt millor. La transparència i l’ús de les
tecnologies en aquests aspectes són fantàstics.
M’estranya que això no hagi entrat en funciona-
ment abans.
8
La Municipal
RH+
Apunta’t al Programa per deixar de fumar.
L’Ajuntament t’hi ajuda
L’Ajuntament de Barcelona ha pres la iniciativa de promoure un La resta de treballadors disposaran de còpies de l’enquesta als seus
Programa d’atenció integral de deshabituació tabàquica, amb respectius llocs de treball, facilitades pels responsables dels seus
la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Institut de Re- centres. Cal emplenar l’enquesta escrivint-hi a mà, i lliurar-la per
cerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, que té com a correu intern a:
objectiu ajudar a deixar de fumar els treballadors i treballadores Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’Ajuntament de Bar-
municipals que tinguin aquest hàbit. celona (SPRL)
A través de la Intranet i dels tríptics que es distribuiran a tots els tre- Escar, 1, 3a planta / Assumpte: Enquesta tabac
balladors de les diferents àrees de l’Ajuntament, podreu trobar in- El SPRL lliurarà les enquestes directament a l’Institut de Recerca
formació sobre aquest Programa, gratuït per a tots els treballadors de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.
que decideixin apuntar-s’hi, i que es farà fora de l’horari laboral. Un cop analitzades les dades aportades per les enquestes per part
El Programa es desenvoluparà durant tot l’any 2006 per fases, tot del personal mèdic, es determinaran els grups de treballadors i el
desplegant en els diferents àmbits de treball sessions de sensibi- calendari per a la realització de les sessions informatives, que se-
lització i informació per als treballadors que estiguin interessats ran impartides per metges de l’IR de l’Hospital. L’Ajuntament farà
a seguir el tractament. Aquests seran citats per iniciar el tracta- la convocatòria d’aquestes sessions, prèvies a l’inici del programa
ment de deshabituació, que es realitzarà a les instal·lacions de terapèutic.
l’Institut de Recerca Vall d’Hebron.
Com apuntar-s’hi
Tots els treballadors interessats a formar part del Programa de
deshabituació, s’hi poden apuntar emplenant una enquesta confi-
dencial a través de la intranet, o bé, per als que no disposin d’ac-
cés a la intranet, sol·licitant-la al responsable del seu centre de tre-
ball o a l’administrador o cap de personal del sector o districte.
La informació inclosa en les enquestes, tant la relativa a dades d’i-
dentificació personal com la referent a les dades de resposta, serà
objecte de l’aplicació de la Llei 15/1999, de protecció de dades de
caràcter personal, i només estaran a disposició de l’Institut de Re-
cerca Vall d’Hebron.
Es demana la col·laboració de tothom, ja que el conjunt de respos-
tes a les enquestes permetrà a l’Institut de Recerca de la Vall d’He-
bron conèixer la situació global i l’efectivitat del Programa que se
seguirà. En el cas dels no fumadors i els ex-fumadors, només su-
posa contestar una pregunta. Respecte als fumadors, l’enquesta per-
metrà conèixer qui està interessat a seguir el tractament.
Com contestar l’enquesta
Els treballadors que tenen accés a la intranet poden trobar l’en-
questa entrant a la informació que hi ha penjada a la pàgina prin-
cipal. La resposta es deriva directament a l’Institut de Recerca
Vall d’Hebron.