La Municipal
Núm. 81. Setembre del 2005. Exemplar gratuït.
Encomanades per la Mercè
Un cop més, Barcelona es prepa-
ra per celebrar la seva Festa
Major, que es viurà a la ciutat
durant quatre dies, del 22 al 25
de setembre. Els cinc grans eixos al vol-
tant dels quals giraran les activitats d’a-
questa edició de la Mercè —participació
ciutadana, tradició, música, arts de
carrer, foc i la Festa del Cel—, volen
reforçar el sentit de la Festa Major: la
celebració de la pròpia identitat i la
potenciació de la cohesió social basada
en la convivència ciutadana. 
Algunes de les novetats previstes per a
aquesta edició són la recuperació del sen-
tit originari del BAM (Barcelona Acció
Musical): gratuïtat de totes les seves pro-
postes, la presentació de l’escena indepen-
dent i de qualitat nacional i internacional,
amb preponderància de grups europeus
per damunt de l’òrbita anglosaxona. Dels
sis escenaris que acolliran les actuacions
del BAM, el que se situarà a la plaça
Fòrum funcionarà fins a les cinc de la
matinada.
Una de les novetats a destacar d’enguany és
la crida ciutadana per aconseguir volunta-
ris que facin de cicerones de la gent gran
durant la Mercè. Per a aquesta activitat
s’han dissenyat recorreguts temàtics (tra-
dicions i danses, exposicions, activitats
infantils, i balls i concerts) per la ciutat per
tal que els més grans participin activament
de la festa.
Mentre que el passeig de Gràcia acollirà
“La ciutat de les persones”, un espai on es
presentarà el funcionament dels departa-
ments municipals, on s’explicarà, per
exemple, quins controls passa l’aigua que
bevem; la plaça Catalunya acollirà la
Desena Mostra d’Associacions amb el lema
“La màgia de la participació”; i el parc de
la Ciutadella i el mercat de Santa Caterina
acolliran les activitats de circ i arts al
carrer.
Barcelona es prepara
per a la nova edició
de la Mercè
Pàgina 3.
L’Oficina de l’Habitatge rep tres
mil consultes durant el primer mes
de funcionament
Pàgina 5.
Fo
to
s:
 P
ep
 H
er
re
ro
Cada dia millor
El CIAJ: Centre d’informació i
Assessorament per a Joves
El CIAJ és un equipament
juvenil que informa, orienta i
assessora personalitzadament en tota
una sèrie de qüestions que ajuden la
gent jove a obrir-se camí en el seu
desenvolupament. 
L’equipament, que ja fa més de vint-i-
dos anys que funciona, manté un nom-
bre molt elevat d’usuaris (81.258 l’any
2004), fet indica que ha sabut copsar les
demandes i necessitats de la gent jove.
Fruit d’aquest dinamisme, són nom-
brosos els àmbits d’informació del
CIAJ, i hi prenen una rellevància espe-
cial els temes relacionats amb l’eman-
cipació: habitatge, treball, formació,
premis, concursos i certàmens; infor-
mació per a joves nouvinguts, per a
persones amb disminucions, qüestions
de salut, serveis socials, oci, cultura i
turisme. El CIAJ ofereix atenció indi-
vidual en tots aquests aspectes, i asses-
sorament laboral personalitzat, prem-
sa laboral, accés gratuït a Internet,
autoservei de fotocopiadora, cicles de
xerrades informatives, consultes en
línea mitjançant l’adreça:
ciaj@mail.bcn.es. 
Cal destacar la realització anual de la
Mostra de Turisme Juvenil, que els
mesos de juny i juliol organitza una
gran allau d’informació per planificar
el viatge de l’estiu.
Per tant, un equipament en contínua
evolució amb un marcat estil de treball
basat en la proximitat, el dinamisme i
la rigorositat. Un model transparent de
treball que permet que el CIAJ continuï
donant resposta oportuna als dubtes i
inquietuds que tenen tant els i les joves
de la ciutat, com els col·lectius i els pro-
fessionals que s’hi adrecen.
Miquel Roc Morcillo Garcia
Director del CIAJ
C/ Sant Oleguer, 6-8 
08002  Barcelona
Tel.: 93 442 29 39
Fax: 93 442 02 30 
Missatges de text curts: 93 443 38 05
ciaj@mail.bcn.es
www.bcn.es/ciaj
Gent de casa
Fa quaranta-dos anys que treballa a la
casa, i vint-i-dos, que n’és el “responsa-
ble del manteniment d’edificis i ins-
tal·lacions del Districte d’Horta-
Guinardó”. Això vol dir més de setanta
espais entre escoles, centres cívics,
casals d’avis i instal·lacions esporti-
ves. En aquesta tasca, “donem pre-
ferència a la seguretat, sobretot en
qüestions elèctriques, però també d’in-
cendis, alarmes i ascensors”. Comenta
que, “quan vaig arribar al Districte, la
majoria d’escoles eren velles, i aquests
anys s’han fet molts edificis nous, amb
una diferència abismal”. Opina que
“ara son més amples per al treball i
tenen més llum natural”.
“El que costa més és la relació amb les
escoles; sempre hi ha molt a fer, i el
pressupost mai no arriba per a tot”,
diu l’Amadeo. Després, reconeix que
“s’hi ha donat molt. Abans eren les
direccions de les escoles, les qui ges-
tionaven el pressupost, però van
renunciar-hi perquè consideraven que
no era feina seva, i ho va assumir el
Districte”. Tot i així, a causa d’un nou
pacte entre l’Ajuntament i la
Generalitat, el manteniment de les
escoles passarà a dependre de l’IMEB
i d’un nou Consorci. Per l’Amadeo, “és
un pes que ens treuen del damunt”,
però no veu gaire clar que funcioni bé;
i els directors de les escoles, tampoc,
ja que “estan preocupats perquè ara,
quan hi ha una avaria, el mateix dia
hi envio gent; i no sé com funcionarà
això altre, però dubto que la rapidesa
sigui la mateixa”.
L’Amadeo va fer peritatge i topogra-
fia. Va entrar a Via Pública de
l’Ajuntament amb divuit anys per
pavimentar carrers i reposar voreres.
Després va passar a treballar al pri-
mer cinturó de ronda, a les primeres
obres del túnel de la Rovira i al magat-
zem municipal de Nou Barris. És des
d’aquí que va “demanar el trasllat a
Horta-Guinardó”, on recorda obres
emblemàtiques com “la Biblioteca
Juan Marsé del Carmel, la Mercè
Rodoreda del carrer Camèlies, o les
instal·lacions esportives del
Martinenc”. 
Amadeo García Camacho,
responsable de Manteniment
d’Edificis del Districte
d’Horta-Guinardó
Fins a final d'any, la Farmàcia
Guardiola ofereix a treballadors
municipals i família, entre un 10 i
un 30% de descompte en produc-
tes de parafarmàcia (crema antia-
rrugues, crema de mans, calmants
oculars, anticelulítics, ...). Les
comandes es poden realitzar per
telèfon al 933426686 o per correu
electrònic a farmaciaguardio-
la@wtcbarcelona.es dirigint-se a
Rosa Guardiola Ribé. 
LA
BOTIGA
La Municipal
2
Els quatre dies de la propera edició de la Mercèes preparen per acollir més de cinc-centes acti-
vitats, en vint punts estables de festa, que rebran
més de tres mil artistes i actuants; i tot això, coor-
dinat per més de dues-centes persones, empreses i
institucions. Una festa que ha convidat més de
vint grups de cultura popular de la Catalunya
Nord perquè comparteixin amb la ciutat el procés
de recuperació cultural que estan vivint.
Un dels moments més esperats de la prèvia a la
festa, és la presentació del cartell. L’encàrrec
s’aprofita per reconèixer la trajectòria profes-
sional d’algun dissenyador. L’escollit és
América Sánchez, que ha volgut reforçar la idea
de convivència utilitzant la foto de quince —que
es fa a Cuba quan les noies fan els quinze anys—
d’una cubana arribada a Barcelona l’any 1983, i
que ara es defensa escrivint en català.
Per primera vegada, s’ampliarà un dels actes
més concorreguts: les activitats relacionades
amb el cel. Aquestes s’agruparan en la tradicio-
nal Festa del Cel —amb exhibició d’aeronaus,
estels, globus, etc.—, la Setmana Aeronàutica i
de l’Espai —una mostra que vol esdevenir punt
de trobada entre la indústria, les institucions i
la ciutadania interessada en el sector—, i la Nit
de l’Aviació, que atorgarà els premis Flyer 2005. 
El cartell musical d’aquest any agrupa una
extensa varietat que vol respondre als gustos de
totes les edats que en gaudiran. Dels més de sei-
xanta grups musicals, de més de quinze països,
destacaríem l’actuació de Cheb Balowsky, un
grup barceloní que ha sabut recollir la realitat
d’una ciutat canviant en les seves melodies i rit-
mes; i també Des+Karadas, que serà el primer
cop que actuen a la Festa Major de la ciutat. 
El parc de la Ciutadella acollirà un gran circ on es
veuran més de deu companyies d’aquí i d’arreu.
També al parc de la Ciutadella i al mercat de
Santa Caterina es podran veure artistes de carrer,
que actuaran a canvi de la voluntat del públic.
L’Any del Llibre i la Lectura serà un eix trans-
versal durant tota la festa. La cavalcada d’en-
guany estarà dedicada a les aventures del Quixot
a Barcelona, al món dels llibres, i a l’imaginari
de Jules Verne, a qui també es dedicarà la
Setmana Aeronàutica i de l’Espai. Alhora, des-
prés de l’èxit del programa “La Mercè de conte”
iniciat l’any passat, aquest any hi haurà vuit
escenaris per a la narració d’històries. Hi haurà
contes medievals, tradicionals, de menjar i
beure —aprofitant l’Any de la Gastronomia—,
contes mariners i de bestiari fantàstic.
El diumenge 25, el Piromusical amb el qual s’a-
comiadarà la Mercè recupera el seu lloc habi-
tual al passeig de Maria Cristina. Aquest any
s’ha comptat amb la col·laboració de Pep Sala,
que prepararà una selecció de temes que acom-
panyaran l’espectacle de foc. Abans, entre els
dies 22 i 24, veurem el vuitè Festival Pirotècnic
de Barcelona, i el dia 23, el Correfoc, amb més
de cinquanta colles de diables i bèsties de foc.
El Consell de Ciutat
de Barcelona
Barcelona es prepara per a la
nova edició de la Mercè
Passat un any des de la seva creació, el Consellde Ciutat, màxim òrgan de participació de
l’Ajuntament de Barcelona, s’ha dotat d’un regla-
ment intern (amb una aportació de més d’una
cinquantena de suggeriments i esmenes), ha 
convocat eleccions per constituir els òrgans
col·legiats que el componen (amb vint-i-una can-
didatures presentades), i ha posat en funciona-
ment la web www.bcn.es/conselldeciutat, un
instrument d’informació, coneixement i comu-
nicació adreçat tant al públic general com als
mateixos membres del Consell. Mentre que els
ciutadans hi trobaran notícies sobre l’evolució
dels treballs i debats que es realitzen al Consell,
així com les actes de les sessions, reglament etc.,
els membres del Consell veuran facilitada la
interconexió dels uns amb els altres i l’accés
constant a tota la informació i documentació
referent a les qüestions que van treballant. Fabià
Mohedano és membre del Consell de Ciutat en
representació del Consell de la Joventut de
Barcelona, on entenen el Consell de Ciutat “com
una oportunitat de trobada i referència per a l’a-
valuació global de les polítiques públiques” en
una ciutat que consideren “abocada a compartir
estratègies de present i futur amb la ciutadania”.
Les propostes o resolucions del Consell són
d’extrem interès per a l’Ajuntament, ja que des
de la coresponsabilitat el Consell de Ciutat con-
tribueix a fer una ciutat capaç de construir-se
atenent els desitjos i les necessitats de tots els
barcelonins i barcelonines.
En la seva composició es reflecteixen la diversi-
tat ciutadana i la complexitat civil de Barcelona;
d’aquesta manera, com explica Jordi Gras, que
hi representa el Consell de Ciutat del Districte
de Sant Martí, es reforça que “el sentit del
Consell de Ciutat ha de ser poder apropar els
diferents teixits socials i associatius de la ciutat
al Govern de la Ciutat, perquè aquest pugui pal-
par de primera mà la visió i l’opinió de diferents
problemes que afecten el conjunt de la ciutada-
nia des de diferents punts de vista, que entre si
són complementaris”.
Aquest any, els grans temes que copsaran l’a-
tenció del Consell són: la immigració, l’habitat-
ge, i l’espai públic i la convivència. Per a cada
un s’estableix un grup de treball, coordinat per
un expert, que mirarà de concretar propostes
per presentar-les al plenari del Consell en for-
mat d’informe o llibre blanc. Aquest treball
contindrà una part de diagnòstic (en quin punt
ens trobem?) i una segona part de recomana-
cions (cap a on volem anar?).
3
El cartell d’enguany és obra
d’América Sánchez
Sessió de treball del
grup d’habitatge
Fa deu anys, en un context social mar-cat per la reivindicació ciutadana
pel 0,7%, l’Ajuntament de Barcelona va
iniciar les seves tasques de cooperació
internacional. El proper mes d’octubre
es presentarà al Consell Municipal el
Pla director de la cooperació internacio-
nal i solidaritat de Barcelona. El Pla
recull les línies de cooperació de la ciu-
tat i els compromisos econòmics per als
propers quatre anys, i ja ha estat apro-
vat pel Consell de Cooperació de
Barcelona.
El Pla agrupa el programa “Barcelona
solidària”, que és una convocatòria per
finançar projectes d’ONGs de la ciutat; i
els projectes de cooperació directa que es
fan al mateix consistori, i on participen
totes les àrees de l’Ajuntament. És
aquest segon el que implica una partici-
pació més gran dels agents municipals. A
la Direcció de Cooperació Internacional
troben que el que funcionava bé és la coo-
peració amb els departaments munici-
pals. Allà on aquests poden fer una apor-
tació en allò que excel·leixen, la part tèc-
nica, i la Direcció es dedica a la gestió
global (finançament, relació amb la con-
trapart, etc.).
Així, es valora molt positivament l’esta-
bliment d’un marc de cooperació munici-
palista entre departaments de diverses
ciutats com a estímul per als mateixos
serveis de Barcelona. Sempre que has
d’explicar el que fas a un altre, t’ajuda a
ordenar-te a tu, alhora que coneixes
noves experiències i realitats que t’aju-
den a veure millor el que estàs fent tu.
Així podríem dir que es concreta una de
les idees recollides en el Pla, que és “una
concepció de la cooperació per al desen-
volupament entesa com una pràctica
bidireccional, d’aprenentatge mutu”.
El Pla de cooperació de Barcelona
P er l’especificitat de Barcelona, les líniesmares del Pla de cooperació s’han traçat
sobre la base de les qüestions de municipalitat,
partint de la premissa que, sense governs que
funcionin, no és possible tirar endavant projec-
tes d’ajuda. Alhora, aquesta voluntat de
reforçar la intervenció local també implica la
societat civil, perquè, si no hi ha una societat
civil que demani, que exigeixi, que participi, és
molt difícil que els governs se’n surtin. 
En el Pla també hi ha un eix transversal de
sostenibilitat, entesa com la voluntat d’acon-
seguir fer una cooperació que duri en el
temps. Això es concreta en la prioritat que es
dóna a les capacitats socials, ja que està conce-
buda pensant que en la cooperació, tot el que
sigui capacitació queda segur. En canvi, els
diners, a vegades, els poses i sí que fan servei;
però, quan deixes de posar-hi diners, el projec-
te es mor però els coneixements transmesos
queden.
El Pla, que es basa en els valors d’equitat, justí-
cia, democràcia en la proximitat, participació,
transparència i bon govern, recollirà àrees
com ara les següents: treball en xarxa, capaci-
tats institucionals, salut, construcció de pau i
de drets humans, i continuar treballant la sen-
sibilització i l’educació a la mateixa Barcelona. 
Un dels objectius de l’actual Pla d’actuació
municipal (PAM) és assolir la xifra d’un 1%
dels ingressos propis dedicat a cooperació i
desenvolupament. 
L’Ajuntament de Barcelona ha rebut elPremi CATCert de signatura electrònica
dins de la categoria d’ús en administracions
públiques. Els premis, atorgats en el marc de
les Segones Jornades de Signatura Electrònica
organitzades per l’Agència Catalana de Certifi-
cació (CATCert), tenen la voluntat de reconèi-
xer i difondre l’excel·lència en l’activitat de les
administracions públiques, relacionada amb
l’impuls i el foment de l’ús efectiu de la signa-
tura electrònica. 
El projecte premiat ha consistit a incorporar
la signatura electrònica en els procediments
administratius de contractació, aprovació de
decrets econòmics i validació i pagament de
factures. D’aquesta manera, totes les perso-
nes que intervenien en el procés i que feien
una signatura manual amb valor legal, han
passat a signar electrònicament amb el certi-
ficat CATCert. El projecte s’emmarca en la
iniciativa e-Sigef, el sistema de gestió econò-
mica i financera que compartirà tot el grup
municipal (tècnics, sotsdirectors d’instituts,
secretaris, regidors, etc.).
Els avantatges que aporta la implantació del
model d’expedient electrònic són la reducció
de costos de manipulació de paper i expe-
dients, la reducció de temps del cicle complet
del procés, la reducció dels errors en la digita-
lització de documents, la detecció de retards i
colls d’ampolla, com també la millora en els
processos d’auditoria gràcies al redissenya-
ment del procés adaptant-lo a la normativa
actual i a la traçabilitat dels documents. 
Premiat l’ús de la signatura electrònica
en les gestions municipals
La Municipal
4
El municipalisme és una línia
mare del Pla, ja que parteix
de la premissa que, sense
governs que funcionin, no és
possible tirar endavant pro-
jectes d’ajuda
El Barcelona Peace Park de Gaza
Carrer Barcelona, al bell mig
de l’Havana, Cuba 
Quan es compleixen els setanta-cinc anys de la Font Màgica de Montjuïc,
l’Ajuntament de Barcelona ha editat un llibre amb més de cent imatges de moments
històrics que ha viscut la font creada per Carles Buigas. La manifestació contra la guerra
de l’Iraq (2003), el Gran Premi de Motos (1933), la rebuda de Josep Tarradellas (1977), i
diverses fires són alguns dels esdeveniments en què la font, que pot moure 2.600 litres
d’aigua per segon, n’ha estat espectadora. 
L’Oficina de l’Habitatge rep tres mil sol·licituds
d’informació durant el primer mes de funcionament
Des que, el passat 23 de juny, es va presentar l’Oficina de l’Ha-bitatge de Barcelona, durant el mes de juliol s’han registrat més
de tres mil sol·licituds d’informació en matèria d’habitatge.
L’Oficina és un servei d’atenció a la ciutadania que ha volgut agluti-
nar un dipòsit d’informació en matèria de compra, lloguer i rehabili-
tació d’habitatges en una finestreta única. D’aquesta forma, se cen-
tralitza una informació en la qual intervenen diverses administra-
cions públiques, i els ciutadans poden resoldre els seus dubtes tant
d’accés a l’habitatge, com a les ajudes disponibles per rehabilitar fin-
ques, o per posar pisos en lloguer.
L’atenció a la necessitat d’accedir a la informació és un dels eixos del
Pla de l’habitatge 2004-2010. Aquesta oficina vol fer front a la disper-
sió quant a accés a la informació referent a les qüestions d’habitatge,
tot creant un sistema proper i fàcil, amb molta informació i evitant
que les persones que tenen dubtes hagin d’anar d’un lloc a l’altre.
Durant el primer més d’activitat de l’Oficina, s’han rebut una seixan-
tena de visites diàries, i en la web s’han registrat més de vint mil
entrades.
Un dels eixos principals de la informació que es posa a disposició de
la ciutadania és tot el que té a veure amb els pisos de protecció oficial
que es construeixen a la ciutat —i també amb els altres pisos nous.
En aquest sentit, l’Oficina ofereix la possibilitat d’estar informat de
les promocions perquè s’obrin processos d’adjudicació.
Per accedir a la xarxa de serveis de l’Oficina de l’Habitatge, hi ha
l’Oficina Central, situada al la rambla del Poblenou núm. 147, que
atén el públic de 9.00 a 18.00 h de dilluns a divendres. A més a més,
tota la informació pot ser consultada a través del telèfon 010 i de la
web www.bcn.es/habitatge.
Promoure el lloguer assequible
Entre les accions per l’habitatge que es fan a la ciutat, destaca la crea-
ció de la borsa de lloguer de pisos a través de la Xarxa Mediació de
l’Habitatge, un nou servei que vol incentivar els propietaris a posar
pisos al mercat de lloguer. Els propietaris que incloguin els seus habi-
tatges en aquesta borsa, podran rebre ajuts per a la rehabilitació, i alho-
ra beneficiar-se d’un fons de garantia de pagament de les mensualitats
del lloguer. Tot i que aquest servei depèn més del Patronat Municipal
de l’Habitatge, a través de qualsevol dels punts d’informació de
l’Oficina de l’Habitatge es pot accedir a la informació que s’hi refereix.
5
Catorze biblioteques barcelonines ja disposen
d’espais multimèdia d’ús gratuït
Entre els mesos de juliol i setembre, s’han
inaugurat catorze espais multimèdia a dife-
rents biblioteques de Barcelona. Aquests
nous espais d’ús públic constitueixen un
nou servei que posa a l’abast dels ciutadans
noves eines per facilitar la formació i l’accés
a la informació digital. 
Els objectius d’aquest servei són poten-
ciar la formació en l’ús de les noves tecno-
logies, oferir l’autoaprenentatge d’idio-
mes a través dels multimèdia, i ensenyar a
cercar informació de qualitat a Internet,
digitalitzar documents i crear continguts
digitals.
Tots els espais, que en conjunt han passat
a acollir 398 ordinadors (abans 177), dispo-
sen de connexió a Internet, programes d’o-
fimàtica i retocament d’imatges, reproduc-
tors de DVD, impressores, escàners, auri-
culars, micròfons, i webcams per fer vide-
oconferències. Hi poden tenir accés totes
les persones amb el carnet de Biblioteques
de Barcelona, en la modalitat d’autoservei
(amb reserva prèvia, i de quatre a vuit
hores a la setmana per persona), o bé a les
activitats que s’organitzaran cada trimes-
tre (per conèixer el programa, podeu con-
sultar a www.bcn.es/biblioteques).
Combatre la fractura digital
El Pla de biblioteques de Barcelona 1998-
2010 concep la biblioteca com un centre
d’informació cap al coneixement, obert a
tothom i amb els suports tecnològics que
facilitin la democratització i la difusió de
la informació, la transmissió de coneixe-
ments, la formació, l’educació permanent,
l’autoformació i el lleure.
Els espais multimèdia responen a aquest
model de biblioteca, i han estat possibles
gràcies al conveni signat entre Biblio-
teques de Barcelona (Diputació i Ajun-
tament de Barcelona) i la Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la Infor-
mació del Departament d’Universitats,
Recerca i Societat de la Informació de la
Generalitat de Catalunya, en el marc del
projecte Nodat, una iniciativa nascuda
amb l’objectiu d’evitar la fractura digital a
Catalunya.
Una setmana d’activitats
Per presentar els espais multimèdia es va
preparar, l’última setmana de juny, un
seguit d’activitats que mostraven tot el que
s’hi podria fer durant la resta de l’any. Es
van fer cursos, jocs en xarxa, videocon-
ferències, itineraris literaris virtuals —per
exemple, “La ciutat de Manuel Vázquez
Montalbán”—, autoaprenentatge d’idio-
mes, programari lliure, música electrònica
i moltes coses més. 
L’Oficina de l’Habitatge no tanca al migdia.
La Biblioteca Juan Marsé, al barri del Carmel,
és una de les que disposa d’espai multimèdia
Programa de fonts
ABarcelona hi ha dues mil fonts al carrer.És fàcil reconèixer alguns dels nou dis-
senys de les fonts públiques (el Barcelona, el
Canaletes, o la font singular, que només es
troba a la plaça del Raspall de Gràcia). La
immensa majoria són un servei bàsic al ciu-
tadà, se’n diu fonts públiques, i s’usen com a
dispensadors d’aigua per beure. I l’altre tipus
són les fonts ornamentals, que formen part del
paisatge decoratiu de la ciutat. 
De fonts públiques n’hi ha vora 1650, però és
una xifra que pot variar a causa de millores
urbanístiques, reposicions d’uns models més
moderns, etc. I de fonts ornamentals, que
inclouen, també, estanys que formen part de
l’entorn de la ciutat, n’hi ha, concretament,
226, de les quals podríem destacar la font
Màgica de Montjuïc –que recentment ha com-
plert setanta-cinc anys–, o les fonts del parc de
la Ciutadella. El manteniment, cura i protec-
ció de totes aquestes fonts de Barcelona depe-
nen de la Direcció de Fonts.
Des de l’any 1991 la Direcció de Fonts depèn de
l’Àrea de Serveis Urbans i Medi Ambient.
Així, s’han inclòs al Programa dos principis
de sostenibilitat en els serveis del programa:
estalvi d’aigua, a través bàsicament de l’ús de
depuradores mòbils i l’increment dels siste-
mes de recirculació en les fonts ornamentals
(actualment no funciona cap font sense siste-
ma de recirculació); i l’estalvi d’energia, tot
incorporant progressivament una il·lumina-
ció connectada a la xarxa de fibra òptica. 
Una de les tasques més visibles i populars
del Programa de fonts és el disseny i coordi-
nació de l’espectacle musical de la font de
Montjuïc. Però les més de cinquanta perso-
nes, entre funcionaris i personal de l’empre-
sa concessionària del manteniment també
vetllen per la neteja, pintat i reparació de
les fonts públiques; neteja superficial i de
fons de fonts ornamentals; manteniment
preventiu i correctiu de les instal·lacions; i
reparacions hidràuliques elèctriques, i d’o-
bra civil. 
Tota aquesta informació i més, es pot trobar a:
www.bcn.es/fonts
Harmonitzar la nostra actitud en l’es-pai és un dels objectius de la saviesa
feng-shui. El lloc de treball és un dels
espais on estem més hores durant el dia i,
per tant, tenim l’oportunitat de crear-hi un
entorn propici per fer la nostra feina. Això
és l’objectiu del llibre: oferir-nos consells
que ens facilitin la combinació de com ens
disposem en l’espai, amb els objectius que
volem assolir. Propostes com, per exemple,
la col·locació dels mobles, quins elements
cal evitar, on i com asseure’ns, quins
colors utilitzar, recomanacions d’imatges
visuals que ens poden ser útils, i tot de
simbologies que volen ajudar-nos a captar
les “energies positives” (sensacions, etc.)
que reforcin i potenciïn el nostre desenvo-
lupament al treball.
Feng Shui al treball
Al’apartat de “Recursos lingüístics” dela secció d’eines de la intranet s’hi pot
trobar el renovat Llibre d’estil de l’Ajun-
tament de Barcelona. Un document en pdf
que es pot descarregar fàcilment i que ens
pot ser molt útil a l’hora d’aclarir els dub-
tes lingüístics que ens sorgeixen en el que-
fer diari. Aquest material de suport, sense
ser un document tancat ni definitiu, ens
ajudarà tant en qüestions gramaticals,
com lèxiques, i també gràfiques. 
Llibre d’estil de
l’Ajuntament
BCN per servir-vos
CAIXA
D’EINES
INTRA
NET
Per exemple… Sant Joan de Labritja
El municipi de Sant Joan de Labritja, situat
al nord de l’illa d’Eivissa, ha posat en funcio-
nament un Telecentre d’accés a internet per
a la població rural. Aquest nou servei s’ha
ubicat a la biblioteca de Sant Joan, i compta
amb una persona que assessora i acompanya
als usuaris. Així, els ciutadans podran treure
profit dels equips informàtics en aquells
assumptes que interessin a mode de supera-
ció de l’alfabetització digital. Per exemple,
practicar-hi aplicacions educatives, adminis-
tratives o laborals en el cas dels agricultors,
que podran consultar el temps d’espera o les
cotitzacions dels seus productes, o aspectes
més bàsics com la comunicació per correu
electrònic en el cas dels petits comerciants. 
El Telecentre vol facilitar l’accés i ús de les
noves tecnologies a la població Rural. Sant Joan
de Labritja és el municipi més petit d’Eivissa,
uns 4.000 habitants. La seva extensió conserva
un paisatge rural amb elements arquitectònics
força tradicionals.  Ha estat el primer municipi
de l’illa on s’ha ubicat un Telecentre d’accés a
internet.
La Municipal
6
7A DEBAT
A mitjan agost, la premsa n’anava plena: “Creix el reclam turístic de Barcelona.”
I, mentre que els negocis i establiments que se’n serveixen es fregaven les mans, i
el barri de Gràcia vivia episodis confusos producte, en part, del turisme de borrat-
xera, nosaltres ens preguntàvem: com veiem el turisme que ens visita? Com valo-
rem l’oferta que se’ls fa com a ciutat? I aquestes són les respostes d’aquest mes.
Alonso Barranco
Direcció de Cooperació Internacional
Segurament l’oferta turística de Barcelona és
molt bona. Tanmateix, tinc la sensació que patim
una certa “invasió” i que alguns dels nostres
barris van perdent, mica en mica, la seva perso-
nalitat. No tinc tan clar que un model de ciutat
basat exclusivament en els serveis i en ser “la
millor botiga del món” sigui gaire sostenible.
Conxita González Pau
Promoció Econòmica
El turisme a Barcelona és un motor de desenvolu-
pament econòmic molt important, ja que ha expe-
rimentat un gran creixement aquests últims
anys. Barcelona ha potenciat els seus recursos
turístics en el pla cultural, de lleure, d’entreteni-
ment i de compres per atreure un turisme de
vacances, i ha construït bones instal·lacions per
muntar fires i centres de convencions per promo-
cionar el turisme de negocis. Tot això ha implicat
una gran oferta hotelera, amb una relació quali-
tat-preu molt interessant.
Cristina Gaspar Moreno
Institut Municipal d’Hisenda
El turista que ens visita no és de gaire qualitat,
relativament jove, de poder adquisitiu mitjà, ve
amb viatges organitzats, amb autocar o bé amb
les superofertes de les companyies de vol tirat
de preu, aterren fora de la ciutat, van a veure tot
el que els han dit que no es poden deixar perdre:
monuments, museus, el port, la platja i fins i tot
les grans superfícies comercials. En el temps
lliure i amb la seva motxilla, carregada de pro-
visions, es passegen amb el bus turístic.
Josep Pardo i Flores
Aux. Adm. de la Direcció de Serveis de Comptabilitat
La meva opinió és positiva respecte al nombre
de turistes que ens visiten i al benefici econò-
mic que aporten. Els joves gasten poc, ja que no
usen hotels i restaurants, són de motxilla, però
la gran majoria sí, i en general s’interessen per
la cultura catalana (museus, monuments, etc.).
L’oferta és bona, però es pot millorar. Les comu-
nicacions —bus turístic i metro— estan a l’abast
de tothom. Els descomptes per paquets de visi-
tes a museus, etc. i la informació en diferents
idiomes donen facilitat i comoditat al turista. 
Mayte Saumoy Castro
Secretària Delegada de l’Institut Municipal d’Informàtica
Passejant per Barcelona, la meva filla em va pre-
guntar: “Què estan malalts?” Assenyalava el
típic grup de turistes que identifiquem per la
roba llampant i per la vermellor d’una pell cre-
mada. La nostra ciutat és una de les més visita-
des d’Espanya, i està molt bé, però hauríem d’a-
conseguir un turisme més estable i de més alt
nivell econòmic. Per a això cal treballar més i
millor per oferir millors serveis. Vaig contestar-
li: “Són turistes que visiten la nostra ciutat,
però no es posen prou protecció solar!”
Neus Chas Gallardo
Direcció d’Organització de Sistemes
Barcelona s’ha convertit en un destí turístic de
primer ordre. Això té un impacte positiu, ja que
suposa una injecció econòmica per a la ciutat i
permet l’intercanvi amb altres cultures. Però no
tot són flors i violes: molts cops els turistes obli-
den aspectes de convivència i s’instal·len en
espais públics, etcètera, etcètera. S’ha de treballar
per buscar un turisme de “qualitat”, no des del
vessant econòmic com alguns propugnen, sinó de
qualitat cívica; per exemple, promovent l’ús dels
equipaments dels quals disposa la ciutat.
La Municipal
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona
Redacció i maquetació : El Tinter SAL
(empresa certificada ISO14001 i EMAS)
Fotografia: El Tinter SAL
Disseny: Jardí + Utensil
Dipósit legal: B.14.742-1990
Imprès en paper reciclat
¿”La millor botiga del món”? Interessant relació qualitat-preu Poca qualitat 
S’interessen per la cultura Cal oferir millors serveis Per un turisme de qualitat cívica
Pla d’incentius a la jubilació
voluntària 2005
RH+
El passat dia 15 de juliol, la sessió del Consell Municipal va aprovar
un nou Pla d’incentius a la jubilació voluntària per al 2005. L’objectiu
d’aquest Pla no és altre que incentivar la jubilació voluntària del per-
sonal de l’Ajuntament; i el seu àmbit d’aplicació afecta els funcionaris
i funcionàries de carrera i contractats laborals fixos de la plantilla
municipal que, complint els requisits necessaris, anticipin voluntària-
ment la seva jubilació i causin baixa en el servei actiu el 31 de desem-
bre de 2005, no trobant-se en la data indicada en situació d’incapacitat
temporal.
Qui es pot acollir a aquest Pla?
Els requisits personals que s’hauran de complir per acollir-se a aquest
Pla són els següents:
• Ser funcionari/a de carrera o contractat/ada laboral fix/a de la planti-
lla de l’Ajuntament de Barcelona.
• Estar en situació de servei actiu a l’1 de gener del 2005 i en el moment de
sol·licitar el pas a la jubilació.
• Haver nascut en el període comprès entre el 30 de juny del 1941 i el 31 de
desembre del 1945, els funcionaris de carrera que pertanyen a les clas-
ses de Guàrdia Urbana o del Servei d’Extinció d’Incendis i Salvaments
de la sotsescala de serveis especials de la plantilla de l’Ajuntament de
Barcelona.
• Haver nascut en el període comprès entre el 30 de juny del 1941 i el 31 de
desembre del 1944, els empleats/ades municipals que pertanyen a la
resta d’escales, sotsescales, classes i categories.
• Complir els requisits legals previstos per tenir dret a la jubilació
voluntària:  haver cotitzat al Règim General de la Seguretat Social o a la
MUNPAL abans de l’1 de gener del 1967 i tenir un mínim de quinze anys
cotitzats. 
Els empleats que compleixin el requisit d’estar compresos en les franges
d’edat esmentades anteriorment, rebran una carta personalitzada amb
informació més detallada. Per a qualsevol dubte o aclariment, el telèfon
d’atenció és el 93 402 77 01.
La Municipal
8